núm.156periòdic de comunicació popular

Joan Codina, del gabinet d’Educació, va explicar que s’estan estudiant alternatives per donar resposta a la manca de places d’escolesbressol durant l’assemblea del 30 de setembre a les portes de l’IMEB protagonitzada per les escoles bressol indignades. ALBERT GARCIA

HomPÀGINES CENTRALSProjecte musical responsable delvinil La tomba de Fòrcides, resul-tat d’una col·laboració entre laDistri Comú (Castelló), Muchachi-cha, Radix i Resisto luego existo.

TROBADA 2011 COOP57Sants va acollir la Trobada d’en-guany d’aquesta cooperativa deserveis financers ètics i solidaris

que ja ha finançat més de 700projectes socials.

Pàgina 8

Macià contraCompanysPÀGINES CENTRALSFilm que analitza els fets prota-gonitzats per aquests dos perso-natges en el període comprès en-tre el 14 i el 17 d’abril de 1932.

Paper.liPÀGINES CENTRALSUna manera diferent de veure lesnotícies: podem crear el nostrediari digital personalitzat i vincu-lar-hi els nostres comptes deTwitter i Facebook.

Les escoles denuncienles retallades

LA BURXA ha parlat amb gairebé tots elscentres educatius públics de Sants perconèixer quin ha estat l’impacte de lesretallades. A grans trets es pot dir queels diners per al funcionament delscentres —activitats, materials o cale-facció— s’han reduït entre un 12 i un20% i que les activitats de manteni-ment s’han aturat. El professorat hade fer una hora lectiva més per setma-na, ja que ha s’ha reduït el nombre depersones contractades, i el personald’administració i serveis gairebé no essubstitueix quan es jubila o està debaixa. I la sol·licitud de beques hacrescut molt —hi ha centres on s’hadoblat— però se n’atorguen menys.Tot això està creant una importantsensació d’incertesa en la comunitateducativa, que tem que les retalladess’aguditzin després de les eleccionsdel 20 de novembre, i s’afirma quesembla que es vulgui desmantellar elsistema públic —com en el cas de lasalut— i reduir-ne la qualitat. Però pa-res, mares i mestres no es resignen aacceptar aquesta situació i continuenorganitzar-se per a fer-hi front.

Opinió

Negociació ounilateralitat?PÀGINA 2Marc Garcia, membre del Casal Inde-pendentista de Sants i de l’associacióAmics i Amigues d’EH, reflexiona so-bre la conferència de pau.

Cultura

Diada castellerai nou localPÀGINA 10Aprofitant la seva diada el 17 d’octu-bre, els Castellers de Sants van presen-tar en societat el nou local al carrerComtes de Bell-lloc.

Arreu

No tot sónvictòriesPÀGINA 11L’Ajuntament d’Andratx haurà d’esbu-car uns blocs il·legals, però amb la ma-joria absoluta del PP a les Illes, el GOBno ho tindrà fàcil.

Sants

UniversitatindignadaPÀGINA 4El cap de setmana dels dies 23 i 24d’octubre la plaça d’Osca va acollir l’i-nici d’aquesta iniciativa que va comp-tar amb xerrades i debats.

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualnovembre 2011

XavierMercadéEntrevistem Xavier Mercadé, fo-tògraf santsenc que enguany haeditat el llibre Odio Obedecer.Pàgina 12

Novembre de 2011

Salt de plensSíndromecatalana

Quel Ness

Després de veure a TV3 Macià contraCompanys, aquella nit vaig dormirmolt malament. Vaig tenir malsons onveia coses que s’assemblaven al malrotllo que hi va haver durant tres diesal palau de l’aleshores Diputació deBarcelona: contradiccions, dubtes, des-unió, febleses, poca confiança, etc. I ai-xò ha estat, per desgracia, una constanthistòrica catalana. Una síndrome (con-junt de símptomes d’una malaltia) queens ha fet molt de mal. No ens ha ma-tat, però quasi. A l’Avi, li devia fer ràbia,molta ràbia, veure com tenia la inde-

Editorials

02

El 17 d’octubre es va cele-brar el Dia Internacionalper a l’Eradicació de la Po-bresa, una jornada on es va

posar de manifest que amb la crisihi ha més persones a Catalunyaafectades per la pobresa i l’exclusiósocial. Una realitat que no ens hade fer caure en la falsa percepcióque la pobresa és efecte de la crisi.La pobresa és conseqüència delmodel de creixement econòmic ca-pitalista que genera cada vegadamés riquesa per a un grup més re-duït de persones en un món cadadia més desigual, entre països i al’interior de cada país. Potser millorsi celebrem un dia internacionalper a l’eradicació de la riquesa, te-nint en compte que el 0,9 % de lapoblació ostenta el 39 % de la ri-quesa mundial i només amb l’1,3 %

dels seus ingressos es podria eradi-car la fam al món. Potser millor siconstruïm i recolzem alternatives alcapitalisme com moltes de les ini-ciatives d’economia social i auto-gestió cooperativa que estan nai-xent i prenent força. N’és un bonexemple el Coop57, una cooperati-va de serveis financers ètics i alter-natius que ha celebrat aquest mesd’octubre una trobada a Sants. Unencontre per orientar el futur d’unprojecte que ens mostra que éspossible autoorganitzar-se percomptar amb finances ètiques quepermetin avançar en alternativessocials, inclusives, ecològiques i so-lidàries a l’actual model econòmicdepredador i explotador de les per-sones i els recursos naturals.

ALA BURXA ens preocupa elque passa al nostre entorn.Aquest mes ens hem endin-sat en la realitat d’algunes

de les escoles, instituts i escolesbressol del barri per veure l’efectede les retallades. Les dades de 300docents menys per 8.000 alumnesmés a la ciutat, la disminució consi-derable dels llocs de treball o elsrumors d’una possible privatitzacióencoberta de les escoles bressol,per posar alguns exemples, nomésfan que demostrar-nos la precarie-tat en què està immersa l’educacióde casa nostra. Tot i així, ens agradapoder celebrar l’existència de l’As-semblea Groga al barri, que fa pi-nya per fer front a les retallades idefensar un model d’escola públicade qualitat a través de la denúncia ila reivindicació.

Potser millor si celebremun dia internacional

per a l’eradicació de lariquesa: el 0,9 % de la

població ostenta el 39 %de la riquesa

mundial.

Davant ladesigualtat ila pobresa,construïm

alternatives

Opinions

Les retallades eneducació tenen

conseqüències nefastesen la qualitat d’aquesta

i en el conjunt de lasocietat.

Malmetentl’educació

pública

Opinió

Negociacióo unilatera-litat?

Marc Garcia

Al llarg de la història hi hagut duesmaneres de finalitzar els conflictespolítics, una guanyant-los i l’altredient que els has guanyat. A Donosti,s’ha celebrat una «Conferència inter-nacional per promoure la resoluciódel conflicte al País Basc», una cimeraencapçalada per Kofi Annan i que hacomptat amb una àmplia presènciade la majoria social, política, econò-mica d’Euskal Herria, i podem con-cloure que:

-El debat intern de l’esquerraabertzale és coherent, i determinat aencarrilar la solució política al conflic-te, independentment del que facin elsestats espanyol i francès.

• Denunciar a aquells que seguei-

CartesLa pitjor patronal

Jordi Soler

Per fi les manifestacions del carrerataquen el cor real de la bèstia: elcapitalisme. Ni governs, ni partits,ni mandangues. El veritable enemicés el propi sistema capitalista. Idins del capitalisme també trobemgradacions. Mentre altres païsosdel nostre entorn han aprofitat elsanys de bonança per bastir estruc-tures industrials més fortes, aquíels «emprenedors» s’han dedicat adesinvertir en indústria i capacitatproductiva per anar inflant la bom-bolla immobiliària. A «forrar-se» iburro l’últim. Ara, quan els ha petatals morros (de fet ens ha petat atots) es planyen i pretenen per uncostat sortir de puntetes de la sevacrisi, encara que això representi en-fonsar la resta (com el nàufrag queintenta respirar uns minuts mésofegant els demés) tot exigint res-cats financers i ajudes públiques.Però el pitjor és que, per l’altre cos-tat, pretenen aprofitar la crisi queells han creat per desballestar no jal’estat del benestar relatiu que tení-em, sinó aprofitar l’avinentesa percarregar-se drets laborals i socialsde la gent. A Europa estan afron-tant la crisi amb pactes i expedientstemporals i aquí pura i simplementamb acomiadaments i pretenen en-cara abaixar les indemnitzacions.Però no patiu. No se sortiran ambla seva. No tan sols per la formida-ble barricada que construirem desdels moviments socials, sinó per-què el seu afany de guanyar fins laúltima pela els portarà a la perdi-ció. Tenim la pitjor patronal (i perextensió classe dominant) d’Euro-pa, que més que ser, com pretenen,emprenedors, en realitat són els tí-pics oligarques i sangoneres sensemesura.Ells solets, ens duran de la mà a ferla revolució. I sinó, ja ho veureu.

xen mantenint que tot forma part del’estratègia d’ETA, mentre afirmen laseva debilitat. Segons les seves teo-ries, acabarem per pensar que una co-lla d’eixelebrats, son els mateixos quehan convençut a Brian Curryn o KofiAnnan d’involucrar-se en el procés.

• Ara ens podem trobar que a lataula de diàleg on hi hi hauria d’haverles dues parts, o bé només hi hagiETA, o només el negociador. A Koso-vo, la contrapart no va voler el diàlegi el negociador en va prendre nota.Per això pren especial rellevància, elcompromís adquirit per la conferèn-cia, per dir, quan faci falta, que EuskalHerria ha donat les passes acordades,i que continuï el seu camí unilateral-ment.

És aquí on pren força l’acumulacióde forces basques del darrer any. De-mostrant que passats 50 anys de con-flicte, la societat basca ja veu superatsels marcs polítics imposats. L’actualrelació de forces és fruit de l’esforç, elcompromís, i determinació d’un sec-tor social que fa 50 anys era minorita-

ri i que només la confrontació, ha es-tat el que l’ha fet avançar cap a la ma-joria social. Negar això, formarà partdel discurs oficial.

Guanyant la derrota, l’estat diràque l’estratègia de la darrera dècadaels ha donat la raó i que finalment,ETA ha claudicat. Diran que hanguanyat, mentre veuran com es cons-trueix la seva pròpia derrota. La victò-ria de la democràcia de qui no ha

claudicat, ha forçat les contradic-cions; i actuaran amb la determinacióde tot un poble que no entén de lleisfetes a l’ús de l’opressor, sinó de vo-luntats, que els encamina decidida-ment, negociada o unilateral cap a laindependència.

