Periòdic de comunicació popular

Santsi barris veïns

56octubre 2002

5.000 exemplars

Mensual

4 1096Assemblea permés seguretat a

Hostrafancs

L’OTAN, cada copmés a aprop

Les dones als mitjans de

comunicació

Els àpats de laprecarietat

ArreuSants En movimentParèntesi

CSA Can Vies (carrer Jocs

Florals 42, 08014 Sants, BCN)

Telèfon: 93 422 16 13

Correu electrònic:

llaabbuurrxxaa@@lllliibbeerrttaatt..ccoomm

Distribució gratuïta

> pàgina 2

> pàgina 11

> QUÈ ESTÀ PASSANT AL MÓN?

> pàgina 10

> OPINIÓ

Jornada repressiva El dijous 26 de setembre es va desallotjar La Torreta de forma il·legal

El mateix dia es va iniciar una cacera debruixes contra independentistes del barri

En un sol dia la policia es va des-plegar pels carrers del nostre barriper dur a terme una onada repres-siva amb dos objectius. De bonmatí van començar amb el desal-lotjament de la casa okupada de LaTorreta, al carrer Olzinelles. Quin-ze furgonetes de policies antiava-lots van tallar el carrer i van assaltar

la casa on hi estaven dormint tresde les sis persones que hi viviendes de feia tres anys.

A la mateixa hora, les declara-cions extretes a comissaria d'unjove de la Sagrera detingut aquellmateix matí posava sota la mira dela Brigada d'Informació a inde-pendentistes santsencs, sota l'a-

cusació de cremar dos caixers aBadal el desembre del 2001. Lamateixa tarda del dia 26 era detin-gut Àlex T., veí del carrer Canale-jas, i eren escorcollats tres domi-cilis del barri; l'endemà al vespretambé detenien Francesc A. des-prés de personar-se als jutjats perdeclarar voluntàriament i ser-ne

rebutjat per motius “de forma”.Unes hores abans, 250 persones

es van manifestar pels carrers con-tra la repressió, sigui en forma dedesallotjaments o de detencions. Lamarxa va sortir de la plaça de Santsi va recórrer la Carretera, el carrerGayarre i la Carretera de la Bordeta,i va acabar davant la casa desallot-

jada al carrer Olzinelles. El momentva ser aprofitat per quatre personesenmascarades per llençar nombro-sos globus amb pintura a la façanadel número 74, edifici, com La Tor-reta, propietat de la família MartínezGiner, que en pocs instants vaquedar ben galdosa.

A pesar que de moment no hi hacap convocatòria formal, tot sem-bla indicar que un cop més les or-

ganitzacions d’extre-ma dreta tornaran aorganitzar l’Homena-

je a la Bandera pel 12d’octubre a la veïnaplaça de Sant Jordi,a Montjuïc. Aquestany coincideix ambl’ofensiva governa-mental de retalladade llibertats feta ennom de la Demo-cràcia i la Constitu-ció, però que coin-cideix plenamentamb els postulats

que es defensaran el proper dia 12a la plaça Sant Jordi.

El feixisme torna a ajuntar-se a Montjuïc

Clos increpat pel veïnat dela Marina i plaça Cerdà

IVAN

A l’alcalde Joan Clos cada vegada seli veu més el “plumero”. Durant lainaguració d’un tram del cinturóveïns i veïnes de la plaça Cerdà i de

la plaça de la Marina protesten con-tra els projectes especulatius enmans de l’Ajuntament al barri.

Iraq, víctima del negoci de la guerra

GUILLE GUILLE

La Urbana carrega a laMercè

El futur de LesArenes

> ARREU

>> pàgina 3

>> pàgina 5

EL PAÍS/TEJEDERAS

>> pàgina 5

2

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpinióoctubre 2002

Cartes a la Burxa

Envia’ns el teu escrit a l’adreça electrònica laburxa@lliber-

tat.com o a Can Vies (c/ Jocs Florals 42 BCN 08014) o a mà a

la bústia de l’AC Arran (c/ Premià 20).

LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció que es trobados cops al mes al CSA Can Vies (Jocs Florals 42) Periodicitat: MensualTelèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@llibertat.comLA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Periòdic de comunicació popular de Sants

i barris veïns

En aquesta Burxa han col·laborat: Alba Ayala, Roser Benavent, Bernat CostaReimondez, Toni Gonzàlez, Ivan Miró, Gemma Parera Àlvarez, Ivan Rubio iGarcia, Guillem Sànchez, Joan Teran, Pau, David Positiu, Lancelot, Soto,Miquel Darnès, Txepo, Marta Ruiz, O.F., Casal Independentista, GuillemValle, en Xic de les Barraquetes.

Editorial La mort s’apropa de nou a Sants

Repressió i més repressióUn dia més l'Estat ens ha mostrat la seva cara més cruel: la poli-

cial. El desallotjament (a totes llums il·legal) de La Torreta i l'inicid'una cacera de bruixes contra joves independentistes del barri i totala cua que això ha portat (criminalització mediàtica, mentides, mal-tractaments a comisaria,...) ens deixa clar que davant les problemà-tiques socials i la lògica resistència de cada cop més sectors només hihaurà una resposta: la repressió. Els temps de la socialdemocràcias'han acabat, ja no hi haurà més diàleg social, polítiques compen-satòries, control dels drets humans o de la seguretat jurídica. Ara lapolicia té via lliure per actuar segons cregui necessari. I el control delsjutges? En el cas de La Torreta ja quedat clar que ells mateixos estandisposats a saltar-se la llei per posar-li la feina més fàcil. I la premsalliure que controla el Poder? En aquestes detencions, com en tantsaltres casos, acaba sent element indispensable perque la repressió fun-cioni. I així queda tot "lligat i ben lligat". I la "democràcia"? Bé, aixòens agradaria saber a nosaltres.

12-O: Res a celebrar, molt a protestar

El 12 d'octubre no només hauria de deixar de ser festiu, sinó quedirectament hauria de ser expulsat del calendari. És un dia funest ones conmemora l'inici de la invasió d'Amèrica i del genocidi més grande la història, motor d'arranc del capitalisme global, el dia d'una "raza"que ens voldria veure desaparèixer com a cultura i fins i tot la patronade la tenebrosa Guàrdia Civil. Realment és increïble que un sol diapugui tenir tanta mala baba. És per això que hem de sortir al carrera recordar que el genocidi continua a ¾ parts del planeta, que lesmultinacionals espanyoles recolonitzen Amèrica, que el racisme eslegalitza amb la Llei d'Estrangeria, que a les casernes es continua tor-turant, que l'espanyolisme torna com un malson,... Les protestesd'aquest dia han de ser globals, però sense oblidar que aquí al costats’hi continua celebrant un míting el feixisme més dur, una veritableapologia del terrorisme de baixa intensitat que cada dia immigrants,joves, gais, indigents, catalanistes,... patim als carrers en forma de pa-llisses, agresions i assassinats. No ho podem passar per alt.

SALT DE PLENS

Algun dia......Les tortures fetes en les deten-cions per ell ordenades l'estiu del92 van portar a la desesperació i aintents de suïcidi. Han estat de-nunciades abastament. I tambésilenciades sistemàticament peruns i altres. Per uns perquè són, defet i en essència, els mateixos tor-turadors, i per altres per allò -ailas!- del pacte constitucional. Uningenu és feia la pregunta l'altre diaa la Plaça Osca, on es va projectarel video esfereïdor amb els testi-monis dels ultratjats, que perquèno s'havia passat a TV3, tot obli-dant que TV3 és això: la tercera.

Perquè sàpiga el company quinpa i donen a "La Corporació", lidirem que el malaguanyat JordiVendrell, el del programa de culteEl lloro, el moro, el mico i el senyor de

Puerto Rico i que s'havia guanyat apols la direcció del programa

estel·lar de la tarda a CatalunyaRàdio, L'orquestra, va ser cessat deforma fulminant per gosar parlarde les vexacions, maltractaments isuplicis de tota mena a què vanestar sotmesos els independen-tistes detinguts, en la que el perio-dista David Bassa va anomenarl'operació Garzón, en el llibre delmateix nom. Altrament, hi vahaver rumors que un conegut pre-sentador del Telenotícies va serapartat per parlar per antena ambun afectat per l'operació. No li vaservir de res que triés l'únic delsquals que era militant d'un partithomologable. D'aquella ignomínia jaen fa deu anys. Des d'aleshoresl'espanyolet grassonet -l'armillaantibales que deu portar tambéajuda- amb ulleres que amaguenulls de conill mixomatosic conti-nua implacable la paranoica croa-

da antinacionalista. En els seudeliris de grandesa ja no és el jutgede la "Audiència Nacional" sinó elZorro, el Capitan Trueno, RobertoAlcàzar, el Llanero Solitario, Su-perman.

Quan puja les escales del jutjatsamb la maleta de pell plena d'ex-pedients ja frisa per prohibir, il.-legalitzar, empresonar, incoar, con-demnar, això si amb un tap a lesorelles per no sentir les denúnciesde tortura dels acusats -en cas queels quedi esma per fer-ho-. Se'lsmira amb llambregades plenes demenyspreu i diu amb la seva veue-ta atiplada, "El siguiente".

Jutge Super Star, esperem idesitgem que també tu siguisalgun dia "El siguiente". Com mésaviat millor.

Quel Ness

Els barris de Sants, Hostafrancs ila Bordeta, són uns dels barris mésactius, associativament parlant, dela ciutat. Basant-nos en una teorialògica, els polítics del districte hau-rien tambè de ser més actius ioberts a la participació del asso-ciacionisme santsenc. Doncs no,la lògica no impera a la seu del dis-tricte, des d’allà es fabrica una po-lítica municipal d’abandó del bar-ri de la Bordeta, de poc diàleg, i decàstigs a aquelles associacions queno simpatitzin amb ells, una polí-tica de prepotència, del sectarismei de confusió. Assistim ara a uncanvi de personal del PSC sant-senc que preocupat per governara la Generalitat està posant al cap-davant del districte nous con-

sellers, tècnics de fora del barri,gent que no coneix la nostra reali-tat i que els espanta l’autoorganit-zació del veïnat, gent com MarinaSubirats, presidenta del consell dedistricte, que fa el ridícul pronun-ciant malament els noms dels car-rers quan llegeix les actes delsplens, o que falta el respecte aveïns tractant-los d’antidemocrà-tics en veu alta enmig d’una co-missió d’estat, veïns que ella des-coneix i que tenen un currículumde demòcrates bastant més extensque el seu, veïns i veïnes que viueni coneixen al barri, i que no tenenun pis de 200 m2 a Sarrià-SantGervasi, com ella.

