la burxa 69, desembre 2003
DESCRIPTION
La Burxa 69, desembre 2003TRANSCRIPT
Desde les eleccions municipalsdel mes de maig passat, al dis-tricte de Sants-Montjuic gau-dim d’una nova regidora. Enambients associatius dels nos-tres barris hi havia un cert des-coneixement del seu tarannà i
història. Sis mesos després dela presa de possessió aquestdesconeixement persisteix, peraixò, des de LA BURXA hemeditat un petit informe amb lavoluntat d’omplir aquest buit.
CSA Can Vies (carrer JocsFlorals 42, 08014 Sants, BCN)
Telèfon: 93 422 16 13Correu electrònic:
l a b u r x a @ l l i b e r t a t . comhttp://www.laburxa.org
Desallotjament imminent peral Centre Social Hamsa
4 12106L’entrevistaSants ArreuParèntesis
Marc i Marta, membres del CSOA Hamsa
Les trampes del’ITER
L’Estat espanyol ajudici per tortures
> OPINIÓ
Dia Mundialcontra laSIDA
>pàgina 2
Civisme ambmolta Gràcia
>pàgina 10
> EN MOVIMENT
Municipalismealternatiu alGarraf
> pàgina 11
> QUE ESTÀ PASSANT ALS
PAÏSOS CATALANS?
>pàgina 4 > pàgina 3
Després de set anys de resistènciai autogestió l’històric centre sociald’Hostafrancs torna a tenir unasentència de desallotjament. Si denou no hi ha una resposta popularo un miracle judicial que ho aturi,sembla que a la quarta anirà a lavençuda. De moment l’assemblea
de l’Hamsa ja està preparant tot unseguit d’activitats que al momentde tancar aquesta edició encara nos’han concretat, a part de la jorna-da antiespeculació prevista per di-ferents col·lectius el proper 13 dedesembre a la plaça de Sants.
La nova regidora
Manifestació demanant l’absolució dels detinguts
Ha sortit la sentència desfavorable,però no hi ha data d’execució
Des del Centre Social s’ha iniciatuna campanya de mobilitzacions
Demanen dosanys de presó perquatre joves
>pàgina 5
El retorn deFumantxú
OpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpinióDesembre 2003
Editorial
L'Estat Espanyol ha estat jutjat al Tribunal de Drets Humans d'Estras-burg per no haver investigat les acusacions de tortura a les dependèn-cies de la Guàrdia Civil durant les detencions d'independentistes en elmarc dels Jocs Olímpics de Barcelona l'any 1992. Onze anys han tardatels torturats perquè un tribunal escoltés les seves reclamacions; ningúels retornarà el patiment sofert durant les detencions, ni els anys de presóque els van dur les seves declaracions, però d'alguna manera se'ls pot re-tornar la dignitat si es reconeix a nivell internacional que es tortura al'Estat Espanyol. Sense anar més lluny divendres cinc de desembre jut-gen a uns joves del nostre barri que també van patir maltractaments acomissaria per tal que s'autoinculpessin d'un delicte de danys contra unaentitat bancària. Mentre el jutge Garzón es dedica a investigar les tortu-res comeses en les dictadures de Xile i Argentina, permet amb la sevaindiferencia i el seu silenci les actuacions desproporcionades de les forcesde seguretat a les comissaries espanyoles, denunciades any rera any percol.lectius que lluiten per erradicar aquesta pràctica. Haurem d'esperarque un jutge estrella d'un altre indret del món vingui per fer justicia?
Judici a la tortura Un altre cop el dia mundialcontra la SIDA?
Una regidora Bleda?Des de La Burxa ja tenim el costum de despertar tard i, a vegades, noarribem a allò que se`n diu "l'ull de l'huracà", però, a més, aquesta ve-gada hem preferit prendre'ns les coses amb calma i no començar a cri-ticar la nova regidora quan encara, i és un dir, no havia pres possessió.Igual que els bons demòcrates li hem donat els cent dies de treva. Però,amb tot el que hem pogut saber del seu mandat al Districte d'Horta-Guinardó i el seu començament al nostre: més de quatre mesos sensereunir-se amb gairebé cap entitat, negativa a rebre el veïnat de Trajà ambMineria que protestaven per la pèrdua d'una zona de jocs o declaracionsde l'estil, on ella es limitaria a les petites millores (llavors ens oblidem decobrir les vies o arreglar Can Batlló suposo?). Tot això fa preveure unalegislatura molt avorrida, i una regidora encara més absent del que ja enstenia acostumats en Pere Alcover. Potser haurem de treure nous lemesi sortir a les manis cantant "Imma Moraleda: la regidora bleda!"
Carreres universitàries i ciclesformatius perjudicats
Segons un esborrany d'allò quepodria ser una futura adaptaciócatalana de la Ley de Calidad i, decara al curs escolar vinent, s'es-menta que l'aprenentatge optatiude la segona llengua estrangera,habitualment el francès o l'ale-many, s'iniciarà a 1r d'ESO ambdues hores setmanals. A 2n, escontinuarà amb el mateix nom-bre d'hores i, tant a 3r com a 4t,s'ampliarà a tres. Quant a 1r deBatxillerat, tornaran a ser dueshores per setmana.Si tot això esvol fer així, es resoldria el prob-lema de la continuïtat en l'apre-nenatge de les llengües estran-geres. No obstant, encaraestaríem molt lluny dels 45 mi-nuts diaris, o pràcticament diaris,que es fan de llengua estrangera
a països com Alemanya, espe-cialment durant els primers anysd'aprenentatge d'una llenguaestrangera, sigui la primera, lasegona o, fins i tot, la tercera.Hiarribarem algun dia? Sorprenent-ment, segons l'esborrany esmen-tat, a 2n de Batxillerat, l'alumnatja no podrà fer l'optativa delsegon idioma. És a dir, que lacontinuïtat aconseguida des del1r d'ESO desapareix i,si es fadesaparéixer l'estudi del segonidioma estranger durant l'últimany de Batxillerat, ¿quina possibi-litat tindran aquells alumnes quevulguin estudiar carreres universi-tàries com les filologies, Traduc-ció i Interpretació o determinatscicles formatius (comerç, turis-me, etc.) on actualment es dema-nen dues llengües estrangeres? Elfet que els alumnes es quedin unany sense segon idioma, pot ser
decisiu a l'hora de decidir-se a fersegons quin tipus d'estudi poste-rior. De fet, l'actual cicle formatiude grau superior anomenatComerç Internacional, ja pateixun problema seriós de continuï-tat en el seu propi pla d'estudi:s'obliga a l'alumnat a cursar totesles hores de la primera llenguaestrangera, que ara és l'anglès, obé el primer any o bé el segon.Respecte la segona, durant l'anyque quedi sense idioma estranger,enlloc de repartir les hores de lesdues llengües entre els dosanys.La pregunta torna a ser lamateixa, ¿per què no se'n parla detot això amb la versió catalana dela Ley de Calidad que tindrem elsetembre de 2004?
Marta Pombo SallésUna professora d'idiomes
descontenta i 20 firmes més
Envia’ns el teu escrit a l’e-mail [email protected] o a Can Vies (c/ Jocs Florals 42 BCN 08014) oa mà a la bústia de l’Associació Cultural Arran (c/ Premià 20).
Un any més arriba l'1 de desem-bre, el dia en què a molts llocsdel món es recorda que el VIHestà present a la vida d'algunespersones (uns 40 milions, segonsel càlcul d'ONU-SIDA). I com cadaany em pregunto sival la pena tot eldesplegament d'e-nergia que fem a-quest dia per difon-dre la informació iconscienciar la so-cietat en generaldavant d'aquest de-sastre. Em rebel.loquan a l'associacióen la qual participodonant i rebentsuport durant totl'any, comencen aarribar peticionsdels més diversosmitjans de comuni-cació per comptaramb la presència d'algú infectatper donar testimoni de la sevaexperiència personal. Em rebel·lo perquè les persones que vivim
amb VIH tenim capacitat peroferir molt més que un testi-moni. Perquè el nostre paper noté perquè consistir únicament endonar testimoni per a què d'al-
tres prenguin decisions. No somel problema sinó que podem serpart de la solució. I, per damuntde tot, em rebel·lo perquè el
VIH no ens visita només un diaa l'any sinó que hem de viureamb ell tots els dies de tots elsanys. Penso aleshores que,potser, en una d'aquestes inter-
vencions, alguna deles nostres paraulesfaci que una per-sona prengui cons-ciència del risc quepren. O bé que unapersona respon-sable d'un centre dejoves o dones, oalguna autoritat espari a reflexionarsobre el que ell oella pot fer percol·laborar enaquesta lluita. I aixòfa que acabi percarregar-me un copmés les piles itreure l'activisme alcarrer. Benvingut el Dia
Mundial contra la SIDA!
María José VázquezCreación Positiva
En línies generals, el panoramaeducatiu català no funciona.Oferta la via de l'escola pública iprivada però manté una clarapreferència cap als centres edu-catius concertats (hi destina el 25%del pressupost d'ensenyament).Prima més l'aspecte monetari quel'educatiu. Mentre que l'escolapública acumula el 90% de lapoblació immigrant i fa classe en600 aules prefabricades, l'escolabressol està en mans d'empresesprivades que tracten la mainadacom a clients, i els seus recursoseducatius com una estratègia mésperquè les mares i pares apuntinles seves filles i fills. No obstant,l'escola pública i privada tambécomparteix una colla de defectesque s'acaben pagant. Sobrevalorales matèries instrumentals(llengües, matemàtiques...) persobre de les que fan referència ales habilitats socials, emocionals,físiques i artístiques, explica la
història amb una clara visió andro-centrista i manté un sistema d'aval-uació injust i subjectiu que creagrans decepcions i col·loca l'eti-queta de fracàs escolar a determi-nats alumnes. En aquesta darreracampanya electoral, els polítics,conscients del panorama educatiu,han fet moltes propostes perquè elnostre sistema educatiu millori.Segur que algunes poden ser moltútils però crec, en línies generals,que mai podran resoldre-ho del totperquè no qüestionen el sistemaactual i no centren la seva miradai esperança en la persona i l'edu-cació. L'educació pot tenir altresformes (escoles autogestionades,ateneus, ...) que ara no es contem-plen per ningú, però segur que mil-lorarien alguna cosa i aportarienmés creativitat i estima a l'apre-nentatge que sembla que es perdicada vegada més per culpa de lasimplicitat i el practicisme.
Jou
2
LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció quees troba dos cops al mes al CSA Can Vies (Jocs Florals 42) Periodicitat: MensualTelèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: [email protected] BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.
Periòdic de comunicació popular de Sants
i barris veïns
En aquesta BURXA han col·laborat: Alba Ayala, Roser Benavent, Pau Canela, BernatCosta, Miquel Darnés, Toni González, Jou, Lancelot, Irina Llopart, Ivan Miró, Mireia,Gemma Parera, David Positiu, Aleix Riera, Roger de Vic, Raül, Soto, Guillem Sànchez,Meritxell Sánchez Amat, Joan Teran, Toni, Casal Independentista, Comissió de LaBordeta.
El panorama educatiu catalàno va bé
Cartes a LA BURXA
Desembre 2003SantsSantsSantsSantsSantsSants
Guillem Sànchez/SANTS
Si haguéssim de definir amb unaúnica expressió la sensació queens queda amb el canvi de regidorde Districte després de les últimeseleccions municipals, seria que enshem quedat igual però pitjor. Delnostre "estimat" Pere Alcover a la"desconeguda" Imma Moraleda. Ino és que es digui per allò de "valmés boig conegut...", ja que hapesar de la seva relativa joventut(tan sols té 34 anys, el que no estàmalament pel càrrec que té) lasenyora Moraleda ja compta ambun bon historial de desavinences,topades amb les associacions, can-vis d'opinions i, bàsicament, moltaprepotència en les seves relacionsamb els seus administrats i admi-nistrades. Fins aquí seria fàcil pen-sar que això ja és el que teníem, ique, per tant, amb el canvi no hipodem perdre res. Però és que amés la senyora Moraleda ni tansols és de cap dels nostres barris,que com a mínim, i això ésinnegable, si algú es coneixia a-quests carrers era el senyorAlcover.
Una mica d'històriaImmaculada Moraleda és unasabadellenca nascuda el 1969, peròque va viure la infància i l’ado-lescència al barri del Congrès, iprecisament va ser allí on li vaentrar el cuquet del compromíspolític, segons declarava en unaentrevista: "quan les grans mobil-itzacions de les vagues d'estudiantsdel 87 i 88", sí, precisament les delfamós "Cojo Manteca" trencantsemàfors amb la crossa i centenarsde milers d'estudiants cridant"Maravall (ministre d'educaciósocialista) dimissió", una Imma de17 anyets s'afiliava a les JoventutsSocialistes, i per només un any esquedava sense poder fer campan-ya a favor de l'entrada a l'OTAN.Això sí, va trigar quatre anys enentrar al PSC perquè "considera-va que era una mica de dretes".Recentment s'ha diplomat engestió i administració pública, defet les últimes assignatures les vaaprobar el curs 2001/02.
El 1995 ja era regidora al'Ajuntament de Barcelona, ons'ocuparia de la Ponència de Donai Joventut, d'aquesta segonadurant vuit anys, i segons el weboficial de l'Ajuntament la sevatasca més destacada ha estat elprograma Barcelona Bonanit, quesi el coneixeu suposo que no us
calen més comentaris, i si no, tansols saber que no us perdeu res ique no es refereix al "botellón".Curiosament, en la propagandaobliden que també fou la respon-sable (no se sap si la inventora) delpatètic sorteig-xou dels famosos1.074 pisos de lloguer per a jovesamb que ens va obsequiar l'A-juntament l'hivern passat. Des delConsell de Joventut de Barcelonano són més benevolents i, a l'igualque l'Ajuntament, a penes podendestacar res de la seva gestió, almarge que practicament no ha fetres.
A les últimes eleccions harepetit càrrec pels pèls (anavacatorzena de quinze escollits), en-cara que al seu favor s'ha de dirque han quedat fora veritablespesos pesants del socialisme bar-celoní com Ferran Julian o AlbertBatlle. També ha perdut la regi-doria de joventut a causa de lesreestructuracions internes quehan comportat la pujada delssocis de govern. Ara s'ha quedatamb la gestió d'un "Programad'usos del temps", és de suposarper la seva similtud amb elBarcelona Bonanit.
Una regidora poc dialogant imenys visibleDes de les diferents entitatsd'Horta-Guinardó, districte d'onva ser regidora l'última legislatu-ra, hi ha certa unanimitat enconsiderar-la una regidora "nor-mal" (voldran dir grisa?), ques'ha limitat a gestionar el dia adia del districte sense despertarmassa passions, ni a favor ni encontra. Però en la línia delspolítics socialistes, quan es pre-gunta per la seva capacitat dediàleg reconeixen que és nula.
Des del Consell de Joves
d'Horta-Guinardó, una entitatacostumada a col·laborar ambles institucions, remarquen queni un sol cop va trepitjar la seudel Consell, i com a anècdotarecorden que els va citar per unareunió per dos dies després deles eleccions. El veïnat del carrerMulhberg, que lluitava contral'expropiació de les seves cases,recorda al seu web, que els va sertotalment impossible entregar-lien mà les més de 700 signaturesrecollides contra aquell pla.
Precisament les expropiacionshan estat una de les constantsdel seu mandat, com les jacitades al carrer Muhlberg, peròsobretot a tota la zona afectadaper la continuació del CarrerGran del Guinardó, un barritranquil amenaçat per una viaràpida i que el seu veïnat s'haapressat a defensar.
Aquest ha estat un dels puntscalents del districte, amb forcesprotestes, tan de les associacionsde veïns com dels okupes, moltnombrosos a la zona. Precisa-ment aquests últims han denun-ciat en diverses ocasions les acti-tuds mafioses de l'empresa
pública Regesa (encarregada del'execució urbanística del pla),que sovint ha utilitzat mesuresextrajudicials per a accelerardesallotjaments, com va ser l'en-derroc il·legal d'una casa okupa-da situada al carrer Volart 74 elnovembre del 2002.
L'altra gran infraestructuramolt contestada al barri, i tambérelacionada amb la creixenthegemonia del cotxe, ha estat elcas del Túnel d'Horta. Aquestmacro projecte, que és de laGeneralitat, ha tingut una de lescampanyes veïnals i ecologistes
més potents que ha vist la ciutaten els últims anys. Altre cop, lesqueixes a la regidora són per nofer res. Si bé al mes de maig del2000 declarava que "d'entrada, lanostra postura és no", a finalsd'any l'Ajuntament mantenia unaposició molt més ambigua i laImma s'havia fet, un cop més,fonedissa.
Tampoc va demostrar moltarapidesa a l'hora de salvar lesmasies de Can Mariner i CanFargas, dos edificis històrics delbarri d'Horta, reivindicats coma equipament i patrimoni
històric pel veïnat, i quel'Ajuntament es va deixar perdre,quan la propietat, cansada d'es-perar la proposta municipal, seles va vendre a immobiliàries pri-vades. Llavors, casualitat o no,l’Ajuntament va decidir començarles negociacions per intentar recu-perar-les, en condicions, ob-viament, molt més desfavorablesper l'erari públic i buscant la per-muta amb altres terrenys. Aquestcop però no van optar per l'ex-propiació, però podem dir queaquesta ja és una altra història, iserà explicada en un altre dia.
Imma Moraleda, unaregidora que ve de fora
La regidora poc va escoltar les protestes contra la construcció del Túnel d’Horta. LA VEU DEL CARRER
PinzelladesLa Plataforma contra l'Espe-culació prepara la seva properacampanya, que consistirà en dis-tribuir més de 100.000 postalsamb imatges inèdites de con-flictes veïnals i de racons on l'es-peculació, sigui privada o oficial,està desfent barris.
El tret de sortida de la cam-panya serà el dia 8 de novembreal matí amb un seguit deparadetes a la plaça Sant Jaumei una roda de premsa de pre-sentació. Posteriorment, el dia22 de novembre es faranaccions descentralitzades dedifusió als barris.
L'objectiu de les accions ésrecollir escrits dels veïns al dorsde les postals i fer un lliuramentcol·lectiu a l'Ajuntament en unadata futura que encara està perconcretar.
La casa que va ser okupada elpassat mes de setembre al carrerMasnou ja ha rebut denúnciapenal. Prèviament, una repre-sentant d'una immobiliària inte-ressada a comprar l'edifici, vaintentar negociar amb els oku-pants, amb l'intenció que mar-xessin a canvi d'una suma mone-tària. La resposta dela okupantsva ser que volien la casa perviure-hi i no pas els diners. Aixòimpedirà de moment que laimmobiliària, de la qual endesconeixen el nom, pugui efec-tuar una compra ràpida, pel quel'actual propietari, un particular,se sent molt molest.
La Comissió Antipatriarcald’Endavant va realitzar una xer-rada el passat 7 de novembre alCasal Independentista sobre lespersones amb VIH des d’unaperspectiva de gènere. Hi va par-lar una membre del col·lectiuCreación Positiva. L’acte s’em-marca dins la campanya d’En-davant en motiu del dia mundialcontra la violència de gènere, pelque també han editat un cartell.
Una Imma modoseta en una foto oficial
La Comissió Antirepressiva deSants acaba de treure la guia:"Per una resposta col·lectiva" ones donen pistes per tal que elsdiferents col·lectius i movimentssocials puguin reaccionar deforma positiva i eficient davantun cop repressiu, així com acu-mular l'experiència aconseguidaen cops passats. Per demanar-neexemplars es pot escriure a [email protected] a les distribuidores alternatives.
4
SantsSantsSantsSantsSantsSants
Carrer Premià 2008014 Sants BCN
tel. 93 422 16 13www.arran.org
El LokalAssociació Cultural
El Raval
c/de la Cera 1bis 08001 BarcelonaTel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58
[email protected] / [email protected]
llibrescontrainformaciórevistes músicasamarretespedaços...
horari:matins, de dimarts a divendres de 10.30 a 14htardes, de dilluns a dissabtes de 17 a 21h
Desembre 2003 SantsSantsSantsSantsSantsSants
Guillem Sánchez/SANTS
Al setembre de 2002, van detenirtres independentistes del barri (iun altre de Sant Andreu) sota l'a-cusació de danyar un caixer a laRambla de Badal i una suposadaconexió amb banda armada quedesprés es va convertir en fummediàtic. Un any i mig després elsha arribat un citació de judici, con-cretament el proper 5 de desem-bre, però la situació ha canviatforça.
Per començar no hi ha ni ras-tre de cap acusació de "terroris-me" (legalment mai ni va haver), iper aquest fet ja han guanyat dosjudicis pel dret de rectificacions aEl País i a La Vanguardia, i enqueda un tercer pendent amb ElMundo. L'acusació inicial d'incen-di s'ha reduit a danys (no n'hi vahaver cap aquella nit segons els
informes dels bombers) i la poli-cia va a judici sense cap més provaque unes restes de sang trobadesa 200 metres de l'entitat saboteja-da que, sense demostrar-ho, atri-bueix a un dels acusats, i les acusa-cions autoinculpatòries davant lapolicia de dos dels tres acusats (elquart es va presentar ell mateix ajutjats).
Precisament aquestes declara-cions són el punt més delicat detot el cas: els independentistesdenuncien que van ser extretessota maltractaments i tortures,van ser desmentides a la posteriordeclaració judicial i, pel tercerdetingut, fins i tot davant la propiapolicia. La denúncia per tortureses troba en fase d'instrucció,després d'un primer arxiu recor-regut, i més de 500 personess'han autoinculpat d'haver danyatel caixer dins la campanya "Si
m'haguessin maltractat, jo também'hagués autoinculpat". Entre elsfirmants de la campanya es trobaHebe de Bonafini, Martxelo Ota-mendi i tots els diputats auto-nòmics d'ERC.
Tot i això s'enfronten a unademanda fiscal de dos anys de presóper a cadascú de més de vuit milionsde pessetes entre multes i res-ponsabilitat civil. En protesta per
aquestes absurdes peticions hanconvocat una cercavila a la plaça deSants el proper 3 de desembre a lesvuit del vespre, una concentraciódavant dels jutjats del Passeig LluísCompanys el mateix dia dels judici,5 de desembre, i pel mateix dia a lesset de la tarda un acte al CasalIndependentista de Sants amb par-laments de represaliats de diferentscasos i actuacions de cantautors.
Judici a tres jovesindependentistes santsencs
Reproduïm un fragment de l’escritque des de Catellers de Sants enshan fet arribar:“Aquest any ens ha sortit rodó.Quan al mes de maig descarregà-vem un matiner 4 de 8 pel desè ani-versari de la colla, tot apuntava queaquesta podia ser una gran tempo-rada. Poques vegades havíem des-carregat aquest castell tant aviat.
Vam continuar en ritme ascen-dent, i tota la colla tenia la miradaposada en un castell inèdit per lanostra colla, el 2 de 8 amb folre.Semblava que el 26 d'octubre,Diada de la colla, podia ser el diaper enlairar aquest castell, però lapluja ens va obligar a suspendre l'ac-tuació. Tot i així, encara quedavendues grans actuacions per intentar-ho, ja que tant la colla com el barris’ho mereixia, la Diada de Terrassai la de Gràcia.
[...]A Terrassa, molts santsencsens hi van acompanyar, allà vam
descarregar el primer 3 de 8 de latemporada, i segon de la històriadels Borinots, un castell d'elevadadificultat; després, ens vam atreviramb el 2 de 8 amb folre, però es vaquedar amb un intent, tot i no acon-seguir-lo, vam veure que era possi-ble, i sortíem de la plaça contentspel 3 de 8 i amb la convicció que aGràcia ho aconseguiríem, i efecti-vament a Gràcia va ser. [...] Allàvam carregar el 2/8 amb folre,deixant per l'any que ve una novafita, poder-lo descarregar! Ambaquesta actuació pràcticamenttancàvem la que ha sigut la millortemporada dels Castellers de Sants.
Des d'aquí volem agrair i felici-tar a tots els veïns de Sants, Hos-tafrancs i La bordeta perquè entretots hem fet que la nostra Colla,s'hagi situat entre les millors, fentun pas molt important dins delmon casteller.
Gràcies i felicitats !!!”
Mireia Ribas /ESTRASBURG
El 18 de novembre es celebravaal Tribunal de Drets Humansd'Estrasburg, el judici contral'Estat espanyol per un delicte detortures. Els fets es remonten al1992, quan el jutge BaltasarGarzón posava en marxa unaoperació duríssima contra l'inde-pendentisme català. Els deman-dants denuncien que mentreestaven detinguts van patir mal-tractaments per part de laGuàrdia Civil.
Les denúncies per torturesque es van interposar han estatdesestimades per totes les instàn-cies judicials espanyoles en aque-sts 11 anys. Finalment els deman-dants van decidir recórrer alTribunal d'Estrasburg, acusantl'Estat espanyol de vulnerar l'artí-cle 3 de la Convenció Europeade Drets Humans en dues ves-sants: per una banda per exercirla tortura i per l’altra, per haver-se negat a investigar les denún-cies rigorosament.
En la roda de premsa convo-cada per Alerta Solidària i elCasal Independentista de Sants,tant advocats com demandantsvan coincidir a valorar positiva-ment el judici, i a subratllar lapèssima actuació de l'advocat del'Estat espanyol, que en capmoment va ser capaç de respon-dre les preguntes del Tribunal.Per altra banda van denunciarque s'impedís la roda de premsaprevista pel dia del judici alParlament Europeu.
També es va fer pública laintenció de buscar els compro-misos de forces polítiques isocials en l'erradicació de la tor-tura i el compliment de les reco-manacions de la ONU pel que faa la seva prevenció (ignoradesper la llei antiterrorista que aravol endurir el PP). Les entitatsorganitzadores van recalcar queés necessari que el judici tinguitambé un cost polític per al'Estat.
Quina temporada !!!La del desè aniversari dels Castellers de Sants
Nova fita assolida pels Castellers de Sants: el 2/8 amb folre. CASTELERS DE SANTS
L’Estat espanyoljutjat per tortures
El moment en que van ser lliberats l’any passat ARXIU
Contra els mitjans del poder...
Contra el poder dels mitjans...Recolza la comunicació popular:
Subscriu-te a
5
Desembre 2003SantsSantsSantsSantsSantsSants
Redacció/ HOSPITALET
Un total de 140 persones (135fixes i 5 amb contracte tempo-ral) han rebut com una gerrad'aigua freda la decisió de lamultinacional francesa CarboneLorraine de tancar la filial quetenen a l'Hospitalet i redistribuir-la entre França, majoritariament,i Tuníssia. La planta catalanaFerraz Shawmut, fabricant dematerial elèctric, és la quarta quetancarà el grup francès en dosanys alegant pèrdues i insuficientcompetitivitat, tot i que el comi-tè posa en dubte aquest argu-ment.
Després de comunicar-se deforma inesperada al comitèd'empresa la presentació de l'ex-pedient de regulació a la Con-selleria de Treball s'han efectuatalgunes protestes per guanyarforça de cara a les negociacions.La més sonada la van provocarles pròpies declaracions para-noiques d'Artur Mas, que va atri-buir el boicot per part d'un grupde treballadores i treballadors alseu míting amb pancartes i xiu-lets, a una maniobra de l'opo-sició.
Al llarg de les quatre setma-nes de negociació s'han anat des-convocant les tres vagues previs-tes a mida que s'anaven assolintla majoria d’objectius marcatspel comitè afiliat a l’UGT.
Finalment el 13 de novembreel comitè i la direcció de l'em-presa van acordar la conformi-tat amb l'acomiadament. La con-trapartida és una indemnitzacióde 60 dies per any treballat ambun màxim de 54 mensualitats iel finançament dels serveis d'unaempresa especialitzada en inter-mediació de treball que diu com-prometre’s a recolocar un 80%de la plantilla durant el properany. Gran part de les personesafectades desconfien en tornar atrobar una feina fixa i amb ca-racterístiques similars a la queacaben de perdre.
L'Hamsa espera data de desallotjamentElba S. Mansilla/HOSTRAFANCS
Després del judici civil per lleihipotecària que enfrontava laimmobiliària Cabrero Dos S.L.amb els i les okupants del CentreSocial Okupat, el cas es troba al'espera de resolució definitiva.
El judici, convocat per al pas-sat 18 de novembre, ni tan sols vaarribar a celebrar-se, ja que a lesqüestions prèvies, el jutge dema-nava una caució de 6.000 eurosperquè l'Hamsa tingués dret a per-sonar-se com a part en el judici.
A la demanda, Cabrero DosS.L. exigia que se li retorni la pos-sessió d'una finca que mai no haposseït, mitjançant l'aplicació del'article 41 de la Llei Hipotecària.Amb aquest tipus de procés judi-cial, l'únic que es posa en qüestióés la titularitat de la propietat. Elcas roman despolititzat, en el sen-tit que no s'entra a valorar l'ús so-cial i col·lectiu que durant aquestsmés de 7 anys se li ha donat alcentre social autogestionat d'Hos-tafrancs. D'altra banda, amb la
negativa de l'Hamsa a pagar unacaució en qualitat de danys i per-judicis a la part demandant, hanperdut el dret a defensar-se.
La resolució judicial no s'ha fetesperar: hi haurà desallotjament,tot i que es desconeix encara ladata.
L'assemblea del centre social hainterposat una recurs a l'AudiènciaProvincial, però podria ser que lasentència s'executés abans quel'Audiència es pronuncïi.
Aquest judici ha arribat en uncontext en el qual s'han reactivatels processos judicials i les amen-aces de desallotjament sobre grannombre de centres socials okupatsa Barcelona i a la seva àrea metro-politana: l'Ateneu de Viladecans,l'Ateneu de Korneyà, la Kasa dela Muntanya i Les Naus de Gràciao Can Mas Deu a Canyelles, entred'altres.
Aquesta és la quarta amenaçade desallotjament que rep l'Ham-
sa. Val a dir que el procès judicialamb els antics propietaris, la fa-mília Leprevost, va ser arxivatdesprés de més de sis anys deprocès judicial i de multitudinà-ries mobilitzacions socials peraturar el desallotjament. Els Le-prevost van decidir finalmentvendre's la finca a l'actual propie-tària.
Informacions actualitzades:www.csoa-hamsa.tk
Guillem Sánchez i Baban/SANTS
En una acció perfectament coor-dinada, un nombre indeterminatde persones van organitzar unsegellat massiu de portes d'accésdel metro, utilitzant silicona ipuntes metàliques. L'acció va suc-ceir la nit del 2 al 3 de novembrei va afectar 129 portes de 70 esta-cions de totes les línies i arreu detota la xarxa. Tot i l'esforç de lacompanyia per desbloquejar lesportes, a les sis del matí moltesencara eren inutilitzables. Als nos-tres barris l'acció va afectar lesestacions de Plaça de Sants,Mercat Nou, Plaça del Centre iEntença com a mínim, però al ser
un dels barris on TMB va ser méseficient, els usuaris pràcticamentno se'n van adonar.
En general tot es va produiramb molta rapidesa i sense captipus de violència, però la policiava detenir dos joves (als que sor-prenentment acusa de tots els sa-botatges) quan sortien d'una bocade metro a Poblenou, i que vansortir en llibertat després de dosdies a comissaria i passar per dis-posició judicial. Ja al carrer vandenunciar cops i maltractamentsa la comissaria de Via Laietana, iles marques que tenien tan a lacara com al cos, així com lestaques de sang a la roba feienforça creïbles aquestes afirma-
cions. Aquests actes van ser realitzats
per tal de trencar el silencimediàtic que envoltava la situacióde les set persones empresonadesa Tessalònika que, després de serdetingudes durant la Cimeraeuropea desenvolupada el junypassat a la ciutat grega, romaniena la presó sense judici i ambacusacions com manifestacióil·legal o portar un tirador (unaarma segons la fiscalia grega).Cinc dels presos van fer una vagade fam durant dos mesos enprotesta per la seva situació i ensolidaritat amb un company siri,el cual va començar la vaga perevitar ser deportat al seu país
d'origen on té pendent una con-demna de cadena perpètua per undelicte polític. Després de mesosd'absolut silenci de tots els mit-jans de comunicació, durant dosdies tota la premsa barcelonina esva fer ampli ressò del tema.
El jutge va decretar el dia 26de novembre la posada en lliber-tat amb càrrecs i espera de judi-ci als set presos. Els set joves queno podran sortir del país fins queno es celebri el judici, han estattraslladats a un hospital oncomençaran la seva recuperació,degut a les normals i visiblesseqüeles de la llarga vaga de fam.Per a més informació: www.alas-barricadas.org
Silicona solidària amb els presos deTessalònika
Acomiadamentmassiu al'Hospitalet
933 306 158 perruqueria934 911 894 cafeteria
Desembre 2003 ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi
6
El raconet cannàbicPoema
Hola família! Ja tornem a ser aquí després d'una...breu pausa per dedicar-me a les meves plantetes i a d'altres afers que no venen al cas. No ha sigut una gran collita però si tota una feinada. Tallar-les, treureles fulles grans, exterminar totes les orugues assasines i golafres que noeren poques, penjar-les a l'armari, assecar-les durant com a mínim quinzedies, guardar-les en recipients hermètics i protegits de la llum. I en aca-bat, el moment culminant i més esperat de de la collita....el Tast.El tast ha sigut una mica decebedor perquè no comptava amb un fac-tor extern prou important. La popularització de l'autocultiu és sens dubteun fenomen creixent en progressió geomètrica, sense anar més lluny,aquest any he vist des del balcó de casa fins a tres marihuaneros/es. Comdiria "aquell"...Vamos a más! (i vamos a por ti bigotes!).Tornem al tema, el cas és que després de tant d'esforç, les meves neneshan estat pol·linitzades massivament, així que han reduït i molt el tempsde floració, conclusió: molta menys collita de l'esperada i a més plena avessar de llavors, fins al punt que he arribat a la següent “ratio”....1 porret = 2 llavors de mitjana. “C’est la vie!”
PD: Veïns i veïnes...a partir d'ara talleu-li el cap ( i els...) a tots els mas-cles, que no només serveixen per fer llavors.
Fumantxú baixa dels núvols
Les 7 diferències
Mira'm els ulls que cap fosca no venç. Vinc d'un estiu amb massa pluges, però duc foc a l'arrel de les ungles i no tinc cap sangtraït pels racons
de la pell del record. Per l'abril farà anys del desgavell:
set anys, cosits amb una agulla d'or a la sorra del temps,
platges enllà perquè la mar els renti i el sol i el vent en facin diademes.
Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc, la cambra closa, els grans silencis; de tot això só ric, i de més coses,
però no em tempta la fredor del vidre i sobrevisc, aigües damunt del somni,
tenaç com sempre. Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn.
Debades plou en algun lloc remot. Tot és suau, i aquests instants que passo
configurant records que no he viscut són uns instants d'intimitat extrema densament plens de tot allò que vull; moments de vida il.limitada i clara.
Debades plou. També debades xisclen els falciots ran de finestra, i s'omple molt lentament el càntir de la tarda.
A voltes cau una cortina espessa damunt de tot, i tot esdevé estèril.
No és el silenci i és més que el silenci. Floten els mots en una mar immòbil, tota la cambra és un parany i esclaten,
inútilment, angoixes i projectes. Res no distreu d'aquests instants terribles
com tancar els ulls i imaginar una noia de cos propici al joc, a la baralla.
Des de les hores mortes, talaiot, m'omplo la pell de dibuixos obscens i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós
et ressegueixo sines i malucs, el ventre lleu i el sexe ardent i obscur
amb la punta dels dits extasiats. Ets una sola i moltes. Complaent
i complaguda alhora rodolem per un pendent insòlit. Cada gest perfà l'extrema intimitat del joc
desmesurat i estricte. Marta, els mots que ens diem sense dir-los no són pas
escuma sinó aigua, i el desig és un vast horitzó. Si tanco els ulls
te'm fas present i esclaten els colors. L'arbre de llum tan densa dels sentits
poblat de nou de fulles i d'ocells. "
Abrupte i prepotent, aquest esclat que em serva erecte i m'empeny cap a tu muda la sorra en sang i estampa noms
a totes les parets. Indiferent a la crida del temps, deturo el temps en el teu cos i et beso els llavis molls i els pits i el sexe, moll també i suau.
A trenc de somnis pel crestall dels mots i en silenci dens d'uns besos folls
i alhora astuts, conjurem els perills i les temences. Glops de boira i mar fan d'horitzons que vulnerem, i tot és el teu ventre lleu i els teus malucs durçissims i tan dòcils. Marta, el goig
abriva la creixença del desig. No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls
ni cap vent tan subtil com els teus dits.
Miquel Martí i Pol
Estimada Marta
Jardí de la Flaca i el Fuster
Desembre 2003
7
ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi
Mai m'hagués imaginat que el reproductor de CD de casameva repetiria tantes vegades el disc d'un cantautor. FeliuVentura ho ha aconseguit i reconec que té el seu mèrit.Així és, les cançons d'en Feliu atrapen. Potser no s'en-ganxen quan les escoltes per primera vegada, però si quees van fent un lloc en la teva oïda a mida que passa eltemps i es reprodueixen una i una altra vegada incons-cientement. "No sé què sent", "Recorda respirar" o"Llibertat", són tres exemples de composicions perfectesi, a l’hora, diferents. Crec que parlar de Feliu Ventura noés parlar del típic cantautor o potser és que he estat moltsanys sense donar-me l'oportunitat d'aturar-me a sentir,amb paciència, aquest gènere. No sé què em passa, però crec que Víctor Jara hauria d'estar content...
Reacció!
Varis artistes12 OCT. Crònica il.lícita Dossier + CDRecopilatori. Fuck Copyright.
Feliu Ventura"Barricades de paper" Propaganda Pel Fet.
Música
Música
L’enigma
Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________
Subscripció anualper rebre LA
BURXA
9 euros (1500Ptes)
Col·laboracióanual amb LA BURXA
18 euros (3000ptes)
Aportacions voluntàries a LA
BURXA
_______euros(escriure amb claretat)
Caixa/Banc_______________________________Adreça___________________________________Població__________________________________Nom del titular_____________________________CODI ENTITATCODI SUCURSALCODI SEGURETATNÚM DE COMPTEes prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LA
BURXA
Data__________ Signatura
DOMICILIACIÓ BANCÀRIA
Les subscripcions a LA BURXA acomplirandos objectius: fer-la arribar allà on la
seva distribució no arriba i ajudar econòmicament al seu manteniment.
Es pot fer de diverses maneres:mitjançant correu convencional, perdomiciliació bancària o manualment.
Així que ja saps.
Subscriu-te a
L'Assemblea de detinguts/des 12-0 ha editat aquest dossierque s'acompanya d'un cd que recull un parell de temes deles diferents bandes que van participar els passats 24 degener i 8 de febrer d'aquest any en dos festivals antifeixis-tes a les viles d'Hospitalet de Llobregat i Torà respectiva-ment. El dossier es divideix en tres parts. La primera partes dedica a fer una interessant crònica de la provocació quesignifica aquesta celebració des de l'any 1983 fins els nos-tres dies, amb fotos, cartells i propaganda diversa inclosa.Una altra part recull de manera detallada les diferents agres-
sions que s'han produit en tot aquest temps i, per últim, ens trobem amb les lletres de les cançons delsgrups que surten en el CD: Desobediència, Zea's, Hijos de la amnesia, Sin Dios, Skaparapid, Contrabandode Ideas, Àyvàlà, Paz Encañonada i Terrorismo Sonoro. Lectura, música i compromís! Ho podreu trobar a l'A.C. Arran per només 6 euros.
Suport!
Vandana Shiva, ecologista i activista índia, prenent com a referènciael seu país natal, mostra de forma entenedora i exemplificada ladestrucció dels sistemes alimentaris i agrícoles locals per part de lesempreses multinacionals, així com la resistència mostrada per partdels moviments populars. Ens demostra les conseqüències nocivesque genera l'agricultura industrial -anomenada Revolució Verda- tantpel medi ambient, com per la salubritat dels aliments que consumim,i pel sosteniment vital de milions de persones, especialment dones,que veuen frenades les seves activitats agrícoles de subsistència.Vandana Shiva ens parla de "collita robada", perquè el que el capi-talisme anomena "creixement" és en realitat una forma de robatoria la natura i les persones. Malgrat la desesperació que genera aques-
ta situació, l'autora no ens avoca a la impotència, sinó que reivindica la "democràcia alimentària".Com va dir Gandhi, "no hi ha tirania capaç d'esclavitzar les persones que considerin immoral l'obe-diència a les lleis que siguin injustes". En fi, l'obra de Shiva és un bon anàlisi, amb un fort compro-mís polític, dels efectes perniciosos de la globalització a la Índia.
Gemma P.A.
“Cosecha robada: El secuestro del suministromundial de alimentos”Vandana Shiva. Ediciones Paidós Iberica. 2003
Llibres
Carrers ambhistòria...
La història dels carrers
Camí de la cadena
Aquest topònim, és gairebé una excepció als noms quesovint posa o imposa l'ajuntament. La raó, és que abans eraun camí barrat per una cadena, així se l'anomenava popu-larment i per sort així ha quedat. Quant van SOTERRARLES VIES, van treure la cadena i no com a altres indretsdel barri on volen barrar-nos el pas amb més vies, rampesi cadenes. Durant moltes dècades, ha estat un precari llocde pas pels qui venien i venen a buscar una millor oportu-nitat de vida, que la seva terra no els pot oferir. ActualmentCan Batlló i el Camí, estan afectats per un gran projecte; nosabem, però, si serà urbanístic o merament especulatiu.
L’alcaide informa que deixarà sortir de la presó una persona al’atzar per celebrar els 25 anys al càrrec. Trien a un home i lidiuen que quedarà lliure si treu de dins d’una caixa 1 bola blan-ca, havent-hi a dins 9 de negres i 1 de blanca. El presoner s’en-tera que l’alcaide posarà totes les boles negres; el dia següentli fa el joc, i el presoner surt en llibertat. Com s’ho fa per sor-tir si totes les boles eren negres?
Enviar solucions a: [email protected]ó de l’enigme de novembre:L’home era tan baixet que només arribava a premer el botó de l’ascensordel 7è pis quan plovia perquè duia el paraigües.
El 2n enigmaÉs aquest animal capaç de pensar?El bou!!!!!!! Els altres, evidentment, ja sabem que no tenenaquesta capacitat.
8
Fusteria d’encàrrec imobles a mida
Plaça Osca, 8Tel. 93 531 30 48
Teteria barCarrer Comptessa de Sobradiel, 4
08002 Barcelona tel. 93 268 45 33
Desembre 2003 En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEL COL·LECTIU EL RACÓ DEL CASAL
En aquest any 2003, la direccióde Telefónica insisteix en des-membrar l'empresa i reduir plan-tilla. La premsa, fent-se ressò deles intencions empresarials, harepetit que som 24.600 les per-sones declarades excedents, quees vendran 400 edificis a tot l'Es-tat i que ens segregaran. Durant2002 ja en vam viure un avança-ment: mentre el Comitè Inter-centres i els sindicats majoritarispretenien negociar amb la direc-ció, els i les treballadores directa-ment afectades i diferents co-mitès d'empresa responíem ambconcentracions i vagues. La nos-tra lluita ha obligat a l'empresa aaplaçar els seus plans. A més, idonat que el model sindical actu-al ja no ens serveix, hem consti-tuit una coordinadora que res-pecti l'opinió crítica dels i les tre-balladores disposades a lluitar.
Oberta a persones de diferentpensament, afiliades o no als sin-dicats, l'objectiu és potenciarl'experiència dels últims mesosde lluitar amb la major unitatpossible. Emprarem per a aixòtots els mitjans: difusió de fulls,realització de reunions, convoca-tòria d'accions; fins i tot ensplantegem la possibilitat de pre-sentar-nos amb candidatura prò-pia a les properes eleccions sin-dicals. En contraposició als mo-dels actuals no acceptem jerar-quies, cadascú es representaexclusivament a sí mateix. Pre-nem les decisions per consens,amb votacions orientatives. Fun-cionem de manera assembleàriaamb reunions periòdiques set-manals de debat i assembleesàmplies per a les decisions im-portants. Ens comprometem atreballar amb absoluta transpa-rència, informant de tot als i lestreballadores, que tindran sem-pre la capacitat decisòria. Mésinfo: www.enconstruccio.org
Albert Díez, delegat delComité d’Empresa per la
Plataforma de Treballa-dors/es En Construcció
En construcció Quan els diarissón pamflets
Telefònica vol acomiadar 15.000 treballadors
Unes eleccions com les viscudesara a Catalunya són un bon mo-ment per a reflexionar sobre elpaper desenvolupat pels diariscom a creadors d'opinió política ien l’orientació del vot ciutadà.
Si en condicions normals algúamb un mínim de cultureta ja potintuir de quin peu calça el diari queacostuma a llegir, tot i la imatge deseriositat i neutralitat que preten-gui donar, quan són eleccionssembla que res més importa i totses treuen la màscara i apareixencom són realment. Llavors el lec-tor només cal que doni un copd'ull als titulars per veure amb ab-soluta claredat quins interessos de-fensa. Aquesta vegada, però, hanjugat molt fort al prendre partit,fins al punt de que alguns hanestat més pamflets que diaris. I aixíhem pogut veure com La Van-guardia i l'Avui feien propagandaa favor de CiU mentre El Periódi-co i El País la feien pel PSC. El PPcontrola tots mitjans públics esta-tals i una gran part dels privats. Percontra, ERC i ICV no controlenres. Visca la igualtat d'oportuni-tats!
Ara bé. ¿Fins a quin punt lagrollera manipulació informativai l'estil pamfletari influeixen i po-den condicionar el vot? Ningú hosap amb certesa.¿I si resulta que,al capdavall, la desmesurada pro-paganda sociata d’El Periódico s'hagirat en contra seva? ¿O si els vo-tants han estat capaços de perce-bre les fosquíssimes maniobres deCiU els darrers dies de campanya?
Els polítics tendeixen a mitifi-car la influència dels mitjans i s'ob-sessionen amb les quotes, però vi-vim en una societat culturalitzadai, de la mateixa forma què al fran-quisme la gent era capaç de llegirentre línies i treure conclusions,ara també ho pot fer.
No obstant, és evident que ca-len més mitjans en català i, sobre-tot, que estiguin més desvinculatsdel poder econòmic i polític.
Casal Independentista
Quina és la cara menys amabled'una empresa que recolza el Fò-rum Universal de les Cultures per-què "fomenta la comunicació, eldiàleg i la partici-pació"? Doncs,entre d'altres,unes polítiqueslaborals precarit-zadores, basadesen tot cas en lacomunicació del'acomiadament,dialogades ambels sindicats acop de talonari, imotivades per lesparticipacions enbeneficis que elsaccionistes ex-trauran de l'ex-plotació laboral.
En l'assem-blea del 30 desetembre, a lesCotxeres deSants, els i lestreballadores deTelefònica vandiscutir precisa-ment com elsafecta l'actual Expedient deRegulació d’Ocupació (ERO), tantpels 15.000 acomiadaments pre-vistos, com per a la resta de laplantilla que es veurà sotmésa aintensos increments de la produc-tivitat. Avalats per UGT, CCOO iel govern del PP, no són elsprimers acomiadaments: suc-ceeixen un anterior ERO quen'imposà 10.000 més. Tanmateix,quin sentit tenen en una empresaen contínua expansió, beneficisexponencials i amb més d'un 80%de quota de mercat en el seu sec-tor? Segons Albert Díez, delegatdel Comitè de Empresa a Barce-lona per la Plataforma deTreballadores i Treballadors En
Construcció, els objectius deTelefònica són "estalviar-se elssous més cars de la plantilla per aconvertir-los en llocs de treball
precaritzats i subcontractats" i endefinitiva "donar més benefici al'accionarat a costa de la gent tre-balladora".
La trama empresa-CCOO-UGTDíez, a més, denuncia que Telefò-nica, CCOO i UGT porten anysfent causa comú en reduir plantil-la (75.000 en el 92, en el 2002 que-daven 40.000 i pels tres anys prò-xims 15.000 menys) i que de la tra-ma, tant l'Empresa com els Sindi-cats, en treuen profit. Perquè elssindicats majoritaris accepten aco-miadaments? Amb el Pla de Pen-sions de Telefònica (un dels més
importants de l'Estat Espanyol,amb 65.000 persones adscrites)que gestionen junt amb l'Empresa,els dos sindicats firmants s'embut-
xaquen gransquantitats dediners, amb in-versions enimmobiliàrieso fàbriquesd 'a rmamentsobretot al’Amèrica Lla-tina. A més,CCOO i UGTsón propietarisdel 41% deFonditel (ges-tora del Pla dePensions) i in-gressen mili-ons d'eurosque superenamb escreix lesquantitats quepercebien del'afiliació afec-tada pels re-talls de plantil-la. Quan l'any92, l'empresa
(sense pressions) va concedir unareivindicació històrica (dependrede la Seguretat Social i deixar lavella i franquista InstituciónTelefónica de Previsión) fou unabona notícia pels treballadors.Tanmateix, s'ocultà que a partir del96 començarien a reduir la plan-tilla de manera dràstica, i que aixíserien les arques de l'Estat (i pertant els treballadors que el finan-cen) les que carregarien amb lesdespeses dels acomiadaments. Te-lefònica, així, acomiada tranquila-ment: els sindicats majoritaristenen molts bons motius per amirar cap a una altra banda.
Ivan Miró i Albert Díez
Inherent a la seva naturalesa depredadora, lesmultinacionals segueixen precaritzant les rela-cions laborals i destruint ocupació estable. Unade les darreres ofensives és la protagonitzadaper Telefònica, empresa que (recordem-ho) par-
ticipa de l'inversemblant Fòrum 2004. Per cert:amb aquests patrocinadors (hauríem de dirinversors?) no és estrany que els "continguts cul-turals, de diàleg i pau" del Fòrum no se'ls creguiningú.
La panera més gran de la història
Vols guanyar el lot nadalenc més increïble que hagis vist mai? Participaal sorteig de LA BURXA i veuràs el que poden donar de si només 2 euros.A més d’ajudar-nos a fer possible l’aventura de la comunicació popular
Ja pots adquirir els números als millors locals i establimentsdel barri. Exposició a l’Arran (c/Premià 20)
9
La Burxa ofereix un espai publicitariper comerços, bars, locals socials,editorials, discogràfiques i d'altresque vulguin anunciar-se. L'espai es composa de quatre anun-cis per pàgina de 63’5x60 mm. Encap cas els i les anunciants esresponsabilitzen dels continguts.Abstenir-se entitats bancàries,multinacionals i immobiliàries.Cada requadre costarà 21E (3500 ptes)i si es volen ocupar dos, 36E (6000 ptes)
Desembre 2003En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment
LA BORDETA, MON AMOUR
ESPAI DE SEXUALITATS
En aquest número volem obrirun espai de trobada per parlar,reflexionar i gaudir d'un tematan important com és la sexuali-tat, que es conforma com un eixfonamental de les nostres vides.
Quan parlem de sexualitatmoltes coses es mouen: mites,creences, normes culturals, este-reotips, prejudicis, ansietats, ima-ginació, fantasies, desitjos, porsi afectes.
A nosaltres ens agradar consi-derar la sexualitat com la formaen què cada persona viu la sevacondició de ser home o dona enrelació amb altres persones. Per-què la sexualitat ens proporcionauna identitat individual enrelació als i a les altres en el marcd'una determinada societat.
La idea que cadascú i cadas-cuna de nosaltres tenim sobreallò que és la sexualitat depèn desi som homes o dones, de lesnostres experiències personals,de l'època en què vivim, de lanostra cultura, dels mecanismesde control que exerceix la soci-etat sobre els seus individus...Per això, aquesta columna nopretén ser dogmàtica ni vol par-tir d'un únic punt de vista. Elque volem és obrir canals de co-neixement per abordar la sexua-litat des d'una visió més creati-va, més positiva.
Aquest espai no vol conver-tir-se en un "consultori de pro-blemes" sinó en un lloc de tro-bada on compartir experiènciesamb tothom qui vulgui.
Si voleu participar, escriviu-nos a:[email protected]
Equip de Creación Positiva
A mode d’introducció...
A Montmeló, ara fa cosa d'unmes, els veïns i veïnes (més demil) varen tallar el pas del trenper què les seves reivindica-cions (soterrament de les vies)no eren comtemplades en elsplans d'urbanisme per l'arriba-da del tren d'alta velocitat.
Des d'aquesta Comissió deVeïns de la Bordeta hem donatsuport incondicional a laPlataforma pel Soterrament deles Vies de Sants i als afectatsdel carrer Viriat. Malgrat delsinconvenients per part de lesadministracions no hi ha hagutcap informe tècnic que negui lavalidesa d'aquest soterrament.A més a més s'ha esgotat tot elgran ventall d'oportunitats tanttècniques com humanes per ferefectiva aquesta acció.
Quan llegiu aquestes línies, lagent de la Plataforma ja hauràtingut una reunió amb la regi-dora del districte ImmaMoraleda, per aquest afer.
Un altra cosa: si no fos per lavalentia dels veïns i veïnes de laBordeta, com estaria elCinturó?. Només amb la forçadel poble que va lluitar, aratenim un Cinturó cobert i unagran Rambla del carrer Badal.
Josep Pons - Comissió deVeïns de la Bordeta
Soterremles vies
L'assemblea contra la guerra rebutjael premi Vila de Gràcia del Districte
L'escena consisteix en unes vint per-sones que pugen a l'escenari, duesvan llegint. A mida que es van ano-menant col·lectius i lluites, grupetsde gent va baixant de la tarima, finsquedar només els que llegeixen.
“Bona tarda, senyores i senyors.Moltes gràcies. Ens han dit que avuial Districte de Gràcia repartien pre-mis i que un el donaven a l'Assem-blea de Gràcia Contra la Guerra, perla defensa dels valors cívics. Alesho-res, amb emoció, hem buscat la pa-raula al diccionari, no fós cas que noho tinguéssim clar. I al diccionari delIEC hem trobat: Civisme: "Zel pelsinteressos i les institucions de lapàtria" (pausa). Només podem dir:gràcies. Gràcies per reconèixer-noscom cívics als que vàrem seure tantsvespres a la Virreina per parlar depau, per parlar de guerra. Però, dequina guerra? És que n'hi ha tantes...A l'Assemblea Contra la Guerra hiha molta gent que en el seu dia a dialluita contra moltes guerres. Ales-hores, per a qui deu ser el premi?”
1) “Potser per aquesta gent (assen-yala un grup), que lluita contra lesmultinacionals i empreses de la in-dústria armamentística. Aquestesque s'estan beneficiant de guerrescom aquella deeee, aquella que en-cara dura no? a l'Iraq, oi? Humm…Em sembla que no deu ser per ells,perquè si totes les forces polítiquesdel Districte estan muntant el Fò-rum 2004 finançat per moltes d’a-questes empreses... (silenci) No, com-panys (mira al grup que abans haassenyalat), el premi no és vostre (elgrup se'n va remugant)”.
2) “Ah, ja sé…Deu ser per la genttreballadora del barri (mira un altregrup), que lluita i sua cada mes perpagar la hipoteca o el lloguer. Però...la política urbanística de l'Ajunta-ment, no provoca la pujada delspreus dels immobles? Em refereixoa macro projectes, com el Fòrum2004, però també a altres del barri.
Perquè us heu fixat com està can-viant el paissatge a Gràcia? Casesantigues que desapareixen, caixes desabates d'alt stànding, només a l'a-bast de poques butxaques. No, no,vosaltres (es dirigeix al grup) tampocsou mereixedors d'aquest premi,sinó us tindrien en compte (el grupes retira, humiliat).”
3) “Bé…(actitud pensativa…), al'assemblea també hi ha gent (assen-yala un nou grup) implicada en unaaltra guerra: contra l'especulació iper un habitatge digne. Però…molts d'ells van ser i estan sent de-sallotjats avui mateix. I si els treieude les cases i centres socials deu serque okupar no ho considereu gairecívic. Està clar: (mira al grup) el premitampoc és vostre ( es retiren amb acti-tud contrariada)”.
4) “Pensant, pensant…Ja (assen-teix amb el cap); segurament el Dis-tricte vol donar el premi a la gentque està lluitant per aconseguir es-pais públics autogestionats. Aquí entenim alguns (mira un altre grup), pe-rò... que recordi, van voler autoges-tionar el casal de joves i no els vaudonar suport, em sembla, per tant,no els considereu cívics. El premino pot ser vostre (ho diu dirigint-se algrup que, visiblement decebut, es retira)”.
5) “Vaja! Doncs deu ser per aques-ta gent (un nou grup) que lluita con-tra els monopolis mediàtics i per lagestió transparent de la informació.Però no, no… a ells mateixos se'lscensura o se'ls fa el buit mediàtic
quan demanen mitjans propis, i nodiguem quan demanen gestionar u-na radio municipal com RàdioGrà-cia!! Ells tampoc són consideratsmolt cívics (s’hi dirigeix): el premi, nitocar-lo, que no us el mereixeu! ... (elgrup se'n va, ofès)”.
6) “Escolta! Doncs deu ser per to-ta la gent gran i infants que partici-pen de l'assemblea. Calla! El premino crec que sigui per a ells quan nose'ls fa cas. La queixa és constant pe-rò els pressupostos mai no arribeni menys si són invisibles”.
7) “Ah...per força, el premi ha deser per (assenyalant un grup) aquestscol·lectius que van des del movi-ment okupa fins al independentista.Col·lectius que lluiten contra la re-pressió, la precarietat laboral i l'es-peculació, per un habitatge digne,els presos, el català, etc. Però... no ésa ells que se'ls registra els locals, se'lssilencia, se'ls reprimeix...? per exem-ple els tres membres de l'Assembleade Joves de Gràcia que van ser vícti-mes d'un muntatge policial, tortu-rats a comissaria i que ara seranenviats a l'Audiència Nacional. ElDistricte s'ha posicionat a favor seu?No. Llavors tampoc us deuen consi-derar cívics. Per a vosaltres tampocés el premi”.
“I podríem parlar de moltes méslluites, però ens allargaríem massa.Em temo que ja no en quedem més.Deu ser que el diccionari no sabiaque els interessos de les institucionspoden no coincidir amb els de lagent. Crec que cap de nosaltres sommereixedors del vostre premi alcivisme. I Pensem que és el Districtequi ha de guardar aquest premi per-què, en tot cas, ens han dit que re-presenteu a tots els veïns i veïnes dela Vila de Gràcia i no dubtem queposeu tot el zel del món en els inte-ressos i les institucions de la Vila.Moltes gràcies per haver-nos rebuten aquest espai. Bona tarda”.
Assemblea de Gràcia
Encara que aquest espai està pensat per donarsortida als debats i textos que es generin alvoltant de l’Assemblea de Sants, ens ha semblatinteressant publicar aquest curiós text que ensha arribat des de la germana Vila de Gràcia. Allí,
el Districte va concedir el premi al civisme Vilade Gràcia a l’assemblea contra la guerra (recon-vertida després en assemblea de vila). Aquestava ser la resposta dels moviments socials al“reconeixement” institucional.
36.663Aquest diàbolic cap i cua és el número en el qual confiem, des de LA
BURXA, per a que ens faci rics i puguem contrainformar des de lesplatges caribenyes. 36.663, grava’t aquest número al cap perque el 22de desembre el veuràs sortir per la tele. Si no l’has comprat te’npenediràs...
El trobaràs als millors locals del barri
Desembre 2003 ArreuArreuArreuArreuArreuArreu
10
F l o r i s t e r i aV a l l e s p i r , 1 6
0 8 0 1 4 S a n t s , B C Nt e l . 9 3 4 9 0 2 9 8 3
Can Vies:
El que s’en va...
Després de 23 anys, ja tocava.Però enlloc de relaxar-se ambla jubilació continua sent unavi “cascarrabies”: Calleu!!
Unes 400 persones van recórrer eldissabte 22 de novembre els carrersde Vilanova i la Geltrú per denun-ciar els incidents del passat dia 8,quan la Policia Local va carregarcontra una concentració pacífica derebuig a les polítiques del PP, davantde l'estan d'aquesta formació a laFira de la localitat. La policia va car-regar indiscriminadament enmig dela Fira produint diversos ferits idetenint a una noia. Més tard unadotzena de policies van assaltar l'A-teneu Popular l'Aixada per escor-collar-lo, colpejant i amenaçant lagent que s'hi trobava dins i provo-cant desperfectes en el local. A partde la manifestació enmig d'undesproporcionat desplegamentpolicial, els assistents a la concen-tració i els membres de l'Ateneuhan presentat dues denúncies pelsfets ocorreguts.
Càrregues indiscriminades a Vilanova
Els carrers de Sabadell van acollircentenars de persones per tal de de-nunciar els actes feixistes que durantaquesta tardor han tingut lloc al Val-lès. Al marge de mostrar el rebuigcap als grups feixistes que treballenquotidianament a la ciutat, es vanexigir responsabilitats polítiques pertal d'aturar les agressions i un posi-cionament clar de les autoritatsdavant aquest tipus de violència. Laciutat vallesana ha estat el punt departida escollit pel grup neonaziMSR per iniciar la seva campanyaelectoral, obtenint prop de 800 vots.
20-N res a celebrar
Roser Benavent/BARCELONA
La Plataforma contra l'especu-lació, ens que aplega més de tren-ta col·lectius veïnals en lluita,llença una nova campanya sota ellema "T'agrada l'especulació?" ies disposa a repartir entre els ciu-tadans cent mil postals ambimatges de barris amb conflictesurbans. Així, pel que fa a Santsles postals reflecteixen la lluitapel soterrament de les vies i ladefensa del CSA Hamsa. LaPlataforma també presentapostals dels conflictes del 22@,carrer Carabassa, Can Masdeu,Tres Turons, Trinitat Vella, Forat
de la Vergonya, entre d'altres. Eldissabte 29 de novembre s'ende-ga la campanya amb un acte a laPl. Sant Jaume a les 11:oo hores,que continuarà el 13 de desem-bre amb accions descentral-itzades als barris i convergirà enun lliurament col·lectiu a l'Ajun-tament de les postals signadespels veïns amb la ciutat quevolen. La Plataforma ja avança enun manifest que la ciutat que volhauria d'estar orientada a la justí-cia social, l'equitat, el respecte i al'aprofundiment en el dret adecidir dels veïns sobre el seu en-torn. Malgrat això, desconfia delmodel de ciutat que persegueix-
en els partits que governen lesnostres ciutats. La Plataforma,que es reuneix i coordina per-
iòdicament disposa del portalwww.plataformabcn.net on dónamés informació dels conflictes.
Nova campanya contra l'especulació
L’ITER, amenaça descartadaAlba Ayala/BARCELONA
Un cop semblava superada la po-lèmica aixecada per la possibilitat detornar a reubicar residus nuclears aVandellòs (Baix Camp), un nou pro-jecte relacionat amb energia nuclearpretenia empantanegar altre cop lapoblació. L'antiga central nuclearVandellós I, desmantellada desprésd'un fort accident farà 14 anys, vaestar proposada per ubicar-hi unreactor nuclear conegut com aITER (Reactor Experimental Ter-monuclear Internacional), tot i quefinalment s'ha desestimat.
Què és l'ITER?El projecte ITER va ser impulsat al1985 pel govern de Gorbaxov i ac-tualment hi formen part Japó, la U-nió Europea, Rússia, Canadà, Xinai els EUA. Es tracta d'un gran pro-jecte científic internacional d'estudide la fusió nuclear com a nova fontd'energia. Segons grups ecologistes,estariem parlant d'un "experimentd'alt risc" que respon al mite de cre-ar un subministrament inesgotabled'energia centralitzat i a gran escala,és a dir, "un model allunyat de lanecessitat ecològica i social d'acostarels centres productors als de con-sum, estalviant així molta energia".
Interessos polítics i econòmicsLa candidatura perquè Vandellòsacollís l'ITER va rebre un fortsuport institucional. El governespanyol va anunciar la seva inten-ció de duplicar la inversió fins a unasuma de 900 milions d'euros perafermar la proposta catalana davantels altres indrets competidors aFrança, el Canadà i Japó. La Gene-ralitat i la Diputació de Tarragona,amb els vots favorables de CiU, PSCi PP, també s'hi van adherir. Fins itot, Aznar va demanar suport alsEUA perquè Vandellòs fos l'indretescollit. Hagués suposat una inver-sió de 4.500 milions d''euros en 10anys i un elevat prestigi.
Interessos ecològicsMúltiples grups ecologistes, com araEcologistes en Acció, s’han opostfortament al projecte. En critiquenel seu elevat cost, el fet que mai sub-ministrarà electricitat abans de 100anys mentre produirà prop de40.000 tones de residus radioactiusque necessitaran més de 100 anysper reciclar-se i la possibilitat d'ac-cidents. L'ITER genera gas triti, unisòtop que emet radiació beta i potcausar càncer i malalties congènitesi també pot facilitar la proliferaciód'armament nuclear.
Una de les moltes impressionants accions que es van veure a la mani. TONI
Més de cent mil postals mostren els conflictes urbans
La plataforma aplega més de trenta col·lectius veïnals en lluita.
Bernat/PARÍS
París va acollir a mitjans denovembre l'esperit del FòrumSocial Europeu de Florència delpassat any. En la capital francesaes van concentrar movimentssocials vinguts de tota Europa,sota l'esperit de "un altre mon éspossible". Allí es van poder real-itzar conferències, xerrades,col·loquis, sobre temes molt diver-sos, des de feminisme a pobresa,sobre problemàtiques laborals aantimilitaristes. Amb la idead'apropar el Fòrum Social Mun-dial de Porto Alegre als ciutadans,aquest FSE va aconseguir agluti-nar a desenes de milers de per-sones, entre les quals hi havia2.000 catalans que van sortir en di-ferents autocars desde Bar-celona.Al finalitzar el Fòrum es varealitzar una manifestació pels car-
rers parisencs que va transcórrersense cap problema, això sí, ambla ja habitual presència policial.
Acords de l'assembleaPer concloure el Fòrum es varealitzar una assemblea de movi-ments socials on entre altres coseses va acordar recolzar les mobil-itzacions contra el Fòrum de lesCultures de Barcelona del qual esva desmarcar el FSE.També es vadesmarcar dels partits polítics,sent fidel al seu esperit original,ser un lloc de trobada dels movi-ments socials a nivell europeu.Al'agenda que s'ha aprovat peraquest any, les mobilitzacionsmés destacades són la jornadadel 20 de març (mobilitzaciócontra les ocupacions d'Iraq iPalestina) i les que confluiran enla jornada del 9 de maig contra laConstitució europea.
De Florència a París
Esquelets representen la fam al món en la manifestació de París INDYMEDIA
· DISTRIBUCIO PRODUCTES ECOLòGICS I DE COMERÇ JUST
· COOPERATIVA AUTOGESTIONÀRIA· ECONOMIA SOCIAL ALTERNATIVA
c/. Avila, 71-75 àtic 08005 Barcelona
Tel: 93.485.5596 Fax: [email protected]
c/ Finlàndia, 45Tel.: 93.422.95.98
(Plaça Sants) 08014 Barcelona
Desembre 2003
11
ArreuArreuArreuArreuArreuArreu
Riego 18 08014 Tel 93 421 05 93Obert de dilluns a dissabtes
de 13,30 a 15,30h i 20,30 a 23,30h
Què està passant als Països Catalans?
Després de donar la volta a mig món,canviem d’aires. En aquest nou apartatvolem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, desde Salses a Guardamar i desdeFraga a Maó. Desde LA BURXA volem
contribuïr a la coneixença del nostre passat immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials com ecològiques o econòmiques, i dels moviments populars que ens fan avançar.
...i el que ja ha marxat
Ell encara portava méstemps entre nosaltres, isegurament el trobarem
més a faltar
Després d'haver estat opció degovern municipal, d'haver estat elsresponsables dels primers governsmunicipals democràtics del mu-nicipi de Sant Pere de Ribes (Gar-raf), d'haver contribuït a les mésgrans transformacions del muni-cipi, de Ribes i les Roquetes, elsresultats electorals van situar Um9com a segona força política almunicipi (5 Regidors i 1 ConsellerComarcal).
¿Significava això el fi d'un pro-jecte polític iniciata l'ombra del fran-quisme, enfortitdurant la prima-vera democràtica iencara viu en ple-na grisor de nor-malitat política.?Significava això si-tuar Um9 en llin-dar d'un precipici?Qui coneix la nos-tra realitat, la rea-litat d'un municipicom el nostre sapmolt bé fins aquin punt la complexitat del ma-teix incideix de manera importanten els resultats electorals.
Poc desprès de les eleccionsmunicipals ja vam dir que ningús'afanyés a signar certificats de de-funció, ni veure en la pèrdua elec-toral cap renúncia de les raons queens van motivar a ser presents a leseleccions municipals. Les mateixesper les quals hem estat còmplicesde les més grans transformacionsdel nostre municipi, protagonistesde la nostra història contemporà-nia.
Un municipi canviant, més gran
(prop de 25.000 habitants), mésmetropolità ens ha complicat unsresultats electorals però, no ensenganyem, ens ha donat la mésgran entrada d'homes i dones d'a-quest nou municipi dins el projectepolític d'Um9. De fet hem con-vertit entre totes i tots el projectepolític d'Um9 en un instrumentd'intervenció política i social a l'al-çada de les circumstàncies. Cappartit, ni el propi Psc-Psoe amb to-ta la seva majoria absoluta, té avui
el capital humà, en nombre i vo-luntats, que té Um9. Si la nostraopció serà o no opció de governdependrà de molts factors. El queés important ara no és fer quinie-les, que mai les hem fet, sinó tre-ballar políticament i socialment pertal d'estar presents allà on es pre-nen decisions i participar en la me-sura que puguem del procés polítici social del nostre poble.
Darrerament observem ambpreocupació en el Govern Muni-cipal mostres evidents d' abando-nament de les polítiques socials,manca de disciplina urbanística,
propostes constants d'aparador imanca d'iniciatives econòmiquesque cal contestar. Cinc anys de malanomenat govern socialista no sónsinó la constatació d'una suposada"normalització política" que potabocar el nostre municipi a: l'estan-cament econòmic per manca d'ini-ciatives i actius econòmics i abo-cament única i exclusivament alsector especulatiu i de la construc-ció; el greuge social per l'abandóde polítiques socials i el desinterès
pels nous focus de marginalitzaciósocial i econòmica; l'estancamentcultural per l'aposta econòmica ide suport a cert sectors socialsamb clares finalitats electorals,d'amiguisme i clientalisme polític.
Abocar-se a una política d'in-versions amb clares coincidènciesamb el mapa electoral que els haestat favorable. Acaparar la infor-mació en els mitjans de comunica-ció comarcal, gràcies a la maqui-nària burocràtica de que disposa icom a contrapartida de la publici-tat pagada amb els diners de tots.Disposar d'un govern d'onze regi-
dors d'un cost anual de més de 43milions de pessetes, tres d'allibe-rats, dos càrrecs de confiança i noassistir a comissions i delegar entreballadors de l'Ajuntament lesfeines de representació política ésdesídia i no fer la feina per la qualhan estat elegits. Malgrat tota la le-galitat és prepotència i poc demo-cràtic.
Davant aquesta situació, el nos-tre posicionament és clar. Una par-ticipació democràtica, una voluntat
de fer-nos nos-tres els afers col-lectius, de man-era d'entendre larepresentaciópolítica i la de-fensa dels inte-ressos col·lectiusque va més enllàdel debat parti-dista i que situaels homes i do-nes d'Unitat Mu-nicipal9, els seusregidors i regi-dores en la ne-
cessitat de fer de la seva acció po-lítica una clara garantia de servei ala comunitat i de capgirar l'actualacció de govern.
En el camí de la intervenció irepresentació institucional i de lalluita i organització popular, l'A-juntament, la voluntat de ser pre-sents en el govern municipal era iés important. Com ho és la volun-tat d'aglutinar els sectors progres-sistes i d'esquerra transformadoradel nostre municipi.
Joan Torrents
Per una política municipal d'esquerresUm9 és una organització política municipal, decaràcter unitari i popular de Ribes i les Roque-tes. La lluita institucional, a través de la repre-sentació a l'Ajuntament i el Consell Comarcal,
és un eix més de l'activitat política d'Um9, jun-tament amb el desenvolupament i la potenciaciódels moviments socials, el foment de la partic-ipació, el debat i la mobilització populars.
Som Ràdio deixarà d'emetre el 31de desembre. El nou govern balearno n'ha previst cap partida pressu-postària pel 2004, amb la qual cosal'emissora pública que depneia de laconselleria de Cultura deixarà d'e-metre. El tancament de l'emissora,compromesa amb la llengua i la cul-tura de les Balears, ha estat critica-da per col·lectius de defensa de lallengua, mentre els treballadors del'emissora denuncien que no hanrebut encara cap explicació de l'ad-ministració. De moment, diuen,només saben allò que el consellerde Cultura va dir al Parlament, és adir, que Som Ràdio és una ràdio'il·legal' i 'il·legalitzable'. Els trebal-ladors han anunciat properes mobi-litzacions i n'han demanat suportsocial.
Ofensiva espanyolistaa Som Ràdio
Acusació contra unredactor de l’AvançDesprés de dos anys s'ha celebrat lavista contra el redactor del setma-nari valencià Avanç, apallissat per lapolicia el novembre de 2001 men-tre cobria una acció de protesta aCastelló contra l'embassament d'I-toiz (Euskal Herria). Malgrat quedurant el judici s’ha desmuntat laversió policial dels fets, el fiscalmanté l'acusació d’atemptat a l'au-toritat contra el redactor, demanant14 mesos de presó, inhabilitació,una multa de 400 euros i els costosprocessals. Pel que fa a les person-es que prengueren part en la protes-ta, una d'elles ha quedat lliure decàrrecs mentre que les altres dos nohan pogut ser localitzades.
Desembre 2003
Hamsa c/Miquel Bleach 15, Can Vies c/Jocs Florals 42, CS de Sants c/Olzinelles 30, Casal Independentista de Sants Jaume Compte c/Premià 31, Espai Obert c/Blasco de Garay 2, AC Arran c/Premià 20 A.P. Mawla c/ Salou 15 Adreces
Quina és la situació legal actual del'Hamsa?Després del judici contra la immobiliàriaCabrero Dos S.L per llei hipotecària,podriem dir que el cas està perdut. Larehabilitació que hem fet de l'espai, lavivenda i el projecte que desenvolupemno es discuteixen, en aquest tipus deprocessos, ja que tot gira al voltant deltítol de propietat. Creiem queel desallotjament es produirà enun termini d'un parell demesos.
En que consisteix el pro-jecte del centre social?L'Hamsa forma part d'unaxarxa d'infraestructures ambque s'ha dotat l'àmbit antago-nista de Barcelona. Està for-mada per una cafeta i una nauque han servit per l'autogestióde col·lectius així com con-trainformar i difondre un dis-curs crític radical amb lademocràcia de mercat. L'espaiha fet possible també reunionsi activitats de col·lectius, tro-bades i tallers diversos i projectes d'auto-gestió personal. Tot plegat ho intentemcoordinar des d'una assemblea setmanal.
Els mesos previs al Fòrum 2004 s'es-tan veient marcats per una ofensivarepressiva contra cases okupadeshistòriques a la ciutat com la Kasa dela Muntanya o les Naus a Gràcia.Quina lectura en feu?El Fòrum 2004 representa l'operacióespeculativa més gran que ha viscutBarcelona des dels Jocs Olímpics. Imposai consolida un model de participació ciu-tadana (la cultura de la pau) tutelada perles institucions. L'amenaça a les okupa-cions no és altra cosa que un atac direc-
te a l'autorganització posant en perillespais de trobada, debat i autogestió delsnostres projectes polítics, socials i de vida.
Quin projecte urbanístic afecta elsolar on esta situada l'Hamsa?El solar està afectat per un PERI que pro-jecta obrir noves vies rodades peralleugerir de trànsit a la plaça Espanya i
al carrer Tarragona; d'altra banda estàpensat d'ubicar-hi 36 vivendes de luxe,una plaça dura i 200 places d'aparcament.
Quin paper hi ha jugat el Districte ?La situació de degradació de la part nookupada és responsabilitat directa del'Ajuntament i l'antic propietari. L'estatlamentable del solar és una maniobra perfer-nos responsables de la degradació.Mai ens hem negat a l'enderrocament dela resta de la finca. Hem facilitat l'accés atreballadors que venien amb aquestpropòsit. Però no hem acceptat, ni hofarem, cap projecte que no contemplil'existència del centre social en un barrimancat d'espais socials no institucionals.
Tant la FAVB com la majoria d'asso-ciacions veïnals del districte de Santshan recolzat sempre les okupacions ihan denunciat les maniobres especu-latives dels nostres barris. Comdescriurieu la vostra relació ambl'Associació de Veïns i Comerciantsd'Hostafrancs?L'Associació de Veïns d'Hostafrancs ha
actuat des del moment de l'okupació,i aquests darrers mesos de formamés insistent, com un autènticsatèl·lit del Districte, pressionant atotes les instàncies al seu abast pertal que ens féssin fora. S'han negatsistemàticament a dialogar sobre unasolució que permetés coexistir unespai d'ús comunitari, com ara unaplaça, amb l'edifici que okupem.Nosaltres hem defensat sempreaquesta postura. Ara bé, ens oposema la construcció d'un pàrquing que,a més de ser incompatible amb l'exis-tència del centre social, respon úni-cament a la transformació a ques'està sotmetent el barri amb pro-jectes com l'ampliació de l'Estació deSants, el centre comercial de Les
Arenes o l'aparició a la carretera de Santsde grans cadenes comercials en detrimentdel petit comerç.
Com heu pensat encarar aquestanova amenaça de desallotjament?Per començar, hem fet una crida a lasolidaritat activa perquè defensin elprojecte polític de l'Hamsa tots aque-lls col·lectius autorganitzats i assem-blearis, des de grups feministes a pro-jectes de contrainformació, que han feti fan servir el centre social. Vàriescomissions de treball ja s'han engegat.Esperem que en les properes setmanesels carrers se’n facin ressò.
ENTREVISTA AMB DOS MEMBRES DEL CENTRE SOCIALOKUPAT AUTOGESTIONAT HAMSA”
L’ENTREVISTA
"Hem fet una crida a la solidaritat perdefensar el projecte polític de l'Hamsa"
El centre social okupat i autogestionat Hamsa vanèixer ara fa set anys i mig amb l'objectiu de donarcobertura a la necessitat d'espai de diversitat decol·lectius autònoms de dins i fora del barri i ambun plantejament rupturista amb les formes organ-itzatives tradicionals. Ara fa un mes i escaig,
l'Hamsa s'ha enfrontat al tercer procés judicial, elque sembla ser una nova i potser definitiva ame-naça de desallotjament. Dues personsesdel’Assemblea de l'Hamsa ens expliquen com pensendefensar l'emblemàtic centre social.
Act
ivit
ats
Procés de “renovació” de Barcelona, la col·lecció completa la podeu trobar
a www.asfe.org
Elba S. Mansilla
Presentació “La vuelta a la naturaleza”Dijous 4 de desembre a les 19h. a la biblio-teca del Vapor VellPresentació del llibre de Josep Mª Rosselló
Massa Crítica - bicicletadaDivendres 5 de desembre a les 20h.plaça dels Països Catalans
2a BOTIFARRADA A LA CONSTITUCIÓ Dissabte 6 de desembre a la plaça Osca
Diverses activitats durant tot el dia, concursde botifarra, tallers de pancartes, actepolític, botifarrada i manifestació contra laconstutució a les 18h. a la pl. Urquinaona
Presentació “La Corriente”Divendres 12 de desembre. a les 20h. aCan ViesAmb Luís Andres EDO “debats ideològicsdins les presons del franquisme
Presentació campanya postalsDissabte 13 de desembre tot el dia, pl. SantsTour pels diferents punts calents del barri.
Jornades-tallers de disseny gràfic20 i 21 de desembre a la tarda a Can Viesdissabte per la tarda es farà un curs dephotoshop-gimp i diumenge un curs deQuark-Scribus, equivalents en software lliu-re dels comercials programes de disseny