Podeu llegir l’article íntegre a:http://ves.cat/aUVf

pendència guardada dintre del puny ique tres dies després va haver d’obrirla mà per deixar-la escapar per sempremés. «Avui és el dia més trist de la me-va vida», va dir. A sobre el pobre homees va haver d’escoltar retrets com eld’en Jaume Compte que el va titllar detraïdor, segons he sentit dir, i el qual nova voler acceptar la conselleria de Tre-ball que se li va oferir.

Mai hem estat des del 1714 tan aprop de ser lliures. Només calia conti-nuar endavant sense arronsar-se allòque ja s’havia fet, que era el més difícil:proclamar la República Catalana. Eldestí ens ho va servir en safata de plata.L’Estat estava molt afeblit i el governprovisional de la República Espanyolaprou feina tenia a posar ordre al seu te-rritori. Ni tan sols va venir el seu presi-dent a negociar. Va enviar-hi tres minis-

tres que ells solets, sense l’ajuda de l’e-xèrcit posem per cas, van fer claudicara tota la plana major d’ERC. En fi, aiguapassada però em fa ràbia, molta ràbia. Imés si tenim en compte que vaig néi-xer el 17 d’abril, el dia de la renúncia.Un motiu més que tinc per no celebrarmai el meu aniversari, m’estimo més,tot i que gràcies a Déu sóc ateu, cele-brar el sant per Sant Miquel.

Però aquest capteniment català noés flor d’un dia. Al llarg de la nostradissortada història s’ha repetit diver-ses vegades en diferents modalitats.Per què el rei Jaume no creà un reial-me separat de l’Aragó, que fa més no-sa que servei, tot unificant de fet elPaïsos Catalans? Què va passar, si noen el Compromís de Casp, que es vavotar a favor d’un rei foraster en con-tra d’un català? Per què hi va haver bo-

tiflers a favor d’un rei anticatalà en laguerra de successió? Per què la majorpart de la burgesia va donar suport aFranco, que tenia com a prioritat aca-bar amb Catalunya? Per què les forcesd’esquerra no es van unir contra elsfranquistes, en comptes d’oferir el la-mentable espectacle dels Fets de Maigdel 37? Etc, etc.

I pel que sembla la cosa continua,fins que arribarà un dia que ja no hiserem a temps, de rectificar. Però comva dir algú: «La història ens jutjarà».Ara més que mai faria falta un front co-mú, amb el nom que es vulgui, de to-thom (partits, institucions, associa-cions, etc.) per enfilar el camí cap a laindependència que mai no hauríemd’haver perdut.

Tant en Francesc Macià com en Jau-me Compte ens ho agrairien.

MIKI

03

SantsNovembre de 2011

El curs 2011–2012 fa gairebédos mesos que ha començat ia LA BURXA volem fer unbalanç de quin ha estat l’im-pacte, fins al moment, de lesretallades en la despesa edu-cativa als nostres barris.

Ester RamsSants

Amb aquest objectiu hem contactatamb gairebé tots els centres públics deSants (les escoles bressol Guimbó, Paui Esquirol; les escoles Cavall Bernat,Gaiarre, Miquel Bleach, Barrufet, Pràc-tiques II i Perú; i els instituts Lluís Vivesi Emperador Carles). I es pot dir que lasensació d’incertesa i de certa por éspresent en totes les converses mantin-gudes amb el professorat o l’equip di-rectiu dels centres: es temen més reta-llades després de les eleccions del 20de novembre. Fins i tot des d’un centres’afirma que si les retallades no s’atu-ren «les escoles públiques ens anirem

quedant empobrides, per darrere deles concertades, que tenen altres for-mes de finançament».

HORES DE MÉS I DE MENYSEl curs ha començat amb l’allargamentd’una hora lectiva a la setmana del pro-fessorat i la supressió de la sisena horade l’alumnat de primària. Això ha re-duït les plantilles docents, fent que aBarcelona hi hagi 300 professors i pro-fessores menys per atendre 8.000alumnes més, segons dades del sindi-cat USTEC, majoritari en el sector.

Com que s’ha incrementat la jorna-da lectiva, els centres constaten quemalgrat haver perdut personal (unapersona per centre, de mitjana) sem-blaria, a primera vista, que el seu fun-cionament no s’ha vist massa afectat,tot i que suposa una major càrrega la-boral. Això, evidentment, disminueix laqualitat però sobretot provoca la re-ducció demolts llocs de treball; fet quedes de fonts sindicats s’ha consideratcom un ERO encobert.

Pel que fa a les substitucions, no hiha problemes quan es tracta del profes-

sorat però sí que n’hi ha amb el perso-nal d’administració i serveis (PAS) jaque el departament només cobreix unade cada 10 baixes, a partir de la segonasetmana. Però es tracta d’un personaltotalment imprescindible per al bonfuncionament dels centres i que entred’altres, pot fer tasques d’acompanya-ment a l’alumnat amb discapacitats ode suport en l’educació infantil.

FUNCIONAMENT I MANTENIMENTTambé és de consens que s’han reduïtels diners per a material, calefacció oactivitats entre un 12 i un 20 % respec-te del curs anterior; fet que limita la ca-pacitat dels centres per fer tot el quevoldrien.

Cal afegir que no es coneix si en elfutur hi haurà finançament per alsplans o projectes que desenvolupen al-guns centres. Alhora les activitats demanteniment s’han paralitzat i noméses fan les absolutament imprescindi-bles per la seguretat, entre les que nohi figuren, per exemple, les goteres. Amés, algunes obres de millora d’in-fraestructures, planificades per al curs

passat, en centres com el Pràctiques II,han estat anul·lades.

L’ATENCIÓ A L’ALUMNATAMB DISCAPACITATSEnsenyament també ha congelat leshores de suport als infants amb disca-pacitats, tot i l’augment del nombre dematriculacions als centres ordinaris; fetque suposa una disminució de les ho-res assignades, que famílies i escoles xi-fren en la meitat. Un exemple d’això eltrobem a l’escola Barrufet, on hi hauna Unitat de Suport a l’Educació Es-pecial, que segons la normativa del’any passat podia atendre un màximde 8 infants, ja que tenen dificultats se-rioses. Enguany, el departament, ho haampliat a 10, però a Barrufet n’estanatenent a 11; la qual cosa afecta la qua-litat de l’atenció.

MÉS BEQUES DEMANDESI MENYS CONCEDIDESCom recentment ha denunciat el Sín-dic de Greuges, l’increment de la sol·li-citud d’ajudes per a menjador, activi-tats o material (en alguns centres fins amés del doble que anys anteriors), mo-tivada per raons de precarietat econò-mica derivada de la crisi, no ha anatacompanyada d’un creixement de lesconcessions, al contrari, les han retalla-des. Es tracta d’unes dades que varienen funció dels centres, però algunsafirmen que estan rebent entre fins aun 35 % menys de beques.

I també s’ha acabat la possibilitat dedemanar beques un cop tancat el ter-mini ordinari, una opció molt necessà-ria per aquell alumnat que s’incorporaa l’escola un cop iniciat el curs.

ESCOLES BRESSOL MUNICIPALSPel que fa a les escoles bressol munici-pals, tot i que fins al moment no s’hanproduït massa canvis ni reduccions depressupost, les paraules del nou regi-dor d’Educació van deixar veure la vo-luntat del consistori de prioritzar laconcertació de places en escoles priva-des i no crear nous centres.

A més, també corre el rumor quepossiblement el proper curs hi hauràun canvi de model educatiu i de gestió,ampliant el número de places i incre-mentant l’externalització de serveis(que els faci personal subcontractat perempreses privades). Això ja va comen-çar el 2002 amb els serveis de menja-dor i els reforços matinals i es pot con-

siderar una privatització encoberta,que només busca abaratir costos, pre-caritza les condicions laborals i que potsuposar una reducció de la qualitat.Davant d’aquestes sospites i veient elque està passant en altres sectors, algu-nes professionals s’han començat a or-ganitzar per defensar l’educació públi-ca i de qualitat també dels 0 als 3 anys.

SUPRESSIÓ DE SUBVENCIONS ALES AMPAI el departament també ha suprimittres programes de suport econòmic ales AMPA: el d’acollida matinal, les es-coles obertes al juny i setembre i les ac-tivitats extraescolars. Això afectarà en elpreu que les famílies hauran de pagarper gaudir d’aquests serveis.

L’ASSEMBLEA GROGAPerò no tot són males notícies. Com jaha recollit LA BURXA en passades edi-cions, la comunitat educativa(mares,pares, mestres i infants o joves) s’estàorganitzant per fer front a les retalladesi per defensar l’educació pública i dequalitat, tant al país com al barri.

A més de convocar a portar samar-retes els dimarts o dimecres (aquest da-rrer dia a Sants), l’Assemblea Groga haelaborat un manifest en què s’exigeix,entre d’altres, que augmenti la inversióen educació pública del 3,4% fins al 6%del PIB ; que s’aturi i s’elimini l’entradade la gestió privada tant a l’ensenya-ment públic i serveis complementaris;i que s’asseguri una educació inclusivai no segregadora, amb els recursos ne-cessaris. I des d’aquest espai es posaèmfasi en la necessitat d’estar organit-zats per prevenir un possible incre-ment de les retallades.

Na Neus és mestra de P4 al CEIP Barrufet i també reivindica l’escola pública i de qualitat. Cada dimecres fa classe amb la samarretagroga que es va crear per a la defensa de l’educació davant les retallades del govern. IRENE JAUME GAMBÍN

Un curs de retallades

El gerent de l’IMEB,exmembre de PxC

Xavier Trias ha nomenat gerentde l'Institut Municipal d'Educa-ció ―IMEB― Manel Medeiros,membre d'Unió Democràticaperò que va formar part de Pla-taforma per Catalunya ―P×C―,on va ser secretari d'organitza-ció. Medeiros encara no ha rec-tificat públicament sobre lestesis xenòfobes del seu anteriorpartit, raó per la qual unes 400educadores de les Escoles Bres-sol municipals li han demanatque ho faci. Exigeixen que si noho fa, sigui cessat o dimiteixi.

Novembre de 201104

Sants

Una nova iniciativa arriba albarri: la UniversitatIndignada de Sants. El capde setmana de dies 23 i 24d’octubre va donar el tret desortida a la plaça d’Osca.