Pere Gibernau

La política municipal de la prepotència

A la plaça de braus de les Arenesvolen construir un macro-centrede lleure comercial per estupidi-ficar-nos. Va ser el lloc on s'ubi-caven les forques que mataven aqui infringia la llei a Barcelona finsal segle XVIII, temps després hiconstruiren una plaça detoros on de nou la mort hifou hegemònica. Aravolen que una altra menade mort regni en aquestindret: la mort en vida quesuposa un consum passiuque no ens deixa espaisper realitzar activitats cre-atives autogestionades niper pensar autònomanent.

Ja estan anunciant pro-peres especulacions a la Plaça deBraus de les Arenes, a la plaçaEspanya. Volen construir un ma-crocentre de lleure segons van in-formar a ràdio Catalunya Infor-mació. Després de descartar l'op-ció d'instal.lar una mesquita paga-da amb diners de l'Arabia Saudí, elcapital de la indústria de l'”entrete-niment" sembla que s'ha imposat alcapital petrolífer. L'Ajuntament dela ciutat, com gairebé sempre, estàa punt de beneir el projecte. I és queel Poder ens vol entretinguts men-tre ells fan de les seves. En lesestones en que no treballem per ales seves empreses o institucions,ens volen com a zombies, commorts vivents, consumint els seus

productes d'oci de forma compul-siva.

El Turó dels Inforcats

No deixa de ser curiós que hagintriat aquest espai per a ubicar-hiun macro-centre comercial i de

lleure, és a dir, una fàbrica demorts vivents. Com ens indica elgeògraf Carles Carreras al seu lli-bre sobre el barri d'Hostafrancs,el lloc on s'ubica la Plaça de Brausde les Arenes era on es trobavafins l'any 1839 la frontera entreBarcelona i la Vila de Sants. Iaquell punt fronterer era l'indreton estaven localitzades les forquesde la ciutat fins ben entrat el segleXVIII, quan foren traslladades ala Ciutadella. D'aquí el nom de tu-ró dels Inforcats. Allà era on elPoder matava a aquelles personesque no respectaven les seves lleis,era un lloc de mort i opressió. Vala dir que era un turó més alt quel'actual petit monticle sobre el qual

està situada la plaça de toros(també conegut com turonet de laVinyeta), la seva reducció es deu aque durant la segona meitat del se-gle XIX la indústria rajolera ubica-da a Hostafrancs el va excavar peraconseguir material per a les bò-

viles. Un cop el turó ja nodonava gaire més de si coma font de materials, i aprofi-tant que es va construirl'Escorxador municipal allàal costat (el Matadero coml'anomenaven molts veïnsde la zona fins fa un parellde dècades, fins que es vafer l'actual parc Joan Miró),l'any 1903 es va construirl'actual Plaça de Braus de

les Arenes: un altre temple a lamort, on el patriarcat, l'autori-tarisme, el domini arrogant del'home sobre la resta de la natura,es converteix en espectacle.

I ara què?

Després que la Plaça de Toros hagirestat abandonada durant anys, de-gradant-se lentament, ens hi volenubicar espectacles macro-comer-cials per a estupificicar-nos i matar-nos sofisticadament, sense que ensadonem, sense dolor aparent, pot-ser fins i tot amb aquell suposatplaer que dóna el no pensar i l'obli-dar els problemes quotidians.

En Xic de les Barraquetes

Guillem Sànchez/LA BORDETA

Perfectament planificat per agafarels okupants desprevinguts i evi-tar qualsevol tipus de resistència,el desallotjament va ser ràpid i sen-se incidents remarcables. Els anti-avalots van despertar els joves quedormien amb els cops de mallamb el que van enderrocar lafinestra, els van fer vestir i comen-çar a recollir totes les coses quevolguessin endur-se. L’aparatós

operatiu va cridar l’atenció del veï-nat, i en molt poc temps ja hihavia una petita concentraciódavant del cordó policial totalmentimpotent davant la massiva pre-sència d’uniformats, que no vandeixar passar a ningú, ni tant solsper ajudar a les tasques de bui-datge. A la vorera d’enfront elspropietaris, amb el seu advocat iuna brigada d’enderroc, esperavenque acabessin per convertir la casaen inhabitable, tot i la seva impos-sibilitat d’edificar al solar tal i comha pogut averiguar LA BURXA.

Els dubtes sobre la legalitat del’operació van començar des delprimer moment, ja que la policiava entrar a la casa sense ordre i uncop dins es va esperar fins a l’ar-ribada a posteriori d’un agent judi-cial que va entrar, “amb cara decorder degollat” segons un testi-moni, a notificar l’ordre de llança-ment. Ja a mig matí, fonts jurídi-ques van confirmar aquesta sospi-ta: la Ley de Enjuiciamiento Civil(LEC), que regula el procés obertcontra La Torreta, és clar en l’ar-ticle 150, on diu que totes les reso-lucions judicials seran notificadesa les parts implicades, i en el 704,

que abans del desnonament s’hau-rà de fixar una data concreta.

En una roda de premsa cele-brada el divendres 27 al CentreSocial de Sants, un portantveu delsokupants i un advocat van explicaraquestes qüestions i van anunciarque es querellarien amb la jutges-sa per prevaricació, així com laseva intenció d’utilitzar totes lesvies possibles (Consell General delPoder Judicial, Síndic de Greuges)per denunciar “la impunitat amb

la que alguns jutges i jutgesses essalten la llei”, segons paraules tex-tuals.

També han demanat el boicota la boutique infantil del carrerOlzinelles 74, propietat de la fa-mília Martínez Giner, propietàriade la Torreta i instigadora deldesallotjament, a la que acusen de“negar-se a acceptar qualsevol ti-pus de solució negociada i a for-çar l’actual situació de tensió vis-cuda al barri”.

octubre 2002SantsSantsSantsSantsSantsSants

3

Guillem Sànchez/SANTS

L’operació policial es va saldardissabte ja de matinada amb l’alli-berament dels tres joves detingutsi un quart que es va presentar vo-luntàriament a declarar al jutjat deguàrdia a l’assabentar-se que erabuscat per la policia i que casa sevahavia estat escorcollada. A pesarque la fiscalia va demanar presópreventiva per a tots, el jutge en vadecretar la llibertat condicionalsense fiança, i va remetre l’expe-dient al Jutjat 17, que investiga l’in-cendi de dos caixers, ocorreguts aldesembre de l’any passat, únic de-licte que se’ls imputa. La pocaconsistència de les proves i la in-existència d’alarma social (els fetsen qüestió ni tan sols van sortir ala premsa el moment en que suc-ceïren) van ser determinants en ladecisió judicial.

Cacera de bruixes

De fet, les úniques evidències pre-sentades per la policia van ser lesdeclaracions a comissaria de dosdels detinguts, que un cop davant

del jutge van desmentir, afirmantque havien estat fetes sota coac-cions i presions físiques i psicolò-giques; el tercer detingut va afir-mar les mateixes pràctiques fins itot a la primera declaració. De fet,tots tres han denunciat que la poli-cia els va tenir més de 12 horessense dormir, menjar o beure,amb interrogatoris constants, a-menaces i indicions dels noms quehavien de donar. En el cas del’Oriol C., el primer detingut, lapolicia va aprofitar que el seu parehavia mort dos dies abans i que estrobava enfonsat anímicament perfer-lo declarar. El cas que tots elsimputats siguin militants actius del’organització independentista En-davant, així com d’altres col·lec-tius socials, fa sospitar sobre laintencionalitat política de la reda-da.

Linxament mediàtic

Davant la falta de proves i el fracàsdels escorcolls domiciliaris, la poli-cia va iniciar una intensa campan-ya de criminalització mediàtica,vinculant als detinguts amb ETA

i acusant-los de tenir material comcartes amb presos o retalls depremsa, i mostrant la seva mil-itància política com un fet incrimi-natori. L’esforç del grup de fami-liars i amistats. que de seguida esvan interessar per la seva situació,per desmentir aquestes informa-cions va ser inútil davant un blo-queig mediàtic que només teni encompte els comunicats provinentsde “Jefatura”. Però cap de les in-formacions divulgades eren cons-titutives de delicte, i, de fet, ni tant

sols van aribar a plasmar-se a l’at-estat judicial.

Ja des del primer moment vacomençar una ràpida respostaexigint la llibertat dels detinguts irecollint diners per possiblesfiances, ja des del divendres al matíapareixien als carrers del barricartells i pancartes explicatives, ies convocava una manifestació peldijous 3 d’octubre a plaça de Santsper tal d’exigir al Ple del Districteque es posicioni sobre la persecu-ció política als seus veïns.

>> ONADA REPRESSIVA>TEMA DEL MES

Llibertat pels independentistes

Desallotjament a traïció

Els fets, hora a hora

A falta de proves, la policia va provocar una tempesta mediàtica per criminalitzar-los

L’acusacio es limita a fets succeïts fa mesosi no té relació amb banda armada Roger S.A./SANTS

Dijous 26

10h. Detenció d'Oriol C., acusatd'incendiar un caixer al desem-bre del 2001.13h. Després de declarar, la poli-cia busca tres persones més. Enla declaració s’autoinculpa des-prés de rebre pressions. Cal teniren compte que feia dos dies queel seu pare havia mort en unaccident.18h. Escorcoll a Badal de la casad'un d'ells i posterior detencióde l’Àlex T.22h. Escorcoll d'una altra casa aSants.Nit El segon detingut és inter-rogat durant 14 hores seguidessense poder dormir ni menjar. Lipregunten sobre ETA i l’amena-cen de portar-lo a l’AudiènciaNacional a Madrid.

Divendres 27

Els mitjans de comunicació car-reguen contra els detinguts i lesinformacions aparescudes fanreferència a una possible col·la-boració amb ETA.11,30h. Detenció d'un tercerjove, Francesc A., després d'in-tentar presentar-se a jutjats.12h. Roda de premsa sobre laTorreta al Centre Social deSants. Els ocupants anuncienque denunciaran a la jutgessa.18h. Roda de premsa a la CGTsobre les detencions. Es denun-cia que la Brigada d’Informacióde la Policia Nacional ha filtratintencionadament la falsa vin-culació amb ETA.20h. Manifestació de 250 per-sones pels carrers del barri enresposta al desallotjament i de-manant la llibertat dels detinguts.

Dissabte 28

9h. Concentració davant els jut-jats de Barcelona. El linxamentmediàtic continua i es tem el pit-jor: una ordre d’ingrés a presó.19h. El quart implicat, Marc G.,es presenta directament als jutjats.S’estalvia el pas per comissaria.20h. Comencen a declarar davantdel jutge. L’Oriol i el Francesc,que davant la policia s’havienautoinculpat, declaren haver re-but pressions i amenaces.23h. El jutge posa en llibertatamb càrrecs els quatre detinguts.En cap moment esmenta ressobre la vinculació amb ETAdifosa pels mitjans de comuni-cació.

Obrers destrossant la casa

Unes 15 furgones d’antiavalots van envair el carrer Olzinelles. GUILLE

La llibertat els detinguts va arribar entre alegria i sorpresa. IVAN

O.F.

octubre 2002

4

SantsSantsSantsSantsSantsSants

EEll LLookkaallAAssssoocciiaacciióó CCuullttuurraall

EEll RRaavvaall

c/de la Cera 1bis 08001 Barcelona

Tel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58

ellokal@pangea.org / ellokal@sindominio.net

llibres

contrainformació

revistes

música

samarretes

pedaços...

horari:matins, de dimarts a

divendres de 10.30 a 14h

tardes, de dilluns a

dissabtes de 17 a 21h

Carrer Premi 20 baixos 08014 Sants Barcelona

TelŁfon i fax: 93 422 16 13

Buffet lliure i cuinacasolana

de dimarts adissabtes de13h a les 16h

Pl. Osca 10telf: 93 332 89 48

7

només

Gemma P.A./HOSTAFRANCS

Una reunió de veïns i veïnesd'Hostafrancs es realitzà dimarts17 de setembre per tal de buscaruna postura i resposta conjunta alproblema de la delinqüència i de-gradació que es viu en aquesta zo-na, anomenada "punt negre" perla seva proximitat a l'Estació deSants. L'assemblea, convocada perl'Associació de Veïns d'aquestbarri, es celebrà al Casinet d'Hos-tafrancs i hi assistiren l'Associacióde Comerciants del Triangle, deCreu Coberta i del carrer Galileu,com a part afectada pel problema.També hi assistí el cònsul del Mar-roc, ja que alguns veïns i veïnes as-senyalen aquest consulat recent-ment instal·lat al barri com la cau-sa de l'increment de la delinqüèn-cia a la zona.

Pel que fa les solucions apunta-des hi hagué una gran unanimitatrespecte a la necessitat d'exigirmés presència policial com a me-sura preventiva del delicte. Ambaquest objectiu l'Associació de

Veïns es reunirà amb el comissaridel Districte i, si cal, amb la Dele-gació de Govern. D'altra banda,es plantejarà una reunió amb el re-gidor del Districte per fer front alsproblemes de degradació del barri:brutícia, soroll de discoteques obars musicals, locals amb mancade salubritat. Durant l'assembleatambé es pronuncià el cònsol mar-roquí, malgrat alguns veïns vanabandonar la sala molestos perquèprengués la paraula. El cònsul es

mostrà disposat a col·laborar con-tra la delinqüència. Es sumà a lademanda de més presència poli-cial, motiu pel qual ja ha enviatcartes al Director General dePolicia i al Comissari del Barri.També es va comprometre a la re-patriació de delinqüents sense pa-pers. Els veïns, finalment, van de-cidir mantenir-se en contacte perpreparar mobilitzacions en el casque els objectius assenyalats nos'assoleixin.

Assemblea sobre seguretat a Hostafrancs

Roger S.A./SANTS-LA BORDETA

Cada cop que la policia desallotjauna casa al nostre barri, la respos-ta immediata resulta ser una mani-festació. La Torreta no va ser unaexcepció. El dia després de lafraudulenta actuació judicial, unes250 persones es concentraven a laplaça de Sants per mostrar la sevasolidaritat amb els ocupants. Almotiu inicial de la convocatòria seli va afegir al llarg del dia un altre:les detencions de dos indepen-dentistes i la recerca policial de dosmés. Aquests fets s'estaven vivintmolt d'aprop, ja que tres delsimplicats eren del barri. Dues pan-cartes encapçalaven la manifesta-ció, que marxà per carretera fins

al carrer Gayarre, per on baixà finsa la carretera de la Bordeta, enfi-lant-se després pel Olzinelles finsarribar a la mateixa Torreta. Allàdavant es va llegir un comunicat iacte seguit cinc joves amb màs-cares van llençar nombrosos glo-bus de pintura a la façana del nº74del carrer, que es on viuen els pro-pietaris, i que va quedar vistosa-ment tacada.

Precisament, alguns manifes-tant havien estat enganxant cartellsper tot el recorregut on es dema-nava el boicot a la botiga infantilque regenten al mateix edifici.També mostraven dos númerostelefònics (93 331 64 25 i 93 33199 14) on animaven a trucar i ex-pressar l'opinió sobre el desallot-

jament. El cartell deia que elspropietaris no mereixien "viure enun barri carateritzat per la seva so-lidaritat i dignitat" i els acusava depreferir "les rates a les personesperque són de la mateixa espècie".Curiosament, el dia següent van

desaparèixer tots els cartells. Lamanifestació va concloure a laplaça Màlaga.

Els organitzadors van destacartant el nombre com la diversitatdels participants a la marxa, quereuní tant gent gran com jove.

Aquests dies haureu llegit, sen-tit o vist a algun mitjà sobre lesdetencions de quatre joves. El queen principi era un atac a un caixeres va convertir en col·laboracióamb ETA, sense presentar captipus de prova fiable. Els mitjansde comunicació es van dedicar aescampar les informacions escritesper la policia sense contrastar-lesi sense tenir en compte el mal quepodien fer. Potser es tractava d’es-carmentar a quatre joves inde-pendentistes.

El jutge els va deixar en lliber-tat sense preguntar-los res d’ ETA.Però això amb prou feines hasuposat un breu als diaris. Quèpassa amb els periodistes que fauns dies es carregaven els detin-guts? Han escrit sobre la decisiójudicial? No ensuma a col·labo-ració entre premsa i policia?

Més policia?

Reacció pels carrers del barri

Major presència policial és la consigna més repetida.

Com podem discutir sobre delin-qüència sense fer referència a lapobresa a la qual va estretamentunida? No és pas per casualitatque la "zona calenta" de SantsEstació sigui també un dels dor-mitoris "de franc" de la ciutat. Sidonem un cop d'ull al barri tro-bem des de fa anys barraques alParc de Montjuïc. O darreramentels baixos del carrer Premià, onconviuen desenes de romanesos.Si es parla d'augment de delin-qüència a Sants sense recordar totaquest allau de pobresa ens obli-dem d'una altra cara del mateixproblema i donem l'esquena a larealitat social que ens envolta.

D'altra banda, l'increment d'e-fectius policials pot respondre auna fórmula construïda i presen-tada com a única solució a unasensació de perillositat. Aquestclima de risc excepcional pot ac-

tuar d'excusa ideal per legitimarvies de control social, rentabilit-zant així les demandes de segure-tat cap als òrgans de govern. Dinsaquest entramat juga un paper es-sencial la creació d'un enemic so-bre el qual enfocar el temor. Lafigura ideal és l'immigrant, ja quees desconeix generalment la sevavida i la seva situació. Fruït d'a-questa distància social es podriainstaurar el rebuig com a únicavia per eliminar el risc. Però hau-ríem de tenir en compte que unamigració ens remet a la situaciód'un altre país, de la qual tambéen som en part responsables, i ales nostres pròpies lleis d'estran-geria. Potser en comptes d’exigirmés seguretat, podríem actuar peracabar amb els països fortalesa i ladesigual distribució de la riquesa.

Gemma P.A.

OPINIÓ

Premsa vs policiaOPINIÓ

250 persones es manifesten contra el desallotjament de la Torreta i les detencions

Al final de l’acte es va llençar pintura a la casa dels propietaris FERRAN NADEU/EP

octubre 2002SantsSantsSantsSantsSantsSants

5

Gemma P.A. /SANTS

El Clos i l’Alcober van ser xiulats,perseguits, escridassats per veïns iveïnes enfadades i estafades, du-rant la inaguració del cobrimentd’un tram del cinturó a la plaçaCerdà diumenge 15 de setembre.

Mentre diverses persones espera-ven amb impaciència l’alcalde, unscent veïns i veïnes de la plaça Cer-dà i de la plaça de la Marina es ma-nifestaven contra l’especulació quel’Ajuntament promou al barri itotes les mentides que han supor-tat durant anys. El Clos va haver

de canviar el seu recorregut i mar-xar més depressa del previst (gai-rebé corrents) degut als veïns“molestos”, que no es van deixarintimidar per les tres furgonesd’antiavalots de la Urbana que vanhaver d’acompanyar l’alcalde.

La construccció dels 240 habi-tatges a la plaça Cerdà ja va co-mençar al juny passat. Però elsveïns i veïnes afectats encara llui-ten per aconseguir els equipa-ments promesos en el pla urbanís-tic del 97. L’assumpte està enmans d’advocats i sobretot con-fien en la pressió al carrer per atu-rar la construcció dels pisos.

