Periòdic de comunicació popular

Santsi barris veïns

55setembre 2002

5.000 exemplars

Mensual

4-5 1086Especial Festes Majors

Repressió a la solidaritat

Primera entregad’unes reflexions

sobre participació

Les aventures deldrac Malaherba

ArreuSants En movimentParèntesi

CSA Can Vies (carrer Jocs

Florals 42, 08014 Sants, BCN)

Telèfon: 93 422 16 12

Correu electrònic:

llaabbuurrxxaa@@lllliibbeerrttaatt..ccoomm

Distribució gratuïta

> pàgina 2

> pàgina 3

> pàgina 11

Guatemala:Pau sensejustícia?

11-S: un anydesprés

Es buscaenginyer

> QUÈ ESTÀ PASSANT AL MÓN?

> pàgina 9

Nou espai dedones alPoble Sec

> OPINIÓ

La Diada es viu a Sants

La Torreta segueixa la Bordeta

Aznar dinamita lasituació d’Euskadi

Com si es tractés d’una escena dela pel·lícula La estraegia del caracol, ladescoordinació entre els jutjats i lapolicia va evitar pels pèls el de-sallotjament de la Torreta, casa

okupada des de fa tres anys a laBordeta, i que serveix de vivendamitja dotzena de joves. L’excusa vaser la manca d’efectius policials.

Les 80.000 persones que el 14 desetembre van recòrrer els carrersde Bilbao demostren que la il·legal-ització de Batasuna fa preveure unfutur immediat ple de problemes.Més que trobar una solució, la

decisió del Govern espanyol com-plica substancialment la situació aEuskal Herria. Tot i la forçadahomogeneïtat de la premsa, no éspoca la gent que la critica.

Es pot dir que l’acte realitzat el pas-sat 10 de setembre es va consolidarcom la nostra manera de celebrar laDiada al barri. A part de les activi-tats centrals que el mateix Onze esfan al centre, a diversos barris es fanactes paral·lels, i un d’aquests va serel de la plaça Osca, que per tercerany s’organitza des del Casal Inde-pendentista i altres col·lectius delsbarris de Sants. Hi van assistir unes250 persones, que durant quasi treshores van recordar l’OperaciónGarzón del 1992 amb la interven-ció d’un dels detinguts i el passi d’unvideo realitzat pel desè aniversarid’aquells tristos fets, van sentir elsparlaments d’un nordamericà i d’unamazigh i van poder gaudir d’uncantautor, de gralles i de dolçaines ivan poder veure com els Castellersalçaven un pilar. També van poderdegustar diversos tipus de begudesde la terra.

Unes 250 persones van assistir a l'acte, dedicat enguany a l'Operación Garzón del 1992

El 10 de setembre es consolida com a dia de celebració propi del barri

>> pàgina 3

GUILLE

INTERNET/GARA

TONI

>> pàgina 3

>> pàgina 10

2

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpiniósetembre 2002

Cartes a la BurxaDonat que aquest mes no ens ha arribat cap carta a la redacció, usanimem a omplir aquest espai . Envia’ns el teu escrit a l’adreça elec-trònica laburxa@llibertat.com o a Can Vies (c/ Jocs Florals 42 BCN08014) o a mà a la bústia de l’AC Arran (c/ Premià 20).

LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció que es trobados cops al mes al CSA Can Vies (Jocs Florals 42) Periodicitat: MensualTelèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@llibertat.comLA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Periòdic de comunicació popular de Sants

i barris veïns

En aquesta Burxa han col·laborat: Alba Ayala, Roser Benavent, Bernat CostaReimondez, Toni Gonzàlez, Ivan Miró, Gemma Parera Àlvarez, Ivan Rubio iGarcia, Raül, Guillem Sànchez, Roger, Joan Teran, Pau, Les Tenses, DavidPositiu, Les Diabòliques, Josep Marcé, Lancelot, Soto, Maje, Miquel Darnès,Txepo.

Editorial Fonament alisme ianqui

Les Festes Alternatives caminen Les festes alternatives creixen com a espai de trobada; un espai de

treball conjunt de col·lectius i grups del barri, un espai per coneixe’ns,d’unió i de diversió. Un espai per recordar aquells aspectes que enspreocupen i pels que ens mobilitzem: el soterrament de les vies, l'es-peculació al barri i els presos i preses... Cada any s'hi apunta més gent.Alguns potser ja no ens veurem fins l'any vinent; d'altres durant l'any,d'altres qui sap quan ens retrobarem, però mentre tinguem les festestenim assegurat aquest espai de conjunció i de vitalitat. De tota mane-ra, malgrat el bon sabor de boca que ens han deixat, també hi ha unregust amarg. Lamentem les molèsties que el soroll fins altes horesde la matinada ha ocasionat al veïnat. Però també volem reivindicaruna festa major una setmana a l'any al carrer sense limitacions horàries.Perquè el carrer pugui esdevenir, a part d'un lloc de pas, de corregudes,de consum, de trobada, de pàrking de cotxes... un espai exclusiu pera la gent; de sociabilitat, activitat i festa. També volem recordar queels diners que s’obtenen de les Festes no són per cap profit person-al, sinó per finançar les lluites en favor d’un barri i un món més just.

Del recompte de les fredes es-tadístiques s'obté un resultat de14.000.000 de morts l'any com aconseqüència de l'expoli coloniali de les dinàmiques de dominaciói dependència econòmica que en-capçalen els EUA. De totes aques-tes morts no en sabem res de lesseves vides, ni dels seus familiars,ni dels seus països, tampocexisteixen psicòlegs que estu-dien els traumes que han dei-xat enrera, ni reportatges avor-rits que enalteixen la sevavalentia, ni molt menys home-natges. Són morts silenciades,una xifra que sembla no tenirresponsables.

De les 6.800 víctimes de l'a-temptat de les Torres Bessonesen canvi ho sabem TOT. Sónmorts sentides per tot el planeta iel seu responsable: "el terrorisme",ha servit d'excusa per engegarguerres interessades.

Els EUA tenen una llarga his-tòria d'accions criminals al darrera,han finançat desenes de guerres,donat suport a molts dictadors ibloquejat als països que li hanplantat cara. Alhora és el país més

poderós del món. És clar, una co-sa porta a l'altra, l'expoliació i l'ex-termini són la base de la seva ri-quesa. La magnitud de la tragèdiaés tal que obligatòriament s'ha detergiversar per a poder-la preser-var i EUA té la prepotència depresentar-se com la civilitzaciómés democràtica i amb més lliber-

tats. A l'altra banda, els pobles quees rebel·len a la opressió i a la mi-sèria van entrant a la llarga llistadel terrorisme internacional.

Vist d'aquesta manera, gairebésembla estrany com l'imperi ame-ricà no ha patit més atemptats. Lagran Amèrica no desperta granssimpaties entre la gent oprimida iconscienciada. Per això el mateix

dia de l'atemptat apareixien grapatsd'acudits. Per això la primera reac-ció de molta gent va ser un som-riure on s'intuïa que "ja us tocavaprobar la vostra pròpia medicina".

Però un imperi és un imperi,amb serveis d'inteligència perfec-cionats, poderosos instrumentsmilitars, el control de la informa-

ció, pocs escrúpols i molta ar-rogància. Després d'un any, del'atac a l'Afganistan i la decla-ració de guerra entre el Bé i elMal, sembla ser que han ren-tabilitzat al màxim l'11 desetembre. De fet, és la conti-nuació de la política nord-americana, l'antic pretext delde l'anticomunisme “reaganià”ha passat a ser l'antiterrorismeper al Bush fill. Els objectius,

els mateixos: el control del petroli;impulsar el mercat de la guerra i l'ar-mament en moments de crisis; im-plantar-se en llocs estratègies i tren-car les possibles resistències. És adir, afiançar el seu poder i domini inseculum seculorum mentre fa creureque els dolents són els altres...

Alba Ayala

També podríem ser BatasunaFinalment, l'Estat espanyol s'ha decidit: ha començat a il·legalitzar

Batasuna. Això vol dir que després de 25 anys l'Estat espanyol fatornar a la clandestinitat a tot un moviment d'alliberament.Quan elsi les basques van dir majoritàriament que no a la Constitució, ho vanfer perquè aquesta no respectava el seu dret a decidir el seu futur coma poble. En aquell moment, l'esquerra abertzale es va plantejar compodia seguir lluitant per aconseguir que aquest dret elemental fosreconegut i va considerar necessari aprofitar els petits espais de lliber-tat que la Constitució concedia per avançar en la resolució del con-flicte armat en termes de democràcia i territorialitat. Per això va néixerHerri Batasuna, i per això existeixen Euskal Herritarrok i Batasuna.

Però quan es plantegen les alternatives en els seus termes més clars,quan més a prop està el conflicte de la seva solució política, l'Estatespanyol se'ns torna a mostrar amb la seva veritable careta, l'únicaque té: la que no accepta la llibertat dels pobles, la que està en con-tra de la llibertat en general. Per això nosaltres ens solidaritzem ambels i les basques i amb la gent de Batasuna. Nosaltres no volem queens passi el que descriu el famós poema de Bertold Brecht.

*El club selecte dels països rics amb EUA al capda-

vant, el 20% de la població, acapara el 86% de la

riquesa mentre que el 20% més pobre només té accés

a l'1%.

*Les 225 persones més riques del món, la majoria

nord-americanes, s'enriqueixen a un ritme de 100.000

ptes. per segon; posseeixen la mateixa riquesa que

la meitat de la humanitat.

*Els EUA tenen un pressupost militar de 380.000

milions de dólars, amb 80.000 n'hi hauria prou per

satisfer les necessitats bàsiques de la majoria empo-

brida.

*Si reduíssim la població de la Terra, en proporció

a l'actual ordre econòmic, a un petit poblet de 100

habitants, 6 persones acumularien el 59% de la rique-

sa de tot el poblet i totes 6 serien nord-americanes.

*Cada dia moren de fam 70.000 persones, i no pre-

cisament als Estats Units.

*A l'atemptat de l'11 de setembre als EUA van morir

6.800 persones.

Conten que quan el duc deBerwick va entrar triomfant aBarcelona el 12 de setembre de1714 va quedar astorat de l'he-roïcitat del barcelonins: "Vehentque los menestrals, tothom se'nva anar a treballar de son ofici,preguntà lo general que ahont erala guarnició; respongueren que lossoldats eren aquells menestralsque treballaven."

Els barcelonins i barcelonines,les dones van col.laborar activa-ment en la defensa , com la ma-joria dels habitants dels Països Ca-talans, no volien un rei que no es-tava disposat a respectar la conti-nuïtat de la nació, per això vanlluitar fins a l'extenuació i per aixòvan patir una brutal repressió.

Han passat 288 anys i les coseshan canviat tant que diríem que

estan al revés, com el retrat de Fe-lip V al museu de Xàtiva, ciutatque el Borbó va reduir a cendres(la seva dèria incendiaria era fa-mosa, fins i tot volia convertirBarcelona en una foguera de SantJoan). Ara, la immensa majoria dela població vota a partits queestan a favor de l'actual Borbó,gens partidari de respectar les lli-bertats nacionals nostres. Nomésun 8,68 per cent dels votants enles darreres eleccions regionals-autonòmiques van fer-ho a l'úni-ca formació amb cara i ulls quealmenys formalment es declararepublicana i per tant antibor-bónica tot i que ells en dirienantimonàrquica per no ofendre.

Cada onze de setembre milersde ciutadans de la vella Catalunyatalment com es fa al País Valencià

cada 25 d'abril, dia de la batallad'Almansa honoren els morts perla causa, la qual cosa ens sembla simés no edificant, llàstima que els364 dies restants les coses són moltdiferents. La majoria del qui l'onzesurten al carrer i els que es quedena casa que cada vegada són mésviuen, pensen, actuen, treballen, ifins i tot molts d'ells parlen, deforma molt semblant a com hofarien si fossin els descendents delsrepobladors del territori després del'extermini total dels autòctons,cosa que planejava el Borbó. Elsconsellers reials li ho van treure delcap, llestos com eren ja albiravenque d'aquella maltempsada no ensreferíem i que seríem gairebé persempre més borbònics.

Quel Ness

Durant les Alternatives es va pin-tar un mural de rebuig a una classepolítica, mentidera i podrida , moltllunyana als interessos de la majo-ria de ciutadans, mitjançant la fra-se "Ni us volem ni us necessitem"i amb les cares de l’Alcober, el Clos,el Pujol i l’Aznar. De seguida apa-rexia la brigada de pintades deBCNeta!. L'objectiu era clar, censu-rar la pintada que donava color a laplaça i veu a tots aquells vianantscansats dels seus governants.Finalment, van marxar, advertintque els d'adalt estaven emprenyats

i consideraven ofensiu el mural.L'endemà ja no hi era, havia sigutcensurat. Al seu lloc hi havia unaparet grisa com la vida que prete-nen que portem: callats i sense llui-tar, com durant el franquisme men-tre que s'omplen la boca de demo-cràcia i llibertat. Està clar que en-cara avui censuren com a la dicta-dura. Aquest n'és un exemple, peròtambé n’hi ha d'altres com la illega-lització de Batasuna que nega la lli-bertat d'expressió. Tot i així no ca-llarem per molt que ens silenciïn.

Ivan Rubio

L’Ajunt ament censuraOPINIÓ

SALT DE PLENS Borbònics per sempre

setembre 2002SantsSantsSantsSantsSantsSants

Anul·lat el desallotjamentde la Torret aGemma P.A./SANTS

El desallotjament de La Torreta,previst pel 2 de setembre no es vafer efectiu. La policia no es va pre-sentar a última hora (sembla queper manca d'efectius) i es signà lasuspensió del desallotjament, finsa nou avís. Mentrestant, unes centpersones es concentraven i mos-traven el seu suport davant de lacasa. L’esperava acabar amb unesmorzar, i prou. També espe-raven a la cantonada els paletesdestinats a destrossar l'interior dela casa i fer-la inhabitable. Aquestera el destí que els propietaris, lafamília Martínez Giner, tenienprevist per La Torreta: convertir-la en inservible i mantenir-lainhabitada. Un bon paquet pervendre a una constructora, la qualse suposa que ja se n'encarregaràde fer fora els inquilins de la casadel costat.Davant d'aquest projecte dels

propietaris (confirmat per ells ma-teixos), tot intent de diàleg emprèspels okupants ha acabat amb fra-càs. Darrerament se'ls va fer unaentrega de firmes en rebuig al de-sallotjament, la majoria de veïns iveïnes del barri. Ni això, ni la soli-daritat mostrada davant de la casa

el dia previst pel desnonament idies anteriors amb una concentra-ció, ha frenat de moment la deci-sió dels propietaris.

Procediment judicial dubtós

A les ja existents irregularitatsjudicials (no informar l'advocatde la part acusada), es suma elque pretenia ser un desallotja-ment irregular. La jutgessa haviadictat l'ordre sense resoldre l'úl-tim recurs emès pels okupants.Tot això ha portat a presentar una

denúncia contra la jutgessa i ademanar-ne la suspensió.

Escratxe als propietaris

El soroll de plats i cassoles vadestorbar la tranquil·litat delspropietaris de La Torreta el dijous12 a la tarda. Unes 30 persones esvan concentrar davant de la sevabotiga al carrer Olzinelles, fentsoroll i amb pancartes, per tal dedesemmascarar els projectes es-peculatius d’aquesta família delbarri.

Roser Benavent/SANTS

Una de les guerres en marxa al bar-ri és la coneguda reivindicació delsoterrament de les vies. Davant laproposta de l'Ajuntament de fer uncalaix de sis metres que separariaencara més el barri i consolidaria elsracons foscos i llòbrecs de Sants, elsveïns demanen que les vies, totes,entrin a Barcelona a sota terra. Aixòpermetria obrir un gran espai ciu-tadà i connectar els nostres barris

L'Ajuntament, com sabeu, s'haplantat amb l'argument de que l'o-bra és tècnicament impossible, iaquest és el repte dels veïns. Nom-brosos tècnics amb els que han par-lat confirmen que l'obra és factible,però quan se'ls demana que ho de-fensin públicament i enfront de l'A-juntament, Generalitat i Ministeride Foment a tothom li entra la por.

Cal un grup de tècnics que s'im-pliquin i avalin allò que tots sabem.Primer per portar la reivindicació aun aspecte purament econòmic opolític, que és com és, i segon perconvèncer els veïns tebis davant lareivindicació.

Només cal fer un exercici d'ima-ginació: penseu que hagués passatsi quan es van soterrar les vies delsFerrocarrils Catalans del carrer Bal-mes (fa molts, molts anys) els polí-tics haguessin decidit fer-ho fent uncalaix. O el mateix amb el nou túnelque han de fer al carrer Mallorca, oel que van fer al carrer Aragó.Tindríem una ciutat plena de ca-laixos, barreres urbanístiques iracons foscos. Per què el que no ésbo per Barcelona si ho és per Sants?

Pobre Sants, que Santa Maria iSant Medir et protegeixin d'aquestspolítics.

Veïns busquenenginyer enrollat

Roger Sánchez Amat/Sants

L'Onze de Setembre és una d'aque-lles dates intocables del calendari decelebracions, com ho poden ser elPrimer de Maig, el 28 de Juny o el8 de Març. A part del actes centralsque es realitzen el mateix dia a lesciutats, és habitual que pobles i bar-ris realitzin en paral·lel la seva prò-pia celebració. I és això el que pertercer any es va fer a la plaça Oscael passat 10 de setembre. Aquestaés la data escollida per diversoscol·lectius de Sants, Hostafrancs ila Bordeta per commemorar laDiada. I es pot dir que aquesta citas'ha consolidat plenament.

Record de les detencions del 92

Enguany l'acte va anar dedicat al'Operación Garzón, nom sota elqual es coneix la campanya de de-tencions perpetrades just abans deles Olimpíades del 92 pel jutge-

estrella amb una clara intenciód'escarmentar l'independentismecatalà. Entre el juny i el juliol d'a-quell any, més de 60 persones vanser detingudes amb l'excusa d'asse-gurar la pau olímpica, segons la ver-sió oficial. Altres fonts assegurenque es tractà d'una maniobra decàstig, ja que Terra Lliure quasi noexistia llavors. Una vintena de de-tinguts van ser sistemàticament tor-turats per la Guàrdia Civil fins aaconseguir les declaracions quevolien. D'això i més en va parla elJoan Rocamora (empresonat qua-tre anys) i el periodista David Bas-sa, ajudant-se d'un video editat pelsdesè aniversari dels fets. Abans,però, un membre de l'organitzacióva llegir un escrit i el nord-ameri-cà Frank Kraven i l’amazigh (poblebereber) Abdul, tots dos residentsaquí, van realitzar en català dos par-laments de solidaritat. Per acabard'arrodonir el dia, el Manel va can-

tar dues cançons, el Castellers deSants, que van aprofitar per assajara la mateixa plaça Osca, van fer unpilar, els seus grallers van tocaralgunes peces i dues valencianes

van tocar La Muixeranga.La Comissió que el present any haorganitzat l'acte ha estat formadapel Casal Independentista de Sants(l'impulsor de la idea), l'Arran,

Maulets, Diables, Endavant i lapròpia Burxa, i ha comptat amb elsuport de Sants 3 Ràdio, el CentreSocial, la CAL, els Castellers i lacampanya “Jo també em planto”.

L’acte del 10 de setembre reuneix a250 persones a la plaça Osca

L a crida al soterrament, visible al pregó de les Festes Majors ROSER BENAVENT

TONIMoment en què es va interpretar la sempre emotiva Muixeranga.

Acudit enviat a la redacció del Contra-Infos. MGUENENG-ROGER

3

setembre 2002

4

SantsSantsSantsSantsSantsSants

EEll LLookkaallAAssssoocciiaacciióó CCuullttuurraall

EEll RRaavvaall

c/de la Cera 1bis 08001 BarcelonaTel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58

ellokal@pangea.org / ellokal@sindominio.net

llibrescontrainformaciórevistes músicasamarretespedaços...

horari:matins, de dimarts a divendres de 10.30 a 14htardes, de dilluns a dissabtes de 17 a 21h

Carrer Premià 20 baixos 08014 Sants Barcelona

Telèfon i fax: 93 422 16 13

Gaudint de la Fest a MajorGemma P.A. Fotos: Toni i Ivan/SANTS

Concurs popular

Les Festes de Sants s'han vist incordiades aquest any perles fortes plujes que van caure durant el seu inici. Però, sor-tosament el temps va acabar pemetent que gaudíssim deles Festes Majors, amb una gran dosi d'activitat a moltscarrers del barri, un pregó d'inici i, sobretot, molta músi-ca. Degut a les destrossesque la pluja havia causat alsdecorats, la Federació de car-rers anul·là l'entrega depremis i el pas del jurat pelscarrers. Però la situaciópropicià que prengués forçala votació popular que des defa tres anys organitza Sants3 Ràdio, i que es decidí tirarendavant aquest estiu. Esvan arribar a recollir més de1600 vots, i l'últim dia deFestes es va fer l'entregade premis. A l'acte, acom-panyat d'un vermut popu-lar, hi assistiren unes 500persones. El vencedor va serel carrer Alcolea de Baix, seguitde Vallespir i Comptes de Bell-lloc.

Un any més de Festes

Alternatives

El pàrking de plaça Sants ambJoc Florals esdevení un anymés l'escenari de les FestesAlternatives, amb el lema:"Plantem cara a l'Ajuntament,fem festes pel soterrament",amb el que es recollia tant elmalestar veïnal que darrera-ment s’ha fet palès contral’Ajuntament (okupació delple del Districte a Sants,manifestació contra plansurbanístics, a Barcelona), aixícom una llarga demanda veï-nal de Sants: el soterramentde les vies, i la conseqüentunificació del barri. Després de dos dies per muntar lacarpa, els decorats (al voltant de les lluites i movimentssocials), un pregó molt emotiu marcà l'inici de les festes.Van ser moltes les persones i col·lectius del barri que par-ticiparen en donar forma a aquestes festes, l’assistència ales quelas va anar in crescendo des de dimarts a dissabte. Lesactivitats més massives van ser els concerts i els punxa-dis-

cos de les nits. Però també el tradicional cercacarrers, ama-nit amb cultura popular, va tenir molt bona acollida. I hemde recordar l'original gimkama, els menjars populars, elspassi de vídeos sobre Sàhara, l’acte antirrepressiu, el con-curs popular de paelles, els espectacles... En resum, cincdies de non-stop que no s'obliden fàcilment.

Un pregó de primera

Un pregó que posava la pell de gallina inagurà les FestesAlternatives dimarts 27 d'agost. Amb una performance esrecollien i recordaven problemes que afecten al barri deSants i fora d'aquest. Es mostrà de forma molt visual labarrera que suposen les vies per a la convivència a Sants ila manca de voluntats polítiques per unir el barri; una

reivindicació que fa molts anys que els veïnat porta recla-mant. En resum, un caixó no és la solució, ja que el barride Sants seguirà dividit. Però tampoc el barri que ensofereixen les constructores és el que volem. Es va aprofi-tar per denunciar l'especulació i les amenaces de desallot-jament de l’Hamsa i la Torreta. Finalment vam tenir unaestona amb nosaltres la veu de la Laura, detinguda i tor-turada sota la llei antiterrorista després d'una nit a les Festes

l'any passat, i actualment em-presonada sense proves a l'es-pera de judici. També es varecordar la resta de presos po-lítics catalans, com en Zigor, enDiego, en Juanra que haguéssimvolgut tenir amb nosaltres a lesfestes, al carrer, a casa.

Un racó pel Sàhara

Una de les activitats inclosesdins el marc de les FestesAlternatives va ser una maratóde vídeos sobre el PobleSaharauí el dissabte 31 d'agost alCentre Social. L'objectiu era do-

nar a conèixer aquest po-ble, la seva història, orga-nització, el seu país, lesseves aspiracions... Tot aixòen un moment decisiu perla solució del conflicte delSàhara Occidental. Les Na-cions Unides van descartarel passat juliol la propostamarroquí d'integració defi-nitiva del territori delSàhara Occidental amb unapretesa concessió d'auto-nomia, i s'obre ara un perí-ode de recerca d’una so-lució sota la premissa derespectar el dret a l'auto-determinació del PobleSaharauí. Des de l'As-semblea de Barri, organit-zadora de l'acte, es pretenia"fer arribar a la població engeneral, i als veïns i veïnes

de Sants en particular, una realitat de la que se'n parlaràcada vegada més i que podria convertir-se, vergon-yosament, en moneda de canvi en les malmeses relacionsentre el Govern Espanyol i el Regne del Marroc". Els setvídeos que es projectaren recollien el conflicte polític através del menjar i les costums d'aquest poble; i de l'exili,els camps de refugiats, la vida sota l'ocupació...

1

23

84

5

6 7

Buffet lliure i cuina casolana

de dimarts adissabtes de13h a les 16h

Pl Osca 10telf: 93 332 89 48

7

només

setembre 2002SantsSantsSantsSantsSantsSants

5

Durant l'actuació de Cheb Balowsky a Sants-Estació, el públic es vaquedar astorat amb l'aparició a l'escenari de tres persones amb unapancarta: "La Torreta es queda a la Bordeta". Així anunciaven l'a-menaça de desallotjament de La Torreta pel proper 2 de setembre.El propi cantant del grup va llegir una nota convocant la concen-tració. Mentre els Diables van encendre dues carretilles, que vandonar encara més força a la reivindicació de l'escenari.

En uns dies en que tots els carrers s’engalanen i es posen macos, les Alternatives vantenir problemes per triar la temàtica. Aquest espectacular mural, que feia referència a lainutilitat de la classe política per a la gent va ser fulminantment borrat per una brigadamunicipal amb matinalitat i alevosia.

Davant d'una multitudinàriaassistència es va lliurar el premidel concurs popular que Sants3Ràdio organitza, al carrer guan-yador, Alcolea de Baix. Tambées van entregar altres premis,com el del carrer Guitard pelsdeu anys de Festa Major; el del'oient de l'any, la Maria San-juán, la iaia de la ràdio; i unsobsequis als comerciants del'any: Kashmir Music i Xur-rerria Montse. A destacar l’es-telada que presidia el castell.

Un pregó teatral vainagurar les FestesAlternatives, però tambéen va fer la cloenda eldissabte a la nit. Tot i serla segona vegada, seguiacausant emoció al recor-dar els presos i les lluitescontra l’especulació i pelsoterrament de lesvies.Va ser protagonitzatper un grup de noudones.

Un pregó que pretenia ser diver-tit, no els va acabar fent gens degràcia a alguns. Toni Albà co-mençà imitant l’Aznar, el Mara-gall, el Mas i el mateix rei.Després, tot i no estar previst, litocà el torn al públic, que s’ex-pressà amb crits i xiulades contrael regidor del Districte: “Alcoberespeculador” i “Alcober botifler”.

L’acte antirrepressiu del dimecres a la tarda a les Festes alternatives vaser un altaveu tant dels presos socials en lluita, com dels presos polítics.Es llegiren cartes del Diego i en Juanra i s’escoltà una cinta de la Laura.,detinguda i torturada sota la llei antiterrorista ara fa just un any.

Una mica de tot...

Si Artur Mas es volia lluïr passejant pels carrersde Sants amb un ampli somriure, va quedar benservit amb les xiulades que 80 persones li vandedicar al seu pas pel carrer Galileu. La GuàrdiaUrbana no va trigar en venir, però encara hi vahaver temps per desplegar una pancarta en favordels presos polítics catalans.

Un pregó accident at

Acte antirrepressiu a les Festes

Pancart a sorpresa

Xiulada a Artur Mas

TONI

J.S.

TONI

IVAN

TONI

IVAN

IVAN

A l’Ajunt ament no li agrada segons quina decoració

Col·lecció de fotos:

Les Festes Alternatives

1. Concert d’Aluminosi.2. Cantant de Ki Sap.3. Dificultosa prova de la gimkama.4. Espectacle de foc: Ton-i-ton5. Un dia qualsevol a les Festes.6. Ball de gitanes de Ribes amenitzant elcercatasques7. Una de les pancartes desplegadespels presos polítics catalans.8. Moment clau del pregó inagural.

Una activitat ben original esva realitzar per primer copa les Festes Alternatives.Encara que no es va poderacabar, tothom que hi parti-cipà va riure molt amb elseguit de proves que recor-rien tot el barri, sota un sor-prenent lema: “Vet aquí unavegada una vila alliberada”

Gimkama alliberada

La marató de vídeos sobre el Sàhara ales Alternatives, va intentar acostantr-nos a la realitat i el conflicted’un paísllunyà, però a la vegada proper.

El pregó mésemotiu

El concurs popular

TONI

· DISTRIBUCIO PRODUCTES ECOLOGICS IDE COMERÇ JUST· COOPERATIVA AUTOGESTIONARIA· ECONOMIA SOCIAL ALTERNATIVA

c/. Avila, 71-75 àtic. 08005

Barcelona

Tel: 93.485.5596 Fax: 93.485.5609

monverd@retemail.es

setembre 2002 ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

6

Les aventures del drac Malaherba Oferta en herbicoles!

Els àpats de la precarietat

Ingredients: Una ceba, Gofio, oli, aigua i sal.Elaboració: Sofregim mitja ceba picada amb una mica de oli fins que quedi ben daurada.Afegim quatre cullerades de gofio i ho removem fins que sigui una bola ben barrejada itorrada. Tot seguit, aboquem aigua tíbia poc a poc fins que quedi ben dissolt i una micacaldoset. Posem la sal i ho deixem bullir tot removent-lo fins que espessí una mica.

El gofio, originari de la cultura Guanche (Canàries), ha estat considerat el pa delspobres, i es pot elaborar amb tot tipus de cereal si bé actualment predomina el de blatde moro. Les seves propietats vitamíniques (B1,B2,B3 i C.) les proteïnes, fibres, magne-si, ferro, calci i sodi el van convertir en un plat bàsic per superar la pobresa i les èpoquesde fam.

La Burxa ofereix un espai publicitariper comerços, bars, locals socials,editorials, discogràfiques i d'altresque vulguin anunciar-se. L'espai es composa de quatre anun-cis per pàgina de 63’5x60 mm. Encap cas els i les anunciants esresponsabilitzen dels continguts.Abstenir-se entitats bancàries,multinacionals i immobiliàries.Cada requadre costarà 21E (3500 ptes)i si es volen ocupar dos, 36E

(6000 ptes)Plaça Osca, 8Tel. 93 531 30 48

Fusteria d’encàrrec imobles a mida

El que més emfot de tornara l’escola noes aguantaraquest pal deprofessor,sinó l’atrac amà armadaque suposa.

Temps crucials s´acosten als nos-tres balcons tropicals. Llàstima delsoso-agost que ens ha tret tantes pre-ciades hores de sol, (a nosaltres ensdona igual, perque no hem fetvacances!).

En període de floració, és quan laplanta necessita més teca i més aiguai és posible que us apareguin símp-tomes carencials derivats de la faltade “menjar”, així doncs no dubteu enabonar-les, prudentment aixó sí,perquè més val que es quedin curtesde fertilitzant que no que en tinguinen excés.

Si us ho heu passat d´adob,regueu-les abundament, fins que brol-li aigua pels forats una bona estona, iaixí netejareu les arrels de sals mine-rals saturades. Per algunes s´acosta eldia D (el dia D recollir), però tran-quilitat i paciència, que les presses uspoden traïr, i fumarieu herbeta. Lacollita és el procés més delicat inomés l´experiència us assegurarà quecolliu en el moment idoni. És difícilconcretar una data exacta ja que variamolt segons la varietat o el clima. Laplanta està al punt just de maduracióquan té el màxim de THC (tetrahidro-cannabinol “para los amigos”). Aixòsucceeix quan el voltant del 70% percent dels pelets de les flors han can-viat de color, de blanc a vermell omarró habitualment, i comencen aarrugar-se lleugerament. Hi ha unmétode més eficaç per esbrinar-hoperò és necesita d´un microscopi iheu de mirar que les glandules de

resina estiguin inflades i groguenques(com un xupa-xups de lllimona). Noles aboneu ni les pulveritzeu ambinsecticida dues setmanes abans decollir. Si no esteu del tot segurs dema-neu consell.

El Dr. Fumantxú us convida a totsi totes a “sortir de l´armari”, i no elde cultiu, sinó de l´armari que enstanca, ens multa, i ens discriminasocialment pel fet de consumir unasubstància prohibida “pel bé de lasalut pública”. Cada vegada som mésgent que plantem i ja és hora que hosàpiga tothom, que com més siguemmés riurem.

Dr. Fumantxú

Una nit de lluna plena enmig de les festes de Sants

S’alçaren amb alegria vilatanes i vilatansVan fer miques el Districte

I l’Alcober, ràpidament, caigué convicte

A la plaça Osca s’encengué una fogueraImmobiliàries, banquers i feixistes

els llançaren tots a la calderaSense cotxes, sense Fira ni comissaria

El Drac Mala Herba vetllava per la vila nit i dia

L’esglèsia de Santa Maria en un Centre Social es transformà

I les riqueses del Vaticà al poble van tornarEls treballadors de Can Batlló es van reubicar

I tota la zona es va ajardinar

Amb festa, morter i artilleriaVan cobrir les vies en un dia

Sants vila independent i capital dels Països Catalans

Foragitaren espanyolitos i acolliren immigrants

Benèvols com eren, al patró no van penjarPerò, sense descans, el feien treballar

I vet aquí que durant un temps als homes els posaren a fregar

i a les dones llegint el diari al sofà

I així mica en mica alçaren un Sants lliure i tropical

Amb solidaritat, lluita, compromís i alegria

Però un bon dia se’ls presentà pel davantla prova del mal:

Un gimkama on competiren per veure qui guanyaria

El Drac Mala Herba indignat s’hi va rebel·larI als vençuts, als que perderen, va fer guanyar

Vet aquí una vegadauna vila alliberada...

El raconet cannàbicSi voleu conèixer el final de la gimkama de les

Festes Alternatives, només cal que doneu un copd’ull als designis del Drac Mala Herba...

"Sopa de Gofio"

Horitzontals:1. Romania palplantatfins que tu arribessis.2. Així es diu l'escolaque ensenya les arts dela mar. 3. Desitjàveu.Una pinta de tres pues.4. Anarquia. Atuellsgrans destinats a la bu-gada. 5. Animal inter-locutor d'Eva. Fart.6. Rasuri, tregui el pèlde la cara. Euskadi.7. Final de carrera. Do-nar la forma d'arc. 8. Repeteix tot el que li dius. Bar del desert.

Verticals: 1. Ficaré tota la confitura als envasos. 2. Estat de la terra,favorable a la sembra després de la pluja. La beguda negra perexcel·lència està de cap per avall. 3. Neta, polida. Plaça de braus.4. País africà. 5. Entrades de mar, a Galícia. Part acústica del llamp.6. Una paraula de la definició anterior. 7. Es dirigeix a un lloc. Dosromans fent guàrdia. Un que està per damunt del rei. 8. La primerade l'abecedari. Romangui fins que jo arribi.

setembre 2002

7

ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

1 2 3 4 5 6 7 8

1

2

3

4

5

6

7

8

Què volen aquests

manifestants?

Des d'Alacant ens arriba el quart treball de Disidencia, una de les ban-des que més s'ha recorregut les nostres terres. Coneguts per les sevesjuergues, gaupases i bon humor, ens fan endinsar en aquest disc dinsels seus habituals guitarreos i lletres de crida per la Llibertat i deDenúncia Social. Han comptat amb les colaboracions de Fernando(Reincidentes), Evaristo (La Polla), gent d'Habeas Corpus, El Ultimoke Zierre, Boikot i el "poeta" Manolo Kabezabolo, recitant uns versosdel més divertits. El treball compta amb una pista CD-ROM amb un

video clip "Apologia de lo evidente". Han inclòs alguna intro amb samplers i talls sonors. Bona descàr-rega sonora quequan més escoltis, més et farà estar al cantó de la "disidencia".

TxepoSITIU

Després de molt de temps rulant per la majoria dels escenaris dels centressocials de la ciutat de Barcelona i rodalies, els Contrabando s'han decidita enregistrar el seu primer treball oficial. Ho amb fet amb molta serietat icuidant al màxim tots els detalls que envolten el treball d'un disc. Tant lapresentació en general, com el so fresc i directe dels seus textos rapejats,ens demostren bones maneres de fer. Si a tot això li afegim uns samplersdel tot encertats que empalmen les cançons sense treva, ens trobem ambuna banda que barreja soroll intel.ligent i hip-hop de influències variades,

amb actitud i coherència. Positibando

Per fi el cine espanyol s'endinsa en el terreny de la denúncia i enaquest cas ens presenta la corrupció política, policial i mediàtica,etc.que envolta un cas d'especulació immobiliària localitzada a la Costadel Sol. El basc Enrique Urbizo dirigeix amb mà ferma aquest sòlidtrhiller el pes del qual recau en la interpretació dels seus dos protago-nistes: el director d'una sucursal bancària que descobreix la complexatrama, encarnat per Antonio Resines, i un corrupte excap de la poli-cia local interpretat per José Coronado, amdós excel·lents en els seus respectius papers. També apareixGoya Toledo en un personatge bastant prescindible. El film manté l'interès durant tot el seu desen-volupament i deixa al descobert tot aquest tipus de corrupcions que desgraciadament vivim cada dia.

Lancelot

L'esquerra d'altres temps, entre d'altres coses, s'entestava a fer empas-sar a la gent indigestes teoritzacions sobre la Revolució i s'oblidava quela transformació social prové, també entre d'altres coses, de la pràcti-ca crítica d'un mateix. Avui, en canvi, el feliç activisme postmodernsembla haver-se abocat, com prés per la llei del pèndul, a un frenesíque no deixa espai per al pensament crític -això és, crítica de l'ordresocial existent i autocrítica de la pròpia activitat militant-. Els i les rebelsdel 2002 sovint semblen més tècnics en agitació i propaganda, que nopas persones que pretenen transformar les seves vides i les relacionssocials de la desigualtat amb un projecte sòlid, a llarg termini i atent ales possibilitats reals de crear alternatives al capitalisme. Per sort, existeixen petits projectes com Eima,revista de debats i moviments socials, que com anuncien pretenen donar cabuda a la reflexió sobre l'es-querra radical: més enllà de l'espectacle, de l'hiperactivisme i de la consigna fàcil, deixant enrera el dog-matisme i l'autobombo. Bona sort, que anem de bracet. Ivan

"...el jardín de las flores marchitadas..." Contrabando de IdeasEdita: Ideas para el contrabando i El Lokal.

“La caja 507”

Enrique Urbizu

“Eima”

Revista de debats i moviments socials, nª 2

(A Sants, pots trobar-la a l'A.C. Arran)

Disidencia "Bienvenidos a Occidente"

Edita: BKT Distribueix: Locomotive Maig 2002

Música

Cinema

Música

Revista

Passatemps

Jeroglífic

Mots encreuats

C/ Riera Blanca, 119Tel. 93422581808028 Barcelona

F A R M À C I A R U B I O

Llic. Montserrat Rubio

Obert de 9 a 22h

tot l’any

`

SOLUCIONS

Mots encreuats

Jeroglífic

In depén d’en Cia (Independència)

1 2 3 4 5 6 7 8

1E S PE R AV A

2N AU T I C A

3V O LI E U E

4AC O S S I S

5S E R PT I P

6AF AI T I E

7R AAR C AR

8E C O O AS I

setembre 2002 En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

8

Art TattooPiercing

Art Tattoo 1C/ Bèjar , 4

Tf. 93 423 25 02Art Tattoo 2C/ Rector Triadó, 24

Tf. 93 426 23 3208014 Barcelona

Metro L1 i L3 -FF.CC. pl. EspanyaMòbil: 696 1 1 79 19

D’ON VENIM...

Una vegada els 40.000 homes del'exèrcit hispano-francés vencenla resistència dels 5.500 defensorsde Barcelona, la repressió bor-bònica no es fa esperar. Enreraqueden mesos llargs de setge, onmalgrat la desproporció detropes, els i les resistents havienfrenat l'ofensiva de Felipe V perla mobilització popular de lescomarques catalanes -"via foralladres!"- i l'esperança que la geo-política internacional no els donésl'esquena, com així ho féu.

Després d’intensos bom-bardejos, la ciutat fou ocupada isotmesa durament al terrorismemilitar. El "derecho de con-quista" eliminaria les institucionscatalanes i les substituiria per unmodel absolutista. Persecuciódels austriacistes, confiscacions,empresonaments, execucions,6.000 exiliats. Les set universi-tats catalanes abolides. Com asímbol de l'opressió, construccióde la Ciutadella a costa d'obligarals habitants del barri de laRibera a enderrocar les pròpiescases i a fer treballs forçats pera edificar el penal. El pagésFrancesc Gelat ho descriu :"Los estragos de la provincia losveitx tant considerables com mai.Las casas plenes de soldats. (...)En quant a las contribucions, sóntant grans que nostra casa ab deumesos avem pagat cent lliuras (...),en no pagar luego que ells vòlan,fan anar soldats per las casas amenjar i bèurar a son gust (...). Enquant a la fortalesa (...), an es-patllat una infinitat de casas que'scosa llastimosa (...).En quant loestanch de la sal és molt rigorós,de tal manera que la fan pendraper força".Encara avui els ideòlegs rabiososde l'espanyolisme ens volen fercreure que l'estat espanyol no harepresaliat mai el nostre poble.Ells sí que haurien d'empassar-se la sal, fins a petrificar-se.

Ivan Miró

11 de setembredel 1714. Pseudo-p articip ació... p seudo-

especulació... p seudo-socialisme (I)Un nou model Barcelona s'estàimposant des de l'Ajuntament. A-llunyat d'aquell que, potser, bus-cava la complicitat ciutadana en lapreparació del 92, el nou modelBarcelona només pretén la super-vivència dels que governen.

Quan després del 92 l'Ajun-tament va fer una crida per reco-llir l'empenta que havien represen-tat els voluntaris olímpics, milersde ciutadans i ciutadanes s'hi vanapuntar. La idea inicial era unamena d'agents socials, cívicsse'n deien, que podrien ha-ver acabat com una xarxade col·laboradors de l'Ajun-tament, o bé com un assaigd'un nou model de demo-cràcia participativa. La his-tòria posterior va començara reflectir les lluites internesal partit del govern munici-pal. Després d'un llarg silen-ci va imposar-se la línia "ofi-cialista" i l'assaig va acabarde soca-rel. El movimentvoluntari va difuminar-seprimer i esvair-se després.Davant de tot aquest pro-cés, el Regidor de Partici-pació Ciutadana, el nostreconegut Pere Alcober, a quiel seu partit haurà d'agrair perdreuna oportunitat d'eixamplar la se-va ja exigua base popular.

La història de la majoria decentres cívics i casals de barri vaevolucionar des d'assajos de de-mocràcia popular, recordeu Cot-xeres, fins a convertir-se en noustentacles del poder municipal. Lesco-gestions han estat una estafa.És entrar en una dinàmica buro-cràtica de "negociado público",que cada cop allunya més els es-pais de la veritable auto-gestió po-pular. Ells tenen els diners delsnostres impostos, i els utilitzen permantenir el seu model.

Un paràgraf a banda es mereixla història de la Casa del Mig. Unviver de grups de joves i d'iniciati-

ves solidàries, que l'Ajuntaments'ha encarregat de destruir. I des-prés de passar l'arada sobre les ar-rels dels grups, ha construït a so-bre una polida "aula informàtica"i unes quantes oficines municipals.Els joves, si són hostils, poden serun perill i en el dubte és millor queno existeixin.

De fet moltes entitats i grupsdel barri estan plantejant-se, da-vant la manca d'espais i la pèrduadels Casinets, Cotxeres, etc., crear

una autoanomenada coordinado-ra de grups nòmades per afrontarel problema d'espais.

Un cas que reflecteix el pensa-ment municipal sobre la participa-ció va passar fa poc a la Plaça dela Marina. Després d'un acte "ofi-cial" amb mainada, un veí va de-manar pujar al micro per parlar.El tècnic municipal present li vadir: “Faltaria més, parli, parli...”Doncs el veí va fer un míting encontra de la política del Districte,amb aplaudiments i connivènciadel públic. L'endemà li van fotrela gran bronca al tècnic: “Pero aquién se le ocurre dejar hablar aun vecino!!!”

Com en tornarem a parlar, elssocialistes han pres l'opció políti-

ca d'abandonar el carrer. S'atrin-xeren als seus butacons munici-pals i esperen incrementar-losamb la possible captura de la Ge-neralitat. De fet suposem que ahores d'ara dins el partit deuen ha-ver fortes tensions per repartir-seel previsible nou pastís. Abando-nar el carrer, ocupar el poder, blin-dar-lo de manera que la demo-cràcia romangui ben captiva delseu propi model: llistes tancades,escalafó dins els partits, control

econòmic dels impostos viasubvencions i projectes "con-trolats" i, quan cal, il·legalit-zació de partits molestos icriminalització dels movi-ments socials no afins.

Per acabar de tancar a-quest cercle infernal, nomésels cal destruir la resta del tei-xit social molest als barris.Per això fan servir una doblevia: per un costat utilitzen unpaquet d'entitats i persones a-fins, a les que pretenen donartot el protagonisme. Sovintgent i entitats sense ningú aldarrere. Només amb el sal-conduït del poder. Per unaltre costat treballen en unavia de "representació directa"

que els permeti tenir contacteamb el poble sense intermediaris.Sense intermediaris molestos, sen-se organització popular, sense as-semblees, (sense assemblees si usplau!!!), sense organitzacions nigrups.

Una via que els permeti treurefruit del seu treball de desorganit-zació social, convertir els ciuta-dans en estranys entre sí, consul-tar-los quan i com convingui, ma-nipular els resultats i si convé lin-xar mediàticament els dissidents através dels mitjans que controlen,potser en un programa especialentre la Operación Triunfo i elGran Hermano.

Roser Benavent

Aquest és el primer article d'una trilogia amb el títol esmentat i que pretén donar una visiópersonal de l'autora sobre la darrera història del nostre barri i de la nostra ciutat.

EL RACÓ DEL CASAL

El combat de Sants es dugué aterme un 6 de setembre de 1713pràcticament un any abans de lacaiguda de la ciutat en mans deles tropes de Felip V.

El combat que sacsejà la nos-tra vila fou dirigit pel Marquésde les Naves, coronel resistent,a les ordres del qual s'aplegaven250 soldats del regiment desanta Eulàlia i de la Concepció,100 fusellers de Sant VicençFerrer i els recolzament de 100genets que provenien dels regi-ments de Sant Jordi, de SantMiquel i dels Hússars. Aquestdarrer regiment estava compostper voluntaris hongaresos inapolitans que restaren al país acausa dels diversos lligams quehavien establert amb gent decasa nostra.

Les milícies resistents sobre-passaren les defenses enemiguesfins arribar al campament de lestropes espanyoles. Aquest fetmotivà la mobilització de tot elcontingent de tropes enemigues.

La magnitud del contraatac iles migrades forces dels re-sistents, en relació d'un a dotzeaproximadament, obligà a re-plegar-se en direcció a la CreuCoberta on hi havia una colum-na resistent de reforç provinentdel Portal de sant Antoni.

Perseguits pel nombrós con-tingent de tropes, els resistentsno aconseguiren arribar a laCreu Coberta fet que obligà a lacolumna de reforç a desplaçar-se en defensa de les tropes asset-jades. El combat que es de-sencadenà va ser tan violent queles tropes resistents varen patir94 baixes comptant-hi morts iferits. Tot i que aquesta batallava concloure en derrota i l'ocu-pació de la nostra vila, endarreríconsiderablement la caigudadefinitiva de la ciutat de Bar-celona.

Casal Independentista de

Sants Jaume Compte

Acte veïnal a Sants crític amb l’Ajuntament. TONI

Combat de Sants

Nou CD RàbiaPositiva

setembre 2002

9

En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

Granja - Barc/ Salou, 5

Sants

5Sa l o uIllacrua@pangea.org

tel/Fax: 93 319 50 22

LA BORDETA, MON AMOUR

-¿Es veritat que això ho hemd´escriure? No sé pas si ens hi po-sarem seriosament, sempre aca-bem parlant de les nostres coses,i aquest sentiment de compartir-ho tot!

- Com sempre, per nosaltres elparlar de viure soles ésparlar d´aquesta sensacióde llibertat...,

- No, no, no és noméssensació, jo així em sentolliure!!!

- A mi que no me fasti-dien, que “ya no tengo los15”.

- És més que tot això,és poder anar triant sem-pre què vols i com hovols,... ah, i no haver d'a-nar pactant sempre lespetites coses, uf !!!

-Bé, a mi això no emmolesta tant, però el quemés m´agrada és que ambvosaltres tinc una molt bona com-plicitat i tanta confiança…

- D'acord, però això no ha sor-tit d´avui per demà. Portem moltsanys d´anar trencant amb les co-ses que no ens agraden, i mira,hem arribat aquí.

- La veritat és que havíem deparlar de dones soles i nosaltresno podem dir que ens sentim

soles. Això és una sort, no? Jodiria que a part d´una sort sóntambé molts anys de feinada, per-què és intentar sentir-nos semprebé nosaltres mateixes, sense de-pendre afectivament de ningú i ala vegada sentir-nos també esti-

mades pels amics. El problemasempre són les dependències i jocrec que la més difícil és l´afecti-va. Sempre sembla que si tens algúal costat ja està tot solucionat, i javeus, com no ens solucionem no-saltres mateixes la vida, doncs jaem diràs ….

- Ei, vinga, centrem-nos, comdirien… Això de viure soles no es

tria així de cop. Ara sí que ja hosabem, és el resultat de molts can-vis personals, d´anar sabent quèno ens agrada i d'afinar més ambel que volem. Ara, després demolts anys, sí que realment és unatria a consciència .

- “¿A mi ponerme unhombre en casa a estas al-turas? ¡Mira, que no meden la vara!!!”

- Doncs a mi, el querealment m´agrada és sa-ber que pensen en mi, sen-tir-me estimada i poder es-timar jo. Amb això ja entinc prou. Però compartirespais, feina de casa i totaixò... Uf! A mi m´agradatrobar-me sola per casa,arribar i no trobar-hi nin-gú. El silenci, la música,estar amb mi, sense queningú em despisti, disfru-tar de la meva intimitat.

Després d'aquest sopar i unesquantes "copichuelas", encara nohem fet cap article. Com sempreno hem parat de parlar de les nos-tres coses, però ja el farem, apa, aveure si pillem un taxi cap aSants... Taxi!!! Taxi!!!

Les Diabòliques

EL COL·LECTIU SolesEl 22 de setembre d'enguany escelebra a tota la Comunitat Eu-ropea el Dia sense Cotxes. A-questa diada fou instituida ambla intenció que els ciutadansprenguessin consciència, al-menys durant una jornada al'any, que tambè és possible sub-sistir sense cotxe.

Ens podem imaginar que encerts països del nostre conti-nent, uns disciplinats ciutadans(sobretot on la bicicleta és unmitjà força habitual i els trans-ports públics eficients) deci-deixin deixar el seus cotxes a-parcats per gaudir dels carrers,parcs i places de les seves ciu-tats, lliures de sorolls, fums imerders de trànsit.

No ens podem imaginar elsnostres barris sense automòbils.On són els carrils bici? Quantsaparcaments públics s'han cons-truït darrerament a la Bordeta ia Sants per poder aparcar senseenvaïr les voreres? Que s'ha fetper pacificar el trànsit? Real-ment podem gaudir dels nos-tres carrers, parcs (pocs) i places(poques) d'un sol dia sense cot-xes?

Això sí, l'anestesista-anestesi-at Sr. Clos amb tot un seguici deregidors i polítics fotogènics espassejaran tranquilament ambles seves flamants bicis..... nomésper sortir ben retratats als diarisdel dia següent.

Comissió de Veïns de la

Bordeta

Organitzant la supervivència i la revolucióIvan Miró/POBLE SEC

El Centre Las Mujeres Cuentanconvidà, el passat dimarts 10 desetembre, a Isabel Zanutigh i aBeatriz Marega, dues dones de laRed Interbarrial de Mujeres d’Argen-tina, per tal que expliquessin la re-llevància creixent de les dones enel context de crisi econòmica, po-lítica i social que dessangra Ar-gentina. En un país colpejat dura-ment pel capitalisme neo-liberal,on les multinacionals i la corrup-

ta classe política local han empo-brit àmplies capes de la població,la resistència quotidiana de les do-nes cada vegada és més visible is'erigeix com a puntal de la super-vivència de les classes populars.Amb la seva activitat de base i as-sembleària, amb el seu treball noassalariat que ha de ser reconegutcom a garant de la reproducció so-cial, aquestes dones han obligat algovern argentí a otorgar 40 dòlarsmensuals a les mestresses de casaamb fills menors de 18 anys. Olles

populars, creació d'horts, comprescol·lectives, constitueixen el queelles anomenen "l'autonomia delmenjar", pràctiques que garan-teixen que la gent no s'enfonsi enla pobresa absoluta i alhora supo-sen que, a partir de l'autoorganit-zació de les dones, s'extenguin lesrelacions socials igualitàries foradel Mercat i de l'Estat.

Aquesta nit sortim a sopar les tres amigues.

Sempre tenim una bona raó per a trobar-nos,

compartir un sopar, unes copes i sobretot, ex-

plicar-nos les nostres alegries, però també tot

allò que ens preocupa. Aquesta vegada l´excusa

és l´article per a LA BURXA i volem escriure sobre

les dones que hem decidit no viure acompanya-

des de la nostra parella.

Les Tenses som un col·lectiu dedones del barri de Sants queintenta crear un espai feministaautònom. Entenem per feminis-me una perspectiva crítica del pa-triarcat que planteja trencar ambl'opressió sobre les dones com apunt de partida d'un canvi mésglobal. Per autonomia no nomésentenem organitzar-nos en espaisde dones, sinó practicar una for-ma d'organització i gestió quedepengui de nosaltres mateixes ino passi per les institucions.

Fa cinc anys que funcionemcom a col·lectiu treballant enl'àmbit dels centres socials auto-gestionats. Durant aquest tempshem treballat a nivell tant teòriccom pràctic: per una bandahem editat diferents materialscom revistes (“Mujeres Preo-kupando”, el dossier “La his-tòria d'una és la història demoltes”), el vídeo “Difón la llui-ta, difon la idea” o una obra deteatre. Per una altra, hem fetfeina de carrer participant endiferents campanyes, tant fem-inistes (“Jornades contra la vio-lència domèstica” o “Les donesdiem no a la guerra”) com mésgenèriques (“Contra la desfila-da militar” o per la Vaga Ge-neral).

Malgrat aquesta trajectòriade la que ens sentim satisfetes,pensem que la lluita feministasegueix estant en un segonplànol i que mai es priorità-ria.Això sovint ens ha fet sentirque el nostre treball era invisi-ble, però nosaltres seguiremlluitant perquè, com veieu en-cara queda moltíssima feina afer.

Les Tenses Un dia sensecotxes?

Més info: Centre Las MujeresCuentan, Radas 27 bxs.

Tel: 93-4222304. Correu-e:mujerescuentan@terra.es

setembre 2002 ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

10

Fernando Pérez López.Aquesta és la cara que téel policia que durant elsdarrers cinc anyets s’ha

infiltrat a movimentssocials de Madrid finsficar-se al GRAPO i

deixar-lo ben fotut. Si elveieu, no us en fieu gens.

Mals auguris per a EuskadiEl més discret...

Francisco Brotons, el pres políticmés antic de l'Estat, va sortir de lapresó de Sevilla II el passat 26d'agost, després de casi 25 anysdins. Segons paraules del propiBrotons: "Han estat 25 anys depensaments, idees i lluites, que hancoincidit al carrer i ens hi hem sen-tit partíceps. Quan l'objectiu del'estat era descerebrar la ideologiadels presos, cada dia que passavaera una victòria." Es prepara unhomenatge de reconeixement.

Brotons al carrer

Alba Ayala/SANTS

El dilluns 26 d'agost el Ple delCongrès fou convocat en sessióextraodinària per promoure la il·-legalització de Batasuna. Es vancomptar els vots a favor de 295 di-putats del PP, PSOE, CoalicióCanària i Partit Andalucista, 10vots en contra del PNB, ERC iIniciativa per Catalunya i 29 abs-tencions de CIU, BNG, IzquierdaUnida i Chunta Aragonesista. Amés de les ja habituals operacionspolicials, el PP ha promogut en eldarrer any noves eines jurídiques,molt especialment la llei de partits,que han desencadenat en el procésd'il·legalització, col·locant el dretd'associació del País Basc en estatd'excepció.

El mateix dia, el jutge BaltasarGarzón va fer efectiva de fet lail·legalització al suspendre per tres

anys prorrogables a cinc les activi-tats de Batasuna, la qual cosa im-plica el tancament de locals i lasuspensió d'activitats, públiques iprivades, del partit. En poques ho-res els diferents cossos policialsprocedien al desallotjament denombroses seus. En quatre diesvan ser clausurats 25 locals, bars iseus de Batasuna tot i la resistèn-cia de centenars de militants

abertzales que les ocupaven. ElGovern, mitjançant gran part dela premsa espanyola, pressiona araels jutges que han de decidir sobrela il·legalització. Hi ha absolutaconfiança en el veredicte del Su-prem, però no les tenen totes ambel pronunciament del Constitucio-nal. Destacats catedràtics i espe-cialistes han exposat dubtes sobrela dissolució d'un partit parla-

mentari que deixa fora de la llei ivulnera els drets fonamentals del15 % de la societat basca. SegonsJoseba Álvarez, diputat per Bata-suna al Parlament Basc, la il·lega-lització té un doble objectiu. Atu-rar el procés sobiranista basc icrear un enfrontament entre bas-cos que impedeixi arribar a un es-cenari de pau com el de Lizarra-Garazi.

Per altra banda, l'estratègia d'Az-nar contra Batasuna no ha tingut elsuport de la majoria de parlamen-taris europeus que mostren dubtesi fins i tot algunes censures a la de-cisió d'il·legalitzar un partit polític.Tot i així la pressumpta inconstitu-cionalitat de la llei no importamassa al govern ja que no hi ha captribunal que s'atreveixi a declarar-lai el Tribunal de Drets Humansd'Estrasburg no es pronunciarà finsd'aquí bastants anys.

Disturbis aSevillaDisturbis i enfrontaments amb lapolicia van convertir-se en la res-posta improvitzada i espontània al'assassinat en mans de la GuardiaCivil del noi de 17 anys MarcosRios. En Marcos va ser tirotejatper l'esquena, quan fugia dels a-gents, després d'haver robat a unestanc al barri de los Pajaritos dela capital andalusa, segons la ver-sió policial. Pintades de venjançacontra els assassins, contenidorscremats i trencadisses d'entitatsbancàries van ser l'expressió de rà-bia de molta gent amb voluntat dedenunciar l'assassinat i la impuni-tat dels policies.

Un país, una banderaLa campanya "Un país, una ban-dera" duta a terme pel Col·lectiu1917 fa una crida explícita a la de-sobediència civil davant la imposi-ció de penjar la bandera espanyo-la als ajuntaments. Per onzè anyconsecutiu demana als consistorisdel Principat que només pengin lasenyera al balcó, sobretot l'onzede setembre. Als 25 municipis quevan secundar la iniciativa el 1992s'hi ha anat sumant altres fins ar-ribar als 846 l'any passat, que con-trasten amb la seixantena que s'o-posen a la proposta.

Alba Ayala/SANTS

Paral·lelament als actes institucio-nals, l’esquerra independentistaenguany ha tornat a retre home-natge als caiguts l’11 de setembrede 1714 realitzant diferents actesi parlaments al Fossar de les More-res, per on hi van passar milers depersones. Al llarg del matí els di-ferents partits polítics desfilavenper dipositar la tradicional ofrenaal monument de Rafael de Casa-nova, no sense incidents, ja quetambé s’ha convertit en una tradi-ció fer una xiulada-escridassadapopular, especialment a la comiti-va del PP. Mentrestant, al Fossarintervenia la parlamentària bascaJone Goirizelaia, que no va poderparlar en nom de Batasuna per im-peratiu legal però que va rebregran suport per part dels assis-tents. De fet, a la Diada d’enguanys’ha fet especial ressó del darrer

atac cap a l’esquerra abertzale ambla il·legalització de Batasuna. Pan-cartes, samarretes i alusions en elsparlaments denunciaven la políti-ca repressiva del PP i la incons-titucionalitat d’il·legalitzar Bata-suna. En acabar els actes del Fos-sar es va realitzar una manifestacióen suport a les preses i presos po-lítics catalans. A la tarda, milers depersones van assistir a la mani-festació independentista que s’en-

capçalava amb una pancarta ambel lema: “El futur es construeixlluitant” signada com a Procés deVinarós. Darrera la gent seguia endiferents blocs, destacant Maulets,Endavant, la Plataforma contra laLlei de Partits, ERC i gent no per-tanyent a cap organització.

La jornada es va tancar ambl’acte central de la Comissió 11 deSetembre que organitzava un con-cert al passeig Lluís Companys.Tot i que durant la manifestacióno van haver-hi incidents, a últi-ma hora els nombrosos policies depaisà que rondaven avorrits vandetenir a 22 persones, 8 de lesquals eren menors.

A Girona també es van manifes-tar més de dues mil persones i unes300 a Lleida. A Tarragona la Diadaes va centrar en l’ofrena floral al mo-nument de Rafael Casanova.

La Diada, amb l’independentisme basc

Bernat Costa/MADRID

Després de 20 mesos, un membrede la “Red Ciudadana para laAbolición de la Deuda Externa”ha estat condemnat per un jutgede Madrid a dos anys de presó i1260 euros de multa per partici-par en una sentada pacífica davantdel Congrés dels Diputats de Ma-drid. Allà 400 activistes de tot l'Es-tat van rebre una brutal pallissaen mans de la Policia Nacional. ElMinisteri de l’Interior va qualificarla càrrega de desmesurada.

El 26 de novembre del 2000,un grup de persones provinentsd'una manifestació per demanarl'abolició del deute extern, vanrealitzar una acció consistent enpenjar una pancarta a les portesdel Congrés. Davant de totes lescàmeres de televisió els agents an-tiavalots van començar a dispararbales de goma i a donar cops deporra. Els manifestants van seurei es van protegir dels cops. Tot iaixò un jutge ha condemnat a dosanys de presó a un d'aquells acti-vistes al qual acusen de agressió iatemptat contra la autoritat.

Condemnatper rebreuna pallissa

La il·legalització de Batasunacentra gran part dels discursos

L’esquerra independentistatorna a anar separada

Capçalera de la manifestació. INTERNET

Intervenció de la diputada basca al Passeig del Born. INTERNET

Brutal pallissa al Congrés. ARXIU

XOUSE SIMAL/EL PAÍSL’Ertzaintza desallotjant la seu de Bilbo.

setembre 2002

11

ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

Què està passant al món?

Transmediterràneaen mans populars

La cimera de laterra fracassa

Jesús Cardenal, Fiscal

General i reconegut conser-

vador. Té la poca vergonya

d’anomenar nazis a Batasuna

Múltiples protestes arreu del mónhan denunciat la hipocresia de lacimera de la terra a Johannesburgque no ha arribat a cap acord im-portant i s'ha destacat per la fortapressió dels grans lobbies econò-mics. El 31 d'agost va tenir lloc ala ciutat sud-africana una granmanifestació amb la participacióde prop de 40.000 persones, obli-gades a desafiar el desplegamentde milers de policies, soldats, tan-quetes i gasos lacrimògens. L'o-peratiu es va saldar amb desenesde detencions, algunes d'elles ambordres d'ingrés preventiu a presó.El mateix dia a Barcelona va cele-brar-se una manifestació al centrede la ciutat.

El Consell d'Administració de laSEPI (Societat Estatal de Partici-pacions Industrials) anuncià, justabans de les vacances, la priva-tització de Transmediterrànea i laseva adjudicació per 259 milionsd'euros a un consorci d'empresesformat per la constructora Accio-na, Caja del Mediterráneo, el Gru-po de Empresas Matutes i pel Gru-po Aznar i Grupo Armas. Curio-sament Abel Matutes, exministred'Exteriors, i el president del Go-vern passen a ser propietaris d'unaempresa que fins ara era estatal.

Un infiltrat policial ha estat elresponsable de la desarticulacióde la última cúpula del Grapo.L’agent, que es feia dir FernandoPérez López deia que venia deBarcelona on coneixia varis cen-tres socials okupats. A Madrid esva començar a deixar veure encercles dels moviments socials al’estiu de 1997. Primer es va rela-cionar amb l’entorn de “Cruz Ne-gra Anarquista”, es va apropar agrups de la CNT, “Socorro RojoInternacional” i després va fer elsalt a l’organització de familiarsde presos del PCE i Grapo.

Des d aquest espai emprendrem unllarg viatge per diferents pobles i pa sos.No es tracta, per , d’una visita guiadaper museus ni d’una guia d’hostalsbarats, sin d’una aproximaci a la

realitat que viu la gent arreu del m n.Volem fer d’altaveu a les formes deresistŁncia que desenvolupen elspobles per plantar cara a les injust ciesque genera el sistema capitalista.

El dia 29 de desembre del 1996 esva signar l’anomenat Acord dePau Ferma i Duradora entre el go-vern de Guatemala i la Unitat Re-volucionària Nacional de Gua-temala (URNG). La guerra civilque s’havia iniciat el 1960 va deixarmés de 100.000 persones mortes,unes 50.000 de desaparegudes imés d’un milió de desplaçades al’interior del país o refugiades enestats veïns.

Els acords de pau, que haviende significar l’inici de la construc-ció d’un nou país, van suposar ladesmobilització dels combatents,però la major part del seu contin-gut ha quedat en paper mullat. Nos’ha avançat en la reinserció delsdesplaçats, ni en l’accés a la terra,ni en l’extensió de l’educació, nien la reducció de la mortalitat in-fantil, ni en el reconeixement delsdrets dels indígenes (un 65% de lapoblació), ni en la protecció delsdrets humans, aspectes tots ells re-collits en els acords. En canvi, elgovern si que està complint elstractats que ha subscrit amb elFons Monetari Internacional(FMI), que suposen un aprofundi-ment en les polítiques neoliberalsi en la injustícia social, i que sovintcontradiuen els acords de pau.

Els responsables de la

repressió continuen al poder.

Guatemala continua en mans delsde sempre, de molts dels respon-sables de la repressió sistemàticaque el país ha viscut durant dè-cades, i que va resultar especial-ment ferotge durant els anys 80,quan el context regional centra-mericà va estar marcat per dos ele-ments essencials: el triomf de larevolució sandinista a Nicaragua ila intensa activitat insurreccional

del Front Farabundo Martí per al’Alliberament Nacional (FMLN)a El Salvador.

Els successius governs gua-temalencs van optar, durant aques-ta dècada, per la repressió indiscri-minada i tant l’exèrcit com elsgrups paramilitars van cometre lescrueltats més inimaginables con-tra la població indígena, que va seracusada genèricament de donarsuport a la guerrilla. L’arrasamentde comunitats, els reclutamentsmilitars forçats, els assassinats, lesviolacions, les tortures i les de-saparicions van ser una constant.

El general Ríos Montt,

home fort del país.

El veritable home fort de Gua-temala és el general Efraín RíosMontt, president del Congrés dela República, la càmera legislativa.Ríos Montt havia accedit a laPresidència de la República l’any1982 a través d’un cop d’estat. Alcap de gairebé un any i mig va serderrocat per un altre pronuncia-ment militar. Durant aquest breuperíode, però, va ser quan l’exèrciti els paramilitars van cometre lesatrocitats més terribles de lahistòria del país.

Actualment, el caciquisme i lacorrupció segueixen enquistats entotes les esferes del poder. En un

país amb el 60% de la poblacióvivint sota el llindar de la pobre-sa, el govern incompleix les sevesresponsabilitats respecte als acordsde pau i opta per la repressió da-vant les reivindicacions populars.Alguns dels actuals alts càrrecs del’administració i de l’exèrcit, entreells el propi Ríos Montt, han estatdenunciats per genocidi, terroris-me, assassinat i altres delictes da-vant els tribunals guatemalencs id’altres països. De moment, però,la impunitat encara els empara.

Josep Marcé

Guatemala: per p arlar de p au,hi ha d’haver justíciaEl mes de desembre passat es va complir

el cinquè aniversari de la signatura de l’a-

cord de pau que va significar el final de

36 anys de guerra civil a Guatemala. Fa

cinc anys es va acabar la guerra, però no

han variat les condicions que van provo-

car-la. S’està anomenant pau al que sim-

plement és l’absència d’un conflicte ar-

mat, sense que s’hagi avançat cap a la

construcció d’un país socialment més

just ni capaç d’integrar tota la ciutadania

guatemalenca.

Infiltrat al Grapo

...i el mésdescarat

setembre 2002

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Subscripció anualper rebre LA

BURXA

9 euros (1500Ptes)

Col·laboracióanual amb LA BURXA

18 euros (3000ptes)

Aportacions voluntàries a LA

BURXA

_______euros(escriure amb claretat)

Caixa/Banc_______________________________Adreça___________________________________Població__________________________________Nom del titular_____________________________CODI ENTITATCODI SUCURSALCODI SEGURETATNÚM DE COMPTEes prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LA

BURXA

Data__________ Signatura

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Les subscripcions a LA BURXA acom-pliran dos objectius: fer-la arribar allon la seva distribuci no arriba i aju-dar econ micament al seu manteni-ment. Es pot fer de diverses maneres:mitjan ant correu convencional, perdomiciliaci banc ria o manualment.

Aix que ja saps.

Subscriu-te

Plaç

a O

sca

23 d

e ju

ny:e

l Cas

al I

ndep

ende

ntis

ta d

e Sa

nts

cele

bra

la F

esta

Nac

iona

l del

s Pa

ïsos

Cat

alan

a am

b un

a re

vetll

a po

pula

r i a

ctiv

itats

tot e

l dia

Hamsa c/Miquel Bleach 15, Can Vies c/Jocs Florals 42, CS de Sant s c/Olzinelles 30, Casal Independentist a c/Premià 31, Espai Obert c/Blasco de Garay 2, AC Arran c/Premià 20Adr eces

Reunions

dilluns i dijous de 18h a 21h L’Escletxa: Punt informació violència domèstica CS de Santsdimarts i dijous 18h a 21h Anglès (12 euros al mes) CS de Santsdimarts de 19h a 20:30h Advocat (telefoneu abans, gratuït per socis) CS de Santsdimecres a les 19:30h a 21h Jocs d'improvisació ( gratuït) CS de Santsdimecres de 19h a 20h Ioga (12 euros al mes) CS de Santsdissabtes matí 10h a 15h Tai Txi (15 euros al mes) CS de Santssegon dilluns del mes 19:30h Grup de reflexió de L ’Escletxa CS de Sants

Tallers i assessorament

dijous 19 de setembre Jornades Dret d'accés, mitjans de comunicació públics i moviments socials.Org Comunicaccio i Com és posible? Col.legi de Periodistes

dissabte 28 a les 22h Festa Reopertura CSA CSA Hamsadissabte 28 a les 22:30h Concert a St Pere de Ribes amb

Rabia Positiva, obrint pas i Riamba gang N au del GERdisabte 5 d’octubre Concert Pirat s Sound System

en el Festival de Reggae de BellPuig

Activitats diverses

dijous 19 de setiembrea les 18h Xerrada a càrrec del padre de Pedro Álvarez.a les 20h Vídeo de Solidarios Con Itoiz

divendres 20 de setiembrea les 18h Xerrada a càrrec del Advocat Francesc Arnau sobre lel que va

succeir l’any 91 en el Festival de teatre de la ciutat.a les 20h, Vídeo Muerte silenciosa, de la revista Kale Gorria.a les 22h Tapes variades i teatre amb la companyia Dios.com i l’obra

La divina comedia.dissabe 21 de setiembre:

a les 11:30h Cercavila i accions teatralsa les 13h Grafit ada a l’Ópera.a les 14h Dinar popular al carrera les 22h Concert en recolzament a les persones de l’okupación de

L’Eskola Enkantada, amb:2 B VINO (PUNK des de L’Hospitalet)EL OSO YONKI (punkhardcore mestizo de Ponts de Suert)MALOS VICIOS (punk-rock & ska des de Castellón)

II Jornades Antir epresives CSO L’opera(C/ josep prat s 56 , L?Hospit alet)

primer i tercer dimecres, 19:30h Attac Sant s-Les Cort s CS de Santsprimer dijous de mes, 20h Jo t ambé em planto CS de Santsdimarts cada 15 dies,19:30h Plataforma Cívica 12-O en llibert at CS de Santsdiumenges, 19h Alma Peruana CS de Santscada dimarts, 20:30h CAL CS de Santscada dijous, 21h Endavant-Sant s Casal Indepecada dilluns, 20:30h Alosa Can Viescada 15 dies, dimarts, 21h CSA Hamsa CSA Hamsacada dilluns, 22h Tenses CSA Hamsacada dimecres, 20h Assemblea CSA Can Vies Can viescada dimarts,20h Amics de la bici local propicada dimecres, 21h Casal independentist a de Sants Casal Indepecada 15 dies, dilluns, 17h Maulet s Casal Indepe

SSuubbssccrriiuu--ttee,, ccooll··llaabboorraa aammbb:: Si vols col·laborar amb LA BURXA,posa’t en cont acte amb nosaltres viae-mail a laburxa@llibert at.com , pertelèfon al 93 422 16 13 o p assa't percan vies els dilluns a les 20h. T ambétrobaràs una bústia on deixar encàr -recs, cartes o aport acions a l’Asso -ciació Cultural Arran (c/ Premià 20).