Israel Saeta PérezSants

La Universitat Indignada de Santscomença la seva activitat aquest tar-dor amb diversos debats i xerrades,amb la intenció de desenvolupar te-mes d’interès social que moltes ve-gades gairebé no es tracten a esco-les i universitats tradicionals desd’un punt de vista crític.

PRIMERES SESSIONSA LA PLAÇA D’OSCALes primeres sessions van tenir lloca la plaça d’Osca el cap de setmanadel 22 i 23 de octubre, començantamb en José Aristizábal, membredel col·lectiu Maloka, que va parlarde les nombroses crisis que traves-sem en el context de la globalitza-ció, com l’econòmica, l’energètica,la política o de consciència; i se-guint amb l’Ivan Gordillo, membredel Seminari d’Economia CríticaTaifa, que va fer un repàs de comhem arribat a la situació actual de lacrisi del deute i dels últims esdeve-niments econòmics i financers.

Totes aquestes sessions tenenuna estructura en dues parts: unabreu introducció per part un o d’u-

na ponent experta en el tema i undebat obert posterior. L’objectiudel debat posterior es tractar de fu-gir de plantejaments acadèmics i fo-mentar la crítica i el desenvolupa-ment col·lectiu d’idees entre tots.

MÉS DEBATS AL NOVEMBREEl proper mes de novembre tindran

Debats i xerradesa la UniversitatIndignada

La iniciativa recull dos anysd’entrevistes a personesgrans per poder recuperar iconservar els seus records.

Agus GiraltSants

Amb l’objectiu de poder recuperarels records de la gent més gran deSants per poder entendre millor elpassat del barri i de la seva gent vanèixer, ara fa dos anys, Enregistremla memòria, un projecte de Sants 3ràdio i del Secretariat d’Entitats deSants, Hostafrancs i la Bordeta.

2 ANYS I 15 PROGRAMESDE RÀDIODesprés de dos anys d’entrevistes id’edició i amb un arxiu de molteshores d’àudio el projecte s’ha mate-rialitzat en forma de 15 programes

de ràdio que recullen moments detotes les entrevistes agrupant-losper temes.

D’aquesta manera els oients po-dràn descobrir aspectes tan diver-sos com el treball a les fàbriques,les escoles durant la República i du-

José Aristizábal va parlar sobre crisis i globalitzacions a la plaça d’Osca. ORIOL RIGOLA

rant el franquisme, la Guerra Civil,la postguerra, les entitats històri-ques del barri o la vida sota la cen-sura i el control social. Però totsells tractats des d’una òptica moltpersonal que ens pot ajudar a apro-par-nos a fets de la vida quotidiana

Una de les parelles que ha participat del projecte radiofònic. OLEGUER

Enregistrem la memòria històricadel barri, recuperem el passat

A PEU DE CARRER

De torturadorsde la Urbana imiralls del 4F

David Fernández

Entre el pas del temps que tot hoescateix, la memòria que no deixade cremar i les ferides obertes acu-mulades que no cicatritzen, en Je-sús Rodríguez obre l’Estirant del Fil.Amb un d’aquells fils que has de re-llegir dos cops. I tres també. I cinc ivint. I quedar-te rumiant –atònit, ca-tatònic, ataràxic– de com són les co-ses realment, com ens les vénen enpaper couxé i com ens les roben im-punement.

Síntesi dràstica: dos agents de laGuàrdia Urbana de Barcelona, con-demnats en ferm per tortures. Enuna sentència, gairebé inapel·lable,d’una severitat i claredat a la qualno estem gens acostumats. I queens desvetlla del sentiment absolutd’impunitat amb què actuen deter-minats agents i ens esclareix a quinsnivells de covardia, brutalitat icrueltat es pensen que poden arri-bar. Sobretot perquè no són dosagents qualssevol: Bakari Samyang iVictor Bayona. Adscrits tots dos a lesUNOC (integrats en les UPAS, elgrup especial que opera com a an-tiavalot de la policia local), un delsàmbits predilectes de la impunitatnocturna i policíaca dels marges deBarcelona. Abans al carrer Ample,avui a tocar del passeig Lluís Com-panys, el Síndic de Greuges fa nits ianys que rep les queixes de cossos iànimes adolorides. El detall del re-lat incorpora molts altres aspectestèrbols: la vella dita de la transiciódel «de dia uniformats, de nit incon-trolats» torna a concórrer. En va-riant aplicada a les UNOC al 2011:«de nit, uniformats o no, incontro-lats». Anem progressant, a la llumdels fets demostrats.

Article extret del blogEstirant del Fil. Com no el

podem reproduir tot, us re-comanem que el llegiu

sencer a:http://blocs.mesvilaweb.cat

/node/view/id/207026

que sovint no queden suficient-ment reflectits a l’història oficial,però que ens poden ser molt méspropers.

RÀDIO, INTERNET I CÒPIESGRATUÏTES PER AL VEÏNATEls programes s’emeten cadadissabte a les 10 a Sants 3 ràdio, al103.2 de la FM i també es podenescoltar per internet, en directe, ala web. Però a més a més el progra-ma també s’ha editat en format CD,de manera que hi haurà còpies gra-tuïtes a disposició dels veïns i veï-nes que els vulguin demanar a Cot-xeres o a Sants 3 Ràdio. I tambése’n reservaran per l’arxiu i per labiblioteca.

Més informació:www.sants3radio.cat

lloc més debats allotjats a diferentsespais socials del barri, com CanBatlló, l’Espai Obert, el Centre So-cial o Can Vies. Entre els temes estroben la despesa pública en milita-risme, els sistemes de participaciódemocràtica directes i representa-tius, el cooperativisme al barri i elfuncionament de la borsa.

05Novembre de 2011

El 12 d’Octubre a Montjuïc

Com ja és costum que a Barcelona, el 12 d’octubre es concentrincentenars de persones a la plaça Sant Jordi de Montjuïc percelebrar el Dia de la Hispanitat. Cada any es poden veurebanderes preconstitucionals en mans de persones que, en algunscasos, porten samarretes amb eslògans feixistes i xenòfobs ambtotal impunitat.

Poesia a Can Batlló

El dissabte 8 es va inaugurar l’Auditòrium, l’últim espai que quedavaper inaugurar del Bloc 11. Al llarg de tot el bloc, un seguit d’instal·la-cions artístiques definien un recorregut a través del qual els visitantsanaven coneixen la nau, els seus espais i els projectes de futur. Elviatge per l’interior del bloc anava acompanyat de lectures poètiquesi interpretacions artístiques en diferents punts del trajecte que vanomplir de màgia la tarda de dissabte.

Paraules immigrades

Al Casal Independentista de Sants Jaume Compte es pot visitarl’exposició «Paraules immigrades», un treball fet per alumnesd’ESO de l’escola Llobregat que pretén fer conscients els visitantsque les paraules, com les persones, vénen d’arreu i van arreu iconformen la història d’un pilar de la nostra cultura: la llengua.

Continuen lesconcentra-cionsa Numància

RedaccióSants

Amb l’arribada del nou curs, els i lesprofessionals del CAP de Numància, ai-xí com d’altres CAP i usuàries de la sa-nitat pública del barri, s’estan concen-trant cada dimecres al migdia davant laporta del CAP de Numància per denun-ciar les retallades que està patint el sis-tema sanitari. Amb aquestes concentra-cions pretenen fer-se sentir i mostrar ladisconformitat com a professionals pe-rò també com a usuàries. Les concen-tracions reben el suport de l’AssembleaIndignada 15# de Sants.

Més informació: http://acam-padasants.wordpress.com

Independentistes delbarri demanen unitatL’aposta cap a laindependència sembla teniren el nostre districte unapotent feu.

Roger Sánchez AmatSants

Si la consulta celebrada el 10 d’abrilmobilitzà gran part de la societat ci-vil, l’herència d’aquest movimentsembla igualment activa. Desprésd’un estiu de parades informatives,arren d’una assemblea celebrada al’octubre, Sants-Montjuïc per la In-dependència va decidir enviar unacarta als diferents partits polítics in-dependentistes (RCat, CUP, ERC iSI). La missiva tenia un objectiu clar:mostrar la seva decepció pel fet que

no s’haguessin posat d’acord perpresentar una candidatura conjuntael 20N.

Segons l’entitat, la situació «emer-gència nacional» causada per la crisii pels continus atacs al país així horequeria. En algun moment empraun to dur i directe, en no trobar «capmés justificació que el tacticisme deles cúpules dirigents i els seus con-flictes interpersonals». I és que quali-fica de decebedors els resultats ob-tinguts a les darreres eleccions, justquan l’independentisme arrela cadacop més en la societat. E manifest fi-nalitza amb una clara voluntat d’en-focar la feina local vers aquesta desit-jada unitat. A hores d’ara, SI i RCathavien respost a la iniciativa, el pri-mers per lloar-la, els segons per mos-trar la seva disconformitat.

En el marc del DiaInternacional per a l’eradica-ció de la pobresa, la TaulaIntercultural del Secretariatd’Entitats de Sants,Hostafrancs i la Bordeta, vaorganitzar el 20 d’octubre laconferència «Pobresa i cons-trucció d’alternatives».

Gemma PareraSants

La conferència va anar a càrrec deJesús Ruiz, director del Centre d’A-collida Assís i membre del Grupd’inclusió i pobresa de la Taulad’entitats del Tercer Sector Socialde Catalunya; i Ivan Miró, sociòleg icooperativista de La Ciutat Invisible.

Durant la xerrada, que formapart del cicle de conferències DiesDiversos, es van presentar dades de

la pobresa a Catalunya i al món. Lapobresa econòmica afecta a 1 de ca-da 5 persones a Catalunya i a 1 decada 4 infants; hi ha més de 600.000persones a Catalunya a l’atur, de lesquals 336.797 no cobren subsidi, iel fracàs escolar arriba al 30 %. Cadaany augmenta el nombre de pobres,però en període de creixement eco-nòmic també hi havia un 20 % de ta-xa de pobresa.

A nivell mundial, hi ha 3.500 mi-lions de pobres, dels quals un 70 %són dones. Hi ha 24.000 personesque moren cada dia a causa de lafam, quan el rescat bancari globalmultiplica 92 cops la quantia neces-sària per eradicar la fam. A la UnióEuropea hi ha 84 milions de pobres.

