Sants i barris veïns 5.000 exemplars distribució gratuïta mensualgener 2009 núm.125periòdic de comunicació popular

Polèmica gestió de la direcció de l’Orfeó de Sants

Opinió

Els perills del Facebook, a debatPÀGINA 2Davant del gran èxit del Facebook,LA BURXA ofereix una reflexió al vol-tant d’aquesta sofisticada eina fi-nançada per la CIA que, alhora, ésun exemple de les xarxes socials,tan populars a l’univers virtual.Aquestes xarxes no només són unavaluosa font d’informació que con-tribueixen al control social, sinóque reconfiguren les relacions in-terpersonals.

En moviment

La recuperaciódel cant improvisatPÀGINA 9A ritme de garrotins, Cor de Carxofaens ensenya els secrets del cant im-provisat. Amb el seu Manual d’ini-ciació a la glosa, pretenen fer arribaruns cants en què la lletra es va impro-visant sobre la marxa. La glosa o cantimprovisat es canta a Catalunya igualque en molts altres indrets del món.Cor de Carxofa vol recuperar aquestamodalitat músical i coordinar tothomqui la practica.

La nova seu del l’Orfeó de Sants, en construcció, entre els carrers Papin i Miquel Àngel . NATÀLIA RAMOS

Una vuitantena de socis de l’Orfeó deSants han reclamat a la direcció la ce-lebració d’una assemblea extraordinà-ria per debatre el futur de l’entitat.

Malgrat que la immigració ha estat undels actius protagonistes del creixe-ment econòmic experimentat en elsdarrers anys, sembla que en temps decrisi es vulgui fer pagar els plats tren-cats a les persones estrangeres.

Un increment del control i de lesexpulsions de les persones sense pa-pers, juntament amb un endurimentde les polítiques de gestió dels fluxosmigratoris, estan fent més difícils lescondicions de vida d’un col·lectiu

que, fins al moment, no ho tenia pre-cisament fàcil. A la major precarietat,temporalitat i accidentalitat que pa-tien, ara hi hem de sumar una sobre-representació en les taxes d’atur i unenduriment dels requisits per viurelegalment a casa nostra.

LA BURXA analitza en profunditataquesta realitat, veient com es mani-festa als nostres barris, on el 17% deles persones que hi viuen té naciona-litat estrangera. Pàgina 3

La immigració, en el punt de mira

PÀGINES CENTRALSRessenyem el pimer llibre de XaviSarrià, cantant d’Obrint Pas.

Graciela Carolina Ibarra, ‘Susi’

La capitana de l’equip femeníde la UE de Sants analitza latemporada i afirma que se sentbé al club santsenc.

Raydibaum,en catalàPÀGINES CENTRALSLa formació Raydibaum, on milita el guitarrista santsencPep Rius, ha decidit, en el seutercer treball, fer el pas decantar en català.

Denuncien la manca de transpa-rència del Consell Directiu, que ha en-degat un seguit de canvis que afectensubstancialment el funcionament de

l’entitat sense consultar l’assembla,màxim òrgan de decisió. A més, la im-portant inversió de diners que suposala construcció de la nova seu al carrer

Papin –on abans hi havia el Centre So-cial Okupat La Breva– també fa sospi-tar als socis que hi pot haver irregula-ritats econòmiques. Pàgina 4

Històries del paradís

CORRUPCIÓ A MALLORCA La Fiscalia Anticorrupció investiga la classe polí-

tica de les Illes Balears després d’uns anys enquè l’especulació i la prevaricació han estat a

l’ordre del dia. Pàgina 12

Gener de 2009

Opinió. Catalunya en el trànsit del segle XXI

Estimantels ‘altres’ en tempsde crisi

Ignasi Mangue

Aquest, malgrat ser un text d’opinió, éstambé una invitació oberta i sincera, asentir les paraules i opinions dels nousveïns del barri, aquells que de vegadesanomenen immigrants, estrangers, es-tranys, etc., i que, forçats pels devasta-dors efectes de la globalització lligadaal capitalisme, s’han vist obligats a bus-car-se la vida lluny de la seva casa i delseus llocs d’origen, aterrant en in-drets com el barri de Sants, o qualse-

Editorials

02

En el context actual de crisieconòmica, que preocupatothom, hem de recordarque els i les immigrants en

són les primeres afectades. Per tant,no hem de buscar culpables en lesvíctimes, i la crisi no pot servir d’ex-cusa per al creixement de posicionsintolerants. L’atur augmenta especial-ment entre les persones immigrantsperquè es troben en una situació mésindefensa i vulnerable en el mercatde treball, en els llocs de treball queningú vol (o que ningú ha volgut finsara), però que han estat imprescindi-bles per al passat creixement econò-mic. Ara que la situació econòmica hacanviat, es vol expulsar els i les immi-grants per la via policial, amb retalla-des de drets, amb dificultats per acce-dir a una feina o a la prestació d’atur(la precarietat fa més difícil cotitzar

per a l’atur), etc. Amb la proposta dereforma de la Llei d’estrangeria, lescondicions d’accés a la legalitat enca-ra es pretenen endurir més i es con-demna les persones immigrants a tre-ballar en l’economia submergida, aviure en condicions infrahumanes, ano poder viure en família; en defini-tiva: o se’ls expulsa o se’ls exclou so-cialment. Massa sovint es tracta la im-migració com a mà d’obra barata, ocom a «problema». Això porta que enel moment actual creixin els discur-sos racistes institucionals i socials, deforma més o menys encoberta. Pertant, ara també és el moment de re-cordar i defensar que els i les immi-grants no són mà d’obra, sinó perso-nes com la resta, amb els mateixosdrets i deures.

Que Mercader i Garganté nohagin de patir una sancióde feina per haver exercitel seu dret a reivindicar els

seus drets; que no deixin al carrer elsesplais i caus; que creixi el consumcrític; que s’acabi amb la saturaciódels centres d’atenció primària; quese celebrin molts més fòrums socialscatalans que mostrin la vivesa delsmoviments socials; que no s’esborrindel mapa els cursos de batxilleratnocturn; que no hàgim de cridar mésque falten els i les preses; que l’Es-panya Industrial sigui per a tothom is’hi pugui fer la Festa Major Alternati-va; que la seva crisi no sigui el nostreproblema; que la llei abandoni la hi-pocresia de punir les idees que qües-tionen l’statu quo; que continuemfent el 3 de 9 amb fermesa; que la par-ticipació ciutadana sigui real...

És el moment d’evitardiscursos racistes i de

defensar-nos tots plegatsde la crisi, demanantresponsabilitats a qui

pertoca: especuladors,bancs i empreses.

La mateixaclasse

obrera

Opinions

Aprofitant aquestesdates, hem fet un reculld’alguns desitjos per alnou any. Ja que, per laseva condició, els Reispotser no ens escolten,

fem la llista al Caga Tió.

Caga Tió,no caguis

arengades!

Opinió. Les xarxes socials

Dades sota control

Samuel Palacín iFàbregas. Geògraf

Les xarxes socials tenen molta accep-tació perquè estan de moda i tenenuna aparença similar a la de la ma -teixa societat, però també són sospi-toses pel risc potencial que suposenper a la privacitat d’un volum ingentde dades personals que està a dis -posició de tota una comunitat d’usuaris.

L’usuari, que introdueix al seucompte tot tipus de dades personalsi que decidieix qui pot accedir al seuperfil, sol ignorar els termes de priva-citat de la xarxa social i, per tant, elsriscos pels quals la seva informacióes pot acabar filtrant, com passa ambla informació personal bàsica quepot aconseguir qualsevol internauta

Cartes Pintadafeixista

Anna F. M.

El diumenge 7 de desembre a la tar-da, l’Antònia Farràs, la mestressa del’emblemàtica merceria del car rerConstitució, es va trobar que algúhavia pintat la paraula «Falange» ales rajoles de l’entrada de la merce-ria (i també de casa seva). Hi va es-tar pensant i ho va relacionar ambun fet del dissabte. A mig matí va en-trar una parella de joves: «¿Tienebanderas españolas?», li van pre-guntar. «No, només tinc la catala-na.», respongué. «¿Ni la del águi-la?». «Bé, noi! Potser que paris, no?».I aquí va quedar la cosa, explica.

L’endemà, quan va sortir de casaper anar a veure el Barça, va veurela pintada i va relacionar els dosfets. Va trucar als Mossos d’Esqua-dra. Li van dir que anés a comissa-ria a posar una denúncia i hi du-gués una foto. Ella els va recordarque la pintada se l’havia trobadadins de casa seva, no pas al carrer, ique si la seva feina és protegir-nos,bé podrien anar-hi ells, a atendre-lai fer la foto. Però a això ja no hi vanaccedir. Va trucar a Convergència,ja que el seu marit ho va ser tota lavida, diu: «Que també facin algunacosa». La noia que la va atendre vadir-li que en Francesc Xavier Esteve,de Convergència i Unió del distric-te, li trucaria o bé que passaria aveure-la. A dia d’avui, encara no hiha passat ni li ha trucat. L’Antòniano està espantada i creu que totplegat ha esta una bretolada, peròli dol que, avui, encara passinaquests coses i que els Mossos nohi donin prou importància.

Envia’ns el teu escrit a laburxa@barrisants.org

o a Can Vies (Jocs Florals, 42. BCN 08014).

extern a la xarxa social fent una cer-ca amb qualsevol cercador.

La consulta pública d’informaciópot donar lloc a diversos abusos,com la suplantació de la personalitato la utilització d’aquesta pels depar-taments de recursos humans de lesempreses. Aquesta informació potser utilitzada pels milers de proveï-dors de serveis inscrits a la xarxa so-cial per bombardejar amb publicitatels seus membres. També s’han de te-nir en compte les aplicacions extres ales quals els usuaris de les xarxes so-cials poden accedir, creades i gestio-nades per empreses a les quals elsusuaris cedeixen inconscientment lesseves dades. Tot plegat demostra queexisteixen esquerdes en la seguretatde les xarxes, malgrat que aquesteses cobreixin bé les esquenes sobrequalsevol possible acció legal.