D’altra banda, el veïnat de laplaça Marina segueix reivindicantels baixos de la plaça per ús delbarri i no pel mercat que des delDistricte s’han entossudit en cons-truir-hi. Els veïns i veïnes afectatsreclamen aquest espai bé per unaescola-taller, un esplai, o bé una

residència d’avis de dia, ja que non’hi ha cap al barri. De tota mane-ra, tal com afirma una veïna “l’al-calde no escolta el poble”. Ja fa gai-rebé un any que des del Districte elshavien promès una reunió, de laque no en sentiren a parlar més, finsel mateix diumenge de la protesta.El gerent del Districte els va prome-tre una reunió properament. Peròs’arribarà a realitzar aquesta? Men-trestant, la construcció del mercatés imminent. Les obres estan pre-vistes per a-quest setembre. S’haplantejat una Comissió d’Obres,amb quatre membres del Districte,quatre persones de la Unió d’En-titats de Zona Franca i dos veïnsafectats. Aquests darrers s’han negata la proposta, ja que, tal com quedaclar, es troben infrarrepresentats.Els queda, doncs, la reivindicació alcarrer i la participació a la Platafor-ma contra l’Especulació de Bar-celona.

Clos surt per cames de Sants

G.S./ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

El pres D.P.A. va aparèixer penjatal departament de psiquiatria almatí del dijous 19 de setembre.Tot sembla indicar que es tractad'un suïcidi, encara que l'únicaversió que hi ha és la que ha donatla direcció de la presó, ja que elscol·lectius de suport a presos nohan aconseguit contrastar-la ambinformacions dels mateixos in-terns. A més ressalten que estantenint problemes amb la corres-pondència. Aquest nou succés haelevat al màxim la tensió que esviu dins de la Model, molt afecta-da per la massificació i la degra-dació de les condicions de vida,problemes comuns al conjunt deles presons catalanes. Cada cop hiha més veus que avisen d'una si-tuació explosiva que pot provocarnous motins. Aquesta vindria ali-mentada per una política judiciald'augmentar desproporcionada-ment els empresonaments. Tambéels carcellers podrien està utilit-zant la situació en el seu conflicteamb l’administració.

Un suïcidi eleva la tensió a la Model

"Tal com som"

Bateria de propostes pel 12-OAntifeixistes, immigrants i veïnat faran campanyes per aquesta data

L’acte feixista recorda un any de múltiples i creixents agresions racistes

Guillem Sànchez/MONTJUÏC

En aquesta línia de crítica a la dre-tanització política faran referènciala majoria de propostes que, desde diferents àmbits i sectors, s’hanllançat per oposar-se tant a l’“Ho-menaje” com a la idea del 12 d’oc-tubre en general. Així ho remarcal’Assemblea de Barri de Sants(veure quadre adjunt), que ha or-ganitzat un acte públic a Cotxerespel dia 11. Durant la tarda es pas-saran diferents reportatges sobreel feixisme, tant a nivell històriccom actual, incloent la presentacióa Catalunya de l’últim video de larevista Kale Gorria, que versa so-bre les trames feixistes i la seva re-lació amb les forces de seguretat iel PP. I a les 8 del vespre hi haprogramada una xerrada on par-larà Jaume Reixach, editor del set-manari el Triangle i Joana Garcia,antifeixista detinguda l’any 1999.

Aquest acte es combina amb unacampanya destinada a conscienciarel veïnat de Sants, Hostafrancs, LaBordeta i Font de la Guatlla del pe-rill que suposa al feixisme i donararguments per combatre’l.

I les mobiltzacions al carrer

De fet, la resta d’activitats de pro-testa es centraran contra les políti-ques “dels que veritablement osten-ten el poder i amparen el feixisme”

com afirma el manifest editat per la

Plataforma Antifeixista. I és perremarcar el caràcter més global deles mobilitzacions que la majoriade manifestacions s’han convocatal centre de la ciutat, tal com a fetla pròpia Plataforma, que sota ellema “El feixisme avança si no se’lcombat” ha citat la gent a la plaçaUrquinaona a les 11 del matí deldia 12, a més de dues concentra-cions a Gràcia i l’Eixample per lasetmana prèvia.

També un bon grapat de col·lec-tius de solidaritat internacional iamb els immigrants han preparatuna marxa amb el doble lema de“Solidaritat amb els pobles germansd’Amèrica Llatina” i “Contra laneocolonització i pels drets delsmigrants”, i que posa l’accent enque aquest dia es celebra l’inici dela conquesta d’Amèrica.

Iniciativa institucional

Per la seva banda la PlataformaCívica per un 12-O en Llibertatcontinua la seva campanya deproposicions als plens de rebuigal feixisme, i que en només 2 anysha aconseguit 27 adhesions d’ajun-taments importants com Cornellà,l’Hospitalet o Valls, i encara encontinuen arribant. L’últim pobleque s’hi ha sumat ha estat Torà (laSegarra) fa tan sols uns dies, i quecasualment un dels seus regidorsva ser detingut durant la manifes-tació antifeixista de l’any passat.

Els veïns i les veïnes van tallar la via que s’inagurava aquell dia. IVAN

Gemma P.A. / HOSTAFRANCS

"Tal com som” dóna nom a lessegones jornades de reflexió idebat al voltant de la culturagitana i per l’eliminació d’estereo-tips, organitzades pel Centre Cul-tural Gitano d'Hostafrancs. Lesjornades es realitzaren durant elsdies 12 i 13 de setembre al Casinetd'Hostafrancs, presentades perRamón Escudé, secretari de l’As-sociació. Tingueren lloc diversesponències, un pica-pica i unesactuacions musicals del grup"Som com som". Es recordà lahistòria dels gitanos d'Hosta-francs; es debatí sobre participaciósocial i associacions gitanes cata-lanes, sobre cultura gitana; es pre-sentaren projectes del Centre Cul-tural Gitano d'Hostafrancs i escloeren les jornades amb la par-ticipació de Roser Veciana, regi-dora de Drets Civils.

EXTRACTE DEL MANIFEST DE L’ASSEMBLEA DE BARRI PEL 12 D’OCTUBRE

El grup “Som com som”.

L’octubre del 2000 va recollir el fruït de molts anys de lluita antifeixista ARXIU

Som conscients que l'ultradreta nazi no és l´única perillosa. El que més por

ens fa és l'involució autoritària que estan adoptant les democràcies del nostre

entorn, així com la dretanització de la societat. Des de ja fa massa temps estem

patint una intolerable retallada dels drets i llibertats civils: lleis d'estrangeria que

atempten als drets humans, lleis de partits que penalitzen les opcions polítiques

dissidents al poder, reformes laborals autoritàries i precaritzadores, o una reso-

lució dels conflictes a través, prioritàriament, de la repressió. Partits polítics, insti-

tucions públiques, estaments judicials, premsa: tots ells apel·lant a l'uníson a la

"cultura de la por i la seguretat".

PAU

octubre 2002 ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

6

Les aventures del drac Malaherba Tanto monta, monta tanto!

Els àpats de la precarietat

Ingredients: Cous-cous (sèmola de blat precuit), lla-vors de gira-sol, pastanaga ratllada, tomàquet tallat atrossos, enciam trossejat, olives, sal i oli.(Una tassa de cafè per persona és suficient, doncs creixmolt).

Elaboració: Posem a bullir l’aigua (una tassa i quartd’aigua per cada tassa de cous-cous). Quan comenci abullir hi posem la sal. Apaguem el foc. Torrem una micala sèmola i desprès de abocar-hi l’aigua el cobrim ambun pany o tapadora durant uns quinze minuts. Men-trestant prepararem els ingredients de l’amanida, quepoden variar segons el gust o l’època. Abans de barre-jar el cous-cous amb els vegetals, cal deixar refredar-loper tal d’evitar la seva cocció. En aquest últim pas hiposarem l’oli d’oliva.

La riquesa gastronòmica i cultural del cous-cous és gairebé il·limitada si tenim en compte que és un plat bàsicdes del Sàhara fins l’Índia. És força sa i molt adaptablea la situació econòmica del moment.

Salut.

Plaça Osca, 8Tel. 93 531 30 48

Fusteria d’encàrrec imobles a mida

“Amanida de Cous-Cous”

Lo garrotin

*Ai garrotin...Ai garrotan...

De la vera, vera, vera de Sant Joan

Ai mare que teniu fillestanqueu-les en un bagul,

perquè el capellà del pobleles vol endinyar per bull.

Asde, asde, asde,la festa major d’Alguaire,

després ve la de Seròsque les paies d’aquest poble

totes foten lo cul gros.

Baixant pel carrer Cavallersme vaig trobar el Ton del Llufa

que se va fotre una llufa:de la pudor que va fer

va matar a un carabiner

Entre pet i pet i pet,entre pet i pet i ril,

els gitanos de la costafan correr al Guardia Civil

I li fot un cap d’ulli de l’ull a la costella

de la costella al bodell cularperquè mai més pugui ginyar.

Ball bandera de la Lleida carrinclona

de començaments del s. XX.

Juntament amb el sandó, les far-

ruques, els ball de la cabra..., el gar-

rotín es cantava i ballava

improvitzant a les portes de les cases

on s’hi reunien els veïns, tant paios

com gitanos. Popularment se li

atribueix la seva invenció a en

Parrano Vell.

LLaa ccaannççóó

C/ Finlàndia, 45 - Tel. 93 422 95 98

(Plaça Sants) 08014 Barcelona

AArrtt aall ccaarrrreerr

Aquesta secció gastronòmica vol retre homenatge a totesaquelles persones o generacions que per diversos motius hanpatit la fam o la misèria. Volem fer memòria d'aquests pre-caris però efectius coneixements populars de subsistència.

