núm.128periòdic de comunicació popular

Opinió

Polítques contra la immigracióPÀGINA 2Clara Foz Altarriba, de Poble Sec per aTothom, reflexiona al voltant de la refor-ma de la Llei d’estrangeria, que podriaimplicar la penalització de la solidaritatamb les persones immigrades.

En moviment

Teràpia per trencarestigmes PÀGINA 8L’Associació Cultural Ràdio Nikòsiaproposa, a través de les arts plàstiques,la ràdio i la literatura, una manera alternativa d’afrontar el tractament social de les malatlies mentals: el seuobjectiu és fer teràpia a una societatmalalta d’injustícia.

Arreu

Energia nuclear:una presa de pèlPÀGINA 11La campanya «Apaguem les Nuclears»està preparant l’oposició a la renovacióde les llicències de les centrals nuclears,que s’ha de decidir el 2010. En el seuarticle ens recorden els nombrosos inconvenients d’aquesta font d’energia.

Vista de la manifestació en contra de l’actuació del Mossos d’Esquadra del 26 de març des de l’estació de Sants. ALBERT GARCIA

La clau mestraPÀGINA 6El proper 18 d’abril es presentarà a Can Vies aquest documental (on hiapareixen LA BURXA i el Centre Social), que ens presenta la realitat de cinccentres socials i la seva vinculació amb els barris de la ciutat.

El mes de març va ser un mes ple demobilitzacions en contra de diversossaspectes que afecten l’educació públi-ca, tant escolar com universitària.

El 19 de març va tenir lloc al centrede Barcelona la manifestació en con-tra de la Llei d’educació de Catalunya(LEC). La manifestació, amb un segui-ment de més del 70%, va aplegar unes80.000 persones que portaven lemescom «L’escola no és un pàrquing» i«Amb aquesta llei anem enrere». Lesmanifestants van voler denunciar lapoca participació que s’ha donat a lacomunitat educativa a l’hora de pro-jectar aquesta llei, la qual no aportasolucions a la preocupació que es viua les escoles del nostre país.

D’altra banda, també hi ha hagutmobilitzacions en contra de l’anome-nat Pla Bolonya. El 18 de març es vadur a terme el desallotjament del rec-torat de la Universitat de Barcelona acàrrec dels Mossos d’Esquadra. L’ac-tuació violenta de la policia va provo-car concentracions durant tot el dia iuna manifestació a la nit. La jornadaes va saldar amb més d’un centenar deferits, entre manifestants, periodistes igent aliena a la convocatòria. A causad’aquests fets, el dia 26 es va dur a ter-me una manifestació de denúncia queva aplegar més de 10.000 persones ique va arribar fins a la plaça d’Osca.PÀGINES 3 I 5

ESPECIAL SANTS EN CRISIL’Assemblea de Barri de Sants ensofereix una anàlisi sobre la crisi a

partir de cinc eixos: habitatge, atur,consum, serveis públics i món financer. Pàgines centrals

Sants i barris veïns 5.000 exemplars distribució gratuïta mensualabril 2009

El proper 1 d’abril el parc de l’EspanyaIndustrial es tancarà i només quedaranoberts petits camins cap a les escolesbressol, la Casa del Mig i el poliespor-tiu. Serà el tret de sortida de les obresde remodelació del parc, finançades

amb el Fons d’Inversió Local del Go-vern espanyol, i que està previst ques’allarguin fins al desembre d’enguany.

Malgrat que des del veïnat es veuamb bona cara la reforma, l’anunci deltancament ha generat cert malestar en-

tre diversos col·lectius: esplais i caus,mares, pares i àvies usuàries i l’Assem-bla de Barri de Sants, entre d’altres. Noes veu clar el tancament total del parc,un espai guanyat gràcies a les lluitesveïnals dels anys vuitanta, gairebé únic

al barri i per on hi passen centenars depersones diàriament. Per aquesta raós’han fet diverses propostes al consis-tori perquè els treballs es facin perparts, de manera que no es tanqui to-talment el parc. Pàgina 4

Mobilitzacions a favor de l’educació pública

Malestar pel tancament de l’Espanya Industrial

Erika Martí Ibern Entrevista a un membre del Sindicat d’Estudiants dels PaïsosCatalans. Pàgina 12

Sant Jordi 09PÀGINA 6Us presentem quatre propostes literàries per a la diada de SantJordi al marge de les grans editorials.

Abril de 2009

Salt de plens

Les setvides d’enBezsonoff

Quel Ness

La descatalanització del Rosselló i lesterres contigües és un fet inqüestio-nable, irremeiable —si hom no creuen miracles— i llastimós, però comdiu en Joan-Daniel no s’elimina unacultura i un idioma mil·lenaris tan fà-cilment. Ell n’és una bona mostra,malgrat la grandeur, el pare militarde la República i unes quantes raonsmés per deixar de ser català: mésaviat al contrari. Com més va, més ca-talà. I aquí ens n’alegrem, no estemper fer fàstics a ningú. Si a més és una

Editorials

02

Aquest més de març el capita-lisme i la seva amant demo-cràcia representativa estanperdent els papers. Nois i

noies: això s’acaba, el sistema es po-sa en evidència i els seus pares i pa-drins ja no saben què fer per mante-nir-lo fresc i crescudet. Ernest Mara-gall, conseller d’Educació, mira cap auna altra banda i no escolta les de-mandes històriques de l’educació pú-blica del nostre país. Dídac Ramírez iles empreses que hi ha darrere lesuniversitats catalanes imposen (a l’es-til grisos que ha portat tants recordsa uns quants) el Pla Bolonya. EROaquí i ERO allà, les empreses grans,petites i mitjanes van obrint, setmanarere setmana, nous expedients de re-gulació, i aquí al barri l’escola bres-sol Guinbó continua amb la mancad’espai i, consegüentment, veu limi-

tada la seva capacitat i el seu nombrede places. Tot plegat, el bo i millordel sistema (que mai pararia de créi-xer) trontolla, i ho fa de valent. Sónaquells pilars que el sostenen i que ala vegada el poden destruir que estanen una efervescència innovadora icanviant. El món educatiu i els seusagents han pres la humil decisió deno retrocedir, han aixecat la veu i hancridat ben fort que les coses poden ihan de canviar, que s’ha de guanyarla batalla d’allò públic en detrimentde les ànsies privatitzadores d’a-quests autoanomenats socialdemò-crates. Pel bé de tots i totes se’ls hau-ria d’escoltar.

No cal repetir la història dela reivindicació del carrerAlmeria: tothom la coneix.Els veïns han aconseguit,

després de l’oposició i de la indife-rència del Districte, una victòria legalinapel·lable que obligarà a l’enderrocde l’excés de construcció en aquestaobra. Han estat anys de paranys delstècnics municipals, de revesos judi-cials, però també de lluites, d’assem-blees i de manifestacions que ensporten a la conclusió final que perlluitar pel barri no cal tenir la força,tan sols cal tenir la raó. Ara, mentres’espera la desconstrucció de l’obra,els veïns preparen una festa populara mitjan abril i es plantegen si cal co-mençar a demanar responsabilitatspolítiques pel nyap municipal o siconvé demanar el solar d’Almeria, 7 i9 per fer un equipament per al barri.

L’educació a Catalunyaviu temps convulsos

amb les mobilitzacionsa primària, secundària

i la universitat. Quèestà passant?

Uns desvestint-se

i d’altrescosint

vestits nous

Opinions

Al moviment veïnal noli sobren les victòries,

per això quan se n’asso-leix alguna cal congra-

tular-se: al carrerAlmeria s’enderrocarà

l’obra il·legal.

Lluitant fins a

la victòria

OpinióUna llei quepenalitza lasolidaritat

Clara Foz Altarriba Membre de Poble Sec per

a Tothom

A finals de desembre passat el Go-vern espanyol va aprovar l’avantpro-jecte de reforma de la Llei d’estrange-ria (LO 4/2000). Estem parlant de lareforma d’una llei ja de per si exclo-ent i que nega la responsabilitat delspaïsos rics sobre la situació econòmi-ca dels països més pobres, deixant enla clandestinitat prop d’un milió imig de persones que viuen a l’Estatespanyol.

La reforma inclou una sèrie de me-sures que atempten contra els dretsfonamentals de les persones i que faencara més profunda la rasa que sepa-

CartesDia de laDona: copsi porres

Ona Tribó Miró

La marxa del Dia de la DonaTreballadora, convocada per laPlataforma Revolucionària An-tipatriarcal transcorria amb to-tal normalitat per Pelai. Peròen arribar a la Rambla un cor-dó dels antiavalots els va impe-dir el pas. Després de llegir elmanifest, les 500 assistents noes van donar per vençudes ivan intentar avançar, però elsMossos van respondre ambuna càrrega.

Fins i tot el Dia de la Donareprimeixen els nostres crits.En canvi la manifestació delmatí, convocada per la Comis-sió 8 de Març i l’Institut Catalàde la Dona, va poder passartranquil·lament per allà. Peròquè és això? En Saura pot deci-dir qui es manifesta i qui no?D’això en diuen democràcia?

Amb aquesta actuació el Tri-partit ens torna a demostrar laseva política repressiva. Ells,que es diuen d’esquerres, nopermeten que es protesti. Totallò que se surt del seu sistemaho aniquilen. Els partits podenfer el paperot i sortir al carreramb el seu feminisme burgèsi, en canvi, als que anem a l’ar -rel dels problemes ens repri-meixen una vegada i una altra.

Envia’ns el teu escrit a laburxa@barrisants.org

o a Can Vies (Jocs Florals, 42. BCN 08014).

ra els ciutadans autòctons dels ciuta-dans de fora de la fortalesa europea.

D’entre els punts més polèmics del’avantprojecte de llei en podem des-tacar quatre. Primer, la prohibició ipenalització de fins a 10.000 eurospel fet de prestar ajuda humanitària auna persona immigrada en situacióirregular, així com l’empadronamentd’un estranger a un domicili que nosigui l’habitual. Segon, l’allargamentdel període màxim d’internament enel CIE (centre d’internament d’es-trangers) de 40 a 60 dies. Tercer, lapenalització de fins a 100.000 eurosper contraure matrimoni amb la fina-litat que l’altra persona pugui viureamb els mateixos drets que qualsevolciutadà. I per últim, les restriccions alfet de poder viure en família, perme-tent el reagrupament familiar d’as-cendents únicament en cas queaquests siguin majors de 65 anys.Aquestes són només algunes de lesmesures de la reforma que ara hauràde ser discutida a les Corts Generals.

Els moviments migratoris formenpart de la història de la humanitat i leslleis d’estrangeria són un intent de ne-gar la realitat. Posar traves a l’arribadai la permanència normalitzada d’es-trangers al nostre país és potenciar lesvies d’entrada més perilloses, incre-mentant el nombre de víctimes d’a-

quest sistema injust i creant una con-vivència impossible entre personesamb drets i persones il·legalitzades.

Potser ens hauríem de plantejarque el problema no són els fluxos mi-gratoris sinó un sistema capitalista in-just que accentua dia rere dia l’abis-me entre països rics i països pobres.

persona lúcida en les seves anàlisis(«Teniu una televisió pròpia i no litraieu profit» —que és una maneraelegant de dir: «Sou fluixos de co-llons»—) millor que millor. I, parado-xes de la història, molts de nosaltressospirem per un república catalana(si pot ser socialista, molt millor, al-menys en el meu cas), i en canvi ellestà fins al capdamunt de la Repúbli-ca francesa. «La llengua de la Repúbli-ca és el francès», se’n fot. Veu Repúbli-ca per tot arreu, com si fos un fantas-ma que el persegueix allà on vagi.

Tot això que us explico ho vaig sen-tir en la presentació del seu darrer lli-bre, Una educació francesa, publicatper L’Avenç, a la llibreria Laie de Bar-celona davant una nombrós públic iamb un presentador de luxe: AlbertSánchez Piñol (en Piñol, que li diuell). Em van dir que l’Albert va fer una

presentació brillant, com li pertoca,que em vaig perdre per culpa de con-fiar en el transport públic metropolità.

Per sort després vam anar sopar to-ta una colla, presentador, autor i edi-tor inclosos, en un restaurant del car -rer Muntaner, on la mestressa és unaxinesa que parla català deu vegadesmillor que en Montilla i en Corbachojunts, i vaig poder continuar gaudintde la joie de vivre, envoltat de gentque no s’acaba de creure res del tot.

Bé, doncs, en sabia ben poca cosa,d’en Joan-Daniel Bezsonoff i ara jam’he llegit el seu llibre amb delit, i se-gurament serà dels pocs escriptorsdels quals en llegiré un altre, com amínim...

Per anar acabant vull reproduir unpetit fragment del llibre, que ha sub-titulat Les set vides d’en Bezsonoff,que em va fer pensar força i riure

més. Hi parla de l’estat actual de lallengua allà dalt: «Llurs néts aprenenun català de laboratori —el català deTV3 i de Digui, digui— que pronun-cien amb accent llenguadocià. Ni sa-ben el nom dels pobles, dels rius i deles muntanyes. No és culpa seua. Perqualsevol reclamació adreceu-vos a laRepública francesa que ens ha anorre-at i a l’exèrcit espanyol incapaç de re-cuperar aquestes terres perdudes».

Amic meu, l’exèrcit que tu dius norecuperarà mai un tros de la nostranació. En primer lloc, perquè, com vadir i dibuixar en Junceda al Cu-Cut!, sialgú estava celebrant un banquet dela victòria havien de ser civils i no militars, per raons òbvies. I en segonlloc, perquè mai alliberarien un trosde la nostra nació, no fos cas que algun dia fóssim més a fer pinya contra ells.

03

SantsAbril de 2009

El 19 de març el conflicte perl’aprovació de la Llei catalanad’educació (LEC) va viure unnou capítol. Sota una convo-catòria unitària, els sindicatsconvidaven tota la comunitateducativa a mostrar el seurebuig a la nova llei projecta-da pel Departamentd’Educació, encapçalat perErnest Maragall.

Martí Gutiérrez FarréSants

La convocatòria de vaga, secundadaper tots els sindicats de l’àmbit edu-catiu (USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT) va tenir un segui-ment important, que els convocantsxifren al voltant del 80% a primària idel 70% a secundària, mentre que elDepartament d’Educació el situa alvoltant del 50%.

Malgrat no disposar de dades espe-cífiques per a Sants, fonts sindicals afir-

men que el seguiment als centres edu-catius púnlics dels nostres barris –tresescoles bressol, nou centres de primà-ria i tres de secundària– es pot equipa-rar al de la resta de la ciutat.

D’altra banda, les mateixes fontstambé qualifiquen d’«èxit» la manifesta-ció que va convocar unes 80.000 perso-nes –segons els organitzadors– sota ellema «No a la política educativa de laConselleria d’Educació. No a la LEC». Ala marxa també s’hi van afegir els estu-diants universitaris per protestar con-tra el Pla Bolonya i la respressió.

Aula buida del CEIP Barrufet amb motiu de la jornada de vaga del passat 19 de març. IRENE

Protestes contra la política educativa

«La LEC perpetuarà ladoble xarxa educativa»

David Caño Docent del CEIP Gayarre

La LEC és la darrera oportunitat per-duda d’elaborar una llei d’educacióambiciosa i valenta. És l’entrada degestors i buròcrates a les escoles il’eliminació de la democràcia inter-na. També suposarà la perpetuacióde la doble xarxa en l’ensenyament ila subordinació de la pedagogia a leslleis del mercat.

«Catalunyanecessita unallei d’educació;la LEC és unaoportunitat»

Josep Chalmeta Director del CEIP Gayarre

Ha de ser una llei de país, no de par-tit; això fa imprescindible un ampliconsens que passa forçosament pelsgrups majoritaris: CiU, PSC i ERC. Pera això cal que tothom faci renúncies icerqui els punts d’acord; en cas con-trari la LEC no passaria d’aquesta le-gislatura. Hi haurà aspectes que noens agradaran, però de ben segur quen’hi ha més de positius.

Hem volgut donar veu alsmestres i professors de Santsperquè expressin la seva opi-nió al voltant de la llei i de lapolítica educativa del tripartit.

«Educació estàd’esquena alprofessorat»

Jordi Ricart Riu Docent de l’IES XXVOlimpíada

Hi ha moltes coses de la LEC amb quèestic d’acord i n’hi ha d’altres que noveig clares. Són molt ambigües i do-nen peu a una gestió dels centres i del’educació sota una perspectiva essen-cialment econòmica. Això s’ha vistamb les últimes propostes del conse-ller, que no són la solució més ade-quada als problemes que tenim.

La manera com està treballant elDepartament d’Educació està plenade desencerts i és d’esquena a la ma-jor part del professorat i dels seus representants. Per això, es creen se-riosos dubtes sobre l’aplicació d’al-guns aspectes de la LEC. En tot cas,és molt preocupant veure com el

conseller ha estat capaç, en poctemps, de destrossar el primer acordseriós de totes les parts implicades, elPacte nacional d’educació.

Però més enllà del seguiment de la jor-nada de protesta, LA BURXA ha volgut sa-ber què és el que enfronta professorati Administració.

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ:EQUITAT I EXCEL·LÈNCIA DEL SISTEMA EDUCATIUAquests dos substantius són els mésemprats per l’Administració a l’hora dedefensar la nova llei. En comunicats,vídeos enviats als docents i cartes pu-blicades a diaris han fet ús d’aquestesdues premisses durant el darrers me-sos, recordant la importància de l’a-provació de la LEC. Llei que desprésde 38 anys de restabliment de la Gene-ralitat i d’existir a la mercè de lleis es-tatals, aconseguirà un marc educatiudefinitiu per al Principat. Legalment lli-gat a l’Estatut, el projecte explota almàxim les competències d’aquest enmatèria educativa, i compleix, així, elmandat del Pacte nacional per l’educa-ció, aprovat el 20 de març del 2006.

El Departament defensa que la novallei aportarà modernització apostantper l’autonomia dels centres públics,reforçant el paper de les direccions icreant l’Agència d’Avaluació de Cata-lunya. Des d’una vessant econòmica,l’ens públic pronostica que quan la lleiestigui desplegada –en un termini mà-xim de vuit anys– els pressupostos des-tinats a Educació s’incrementaran en1.500 milions d’euros respecte de l’ac-tualitat És per això que els cossos do-cents, coneguts també com a mestresfuncionaris, passaran a ser administratsi gestionats per la Generalitat. La proxi-

mitat, la priorització de la formació delprofessorat i la recuperació del valordel reconeixement de l’esforç configu-ren la declaració d’intencions d’un de-partament ferm, dur i convençut.

SINDICATS: NEGOCIACIÓ, CONSENS I HORITZONTALITAT Els representants dels treballadors hanaguditzat les seves protestes després dela congelació de la proposta d’amplia-ció de l’horari lectiu del professorat.Segons els sindicats, la comunitateducativa ja va mostrar el rebuig a lesbases i al projecte de Llei d’educacióen les mobilitzacions del 13 de no-vembre i el 14 de febrer. Aquestesmobilitzacions van aconseguir la reti-rada dels matisos més privatitzadorsde la llei. No obstant això, aquestacontinua tenint buits pel que fa aldesmantellament general de l’educa-ció pública al nostre país.

Segons els convocants de les mobi-litzacions la Conselleria fa servir lacrisi com a justificant per aplicar unareconversió i una reducció de lesplantilles, tal i com ho estant fent lespatronals en altres sectors, aplicantcriteris econòmics i no pas pedagò-gics i deixant de banda les necessitatsreals del nostre sistema educatiu.

Entre les demandes dels sindicats hiha l’augment de les plantilles i la reducció de les actuals ràtios, l’incre-ment de construcció de centres públics, el no finançament de l’escolaprivada, la supressió de la sisena hora iacabar amb les retallades de plantilles,entre d’altres.

I el docents de Sants què hi diuen?«No es tenen encompte les particularitatsde totes les escoles»

Rosa Ibàñez Docent del CEIP Barrufet

És una llei necessària, però s’ha fettenint en compte exclusivament elDepartament d’Educació i senseconsultar les persones que estem ca-da dia a l’escola i que coneixem deprimera mà les necessitats.

A més, han pensat un tipus de di-recció on el director o la directoraserà qui gestionarà el centre. Enaquest punt ens trobem que no estenen en compte les particularitatsde cada escola perquè, per exemple,la nostra és un model d’escola parti-cipativa i no seria compatible amb elmodel que proposa aquesta llei.

«No s’han adonat que novolem lleismiraculoses»Eduard Pallarès Docent del CEIP Perú

La llei s’ha fet en un context que, en 20anys, ha canviat molt. El que volem elsdocents és una llei per tranquil·litzar elsector, perquè no sabem on ens movem ni en quin marc jurídic ens trobem.

No es pot experimentar ni fer políti-ca amb un tema tan important com l’e-ducació. Si volen, com diuen, fer unmodel com el finlandès, primer haurí-em de tenir una societat cohesionada iregida per uns altres valors, com la fin-landesa. La solució pot pasar per millo-rar l’oferta, però cal que la societat es-tigui preparada. Ho volen canviar tot ino s’han adonat que no volem lleis mi-raculoses.

Meritxell Sánchez-AmatSants

Com cada 8 de març, les entitats del ba-rri han organitzat actes per commemo-rar el Dia de la Dona. El 6 de març, elCentre Social va acollir el ta ller-debat«Dones en moviment: aproximació alcos a través de la dansa i l’expressiócorporal». De la mà de Trinidad Gar-cía, ballarina, les assistents van podergaudir d’un temps per conèixer el seupropi cos i experimentar la seva relacióamb l’espai. Aquesta activitat forma

Abril de 200904

Sants

part del grup de reflexió que mensual-ment organitza L’Escletxa, entitat quetreballa en l’atenció i la prevenció deles violències de gènere.

Altres entitats del districte, com arael Col·lectiu d’Artistes de Sants, OnaNova (de la Zona Franca) i el Grup deDones de Font de la Guatlla, així comel Punt d’Informació i Atenció a les Do-nes, van organitzar durant tot el mesde març exposicions, xerrades, cinefò-rums i concerts. A Barcelona, hi va ha-ver dues convocatòries de manifesta-ció. D’una banda, la de la Comissió 8

Les dones es mouen pel 8 de març

Indignació a l’Espanya Industrial

de Març, que al matí va aplegar un mi-ler de persones. D’altra banda, a la tar-da, les 500 persones reunides per laPlataforma Revolucionària Antipatriar-

cal van patir dues càrregues policialsque els van impedir continuar el recor -regut Rambla avall i que van obligar adesconvocar l’acte.

La Comissió 8 de Març s’oposa que amb la crisi es retallin els drets de les dones. INTERNET

A PEU DE CARRER

Un any mésesperantl’EspanyaIndustrial

La Granera

Sonen les campanes: les set de latarda. Davant de la seu del districte,esperem fent memòria de la FestaMajor Alternativa de l’any passat, re-cordant les situacions tenses viscu-des a l’hora de muntar i desmuntarl’escenari al bell mig de la carreterade Sants... A l’hora de pujar a la salade reunions, somriures i comenta-ris curts. Què diran? Com serà l’am-bient? Qui hi haurà?

Ja dins la sala, seiem i fem unaroda de presentació, com si no enshaguéssim vist mai. Potser s’havienoblidat de nosaltres? No, és un for-malisme abans d’entrar en situació.En Josep Sans, després de «discul-par-se» pel retard a l’hora contestarla demanda del parc per fer la FestaMajor Alternativa, confirma queaquest estarà tancat per obres fins aldesembre. Un plànol mostra comnomés quedaran oberts els accessosa la Casa del Mig i al poliesportiu.

La nostra proposta de fer lesobres en «dues fases» és descartadaamb les explicacions que el Ministe-ri corresponent és qui marca les da-tes i la forma de dur a terme lesobres, i que el Districte no és quidecideix i que, per tant, cal cercaraltres solucions. En un ambient debon rollo burocràtic ens expliquenl’alternativa per les Alternatives, undels pàrquings de la Renfe, un espaiampli, assolellat i amb moltes pos -sibilitats, com els lofts de moda,que es podria combinar amb algu-nes activitats de dia a la plaça Osca.Això sí, del bon rotllo en traiem la promesa que després de les Festespodem començar a parlar de la possibilitat de fer les properes a l’Espanya Industrial.

I aquí estem, esperant del Dis-tricte una resposta sobre la FestaMajor Alternativa, esperant un anymés l’Espanya Industrial. Un barrien espera de respostes. Què passa-rà? Com acabarà? La resposta en elsegüent capítol de Vicky i Cristina al’Espanya Industrial.

����������������������������� �������������������������������������� � �����

����������� ��� � ������� ������������������������

��������������������� ������������ �������

!������������� ����������"����"��������#�$��%�� ����"����������������� � ���������������� ���!����������� ��������"���"�������#

���������� ����"���������������� � �������������� ���

����������� �& �

���'������()�)�*�*��+,

«No descartem convocar alguna protesta»Sveltana, Sveltana, Natàlia, Txell i PilarMares i àvies usuàries del parc de l’Espanya Industrial

L’1 d’abril l’EspanyaIndustrial es tancarà percomençar les obres de refor-ma, que està previst quedurin fins al desembre.Diversos col·lectius han sug-gerit al Districte que es facil’obra per fases per continuarutilitzant un dels pocs espaisdel barri a l’aire lliure i deconvivència entre infants iadults. Fins ara el consistori

s’hi nega, i un grup de maresi àvies s’han mobilitzat per-què el parc continuï obert.

Ester RamsSants

Qui sou?Som un grup de mares, àvies i paresque ens hem conegut al parc perquèens hi trobem cada dia. En saber que eltanacrien vam decidir fer-hi alguna co-sa, ja que és un dels pocs parcs que hiha al barri. Quan fa bon temps és unlloc imprescindible si tens nens!

I què heu fet?Hem recollit signatures, 746, i les hempresentades al Districte. Volem que lesreformes es facin per fases i que així espugui mantenir obert l’espai infantilmentre no calgui fer- hi res. És una so-lució viable, ja que en aquesta part nohi han de fer gaire cosa.

Què us ha respost el Districte?Ens van dir que la decisió depenia deParcs i Jardins, a qui es van comprome-tre a fer arribar la nostra proposta. Mal-grat que encara no tenim cap respostadefinitiva diuen que ho veuen difícil,que ja han negat aquesta opció a altres

El tancament delparc també afectacaus i esplais

Són diverses les entitatsque hauran de buscar novesubicacions per a les sevesactivitats i els seus esdeve-niments mentre durin lesobres del parc. El fet que estanqui durant un temps l’Es-panya Industrial agreujamés la manca d’espais albarri idonis per a aquest fi.

Alguns caus i esplais delbarri hauràn de buscaralternatives per a les sevesfestes i trobades.Recentment en tenim algunexemple, com ara el 75èaniversari de l’AgrupamentEscolta Montserrat Xavier,que es va haver de celebraral parc de l’Escorxador, foradel districte.

col·lectius i que per això ara no ens po-den dir que sí a nosaltres.

I què fareu a partir d’ara?No descartem convocar alguna protes-ta. S’ha de tenir en compte que cadatarda passem pel parc més de 200 per-sones amb infants i que no hi ha cap al-ternativa propera on puguem anar.

05Abril de 2009

L’actuació dels mossos durantles protestes pel desallotja-ment del rectorat de laUniversitat de Barcelona ha

Càrregues en primera persona

Les obres de la històricaplaça de braus Les Arenessón un exemple més de lesdificultats que està patint elsector immobiliari, situacióagreujada pel tall en el finan-çament bancari.

Pere Pascal RieraSants

Les obres de reconversió de la plaçade braus, iniciades el 2003 i que esta-va previst que s’acabessin a finals del2009, van quedar gairebé parades du-rant el passat mes de febrer.

Dragados, l’empresa constructoraprincipal, va decidir aturar les obresal·legant la falta de pagament per partdel promotor del projecte, Metrova-cesa. Dragados no reiniciarà els tre-balls fins que no cobri la factura pen-dent, fet que pot suposar que la fina-lització de les obres s’endarrereixi unany. Per la seva part, Metrovacesa ne-ga que hi hagi un problema de paga-ments i atribueix el problema al canvide propietat, ja que la immobiliària

Sacresa va vendre la seva participacióa Metrovacesa.

Aquest edifici d’estil neomudèjar,inaugurat l’any 1900, ha tingut usosmolt diversos en el seu segle d’histò-tria, fins que l’any 1977 s’hi va fer ladarrera cursa de braus. El recinte haesta també escenari de mítins polítics,espectacles d’òpera, boxa i sarsuela, amés de ser una caserna militar durantla Guerra Civil.

En els darrers sis anys els vianantshan presenciat el procés de transfor-

mació cap a un centre comercial i d’o-ci de més 30.000 m2, amb un cost pro-per als 200 milions d’euros, que in-clourà restaurants, un hotel, un apar-cament, sales de cine i un gimnàs, aixícom un mirador sobre plaça Espanya.

En tot cas, estem davant d’unexemple més de l’efecte dòmino, enel qual les dificultats del sector finan-cer i el consegüent tall del crèdit re-percuteixen en el sector inmobiliari,ja de per si molt tocat, fet que, alhora,genera més atur.

Les obres estan inacabades i no es veu cap operari treballant-hi. ALBERT GARCIA

La crisi atura les obres de Les Arenes

Nou ateneu icalçotadaa les CortsEl nou Ateneu Popular de les Corts,acabat de néixer, va organitzar la sevaprimera calçotada el 15 de març a laplaça de les Infantes, amb l’assistèn-cia d’unes 250 persones i la participa-ció de nombroses grups musicals i decultura popular. L’Ateneu és iniciati-va d’un grup de persones vinculadesa l’esquerra independentista i vol serun altaveu de les lluites populars i so-cials. La seu, actualment en reformes,està al carrer Joan Gàmper, 8-10 i se’n preveu l’obertura per a finals delmes d’abril.

Es presenta laCoordinadorade FestesMajorsAlternativesEl 14 de març es va presentar la Co-ordinadora de Festes Majors Autoges-tionades (CFMA) al Casal Popular deCastelló. L’acte va consisitir en una ex-plicació detallada dels objectius de lacoordinadora, que agrupa 22 poblesd’arreu dels Països Catalans. Tambés’hi van exposar algunes experièn-cies, com la de la Festa Major Alterna-tiva de Sants, promotora de la CFMA.

Marató degrups santsencsAmb motiu de la 15a Festa Major Al-ternativa de Sants, la comissió d’acti-vitats encarregada de la programacióde grups i espectacles s’ha posat a tre-ballar amb una novetat, enguany, es-pecial. Es tracta de la Marató de RockSantsenc. És a dir, reunir una quinze-na de grups del barri que formin elcartell d’un concert maratonià ambmotiu de la Festa Major. Properaments’informarà, amb més detall, de la ma-nera de fer arribar les gravacions delsgrups interessants a participar enaquest festival tan prometedor.

‘Roger absolució’Aquest és el lema de la campanya quedóna suport al veí de Sants detingutel maig del 2007. El jove estava a laplaça Espanya, mirant una acció pací-fica de la campanya Està Tot Fatal, i vaveure com un mosso agredia un fotò-graf que cobria la protesta. En Rogerva anar a veure què passava i va aca-bar detingut. Ara, la fiscalia li demanade dos anys i dos mesos de presó perdelictes d’atemptat i lesions a l’autori-tat i dos mesos i mig de pena multaper unes suposades faltes de lesions iinjúries.

ENLLAÇ A BARRISANTS.ORG

Ester Rams Sants

Han calgut més de tres anys perquè elconflicte al voltant de la finca del car -rer Almeria, 9 es resolgui. El TribunalSuperior de Justícia de Catalunya hadonat la raó al veïnat del carrer, queva denunciar que el nou edfici s’esta-va contruïnt de forma il·legal, envaintla totalitat de la vorera, de dos metresd’amplada. Finalment, l’edifici hauràde ser enderrocat, ja que l’esmentattribunal ha declarat nul·la i senseefecte la llicència d’obres atorgada a

Victòria veïnal al carrer Almeria

«Els mossos novolien dispersar-nos,sinó fer mal»

Jordina Sánchez Amat Redactora de LA BURXA

«Jo estava al final de la mani i tot esta-va molt calmat. Teníem els mossos

dar rere i de cop vaig veure com unmosso venia cap a mi amb la porra:

L’edifici envaeix la totalitat de la vorera, raó per la qual ha de ser enderrocat. ARXIU

l’empresa Crostaga, SL l’any 2004.Encara no se sap si l’enderrocamentserà total o parcial.

ALMERIA, 9: EQUIPAMENTS PER AL BARRI?La notícia ha estat molt ben rebudapel veïnat del carrer, que ja preprarauna celebració per a mitjan abril i queafronta la nova fase de la seva lluita,relacionada amb el futur de l’immo-ble. Una de les opcions que s’està va-lorant és demanar al Districte quecompri l’edifici i el destini a equipa-ments per al barri.

generat indignació en moltssectors. Aquesta ha estat unade les càrregues que ha con-tusionat més persones: ja

s’han documentat 142 ferits,entre els quals hi ha dosmembres de LA BURXA. N’hemrecollit el seu testimoni.

«Les càrregues vanser del tot gratuïtes,indiscriminades imolt brutals»

Albert GarciaFotògraf de LA BURXA

«Sóc fotògraf i estava cobrint el des-allotjament del Rectorat. Cap a les 12,

quan un grup d’estudiants es va apro-par als mossos que custodiaven la

porta d’accés de l’Edifici Central, vancar regar. Jo estava allà, amb altres pe-riodistes, i vaig rebre diversos cops,un dels quals va trencar el meu teleob-jectiu, que val 700 euros. Després vaigseguir la manifestació cap al Palau Ro-ber, on els mossos van carregar direc-tament contra els periodistes, encaraque anàvem amb el braçalet i que elsdiguéssim que ho érem. Allà va ser onvaig rebre nombrosos cop i em van ti-rar del banc on estava pujat (foto).Vaig acabar al CAP de Manso, on hemvan dir que fes repòs. Fins després decinc dies no em vaig poder moure».

em va colpejar molt fort a la mà. Emva trencar el metacarpià del dit petitper tres parts i m’han hagut d’operarper reconstruir l’os. Potser perdré mo-bilitat al canell.

No pensava que la manifestacióacabés a cops de porra. Tot va anarmolt ràpid i no vaig poder reaccionar.En el moment no en vaig ser cons-cient, però a partir de les imatges hevist que van encercalr tota la manifes-tació. No volien que ens disperséssim,sinó que ens van tancar per fer-nosmal. Presentarem una denúnciacol·lectiva per aquests fets.

Parèntesi06 Abril de 2009

RED BANNERRADIKAL RECORDS IWORKING CLASS RECORDS, 2009Nova entrega d’una deles bandes de referèn-cia de l’street-punk decasa nostra. Els RedBanner continuen ma-durant després del’anterior treball, Noens aturaran (RadikalRecords, 2007). Aquestcop hi ha la novetatd’un so encara méspropi, que confereixtotal personalitat alprojecte. En aquestaocasió, s’enriqueix

amb el fil conductorde la suma de 14 datessignificatives i històri-ques a escala mundial,que es converteixenalhora en 14 cançonscapaces de fer les de-lícies de qualsevolanalista històric ques’hi acosti.

Amb un disseny re-siós i elegant, tot i queun pèl fosc, els de Mo-lins de Rei repassenuna sèrie d’esdeveni-ments a través de lescançons i a vegadeshimnes, com són elscasos de «La Conques-

ta del Paradís» (1492) i«Xarop vietnamita»(1958). Els missatgesclars, sense pèls a lallengua, es barregenamb el punk i la músi-ca oi! La crítica socialsempre ha estat pre-sent en la dilatada tra-jectòria d’aquesta ve-lla banda, i el rock decombat continua sentper a Red Banner labanda sonora dels nos-tres carrers en ple se-gle XXI.

David Vázquez

PRIMERA EDICIÓ“No és que vulguem

ser un exemple perningú però, realment,es pot viure sense pa-gar un lloguer. Nosal-tres portem 18 anysfent-ho”. Aquesta ésuna de les frases queenceten el documen-tal de La Clau Mestra,realitzat pel jove cre-ador David Andreu.Amb aquest treball,se'ns mostra que l'oku-pació no és només nopagar un lloguer perun espai, sinó queaquests espais podenanar més enllà de lesseves pròpies paretsen forma de col•labo-ració amb el movimentveïnal del barri, de co-

operativa de consumcrític o de publicaciómensual gratuïta (comés el cas de LA BUR-XA). Poblenou, Gràcia,la Barceloneta, l'Ei-xample i Sants són elsbarris triats per aquesttreball colpidor i, so-bretot, engrescador jaque, en els temps quecorren, aquests espaisrepresenten un oasienmig del desert urba-nístic i de postal queregna la ciutat de Bar-celona. També s'ha defer un esment a la mú-sica del mallorquí GoriMatas, que acompanyaa la perfecció les imat-ges d'aquest treball.

Irene Jaume GambínUna altra història

La clau mestra

Actualment gairebétothom usa MicrosoftWord per a la compar-tició de fitxers detext. Estem acostu-mats a enviar arxius.doc pertot arreu comsi fos un estàndard.Fins fa poc, les úni-ques persones afecta-des eren els usuaris deMac o gnu/linux. Tot ipoder obrir un arxiu

.doc des dels seus or-dinadors, si un es des-pista, envia un arxiusense l’extensió .doc.Linux i Mac reconeixenel programa amb elqual han d’obrir el do-cument, però Windowsnecessita aquestestres lletres en el nomdel fitxer per saberque l’ha d’obrir ambel Word.

Tot i que l’estàndardinternacional per a do-cuments de text és unaltre, el format odt,OpenOffice el reco-neix, però no el Word.Microsoft ha aconse-guit imposar el seu es-tàndard de facto, el.doc.

Per això és bastantincomprensible la deci-sió que ha pres Micro-

soft amb el nou Office2007 i el seu formatdocx. Ara tothom queno tingui aquest Word ique encara funcioniamb l’anterior no potobrir documents ambaquest format. Aixòprovoca que qualsevolpersona que no tinguil’Office 2007, no podràtreballar amb el for-mat docx i haurà de ser

l’usuari del Word 2007qui recordi que ha deguardar els documentsamb un altre formatcompatible.

I recordeu, sempreque vulgueu assegurar-vos que l’altre rebi béel text, envieu un pdf.,un estàndard molt mésestès.

Bernat Costa

Problemes amb l’intercanvi de documents

DVDMÚSICA

BURXANT ELS BYTES

SANT JORDI 2009La llei de mercat jafa temps que ha im-posat la seva lògicaal món del llibre. Re-sulta difícil trobaruna revista que exer-ceixi de guia enmigde la jungla de nove-tats que es publiquenper Sant Jordi, on lamajoria de mitjansno fan més que repe-tir els missatges queels arriben de lesgrans editores. LaCiutat Invisible uspresentem les nos-tres recomanacions.

De narrativa en ca-talà hem triat Olorde Colònia, de SílviaAlcàntara, que ensevoca la vida dinsuna colònia als anyscinquanta, punyentcombinació de despo-tisme i condescen-dència, on la centra-litat de la fàbricatrascendeix el llocsde treball, fins a l’es-cola, l’església i elshabitatges. Tambévolem ressaltar D’A aX, de John Berger,una història d’amor através de les cartesentre l’Aida i el Xa-vier, profunda, im-pertorbable, però im-

possible de materia-litzar perquè ell és ala presó per insur-gent.

Pel que fa a l’as-saig, ens decantemper Abolim la banca,d’Enric Duran, testi-moni, filosofia i anà-lisi de les accionscontra la banca del’avui empresonatRobin Bank; i per Es-cac al rei, d’HèctorBofill, una interpre-tació del que ha sig-nificat el regnat deJoan Carles I i la criside legitimitat queara afronta.

Bona lectura!

Elba MansillaLa Ciutat Invisible

Una guia enmigde la jungla denovetats

LLIBRE

Ja feia mesos que agents socials, estu-dis oficials i Robin Hood contempora-nis alertaven de la situació. El capita-lisme està en crisi. Res de nou. Això sí,ara ens afecta especialment a nosal-tres: treballadores en situació precàriao aturats, autòctons i migrats (amb osense papers), joves i dones, llogate-res i hipotecats, jubilats i vídues.

La crisi del capitalisme ataca un al-tre cop els de sempre, els més febles,per tal de mantenir el nivell de rique-sa i benestar d’una minoria amb unaescala de valors basada en el màximbenefici al mínim cost i al més ràpidpossible.

Retallades en despeses socials,propostes de copagaments escolars osanitaris i polítiques de xecs que notenen en compte qui té més necessi-tats, així com les mentides d’ajut a la

dependència, i la falta de capacitat ivoluntat real de solucionar les man-cances que patim ens han de ferconscients que la crisi la fomentenels rics perquè la paguin els pobres,amb els seus diners, amb el seu tre-ball, o amb la manca de serveis quel’estat hauria de garantir.

COM TENIM EL BARRI?A Sants no som aliens a aquesta situa-ció, i com ja és habitual el preu del’habitatge –en format lloguer o com-pra– segueix a cotes inabastables pera una majoria, que amb prou feinesconserva un lloc de treball precari enuna multinacional o una botiga de to-ta la vida (temporal, flexible, mal pa-gat, etc.).

Mentrestant, sindicats majoritarispacten el que faci falta per mantenir

cadires i sous, a l’espera de tempsmillors, amb millors cadires i millorssous. Mantenim una feina per poderseguir consumint els productes quenosaltres mateixos produïm, o qued’altres ja han produït en situacionseconòmiques i laborals similars opitjors.