COM ERADICAR LA POBRESAEs va debatre entorn diferents viesper eradicar la pobresa i per a latransformació global del sistemaeconòmic que la genera, el capitalis-me. D’una banda, amb millors polí-

tiques fiscals i de redistribució de lariquesa, reforçant un estat del be-nestar que ara es troba en procés dedesmantellament. Segons Jesús Ru-íz «l’administració hauria de fixaruna línia vermella de la dignitat quehauria de contemplar que cap in-fant es quedés sense escolaritzar; eldret al treball, amb treball protegit;habitatge accessible i complir lescarteres de serveis socials».

15M I CAN BATLLÓ: CIUTADANIAI AUTOORGANITZACIÓD’altra banda, es va plantejar laconstrucció d’alternatives a l’actualsistema. Es va ressaltar la importàn-cia del paper de la ciutadania ambmoviments de base i plurals com el15M, que ha demostrat ser una for-ma d’apoderament que genera re-sistències, com l’aturada de desno-naments, i també una via d’autoges-tió d’alternatives. En l’àmbit del’autoorganització, es van esmentaralguns projectes del barri com l’ex-periència de Can Batlló que ha de-mostrat que el veïnat pot gestionarequipaments, cooperatives de tre-ball i cooperatives de crèdit com elCoop57. Segons Ivan Miró, tenimtres reptes «la defensa dels drets so-cials, la construcció de models al-ternatius al capitalisme i fer front ales actituds xenòfobes que estancreixent».

Drets socialsi alternativesal capitalisme

SMxI ha muntat diferents paradetes per explicar el projecte. Sobre aquestes línies, unaparadeta a la rambla de Badal. SMXI

FOTO: JORDI BORRÀS

FOTO: J. GABRIEL GALLART

FOTO: CIS

DISTRI COMÚ,MUCHA-CHICHA, RADIX I RESIS-TO LUEGOEXISTODe tant en tant, laDistri Comú de Caste-lló ens sorprèn ambunes edicions musi-cals i literàries mésque diferents. Entreel material dels seuscatàlegs últimamentdestaquen les publi-cacions de llibres,però del què volemparlar ací és d’Hom iel seu vinil La tombade Fòrcides, el darrer

treball editat per laComú juntament ambMuchachicha, Radix iResisto luego existo.

Hom és un nou pro-jecte musical queneix d’alguns mem-bres del ja dissoltgrup Husmo. Mante-nint la curiosa com-posició d’Husmo,Hom segueix estantformat per gent deCastelló i Barcelona.No obstant això,aquest nou grup hadeixat la velocitat i

ràbia del crust quetocaven anteriormentper passar al quemolta gent anomenapost-metall. Això ésel que trobareu en Latomba de Fòrcides:post-metall tranquil iatmosfèric, riffs pe-sats i experimentalsque t’envolten perportar-te a un estatoníric, que no per ai-xò agradable.

Pel que fa a les lle-tres destaca el tre-ball dels que ellsmateixos defineixencom a «gent implica-da que no aguantacap instrument». I ésque les lletres sónpoemes de l’artistaJosep Beltran, poesiaque gira al voltant deles emocions i l’inte-rior humà, tot desd’un punt de vistapersonal.Això ofereix Hom,llargs passatges queno busquen altra cosaque no sigui transme-tre sentiments i sen-sacions. A més, totaixò amb una edicióelegant acord amb elcontingut del disc. Nodubtis en aconseguir-lo si t’agrada Pelikan,Isis o Neurosis.

Xavi Ruiz

Parèntesi06 Novembre de 2011

Hom

Ja fa temps que lesxarxes socials comTwitter i Facebooksón una bona font pertrobar notícies i estarinformat d’una formadiferent. Però moltesvegades ens saturatanta informació, so-bretot en xarxes comTwitter, on passa tottan ràpid.

Paper.li es una for-ma diferent de veureles notícies. Podemcrear el nostre diaridigital personalitzatamb temes que ensinteressen, vincularels nostres comptesde Facebook i Twitteri, fins i tot, definir elsnostres blocs preferitsperquè hi n’apareguin

els continguts.Podem escollir per

usuaris de Twitter,blogs, etiquetes deTwitter, usuaris al Fa-cebook... Tota una di-versitat que ens per-metrà poder persona-litzar al màxim elresultat. D’aquestamanera, un cop esco-llides les fonts, cada

dia Paper.li t’ofereixun diari actualitzatamb les notícies ques’ajusten als teus gus-tos. A més a més, etmostra els contingutsd’una forma agrada-ble a la vista, amb ti-tulars, separats perseccions, etc.

Una molt bona op-ció per estar informa-

da des d’aquestesxarxes, així com percompartir la teva cre-ació amb les amistats.

Visiteu el web:http://paper.li

Bernat Costa

Paper.li, una forma diferent de veure les noticies

MÚSICA

BURXANT ELS BYTES

MANUEL HUERGA,MINORIA ABSOLUTA ITELEVISIÓ DE CATA-LUNYA, 2011Macià contra Com-panys analitza en de-tall els esdevenimentsdel 14 al 17 d’abril de1932, en què després

de la caiguda de lamonarquia i del pactede Sant Sebastià,Francesc Macià procla-ma la República Cata-lana al Palau de laGeneralitat de Cata-lunya.

De factura tècnica

impecable, i amb unrepartiment tret del’elit dramaturga cata-là, el més original delfilm és com està tra-çat, ja que es desen-volupa en clau de fal-ses entrevistes als pro-tagonistes històrics,suposadament fetesun any més tard. Així,rebem les impressionsde figures com Com-panys, Macià, AlcaláZamora, Alfons XXIII oJosep Pla, entrelliga-des amb els salts enre-re dels fets, però foca-litzades sobre «l’Avide Catalunya», prodi-giosament interpretatper Fermí Reixach, quien tres dies confessapassar de la felicitatmàxima a la més abso-luta derrota. Enaquest sentit, bé espodria demanar més,ja que el film podriaconvertir-se perfecta-ment en una sèrieque, amb el mateixestil, permetés apro-fundir en tots els pro-tagonistes sense per-dre-hi interès. Siguicom sigui, ManuelHuerga, autor compro-mès amb Catalunya iqui ja féu Salvador(Puig Antich), ara s’a-treveix amb aquest al-tre material valent, ri-gorós, creatiu, rabio-

sament oportú i, so-bretot, útil, ja que apartir d’avui esdevéuna bona peça d’he-meroteca per sabermés d’aquell inici dela Segona República.Curiós que sigui ToniSoler el responsabledel guió, traient-se ai-xí la màscara d’humo-rista i posant-se lad’historiador per obli-dar fermament la cari-catura i anar directe alpersonatge. Malgrataixò, el film regala al-gunes aparicions delsseus actors i amics in-condicionals. Aquestmes, doncs, en què laguanyadora del festi-val de Sitges no ens hasatisfet prou i la carte-llera no brilla en ex-cés, val la pena fer nitde cinema a casa i em-mirallar-se en la plaçaSant Jaume de 1932,ni que sigui simple-ment per sentir un ins-tant aquella eufòriaviscuda arran d’unclam encoratjador queadvertiria nous airesde llibertat: «Procla-mo la República Cata-lana!».

Àngel Bravo Almirall

CINE

14 d’Abril: Maciàcontra Companys

Als anys 20 la cons-trucció del metro il’Exposició de 1929 vafer que hi hagués mol-ta feina per als nou-vinguts de Múrcia i Al-meria, feines mal pa-gades i molt dures,però feines, al cap i ala fi, per una gent quefugia de la sequera ide les males collites.Però passat aquestmoment molts treba-lladors van quedar-sesense cap ingrés.

Tot i això Barcelo-na, i la seva indústria,oferia més possibili-tats que l’horta mur-ciana, a més moltss’ho havien malvenuttot per venir i no te-nien lloc on tornar.Les antigues pedreresde la muntanya deMontjuïc es van omplirde barraques, d’altreses van instal·lar a laBordeta, a Collblanc ia la Torrassa.

Els propietaris de la

Torrassa van voler fernegoci, construintgran quantitat de ba-rraques. Van aparèi-xer llavors els callejo-nes que Carles Sentísdescriuria detallada-ment als seus articlescom uns antres.

Poc importava queaquests murcianos,que era un terme quedefinia a qualsevolimmigrant fos d’onfos, haguessin treba-llat en la construccióde la gran Barcelona,la premsa afí als di-versos partits els vancriminalitzar i els vanculpar de la delin-qüència i de tots elsmals. Descrits als dia-ris com «una plaga»,com un «exèrcit de pi-dolaires», es van estu-diar mesures restricti-ves, com fer un «cor-dó sanitari» al voltantde la ciutat o aplicarun sistema de passa-ports. També es van

intentar, infructuosa-ment, repatriacionsen tren.

Els murcians vancomençar a organit-zar-se i van fer mar-xes a la Cambra de laPropietat de la Torras-sa i vagues de lloga-ters. La Torrassa, co-neguda com «la petitaMúrcia», amb una po-blació d’uns 20.000murcians, del total de22.000 habitants, qua-si la mateixa que te-

nia Llorca, va esdeve-nir un feu de la FAI. Iels constants tòpics irumors van generartal rebuig entre elsmurcians que fins i totvan col·locar un car-tell a l’entrada al ba-rri que hi deia «Cata-lunya termina aquí!Aquí empieza Múr-cia!»

Però la gran majo-ria d’aquests nouvin-guts es van quedartreballant a la seva

terra d’acollida i llui-tant contra el feixis-me. Carles Sentís, encanvi, l’eminent pe-riodista va marxar aItalià i va col·laborar,juntament amb JosepPla, finançats perCambó, amb les xar-xes de confidents queinformaven als fran-quistes dels movi-ments dels exiliats idels vaixells de la Re-pública.

Però la memòria ésfeble i 70 anys méstard molts fills i nétsd’aquells murcians re-produeixen els matei-xos tòpics que patienels seus pares i avisenvers d’uns nousmurcianos vinguts demés lluny.

Agus Giralt

Novembre de 2011 07

Per començar el noucurs parlarem d’unproducte que no tétemporada però que atots i a totes ens agra-da, i que crec que ambmoderació, no és de-licte consumir-ne totl’any. La primera begu-da de cacau la deviainventar algun habi-tant indígena de l’A-mèrica Central. El fruitde l’arbre del cacau,un cop fermentat i ma-durat al sol, es tritura-va i es barrejava ambaigua, xile i vainilla.Aquesta era la begudade les grans ocasions,diuen que un antic lí-der asteca va oferiraquesta beguda, ca-

lenta i picant als seusconqueridors en senyalde benvinguda. Potserno ho hauria fet si ha-gués sabut que elsnous visitants destrui-rien gran part del pa-trimoni cultural, ali-mentari i humà que ellrepresentava.

