núm.144periòdic de comunicació popular

Sants se suma a una vagaque supera les expectatives

Enmoviment

Per un noumodel deconsumPÀGINA 9La segona Jornada de les Cooperativesde Sants s’ha dedicat a les cooperativesde consum crític. En aquesta Jornadahi van participar les cooperatives deconsum del barri, la Cooperativa PanxaContenta, Germinal i faves comptades.

Cultura

I Triatló de laDona a SantsPÀGINA 10El 12 de setembre es va dur a terme laprimera edició d’aquesta prova espor-tiva promoguda per Pilar Hidalgo, veï-na del barri i guanyadora de diversescompeticions en aquest àmbit.

Opinió

Sobre els torosPÀGINA 10Després de l’encesa polèmica que vagenerar la prohibició de les corridesde toros per part del Parlament, és mo-ment d’emprendre un debat assosse-gat sobre un tema que desperta pas-sions en tots els bàndols.

El piquet del Comitè de Vaga de Sants al seu pas per la carretera. ALBERT GARCIA

Imatges de laFesta Major 2010PÀGINES CENTRALSRecull fotogràfic d’algunes de les millors imatges de laFesta Major de Sants d’enguany.

LA BURXA fa una crònica de la jornadade vaga general del passat 29 de se-tembre, que va tenir un seguiment

més gran del previst així com un im-portant desplegament policial pelscarrers de Sants. Analitzarem també

com la feina dels moviments socials,organitzats en comitès de barris i enel moviment 25 de setembre, que va

ocupar l’edifici del Banc Espanyol deCrèdit, ha contribuït a l’èxit d’aquestamobilització. Pàgines 3 i 4

LaFrusPop-Rockalternatiu

Entrevista als de Lafrus, grupsantsenc que vam poder gaudira les festes alternatives del barri.

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualoctubre 2010

UN 11 DE SETEMBREMARCAT PEL DRET A DECIDIR

La Diada nacional d’enguany ha estat mar-cada per les consultes i per la sentència

del Tribunal Constitucional. L’EsquerraIndependentista va aplegar unes

7.000 persones al seu bloc. Pàgina 11

Opinió

Els queserantorejats etsaluden

Àngel Brav0

Dels toros, se n’ha parlat molt, peròcrec que malament, i encara pitjordesprés de l’esperada prohibició deles corrides aquí a Catalunya. Eltema genera dos bàndols que no te-nen interès en prendre un cafèplegats.

Per parlar-ne, doncs, el primerque s’ha de fer és respectar el defen-sor quan titlla d’expressió artísticaaquest espectacle tenebrós. I un cop

Editorials

Octubre de 201002

Durant la Vaga General del29 de setembre, vam veurecom la ciutadania sortia alcarrer per mostrar la seva

ràbia: el desacord frontal amb aques-ta reforma laboral que beneficia als desempre, als rics, i perjudica als quemenys tenen. També vam poder cons-tatar que els mossos d’esquadra ac-tuaven com a piquets de la patronal,prohibint i dificultant el dret dels ciu-tadans a fer vaga i a informar sobreaquesta.

Ha quedat palès que els sindicatsmajoritaris, CC.OO i UGT, no han po-gut penjar-se la medalla de l’èxit enl’aturada del país, ja que la majoria dela ciutadania sabem el pa que hi do-nen. D’altra banda, alguns segueixenbuscant altres formes d’organització,assemblees veïnals, sindicats de l’es-querra alternativa, i altres tipus de

col·lectius, criminalitzats sovint pelsmitjans de comunicació de masses.

Tot i que possiblement no hagi es-tat la vaga general més seguida de lanostra història, s’ha paralitzat el paísdurant un dia. El govern espanyol,però, davant d’aquesta evidència, noté intenció de fer marxa enrere. Ja hadeclarat que no retirarà la reforma la-boral.

Aquesta es la política a la que ensté acostumades el president Zapate-ro, la de tirar pel dret sense escoltar ala gent. I ara s’apropa la negociacióde les pensions. Com actuarà el go-vern? Aprendrà dels errors o seguiràcom fins ara, fent la seva?

La Festa Major Alternativa(FMA), a més d’una activitatfestiva profundament arreladaal barri, és un aparador de la

feina que fan els col·lectius i entitatssocials vinculades a l’Assemblea deBarri de Sants i una font de finança-ment per a molts projectes, entre ellsLA BURXA. I no és estrany que des delpoder es vulgui criminalitzar aquestespai, com ha passat enguany amb laprohibició del brindis per les preses,una activitat que es ve realitzant desde 1995. Però això no ha estat un en-trebanc perquè la setzena edició de laFMA, per fi al Parc de l’Espanya Indus-trial, hagi estat tot un èxit, gràcies a laimplicació de més d’un centenar depersones i la capacitat organitzativade l’Assemblea de Barri. Des d’aquí,doncs, esperem que l’any vinent estorni a repetir.

Passada la ressaca de laVaga general fem repàs:

les mobilitzacionsciutadanes han estat

massives, però la respos-ta del govern ha estat

mirar cap a una altrabanda.

VagaGeneral i elgovern es fa

el sord

Opinions

Gran èxit de la FestaMajor Alternativa, cele-

brada per fi al parc,magrat l’intent de cri-

minalització del Brindisper les preses.

I desprésde la FMA...

CartesLa ‘sécurité’de NicolasSarkozy

Serena Vera

És indignant i vergonyós tornar aveure les imatges dels romanesosexpulsats de «la France», però hemde ser conscients que això és no-més la materialització d’un delsmoltíssims punts del gran projectede seguretat que vol tirar endavantel Ministeri de Seguretat Interiorfrancès.

Des que va arribar a la presidèn-cia del país gal, Nicolas Sarkozy haevidenciat la seva necessitat de su-primir tot allò que es rebel·li da-vant de l’autoritat i el poder.

El documental Sarkozy. La fran-ce d’après, és un document únic

que ens revela els propòsits d’unadreta que pensàvem que estava gai-rebé desapareguda. Amb la caretade la «lluita contra tot tipus de vio-lència», el govern francès ha desen-volupat una sèrie de lleis i progra-mes que atempten contra els drets

humans més bàsics. La recerca delsgens de la pedofília i el suïcidi perdetectar nens «potencialment peri-llosos» abans del seu naixement; lasimulació de la implantació d’unxip controlat via satèl·lit i amb con-nexió directa amb la policia amb

l’objectiu d’automatitzar la pobla-ció començant primerament pelspresoners, els menors delinqüents,els immigrants i després la resta dela població; el decret a l’escola pri-mària d’un programa d’història queexalta la identitat nacional i el rolpositiu de la França dins els païsoscolonitzats... Aquest són només al-guns del punts del pla «sarkozià».

D’altra banda el creixement de larepressió és un fet innegable enaquell país. Així doncs, hi ha mésde 180.000 reclusos a les presonsfranceses en condicions terriblesd’insalubritat i amuntegament(s’hauria de destacar que aquestaxifra constitueix la més alta de totel territori europeu).

No hi ha cap mena de dubte queels missatges sobre la seguretat quepronuncia Sarkozy volen implantarla por dins la societat. Una por que,de manera automàtica, es conver-teix en xenofòbia, en discrimina-

aquí, el que se l’ha de mirar de ferentendre és que les corrides tauri-nes formen part d’un anacronismetotal que no té cabuda, no sols aCatalunya, sinó al segle XXI. La so-cietat ha de demostrar una evoluciómoral definitiva que retrati la pro-gressiva humanitat de l’ésser humà.Per això, toros i toreros mereixenque arribi el dia en què se’ls miricom els protagonistes d’una festivi-tat passada més (a banda que no lasentim nostra, igual que la miradad’un madrileny als castellers), ins-tal·lada per sempre entre el polsimd’un temps en què la tortura era cul-tura, de la mateixa manera que unromà actual gaudeix amb Gladiatori mai se li acudiria fer renéixer elmajestuós Coliseu.

Jo estic rotundament a favor de laprohibició dels toros bàsicament

per dos motius força allunyats de lameva convençuda catalanitat: pri-mer perquè l’espanyol no permetriaque aquesta arcaica festa (que tantretrata el seu temperament) quedéstruncada en un acte sense crim, i se-gon, perquè trobo absurda la postu-ra d’estar en contra d’alguna cosa ialhora en contra de les prohibi-cions, ja que és molt difícil que unasocietat diversa per se arribi per sisola a la unanimitat. La política hade tirar endavant la voluntat del po-ble, i en aquest sentit la prohibicióés progrés. ¿Antes muerto que senci-llo? Doncs tot dit.

