126Parèntesi Contraportada

CSA Can Vies (carrer JocsFlorals 42, 08014 Sants, BCN)

Telèfon: 93 422 16 13Correu electrònic:

l a b u r x a @ l l i b e r t a t . comhttp://www.laburxa.org

> pàgina 11

> QUÈ ESTÀ PASSANT AL MÓN?

> pàgina 2

El calaix no convenç ningú, tot i lesmaniobres del Districte amb l’ajuda delJordi Clausell

El veïnat pro-soterrament s’ha manifestat durant lainauguració de la Rambla de Badal i la Rua deCarnestoltes i ja preparen noves accions

Entrevista a JuliàFigueres, director

del Vapor Vell

La Caixa Fosca ala cançó del mes

Colòmbia: latercera guerra

Inauguració delcobriment delcinturó

Que més s’hade fer per sercatalà?

> pàgina 5A Barcelona van ser més d’un milióde manifestants (polèmiques decomptabilitat a part) i es calcula quemés de 30 milions arreu del món.Aquestes xifres fan que el 15-F ja

hagi passat a la història com la pri-mera manifestació global. A més vaaconseguir posar nerviosos els liderspartidaris de la guerra, encara que demoment aquesta sembli inaturable.

> pàgina 10

> OPINIÓ

La lluita pel soterramentde les vies s’intensifica

La comissió pel soterrament de lesvies va participar a la rua delcarnestoltes que va recórrer car-retera de Sants. Es va inscriure la

carrossa amb el nom “ El calaix dela vergonya”.La carrosa consistia en un enormecalaix on es podia llegir “per un

barri digne, vies soterrades”.Durant tot el recorregut es vanrepartir 20.000 octavetes explica-tives de la protesta. A la paret del

calaix que quedava de cara a la tri-buna on estaven els representantspolítics del districte hi havia lapintada “ No al Calaix, Vies soter-

rades”. La carrossa va rebreaplaudiments entusiastes del veï-nat en alguns dels trams del recor-regut

Augmenten lesmesures repressives

L’oposició a la guerraguanya el carrer

En les darreres setmanes, els i les treballadores de cor-reus estan en vaga en defensa de les seves condicionslaborals. És per aquest motiu que probablement els envia-ments per correu estiguin patint retards. La Burxa es so-lidaritza plenament amb les seves reivindicacions i dem-ana disculpes als i les nostres subscriptores afectades.

En una setmana l’AudiènciaNacional ha tancat el diariEgunkaria (l’únic exclusivament eneuskera i molt prestigiós al PaísBasc) i ha engegat la persecució de

joves anarquistes a l’ÀreaMetropolitana de Barcelona i aAlmeria. Dos d’ells han ingressat ala presó. Detinguts d’ambduesoperacions han denunciat tortures.

>pàgina 10

2

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpiniómarç 2003

LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció quees troba dos cops al mes al CSA Can Vies (Jocs Florals 42) Periodicitat: MensualTelèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@llibertat.comLA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Periòdic de comunicació popular de Sants

i barris veïns

En aquesta Burxa han col·laborat: Alba Ayala, Roser Benavent, Bernat Costa, ToniGonzàlez, Ivan Miró, Gemma Parera Àlvarez, Ivan Rubio i Garcia, Guillem Sànchez,Joan Teran, Pau, David Positiu, Soto, Casal Independentista, Comissió de La Bordeta,Roger Sánchez Amat, Raül, Jordi Bonet, Txepo,

Editorial

El passat 13 de febrer a l'Audiència Pública del Districte un per-sonatge del nostre barri, prou conegut, va llegir un document segonsel qual sis entitats veïnals i de comerciants abandonaven la lluita con-tra el calaix i pel soterrament de les vies. Cal dir que ho feien a canvinomés de vagues promeses sobre el futur del barri del Triangle, uncalaix històric i poca cosa més. En desmarcar-se de la lluita tambépretenien deixar sols i a poder ser aïllats i vençuts els veïns quesegueixen reclamant el soterrament de les vies. Com aquells quedenuncien un company donant un pas enrere a la fila. Molts dels veïnspresents van quedar-se estupefactes en sentir la lectura de l'escrit, imés quan provenia de gent que mai no ha estat a la lluita: no han par-ticipat a cap debat, ni en cap acte al carrer, ni a cap assemblea. Caldir,però que un parell de les associacions signants van desmarcar-sede seguida de l'escrit dient que no l'havien signat i que no hi estavend'acord i una tercera va dir que s'ho tornaria a llegir perquè no sabiamassa bé què havia signat. On era el truc?. L'endemà es va veure clar,quan l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el pla del calaix de la ver-gonya i en Xavier Casas clamava en el Ple Municipal que "totes lesassociacions de veïns hi estaven d'acord". Havia estat l'oportuna traï-ció de Judes per, segurament, quaranta monedes.

Vergonya aliena

No al tancament d'EgunkariaEl tancament d'aquest diari basc per part de l'Audiència Nacional perraons jurídiques més aviat vagues, fa pensar que el PP ja ha començatla seva campanya electoral de cara a les municipals. Amb el prestigitotalment enfonsat i amb una ciutadania massivament en contra degran part de les seves polítiques, el govern d'Aznar confia amb el sen-timent anti ETA per no patir una desfeta el proper maig. Però el tretels pot sortir per la culata: tancar un mitjà de comunicació independenti plural com és l'Egunkaria pot representar encara més rebuig, sobre-tot si es fa sense guardar mínimament les formes (recordem l'emis-sió conjunta de la nota de premsa del Ministeri de l'Interior il'Audiència Nacional). Aquí a Catalunya, la protesta dels mitjans decomunicació i de l’àmbit periodístic ha estat pràcticament unànime,amb la redacció d'un manifest al qual LA BURXA s'ha adherit.

La pregunta sortia del llavis d'unadolescent magribí que viu aManlleu (Osona), durant l'emissiód'un programa de 30 minuts a TV3.Es queixava el noi que no hi haviamanera de fer amics que no fossinde la seva mateixa procedència.Venia a dir: "Jo parlo català, emtrobo a gust a Manlleu, però nohi ha forma d’establir amistatamb gent d'aquí. Què he de fer,menjar porc o què?" Aquesta dar-rera frase la va deixar anar amb unsomriure, a mig camí de la burla il'amargor. A Manlleu, com enmolts d’altres llocs, hi ha un callmodern (els pisos de Can Garcia)on es concentren els àrabs. Almateix programa intervenia unanoia d'origen africà que, amb uncatalà impecable, s'interrogava perquè la gent se li adreça d'entrada encastellà.

Sobre aquest tema en JoanRandé escrivia l'article Adversitats dela demografia, el passat 13 de febrer al'Avui, on afirmava: "...tractem elcol.lectiu musulmà com un col.lec-tiu encara massa extern i l'inter-pretem com a homogeni i unilingüe,la qual cosa ens perjudica automàti-cament, al mateix temps que no elsbeneficia a ells, els qui hi pertanyen."

La qüestió es complicada, poliè-drica. Sempre ha succeït que per seracceptat en un grup social, s'ha d’as-

solir un nivell sòcio-econòmichomologable a la mitjana dels com-ponents del grup. Però això éscondició necessària, que no sufi-cient. Com més lluny s'està cultural

i ètnicament del grup social al quales vol pertànyer, més difícil es faaconseguir-ne l'apropament. De fet,això passa aquí i arreu. Un blanc al'Àfrica sempre serà vist com unoccidental amb diners, en tingui ono. I ara una pregunta fàcil: perquèels magnats saudís que passen lesvacances a Marbella no són "unosmoros de mierda" i tothom els fareverències?

El problema és que mentreencara hi hagi en les nostres estruc-

tures mentals, abastament mode-lades pel capitalisme, la cate-gorització social gairebé automàti-ca entre feines manuals i no ma-nuals; entre no titulats i titulats; entrehomes i dones; entre moros i cris-tians; entre heterosexuals i homo-sexuals, les coses no canviaran deforma substancial. Des dels inicis de

la humanitat, l'home "sapiens" s'haorganitzat socialment en cate-gories, jerarquies (classes en laterminologia marxista). Això

ho ha explicat molta gent,amb més o menys fortuna,

i també molta gent, pràc-ticament tota sensefortuna, ha intentatcanviar les coses peracabar amb les bar-

reres materials -condiciósine qua non perquè caiguin les

mentals. Però com diuen els mésoptimistes, la lluita continua.

Postil.la: En el text aprovat al'Havana (Cuba) -conegut per Laconstitució de l'Havana- , l'octubre de1928 per l'Assemblea Constituentdel Separatisme Català, un dels arti-cles feia esment a la condició decatalà i catalana, que no era altra que:"voler-ne ser".

Quel Ness

SALT DE PLENS

Què més s'ha de fer per ser català?

El dijous, dia 13 de febrer, el meufill Arnau i un grup d'uns vint-i-cinc alumnes de l'Institut Domè-nec Perramon d'Arenys de Munt,van baixar a Barcelona a manifes-tar-se contra la guerra, d'acord ambla convocatòria d’organitzacions iplataformes estudiantils.

Una vegada acabada la manifes-tació, el grupet d'amics es trobavena uns 300 metres del Parlament deCatalunya. El meu fill i dos amicsseus miraven l'accident d'una donaque havia caigut de la moto. Engirar-se, un mosso de paisà li diguéque estava detingut perquè l'haviavist llençar pedres, tot i que de fetaixò era una mica difícil perquè totaaquella àrea està asfaltada.

L'Arnau, que té quinze anys,com la majoria de detinguts - n'hihavia un de catorze - fou lliurat a

un mosso d'antiavalots, que l'obli-gà a agenollar-se amb el cap cot,tocant el terra i emmanillat amb lesmans al darrere, amb la recomana-ció específica de: “como muevas elbrazo te lo rompo” i, abans de sertraslladat al furgó policial, els escor-collaren i els mantingueren sota lapluja, de cara a la paret durant vintminuts, amb l'ordre concreta de:“que mires a la pared, ¡coño!”