Horitzontals: 1. Lespàgines de davant de lesrevistes. 2. Just en aque-st moment. Ho és ellleó, la pantera, el tigre...3. Com han de ser lesnoies que vulguin jugara l'equip oficial de bàs-quet de la ciutat? Lalletra dels aprenents deconductor. 4. Un gosque mira cap a l'esquer-ra. Que té forma d'arc.5. Un marí que ha per-dut una mà. Cobrament d'interessos excessius. 6. Treure aigua delpou. La germana del convent. 7. Euskadi. Peu de l'arbre. Pronomde primera persona dedicat a anar darrere del verb. 8. El meunebodet, que està ben grassonet, en té més d'un. Ocell.

Verticals: 1. La persona que el té a l'ull és que no veu coses benevidents. Instruments musicals antics, de cordes molt llargues. 2.Pregària. La primera de l'abecedari. 3. Una quarta part de pesseta.El romànic té forma de mitja circumferència. 4. La consonant mésgenerosa. Els signes zodiacals que van d'abril a maig. 5. Negocis,assumptes. Article masculí occidental. 6. Desfà el que un altre hacosit. 7. Nota del revés. Perfum, flaire. 8. Fareu botets.

octubre 2002

7

ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

1 2 3 4 5 6 7 8

1

2

3

4

5

6

7

8

Lloc comú (i molt) del

barri

Energia, velocitat, adrenalina, intensitat... Tot això i mésés el que pots trobar en el segon treball oficial delsmadrilenys ZINC. Els podem definir com una formació li-derada per la veu femenina de Dulce i acompanya per qua-tre nois que es deixen la pell a cada cançó, però no ens hemd'oblidar tampoc de que són un grup 100% hardcore quecanta en castellà. Si voleu tenir més dades, per fer-vos unaidea millor, us diré que els seus grups de referència podrienser els Blag Flag o els R.K.L., que acaben d'iniciar una giraeuropea que els avala i que les 1000 primeres còpies del seu

nou CD s'acompanyen d'un imperdible que els delata (...).PxOxSxI

Quan et causa tanta repugnància el control dels mass-media,el fer i desfer dels governants, les guerres i els seus interessos,el B.M., el transvassament de l'ebre i l'especulació, els mal-tractaments, la falta de llibertat,..., et dones compte que els hasde plantar cara i així ho fan els R+ amb "Paraules". Amb moltsentiment i ganes d'expressar moltes coses, 12 temes d'intenshardcore que et fan despertar la ràbia amb les cançons méscanyeres com amb les més "suaus". Han canviat també la ilus-tració en aquest disc que sorpren a tothom, molt “moderno”!.També han comptat amb col·laboradors de luxe: Carles Belda,

Xose Mª Sancho, Natxo Guia, Santi Garcia i el suport de molts/es amics/gues. Disfruteu d'aquest discque us encendrà la ràbia. 3 Paraules: Sentiment, compromís i acció.

Ernesto TXE POvara

Pot semblar una mica fora de lloc que aquest espail’ocupi un film realitzat fa més de vint anys. Però és queel nou muntatge realitzat per Francis Ford Coppola el con-verteix en un film molt diferent al que en el seu dia vamveure a les sales cinematogràfiques i posteriorment pertelevisió. S’han incorporat cinquanta minuts que en elprimer muntatge havien sigut suprimits pels productors(actualment la seva duració és de 202 minuts) i que aug-menta encara més la seva qualitat. Queda més patent lainutilitat que suposà la guerra del Vietnam i per tant tambéla reacció del coronel interpretat per Marlon Brando.Seqüències com l’atac dels helicòpters amb el fons musi-cal de “Les Walkiries” de Wagner han passat ja a la històriadel cine. És posssiblement la millor pel·lícula que mai s’ha-gi realitzat sobre la guerra del Vietnam, amb una fotografiaimpressionant de Vittorio Storaro. Val la pena tornar aefectuar aquest viatge als inferns que ara més intensamentens invita a realitzar el mestre Coppola.

Lancelot

Ràbia Positiva "Paraules"

Edita i distribueix: Propaganda pel Fet

Septembre 2002.

“Apocalypse now”

Francis Ford Coppola

ZINC

"Old Mundo Punk!"

Souldforce Records.

Música

Cinema

Música

Passatemps

Jeroglífic

Mots encreuats

C/ Riera Blanca, 119Tel. 93422581808028 Barcelona

F A R M À C I A R U B I O

Llic. Montserrat Rubio

Obert de 9 a 22h

tot l’any

SOLUCIONS

Mots encreuats

Jeroglífic

Angles (Anglès)

1 2 3 4 5 6 7 8

1PO R T AD E S

2AR AF E R A

3ALT E S L

4AC AR C AT

5R I U S U R A

6PO AR S O R

7E R E LM E

8S AC S O AU

octubre 2002 En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

8

Art TattooPiercing

Art Tattoo 1C/ Bèjar, 4

Tf. 93 423 25 02Art Tattoo 2C/ Rector Triadó, 24

Tf. 93 426 23 3208014 Barcelona

Metro L1 i L3 -FF.CC. pl. EspanyaMòbil: 696 11 79 19

D’ON VENIM...

Lluita i massacrea Mèxic, 1968 Pseudo-participació... pseudo-

especulació... pseudo-socialisme (II)

Aquest és el segon article d'una trilogia amb el títol esmentat i que pretén donar una visiópersonal de l'autora sobre la darrera història del nostre barri i de la nostra ciutat.

EL RACÓ DEL CASAL

Deia un tècnic que un metrequadrat a Barcelona, en funció dela seva ubicació i de la seva qualifi-cació urbanística pot veure incre-mentar el seu valor fins a quatre-centes vegades. Penseu en la im-mensa energia especuladora queés capaç de mobilitzar a-quest "gap" de valor. No ésestrany que un personatgecom en Joan Antoni So-lans, fins fa poc Directord'Urbanisme de la Gene-ralitat expliqués que quanredactava el Pla GeneralMetropolità, allà pels anys70, s'hagués d'endur elsplànols a casa, cada vespre,per evitar que ningú elsmanipulés.

El moviment veïnal re-corda també quan, desprésde la ressaca olímpica, elsresponsables municipalsplantejaven anys d'estalvi, per pa-gar l'endeutament faraònic pro-duït pels Jocs. I que això signifi-caria l'aturada d'inversions i dsen-volupaments urbanístics. La reali-tat no ha estat així. La ciutat haseguit en una carrera desenfrena-da de rases, obres i nous edificis.Què va passar?. Doncs que da-vant la hipòtesi d'anys de restric-cions, que potser haguessin com-portat perdre unes eleccions i lacadira, el govern municipal, fentseva l'estratègia patrocinada perl'actual primer tinent d'alcaldeXavier Casas, va llençar-se a pro-moure projectes immobiliaris acost 0 per l'Ajuntament. Quin ésel secret? Doncs fer recaure elcost dels projectes en les immo-biliàries que aixequen pisos i ofi-cines a canvi de cedir-los un trosde sòl no edificable convenient-ment requalificat.

L'Ajuntament a pel cost 0

El model utilitzat ha estat el deModificacions Parcials de l'esmen-tat Pla General de 1976 a travésde Plans Especials de ReformaInterior (PERI). Així la enginyeriaespeculadora municipal s'ha in-

ventat l'intercanvi de qualifica-cions urbanístiques amb llocsremots (exportem zones verdes arieres de les afores) o uns in-versemblants multiplicadors enfunció de la zona verda de novacreació. Vaja, com el miracle delpa i dels peixos. El mecanismedesfermat per l'Ajuntament vatenir un efecte immediat: mobi-litzar tots els especuladors. Avui,a Barcelona tot és possible si per-met tenir ressò mediàtic i enriquira uns quants "emprenedors". Al-trament, cedir reserva d'espais dezona verda o d'equipaments (qual-ificacions 17-6 o 17-7) significamalbaratar els estalvis de la ciutat.Quan apareguin a la ciutat futuresnecessitats, els espais on caldriaencabir-les estaran plens de pisos.Un altre mèrit de l'equip munici-pal actual és haver aconseguit queels nous equipaments no donin al

ciutadà sensació d'estar millor"equipat". Solen esdevenir des-patxos, oficines municipals, estranysorganismes para-oficials on encabirla legió d'amics, acòlits i enxufatsdel poder. Tot ben allunyat de lesnecessitats que les persones, els

moviments socials i les en-titats als barris tenen per dura terme les seves activitats.

D'esquena a les famílies

compradores

Si algú té la temptació depensar que la jugada mu-nicipal és hàbil, només calreblar el clau pensat que, enprimer lloc els estalvis d'es-país s'acaben fent bo allò dePa pe avui, fam per demà.Però a més i sobre tot, lesimmobiliàries aprofiten l'avi-nentesa per carregar els cos-tos "colaterals" que els im-

puta el nou model urbanístic (i in-flar-los) a les famílies compradorestot duent el preu de les vivendes auns preus estratosfèrics. Aviat cal-drà una vida i mitja per pagar lahipoteca. I espelmes a la verge perquè no pugi el tipus d'interès.

Els socialistes expulsen joves i

grans dels barris populars

Aquests PERIS amb "compensa-ció" tenen la virtut afegida de modi-ficar la textura dels entramatsurbans, la seva composició i equi-libri social i tenen l'art d'expulsar elsjoves i la gent gran dels barris popu-lars de Barcelona. I tots som o hemestat joves i tots som, o serem, gentgran. No és estrany doncs, que a lanostra ciutat surtin plataformescontra l'especulació com bolets enuna bona temporada.

Roser Benavent

No és or tot el que llueix a la

bonica ciutat de disseny en que

s'ha convertit Barcelona. Ama-

ga una història sòrdida, com la

majoria de grans ciutats. Una

sordidesa vinguda de la mà

d'una dura especulació urba-

nística portada per aquells de

qui menys es podia sospitar: un

govern municipal de teòriques

esquerres.

En aquest context d'ofensiva nocal fer gaire propaganda perargumentar la nostra posiciódavant la "Fiesta de la Hispani-dad". L'actual conjuntura políti-ca posa en evidència el marcatcaràcter feixista del partit quegoverna l'Estat espanyol, el qual,definitivament, ha desemascaratel seu espanyolisme de dubtosamodernitat per passar a l'acciódirecta. Amb garrot a la mà, noestà disposat a donar trevaningú que es qüestioni la màxi-ma castrense de l’”Una, grandey libre", avui lema dels consti-tucionalistes més democràticsdel món, PSOE inclòs.

Perquè ara la mà executora ésel PP però qui es complau igual-ment davant l'actual situació ésel partit "opositor" que, desde labarrera estant, veu acomplert elseu model d'estat centralista ianihilador. Ara ja no cal refor-mular federalimes ni plurinacio-nalismes, ara ja estan tranquils,la unitat nacional ja està garan-tida i la destral de guerra des-enterrada. Qui gosi pronunciarel mot autodeterminació rebràde valent l'estocada del nou CidCampeador aspirant a Nobel.

És un context que ens refer-ma en el nostre compromístransformador, amb la voluntatde crear una societat que puguitreure's de sobre aquesta xacraque l'ofega i l'indigna, on puguinconviure el pobles i les personeslliures. Cal transformar la reali-tat, dia a dia, des dels diferentsàmbits de treball, que és el queavui ens proposa l’independen-tisme, per poder passar d'unaactitud resistent a un activismecombatent que permeti fer nos-tres les paraules d’Apel·les Mes-tres "no passareu, i si passeu, seràdamunt d'un clap de cendres".Així doncs, el context ens obli-ga: el 12-O, canya contra Espan-ya. I el 13, el 14, el 15... també.

Casal Independentista de

Sants

Un context queens obliga

2 d'octubre del 68, ciutat de Mè-xic: estudiants i treballadors om-plen la plaça de les Tres Culturasde Tlatelolco, desafiant la repres-sió. Aprofitant la fosca, exèrcit ipolicia encercla la multitud. A lasenyal, helicòpters, columnes desoldats i tanquetes obren foc. Lanit infernal de Tlatelolco deixamés de 300 morts, milers de fe-rits i presos. El govern del PRIresponia a la rebel·lió originadapels estudiants que, com un virus,s'havia escampat per les classespopulars. Al crit de "¡No queremos

olimpiadas! ¡Queremos revolución!" lesrevoltes desenmascaraven lesmentides del govern, que presen-tava Mèxic com un model per ad'altres països "subdesenvolu-pats". Milionaris jocs olímpicsmentre la meitat de la poblacióamb prou feines tenia plat a taula.El moviment s'inicià el juliol. An-tidisturbis ("granaderos") sufo-quen una baralla d'institut matanta varis adolescents. En resposta,els estudiants prenen camions,construeixen barricades, les va-gues s'escampen per la capital.Resposta: 32 estudiants morts. Al'agost, 500.000 persones recor-ren el D.F. Brigades a les fàbri-ques, obres de teatre al carrer, co-mitès d'ajuda a les poblacionsempobrides. Electricistes, ferro-carrilers i treballadors petrolersdesafien les amenaces dels sindi-cats paraestatals i s'uneixen almovimient. L'estat pretén impe-dir que l'aixecament influeixi méssectors obrers. Exèrcit a les fàbri-ques. Soldats, metralladores, baio-netes contra treballadors. Tropessupervisant la producció per im-pedir vagues i sabotatges. El 18de setembre, 10.000 soldats ocu-pen la Universitat. La repressióproseguiria fins octubre. Elsmorts de Tlatelolco: momentfundador de la història resistentd’un país que enllaça, inclús, ambels actuals aixecaments indígenesdel sud-est mexicà.

Ivan Miró

Escola de ceràmicaClasses per totes les edats

Dimarts i dijous de 5 a 8 de la tarda

Creu Coberta, 139, pral.2ª (Sants)

Tlf. 93.421.11.45 i 696.316.626

octubre 2002

9

En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

Granja - Barc/ Salou, 5

Sants

5Sa l o uIllacrua@pangea.org

tel/Fax: 93 319 50 22

LA BORDETA, MON AMOUREL COL·LECTIU

Lluitant i vivint

Maulets som una organitzaciópolítica de joves, independentistai revolucionària, que lluita peruns Països Catalans unificats, in-dependents, ecològics, no pa-triarcals i sense classes en unasocietat on les llibertats col·lecti-ves siguin garants de les lliber-tats individuals. Ens estructuremen assemblees comarcals que de-cideixen i participen de la sevarealitat, tot formant part, a unnivell més ampli, de la Mesa Na-cional, òrgan on es reuneixen to-tes les assemblees locals permarcar una línia a seguir a ni-vell nacional i per informar-sedel treball de la resta de compa-nys. A nivell més pràctic, inten-tem organitzar i participar de lalluita en contra del sistema esta-blert i incentivar la creació d’al-ternatives a l’ordre social vigent,tot intentant mobilitzar i cons-cienciar el jovent.

Maulets del Barcelonès s’or-ganitza per assemblees de barrisintentant així incentivar el teixitassociatiu. L’Assemblea de Santsparticipa de la resposta com abarri a les agressions diàries, do-nant suport i col·laborant amb lescampanyes i mobilitzacions, par-ticipant dels espais okupats i au-togestionats, enfortint les alterna-tives que sorgeixen. Alhora queorganitzem campanyes i accions:contra els cinemes “Balañà” pelcinema en català, contra la Cons-titució espanyola, retirada de sím-bols feixistes dels carrers.Muntem xerrades, sopars, passesde vídeo sobre temes diversos: laLOU, la globalització, l’identitatcultural... Paricipem a nivell delBarcelonès en mobilitzacionsd’àmbit més global com les cam-panyes contra la globalització, lacimera, la desfilada militar, en de-fensa de l’Ebre, donant una res-posta contundent contra tota a-gressió a la societat i a l’individu.

Maulets

Un nou conflicte va aparèixer fauns dies al barri de La Bordeta:al carrer Parcerisa, en la sevaconfluència amb el Camí de laCadena, un local abandonat, lacasa on vivia l'Isidro, va conver-tir-se en refugi d'una banda dejoves enganxats a la cola que vanatemorir el veïnat.

Segurament es tracta de fillsdesarrelats d'immigrants desar-relats que esdevenen un dels es-trats més baixos de la nostra so-cietat i que sobreviuen a les cla-vegueres d'aquesta nostra ciutatdel disseny i la modernitat. Clarque quan molesten a un veí, queno ens expliquin que aquests na-nos són uns pobres perdedors.

De fet, al carrer Parcerisa vatornar a funcionar l'autoorganit-zació dels veïns i l'acció directa.Recollint signatures, i mobilit-zant els veïns, cosa que amb l'a-juda mediàtica d'una plana a ElPeriòdico ha tingut la virtut deque tothom es bellugués. Va a-parèixer un fill de l'Isidro, que vadir que ell no podia fer res. Estàa l'atur i no té un duro, i l'Ajun-tament va haver d'assumir sane-jar l'espai, cosa que es va fer elpassat u d'octubre..

No és fortuït que als voltantsde Can Batlló, on s'espera unabona castanyada especulativaningú mogui peça i els edificiss'abandonin, s'arruïnin, esdevin-guin refugi d'indigents i els veïnshaguem de patir l'urbanisme dela degradació, de l'abandó i deles olors, potser per què d'aquíun temps en lloc de demanar zo-nes verdes i equipaments ensconformem amb qualsevol cosa.

Comissió de veïns de la

Bordeta

La discriminació no apareix sem-pre a primera vista, molts cops espresenta d'una manera tant natu-ralitzada que és díficil de trencari percebre. Després d'una estonade reflexió i debat amb les donesentrevistades, mica en mica sor-geixen els malestars de la de-sigualtat. "En igualtat de condi-cions entre un noi i una noia, elnoi ho té més fàcil", i això s'agu-ditza més en una professió comla periodística on hi ha seccionsclarament masculinitzades i altresamb sobrerepresentació femeni-na. Un cas paradigmàtic és eld'esports, on el periodista sempreho té més fàcil perquè l'enviïn acobrir un Mundial o una Eu-rocopa. Per una dona de més detrenta anys és molt difícil com-paginar la feina a la llar que as-sumeix amb convertir-se d'envia-da especial de llarga temporada.El cas és extrapolable als corres-ponsals de la secció d'Inter-nacional (a La Vanguardia no hiha cap dona que enviï una cròni-ca des de l'estranger). O per quèsempre són lesdones les quecobreixen lesúltimes tendèn-cies de moda?Postura fàcil?Tradició? Aldarrere hi hatot un ventall estructural del tre-ball reproductiu feminitzat.

Abismes salarials

Les diferències de sou que evi-dencien les estadístiques ens reme-ten a l'estructura jeràrquica del'empresa: "Com que hi ha homesque tenen més càrrecs, el sou es

dispara per això". Però no nomésn'és causa que els homes copinmés responsabilitats, sinó quetambé influeix l'antiguetat a l'em-presa. Estem parlant d'un diari

amb llarga tradi-ció masculinit-zada, en el qualles dones no esvan començar aincorporar a laredacció finsl'any 68. De fet

aleshores no tenien ni lavabospropis.

La postura fàcil

Per molt que apareguin moltesAngels Barceló i MoniquesHuguets, hi ha una infrarepre-sentació de dones als mitjans decomunicació (es tradueix això en

el tractament informatiu?) A-questa minoria s'aguditza en elscàrrecs de responsabilitat. Sónpoques les dones que optin percompatiblitzar una alta dedicaciódirectiva dins l'empresa amb lavida familiar. Però encara queprenguin aquesta opció trobaranobstacles com el que s’anomenal'assumpció de l'autoritat mas-culina com a normalitat: "La per-sona que ha d'anomenar què fa?Va pel tiro fàcil, escolleix l'home,perquè sap que tindrà menysconflictes, sempre es poden de-rivar discrepàncies, de piquesprofessionals, mal rotllo en lasecció... Clar la postura fàcil ésaquesta".

Gemma P. A

Marta Ruiz

Malestar als mitjans (I)Aquest article és fruit d'una investigació que

va ser realitzada durant el transcurs d'aquest

any. Partint de lectures i entrevistes amb dones

periodistes vam pretendre acostar-nos a la reali-

tat laboral que viuen les dones dins els mitjans

de comunicació. L'estudi està centrat a La Van-

guardia i les persones entrevistades romandran

en l'anonimat. Aquesta és una primera part per

tal de conèixer la discriminació de gènere al

camp periodístic (també extrapolable a altres

professions i empreses), però us prometem una

segona part per apropar-nos als costos socials

i humans que pateixen algunes periodistes,

resultat de la doble jornada.

>>DONES I MITJANS DE COMUNICACIÓ

El periodista sempreho té més fàcil

perquè l'enviïn acobrir un Mundial o

una Eurocopa

octubre 2002 ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

10

L’OTAN, cada cop més apropEl vassall méspoderós...

Perill d’extradició

Barcelona contrala guerra

Roger/BÉTERA-CAMP DE TÚRIA

A finals de setembre va arribaruna mala notícia pels PaïsosCatalans: els mitjans de comuni-cació donaven per segur que elpoble de Bétera acolliria un delsquatre Quarters generals terrestresde alta disponibilitat de l’OTAN.

En un comunicat urgent, laPlataforma Ciutadada Antibase del’OTAN es lamentava profunda-ment que “no s’haja tingut encompte la voluntat del poble”,acusant al govern valencià iespanyol d’actuar d’esquenes aBétera. En cap moment han col-sultat els seus habitants, que enuna enquesta recent es manifes-taven en un 70% contra la ins-tal·lació de la caserna, ni tampocl ‘Ajuntament, que al juliol del2001 ja va aprovar una moció con-trària a les intencions de l’OTAN.El comunicat acusa l’organisme

internacional de “perpetuar un sis-tema internacional injust i ple dedesigualtats entre nord i sud” iafirma que l’anunci de l’OTAN“no fa més que encoratjar-nos enla lluita contra la nova caserna”.

El MOC (Moviment d’Objec-ció de Consciència), però, vaassenyalar que podria tractar-serd’una falsa alarma creada apropòsit per intentar desanimar lacreixent oposició social al projecte.

Un exèrcit als servei dels EUA

De totes maneres, sembla unadecisió presa, ja que compta ambel suport polític de tots els païsosde l’OTAN, tot i no haver passatles proves exigides per la institu-ció per demostrar la seva capaci-tat militar, i que s’han de fer alnovembre. El govern espanyolaspirava des fa un temps a acolliruna de les quatre noves casernesd’entre 11 països més. Les altres

es localitzaran a Alemanya, Milà iEstambul (Turquia). Segons lesautoritats militars, en aquestescasernes no hi haurà ni tropes niarmament, sinó “comandamentsmilitars que fan plans i utilitzeninformació reservada”, motiu pelqual ha de tenir màxima seguretat.Així responen a les acusacions desaltar-se els acords de 1986 esco-llits mitjançant referèndum en els

que es prohibeix la instalació debases militars de l’OTAN a l’Estatespanyol, ja que la futura casernano és considerada com a tal. Elque és cert és que el projecte ons’emmarca la caserna forma partd’una força proposada pels EUAamb l’objectiu de “combatre elterrorisme internacional”. Desdels cinc quarters del SHAPE esdirigiran uns 60.000 soldats.

Joan Teran/BARCELONA

El dia 24 de setembre, unes 80persones convocades per la Pla-taforma contra l’especulació (queagrupa diverses plataformes veï-nals) es van concentrar davant del’Ajuntament per denunciar laseva política especulativa. Anti-avalots de la Guàrdia Urbana elsvan barrar el pas quan la concen-tració va intentar seguir la comi-tiva oficial. Una vegada a la plaçade la Mercè, els agents de la poli-cia secreta, que havien mantinguttota l’estona una actitud provo-cadora, van detenir 5 persones.D’aquestes, 4 varen ser allibera-des sense càrrecs, mentre que lacinquena va ser posada a dispo-sició judicial l’endemà.

No varen ser aquests els únics

incidents provocats per la GuàrdiaUrbana durant la Mercè. El passat20 de setembre, mentre tenia llocel pregó, un centenar de personesvaren xiular mentre desplegavenpancartes a la plaça Sant Jaume.La Guàrdia Urbana va intentarretirar les pancartes. Un membredel protocol va afirmar que havienacordat “que no hi podia haverprotestes”.

D’altra banda, el dilluns 23 a lamatinada, agents antiavalots de laguàrdia urbana entraren per sor-presa en un bar del barri gòtic icarregaren contra la gent que esta-va allà prenent alguna cosa. Es vadonar la casualitat que algunes deles persones ferides pertanyen aun dels grups que la mateixa nithavia actuat al concert de la plaçaCatalunya.

La G.U. provoca incidents a la Mercè

L’aliança atlàntica confirma que Bétera acollirà un quarter per a intervencions ràpides

El 70% del poble rebutja la caserna, que combatrà el “terrorisme internacional”

Les calúmnies del rei

El rebuig del poble de Bétera a la caserna és ben clar.

Alba Ayala Bartés/BARCELONA

A vegades denunciar una personapot tenir conseqüències, i si amés, aquesta persona és el rei, potser que el denunciat acabis senttu mateix. Això és el que els hapassat a les 14 entitats dels PaïsosCatalans que van denunciar al reid'Espanya en relació al discursque va fer durant l'entrega delpremi Cervantes l'abril del 2001."Nunca fue la nuestra lengua deimposición, sinó de encuentro; anadie se le obligó nunca a hablaren castellano: fueron los pueblosmás diversos quienes hicieron su-yos, por voluntad libérrima, elidioma de Cervantes". Les enti-tats van considerar que aquestesparaules podien ser constitutivesd'un delicte de difusió d'ideesrelacionades amb un genocidi i,l'abril d'enguany, van interposar

el recurs a l'Audiència Nacional.Tot i estar desestimat, el curiósdel cas és que ara les entitats sónacusades d'un pressumpte delicted'injúries i calúmnies al rei.

Uns dos mil manifestants, vanacudir el dissabte 28 per oposar-se a la guerra que els Estats Unitsnecessiten, tot i que l'Iraq vaacceptar el retorn sense condi-cions del inspectors internacio-nals. Necessiten la guerra, perquèvolen venjança, volen el petroli iper motius electorals que farienoblidar l'estat de corrupció eco-nòmica que els envolta. Es va re-butjar la antidemocràtica decisiódel govern espanyol, de prestar elnostre territori incondicionalmenta les forces ianquis fora de lesdecisions de l'ONU o la Comu-nitat Europea. Madrid, Roma imolts indrets europeus van sortiral carrer per aquest i altres motiusrelacionats. Cal destacar Londres,on més de mig milió de personesvan dir no a la guerra i la despòti-ca política imperialista de TonyBlair.

El jutjat d' Amsterdam, el primerd' octubre, va decidir que Juanra,activista català i cantant del grupKOP, pot ser extraditat i entregata la policia espanyola, rebutjantaixí els arguments de la defensa.El seu advocat va anunciar queinterposarà una apel·lació davantla Cort Suprema. Mentres no esresolgui, en Juanra seguirà en lli-bertat condicional.

INTERNET

El Borbó del revés: tradició catalana

A Blair li és igual que la

seva població, el seu par-

tit i el seu Parlament

estiguin contra la guerra,

ja se sap que en aquesta

democràcia mana qui

mana: Bush

VIRUS EDITORIALC/ Aurora, 23 baixos

08001 BCNT./fax: 934413814

virus@viruseditorial.netwww. viruseditorial.net

Okupaciones de viviendas y decentros socialesMiguel Martínez López 328págs. / 13 e

Brava genteEl MST y la lucha por la

tierra en el BrasilBernardo Mançano F. i Joao P. Stédile

NOVETATS

octubre 2002

11

ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

Què està passant al món?

Marxa a Marsellaper Palestina

Des d aquest espai emprendrem unllarg viatge per diferents pobles i pa sos.No es tracta, per , d’una visita guiadaper museus ni d’una guia d’hostalsbarats, sin d’una aproximaci a la

realitat que viu la gent arreu del m n.Volem fer d’altaveu a les formes deresistŁncia que desenvolupen elspobles per plantar cara a les injust ciesque genera el sistema capitalista.

...i el méshumil

Diverses organitzacions francesesi internacionals van organitzar el28 de setembre una marxa frontel moll anomenat "Carmel" queIsrael té reservat a les seves expor-tacions de fruites i verdures. L’ac-ció tenia com a objectiu promoureun boicot contra tots els pro-ductes de fabricació israeliana,donada la covardia del nostres go-vernants que diuen una cosa i nogosen aixecar un dit per tal de nodecebre ni als jueus ni al ame-ricans.

Els motius, a més de l'habitualdenúncia contra les sagnantsincursions bèl·liques, es centrarienen les constants violacions delsdrets humans, la descarada colo-nització o el reiterat incomplimentde les resolucions de la ONU.Israel ha destrossat tota l’econo-mia bàsica de Palestina, arbres,fruiters, hivernacles fins reduir apols qualsevol mena exportació ocobertura de les seves necessitats.Els productes d'Israel encapçalenel seu codi de barres amb el nº729. Si ho veieu, no ho compreu,no es pot consumir allò que esroba i alimenta la maquinàriadolaritzada del apatheid.

Durant el període que va de l’any1932 fins l’any 1958 els gover-nants iraquís (la monarquia ha-xemí) van fer front a un precariequilibri entre els aliats britànicsi les cada cop més nombrosesforces anticolonials. Mentres-trant, una elit suní s'anava aco-modant a les noves institucions.Tot i la repressió, el govern nova poder evitar el desconten-tament popular que, de la màd'organitzacions nacionalistes id'esquerres, es va veure agreujatper una sèrie d'aconteixements:la renovació de l'acord dels brità-nics amb la Irak Petrolium Com-pany; la prohibió dels partitspolítics; l'entrada d'Iraq al Pactede Bagdad que establia unaaliança militar dins el marc de laGuerra Freda sota el patrocinidels Estats Units. Tot plegat des-encadenaria en un cop d'estatque donaria pas a la República.