I ara ve la segona part de l’as-sumpte. Catalunya ha demostrat serl’abanderada d’aquesta mentalitatprogre, però ningú pot negar que elnostre país hagi obrat com un autèn-tic estratega. Evidentment, tots sa-

bem que els correbous també sóntortura, encara que aquest pastís noestigui decorat amb la cirereta de lamort. I no serveix dir que en aquestcas el pastís és nostre, perquè lesplaces de braus també han lluït se-nyeres per molt mal a la vista queens pugui fer a alguns. Hi ha qui po-dria al·legar que el famós «blindatgepolític dels correbous» de fet és elcontrari d’un blindatge, ja que estracta d’una revisió d’aquesta festivi-tat (la nova llei, més que protegir-la,en limita la seva praxi als pocs po-bles on és tradicional, i exigeix la re-visió veterinària del bou abans i des-prés de la cerimònia per tal d’asse-gurar que no n’ha resultat ferit, i siresultés ferit, la llei advoca per lessancions oportunes). Però de totamanera, tot plegat no deixa de serlamentable, perquè d’una banda hi

ció, perquè es basa en la negació de«l’altre», en el desconeixement ded’allò que és «l’altre», en definitiva,en les diferències.

Hauríem d’estar atents i atentesa aquests trets, perquè també nos-altres estem a prop de patir una«humanitat» tan o més mesquinaque aquesta!

Et la sécurité, monsieur Sar-kozy? La sécurité arrivera lorsquevous partirez. («I la seguretat, se-nyor Sarkozy? La seguretat arribaràquan vostè se’n vagi.»)

Atents amb la seguretat!

ha un oportunisme nacionalista ago-sarat que ens deixa en evidència, ide l’altra un grapat de forats evi-dents que s’escapen al control de lafesta, com la ferida psíquica de labèstia.

Tornant a Gladiator, val a dir quehan passat exactament 1606 anys desque l’emperador Honori va abolirformalment la festa dels gladiadors,després que un monjo anomenat Te-lèmac, esgarrifat per la sanguinàrialluita real i en directe, entrés al cer-cle de batalla i, en mirar de separar-ne alguns, acabés mort a pedrades...

Avui en dia hi ha molts Telèmacsque es queden de braços creuatsabans d’agafar el brau per les ban-yes. I nosaltres no volem que els po-lítics prohibeixin el toreig i, en sor-tir del parlament, ens toregin a nos-altres.

Envia’ns el teu escrit alaburxa@barrisants.org

o a Can Vies(Jocs Florals, 42. BCN 08014).

03

SantsOctubre de 2010

El passat 29 de setembre nova ser un dia qualsevol. Desde ben d’hora, i tot i serdimecres, es podia comprovarla pràctica desaparició depares i mares portant als seusfills a les escoles, les gransindústries de la Zona Francarestaven paralitzades, i moltesbotigues tenien les persianesbaixades –malgrat obrir a latarda–, a excepció d’algunsbars i forns de pa. Era dia deVaga General contra laReforma Laboral de Zapatero.I l’aturada va ser important.

Àlex TisminetzkySants

Una primera aproximació al segui-ment de l’aturada al districte ja de-mostrava a primera hora del matíque les principals empreses de la Zo-na Franca estaven totalment atura-des, destacant el seguiment absolutde les plantilles de Nissan i SEAT. Laimatge es repetia a pràcticament to-tes les naus industrials properes, ondurant tot el dia no es van veure cot-xes ni camions.

Durant la nit l’activitat dels vaguis-tes també va ser intensa al barri, iunes 250 entitats bancàries i seus demultinacionals van ser siliconades iboicotejades.

I els transports públics també vansecundar la vaga de forma casi unàni-me. El metro i l’autobús només vancomptar amb part dels horaris pactatsamb CCOO i UGT. Per la seva part,CGT i altres sindicats alternatius vanrebutjar aquests serveis mínims, imolts treballadors no els van respec-tar. Alhora, a les 6 del matí es va donar

29-S: el diade la vaga

un retard de mitja hora en el metro dela línia 5 per un sabotatge a Badal.

En l’ensenyament el seguimenttambé va ser molt important, amb es-coles que van tancar totalment, comBarrufet, on només van acudir dosmenors, i una afectació general se-gons dades oficials de prop del 70%.El principal sindicat del sector, l’US-TEC, va fer una crida a no respectarels serveis mínims, argumentant quesi la vaga és general no és necessari lapresència obligatòria dels professors ales aules.

PRESSIONS EMPRESARIALSCONTRA LA VAGAAlhora, alguns dels treballadors con-tractats per l’empresa privada CLECE,que treballen a les escoles bressol pú-bliques del barri Pau, Fil i Guinbó, apesar d’haver decidit afegir-se a l’atu-rada, van rebre trucades la tarda del28 de setembre, comunicant-los quehavien de treballar el dia de vaga i fer«serveis mínims», sota advertència desanció. Cal destacar que, segons fonssindicals, aquests serveis mínims noeren legals ni estaven aprovats percap administració competent.

Altres treballadors, sobretot de su-permercats i centre comercials delbarri, també van denunciar pressionsper no afegir-se a la vaga, demanantalguns d’ells l’actuació dels piquets ales seves empreses.

REPRESSIÓ POLICIALCONTRA EL PIQUET SANTSENCEl piquet informatiu havia estat con-vocat pel Comitè de Vaga de Sants,plataforma unitària de col·lectiussemblant a les organitzades a altresbarris de Barcelona. A dos quarts denou del matí, a la Plaça de Sants, unes200 persones van iniciar el seurecorregut pels carrers cridant con-signes contra la Reforma Laboral i in-formant als veïns de les raons de l’a-turada.

Però en arribar a la Rambla de Ba-dal la concentració es va veure acor-donada per múltiples furgonetes i unacinquantena d’agents de la policia au-tonòmica, dificultant l’acció informati-

va pròpia dels piquets, i provocant lesprotestes dels vaguistes. Els momentsde tensió entre policies i manifestantses van anar repetint durant tot el matía l’Avinguda de Madrid, la Carretera

de Sants i al Carrer Tarragona, amb elbalanç de tres veïns detinguts i unavintena de contusionats per cops deporra. En podeu veure una entrevistaa la pàgina següent.

Mobilitzacions massives, 71 personesdetingudes i dues empresonades

A.T.Sants

La convocatòria a Barcelona va comp-tar amb l’epicentre de l’okupació, eldissabte 25 de setembre, de la seul’antic Banc Espanyol de Crèdit de laPlaça de Catalunya. Durant els diesanteriors a l’aturada, el majestuós edi-fici de nou plantes va ser la seu de tro-bades entre els Comitès de Vaga delsdiferents barris, amb multitudinàriesassemblees i xerrades informatives.

Durant tot el dia de Vaga es vananar organitzant piquets informatiusa pràcticament tots els barris, que esvan centralitzar en un massiu piquetconjunt al centre de la ciutat que vaaplegar unes 4.000 persones. Però eniniciar la marxa, els vaguistes van pa-tir una forta càrrega policial, que va fi-nalitzar amb el desallotjament delbanc okupat. Per la tarda, centenarsde milers de persones van participar a

Un fort dispositiu policial va encerclar el piquet de Sants. MIRTA

les multitudinàries manifestacionscontra la Reforma Laboral i les retalla-des socials, enmig de càrregues de lapolicia i continus enfrontaments pertot el centre de la ciutat, amb múlti-ples barricades de foc pels carrers.

La jornada d’aturades va finalitzaramb un negre balanç repressiu contra

els vaguistes en molts pobles i barris.El número de detinguts va ser de 71persones arreu dels Països Catalans, 42dels quals a Barcelona, dos d’elles em-presonades, a més de centenars de fe-rits per cops de porra, pilotes de gomai atropellaments amb les furgonetespolicials, alguns d’ells hospitalitzats.

El banc okupat hores abans del seu desallotjament. ALBERT GARCIA

per Mossos, en una actuació prepo-tent i provocadora, que ja des delprincipi es veia que anaven amb inten-ció de crear tensió i detenir gent.IM: Per mi ha estat una vaga necessà-ria, que a més ha estat un èxit en aple-gar sectors socials precaris als que noarriben CCOO i UGT, que han portat aterme una autèntica Vaga Social.

Cal remarcar la feina impressio-nant que han fet els Comitès de Barri,i el moviment del banc okupat de Pla-ça Catalunya, que ha generat la unióde milers de persones. Els Mossoshan intentat criminalitzar i reprimiraquest nou espai social, conformatper precaris, becaris, immigrants, em-pleades de la llar... però no podranevitar que es creï un moviment socialampli que organitzi tot el malestar i laràbia que s’ha pogut visualitzar du-rant la jornada de vaga.

Finalment, agrair tot el recolza-ment que hem tingut de molts veïnsde Sants, amics, familiars, comerciantsi coneguts, que amb el seu suport enshan demostrat que no estem sols enaquesta lluita, i que la rebel·lia estàben arrelada al barri.

metge pels cops que tenia per tot elcos, i fins i tot dins la consulta vaig es-tar emmanillat, patint, i en sortir, ame-naces dels agents, dient que era un«violent» i que «els havia agredit», fetabsolutament fals.

Dins les cel·les vam conèixer altresdetinguts de la vaga, que explicavencom els havien colpejat. Em va im-pressionar el cas d’una noia que haviaestat estomacada de valent pels Mos-sos, dins la comissaria, per queixar-sed’estar hores dins una sala amb unacalor impressionant, o el de l’home de50 anys detingut a Ciutat Vella que vahaver de ser operat pel braç trencat.

Com valoreu el seguiment de la Va-ga General i l’actuació policial?GR: Respecte a l’aturada, la meva valo-ració és molt positiva, doncs crec queha tingut una incidència més alta delque tothom esperava. A més, s’ha com-provat que molta gent ha participat deles mobilitzacions independentmentdels sindicats CCOO i UGT.

Respecte a l’actuació policial, éssorprenent que el piquet de Sants fosl’únic de Barcelona que anava rodejat

pentes cap als companys que em vanvenir a ajudar i a mi mateix.Guifré Rodés (GR): A mi em van de-tenir una mica després. El piquet pu-java pel carrer Tarragona, quan ensvam trobar amb l’Autoservei 24 hores,que estava obert, i en explicar-los lesraons de l’aturada es va donar un mo-ment de tensió amb un Mosso d’Es-quadra, que havia entrat també a labotiga. El policia em va recriminar quees baixessin les persianes, i un grupd’agents van saltar sobre meu per ti-rar-me a terra i detenir-me. Em vanagafar pel cap, i com a resultat de l’ac-tuació em van treure l’espatlla i em famal els músculs del coll i l’esquena.

Quantes hores veu estar a comissa-ria i com va ser el tracte?GR: Vaig estar 31 hores detingut, i eltracte en principi va ser tens, peròdesprés correcte.IM: Jo vaig estar unes hores més, a pe-sar que un dels Mossos em va reconèi-xer que la meva detenció no tenia capjustificació. A part, em van portar al

Octubre de 201004

Sants

El grup que reivindica larecuperació de l’edifici deLa Lleialtat Santsenca con-voca un concurs per trobarlogotip.

Carles Baiges CamprubíSants

La cerca d'imatge pròpia coincideixamb la propera constitució en Plata-forma del grup i amb l'augment del’activitat i del nombre de personesimplicades en la recuperació de l'an-tic edifici de la cooperativa La Lleial-tat Santsenca, situada al número 31del carrer Olzinelles.

BASES DEL CONCURSEl termini per entregar els logotipsoriginals acaba el 20 d'octubre,quan un jurat format per quatre per-sones expertes en disseny i comuni-cació de diferents projectes del barri

–LA BURXA, La Col, Barri Cooperatiui la mateixa Lleialtat– decidiran qui-na és la proposta guanyadora.

L'autor o autora rebrà un lot deproductes cooperatius en un acte el23 d'octubre, coincidint amb l'aniver-sari de fundació de la cooperativa, el22 d'octubre de 1894. Les bases espoden llegir íntegrament a la weblleialtat.wordpress.com.

La LleialtatSantsenca busca logo

A PEU DE CARRER

Començael curs: tornenles lluitesveïnalsi socials

Roser Benavent

Arriba la tardor i amb ella posemblanc sobre negre, altra vegada,les reivindicacions que el barrité en peu.

La primera i principal és la re-cuperació de Can Batlló, a la zo-na de la Bordeta. Una gran zonaverda i més de vint equipamentscompromesos entre els veïns il’Ajuntament i que romanen aexpenses de què uns especula-dors desencallin el projecte. Elmoviment veïnal, fart, ja haanunciat que l’1 de juny del2011 si no està el projecte enmarxa entraran a la força i ocu-paran l’espai.

La gracieta de tot això és quefins i tot l’alcalde Hereu s’hiapunta amb la regidora Morale-da, entre rialles, a l’okupaciópensant que és un avís a llargtermini. El que han perdut devista és que l’amenaça del movi-ment veïnal ja fa dos anys queestà en peu i el més calent se-gueix a l’aiguera. Amb la compli-cació afegida que la crisi immo-biliària fa inversemblant el pla-nejament que han d’endegarl’empresa promotora i el Distric-te. Si preguntes a l’Ajuntamentquin és el seu pla B et contestaque cap. En realitat l’únic pla Bés el dels veïns: reventar les pa-rets i ocupar Can Batlló.

Un altre reivindicació en peués la recuperació de la LleialtatSantsenca, edifici cooperatiu delcarrer Olzinelles i que el movi-ment veïnal, conjuntament ambaltres moviments socials, vol ho-norar els seus creadors i conver-tir-lo altra vegada en un edificiple de solidaritat, ajuda mútua ifraternitat.

Segur que podrem afegir enel transcurs del curs noves rei-vindicacions i nous posiciona-ments, doncs el dia que deixemde fer-ho estarem obrint les por-tes a les corrupteles i als especu-ladors.

Hem guanyat batalles, comara la del carrer Almeria i n’hemperdut altres, com les del sote-rrament de les vies o la de la To-rre Malaia. Però fins i tot en lescauses perdudes, poc o molt lanostra acció ha servit per fermenys greu el nyap.

I és que, ja sabeu, si lluitespots perdre; si no lluites ho tenstot perdut.

La Xarxa d’Intercanvi deSants (XIS) organitza activi-tats per fomentar l’intercan-vi, tant de coses materialscom de coneixements.

MariaSants

La Xarxa d'Intercanvi de Sants (XIS)ha organitzat, un any més, el ja tradi-cional mercat d'intercanvi de tardor iconvida a tothom a participar-hi. Lacita serà el diumenge 17 d'octubre,des de les 10:30 fins a les 14 hores. Iaquest cop se celebrarà a la Plaça deSants, a causa de les obres que hi hades de fa mesos, però s’espera que enproperes edicions se’n pugui tornar agaudir a la remodelada Plaça JosepPons o Bonet i Muixí.

COM ES POT PARTICIPAR?Des de la XIS afirmen que es pot par-

Arriba el mercatd’intercanvi de tardor

ticipar en el mercat «portant coses ve-lles en bon estat, coses noves que nofacin falta, coses fetes per les perso-nes participants, plantes, menjar, co-neixements...» Diuen a tothom que«vingui amb aquelles coses i coneixe-ments que puguin oferir, per buscartot allò que necessitin! I tot sense di-ners.» I afegeixen que per participacal reservar una taula, per mostrar lescoses a intercanviar. Es pot fer escri-vint a intercanvisants@gmail.com.

UNA ALTERNATIVAAL CONSUMISMELa XIS és un projecte a partir del qual,i de manera col·lectiva, es pretenenbuscar i crear alternatives de consum.Així, veuen en l’intercanvi una mane-ra d’oposar-se al consum compulsiu id’aconseguir resoldre necessitatssens diners i d’una manera una micamés sostenible i cooperativa.

Més informació: http://inter-canvis.sants.org

«Les detencionsno evitaranque avancil’espai de revoltadels precaris»Guifré Rodés i Ivan MiróDetinguts el matí de la Vaga General a Sants

L’activitat dels piquets infor-matius el matí de Vaga vahaver de superar els impedi-ments dels Mossos, que endiverses càrregues policialsvan detenir tres veïns. Des deLA BURXA hem volgut parlaramb dos dels detinguts.

Àlex TismientzkySants

Com es va produir la detenció?Ivan Miró(IM): Al piquet de Sants hivam participar unes 200 persones, i eldispositiu policial ja presagiava que lacosa aniria malament, i fins i tot elscomandaments van realitzar des delprincipi amenaces a algunes personespel nom personal.

En arribar a carretera de Sants emvaig quedar una mica apartat, i en cri-dar «Vaga General!» els Mossos emvan placar, entre cops de porra i em-

05Octubre de 2010

Martí Gutíerrez FarréSants

El juliol es van entregar al Districte880 signatures contra l’execució de lasentència que pot suposar el desno-nament dels inquilins de Vallespir, 25.

La història inacabable, un filmque els veïns i veïnes de l’immoblenúmero 25 del carrer Vallespir portenvivint en carn pròpia des del 22 demaig de l’any 2008. Va ser aleshoresquan la negativa de la propietària dereparar uns desperfectes a la part pos-terior de l’immoble va aixecar els pri-mers ais de sospita d’un possible as-setjament immobiliari.

LA HISTÒRIA DEL CONFLICTESegons el que estableix l’article 118de la Llei d’Arrendaments Urbans(LAU), «el propietari té la facultat deresoldre els contractes d’arrenda-ment si les obres de rehabilitaciósuperen el 50% del valor actual de lesvivendes». Al voltant d’aquest articleha girat la batalla iniciada ara fa mésde dos anys entre els veïns, la propie-tat i les seves respectives advocades.

Després de que el jutge indaguéssobre els informes presentats per lesdues parts sobre l’estat de l’immoble,i veiés que els números sobre el valorque li donava cadascú no coincidia,va ordenar a un pèrit que elaborés unnou informe. Aquest va valorar els pi-sos de 82 metres quadrats en uns23.000 euros i els de 58 metres qua-drats en 17.000. Els veïns van respon-dre atònits que, si el preu era aquest,comprarien els habitatges i així evita-rien el seu propi desnonament.

Després de diverses sentències, al-guna favorables als veïns, el jutge queinstrueix el cas va declarar, el passat

Vallespir 25, la partidad’escacs continua oberta

Imatge de la façana interior de l’edifici de Vallespir, 25. ALBERT GARCIA

Els veïns i veïnes de la carrete-ra de Sants poc es pensavenque les obres iniciades aprincipis de setembre de2009 produirien l’espiral deconseqüències d’aquestsdarrers quatre mesos.

Martí Gutíerrez FarréSants

Emmarcat dins el pla urbanístic«Fent Barcelona», el consistori va ini-ciar les obres d’arranjament delcarrer de Sants, entre la Plaça deSants i Riera Blanca. Aquestes obresque tenen un termini d’execució de

dos anys, pretenen adequar les calça-des i voreres per tal d’adaptar-les ales necessitats, segons l’Ajuntament,d’una nova Barcelona. Una ciutatque, segons el ja esmentat pla, ha dereduir el transport privat afavorint ai-xí la mobilitat de vianants i el fomentdel transport públic.

No obstant, a finals de maig, duesveïnes detectaren que, de forma pro-gressiva, anaven desapareixent elsarbres de la Carretera, fet que les vaportar a mobilitzar-se i a recollirprop de 400 firmes.

Veient que l’arboricidi no s’atura-va, el passat 28 de juliol es va convo-car una assemblea veïnal a la con-fluència de Badal amb Carretera. Enaquesta convocatòria hi assistiren una

cinquantena de persones que vanmostrar la seva indignació per la deci-sió unilateral de retirar els arbres, fetque consideren un atac a un valoremocional i quotidià, a la pèrduad’ombra de les seves cases i a la mal-versació de l’aïllament sonor que su-posa el fet de la tala de plataners.

Les mobilitzacions no s’han aturati el passat 27 de setembre es va cele-brar una segona assemblea on elsveïns van celebrar la no-tala dels pla-taners entre Badal i Riera Blanca i onvan decidir portar al Síndic de Greu-ges les seves reivindicacions i la pos-sibilitat d’una futura coordinacióamb altres barris per tal d’evitar eldesert fashion en què s’està conver-tint Barcelona.

El veïnat denuncia l’arboricidide carretera de Sants

EL MES EN IMATGES

El Casal estrena local

Xerrem comença el curs

Per tercer any consecutiu i a partir del 6 d’octubre, cada dimecres de19 a 21 hores, comença el grup de conversa Xerrem al Centre Socialde Sants. Aquesta activitat està destinada a persones que vulguin mi-llorar la seva fluïdesa en català i augmentar el bagatge lèxic tot acos-tant-se al coneixement del país.

16 de febrer, que l’immoble estava enruïna econòmica; una declaració queobliga als inquilins a abandonar l’edi-fici, després de cobrar una indemnit-zació de 6.000 euros, qualificada coma irrisòria per les persones afectades.

SIGNATURES CONTRAL’EXECUCIÓ DE LA SENTÈNCIADes del Centre Social de Sants i con-juntament amb altres associacionsde veïns, es van entregar el passatmés de juliol 880 signatures al dis-

tricte per tal d’evitar l’execució de lasentència. Sembla ser que a dia d’a-vui l’advocada de la propietat, Hele-na Costa ha declarat que no té inten-ció d’executar-la, fet que podria im-plicar el desnonament dels inquilins.

Ara la partida resta a les mans deljutge i del Districte de Sants que,sense discussió, tenen a les sevesmans la vida de quatre veïns jubilatssense recursos per fer front a un nouhabitatge.

El 4 de setembre es va inaugurar la nova seu del Casal Independentis-ta, al carrer Muntadas, 24. La jornada es va iniciar amb una xocolata-da i la narració de contes per als menuts, més tard, un vermut i un di-nar i, a la tarda, l’acte de presentació i l’actuació d’un cantautor. Desd’aquell dia, es pot passar pel casal de diumenge a dijous de 18 a 23hores i els divendres i dissabtes de 18 a 24 hores.

EL3.ORG

XERREM

Imatge d’un dels arbres tallats a la Carretera de Sants. ARXIU

06 Octubre de 2010

La Festa Majorde Sants en imatges

És difícil sintetitzar en vuitimatges la festa major d’en-guany, ja que aquesta cele-bració és el moment d’eclo-sió de la feina que moltes

persones porten fent durantl’any, a més de ser un immi-llorable escenari per a l’ale-gria i la cohesió. Des de LABURXA ho intentarem.

LA BURXA torna a guanyar la popular cursa de carretonsEnguany, per segon cop en la història de la cursa de carretons del barri de Sants, l’equip Bur-xaire, a bord del Drac Malaherba ha aconseguit vèncer a l’Spirit of Mawla, guanyant així el duelque any rere any porten protagonitzant dos dels equips més veterans del barri. Cal mencionarel carretó suïcida d’uns competidors que van baixar amb un contenidor d’escombreries i lesnoves generacions que apreten fort, amb un carretó on la mitjana d’edat no superava els 10anys i van fer un gran paper vestits de vikings.

ALBERT GARCIA

Èxit de la programació per als més petits i petitesMalgrat que al llarg de les 16 edicions de la Festa Major Alternativa de Sants (FMAS) ja s’havien organitzat activitats adre-çades als infants, aquest era el primer any que els més petits comptaven amb una programació pròpia. Una animadíssimaactuació musical dels santsencs La tresca i la verdesca –que es pot veure en la imatge–, una espectacular estesa de jocsfets amb materials reciclats, uns divertidíssims jocs d’aigua i tallers, alguns dels quals organitzats per l’agrupament escol-ta Joan Maragall, una xocolatada i un mercat d’intercanvi van ser les activitats que van reunir centenars de nens i nenesal Parc, un escenari immillorable on tothom hi va gaudir d’allò més.

L’Audiència Nacional posà l’ull a SantsL’Espanya Industrial es va omplir de cartells com aquests per denunciarla falta de llibertat d’expressió. El motiu: l’Audiència Nacional prohibíel tradicional brindis per les preses polítiques que cada any s’havia duta terme. El brindis va ser substituït per un minut de silenci.

ALBERT GARCIA

Les activitats de la setzena edició de la Festa Major Alternativa han congregat una important as-sistència de persones al parc de l’Espanya Industrial. L’espai ha estat un escenari immillorableque ha permès consolidar activitats relativament noves, com el concurs de paelles o la mostrade col·lectius i entitats socials, més enllà de les ja concurregudíssimes activitats nocturnes.

Gran assistència de públic a les activitats de la Festa Major Alternativa

ALBERT GARCIA

ORIOL RIGOLA

Octubre de 2010 07

Borinots: cada any més!Enguany la progtamació ha estat més activa durant tots els diesde festa. S’ha fet un salt qualitatiu en les activitats, però el platfort ha estat l’actuació castellera de diumenge amb els Xiquetsde Reus i els Moixiganguers d’Igualada.

CASTELLERS / INTERNET15 espais de Festa MajorEls diferents carrers i espais que organitzen activitats de Festa Major, 15 en total, valoren molt positivament la celebració d’en-guany, en què s’hi ha sumat un nou membre: el carrer Masnou –foto superior esquerra–, que tothom espera que es consolidicom un escenari més de festa.

Pel que fa al concurs de guarniments, el món de contes del carrer Finlàndia –foto dreta– va guanyar l’oficial, seguit de Ro-ses i Alcolea de Dalt; i el carrer Canalejas –foto inferior esquerra– , amb el seu Far West, va ser el guanyador del concurs popu-lar organitzat per Sants 3 Ràdio.

CARLES BAIGES

30è aniversari de la Colla de Diables de SantsEls Diables van celebrar el seu 30è aniversari en el marc de la festa major. La porta de l’infern es vainstal·lar a Carretera de Sants amb Riego, i un castell de focs a l’Espanya Industrial va tancar l’acti-vitat. Rere els tabalers es van poder veure els dracs, les masses, l’unicorn, el ratpenat, la medusa, elcabró, així com tots els diables d’una colla que ha demostrat trobar-se en plena forma.

INTERNET

Gran seguici de les activitats del Crema Pica PujaUn any més, les activitats de cultura popular van omplir els carrers dels nostres barris de la màdel Crema Pica Puja. Es tracta d’una iniciativa promoguda pels castellers, els diables, els basto-ners i la FMAS, en el marc de la qual enguany va tenir lloc un cercavila bastoner, el tradicionalpilar caminat –a la imatge– i que va cloure el correfoc.

INTERNET

EL3.ORG

EL3.ORG

•En cas de no comptar amb llicèn-cia, entre altres tràmits, aquesta llei elque fa és il·legalitzar i criminalitzar elsmitjans de comunicació no comer-cials de Catalunya. És a dir, el govern,en lloc d’afavorir «els serveis de co-municació sense ànim de lucre», elque fa és limitar la llibertat d’expres-sió, violant l’artícle 19 de la Declara-ció Universal dels Drets Humans il’article 20 de la Constitució Espanyo-la, i atenta contra el dret a exercir unmitjà de comunicació lliure, crític isocial, com ho indica la Legislació so-bre Radiodifusió Sonora de la Unesco(2003).

Haurem de vigilar com s’aplica eldecret i preparar una resposta per de-fensar els nostres drets.

Més informació a:www.contrabanda.org www.ra-

diobronka.info www.radiopi-ca.net

En moviment08 Octubre de 2010

COLUMNA DE L’ABS

Valoracióde la FMAS

Assemblea del Barri de Sants

La valoració de les FMAS d’enguanyha de passar necessàriament perdues vessants ben enfrontades. Lessetzenes festes cal mirar-se-les desde l’alegria i la satisfacció de la feinaben feta però també des de latristor.

Aquest any, l’ABS es congratulaper fi d’haver pogut celebrar les fes-tes majors a l’Espanya Industrial.Després d’anys de nomadisme perla incapacitat del Districte i de lluitaal carrer, finalment tenim el Parc.Satisfetes perquè l’espai ha permèsfer més activitats: la programació in-fantil ha estat tot un èxit, i la mostrade col·lectius i lluites socials va per-metre omplir de continguts les fes-tes i fer d’aquestes un espai d’alta-veu per les realitats de lluita.

Milers de persones van passarpel Parc, no només a les activitatsde nit, també a activitats com elsconcursos de paelles, la tarda demicro obert per hip-hop, els tallersde jocs reciclats, la fira d’intercanvi,i moltes altres. Tot això ens convençde no abandonar ja aquest espai enels propers anys.

La part negativa es va cuinar a lesclavegueres dels Mossos i amb res-sonància a l’Audiència Nacional es-panyola. Un informe de la Divisiód’Informació dels Mossos iniciava elcamí de la il·legalització del Brindisper les Preses, que es porta fent desdel 1995. Des d’un despatx de Ma-drid decidiren què es pot fer a lesfestes dels barris, prohibint un acteque demana un record per totesaquelles persones preses que en da-tes significatives com les festes delsseus barris no poden estar en lacompanyia dels seus. Un acte per lallibertat d’expressió fortament vigi-lat substituí el brindis prohibit, ipermeté que els Mossos no interfe-rissin en l’evolució de les festes. Novolem deixar de denunciar aquestfet que ha enterbolit el que haguéshagut d’ésser un any de victòria pelParc, una més que cop a cop hemaconseguit en aquest barri.

La regulació dels mitjansaudiovisuals sense ànim delucre a Catalunya trepitja eldret d’emissió de les ràdioslliures.

Nerea Urtasun

A finals de juliol es va publicar el Pro-jecte de decret dels serveis de comu-nicació audiovisuals sense ànim de lu-cre a Catalunya al DOGC. Citant l’es-mentat projecte, el ParlamentEuropeu, en un informe sobre elsmitjans del tecer sector de comunica-ció, va declarar que «els serveis de co-municació audiovisuals prestats senseànim de lucre són uns importants ins-truments per a capacitar la ciutadaniai estimular-la per a participar activa-ment en la societat civil, enriqueixenel debat social i representen un ins-trument de pluralisme intern, o d’ide-es». Una vegada més ens trobem ambla hipocresia de l’administració, ques’omple la boca amb declaracions debones intencions sobre els drets delsciutadans per a continuació redactarun text on es limita el lliure accés al’espai radioelèctric.

AL SERVEIDELS IMPERIS MEDIÀTICSAmb aquest decret s’incrementa elpoder del imperis mediàtics, eradi-cant el pluralisme d’idees i contri-buint al pensament únic, que tant in-teressa a l’Estat. En aquest sentit, enl’elaboració del projecte no s’ha tin-gut en compte l’opinió de les partsimplicades, els mitjans sense ànim delucre i la població general, apropiant-se d’un bé públic que s’hauria d’ad-ministrar garantint el dret a la llibertatd’expressió dels ciutadans. A més, eldecret estableix la necessitat d’obte-nir una llicència per poder emetre,il·legalitzant i criminalitzant els mit-

jans de comunicació no comercialsals quals no els sigui atorgada la ma-teixa. D’aquesta manera, i contra-dient les seves pròpies declaracions,el govern limita la llibertat d’expres-sió ciutadana, violant l’article 19 de laDeclaració dels Drets Humans i l’arti-cle 20 de la Constitució Espanyola.

CAMPANYA DE DENÚNCIAArran de l’elaboració del text, les tresràdios lliures històriques del dial deBarcelona, Ràdio PICA, ContrabandaFM i Radio Bronka, juntament amb al-tres mitjans de comunicació alterna-tius, han engegat una campanya endefensa del lliure accés al dial radioe-lèctric per part de la societat civil. Enel marc de la campanya en contra deldecret, Contrabanda FM, ràdio lliureno comercial i autogestionada quecompta amb gairebé vint anys d’histò-ria, ha fet públic un comunicat on esdeclara en contra del projecte.

«El passat 29 de juliol de 2010 esva publicar en el Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya l’edicte queinforma públicament del Projecte deDecret dels Serveis de ComunicacióAudiovisuals sense Ànim de Lucre aCatalunya.

Contrabanda FM, ràdio lliure i nocomercial de Barcelona, critica i esdeclara en contra d’aquest Projectede Decret per diverses raons.

En primer lloc, es publica en unperíode de vacances que dificulta l’or-ganització social i la discusió públicaadequada sobre aquest Projecte dellei, pel qual s’han otorgat només 20dies hàbils per examinar-lo i formularles al·legacions i observacions.

A més, el Departament de Culturai Mitjans de Comunicació, encarregatde l’elaboració d’aquest Projecte, noha consultat degudament ni prèvia-ment als mitjans audiovisuals senseànim de lucre, ni a la població en ge-neral, a través de consultes, taules o

fòrums de discussió pública, per adebatre i opinar abans de la seva ela-boració.

CONSEQÜÈNCIES DEL DECRET•Delimita el dret a un bé públic (l’es-pai radioelèctric), el qual ha de ser delliure accès per a la societat civil, i queexerceix particularment un mitjà decomunicació no comercial.

•Per tal d’accedir a l’espai radioe-lèctric, cal solicitar una llicència a tra-vés d’un procediment de concurs. Ai-xò significa que es delimita la llibertatd’expresió especialment als mitjansde comunicació no comercials i auto-gestionats, ja que es veuen sotmesosa un seguit de tràmits burocràtics onhan de competir, entre ells mateixos,per aconseguir una llicència i un llocen l’espai radioelèctric, quan hauriade ser un dret de lliure accès.

Arreu de Catalunya existeixen di-versos mitjans de comunicació, no co-mercials i autogestionats, antics, nous,alguns per néixer, i tots han de tenirdret a un lloc en l’espai radioelèctric.

Imatge de la campanya engegada per les radios lliures, per tal de donar resposta aldecret dels serveis de comunicació sense ànim de lucre de Catalunya.

Llibertatd’expressió:perill d’extinció

Grup de consumPanxa contenta

A l'Espai Obert des del 2006,aquest col·lectiu va néixer de lainquietut de diverses personesper transformar els seus hàbitsde consum alimentaris i per re-colzar un model de producciórespectuós amb les persones iel medi ambient.

Participen del projecte 32unitats de consum que estanorganitzades en comissions ique funcionen de forma auto-gestionada.

Cada dijous a 22h reben idistribueixen els productes fres-cos i embasats, d'estricte orígenlocal, ecològic i natural.

Més informació:www.sindominio.net/espaiobertC/Violant d'Hongria, 71, 1a.

Cooperativa de consumGerminal

Aquest col·lectiu enten la sevapràctica com una eina de trans-formació social i personal a tra-vés del consum. Afincats al ba-rri des de 1993, es tracta d'undels projectes més antics i con-solidats de Catalunya, amb untotal de quatre seus. Els seuscriteris de compra són: produc-tes biològics, de temporada,amb centre de producció al mésproper possible i que l'ètica delproductor sigui proper als crite-ris de Germinal.

Els pots trobar cada dijous,de 18 a 22 h.

Més informació:www.coopgerminal.orgC/Rossend Arús, 74.

Cooperativa de consumFaves Comptades

Dels projectes del barri, és lainiciativa més jove. Ubicada alCasal Independentista de Sants,compta amb 21 unitats domès-tiques que reben setmanalmentel seu cabàs del col·lectiu bio-agradable Pagerols, des de Cas-tellbisbal.

Més informació:www.cis-jaumecompte.orgC/Muntadas, 24-26.

Octubre de 2010 09

Durant el dia 25 de setembrees va portar a terme a lesCotxeres de Sants la SegonaJornada de les Cooperativesde Sants, en aquesta ocasiódedicada a les cooperatives igrups de consum crític. Vaestar organitzat pel ProjecteBarri Cooperatiu i hi van par-ticipar les cooperatives deconsum crític del barri, Panxacontenta, Germinal i Favescomptades i individualitats icol·lectius de la resta deCatalunya. La jornada va ser-vir per posar en comú expe-riències i descobrir noves for-mes de consum més respon-sable.

Elba MansillaSants

Els darrers anys, a Catalunya estansorgint nombroses experiències, enforma de cooperatives, associacions ibotigues, que busquen combinar l’ac-cés a un menjar sà i biològic a preuraonable, amb recolzar un model d’a-gricultura arrelat al territori i ecolò-gic. A dia d’avui, 130 grups de con-sum entén la seva pràctica com unaeina de transformació social mitjan-çant el consum.

Les raons que els mouen són depes. El model agroalimentari vigent,instal·lat en la lògica del màxim bene-fici, està fent que el menjar sigui cadacop més car i de pitjor qualitat. Enstrobem davant la paradoxa que hi hamés aliments que mai, però la mer-cantilització fa que l'accés sigui cadavegada més costós.

La indústria agroalimentària éssummament contaminant i agressivaamb el medi ambient, per diverses

Cartell de les 2es Jornades de cooperatives a Sants. PROJECTE BARRI COOPERATIU

Què mou les cooperativesde consum?

El cooperativismesantsenc es mostra

Elba MansillaSants

Dissabte 25 de setembre el ProjecteBarri Cooperatiu, junt amb les coope-ratives de consum Panxa Contenta iGerminal, i d’altres projectes i perso-nes del barri i d’arreu es van aplegarper celebrar la Segona Jornada de lesCooperatives de Sants. Enguany, lajornada va estar dedicada a les coope-

ratives i grups de consum crític. Vanprendre part de les xerrades i grupsde treball membres de grups de con-sum crític del barri i d’altres indretsdel territori, membres de les federa-cions de cooperatives, i també algunsponents especialitzats en la temàticadel consum ecològic.

Aquest es la segona edició de lesjornades cooperatives a Sants amb unèxit important. La Segona Jornada de les Cooperatives omple les Cotxeres. EL3.ORG

raons: hi ha una forta dependènciadel petroli, tant pel transport de mer-caderies com per l'ús de pesticides;els conreus extensius (en superfície) iintensius (monoconreu) no nomésestan acabant amb la biodiversitat,també estan esdevenint protagonistesdel canvi climàtic, ja que tenen rela-ció directa amb la desforestació deboscos o l'ús de càmeres, entre d’al-tres.

Així, l’alternativa de producció,distribució i consum cerca invertiraquesta dinàmica i treballar pel que

s’entén per sobirania alimentària: fo-mentar un model de relació produc-tor-consumidor sense intermediarisque enforteixi la pagesia autòctona iel circuït local, una relació basada enla confiança, la transparència i la soli-daritat entre el món rural i l'urbà.

A Sants, actualment hi ha tres pro-jectes que recullen aquesta sensibili-tat i que proveeixen d’aliments fres-cos i embasats, i de productes de ne-teja a un total de 120 unitatsdomèstiques.

PUNT D’INFORMACIÓLABORAL

AntisistemaMarc Faustino i Vidal

No hauria d’estranyar-me a aques-tes alçades de la meva vida que elsistema es dediqui a difamar la tascaque realitzem els col·lectius queapostem per un canvi social. Unatasca que en el cas de la Vaga Gene-ral del 29-S ha estat més que exito-sa tot i que dolorosa per la quanti-tat de persones detingudes de ma-nera aleatòria i injustificada.

La Vaga General del 29-S pot serrecordada, si mirem les portadesdels diaris del dia 30-S, com la vagadels i les antisistema. Però que voldir ser antisistema? Segons el DIEC«Diccionari de l’Institut d’EstudisCatalans» el prefix anti té dues inter-pretacions. El primer significat diuque indica oposició o inverteix elsentit del radical al qual s’adjunta.El segon significat diu que indicadefensa o protecció del radical alqual s’adjunta.

Per tant una persona antisistema,si agafemun o altre significat respec-tivament, és una persona que s’opo-sa al sistema o que es defensa delsistema. De quin sistema? Tornant alDIEC i agafant la interpretació socialdel mot, el sistema és el conjunt denormes d’una societat que regeix lesactivitats, les funcions i les conduc-tes dels seus components.

Les paraules en si són neutresperò depenent de qui les utilitzi ad-quireixen diferents tons: negatius opositius. Les paraules de l’aparellpolític municipal i autonòmic «He-reu, Escarp, Saura o Boada» i de l’o-posició d’aquest aparell «Mas i Fer-nández-Díaz» significant que antisis-tema és sinònim de caos i violènciahaurien de tenir la mateixa credibi-litat que una hipoteca subprime.

Per això els moviments popularshem de continuar defensant el nos-tre dret a crear un nou sistema mal-grat les campanyes de criminalitza-ció que mostren que els fem nosaquan fem palès que podem cons-truir respostes al conjunt de nor-mes que regeixen el seu sistema ca-pitalista.

Mercè EstebanSants

L’acte va ser un èxit rotund tant perla bona organització, com per l’altaparticipació i la gran afluència depúblic.

Per començar, els més petits vanpoder gaudir de diversos tallers demanualitats, reciclatge, entre d’al-tres, seguits d’una xocolatada. Des-prés, amb l’arribada de la cercaviladels cap-grossos i grallers de Santses va iniciar un seguit d’actuacionsrealitzades pels següents grups de

dansa del barri: Alma Peruana, Ur-ban Dance, Ibtisama, Panjabis, Aba-da Copeira, la People del Fènix, LaCompanyia i Tip-Tap Dance.

Durant la celebració, es va comp-tar amb la representació de diver-ses entitats veïnals de Sants i la Bor-deta i es va poder gaudir d’unamostra gastronòmica on s’oferien

tastets de cuines molt variades acàrrec de diferents establimentstambé del barri.

La festa va concloure amb l’ac-tuació dels Diables de Sants, un vis-tós ball de diables i un espectacularcastell de focs.

Per segona vegada, a laplaça Celestina Vigneaux, lesFestes Majors de la Bordetaes van cloure amb “LaBordeta en Dansa”, un esde-veniment que recupera latradició de fa molts anys decelebrar un acte unitari pertal de donar per acabadesles festes majors dels carrersdel barri de la Bordeta.

Cultura10 Octubre de 2010

Cloenda de lesfestes majorsde La Bordeta

El mostrador

El juliol del 2009, al parla-ment de Catalunya s'apro-vava una esmena a la tota-litat a una proposta de lleiper declarar Catalunya

lliure de transgènics; s’aturava així lapossibilitat de debatre el contingutd'aquella llei; concretament la pro-posta de llei demanava una regió lliu-re d'agricultura transgènica per apossibilitar una agricultura que notingués el risc de mesclar-se ambaquesta tecnologia d'etiquetatge obli-gatori. També demanava que l'etique-tatge com a productes transgènicss'estengués també a la carn, llet i ousd'animals alimentats amb pinsos ambtransgènics.

La conclusió d'aquella lamentablevotació és que la correlació de forces

al Parlament és tal que afavoreix la in-troducció d'una tecnologia amb pa-tents bàsicament de la perversa mul-tinacional dels USA Monsanto; tot ique en el si dels propis partits polí-tics la opinió no és tant clara o uni-forme. I, aquest novembre tornem atenir una oportunitat per a decidirels nostres representants. No és tascad'aquest article dir qui es pot merèi-xer la confiança dels que volem unaCatalunya agroecològica, per a res-pondre això de forma no només in-tuïtiva cal anar més enllà dels simplesmissatges electorals i analitzar lespropostes dels programes polítics decada formació. Amb tot el respecte,això no obstant, de postures més ra-dicals que plantegen que la democrà-cia és tan sols un teatre per a què els

Votaagro-ecologia

Cooperativa Germinal

de sempre continuïn exercint el seupoder.

I què hauríem de desitjar per a lapropera legislatura? Estaria bé trobarpropostes genèriques com ara apos-tar per models d'agricultura sosteni-bles i que afavoreixin la sobirania ali-mentària -reconèixer la crisi energèti-ca pot ser un pas per a plantejamentsque afectin la manera en cóm ens ali-

mentem sense consumir petroli-; oper propostes més concretes com araque la gestió del sòl agrícola eviti l'es-peculació i afavoreixi un relleu gene-racional -seria aquí viable un modelcom el francès?

Demanar un model agrícola queno exclogui els pagesos, sinó queconvidi a tornar al camp; desitjar unmodel agrícola que deixi de fer servirverins contaminants sense cercarpropostes alternatives tant o més via-bles; voler sistemes de distribuciód'aliments que afavoreixin als pro-duïts més a prop i en condicions bo-nes per als pagesos i l'entorn ons'ubica; són desigs que van mésenllà d'una Catalunya lliure de trans-gènics, però no és casualitat que va-gin de la mà.

Les actuacions van demostrar que al barri s’hi fan moltes activitats, incloses les dansesd’altres parts del món. EL3.ORG

El 12 de setembre es va dura terme al parc de l’EspanyaIndustrial la primera edicióde la Triatló de la Dona.

Redacció / Sergi HueteSants

Com ja vam anunciar a l’anterior nú-mero de la Burxa a través d’una en-trevista a Pilar Hidalgo (organitzado-ra de l’esdeveniment), el diumenge12 de setembre al parc de l’EspanyaIndustrial es va dur a terme la I Tria-tló de la Dona de Barcelona. Amb232 inscripcions, la primera convo-

Èxit a la primera ediciódel Triatló de la Dona

Moment de l’inici de la prova de natació al llac de l’Espanya Industrial. EL3.ORG.

Un inicide cursamb nota

Irene Jaume GambínSants

No es podia començar millor el cursque d’aquesta manera. Els Borinotsvan apuntar-se una actuació fantàsti-ca a la plaça Sant Jaume, en motiude les festes de la Mercè. Els Caste-llers de Sants van descarregar perprimera vegada el tres de nou ambfolre a la mítica plaça de Barcelona,així com el cinc de vuit i el dos devuit amb folre. Així doncs, els deSants són l’única colla de nou de laciutat, fet que fa encarar el nou cursamb molta «energia i il·lusió».

D’altra banda, els Borinots tambévan participar al mític concurs decastells de Tarragona que es va dur aterme el 3 d’octubre. La colla sant-senca va tornar a descarregar el tresde nou amb folre a la segona ronda,i van sortir de la plaça amb el dos devuit amb folre, el quatre de vuit iuna merescuda sisena posició.

catòria d’aquest tipus de prova es-portiva va ser un èxit. La fórmulad’aquesta triatló ha combinat distàn-cies reduïdes: 300 metres de nata-ció, 8 quilòmetres de bicicleta i2 quilòmetres de carrera. Ambaquesta idea, i ja que l’objectiu noera fer una prova competitiva sinóun esdeveniment que signifiquésuna festa de participació de la dona,no es van donar premis a les prime-res classificades.

GANES I ESFORÇLa jornada va poder comptar amb lapresència de María Vasco, que finsara és la primera i única atleta cata-lana i estatal que ha aconseguit unamedalla olímpica (Sidney 2000,20Qm Marxa), per tal d’animar a to-tes les participants i, juntament ambl’organitzadora donar la sortida. To-tes les participants van encarar amb

moltes ganes la prova esportiva il’ambient agradable i festiu va domi-nar tota la jornada. En acabar, l’orga-nització va posar a disposició de lesparticipants, entre d’altres coses, unservei de massatges. L’organitzado-ra, Pilar Hidalgo, comentava que es-tava molt contenta de com haviaanat tot, i que tot i alguna erradafruit de la seva inexperiència com aorganitzadora, esperava que totesles participants n’haguessin sortit sa-tisfetes i tinguessin ganes de repetirl’any vinent.

Cal destacar també els molts vo-luntaris que van ajudar a fer la pro-va possible per tal que les partici-pants poguessin realitzar tot el reco-rregut sense incidències sobretot enels diferents canvis de disciplina, enels encreuaments del circuit de ci-clisme i al parc, en la darrera part dela cursa a peu.

participar de les mobilitzacions de ca-ra a la vaga general convocada el 29de setembre.

MILERS DE PERSONESPER LA INDEPENDÈNCIASi bé el dia estava farcit d’activitats iactes de tot tipus (parlaments, dinarsi homenatges), el plat fort arribariaamb la manifestació convocada l’ho-rabaixa al centre de la ciutat. L’Esque-rra Independentista (Endavant-OSAN,Maulets, CAJEI, SEPC i CUP) va acon-seguir aplegar devers 7.000 personesque van recórrer els carrers de Barce-lona sota el lema «Davant les retalla-des socials i nacionals: independèn-cia, socialisme, Països Catalans». Comcada any, la manifestació va arribarfins al passeig del Born, on es va dura terme l’acte polític de clausura de ladiada. Joan Sebastià Colomer i XaviSafont van ser els dos portaveus delconjunt de l’esquerra independentis-ta alhora de fer els parlaments, on esva parlar de la CUP i la necessitat depotenciar-la en el conjunt dels PaïsosCatalans; la crítica cap a les noves for-macions que s’autoproclamen inde-pendentistes i la crida a la mobilitza-ció davant les retallades socials i na-cionals.

LA MANIFESTACIÓ PROHIBIDAPer altra banda, la nota negativa deldia va venir donada per la prohibicióde la tradicional manifestació en su-port als presos i les preses polítiquesconvocada cada any pel col·lectiu Res-cat. Ismael Moreno, jutge de l’Audièn-cia Nacional, la va prohibir al·legantque hi havia “indicis fonamentals”que l’acte podria constituir un acted’enaltiment del terrorisme.

nifestació massiva del 10 de juliol i dela sentència del Tribunal Constitucio-nal sobre l’Estatut de Catalunya. Elcontext, en definitiva, augurava unadiada reivindicativa. I així va ser.

Enguany, el vespre del dia 10 es vaconvocar des de l’Esquerra Indepen-dentista una marxa de torxes per la

independència, la qual va haver d’al-terar el seu recorregut perquè elsMossos d’Esquadra van impedir elseu pas per les Rambles. La marxa vaacabar al passeig del Born, on XaviMonge (portaveu de la CUP) i Satur-nino Mercader van fer un parlament.Aquest últim va animar a tothom a

Abans de l’estiu ja es podiapalpar el descontentament dela població a la manifestacióconvocada per ÒmniumCultural el 10 de juliol, peròaquest 11 de setembre haestat la diada on les deman-des de poder decidir s’han fetmés grans.

Irene Jaume GambínBarcelona

Durant l’últim any s’ha parlat – i molt– sobre les consultes independentis-tes arreu del Principat ( juntamentamb tímids anuncis al País Valencià i ales Illes) i el futur d’aquestes. Moltespersones a títol individual, partits, en-titats i organitzacions han abocat es-forços, colzes i mans per tal que lesconsultes es duguessin a terme demanera democràtica i participativa. Itambé s’ha parlat, i molt, sobre la ma-

Octubre de 2010 11

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS?En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

Una diada massivai reivindicativa

La Colla Bastonera de Capellades va encapçalar el bloc de l’Esquerra Independentista. ALBERT GARCIA

Diades nacionals

• 25 d’abril: el 1707 les tropesde Felip V derroten les tropes deCarles d’Àustria a la ciutat d’Al-mansa , en el context de la Gue-rra de Successió. Aquest fet vasuposar que es perdessin els fursconcedits fins a aquell moment iels són imposats els Decrets deNova Planta.

• 11 de setembre: es comme-mora la caiguda de Barcelona da-vant les tropes de Felip V l’any1714. El setge que patí la ciutat

des del 25 de juliol de 1713 finsllavors va enfrontar els defensorsde Barcelona, austracistes, i lestropes borbòniques, en un esce-nari de desigualtat tant numèricacom armamentística i que vaprovocar milers de morts.

• 9 d’octubre: a la ciutat de Va-lència es commemora l’entradadel rei Jaume I l’any 1238, laqual posà fi a cinc segles de cul-tura musulmana. La població mu-sulmana fou expulsada i el reiatorgà unes noves lleis (els furs)que després s’estendrien a tot elRegne de València.

• 7 de novembre: l’any 1659 sesignà el Tractat dels Pirineus,que posà fi a la Guerra dels Tren-ta Anys. Amb aquest tractat secedí a França el que avui es co-neix com la Catalunya Nord (elRosselló, el Conflent, el Capcir,el Vallespir i la meitat nord de laCerdanya).

• 31 de desembre: l’any 1229,el rei Jaume I entra vencedor aCiutat de Mallorca després deconquerir-la. Com a València,s’expulsà als musulmans i, méstard, al seu testament, Jaume Iva crear el Regne de Mallorca.

Països Catalans

SOLIDARITAT

Indignaciódavant larepressióExpressem la nostra indignaciócontra la repressió policíaca deldia de la Vaga General a l’Estat Es-panyol el passat 29 de setembre,en particular a Barcelona, a on vanser detinguts de manera arbitràriai aleatòria diferents manifestants ,entre ells el nostre company CèsarZúñiga.

Ell, com altres detinguts ja alli-berats, va ser inculpat pels supo-sats delictes d’atemptats contral’autoritat, desordre públic idanys, la jutgessa encarregada delcas no li va atorgar la llibertat i elva posar en presó preventiva, jaque va considerar el «risc de fuga»pel fet que Cèsar Zúñiga és «ciuta-dà estranger».

Considerem que l’actitud de lajutgessa és xenòfoba, arbitrària iinjusta. El nostre company Cèsar,mexicà, és part de l’Altra Campan-ya Internacional, des de Barcelonaha participat en col·lectius i mobi-litzacions en suport als movimentssocials de Mèxic i l’Estat Espanyol.

Adhesions alilbelularoja@gmail.com

El Papa BenetXVI visitarà laciutat comtaldesprés dels po-lèmics abusos se-xuals a menorscomesos permembres de l’Es-glésia.

El setmanari d’in-formació Directava ser guardonat

amb el premi Me-morial Josep Vidal

i Lecha. El juratdestaca la tasca

informativa en di-ferents àmbits.

... a premismerescuts

De visitesinnecessàries...

Sants-Montjuïc DecideixLa plataforma Sants-Montjuïc Deci-deix organitzarem la consulta sobrela independència de Catalunya al dis-tricte. La qual cosa vol dir que hau-rem de gestionar les seus electoralsen un desplegament que haurà de sa-tisfer els mateixos requisits que unavotació oficial.

Preveiem obrir una trentena deseus electorals amb prop d'un cente-nar d‘urnes. Com que no hi ha accésal cens electoral, s'hauran d'aconse-

Per això necessitem molts volunta-ris, tant per al dia de la consulta comper a la campanya de preparació.

Ja tenim 617 voluntaris i voluntà-ries com els que veiem a la foto d'unaparada muntada durant el concert deLoquillo a les festes de la Mercè.

Més informació a:http://santsmontjuicdecideix.

cat

guir i gestionar 100 d'ordinadors pera poder garantir un procés de votaciótransparent.

L'organització haurà de desplegarun servei de logística, un de seguretati un dispositiu informatiu.

Hi haurà una important presènciad’observadors internacionals ques'hauran d'atendre.

Tota aquesta feina la faran els vo-luntaris, sense suport ni finançamentoficial.

privats per a les actuacions en direc-te... Hi hamolts motius: les normativesdirigides suposadament a defensar lagent que no vol soroll, la gent que noté diners per veure música en directe,les sales que han de tirar endavant unnegoci, els músics, que no vivim del’aire, la crisi... En general, els músicssom persones molt devotes, gràcies aaixò (entre d’altres coses) encara éspossible gaudir de concerts variats aBarcelona.

A l'edició de la 15a FestaMajor de Sants (any 2009),una Marató de 15 grups sant-sencs va demostrar el bonestat de forma de les bandesdel barri, tot reivindicant mésespais i escenaris on poderdonar-se a conèixer. Una deles bandes participants,LaFrus, va tenir l'oportunitatde tocar a les festes d’en-guany al Parc de l'EspanyaIndustrial, i amb ells parlemper conèixer-los una micamillor.

David VázquezSants

Expliqueu-nos una mica qui sou,què feu i des de quan esteu tocant.Som Pep Rius (guitarra i cors), MiquelRius (bateria), Seiki Kian (guitarra i co-ros), Jordi Nieto (baix) i Paula Sendim(veu principal). Fem un pop-rock al-ternatiu bastant enèrgic i portem uns 4anys tocant junts amb aquesta forma-ció, però ens coneixem des de fa gaire-bé 15 anys.

Quina valoració traieu de la vostraparticipació a la Marató de RockSantsenc del passat 2009?Molt bona! Gràcies a haver-hi partici-pat, aquest any també hem tocat a lesAlternatives. A més, ens ho hem passatmolt bé.

I com ha anat a l'escenari del Parc icom valoreu les festes en general?Estem molt contents de la nostra ac-tuació a les festes alternatives de Santsi de les festes en general, creiem queés molt encertat el nou espai on s’hanrealitzat. Vam gaudir de les festes, sen-se massificacions, sense conflictes obaralles, amb uns bons preus i un en-torn agradable.

Creiem que seria bo potenciar l'esce-nari petit i poder oferir un espai mésíntim dins les festes on, per exemple,poguessin actuar cantautors, grupsnovells, algun monòleg, etc. Gaudimamb la proximitat dels espectacles.

A banda de Sants, en quins altres es-cenaris heu tocat?Hem actuat a les festes alternatives deVallcarca i en centres cívics com el delColl o el de Ripoll.

I quin creieu que és l'estat de la mú-sica en directe tant a la ciutat deBarcelona com als seus barris?L’estat és preocupant... De fet, el barrique té més activitat és el de Gràcia. Engeneral falten espais tan públics com

Quins són els projectes de futur deLaFrus?Ara mateix estem en un procés de creació de cançons i la idea és definiruna mica més el nostre estil. Conti-nuarà sent una barreja de rock i pop,és a dir, moments intensos amb un sorock i melodies dolces que li doninun gust pop.

També hem decidit deixar de fercançons en anglès. Ens hem adonatque la reacció del públic és molt dife-rent quan aquest entén el que dius, iés més fàcil que aprenguin la cançó i,per tant, que es creï un lligam.

Voleu afegir alguna cosa més?Donar gràcies a la gent de la Burxa, ala gent de les Festes Alternatives de

«Vam gaudir lesfestes, sense con-flictes ni massifi-cacions i amb unentorn agradable»

«Falten espaistant públics comprivats per a lesactuacions endirecte»

LAFRUS:

En aquesta Burxa hi han col·laborat:

Pau Canela Barrull, Laia Sánchez Amat, Carme Roselló,Ester Rams, Albert Ricart Sanjuan, Agus Giralt, IreneJaume Gambín, Martí Gutiérrez Farré, Àngel BravoAlmirall, Andreu Rosés, Miquel Darnés, David Vázquez,Bernat Costa (amb el carretó), Anna Farré, Jordi Soler,Sergi M. Huete, Assemblea de Can Vies, Albert Garcia,Mirta, Roser Benavent, Carles Baiges Camprubí, Maria,El 3.org, Projecte Xerrem, Oriol Rigola, Castellers deSants, Nerea Urtasun, Elba Mansilla, Mercè Esteban,Germinal i Sants-Montjuïc Decideix.

Aquesta publicació té una llicènciaCREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitatscomercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.cao envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

LA BURXA és una revista editada per un equip deredacció que es troba cada dimarts al vespre alCSA Can Vies(c. Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Octubre de 2010

[DIUMENGE 3 d’octubre]12.00 | Cia + Tumàcat [Lloc: pl. de laFarga. Organitza: Cicle Arti i Humor ala Bordeta]

[DILLUNS 4 d’octubre , fins al 20/1212.00 | Taller de Taixí [Lloc: CentreSocial de Sants, c. Olzinelles 30]

[DIJOUS 7 d’octubre]17.30 | Taller Dansa Família ambnadons [Lloc: Espai de Criança El Tatanet,pl. de Sants, els tres primers dijous de mes]

[DIMECRES 13 d’octubre]19.30 | Assemblea informativasobre Can Batlló [Lloc: Sala Nova de SantMedir, c. Constitució, 17. Organitza: Platafor-ma Can Batlló és per al Barri]

[DIUMENGE 17 d’octubre]10.30 | 7èMercat d’Intercanvi deTardor [Lloc: pl. de Sants. Organitza: Xarxad’Intercanvi de Sants]

12.00 | XVIII Diada dels Castellersde Sants [Lloc: pl. Osca. Organitza: Caste-llers de Sants]

12.00 | L’estenedor. Contarelles[Lloc: Pl. de la Farga. Organitza: Cicle Art iHumor a la Bordeta]

[DISSABTE 23 d’octubre]A partir de les 10.00 i tot el dia|Correllengua [Lloc: pl. de Sants. Organit-za: Comissió Correllengua 2010]

[DIUMENGE 31 d’octubre]9.45 | XXXII Cros Popular de Sants[Inscripcions: Cotxeres de Sants]

FARÀNDULA:[DIVENDRES 8 d’octubre]21.00 | Concert de rumba-fusióamb el grup Caracola. [Lloc: Casinetd’Hostafrancs]

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPENDENTISTA Premià, 31 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta

«La reacció delpúblic és moltdiferent quanaquest entén elque dius»

«Ara mateixestem redefenintel nostre estil»

Els membres de la banda santsenca.

Sants i, en general, a tots aquells quedediquen el seu temps i esforços a or-ganitzar esdeveniments musicals i cul-turals. Ah! i recordar el nostre espaiweb: www.myspace.com/lafrus.