En qualsevol cas, elcacau va viatjar fins aEuropa, va esdevenirla beguda preferida deles classes aristocràti-ques, però a mesuraque es va popularitzarel seu consum ho foutambé de les classespopulars. Segons unantic romanç, Pau Gi-bert, un antic bandolercatalà del s. XVIII va

demanar abans de serpenjat a la forca, «xo-colata i aiguardent, loque jo més m’estima-va». Amb l’arribada del’època industrialaquella antiga xocola-ta que s’obtenia mol-turant el gra a mà iafegint-hi sucre i mol-tes vegades espècies,es va convertir en lapresa de xocolata queavui totes coneixem.De fet la primera fàbri-ca de xocolata a Euro-pa va ser fundada l’any1780 a Barcelona. Avuiforma part de la nostradieta, tant per esmor-zar coca amb xocolatadesfeta, com per bere-nar pa amb oli i xoco-

lata. La majoria depastissers no podrienviure sense ella i alscuiners ens encantaque formi part d’unacosa tant nostra comla picada. Malfieu-vosd’aquells que us diguinque és dolenta, moltesvegades no és l’ali-ment que és dolent si-

nó la dosi. Que aprofi-ti!

La recepta:ofegat de laSegarraINGREDIENTSDos peus, una orella,un morro i una galta deporc (ja bullits)

3 cebes4 tomàquets1 cabeça d’alls¼ got de vi blanc1 manat d’herbes (fa-rigola, llorer, orenga imenta)Un pessic de pebrevermell dolçUn pessic de pebre ne-gre4 patates grossesAigua i salPer la picada: 10 ave-llanes torrades i 5ametlles torrades, 1presa de xocolata a lapedra.

ELABORACIÓPicoleu la ceba i po-seu-la a sofregir ambuna mica d’oli. Quansigui tova afegiu-hi eltomàquet pelat i sensellavor i deixeu que s’a-malgami.Mulleu-lo amb un raig

de vi blanc i deixeuque s’evapori l’alco-hol.

Afegiu-hi els peus,orella, morro i galta atrossos i la cabeçad’alls partida pel mig,les patates pelades iesqueixades, doneu-hidos voltes i escampeu-hi un polsim de pebrenegre i vermell i elmanat d’herbes.

Cobriu-ho amb l’ai-gua justa i deixeu-hofins que les patates si-guin tendres.

Als últims cinc mi-nuts hi afegiu la pica-da. Ha de quedar unsuquet espès.

Núria May Masnou

Els ‘murcianos’ (tercera part)

Contra la rutina, la poesiaContra el realisme, la utopia

Contra el fanatisme, la ironiaContra el fusell, un somriure

Contra el racisme, fraternitatContra la fam, solidaritat

Contra l´imperialista, l´humanistaContra la Contra, el Sandinista

Contra la intolerància, estima com vulguisContra la tortura, els Drets Humans

Contra la guerra, insubmissióContra el fusell, un somriure

Companyia Elèctrica DharmaEls santsencs van deixar els escenaris el passat 24

d’octubre en un concert d’homenatge a EsteveFortuny, al Palau de la Música Catalana.

Contra el fusellun somriure

La xocolata estava tancalenta, de tan calenta...

‹‹Actuar sobre larealitat i canviar-la, encara que si-

gui una mica, ésl’única manera deprovar que la rea-

litat és transfor-mable››.

Eduardo Galeano

RAS I CURT

RACÓ HISTÒRIC

FOGONS DE TEMPORADA

Vinyeta satírica de l’il·lustrador Opisso sobre la mancad’habitatge a la ciutat de Barcelona. FONT: ESQUELLA DE LATORRATXA, 1919.

LA CANÇÓ

PARTICIPANTS A LA TROBADAEn aquesta trobada hi va participarla major part del teixit social deSants (des de la Federació de Coo-peratives de Treball de Catalunya al’espai de Can Batlló recentmentrecuperat pels veïns, passant pelCentre Social Autogestionat CanVies, el Centre Social de Sants o elCasal Independentista de Sants Jau-me Compte.

La trobada va aplegar més de 400participants i delegades. Dissabte alvespre es va portar a terme el con-cert del cantautor flamenc Juan Pi-nilla i Feliu Ventura va presentar elseu nou disc «Música i lletra», totdonant el to festiu a la trobada.

La Trobada del Coop57 2011 vafinalitzar amb la intervenció de Jo-an Subirats, catedràtic de CiènciaPolítica a la UAB, Cristina Carrasco,professora de Teoria Econòmica ala UB i Lluís González, portaveud’Ecologistes en Acció.

Més informació a:www.coop57.coop

En moviment08 Novembre de 2011

LA COLUMNADE L’ABS

Suport mutuAssemblea del Barri de Sants

Ha començat la tardor calenta, iens trobem i retrobem al carrer:assemblees, accions i idees con-flueixen, teixint debats i propos-tes. Tanmateix, el dia a dia bull desituacions que se’ns escapen id’injustícies silenciades: què s’a-maga rere la xifra que en els últimsanys els preus dels habitatges hanaugmentat un 300 %, mentre queels salaris només un 30 %? Bossesde pobresa que s’estenen pel ba-rri, precarietat que s’aguditza en-tre les veïnes... A Barcelona, faanys que posem l’èmfasi en la si-tuació de l’habitatge, però la crisises manifesta en múltiples espaisde la nostra vida i les problemàti-ques socials es multipliquen:treuen «preventivament» les PIR-MI, les prestacions d’atur s’esgo-ten, la patronal pacta amb l’estat i,mentrestant, els sindicats majori-taris calmen els ànims, retallen eldret a la salut i a l’educació, i quanes protesta, es victimitza la classepolítica.

El perquè d’aquesta tradició eltrobem en una antiga llegenda:quan es decobreixi qui ha estat eldesafortunat, també se sabrà a quitoca fregar els plats. Una tradicióargentina que reforça la idea, tanpresent en aquesta societat, queles desgràcies no vénen mai soles.

Tanmateix, mentre el capitalis-me i les seves conseqüències sónglobals, nosaltres segmentem lesnostres respostes: en qüestió d’ha-bitatge, laboral i gènere, per exem-ple. Des de sempre, autoorganit-zació i solidaritat són dos termesque defineixen la nostra praxis iels nostres discursos. I és ara quanhem d’estendre i amplificar el su-port mutu, creant xarxes als barrisper fer front al dia a dia: als pro-blemes amb l’habitatge, als labo-rals, al racisme, al sexisme... Calplantar cara, i cal fer-ho amb tu,veí, veïna. Perquè ens afecta a to-tes. Hem de poder invertir l’aïlla-ment i l’individualisme imposat,poder caminar plegades i cons-truir el barri i el futur que volem.

El passat 21, 22 i 23 d’oc-tubre es va portar a termela trobada de Coop572011, marcada pel fet quela cooperativa celebra elsseus quinze anys d’històriai cada vegada va creixentmés, però de manera sos-tenible.

Albert RicartSants

La trobada, que va tenir lloc a l’edi-fici del les Cotxeres, al barri deSants, es va batejar amb el lema «Nien el nostre nom, ni amb elsnostres diners». La reunió tenial’objectiu de reflexionar sobre elcamí que caldrà seguir en aquestcontext de crisi, per avançar cap auna alternativa financera ètica i so-lidària.

Va comptar amb diversos actes ce-lebrats en diferents espais del barri iamb la col·laboració de personesvinculades al mòn de l’economia.

UNA MICA D’HISTÒRIAL’any 1986 els treballadors i treba-lladores de l’editorial Brugueraestaven en conflicte amb l’empresa.57 persones dels 800 empleats vandur la protesta fins que el 1990 elTribunal Suprem donà la raó ju-rídica als acomiadats i acomiada-des, i van rebre una important in-demnització.

Aquesta indemnització va serdividida en tres parts manco-munades: una part va anar des-tinada a una comunitat del sandi-nisme nicaragüenc; una altra al Sin-dicato de Obreros del Campod’Andalusia; i la tercera part es vamantenir com a futura caixa de re-sistència que comptava amb 30 mi-lions de pessetes.

L’any 1995 en un context de cri-si i atur, la caixa de resistència vaconvertir-se en el capital inicial deCoop57, pensat com a cooperativade serveis financers per impulsar lacreació de noves cooperatives.

Actualment s’ha passat de 40cooperatives sòcies a 375 entitats imés de 1.500 persones col·labora-dores.

Durant els seus quinze anysd’història, el Coop57 ha aplegatfins a 10 milions d’euros del’estalvi social, el últims cinc anysels ha destinat únicament a finan-çar més de 700 projectes d’alt con-tingut social.

TROBADA COOP 57 A SANTSEls passats 21,22 i 23 d’octubre elCoop57 va arribar al barri per cele-brar la trobada commemoriva delsquinze anys. Sota el lema «ni en elnostre nom, ni amb els nostres di-ners”, la intenció és reflexionar so-bre com avançar cap a una alterna-tiva financera ètica i solidària.

Una trobada que es va iniciar elgener d’aquest any amb la voluntatde definir les passes a seguir en ma-tèria financera per avançar cap a lademocràcia econòmica i social.

Durant el cap de setmana del 22i 23 d’octubre es van fer sis taulesrodones que van aplegar 24 vivèn-cies vinculades directament a la in-serció social, l’autogestió coopera-tiva, l’economia solidària, la curadel medi ambient o la lluita contrales desigualtats.

LLa trobada cooperativista va aplegar centenars de persones a les Cotxeres de Sants. LA BURXA

Coop 57, quinze anysd’economia ètica

viar, a la vegada que es barricava l’edi-fici deixant la planta baixa oberta peroferir un mostrari de les activitats i unespai on solidaritzar-se.

Però l’estratègia d’aprovació delprojecte generant «discursos amablesque guanyen el favor dels mitjans», vaser criticada per un sector del movi-ment okupa de Bilbao.

El que queda ara és un descampatperò també unes experiències, unaxarxa i un suport social que serà difí-cil trencar. Malgrat que les dinàmi-ques han quedat truncades, la feinade Kuku continua per recuperar-sedel cop rebut i aixecar-se de nou. Unarticle menyspreava la feina desenvo-lupada al centre social fent una burdacomparació entre el cucut, au quepon els ous a nius que no són el seu,i els ocupes. Però, Kukutza s’assemblamés a un fènix que en comptes delfoc reneix de la runa.