Dins del furgó, durant el trasllat,els obligaren a restar agenollat, ambla indicació de: “como levantéis lacabeza ya sabéis lo que hay”, icomentaris del tipus: “niñatos demierda hoy no vais a poder verPokémon”. Foren traslladats a la"Fiscalia del Tribunal de Menores".Allí, després d'haver declaratdavant el fiscal, demanàrem lapresència del metge forense perquè

l'Arnau es queixava de dolor alscanells, a causa d'una excessivapressió de les manilles, que li haviaprovocat una inflamació al canellesquerre i petites contusions alsgenolls.

Fins a aquest moment els fetsque no han sortit als noticiaris. Jo,com a ciutadà i com a pare, m'hede preguntar quina mena dedemocràcia tenim, on es podenproduir per part de la nostra poli-cia (la que paguem amb els nos-tres impostos) unes pràctiquesclarament vexatòries, sobre ado-lescents de catorze i quinze anys,que haurien d'ésser l'esperança delfutur, i l’únic delicte dels quals ésel de manifestar-se en contra d'unaguerra pel control del petroli.

Agustí Barrera i Puigví

Joaquim Domingo va ser un sant-senc que arribà a ser triple campiómundial de billar. En el seu nom,fa pocs anys es va inagurar unapetita plaça a la cantonada del car-rer Comtes de Bell-Lloc i Passeigde St. Antoni. Des de fa uns mesosera el punt de trobada, durant elcap de setmana, de la colònia equa-toriana que viu als nostres barris.El que allà feien consistia en prac-ticar un esport semblant al volley-ball i conversar amb els seus, sem-pre amenitzats per la companyiad'algú que tocava la guitarra, inter-pretant cançons del país. Quan hepassat per allà, he tingut la sensacióde conformitat i normalitat, com sitot anés bé perquè un espai aban-donat s'ha recuperat. Així, la plaçacomplia la seva funció, la d'oferirun espai útil pel desenvolupamentd'activitats lúdiques i de reunió.

Doncs bé, el 23 de febrer, passejantper la zona, la història va canviar decolor: la Guàrdia Urbana ocupavala plaça i els veïns equatorians lesseves voreres, l’única relació entreambdues parts era un paper groc.Aquest paper representava algunacosa més que una simple multa;personalment vaig interpretar aque-lla escena com una amenaça, comuna sentència. "Nos han multadopor jugar a la pelota", "nos hanquitado la red", "se va a complicarla renovación de mis papeles", "yahora, ¿qué?", etc. Malauradament,aquella plaça recuperada ha tornata perdre vitalitat i s’ha demostrat,una vegada més, que cap de nos-altres té dret a gaudir d'uns espaisd'oci públics i gratuïts, i molt menysles persones amb carnet de resi-dent.

David Vázquez

Cartes a LA BURXA

Plaça Joaquim Domingo i Sánchez El meu fill, els mossos d'esquadra i la guerra contra l'Iraq

Envia’ns el teu escrit a l’e-mail laburxa@llibertat.com o a Can Vies (c/ Jocs Florals 42 BCN 08014) o a mà a labústia de l’AC Arran (c/ Premià 20).

març 2003SantsSantsSantsSantsSantsSants

3

Roser Benavent/SANTS

En Dalmau Palop va baixar aBarcelona a veure la seva nebodaMaria. Despistat, va sortir delmetro a Rambla de Catalunya i totpujant carrer amunt va veure unformidable calaix de formigó quecobria les vies de rodalies, ple depintades i graffitis i amb raconsplens de brutícia. Va haver de pu-jar unes escales que el van enfilara un passeig, que algun dia haviaestat un jardí,potser el dia que elvan inaugurar. El passeig, a unsdeu metres per sobre dels lateralsdel carrer Aragó, li permetien veu-re, a la mateixa alçada, com unanoieta equatoriana netejava la ter-rassa del tercer primera. Va baixarpel costat muntanya de la "ramblaelevada" per una rampa intermi-nable. No va atrevir-se a agafar unascensor mig esbotzat i amb gental voltant que li va donar malaestrugança. En Dalmau va girar al'esquerra, pel carrer València i auns cent metres va trobar-se unaltre calaix, aquest de només set

metres. Ho va notar perquè es vacansar menys pujant les escales. Erael calaix que un alcalde de fa moltsanys va idear per tapar els ferocarrilscatalans. Aquell alcalde havia dit quesoterrar els trens era molt difícil oera molt car. En Dalmau Palopcansat de pujar i baixar calaixos vaagafar un taxi, perquè ja feia tard. Eltaxista, després de trobar-se en un

parell d'atzucacs contra els calaixosde formigó, i després d'estar mighora maleint l'Ajuntament, el va dural carrer Muntaner. Dotze euros peruna carrera de dos carrers en líniarecta... Això, que no és més quepolítica ficció, explica el que passariaa la nostra ciutat si els alcaldes de lanostra història haguessin buscat unasolució barata per eliminar les vies

a la ciutat com la que ens proposal'alcalde de disseny Joan Clos. Uncalaix per tapar les vies a Sants, i deretruc a l'Hospitalet, que represen-tarà una nova barrera al barri, méspassos subterranis foscos i bruts i,en definitiva, un nou greuge perSants. Ja que, algú creu que seriapossible fer el calaix al carrerMallorca o a la plaça Sant Jaume?

El calaix de la vergonya

Una típica estructura per comis-sions de treball (extensió, cartellsi propaganda, tècnica, premsa icomissió d'escales) preveu con-solidar la previsiblement llargacampanya contra el Calaix de laVergonya a Sants. Les reunionses fan cada dimarts a dos quartsde vuit al Centre Social de Sants,on assambleàriament es prenenles decisions estratègiques de lacampanya. Es decideixen els co-lors del logo, el tamany i estèticadel cartell, les properes mobilit-zacions, d'on treure els diners,(com sempre) i la propera set-mana tornem a començar: repàsde comissions, com estan lescoses, properes accions, etc. Unfet que la Plataforma pel

Soterrament de les Vies té moltclar és que no ha de perdre la ini-ciativa de l'acció. Es pot guanyaro perdre una reivindicació, peròcedir a l'enemic la iniciativa éscom llençar la tovallola. Es pre-veu ajudar en la organització dela manifestació de la Plataformacontra l'Especulació que traves-sarà el barri el proper dia 27 demarç, reforçar la visualització delconflicte, participar en la rua deCarnestoltes amb una comparsapròpia, crear una pàgina webpròpia i endegar una campanyade correus electrònics a l'alcaldeentre altres iniciatives immediates.Després vindran el Firentitats,noves accions de carrer, assem-blees veïnals i el que calgui.

Es reprèn la campanyapel soterrament Roser Benavent/BADAL

Diumenge 23-F (bona data).Inauguració de la Rambla damuntde la Ronda del Mig: pallassos, boti-farres de l'Alsina (cinc mil), una es-cadussera masia infantil anomena-da el Rovelló (vaja nom hortera),jocs, actuacions, globus i unes pan-cartes per la pau per no se sap quinamanifestació.Això si, un centenarllarg de veïns esperen el seu alcaldea Constitució-Badal per agraïr-li elcalaix sobre les vies que els tresgoverns (Ministeri, Generalitat iAjuntament), tal vegada com elstres reis mags, portaran al barri.

Després de més d'una horad'estoica espera, es decideix enviaruna avançada cap al carrer Brasil.Allà es descobreix la misteriosa ca-valcada anunciada, plena de gegants,diables, timbalers, gaiters, que, ésclar, no baixa a La Bordeta per què

no cap pels forats a sota les vies. Al'alçada del carrer Quetzal, algú hadescobert fa una estona la guàrdiapretoriana de l'Ajuntament: l'Osan,l'Albert Soler, la Maribel... però totss'han fet fonedissos en un moment.Tots menys el Fajarí d'Iniciativa-ElsVerds que, per ser només coalicióde govern deu tenir menys informa-ció i que rep un tercer grau públicde l'Enric, un veí de la Plataformapel Soterrament.

El Fajarí intenta salvar la situaciómirant el cel i posant aquella carad'apòstol en martiri que els ex-comunistes oficials tan bé sabenposar. Se sospita que després de latocata i fuga socialista l'alcalde ja novindrà. Els manifestants arriben a lacertesa absoluta quan els municipalstambé se'n van a buscar botifarres.La resta de veïns, els que no estanal cas, segueixen preguntant-se: jaha vingut el Clos?

On és l'alcalde?

Gemma P.A./HOSTRAFANCS

El darrer ple del Districte del 13 defebrer va crispar força els ànims. Afora, unes quantes furgones salva-guardaven el bon funcionament delple i a dins una taula de polítics do-nava vagues respostes a qualsevoldemanda. El tema clau van ser lesvies. Després d'una intervenció deJordi Clausell, de l'associació deveïns d’Hostafrancs, manifestantl'ampli recolzament de les associa-cions veïnals al calaix de les vies,diverses intervencions mostraren eldescontentament envers el "calaixde la vergonya" i posaren de relleuque no hi ha un consens veïnal alseu respecte. Argumentaven que lasolució del calaix mai havia estatproposada des de les associacionsveïnals i se'ls acusava de no com-prendre i no donar respostes adi-ents a una problemàtica de tot elbarri, no sols dels carrers propers ales vies. O és que ells i elles no espassejen amb carrets de la compra,amb cotxets de nens petits, no viuenen un barri dividit...? S'escoltarenaltres demandes: una pancarta encontra la desaparició del carrerViriat, la demanda d'un local perpart de l'A.E. Joan Maragall, a l<qual respongueren que sempre elsqueda Sant Medir (és clar, noimporta que siguin un agrupamentlaïc...). L'enorme desplegament policialtambé va ser objecte de crítiques. Laprimera d’en Josep Pons, de laComissió de Veïns de La Bordeta,al qual la presidenta de la taula,Marina Subirats, va respondre acu-sant-lo de ser "dels què llencen lapedra i amaguen la mà". La reacciódel públic va ser la defensa "d'un veíque ha fet més pel barri que tots ellsplegats". Pel que fa a la policiadigueren que era necessària per evi-tar les desigualtats entre veïns i per-què uns no deixessin sense veu elsaltres, fent referència al ple del junyde l'any passat. Se’ls respongué quequi deixa els veïns i veïnes sense veués el propi Districte, fent que cal-guin pancartes i crits per fer-se sen-tir, com en la citada ocasió. Aquestavegada l'abandonament de la salatambé va anar acompanyat d’un critunànime de "Marina dimissió".

Un ple caldejat

Qualsevol visita del Clos és bona per protestar pel calaix. BERNAT COSTA

març 2003

4

SantsSantsSantsSantsSantsSants

Roser Benavent/BADAL

Alguns veïns, sempre pel davantdels polítics, van somniar unarambla des de la Diagonal fins laGran Via, enlloc de la Ronda delMig, allà on circulava una salvatgeautopista urbana que separavabarris i omplia de fums i sorollsla ciutat.

Veïns del carrer Brasil van co-mençar la mobilització a finals del1992, en plena ressaca olímpica iamb l’ombra d’una crisi econòmi-ca. La proposta era innegocia-ble:calia cobrir el tram delCinturó entre Sants i l'Avingudade Madrid (on estava a un nivellforça més baix que el carrer) ambfinançament mitjançant unequipament. L'Ajuntament, perboca del regidor Enric Truñó, vaensenyar als veïns les butxaquesbuides i va encongir-se d'espatlles.

Després es van afegir a lareivindicació col·lectius veïnalsde La Bordeta i de les Corts, elque feia que la solució fos méscomplexa, ja que augmentava eltram a cobrir.

Va endegar-se una dinàmicaquasi assembleària al Districte,amb reunions tumultuoses ambpropostes i contra-propostes,amb noves idees i amb mobi-litzacions paral·leles al carrer,com la "mani" de vehicles a ritmelent i la invasió del ple delDistricte de Les Corts.

Creació de la CoordinadoraEl moviment veïnal va con-

vertir-se en la CoordinadoraCinturó Cobert, grup autònomque utilitzava l'antic local del'Associació de Veïns de Badal-Brasil per reunir-se. Es van fermilers de pancartes queengalanaven els balcons de tot elCinturó. Després de moltsdebats, es va acceptar la recercade solucions parcials (propostad'Acords per Trams) enlloc debuscar un acord previ global pera desenvolupar-lo després perfases. Així es va arribar a l'acordde cobrir el primer tram (de Santsa Avinguda de Madrid).

Comencen les obresL'acord es va prendre abans de

les eleccions de 1995 i l'obra,lenta i amb aturades, va desen-volupar-se en el següent mandatmunicipal. Per al tram entre Av.Madrid i Travessera es va inten-tar una jugada similar (coberturaamb pàrquing). No obstant, l'em-presa concessionària de l'obra,segons es comenta, va fer tot elpossible per no vendre les placesde pàrquing i així fer xantatge al'Ajuntament amb altres deutes.Això va aturar el projecte.

Finalment es va aconseguiruna subvenció de Fons Europeusque van permetre acabar el tramen construcció i pactar la cober-tura a La Bordeta des de les viesfins a Constitució. Quedava senseacord de Travessera en amunt ide Constitució en avall.

Augmenta la pressió dels veïnsLa Coordinadora va desfer-se

perquè els veïns dels trams queencara no tenien acord vandecidir mobilitzar-se amb mésforça. Alguns dels veïns delstrams amb acord van posar-se encontra perquè temien que aquestes posés en perill.

La lluita va ser prou intensaper acabar amb el "mite" de tallarel Cinturó (es va tallar cinc vega-des entre Constitució i Carrilet,en divendres a la tarda, en horaripunta de sortida). Es multipli-caren les assemblees i la in-tervenció en actes públics.

La lluita dóna més fruitsEl maig del 1998, es va tancar

l’acord dels trams pendents.Vanquedar veïns fora, és cert: els deMejía Lequerica fins Diagonal iels del "calaix" a tocar de la PlaçaCerdà. Malgrat tot, la gent delCinturó ha escrit la seva històriaen primera persona.

Les moneries que feia l'alcaldeel passat 23 de febrer inaugurantla nova Rambla que alguns veïnshavien somniat no tapava unimmens somriure de la gent,l'imaginari de la qual repetia:Cinturó cobert, victòria popular!

Cinturó cobert, victòria popular

El somni del cobrimentja és una realitatMeritxell S.A./BADAL

Després de 10 anys d’obres, elcobriment del Cinturó pel qualtant han lluitat els veïns i veïnesde Sants, les Corts i la Bordeta ique segons l’Ajuntament erainviable, és ja una realitat. Des-prés d’urbanitzar i ajardinar amarxes forçades els darrers trams(de la Carrilet a Antoni Capmany

i de Mejía Lequerica a Travesserade les Corts), el 23 de febrer esva inaugurar amb una festa ambbutifarrada, jocs pels nens i cav-alcada amb gegants, capgrossosi dracs que van ballar al ritmedels gaiters. També hi era l’al-calde Clos, que va quedar-se totel matí a les Corts per esquivarles protestes dels qui reclamavenel soterrament de les vies.

El túnel de la Ronda del Mig fa2.2 km de llarg i el cobreixen100.000 m2 de superfície urban-itzada, 55.000 dels quals són unarambla. El tinent d’alcalde XavierCasas ja ha deixat clar que aques-ta és una obra única per la sevacomplexitat tècnica i que és “unaopció només vàlida si no hi ha capaltra alternativa contra el soroll ouna frontera entre barris”.

Els veïns i veïnes del carrer Badalentre la plaça Cerdà i Constitució,el darrer tram de l'obra del cobri-ment del Cinturó, estan satisfetsamb el resultat. Han estat dos anysd'obres, però segons la Mari Car-men, botiguera, “les molèsties hanvalgut la pena perquè ha quedatmolt bé i hi hem guanyat tots”. Elbarri ha recuperat el passeig que vaperdre el 1966, quan es va construirel primer cinturó de ronda, projecteque estava pendent des de principisdel segle XX. “Els senyors de ladictadura van partir el barri endos”, recorda un veí.

El cobriment "s'ha aconseguitgràcies al coratge dels veïns i de laCoordinadora, han treballat molt,han fet reunions i més reunions,se'ls ha de reconèixer la feina quehan fet pel barri", comenta la Mari

Carmen. I és que com recorda unaltre veí “l'Ajuntament no ho hau-ria fet, espontaneïtat per part seva,gens ni mica”.

Amb el nou passeig, no nomésha disminuït el soroll, també es re-descobriran les dues bandes del carrerperquè “la comoditat de creuar ésestupenda”, com comenta unaveïna. Es preveu que el preu delspisos pujarà i que es reactivarà elcomerç després de dos anys devaques magres. “S'ha notat molt ales vendes, la gent no passava, noes podia aparcar, per no parlar dela pols i dels forats al terra”. Elsveïns que viuen al tram que toca ala plaça Cerdà i que tenen davant elcaixó d'entrada al túnel de la Rondadel Mig no estan tan contents, tot ique el projecte inicial prometia serpitjor (“era un bòdrio, un búnker”).

Respecte a la durada de les obreshi ha opinions per a tot. Algunsopinen que “s'han fet a bon ritme”,mentre per d'altres “s'ha allargatmassa, he vist tècnics dient ques'havien equivocat, ensorrar-ho itornar-ho a fer”, encarint així elprojecte que en gran part ha estatsufragat amb fons de la UnióEuropea (algú fins i tot proposava“fer visques per la UE”).

Un grup de veïns es preguntavaper què es va cobrir de gespa l’es-pai de ciment del centre de la plaçaCerdà just abans de la inauguraciódesprés de tant temps amb elciment a l’aire i quant durarà.

S'ha demostrat que el cobrimentera possible i que per fer realitat elssomnis “el més important és queels veïns estiguin units i que tinguinganes de lluitar pel seu barri”.

“El cobriment s’ha aconseguit gràcies als veïns”

5è Aniversari dedel 4 al 16 de març Exposició concurs de fotografia a l’Arran

dijous 7 de març a les 19h Xerrada Presentació de la web de la burxa amb indymedia i Vilaweb al CS de Sants

dimarts 11 de març a les 20h Passi de video El Efecto Iguazú al Casal Indepe

dissabte 15 de març Trobada de mitjans de contrainformació

dissabte 15 de març Festa V Aniverari Can Vies

diumenge 16 de març Dinar popular a la plaça Osca

Manifestació contra el calaix de les vies a la nova rambla de Badal BERNAT COSTA

març 2003SantsSantsSantsSantsSantsSants

5

El LokalAssociació Cultural

El Raval

c/de la Cera 1bis 08001 BarcelonaTel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58

ellokal@pangea.org / ellokal@sindominio.net

llibrescontrainformaciórevistes músicasamarretespedaços...

horari:matins, de dimarts a divendres de 10.30 a 14htardes, de dilluns a dissabtes de 17 a 21h

Buffet lliure i cuina casolana

de dimarts adissabtes de13h a les 16h

a partir de maigobrirem de dimarts a

dissabte a la nit

Pl. Osca 10 telf: 93 332 89 48

Gemma P.A./SANTS

L'edifici número 135 del carrerJocs Florals ha acollit des de fa 98anys la Societat Coral la Floresta,que aquest any celebra el seu 125èaniversari enmig d'un clima d'in-certesa respecte la seva permanèn-cia en aquest local. L'edifici, quepertanyia a uns fusters, va ser ve-nut a una constructora que no hadeixat clares les seves intencionsrespecte la coral.

Els cantaires temen haver d'a-bandonar un edifici ple de senti-ments, d'història, de vivències demolta gent del barri que ha acollitdurant tants anys la coral més anti-ga de Barcelona. El local està dotatd'un escenari de fusta, un piano iun petit bar. S'hi troben velles par-titures, quadres de les celebracionsd'aniversari cada 25 anys, a travésdels quals es fa visible l'evolucióde La Floresta, i els quatre esten-

darts que ha tingut la coral. Totauna història present en el vell edi-fici de Jocs Florals.

La Societat Coral va néixer arreldels treballadors d'una fàbrica decànem, anomenats "Els pentina-dors", que se solien trobar en unataverna de la plaça Fénix després

de llargues jornades de treball.Dos companys seus, admiradorsde l'obra i objectius d'Anselm Cla-ver, els van saber convénçer performar tots plegats una coral Cla-veriana, en aquella època nomésd'homes. El primer local va ser ala plaça Fènix i després van anar

canviant de seu fins situar-se l'any1905 al carrer Jocs Florals. El localacollí una àmplia tasca social i cul-tural: concerts corals, representa-cions teatrals quinzenals, confer-ències i, ben sovint, balls familiars,en els quals moltes persones esvan enamorar.

Durant la guerra i la posguerrala Societat Coral va patir entre-bancs. La mantenien set socis quees trobaven diumenge al matí perfer la xerradeta i jugar al dòmino.Tenien l'esperança de reprendreles activitats el més aviat possible.Però van rebre denúncies acusant-los de celebrar reunions clandes-tines, fet que els portà a despren-dre's del primer pis i perdre lanodrida biblioteca. L'any 44 vaninscriure's vint socis, però nopodien reobrir ja que es negavena ingressar a "Educación yDescanso de la FET y de lasJONS". Gràcies a la intervenció

de Mossèn Amadeu Oller i unsenyor anomenat Costafreda, ambrelacions a Madrid, van podertornar a reobrir el segon pis.

S'hi van tronar a organitzarobres teatrals, balls familiars ifestes de Carnestoltes, St Joan, StPere, la castanyada, Cap d'any...Als anys 60 va decaure el nombrede socis de la coral, però el fet deconvertir-la en mixta va fer créi-xer el grup, un grup nombrós quees va conservar durant força temps.

Ara són poqueta gent, però sesenten "molt orgullosos de serhereus d'aquest patrimoni" i estan"molt il.lusionats/des per saberdonar-li la continuitat que esmereix". El proper 14 de juny cele-braran el seu 125è aniversari amb unconcert on participaran excantairesi antics mestres de la coral. Volenque sigui un retrobament, una cele-bració íntima i un moment perrecordar.

La Coral La Floresta en perill

Guillem Sànchez/BARCELONA

La detenció de tres independentis-tes (dos d'ells santsencs) el novem-bre passat, acusats d'incendi, va sertractat a la majoria de mitjans decomunicació de manera exagera-da i criminalitzadora. Se’l vincula-va gratuïtament amb ETA senseque hi hagués cap acusació, bas-ant-se en informes policials"secrets". Els comunicats defamiliars i amistats exigint que esrespectés la pressumpció d’in-nocència van ser en va (veure LABURXA núm. 57).

Un cop en llibertat sense fiançai sense cap càrrec relacionat ambbanda armada, tots tres van diri-gir-se als mitjans exigint utilitzarel seu legítim dret a rèplica.Alguns, com TV-3, els el vandonar, però d’altres els van igno-

rar de nou. Llavors van denunciarels diaris que havien difós les notí-cies més dures: El País, LaVanguardia i El Mundo.

El Jutjat de Primera Instàncianúmero 31 de Barcelona va resol-dre de forma condemnatòria l'11de febrer, obligant El País a pu-blicar una notícia a la mateixapàgina i de la mateixa mida des-mentint la informació falsa. Eldimecres 26 de febrer es va cele-brar la vista contra La Vanguardia,l'advocat de la qual va negociarimmediatament davant de laimpossibilitat de guanyar el judici.Acceptà la publicació d'una cartaescrita pel demandant, encara quetampoc s'ha salvat de la correspo-nent sentència condemnatòria.Aquest advocat va reconèixer queno perden mai aquest tipus dejudicis però per qüestions formals

i no perquè la seva norma siguicontrastar les notícies.

Aquests processos posen aldescobert la sistemàtica col.labo-ració entre policies i alguns perio-distes, que permet als primerscondemnar els detinguts abansd'arribar al jutge i als segons acon-seguir sucoses "exclusives" moltespectaculars, encara que siguinmentida i afectin la intimitat depersones que encara són totalmentinnocents. També crea un interes-sant precedent per aquest tipus dereporters, com per exemple elredactor de El País Pere Ríos, queacumula demandes i queixes alCol·legi de Periodistes per l'ús reit-erat d'aquestes pràctiques. Aranomés queda pendent el judici deEl Mundo, que ha estat aplaçatperque els seus advocats han de-manat un intèrpret de català.

El País i La Vanguardia obligats a retractar-se

Treient els draps bruts

Guillem Sànchez/SANTS

Aprofitant la fi de les pluges, ungrup de dones i homes es vanplantar al mercat de Sants en pleCarnestoltes per representar un"típica postal costumbrista": ladona atabalada no aconsegueix

cuidar el nadó, fer el dinar i nete-jar la casa, mentre el marit mira elfútbol i el nen enreda. Cap delshomes que passaven pel carrers'aturà a ajudar-la. Tot plegatforma part de la campanya quequatre col·lectius feministes delbarri han llençat pel 8 de març.

Després de 125 anys, podran seguir cantant? BERNAT COSTA

BERNAT COSTA

Visita la nova web de:

http://www.laburxa.org

març 2003 ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

6

Les aventures del drac Malaherba

Ha arribat el moment que tots itotes estaveu esperant, ja és horaque el vostre balcó s´ompli de co-lor i alegria, així que deixeu debanda aquelles plantes que sem-bla que vinguin d' un altre plane-ta i poseu-vos a treballar. Segura-ment tot aquest rotllo us sonaràperò paga la pena fer un petitrecordatori d'allò més indispensa-ble per a començar la collita.

Primer de tot assegureu-vosque teniu un bon lloc per plantar,discret i amb un mínim de 5 a 7hores de sol diàries (orientaciósud). Els testos han de ser 30 cen-tímetres de diametre i d'alçadacom a mínim, penseu que commés gran sigui el test més granserà la planta. I a ser possible decolor blanc, per tal de mantenir laterra el més fresca possible. Si re-cicleu els testos netegeu-los abansamb aigua i sabó. Abans d´om-plir-los de terra poseu-hi 2 centí-metres de grava, que us farand´aïllant i de canalització de l´ai-gua sobrant.

La terra, si no en sabeu gaire,és millor que la compreu, ja pre-parada, en un centre de jardineriao un grow-shop, assegurant-vosque sigui específica per al conreude maria, doncs no n´hi prou ambun sac de substrat universal permolta "ganga" que sigui. Si us vé

de gustproveu defer la vostrapròpia bar-reja deterra, ambhumus, per-lita, coco,c o m p o s t ,etc...

Les lla-vors lespodeu de-manar aalgú, o lesp o d e uaconseguira la "carta"segons elsvostres gus-tos i/onecessitats,hi ha mar-ques come-rcials queasseguren lafeminitat de les les seves llavors al99%, és clar que pagant Sant Perecanta. Les podeu posar a germi-nar en un drap o paper de cuinahumit durant 3 o 4 dies, o tambéles podeu plantar directament entestos petits, preferiblement detorba, fins que veieu que les arrelssurten per fora del test. Durantles primeres setmanes de creixe-

ment les podeu tenir dins de casa,doncs no son necessàries tanteshores de sol i també les tindreuguardades de les inclemènciesmeteorològiques.

Conrear i rascar, tot éscomençar. Salut i Maria.

Doctor Fumanxú

El raconet cannàbicLa cançó

Pels carrers de la Comtalsempre he bordat,

sóc un gos enamorat delsseus encants. Amb els anys,

he travessat el seu espai,els racons més amagats

amunt i avall.

Barcelona és sàvia i dolçai la lluna és fidel al sostrecada nit, sempre cada nit.

Barcelona sona jove.Barcelona m'emociona.

Tan petit com un estel per-dut i trist m'he trobat enmig

dels teus braços humits.Em reculls quan decideixo

tancar els ulls,duus la calma quan s'acaben

els motius.

Barcelona és sàvia i dolçai la lluna és fidel al sostrecada nit, sempre cada nit.

Barcelona sona jove.Barcelona es descontrola.

I te'n rius de la gent que noplora, tu que observes la

vida a les fosques.La riquesa s'amaga en lesombres, en els cors que

s'ofeguen buits.

Barcelona sona jove.Barcelona m'emociona.

Barcelona sona jove.Barcelona es descontrola

La Caixa Fosca

Barcelona

La Burxa fa cinc anys

La Itzà acaba de neixer

Felicitats!!!!

La Burxa ofereix un espai publicitariper comerços, bars, locals socials,editorials, discogràfiques i d'altresque vulguin anunciar-se. L'espai es composa de quatre anuncisper pàgina de 63’5x60 mm. En capcas els i les anunciants es respon-sabilitzen dels continguts. Abstenir-se entitats bancàries, multinacionalsi immobiliàries.Cada requadre costarà 21E (3500 ptes)i si es volen ocupar dos, 36E (6000 ptes)

Subscriu-te a:

març 2003

7

ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

Del sempre combatiu Costa Gavras, un dels més polititzats directors del cinemaeuropeu -i el qual feia bastant temps que no rodava- ha arribat el seu últim i polèmicfilm, que encara es manté en pantalla. Després de la seva col·laboració amb JorgeSemprún i recordant els seus treballs més destacats de "Z" (dura crítica a la dictaduragrega), "La Confessió" (sobre el règim estalinista), "Missing" (amb el cop d'estat dePinochet de fons) arriba "Amén". S’hi tracta la posició que va prendre l'Esglésiacatòlica davant els nazis i en particular davant l'extermini jueu. Un tinent de les S.S.i un jesuïta ajunten esforços per a donar a conèixer al Papa Pius XII el que està pas-

sant a Alemània i demanar la seva ajuda per evitar el genocidi. Però la posició del Vaticà és d'absolutaindiferència, ja que sols els interessa mantenir bones relacions amb els nazis.

Com és lògic el film no va poder rodar-se al Vaticà, per expressa prohibició d'aquest. Per tant les seqüèn-cies en les quals l'acció se situa allà s'han hagut de rodar en escenaris reconstruïts, i en els exteriors es famolt evident la reconstrucció. Potser és l'única pega que podríem trobar en aquest interessant film, moltben interpretat per Mathieu Kassovitz ("El odio" i "Amelie") i Ulrich Tukur. Lancelot

"Aquest és un llibre d'urgència referit a un problema vell iurgent…"Qui financia l'Estat d'Israel? Per què les resolucionsde les NNUU poden ser desobeïdes amb total impunitat? Perquè la comunitat internacional permet els crims de guerra del'Estat sionista criminal a l'auspici dels EUA? Per què es mantéuna ocupació aberrant i es perpetua un estat d'emergència sobrela població palestina en el seu propi territori? Javier Ortiz, pe-riodista de formació i de professió recull textos d'escriptors,analistes o historiadors que donen una perspectiva diferencia-da sobre el conflicte a l'Orient Mitjà. Una entrevista al novel.lista portugués José Saramago (que vaser a Palestina amb la delegació del Parlament Internacional d'Escriptors durant el setge a Rama'al·lahel passat març), Noam Chomsky (lingüista nordamericà) i James Petras (sociòleg també de l'altre bandade l'oceà) ofereixen una visió crítica i argumentada de com es construeix i se sustenta el suport a l'Estatd'Israel amb les mans plenes de dòlars del lobby sionista dels EUA. Edward Said, escriptor palestí deNova York i professor de Literatura a la Columbia University, continua donant la seva visió analíticadel palestí que ho veu des de l'altra banda. Alberto Piris, general de l'artilleria a la reserva i analista delCentro de Investigación por la Paz ofereix amb tota mena de dades una panoràmica de l'evolució delconflicte palestino-israelià i què ha portat a l'estat actual i Antoni Segura, catedràtic de la UB fa unasíntesi de la situació a nivell històric d'una manera didàctica i entenedora per qui vulgui detectar lesclaus del conflicte.

La txaranga revoltosa "Que Rechula Es LaParranda!" El Lokal + Col.lectiu Zapatista.

“Palestina Existe!”Javier Ortiz

"AMEN" de Costa-Gavras

Música

Llibres

Cine

Els remeis de la precarietat

Aquesta secció gastronòmica vol retre homenatge a totes aque-lles persones o generacions que per diversos motius han patit lafam o la misèria. Volem fer memòria d'aquests precaris però efec-tius coneixements populars de subsistència.

Ingredients: Fulles de xicoira, un all, sal, oli i un parelld'ous.

Elaboració: Rentem, esmicolem i posem a coure lesxicoires amb força aigua. Les escorrem i les posem aremull en una cassola plena d'aigua freda durant totala nit, per evitar que no amarguejin quant les fregim.En una paella sofregim un all fins que quedi daurat,posem les xicoires prèviament escorregudes amb elsdits i posem la sal. Un cop fregides, batem un parelld'ous i l'aboquem tot removent-lo.

Més: Les arrels de xicoira seques i triturades serveixenper fer un saludable i molt econòmic succedani de cafè.Gaudeix moltes qualitats terapèutiques com: laxant,estrenyiment, inapetència, bilis escassa, cucs i llom-brius, fetge congestionat, depuració de la sang, malesdigestions,.....

Salut i recol·lecció.

"Xicoira fregida"

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Subscripció anualper rebre LA

BURXA

9 euros (1500Ptes)

Col·laboracióanual amb LA BURXA

18 euros (3000ptes)

Aportacions voluntàries a LA

BURXA

_______euros(escriure amb claretat)

Caixa/Banc_______________________________Adreça___________________________________Població__________________________________Nom del titular_____________________________CODI ENTITATCODI SUCURSALCODI SEGURETATNÚM DE COMPTEes prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LA

BURXA

Data__________ Signatura

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Les subscripcions a LA BURXA acomplirandos objectius: fer-la arribar allà on la

seva distribució no arriba i ajudar econòmicament al seu manteniment.

Es pot fer de diverses maneres:mitjançant correu convencional, perdomiciliació bancària o manualment.

Així que ja saps.

Subscriu-te

Torna el Tex Mex de La Txaranga Revoltosa. Després d'uns quantsanyets de silenci des del primer CD "Pórtense mal...", La Txarangaens ha sorprès amb 12 noves cançonetes la mar de divertides i ale-gres. El secret és senzill perquè es basa en una mateixa fórmula:ranxeres subversives i ànima tex-mex. Aquest nou treball s'ha auto-produït, però ha tingut el suport de l'inseparable Col·lectiu deSolidaritat amb la Rebel.lió Zapatista i d'El Lokal. Al llarg de ladotzena de temes, ens trobem amb tot un seguit de ranxeres i "cor-

ridos" amb uns missatges clarament definits. Parlen dels pobles indígenes, dels pres@s, del con-traband, de l'explotació, del PHN, de Los Tucanes de Plata i de Nicaragua, sense oblidar-se encap moment de com passar una bona "noche de parrondeo de ron añejo, tekila y cerveza". Jaho sabeu, qui no hagi ballat mai ranxeres amb la Txanga Revoltosa en una Festa Major o en qual-sevol altre lloc, que no deixi fugir l'oportunitat, "te lo pasaràs de lo lindo..." Salut i tekila, cabron@s!

Per què vas decidir anar al'Iraq?Per la necessitat de conèixer demés a prop un d'aquests conflictesdel qual hem sentit a parlar tantesvegades. El fet de viatjar cap a Iraqm'ha permès veure la realitat tal icom és. Allà vam visitar diferentsescoles i hospitals, a més de tenirun contacte directe amb lapoblació iraquiana.

Com viu el poble iraquià l'a-menaça de guerra?El poble iraquià sent que portamés de 12 anys de guerra perquèel brutal règim de sancions que esva imposar sobre el país desprésde la guerra de l'any 1991, ha fetque visquin en una situació per-manent de conflicte. Els bom-bardeigs s'han succeït constant-ment i la infrastructura, tant civilcom militar, va ser destruïda. Pertant, les conseqüències de la guer-ra es viuen encara actualment.

Quines són les condicions devida al país?Les condicions de vida estan moltmarcades pel bloqueig econòmicque prohibeix a l'Iraq l'exportacióo la importació de qualsevol tipusde producte, això fa que sigui moltdifícil l'entrada de productes ali-mentaris al país. Els hospitals es-tan plens de gent afectada per càn-cer o malformacions congènitescom a conseqüència de la utilit-zació d'armes de destrucció massi-va, com és el cas de l'urani empo-brit, durant la guerra del 1991.Avui, l'Iraq és una de les regionsdel món més afectades pel càncerper culpa de la utilització d'aques-tes armes, però degut al bloqueig,aquestes malalties no es podentractar. A l'Iraq moren cada mesuns 7500 infants de mort no natu-ral, és a dir, per malalties rela-

cionades amb la guerra, amb elbloqueig o amb la malnutrició.

Quina és la situació políticainterna de l'Iraq?Personalment crec que la situaciópolítica interna és d'un règim dic-tatorial, però aquest règim estàbastant legitimat degut a l'amenaçaexterior nord-americana. Arran del'amenaça de guerra s'han agluti-nat molts sectors, dissidents o queestaven a l'exili, per defensar elpaís de qualsevol atac exterior.

Creus que els arguments queutilitza Bush per justificar laguerra són vàlids?Crec que els arguments que utilit-za Bush no només no són vàlidssinó que ell mateix sap que sónfalsos. Un dels arguments és laqüestió de les armes de destrucciómassiva, però molts inspectors oexinspectors de Nacions Unides,com és el cas d'Scot Ritter, afir-men que l'Iraq no té aquestesarmes. Pel que fa a la qüestió delterrorisme, crec que també s'hademostrat que l'Iraq no hi té vin-culacions, perquè és un estat laicque ha combatut des de sempre el

fonamentalisme islàmic. I l'altremotiu, que l'Iraq és una amenaça,també és mentida perquè l'Iraq encap moment ha agredit als seusveïns. L'únic enemic potencial quehi ha a la regió és Israel que és quirealment té armes de destrucciómassiva i qui està tenint una pràc-tica terrorista de neteja ètnica con-tra el poble palestí.

Per què creus que el governespanyol s'ha posicionat a favorde la guerra? El govern espanyol té una mancatotal d'independència política ieconòmica, per això s'ha alineat alcostat de l'imperi nord-americà.Però si aquesta guerra es duu aterme i els Estats Units conque-reixen l'Iraq quedant-se amb totsels seus recursos energètics iapoderant-se d'aquesta regió geo-estratègicament molt important, elque faran és sotmetre a la resta depotències, com la Unió Europea ola Xina. Aquesta és la intenció realde l'estat nord-americà, i l'Estatespanyol el que està fent, en certamanera, és facilitar l'hegemoniamundial als Estats Units.

Aina Torres

“Bush sap que els seus argumentssón falsos”

L'Albert Boada té 22 anys i és fuster, va viatjar al'Iraq durant els mesos de desembre i gener dinsde la campanya estatal per l'Aixecament de lesSancions a Iraq. És membre de l'Assemblea de

Joves de Sabadell, un col·lectiu d'àmbit local ambel qual han tractat, entre d'altres qüestions, el con-flicte d'Iraq. L'interès cap al Pròxim Orient tambéel va dur a viatjar a Palestina el març passat.

març 2003 En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

8

D’ON VENIM... EL RACÓ DEL CASAL

Mesos després de les primereseleccions de la monarquia parla-mentària, la realitat, tossuda, s'en-carregà de demostrar que la "tran-sició espanyola" mantenia intactesles estructures repressives fran-quistes. Matí de 13 de març de1978, presó de Carabanchel. Handescobert un túnel excavat perpresos. Els altaveus del penal eme-ten els noms de desenes de reclu-sos: han de ser novament interro-gats. Hores després, la infermerias'omple de cossos rebentats, cre-mats pel dolor de les porres. Notots tindran "la sort " de ser en-viats a les cel·les, on romandranestesos amb les costelles trenca-des. Agustín Rueda Sierra, lliberta-ri de 25 anys, amb el rostre desfi-gurat pels cops, no sobreviurà a labrutal pallissa. Pels artífexs de la"daurada transició", l'oposició ro-tunda del moviment llibertari a laconstrucció des de dalt de la de-mocràcia capitalista era una moles-ta pedra en la sabata de la "ruptu-ra pactada". El procés, gestionatper la classe política única recent-ment constituida (franquistes arademòcrates se'ls perdona quaran-ta anys de terror, "opositors" as-senyats se'ls legalitza a canvi de re-nunciar a quimeres com la repú-blica o la lluita de classes), no po-dia tolerar una força social en as-cendència que qüestionés els ver-gonyosos Pactes de la Moncloa.Els llibertaris, com altres movi-ments dissidents, seran objecte dela doble cara del nou sistema po-lític. Públicament se celebra l'arri-bada de la participació democrà-tica, però al pati del darrera l'es-quelet de la repressió franquistaroman dempeus per a disciplinarels que no s'empassen el consens.Agustín fou torturat fins a morir,el seu cos delatà les contradiccionspolitiques d'una democràcia conti-nuïsta del règim anterior. A Sa-llent, el seu poble, la vaga aturà laconca minera: 3.000 persones ar-ribaren al barri obrer de la Butjosa,on ell hi havia viscut. Onejarenbanderes negres, expressant dolori derrota. Ivan Miró

L'assassinatd'Agustín Rueda,

El Casal ha encetat un nou ciclede sopars-xerrada per dinamitzarel tractament de temes d'actuali-tat. Amb la participació de dos ad-vocats, la primera vetllada girà alvoltant de les noves estratègies re-pressives de l'Estat espanyol perfer front a l'augment de la dissi-dència política i dels movimentssocials alternatius que lluiten tanta nivell nacional, estatal i interna-cional.Els ponents van fer èmfasi en l'in-crement de les campanyes crimi-nalitzadores de persones i col·lec-tius, emparades en una legislaciórepressiva i amb la connivència depoders polítics i mediàtics (desa-llotjaments, repressió de manifes-tacions, muntatges contra per-sones concretes, maltractracta-ments i tortures sistemàtiques sotala legislació antiterrorista...).Tot plegat conforma una sèrie demesures que la UE ha près per talde globalitzar el control i la vigi-lància de qualsevol que pugui sersospitòs de dissident. S'està avan-çant amb passes agegantades, ambla creació de mesures penals quepermetin una cohesió absoluta enaquesta tasca (abolició de restric-cions a les extradicions, col·labora-ció en l'execució de sentències...recollides en l'anomenada Eu-roius), amb la creació d'un cos po-licial més eficaç front l'activitatdels moviments socials i, destacantla creació de llistes 'negres' ten-dents a perseguir a persones quearbitràriament són titllades de cri-minals i àdhuc terrotistes (recolli-des en l'anomenada Europol).També es reflexionà sobre la im-portància internacional del governespanyol en la croada contra el ter-rorisme.endegada pels EUA arrandels fets de l'11 de setembre i queno són més que una traspolacióinternacional de les mesures coer-citives europees, croada que no ésmés que una escalada en la posi-ció hegemònica del monstre ian-qui. Certament, el panorama ésforça esfereïdor.

El nou marcrepressiu

Carrer Premià 2008014 Sants BCN

tel. 93 422 16 13www.arran.org

Xerrada sobre Iraq a Can Vies a càrrec de l’Albert BERNAT COSTA

març 2003

9

En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

Granja - Barc/ Salou, 5

SANTSSANTS

5Sa l o u

LA BORDETA, MON AMOUR

EL COL·LECTIU

La Colla de Diables de Sants foucreada l´any 1980 amb l´esperitde fomentar la cultura i la tradi-ció popular arreu dels PaïsosCatalans. Som unes 40 personesentre Diables, Tabalers, (no obli-dem el Bestiari) i col.laboradorspuntuals. En definitiva, grans ipetits que estimem el barri iportem la festa i el foc a dins.

Avui dia ens trobem en unprocés reorganitzatiu prouimportant amb l'intenció dedonar-nos a conèixer i participaren els moviments socials i cul-turals del barri, i també a ferfront a les dificultats econò-miques i sobretot físiques en lesquals ens trobem, més concre-tament ens referim a la falta d'unlocal estable i definitiu on poderdesenvolupar la nostra tasca, ievitar també la pérdua i deterio-rament del nostre patrimoni.Malauradament encara esperemuna resposta del districte quesembla ser no arriba mai. Aveure si ara que vénen les elec-cions...

Enguany estem preparant unespectacle de foc per a les festesmajors, que de ben segur usdeixarà bocabadats (riu-te'n delpiromusical).

Som oberts a tothom que ensvulgui conèixer, col.laborar i/o"contractar", ens trobareu cadados divendres al Centre Socialde Sants a les 21h. o els dillunsal vespre a la cafeta de Can Vies.

Sants es crema

Diables deSants

El passat diumenge 26 de generi amb motiu de la inaguració dela remodelació de la carretera deSants (Olzinelles-Moianès),membres de la Comissió deVeïns de la Bordeta vàrem estarpresents en la convocatòria decercavila organitzada per ungrup de joves en contra de l'es-peculació, el soterrament de lesvies i altres fets prou indignes.Volem ser-hi presents i aixídemostrar el nostre rebuig a totallò que atempta en contra de ladignitat del ciutadà d'a peu.

De cop i volta emergeix l'ine-fable Sr Osan recriminant a unmembre de la Comissió deVeïns la seva participació en a-quell cercavila, trecant així lesparaules del batlle Sr. Clos refe-rent a que s'ha d'escoltar a tot-hom i que és "norma" de l'A-juntament de Barcelona aques-ta mesura.

Volem denunciar des d'aquíl'intent per part del Sr.Osan iper part dels antiavalots de laGuàrdia Urbana (presents enaquella circunstància) d'anar encontra d'una de les màximesexigides en tota democràcia, queés la llibertat d'expressió amb laqual tots, tots, estem d'acord.Tant l'Ajuntament com l'admi-nistració responsable d'aquestsafers obvien aquest primer prin-cipi d'interrelació entre ciu-tadans i l'administració, que ésel dret a manifestar-se.

El mateix volem dir de la Sra.Marina Subirats, ja que al'Audiència Pública del passat 13de febrer, a l'entrada del Dis-tricte, hi havia quatre cotxesd'antiavalots, "preocupats" perles nostres exigències. Nomésens resta dir: dimissió per totesdues persones: el Sr. Osan i laSra. Subirats.

Josep Pons

Per la llibertat d’expressió i el dret

a manifestar-se

Relacions de poder dins dels movi-ments socials.Les dones vivim la desigualtat en totes les àreesde la nostra vida, per viure en una societat patri-arcal. Què vivim, tanmateix, quan participemen moviments socials, on les relacions de poderhaurien d'estar més treballades? Si repassem les

dinàmiques de gènere dins els movimentsmixtes, entendrem l'existència dels col.lectiusde dones que qüestionem i fomentem debat anivell intern.

En els moviments hi ha encaradesigualtat en l’assignació de credi-bilitat o respecte segons si somdona o home. Mentre els homessón escoltats perquè tenen unprestigi, una veterania, una donaha de treballar dur perquè se liatorgui aquesta autoritat.Haurà de superar lessegüents traves:

Rols de gènere deles dones. El de mare,per a les grans; el de ger-mana, que suposa “unsentit d’identitat compar-tit i tendeix al respectemutu i la cooperació”, ique vivim quan ens rela-cionem en igualtat; i eld’esposa, “potencial part-ner sexual dels homes delgrup” o bé identitat deprimera dama: referir-sea ell com “està a tal col.lectiu” i aella com “la seva companya”.

Invisibilització, menyspreuo paternalisme cap el treball deles done, actituds prepotents endiscussions, o bé ignorar-la quanha fet una feina amb un company.Més: l’assignació de valor a lestasques amb criteri patriarcals.Força, acció, productivitat, agres-sivitat, enteresa, geni, per sobre dela capacitat d’escoltar, empatia,carinyo, valor de la pròpia exper-iència. Qualitats no exclusivesd’homes o dones, que se sobreval-oren unes o altres segons la lògi-ca patriarcal. Hi ha qui valora mésparticipar en accions o l’enfronta-ment amb la policia que practicarl’agricultura biològica o ferquaderns de formació; o toleraactituds arrogants, prepotents odures més que la manca d’autoes-tima o expressar la por.

La divisió sexual del treballpolític. Tot i que l’okupació, per

exemple, ha socialitzat el coneixe-ment tècnic entre homes i dones irevaloritzat el treball no assalariat(domèstic,...) encara existeixentasques sexuades. Hi ha més homesen preparar una mani calenta, queen un equip antirepressiu, invisible

però essencial, i que normalmentassumeixen dones.

La lògica de l’aprenentatgeindividualitzat, que afavoreix laformació de jerarquies, èlits infor-mals i líders d’opinió. No establimmecanismes col.lectius d’apre-nentatge i transmissió del coneixe-ment. Conceptes i posicionamentses donen per assumits sense debati reflexió. Sovint, gent més joveadopta postures per admiració,imitació o per demostrar que hoté claríssim sense un anàlisi pro-fund.

El tipus de participació políti-ca habitual: hiperactivisme, dedi-cació integral. Similar a un mercatde treball que s´ajusta al trebal-lador masculí amb jornada com-pleta i sense responsabilitats famil-iars ni domèstiques, la nostraforma de participació pressuposadisponibilitat total sense respons-abilitats laborals o familiars.Moltes dones, en ser mares, han

de triar entre l’opció vital i lacol.lectiva, perquè aquesta nos’adapta a les necessitats d’unnadó. Altres adopten el rol mas-culí: superwomen de la causa. Enocasions, però, la maternitat escomparteix amb l’entorn: la fita

seria la creació d’unaestructura organitzativasostenible al llarg delsanys.

La fractura entrel’espai públic i el pri-vat preval, bona provaés com s’enfoquen mal-tractaments o agressions.No hi ha la mateixa res-posta davant una agres-sió nazi que una violació.A més, tendim a identi-ficar com a agressió l’a-tac físic prototípic, men-tre que les relacions de

parella o amistat del nostre en-torn, fins i tot en debats polítics,ens donen exemples de maltractepsicològic. Impera el doble sedàsentre les agressions externes(babós que assetja dones en unafesta) i les internes, que se solentolerar més.

Les dones treballem l’opressióde gènere dins i fora dels espaisalliberats. No és estrany: el patri-arcat ens escanya amb força. Peròals homes també els matxaca, situ-ant-los en un rol d’opressor queels obliga a negar-se actituds i sen-timents i a demostrar constant-ment que s’ajusten al paper. Lalluita antipatriarcal continúasent un tema de segon ordre enels moviments socials, i el fetparadoxal és que sovint són lesdones les que ens impliquen afons i sostenim aquestes lluites.

Joana, de Les Tenses.

· DISTRIBUCIO PRODUCTES ECOLòGICS I DE COMERÇ JUST

· COOPERATIVA AUTOGESTIONÀRIA· ECONOMIA SOCIAL ALTERNATIVA

c/. Avila, 71-75 àtic 08005 Barcelona

Tel: 93.485.5596 Fax: 93.485.5609monverd@retemail.es

Redacció/VILADECANS

Una nova operació policial imediàtica va colpejar els movi-ments socials de l’àrea metropo-litana de Barcelona durant la dar-rera quinzena de febrer. En aque-st cas, 5 joves anarquistes forendetinguts i incomunicats durantmés de 72 hores sota el règim dela mal anomenada "llei antiter-rorista". L’operació va ser duta aterme sota una ordre judicial sig-nada pel jutge Baltasar Garzón,que acusa les persones implicadesd’una dotzena d’accions contraentitats bancàries i ETT des de1999. D’altra banda, al tancamentd’aquesta edició, encara hi hadues persones en recerca i cap-tura. Des d’un primer moment,

els joves van rebre el suport delseu entorn polític i familiar. Enacabar el període d’incomuni-cació i la declaració davantl’Audiència Nacional, el jutge vadecretar l’ingrés a presó d’un delsjoves i la llibertat amb fiances(que oscil·laven entre els 12000 iels 3000 euros) pels altres 3 i unallibertat sense fiança.

Des de diversos àmbits políticsi socials s’ha manifestat la pre-ocupació perquè la detenció iempresonament mitjançant lavinculació amb banda armadacomença a ser un procedimentnormal per casos d’atacs a caixerso ETT i es contempla la possi-bilitat d’iniciar una campanyacontra el que anomenen "una evi-dent retallada de llibertats".

Redacció/BARCELONA

Milions de persones sortiren alcarrer el passat 15 de febrer en elquè ha estat qualificada com lamobilització de masses més grande tota la història. La crida delFòrum Social de Florència a con-vertir aquesta jornada en un clamcontra la guerra ha tingut un èxitsense precedents. Manifestacionscom les de Barcelona, Roma oLondres es van convertir enimpressionants riuades humanesque vorejaven el milió de per-sones i que només tenien encomú un no incondicional a laguerra. És important remarcarque si bé alguns partits políticss’han volgut penjar la medalla deles massives mobilitzacions, el

cert és que han anat sempre aremolc de les plataformes popu-lars que s’han constituït arreu.D’altra banda, és innegable quela magnitud de les manifesta-cions ha permès si més no retar-dar i dificultar l’inici de l’agres-sió a l’Iraq i més si hi afegim lesdificultats derivades de les nego-ciacions i els diferents posi-cionaments de països com Rús-sia, Xina o, a un altre nivell, laimprescindible Turquia. Més en-llà de les grans manifestacions, elrebuig a la guerra s’està expres-sant de totes les formes possiblesen molts pobles i ciutats. En elcas que comencés la guerra s’haconvocat una manifestació pelsegüent diumenge a les 12 delmatí a Plaça de Catalunya.

Atac a la llibertat d’expressió i al País Basc

Redacció/EUSKADI

Agents de la Guàrdia Civil vanprocedir a tancar les seus d’Eus-kaldunon Egunkaria el passat 20de febrer. L’òrgan hereu delTribunal de Orden Público fran-quista, l’Audiencia Nacional es-panyola, havia dictat l’ordre detancament en una nota elaboradaconjuntament amb el mateixMinisteri de l’Interior, segons laqual existia una vinculació del diariamb l’organització ETA. L’ope-ració es completà amb la detencióde 10 persones que tenien o ha-vien tingut responsabilitats enaquest mitjà de comunicació.

Respostes immediatesAl País Basc, les respostes al tan-cament de l’únic diari íntegramenten èuscar foren immediates. Con-centracions de suport a les seusclausurades, compromís dels i lestreballadores del diari clausurat perfer-ne sortir un altre al dia següent(l’Egunero) i la manifestació mas-

siva a Donosti demostren l’arrela-ment social d’Egunkaria així coml’abast de l’operació comandadapel jutge Juan del Olmo.

Reaccions ben oposades vansorgir del mateix Ministeri del’Interior espanyol, que va mani-festar el seu suport absolut a l’ac-ció judicial, menyspreant el dret ala presumpció d’innocència i afir-mant que “es tracta d’una acció desuport a la llengua i la culturabasques”.

Als Països Catalans també hi hahagut una significativa onada desolidaritat. Cal ressaltar un comu-nicat de solidaritat amb les per-sones treballadores i lectores deldiari signat per diferents mitjansde comunicació popular entre elsque comptem LA BURXA. Insti-tucions com el Col·legi de Pe-riodistes de Catalunya, o tots elsdiaris en català (inclòs ElPeriòdico) també van emetre co-municats de suport amb Egun-karia. Finalment cal ressenyar lacreació d’una Plataforma per

l’Egunkaria que dinamitzarà l’or-ganització d’actes en defensa deldret a la llibertat d’expressió i perla reobertura del diari basc.

Tortures a detingutsEn ser alliberat MartxeloOtamendi va denunciar haver patittortures durant el període d’inco-municació a què el va sotmetre la

Guàrdia Civil. Afirmà que ell nova ser l’únic, sinó que els altresdetinguts també havien rebut elmateix tracte inhumà. El cas dePello Zubiria, que pateix unamalaltia greu, va ser especialmentdur, ja que va haver de ser hospi-talitzat durant el mateix períoded’incomunicació, mentre es deiaque s’havia intentat suïcidar.

Alguns dels detinguts han denunciat tortures

març 2003 ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

10

El republicà...

Malgrat la seva subversió del'ordre constitucional, el

germà de l'actual genocidanúmero del món George Bushpot estar content. Encara grà-

cies que el Garzón no li vaenviar la Guàrdia Civil.

Unànime no a la guerraarreu del món

Un dels 5 detinguts perGarzón continua a la presó

Una massiva manifestació en contra del tancament de l’Egunkaria INTERNET

Fusteria d’encàrrec imobles a mida

Plaça Osca, 8Tel. 93 531 30 48

Teteria barCarrer Comptessa de Sobradiel, 4

08002 Barcelona tel. 93 268 45 33

Un portaveu del Fòrum Universalde les Cultures que es celebrarà aBarcelona l’any vinent declarà a Rà-dio Barcelona la intenció del Fòrumde no posicionar-se en contra d’unahipotètica agressió contra l’Iraq. A-firmà que era prioritari no trencarel consens entre les institucions or-ganitzadores de l’esdeveniment. Lapresència de l’alcalde de Barcelona,del president de la Generalitat deCatalunya i del Ministre de Ciènciai Tecnologia en els òrgans de go-vern del Fòrum fan que aquest siguiuna mena d’assumpte d’Estat. Laqüestió és especialment lamentablesi tenim en compte que dos delsprincipals eixos temàtics del Fòrum2004 són la pau i la multiculturalitat.

El Fòrum 2004 noes posiciona encontra la guerra

F l o r i s t e r i aV a l l e s p i r , 1 6

0 8 0 1 4 S a n t s , B C Nt e l . 9 3 4 9 0 2 9 8 3

En les darreres setmanes s’handonat a conèixer dos nous casosde impunitat policial. A Màlaga,un policia nacional lliure de serveiacabà una discussió en un bar peruna partida en una màquinaescurabutxaques etzibant-li un tretal tòrax del seu interlocutor. Eljutge el posà en llibertat sota unafiança de 3000 euros. A Sueca unveí va morir d’un tret al cap efec-tuat per un número de la GuàrdiaCivil durant un control.

Impunitat policiala Màlaga i aSueca

març 2003

11

ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

Què està passant al món?

Des d’ aquest espai emprendrem un llargviatge per diferents pobles i països. Noes tracta, però, d'una visita guiada permuseus ni d'una guia d'hostals barats,sinó d'una aproximació a la realitat que

viu la gent arreu del món. Volem fer d'altaveu a les formes de resistència que desenvolupen els pobles per plantar cara a les injustícies que genera el sistema capitalista.

... i el monarca

A aquest altre li devia aga-far un cobriment de cor ensentir al Jeb Bush. No espreocupi, que encara pot

disfrutar del tron que,amablement (i democràti-ca) li va cedir el seu prede-

cessor en el càrrec.

C/ Riera Blanca, 119Tel. 93422581808028 Barcelona

F A R M À C I A R U B I OLlic. Montserrat Rubio

Obert de 9 a 22htot l’any

Serà Colòmbia un nou Vietnam?El Che Guevara va recomanar als pobles del món crear "un,dos, deu, cent, vietnams". Quaranta anys després d'aquestaconsigna generalitzada per les guerrilles d'arreu, sembla queara és el govern Bush qui s'ha decidit a aplicar-la. Mentres la

situació a Afganistan és lluny d'haver-se resolt i les guerrillestalibanes contraataquen amb força, i es prepara la inminentinvasió d'Iraq; ja hi ha tropes estatunidenques a un tercerfront: Colòmbia.

Uns 800 veïns i veïnes solidàries,antics okupants, i persones que hanparticipat en les activitats que durant16 anys s’han anat celebrant al’Ateneu de Cornellà es varen man-ifestar el passat 8 de febrer pels car-rers del poble del Baix Llobregat.Els i les convocants volien pres-sionar els òrgans polítics i judicialsque d’aquí poc prendran una reso-lució sobre el desallotjament del’Ateneu perquè aturin tot el procésjudicial. La manifestació ha estat undels moments més importants de lacampanya que s’està realitzant perevitar el desallotjament. Fins aras’havien realitzat concentracionsdavant dels jutjats o actes com lacassolada que es va realitzar eldimarts anterior.

Manifestació peldesallotjament del’Ateneu de Cornellà

Aquest és un paíscomplex, extrema-dament ric i violent,on l'oligarquia s'hanegat sempre a rea-litzar una mínimareforma agrària,condemnant el paísa una llarguíssimaguerra civil de gai-rebé 60 anys; du-rant les decàdesdels 40 i 50 en for-ma de les revoltescamperoles lider-ades per sectors ra-dicals del PartidoLiberal, i des de fa39 anys per la insurgència de lesFuerzas Armadas Revolucionariasde Colombia (guerrilla marxistahereva directa d'aquells movi-ments) i altres grups guerrillers.Aquesta situació de conflicte hadotat la societat colombiana d'uncaràcter especial, amb uns partitspolítcs molt dèbils i una societatcivil molt forta, organitzada ensindicats, comunitats indígenes,associacions veïnals, de dretshumans, estudiantils, mitjans decomunicació independents,... quenomés han estat frenats mit-jançant la repressió més salvatge,i cada any milers de dirigents i mil-itants socials són assassinats perl'exèrcit o els paramilitars que hiestan lligats.

Alternativa guerrilleraL'extrema violència estatal ha anatempenyent successives genera-cions de joves, no només d'es-querres, sinó simplement exclososha ingressar a les guerrilles (o al

narcotràfic, però aquest temaescapa al contingur de l'article),que molt ben organitzades iarmades gràcies a un eficient sis-tema de finançament, han sofertun procés de militarització. Aixòles ha fet terriblement efectives alcamp de batalla, però també haanat reduint progressivament laseva base social (a mida que es feiamés irreal un estat socialista).Actualment una gran part delmoviment popular colombià ja nobusca la victòria militar, sinó unprocés de pau que els permetireconstruir el país i iniciar nousprojectes revolucionaris; no es potoblidar que Veneçuela queda moltaprop.

L'estratègia de la guerra totalEn aquest context, el passat 7d'agost, pren possessió com apresident Álvaro Uribe, candidatde l'oligarquia més rància i l'ad-ministració estatunidenca, amb elprograma de liquidar el procés de

pau. Procés que aquests mateixossectors, amb l'ajuda dels para-militars, ja s'havien encarregat defer fracassar. El seus objectiusnomés passen per la derrota totalde les forces insurgents i de pasdel moviment popular. I peraconseguir-ho es confia amb laintervenció directa de l'exèrcitnordamericà, amparat legalmentper la signatura del Pla Colòmbia.Aquest Pla preveu una ajuda"integral" al país per superar ladependència del narcotràfic, enla que els estatunidencs posarienla part militar (i la més impor-tant) i els europeus les ajudes aldesenvolupament (una simplecortina de fum). Encara quealguns articles obliguen explíci-tament que l'ajuda militar siguidestinada a exclusivament a com-batre el narcotràfic i no la guer-rilla, això ja s'ha violat (tal i comsospitaven els seus opositors), ien aquests moments es calculaque hi ha centenars de militars

d'èlit del Pentàgon o mercenarisprivats operant com a "assessors"de l'exèrcit colombià.L'abatiment d'una avioneta, i laretenció de tres funcionarisestatunidencs que hi viatjaven,per part de les FARC, ha tret a lallum aquesta creixent intervenciói ha fet augmentar la tensió ambel govern Bush, que ha anunciatl'enviament de més tropes perparticipar a les operacions derescat.Aquestes dades, sumades al fetque en 40 anys ningú ha trobat lamanera de derrotar aquestesguerrilles i l'extensió de les lluitespopulars i la tensió política pelspaïsos veïns (Veneçuela, Brasil,Equador, entre d'altres), fa moltevocador l'exemple del Vietnam.Pot ser que aquest cop, larepetidíssima consigna del Cheno siguin només paraules.

Guillem Sànchez

L’estrena del TAV a Lleida varesultar força accidentada. El grupde pagesos del Segrià, als quals elMinisteri de Foment reclama elstributs corresponents a les indem-nitzacions rebudes per l’ex-propiació dels seus terrenys, vaocupar la via i va ser desallotjatper antiavalots dels mossosd’esquadra. El comboi va sortiramb mitja hora de retard desprésque els mossos d’esquadra car-reguessin contundentment contraels expropiats pel TAV del Segrià.

Boicot durant lainauguració delTAV a Lleida

Paramilitars de l’extrema dreta entrenant-se INTERNET

març 2003

Hamsa c/Miquel Bleach 15, Can Vies c/Jocs Florals 42, CS de Sants c/Olzinelles 30, Casal Independentista c/Premià 31, Espai Obert c/Blasco de Garay 2, AC Arran c/Premià 20Adreces

Biblioteques com la del Vapor Vellesdevenen autèntics instruments desocialització de la cultura. En certamanera, s'enfronten a la lògica de l'e-conomia de mercat, no?És així. Em causa una certa perplexitat l'a-posta tan forta que s'ha fet per les bib-lioteques públiques. No donen cap menade rendiment econòmic. Són impostosinvertits en coses col·lectives. Un petit co-munisme. Segurament el que hi ha al dar-rera és un càlcul del benefici polític. Si ésaixò, benvingut. A mi m'agrada parlar mésd'una conseqüencia d'això: com que potentrar-hi tothom, és usuari de la bibliote-ca un col·lectiu magrebí molt important,però també un de colombià, d'equatorià iargentí. Tenen un espai on ningú els de-mana els papers. Poden utilitzar internet,poden preparar-se unes oposicions, podenaprendre català. Som un servei d'infor-mació, i ens hem adonat que hi ha ha uncol·lectiu que el necessita molt més. És lapart més noble de la nostra feina.

El Vapor Vell té un potencial consi-derable. Quins criteris seguiu perdinamitzar un espai com aquest?Volem apropar per una banda els agentsde la cultura Portar l'escriptor, l'editor oel conferenciant per establir un contactedirecte amb el lector. Això és de dalt abaix. Però hi ha una cosa que és menysespectacular, que és la del baix a dalt: lagent que fa alguna cosa té en la bibliote-ca una platafoma des d'on presentar-ho.

Els últims mesos heu ampliat l'ofer-ta musical. I això en plena polèmicasobre la pirateria discogràfica. Notens por que et piquin la cresta?Les biblioteques de Barcelona tendeixena un especialització. Cadascuna mira detenir una mica més d'un tema. Aquí vam

decidir centrar-nos en música moderna,sobretot arrel de la cessió del fons demaquetes de la Bàscula. En quan als dretsd'autor, el paper de les biblioteques estàregulat per una llei. La SGAE té la sevafeina, que és treure diners de la produc-ció cultural dels altres. Aquí no tenen resa fer. Ara bé, això pot canviar en quasevolmoment: la gent que ens governa no ésamiga de les coses públiques. D'aquí pocrefaran la llei de propietat intelectual, ipotser sí que tindrem problemes.

Una curiositat: suposo que hi hauràcasos de llibres i CDs no retornats.Quina opinió et mereix la gent quesaqueja aquest bé comú?Hi ha dos coses a dir. Una individual: siagafes un parell de CDs i no els tornes,no pots treure'n res més. Si et compen-sa per dos CDs perdre l'accés a 100.000documents, és una decisió individual,però penso que no mal calculada. Lacol·lectiva és més interessant. La bi-blioteca té 50.000 documents actualment,i en tota la xarxa hi ha més de dos mil-ions. Tot això és per tothom, la gràcia és

que són nostres. Des del punt de vistacol·lectiu és molt injust. En relació a laxifra, no sé si m'agradaria dir-ho. Es comallò dels suïcidis al metro, que no esdiuen per no donar idees.

Per acabar, una qüestió obligada:recomana'ns quelcom de lectura i demúsicaLiteràriament, un parell de coses. Allò quediuen escriptors joves catalans. Tenen unnivell impressionant. Que la gent s'apropial Quim Monzó o al Sergi Pàmies, gentque escriu coses breus i sense grans pre-tensions. Una altra literatura a destacarseria l'argentina. Ara estem organitzantun cicle sobre Julio Cortázar, amb unpremi literari, xerrades, exposicions. Enquan a música, podia dir que no hi ha aBarcelona que pugui oferir CDs de HipHop i de Heavy Metal. Que provin ambel hip hop, que sembla ser que última-ment està resorgint com a vehicle d'ex-pressió. A més aquí a Sants em constaque hi ha grups de hip hop. Ah! val lapena convidar la gent que ens demani CDque no tenim, i així els comprem.

JULIÀ. ÉS BIBLIOTECARI I DIRECTOR DEL VAPOR VELL

L’ENTREVISTA

“Les biblioteques són comun petit comunisme”

Quan a l'octubre del 2000 van inaugurar laBiblioteca del Vapor Vell poc ens podríem imagi-nar la dimensió que aniria prenent, tant culturalcom social, al nostre barri. De la petita i voluntar-iosa sala de les Cotxeres vam passar a disposar de2000 m2. Després de quasi 30 anys de reivindica-cions, el barri guanyava un espai ample i

còmode. El seu cap visible és el Julià, un noi de28 anys, bibliotecari "de vocació i professió",com li agrada dir a ell. N'és el director, tot i queassegura que intenten funcionar assembleària-ment. És del Carmel, però opera a Sants des de faquatre anys. Encuriosits per saber com rutlla unabiblioteca així, hem parlat una estona amb ell.

Man

ifest

ació

a B

arce

lona

con

tra la

gue

rra

del p

etro

li el

15

de fe

brer

del

200

3

Act

ivit

ats

Actes de la setmana del 8 de març

Organitzen:L’Escletxa, Les Tenses, Diabòliques iDones de l’Assemblea de Barri de Sants

Relacions abusives vs relacions igualitàriesdilluns 3 de març a les 20h al Centre Social de Sants a càrrec de L’Escletxa

Desemmascarem les ajudes socialsdimecres 5 de març a les 20 h al Centre Social de Sants a càrrec de les Diabòliques i Las Mujeres Cuentan

Taller de sexualitatdijous 6 de març a les 20h al Centre Socialde Sants a càrrec de Creación Positiva

RAWA, les dones d’Afganistandivendres 7 de març a les 20h al CSA Can Vies a càrrec de RAWA.

Presentació del llibre:Capitalismo (financiero) global y guerra per-manente.El dólar, Wall Street y la guerra contra IrakDimecres 19 de març a les 19h a l’EspaiObert.

Calçotada del Casal IndependentistaUna cita veïnal del tot obligada. Guardeu-vos un forat el diumenge 9 de març.

A la biblioteca hi treballen 13 persones.Hi passen unes 1000-1100 persones al dia.Al gener diàriqment hi van passar unes 1400.Té 10 ordinadors. Fa dos mesos que disposa de línia ADSL.Té 15.000 socis.1/3 part de la gent que hi entra no té carnet.Disposa de 50.000 documents.Calculen en 2.400 els de documents no retornats.