Una insurrecció dividida

El cop d'estat de 1958 va ser duta terme per oficials nacionalistesi d'esquerres amb un fort recolza-ment popular. El bloc nacional-ista el constituïa el partit Baasamb el recolzament dels musul-mans sunís, representat sota lafigura d'Aref. El bloc d'esquerres,en canvi, estava format percomunistes, chiítes i algunes mi-nories, que acabarien formantFront Nacional Unificat al voltantdel general Kassem. Les tensionsentre ambdós blocs aniran enaugment, alternant-se en el poderdesprés de successius cops d'es-tat amb un mateix final: dic-tadures personalistes, fortes divi-sions internes i les constants re-voltes kurdes.

Entra en escena Sadam Hussein

Després de la Guerra dels sis dies al1967 (Israel derrota Egipte, Síria iIrak), els baasistes van aprofitar ladebilitat del pais per donar un noucop d'estat. Aquest cop la cúpuladirigent estava formada pel nucli durd'oficials sunites de l'exèrcit, entreells, Sadam Hussein. Per tal d'am-pliar el recolzament al règim es vanjugar totes les cartes. Apropamenta la URSS per tal d'obtindre elrecolzament dels comunistes i del

PDK, que acabaran formant elFront Nacional Progressista. Nacio-nalització de la Irak Petrolium Com-pany. Una disparitat d'accions queanaven des de les bones relacionsamb occident fins a ser l'ànima del"Front del rebuig" quan Egipte vacomençar l'apropament a Israel.Però l'altra cara de l'estabilitat políti-ca de la dècada dels 70 va ser la con-centració de poder, la marginació del'oposició i la forta repressió cap almoviment chiíta, kurd i la dissidèn-cia en general.

La guerra Iran-Iraq (1980-1988)

El 1979, Sadam Hussein passarà a

ser l'home fort de la Repúblicadesprés que el seu predecessordimiteixi, coincidint amb el triomfde la revolució islàmica de Jomeinia l'Iran. El pas del règim del Sha al'Iran, principal bastió d'occident ala regió, a la revolució que va nacio-nalitzar la indústria i la banca, vaposar en guàrdia a Occident, a lesmonarquies del Golf i a la URSS.Tots temien pels seus interessos,sobretot EUA que perdia una zonaclau per espiar a la URSS i el con-

trol d'una important zona petrolera.Aquesta inestable situació li donaràa Hussein la oportunitat d'or perconsolidar el seu poder. Així,després de llençar una ofensiva con-tra la frontera d'Iran, es desencade-nava una guerra on EUA, Europa iles monarquies del Golf posavenles armes i Iraq els soldats.

D'aliat a enemic d'occident

La guerra va suposar molts costosper Iraq, tot i que també en va sor-tir enfortit. Per això Sadam va in-tensificar la seva hegemonia i inde-pendència amb polítiques que de-safiaven el "Nou Ordre Mundial",

desde la nacionalització d'empresesestrangeres fins al rebuig delsacords de Camp David. EUA nopodia acceptar perdre el controlsobre el pais que alberga les segonesreserves petrolíferes del planeta iaviat va començar a dissenyar unaconspiració en la que Kuwait vatenir un paper molt actiu.

El 1998 començava l'embarga-ment com a primera part del pla.La segona fou després que Sadamcomplís l'amenaça d'envair Kuwaitel 1991. S'engegava així la guerraque acabaria amb la destrucciótotal de l'Iraq. La "Tempesta deldesert" fou una aventura més enl'empresa de dominar el món, peraixò s'ha perllongat fins almoment actual amb una guerra debaixa intensitat i un embargamentinacabable. Amb les sancionss'obliga a destinar gran part de lesexportacions de petroli a indem-nitzacions o al programa "menjarper aliments "que suposa la reco-lonització del petroli iraquí; lespetromonarquies es reparteixen laquota petrolífera i els EUA els hibrinden seguretat, venent-losarmes a canvi de petrodòlars.

Per mantindre aquest lucratiucircuit, EUA necessita mantenirl'embargament i el control directede la regió, generant un clima per-manent d'inestabilitat i amenacesque justifiqui la despesa armamen-tística i la presència de les sevesforces. Tot i que avui en dia l'Iraqha complert escrupulosament totesles sancions, l'embargament nonomés continua sinó que amenaçauna nova guerra. Una maniobramés que evidencia al món el pro-jecte genocida dels EUA.

Alba Ayala Bartés

Iraq, víctima del negoci de la guerraDesprés de la 2a Guerra mundial, la Gran

Bretanya va envair Mesopotàmia i ocupà

Bagdad. Així assolí els propòsits que des de

feia molt temps perseguia: explotar els

camps de petroli i construir una línea fer-

roviària per arribar a l’Índia. La colonització

britànica, representada pel monarca Faisal

I, va concloure el 1932 amb un acord que

autoritzava Anglaterra per explotar la major

part del subsòl del país. Iraq va aconseguir

així la seva independència, signant de per

vida la submissió als interessos occidentals.

A Josep Piqué li ha fet

ràbia perdre’s la nova i fla-

mant guerra de l’Imperi, i

això que va fer reverències.

octubre 2002

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Subscripció anualper rebre LA

BURXA

9 euros (1500Ptes)

Col·laboracióanual amb LA BURXA

18 euros (3000ptes)

Aportacions voluntàries a LA

BURXA

_______euros(escriure amb claretat)

Caixa/Banc_______________________________Adreça___________________________________Població__________________________________Nom del titular_____________________________CODI ENTITATCODI SUCURSALCODI SEGURETATNÚM DE COMPTEes prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LA

BURXA

Data__________ Signatura

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Les subscripcions a LA BURXA acom-pliran dos objectius: fer-la arribar allon la seva distribuci no arriba i aju-dar econ micament al seu manteni-ment. Es pot fer de diverses maneres:mitjan ant correu convencional, perdomiciliaci banc ria o manualment.

Aix que ja saps.

Subscriu-te

26 d

e se

tem

bre,

desa

llotja

men

t de

la T

orre

ta

Hamsa c/Miquel Bleach 15, Can Vies c/Jocs Florals 42, CS de Sants c/Olzinelles 30, Casal Independentista c/Premià 31, Espai Obert c/Blasco de Garay 2, AC Arran c/Premià 20Adreces

dilluns i dijous de 18h a 21h L’Escletxa: Punt informació violència domèstica CS de Santsdimarts i dijous 18h a 21h Anglès (12 euros al mes) CS de Santsdimarts de 19h a 20:30h Advocat (telefoneu abans, gratuït per socis) CS de Santsdimecres a les 19:30h a 21h Jocs d'improvisació (gratuït) CS de Santsdimecres de 19h a 20h Ioga (12 euros al mes) CS de Santsdissabtes matí 10h a 15h Tai Txi (15 euros al mes) CS de Santssegon dilluns del mes 19:30h Grup de reflexió de L’Escletxa CS de Sants

Tallers i assessorament

a les 12h Parades sobre la llengua i la cultura catalana a les 13h Debat. Futur de les llengües sense estat en el marc de la nova

globalitzacio. Diferents internvencions de personatjes internacionals.

a les 14h Actuació bastoners i grallers dels Castellersa les 14:30h Arrossada popular a les 17h Lectures de troballes a càrrec d’infantsa les 18h Sortida del Correllengua a les 19h Xocolatada amb coca i ball de bastons

Correllengua 25 d’Octubre Cotxeres de Sants

diumenge 6 d’octubre a les 21h Exposició Palestina Ocupació i resitenciaparlaments i sopar. ( 8 euros) Casal de Joves

dilluns 7 d0octubre a les 20h Xerrada. Educar per transformar Casal de Jovesdimarts 8 d’octubre a les 20h Xerrada. La Història de la Vila de les Corts Casal de Jovesdimecres 9 de octubre a les 20h Xerrada. El neocolonialisme de les multinacionals

a Llatinoamèrica Casal de Jovesdijous 10 d’octubre a les 20h Xerrada. Operacion Garzón, 10 anys de repressió

a l’independentisme català Casal de Jovesdivendres 11 d’octubre a les 22h Concert. Inadaptats, Rabia Positiva i Zulo 526 pl. Sol de Baixdissabte 12 d’octubre a les 11h Trobada d’entitats educatives de les Corts pl. Concordia

a les 17h Tarda d’Espectacles: “Ai...homes”, “Los Herrera”i “Pelota de Trapo pl. Sol de Baix

a les 21h Ball. Orquesta Mitjanit, La família rústicai Mandràgora pl. Sol de Baix

diumenge 13 d’octubre a les 15h 2a diumengada Cortsenca. Dinar popular pl. Sol de Baixa les 17h Ludoteca popular pl. Sol de Baixa les 21h Fi de festes amb el Correfoc pl. Can Roses

Festa Major Jove de Les Corts

divendres 4 d’octubre a les 22h 2n Concert Resistència Okupa.Disidencia Barricada Cotxeresdissabte 5 d’octubre a les 20:45h Xerrada. Solidaritat amb en Toti Juanola Can Vies

a les 21:30h Cercatasques Can Viesa les 23:30 Fi Cercatasques i Cafeta CSA Hamsa

dimarts 15 d’octubre a les 20:30h Concentració Comissió dignitat Volem Papers Pla de Palaudissabte 19 d’octubre a les 19h Festa inaguració curs Agrupament Joan Maragall Espanya Industrialdissabte 19 d’octubre a les 20:3oh Festa antirepressiva Casal Indepe

Altres activitats

dimarts 8 d’octubre a les 19h Concentració antifeixista Jardinets de Graciadivendres 11 d’octubre a les 19h Concentració antifeixista sortida L5 Entençadivendres 11 d’octubre a les 17h Passi de vídeos

19,30h Xerrada amb Jaume Reixach, editor del Triangle i Joana, detinguda el 1999 Cotxeres de Sants

dissabte 12 d’octubre a ls 11h Manifestació Antifeixista pl Urquinaonadissabte 12 d’octubre a les 17h Manifestació Immigrants (lloc a concretar)

12 d’octubre res a celebrar