Novembre de 2011 09

PUNT D’INFORMACIÓLABORAL

Sindillar: launió fa la força

Marc Faustino i Vidal

Aquest mes us voldria comentar dosarticles que expressen les diferentsvisions sobre el món del treball quepodem trobar en la nostra societat.El primer article l’he extret de laweb La Independent, agència denoticies amb visió de gènere (lain-dependent.cat). En aquest digitaltrobem la notícia de la creació delprimer sindicat de treballadores dela llar a l’Estat espanyol a Barcelona.

A l’Estat espanyol hi ha unes 700mil treballadores de la llar. El 80 %de les persones que realitzen aques-ta tipus feina són immigrades i mésdel 95 % de les persones que cui-den llars (neteja de la casa o cura dela mainada o persones grans) sóndones. A l’assemblea de Sindillar hivan assistir mig centenar de donesde 16 països del món.

El segon article l’he extret d’unaweb d’informació econòmica ElEconomista, http:eleconomista.es.Aquesta web es feia ressò de l’estu-di d’una empresa, Regus, i en desta-cava que les empreses espanyolesvoldrien contractar més personalperò mitjançant un règim d’autò-nom i que aquestes persones fessinla seva activitat a través del teletre-ball. Les empreses no volen com-promisos fixos i estables amb el per-sonal pels riscos que els comportapel negoci haver de negociar lescondicions de treball.

La bona notícia de la creació deSindillar, amb el que representa d’è-xit de presa de consciència i d’acciócol·lectiva, xoca frontalment amb lamentalitat empresarial que a travésdels seus mitjans fan contínuamentcampanya perquè les persones assa-lariades trobem d’allò més lògicque ens convertim en autònoms iperquè trobem beneficis en treba-llar de forma aïllada dels nostrescompanys de treball.

L’exemple de Sindillar és el quehemde seguir la resta d’assalariadescontra l’individualisme laboral.

Ha passat poc més d’un mesdes de la desaparició d’undels edificis més caracterís-tics del barri obrer deRekalde, a Bilbao.

Gemma

Les quatre plantes que formavenaquest centre social ocupat i autoges-tionat han desaparegut, però el pro-jecte, malgrat no tenir espai físic onestablir-se, es manté viu

UN BARRI COMBATIUAquest centre social va néixer el 1998com a resposta a les exigències d’unbarri que havia quedat oblidat i mar-ginat per part de l’ajuntament. Rekal-de te una identitat pròpia i el distin-geix el tarannà combatiu i de tradicióobrera. El seu teixit associatiu prenforça durant la Transició convertint-seen un referent a Bilbao. En aquestcontext de lluita, reivindicació i, so-bretot, de deixadesa de l’administra-ció, és on apareix Kukutza.

El projecte de Kuku, com sel’anomena popularment, neix de laGazte Asanblada (assemblea de joves)de Rekalde el 1996. Aquell mateix anyveuen la necessitat de tenir un espaipropi, tot i que els dos primersintents tenen una curta trajectòria: elprimer acaba amb l’enderroc del’edifici i el segon és desallotjat al capde pocs dies. La tercera edició deKukutza comença fa 13 anys ambl’ocupació d’una nau abandonada

que s’ha convertit en el símbol sociali cultural del barri.

13 ANYS CREIXENTEscalada, dansa, malabars, teatre,concerts, xerrades, dinars i fins i tottastar una cervesa d’elaboració pròpiasón una mostra de la varietat d’activi-tats que es duien a terme al seu inte-rior. Organitzats per col·lectius o a ni-vell individual, els membres de Ku-kutza es reunien un cop a la setmanaen una assemblea general.

Tots els racons de l’edifici tenien laseva funció i un dels més concorre-guts era la planta baixa. Allà un granescenari presidia, acompanyat de tra-pezis i teles, la gran sala polivalent onhi havia la barra. Des del seu darreras’autogestionava Kuku i permetia pa-gar un sou a repartir entre els ques’encarregaven d’algunes feines tècni-ques i logístiques. Però, independent-ment cada col·lectiu es buscava les ga-rrofes com podia, ja fos treballant enfestes majors, com el grup d’escalada,o demanant una subvenció, com Ko-blakari, l’Associació de Malabaristesde Bizkaia, que tenien la seu allà.

Durant els últims anys a Bilbao haagafant força el BOM (Bilboko Oku-pazio Mugimendua), coordinadoraque pretén agrupar els centres socialsi gaztetxes de la ciutat. Kukutza serviade lloc de reunió i gràcies a la xarxacreada es va aconseguir una bona di-fusió del perill de desallotjament quepatia.

El model de centre social que s’ha-via aconseguit crear a Rekalde trobaels seus orígens en el Gaztetxe de Bil-

bao (1988-1992), d’on molts mem-bres dels primers anys de Kukutza envan beure. Un altre referent històricfou l’Euskal Jai (1994-2004), a Iruña,sobretot pel tipus d’activitats, la rela-ció, la complicitat i el suport que es vasaber crear als respectius barris. Però,també per la contundència policialdels desallotjaments.

UN FINAL PER TORNARA COMENÇAREl dimecres 21 de setembre a les cincdel matí petards i sirenes alertavenque el desallotjament havia comen-çat. A l’interior un grup de personeses preparava per resistir i a fora esconcentrava la gent per mostrar elseu suport. Al cap d’unes hores, noquedava ningú als voltants de Kukut-za i pel barri només es sentien crits iels dispars de pilotes de goma i sal-ves. L’Ertzaintza actuava sense con-templacions entrant a portals i barsper identificar i detenir a gent. El re-sultat, després de tres dies de protes-tes, va ser una seixantena de detin-guts i més d’un centenar de ferits.

El procés iniciat el març d’aquestmateix any ha estat ple d’irregulari-tats i interessos amagats per part del’ajuntament i la constructora CABI-SA, tal com denuncien els membresdel centre social. A més, treballadorsde l’administració asseguraven estarsotmesos a pressions per tal d’accele-rar els tràmits per efectuar el desallot-jament al més ràpid possible. Davantl’amenaça imminent, es va optar permantenir una via oberta de diàlegamb l’ajuntament, que aquest va ob-

Kukutza III abans de ser enderrocada. KLAUS ARMBRUSTER

Kukutza III passa a la històriai mira al futur

Kukutza III en el moment de ser enderrocada. KLAUS ARMBRUSTER

gic amb elements aeris ( trapezi i telesacrobàtiques) i unes dosis d’humor. Apartir d’aquí les escenes llisquen sen-se text dins d’un univers visual desons, de cossos en moviment, de si-tuacions absurdes i divertits gags.

Obriran la nit The Rigodonians,Pablo Lamotta i Rodrigo At-versaris,amb les maletes plenes de vinils om-pliran de boogaloo la sala, transpor-tant a tothom al cor del Spanish Har-lem de Nova York.

Divendres Faràndula oferirà men-sualment propostes de circ, de dansa,de música, en format de cafè-teatre.

També hi trobareu espais de difu-sió de diferents plataformes i col·lec-tius del barri, i servei de bar durantl’espectacle.

es va mantenir l’emplaçament a laplaça Sants, tot un encert que fa moltmés visible l’esdeveniment. Com anovetat, es va convocar una cantadapopular amb la participació d’unes 70persones. També va triomfar el con-curs de dibuix organitzat pel Col·lec-tiu d’Artistes. Una escenificació méstreballada (amb torxes i tot) va fermés atractiva la lectura del manifest, iel dinar preparat pel Terra d’Escude-lla va arreplegar gairebé 180 golafres,la xifra més alta de les edicions realit-zades.

Cal destacar el retorn de la revisco-lada Colla Bastonera després de dos

anys d’absència. La presència dels Ge-gants no va generar cap conflicte comfeia pensar el dur comunicat enviatdies abans per veïns de la ColòniaCastells (les Corts) denunciant el seucap de colla. La franja de nit va serpotser la més fluixa dels darrers cor-

rellengües. Hi van actuar Sants&Fot,amb les seves danses tradicionals, i laTerrasseta de Preixens, un mescladísmusical i festiu. Per segon any, es varepartir pa amb oli i pa amb vi, fentles delícies de les més panarres.

Roger Sánchez AmatSants

Any rere any el Correllengua es con-firma com una de les cites més en-grescadores de Sants. Les entitats quehi participen aporten el seu granet desorra i hi desenvolupen alguna activi-tat que enriqueix, i molt, la jornada.

La comissió organitzadora ha valo-rat aquesta implicació cada cop mésseriosa, i també la incorporació denoves associacions, com Sants-Mont-juïc per la Independència o la gent deCan Batlló. Enguany, el Correllenguase celebrà el dissabte 22 d’octubre, i

Cultura10 Novembre de 2011

El Correllenguaes consolidaal barri

El mostrador

Els grups de consum agroe-cològics els anomenem co-opes per abreujar coopera-tives de consumidors. Notenim res a veure amb un

mitjà de comunicació impresentable;que ningú mal-interpreti el títol d’a-quest article que vol explicar perquècal anar més enllà d’un consum cons-cient i transformador.

Els socis de les coopes ens aple-guem per a abastir-nos, de manera co-operativa, d’un producte de qualitatque el mercat no ofereix —o al menysa un preu socialment acceptable.Aquesta acció permet la viabilitat deprojectes al camp que el model capi-talista tendeix a fer desaparèixer.Quan les necessitats de la societat—sobretot ambientals— són que cal

promoure’ls. És des d’aquesta refle-xió que ens sentim orgullosos aconse-guir amb els nostres hàbits capgirartendències insostenibles. Però latemptació fàcil és pensar que amb ai-xò ja n’hi ha prou. Els petits canvissón necessaris i la nostra rutina diàriacrea realitats però l’impacte és petitperquè mentre 10.000 famílies fem larevolució del cabàs, els supermerca-distes avancen amb el suport econò-mic del consum de gran part de la res-ta de catalans. Per això intentem con-vèncer amb el nostre exemple alsveïns dels nostres locals i també hemanat a les assemblees d’indignats a ex-plicar la importància de seguir unmodel cooperatiu de consum.

Vivim en temps de canvis, i els mo-viments a les places, són, ara per ara,

Amb la‘coope’ non’hi haprou

Cooperativa Germinal

l’eina de transformació social més im-portant que tenim. L’única que té unabast i un efecte mediàtic que superala capacitat que havien tingut fins araels moviments socials, i és una que nopassa per un canvi més traumàtic.Nosaltres, els consumidors de les co-opes, com a actors socials no només

desitgem avançar en les millores de lanostra societat —i evitar-ne el retro-cés!— sinó que tenim la responsabili-tat de participar en empènyer en elstemes que més coneixem: l’agricultu-ra i el consum de menjar. No es trac-ta només de reivindicar davant delpoder polític, sinó de fer efectiva laparticipació democràtica. Sovint perreafirmar-nos tenim arguments delque podria passar si no oferim resis-tència; es diu que el capital és moltpoderós o que els transgènics despla-cen els altres cultius. Però podemplantejar-ho en positiu: posem-nos enacció; el model que estem construintés el millor; ens encanta convèncer amés veïns a fer com nosaltres; el mo-del vigent és insostenible i s’acaba lafesta, t’animes a fer història?

La Colla Bastonera desperta amb força després de dos anys de letargia. QUIM PERELLÓ

Divendres Faràndula propo-sa una nova cita el properdivendres 11 de novembreal Casinet d’Hostafrancs,aquest cop amb circ i aerisde la mà de la companyiaCapicua.

Núria AlcoberSants

Capicua és una companyia de circ-te-atre, que combina acrobàcies aèriesamb altres recursos escènics, i pre-senten l’espectacle «Cabaret».

«Cabaret» és un espectacle de circ,una història que conjuga un món mà-

Circ i aerisa Divendres Faràndula

Novetats edi-torials sobrefets i tempsa recordar

Gemma PareraSants

La presentació del llibre Joan Peiró iBelis va estrenar el 13 d’octubre lanova sala d’actes que comparteixen lacooperativa La Ciutat invisible, el set-manari de comunicació Directa i lacooperativa Fil a l’Agulla, al carrerRiego 37. El llibre és el darrer volumde la col·lecció “Cooperativistes Cata-lans” que coediten la Fundació Roca iGalés i Cossetània edicions, i ens des-vetlla un rostre menys conegut del vi-drier i militant santsenc de la CNTafusellat per les autoritats franquistesel juliol de 1942 a Paterna. Peiró s’e-carregà de la direcció de la cooperati-va de producció Cristalleries de Mata-ró a finals de la dictadura de Primo deRivera, des d’on va defensar el coope-rativisme com a eina revolucionàriacomplementària dels sindicats.

El 19 d’octubre es presentava Tro-pel: una dècada de lluita estudiantila Colòmbia, una crònica sobre el mo-viment estudiantil de la UniversitatNacional de Colòmbia als anys 70.

El 20 d’octubre va ser el torn detres llibres sobre el moviment punkde la Barcelona dels 80: Que PaguiPujol! Una crònica punk de la Barce-lona dels 80, de Joni D; Odio Obede-cer. La escena alternativa en los 80:punk, rock, hardcore, de Xavier Mer-cadé i Harto de todo. Historia oraldel punk en la ciudad de Barcelona(1979-1987), de Jordi Llansamà. Estracta de tres obres que mostren pers-pectives complementàries amb la mú-sica com a rerefons, en un momenten què, com afirmen els autors, «tocà-vem per necessitat interior». L’acte vaser conduït per un dels presentadorsdel programa punk «Y tú que miras,gilipollas?» a la televisió dels movi-ments socials, i va servir també pergravar una nova edició del programa.

Els Castellers disposen d’unnou local al carrer Comtesde Bell-lloc. Va aprofitar lacelebració de la seva diada,el 17 d’octubre, per a pre-sentar-lo en societat.

Roger Sánchez AmatSants

El local pertany a l’Ajuntament, queels el té llogat a un preu assequible.La diada va començar ben d’hora.Les clàssiques matinades van recó-rrer diversos carrers aturant-se encomerços i cases amigues. El seguicid’enguany fou més nombrós, arri-

La diada borinotaens porta un nou local

bant a les 30 persones, a causa so-bretot de les noves incorporacions ia l’augment del col·lectiu de tabals igralles.

Tocat el migdia, s’inicià l’actuaciócastellera amb els Minyons de Te-rrassa i els Capgrossos de Matarócom a colles convidades. Els malveses lluïren amb un 3d9f, i el blaus ai-xecaren la torre de vuit.

Els santsencs van descarregar perprimer cop enguany el 5d8 sensedespentinar-se i intentaren el 3d9fsense èxit. A la tarda hi hagué festi-val borinot durant el qual es presen-tà la divertida versió de «Jenifer»adaptada a la realitat del barri ambuna «pija de les Corts» com a objec-te d’enamorament.

arribat fins enguany, quan el BOIBpublicà l’acord del Consell Insularde Mallorca pel qual s’executa la da-rrera sentència del Tribunal Su-prem, que diu que qualsevol actua-ció que afecta a la zona ha de res-pectar la Llei de Costes.

Així doncs, la franja de proteccióde la zona és de 100 metres, tal comindica la Llei de Costes i, a més,quan es van atorgar les llicències lazona no era urbana. L’ajuntament,doncs, no podrà donar cap llicènciaen aquesta zona, ja que aniria encontra de la normativa costanera.

NO TOT SÓN VICTÒRIESTot i algunes bones notícies, ambl’arribada del PP al Govern de lesIlles i al Consell Insular de Mallorca(CIM) sembla que la política urba-nística patirà canvis.

L’any 2007 es va aprovar el de-cret-llei de mesures urgents, entreles quals s’hi trobava desclassificarla urbanització de Cala Carbó, a Po-llença, on s’hi volien construir 50xalets de luxe. L’actual govern i elCIM, però, estan estudiant la possi-bilitat de tornar a reclassificaraquesta i altres zones per no haverde pagar indemnitzacions milionà-ries a les promotores.

D’altra banda, l’empresa danesaTheme Park Group vol construird’un parc temàtic de 100 hectàreesa la Badia de Palma, que suposaràuna inversió privada d’entre 200 i300 milions d’euros. L’empresa jas’ha reunit amb el president Bauzáper exposar el projecte. A la trobadatambé hi acudiren Álvaro Gijón, pri-mer tinent de batlle de Turisme iCoordinació Municipal i Gerent dela Plata de Palma, i Joan Jaume Mu-let, batlle de Llucmajor.

ges a una parcel·la la qual era l’úni-ca que no tenia permís per edificar.Tres anys després, el 2009, la jutges-sa va ordenar la demolició de la dot-zena d’apartaments que finalmentes van construir i va declarar lanul·litat de la llicència.

ORDRE DEFINITIVAAquest mes, dos anys després de lasentència de la jutgessa, la SalaContenciosa Administrativa delTSJIB ha ratificat l’anul·lació de lallicència i ha desestimat el recurs dela promotora Marmacén Sol, la qual

haurà d’assumir les costes del pro-cés judicial.

La sentència obliga el consistoriandritxol a esbucar els dos edificis ifer el possible per a la «restauracióde l’ordre urbanístic infringit», és adir, que l’ajuntament haurà de pagarel cost de la demolició.

SES COVETES, TAMBÉ SALVADESUna altra de les lluites urbanísti-ques que han acabat en victòria ju-dicial ha estat la de la zona de SesCovetes, al municipi de Campos.Aquesta zona es va veure afectada famés de 17 anys per la construccióde 67 apartaments a la platja verged’Es Trenc. A partir d’aquell mo-ment, el GOB va iniciar una cam-panya que va arribar al seu puntd’inflexió l’any 1995, quan els tribu-nals suspengueren les obres delsapartaments. La batalla judicial ha

El Tribunal Superior deJustícia de les Illes (TSJIB) haresolt que l’esbucament s’hade dur a terme i desestima elrecurs de la promotora. Lapolèmica va ser denunciadapel Grup d’Ornitologia Balear(GOB).

Irene Jaume GambínSants

Els dos blocs d’apartaments de luxees troben situats a la zona costanerade Cala Llamp, al municipi d’An-dratx, el qual es va fer famós pel casde corrupció protagonitzat pel seubatlle, Eugenio Hidalgo l’any 2006.L’alcalde no va actuar sol i va comp-tar amb l’ajuda del zelador d’obresdel consistori, Jaume Gibert i el di-rector general d’ordenació del terri-tori, Jaume Massot, tots tres a la pre-só complint condemnes.

L’any 2006 el GOB va presentarun recurs contenciós-administratiucontra la concessió d’una llicènciad’obres que suposava la construccióde dos blocs de luxe de 24 habitat-

Novembre de 2011 11

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS?En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

Andratx esbucaràdos blocs il·legals

La zona de Cala Llamp pateix des de fa anys els efectes de la construcció desmesurada a la costa. INTERNET

SOLIDARITAT

El 15-J il’AudiènciaNacionalL’11 d’octubre compareixien a l’Au-diència Nacional davant el jutgeEloy Velasco les tretze imputadespels fets del Parlament, a les qualscal sumar-hi les 3 persones que ja hivan comparèixer el dia 7.

Les detingudes es van acollir aldret de no declarar i van quedar enllibertat amb càrrecs i l’obligació depresentar-se a la Ciutat de la Justíciacada 15 dies per signar. Desenes depersones es van concentrar al carrerdavant l’Audiència Nacional permostrar suport a les activistes.

Arran dels fes s’ha creat un blogon s’ha penjat un comunicat sota eltítol «Jo també estava al Parlament...I ho tornaria a fer!». En la nota de-nuncien que «amb la seva retòricavolen desplaçar l’autèntic problemade fons» i consideren que el conflic-te és «entre aquelles que ens preca-ritzen encara més la vida i aquellesque ens hi resistim obertament».Han obert una caixa de resistènciaper cobrir els costos derivats delsprocessos judicials.

Més informació:http://15mlliure.org

L’expresident delgovern, Aznar,afirma que elsindignats són un«moviment mar-ginal antisistemavinculat a grupsd’extrema es-querra».

La portada del’ABC del 18-Otambé mostraextremismes,com l’afirma-

ció d’Aznarquan parla dela conferència

de pau.

... també a lapremsa

Els extremismes...

La Xarxa d’Intercanvi de Sants i la llista de correusEl passat 8 i 11 d’octubre vàrem inter-canviar roba per un poema a les jor-nades de poesia i música a Can Batlló,tot un èxit d’intercanvi.

Ara esperem el proper mercat d’in-tercanvi a la plaça d’en Josep Ponsque serà el diumenge 11 de desembreal matí. I la pregunta és: Com podemintercanviar abans no arribi el dia delmercat a la plaça?

Ho podem fer per la xarxa, ja som

aleshores, el teu lloc està a la llista decorreus de la Xarxa d’Intercanvi.

El funcionament és senzill, enviesun correu a la llista explicant el quetens per intercanviar i el que necessi-tes. També pots enviar un correu no-més amb el que ofereixes o només elque necessites i a veure quins inter-canvis et proposen. També pots inter-canviar coneixements i habilitats.

Totes les possibilitats estan ober-

tes, sols heu d’estar d’acord amb elintercanvi.

En el cas que al cap del temps de-cidiu deixar de rebre els correus, capproblema, us doneu de baixa de lallista, i tan amics. Per donar-vos d’al-ta a la llista envieu un correu a inter-canvisants@gmail.com.

Més informació:http://intercanvis.sants.org/

uns 200 xiseros i xiseres que setma-nalment rebem correus on s’oferei-xen articles d’allò més variat, des deplantes medicinals fins a patins en lí-nea i un llarg etcètera que respon alsobjectes que quotidianament ens en-volten.

Quan et sap greu llençar allò quet’ha fet servei i que encara està en bonestat, o quan necessites quelcom quetingui aquella utilitat que busques,

El GOB, exclòs

El CES és un òrgan col·legiat decaràcter consultiu de participa-ció, estudi, deliberació, assesso-rament i proposta en matèriaeconòmica i social de les Illes.L’integren 37 membres, entre elsquals hi havia Macià Blàzquez(expresident del GOB) com a re-presentant de les associacions i

organitzacions en favor del mediambient. Aquest càrrec, segonsestableix la Llei 10/2000 delCES, és designat pel Govern, ha-vent consultat les diferents enti-tats de rellevància en el sector.En la darrera reunió del Consellde Govern es va decidir el cessa-ment de Blàzquez per nomenarLluís Vallcaneras sense consultara cap entitat, associació o orga-nització social rellevant en la

matèria.Des del GOB han volgut denun-ciar la «manca de capacitat dediàleg» i l’incompliment de laLlei del CES on s’estableix que és«un deure dels poders públics fa-cilitar instruments i reforçar, ins-titucionalment, les vies de comu-nicació i participació dels ciuta-dans a través d’organitzacions iassociacions representativesd’interessos econòmics i socials».

L’apunt

Aquest és el teu tercer llibre, quèpretens amb ell?No tinc cap pretensió més que mos-trar el meu arxiu d’una època.Traient aquestes fotos a la llum vo-lia mostrar que a la Barcelona preo-límpica van passar coses que sovintno surten, ni s’expliquen als llibres.No tot era Loquillo i Los Rebel-des… Quan tens fills comences amirar endarrere i te n’adones qued’això no havia escrit res ningú.

Una imatge val més que mil pa-raules? Què fa que un fotògraf esposi a escriure llibres?I tant! Per això el llibre l’he centraren la imatge. Abans escrivia fanzi-nes i sempre he combinat les duesfacetes. A vegades em considero pe-riodista perquè acostumo a fer lesdues coses.

A Sants van haver-hi indrets quevan ser cultiu de tot el ventall demoviments alternatius de la ciu-tat, tal com ens ensenyen els lli-bres, com ho vas viure en prime-ra persona?Era una mena de teixit del barriperquè no hi havia res més. La dis-

En els darrers mesos, s’haneditat tres llibres que expli-quen els orígens i l’apariciódel moviment punk a casanostra. La major part defotografíes que il·lustresaquests llibres són del sant-senc Xavier Mercadé, quialhora edita el darrer títol:Odio Obedecer (QuarentenaEdiciones, 2011).

David VázquezSants

Què va ser primer, l’impacte dela imatge punk o la teva vocacióper la fotografía?Primer va ser la vocació per la foto-grafia. En aquell època jo feia fanzi-nes, sempre havia de retallar les fo-tos i llavors vaig pensar que eramés fàcil que jo mateix fes les fotosi tenir material propi per no agafar-ho dels altres. A partir d’aquí vaiganar amb la càmera a tots els con-certs que m’interessaven.

Que pagui Pujol!, Harto de todoi ara Odio obedecer, a què creusque es deu aquest retorn al pas-sat?A una simple casualitat. Va comen-çar en Jordi B-Core fent-me una en-

trevista, una altra al Joni D. i a par-tir d’aquí van ser tres cel·lules queens vem juntar. Vem coincidir enl’espai i en el temps els tres llibressense cap mena de competència.Tots tres són llibres complementa-ris.

Què queda de la Barcelona dels80 a la metròpoli actual?Tampoc és que fos una escena moltbèstia… Queden molts records iuna etapa molt activa. Per mi va sercom decobrir un univers totalmentnou. Queda molt menys del quevoldríem. De la gent que surt al lli-bre hi ha persones que es dediquena tot tipus de feina, però no troba-ràs banquers, ni gran empresaris.La majoria d’ells tenen professionslliberals i creatives. El balanç, a lallarga, és positiu.

coteca Rainbow del carrer Olzine-lles era territori heavy, la sala Com-munique era a 50 metros de casameva i això era fantàstic. Anava aveure a qui em donava la gana:Henry Rollins, Subterranean Kids,etc.

… I a les Cotxeres de Sants, aixícom al Palau d’Esports del carrerLleida, també es van fer festivalsimportants, oi?El 1985 vaig organitzar un concertde rock amb motiu d’una mena desetmana jove de Sants. Llavors eraun acte més o menys oficial, on esdemostrava que el Casal de Sants(després Cotxeres) tenia un poten-

cial enorme. Amb els anys es va om-plir de funcionaris i, amb l’excusadel verb dinamitzar, va canviar moltl’actitut i es van deixar de fer mol-tes coses. El Palau d’Esports ha es-tat el centre neuràlgic dels granconcerts a Barcelona durant dèca-des. Només cal recordar les dosedicions del Nicaragua Rock o del’Euskal Rock per exemple. Tambéhi havia una altra sala que es deiaDiametro 77 a la plaça Herenni i al’ateneu del carrer Premià una me-na discoteca en el primer pis onfeien uns concerts raríssims. Va du-rar poc.

Quin és el proper projecte quetens entre mans?De moment, vull aturar-me una mi-ca. Tinc un arxiu fotogràfic ambmés de 7.000 concerts fotografiatsal llarg de 27 anys. A partir d’aquípuc fer moltes combinacions comara l’escena del Rock radikal Basc,l’escena heavy o el fenomen fan.

Xavier Mercadé, autor del llibre Odio Obedecer, al seu despatx del carrer Cardó de Sants. FOTO: ÀNGEL BRAVO ALMIRALL

«Tinc un arxiuamb més de setmil concerts foto-grafiats al llargde 27 anys»«Volia mostrar

que a laBarcelona pre-olímpica vanpassar coses quesovint no surtenals llibres»

«El Casal de Santstenia un potencialenorme, però vacanviar moltl’actitud i es vandeixar de fermoltes coses»

XAVIER MERCADÉ:

En aquesta Burxa hi han col·laborat:

Gemma Parera, Laia Sánchez Amat, Ester Rams,Albert Ricart Sanjuan, Agus Giralt, Irene JaumeGambín, Martí Gutiérrez Farré, Àngel BravoAlmirall, Elba Mansilla, Ivet Eroles, Mercè Esteban,Quel Ness, Bernat Costa, Núria May Masnou, DavidVázquez, Anna Farré, Jordi Soler, Sergi M. Huete,Miki, Ass. Can Vies, XIS, Albert Garcia, ABS, MarcFaustino i Vidal, XIS, Cooperativa Germinal, MarcGarcia, David Fernández, Israel Saeta Pérez, Oleguer,Jordi Borràs, J. Gabriel Gallart, SMxI, CIS, Xavi Ruiz,Klaus Armbruster, Quim Perelló, Roger Sánchez Amat iNúria Alcober.

Aquesta publicació té una llicènciaCREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitatscomercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.cao envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

LA BURXA és una revista editada per un equip deredacció que es troba cada dimarts al vespre alCSA Can Vies(c. Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Novembre 2011

[DIVENDRES 4 de novembre]19.30 | Presentació del llibre «Cloc!»d’August Bover amb il·lustracions dePere Capellà Simó, a càrrec d’AnnaM.Villalonga, professora de la UB. [Orga-nitza: Casal Independentista de Sants“Jaume Compte”. Lloc: Muntadas, 24baixos]

[DISSABTE 12 de nobembre]17.45 | Acció Solidària: 8ª Trobada deVIURE-CONVIURE-COMPARTIR, amb ellema «Si pots, ajuda». Demanem robainterior, menjar i productes d’higienepersonal. [Organitza: Àmfora. Lloc:Masnou, 9]

UNIVERSITAT INDIGNADA:

[DIVENDRES 4 de novembre ]19.30 | Xerrada/debat "Despesa públicaenmilitarisme". [Lloc: Espai Obert. C/Violant d’Hongria, 71]

[DISSABTE 5 de novembre]12.00 | Xerrada/debat "Opcions de vot illei electoral". [Lloc: Centre Social deSants. C/ Olzinelles, 30]

[DIMECRES 9 de novembre]19.30 | Xerrada/debat "La borsa: veritatsi mentides". [Lloc: Can Batlló - Bloc 11.C/ Constitució, 19]

[DISSABTE 12 de novembre]12.00 | Xerrada/debat "Mètodes de parti-cipació política i democràcia directa".[Lloc: CSA Can Vies. C/ Jocs Florals, 42]

[DIUMENGE 13 de novembre]18.00 | Xerrada/debat "Cooperativisme:alternatives existents per viure". [Lloc:Espai Obert. C/ Violant d’Hongria, 71]

[DIIMECRES 16 de novembre]19.30 | Xerrada/debat "La teranyinaburocràtica". [Lloc: Ciutat Invisible. C/Riego, 35]

[DIMECRES 23 de novembre]19.30 | Xerrada/debat "Manipulació alsmitjans de comunicació". [Lloc: Can Bat-lló - Bloc 11. C/ Constitució, 19]

DIVENDRES FARÀNDULA:

[DIVENDRES 11 de novembre]21.00 | The Rigodonians amb“Boogaloo from Jayiya to Brooklyn” iCapicua amb “Cabaret”. [Lloc: Casinetd’Hostafrancs. PREU: 5 euros ]

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPENDENTISTA Premià, 31 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta