núm.138periòdic de comunicació popular

La façana del número 25 de Vallespir llueix una pancarta de denúncia pels fets. ALBERT GARCIA

PÀGINES CENTRALSLA BURXA presenta el tercer discd’Agraviats, banda musical deBorriol (País Valencià) que ensporta un treball autogestionatque vol reflectir el que avui re-presenta el grup.

QUE LA TERRA ET SIGUI LLEU, COMPANYJosep Pons, company, amic i membre delCentre Social de Sants i de la Comissió de

Veïns de la Bordeta ens ha deixat. Des de LA

BURXA volem retre-li un homenatge com millor sabem: amb les paraules

dels amics i companys que l’han acompanyat durant tots aquests anys.

Pàgina 5

XocolatadesfetaPÀGINES CENTRALS123 maneres diferents d’explicaruna mateixa història. El títol delsrelats fa referència al recurs uti-litzat i al final del llibre hi tro-bem l’explicació.

Els llogaters de l’edifici del carrer Valles-pir, 25, que havien denunciat ser vícti-mes d'assetjament immobiliari, hauran

de deixar el seu pis. Així ho ha decidit eltitular del jutjat número 24, donant laraó als propietaris de la finca, que recla-

maven l’extinció dels contractes amb elpretext que l’edifici està ruïnós. La sen-tència, que ha indignat el veïnat, serà re-

correguda i també s’esperen mobilitza-cions per denunciar la situació a què esveuen abocats els inquilins. PÀGINA 4

Sants i barris veïns 5.000 exemplars distribució gratuïta mensualmarç 2010

Sentència contrària alsinquilins de Vallespir, 25

Riure, pecar,crear...

Un estudi elaborat des del Secreta-riat d’Entitats sobre la interculturali-tat a les associacions dels nostresbar ris ha posat sobre la taula la pocapresència de persones d’origen es-tranger en el teixit associatiu. Així,mentre que les persones provinentsd’altres països que actualment viuenals barris de Sants, Hostafrancs, Ba-dal i la Bordeta representen al vol-

tant del 20% de la població, nomésset de les 267 entitats del Secretariatestan formades per persones immi-grants i la seva presència a la restad’associacions és molt minoritària.Per capgirar aquesta situació i partintde la idea que l’associacionisme i elscontactes interculturals són ele-ments amb un gran impacte per afa-vorir la cohesió social, el passat 25

de febrer es constituïa la Taula Inter-cultural. Es tracta d’un espai quecompta amb la participació d’entitatsde tot tipus –d’immigrants, AMPA,grups de cultura popular, equips es-portius, etc.– i que vol impulsar larefelexió sobre el fet migratori i eltreball conjunt entre les entitats delterritori al voltant d’aquest tema.PÀGINA 3

Es constitueix la Taula Intercultural

Opinió i En Moviment

Urbanisme degènere: el barriés de tothomPÀGINES 2 I 8Des de LA BURXA volem fer una cridaa la participació en la vida social delbarri recordant els que sempre hanestat al peu del canó i els reptes quefalten per aconseguir. La perspectivade gènere ens dóna eines per cons-truir ciutats properes i quotidianesdes de l’experiència femenina i ambuna persperctiva de gènere.

Arreu

Cementirinuclear a lesTerres de l’EbrePÀGINA 11Les Terres de l’Ebre tornen a sortir alcarrer per lluitar per la seva terra. Elmotiu: la voluntat de l’ajuntamentd’Ascó d’instal·lar un cementiri nu -clear per a tots els residus de l’Estat es-panyol. Per aquest motiu es va crear laCANC (Coordinadora AnticementiriNuclear), que implica diverses entitatsi col·lectius en defensa del territori.

Agonia oresurreció?

Quel Ness

Diuen que quan la gent està apunt de deixar aquest vall de llà-grimes fa una darrera revifalla,potser per poder-se acomiadarde forma conscient i, segons lihagi anat el ball, donar gràcies aDéu si és creient perquè per fis’acaba el malson o, ans al con-trari, desesperar-se perquè ja nopodrà gaudir més de la gran vi-da que ha tingut. I la nació cata-lana, què està fent? És la darrerarevifalla abans de desaparèixerdefinitivament diluïda en elmagma hispànic com un terrós

Editorials

El barri no es transforma, noes crea sol i davant la inca-pacitat dels nostres políticssom els veïns els que em de

participar en la política activa del ba-rri, des de les assemblees, els cen-tres socials, les associacions, etc.,tots junts intentem fer el barri quevolem, un barri més just, més iguali-tari. Però a vegades l’acció del podero la vida mateixa ens posen pals ales rodes, amb la desaparició de per-sonatges històrics que han estat totala vida lluitant per un barri millor oamb decisions injustes de la justíciaque decideix donar la raó als botxinsdesallotjant uns veïns que pateixenassetjament immobiliari, però aixòens dóna més forces per seguir en-davant. Però aquesta es una cursa defons, no s’ha aconseguit el que te-nim en un sol dia, al darrere hi ha

molts anys de lluites veïnals, moltesvides dedicades al barri a millorar-lo, i per això sempre fa falta gent, jo-ve o gran, tots hem de construir diaa dia el nostre barri. Les coses no esfan soles i les amenaces que volendestrossar el barri son grans i sem-pre hi són presents: immobiliàries,interessos del poder, el negoci ambel sòl, els abusos als veïns. Per aixòcreiem que és necessari que sumemesforços i la gent s’animi a participaral teixit social del barri.

Els darrers mesos, des de l’a-provació de la candidaturad’Ascó, s’ha sentit molt a par-lar del cementiri nuclear i,

sobretot, del rebuig que provoca enla població de les comarques de l’E-bre. Manifestacions, concentracions iactes s’han duit a terme a indretscom Falset, Vinebre i Amposta, plensde gent reclamant que se’ls escolti.És molt greu que darrere de lainstal·lació d’aquest cementiri s’hiamaguin els interessos d’empresesprivades (amb la pressió que aques-tes exerceixen sobre l'Estat i els ajun-taments) i el no interès a parlar delmodel energètic que s’està plante-jant. Les Terres de l’Ebre ja estanprou castigades amb tres centrals nu-clears, també hi hem d’encabir un ce-mentiri de residus? No volem cemen-tiris nuclears, ni a Ascó ni enlloc.

En un moment en quèel barri segueix necessi-tat de persones compro-

meses, ens adonem dela necessitat que nova

gent s’impliqui en leslluites vïnals, el barri

ens necessita.

Compromíspel barri

Opinions

La polèmica ha tornat aesclatar a les Terres de

l’Ebre: l’ajuntamentd’Ascó pretén instal·lar-

hi un cementiri nuclear.

Qui vol elcementirinuclear?

Opinió

8 de març:el dia detotes lesdones

L’Escletxa

Segurament una dona que «només»cuida dels seus fills i s’encarrega deles tasques domèstiques pensarà queel dia 8 no és el seu dia. I una altraque tingui cura d’una persona depen-dent ni recordarà què es celebra. Ipotser una dona que treballi dins i fo-ra de casa no podrà ni parar-se a refle-xionar a on s’ha ficat i què és el quèno funciona.

Quin és el denominador comú detotes elles, de totes nosaltres? Quehem interioritzat el discurs patriarcali el reproduïm a cegues amb la col·la-boració passiva de l’altra part, els ho-mes, i la complicitat del sistema.

CartesLa festa noes fa sola

David Vázquez

La darrera setmana d’agost tornaràla Festa Major al barri de Sants.Sembla que quedi molt, ara queanem abrigats, però d’aquí a un nores ja tornarem a fer vida al carrer.Gaudim de la festa plegats i és mol-ta la gent que s’hi apropa. Per amolts en aquestes dates, la FestaMajor Alternativa de Sants és elpunt de trobada i un dels princi-pals punts de referència del barri,però també de Barcelona i inclúsde comarques.

La festa, però, no es fa sola. En-cara que a darrera hora sembli quetot funciona, és molt gran l’esforç iel patiment que es genera quan s’a-propen les dates i encara hi ha tan-tes coses per lligar. Any rere any,veiem com els carrers que fan festavan desapareixent i són moltes lescomissions que en poden donartestimoni. El discurs acostuma aser el de sempre: no hi ha relleugeneralicional i la gent de 70 anysno està per pujar a una escala aguarnir el carrer. Perque això nopassi, mai és d’hora per fer una cri-da que ens permeti sumar i repar-tir esforços.

Aprofito aquest espai per feruna crida a tothom que s’hi vulguisumar, perquè la feina ja ha co-mençat i volem que la FMA conti-nuï millorant, innovant i estar al’alçada del lloc de referència enquè està situada.

Així doncs, tot/a aquell/a quevulgui participar, aportar idees ocol·laborar a la 16a Festa Major Al-ternativa, es pot posar en contactea: 16festamajor@gmail.com. Ensreunim setmanalment i quants méssiguem, més bé ho farem.

Malgrat les aparences de canvicontinuem creient secretament queles tasques de cura de les persones idel manteniment de la llar són res-ponsabilitat de les dones. Per això esparla de «conciliació femenina» i node «conciliació de tots». Per aquestaraó la doble jornada és també feme-nina. Si decidim prioritzar la mater-nitat el sistema ens penalitza i somnosaltres mateixes les que ens sacri-fiquem i renunciem als projectesprofessionals.

Hi ha comportaments i tasquesque ens han estat tradicionalment as-signats a les dones i que només esvaloren i es fan visibles quan un ho-me les realitza. Per aquesta raó enca-ra podem «sorprendre’ns gratament»quan veiem un home sol que com-pra peix al mercat o porta el nen alparc o al metge, i ho vivim com a ex-cepcional perquè encara no ho hemnormalitzat. Una altra forma de valo-rar què fem dia a dia és quan paguemper les tasques que fem i les dele-guem a terceres persones.

festius, ni de dies d’assumptes propis,ni molt menys de pensions.

I llavors què necessitem?Sembla que el sistema necessita

que tot seguexi igual i per això davantdels símptomes de sobrecàrrega físicai mental de les dones opta per medi-car-les, així, posant pedaços a una pe-ça, l’engranatge creat continua fun-cionant.

Ens cal revisar estructures i valorsde base, establir noves priorita, creu-re realment en la coresponsabilitat.

Ens cal un canvi d’actituds en pro-funditat i una revisió dels rols assig-nats i assumits, cal donar valor a totesles feines per igual, les realitzin ho-mes o dones, tant si són públiquescom privades; perquè els fills, la casai l’economia familiar entre d’altressón responsabilitat de tots i totes. I enaquest nou panorama homes i donesens podem enriquir mútuament idesenvolupar habilitats i tasques queabans ens estaven vedades i que a totsi totes ens poden fer individus mésrics i complerts.

de sucre en una tassa de cafè? Obé estem davant de l’inici de lafi de la dominació espanyolaque ja va començar amb el com-promís de Casp? Hi ha opinionsper a tots els gustos. És allò delgot mig ple o mig buit. La naciócada dia s’aprima més. Està malalimentada, maltractada imenys tinguda per propis i es-tranys. Però com deia en GalileoGalilei «Eppur si muove».

Les proves les tenim cada dia:referèndums, nous partits, nouslíders. En una paraula: des-acomplaxament independentis-ta. Fa 30 anys els «indepes» espodien comptar amb els ditsd’uns quantes mans, ara en sur-ten com a bolets. Revifalla del’agonia? Potser sí, però hi hahagut casos de gent donada per

morta que miraculosament hasobreviscut encara força anysmés. El que sí que queda clar ésque si d’aquesta no ens en sor-tim, llavors sí que podrem co-mençar a cantar-li les absoltes.Haura arribat, per fi, allò que jafa moltíssims anys que aus demal averany van repetint: «FinisCataloniae». Ja ho va dir en unarticle a La Vanguardia en Car-les Sentís, l’any 1939, just acaba-da la guerra. Deia que s’haviaacabat la Catalunya del ganste-risme republicà i altres acuditsbarats. També ho dieun, sottovoce, alguns exlíders políticscom en Pujol o en Barrera, quela fi és a tocar.

La manca de poder polític real, la manca d’implicació deles forces vives —amb algun gest

simbòlic de tant en tant, coml’acte per l’aeroport—, la forçacentrífuga mesetària, la immi-gració massiva sense mecanis-mes de gestió eficient, i moltsaltres factors ens van en contra.La nostra voluntat de continuarsent ens va a favor.

La darrera gran batalla ja hacomençat. Ara cal que ens hi po-sem tots i totes sense mira-ments. Si ho fem, com a mínim,sempre podrem explicar als nos-tres neés, en castellà, és clar,que ho vam intentar.

Març de 201002

El treball invisible al món privat hatingut i encara té nom de dona. Llunydel prestigi i el reconeixement econò-mic i social del treball visible anome-nat «productiu» , «el treball reproduc-tiu» i la feina a casa són continus i exi-gents i no entenen d’horaris, ni de

03

SantsMarç de 2010

El 25 de febrer es va consti-tuir la Taula Intercultural deSants, Hostafrancs i laBordeta, una iniciativa delSecretariat d’Entitats percrear un espai de participa-ció i coordinació de les enti-tats que afavoreixi la troba-da i interacció entre perso-nes de diferents cultures.

Ester RamsSants

Es tracta d’una iniciativa que vol serun nou eix d’actuació del Secretariat ila seva constitució ha vingut precedi-da per una diagnosi de la intercultu-ralitat en el teixit associatiu dels nos-tres barris.

LA INTERCULTURALITAT ALS NOSTRES BARRISDes de l’any 2000, la realitat dels nos-tres barris ha canviat força i la presèn-cia de persones provinents d’altrespaïsos ha passat de ser d’un 5% a es-tar al voltant del 19%.

Sants-Montjuïc és el segon districteamb més immigració de Barcelona,després de Ciutat Vella, però es tractad’un fenomen que no afecta de la ma-teixa manera els diferents barris. Des-taca l’important nombre de personesd’origen estranger al Poble Sec, quese situa per sobre del 28%, i d’entreels nostres barris, Hostafrancs és elque n’acull més (21,5%), seguit perSants (17,8%), Badal (17,2%) i la Bor-deta (14,3%).

Pel que fa als orígens, la diagnosielaborada pel Secretariat constata quela nacionalitat amb més presència alDistricte i a la ciutat és l’equatoriana.Al districte la segueixen la pakistane-sa, la marroquina, la peruana i la boli-viana. Sants destaca per la presènciade bolivians (9,3%), Badal per l’elevatpercentatge d’equatorians (13,8%),també majoritaris a la Bordeta(12,9%), i a Hostafrancs la comunitatmés nombrosa és la peruana (8,3%),seguida per l’equatoriana (8,2), la xi-nesa (7,4%) i la pakistanesa (7,2%).

I si ens fixem en les característiquesde les persones nouvingudes, podemdir que es tracta d’una població adul-ta jove, que al voltant del 50% es situaentre els 33 i els 44 anys i en la qualels menors de 15 anys estan al voltantdel 7%. I respecte al sexe, predomi-nen lleugerament els homes, malgratque en les comunitats més nombrosesals nostres barris estan formades permés dones que homes.

LA INTERCULTURALITAT AL TEIXIT ASSOCIATIUUna de les principals conclusions del’esmentada diagnosi és que les enti-

Un impuls al contacte entre cultures

Iniciatives que afavoreixen lainterculturalitatals nostres barris

• Un pont al PanjabPrograma radiofònic que s’e-met des del 2004 a Sants 3Ràdio, els dissabtes de 21 a22 hores. El programa preténapropar els oients a la culturadel nord de l’Índia a través dela seva música, gastronomia,religió, tradicions i festes. Al-hora també vol difondre infor-macions d’interès del barri dela Bordeta.

• Projecte Parlem i Projecte XerremIniciatives de voluntariat dela Coordinadora d’Associa-cions per la Llengua (CAL)adreçades a les persones quevolen aprendre català. La pri-mera fa referència a la crea-ció de parelles lingüístiques(actualment 101) entre unapersona catalanoaprlant i unaque vol parlar aquesta llen-gua. Amb el segon, s’organit-zen grups de conversa quesetmanalment es troben enespais socials.

• Gegants PanjabisLa Colla de Gegants de Sants,la Parròquia de Sant Medir il’entitat Sher-E Punjab faranballar conjuntament els nousgegants, que es batejaran elproper 6 de març per Sant Medir.

• Castellers de SantsLa colla castellera comptaamb uns 250 membres, entreels quals hi ha persones d’orí-gens diversos: irlandesos i an-glesos, russos, marroquins illationamericans. Alhora, tam-bé es tiren endavant projec-tes per fomentar la incorpora-ció de persones d’altres cultu-res, com la iniciativa Porta unamic.

• La Bordeta en DansaIniciativa de la Comissió deVeïns de la Bordeta, el CentreSocial de Sants, el Secretariatd’Entitats i Sants 3 ràdio perfer una activitat lúdica i gas-tronòmica, unitària i intercul-tural en el marc de la festamajor d’aquest barri.

• Grup d’Interacció Multicultural Arran del curs Gestió i Inter-venció en Immigració organit-zat l’any passat pel Centre So-cial i la Confederació d’Asso-cions de Veïns de Catalunya,s’ha constituït un grup de tre-ball per promoure la intercul-turalitat al barri. Es reuneix alCentre Social.

tats del territori desenvolupen pocsprojectes que afavoreixin el contacteentre persones de diferents orígens,tot i la qualitat dels existents. Alhora,la diversitat cultural tampoc és gairefreqüent dins de les entitats i es cons-tata una tendència a associar-se entreels membres de la mateixa comuni-tat. Així, mentre que al Secretariat hiha 267 entitats federades, només set

són formades per persones immigra-des. A més, hi ha un desconeixemententre les entitats de persones migra-des, entre aquestes i les autòctones ientre les autòctones i les autòctonesgitanes, fet que no permet la valora-ció entre elles.

Si ens fixem en les característiquesde les entitats de persones immigra-des o gitanes, podem dir que són ma-

joritàriament d’àmbit de ciutat, ja quesolen estar interessades en la trans-missió de la seva cultura a la societatd’acollida. I acostumen a compaginaraquesta tasca amb l’ajuda mútua entreels membres de la mateixa comunitat.En general no disposen de local propii, com la majoria d’entitats, tenen difi-cultats econòmiques.

Els representants d’unes cinquanta entitats van participar en l’assemblea constituent de la taula intercultural. SECRETARIAT D’ENTITATS

«Al barri de Sants la gent és una meravella»Cogna Membre de l’Associació Hispanosenegalesa Tey Ak Euleuk (‘avui i demà’ en wolof)

Des de LA BURXA hem volgutconèixer la visó que té delsnostres barris una personad’origen estranger, així comquines són les principalsnecessitats que les empenyena associar-se. I ho hem fetparlant amb Cogna, membred’una entitat amb seu al nos-tre barri creada ara fa un any.

E. R. Sants

Què us va impulsar a fer una asso-ciació?Un dels nostres objectius més impor-tants és facilitar la integració de lespersones immigrants, sense distinciódel seu origen. I per aconseguir-ho

fem assessorament legal i de tràmits idivulguem la nostra cultura. Creiemque per facilitar la convivència enshem de conèixer, per això és impor-tant que vosaltres conegueu els nos-tres costums i nosaltres els vostres.

Quines són les principals necessi-tats quan s’arriba aquí?Quan arribes a un país estranger totés diferent i depenent de com és la re-buda que et trobes, la teva manera deveure la nova societat és diferent. Elsprimers moments són molt impor-tants i si no hi ha una bona acollida,les persones que acaben d’arribar espoden quedar arraconades, amb poral rebuig de l’altre, que no saps comreaccionarà. Alhora, costa adreçar-se ales institucions i, a més, si véns sensepapers tens por a la policia, que enqualsevol moment te la pots trobar iet pot deportar.

Quina demanada faríeu al teixit as-sociatiu?Caldria més contacte entre les enti-tats. N’hi ha moltes i cadascuna va ala seva, sense gaire comunicació. LaTaula Intercultural pot ser molt útil amoltes associacions i pot ajudar adesenvolupar el nivell associatiu,creant un espai de contacte perma-nent; tot i que també necessitaríemun mitjà per comunicar-nos entrenosaltres.

I per acabar, què et sembla Sants?Segons la meva experiència, Catalu -nya és dels llocs on he estat (i m’hemogut molt) on hi ha més receptivi-tat; sobretot al barri de Sants, en quèla gent és una meravella, és com unafamília. És com la concession africa-na. Crec que aquí és on hi ha una mi-llor recepció i on hi ha més possibili-tats per a la integració.

Projectes

sim pactat amb ells no hauria passat ai-xò, quan mai ens han donat aquestapossibilitat». I afegeix: «El jutge Nuñode la Rosa només ha fet cas als peritat-ges de la propietat ignorant-nos, totsestan vinculats professionalment. Pre-sentarem un recurs, però no confiemen la justícia. També farem una mani-festació per pressionar la regidora per-què compleixi el que ens va prometreencapçalada pel Centre Social deSants. Molta gent del barri ens està aju-dant desinteressadament. Mai podremagrair tanta solidaritat».

El passat dissabte 20 defebrer a les 10 del matí,arrencava amb força l’assem-blea constituent de Sants-Montjuïc decideix.

Jordi Villanueva Sants

L’acte, celebrat a Cotxeres de Sants, vacomptar amb una salutació de la can-tant i santsenca Núria Feliu i dels re-presentants del Secretariat d’Entitats

Març de 201004

Sants

El 16 de febrer els veïns delcarrer Vallespir, 25, quedenuncien patir assetjamentimmobiliari des de fa anys,van despertar amb una notí-cia amarga. El jutge que ins-trueix el cas donava la raó a lapropietat i declarava l’edificien ruïna.

Albert Ricart SanjuanSants

La sentència de Vallespir, 25 arriba des-prés d’un litigi que ve de lluny. Fa 15anys que els veïns van començar a re-clamar a la propietat algunes repara-cions a la finca, uns requeriments queno van ser escoltats. Però davant la in-sistència dels llogaters, la propietat vaengegar el procés per declarar l’edificien ruïna econòmica.

Al llarg d’aquest anys els inquilinsdenuncien que la propietat ha deixatque l’edifici es degradi per poder de-clarar-lo en ruïna. Això significa que elvalor de les reparacions que s’han defer supera el 50% del cost total de l’edi-fici, cas en què es poden rescindir elscontractes de lloguer amb una indem-nització irrisòria.

Arribat el cas davant dels tribunals,la propietat va intentar demostrar laruïna econòmica, un fet desmentit pel

peritatge dels inquilins, que resoliaque el cost de les reparacions no supe-rava el 13% del valor de l’immoble. Pe-rò el jutge ha donat la raó als propieta-ris i ha decretat que els veïns han d’a-bandonar l’edifici on fa més de 30 anysque viuen amb una indemnització de8.000 euros. De moment, però, nos’ha fixat cap data.

Aquesta sentència ha indignat els in-quilins, tots amb contractes de rendaantiga i vitalicis, que faran tot el que es-tigui a les seves mans per revocar-la. Estracta de persones grans, pensionistes

amb pocs recursos econòmics i de mo-bilització social, però que comptenamb el suport de diferents associacionsdel barri, com el Centre Social i l’As-semblea del Barri, entre d’altres.

En declaracions a LA BURXA un delsinquilins de l’edifici, Felip Roig, ha co-mentat: «La propietat i els advocats deRestaura ens han enganyat, ens sentimmolt malament, això dura des de fa 15anys. Nosaltres confiàvem en la propie-tat, però mai ens feia cas, sempre bo-nes paraules, però mai s’ha fet un man-teniment. Ara ens diuen que si hagués-

Imatge de l’interior de l’edifici del carrer Vallespir, 25, que prova que l’edifici no es troba en situació de ruïna. ALBERT GARCIA

de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, laCoordinadora d’Entitats del Poble Seci la Unió d’Entitats de la Marina.

A continuació es va fer una presen-tació dels eixos bàsics de la campa -nya, que en el seu moment s’haurà deconcretar en una consulta popular aBarcelona on hi conflueixin tots elsdistrictes en una data comuna. Sobreaquesta, la majoria dels participantsno va gosar avançar cap hipòtesi: esva cedir la decisió a l’Assemblea Ge-neral de Barcelona Decideix.

Nombroses entitats dels barris,com ara el Casal Independentista de

Sants vol decidir

El jutge ordena desallotjar els veïnsque denuncien mobbing a Vallespir, 25

Sants, la CAL, els Castellers, escoles,associacions de veïns, penyes blau-granes, etc., així com representantsde les organitzacions polítiques CiU,Reagrupament, ERC i la Candidatura

d'Unitat Popular, hi van ser presents.Després, els participants es van di-vidir en tres comissions de treballper començar a organitzar la cam-panya.

Imatge de l’assemblea celebrada a les Cotxeres de Sants. WWW.EL3.CAT

A PEU DE CARRER

La Bordeta,altre cop dempeus

Roser Bemavent

El passat 4 de febrer una assembleaa Sant Medir, com sempre, va posaren marxa el barri per darrer cop perrecuperar Can Batlló.

Prop d’un centenar de veïns,molts veterans d’antigues batalles albarri s’hi van aplegar. Amb ells, sabanova que s’incorpora a la lluita,com els joves arquitectes de La Coli gent de l’Assemblea de Barri.

Les intervencions de la taula, permembres de la Comissió de Veïnsde la Bordeta i del Centre Social deSants, van servir només per centrarun tema que tots els presents conei-xien al detall. Però l’acte havia deservir com a conjur col·lectiu per laque s’espera que sigui realment ladarrera campanya, que conflueixil’1 de juny del 2011, data previstaper l’ocupació veïnal del polígon.

Tothom aposta perquè no calguiarribar a aquesta data. Polítics iveïns; però aquests darrers, fartsd’esperar, no estan disposats a do-nar més marge. Fins i tot proposenla recuperació provisional d’espaisverds i d’equipaments i posar-los jaal servei del barri. Per exemple, unazona d’aparcament pels veïns quealleugeri la pèrdua de places degu-des a les obres als carrers propers,una gran plaça a l’espai obert al migdel polígon, que els mateixos veïnss’ofereixen a crear, o l’ús d’algunesde les naus com a embrió del futurCentre Social de la Bordeta.

El proper 7 de març, diada deSant Medir, tindrà lloc una primeraacció que, entre altres activitats, téprevist decorar una paret de CanBatlló amb un mural rellotge querecordi a tothom que el temps cor -re i les coses segueixen igual.

Serà la primera d’un seguit d’ac-cions que la refundada Assembleaper la Recuperació de Can Batlló es-tà preparant per als propers mesos.

Malgrat els anys de lluita acumu-lats, o d’alguna opinió escèptica, elgruix de veïns reunits a l’assembleava conjurar-se perquè aquesta sigui,de debò, la darrera cavalcada.

Prudenci MeralloComissió de Veïns de la BordetaJo vaig arribar a la Bordeta a fi-nals de 1965 i vaig conèixer enJosep com el botiguer del carrerOlzinelles. En Pons destacava perla seva personalitat inquieta, ac-tiva i alegre i ens unien les nos-tres idees i inquietuds llibertà-ries. Moltes reivindicacions i es-pais compartits: Cotxeres,Espanya Industrial i altres. Encrear-se la Comissió de Veïns dela Bordeta, el 1991, va ser quan,de veritat, vam treballar colze acolze. En Josep Pons, amb el seucaràcter obert, dialogant i agluti-nador, donant sempre la cara i noamagant res, va impulsar unequip de gent divers, sense diri-gismes ni consignes i, sempre,inspirant molta confiança. Et tro-barem a faltar.

Mia CaritgPlataforma pelSoterrament de les Vies El 1976 vaig trobar-me amb enPons a l’Ateneu Llibertari, ambel seu tarannà tranquil, la sevaimmensa barba que ja comença-va a blanquejar i sempre una pa-raula d’ànim. Era un home en-grescat per tot el que feia; elrecordo a les mobilitzacions perl’Espanya Industrial, actuant albell mig de la plaça de Sants i lesportes de casa seva sempre ober-tes per oferir-me el llit que ensmancava al meu xicot i a mi. ElPons era un home bo, que enco-manava entusiasme i que ens feiasentir estimats. On siguis, Josep,«Ets fantàstic».

Xedes VallèsPlataforma pelSoterrament de les Vies Vaig conèixer el Pons el 1976, enla campanya d’Amnistia, quan joestava amb la gent de Drets Hu-mans de Sant Medir. Una nit, vamquedar per enganxar cartells i ami em va tocar amb el grup delPons. Nosaltres encara no ens co-neixíem, però va ser molt divertit,perquè vaig començar la nit sentde Drets Humans i la vaig acabardient que me n’anava a l’AteneuLlibertari. Aquella nit, vaig saberuna mica més com volia viure.

Mia i XedesAnys més tard, després de traves-sar un bon temps d’aturada enl’activisme, ens vam retrobar amben Pons a les portes de Sant Medir,amb motiu de la tancada d’immi-grants del 2001. Com sempre, vatenir l’habilitat de connectar-nosamb qui tocava en aquest mo-ment, la gent de l’Hamsa i CanVies. Va ser una sort retrobar-nosamb els nostres orígens i una ale-gria poder-ho tornar a compartir.

Josep M. DomingoCentre Social de SantsJosep, a reveure. Te’n recordes,quan em vas enredar l’any 1980per participar a l’AMPA del col·legiSant Medir? I aquell dia, a l’es-tanc, que em vas enredar per par-ticipar a la Comissió de Veïns de laBordeta? Doncs bé, quan ens re-trobem estic segur que também’enredaràs per participar a alguncol·lectiu en aquest lloc on totsanirem a parar i on tu estàs gau-

dint de la pau que et mereixes. Iens ho passarem tan bé com ensho hem passat aquests anys.

Ivan MiróAssemblea de BarriA la Garnatxa, a l’Hamsa, a CanVies. A les festes alternatives. Als12 d’octubre insurreccionals iantifeixistes. Ens vas estimar,recolzar, entendre. El primer atransmetre l’actitud llibertària,quan a mitjan noranta vam irrom-pre una nova fornada d’activistes.Fil delicat que cosí l’estrip gene-racional. Qui ens posà en contacteamb les anteriors lluitadores.Rebel, tendre, compromès, incor -ruptible, amic, imprescindible. Not’oblidarem mai, Josep, mai dei-xarem d’estimar-te i d’estar-teagraïts. Has estat i seràs exemplede comunitat. Les lluites quesomiares, en nom teu les guanyarem.

Roger Sánchez AmatTerra d’EscudellaQuan els vuitanta ja finien, vaigcomençar a freqüentar el CentreSocial. Allà vaig conèixer una pa-rella entranyable, el Pons i la Ro-sa. Per a un adolescent de l’Es-querra de l’Eixample recent incor-porat a la lluita, tot allò eraimpactant: trobar-se un associa-cionisme viu i combatiu i un caliude barri, tot emparat sota el pa-drinatge del Pons, la seva compli-citat, la seva suau interlocució.Quan anàvem a buscar les clausdel Centre a la seva botiga d’Olzi-nelles, recordo que ja sabíem elque volíem ser de grans!

05Març de 2010

LA BURXA fa un homenatge aJosep Pons, lluitador veïnal,mort el passat 16 de febrer.Hem demanat a personesque l’han conegut que ensfacin arribar unes paraules derecord.

Jordi SolerLa Bordeta

Vaig conèixer la Bordeta amb en Ponsi la Rosa a Sant Medir, amb un megà-fon a les mans fa trenta anys. En faràvint que vam creuar-nos en el camí dela Comissió de Veïns i des de llavorssempre l’hem fet plegats.

Mítica era la seva botiga on mig bar -ri conspirava, o mítics eren els seuspassejos per la Bordeta i que ell ano-menava els «Ei, com anem?». Entranya-bles les tardes fent pa amb tomàquet ales Festes Majors Alternatives o els seusdiscursos sorneguers als sopars deveïns. Mítica serà, per sempre, la sevafigura central al nostre barri. Sovint enels conflictes em tocava fer el paper dellançat, però us confessaré que des-prés, sempre, cercava la mirada d’enJosep i la seva aprovació. Si ell em feiaque sí amb el cap sabia que anàvem bé.

Josep Pons, company de lluites, germà de somnis

ENLLAÇ A BARRISANTS.ORG

Aquí tenim el guanyador de la flamant panera de LA BURXA, amb aporta-cions solidàries de més de 40 establiments i entitats del barri. Enguany,en no haver estat venut el número premiat en el sorteig del 6 de gener,va tornar a ser sortejada en el concert de comiat de Ràbia Positiva.

El guanyador de la panera de LA BURXA

Propostes deremodelaciódel carrerRiego El Foment de les Arts i del Disseny(FAD) ha escollit quatre propostesper remodelar el carrer Riego de les96 que es van presentar en el marcdel concurs Racons Públics, un con-curs amb què es volen millorar 10 es-pais de la ciutat, un de cada districte,«en situació precària, abandonada oarraconada». Recordem que elscol·lectius Arquitectes sense Fronte-res i La Col van organitzar dos actesparticipatius, al mateix carrer, per re-collir les propostes veïnals. De lesquatre escollides, la que té un rere-fons més reivindicatiu és la que volconstruir una barbacoa veïnal ambuna gran xemeneia que recordi elpassat industrial del barri i en la qualel fum arribi directament a la polèmi-ca Torre Malaia..

La solidaritatantirepressivaomple Cotxeres El 20 de febrer, les Cotxeres van serel centre neuràlgic de la solidaritatantirepressiva als Països Catalans. Debon matí, una dotzena de pancartesomplien el recinte i diverses exposi-cions recordaven nou anys de lluitaper l’amnistia, contra la dispersió, endefensa dels i les preses polítiquesaixí com altres casos repressius. Des-prés d’un àpat amb més de 250 assis-tents, Rescat, col·lectiu de suport als iles preses polítiques catalanes va vo-ler recordar els nou anys que han pas-sat des de les detencions d’en Diego ien Zigor, ara ja en llibertat. L’acte vacomptar amb balls de bastoners, lalectura de cartes de companyes icompanys empresonats i un emotiuvídeo amb les imatges de la solidari-tat antirepressiva. Finalment, en Zi-gor va agrair l’esforç d’aquests anys iva encoratjar a seguir lluitant per

l’amnistia de les companyes preses.Una breu actuació del cantautorCesk Freixas va cloure la jornada.

Cinquè mercatd’intercanvi El passat diumenge 21 de febrer esva celebrar el popular mercat d’inter-canvi de Sants, organitzat per la XIS(Xarxa d’Intercanvi de Sants) per do-nar a conèixer a tothom alternativesde consum. Amb aquest ja en vanset, cada vegada més consolidats iconcorreguts. Més de 30 paradesamb productes de tot tipus: artesa-nia, alimentació, segona mà, electro-domèstics, roba, joguines... Aquestaedició es va estrenar ubicació a laplaça Bonet i Muixí (molt més cèntri-ca que no pas la de la Farga, on s’ha-via fet fins aleshores) i va acompa -nyar el temps, sense pluja fins a l’úl-tim moment. Tot plegat, un bon matíper compartir i intercanviar.

Accions contral’empresona-ment del’AlfonsoTalls de trànsit, xerrades i una bici-cletada amb final a Can Vies han es-tat algunes de les activitats de suporta l’Alfonso, el jove condemnat atres anys de presó pel cas kubotan.L’Alfonso es troba, en tancar aquestaedició, en situació de cerca i captu-ra. A més, la jutgessa que porta elcas, no ha tingut en compte la possi-bilitat de suspendre l’execució de lapena fins que es resolgui l’indultque s’ha sol·licitat. Els fets es remun-ten al maig del 2007, quan en unmanifestació convocada per l’Assem-blea d’Okupes els mossos van agre-dir desenes de manifestants ambkubotans –arma il·legal segons elmateix Departament d’Interior– iuna d’aquestes persones, en defensapròpia, va propinar un cop de punya un agent.

Quan hem anat posant anys li feia laconya que cada cop s’assemblava més aen Karl Marx, en lloc d’anar-se assem-blant, com tocaria, a Kropotkin o Mala-testa. Amb aquest posat cada cop mésvenerable i reposat semblava amagar elguerrer que encara, fins avui, portava adins. I és que en Josep va ser un delsque van encetar la casta d’indomablesque el nostre barri ha anat creant. Nohan pogut amb tu, Josep. No han po-gut comprar-te mai perquè no tenienres que t’interessés. Ni la solidaritat, ni

la llibertat són valors que avui cotitzinen el mercat de la política.

Ens queden moltes batalles al barriper fer-lo no només més bonic, sinótambé més just, fraternal i lliure. En Jo-sep no hi serà, o millor dit semblaràque no hi és perquè no el veurem, pe-rò segur que estarà fent que sí amb elcap des d’alguna barricada al cel delsllibertaris. Com ha dit un amic comú:Josep, les lluites que tu vas somiar,nosaltres les guanyarem en nom teu.

Que la terra et sigui lleu, company.

JOAN LLUÍS-LLUÍSLA MAGRANA, 2010Ens trobem davantd’un singular recull derelats, en el qual se’nsexplicarà 123 vegadesla mateixa microhistò-ria, amb un ampli re-pertori de registres iestils literaris. El vo-lum és una clara emu-lació de l’original, Elsexercicis d’estil, deRaymond Queneau,que diverteix, sorprèni exhibeix la riquesa ivarietat de la llenguacatalana.

L’autor s’atreveixamb gèneres tan dis-parells com la teleno-vel·la, la recepta decuina o l’haiku; amb lacançó i altres mètri-

ques impossibles; ensexplica la història ambmonosíl·labs, amb la ao amb la e; coneix elsdialectes i els vicismés irritants i co-muns, i imita (i com!)alguns escriptors clàs-sics i altres creatiusde renom.

La ironia és, sensdubte, el tret que tra-vessa el volum, ja queno fa sinó decapitar elcatalà estàndard, cen-tral, periodístic i polí-ticament correcte deTV3.

Per als i les llamine-res de la llengua, totun gaudi preciosistaper a la vista i l’oï-da...

Elba MansillaLa CiutatInvisible

Parèntesi06 Març de 2010

AGRAVIATSQUIMERA RECORDSEls de Castelló estre-nen nou treball ambuna portada impac-tant i pròpia de qual-sevol grup punk delsvuitanta.

Aquesta sensaciócanvia en sentir eldisc i adonar-nos quela banda ha madurat,va de debò i és capaçde construir cançonscomplexes i al mateixtemps equilibrades.

Sons de base reggae isincopats que ens de-mostren que hi ha vi-da més enllà delsquatre acords habi-tuals i de les melo-dies lineals i repetiti-ves. Només trobem afaltar una menad’himne o cançó queet faci recordaraquest disc quan jano l’escoltes i, és peraquest motiu, que re-comanem una segonaescolta. A «La criba»,

ens recorden molt auns entranyables Ska-paràpid que, segura-ment i sense adonar-se'n, van iniciar el ca-mí que popularitzarenObrint Pas i posterior-ment La Gossa Sorda.No sabem què passa ala terreta valenciana,el que sí sabem ésque de música skasempre hi ha collita.

David Vázquez

JOHN HILLCOATBasada en la novel·lade Corman Mc Carthy(també autor de "No éspaís per a vells") i guan-yadora del premi Pulit-zer l'any 2007, la sevatranslació a la pantallaés molt fidel al llibreoriginal. Descriu ambgran cruesa un mónpost-apocalíptic gràciesa una enorme força vi-sual plasmada per unafotografia excel ·lent del'espanyol Javier Agui-rresarobe.

Aquest viatge d'unpare i el seu fill de nouanys buscant el maramb l'esperança de tro-bar vida a traves d'unmón devastat en el queun dels majors perills

són els propis humanssupervivents de la ca-tàstrofe no evita mo-ments tremendamentdurs. La lluita per la su-pervivència del pare in-terpretat de forma ex-cel·lent per Vigo Mor-tensen i l'esperançaque el seu fill puguiarribar a sobreviuretransmetent-li els va-lors d'un món a puntd'extingir-se estan ex-plicats amb una certafredor no exempta d'e-moció. També són dedestacar les localitza-cions que s'han buscatper recrear aquest mónagònic, impressionantsles de Nova Orleanspost-Katrina.

Lancelot

Xocolata desfeta

Riure, pecar, crear...

La carretera

Darrerament s’estàparlant molt dels e- books o llibres electrò-nics. En els últims me-sos han sortit al mercatuns aparells per llegirllibres amb una tecno-logia que no cansa lavista i són bastant cò-modes. Això ha fet queel món editorial comen-ci a tremolar. Tenen porque els passi com amb

la música. Tenen por del’Emule i companyia ide deixar de tenir elmercat editorial sota elseu control.

Ara mateix, diverseseditorials estan pro-duint e-books a marxesforçades per vendre desde diferents botigueson-line. El que oferei-xen aquestes botigues,es una espècie de PDF

protegits amb un siste-ma anticòpia i antiim-pressió anomenat DRM.La indústria musical vaintentar fer el mateix,introduint un DRM enels CD, però va durarben poc. La comunitatd’Internet es va encar -regar de burlar aquestaseguretat.

Ara mateix, buscantuna mica pel Google,

podem trobar diferentsplanes on ofereixen e-books de forma gratuïtasense DRM, però encaraestan poc estesos.

El món editorial s’hade replantejar el seumercat. Vendre un e-book a 30 euros com se’n venen alguns no tésentit. Ja no hi ha elcost del paper i la gentno està disposada a pa-

gar aquests preus perun llibre electrònic.

Una altra sortida ésoferir serveis semblantsal spotify musical peròper a llibres. D’aquestamanera, podrien cobrarde publicitat o altresfons que no fos el desti-natari final.

Bernat Costa

Ebooks, DRM i propietat intel·lectual

CINEMÚSICALLIBRE

BURXANT ELS BYTES

A l’Electrica l’Estevefeia la música de lamajoria dels temes, oncombinava les sonori-tats i llenguatges deljazz-rock instrumentaldels 60 i 70, influenciatper John Lee Hooker iBig Bill Broozny i lamúsica catalana ambtemes destacats com«La Mediterrània se’nsmor», «Catalluna»,«Ball Llunàtic» i el fa-mós i enganxós tema«La presó del rei deFrança».

També va arranjaralgunes peces per a co-bla, basant-se en untreball d’en JoaquimSerra, per tocar amb laCobla Mediterrània alPalau de la Música, elprimer cop que s’obriaal rock. Fins i tot, vafer un petit viatge enel món de la músicaclàssica amb quatrepoemes musicals que,desgraciadament, erenmolt difícils d’arranjar

en rock per la quanti-tat d’instruments.

Més tard va viure aSants, al carrer Sagunt,on havia assejat ambels seus germans en unlocal al pis de sobredel bar Salut, des d’onse sentien els sons canyers i melancòlicsde la seva guitarra.

Però quan l’Elèctri-ca Dharma vivia undels moments més sò-lids del seu viatge ambl’etapa tribal, la felici-tat es va capgirar greu-ment. En ple concert aCardedeu, l’Esteve esva desmaiar a dalt del’escenari, afectat peruna hemorràgia cere-bral, i al cap de pocsdies va morir a l’Hospi-tal Clínic, el 19 d'agostdel 1986, amb 32 anys.

La seva mort vaafectar molt la vida delgrup, ja que sense ellcreien que perdria totel sentit i van volerdesfer-se; però van as-

sejar plegats per pre-parar un concert d’ho-menatge a l’Esteve,com a gran músic i lí-der.

El concert es va ferel 12 de març del 1987al Palau de la Músicaacompanyats amb l’Or-questra de Cambra deBarcelona, dirigida perManel Camp. Seria unacte per recordar laseva memòria i reco-nèixer la seva creativi-tat. Després es va gra-var un disc anomenatHomenatge a EsteveFortuny. I, en un segonhomenatge, s’enregis-traria el disc Fibres delcor, on les lletres erenescrites pel Pep For-tuny (el bateria). Seriatambé l’inici d’una no-va etapa musical. I grà-cies a la seva continua-ció, el grup ha fet arri-bar la seva música anivell internacionaltant a Europa, els EUA,l’Àfrica i Àsia.

En aquests 25 anys,hi ha hagut poques ini-ciatives per rememo-rar la seva figura i laseva tasca musical,s’han portat a termede forma popular i peraquells més propers,sense intervencionsinstitucionals.

Aquest oblit és pre-cisament el que vol de-

nunciar la IniciativaPopular per la Memòriad’Esteve Fortuny. Esvol recordar l’Esteveposant el seu nom a uncarrer del barri i s’hamostrat interès pelcar rer Sagunt, on haviaviscut.

Joan Pujades

Març de 2010 07

A causa d’una recent vi-sita a terres gallegues iportugueses no me’npuc estar de parlar d’u-na de les seves perlesgastronòmiques, lallamprea. No és unabèstia biològicamentgaire evolucionada, témés de 400 milionsd’anys, i és francamentlleitja. Neix i es repro-dueix al riu, on és pes-cada, però creix al mar.La seva aparença angui-losa, tota recoberta democ, no la fa gaire des-itjable, però en canvi laseva carn és apreciadís-sima des del temps delromans. Avui en dia en-cara la podem trobar ales riberes del Minho,tant a la costa gallegacom a la portuguesa.

La temporada depesca comença al ge-ner, quan puja pel riu acriar, i s’acaba quandespunta la primavera.Els aficionats a aquestgust finíssim (allimo-nat, herbari i suamentsalat) però fort (ferm,

càrnic i persistent) te-nen el temps just perdegustar-la. La formamés habitual de cuinar-la és a la bordolesa, unguisat semblant a un ci-vet cuit amb la sevapròpia sang. A nosal-tres ens va fascinar. Sien teniu l’oportunitat,no deixeu de tastar-la.

La recepta: llamprea a labordolesaINGREDIENTS

1 llamprea500 ml de vi negre1 ceba gran4 grans d’allFarina, oli d’oliva isal

ELABORACIÓTot i que probablementno tingueu l’oportuni-tat de cuinar-la, sem-pre convé conèixer elque mengem i, enaquest cas, tot i queanguniós, conèixer-hoés fascinant.

Primer ens cal escal-dar la llamprea en ai-gua bullint i posar-laseguidament en aiguafreda on, amb l’ajudad’un fregall, li elimina-rem el moc. La penja-

rem per la cua i a sotahi col·locarem un reci-pient amb el vi. Primers’eliminen el cap i lestripes. Acte seguitanem fent talls d’uns3cm que dipositaremdins el recipient amb lasang que caigui i el vi.Cal eliminar la mèdula(espècie de tripa blan-ca que ressegueix tot elpeix). Ho deixem mace-rar tot un dia. Colemels talls, els enfarinem iels fregim. En el mateixoli hi sofregim la cebatallada a trossos i elsalls. Ho ofeguem ambla sang i el vi, hi afegimla llamprea i ho deixema foc lent fins que lasalsa redueixi a la mei-tat. Ho solen acompan-yar d’arròs blanc i pafregit.

Núria May Masnou

L’Esteve Fortuny (segona part)

Allà a la vila de Reustota la gent n’ha fugitmenos una noble damaque en te pres el seu marit.

—Déu vos guard, Capità,si em tornéssiu el marit..—Si el marit vols que jo et tornihauràs de dormir amb mi.

L’endemà a la primera horala noble dama surt del llittreu el cap per la finestrai veu penjat el seu marit.

—Ai, traïdor de Capità,m’has ben enganyat a mi;a mi m’has llevat l’honra,i has penjat el meu marit.

—No t’espantis, noble dama,que no te’n faltarà maritset-cents homes tinc en armespodràs triar el mes bonic.

I si cap d’ells no t’agradapodràs casar-te amb mitinc la dona malaltafa set anys que n’és al lliti si deu no me la matajo ja la faré morir.

—No la matis traïdorno la matis per mique així com ho fas amb ellatambé ho faries amb mi.

La dama surt per la portai en el Rei se’n va a servir.Un dia troba el Capitàque d’església n’és sortit.

—Déu vos guard, capità,vos heu de recordar de miatureu-vos, càpita!ara es l’hora de morir.

—Tingueu pietat, noble dama,tingueu pietat de mi—La mateixa que en tinguéreuen penjar el meu marit.

Ja li’n venta punyaladala primera el va ferir,la segona cau a terra ,la tercera va morir.

—Que Déu sia qui et perdoni, càpita,en a tu i al meu marit.

Lídia Pujol

La damaenganyada

La llamprea

RACÓ HISTÒRICLA CANÇÓ

FOGONS DE TEMPORADA

Imatge de la campanya “iniciativa popular per la memòriade L’Esteve Fortuny”.

En commemoració del dia de la dona tre-balladora us oferim aquesta cançó d’undisc que reuneix cançons populars detransmissió oral recollides pels PaïsosCatalans. Parlen de dones ultratjades idones que ultratgen, dones que estimen,dones poderoses i dones dèbils. (www.lidiapujol.com)

dora (novament amb un paper de gè-nere) parla per experiències compar-tides: voreres insuficients per acom-panyar a algú que necessita ajuda, perpassar amb el cotxet del nen o de lacompra; els transports públics es se-gueixen regint pels moviments obli-gats considerats de les àrees residen-cials a les àrees de treball i d’estudi,sense considerar els desplaçamentsde les dones, més complexos i poligo-nals ja que aprofiten els recorregutsper realitzar altres coses; Els caminsescolars plens d’obstacles i dificultats;les distàncies als passos de zebra o eltemps dels semàfors, penalitzant a lespersones que van a peu i potenciantel trànsit rodat; l’existència de banyspúblics... són moltes les coses i ele-ments de la ciutat que impedeixenuna veritable igualtat d’oportunitatsen l’ús de la ciutat.

CREAR CIUTATS IGUALITÀRIESLes ciutats, les seves polítiques i elsseus espais, han de contribuir a resol-dre les desigualtats d’oportunitatsper a que tant dones com homes pu-guin escollir quina proporció del seutemps dediquen a cada món. Cons-truir ciutats per a la igualtat d’oportu-nitats vol dir valorar de la mateixa ma-nera les necessitats del món produc-tiu que les del reproductiu. Ciutatsorganitzades per afavorir la co-res-ponsabilitat.

Per això cal repensar la ciutat, i elsseus components des de la perspecti-va de gènere, especialment els plansd’equipaments pels barris. Cada barriha d’estar dotat en funció dels perfilsdels seus habitants. S’ha de conside-rar la composició diversa de la socie-tat actual i buscar la màxima partici-pació dels diferents col·lectius per de-terminar les necessitats de la vidaquotidiana.

Mentre existeixin dues esferes detreball, el remunerat, reconegut i visi-ble i l’altre no remunerat, no recone-gut i invisible no podrem parlar d’unnou ordre simbòlic, en la base d’unadivisió de tasques injusta i no recone-guda dins el sistema jeràrquic patriar-cal, sigui el sexe que sigui que assu-meixi el rol de gènere.

Hem de fer pobles i ciutats des del’experiència quotidiana i aquest quo-tidià és encara avui en dia majoritària-ment femení.

Més informació a:www.punt6.net

En moviment08 Març de 2010

COLUMNA DE L’ABS

Siguem forçacol·lectiva!

Assemblea del Barri de Sants

Avui, tothom assumeix el descrèditde la política. Ho expressen lesganyotes i esbufecs de la gentquan surten els polítics a la televi-sió o als diaris, cansada d’unes in-acabables i ritualitzades picabara-lles partidistes. Ho verifiquen cícli-cament i de forma objectiva elsbaixos índexs de participació elec-toral. Ho assumeixen, fins i tot,com si fos un mantra resignat, elspropis actors de la política institu-cional: la «desafecció». Sembladoncs pertinent parlar d’una criside la política representativa, de laincapacitat dels partits polítics derecollir la complexitat social, delseu esgotament alhora de propo-sar formules engrescadores d’im-plicació del social en els aferscol·lectius. A la vegada, la crisi eco-nòmica hauria d’exigir, ens sem-bla, unes respostes socials que fes-sin front a aquesta enèsima apreta-da de cargols que ens imposa elcapitalisme. No obstant, ni els par-tits polítics són capaços de mobi-litzar la població per a fer front a lacrisi, ni sorgeixen –des del si delteixit social- lluites col·lectives àm-plies que prefigurin una altra for-ma d’organitzar l’economia, la po-lítica, la societat.

Què podem fer?Des de fa més de deu anys, in-

tentem donar petites respostes aaquest tipus de qüestions, amb l’a-posta de construir un espai de par-ticipació local a nivell de barri:l’Assemblea de Barri de Sants(ABS). Amb unes altres formes defer política, o amb unes altres ma-neres de viure el barri, amb elsomni d’un espai comú, i amb laconstrucció d’espais per als som-nis comuns. Desafecció? Crisi?Unim-nos per a lluitar i crear alter-natives, fem de les nostres solitudsuna força col·lectiva!

Més informació a:http://abs.sants.org o a

assembleabarrisants@gmail.com

Els entorns urbans no sónquelcom neutre, la perspec-tiva de gènere vol donar unaaltra visió dels espais urbansa través de l’experiència deles dones. La perspectiva degènere es un fet transversalque afecta a totes les esferesde la vida. Des del Col·lectiuPunt 6 es treballa per donara conèixer i per crear alter-natives a la nostra ciutat enuna perspectiva de gènere.

Roser CasanovasArquitecta del Col·lectiu Punt 6

Quan parlem de l’aplicació de la pers-pectiva de gènere a l’urbanisme i alprojecte urbà parlem d’un conceptetransversal que està assumit i estudiatdes dels àmbits de les ciències socials,

però, des de l’àmbit urbanístic és uncamp poc treballat. L’ensenyament deles carreres tècniques, amb una men-talitat de la modernitat desenvolupis-ta, considera a l'individu un neutreuniversal.

L’urbanisme no és neutre, quan esconforma l’espai urbà es donen prio-ritats, es reflecteixen poders i es visi-bilitzen drets. És en aquest punt on lavisió de gènere a l’urbanisme vol ferespecial incidència: ciutadans i ciuta-danes no som el mateix, la primeragran diferència es dóna entre dones ihomes, especialment per als rols as-signats culturalment. Això comportadesigualtats que ens afecten a tota lasocietat que han d’estar considerats alplanejament i al disseny urbà perapropar-nos el més possible a un es-pai urbà que permeti una veritableigualtat.

VALORAR LA VISIÓ DE GÈNERELa nostra societat occidental sobreva-lora tot allò que pertany al món pro-ductiu, o sigui, tot allò que tingui un

canvi immediat monetari, teòrica-ment racional i mesurable i que, pertant, se suposa que és una veritat neu-tra. Aquesta no és més que una sim-plificació de la vida que ha portat his-tòricament a la infravaloració de lesactivitats del món reproductiu, lliga-des al gènere femení. Un urbanismeamb visió de gènere vol dir incorpo-rar la quotidianitat com a prioritat dequalsevol actuació que es realitzi a laciutat. Per tant, és necessari valoritzari visibilitzar el coneixement diversque tenim les dones del nostre en-torn quotidià mitjançant processosparticipatius, cada vegada més inclu-sius i extensos en el seu abast. S’ha detransformar l’experiència de les do-nes en coneixement imprescindibleper a qualsevol transformació delnostre entorn.

Les dones per la seva vivència d’a-companyant, assignació que està lliga-da al gènere, detectem les dificultats inecessitats dels altres, no amb unamirada exclusivista ni universal. Ladona com a mare, cuidadora, nutri-

Carrer al Poble Sec: escales per salvar desnivell perilloses, el canvi de nivell és imperceptible segons l’angle de visió. COL·LECTIU PUNT 6

La dona en la construcciód’un entorn quotidià

Març de 2010 09

PUNT D’INFORMACIÓLABORAL

Jubilacióimpossible?

Marc Faustino i Vidal

L’enèsim atac als drets de la classetreballadora és l’anunci de reformade l’edat de jubilació a l’Estat es-panyol que se situaria als 67 anys.Durant aquests dies han sortit ar-guments per qualificar de gensidònia aquesta idea. Primer de totperquè l’edat mitjana d’accés a lajubilació es situa als 63 anys, situa-ció donada per la quantitat de per-sones que fa anys que estan avan-çant la seva jubilació. Potser el pri-mer pas de qualsevol reforma estornar a fer que l’edat real de jubi-lació de la majoria de persones si-guin els 65 anys i que no es pro-dueixin jubilacions anticipades ori-ginades per tants expedients deregulació i acomiadaments.

El sistema de protecció socialde la vellesa cada dia sembla mésqüestionat. Qui anava pensar queles persones viuríem 80 anys demitjana. Quan es cobraven les pri-meres pensions de jubilació delsistema de seguretat social, els ho-mes (únicament homes i encaraen l’actualitat són la majoria depensionistes de la jubilació contri-butiva) cobraven una mitjana decinc o sis anys de pensió abans demorir. Un guany que el sistemacontributiu ha vist disminuir perl’esperança de vida dels homes ila incorporació lenta però pro-gressiva de les dones com a jubila-des contributives.

Els i les pensionistes han anataugmentant al llarg dels anys peròel guany del sistema continua sentimportant. El sistema de seguretatsocial de l’Estat espanyol ha tingutun superàvit de 8.000 milionsd’euros al 2009 i el fons de reser-va s’eleva a 60.000 milions d’eurosacumulats. Les veus que carreguencontra el sistema són les mateixesque els agradaria que es privatitzesaquest sistema i haguéssim decontractar aquesta protecció abancs, caixes i asseguradores. Nohi ha res de nou en aquest anuncide reforma: privatitzar el guany isocialitzar la pèrdua.

Enguany, la CNT arriba alsseu cent anys de vida. Hanestat anys intensos on hansovintejat la incomprensió ila repressió, però també lesconsecucions obreres isocials i, sobretot, s'ha deixatuna estel·la inoblidable.

Comissió del Centenari de la CNT

La Confederació Nacional del Tre-ball, nascuda a la nostra ciutat el1910 com a sindicat anarconsindi-calista per tal d'enfrontar-se, de for-ma organitzada, contra les miseriesprovocades pel Capitalisme i per ala recerca de les llibertats personalsi socials, commemora aquesta dataamb una crida i una afirmació. Lacrida és a continuar la lluita lliber-tària perquè, no cal dir, que tot es-tà per fer, la represió contra els tre-balladors continua . I l'afirmació ésque la CNT continuarà a la trinxera.

Històricament, la Confederació iels homes i dones que n’han formatpart han estat grans protagonistesen tots els àmbits en què es s’ha ne-cessitat el seu coratge, les seves àn-sies de llibertat i el dur treball defer funcionar les coses dins el dia adia: a més de l’obvi treball sindical,van crear escoles, centres de cultu-ra, cooperatives de consum, grupsde salut, etc., a més de cercar elprogrés de les dones, noves formesd’apropament a la natura, a la co-municació. La llista seria massa llar-ga i no continuarem, simplementdirem que, quan van anar malda-des, també van ser els primer a re-accionar, en el Front i, sobretot, a laRevolució Social, on van posar enpràctica, per primera vegada en lahistòria, els principis de l’anarcon-sindicalisme a través de les socialit-zacions i les col·lectivitzacions.

CENTENARI MIRANT EL FUTUR No volem oblidar tot això, però noes tracta d’un exercici de nostàlgia,sinó de conservar un exemple iunes vivències que són importantscom a bagatge per tal d’encarar elfutur i cercar noves estratègies delluita i noves il·lusions. Sense dei-xar de banda, per descomptat, lesombres que acompanyen tota llumi que, també, assumim com a partde la nostra història. I és per aixòque commemorem, que no cele-brem, el nostre centenari. Hempreparat un seguit d’activitats que,sempre, serviran de punt de parti-da a una reflexió. Des d’una músicacom el jazz, nascut de la marginali-tat i de la pobresa, fins a jornadesacadèmiques de caràcter interna-cional que tractaran de diversos te-mes de futur.

En el moment d’escriure aques-tes línies, la commemoració ja hacomençat, amb la seva presentacióa Barcelona el dia 26 de gener, alCCCB, en un acte emotiu pel queva tenir d’afirmació de principis ipel recolzament i presència del mo-viment llibertari. I amb la conferèn-cia «La Barcelona negra i anarquis-ta» dins la Setmana Negra de Barce-lona, on Urtubia, Taibo i Ibáñez vanfer lluir la Barcelona que bulliaamb l’anarquisme i el misteri.

ACTES DE COMMEMORACIÓDurant l’any 2010 hi haurà exposi-cions i documentals que recullen lahistòria de la CNT i del que sempreha estat el seu actiu més important,els seus militants: tractaran la histò-ria de la CNT en 100 imatges, se sen-tiran les veus dels vells militants, enuna important acció de recuperacióde la memòria històrica, es passaràla vista sobre les lluites dels anys se-tanta, a l’anomenada Transició...

D’altra banda, el cinema farà ac-te de presència en un cicle —a la

Filmoteca— de pel·lícules produï-des per l’organització durant laGuerra Civil, que n’inclouran duesd’inèdites i una taula rodona sobreel tema. El teatre, amb Leo Bassi iAlbert Vidal, així com alguna sor-presa, i la música en diferents ves-sants, amb la combinació de gransconcerts amb íntimes sessions.

De la mà de la Ruta de l’Anar-quisme, es podrà passejar pelspunts de la ciutat on es va desen -volupar la intensa història d’unaideologia i tindrem poesia i con -ferències.

ACCIONS PER SEGUIR LLUITANTQuant a les diferents jornades ocongressos d’estudi i debat, s’ha fetun esforç per tal que hi vagin juntsinterès i utilitat (parlant de les se-ves conclusions o informes). Perexemple, aquest mateix mes demarç comencen les jornades queparlen sobre feminisme i anarquia,mentre que a l’abril posarem l’au-togestió a debat, entre d’altres.

Un còmic —una novela il·lustra-da— que explica la història de laCNT, la magnífica edició conjuntade la capçalera Solidaridad Obrera,un Primer de Maig unit i combatiu,els homenatges a aquells grans que

són part de la nostra història iaquells que ho són també però queens van ser arrabassats pel feixisme,els afusellats (amb la col·locació alFossar de la Pedrera, a Montjuïc, onvan ser enterrats, atès que era lafossa comuna, la majoria dels afuse-llats pel Franquisme, i per tant, indret simbòlic on recordar tots elsassassinats, d’una escultura quemarqui sobre la terra allò que hi hasota), llibres i moltes altres ac -tivitats formaran el cos d’aquestcentenari.

És impossible consignar aquí iara totes les activitats. La Comissiódel Centenari de Barcelona s’ocupad’aquelles que es duran a terme ala ciutat, però n’hi haurà més, fruitde l’esforç de la resta de companysde l’organització.

Volem repetir que la commemo-ració del Centenari de la CNT pre-tén ser un revulsiu i posar bases deteoria i il·lusió per tal de continuarla/les lluita/es.

No hi ha lloc per al pesimisme:ens veiem al carrer!

Més informació a:www.cnt.es

Logotip del centenari. INTERNET

Cent anys del sindicat llibertari CNT

Aportacions voluntàries a

LA BURXA

_______euros(escriure amb

claretat)

Col·laboració anual amb

LA BURXA

5 euros/mes(60 euros l’any)

Amic/amiga deLA BURXA

3 euros/mes

(36 euros l’any)

Fes-te amic o amiga de

Les subscripcions a LA BURXA acompliran dosobjectius: fer-la arribar allà on la seva

distribució no arriba i contribuir econòmicament al seu manteniment.

Es pot fer de diverses maneres: mitjançantcorreu convencional, per domici liació

bancària o manualment (pots deixar-ho alTerra d'Escudella, c/Premià,20).

Així que ja saps!

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Caixa/Banc_______________________________

Nom del titular_____________________________

CODI ENTITAT

CODI SUCURSAL

CODI SEGURETAT

NÚM DE COMPTE

Es prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LA BURXA

Data__________ Signatura

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Vull rebre LA BURXA a casa

10

Cultura

El mostrador

Fa un parell d'anys, uncol·lectiu de persones vandistribuir una publicaciógratuïta amb el títol de “Cri-si”. A les seves pàgines, en-

tre d'altres coses, les entitats finance-res eren titllades de lladres.

Però no tots els bancs són igual. Labanca ètica va aparèixer a Europaquan, entre d'altres reivindicacions,molts ciutadans i ciutadanes van de-manar que els seus estalvis no ajudes-sin a Sud-àfrica, corroïda pel racisme.I ja que ens vam començar a pregun-tar què fa el banc amb els nostres di-ners, això va permetre estendre elscriteris cap a rebutjar inversions enarmes, en indústria contaminant, etc.Aquests criteris negatius han arrelatfins i tot en alguns fons d'inversió au-

to-anomenats “ètics” o “solidaris”d'alguns bancs, que mantenen para-doxalment fons d'inversió “sense ad-jectiu”.

Actualment la banca ètica té unadefinició més positiva encara, i el quees proposa és invertir en projectesque necessitem però que normal-ment no gaudeixen de finançamentamb tanta facilitat.

Una de les propostes més antiguesde finances solidàries a casa nostra vaser el Coop57, pensada per a subven-cionar projectes de cooperatives.Pocs anys després es van obrir ofici-nes d'Oikocredit, TriodosBank, i Fia-re. Es pot trobar més informació so-bre aquestes propostes awww.fets.org. Una altra iniciativa eu-ropea interessant i que fóra bo pro-

En tempsdifícils,banca ètica

Cooperativa Germinal

moure per veure si acaba arrelant en-tre nosaltres és Jak (www.jak.se/int),un banc ètic, i que funciona sense in-teressos.

Dels projectes que hem anomenat,alguns com el Coop57, Oikocredit iFiare, tenen la peculiaritat què no sónpròpiament bancs sinó cooperatives

de crèdit: el capital social de l'entitatno pertany a un petit col·lectiu d'ac-cionistes que exigeixen la màximarendibilitat, sinó que és dels socis isòcies d'aquesta cooperativa, que tansols demanen a canvi que el projectesigui viable i pugui tenir la funció quese li ha encomanat.

La cooperativa de consumidorsGerminal ha decidit per assembleadonar suport al projecte Fiare fent-nos-en socis promotors. A banda departicipar en el capital social, hi parti-ciparem també mitjançant un repre-sentant. Es pot veure així un altreavantatge de consumir col·lectiva-ment, poder, amb poc esforç econò-mic personal, contribuir a un merave-llós projecte; i poder donar el suporthumà que aquest necessita.

Un any més s’ha celebrat lafesta del Carnestoltes amb eltradicional Arribó i el nome-nament de Fèlix Billet com arei de la festa i la rua percarretera de Sants, amb laparticipació de moltes com-parses.

Irene Jaume GambínSants

Fèlix Billet, declaratrei dels poca-soltes

El Carnestoltes a Sants aterrà amb l'A-rribó, tret de sortida de la festa. En-guany es va dur a terme al passatgedel Vapor Vell. L'espectacle teatralit-zat va donar molta importància a lapart musical i es van sentir diferentsversions de temes mítics de la cultu-ra musical catalana. Per altra banda,el pregó va anar a càrrec d'Ona Sants,que aquest 2010 celebren el seu vin-ticinquè aniversari i l'himne va sercompost per Francesc Mir (una rum-ba de Carnaval), que va ser interpre-tat per vàries corals del barri.

El gran protagonista, però, va ser enFèlix Billet, gegant creat per a l'oca-sió per Pitu Alcober, veí i artista delbarri. En Fèlix (rei dels poca-soltesd'enguany) fabricat amb cartró, fustai roba, i de més de tres metres d'alça-da, portava un pastís de nuvis, la se-va corresponent creu de Sant Jordipenjada al coll (fa poques setmanesque Millet la va retornar a la Genera-litat), diversos feixos de bitllets i a lamà dreta el típic utensili d'un jutgeper dictar sentència.

LES RUESEl dissabte 13 es va dur a terme lestradicionals rues de carnaval. Durantel matí va ser el torn dels més petits,que van anar massivament al parc del'Espanya Industrial per poder tastaruna xocolata calenta i participar delstallers i activitats que s'hi desenvolu-paren. Posteriorment, els més petitsvan poder lluir les seves disfressesper alguns dels carrers del barri i en-tre les comparses es van poder veurevaques, diablesses i, fins i tot, la febreblaugrana de les sis copes. També hiva estar present la tradicional pancar-ta realitzada pel Col·lectiu d'Artistesde Sants, amb el tema recurrent delcarnaval d'aquest any, per decorar lafesta. I tot presidit pel rei dels poca-soltes, és clar. Després de la festa in-fantil, la següent aturada obligada erael carrer Canalejas, on la cansaladeriaAlsina va repartir més de 500 racionsal ranxo popular.

A dos quarts de sis de la tarda es vadonar el tret de sortida a l'altra rua,que va començar a la confluènciadels carrers Badal i carretera de Santsi va arribar fins a l'altura de Creu Co-berta. Però les disfresses no només es vanveure al carrer, sinó que molts esta-

Fins sempre, Ràbia Positiva!

El divendres 5 de febrer, el grup dehardcore santsenc Ràbia Positiva es vaacomiadar del seu públic a Cotxeres.El concert, emmarcat dins del Diven-

dres Faràndula, va aplegar centenarsde persones que van gaudir del da-rrer concert d’una de les bandes mésmítiques de Sants.

Al mercat d’Hostafrancs també van voler celebrar el Carnestoltes. FLICKR BART OMEU

En Fèlix Billet va ser cremat a la plaça Màlaga. FLICKR BART OMEU

bliments dels dos mercats del barridecidiren participar també de la festai disfressar-se (així com decorar lesparades).

DIMECRES DE CENDRATotes les festes s'acaben i el Carnes-toltes no és diferent. El dimecres 17es va celebrar l'enterrament del reiCarnestoltes a Cotxeres, on es va vo-ler fer referència a tots els pecats co-mesos per en Fèlix Billet. Durant lacomèdia, es va fer palesa l'amistat en-tre el capellà i el futur mort, fent bro-

mes i comentaris referents a la sacse-jada econòmica que provocà la gestiódel vertader Fèlix Millet.Posteriorment, tothom va sortir cap ala plaça Màlaga per dur a terme lacrema del cos, que va cremar de se-guida. Com ja és tradicional, la jorna-da va concloure amb la sardinada po-pular que van poder gaudir moltsveïns i veïnes.

Març de 2010

La urgència de les empresesque gestionen les centralsnuclears de l’estat espanyoldavant el col·lapse de les pis-cines on ara guarden els resi-dus ha fet que s'hagi iniciatuna forta pressió al govern del’Estat per part del lobbyempresarial.

Sergi Saladié GilAscó

Segons el Decret 1522/84, és l’empre-sa pública ENRESA (Empresa Nacio-nal de Residuos Radiactivos, SA) laresponsable de la gestió de tots els re-sidus radioactius produïts a l’Estat es-panyol, i que aquesta es finança mit-jançant la factura elèctrica dels consu-midors, i a partir de 31 de març de2005 també per l’aportació que fanles empreses gestores de les centralsnuclears. Però el fet de recercar unemplaçament per a la ubicació d’uncementiri nuclear no és nou, i ENRE-

(sense precisar tampoc l’abast d’a-quest consens).

El Cementiri Nuclear seria cons-truït i gestionat per ENRESA, i hauriade guardar 6.700 tones de residusd’alta activitat (bàsicament Urani iPlutoni) així com tots els altres resi-dus radioactius procedents dels des-mantellaments de les nuclears, en untotal de 20 hectàrees i durant un perí-ode d’almenys 60 anys segons la Co-missió Interministerial, i de 80 a 100anys segons ENRESA. I llavors es vanencendre totes les alarmes.

CREACIÓ DE LA CANCAixí doncs, l’agost de 2006 a la Masiade Castelló (Vandellòs) s’acordà crearla Coordinadora Anticementiri Nucle-ar de Catalunya (CANC), formada pertotes les plataformes territorials delsud del Principat així com pels princi-pals grups ecologistes, amb l’objectiud’impedir que el sud fos castigat no-vament per la indústria nuclear. Desd’aleshores s’han dut a terme un se-guit d’accions informatives, institu-cionals, i mobilitzadores, que han do-nat com a principal resultat: l’adhesió

SA ha fracassat cada vegada que ha in-tentat trobar un lloc per a la instal·la-ció. Davant aquest fracàs i davant lapressió a la que les empreses efec-tuen sobre el govern de l’Estat,aquest va acordar l’any 2005 iniciar elprocediment per a la construcció delque tècnicament i mediàtica anome-nen almacén temporal centralizado(ATC), i que anomenem cementiri nu-clear, que guardaria tots els residusradioactius d’alta activitat de totes lescentrals nuclears de l’Estat espanyol.Com a primera mesura va crear Comi-sión Interministerial para la seleccióndel emplazamiento del ATC que ha dedetallar i dur a terme el procés de se-lecció dels candidats. Les regles bàsi-ques que ha marcat l’Estat són: queaquesta instal·lació pot anar al 95%del territori de l’Estat ( ja que segonsla Comissió Interministerial tindràunes característiques similars a unainstal·lació industrial convencional),que prevaldrà el principi de volunta-rietat municipal (sense precisar la for-mula que caldrà emprar per a presen-tar-se com a candidat), així com elprincipi d’ampli consens territorial

Març de 2010 11

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS? En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

al manifest contra el cementiri nucle-ar de més de 100 entitats, partits po-lítics, associacions, sindicats, etc.; l’a-provació de mocions en contra d’a-questa instal·lació en 81 ajuntamentsmajoritàriament del Camp i de l’Ebrei dos de Ponent (Segrià i la Noguera).També s’impulsà la tramitació al Parla-ment de Catalunya d’una proposta deresolució contrària a la instal·lació delCementiri a qualsevol comarca catala-na. L’11 de març de 2008 el Parlamentde Catalunya va aprovar la resolució150/VIII; BOP núm. 229 de 17-03-2008, per la qual es rebutja lainstal·lació d’un cementiri de residusradioactius a Catalunya.

REBUIG A LA CANDIDATURATot i que els successius cicles electo-rals van paralitzar l’activitat de la Co-misión Interministerial, el 29 de des-embre de 2009 es va obrir durant 30dies el procés per presentar candida-tures. El 24 de gener més de 2000persones van anar a Ascó per manifes-tar el rebuig a la candidatura. El 26 degener el ple municipal d’Ascó vaaprovar, amb el vot favorable de setregidors i dues abstencions, presen-tar-se com a candidat per acollir el ce-mentiri de residus radioactius de totl’Estat espanyol. Cal tenir present quecap partit polític en representació al’ajuntament d’Ascó portava al seuprograma electoral de 2007 cap refe-rència al cementiri. Tampoc l’ajunta-ment no n’ha consultat al poble d’As-có. Només hi ha un únic documentoficial de l’Ajuntament d’Ascó, que ésel Document de participació i comu-nicació de l’Agenda 21 d’Ascó penjatal web de l’ajuntament, que diu queel poble d’Ascó no vol el cementirinuclear al municipi.

L’Estat espanyol no en té prou ambel pronunciament contrari de tot unterritori, i diu que no li pensa fer cas,relegant les administracions intermit-ges a un paper secundari, en el casdel govern de la Generalitat, o margi-nades completament, en el cas delsconsells comarcals i els ajuntaments.Per això s’ha convocat una manifesta-ció de rebuig el diumenge 7 de marça les 12 del migdia a Móra d’Ebre.

Més informació: www.cementi-rinuclearno.tk

A Barcelona també s’han fet actes de rebuig al cementiri nuclear com aquesta concentració davant la Generalitat el dimecres 27 degener convocada per diversos col·lectius i entitats. FLICKR EL DEMÀ

SOLIDARITAT

Vaga de famal CIE de laZona FrancaAl CIE (Centre d’Internament d’Es-trangers) de la Zona Franca es vaproduir, a principis d’aquest any,una vaga de fam de diversos in-terns. Els motius són denunciar lescondicions carceràries que pateixeni demanar la seva llibertat. La vagava començar arran de la voluntatd’expulsar una persona que es tro-bava al CIE, la qual va ser introduï-da per la força dins un avió i que, fi-nalment, després de la seva resis-tència, va aturar la seva expulsió.Aquí començà la seva vaga de fam,que rebé el suport d’alguns presosdel centre. La situació durà uns diesi les seqüeles físiques es comença-ren a notar, però el director del cen-tre i la Policia Nacional intentavenque es fessin enrere mitjançant pa-llisses i amenaces.

Per aquest motiu es va convocaruna concentració a l’oficina de sub-delegació de govern, al carrer Múr-cia el passat 19 de febrer. L'últimaacció convocada ha estat dur a ter-me 50 hores de vaga de fam (tantd'estrangers com d’autòctons) aplaça Catalunya per visibilitzar i de-nunciar el cas.

Dia 20 de febrer vam tenir l'opor-tunitat de donar la benvinguda albarri a en Diego i en Zigor. Des deLA BURXA, volem dedicar un petit es-pai a aquests dos companys quehan estat privats de llibertat du-rant 9 anys. Sants va donar la ben-vinguda com millor sabia: amb unacte molt emotiu i ple de gent queva voler estar present en aquestdia tan especial per a tanta i tantagent. Només ens queda dir que...Us hem trobat a faltar, companys!

Benvinguts a Sants,Diego i Zigor!

Rebuig al cementirinuclear d’Ascó

és un tema molt complicat però tam-poc sabria com solucionar-lo. La ma-joria dels casos qui fa un disc noguanya milions d’euros i crec que sel’ha de protegir.

I pel que fa als consumidors?És evident que no pots pagar unamulta per escoltar música en un bar oquan estàs fent una festa. Però tot -hom ha assumit que si vols un disc te’l descarregues d’Internet. No séfins a quin punt és lícit que jo cobriun percentatge de drets d’autor percada projecció de la pel·lícula. Peròquanta gent se la baixarà d’Internet?Realment no tinc clar què és lícit i quèno. Un exemple: jo vull una barra depa. Tinc dues opcions, fer-me-la jo oque me la faci algú altre i la intercan-viï per alguna cosa o la pagui. El quepassa, i aquí hi ha la gran diferència,és que la barra de pa no es pot multi-plicar com sí que es pot fer amb unapel·lícula gràcies a la digitalització. Ésmolt complicat.

A la coral La Floresta, com esteu?A la gent jove no li tira aquest rotllo.El cant coral, encara avui, va associata un estil molt conservador i tradicio-nal. Des de La Floresta intentem queel repertori estigui en sintonia ambels temps que corren però costa moltque s’hi apunti gent nova, i sommolts pocs cantaires.

La coral és la més antiga de Barce-lona en actiu, va ser fundada el 1878i n’ha vist de tots colors, vam patirun desnonament i actualment enstrobem assajant al poliesportiu delpassatge Toledo i tirant endavant

Santos Martínez, veí deSants, compositor i directorde la coral La Floresta, vaguanyar el passat 1 de febrerel premi Gaudí a la millormúsica original per lapel·lícula Trash .

Martí Gutíerrez FarréSants

Santos, com s’inicia aquest bagat-ge al món de la música?Sempre he donat molta importànciaa l’educació que vaig rebre a les clas-ses de música de l’escola, a la Institu-ció Montserrat, amb la Marta Sala.Després va arribar la guitarra als 15anys i sent autodidacte vam muntarun grup amb un amic, el Jordi Ro-quer, que ha treballat amb mi aTrash. Ben bé fins als vint anys nom’hi vaig posar seriosament, i va es-devenir una obsessió vital.

Com a mestre de secundària demúsica, per què creus que la socie-tat no dóna importància als contin-guts i als coneixements musicals?No sé ben bé quin és el motiu, peròes parla d’assignatures «maries» en re-ferència a la música, la plàstica i lagimnàstica, com si fossin menys im-portants que la resta. De petit li haviadit als meus pares: «Perquè he d’estu-diar música si no en faré res?». Moltsmestres, pares i alumnes tenen asso-ciat que a la classe de música s’hi va acantar una cançó i a picar de mans.

Associem la música al consum i noal benestar, a la qualitat, al fet desentir-la...

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPEN DEN TISTA Premià, 31 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta

Sembla que si vols ser músic has deser una estrella del rock i sortir envideoclips. Molta gent que es dedi-ca a la música no ho fa en aquestsentit.

Què en penses de l’actual concep-ció de la música, del consum queen fem?Jo sóc crític amb com està estructu-rat l’oci i el consum en aquesta so-cietat, però no sé la manera com re-conduir la situació cap a un altrecostat. Sembla que només existeixila primera divisió de la música,aquella que surt pels mass media.M’han donat el Gaudí i continuosent el mateix, però sí que semblaque la gent que m’envolta ho vegidiferent. Ara pel meu entorn en ge-neral sóc compositor. Te n’adonesde l’impacte que tenen els mitjans al’hora de concebre’t d’una forma enconcret.

Sí, de fet t’estic fent una entrevistagràcies a la repercussió d’aquestsmitjans. I l’SGAE?Jo els treballs que he fet els he regis-trat i ells m’ho han gestionat. L’SGAEés una estructura massa gran, peròtampoc hi estic en contra. La pirateria

després de molts moments en elsquals hem fregat la desaparició. ElDistricte ens va prometre fa un any,durant la celebració del 130è aniver-sari, que ens donarien un espai aCan Batlló.

Nova llei de cinema i sembla quehaguem destapat la caixa delstrons...No conec a fons el detall de la lleiperò la impressió que tinc veient lareacció de la gent és que fa molttemps que s’hauria d’haver aprovat.

La situació que vivim a Catalunyano és normal. Recordo la primeraemissió de Dallas per TV3, tothomse’n reia, però ara la situació s’hanormalitzat. A diferència de la televi-sió, el cinema continua en un estatanormal. Ha arribat un punt en quèvoler veure una pel·lícula en catalàsembla una tocada de collons. Jo vulltenir la oportunitat d’anar a veureuna pel·lícula doblada o subtituladaen català. Ara aquesta opció no latinc.

Santos Martínez en rebre el premi Gaudí a la millor música original per la pel·lícula Trash.

«Des de laFloresta intentemque el repertoriestigui en sintoniaamb els temps quecorren»

«M’han donat elGaudí i sóc elmateix, però sem-bla que la gentque m’envolta hovegi diferent»

«Per què he d’estudiar músicasi d’aquesta no enpuc treure res?»

SANTOS MARTÍNEZ :

Març de 2010 LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció que es troba cada dilluns al vespre al CSA Can Vies (c. Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Aquesta publicació té una llicència CREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.ca o envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

En aquesta Burxa hi han col·laborat:

David Vázquez, Roser Benavent, Pau Canela,Bernat Costa, Jordina i Laia Sánchez Amat, CarmeRoselló, Ester Rams, Anna Farré, Helena Olcina iAmigo, Yolanda, Irene Jaume, Miquel Darnès, AgusGiralt, Jordi Villanueva, Jordi Soler, Albert Garcia,Elba Mansilla, Casal Independentista de Sants,Assemble de Barri de Sants, Comissió de Veïns dela Bordeta, Assemblea de Can Vies, Marc Faustino iVidal, Cooperativa Germinal, L’escletxa, Lancelot,Martí Gutíerrez Farré, Joan Pujadas, Ivan Miró,Roger Sánchez Amat, Roser Casanovas, Núria MayMasnou i Sergi Saladié Gil.

[DISSABTE 6 de març]10.00 | Presentació de la Xarxad’Universitats Lliures. Activitatstot el dia. [Lloc: Centre Social de Sants]

11.00 | Portes obertes al Tatanet,projecte d’educació lliure icriança compartida [Lloc: El Tata-net, passatge Toledo, 10-14, 2n]

[DIUMENGE 7 de març]12.00 | 23a. Calçotada popularde Sants. [Lloc: plaça de Sants. Organitza:Casal Independentista de Sants]

[DILLUNS 8 de març]19.00 | Manifestació Dia Interna-cional de la Dona Treballadora[Lloc: plaça Universitat]

[DISSABTE 13 de març]17.00 | Passi de vídeo-cafè deldarrer concert de Ràbia Positiva.[Lloc: Espai Obert. Organitza: Ràbia Positiva]

21.00 | Cafeta de Diables ambKaraoke i PD Fumantxú. [Lloc: CanVies. Organitza: Diables de Sants]

[DIUMENGE 14 de març]12.00 | Manifestació Dia Interna-cional de la Dona Treballadora[Lloc: plaça Universitat]

[DIVENDRES 19 de març]18.00 | Taller participatiu sobrepossibles models de gestió de LaLleialtat Santsenca [Lloc: CentreSocial de Sants. Organitza: Grup de Treballper la Recuperació de la Lleialtat Santsenca]

CICLE «MEMÒRIA HISTÒRICA» [DIVEDRES 5 de març ]20.30 | Projecció de Grbavica, elsecret d’Esma. [Pel·lícula sobre laguerra dels Balcans]

[DIVEDRES 19 de març]20.30 | Projecció de El genocidifranquista a València

[Totes les activitats són organitzades i esfaran a l’Ateneu Popular de les Corts, al

carrer Joan Gamper, 8-10]

UNIVERSITAT LLIURE DE SANTS[DIJOUS 11 de març]19.30 | Grup d’autoaprenentat-ge de teatre [Lloc: Can Vies]

[DILLUNS 15 i DIMARTS 16 demarç]19.30 | Introducció al Linux [Lloc:Ateneu LLibertari de Sants]

[DIJOUS 25, DIVENDRES 26 i DIS-SABTE 27 de març]19.30 | Jornades sobre la inci-dència social de l’urbanisme sal-vatge i l’arquitectura actualAmb Manuel Delgado i LuísAndrés Bredlow. [Lloc: Can Vies]

ACAMPASANTS [DISSABTE 20 de març]Acampada festiva dels esplais icaus del barri[DIUMENGE 21de març]11.00 | Festa oberta al barri ambjocs, tallers, animació infantil ixocolatada. [Lloc: Espanya Industrial,Organitza: Escplais i Caus del barri]

[DIVENDRES 26 de març]21.00 | Teatre: «La QuadraNerón» de la Companyia La Qua-dra màgica. [Lloc: Casinet d’Hosta-francs. Organitza: Divendres Faràndula]

[DISSABTE 27 de març]11.00 | Assemblea oberta de laCampanya Sants Decideix, adre-çada a veïns i veïnes que vulguinfer de voluntaris en la consulta[Lloc: Cassinet d’Hostafrancs. Organitza:Sants Decideix]

ACTIVITAT PERMANENT[DILLUNS de 19 a 22 hores]Intercanvi de coneixements iserveis [Lloc: Ateneu Llibertari. Orga-nitza: Xarxa d’Intercanvi de Sants]

Agenda