El popular Facebook és una sofis-ticada eina finançada per la CIA queno només la utilitza per al recluta-ment d’agents i la compilació de da-

des, sinó també per muntar opera-cions encobertes com la mobilitzacióinternacional contra les FARC, or-questrada des del Facebook a comen-çament del 2008.

El segle XXI inaugura, aparent-ment, l’era de la comunicació. El des-envolupament de noves tecnologies

està canviant ràpidament la societat,però les relacions interpersonals sóncada vegada més esporàdiques i lanostra informació personal, méscontrolada. Com a mínim, siguem-neconscients.

Més informació:http://pobleinsubmis.blogspot.com

vol altre racó peninsular o d’aquestaEuropa quealguns diuen del benestar.

Perquè encara que ells, en bona lò-gica, som també nosaltres mateixosdes de l’altra banda del mirall, és im-prescindible, per a la salut de la nostrasocietat dominada per la lògica delmercat capitalista i de les polítiquesque hi van lligades, que puguen escol-tar i llegir amb normalitat les paraulesd’aquestes persones, els seus pensa-ments, els seus enraonaments, elsseus sentiments. És hora de desmun-tar tòpics estúpids, animalades, pors,ignoràncies i prejudicis respecte d’afri-cans, asiàtics, sud-americans, etc. Éshora de desfer el camí d’ignorànciaarrossegat durant segles, i sentir la veudels nouvinguts sobre com es diuen,com són, com és el lloc d’on vénen,per què vénen, i com veuen aquestaterra que ara també és seva.

Encetar una història comuna deCatalunya entrat el segle XXI és rees-criure alguns dels vells tòpics i para-digmes de la catalanitat o espanyolis-me més rancis, que, de vegades, mos-tren una sòrdida imatge desuperioritat nacional respecte als al-tres, siguen veïns, estrangers o viat-gers de pas. I, necessàriament, tambéés desfer mitologies i llegendes localsamb carta de naturalesa d’història na-cional, que, malauradament, moltesvegades ajuden a aprofundir l’escletxaentre vells i nous catalans, o simple-ment amb veïns de major o menorproximitat geogràfica o cultural. Laidea que els altres, en aquest cas elsimmigrants, aquest nouvinguts quedecideixen passar o instal·lar-se peraquesta franja de la Mediterrània occi-dental, vénen des d’un país o una re-gió desconeguts, estranys, i fins i tot

perillosos, no és nova. El conceptehistòric de frontera assolit per les so-cietat europees contemporànies, arre-lat en l’imaginari èpic sembrat entemps medievals, és un dels factorstranscendentals per explicar el nostredesordre social present i, a més a més,l’enquistament de conductes i estere-otips xenòfobs que beuen d’una inte-ressada i unilateral visió del món enaquesta Europa postindustrial.

Així doncs, els que ens semblennous, atenent la seva parla, els seustrets racials, la seva llengua, els seuscostums, són, ara mateix, una de lespotencials fonts de riquesa culturalmés inimaginables que té Catalunyaper avançar amb força cap al futur, iconstruir una nova identitat entre unsi altres. Sants és un bon lloc, comqualsevol altre, per demostrar que totaçò és possible i desitjable.

03

SantsGener de 2009

En els darrers mesos s’hanincrementat les batudes poli-cials a la recerca d’immigrantssense papers, una mesuraque encara agreuja més lesdificultats amb què es trobaaquest col·lectiu i que l’estàconvertint en un dels mésafectats per la crisi.

Gemma Parera ÁlvarezSants

LA BURXA ha pogut saber que la ramblade Badal i l’estació de Sants són dosdels punts triats pels cossos de segure-tat per efectuar controls d’estrangeriaal nostre barri, però de ben segur queno són els únics. El metro, els bars re-gentats per estrangers o les obres tam-bé són llocs habituals. Però malgratque les entitats que treballen a favordels drets dels immigrants afirmen quehan constatat un fort augment de lapressió policial contra els sense papersi de les ordres d’expulsió obertes, nodisposen de dades fiables, a causa del’opacitat i el secretisme amb què trac-ta aquest tema el Ministeri de l’Interior.

LES DIFERENTS CARES DE L’EXPULSIÓ D’IMMIGRANTSAl llarg del 2008 les condicions de vidadels i les immigrants s’han fet cada ve-gada més difícils, tant per la crisi eco-nòmica com per les polítiques de con-trol. S’endureixen els requisits per a laresidència legal i augmenta l’assetja-ment policial: controls de documenta-ció, detencions arbitràries, interna-ments i expulsions.

De fet, les expulsions prenen dife-rents formes, des de la detenció poli-cial fins a propostes per marxar volun-tàriament, expulsions del mercat detreball, retallada de drets, etc. Si femun recorregut per totes aquestes, veu-

rem que tenen cares diferents però unrerefons molt similar.

EXPULSIONS FORÇADESLa pressió policial contra els sense papers ha augmentat. Policia Nacional,Mossos i Guàrdia Urbana duen a termeoperatius conjunts per localitzar immi-grants sense papers amb més efectivi-tat. L’Estat espanyol va repatriar 55.938immigrants irregulars al llarg del2007, un 6% més que el 2006.

EXPULSIÓ DEL MERCAT LABORALLes persones estrangeres ocupen enun percentatge més alt que les autòcto-nes llocs de treball temporals (un 43%respecte a un 18,9%); amb baixa quali-ficació (el 40,9% davant del 24,7%), iprincipalment en la construcció, l’hos-taleria i com a personal domèstic.Aquesta situació de vulnerabilitat faque en molts casos siguin el primersafectats per la crisi. L’atur de l’últim any

del col·lectiu de treballadors estrangersha crescut en un 115% a Catalunya,comparat amb el 55% en el total de lapoblació. D’altra banda, moltes perso-nes immigrants treballen en l’econo-mia submergida, i també han perdut laseva feina tot i no quedar recollit en lesestadístiques.

A més, cal tenir en compte que lesvies d’entrada legals són molt poques:bàsicament, hi ha el contingent, ques’ha reduït un 75% de cara al 2009. Pertant, cada cop hi ha menys vies per mi-grar de forma legal, la qual cosa portamoltes persones a viatjar de maneraclandestina, de manera que posen engreu perill les seves vides i resten tresanys en la il·legalitat un cop han arribat.

EXPULSIONS AMABLES: L’AJUDA AL RETORNEl 19 de setembre del 2008 el Governva aprovar un decret llei on es reconeixla possibilitat d’abonar de forma antici-pada i acumulada la prestació d’atur alstreballadors estrangers no comunitarisque s’hagin quedat sense feina i vul-guin tornar voluntàriament al seu país.Aquests es comprometen a no tornar al’Estat espanyol durant tres anys. Laproposta s’ha acompanyat d’una àm-plia campanya publicitària que rep elnom de retorn voluntari, però queparteix d’una situació difícil de les per-sones immigrants, que tenen poquesopcions on triar.

REFORMES LEGALS RESTRICTIVES També s’ha presentat un projecte dereforma de la Llei d’estrangeria que ensuposa un enduriment. Entre altresmesures, augmenta el període màximd’estada en un centre d’internamentde 40 a 60 dies i dificulta el reagrupa-

ment familiar. Però això no és tot. Apartir del 2010, la legislació espanyolahaurà de preveure la directiva europeasobre el retorn dels i les immigrantsil·legals, l’anomenada Directiva de laVergonya. Aquesta suposa una accela-ració de les expulsions i un enduri-ment de les sancions a les personessense papers. Una de les més polèmi-ques és el temps màxim d’internamentprevi a l’expulsió, situat en 18 mesos.

RESPOSTA DELS MOVIMENTS SOCIALSDavant d’aquesta situació, la Xarxa Es-tatal pels Drets de les Persones Immi-grants va organitzar el 18 de desembreuna cassolada a la rambla del Raval i eldia 20, una manifestació al centre deBarcelona. Reclamen que les personesimmigrants deixin de ser consideradesmà d’obra barata i que tinguin els mateixos drets i deures que la resta dela població.

Des de l’estiu, la rambla de Badal ha estat escenari de diverses batudes policials a la recerca de sense papers. ESTER RAMS

La crisi endureix més les condicionsde vida de les persones immigrades

La immigració a Sants

Les dades de l’Ajuntament peral gener del 2008 constatenque Sants-Montjuïc és el tercerdistricte de la ciutat amb unamajor presència de personesd’origen estranger.

En xifres absolutes, de les280.817 persones sense nacio-nalitat espanyola que viuen a laciutat, 34.546 (un 12,3%) hofan al nostre districte. Aixòsuposa un 17% de la seva població.

Les nacionalitats més nombro-ses són l’equatoriana (9,8%), lamarroquina (6,9%) i la paquista-nesa (6,9%).

Pel que fa a la presència depersones immigrades als dife-rents barris, podem dir que aHostafrancs representen un 20,8%del total de la població, un 13,8%a la Bordeta, un 16,7% a Badal iun 17,1% a Sants.

Malgrat que no hi ha dades fia-bles sobre la seva situació legal,diversos estudis estimen que alvoltant del 15% es troba en situa-ció d’irregularitat, una xifra quepot créixer amb la crisi.

Dades

Manifestació pels drets de les persones immigrants, el passat 20 de desembre. APOPTOSIS

A PEU DE CARRER

Sense feina nioportunitats

Mohamed

Com moltes persones, sóc una per-sona afectada per la crisi. Vaig arri-bar a Barcelona fa quatre anys desdel Marroc. Des d’aleshores no haestat fàcil trobar feina, però sempren’he aconseguit alguna, sobretot enla construcció. Amb la meva feina,amb la nostra feina, vam fer possi-ble que empreses com la darrera onestava treballant acumulessin enor-mes beneficis. Beneficis que s’hanesfumat i que en el moment que haarribat la crisi no han pogut garantirla sostenibilitat de l’empresa, laqual ha hagut de tancar deixant 200persones sense cobrar els darrersmesos i sense feina.

El problema no és només que-dar-te sense feina, sinó també senseoportunitats. Pel fet de ser immi-grant moltes portes es tanquen.Malgrat ser llicenciat i parlar diver-ses llengües, estàs limitat a uns sec-tors laborals, precisament els afec-tats per la crisi. Per tant, les oportu-nitats són poques. L’orientadoralaboral m’ho va dir ben clar, «No calque busquis feina que no en troba-ràs, millor que facis una formació».Però de formació ja n’he fet molta iel que vull és treballar. Molt pitjor ésla situació d’amics meus que no te-nen papers: les seves oportunitatssón encara menors. La crisi els afec-ta triplement: per ser pobres, perser immigrants i per no tenir papers.

Ara tinc quatre mesos d’atur.Després de treballar tres anys sem-bla injust. Quan estava sense papersvaig treballar a l’economia submer-gida, sense cotitzar. Ara en pateixoles conseqüències. Tinc idees perfer un petit negoci al meu país, pe-rò no tinc els diners suficients. Sortde la il·lusió, de les idees que emqueden i de les ganes de lluitar per-què les oportunitats de les personesimmigrants siguin les mateixes queles de tothom, estiguem en èpo-ques de crisi o no.

Joan Costa Sants

Sortint a passejar pel barri es pot veurel’estat de les obres del calaix que s’estàconstruint sobre les vies del tren. S’es-tan cobrint les vies que el veinat va de-manar que se soterressin.

El tren d’alta velocitat (TAV) arriba aSants amb el «promesas cumplidas» dela ministra de Foment Magdalena Álva-rez, tot i que les obres encara no hanacabat. Malgrat això, des de la inagura-ció del TAV s’han paralitzat els treballsdurant sis mesos per diferents proble-mes burocràtics a Madrid. S’havienoblidat d’aprovar la resta de les obres:ADIF, BINSA, GISA, RENFE... Un ball desigles i acrònims que va marejant el par-dal. Mentrestant, l’Ajuntament va reu-nint el veïnat per explicar l’estat de les

Redacció Sants

Uns 200 veïns es van manifestar elmigdia del 21 de desembre pels car -rers del barri per denunciar el queconsideren un exemple clar d’assetja-ment immobiliari.

Es tracta del cas de Vallespir, 25,que afecta cinc inquilins, quatre d’ellspensionistes. Felip Roca, un dels llo-gaters, declara que, després d’haverdenunciat els propietaris de l’immo-ble davant l’Ajuntament per la mancade manteniment de l’edifici, ara hanhagut d’afrontar un judici de desno-nament. L’inquilí ens recorda que lapropietat de la finca al·lega que l’im-moble es troba en estat ruïnós per ai-xí fer-los fora sense haver-los de pagarcap indemnització.

venir en el cas per assegurar una casaals afectats si el jutge dicta a favor deldesnonament, ja que la majoria delsafectats són persones jubilades.

Gener de 200904

Sants

Fa més d’un any que l’Orfeóde Sants va posar la primerapedra de la nova seu al carrerPapin. Es tracta d’un gran edi-fici, de tres plantes d’alçada iquatre de subterrànies (tresdestinades a aparcaments),que comptarà, entre d’altres,amb una sala d’actes per a250 persones.

Ester RamsSants

El que havia de ser un procés engresca-dor sembla que ha portat la desconfian-ça i el malestar al si de l’entitat centenà-ria. Segons afirmen un important nom-bre de socis, el projecte del nou edificiha anat acompanyat d’un canvi de mo-del de l’entitat i de la seva direcció mu-sical. Diuen que es tracta d’aspectes fo-namentals del seu funcionament, ges-

tats d’esquena als seus membres. Enparaules del socis amb els quals ha po-gut parlar LA BURXA, «el Consell Directiuprioritza l’edifici per sobre dels socis.Sembla que hagin perdut de vista quel’Orfeó no és una empresa i que l’òrganmàxim de decisió és l’assemblea».

UNA NOVA DIRECCIÓEls fets es remunten al nomenamentd’un nou director, Alfred CañameroCarreño, que va desplaçar MontserratTous, l’anterior directora (la qual feia27 anys que era al càrrec i que és moltapreciada pel grup de cantaires), a uncàrrec inespecificat d’«altres directors».

Malgrat que els estatuts afirmen ques’han de donar comptes d’aquest tipusde canvis a l’assemblea, el consell di-rectiu no ho va fer i tampoc ha tinguten compte la voluntat del grup de can-taires de continuar sota la seva direc-ció. Aquests afirmen que se senten des-plaçats i arraconats, més encara des-prés de la creació de dos nous cors,que dirigeix el nou director, i que dis-

posen de més recursos i avantatges.«Tot això va contra la nostra manerad’entrendre l’Orfeó com una associa-ció lliure i participativa del bar ri, onanem tots a una, amb un únic orfeó iuna direcció única.»

LA CORAL INFANTIL, AFECTADAEl malestar general ocasionat per unainformació imprecisa, confusa i mai ex-plicitada ha motivat la dimissió de cincmembres del Consell Directiu i la di-missió de les direccions de la coral in-fantil i juvenil. Això ha provocat la mar-xa en bloc de la vuitantena de nens inenes que en formaven part, que hanpassat a constituir-se com a Coral Infan-til de Sant Medir. El nou director ha cre-at una nova secció infantil, que comptaamb set nens i nenes, tots nous.

COMPTES POC CLARSLa dimissió de l’antic tresorer, la graninversió econòmica que suposa el nouedifici (valorada en uns 4,5 milionsd’euros) i la poca transparència també

Poca transparència a la direcció de l’Orfeó

La sentència encara no s’ha fet pú-blica, però el Col·lectiu de Suport iSolidaritat amb Vallespir, 25, conside-ra que l’Administració hauria d’inter-

fan pensar en irregularitats econòmi-ques, relacionades amb el traspàs derecursos de l’associació Orfeó de Santscap a una altra entitat, Fundació Priva-da Sants XXI, malgrat que ni els matei-xos socis en saben el nom exacte.

PETICIÓ D’UNA ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIADavant d’aquesta situació, una vuitan-tena dels 367 socis de l’entitat recla-men una assemblea extraordinària. Vo-len que se’ls expliqui el projecte que ladirecció té per al nou edifici, que sigui

La venda al Caprabo de la seu que l’Orfeó tenia a la c arretera de Sants li va permetrecomprar la finca del carrer Papin, on estan construint la nova seu. ESTER RAMS

Imatge de la cercavila. COL·LECTIU DE SUPORT I SOLIDARITAT AMB VALLESPIR, 25

Cercavila contra l’assetjamentimmobiliari a Vallespir, 25

sotmès a votació i que en cas de no seraprovat, que s’iniciï un procés de dis-cussió per elaborar una nova proposta.També demanen que es treballi per re-cuperar la coral infantil i que esratifiqui Montserrat Tous com a codi-rectora titular, a més que se’ls informide l’estat actual de comptes. Com ellsmateixos afirmen, «es tracta de redre-çar la situació i clarificar les bases per-què l’Orfeó de Sants pugui continuarsent sobirà». Al tancament d’aquestaedició, la direcció de l’Orfeó encara noha convocat l’assemblea extraordinària.

L’estat de les obres del calaix

obres sense aportar més informacióque la que ja tenen les entitats del barri.

Les obres dels túnels de Badal s’ha-vien d’acabar al setembre. Més enda-vant, es va posposar fins al desembre i,finalment, el tram del cantó de Besòs,per a abans de Nadal (després de tallarel túnel durant diverses setmanes) il’altre, per al març. El túnel de Riera deTena es diu que estarà llest per a l’abrilperò només per a vianants. L’oberturaal trànsit rodat es farà més endavant(no es diposa de cap data). Ara l’Ajun-tament diu que les obres de la RieraBlanca estaran llestes abans de l’estiu ique l’estació de metro de Mercat nouho estarà per a la primavera.

De moment, però, tot són nomésparaules, nous endarreriments i mésmolèsties per al veïnat i per als petitscomerciants.

05Gener de 2009

Un any més, i ja en vandotze, les dates nadalenquess’han aprofitat per a celebrardiverses marxes solidàriesamb les persones privadesde llibertat i en denúncia delsistema penitenciari.

Albert RicartEsquerra de l’Eixample

El primer acte va ser una concentra-ció amb pica-pica, a les 12 del matídel 31 de desembre, davant la presóde dones de WAD-RAS. Més tard, a les8 del vespre, va començar una marxade torxes al voltant de la Model. Elsassistents varen cridar consignes en

contra de les presons i en solidaritatamb els presos i també es van tirar co-ets que i·luminaven el pati de la Mo-del. En un moment on la marxa es vaaturar els presos van respondre a lasolidaritat de forma molt emotivaamb cops als barrots, amb crits, mos-trant el seu agraïment.

Els organitzadors van llegir un ma-nifest mostrant la solidaritat amb lespersones empresonades, demostrantque no estan sols i denunciant el grannombre de preventius. També es varetre homenatge als 79 presos mortsl’últim any als 82 centres penitenciarisd’arreu de l’estat i es va criticar laconstrucció de nous centres i la ten-dència d’allunyar-los dels nuclis ur-bans, separant-los de la societat. Peròel manifest també recollia motius d’a-

legria pels companys que han estatposats en llibertat aquest any i les llui-tes dins les presons d’arreu del món.

ALTRES MOBILITZACIONSAquestes no han estat les úniquesmobilitzacions d’aquestes dates. Desde fa 7 anys s’organitzen marxes detorxes arreu del país, convocades perRescat, col·lectiu en suport als i lespreses polítiques catalanes. Aquestany en total se’n van realitzar 17, i aBarcelona la marxa es va convocar ales 7 del vespre del 20 de desembre aCanaletes. Les manifestacions reclam-ven la llibertat dels presos i les presespolítiques catalanes i volien posar enevidencia l’estratègia repressiva poli-cial per part dels estats per intentaresclafar les dissidències polítiques.

Marxes solidàries amb les persones empresonades

ENLLAÇ A BARRISANTS.ORG

Manifest contra laConstitucióAmb motiu del trentè aniversari dela Constitució Espanyola, el passatmes de desembre el col·lectiu lli-bertari Negres Tempestes va pre-sentar un manifest. Amb aquest, vo-lien denunciar que en nom de laConstitució s’ha il·legalitzat, mani-pulat, silenciat, censurat, torturat iassassinat. A més, van afirmar quela Carta Magna representa unmenyspreu a la capacitat d’autoor-ganització dels mateixos pobles.

Desallotjamental carrerTenor Massini Després d’aproximadament tresanys d’okupació, els Mossos d’Es-quadra van desallotjar a mitjan desembre la casa de Tenor Massini.Les persones concentrades davantl’immoble van tallar la carretera deSants per fer visible el problema del’habitatge i per denunciar l’es -calada de desallotjaments dels dar -rers temps.

En memòriad’EsteveFortunyLa iniciativa popular per recuperarla memòria d’Esteve Fortuny(1954-1986), músic i membre de laCompanyia Elèctrica Dharma, in-forma que ja es pot signar on-lineper demanar a l’Ajuntament deBarcelona un carrer amb el nomdel músic i compositor.

Més informació: http://iniciativaesteve.blogs-

pot.com

Judici perultratge a labanderaEl 15 de desembre va tenir lloc alsjutjats de Barcelona el judici contra dos militants de Mauletsque van substituir la bandera es-panyola del castell de Montjuïcper una estelada. La fiscalia dema-na vuit mesos de presó o una pe-na multa de 2.400 euros a cadaun. De moment, el judici ha que-dat vist per a sentència.

‘Històries del Paradís’, a Can ViesEl popular llibre de Xavi Sarrià, can-tant d’Obrint Pas, va ser presentat alcentre social autogestionat.

Es tracta d’un recull de 22 contesbreus on l’autor posa rostre als mi-lers de realitats oblidades de la glo-balització. L’acte, organitzat per laCiutat Invisible i Can Vies, va acabaramb un sopar al centre social.

Talls a les quatre artèriesde la ciutatCentenars d’universitaris van tallarla Diagonal, la Gran Via, l’AP-7 i eltúnel de la Rovira, a les 12 del matídel 18 de desembre, com a respostaa l’expulsió de sis estudiants de laUAB i contra el Pla Bolonya. Les ac-cions van ser dissoltes per les forcespolicials al cap de poques hores.

La Gran Via,tallada ambneumàticsA les set del matí del divendres 19de desembre una filera de neumà-tics cremaven a la Gran Via, de ma-nera que hi tallaven el trànsit a l’al-çada de la Campana. Pel que sembla,es tractava d’una acció de protestadels treballadors de Nissan.

Continua lalluita contra larequalificaciódel MiniestadiLes mobilitzacions del veïnat de lesCorts no s’aturen. Durant el mes dedesembre han organitzat taules in-formatives i han repartit centenarsde pancartes que demanen la cons-trucció d’equipaments en els ter -renys del Miniestadi, a més de reco-llir firmes, de persones i entitats, ensuport de la seva lluita.

Més informació:veinscorts@yahoo.es

TMB sanciona dos sindicalistesEl 23 de desembre els conductorsd’autobusos de TMB van tornar a fercinc hores de vaga contra la retalladadels serveis d’autobusos, per la nego-ciació del conveni que ha de fixar elsdrets aconseguits a la darrera vagapels dos dies de descans setmanal, icontra la sanció a dos sindicalistes dela CGT. Reunits en assemblea, un mi-ler de conductors va decidir rebutjarla proposta de conveni de la direccióde TMB i mostrar el suport als sindi-calistes expedientats. Concretament,els sancionats amb quatre mesos sen-se sou ni feina són el president delComitè d’Empresa i negociador delconveni, Saturnino Mercader, i el de-legat i portaveu, Josep Garganté.

Recordem que el Districte es va ne-gar rotundament a cedir l’espai a laFMA al·legant que ja hi havia actes pro-gramats, fet que l’ABS denuncia per-

Irene J. Gambin Sants

L’Assemblea de Barri de Sants (ABS)continua treballant per aconseguir queel parc de l’Espanya Imdustrial siguil’escenari de la Festa Major Alternativade Sants (FMA) i no està disposada allençar la tovallola. Passats quatre me-sos des de la FMA, l’ABS ha lliurat unainstància al Districte de Sants-Montjuïcper tal que aquest cedeixi l’Espa nya In-dustrial per a la FMA del 2009.

Amb la instància també s’inclou undocument de la secció de Parcs i Jardi-na del sindicat CGT que avala la viabili-tat de l’organització d’aquest tipusd’actes al parc. La intenció de l’ABS ésque el Districte doni una respostaaquest gener i que comencin les reu-nions per decidir l’emplaçament de lesfestes com abans millor. Al moment detancar aquesta edició, el Consistori en-cara no s’ha pronunciat.

El barri reclama l’Espanya Industrial per a la FMA 2009

què són actes organitzats pel mateixDistricte i que fan competència directaals carrers, que munten actes propis.

Concert a la plaça de Sants de la Festa Major Alternativa del 2008. ALBERT GARCIA

Imatge de la Marxa de Torxes de Barcelona del passat 20 de desembre. RESCAT

XAVI SARRIÀEDITORIAL BROMERAMés conegut per ser elcantant del grup ObrintPas, Xavi Sar rià ens sor-prèn, aquesta vegada,amb un llibre de relatscurts. L’autor fa unviatge arreu del món através d’històries basa-des en fets reals, comara la matança d’estu-diants a Finlàndia o lasituació de dos jovesafricans que intentenarribar a l’Estat espa -nyol en barca.

Amb capítols titulatsamb una sola paraula,directa i concisa («Es-perança», «Por»...),Sarrià intenta aglutinar

situacions i contextosmundials que hauriende fer obrir els ulls a unpúblic no gaire familia-ritzat amb alguns con-flictes existents en elmón globalitzat en quèvivim. El llibre és uncant a allò que no esveu ni a la televisió nials diaris: les històriesde la gent més desfavo-rida i més oblidada perpart de la societat. Totplegat amb un llen-guatge amè i assequi-ble per a tot tipus depúblic, fet que assegu-ra la seva lectura mésenllà d’un públic estric-tament jove.

Irene Jaume

Parèntesi06 Gener de 2009

RAYDIBAUMRGB SUPORTSMolts han estat elsgrups que cantaven enanglès en els seus pri-mers discos i que aras’han passat al català:Nisei, La Brigada i Ma-zoni, per nombar-ne al-guns. Aquestes forma-cions han obtingut unabona acollida tant en-tre el públic com entrela premsa.

El grup que ens ocu-pa també ha fet el pas.Raydibaum, la forma-

ció on milita el guitar -rista santsenc Pep Rius,després de dues refe-rències en anglès, aca-ba de publicar Manualde gènere catastròficíntegrament en català.Sense apartar-se delseu estil musical,aquesta banda facturaun pop intens, amb gui-tarres molt emotives idistorsió creativa, ambtemps lents i veu càlidaque atrapen des delprimer moment. Enca-ra que molts temes

s’assemblin entre ells,l’audició del disc crea,alhora, una certa adic-ció. Cal destacar l’acu-rat disseny, molt bonic,del compacte. que etdiu, sens dubte, queencara val la penacomprar discos. Undels temes que cal des-tacar és la cançó «Elpop a mort»: si és així,mentre existeixi Raydi-baum quedarà, de mo-ment, en una cançó.

Pau Canela Barrull

CLINT EASTWOODQuan comença el filmapareix un cartell a lapantalla que diu «Ba-sat en fets reals».Aquest fet i el mateixinici del film ens po-den fer pensar queens trobarem amb undrama de «Mare buscanen desaparegut».Però a mesura quetranscorre la projec-ció es van incorporantnous elements quevan captant el nostreinterès.

La corrupció i la in-eficiència de la poli-cia de Los Angeles afinals dels anys vint, ila seva manera total-ment criminal d’ope-

rar, són objecte dedenúncia per part deClint Eastwood de for-ma clara i directa.L’ambientació és ex-cel·lent, així com eltreball de direcció.S’agraeix molt veureactualment un film enel qual el càmera estàal servei de la històrianarrada de formaclàssica en el millorsentit de la paraula.Angelina Jolie fa unbon treball com a ac-triu, però el seu físicno és gaire creïblecom el d’una maresoltera dels anys de lagran depressió.

Lancelot

Històries del paradís

Manual de gènere catastròfic

L’intercanvi

Com ja us he explicatalgunes vegades, hi haun munt d’aplicacions ales quals podem accedirper Internet: el correuelectrònic, Youtube perals nostres vídeos, i finsi tot un document deWord a través de Goo-gle Docs, per exemple.Aquestes aplicacionstenen alguns avantat-

ges, com ara poder ac-cedir a les teves dades idocuments amb unasimple connexió a In-ternet, sense haverd’instal·lar res al teuordinador, sense haverde comprar cap progra-ma ni piratejar-lo.

Fa uns mesos, Ri-chard Stallman, crea-dor del que anomenem

programari lliure, vaalertar del perill d’a-questes aplicacions enel «núvol» (referint-sea la Xarxa). Hem de vi-gilar de no dependre’nmassa, ja que aquestswebs pertanyen a em-preses privades que enqualsevol moment po-den tancar, deixar d’o-ferir el servei o passar a

cobrar-lo. Per Stallman,és molt més segur se-guir confiant en aplica-cions instal·lades en elnostre PC, on no depe-nem de ningú. I per su-posat, eines que siguinlliures (llibertat d’ac-cés, de modificació, dedistribució...). D’a-questa manera, podemeliminar una mica la

Google-dependència demoltes internautes. Noens oblidem que la ma-joria d’aquestes aplica-cions estan en mansd’empreses que hansortit a la borsa. Alsmés porucs, us recoma-no una aplicació, GmailBackup (cerqueu-la alGoogle), amb la qualpodreu descarregar-vosuna còpia del vostrecor reu e-mail.

Bernat Costa

Aplicacions en el núvol cibernètic

CINEMÚSICALLIBRE

BURXANT ELS BYTES

����������������������������� �������������������������������������� � �����

����������� ��� � ������� ������������������������

��������������������� ������������ �������

!������������� ����������"����"��������#�$��%�� ����"����������������� � ���������������� ���!����������� ��������"���"�������#

���������� ����"���������������� � �������������� ���

����������� �& �

���'������()�)�*�*��+,

Que els gitanos són uncol·lectiu fonamentalper entendre el nos-tres pobles i barris tal icom són ara potserpocs ho dubtarien. Però tot i això sobtaconstatar que la sevahistòria, com en ge -neral passa amb la seva presència, ha es-tat ignorada o menys -tinguda al llarg deltemps, caient en este-reotips i alternant pe-ríodes de persecució ide su posada toleràn-cia. Aquest buit fa difí-cil entendre com són icom han estat real-ment els nostres barrisi les nostres viles.

Originari de l’Índia,el poble romaní va anarrecorrent Europa du-rant tota l’edat mitja-na, obligat, en part, aesdevenir nòmada perles persecucions i lesexpulsions, més que nopas per la mateixa tra-dició. A Catalunya es té

documentada la sevapresència des del 1425,quan amb un salcon-duit el rei Alfons IV per-metia la presència deJohan d’Egipte Menor idels seus acompa -nyants al seus regnes.Aquest epítet permetdescobrir l’origen delnom amb el qual ac-tualment es coneix elpoble romaní en catalài en castellà, ja que escreia, erròniament,que eren originaris d’E-gipte. I d’aquest paísva derivar el nom egip-cià i l’actual gitano.

A partir d’aquestmoment, van viure di-versos períodes ambpersecucions més omenys intenses i in-tents d’expulsió o assi-milació continuts. Tot iaixò, el poble gitanova poder arribar finsals temps moderns.

Als nostres barris,per explicar la històriadels nuclis de pobla-

ció, cal remuntar-seals darrers anys del se-gle XIX, amb la creaciódel mercat d’Hosta-francs (1888), de l’es-corxador de la Vinyeta(1891) i de la plaça deLes Arenes (1900). Mol-ta gent d’ètnia gitanaes va instal·lar als vol-tants de la plaça delSol (l’actual plaçad’Herenni), atrets peltreball, amb l’abun-dant tràfec de cavalle-ries que aquests edifi-cis generaven.

Amb el temps, lad’Hostafrancs ha esde-vingut una de les po-blacions gitanes mésnombroses de Catalu -nya i més fortamentarrelades al territori.La història del barri,des de llavors, s’hadesenvolupat en pa-ral·lel a la història delsgitanos, que han re-presentat un alt per-centatge de la pobla-ció hostafranquina i

que han participat ac-tivament de les tradi-cions del barri, comvan ser les celebra-cions dels tres tombs ainicis del segle XX.

Al final del segle XIXi principis del XX,aquesta presència alsnostres barris es vaveure fossilitzada enuna frase feta local,

actualment poc cone-guda, que deia (ambun to gens política-ment correcte, tots’ha de dir): «Per pin-xos, la Bordeta; per gi-tanos, Hostafrancs, iper noies maques, aSants».

Agus Giralt

Gener de 2009 07

Fruita de gran persona-litat. Agredolça com lavida i, com aquesta,més dolça que agra.Deu ser a causa d’a-quest equilibri natural,el seu color tan opti-mista i agradable. Ma-dura a la tardor però éstípicament hivernal. Lataronja agra és provi-nent del sud-est asiàtici va ser introduïda pelsàrabs. La taronja dolçacom la coneixem avuien dia fou cultivada perhorticultors valenciano-catalans a finals del se-gle XVI. La primera eramolt usada a la cuinacatalana en època me-dieval per obtenir el tí-pic gust agre de les sal-ses. Anava de parellaamb l’aviram, el porc i

el peix i aquestes vanser receptes exporta-des a altres cuines me-diterrànies com la ita-liana, on s’utilitzaval’expressió «Cuinar a lacatalana» quan es cui-nava amb cítrics. Alho-

ra, la taronja amarga ésideal per fer confitures;la seva polpa, més gruixuda, és comestiblei també té més quanti-tat de pectines per es-pessir millor la gelea.De fet, és aquest últim

ús el que encara esmanté viu.

Dues cuines es ca-racteritzen per utilitzarfruita: la dels Països Ca-talans i la dels païsosàrabs. Receptes coml’ànec amb taronja,pròpia de la CatalunyaNord, l’amanida de ta-ronja valenciana i la ta-jine de pollastre ambllimona, del Mar roc, ensón exemples.

La recepta:ànec amb taronja

INGREDIENTS1 ànec petitLlorer, julivert i farigola4 taronges200 ml de vi ranci30 g de midóOli d’oliva, sal i pebre

ELABORACIÓNetegeu l’ànec sencer,saleu-lo i espolseu-loamb pebre i farigola.

Farciu-lo amb elsgrills de dues taronges,julivert picat i fulles dellorer. Rostiu-lo a focfort amb l’oli, i segui-dament abaixeu el foc ideixeu-lo dins l’ollauna hora i mitja més.Ruixeu-lo regularmentamb el vi i el seu propisuc. Un cop estigui fet(ho sabreu quan enpunxar-lo podeu retirarel punxó amb facilitat)barregeu tot el suc dela cocció amb el suc deles dues taronges res-tants i espessiu-lo ambel midó. Porcioneu l’à-nec i serviu-lo amb lasalsa. Si les tarongessón agres us quedaràmillor!

Núria May Masnou

Per gitanos, Hostafrancs!

Després de passar comptes, us endureu les tornes. Formem part d’aquest temps, de clandestins moments.

Els matins han canviat, foscor per voluntat. Parets comunicant somnis de llibertat.Els malsons amagats, no oloraré a cremat. De dalt de tot caldrà fer un pas més endanvat!

We’ll back to fight together!

Perquè cada temps té el seu propi temps. Per avui guanyarem la paraula i els drets.

I no importa el camí, no importa la nit, quan els poemes acaben i continua el sentit.Quan les paraules nostres també són les vostres i quan els vostres punys aixecant les nostres forces!

We’ll back to fight together!

T’estimo en cada temps dels esdeveniments. Des d’on els cors batents, alcem els punys roents.

T’estimo més enllà de tots aquets comiats.T’estimo atrinxerat amb la sang bategant.I t’estimaré malgrat la incertesa del desgast d’estimar-te al combat sempre roig de dignitat!

T’estimo en cada temps dels esdeveniments des d’on els cors batents alcem els punys roents...

KOP

Tornarem alluitar junts

La taronja, dolça o agra

RACÓ HISTÒRICLA CANÇÓ

FOGONS DE TEMPORADA

�����������

���� �������������� ���������������������� ���� �����������������������������������

�� ������� ��� ��� �� ���� ������ ���� � � � � � � � � ��� ������� ���

� ����������� ���������������

��������� �������!� �����

Gitanes a la plaça d’Herenni o plaça del Sol.

Aquest mes us volem proposar un cançó de Kop i així sumar-nos a la celebració pel retorn d’aquesta forma-ció després de la posada en llibertatdel seu cantant, Juan Ramon Rodrí-guez, Juanra. Us desitgem el millor enaquesta nova etapa!

LINXARLinxar és un acte totalment refu-sable, horrorós. Es tracta de pren-dre’s la justícia pel propi compte,ajusticiant una persona que ésconsiderada culpable d’algun

crim, sense que es pugui defensar.El mot ens el va donar, fa una micamés de cent anys, un jutge de l’es-tat de Virgínia, als EUA, de nomWilliam Lynch, que considerava lallei vigent aleshores contra el ban-

didatge massa tova i penjava de laforca els acusats que detenia sen-se donar-los temps ni ocasió dedefensar-se. La seva contundènciaes va fer famosa —malauradamentva tenir molts imitadors— i des

d’aleshores anomenem linxamenta comportaments similars.

Jordi Esteban

UN TOMB PELDICCIONARI

tats que d’una manera o altra treba-llen en aquest camp.

Pel que fa a l’equip que va a les presons, depèn del criteri dels directors. A aquests no els interessadeixar entrar grups com Dona i Presó,i actualment s’ha cobert la quota queells posen. Per aquesta raó, les moltescol·laboradores i estudiants que vancontactant l’ONG han d’entrar a lespresons directament com a voluntàries.

Dona i Presó denuncia, amb la sevatasca, la situació d’un dels col·lectiusmés desemparats, el de les dones ex-preses. Un col·lectiu ignorat per la so-cietat i per unes institucions que no esvolen parar a estudiar-lo en profundi-tat, que no tenen interès a crear ca-mins de sortida adaptats als condicio-nants reals d’unes vides sovint desfe-tes i sense il·lusió de cap mena.

Més informació:www.pangea.org/donaipreso

En moviment08 Gener de 2009

RACÓ DEL CASAL

Any nou, vida nova

Casal Independentista de Sants

Comença un nou any, en el qual,segons diuen els experts, s’agudit-zarà la crisi, sobretot en el sectorimmobiliari i financer. Els que nosom tan experts però que patimles conseqüències directes del queells (polítics, banquers, promo-tors immobiliaris i especuladorsen general) anomenen crisi sa-bem, de fa molts anys, que la crisiés permanent, que per nosaltresde la crisi se’n diu capitalisme.

Comença un nou any i ensdiuen que ens hem d’estrényer elcinturó, que hem d’aguantar compuguem, que hem de «resistir» lacrisi. Doncs no ens dóna la gana«resistir» la crisi perquè al que ensresistim és que s’utilitzi aquestaper aguditzar les polítiques neoliberals i restringir drets alstreballadors i treballadores.Aquesta crisi ha de servir per evi-denciar que el que està en crisi ésel mateix sistema, per evidenciarque es pot viure d’una altra mane-ra, amb uns altres valors, on els di-ners no prevalguin per sobre dequalsevol altra cosa.

Perquè creiem en la generaciód’alternatives i perquè semprehem anat contracorrent, precisa-ment ara que l’especulació i el di-ner fàcil ens han dut a una crisi im-mobiliària i financera, el Casalhem cregut convenient iniciarunes obres per remodelar el local.Remodelar el local no només per-què faci més goig i per fer del Ca-sal un lloc agradable on anar-hi afer el got, sinó també, i sobretot,per tenir un espai de treball i deformació, un espai on poder dur aterme la tasca del Casal més còmo-dament i de manera més eficient.

Volem un Casal on tothom sesenti còmode, des del grup d’ado-lescents que ve a fer la cervesa finsa la dona que vol una estelada peral balcó de casa seva, passant pelque pregunta si ja ha començatl’assemblea o la que necessita tin-ta per fer una pancarta.

Dona i presó és una ONGcentrada a donar a conèixer elmón de la presó, crear projec-tes alternatius i donar suport iassessorament jurídic a lesdones preses. El 2007 va celebrar el 20è aniversari.

RedaccióBarcelona

Durant la campanya pel dret a l’avor-tament lliure i gratuït, amb el mani-fest «Jo també he avortat», unes grupde dones de la Coordinadora Femi-nista van ser empresonades i van te-nir l’oportunitat de conèixer en lapròpia pell què era i com funcionavauna presó per dins. Aquest descobri-ment, l’any 1987, va ser l’impuls percomençar una nova lluita: treballarper la dignitat de la dona empresona-da. Van instal·lar la seu a Ca la Dona,

ja que moltes de les fundadores del’ONG també van participar en el moviment de reivindicació d’un espaiper a les dones que està als inicis deCa la Dona.

Durant els primers moments hi vahaver molta eufòria, molta gent, peròa poc a poc la duresa de les tasques,la dificultat de compaginar-les ambles altres feines, etc. van donar pas aun moment que semblava de crisi,fins que el grup va renéixer amb, unavegada més, força ganes i moltes do-nes. El 1997, quan anaven in crescen-do amb motiu del 10è aniversari, vaneditar un vídeo i van fer unes sama-rretes. A més, van publicar un llibre,Presó i dona, on es recull la situacióde les dones empresonades.

Un altre moment important va serel març del 1995, quan Dona i Presóva guanyar el premi Maria AurèliaCapmany amb el projecte «Portaoberta», una eina polivalent al serveide les dones expreses que en aquell

moment formaven part d’un col·lectiu de firaires, una experiènciaque els ajudava a obrir un camí pled’il·lusió i d’esperança i per fer-se unlloc a la vida.

El setembre del 2007 van rebreuna menció honorífica de Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya pels treballs que duen aterme amb les dones dins i fora de lespresons.

A més, aquest curs 2008-2009, participaran en la inaguració de l’exposició «Preses de Franco», quetindrà lloc el proper 8 de gener alCentre de Cultura de Dones Fran -cesca Bonnemaison.

TREBALL PENITENCIARIEl treball del grup s’organitza bàsica-ment en tres àrees: l’equip permanentque va a les presons, la difusió del te-ma, i el treball posterior, el de la sorti-da de la presó. També intenten mante-nir el contacte amb tota mena d’enti-

Dona i presó no només dóna suport a les preses dins de la presó, sinó que en fan un seguiment un cop n’han sortit. INTERNET

Dona i presó, 21 anys de camí

Gener de 2009 09

LA BORDETA MON AMOUR

Sobre la Lleide barris

Comissió de Veïns de la Bordeta

Fa dos mesos us vam avançar algu-nes idees sobre el que pensàvemde la Llei de barris a la Bordeta, unpla que representarà invertir 14 mi-lions d’euros addicionals al nostrebarri, pel fet de ser considerat unbarri degradat.

Que les millores urbanístiquesplanejades (ara per ara: Olzinelles,Rossend Arús, plaça Ibèria, Almeriai part de Constitució) siguin lesmés necessàries és discutible, peròno en parlarem. La nostra tasca serà promoure un procés assembleari als carrers afectats pertal que els veïns prenguin part enles decisions sobre com ha de ser elseu carrer.

Altres projectes pretenen donaruna empenta a activitats artístiquesal barri. En aquest capítol miraremque hi participin les dues comis-sions de Festa Major que hi ha i al-tres col·lectius com ara la ràdio, corals, etc. Perquè millor serà quel’empenta esdevingui un reforç ales activitats de grups de veïns queuna simple oficina de contractaciótemporal.

Però hi ha un tercer grup deprojectes més, diríem, teòrics, quepretenen donar «més vida» a laBordeta i evitar conflictivitats. Totssabeu que el nostre és un barrifrontera, on ens barregem gent detota la vida amb altres que hem arribat fa poc. I també sabem quela vida als barris la construïm lagent que hi vivim, no els fun -cionaris o els tècnics que els polítics ens envien.

És per això que ens caldrà enfo-car molt bé aquests plans «socials»de la Llei de barris i, en tot cas,apuntar-los als conflictes reals quetenim per defensar-nos, bordetencshistòrics i bordetenques immi-grants, de les agressions del capita-lisme salvatge que patim, ja siguinper la via dels acomiadaments, del’atur, de les hipoteques inabasta-bles o de l’assetjament immobiliari.

Totes les cultures canten. ACatalunya es canta més omenys com a tot arreu.Cantar versos lliures també éspatrimoni de tots els pobles,tal com fer cançons noves otransmetre’n d’antigues.

Cor de CarxofaPalma

Glosar —el glosat— és el terme em-prat per denominar el cant de versosimprovisats en el moment mateixd’interpretar-los. El glosat o la cançóamb text improvisat no és un fet aïllatdel nostre país, ja que moltes culturesdel món comparteixen aquesta pràcti-ca. En alguns indrets gaudeix d’un altreconeixement de tota la societat i elsseus actors hi tenen un lloc destacat.

Les arrels de la glosa al nostre paísno són gaire diferents de les d’altresindrets. És d’origen rural i un mitjà detransmissió oral. Les feines del campestan molt relacionades amb la cançó,i aquesta s’utilitza tant per escurçar ifer més suportables les dures jornadesde treball, com per ridiculitzar i criti-car els patrons o terratinents. Potserés per aquest motiu que la glosa es ca-racteritza per la ironia i la sàtira, barre-jades amb l’objectiu de ser un diverti-ment. Per exemple, a les Illes Balearsla glosa servia com a noticiari popular:

quan una persona tornava de passaruna temporada fora, volia conèixer elsesdeveniments i les anècdotes que ha-vien passat en la seva absència.

Malgrat l’origen popular, la glosaha estat històricament cantada peruna minoria de persones, les qualseren llogades per «recitar» en festivi-tats locals i familiars (com ara les ma-tances dels porcs, els casaments i finsi tot els funerals). Sempre hi havia quino volia mossegar la mà de qui li do-nava menjar i adulava qui li pagava.

DIFERENTS TONADESAvui en dia, als Països Catalans hi hacomptabilitzades més de 150 tonadesdiferents que han tingut relació ambla glosa o el fet de la improvisació. Ac-tualment estan recollides dins delglossari Inventari dels vehicles musi-cals per a la improvisació poètica enla llengua catalana, recollit per Fran-cesc Tomàs Aymerich.

Les diferències entre les tonadessón molt àmplies: la melodia mateixa,la quantitat de les frases formants delsversos, la forma en què cada frase esrima dins d’un vers, els instrumentsque formen l’acompanyament —sin’hi ha—, el grau de participació a latornada dels oients del glosat, etc.

D’entre les més popularitzades, unpetit recull força representatiu seria:la glosa mallorquina, la cançó de sim-bomba, la glosa menorquina, el garro-tin, la nyacra, la cançó de pandero, la

jota, les corrandes, les albades i el cantde valencianes.

De totes aquestes se n’han editatdiferents reculls i manuals. Manuald’iniciació a la glosa és un dels dar -rers treballs realitzat per l’associacióCor de Carxofa, que recull les princi-pals tonades per iniciar-se en aquesta

tradició, acompanyat d’un CD d’àudiode referència per a les tonades i unabreu explicació d’algunes d’aquestes,a més d’exercicis per iniciar-se en laimprovisació.

Més informació:http://www.cordecarxofa.org

Portada del manual d’inicació a la glosa editat per Cor de Carxofa. COR DE CARXOFA

Cantar és natural

Cor de Carxofa és una associa-

ció de foment del glosat sense

ànim de lucre que té com a

objectiu la recuperació, la pro-

moció i la difusió del glosat en

català. El glosat és un gènere

poètic i musical que consisteix a

improvisar versos sobre una

determinada melodia. Al llarg

de dos anys de vida ha aglutinat

un conjunt de persones que tre-

ballaven, de manera gairebé

aïllada, per la divulgació i la

popularització de la tradició de

glosar. Sent conscients del que

pot comportar la recuperació

d’una tradició, Cor de Carxofa

ha intentat popularitzar-la

fomentant la participació i revi-

fant-la, evitant caure en la pre-

servació d’una peça folklòrica i

de museu que cal mantenir en

el record. És per això que l’ob-

jectiu de la divulgació passa

necessàriament per viure i

transmetre activament tots els

sentiments i les expressions que

la glosa produeix, ja que no

deixa de ser un punt de trobada

on una col·lectivitat es reuneix

per celebrar un esdeveniment i

passar una bona estona.

Qui són?

gar un bon grup de gent. Es calculaque els infants que hi van participarvan ser 180, una xifra molt engresca-dora per ser el segon any que es du aterme aquesta activitat. La festa va seramenitzada amb l’animador infantilOriol Canals i va arribar al seu puntculminant al final de tot, moment enquè entre tots els assistents es va picarmassivament el Tió, tot cantant lescançons tradicionals.

Aquest costum, basat en el culte al’arbre i molt probablement d’origencentreeuropeu, ha perviscut a Catalu -nya des d’èpoques ancestrals com lareminiscència d’un ritus amb el qual

es volia reconèixer la importància delsarbres. Eren matèria primera per fercases, mobles i eines i, a la vegada, ofe-rien els seus fruits. A casa nostra es vaadaptar com la soca d’arbre guarnida itapada amb la manta que coneixem.

Enfront d’una cultura globalitzadaper la publicitat i els mitjans de comu-

nicació que ha fet del Pare Noel el per-sonatge referent i gairebé únic a lesfestes de Nadal, des del Casal es vol ferfeina per recuperar les tradicions prò-pies. A la vegada també es vol aprofitarper «fer barri» i treballar conjuntamentamb les entitats infantils i juvenils.

Per segon any consecutiu, elCasal Independentista deSants va organitzar l’activitat«A Sants caguem el Tió».

Agus GiraltSants

Aquesta jornada festiva i de recupera-ció de la cultura popular catalana pre-tén reivindicar, donar a conèixer i re-cuperar la tradició de fer cagar el Tió.

La festa va tenir lloc el dissabte 20de desem bre al matí, al parc de l’Es-panya Industrial, i va aconseguir aple-

Cultura10 Gener de 2009

Sants fa cagar el Tió

El mostrador

L’1 de gener del 2009 ha entraten funcionament el nou Re-glament europeu per l’agri-cultura ecològica que subs -titueix l’antic, el qual va esta-

blir legalment les bases i les normes del’agricultura ecològica a Europa.

El nou reglament aprofundeix en elsvalors mercantils i industrials i rebaixales estrictes normes dels inicis de l’agri-cultura ecològica per facilitar a la granindústria agroalimentària el control to-tal del creixent mercat ecològic actual.Aquests són els punts més negatius:

a) Nova categoria en l’etiquetatgedels productes elaborats amb més d’uningredient per identificar un productebàsicament convencional però queconté algun ingredient ecològic.

b) Control i seguiment de la pro-

ducció ecològica amb el sistemaHACCP (anàlisi dels punts crítics) i noamb les normes tècniques establertesper cada organisme de control.

c) Eliminació de totes les normati-ves regionals o nacionals que entrin encontradicció o que superin els estàn-dards recollits en el nou reglament.

d) Aprovació de la introducció d’in-sums procedents de la química de sín-tesi en els casos que es consideri neces-sari o justificat.

e) Autorització de l’ús d’ingredientsconvencionals sota la justificació d’ab-sència del seu component ecològic.

f ) Acceptació d’un nivell de conta-minació transgènica del 0,9% en pro-ducció ecològica.

Aquest reglament constitueix unatac directe al desenvolupament del

No a l’agriculturaecològicasense principis

Cooperativa Germinal

consum realment ecològic. Diverses as-sociacions de pagesos i consumidorsde Catalunya hem començat a treballarper crear un nou segell participatiu debase associativa i solidària per una agri-cultura ecològica transformadora quereculli tots els aspectes socials, econò-mics, ambientals i agronòmics.

En aquesta línia, exigim al ConsellCatalà per la Producció Agrària Ecològi-ca un pronunciament clar i públic encontra d’aquest nou reglament i en de-fensa del valors essencials de l’agricul-tura ecològica i la seva aplicació estric-ta com a organisme certificador.

Diferents col·lectius antitransgènicsde Catalunya ens hem deci-dit a intensificar la sensibi-lització per tal d’avançarcap a una Catalunya lliurede transgènics.

Més informació:http://repera.word-

press.com/

L’acte va entusiasmar els més petits. PERE BOSI

Jordi SolerLa Bordeta

El 22 de desembre al Centre Socialde Sants es van atorgar, un any més,els trofeus al Caganer de l’Any per latrajectòria més abjecta respecte delnostre país.

Unes 50 persones van votar (sotal’atenta organització de la Coordina-dora per la Llengua Catalana) entrela dotzena de candidats, des de go-vernants com Zapatero i Montilla aescriptors com Vargas Llosa. El se-gon premi va anar a parar a mansd’Air Berlin per la seva repulsa a lanostra llengua, i el primer premi se’l va endur Manuel Fraga, per allòde penjar els nacionalistes. L’orga-nització li farà arribar un caganer.Lliurament dels premis al Centre Social de Sants. JORDI SOLER

CinquenaFirad’Artesans

Agus Giralt Sants

Per cinquè any consecutiu el barri hapogut gaudir de la Fira d’Artesans deSants. Enguany, com en la darrera edi-ció, ha tingut lloc en dates prèvies alNadal, al carrer Joan Güell. La fira, queha compartit espai amb les paradesd’arbres i articles nadalencs, ha gauditd’una gran presència de gent.

Els organitzadors han valorat aques-ta edició molt positivament, ja que hacrescut el nombre de parades i de pú-blic assistent. També destaquen unainiciativa que ha estat molt ben acolli-da: els compradors rebien númerosper al sorteig de dues paneres fetesamb productes dels i les artesanes.

Premi al Caganer de l’Any

Per una PauSense Treva

A. G. Sants

Des de fa 22 anys entitats molt diversesdels nostres barris organitzen de formavoluntària unes jornades d’activitats ientreteniments per als més petits ambla intenció de promoure la comunica-ció intergeneracional, la solidaritat, l’a-mistat i la pau.

D’una banda, a les Cotxeres s’hi handesenvolupat els tallers: de ràdio, dediables, de manualitats, de maquillat-ge, a més de pel·lícules, jocs de taula ivideojocs.

D’altra banda, s’han dut a terme di-versos actes al Casinet d’Hostafrancs,entre els quals, alguns espectacles deteatre infantils i contacontes com «Am-bulants», «Solista» i «Contes del cel».Fins a l’11 de gener, es podrà veureuna exposició organitzada pel grup ju-venil del Col·lectiu d’Artistes de Sants.

Paral·lelament, el festival ha organit-zat una recollida solidària de joguines.

Arreu

Santiago Rusiñol va definirMallorca com «l’illa de lacalma» l’any 1913 però, pas-sat gairebé un segle, podemafirmar que, de calma, n’hi haben poca, a l’illa.

Irene Jaume GambínPalma

Si bé Mallorca sempre ha estat notí-cia pel seu atractiu turístic des delsanys seixanta, en els darrers anys hapres protagonisme un concepte alqual la ciutadania no estava avesada:la cor rupció política. Atès que Ma-llorca ha mantingut un sistema caci-quil a causa del pas accelerat i sobtatde l’agricultura al sector de serveis,els casos de corrupció mai no haviensortit a la llum com en els darrersanys. Així doncs, la ciutadania s’hahagut d’acostumar a paraules comprevaricació, suborn, estafa, blan-

PSIB, BLOC i UM– en minoria davantel PP i hauria fet que Vicens poguésentrar a la presó imminentment ( jaque no gaudiria de la impunitat par-lamentària).

JAUME MATAS I EL PALAUETJaume Matas, expresident del Go-vern balear, també està en el punt demira de la Fiscalia Anticorrupció. Elmotiu és la compra i posterior reha-bilitació, quan encara era presidentdel Govern, d’un antic palauet datatal segle XVI i ubicat al centre de Pal-ma. Matas va pagar 950.000 euros,quan aquest palau en el mercat nor-mal costaria quatre milions. Anticor -rupció investiga ara com Matas, ambun sou que no arribava als 6.000 eu-ros mensuals, va poder comprar-lo irehabilitar-lo.

L’expresident no vol fer cap tipusde declaració, ni des de Mallorca nides dels EUA, on viu ara després de laderrota electoral i de tots els casos decorrupció que han afectat el seu partit.

queig de doblers, tràfic d’influènciesi un llarg etcètera que ha omplert pà-gines de diaris i notícies a la televisió.

QUI SÓN?Després del boom de casos de cor -rupció, cal fer un repàs i veure qui hiha implicat. La gran majoria de per-sones imputades pertanyen al PartitPopular (PP), però també n’hi ha delPartit Socialista de les Illes Balears(PSIB) i d’Unió Mallorquina (UM). Sifem el recompte, cinc diputats delParlament balear estan immersos enprocessos judicials. Això és un8,5%del total del Parlament però, perfer-ho més gràfic, és com si, aproxi-madament, 80.000 persones de lesIlles (amb una població d’un milió)estiguessin pendents de judici.

El cas més sonat ha estat el de SonOms (vegeu el requadre), on Barto-meu Vicens es va veure obligat a dei-xar el seu càrrec de portaveu d’UM,però no el seu escó, fet que hauriadeixat el Govern actual –format per

Gener de 2009 11

Una illa esquitxadaper la corrupció

QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS? En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

Vista del port d’Andratx, una de les poblacions on s’hi ha destapat un cas de corrupció. INTERNETSOLIDARITAT

16 anys sensePedro ÁlvarezCada mes de gener, aquesta co-lumna de LA BURXA es converteixen un petit homenatge a PedroÀlvarez i al seu pare i la seva ma-re, lluitadors incansables contrala impunitat i l’oblit.

Pedro Álvarez era un jove del’Hospitalet de Llobregat que vaser assassinat el 15 de desembredel 1992, després d’una discus-sió amb un conductor que va es-tar a punt d’atropellar la sevacompanya. Les sospites de segui-da van recaure sobre un policianacional, que va ser detingut. Encoincidia la descripció, les pro-ves balístiques i el fet de que l’a-gent era habitual de la zona onvan passar els fets. Fins i tot vaser identificat per l’única testi-moni. Malgrat tot, finalment elpolicia va ser alliberat i es va tan-car el cas per falta de proves.

16 anys després, encara es de-mana que es reobri el cas. El diadel seu assassinat es va convocaruna manifestació per exigir justí-cia i recordar que tothom po-dem ser víctimes dels abusos depoder.

L’SGAE ha estatmultada per tenirdetectius que esdedicaven a es-piar a les bodes idenunciar les sa-les que punxavenmúsica i no paga-ven el cànon.

Crida l’atencióque nombroses ci-

clistes s’haginqueixat de multesimposades per laGuàrdia Urbana.

La raó: haver pas-sat un semàfor en

vermell.

... i multes que no s’entenen

Multes merescudes...

Cas Son Oms

El 2007, la Fiscalia Anticorrupcióva començar a investigar el casde la venda de terrenys del polí-gon de Son Oms arran d’una de-núncia de l’empresari ÁngelOchando. A la trama sembla quehi ha implicats Bartomeu Vicens iMaximilià Morales (d’UM). Aques-ta va consistir en el cobramentd’una comissió milionària per larequalificació de terrenys rústicsen sòl industrial. El pagament dela comissió es va fer a travésd’una empresa fantasma anome-nada Metalumba SL.

Cas Palma Arena

El velòdrom Palma Arena, impul-sat pel govern Matas, ja comen-ça a ser investigat. L’obra, queestava pressupostada en 46,4 mi-lions, va acabar costant-ne mésde 100. L’arquitecte de l’obra vadeclarar al jutge que el Governvolia inflar el pressupost i queles obres, en realitat, no valenmés de 30 milions. El novembre,una comissió jurídica va analitzarles instal·lacions del velòdromper tal de veure l’estat de lesobres i tenir més dades amb vis-ta a un futur judici.

Cas Cavallistes

Aquest cas va implicar 14 càrrecsmunicipals del PP, però el princi-pal acusat va ser Sebastià Vidal,exbatle de Ses Salines. Vidal vainiciar una trama per legalitzarla seva casa, construïda en sòlrústic, a través d’una declaraciód’interès social del Consell Insu-lar com a seu de cavallistes. Peraixò, alguns batles propers vancertificar l’activitat d’aquestaseu. Fiscalia va demanar 126anys de presó per a tots els im-putats, però fa escassament unmes tots han quedat absolts.

parlar amb el president i amb el Josep Lluís, el membre de la directiva ques’encarrega de l’equip femení, i ensva portar al Sants.

Ara esteu a la tercera posició.Com veieu l’any?Molt bé, molt bé. Tenint en compteque els partits que han anat pitjor hanestat els que hem jugat contra les queestan primeres a la classifiació, anembé. A més, a part de les quatre queveníem del Polvorí i d’una altra noiaque jugava a la Guineueta, la resta denoies vénen de jugar futbol-7. Siaquest any no pugem, l’any que ve se-gurament serà possible, perquè esta-rem millor.

Com compagines la teva vida pro-fessional amb el futbol?Treballem molt, i a més els diumen-ges juguem… No vivim del futbol, enabsolut. I pel que fa als entrenaments,abans eren tres vegades a la setmana,però ara ja només en fem dos, dime-cres i divendres, perquè la majoria deles jugadores treballa, i és un ritmemolt fort.

És capitana de l’equip femeníde la UE de Sants. L’històricclub sanstenc, nascut el 1922,va engegar fa tres anys l’equipfemení de futbol. I semblaque va camí de l’ascens.Aquesta temporada gairebés’ha renovat per complet, i java tercer en la classificació.Després del darrer partit de2008, en què va acabar fent13 gols al CF Badalona B, LA

BURXA va conversar-hi.

Jordina Sánchez AmatCamp de la Magòria

Quina és la teva trajectòria futbolística?Al Paraguai ja jugava al futbol. Hi jugodes de petitona, des dels 7 anys, peròvaig començar amb el futbol-11 als 15.

Fa gairebé dos anys que sóc a Bar-celona. Aquí vaig començar a jugar alPolvorí, també a futbol-11. Desprésvaig sortir d’allà i vaig venir al Sants,on estic molt contenta. Quasi la majo-ria som llatines, i ens entenem moltbé. De fet, tan sols una jugadora ésd’aquí.

Ser de països diferents repercu-teix en el joc? Noteu que teniumaneres diferents de jugar? Ho estem fent molt bé, perquè l’en-trenament en aquest sentit ajudamolt. És una mica complicat, perquèen ser de països diferents hi ha noiesque juguen d’una manera, d’altresque ho fan d’una altra, però anem mi-llorant amb l’entrenament. A poc apoc ens anem coneixent. Si aquestany no pugem, l’any que ve estaremmillor. A més, la majoria seguirem alSants, perquè estem molt contentes.

Com vas arribar al Sants?Jo volia canviar d’equip. Volia conèi-xer altra gent, un altre ambient, peraixò vaig sortir del Polvorí. Vam serquatre noies, les que vam deixar-lo.Teníem un amic de l’Uruguai que va

Com veieu la rebuda de les perso-nes? Us sentiu acollides? Sí, ens hi sentim molt bé, aquí. A més,juguem a les 10, abans dels nois, quejuguen a les 12, cosa que no era així.I es nota. Hi ha més gent que ens dó-na suport, i això motiva.

A Catalunya, veieu que hi ha inte-rès en el futbol femení? Com hoveus en comparació del teu país?Ho veig millor que allà. Hi ha més su-port, tot i que al meu país també n’hiha, però no tant com aquí. Hi hamolts equips que ens donen allò quenecessitem per jugar.

I d’afició?D’afició no n’hi ha tanta... Hi ha moltsuport des de dalt, però no tant del’afició. Part dels dirigents sempre es-tan pendents de les noies, quan te-nim lesions, quan hi ha problemes,etc. És una situació curiosa, i no séquina explicació pot tenir, però és elque he observat.

Com us porteu amb la resta d’equips?Hi ha equips que ens han tractat moltmalament al camp, perquè com t’hedit la majoria som llatines, i hi haequips que ens han dit de tot. El se-gon partit que vam jugar a casa ensvan tirar pel terra, dient coses que nohavien de dir. Això els vaig dir a lesnoies, que sentiríem de tot, perquè hiha gent que no sé... Deu ser perquèsom llatines. Nosaltres demostrem alcamp que podem, i ja està.

Al camp s’hi sent de tot, hi ha gentque et busca perquè reaccionis, hi haequips que ens diuen de tot. Però hiha coses que no es poden dir.

Tothom la coneix pel sobrenom de Susi, que ja li ve dels seus pares. JORDINA

«Des de dalt síque hi ha méssuport que al meupaís, però no hiha tanta afició»

«Si aquest any nopugem de catego-ria, l’any que vesegurament jaserà possible»

«Alguns equipsens han tractatmolt malamental camp perquèla majoria dejugadores somllatines»

GRACIELA CAROLINA IBARRA, ‘SUSI’:

En aquesta Burxa hi han col·laborat:

Gemma Parera Álvarez, Pau Canela Barrull, BernatCosta, Jordina i Laia Sánchez Amat, Carme Roselló,Ester Rams, Anna Farré, Irene Jaume, Agus Giralt,Albert Ricart, Jordi Soler, Albert Garcia, JordiEsteban, Ignasi Mangue, Lancelot, Núria May Masnou,Natàlia Ramos, Cooperativa Germinal, CasalIndependentista de Sants, Comissió de Veïns de laBordeta, Assemblea de Can Vies, Àlex Tisminetzky,Ivan Manolín, Karles Sànchez, Joan Costa, Mohamed,Samuel Palacín i Fàbregues, Cor de Carxofa i PereBosi.

Aquesta publicació té una llicència CREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.ca o envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció que es troba cada dilluns al vespre al CSA Can Vies (c. Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Gener de 2009

[DIMECRES 14 de gener]20.00 | Xerrada de la campanya depenes multa [Lloc: Can Vies]

21.00 | Sopador [Lloc: Can Vies. Organit-za: Can Panxeta]

[DIVENDRES 16 de gener]18.30 | Cafeta solidària amb enFranki. [Lloc: Can Vies. Organitzen: Assem-blea de Joves de Sants i Assemblea de Jovesde les Corts]21.00 | Divendres Faràndula aSants: concert de Xazzar [Lloc: Casinetd’Hostafrancs. Organitza: Assemblea de Barride Sants]

[DIMECRES 21 de gener]21.00 | Sopador [Lloc: Can Vies. Organit-za: Can Silvània]

[DIJOUS 22 de gener]18.30 | Cafeta dels Jóvens de lesTerres de l’Ebre [Lloc: Can Vies]

[DIVENDRES 23 de gener]18.30 | Cabaret. Marató d’especta-cles [Lloc: Can Vies. Organitza: Teatraviesas]

[DISSABTE 24 de gener]18.30 | Marató de cinema [Lloc: CanVies. Organitza: Negres Tempestes]

[DISSABTE 31 de gener]18.30 | Cafeta. [Lloc: Can Vies. Organitza:Ràdio de Sants Ona Lliure]

JORNADA DE SUPORT A CUBA:[DISSABTE 10 de gener]17.00 | Passi de la pel·lícula Che, elargentino19.00 | Xerrada sobre la situacióactual a Cuba a càrrec d’un membre de la Brigada CatalanaVenceremos22.00 | Cafeta amb música cubana,entrepans i mojitos[Lloc: Can Vies. Organitza: Assemblea deJoves de Sants]

PUNT D’INFORMACIÓ LABORAL:[TOTS ELS DILLUNS de gener ]19.00 | Assessorament laboral finsa les 20 h [Lloc: Centre Social de Sants.Organitza: Assemblea de Barri de Sants]

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPEN DEN TISTA Premià, 31 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants.org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta