Tres anys després del polèmic 12d'octubre que va acabar amb greusincidents i presó per a 14 antifeixis-tes arriba la data del judici per atotes les persones detingudes aquelldia. El proper 14 de gener s'ha deconcloure un procés judicial que,segons la defensa, fins ara ha estatple d'irregularitats, amb un atestatpolicial ple de falsedats i fins i totamb la manipulació d'algunes pro-ves, com és el cas ja denunciat d'unvideo presentat per la policia. Els18 joves que hauran de comparèi-xer davant les acusacions de Fis-calia, Delegació de Govern i Ajun-tament mantenen que fins que lesinstitucions deixin d'autoritzar l'actefeixista la problemàtica entorn el 12d'octubre no s'haurà acabat.

4 1086ArreuSants En movimentParèntesi

CSA Can Vies (carrer Jocs

Florals 42, 08014 Sants, BCN)

Telèfon: 93 422 16 13

Correu electrònic:

llaabbuurrxxaa@@lllliibbeerrttaatt..ccoomm

> pàgina 11

> QUÈ ESTÀ PASSANT AL MÓN?

> pàgina 5

> SANTS

> SANTS

Sant Medir acull unaassemblea veïnal

El 14 de gener es celebra el judici contra 18 dels joves detinguts després dels incidents del 12 d’octubre de 1999.

Delegació de Govern, Ajuntament i Fiscalia demanen una condemna total de 50 anys de presó i 16.320.000 pessetes de multa.

Berlusconi,Tele 5 i CQC

Entrevista aJuanjo Álvarez

Les perles del Prestige

Entrevista a una treballadora

de Correus

Sud-Àfrica: la fin de la promesa feliç

Butifarra a laConstitució

Volen desallotjar el CSO El Tajo

> pàgina 5

> pàgina 3

Una llarga ronda de parlaments alvoltant dels problemes que afrontael barri i les diferents campanyesengegades va donar forma a unatrobada veïnal a Sant Medir el pas-

sat dimecres 11 de desembre. Va serconvocada per l’Associació de Veïnsde la Bordeta amb l’objectiu de revi-talitzar aquestes reunions al barri.

Aquest serà l'any de les fàbriquesocupades a Argentina, la revolta hapassat de demanar solucions a fer-les possibles. Ara el lema és: "Si po-

dem encarregar-nos de les fàbri-ques, podem encarregar-nos delpaís".

Fàbriques “tomadas”a Argentina

Demanen 50 anys de presó alsdetinguts del 12-O de 1999

> pàgina 4 > pàgina 10

La marea negra que des de finalsdel mes de novembre de l'any pas-sat arrassa les nostres costes haarribat a una gran part dels mitjansde comunicació -premsa, televisió,ràdio- i, inclús, als responsables delgovern espanyol. Mentre els diri-gents polítics del PartitPopular menteixen itaquen la nostra digni-tat, primer negant queexisteixi una mareanegra, sostenint, des-prés, que uns filets defuel no impediran quepescadors i mariscadorstornin a la feina en pocsmesos, que les platgesestiguin ja netes. Els gal-lecs observem amb pro-funda indignació comens convertim en mercaderia elec-toral quan el PSOE busca treureprofit de la nostra desgràcia. Aquíqueden les aparicions del senyorCaldera manipulant dades, lesdeclaracions d'algun diputat social-ista reclamant un altre Prestige perenfonsar encara més el govern, etc.Mentre l'Estat mou la seva pesadamaquinària inoperativa, a Galíciaha emergit una nació dormida, queni es resigna, ni oblida ni perdona.Sortim al carrer a demanar respon-sabilitats, a exigir les dimisions dels

responsables d'aquest desastreecològic i econòmic. Mentre elspolítics de "las Cortes" espanyolesplanifiquen les seves estratègieselectoralistes, el poble gallec haorganitzat i gestionat els seuspropis mecanismes d'actuació.

Mentre el senyor Aznar ens insul-tava, els gallecs hem anat a les plat-ges i al mar a recollir amb les nos-tres pròpies mans el fuel que ensencercla; mentre el senyor ÁlvarezCascos es reia de nosaltres, els gal-lecs ens hem organitzat enplataformes que donin forma a laràbia que colpeja les nostres llars;mentre aquest govern d'incompe-tents jugava a les batalles o anavade cacera, ens hem tret de sobreaquesta resignació històrica i elshem cridat que no volem mai més

tanta inconpetència, que no volemmai més tanta mentida. Quan ellsvenen a Galícia ho fan amb por,d'amagat, sense donar la cara, util-itzant en propi benefici els mitjansde comunicació públics i aquellsque estan disposats a pagar un preu

molt alt perfalsejar la veri-tat. Tenen por. Ino els faltenmotius. Perquèno són els desempre, arasom tots. Des-prés de dos me-sos de tragèdiasegueixen comal principi: des-coordinats, sen-se aportar solu-

cions, amenaçant -explícitament oindirectament- amb retirar lesajudes als afectats si no són ells elsque governen, desmotivant els vol-untaris, negant les evidències i, perdamunt de tot, sense assumir lesconseqüents responsabilitats polí-tiques. Les judicials ja es veuran.Aquesta és, lamentablement, unahistòria que va per llarg. I no dubtoque la història posarà cada cosa alseu lloc.

Roberto Salgueiro, dramaturg.SANTIAGO DE COMPOSTELA.

2

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpiniógener 2003

LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció quees troba dos cops al mes al CSA Can Vies (Jocs Florals 42) Periodicitat: MensualTelèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@llibertat.comLA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Periòdic de comunicació popular de Sants

i barris veïns

En aquesta Burxa han col·laborat: Alba Ayala, Roser Benavent, Bernat Costa, ToniGonzàlez, Ivan Miró, Gemma Parera Àlvarez, Ivan Rubio i Garcia, Guillem Sànchez,Joan Teran, Aina Torres, Pau, David Positiu, Lancelot, Soto, Marta Ruiz, CasalIndependentista, Comissió de La Bordeta, Lem, Roger Sánchez Amat, Raül, Ubaldo,Jordi Bonet

Editorial

Cartes a la BurxaEnvia’ns el teu escrit a l’e-mail laburxa@llibertat.com o a

Can Vies (c/ Jocs Florals 42 BCN 08014) o a mà a la bústia

de l’AC Arran (c/ Premià 20).

Un cop la televisió ha esdevingut unelement prescindible a les nostresllars, després que les batalles per aposicionar-se en el share hagin cul-minat en una programació dirigidaa augmentar l'estupidesa social, homcreia que els diaris encara podienallotjar un mínim de dignitat. No haestat així, tret d'algunes excepcions,ara amenaçades d'il·legalització. Lamajoria no són altra cosa que crea-dors d'opinió pública sempre obe-dients a la veu de l'amo, que comDéu és un, però es diu de moltesmaneres. El curiós és que la in-toxicació informativa s'ha apropiatdel vocabulari de denúncia social del'esquerra per criminalitzar qual-sevol bri de dissidència, sigui aques-ta política, social o àdhuc religiosa,tal com passa avui en dia amb totallò que soni a basc o musulmà.

Un dels casos més esperpènticsd'aquest furt és l'abús que els mit-jans més retrògrads fan dels dretsde les dones per fomentar la islamo-fòbia latent a la nostra societat. Elspropagandistes del nou ordre mun-

dial van trobar en el burka (que notenia res a veure amb els talibans, si-nó amb la cultura afgana) l'excusaperfecta per emparar la invasió delpaís asiàtic. Abans s'havien justificatels bombardejos sobre Belgrad ambimatges de refugiats kosovars, men-tre que si els interessos occidentalshaguessin anat per altres viaranys,haurien presentat a bosnians i koso-vars com a companys de viatge delfonamentalisme musulmà, com avuifan amb el poble txetxè.

M'ha sorprès que darreramentles portades dels diaris hagin estatdedicades a les qüestions protoco-làries de la visita del president iraniàJatami a l'Estat espanyol. Tot i queera presentat fa poc com a reforma-dor, la veu de l'amo ha pontificatque Iran forma part de l'eix del mali com a tal s'ha de presentar en laseva vessant més sinistre. A la dretapreconciliar espanyola li surt el ves-sant paternalista i s'erigeix en por-taveu de l'emancipació femenina,que per ells deu ser equivalent al'epítet "mujer mujer" amb què el

president Aznar es referia a AnaBotella, mentre la nostra desorien-tada progressia li segueix el joc i la"marciana" Pilar Rahola xerra pelsdescosits, sense entendre de res.

Sembla com si l'escandalós de lesvídues txetxenes fos que portin vel,no el fet que siguin vídues. Fins i tot,un pobre dissenyador anomenatDelfín ha hagut de veure com la se-va obra era boicotejada, perquè unsetciències ha confós Buñuel i el da-daisme amb els talibans, l'assassí deles nenes d'Alcàsser i Bin Laden.Serà pel toc surrealista que va tenirl'impacte de les torres bessones?Qui sap, el cas és que sense tenir capsimpatia per les religions i encaramenys per aquelles que ajuden aperpetuar les desigualtats entre lespersones, aconsello a les ministres idiplomàtiques del PP que no cal quevagin a comprar cap hijab per a larecepció, tenen prou en cobrir-seels cabells amb les mantellines quevan usar per a la santificació d'Es-crivá de Balaguer.

Jordi Bonet

SALT DE PLENS Amb el mocador al cap

Temps d’eleccions. I temps de campanyes partidistes disfressadesd’informació institucional, com el pamflet a tot color i a tota imagi-nació en què el Districte ens pinta un futur color de rosa. Però la pre-gunta que ens assalta ràpidament és: on viurem la majoria de la gentd’aquests barris tan bonics si ens fan fora de casa i els preus no parende pujar? En aquests moments l’especulació ja no és denunciadanomés per “quatre okupes”, i s’ha convertit en un escàndol públic iun problema generalitzat que afecta a tota la població. A una mino-ria en positiu i a la immensa majoria en negatiu.

I que fan els nostres “representants públics”? Per una banda posarel crit al cel i per l’altra pactar amb el diable (o sigui els especuladors)quatre arbres i un passeig arranjat a canvi de via lliure per als seusnegocis. La resta no comptem: on estiguin els interessos de “l’e-conomia” que s’aparti la gent. I si algú protesta, per a això estan lesforces de l’ordre (econòmic). Sinó que els ho preguntin al veïnat delForat de la Vergonya.

Els barris que volem

Prestige, Exxon V aldez... lahistòria es repeteix

El problema no està en si el vaixell té una o dos capes, en si són vells,en si són nous. L'accident del Prestige ens hauria de fer reflexionarsobre el sistema energètic de la nostra societat. Realment és necessarique vaixells carregats de petroli viatgin milers de kilòmetres? No hiha altres formes d'aconseguir energies? Energia solar, hidràulica, eòli-ca. Les energies renovables són un mercat ple de possibilitats silen-ciat precisament per la gran indústria del petroli, la mateixa que ensha convertit la costa gallega en una zona catastròfica. Vehicles solars,vehicles sense motor, hauríem de recapacitar si realment necessitemtant de petroli i, sobretot, si realment val la pena tenint en compte elsperills que comporta.

El Prestige no ha estat el primer, ni serà l'últim. Fins quan hauremd'aguantar? Tenim les energies renovables al nostre costat, però noles usem. NUNCA MAIS.

Que són uns fatxes, i punt!

Això, se suposa, hauria de ser unacroniqueta del concert que LluísLlach va oferir a les Cotxeres deSants el passat 5 de desembre. (...)Del concert poc es pot dir quetraspassi la frontera del tòpic: quetorna el Llach-cançó, sense granspompositats, amb un conjuntmusicalment perfecte, intimistaquan cal, canyero si fa falta, i ambun públic entregat que abarca totesles generacions possibles.Dit això, esplaiem-nos un momenten un tema que fa especial rabieta:tota la crítica benpensant (del’ABC a El País) ha qualificat lacançó “Neofatxes Globals”, delseu darrer disc Jocs, com l’antíte-si de tota l’essència llachiana. Vaja,que la troben massa “pamfletària”.Però en quin coi de món viu tota

aquesta gent? “Neofatxes globals”és la cançó ideal en el momentideal, i punt. Vaja, que quan can-tava allò de “la gallina ha dit queno, visca la revolució” no els sem-blava pamfletari i ara resulta queaixò dels neofatxes no queda proumartiipolià. Devia ser que llavorsquedava bé ser progre i ara quedabé simpatitzar amb els antiglobis,anar als concerts de SOS Racismei poca cosa més, no sigui queperdéssim la poltroneta de torn.Davant de tanta estupidesa, tren-quem una llança, o una estaca, oel que calgui, per aquesta grancançó, que diu les coses claresd’una vegada: que són uns fatxes,hòstia. I punt i final.

Crònica de Roger Palà,

publicada a El Triangle

i enviada a varis mitjans

Marea negra a Galícia

gener 2003SantsSantsSantsSantsSantsSants

3

Alba Ayala Bartés/SANTS

El proper judici a les personesdetingudes a la manifestació an-tifeixista del 12 d'octubre del 1999ens obliga a rememorar una de lesdiades més conflictives al nostrebarri. Com és ben sabut, el 12d'octubre, dia de la "Hispanidad yla Raza", es commemora el geno-cidi i la invasió espanyola del con-tinent americà i l'imperialisme es-panyol contra les nacions amb uncaire marcadament carca i retrò-grad. Ho demostra que aquesta éstambé la data escollida pels grupsultradretans per celebrar el seu"Homenaje a la Bandera".

La llarga història antifeixista

Des de la primera convocatòriafeixista el 1983 a una plaça delnostre barri (van escollir, i no percasualitat, la plaça dels PaïsosCatalans), l’acte s'ha viscut comuna provocació i una ofensa per amolta gent i entitats de la ciutat.En els darrers anys hi ha hagutnombroses iniciatives populars pertal de prohibir l'acte ultradretà.Així s'han anat succeint els actesde protesta, mocions al Districte,manifestacions, etc., per tal de fervisible l'existent oposició a l'acte.Tal com deia el lema d'una de lescampanyes amb més ressó: "elsfeixistes no els volem ni al barri nienlloc".

Tot i saber-se que és conflictiu,la Delegació i l'Ajuntament handonat el permís per celebrar l'actefeixista any rera any. La Delegacióés responsable de donar el permísde l'acte i en l'Ajuntament recau laresponsabilitat de permetre l'ús dela plaça pública. Tot i la contínuadavallada de públic, el "Homenajea la bandera" s’ha anat convertinten una cita obligatòria per al fei-

xisme organitzat. La cobertura ins-titucional a l'acte ha estat denun-ciada des del començament, peròno va ser fins els greus incidentsdel 1999 que esdevingué un pro-blema prou important per al Dis-tricte. Va ser llavors quan es vaveure forçat a retirar el permís percelebrar-lo a la plaça dels PaïsosCatalans i va traslladar els fatxes auna plaça aïllada de Montjuïc.

Els fets del 12 d'octubre del 99

Degut al poc ressó mediàtic i a lalimitada incidència del festivalantiracista que durant tres anys laPlataforma Antifeixista havia rea-litzat a les Cotxeres de Sants, l'es-mentada Plataforma canvià d'es-tratègia. El 1999, per segon anyconsecutiu, es va convocar unamanifestació pels carrers del barriper denunciar el silenci institu-cional i mostrar l'oposició rotun-da de molta gent a l'apologia delfeixisme que impunement s'esta-va fent a escassos metres.

La protesta va acabar amb forts

enfrontaments amb la policia jaque, tal i com consta en el seu in-forme, "se procede a intervenircon el fin de proteger el normaldesarrollo del acto que se estabarealizando". Els greus incidents,amb trencadissa d'aparadors debancs i immobiliàries, van ser re-collits pels mitjans de comunicaciói reproduïts repetidament des d'unpunt de vista, segons els manifes-

tants, criminalitzador. Es van so-bredimensionar els fets sense ex-plicar en la major part dels casosel perquè de la manifestació onassistiren més de 2000 persones.En canvi, es va desqualificar elsmanifestants fins al punt de com-parar-los amb els feixistes. Mesosmés tard el CIC va aprovar unaqueixa contra diversos mitjans alConsell de la Informació de Cata-lunya per vulnerar el Codi Deon-tològic del Col·legi de Periodistesen les informacions relatives a lamanifestació.

La trifulca va acabar amb 22

persones detingudes. Després de72 hores a comissaria, la jutgessaRemei Bona, pressionada per laDelegació de Govern -segonsl'advocat defensor- va decretar l'in-grés a presó per a 14 dels detin-guts, en virtut de l'"alarma social"que van causar els fets. En el re-curs que immediatament desprésva interposar la defensa s'argu-menta que la decisió vulnera el

principi de la pressumpció d'in-nocència i que la invocació a l'alar-ma social no podia sustentar lapresó sense existir perill de fuga.L'empresonament va provocarreaccions immediates en instànciesjurídiques com la Comissió en De-fensa dels Drets de la Persona delCol·legi d'Advocats. En una set-mana, 2500 entitats i 1732 per-sones van adherir-se al manifestde suport. Finalment, la jutgessava deixar-los en llibertat amb càr-recs 10 dies més tard, un dia abansde la manifestació on més de10.000 persones omplien la plaça

Sant Jaume de gom a gom dema-nant la llibertat sense càrrecs.

Judici el 14 de gener

Tres anys després d'aquests esde-veniments el proper 14 de gener ales 10 del matí té lloc el judici de18 de les persones detingudes. Lafiscalia les acusa dels delictes d'a-temptat, desordres públics i danysi demana una condemna total de50 anys de presó i 16.320.000 pes-setes de multa. L'Ajuntament deBarcelona també es persona coma part acusadora. Segons una deles detingudes "l'Ajuntament sem-pre ha permès l'acte feixista tot iconèixer sobradament el descon-tentament que provoca, i ara de-mana sumes milionàries per unsincidents que perfectament s'hau-rien pogut evitar".

Per al mateix dia del judici elgrup de suport a les personesdetingudes ha convocat una jor-nada de solidaritat activa davantdels jutjats al Passeig Lluís Com-panys. S'ha engegat una campa-nya per l'absolució dels detingutsdel 12 d'octubre que té previstefectuar una roda de premsa eldia 9 de gener on hi participaranrepresentants de les MAPAFS, del'observatori penal pels Drets Hu-mans i de la Comissió de Defensadel Col·legi d'Advocats. Tambés'efectuaran xerrades informa-tives a diversos indrets de Ca-talunya, una cercavila reivindica-tiva al barri i diverses iniciativesper aconseguir diners per lesdespeses del judici.

Des d'aquesta campanya es fatambé una crida de solidaritat pera trencar la impunitat que gaudeixmolts cops el feixisme en contra-posició a la criminalització de lesveus dissidents (les convocatòriesestan a l’Agenda).

Judici a l’antifeixisme

1993: Manifestació al centre de la ciutat dissoltaper la policia.1994-1997: Jornades Antifeixistes i Antiracistes ales Cotxeres de Sants.1995: moció al ple del districte de Sants-Montjuïcdemanant la denegació del permís.1998 i 1999: manifestació antifeixista a Sants ambforts enfrontaments amb la policia i nombrosesdetencions. Convocada per la Plataforma Anti-feixista. Campanyes de conscienciació al barri deSants 2000: Creació d'una Plataforma cívica per un 12-0en llibertat que aplega dotzenes d’entitats, que s'oposen a l'acte feixista.Creació de Mares i Pares Afectats pels fets del 12

d'octubre (MAPAFS). Han organitzat múltiplesactes de reflexió sobre el feixisme i la problemàti-ca provocada per la celebració del 12 d'octubre.Acampada-concentració popular a la plaça JoanPeiró convocada per la Plataforma Cívica.Manifestació fins la Delegació de Govern convo-cada per la Plataforma Cívica.2001: Bloqueig Antifeixista a l'accés a Montjuïc.2002: Manifestació al centre de la ciutat dissoltaper la policia.Campanya per a què els municipis de Catalunya esproclamin antifeixistes (iniciativa de la PlataformaCívica). En total, 32 ajuntaments es declarencon-traris a l'acte feixista davant de la Generalitat,l’Ajuntament de Barcelona i el Síndic de Greuges.

Iniciatives per impedir l'acte feixist a en els darrers 10 anys

Policies secretes encaputxats amb cinc dels joves detinguts moments abans.

L’any 2000 es celebraren actes a la plaça Joan Peiró. TINTA NEGRA

ARXIU

gener 2003

4

SantsSantsSantsSantsSantsSants

Intent d’agressiósexual

Ivan Miró/HOSTAFRANCS

Com veus la situació de Correus?

L'estan liberalitzant, com diuen ells, o pri-vatitzant i venent a trossos, com diem nosal-tres, a partir de la Llei Postal de 1994. Deixa deser una Entitat Pública i passa a ser SocietatAnònima. Pertanyia a Caja Postal, ara a Ar-gentaria. L'estan trossejant. El Deutsche Bank,n'ha adquirit una part, Western Union s'ha que-dat els girs postals, etc. L'estan venent a multi-nacionals i utilitzen molt l'externalització: lesnòmines, per exemple, les gestiona una altraempresa privada. I tot això s'encobreix a la so-cietat.

Què ha comportat la privatització?

A nivell laboral ha comportat que tan els fun-cionaris com els contractats fixes estiguemperdent drets. L'empresa, amb la col·laboraciódels sindicats majoritaris, està dient que ambla privatització tothom tindrà millors sous.Però sabem que ens estan venent. Els horarises flexibilitzen, ens imposen la mobilitatgeogràfica sense pagar-nos els trasllats. Lanova gent que entra ja ho fa en unes condi-

cions laborals molt més dolentes, sense drets:els contracten de dilluns a divendres per nopagar caps de setmana. També hi ha gent amb15 anys de contracte en contracte, sense anti-guitat, ni res. Amb la privatització, Correusfunciona gairebé com una Empresa de TreballTemporal. Ara estan aplicant el decret del PP,ens quedarem sense atur.

I com creus que influeix la precarietat

amb el servei que es dóna?

Això és l'altra. Encara que no sigui com laSanitat, els ciutadans s'haurien de preocuparde la privatització de Correus perquè és igual-ment un servei públic i amb la privatitzacióno només perdem drets els treballadors sinóque també es perd qualitat en els serveisdonats als usuaris. Pensa que imposen laracionalitat econòmica per sobre de la rendi-bilitat social. Estan retallant despeses a par-tir dels costos laborals, no cobreixen vacants,redueixen despeses de contractació, impulsencontractes precaris, temporals, parcials. Ambuna plantilla així, és normal que es doni pitjorservei. Amb millors condicions laborals, elservei també milloraria.

Com està responent la plantilla a aquestes

polítiques de l'empresa?

Així com abans tots els sindicats estàvem junts,ara no. La CGT som els únics que estem plan-tant cara en aquest procés. L'assemblea d'avuisurt de recollir 15.000 signatures dels treba-lladors: 1 de cada 3 demana un referèndum pera discutir la nova regulació. Avui érem uns 200,fa uns anys haguéssim estat mil. Hem retroce-dit. La política dels sindicats majoritaris és des-mobilitzadora. Fan cursets com una afiliació en-coberta. Diuen als treballadors que així els faranfixes. Si són afiliats, els cursets costen 9 euros,sinó 900. S’afilien sota la falsa promesa que a-provaran les oposicions. Però si amb la pri-vatització no es faran oposicions! La seguretatdesmobilitza i els sindicats majoritaris s'estanvenent per tan poc! Per tenir hores alliberades,per accedir a subvencions. La CGT no som lapanacea, però els cursos els fem gratuïts. I ambel tema del nou estatut bàsic i el conveni col·lec-tiu volem que sigui la plantilla qui decideixi mit-jançant un referèndum vinculant i que desprésels representants sindicals negociïn el que s'hadecidit. No a l'inrevés!

>> ENTREVISTA A MERCEDES C. GUEVARA, TREBALLADORA DE CORREUS I AFILIADA A CGT

"Amb la privatització no només perdem dret s elstreballadors, t ambé perdem qualit at en el servei"

El passat 3 de desembre es realitzà al nostre barri una Assemblea

General de treballadores i treballadors de Correus. L'acte, que

es va fer a l'Hamsa, centre social okupat d'Hostafrancs, s'em-

marca en una campanya de mobilitzacions que la Confederació

General del Treball està duent a terme per a frenar les conse-

qüències precaritzadores de la recent privatització de Correus.

Roser Benavent/BORDETA

El passat dimecres onze de de-sembre, en acabar missa de vuit,la Comissió de Veïns de la Bor-deta va convocar una nova as-semblea veïnal, a l'església de SantMedir. El motiu va ser reprendrela dinàmica d'assemblees ques'havia interromput darrerament.Unes cent cinquanta personesvan respondre a la convocatòria.

Es va parlar de temes diversos,des dels darrers passos de la co-bertura de la Ronda del Mig finsa aspectes de micro-urbanisme ala Bordeta, passant pels caminsescolars, la residència de Navarra-Pi, el cada cop més llunyà soter-rament de les vies o Can Batlló.També va intervenir convidat elgrup Àmfora, integrat per veïnsdel carrer Vallespir i que ha en-degat una campanya per millorarles pensions.

L'assemblea, merament infor-mativa i destinada a fer arribar totala informació de què disposen els

convocants als veïns, va concloureamb un triple compromís: pro-moure la participació i implicacióde més veïns en les tasques d'ur-banisme, distribuir una enquesta

de necessitats al barri i obrir unprocés assembleari des d'ara finsa les properes eleccions municipalsque reculli els resultats de lesenquestes i les opinions dels veïns

en assemblea per tal d'elaborar unaplataforma reivindicativa de caraals propers quatre anys. Vaja, comsi fos la negociació d'un convenicol·lectiu entre veïns i polítics.

Assemblea veïnal a Sant MedirDesprés del clima de protestadavant la violació d'una dona almercat de Sants el mes de setem-bre (davant la qual es va realitzaruna manifestació en senyal de de-núncia), una noia va ser víctimaaquest mes de desembre d'un in-tent d'agressió sexual. Mentre esdirigia a casa seva des de la plaçade Sants va ser seguida i abordadaper un home. Sortosament enaquell moment era davant de casai va poder picar i ser ajudada pelsde dins, que van perseguir l'agres-sor i van extreure-li el passaport.

Amb la idea que la policia noés la millor opció a què recórreren aquest casos (a les mateixescomissaries es viola i la respostapolicial a les agressions és moltesvegades nul·la, sobretot si no s'haconsumat l'agressió) es va optarper la resposta social a les agres-sions a dones: es va encartellar totel barri amb la fotografia de l'a-gressor per tal de prevenir futuresaccions d'aquest i posar en alertaa les dones del barri.

Ja fa uns mesos que rutlla laPlataforma Fem girar el Molino alveí barri del Poble Sec. L’objectiude l’entitat és clar: que el carac-terístic local del Paral·lel “torni aser un punt de trobada artística iciutadana”. Ja han protagonitzatdiverses accions per recolzar laseva reivindicació, i les dues últi-mes han tingut lloc durant el mesde desembre. El dimarts 17 veïnsi veïnes del Poble Sec anaren al’Ajuntament a entregar a registreuna invitació a l’alcalde per a diade la inauguració del El Molino, ElMolí “o com s’acabi dient en el seudia”. La invitació té un espai quehaurà d’omplir ell mateix: la datade la reobertura. També a partirdel dissabte 21 els impulsors de laplataforma van decidir encendreun rètol de El Molino a la façanade l’edifici. Disposen d’una web:www.terra.es/personal9/plmoli-no/.

Objectiu: ferrodar El Molinoun altre cop

Aspecte de l’agressor.

L’acte fou convocat per la Comissió de Veïns de la Bordeta i va ser merament informativa

Es planteja la distribuició d’esquestessobre les necessitats del barri per elaborar un plataforma reivindicativa

L’assistència no va ser tan àmplia com altres vegades. O.T.

gener 2003SantsSantsSantsSantsSantsSants

5

EEll LLookkaallAAssssoocciiaacciióó CCuullttuurraall

EEll RRaavvaall

c/de la Cera 1bis 08001 BarcelonaTel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58

ellokal@pangea.org / ellokal@sindominio.net

llibrescontrainformaciórevistes músicasamarretespedaços...

horari:matins, de dimarts a divendres de 10.30 a 14htardes, de dilluns a dissabtes de 17 a 21h

Buffet lliure i cuina casolana

de dimarts adissabtes de13h a les 16h

Pl. Osca 10telf: 93 332 89 48

Concurs deFotografia

Dues categories:Fotografies dels barris de SantsFotografies de moviments socials

Pel mes de març, cinquè aniversari...

Present ales

fotografies al’Arran o aCan Vies

Els dies nadalencs que tot justdeixem enrere han estat moltactius per la gent de Sants 3 Rà-dio. D’una banda han celebrat elsseus cinc anys en antena, com-plerts aquest desembre. Ho vanfer reunint tots els seus col·lab-oradors el passat 28 de desembrea les Cotxeres de Sants, on vanrealitzar una foto de família queva comptar amb la presènciad’unes 150 persones. Al llarg dela mateixa tarda van realitzaractuacions els Diables de Sants,els Castellers de Sants i els taba-lers de la Republi-k. Seguidamentes va fer una xocolatada popularque va anar seguida de les actua-cions del Cor de Gospel de Bar-celona i d’un concert de la NúriaFeliu i del grup de rock del barrila Caixa Fosca.

D’altra banda Sants 3 Ràdio haorganitzat durant aquestes festesuna recollida de joguines ambpunts de recollida a totes les asso-ciacions de veïns dels nostres bar-ris, la revetlla de cap d’any a laBordeta, una recollida de mas-caretes per Galicia i un taller deràdio per a infants a les Cotxeresde Sants.

Guillem Sánchez/SANTS

Amb una butifarrada. D'aquestaforma tan catalana van voler mos-trar els Maulets de Sants l’oposicióa la Constitució espanyola. Una cin-quantena de joves van assistir al'acte del 6 de desembre a la plaçaOsca, en un dia en què el temps esva comportar i es va poder gaudirde la citada oferta gastronòmica,amenitzada pels timbalers de laRepúbli-k i el cantautor Feliu Ven-

tura. La part política es va definiren dos parlaments. El primer, con-tra la depredació del territori enbenefici dels constructors, amb“exemples com els nous camps degolf i urbanitzacions o el PHN". Elsegon, a càrrec de l'assemblea localdels Maulets, reivindicà "el paperdel jovent en la lluita contra unaConstitució que, entre d'altrescoses, ens imposa la monarquia iens nega el dret a l'autodetermi-nació".

Assemblea CSO Tajo/BORDETA

El maig del 2001 es van okupardues cases abandonades al carrerGavà, números 39 i 41 del barri deSants. En tots dos casos, l'okupaciódels espais va servir per lligar unanecessitat de vivenda davant elspreus abusius i a la vegada, denun-ciar les pràctiques especulatives, “jasiguin privades o públiques”, aixícom la manca d'espais on poderdur a terme activitats no norma-tives o tutelades d'ús social.

El 17 d'octubre d'aquest any vandesallotjar i enderrocar una de lescases, El Kortijo, davant de laprotesta del veïnat de la zona. Sem-bla ser que ja ningú pot aturar larealització dels plans urbanístics del'Ajuntament que no estan orientatsa fer habitable la ciutat, ni a prote-gir el seu patrimoni ni els seus habi-

tants, sinó a servir als interessos pri-vats que com es pot veure cada diamés, són els "públics” també.El 14 de gener, el C.S.O El Tajoarribarà a l'últim grau judicial, onl'Audiència Provincial decidirà so-bre l'efectivitat del desallotjament.La gent de la kasa ens enfrontem auna estratègia combinada i convin-guda entre la propietària, UNITATS.A., i l'Ajuntament, que ha d'acabaramb l'enderrocament del Tajo i,com no, la construcció d'un bloc depisos amb el que els propietarisobtindran un benefici de prop del1000%. Donat que l'Ajuntament haaprovat un pla de reforma de lazona, ell mateix es presenta a l'Au-diència argumentant que el fet quela casa quedi buida ja no és nomésd'interès privat, sinó que passa a serd'interès públic. Com sempre,surten guanyant els mateixos...

Volen desallotjar el CSO El Tajo

La imatge del cartell de propa-ganda electoral del PP parla persi sola. Sembla que les promeseselectorals del PP ja no "colen".Aquestes, si més no, són algunesde les reaccions més visibles queha provocat la campanya pu-blicitària que ofereix "menys im-

postos i més seguretat". L’au-toria és tot un misteri. No sa-bem si seran membres de lanodrida comunitat gallega delsnostres barris o qualsevol per-sona dels moltíssims col·lectiusafectats per la política dels "po-pulars".

Els populars no agraden

Gemma P.A./ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

Un any més, el dia 31 de desem-bre esdevé un dia per recordar lasituació de les persones preses.Amb tres manifestacions, la pri-mera d'elles a la presó de donesde Wad-ras, i les altres dues alCentre d'Internament de la Ver-neda i la Model, es va expressarla solidaritat amb les personespreses, especialment aquelles quelluiten per canviar la rutina devexacions, negació de drets bà-sics, aïllament, explotació labo-ral… Es va denunciar la intensi-ficació de controls i seguiment apersones que es cartejen amb elspresos i preses i la interceptacióde correspondència, butlletins ipublicacions enviades a les per-sones preses. Es va fer especialesment als joves anarquistesempresonats a València el passatmes d'octubre sota l'acusació,sense proves, de formar part

d'una associació il·lícita amb uncorrent anarquista partidari delsabotatge i d’actes de violència.

Durant el darrer any les pre-sons han estat objecte d’atenció.S'han recriminat mediàticamentles fugues i motins, sense assen-yalar que el motí de QuatreCamins es tractava d'una vaga debraços caiguts en reivindicació dedrets bàsics. Tampoc s'ha qües-tionat la realitat dels centres demenors, on el projecte educatiuencobreix un duríssim règim dis-ciplinari. Tots aquests elementses pretenien treure a la llum la nitde cap d'any. Hi hagué una granassistència a la concentració da-vant la Model, al voltant de 300persones, incrementant-se elnombre d'assistents respecte al-tres anys, els quals amb crits, pin-tades, inclòs un mural, petardosi la flamarada de les torxesdenunciaren que la "la presó noés la solució, és part del proble-ma”.

Es dest apa la realit at a les presons per cap d'any

Butifarra a laConstitució

Llepant-se els dits contra la Constitució

>> LA FOTONOTÍCIA

Cap d’any i campanades a SantMedir. Un any més en aquestemplaçament del barri es van tro-bar un centenar de veïns i veïnesper donar la benvinguda a l’anynou plegats. A toc de campanes ifocs artificials es va entrar l’any enla “Puerta del Sol” Santsenca,senyera inclosa desplegada des delcampanar de l’esglesia i un repicde campanes van acompanyar ales copes de cava i celebracionsdel veinat.

Després els que van volgué vanpoder gaudir d’una revetlla que esfeia allí mateix al polisportiu deSant Medir on nla nit va seramenitzada per un grup ambmúsica en directe per a tots elsgustos.

A Sant Medirper Cap d’any

Nadal actiu aSants3 Ràdio

gener 2003 ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

6

Les aventures del drac Malaherba Que no t’enganyin amb regals

La Burxa ofereix un espai publicitariper comerços, bars, locals socials,editorials, discogràfiques i d'altresque vulguin anunciar-se. L'espai es composa de quatre anuncisper pàgina de 63’5x60 mm. En capcas els i les anunciants es respon-sabilitzen dels continguts. Abstenir-se entitats bancàries, multinacionals iimmobiliàries.Cada requadre costarà 21E (3500 ptes)i si es volen ocupar dos, 36E

(6000 ptes)Plaça Osca, 8Tel. 93 531 30 48

Fusteria d’encàrrec imobles a mida

Observo els indicis que encararesten de la catàstrofe,i em desespero, i ploro,

i m'indigno.

Observo els indicis que encararesten de la catàstrofe,

i sento impotència,i em sento víctima.

Intento endevinar cada tros deblau que ara el negre domina,

i se'm mostra la cara més ferotge de l'individu.

Han tornat, una vegada més,a ser el meu botxí,

han tornat, una vegada més,a ser el nostre botxí.

Ara pateixo en la meva pell,el dolor d'una maquinàriaque uns pocs, ja fa temps,

van posar en marxa.

I mentre els que callen es converteixen en còmplices,

treballo per salvar la nostra terra.

Em desespero,sento impotència,

ploro,m'indigno,

em sento víctima.

Al poble gallec Aina Torres

EEll ppooeemmaa

Divendres 15/11/02:

Manuel Fraga: "ya pasó el peligro más grave" Dissabte 16/11/02:

Enrique López Veiga : "El riesgo de que la mareanegra provocada por el petrolero llegue a la costano es muy alto".Miguel Arias Cañete: "La rápida actuación de lasautoridades españolas evitó que el vertido se con-virtiese en una verdadera catástrofe pesquera yecológica. No tememos una catástrofe ecológica nipreveemos problemas para los recursos pesqueros".José Luís López Sors (Director Gral. de la MarinaMercante):"No se puede hablar de marea negra,son manchas negras y dispersas sin mayor impor-tancia".Enrique López Veiga: "Todo el fuel derramado quetenía que llegar a la costa ya ha llegado".Mariano Rajoy: "Nunca dijimos que no pasó nada".Dilluns 18/11/02:

Arsenio Fernández de Mesa: "Todo depende de lascorrientes y de los vientos".

Dimarts 19/11/02:

M. Rajoy: "Las cosas salieron razonablemente bien".Dimecres 20/11/02:

Federico Trillo:"Intentamos bombardear el barcocon aviones de combate y si no se bombardeó elmartes para producir el incendio fue porque era muycomplicado y arriesgado".Arsenio F. de Mesa: "Hay una cifra que está clara yes que la cantidad que se vertió no se sabe".Mariano Rajoy: "No se va a vertir un solo litromás". "A una profundidad de 3.500 metros y 2 gra-dos de temperatura el fuel estaría en un estado sóli-do, por lo que, en un principio, el combustible nose vertirá".Loyola de Palacio: "Esa zona es como la M-30donde circulan esas bombas ecológicas, no sólo depetróleo".Carlos del Álamo: "La última mancha de fuel pareceque se va a acercar a la zona en la que estamos ahorapero lo único que se puede decir es que hoy subiráhacia arriba".

Divendres 22/11/02

Francisco Álvarez Cascos: "Nuestra informaciónfue precisa, exhaustiva y sobre parámetros total-mente medibles". "El tamaño es este, luego puedeponerse el peso que se quiera porque no hay bás-cula para pesarlo".José Maria Aznar: "El gobierno respondió con dili-gencia y coordinación" Manuel Fraga: "Paleando petróleo non sou moi efi-ciente, pero se fose necesario faríao". "Espero queDeus e Santiago nos axuden".Dissabte 23/11/02

M. Rajoy: "No es una marea negra, afecta a una parteimportante de la provincia de Coruña, pero no esuna marea negra". "Fraga nunca abandonó Galicia".F. de Mesa: "Fraga no duerme, se desvive por Galicia" Manuel Fraga:"Dejé tirados a unos amigos que ibana una cacería y me vine de Madrid sin comer" López Veiga: "No podemos tener un barco para unaccidente cada diez años". "En Muxía sí hay unamarea negra en estos momentos"

Un comunicat d’última hora ens informa que aquestany milers d’infants es quedaran sense regalde reis!! Un escamot de dracs encapuntxats ha decapitat els monarques.

LLeess ppeerrlleess ddeell PPrreessttiiggee.. Una setmana escoltant ruqueries

INTERNET

gener 2003

7

ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

Música

És un llibre fèrtil en petites rebel·lies. Per moments els seus protagonistessemblen anarquistes ingenus (ja que no aconseguiran tot allò que es pro-posen per l’alt nombre d’idiotes que temerosament fan reverències a certspoders), però per moments un reconeix també en ells els somnis que se-cretament defensà quan encara no sabia res de càlculs i fredes maquina-cions. El miracle d’un llibre està en les llavors que ens desvetlla la sevalectura. Som nosaltres qui després hem de sembrar-les per a què li siguinpropicis nous naixements i noves multiplicacions. La nostra infantesa founomés una cita entre d’altres que no tingué millor fortuna. I moltes d’avuipotser no puguin envejar la d’altres de demà. Per a tots aquells que laroben indiscriminadament (involuntàriament o deliberada) ja tenen asse-gurada sa tomba perquè al final tot se sap. Fins i tot el mateix material

amb el qual fou manufacturada la màscara que els ocultava. Un viatge net a les nostres primeres arrels? Aixòem va semblar. Un homenatge lateral a aquelles criatures de La República platoniana que ni tan sols podi-en moure els seus collets i peus encadenats? Vet aquí una estació en la que el lector pot baixar-se o conti-nuar si vol. Pot ser en la següent l’esperi Baúba i el convidi a una infusió amb l’espelma encesa i tot.Mestrestant, Martín i el seus preparen altres batalles per a que el nen no hagi d’assenyalar el telèfon quan lipreguntin pel seu pare absent. No serà la indiferència la que tingui l’última paraula perquè fins i tot la mateixanatura (que mai fou covarda per molt que la maltractem i ella no es digni a tornar-nos el cop) acabarà undia per rebel·lar-se de totes totes. I pot ser que per llavors no hi hagi un únic Valle i Martín i els seus hagincrescut i siguin altres cites actives. Esperem llavors que llibres com Ladrones de la infancia es mantinguinen la frontera, esperant, armats sense pistoles, amb els rossinyols de Clemen cantant i la pissarra prepara-da per denunciar els hipòcrites cabrons (inclós el comandament de la tele) que no poden viure d’una altramanera sinó darrera els decorats. Seran suficients tres mesos per a que Martín escrigui la història a Naym?Aquí està Ladrones de la infancia. Només en ella se sap. Ubaldo R. Olivero

Després de més de 20 anys formant part de bandes històriques com elsDecibelios, Brighton 64, Matamala o Ultratruita, Rivolta són el còctel resul-tant de totes aquestes experiències en forma de Rock-Ska. La veritat és queno es poden definir amb un estil concret perquè toquen diverses tecles, desde l’ska més tradicional, al rock urbà de tota la vida, passant pel punk-rockmés melòdic enganxós. Personalment, em quedo amb els temes més punk-

rockeros, perquè és on el seu cantant uruguaià s’expressa millor i on dóna un sabor especial a les cançons.Pel que fa a la resta, ens trobem amb un total de catorze cançons de temàtiques diverses. Missatges políti-co-socials a “Matar la cultura” o “Banderas blancas” i lletres festives al més pur estil Decibelios a “En lamano una cerveza” o “No hay fiesta”. Els anys canvien per a alguns, però no per a molts altres i els Rivoltasón la prova d’això. Mantenint l’ideal i l’esperit jove. * MATXINADA!

En moltes ocasions s'han portat a la pantalla els fets relacionats ambl'holocaust jueu. Un dels últims i més famosos films que tractavenaquest tema era "La lista de Schlinder" d'Steven Spielberg. Amb "Elpianista", film galardonat amb la Palma d’Or de l'últim Festival deCannes, Roman Polanski, que va viure en la seva infantesa aquests do-lorosos aconteixements, ens ofereix un cru relat centrat en la creaciódel guetto de Varsòvia pels nazis. Possiblement aquest fet que fins ara no havia estat mai portat al cineés un dels punts més interessants de l'última obra del realitzador polac. Hem vist en moltes ocasions l'ex-termini jueu des dels camps de concentració, però no allò que succeí anteriorment al guetto. Una excel·lentfotografia i ambientació i una molt ajustada interpretació d'Adrien Brodi, amb un físic adequat al seupersonatge, donen un bon nivell a aquest film de llarga durada, on els aconteixements es presenten deforma realista i directa, sempre des de la visió del seu realitzador. Lancelot

Rivolta “Rivolta”

Tralla Records Contacte: 659 48 22 06*

El pianista

Roman Polanski

“Ladrones de la infancia”

Rodrigo Vescovi. Nóos Editorial

Música

Cinema

Llibres

Els àpats de la precarietat

Aquesta secció- gastronòmica vol retre homenatge a totes aque-lles persones o generacions que per diversos motius han patit lafam o la misèria. Volem fer memòria d'aquests precaris però efec-tius coneixements populars de subsistència.

Ingredients: ¼ kg de faves, ¼ kg de cigrons, 2-3 dents d'all, 5cebes mitjanes, ½ got de julivert fresc i triturat, ½ got de cilantrefresc i triturat, 2 culleretes de sal, 2 cullerades soperes de farina,½ cullereta de pebre vermell picant, ½ cullereta de bicarbonat,½ cullereta de pebre negra, ½ cullereta de comí, ½ cullereta decanela en pols, tres cullerades de llevat en pols, 5 gots d'oli ve-getal per fregir les croquetes de falafel i 2 gots d'aigua.

Elaboració: Deixem els cigrons i les faves en remull tota una nit.Pelem i triturem la ceba i l’all. Ho barregem tot amb el julivert iel cilantre. Incorporem els cigrons, les faves i ho triturem tot enuna picadora fins obtenir una massa sense grumolls. Posem a lamassa les espècies, la sal, la farina, el llevat, l'aigua, les pebres i eltornem amassar tot de nou. La deixem reposar uns 90 minuts.Amb els dits o una cullera separem la massa en petites porcionsque no siguin gaire gruixudes. Fregim les croquetes amb l'olibullint i quant siguin daurades, les retirem.* Aquest plat, es pot servir dins d'un pa àrab, amb guarnicionsvariades com el tomàquet, la ceva o l'enciam, fins trobar el puntd’equilibri personal. Salut!

"Falafel" Croquetes veget als (6-8 persones)

Per Lem

· DISTRIBUCIO PRODUCTES ECOLòGICS

I DE COMERÇ JUST

· COOPERATIVA AUTOGESTIONÀRIA

· ECONOMIA SOCIAL ALTERNATIVA

c/. Avila, 71-75 àtic 08005 Barcelona

Tel: 93.485.5596 Fax: 93.485.5609monverd@retemail.es

Perill: art

Per molts anys, Toni!

Sense el Toni, la Burxa seria un totxoamb fotos insulses. Des de la redac-ció i la gent que et coneix, felicitats.Un petonàs de fotografia.

gener 2003 En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

8

Art TattooPiercing

Art Tattoo 1C/ Bèjar , 4

Tf. 93 423 25 02Art Tattoo 2C/ Rector Triadó, 24

Tf. 93 426 23 3208014 Barcelona

Metro L1 i L3 -FF.CC. pl. EspanyaMòbil: 696 1 1 79 19

D’ON VENIM... EL RACÓ DEL CASAL

Temps durs per a l'esquerra. Unmes abans, l'extrema dreta assas-sina l'estudiant Carlos González.El dia abans del crim d’Atocha,Arturo Ruiz cau a trets, també amans ultres, en una manifestaciói un pot de fum mata MariluzNájera.

24 de gener de 1977: per pri-mer cop el govern es reuneix ofi-cialment amb organitzacions de-mocràtiques per iniciar la "refor-ma pactada". L'extrema dreta ad-verteix: aquella serà "la nit dels ga-nivets llargs". Al despatx del car-rer Atocha 55, a Madrid, mentrees reuneixen sindicalistes deltransport, que surten d'una vaga,entren homes armats. Metrallenla sala, deixant al seu pas un bas-sal de sang. Luis Benavides,Enrique Valdelvira, Javier Sau-quillo, Serafin Holgado i ÁngelRodríguez moren. Quatre advo-cats més són ferits. Els despatxoslaboralistes s'havien escampat enels darrers anys. Havien entès queel dret és un instrument de domi-ni i prengueren l'opció d'assesso-rar únicament treballadors. De-fensar-los de l'explotació econò-mica: afavorir reivindicacionssindicals, defensar-los dels abusosi de l'opressió política: processosen el Tribunal d'Ordre Públic,acomiadaments i llistes negres. Aldespatx d'Atocha, com en d'altres:salaris igualitaris, decisions enassemblea. Tot això els havia si-tuat en el punt de mira.

Només condemnaren tresultradretans. El jutge no escarbàen l'entramat que conjugavapolicia i elements de la patronal.Fou vergonyós. Hi deixarenentrar feixistes, que insultaren elsadvocats morts: “porcs comu-nistes”. El procés no arribà alfons de la qüestió, que eral'escalada de tensió que engegàla ultradreta per a provocar laintervenció militar i aturar latransició cap a la democràcia.

Ivan Miró

Atocha, 24 degener de 1977

Ara que comença un altreany és un bon moment per val-orar els avenços i els retroces-sos, el bo i el dolent de l'anyque tanquem. Lamentablement,un any més, la tortura ha estatpresent en les nostres vides.

Durant tot l'any, han arribata les nostres orelles casos detortures d'arreu de les comar-ques i de tots els cossos po-licíacs: els mossos a Llinars delVallès, la Guàrdia Civil al Pe-nedès i la Policia Nacional aValència.

Al Casal podem dir que eltema de les tortures no ens vegaire de nou. Però feia forçatemps que al Casal no hovivíem de tant a prop. Concre-tament des del 92, amb l'Ope-ración Garzón, quan una cin-quantena de independentistesvaren ser torturats a comis-saries espanyoles. Alguns d'ellseren membres del Casal.

La detenció de tres inde-pendentistes el darrer mes desetembre (dos d'ells estreta-ment vinculats al Casal) ens vafer retornar a aquell infern.Quan varen ser posats en mansdel jutge, van negar totes lesacusacions que s'havien llençatsobre ells. Fa poc van ser adme-ses a tràmit les denúncies queels tres van interposar als jut-jats de Barcelona en contra dela Brigada Provincial d'Infor-mació del Cuerpo Nacional dePolicia. Paral·lelament han en-gegat una campanya d'autoin-culpacions, amb l'objectiu decanalitzar el suport que reben ialhora, desvetllar la consciènciade la nostra societat entorn lapràctica habitual de la torturaen les comissaries.

Des del Casal volem animar-te a sumar-te a la campanya i amostrar la teva solidaritat ambels represaliats. Pensem que siens haguessin torturat, tambéens hauríem inculpat de qual-sevol delicte.

Inculpa't tutambé!

CSA CAN VIES: LA CAFETA

TORNA A ESTAROBERTA

c/ Jocs Florals 42 baixos (SANTS)

Dilluns, dimarts,divendres i dissabte de 7 a 10 del vespre

La següent entrevista té lloc pocsdies després de la manifestacióque cada any es convoca per com-memorar la mort de Pedro Álva-rez, veí del barri de la Verneda.

Explica'ns què va passar

aquella nit?

L'única versió dels fets que tenim,i que no podem posar en dubte, ésla de la nòvia. Els dos tornaven tardcap a casa i en creuar el carrer lanòvia, va passar un cotxe a totavelocitat i la noia va recriminar l'ac-titud del conductor. Aquest vabaixar del cotxe i li va clavar unabufetada. Quant el Pedro va inter-venir, l'home el va agafar, va treureuna pistola i li va dispara un tret alcap. A nosaltres ens van avisar capa la 1:30 dient-nos que el nostre fillhavia tingut un accident. Vam anara l'hospital de Bellvitge i allà dospolicies ens van dir "él no lo sen-tirá, pero ustedes sí". No va ser finsles quatre o les cinc que els metgesno ens van dir tota la veritat.

I sobre el policia detingut?

A les 36 hores detenen un mem-bre de la policia nacional. Com aproves tenien el color del cotxe,el fet que freqüentava la zona idos números de matrícula que

havien vist. Les proves, però, esqueden aquí, ja que no es realitzacap tipus d'investigació rellevant.En una roda de reconeixementirregular (no estava present elnostre advocat), la noia reconeixràpidament l'individu en qüestió,però una estona després, i sentsotmesa a pressions, es desdiu. El23 de desembre, el policia surt enllibertat. Es tractava d'un agentassignat a "seguretat ciutadana" itenim informació que durant lesOlimpíades havia estat guardaes-patlles del mateix rei. A més, jocometo un error molt important:llençar al contenidor la roba delPedro i també les possibles pistes.

A què atribueixes l'actitud

del cos policial?

Es tracta de corporativisme. De-fensen un d'ells. A més, es tractad'un element amb bastant antigui-tat i que té molta informació delsseus companys. Això si no estàencobrint algun peix més gros...

Ràpidament es dóna una reac-

ció de la família i de mig barri.

Bé, jo els primers dos o tres mesosvaig estar grogui, fora de combat.No m'ho creia. Però després vaigcomençar a lluitar. Des del principi

es va crear una comissió, quedesprés es convertiria en la Plata-forma Contra els Abusos de Poder.Es van dur a terme accions comuna tancada a l'església de San Mar-tín o una cadena humana davant lamacrocomissaria. Des del primermoment va haver-hi molta respos-ta al carrer, d'entitats, de persones.Sense la seva ajuda hauria estat im-possible seguir amb la lluita.

Han passat deu anys i

continues presentant batalla...

Mai he estat en cap partit polític,però sempre he estat un lluitadoral barri. Ara bé, amb l'assassinatse'm va venir tot avall. No he sen-tit mai odi ni set de venjança.L'únic que vull és que la justíciafuncioni per a tothom igual. Lalluita continuarà fins que no agafinl'assassí o fins que la força em falti.Ara el cas està sobressegut provi-sionalment. El tindran arraconatfins que arribi un jutge i el torni ainvestigar. La lluita al carrer vadirigida precisament a això: que nos'oblidi el cas del Pedro.

Ara resulta que t'han posat

una denúncia, no?

Durant la commemoració d'ara fados anys, va aparéixer un dona totaboja insultant i cridant que si elPedro era un drogaddicte i quehavíem arruïnat la vida al seu marit.Era la dona. Vaig ser jo qui la vaapartar de la reacció de la gent. Lavaig denunciar, però ella ja ho haviafet dies abans. Va anar a buscarbrega per justificar-se. Ara resultaque el judici s'ha suspès perquè potpassar de faltes a delicte. El policiaassassí diu que surt a les llistesd'ETA i que jo els l’he passat. Elque hagin de fer amb mi, ja hofaran.

Roger Sánchez Amat

>> ENTREVISTA AL JUANJO ÁLVAREZ. EL SEU FILL FOU ASSASSINAT FA DEU ANYS.

“L'únic que vull és que la justíciafuncioni per a tothom igual”

El Juanjo no oblidarà mai la matinada del 15 de

desembre de 1992. Va ser el dia en què van matar

el seu fill d'un tret a un carrer de l'Hospitalet. Les

primeres proves van senyalar un policia com a

autor de l'assassinat. Després d'estar uns dies a

la presó, fou alliberat per falta de proves i la inves-

tigació es va aparcar sospitosament. El Juanjo,

pare del Pedro, porta deu anys exigint justícia.

gener 2003

9

En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

Granja - Barc/ Salou, 5

Sants

5Sa l o u

Illacrua@pangea.org

tel/Fax: 93 319 50 22

LA BORDETA, MON AMOUREL COL·LECTIU

D'Argentina a Múrcia, de Cas-tilla la Vieja a Mallorca, i passantper "Graná pa’ recoger a los pri-mos", aquesta colla de "jara-neras" s'acabà trobant per les la-tituds barcelonines. Hi havia ga-nes de seguir sentint el queanava sonant, de seguir desco-brint. Recercar en aquest nouescenari per a nosaltres, la Cata-lunya flamenca, que tants "maes-tros" ens està donant.

Les nostres arribades, i eldescobrir que aquí hi havia tantadescendència andalusa ens portàa interessar-nos per un passatrecent. El passat de la fam, delviure sota les seqüeles de guer-res que passen i dictadures quees queden. El passat que va ferfugir a tants andalusos i embar-car-se a la búsqueda dels somnisde supervivència. Deixant-hotot, deixant el Sud. Arribarendescalços a aquell paradís queaviat es tornà durícies, enyo-rances i falta de son.

Avui ens preguntem com fouque aquesta terra escoltà lesseves passes i volgué fer-sebressol, bressol d'una esperan-ça, bressol d'un nou flamenc. Iles ciutats dormitori s'anarenomplint de ritmes que no podi-en estar-se quiets. El "latío"d'un compàs que ve despert i esqueda en nosaltres, ens atrapa.Però avui no ens quedem aquí.Avui, la tragèdia es repeteix. Siahir van ser andalusos avui sónels magrebins, equatorians, pa-kistanesos o argentins els queens duen altres "quejíos"... I noesperarem 20 anys per a apren-dre a escoltar les seves melo-dies.

Art en viu, tots els divendresal CSA HAMSA (C/MiquelBleach, 15) a partir de les 10 delvespre. Amb el funcionament dela Taberna es recolzen diferentsprojectes d'acció social.

Taberna Flamenca

La Jarana-El sud a Barcelona-

Ciutat judicial, "ciudad sin ley"podríem dir després de veure elsplànols que manega la Gene-ralitat. Un paquet d'onze edificisompliran abastament l'antic solardel carrer Lepanto, i dels del dar-rere de la parròquia de SantIsidre, en els que la Conselleriade Justícia pensa encabir tots elsjutjats ara dispersos. Els edificisprevistos van des d'alçades deplanta més onze pisos fins a dosde planta més disset pisos, quedeixen les torres Nissan actualscom a petits rovellons. La Gene-ralitat pretén construir el doblede l'edificabilitat estàndard de lazona. En lloc de voler edificar elque es pot, vol edificar el quenecessita. A aquest pas, si neces-sita més jutjats pot arribar fins elcel (planta més infinits pisos).

L'estudi d'impacte del pro-jecte preveu que accedeixindiàriament a la Ciutat judicialtres mil funcionaris, cinc milprofessionals i quinze mil visi-tants (voluntaris o forçosos),cosa que dona una dimensió de moviment anual d'uns cinc mili-ons de persones entrant i sortintal nostre barri. Déu n'hi dó.

Avui no llençarem consignesdes d'aquí, doncs els companysdel moviment veïnal de l'Hos-pitalet són els accionistes majori-taris de la reivindicació, però no-més us demanem que reflexioneusobre el "pelotazo" que repre-sentarà vendre tots els edificis decentre de Barcelona que ara ocu-pen jutjats, despatxos, oficinesjudicials, etc. Penseu en el movi-ment de calés, comissions, propi-nes, etc. i rieu-vos de la primitiva.

Comissió de Veïns de la

Bordeta

“Ciudad sin ley”

Olorant les pròximes eleccionsmunicipals del 2003, el Districtede Sants-Montjuic s'ha cobert lesesquenes i ha editat un llibret a totcolor on justifica les properesintervencions urbanístiques. Pre-sentant-les amb optimisme, nonomés s'hi manipula la realitat pelque diu, sinó pel que calla. "Sants,Hostafrancs i la Bordeta. Uns bar-ris de futur" anuncia una sèried'actuacions sota el pretext "d'unbarri per a la gent". Tanmateix,llegint els projectes a fons, qual-sevol amb criteri descobrirà queels nostres barris estan sent dis-senyats pels interessos de lesmultinacionals (constructores, su-perficies comercials, empreses vin-culades al Trend'Alta Velocitat). L'e-litització del nostreentorn farà que elsqui volguem quedar-nos al barri ho tin-guem difícil, a no serque hi posem remei.

Anem a pams. ElPeri d'Hostafrancscontempla expropia-cions i enderroca-ments. En el llibretes tranquil.litza elsexpropiats, ja que esconstruiran nous ha-bitatges a la zona. Elque no es subratlla,però, és que la majoria seran depromoció privada, i que els seuspreus no s'assemblaran per a resals actuals. A qui beneficia l'o-peració? En el mateix Pla, sesobreentén que el CSA Hamsa,que dinamitza el barri des de fatemps, serà desallotjat i enderro-cat. Damunt hi construïran habi-tatges també privats. On està pre-vist, en el pla, la necessitat d'espaispúblics autogestionats? Potser a

les Arenes, als lavabos dels nouscentres comercials? O bé quan elssemàfors aturin l'augment deltrànsit rodat?

Més. El projecte de la novaestació de Sants, que els veïns iveïnes ni volem ni necessitem,inclou l'enderrocament d'habitat-ges i comerços (a Vallespir, perexemple) que el llibret calla, nosigui que generi alarma social.L'imposició de superfícies comer-cials a l'Estació ampliada, a més,rematarà un teixit social i produc-tiu al qual ja li costa prou tirarendavant. El mercat d'Hostafrancsserà "modernitzat": en lloc de lespetites botigues, hi obriran un altresupermercat, que precaritzarà el

treball i enviarà els beneficis a laborsa. Que els senyors Clos iAlcober reben lots de nadald'Opencor?

Encara més. El soterrament deles vies, actuació llargament exigi-da pel veïnat, no es farà. A canvi,es cobriran les vies amb un calaixde formigó que, en alguns punts,tindrà 14 metres d'alçada. La "fide la divisió històrica del barri"que pregona l'Administració es

realitzarà, suposem, gràcies alfinançament de trampolins pelveïnat. També silencia l'enderro-cament del CSA CanVies i elsd'habitatges de Jocs Florals. Queens poden dir on reubicaran elcentre social i els habitatges afec-tats?

Finalment. El pamflet ni tan-sols esmenta l'elevadíssim preu delmercat de l'habitatge, factor cen-tral en tota politica urbanística ique ens preocupa més que no lanova web del Districte. Un apunt:a Sants-Montjuïc, l'any 1998, lamitjana del preu dels lloguers erade 49.616 pessetes al mes. Al2001, ja era de 73.420. Un altreapunt. En 10 anys, el nostre dis-

tricte ha perdut 12.276 habitants.Aquests, i no altres, són els indi-cadors de les actuals polítiquesmunicipals d'habitatge.

Seguirem informant i prepa-rant-nos per a l'autodefensa. Quedarrera dels homes de corbata, s'a-costen les excavadores.

"El barri que volem"

Assemblea de Barri de

Sants

"Atenció, perill, s'acostenles excavadores!"

En pocs temps, els nostres barris patiran una

profunda transformació. Adaptant-se a les

necessitats del gran capital privat, les Admi-

nistracions ompliran d'infraestructures inne-

cessàries els nostres carrers, posant el teixit

comunitari de Sants i les seves edificacions

històriques en perill. Repassem el que ens

espera.

Fe d'errates

Al darrer número de LA BURXA es vapublicar l'article “Assemblea de Barride Sants: embrió de contrapoder” sig-nat, erròniament, per la Comissió 'eixcentral' de l'Assemblea de Barri . Lasignatura correcta corresponia a Un

membre anònim de l’ABS

Aquí podries posar el teu anunci

gener 2003 ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

10

PPífiesmarines (I)...

No cal parlar gaire sobre

el desastre del Prestige,

només superat per la

desastrosa reacció del PP

Un any després de la revolt a social,la lluit a continua a Argentina

Marxes de torxes pels presos polítics

El passat 15 de desembre va fer deuanys de l'assassinat de Pedro Álva-rez a l'Hospitalet. La història ha es-tat denunciada per part de la famíliajuntament amb el suport de moltespersones i entitats. S'exigeix l'es-clariment dels fets que van desenca-denar amb el tret mortal. Desprésque un cotxe casi atropellés unanoia, es va generar una baralla entreel seu nòvio, Pedro, i el conductor,fins que aquest va agafar una pisto-la i el va disparar. Nombroses pro-ves, l'informe de balística, el cotxe,etc. proven que l'assassí és un poli-cia nacional, deixat en llibertat desdel primer moment. En aquest deuanys, el cas, tot i ser arxivat, ha donatmil voltes, fins al moment actual enquè el pressumpte policia assassípretén involucrar al pare del noi enuna increïble trama terrorista.

Deu anys sense Pedro

La forta pressió veïnal ha forçat elgrup socialista de l'Ajuntament deBarcelona a fer-se enrera en la sevaintenció de fer un pàrquing en elsector del barri de la Ribera (CiutatVella) conegut com el "Forat de laVergonya". El darrer ple municipalva decidir per unanimitat congelarel projecte i encarregar un estudi deviabilitat a l'empresa municipalSMASSA per a que avaluï si es potcombinar l'aparcament amb unazona verda i un poliesportiu, comvolen els veïns. Tot i així, la protes-ta veïnal no abaixa la guàrdia.

Rescat/CATALUNYA

El dissabte 21 de desembre es vanrealitzar a diverses poblacionsmarxes de torxes sota el lema "perNadal els i les volem a casa, lli-bertat presos i preses polítiquescatalanes". A Barcelona 125 per-sones es van manifestar des de laPlaça Catalunya fins la Plaça SantJaume. A Terrassa van ser 50 per-sones, 25 a Girona, 75 es concen-traren pel matí a la UniversitatAutònoma de Bellaterra, 70 aCornellà, 60 a Vilafranca del Pe-nedès, 50 a Berga i 70 a Vilanovai la Geltrú. També es van realitzarmarxes de torxes a Manresa, amb25 concentrats, i a Sant Cugat delVallès. A la ciutat de Lleida es va

realitzar el dia 24.Aquestes mobilitzacions s'han

portat a terme en el context delcompliment al gener de dos anysde presó sense judici de DiegoSánchez i Zigor Larredonda,actualment empresonats i disper-sats a Soto del Real i Valdemoro,respectivament. Des de Rescat esvol recordar que segons les sevespròpies lleis no es poden mantenirpersones en presó més de dosanys sense judici i que també esvulnera la seva legalitat allunyant-les centenars de quilòmetres decasa seva. En Zigor, des què es vapresentar a l'Audiència Nacional,ha passat per les presons de Sotodel Real, Aranjuez, Alcalá-Meco,Albacete i Valdemoro.

Guillem Sànchez/ARGENTINA

No hi va haver la revolta massivaque molts s'esperaven, però no-més cal llegir les cròniques de lesdesenes de corresponsals anònimsi espontanis que circulen per inter-net, per veure que l'aniversari del'aixecament popular que va tom-bar el president De la Rúa, el 19 i20 de desembre de l'any passat, vaser tot un èxit. Una riuada demanifestants, provinents de tot elpaís, va anar prenent els carrerscèntrics de Buenos Aires ja el dia19, mentre a centenars de barris ipobles es feien marxes i actescommemoratius. Però va ser el 20quan totes les columnes d'arreud'Argentina, mobilitzades enl'anomenada Marxa PiqueteraFederal, van arribar a la Plaza deMayo, en una espectacular mani-festació que la pròpia policia vaxifrar en 40.000 persones (el diariEl País va retallar encara més i enva contar només 30.000). Allí hihavia tots els sectors socials que faun any van enderrocar el govern

amb les seves cassoles i la sevasang: les assemblees dels barris declasse mitjana, els aturats de la per-ifèria, els sindicats dissidents detreballadors i estudiants, els estal-viadors estafats amb el "corralito",els camperols que ocupen terres iels obrers que ocupen fàbriques,els moviments socials, els partitsde l'esquerra real... Tot un movi-ment heterogeni i plural, a vegadesfins i tot contradictori, que s'haconvertit en un reflex d'allò queuns anomenen antiglobalització ialtres el "moviment de movi-ments".

Perquè el que està fent avançarArgentina avui en dia és un veri-table "moviment de moviments",unit per una consigna senzilla i almateix temps extremadament ra-dical: "que se'n vagin tots", tots elspolítics, tots els empresaris, totsels policies del "gallet fàcil", totsels assessors econòmics interna-cionals... Tots aquests que hanportat Argentina a la ruïna i elcol.lapse a base de saquejar-la.

I és que un any després, Argen-

tina no para i es recupera a based'autogestió i autoorganització.Els col·lectius de barri i de des-ocupats han creat una densa xarxade menjadors populars, mercatsd'intercanvi (amb les seves mone-des i els seus bancs), biblioteques,escoles bressol... Tota una societatque funciona sense polítics. Men-tre al camp, organitzacions campe-roles han intensificat les ocupa-cions de terres i estan intercan-viant els seus productes amb la

ciutat. Però sens dubte, l'estrellasón les fàbriques "tomadas", onels treballadors, davant l'abisme del'atur, han ocupat l'empresa, im-pedint el buidatge per part delpatró i l'han posat a funcionar deforma autogestionada i demos-trant-ne la viabilitat. Ara mateix jasón més de 150 les fàbriques quefuncionen així. L'última, la me-tal.lúrgica Industrias Isaco SA, esva ocupar el dia 19 com a regald'aniversari.

Alba Ayala Bartés/BARCELONA

Una recent modificació de la lleide televisions privades introduïdapel govern d'Aznar permet que elgrup italià Mediaset, propietat deSilvio Berlusconi, controli el 52%del capital de Tele5. Segons la no-va llei, a partir d'aquest gener, unsol accionista podrà posseir mésd'un 50% de la televisió privada,fet que ha empès el magnat italiàa comprar un considerable paquetd'accions del grup Correo. A-questa mesura sembla feta a midaper Tele5, fins ara l’única televisióprivada que permetia una línia unamica crítica amb el govern d'Az-nar. Ara, tenint en compte la in-tensa confraternitat entre Ber-

lusconi i Aznar es preveu que totacrítica quedi neutralitzada. Ambaquest panorama de fons l'aco-miadament del popular programaCaiga quien Caiga ha aixecat moltessuspicàcies. L'aguda crítica que ca-racteritza el programa mai ha agra-dat a l'equip de govern, recelós deser caricaturitzat setmana rera set-mana. Amb l'apartat especial dedi-cat a Ana Botella sembla ser que alpresident se li ha acabat d'enfilar lamosca al nas. De fet, en el mateixprograma, els ministres "persegui-ts" no han ocultat l'alegria de veurecom el programa s'esvaeix sota l'ar-gument de poca audiència. Segurque Berlusconi, padrí de boda de lafilla d'Aznar, a partir d'ara ho tindràtot controlat...

Berlusconi, T ele5 i l'adéu de CQC

Aturat el "pàrquingde la vergonya"

Piquet a Olivos (Buenos Aires) MOLOTOV

gener 2003

11

ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

Què està passant al món?

Des d’ aquest esp ai emprendrem un llargviatge per diferent s pobles i p aïsos. Noes tract a, però, d'una visit a guiada permuseus ni d'una guia d'host als barat s,sinó d'una aproximació a la realit at que

viu la gent arreu del món. V olem fer d'alt aveu a les formes de resistència que desenvolupen els pobles per plant ar cara a les injustícies que genera el sistema capit alist a.

...PPífiesmarines (II)

Més amable ha estat la

segona cagada del PP en

tereny marí: el valent

abordatge d’un vaixell del

dimoni Laden, que resultà

ser un inofensiu mercant

La Plataforma per les llibertatsdemocràtiques va convocar unamarxa el passat dia 14 contra laLlei de Partits. L’objectiu era pro-testar per l’actuació del governespanyol en tot l’afer de la il.lega-lització de Batasuna i per la retal-lada progressiva de llibertats de lespersones. Centenars de personesvan recórrer el centre de la ciutatfins el Palau de la Generalitat ones va llegir un manifest en soli-daritat amb l’esquerra indepen-dentista basca.

No rotund a la llei de p artit s

Contracimera aDinamarcaCoincidint amb el final de la pre-sidència danesa de la Unió Euro-pea, Copenhaguen ha acollit ladarrera Cimera Europea, del 12 al15 de desembre. I amb ella elsactes de rebuig a les polítiquescomunitàries. 20.000 persones enla manifestació conjunta sota ellema “el noste món no està envenda”, una jornada d’accions dedesobediència, manifestacionscontra Israel i per denunciar l’es-tat policial. Però com ja és tradi-ció en aquests esdeveniments larepressió va estar a l’ordre del dia:desplegaments desproporcionats,detencions, retencions a les fron-teres i el registre del local delservidor d’internet des d’on es co-brien els esdeveniments contra laUE.

C/ Riera Blanca, 119Tel. 93422581808028 Barcelona

F A R M À C I A R U B I O

Llic. Montserrat Rubio

Obert de 9 a 22h

tot l’any

A mitjans dels 80, els observadorsinternacionals pronosticaven unallarga guerra civil a Sud-àfrica. Labalança d'equilibris de poder vapatir una forta sotragada a favordels grups d'oposició al règim delPartit Nacional de Pretòria, artífexde l'apartheid des del 1948. Aquestpartit afrikaner havia mantingutfins aleshores en la prostració lesreivindicacions dels negres i con-solidat un sistema de segregacióracial, sota la filosofia de fer deSud-àfrica un país de blancs on laresta de comunitats sols hi vis-quessin com a immigrades, mit-jançant el sistema de bantustans.

Quan els guettos flamejaven

Els anys 80 difereixen de l'onadarepressiva estatal dels anys 60, delsquals queda el regust amarg deltrist final de la revolta de Sha-perville i de la il·legalització de lesforces d'oposició al règim (entreelles el CNA), que van peregrinarenvers un llar exili. Als 80 es vandur a terme una sèrie de reformesd'apertura amb l'objectiu de di-vidir l'oposició interna. Però de lesesquerdes del règim en va néixerel Front Democàtic Unit (UDF),format per associacions de veïns,plataformes d'esglésies, grups dedones, d'estudiants, sindicats... Desde la UDF van esclatar les revoltesdels 80: els suburbis negres erenfora de control, es van crearadministracions i tribunals revo-lucionaris, es va paral·litzar l'edu-cació… El govern reaccionà ambmés repressió i amb la il·legali-zació de la UDF. La lluita estavaforça mermada però les dificultatsdel govern per sostenir aquestasituació també quallaven: la mobi-

lització a l'interior era alta i el mónes trobava arrenglerat contra l'a-partheid. També era sensible a ladeteriorització dels indicadors eco-nòmics i a la fuga de multina-cionals degut a les vagues i boicotsdels treballadors. Tots aquests ele-ments van acabar portant a la so-lució pactada. També hi contribuíla naturalesa del CNA.

El Congrés Nacional Africà vanéixer al 1912 amb l'estigma delsfracassos de les lluites contra lacolonització que amb el nou seglevan portar a l'elecció de formes delluita no violentes. En els seus ini-cis integrava una aristocràcia tri-bal encara potent. No va ser finsels anys 50 que l'organitzacióesdevingué una veritable força po-pular i no va ser fins els 60, i des-prés dels molts cops de cap con-tra un règim completament tancat,que el CNA canvià d'estratègia iabandonà la lluita pacífica. Va serla resposta al clima social de frus-tració envers aquesta via. Als anys80, l'activitat guerrillera va entraren declivi. La repressió n'és unacausa important, però sobretot lapròpia priorització del CNA pelcombat polític a l'interior, quecreixia amb força. Amb l'accés deDe Klerk a la presidència, les for-ces de l'oposició són legalitzades,Mandela és alliberat i començauna llarga ronda de negociacionsper instaurar un sistema no racialde democràcia. Mentre, el mite deMandela creixia amb força.

El llarg camí a recórrer

La reforma pactada havia evitatl'onada de violència, responent aldesig del CNA de no seguir sentuna funerària, però va deixar una

difícil situació de reconstrucciónacional. De proposar als 50 lanacionalització de les mines, bancsi monopolis industrials, el Congrésva passar a reconèixer que el sectorempresarial privat tenia capacitatper promoure el creixement i eldesenvolupament. Els precedentsdel fracàs de les economies nacio-nalitzades a Angola i Moçambicvan servir de lliçó per al CNA. Peròel model de reconstrucció dins l'e-conomia de mercat havia d'afron-tar el difícil repte de combinar leslimitacions del mercat i la superacióde l'abisme social heretat. Aviat esva veure que Mandela no podriacomplir les promeses electorals. Elsplans de construcció d'habitatges,de reducció de l'atur i de presta-cions socials es van quedar curts.Els resultats de les actuals polítiquesneoliberals de Thabo Mkbeti, en-cara agreujen més la situació. Lesprivatitzacions, reducció del dèficitfiscal i els retalls d'impostos a lainversió privada tenen conseqüèn-cies devastadores: descendeixen els

salaris de la població més pobre,creixen els gastos d'aigua potable illum, l'atur arriba a un 50% enalguns ghettos. Les insuficients polí-tiques socials i l'atur han generat altsgraus de delinqüència als guettos deles ciutats. De moment aquestaconflictivitat social no ha traspassata l'àmbit polític, degut en bona parta l'eclipse de Mandela. L'interrogantque sorgeix és què passarà quanamb el temps es deteriori encaramés la promesa feliç, fruit de laimpossibilitat sobradament con-trastada de fer malabarismes per a-plicar una fórmula de creixementamb equitat dins l'economia neo-liberal. També queda per veure qui-na serà amb el temps la resposta detots aquests perdedors dels ghettosnegres, de les zones rurals empo-brides, antics bantustans, i dels im-migrants illegals provinents de paï-sos fronterers més empobrits, quepassen a engrandir les barriades deles ciutats.

Gemma P.A.

Sud-àfrica: la fi de la promesa feliç?El maig de 1994, Sud-àfrica vivia un

moment catàrsic. El Congrés Nacional

Africà (CNA), encapçalat pel legendari

Nelson Mandela, havia guanyat les

primeres eleccions multiracials i demo-

cràtiques a Sud-àfrica. S'alçava el somni

cap a la igualtat de drets. Havia de ser

també el moment decisiu per a compro-

var si la conciliació i reconstrucció amb

equitat era factible en un entorn d'aus-

teritat, de buidatge del sector públic i de

mesures neoliberals.

Tècnica de la veu. Marta GonzálezAula d'escriptura teatral. El paper en blanc. Victòria SzpunbergDicció castellana. Mª Jesús AndanyDicció catalana. Carme CallolDansa oriental. Sol ArrabalTècnica Alexander. Nica Gimeno i Pepe CastilloDansa lliure. Núria BanalDirecció d'escena. Magda PuyoEl productor executiu: de la globalitat al detall. Pep ZamoraEl procés creador: cercant el nucli del nucli. Enrique MoralesIniciació a la dansa. Nausica GuitartEl llenguatge de l'escolta. Maricarmen ArnóConsciència del moviment. Maria CintoraClown. Claret ClownCom organitzar un taller de jocs i dramatització. A. MantovaniAula d'escriptura teatral. L'estructura de l'escena. Enric NollaLa dramatúrgia en l'entorn digital. Angel CastellanosIntroducció a l'Antropologia teatral d'Eugeni Barba. L. MasgrauPreparació física de l'actor, Mónica ExtremianaEsgrima shakespeariana. Àngel AmievaMaquillatge teatral 1. Montserrat TolosaAula d'escriptura teatral. L'estructura de l'obra. Josep Pere PeyróAcrobàcia i violència escènica. Osvaldo BermúdezDe la màscara neutra a la Commedia dell'Arte. M. Codinachs i R. CaritxMaquillatge teatral 2. Efectes especials. Montserrat Tolosa

1.2.3.4.5.6.7.8.9.10.11.12.13.14.15.16.17.18.19.20.21.22.23.24.25.

29/130/13/24/26/27/28/219/222/228/23/34/34/37/321/326/328/46/56/59/516/521/530/630/64/7

Noves instal·lacions:LA CASONA C/ Càceres, 8 08028

BARCELONA934 226 922

info@lacasona.es ww.lacasona.es

Cursos reconegutspel Departamentd’Ensenyament.Generalitat deCatalunya

PROJECTETEATRAL2003

gener 2003

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Subscripció anualper rebre LA

BURXA

9 euros (1500Ptes)

Col·laboracióanual amb LA BURXA

18 euros (3000ptes)

Aportacions voluntàries a LA

BURXA

_______euros(escriure amb claretat)

Caixa/Banc_______________________________Adreça___________________________________Població__________________________________Nom del titular_____________________________CODI ENTITATCODI SUCURSALCODI SEGURETATNÚM DE COMPTEes prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LA

BURXA

Data__________ Signatura

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Les subscripcions a LA BURXA acomplirandos objectius: fer-la arribar allà on la

seva distribució no arriba i ajudar econòmicament al seu manteniment.

Es pot fer de diverses maneres:mitjançant correu convencional, perdomiciliació bancària o manualment.

Així que ja saps.

Subscriu-te

Tem

ps tu

rbul

ents

a G

alíc

ia.

Hamsa c/Miquel Bleach 15, Can Vies c/Jocs Florals 42, CS de Sant s c/Olzinelles 30, Casal Independentist a c/Premià 31, Espai Obert c/Blasco de Garay 2, AC Arran c/Premià 20Adreces

dilluns de 18h a 21h L’Escletxa: Punt informació violència domèstica CS de Santsdimarts i dijous 18h a 21h Anglès (12 euros al mes) CS de Santsdimarts de 19h a 20:30h Advocat (telefoneu abans, gratuït per socis) CS de Santsdimecres a les 19:30h a 21h Jocs d'improvisació ( gratuït) CS de Santsdimecres de 19h a 20h Ioga (12 euros al mes) CS de Santsdissabtes matí 10h a 15h Tai Txi (15 euros al mes) CS de Santssegon dilluns del mes 19:30h Grup de reflexió de L ’Escletxa CS de Santsdijous a les 21:30h Taller de dansa CSA Hamsadimarts a les 19h Campionat de dominó Casal Indepedivendres a partir de les 22h Cafeta Flamenca CSA Hamsa

Tallers i activit ats

dijous 9 de gener a les 21:30h Sopador CSA HAMSAdissabte 11 de gener a les 22h Concert RAI CSA HAMSAdimecres 15 de gener a les 21h Cinema CSA HAMSAdijous 17 de gener 22h Cafeta literària : "Shhh... poemes i cançons"

Marc Miralpeix i Meritxell Naranjo CSA Can Viesdimecres 22 de gener a les 21h Cinema CSA HAMSAdijous 23 de gener a les 21:30 Sopador CSA HAMSAdissabte 25 de gener a les 22h Festa reagge CSA HAMSAdimecres 29 de gener a les 21h Cinema CSA HAMSA

Altres activit ats

Reunions

primer dijous de mes a les 20h Jo t ambé em planto CS de Santsdimarts cada 15 dies a les 19:30h Plataforma Cívica 12-O en llibert at CS de Santscada diumenge a les 19h Alma Peruana CS de Santscada dimarts a les 20:30h CAL CS de Santscada dijous a les 21h Endavant-Sant s Casal Independentistacada dilluns a les 20:30h Alosa Can Viescada dimarts a les 20h Assemblea CSA Hamsa CSA Hamsacada dilluns a les 22h Tenses CSA Hamsacada dilluns a les 21h Maulet s Casal Independentistacada dimecres a les 20h Assemblea CSA Can Vies Can Viesdijous 9 de gener Assemblea del Barri de Sant s (ABS) Can Viesdilluns 13 de gener a les 20h Assemblea La Burxa Can Vies

dissabte 11 de gener a les 12h Cercavila en solidaritat amb els judicis Plaça de Santsdimarts 14 de gener a les 10h Judici als detinguts/es el 12 d’octubre Pg Lluís Companys

Acte de suport davant els jutjats tot el dia Pg Lluís Companysdijous 23 de gener a les 20h Xerrada sobre els judicis Espai Obertdivendres 24 de gener a les 22h Concert . Sin Dios, Terrorismo Sonoro,

Hijos de la amnesia i altres CSO Opera

Judicis 12 d’octubre 14 de gener

del 4 de gener al 28 de febrer Entrega de Fotografies per al Concurs de La Burxadel 4 al 16 de març Exposició concurs de fotografia Arrandijous 6 de març Xerrada V aniversari CS de Santsdissabte 15 de març Trobada de mitjans de contrainformaciódissabte 15 de març Festa V Aniverari Can Viesdiumenge 16 de març Dinar popular Pl Osca

V Aniversari La Burxa

Si saps d’alguna activitat per a l’agenda, envia un email a laburxa@llibertat.com o

deixa una nota a la bústia de l’Arran