L’habitatge ha passat de ser undret universal a una condemna a tre-balls forçats encoberta, on mitjançantun contracte decidim voluntàriamenttreballar 40 anys amb sous de misè-ria, per tal de poder pagar una hipo-teca milionària al banc. Hipoteca sus-tentada en l’estalvi de la resta de tre-balladors, que mes rere mes hidipositen la nòmina i l’estalvi familiarque fan possibles els crèdits, i si elsseus negocis (immobiliaris, guerres,especulació borsària, etc.) fan fallida,

sempre tindran l’ajut de l’estat. Unabanca segura de les seves estratègies,acostumada a privatitzar els beneficisi a socialitzar les pèrdues, amenaçantgoverns i societat de la temuda fallidaeconòmica que faria caure el sistema.

CONSTRUÏNT ALTERNATIVES DES DE SANTSDe la mateixa manera que al barri nosom aliens a les conseqüències de lacrisi, tampoc ho som a la seva solu-ció. És per això que des de l’Assem-blea del Barri de Sants s’ha creat lacomissió «Crisi», per tal d’articularuna resposta popular a la crisi estruc-tural que estem patint i que hem de-cidit afrontar.

La banca, els seus negocis, la sevausura; l’explotació laboral, els aco-miadaments, els ERO, els tancaments

d’empreses, les reformes laborals;l’habitatge digne, l’assetjament im-mobiliari, la defensa de l’okupació,la construcció sostenible o cooperati-va; la situació dels serveis públics,per absència, per saturació o priva-tització, i l’aplicació del polèmic PlaBolonya; així com un consum desme-surat i poc conscient dels modes deproducció i distribució seran en elspropers mesos objectiu de denúnciaper part d’aquesta campanya. Si envoleu una mostra, passeu pàgina.

Més informació: www.noalacrisi.cat

especial Sants en crisi

A Sants afrontem la crisi!

A la seva crisi, la nostra solució

NÚMERO ESPECIAL Amb aquest especial

l’Assemblea de Bar ri de Santspretén mostrar algunes de les

respostes i alternatives ques’estan construint per fer

front a la crisi.

Comissió Sants en Crisi Assemblea de Barri de Sants

En els últims mesos, moviments so-cials, organitzacions polítiques d’es-querres, sindicalistes i estudiants hancomençat a articular el discurs i a mo-bilitzar-se a l’entorn de la crisi estruc-tural del capitalisme, sobre com ensafecta i amb quines eines la pensemafrontar. A l’àrea metropolitana s’haorganitzat una plataforma que ja hademostrat la seva capacitat de convo-catòria (com la del 28 de març).

Al barri també cal organitzar-nosper fer front als reptes socials que enels propers mesos i anys ens vindran aldamunt. Estar organitzats i ser cons-cients del problema real per no caureen solucions de poca volada que inten-tin reformular el capitalisme ens per-metrà resoldre la nostra crisi i fer en-trar en crisi el seu sistema.

La campanya «Sants en Crisi» co-mença a caminar. La comissió que latira endavant es reuniex cada dime-cres a les 20 hores a Can Vies.ELOI DE MATEO

Punt d’Informaciósobre el MobbingLa Plataforma pel Soterramentde les Vies i contra el Pla del’Estació ha obert un punt d’in-formació sobre l’assetjamentimmobiliari al Centre Social deSants. Amb aquesta iniciativapretenen orientar totes aquellespersones que pateixen aquestasituació, oferint-los suport i re-cursos pràctics per defensar-se.

D’altra banda, el CentreSocial de Sants també disposad’un advocat especialitzat entemes immobiliaris. Per poderfer-hi una consulta, cal demanarcita prèvia trucant a l’entitat.

Centre Social de SantsOlzinelles, 30

Tel. 93 331 10 07 Punt d’Informació sobre el Mobbing:

cada dimarts de 20 a 21 hores

POLÍTIQUES QUE NO RESOLEN EL PROBLEMACom a política anticrisi, lluny d’im-pulsar una reestructuració radicaldel model econòmic que ens ha con-duït a la situació actual, es continuareduint un bé social necessari a unalògica mercantil, de manera que esgenera exclusió i marginació. Unapolítica anticrisi que dilapida recur-sos públics per ressuscitar un modelque s’ha demostrat suïcida. Tot aixòsense considerar que la política d’ha-

En els darrers mesos hi hapocs veïns que no hagin vis-cut ells mateixos, o el seuentorn social, acomiada-ments i retallades salarials ode drets laborals. Les dadesoficials no deixen lloc a capdubte sobre la greu situacióque pateix actualment laclasse treballadora.

Àlex TisminetzkyPunt d’Informació Laboral

Els continus acomiadaments i expe-dients de regulació d’ocupació (ERO)han fet disparar les taxes d’atur, que haarribat a la xifra històrica d’un milió depersones als Països Catalans (xifra quesupera àmpliament els tres milions atot l’Estat espanyol), i han provocat queen els darrers mesos 1.000 personesperdessin la feina cada dia segons lesdarreres dades de l’INEM. Concreta-ment a Sants, les dades oficials reflectei-xen que a l’Oficina de Treball dels dis-trictes 14 i 28 les persones demandantsinscrites han passat de 6.920 al principidel 2007, a 7.293 el 2008 i a 10.650 el2009, en un augment continuat.

Es preveu que l’atur continuaràcreixent i que arribarà a la xifra histò-

rica de quatre milions a tot l’Estat.Una situació que pot ser preocupantper a totes aquelles persones a qui se’ls vagi esgotant la prestació d’atur.

AUTÒNOMS I ESTRANGERSUn dels col·lectius més afectats per lacrisi ha estat el dels treballadors au-tònoms. La problemàtica d’aquestsector es veu agreujada pel fet de nocomptar amb cap prestació d’atur oindemnització per finalització decontracte, fet que els col·loca en unasituació d’especial indefensió.

L’altre gran perjudicat per l’aug-ment de la desocupació és el col·lec-tiu de treballadors immigrants, molt

nombrós al barri, que concentra granpart dels elements de risc, amb tre-balls poc qualificats, contractes pre-caris i temporals, i altes taxes de tre-ball en negre i sense cotització.

La situació d’aquest col·lectiu ésespecialment preocupant, ja que es-gotarà les prestacions d’atur abans,pel fet de tenir menys anys cotitzats itreballar, molts d’ells, en negre. Amés, tindran prestacions inferiors ala mitjana, pels salaris més baixosque perceben. Fins i tot, moltes per-sones d’aquest col·lectiu poden que-dar-se en la il·legalitat si estan sensefeina en el moment de renovar la re-sidència.

L’atur es dispara

Habitatge en temps de crisi

Flavia Assemblea de Barri de Sants

En aquests temps d’incertesa, en quèels drets socials estan afectats d’una cri-si global (econòmica, financera, ener-gètica, climàtica i alimentària), la pro-blemàtica de l’habitatge mostra la ne-cessitat del capitalisme de convertir enmercaderia tots els béns bàsics. L’esclatde la bombolla, la caiguda de la cons-trucció, l’atur, el perill que moltes famí-lies perdin la casa a causa del sobreen-

deutament no han estat suficients perdeclarar morta la forma capitalista defer ciutat. L’aprovació per part de la Co-missió d’Urbanisme de Catalunya deles àrees residencials estratègiques(ARE), signada el 13 de març com aconseqüència del Pacte nacional perl’habitatge (2007), és el darrer intentde perpetuar el sistema de sempre. Lacontradicció essencial del sistema capi-talista, on l’habitatge no pot ser conju-minat amb la lògica del lliure mercat,queda present en les nostres vides.

L’Assemblea d’Afectats per les Hipoteques, el 22 de feber, a la Casa de la Solidaritat de Barcelona. AFECTATS PER LES HIPOTEQUES

especial Sants en crisiAbril de 200902

bitatge públic protegit respon sovintmés a les necessitats de ciutadansamb una capacitat econòmica mitja-na que a ciutadans amb un problemareal. Com a política d’habitatge sig-nifica construir més quan ja hi haquatre milions d’habitatges buits atot l’Estat (un milió de nova cons-trucció) que no compleixen la sevafunció social (450.000 a Catalunya,uns 70.000 a Barcelona), alhora quemilers de famílies són desnonadesperquè no poden fer front al paga-ment de la hipoteca.

L’ASSEMBLEA DE BARRI DAVANTEL PROBLEMA DE L’HABITATGEEn l’ambit de la ciutat, el passat fe-brer més de 70 famílies van constituir

l’Assemblea d’Afectats per les Hipote-ques (vegeu la pàgina 4 d’aquest es-pecial), però des de l’Assemblea deBarri també fa temps que es denun-cien les conseqüències de la transfor-mació urbanística dels nostres barris.Es veu la crisi immobiliària com unaoportunitat per invertir les prioritatspel que fa a les intervencions urba-nístiques i les polítiques d’habitatgedel model de Barcelona.

Buscar alternatives en una situaciócom aquesta és un tasca difícil, però lacreació d’estructures organitzatives (ol’enfortiment de les ja existents) quevinculin entre elles els sector afectatsés un bon començament. Cal so -cialitzar, difondre i imposar un nouparadigma.

L’alternativa

Les alternativesPunt d’InformacióLaboralL’Assemblea de Barri ha organitzatun punt d’assessorament laboralgratuït cada dilluns de 19 a 20 ho-res al Centre Social de Sants. L’ob-jectiu és assessorar el veïnat encasos de càlculs de quitances, aco-miadaments, baixes, pensions,atur i maternitat, entre d’altres. Ivol contribuir que les persones co-neguin els seus drets laborals pertal que puguin reclamar-los i de-fensar-se en aquest àmbit. La ini-ciativa parteix d’un grup de sindi-

calistes i advocats laboralistes queparticipen a l’Assem blea de Barri,i es planteja que amb el temps es-devingui també un grup solidari id’ajuda per organitzar respostescol·lectives per denunciar situa-cions laborals al barri.

Centre Social de SantsOlzinelles, 30

De dilluns a divendres de 10 a14 h i de 17 a 21 h.

Tel. 93 331 10 07 Correu electrònic:

puntassessoramentlaboral@gmail.com

Projecte Barri CooperatiuUna alternativa a la vulnerabili-tat que viuen avui els treballa-dors assalariats són les cooperati-ves de treball. La crisi és el con-text on reforçar les experiènciesexistents i l’oportunitat per acrear-ne de noves. Amb aquestaidea, la Federació de Cooperati-ves de Treball de Catalunya i LaCiutat Invisible impulsen aquestprojecte que compta amb dife-rents línies d’intervenció. Recu-perar la memòria cooperativa de

les experiències que van poblarels nostres barris a inics del seglepassat, radiografiar el teixit coo-peratiu actual —prop d’una vui-tantena de cooperatives de tre-ball al Districte— o celebrar elDia del Cooperativisme al barri,el proper juliol, són algunes deles eines d’un projecte que pre-veu acompanyar i assessorar quis’animi a constituir noves coope-ratives.

Plana web:www.sants.coop

A l’Oficina de Treball de Sants hi ha 10.650 persones inscrites. ESTER RAMS

la solidaritat i creativitat social, úniquesgarants històriques de la superació delsmoments de crisi.

Més informació:www.xarxaecosol.org

www.coop57.coopwww.fiare.org

www.decreixement.org

resistència; explorant formes alternati-ves al diner, com poden ser l’intercan-vi de treball o de productes, les xarxesde col·laboració, o experiments ambdiner social, no monetari o monetarit-zat, com l’Ecoseny (al Montseny) o elspatacones o lecops argentins. Aquestesi moltes altres, tantes com puguem dura terme, són les opcions que apunten a

Abril de 2009 03

augmenten la precarització de lespersones que hi treballen.

DEIXADESA INSTITUCIONAL EN DIVERSOS EQUIPAMENTS DEL BARRIA Sants hi ha diverses mostres de ladeixadesa de les institucions: barra-cons per a la llar d’infants Guinbó,falta de places als geriàtrics públics ia les escoles bressol, falta d’especia-listes al CAP de Numància, massifica-ció a les aules de secundària, una ofi-cina de treball petita i que serà tanca-da d’aquí poc, absència d’escola depersones adultes, etc.

És per això que cal una denúnciade tots els sectors afectats, tantusuaris com treballadors, ja que so-vint són els únics que coneixen larealitat del seu estat.

En aquest sentit, recentment s’hacreat la Coordinadora Ciutadana enDefensa dels Serveis Públics i encontra de les Privatitzacions.

Més informació: http://dretserveispublics.blogs

pot.com

Els serveis públics i socials vanser una de les conquestes mésimportants dels segle XX.L’actual crisi econòmica elsposa en el punt de mira i pre-nen força les veus que envolen la privatització.

Mireia RosellóAssemblea de Barri de Sants

Els serveis públics són un delstriomfs de les dures i intenses lluitesdels treballadors al llarg del seglepassat, però actualment les políti-ques neoliberals del govern els es-tan buidant de contingut i qualitat,de la mà de privatitzacions i de lafalta d’inversió.

Els serveis públics, per ser-ho,han de desenvolupar-se segons lesnecessitats de la gent, valorant elsbeneficis socials de la seva activitat ino la pura rendibilitat econòmica.Però sense seguir aquesta idea, elsdirigents econòmics i polítics estanengegant processos de privatitzacióque afecten la qualitat dels serveis i

Els serveis públics,sota amenaçaHernan C. M.

La Ciutat Invisible

En aquests últims mesos el capitalisme«es declara en crisi». El que es va mani-festar inicialment com una crisi finan-cera a mitjan 2007 comença a colpejaramb força la dita economia real i vivimaplicacions de mesures pal·liatives quepassen per facilitar ajuts directes o indi-rectes a les entitats financeres, garants,en paraules de Zapatero, «d’estabilitatsmajors». El diner de l’economia reals’empra per cobrir un forat endèmic enaquest sistema.

Davant de la situació actual i deles expectatives més que fosques, te-nim bàsicament dues opcions. Laprimera passa per desitjar que la cai-guda no acabi en desastre, mantenirla confiança en els gestors, del capi-tal i esperar un restabliment de lescondicions de vida anteriors.

La segona passa per la retirada deconfiança en aquests gestors i prendreuna actitud activa. Actitud que es potplasmar de moltes maneres diferents:retirant els diners del banc per asse -nyalar la seva col·laboració necessàriaen aquesta crisi; apostant per altres es-tructures o maneres de gestionar els di-ners, des de les cooperatives de finan-çament ètic fins a banques ètiques, xar-xes de solidaritat o les velles caixes de

Les alternativesQuè es pot fer per exercir un con-trapès al poder de les grans cade-nes de distribució?· Afegir-nos a les cooperatives deconsum del barri.· Comprar directament als produc-tors a través de cistelles, als mer-cats pagesos o a les parades page-ses dels mercats municipals.· Quan no tenim l’opció de la rela-

ció directa, podem comprar alspetits comerços del nostre barri i,en general, intentar evitar lesgrans cadenes de distribució d’ali-ments (súpers, hipermercats), lesfranquícies de restauració, etc.· Promoure menjadors ecològics ales escoles dels nostres infants.· Sumar-nos a un dels horts urbanscomunitaris que ja existeixen (les

Corts, Colònia Castells) o crear-neun de nou al barri.· Plantejar-nos un canvi progressiud’hàbits pel que fa a les nostrespautes de consum i a la nostradieta; tendir a menjar més lle-gums, fruita i verdura fresca; pro-ductes locals i de temporada, imenys carn, peix, làctics i produc-tes elaborats.

INFORMACIONS PER REFLEXIONAR Les GCD són un dels principals agentsque provoquen la desaparició de la pa-gesia. La demanda de quantitats, con-tractes i formes de pagament generauna situació en què no tenen cabudales explotacions familiars.

D’altra banda, les grans superfíciesdestrueixen el teixit empresarial localde distribució alimentària i tambéaquell que hi està vinculat, com és elcas de l’agricultura local. Nombrosesdades certifiquen el seu efecte destruc-tor. Per cada gran superfície que s’obrees poden perdre fins a 275 llocs de tre-ball en quatre anys en un radi de 15quilòmetres. A l’Estat espanyol, hantancat cada dia 11 botigues tradicio-nals en els últims 10 anys.

A més, en els supermercats els con-sumidors som bombardejats amb ofer-tes no desitjades i manipulen i donen

Les cistelles biològiques són una alternativa a les grans cadenes de distribució.

Cooperatives de Consum GRUP DE CONSUM ESPAI OBERT: VIOLANT D’HONGRIA, 71.TEL. 93 411 21 88

EL CARRETÓ: FONT HONORADA, 32-34. TEL. 690 658 303

GERMINAL SANTS: ROSSEND ARÚS, 74. TEL. 93 332 91 98, DIMECRES/DIJOUS TARDA

GERMINAL POBLE SEC: RADAS, 27. TEL. 93 663 06 67, DIMECRES/DIJOUS TARDA

Crisi i consum alimentariLes grans superfícies i lescadenes de supermercatssón part del problema o partde la solució?

Ferran Aguiló Cooperativa Món Verd

La crisi, publicitada massivament comun qüestió inicialment de caire fi -nancer i bancari, i en aquests mo-ments també laboral, té moltes altrescares. Algunes d’elles fa temps quecreen les condicions per arribar a unaltre tipus d’ensulsiada. Les grans su-perfícies, les cadenes de supermer-cats i les grans cadenes de distribució(GCD) treballen amb una actitud tanagressiva i especulativa com els bro-kers de Wall Street o els promotorsimmobiliaris.

forma als nostres hàbits de consum.Res està fet a l’atzar, tot està dissenyat iestructurat per incrementar les com-pres del client.

Cal dir, a més, que les grans superfí-cies i les cadenes de supermercats esbasen en un comerç deslocalitzat i moltpoc sostenible. D’altra banda, la políti-ca de sobreenvasat alimentari de lesGCD fa que ens gastem milions d’eurosen polítiques de reciclatge en comptesde garantir la reducció de residus.

De la mateixa manera que uns pocsgrups d’establiments controlen mésdel 50% del mercat alimentari espa -nyol, un grapat de multinacionals mo-nopolitza gran part dels productes quepodem trobar en els seus locals. I si enspreguntem «Qui ha elaborat el produc-te que comprem?» o «Amb quins im-pactes socials i ambientals?», poca in-formació en trobarem a les etiquetes.

Bancs i caixes en crisi?

Crema d’un euro per denunciar del paper dels bancs en la crisi. MIRTA

especial Sants en crisi

especial Sants en crisi

anticrisi que ha anunciat el Governen aquest àmbit?En poques paraules: una presa depèl. L’única mesura plantejada ha es-tat l’anomenada «moratòria ICO»que, amb grans dosis de propaganda,va anunciar una rebaixa de la meitatde la quota hipotecària durant dosanys. Però en realitat aquesta mesuraestà pensada per a les entitats finan-ceres, i no per a les famílies, ja quesón les entitats les que voluntària-ment decideixen acollir-s’hi o no. Amés, té requisits que deixen fora lesfamílies en situació de més vulnerabi-litat i en qualsevol cas suposen ajor-nar i agreujar el problema, ja que laquantitat aplaçada s’haurà de pagardesprés de dos anys afegint-t’hi interessos.

S’ha destacat que el problema deles hipoteques ha afectat especial-ment les persones immigrades,amb una situació també precària alegalment i laboral. Com ho po-den afrontar col·lectivament? Des de l’Assemblea veiem amb moltadesconfiança el missatge en què insis-teixen alguns mitjans de comunicaciósegons el qual «el problema d’hipote-ques és un problema d’immigrants».En realitat és un problema generatper bancs i immobiliàries amb la com-plicitat de l’Administració, i les vícti-mes són persones que necessitavenhabitatge i van trobar totes les facili-tats per comprar i cap ni una per llo-gar. Per tant, els afectats són immi-grants i autòctons.

Un cop dit això, és cert que moltespersones immigrades estan patint es-pecialment, ja que reben un tractediscriminatori a diferents nivells i sóndels col·lectius que més està sofrintl’atur. Però crec que la millor manerade fer front a això és com s’està fent:no permetent que s’estigmatitzi elcol·lectiu dient que és un «problemad’immigrants» i unint-se afectats au-tòctons i immigrants per denunciarque bancs i caixes han estafat i prete-nen seguir estafant la població.

Sindicats, plataformes veïnals imoviments socials es plante-gen com afrontar el nou con-text d’agudització de la preca-rietat per a àmplies capes dela societat. Un bon exempleés la recentment estrenadaAssemblea d’Afectats per lesHipoteques, que es va consti-tuir a Barcelona i Terrassa elpassat 22 de febrer.N’entrevistem una de lesseves membres.

Àlex TisminetzySants

D’on surt la iniciativa d’agrupar elsafectats per les hipoteques? Diversos col·lectius que fa anys queteballem en la defensa dels drets so-cials i en particular del dret a l’habi-tatge vam detectar l’augment de lespersones amb dificultats greus per ferfront al pagament de les hipoteques.A través d’Internet vam entrar en contacte amb un grup d’afectats deMadrid (Ahorcados por la Hipoteca) iels vam convidar a fer una xerrada aBarcelona. Vam decidir fer una con -vocatòria d’afectats a Barcelona i Terrassa i la resposta massiva que vatenir ens va confirmar la necessitat dela iniciativa.

Heu detectat que hi ha un perfilcomú entre els afectats?La gent més afectada és la que va con-tractar hipoteques a partir del 2006,moment àlgid del boom immobiliari.El perfil és molt variat però, com sem-pre, afecta amb més duresa les capesmés vulnerables de la societat, espe-cialment els milers de persones ques’estan quedant a l’atur.

Quines solucions han sorgit entreels afectats?D’una banda, demanem respostes im-

mediates d’urgència, com ara que s’a-turin els desnonaments i es garentixil’accés a la justícia gratuïta.

D’altra banda, proposem solu-cions que considerem justes i viables,ja que s’estan aplicant a altres llocs.Bàsicament són tres. Per començar,igual que als EUA i altres països d’Eu-ropa, exigim el que s’anomena «dacióen pagament», és a dir, que si tornesles claus de la casa hipotecada albanc, el deute queda liquidat. És unabús i un exemple de cobdícia màxi-ma que, a l’Estat espanyol, els bancspuguin quedar-se el teu pis, subhas-tar-lo per la meitat de preu (el preuinicial sobrevalorat que ells van fixar)i et reclamin l’altra meitat com a deu-te pendent. Hi ha gent a qui el bancl’ha fet fora de casa i encara li recla-ma el pagament de 100.000 euros.

Una altra proposta és que l’Admi-nistració forci els bancs a renunciar auna part significativa del deute i, apreus de protecció oficial, es quediels habitatges hipotecats per re -convertir-los en pisos de lloguer social, de manera que l’afectat s’alli-bera del deute i la societat guanya pisos socials.

Finalment, exigim una auditoriasocial i independent sobre el funcio-nament del mercat hipotecari. Hi haprou indicis que assenyalen que laciutadania ha estat víctima d’un fraugeneralitzat, i caldrà aclarir on hananat a parar els beneficis astronòmicsgenerats durant el boom immobiliari.

Com valoreu els plans especials

Coneixeu iniciatives anàlogues enaltres ciutats de l’Estat o d’Europa?Sí, s’estan constituint grups d’afectatsarreu de l’Estat i ens estem intentantcoordinar. D’Europa, de moment, noen tenim notícies, però no és estrany,ja que Espanya és l’Estat europeu méssimilar als EUA pel que fa a la libera-lització del mercat de l’habitatge, ambles conseqüències nefastes que aixòcomporta.

La plataforma té evidents nexesamb moviments socials. Per què hacalgut crear un nou espai? Persones i col·lectius vinculats al mo-viment per un habitatge digne estementre els impulsors d’aquesta iniciati-va, així que, de relació, n’hi ha molta.Però ha calgut un nou espai perquè elproblema de les hipoteques és aramolt punyent i alhora complex.

Finalment, quines són les mobilit-zacions que teniu programades? A la darrera assemblea vam acordardiverses mobilitzacions, entre lesquals, fer una primera convocatòriaespecífica sobre el tema de les hipote-ques, el 25 d’abril a les 16 h a la pla-ça Catalunya. També preveiem fer algun tipus d’acció als bancs i les cai-xes que continuen intentant aprofitar-se de la gent, amenaçant de treure’lsla casa per forçar-los a endeutar-se encara més.

Més informació: www.afectadosporlahipoteca

blogspot.com

«Farem una convocatòria el25 d’abril a les16 h a plaçaCatalunya»

«Les mesures deZapatero són unapresa de pèl pelsafectats per leshipoteques»

«Cal aturar elsdesnonaments igarantir la justícia gratuïtaals afectats perles hipoteques»

Abril de 200904

EL PROJECTE

Puntd’Informaciód’Immigració

Rocío

Si la crisi afecta tothom –menys elsrics–, a les persones amb menys re-cursos els afecta el doble. Un delscol·lectius que l’està notant més ésl’immigrant: les persones que faanys que fan les feines que ningúdel país vol fer, és a dir, les més pre-càries. També són les persones ambmenys drets, per les diferènciesque estableix la Llei d’estrangeria,sense comptar amb el racisme ins-tal·lat a la nostra societat.

Davant d’aquesta situació, i da-vant del fet que al Centre Social deSants ja fa temps que arribaven de-mandes que no es podien cobrirper falta d’informació i manca detemps, l’entitat veïnal fa un mes vaobrir el Punt d’Informació d’Immi-gració.

A Barcelona hi ha projectes i re-cursos interessants per a personesimmigrades, però la informació noestà concentrada ni actualitzada enun lloc i, per això, es va decidir dura terme un recull d’aquestes inicia-tives. Després de fer un buidatge deles entitats i els serveis de la Borde-ta i dels barris propers, es constataque no hi ha recursos específics pera les persones immigrants. Les ex-cepcions són Serveis Socials, actual-ment força desbordats i on no ate-nen persones sense papers, i les di-ferents parròquies que sí que duena terme algun tipus d’atenció cap aaquest col·lectiu mitjançant Càritas.

El Punt vol informar i derivar to-thom que tingui preguntes sobrerecursos d’ar reu, ja sigui en l’àmbitlegal, de formació, de llengua, d’o-ci, etc. Evidentment, la demandaprincipal és la recerca d’un lloc detreball, i és per això que s’està cre-ant un espai de cerca de feina, ambrecursos informàtics, premsa i unapersona que pugui resoldre dubtesa l’hora de fer currículums o trobardeterminats llocs de treball. L’altrapart del projecte és crear una borsade treball on, a partir de les ofertesi les demandes que arriben, es posa-rà la gent en contacte.

Es farà un tríptic amb tota la in-formació recollida i es penjarà a In-ternet, en una web que també dis-posarà d’informació sobre totes lesentitats del barri especificant les ac-tivitats que ofereixen i els projectesque duen a terme. Aquest darrerprojecte s’anomena Xarxa Social, ipretén establir lligams de coordina-ció entre les diferents associacionsdel barri.

Centre Social de Sants Olzinelles, 30. Tel.93 331 10 07

Horari: cada dia de 10 a 14 h i de 17 a 21 h

ADA COLAU:

L’any 1971 unes fortestempestes van produirgreus inundacions alscarrers de la Bordeta.Aquest fet, que erabastant habitual al bar -ri, en aquest momentva tenir una virulènciaespecial. Les inunda-cions van originar pro-blemes i desperfectesdiversos, alguns demolt greus, com expli-carem més endavant.En aquell moment elxàfec va afectar fins itot el jardí d’AmadeuOller, capellà de SantMedir.

La pitjor part se lava endur el col·lectordel carrer Parcerisseson, per les obres delprimer cinturó, s’haviaobert una rasa. L'aiguadels xàfecs hi va anarentrant sense parar i vacomençar a arrossegarvehicles i altres objec-tes. En total, van aca-bar malmesos uns 21vehicles.

Les aigües tambévan envair el camí de laCadena, que comença-va al punt on hi havia larasa. La situació es vaanar agreujant, ja queles parets de les cases iles barraques que hihavia, i que en moltscasos encara es mante-nen, no van resistir. Peraquest motiu, moltescases i bar raques vanacabar completamentinundades.

Unes 15 famílies hovan perdre tot en unasola nit i van acabar alcarrer. Molts fins i totes van veure obligats asortir a través de les fi-nestres i pel sostre delsseus habitatges. Algunsdels veïns feia més de40 anys que vivien enaquestes cases i barra-ques sense que els es-pais tinguessin condi-cions sanitàries i higiè-niques adequades.

Molts del llogaters,abans que ningú utilit-

zés l’anglicisme mob-bing, van patir un fortassetjament immobi-liari: el tema del llo-guer els va portar a unainestabilitat quotidia-na, ja que els propieta-ris no actuaven davantla difícil situació delsseus llogaters (espera-ven per revalorar elsespais acabats del cin-turó de ronda i el co-briment de les vies delscarrilets). D’aquesta

manera es va iniciar unpla especulatiu pertreure els residentsd’aquella zona i aprofi-tar les plusvàlues d’unsterrenys situats a l’en-trada de Barcelona. Elsresultats d’aquestespolítiques especulati-ves encara es pateixen

Però, tornant al te-ma de les inundacions,podríem explicar queles famílies sense allot-jament van ser deriva-

des per l’alcalde a laJunta Municipal i la Co-missaria de Beneficièn-cia, on tan sols els vanoferir una plaça en unalberg.

Tres anys més tard,el camí de la Cadenaseguia en les mateixescondicions i sense arre-glar. L’única reformaque es va fer va ser elcobriment de la rasadel carrer Parcerisses.

Joan Pujades i Seguí

Abril de 2009 07

Els víkings que pesca-ven el bacallà fresc pocs’ho pensaven que elseu mètode per allar-gar-ne la conservaciótindria tant d’èxit.Aquest peix de carnblanca canvia de gust itextura en ser assecat isalat, i amb una rehi-dratació i dessalacióposteriors i correctess’obté una de les men-ges més exquisides, perser cuinat i combinatd’infinites formes.

Tot i així, em perme-to ser una mica plania-na (terme que fa refe-rència a «Tot el d’a-bans era millor!») si usdic que poques vegadespodrem degustar bonsbacallans. Sovint ensvenen gat per llebre.

En temps de guerra, encomptes del bacallàarribava d’altres terresel peixopalo o estocfix,provinent del mateixanimal però processatde forma diferent (queen redueix la qualitat)o bé altres peixos simi-

lars com ho és l’abade-jo. Avui en dia la pràc-tica segueix viva.

A la majoria de paï-sos mediterranis entrobem un ús inicial-ment popular. A la pe-nínsula són els portu-guesos, bascos i cata-lans els qui en tenen lafama guanyada. Antiga-ment va ser una de les

menges més habitualsa les fondes de Barce-lona de finals del segleXIX que van popularit-zar el conegut bacallàa la llauna. I ara que ésQuaresma, bacallà!

La recepta: bacallà a lallaunaINGREDIENTS

2 trossos de morro de bacallà3 grills d’alll200 ml de vi blanc1 culleradeta de pebre vermell dolç4 fulles de julivertFarinaOli d’oliva

ELABORACIÓUn cop tenim el bacallàben remullat i dessalat(podeu demanar-ho ala bacallaneria) porcio-

nem el morro de baca-llà i l’enfarinem. El fre-gim a la paella fins quequedi ros i el retiremVigileu que no s’us cre-mi l’oli i si n’hi ha mas-sa en retireu una part.Seguidament hi dauremels alls laminats (dosgrills per cada tros debacallà). Hi afegim eljulivert picat i el pebrevermell i ràpidamentel vi blanc (100 ml pertros). Deixem que re-dueixi un poc. En unasafata de forn hi col·lo-quem el bacallà i elmullem amb el contin-gut de la paella, procu-rant que els alls ensquedin damunt del ba-callà. Ho enfornemcinc minuts i ja el tenim llest. És moltsenzill i boníssim. Queaprofiti!

Núria May Masnou

Les inundacions de la Bordeta

Patxanga, que jo vull només patxanga total, que tengui alegria es que no tengui pa.

Patxanga, sa vida és només patxanga integral, que no s’equivoquin es músics de jazz.

Patxanga per tu, patxanga per tots,me cag en s’altura d’aquests escalons.

Hi ha dies que sí, hi ha segles que no,es metge des ossos és un impostor.

Patxanga, que jo vull només patxanga total,que el món sigui sempre des aficionats.

Patxanga, sa vida és només patxanga integral,per noltros melons i pes altres sa fam.

Problemes a mils, i cap solució,me cag en sa lluna i vatua amb el món.

Hi ha casos que sí, hi ha crisis que no,aquesta hipoteca no és una cançó.

Patxanga, que jo vull només patxanga total,que ballin és héters i es homosexuals.

Patxanga, sa vida és només patxanga integral,se grues se giren quan passes davant.

Hi ha peixes que sí, hi ha melicotons, ses mares se graven tots es culebrons.

Hi ha salpes que sí, hi ha congres que no,es videos domèstics són pel·liculons.

Patxanga, que jo vull només patxanga total,s’amor sigui lliure entre es socis impars.

Patxanga, sa vida és només patxanga integral,xerram de farina, qui ho ha reparat?

Pomes que sí, prestatges de pols, es llibres s’esborren, que ja ho saben tot.

Hi ha tàpies que sí, parets i mirós,ses meves barreres no són res seriós.

Antònia Font

Patxanga

Peix o bacallà?

ELS PANTALONSEl nom ens ve de Venècia, on delsegle XVI al XIX es feien moltesobres a la Commedia dell’arte. Undels personatges més caracterís-tics que apareixia en escena era

Pantaleó, nom molt comú a Ve-nècia, ja que sant Pantaleó, unmàrtir cristià, n’és un dels pa-trons. El personatge portavaunes calces ajustades a les camesi lligades a la cintura. Les obres

de La Commedia van recórrer migEuropa. Els anglesos, a finals delsegle XVII, van posar el nom pan-taloons a unes calces que, desd’aleshores, tants homes i donesporten avui dia. En l’actualitat,

doncs, portem calces amb el nomd’un sant del segle IV.

Text elaborat per en Jordi Esteban

RACÓ HISTÒRICLA CANÇÓ

FOGONS DE TEMPORADA

Imatge del carrer Parcerisses l’any 1961.

UN TOMB PELDICCIONARI

ta manera hem propagat la nostra veudes de diferents freqüències com ara aLa ventana, de la Cadena Ser, i Talcom som, de Com Ràdio, conservantl’ànima i el format original cada dime-cres de les 16 a les 18 hores a Contra-banda FM (91.4 FM).

Adaptant-nos a les noves tecnolo-gies hem elaborat una xarxa de blogsaccessibles des d’Internet, on es potestar informat de notícies i convocatò-ries, a més de gaudir dels textos delsnostres bojos poetes.

El nostre esforç s’ha vist recompen-sat amb la complicitat de molts col·lec-tius i moltes persones de reconegudatrajectòria en el món de la cultura i elperiodisme,i pels nostres oients.

Més informació a:www.radionikosia.org

No al tractamentambulatoriInvoluntari

Actualment un dels fronts obertsen les nostres reivindicacions esl’oposició als intents de legislarprotocols d’actuació judicial ensupòsits de tractaments ambula-toris involuntaris (TAI). Aquestaés una situació recurrent, queha estat desestimada en diversesocasions pel Parlament espanyol,però que sembla atractiva acerts legisladors, raó per la qualla seva possible aplicació a Cata-lunya està de nou en discussió.

El TAI esta pensat per actuaren situacions en les quals unapersona amb trastorn mental esresisteixi a seguir el tractamentfarmacològic. En aquests casos,les forces d’ordre públic, a tra-vés d’un mandat judicial, podenactuar obligant al tractament.

Es curiós, que se segueixinproposant iniciatives d’aquesttipus, quan l’únic que aconsegueixen és unir professionals, familiars i usuarisen el seu rebuig. Això es aixíperquè en salut mental es té lacertesa d’una falta de mitjans.Aquestes carències assistencialssón la causa més plausible perjustificar la irregular evoluciódels pacients. Està demostratque tota mesura coercitiva erosionaria la confiança i lanecessària aliança que demanatota teràpia.

Hem elaborat un contra-TAIque es pot sollicitar a:

contratai09@gmail.com

En moviment08 Abril de 2009

Esperances d’unsalvadoreny

Raúl García Vaquerano

Sóc del Salvador i fa sis mesos quevisc aquí. Vaig decidir venir amb lameva dona valenciana. Vam deixartot el que teníem allà, familiars iamics, per començar una nova vi-da. La meva arribada ha coinciditamb la crisi. I la meva experiènciacom a enginyer agrícola enfocat ala cooperació en comunitats ruralsés molt diferent del tipus de feinai d’activitat urbana d’aquí. Mentreno trobi feina, seguiré fent cursosde formació. A partir d’un d’a-quests, el de català, vaig conèixerel programa Voluntaris per la Llen-gua i després, el Roger, la meva pa-rella lingüística. Setmanalmentquedem per parlar en català i ex-plicar coses del nostre país, perexemple, les darreres eleccions aEl Salvador.

He sentit molta alegria, ja queels que hem viscut aquest conflic-te sabem què ha significat la derro-ta d’ARENA, una dreta que desprésdels acords de pau, feia 20 anysque estava instal·lada en el poder,aprofitant per enriquir-se privatit-zant institucions públiques. Haconvertit un país productiu en unpaís de serveis, ha abandonat to-talment la agricultura com a mitjàde desenvolupament i s’ha oblidatdels pobres, que són la majoria ique viuen en la misèria i la margi-nació. He recordat tota la gent quehe conegut entre morts, desapare-guts i vius en aquest conflicte i deles moltes esperances de justíciasocial que s’enceta amb la victòriade l’antiga guerrilla, el Front Fara-bundo Martí d’Alliberament Na-cional, liderat pel nou presidentMauricio Funes.

Ara potser sí que deixarem en-rere 12 anys de guerra, amb75.000 morts i desapareguts. Unconflicte finançat en gran part pelsEUA, donant suport a l’exèrcit sal-vadoreny per combatre el comu-nisme. Un comunisme que per alpoble significa justícia social, dis-tribució de la riquesa i dignitat.

Des de fa sis anysl’Associació Cultural RàdioNikòsia, formada per perso-nes diagnosticades ambalgun tipus de malaltia men-tal, porta a terme diferentsactivitats per eliminar l’estig-ma de l’anomenada bogeria.

Associació Cultural Ràdio Nikòsia

Els integrants de l’Associació CulturalRàdio Nikòsia som un grup de perso-nes que en la seva majoria, i en algunmoment de la vida, hem estat diagnos-ticats amb algun tipus de trastornmental. Utilitzem els mitjans de comu-nicació i d’expressió en general com aplataforma d’acció i intervenció dinsl’esfera social. Un col·lectiu que parti-cipa activament en la construcció d’u-na forma més reflexiva, oberta i flexi-ble de pensar el món que ens envolta.Utilitzem mecanismes com la ràdio, la

literatura i les arts plàstiques, qüestio-nem els paràmetres de la normalitatestablerta, els límits entre el seny i labogeria, amb la intenció de lluitarcontra les etiquetes amb què ens rela-cionem socialment. Sense adonar-nos,entre tots generem estigmes i discri-minacions que reprodueixen l’incapa-citat d’entendre el món des d’unaperspectiva més precisa, fet que con-tribueix a fer més intens el dolor que,pot, implicar viure en societat.

Donant veu a qui, per diverses cau-ses, ha vist anul·lada –ja sigui perdiagnòstics, classe social, gènere o ra-ça– la seva condició de persona,duem a terme un treball de descons-trucció dels prejudicis socials, refle-

xionant sobre l’incalculable valor de ladiversitat de l’ésser humà. Tot i que espot considerar el que fem com uncomplement important al procés tera-pèutic, la nostra voluntat es fer una te-ràpia a la societat, la qual consideremque esta malalta d’injustícia.

Prenent com a punt de partida unmodel de participació horitzontal i as-sembleari portem a terme diferentsprojectes d’intervenció comunitària.Des de tallers, xerrades o programesde ràdio en els quals tractem les nos-tres inquietuds, convidem a participara tota persona o col·lectiu que no potser escoltat.

EVOLUCIÓ DEL PROJECTERàdio Nikòsia es acció, intervenció,participació i complicitat. Sis anys des-prés de la primera emissió de RàdioNikòsia des dels estudis de Contra-banda FM, el que va començar noméscom un projecte que prenia de refe-rent l’experiència Colifata, és avui endia una realitat molt viva, que creix irespira tolerància i respecte. D’aques-

Imatge de l’emissió d’un dels programes de Ràdio Nikòsia des dels estudis de Contrabanda FM. KÁROL VEIGA CABRAL

Ràdio Nikòsia, una veu des de la ‘bogeria’

«Volem desestig-matitzar la malaltia mental»

IMMIGRATS en1a persona

significatius del país, els quals vananar exposant les seves denúncies.

Com a cloenda es va instar a conti-nuar les accions, ja que les demandessón moltes i no són fàcils d’aconse-guir en el marc polític actual. Peraquesta raó es va convocar la 21a Tro-bada d’Entitats i Plataformes en De-fensa del Territori dels Països Cata-lans, que es farà a Lleida a la tardor.

Més informació a:http://www.ecologistes.cat

Punts calents

Són més de 440 els conflictesque amenacen de destruir elter ritori arreu de Catalunya. Desde la Federació d’Ecologistes deCatalunya s’ha elaborat un mapa de punts calents on es reflecteixen els conflictes existents arreu del territori (elpodeu trobar a la web d’Ecolo-gistes de Catalunya).

Els conflictes van des delsplans urbanístics fins a la incine-ració de residus, passant per leslínies de molt alta tensió, elsparcs eòlics, les centrals tèrmi-ques, les centrals nuclears, elstransvasaments, entra d’altres.

Abril de 2009 09

Vaga generalMarc Faustino i Vidal

Quan llegiu aquesta columna jas’haurà fet la manifestació del 28 demarç convocada per la campanya«Que la crisi la paguin els rics». Lacampanya està dinamitzada per or-ganitzacions d’àmbits diferents (es-tudiantils, sindicals, polítiques i so-cials) de l’esquerra catalana quecreiem que sense el capitalisme po-dem viure millor.

Una de les propostes de la cam-panya és l’impuls d’una vaga gene-ral als centres de treball per mostrarel malestar de la classe treballadoradavant d’aquesta crisi. Una vaga, se-gons el Diccionari de la Llengua Ca-talana, és la cessació voluntària enel treball per part dels empleats as-salariats amb vista a obtenir de l’em-presa algun avantatge relatiu a mi-llores de les condicions de treball. Isi a aquesta cessació voluntària deltreball hi estan convocats tots els as-salariats de les empreses d’un terri-tori, indiferentment de la seva acti-vitat (indústria, administració públi-ca o serveis) i amb un objectiusociolaboral, és quan diem que ésuna vaga general.

La convocatòria d’una vaga general és un pols de la classe treballadora davant els atacs querep del món econòmic i polític. Ladarrera vaga general, el 20 de junydel 2002, va ser un èxit. No es vamoure ni un mitjà de transport, elscentres de treball van estar tancats iels piquets de vaga van prendre elcar rer tot el dia. Però els de sempre,al final, van signar un pacte amb elPP que va maquillar el decret de reforma del mercat de treball d’aquell any.

S’imposa novament una crida auna demostració col·lectiva de laclasse treballadora aturant l’activitateconòmica als Països Catalans. Per-què sense nosaltres aquest sistemano funciona i és hora de reivindicarel nostre paper per al seu funciona-ment. Potser estem lluny de posardata a la convocatòria de vaga gene-ral, però el convenciment no ens hade faltar per portar-la a terme.

El 22 de març més de 5.000persones van sortir al carrerper denunciar la políticaambiental del Govern i permostrar el rebuig al modelsocioeconòmic actual,demanant un canvi profundcap a un model alternatiuveritablement sostenible.

Glòria Xancó RibotMembre de l’organització

Fa mesos que la Federació d’Ecologis-tes de Catalunya va fer una crida aparticipar en una manifestació per ferfront als nombrosos conflictes am-bientals que afecten el territori català.La resposta va ser bona i es va estartreballant durant molts mesos per po-sar d’acord molta gent i molts col·lec-tius de tot tipus.

L’objectiu de la convocatòria erareunir el màxim de col·lectius, enti-tats ecologistes i plataformes en de-fensa del territori per fer visibles elsnombrosos conflictes ambientals.Aquesta mobilització ja va fer-se l’any2001, i hi van participar 87 entitats iplataformes Aquest cop han estat més

de 160. Aquest augment tan significa-tiu posa e relleu la mala política delGovern, i els col·lectius adherits a lamanifestació afirmen que «malgratque el color del Govern ha canviat,aquest desenvolupa una política am-biental continuista respecte de la queja va generar protestes l’any 2001.Continua sent ineficaç i contrària alsinteressos de la població».

MOLTES I DIFERENTS DENÚNCIESLa manifestació va aplegar nombroscol·lectius, i van ser molts i molt va-riats els motius pels quals es va dema-nar la dimissió dels consellers de Me-di Ambient, Política Territorial i Agri-cultura. Una reivindicació clau va serque el Govern assumeixi que s’estàfent una mala gestió del territori, jaque, com es va assenyalar, «no podenpassar per alt la incompetència, lesdecisions errònies, la manca de trans-parència, el desconeixement i la des-atenció al territori del Govern».

En el manifest es critica una políti-ca governamental que «afavoreix elsinteressos de les grans corporacionsprivades i destina els recursos públicsa la continuïtat d’un model neoliberalobsessionat pel creixement, respon-sable de la crisi econòmica i ambien-tal actual, i incompatible amb la pre-

servació del medi ambient, l’equilibriterritorial i el benestar social». Peraquesta raó, es reclama un canvi polí-tic, més enllà del que afecta directa-ment el medi ambient, ja que consi-deren imprescindible la participacióciutadana real, el veritable consens iel dret a la informació.

També es denuncia la persecuciódels moviments socials que exerceixenel seu dret a la protesta, recalcant ques’estan veient obligats a optar per ladesobediència per denunciar l’incom-pliment de les lleis mediambientals,tant per part d’empreses privades comper part de les Administracions públi-ques. Per últim, es demana la despena-lització dels casos que es troben pen-dents de judici o de compliment decondemnes, com es el cas d’un mem-bre de la Plataforma contra el Pla Cau-fec que està pendent de passar 10 diesa la presó per declarar-se insubmís auna pena multa de 60 euros.

UNA TROBADA A LA TARDORLa manifestació va acabar a la plaçaSant Jaume, on un grup de nens i ne-nes va fer el lliurament simbòlic d’u-na postal que recollia els motius de lamanifestació. L’actor Manel Barcelóva ser el presentador dels represen-tants dels conflictes ambientals més

La manifestació contra la política ambiental del govern camí de la plaça Sant Jaume. FEDERACIÓ D’ECOLOGISTES DE CATALUNYA

Diversitat en defensa del territori

�����������

���� �������������� ���������������������� ���� �����������������������������������

�� ������� ��� ��� �� ���� ������ ���� � � � � � � � � ��� ������� ���

� ����������� ���������������

��������� �������!� �����

ESPAI DE TREBALL

Una altra de les entitats del barri,l’Esplai Xiroia, també celebra en-guany el seu aniversari, en aquest casel 25è. Els monitors i les monitoreshan decidit festejar-ho amb els dosgrans actes que des de fa anys organit-za l’esplai. D’una banda, amb el Xi-

Barri, una jornada festiva que reuniràcolles de cultura popular, algunes deles quals del barri, i els grups musi-cals Zafacón i Rumba de 9. La festatindrà lloc al llarg de la tarda a la Ram-bla de Brasil. D’altra banda, el festeigseguirà amb la Fira, una jornada de

tallers i jocs amb la participació demolts dels que han passat pel centreal llarg d’aquests anys. Aquesta jorna-da es farà el 16 i 17 de maig al pati dela parròquia dels Dolors, l’espai onXiroia té els seus locals.

Al llarg d’aquest any 2009dues de les entitats del lleureeducatiu del barri celebraranels seus aniversaris organit-zant diversos actes oberts ala resta de veïns i entitats.

Agus GiraltSants

L’Agrupament Escolta i Guia Montse-rrat Xavier, una de les entitats vetera-nes de l’àmbit del lleure, viu enguanyel 75è aniversari. Per tal de celebraraquesta fita van organitzar el passat 21de març una jornada infantil oberta alparc de l’Escorxador. Els nens, nenesi famílies que es van apropar al parcvan poder gaudir d’una matinal dejocs ben completa, amb tallers, xoco-latada i un final de festa amb el grupd’animació la Tresca i la Verdesca.

Cultura10 Abril de 2009

El lleure no comercial fa anys

El mostrador

EEl 17 d’abril és conegutcom el Dia Internacionalde la Lluita Pagesa. Aquestés resultat de la matançade 19 camperols del Movi-

ment dels Sense Terra brasiler (MST)a mans de la policia militar quan par-ticipaven en una marxa demanant ter -ra per treballar-la com a pagesos.Aquesta commemoració ens serveixper recordar els motius d’aquesta ma-tança: la falta d’accés a la terra perpart de la població rural, la contínuapèrdua de sobirania alimentària delspobles, la precarietat permanent a laqual el sistema de distribució d’ali-ments condemna la pagesia d’arreudel món, i molts d’altres.

Aquests fets expliquen que la jor-nada del 17 d’abril sigui de lluita,

perquè estem molt lluny d’aconse-guir una vida digna per a les perso-nes que treballen al camp. N’estemlluny perquè fins ara s’ha imposatun model agroindustrial de produc-ció –agricultura sense pagesos–, dis-tribució i consum –afavorit pel granmonopoli que sustenten les granssuperfícies i els supermercats.

Enguany, els moviments catalansque promouen accions per fer sentiraquestes lluites s’han aplegat orga-nitzant la Setmana de Lluita Anti-transgènica i per la Sobirania Ali-mentària, del 14 al 18 d’abril. Du-rant la setmana es faran activitatscentrades en quatre eixos de denún-cia: dimarts toca la lluita antitransgè-nica (liderada per Transgènics Fora!i Som Lo Que Sembrem), dimecres

Lluita pagesa

Cooperativa Germinal

ens centrarem en el poder de lesgrans cadenes de distribució (a cà-rrec de la campanya «Supermercats,No, Gràcies!»), dijous el tema és el

deute ecològic (de la mà del grupPetroAliments, la campanya «No EtMengis el Món» i la Xarxa pel De-creixement), i divendres ens aplega-rem tots i totes per la sobirania ali-mentària.

A més d’animar persones icol·lectius a participar en les activi-tats programades, cal recordar les al-ternatives: consum responsable iproducció agroecològica. Sabemque tot plegat no és suficient mentreno esdevingui una realitat generalit-zada, per tant cal que totes ens im-pliquem en aquesta tasca per arribara la ciutadania inconscient per cap-girar la situació. Estigueu atentes, lapagesia està en lluita!

Imatge parcial del cartell del Xi-Barri.

El passat 24 de març va tenirlloc, a les Cotxeres de Sants,la presentació de la novasecció d’Atletisme de la UnióEsportiva de Sants.

Neus i SergiSants

La UE Sants es coneix bàsicament pelseu equip de futbol i de ciclisme, pe-rò, com va dir el seu president VicençBellido, en el passat ja havien comp-tat amb un grup d’atletisme amb doscampions d’Espanya de marxa. I, pertant, ara reinauguren aquesta secció

Atletisme a la UE Sants

Acte de presentació de la nova secció de la Unió Esportiva de Sants. NEUS I SERGI

Gran èxit delDivendresFaràndula

Jordi Falcó Sants

La projecció de la pel·lícula The RockyHorror Picture Show va omplir degom a gom la sala d’actes de les Cot-xeres de Sants. Aquest musical, rodatl’any 1975, ha esdevingut una cintade culte i es converteix en un espec-tacle interactiu amb el públic ques’ho passa d’allò més bé seguint elsdiàlegs i participant en els númerosmusicals. El proper espectacle del Di-vendres Faràndula a Sants està pro-gramat per al divendres 3 d’abril ambel cantautor Cesk Freixas al Casinetd’Hostafrancs.

Compteenrere pelsbastons

Agus Giralt Sants

El dissabte 18 d'abril se celebrarà aSants la Jornada del Compte Enrere,una trobada de colles bastoneres.Aquesta jornada, que està emmarcadadins els actes previs a la Trobada Na-cional de Ball de Bastons que es faràa Barcelona el proper mes de maig,estarà organitzada per la Colla Basto-nera de Sants.

La Jornada constarà d’una cercavi-la bastonera que començarà a les17.30 hores a la plaça Màlaga i en quèhi participaran, a banda de la collasantsenca, la colla bastonera QuicoSabaté de Sant Celoni, la del Pla del’Aigua-Lleida, la Cop de Garrot deBerga, les colles infantil i sènior del’Aleixar i la colla Picadits de Vilassar.

La cercavila acabarà al bar Terrad’Escudella, on es penjarà una expo-sició de fotos del ball de bastons fetaespecialment per a l’ocasió.

«per coherència amb la història del’entitat i per consolidar-la».

Aquesta nova divisió de la UE Santsvol ser oberta i participativa. De mo-ment només compta amb uns 6 o 8membres, però ja disposen d’una sa-marreta, una nova adreça de correu(atlestisme@uesants.cat) i ja han par-ticipat en diverses curses popularscom la Marató de Barcelona.

L’entitat ofereix tota la logística(per a sortides col·lectives, cerca dedescomptes, inscripcions a curses,etc.), reunions mensuals, entrena-ments, sortides en grup i assessora-ment tècnic a càrrec de Salva Rovira,segon entrenador del primer equipde la UE Sants, que inicialment faràentrenaments personalitzats per cor -reu electrònic. Tot i estar començant,els agradaria poder arribar a organit-zar una prova pròpia.

L’energia nuclear té un greupecat original: les bombesd’Hiroshima i Nagasaki. Peròno es tracta només d’una cosadel passat.

Juli LorasTortosa

Els estats que controlen el cicle nucle-ar civil són els qui tenen els arsenalsnuclears. L’opció francesa per l’ener-gia nuclear no es basa principalmenten raons energètiques o econòmi-ques, sinó en l’obtenció de plutoniper al seu armament. Aquesta va serla raó de la construcció deVandellòs I: l’Estat francès hi teniauna fàbrica de plutoni. I no és en vaque els EUA, França, el Regne Unit iAlemanya presionen l’Iran perquè nocompleti el cicle nuclear, a pesar queno ha vulnerat el Tractat de No Proli-feració Nuclear.

És sabut i està confirmat per totsels científics independents que aques-ta energia, en totes les fases del seucicle –des de la mineria de l’urani finsa l’abocament i el tractament dels re-sidus– té un impacte tremendamentnegatiu sobre la salut humana i sobreel medi.

SENSE BENEFICIS SOCIALSNo és tan conegut pel públic general,però sí pels economistes que ho estu-dien, el fet que l’energia nuclear ésuna aposta ruïnosa per a la societat.Si proporciona enormes guanys alsconstructors de reactors i a les elèctri-ques és per la subvenció massiva acàr rec dels estats i els recàrrecs tarifa-ris, és a dir, perquè tota la inversiómultimilionària va a càrrec de la so-cietat, de manera que els fabricants esqueden amb els beneficis gratuïta-ment. Per posar-hi un exemple con-

Zapatero en la seva primera investi-dura van prometre un calendari rao-nable de tancament de les centralsnuclears.

L’any que ve expira la llicència defuncionament de Vandellòs II i el2011, la d’Ascó I i Ascó II. Una sèried’entitats i col·lectius, primer, de lesTerres de l’Ebre i, després, de tot elpaís han decidit de prendre la parau-la al PSOE i a Zapatero i posar-los lescoses fàcils per complir la seua pro-mesa de tancar les centrals nuclears.Els proposen que, al venciment de lesllicències de funcionament de lescentrals catalanes, comuniquin alsseus operadors i gestors la seua no-renovació.

No se’ns escapa que la central nu-clear de Garona, la llicència de la qualexpira el proper juliol, serà una pedrade toc per saber si estan disposats acomplir el que van prometre. Per ai-xò, Apaguem les Nuclears participaen la campanya pel tancament d’a-questa central, la més antiga de totl’Estat.

cret, la moratòria a l’Estat espanyol hasuposat que tota la societat, mitjan-çant els impostos (700.000 milions depessetes de 1983) i els recàrrecs enles tarifes, hem pagant durant més de25 anys, i seguim pagant, les inves-rsions fallides de les elèctriques du-rant els anys setanta i paguem tambéamb recàrrecs en les tarifes els costos,encara no calculats i incalculables, dela gestió dels residus.

Hi ha alternatives: l’energia eòlica,la solar tèrmica, la solar fotovoltaica,la biomassa i, en alguns llocs, la geo-tèrmica. Intel·ligentment combinadesen funció de les condicions locals, enunió de l’apropament dels centresproductors als consumidors i d’acordamb una política d’estalvi i d’eficièn-cia energètica, substituiran la nuclearamb avantatge, i amb una part insigni-ficant de la subvenció que hem donati donem a les nuclears.

NUCLEARS A CASAA Catalunya en tenim tres: Ascó I, As-có II i Vandellòs II, totes tres a les Ter -res de l’Ebre, que n’han suportat i ensuporten tots els mals, inclosos inci-dents i seriosos ensurts. Tot, senseque la comunitat ebrenca hagi vistcap millora social o econòmica. La Ri-bera d’Ebre, on hi ha les centrals d’As-có, sent la primera comarca del paísen PIB, és la darrera en renda familiardisponible i la quarta en pobresa ofi-cial. A més, Ascó i Vandellòs han vistcom es redueix sistemàticament la se-va població des que hi ha les nucle-ars. El flamant polígon industriald’Ascó compta per tota indústriaamb el camp de futbol, el parc debombers i el cementiri.

Des que el CIS fa enquestes pre-guntant sobre l’energia nuclear, l’opi-nió contrària a aquest tipus d’energiano baixa mai del 60%. El programaelectoral del PSOE i el mateix senyor

Abril de 2009 11

Apaguem lescentrals nuclears

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS? En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

Però, passi el que passi, la campa -nya seguirà lluitant per la no-renova-ció de les llicències d’Ascó i Vandellòsamb l’objectiu seriós d’arribar a tan-car-les.

LA CAMPANYAL’eix central d’aquesta campanya, enuna primera fase, és la recollida designatures en suport a la presentaciód’una proposta de resolució al Parla-ment de Catalunya, reclamant la no-renovació de les llicències. Desprésvindrà la lluita per la presentació dela proposta i per la seva aprovació.

En aquesta campanya hi participendesenes d’entitats molt variades, desd’organitzacions ecologistes grans ipetites fins a sindicats i associacionsde veïns i veïnes, passant per casals iorganitzacions juvenils d’arreu delpaís. Tots organitzats en assembleesterritorials, de les quals ja en funcio-nen dues (Terres de l’Ebre i Camp deTarragona). El 27 de març es va cons-tituir la de l’Àrea Metropolitana deBarcelona.

Imatge de la central nuclear d’Ascó I, a la Ribera d’Ebre. INTERNET

SOLIDARITAT

Enric Duran,empresonatEnric Duran, l’activista que va de-manar préstecs als bancs per unvalor de 492.000 euros i va negar-se a tornar-los, va ser empresonat.El jove activista va ser detingut elpassat 17 de març, al rectorat –lla-vors encara okupat– de la Univer-sitat de Barcelona, on va fer unaxerrada sobre la crisi econòmica.La detenció és va produir l’ende-mà d’una roda de premsa per pre-sentar la publicació Podem i feruna crida a la «vaga de bancs», queconsisteix a treure’n els diners. Lapublicació, de la qual s’han fet350.000 exemplars, va ser reparti-da a molts punts del barri, aixícom a la resta de l’Estat espanyol.

L’activista va ser detingut i em-presonat per ordre del Jutjatnúm. 29 l’endemà del seu retorn,després d’estar sis mesos fugit. Lamesura ha estat considerada abso-lutament desproporcionada, tantpel seu advocat com per nombro-ses entitats social i veïnals, entreles quals destaca la Federaciód’Asssociacions de Veïns de Barce-lona. Per aquest motiu, ja s’han fetdiversos actes per demanar l’alli-berament de l’activista.

Els mossos varentornar demostrarla seva manerade fer: centenarsde ferits, entreells, periodistes iun nin de 10anys. El seu càs-tig: la impunitat.

El cap de la Briga-da d’Informació,més conegut coma Jordi, ha estat

empresonat. Elmotiu és la seva

relació amb el casdels clubs Riviera

i Saratoga.

... i el caçador ha estat caçat

Els Mossos van de cacera...

Buscofereixo

Joies artesanals a mida i al gust:Neus, 657 240 990

Arranjaments de costura: 677 787 536

Classes d’escacs:Fran, 667 258 752

Classes d’iniciació de carioques:Lorena, 654 443 313 Mañi, 677 066 124

Massatge: tonijunyent@hotmail.com

Classes d'anglès:Fran, 667 258 752

Arranjaments d'electricitat i pintura:677 787 536

Aprendre francès:Lorena, 654443313

Estufa de 125 V i 1.000 W:pepaixa@tinet.cat

Diferents cadires de menjador:pepaixa@tinet.cat

Música de tot tipus, sobretotpop-rock, clàssics i indie:tonijunyent@hotmail.com

Televisió d'unes 28" :mampefe@hotmail.com

Llibres, pel·lis en DVD o VHS:tonijunyent@hotmail.com

Bici plegable:Neus, 657 240 990

Prestageria 80 cm d'ample:Jordi, 616 492 702

Et presentem la XIS (Xarxad’Intercanvi de Sants), veïnes iveïns units per crear una alter-nativa de consum al barri. En vols formar part?

Adreça’t a: www.intercanvis.sants.orgintercanvisants.entodas-partes.net intercanvisants@gmail.com

INTERCANVI DE TEMPSBUSCOOFEREIXO

APROFITAMENT D’OBJECTES

OFEREIXO BUSCO

ques plantejades per aquests estu-diants. Ha estat ara quan els plans pi-lot s’han començat a dur a terme il’estudiantat s’ha adonat dels proble-mes que genera aquest model d’en-senyament. De la mateixa manera, elprofessorat ha hagut de fer els plansdels graus i ha vist les incompatibili-tats per portar-los a terme.

Les universitats han amagat infor-mació i no han tingut en compte laveu dels estudiants dins els òrgansque accepten com a legítims. A més,els mitjans de comunicació han vol-gut criminalitzar les veus crítiquesamb aquest procés.

En quin punt es trobava el diàlegamb la universitat abans del des-allotjament? No hi havia cap tipus de diàleg amb laUniversitat de Barcelona, ja que noacceptaven cap dels punts que l’estu-diantat reclamava per encetar aquestdiàleg. Des de la Universitat de Barce-lona sempre s’havia dit que no es du-ria a terme el desallotjament si no im-pedíem el transcurs de la vida lectivade la facultat, però el rector Dídac Ra-mírez va decidir donar permís alsMossos d’Esquadra per treure de ma-nera violenta els i les estudiants tan-cades des del novembre.

Com poden afectar els últims esde-veniments al moviment crític ambl’EEES? Creiem que les càrregues policialsdesmesurades han servit de punta de

Amb motiu de les últimesmobilitzacions a favor de launiversitat pública i en con-tra de l’anomenat PlaBolonya, hem volgut entre-vistar n’Erika Martí Ibern,membre del Sindicatd’Estudiants dels PaïsosCatalans (SEPC), nascuda aCastelló de la Plana i resi-dent a Sants. EstudiaNutrició Humana i Dietèticaa la Universitat deBarcelona.

Irene Jaume GambínSants

Què és l’anomenat Pla Bolonya icom afectarà la universitat?El Pla Bolonya s’aplica mitjançantl’Espai Europeu d’Educació Superior(EEES) a les universitats. Un dels can-vis més denunciats és que les llicen-ciatures i diplomatures passaran a sergraus i caldrà un màster per especia-litzar-se. La majoria dels màsters esta-ran subvencionats per empreses pri-vades, cosa que facilitarà la privatitza-ció de la universitat. S’ha venut al’opinió pública com una homoge-neïtzació dels estudis a escala euro-pea, però cada país l’aplicarà amb unritme temporal diferent. Per exemple,aquest curs vinent s’hauria de comen-

[DIVENDRES 3 d’abril]21.00 | Concert de Cesk Freixas alsDivendres de Faràndula [Lloc: Casinetd’Hostafrancs, organitza: ABS]

[DISSABTE 18 d’abril]17.30 | Jornada del Compte Enrere.Cercavila de colles bastoneres [Lloc:plaça Màlaga, organitza: Colla Bastonera deSants]

19.00 | Presentació del documentalLa clau mestra [Lloc: Can Vies]

[DILLUNS 20 d’abril]19.00 | Xerrada “Els refugis a Sants”[Lloc: Centre Social de Sants]

[DIVENDRES 24 d’abril]19.30 | Presentació del Punt d’Informació sobre Mobbing [Lloc:Centre Social de Sants, organitza: Punt d’Informació sobre Mobbing]

[DIJOUS 30 d’abril]19.00 | Presentació del ProjecteBarri Cooperatiu [Lloc: Centre Social deSants, organitza: Ciutat Invisible i Federacióde Cooperatives de Treball de Catalunya]

SALA D’ESTUDIS DEL VAPOR VELL:[DIMARTS 7, 14 i 21 d’abril]21.30 | Taller de ritme[DIMECRES 8, 15 i 22 d’abril]21.30 | Aprèn a parlar en públic[DIVENDRES 24 d’abril]21.30 | Intercanvi de llibres post-Sant Jordi [Lloc: Biblioteca del Vapor Vell]

ABRIL TEATRAL:[DIUMENGE 5 d’abril]19.30| PatetiKKbareta, del grup Kili-Kolo[DIUMENGE 19 d’abril]19.30 | Pepinos podridos (en elfrigo), de J. B. Pedradas [Lloc: Can Vies,organitza: Negres Tempestes]

XIBARRI:[DISSABTE 25 d’abril ]17.00 | Lecutra de contes18.30 | Cercavila de cultura popular19.30 | Xocolatada20.30 | Concert amb els grups Zafacon i Rumba de 9 [Lloc: Rambla delBrasil, organitza: Esplai Xiroia]

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPEN DEN TISTA Premià, 31 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta

çar a aplicar a casa nostra, però enca-ra no hi ha els graus aprovats.

A causa dels principis neoliberalsque regeixen aquest pla, les carreresque no siguin rendibles s’acabaraneliminant i les beques també es redui-ran al mínim; seran els bancs qui de-cidiran els préstecs per accedir a launiversitat, és a dir, que només unapart de la societat ho podrà fer. A mésa més, s’ha denunciat reiteradamentla incompatibilitat per estudiar i tre-ballar, ja que els nous crèdits euro-peus requereixen moltes hores de de-dicació fora d’hores lectives.

El Pla Bolonya està aprovat des del1999. Per què creus que les lluitescrítiques no s’han fet visibles finsara? Encara que hi ha grups d’estudiantsque lluiten des d’aquesta data, nos’ha fet palesa fins ara, ja que les ins-titucions i els mitjans de comunicacióno s’han fet ressò de les problemàti-

llança per treure el debat al carrer iimplicar la resta d’agents socials enaquesta lluita, ja que es va comprovarque volen arreglar les coses a cops deporra i reprimint la gent que surt alcarrer per reclamar, simplement, queels responsables polítics els escoltin.

Què ha suposat la manifestació del26 de març per al moviment? Qui-nes són les perspectives de futur? Aquesta manifestació estava organit-zada per demostrar que el movimentestudiantil sap sortir al carrer de ma-nera pacífica i sense caure en provo-cacions policials —com ho van ser lanota de premsa publicada pels Mos-sos d’Esquadra el dia abans o l’im-pressionant desplegament al centrede la ciutat. Creiem que aquest objec-tiu va ser assolit, però si l’alarma so-cial que es va generar no hagués exis-tit, hauríem estat moltes personesmés. La gran afluència de gent faràque la resta de la societat s’adoni queno som una minoria i que no nomésafecta la comunitat universitària, sinóel conjunt de la societat.

Des d’aquí vull aprofitar per donarles gràcies a totes les persones deSants que van fer la rebuda de la ma-nifestació a la plaça de Sants.

Erika Martí Ibern fa anys que és membre del SEPC. IRENE

«Abans del desallotjament ja no hi havia cap tipus de diàleg amb laUniversitat deBarcelona»

«S’ha denunciatreiteradamentque el PlaBolonya no permet estudiar itreballar alhora»

«Les universitats no han tingut en compte la veu dels estudiants dins els òrgans que accepten com a legítims»

ERIKA MARTÍ IBERN

Abril de 2009 LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció que es troba cada dilluns al vespre al CSA Can Vies (c. Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Aquesta publicació té una llicència CREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.ca o envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

En aquesta Burxa hi han col·laborat:Pau Canela, Jordina i Laia S. A., Carme Roselló, EsterRams, Albert Ricart, Miquel Darnés, Jordi Esteban,Agus Giralt, Irene Jaume Gambín, Martí GutiérrezFarré, Albert Garcia, David Vázquez, Montse Huguet,Bernat Costa, Núria May Masnou, Jordi Soler,Germinal, Assemblea de Can Vies, Marc Faustino iVidal, Àlex Tisminetzky, Pere Pascal Riera, FerranAguiló, Flavia, Hernan , Ivan Miró, Elba Mansilla, XedesVallès, Meritxell Sánchez-Amat, Jordi Soler, MarcGarcia, Mireia Roselló, La Granera, Eloi de Mateo,Mirta, Rocío, Ada Colau, AC Ràdio Nikòsia, GlòriaXancó Ribot, Jordi Falcó, Neus i Sergi, Juli Loras i XIS.