diari de sant cugat 855

Divendres, 21 d’abril del 2011

Inclou la sobrecoberta de Sant Jordi

Els parcs urbans constitueixen un dels béns més preuats a Fons _Pàg. 4 i 5

DiarideSantCugatSetmanari inDepenDent De l’actualitat Santcugatenca www.diaridesantcugat.cat núm. 855 any XiX 1,95 €

VolS EntradES pEr a lES darrErES EStrEnES dE la CartEllEra? Club dEl SubSCriptor _pàg. 46

Fem Vallès vol impulsar el fet productiu de la zona

Debat públic sobre polítiques culturals de Sant Cugat

Dijous 28 d'abril, a les 19.45 hAl vestíbul del Teatre-Auditori Sant Cugat

Jordi Joly: “L’actitud del PSC amb la liquidació del 2010 quasi frega el ridicul”

la Ciutat _Pàg. 21

El conflicte intern de la secció local d’ERC acabarà als jutjats

la Ciutat _Pàg. 20

La gestora del cementiri no compleix la sentència pel desnonament irregular

el Poble _Pàg. 7

Crítica Mercè Conesa: “La mala gestió d’alguns polítics és el que ens ha portat fins a la situació de crisi” pacte Els empresaris locals s’adhereixen a la plataforma Economia _Pàg. 24

Enguany, la Setmana Santa farà de Sant Jordi un dia més tranquil i amb menys aglomeracions #ARXIU

antoni abad “Sumar vol dir fer-se gran, créixer i millorar. Sumar el fet productiu és una manera de fer país”

FrEdEriC boix “Coincidim amb la plataforma Fem Vallès que és necessària la unitat dels empresaris”

Més de vint santcugatencs publiquen obra per Sant JordiCultura _Pàg. 36

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

2 | Publicitat

www.mediamarkt.esHorari de dilluns a dissabte

10:00 – 22:00

MEDIA MARKT SANT CUGATSant Cugat Centre ComercialAv. Via Augusta 2-1408174 Sant Cugat del VallèsTel: 935 83 52 00Fax: 935 83 52 09

Subscriu-te i rebràs les nostres novetats

www.mediamarkt.es

Ofertes vàlides del 21 al 28 d'abril del 2011. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics). Preus

expressats en euros.

Registra’t a www.mediamarkt.es amb el teu tiquet de compra des del 31/03 fi ns el 12/05 i entraràs en el sorteig del client d’or. El guanyador tindrà 2 minuts sencers a una botiga Media Markt per emportar-se tot el que pugui agafar amb les seves pròpies mans. I a 100 persones més els tornarem l’import de la seva compra en una targeta regal. Més informació

i bases del concurs a www.mediamarkt.es

RRRRRReeeegggggR iissststtra’ra’’a t aa www medidiamarktktkktkttktkkt esesss aambbb eb ell teueu tiqquetett dddeddedededededede cocoooooommmpprprra da deesessse dell 313131311111111/03/03/03/03/03/03/0303030303030303303/03/03 fifififififififififififififififififins el 12/05 i enntrnnn aararràrààààss eeeees eennn eeeel sll sssssssssorororororrrtrtrttttorororoo eig del clililieieieieieiennnt d’or El guuuuuaaaaaannnnnnyyyayadddddooooororrrrd tttindrddrdrrrràà 2ààààà minutss sencencencncncncncncnceersers aa unannnn bobboboboboboooooootigtigtigtigggggtigtigtigtiggtigtigttigtigaaaa

Aconsegueix els 2 minuts d'or i emporta't tot el que vulguis!

MEDIA MARKT SANT CUGAT

PREU INSUPERABLEPREU INSUPERABLE PREU INSUPERABLE

VINE A GAUDIR DE LA FIRA DE ST. JORDI A MEDIA MARKT

SANT CUGAT

PREU INSUPERABLEPRPPPRPRPRPRPRPPPRPRPRPRPRPRPRPRPRPRPRRPPRRRRRRREEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEPREU INSUPERABLE


Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

Sumari | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 15 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 28 | Cultura_ 36 | 3

El Teatre-Auditori es va tenyir de vermell per donar cabuda a la Cantata del nen trapella, en què van participar 550 nens de segon de primària de les escoles públiques de Sant Cugat. A l’audició es va poder sentir la veu dels infants de les escoles Catalunya, Collserola, Ferran i Clua, Gerbert d’Orlhac, Joan Maragall, la Floresta, l’Olivera, Pins del Vallès, Pi d’en Xandri, Turó de Can Mates i Ciutat d’Alba. •

La veu dels petits de Sant Cugat

caçadors d’imatges

l’ascensor


K-Gat

A mitjan febrer l’Ajunta-ment va emetre una execu-ció de sentència que insta-va l’empresa concessionà-ria del cementiri a identificar mitjançant ADN les restes del nínxol familiar de Rosa-rio Sánchez, que van des-nonar de manera irregular ara fa quatre anys. Disposa-ven de quinze dies, i a hores d’ara, més de dos mesos després, Rosario Sánchez no té cap notificació oficial de l’empresa.

GESTIÓ INTEGRAL CEMENTIRIS INCOMPLIMENT DE SENTÈNCIA

CREu RojAPrOjECTE kITS DE SuPOrT SOCIAL

Des que a finals de l’any 2009 la Creu Roja va esten-dre a la ciutat el projec-te de kits de suport social, ha repartit un total de 764 paquets entre lots alimen-taris, higiènics i de material divers. L’entitat va entendre que més enllà de la impor-tant tasca que desenvolupen en països del Tercer Món, aquí a casa també hi ha per-sones i famílies que ho pas-sen malament arran de la crisi.

a Fons _Pàg. 4 I 5

Espais verds dins la trama urbana

Economia _Pàg. 25

El Mercat de Pere San crea una targeta per als clients

Opinió _Pàg. 16

Josep Maria Figueres: “Identitat i eleccions”

el Poble _Pàg. 6

La demanda de lots de Creu Roja es multiplica per dos

Esports _Pàg. 28

El Torneig de Futbol Base de la PB Sant Cugat, en marxa

la Ciutat _Pàg. 22 I 23

Entrevistem l’alcaldablepel PP, Jordi Carreras

Cultura _Pàg. 36

Les novetats editorials dels autors santcugatencs

l’enquesta dels lectors

40%No

60%SÍ

PREGuNTA D’AQuESTA SETMANA:Celebrarà Sant jordi a Sant Cugat o ho farà a Barcelona?

Vota a: www.diaridesantcugat.cat

Participa en les celebracions que es fan durant la Setmana Santa?

sumari 03/10/2009

per Eloi Alegrewww.eloialegre.com


4 | Editorial_ 3 | a Fons | el Poble_ 6 | Lectors_ 15 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 28 | Cultura_ 36


La Ciutat deLs PaRCs

Si per Setmana Santa teniu la sort de quedar-vos a Sant Cugat i esteu avorrits de fer sempre el mateix, molt a prop de casa teniu una bona alternativa. Sant Cugat és una de les ciutats més ver-des de Catalunya. Quasi la

meitat del seu terme municipal pertany al Parc Nacional de Collserola, però a ban-da d’aquesta gran joia, Sant Cugat disposa de 14 parcs urbans més un de nou en con-trucció. Collserola a part, la zona verda més àmplia del territori santcugatenc és la suma de dos parcs: el Central i el del Turó

de Can Mates. Junts formen més de 300.000 metres quadrats i (ara que la ciutat ja està dibuixada del tot) són un autèntic pulmó verd que travessa la ciutat. També generen una bona part d’àrea verda la franja de terreny que va des del Parc de Can Vernet fins el Parc de l’Arborètum. Entre mig pràctiment no cal abandonar la zona verda si es travessen els jardins del Monestir i el Parc Ramon Barnils. Aquests quatre emplaçaments són una altra franja natural que desemboca a l’entrada de Collserola, a la zona del Torrent de Llaceres, on està dibuixada la ronda Sud, que ha de servir per tancar del tot la mobili-tat de la ciutat.

Un nou parc de Mira-sol a ValldoreixLa nova pista verda a Sant Cugat ja està en marxa. El Govern municipal va aprovar a principis de març l’arranjament del primer tram del que serà el Parc de Sant Cebrià. Està previst que uneixi l’estació dels FGC de Mira-sol i el CAP de Valldoreix i que quedi comprès entre l’avinguda de Bilbao, el car-rer de Miranda del Vallès i el passeig d’Ola-barria. El parc transcorrerà per la part en què la autopista C-16 se soterra al pas per aquest dos indrets.La primera part que s’arranjarà tindrà un camí que recorre el parc i dues placetes

enjardinades, una de les quals amb espai per a jocs infantils. Al costat del camí es plan-taran grups d’arbres i arbustos entre prats verds de tipus mediterrani. A més, aquesta franja verda de terreny que-darà acoplada al Parc de Can Gatxet (davant de l’arxiu Nacional de Catalunya) i farà pos-sible que l’estació de Sant Cugat, Mira-sol i Valldoreix estiguin pràctimanet connecta-des entre si per parcs urbans. Per a aquells que vulguin refrescar la memò-ria de la ubicació i les característiques de cadascun dels parcs de la ciutat, el quadre de la pàgina següent en fa un repàs exhaus-tiu. Gaudiu-ne i... bones vacances! •

SANT CUGAT ÉS UNA CIUTAT CONEGUDA ARREU PER SER UNA DE LES MÉS VeRDeS DE CATALUNYA. LA GRAN OFERTA DE PARCS URBANS CONSOLIDEN EL MUNICIPI COM UN INDRET RIC PER DeSCOBRIR LA FLORA I LA FAUNA AUTÒCTONS O SENZILLAMENT PER PASSEJAR I RELAXAR-SE NO GAIRE LLUNY DE CASA.

el pulmó el Parc Natural de Collserola és la joia de la ciutat pel que fa als espais verds #ARXIU

a Fons espais verds dins la trama urbana#TEXT:

Joan Ramón Armadàs#TEXT:

Mariona Sagalés

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 21 d’abril del 2011

Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | 5

La seva peculiar altitud fa d’aquest lloc un punt de guaita natural que permet veure Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el Montseny. Per la zona més baixa i humida del parc transita el torrent d’en Saladrigues. Aquest parc, que destaca per la seva quietud i tranquil·litat, se situa a la frontera entre Valldoreix i la Floresta.

m2

Pins pinyoners, pollancres i xiprers.

16.130 m2

PARC DE LA PINEDA DE SALADRIGUES DE VALLDOREIX

Situat davant de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), aquest lloc disposa d’una àrea infantil. El parc inclou un itinerari per l’interior que s’acompanya de bancs per poder seure i disfrutar de la tranquil·litat de l’entorn. L’àrea surt dels túnels de Vallvidrera i finalitza a l’avinguda de Can Picanyol.

m2

Roures, alzines, magnòlies, arbres de l’amor i prunera de jardí.

26.425 m2

PARC DE CAN GATXET

El parc coexisteix amb una gran escultura en homenatge a Antoni Gaudí, visible des de gairebé tots els punts d’aquest lloc i que encapçala un passeig, totalment arbrat, que uneix l’avinguda del Pla del Vinyet amb la rotonda del Centre Borja. A la zona també hi ha un parc infantil que té una font.

m2

Hi destaquen les alzines, els pins, els roures i els avets.

36.800 m2

PARC DE L’ARBORÈTUM

El parc que dóna nom al periodista santcugatenc de més relleu s’ha convertit en un punt de trobada de les famílies, ja que aquest indret a mig camí entre l’Ajuntament i el Centre Cultural de la ciutat compagina una part arbrada i gespa amb un altre apte per practicar esports i un parc infantil.

m2

Els pollancres caracteritzen el parc, i hi ha plataners i xiprers.

13.900 m2

PARC RAMON BARNILS

L’imponent pont de Can Vernet, que data del segle XIV i que està situat en aquest parc, permet conèixer part de la història de la ciutat. En aquest parc, al costat de l’escola el Pi d’en Xandri, hi ha una zona de jocs per a nens i nenes i diverses pistes de colors per anar amb bicicleta.

m2

La vegetació pròpia de les riberes és present al parc.

107.290 m2

PARC DE CAN VERNET

El parc destaca per albergar un dels emblemes de la ciutat, el Pi d’en Xandri. Porta d’entrada de Collserola des de Sant Cugat, és el lloc preferit pels santcugatencs i les santcugatenques per practicar esports a l’aire lliure. A la zona també es pot trobar l’edificació fortificada de la Torre Negra, que dóna nom al lloc.

m2

A la zona viuen els arbres típics del bosc mediterrani.

1.600.000 m2

PARC RURAL DE LA TORRE NEGRA

Els dos parcs constitueixen les dues zones ajardinades urbanes més grans que hi ha a la ciutat. El parc central comença al centre de la ciutat i s’uneix al parc de Can Mates, que finalitza molt a prop de l’estació de FGC a Mira-sol. En tota aquesta gran àrea hi ha carril bici, zona infantil, pistes esportives i horts urbans, entre d’altres.

m2

Pins, plataners, pollancres, aurons, pruneres, roures...

Parc Central: 62.024 m2

Can Mates: 255.541 m2

PARC CENTRAL I TURÓ DE CAN MATES

Aquest parc, que se situa al barri de Can Magí, és travessat per una riera, que alhora caracteritza l’arbrat que hi viu i permet que encara es pugui veure algun petit mamífer típic d’aquests ambients de ribera. L’indret inclou una àrea de jocs infantils.

m2

Hi habiten roures, alzines, pollancres pinedes i àlbers.

61.199 m2

PARC DEL TORRENT DE FERRUSONS

Des d’aquest parc es poden admirar vistes de la ciutat i també de Collserola, el Montseny, i fins i tot, de Montserrat. La creu del terme, que s’eleva en aquest punt del barri de Coll Favà, posa èmfasi en el passat de la ciutat i senyala l’antic camí de Sant Cugat a Sabadell.

m2

En aquesta zona destaquen els pollancres.

17.805 m2

PARC DEL MIRADOR DE COLL FAVÀ

El lloc acull una gran àrea de jocs per a nens i nenes justament enmig del parc, que és a l’entrada de la ciutat per Cerdanyola i al final de la rambla del Celler. El verd és la carta de presentació d’aquest parc, que està creuat per la riera de Sant Cugat i que disposa de dos ponts.

m2

Vegetació típica de ribera, com àlbers, lledoners, freixes...

64.800 m2

PARC DE LA POLLANCREDA


6 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble | Lectors_ 15 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 28 | Cultura_ 36


Els pastissers esperen igualar les vendes de mones a les de l’any passat

Celebració _Pàg. 8

Ha passat:Una delegació de comuns d’Andorra s’interessa pels quioscos d’informació multimèdia (QIM)Més informació: www.diaridesantcugat.cat

el Poble

AjudA. La Creu Roja ha duplicat l’entrega dels ano-menats kits de suport soci-al a Sant Cugat aquest any. Des que es va posar en mar-xa el servei, l’entitat n’ha repartit 764. Aquests lots es divideixen en tres àre-es: aliments, material esco-lar i productes higiènics, i estan preparats per cobrir les necessitats dels nadons, de les famílies i de la gent gran. Els lots van comen-çar a repartir-se el setem-bre de 2009. “Nosaltres tre-ballem amb l’ajuda huma-nitària i col·lectius d’altres països que requereixen aju-da. En aquell moment vam començava a notar que els col·lectius que tenim al vol-tant estaven començant a partir una situació que requeria ajuda i es va optar per aquests lots, adaptats al col·lectiu concret”, ha explicat el coordinador comarcal de Creu Roja a Sant Cugat, Rubí i Valldo-reix, Xavier Royo, que ha indicat que aquest projecte constitueix “un ajut pensat per a dos o tres mesos, men-

La demanda de lots de Creu Roja augmenta un 50%

Pla. L’entitat té en marxa aquest servei al municipi des del setembre del 2009. La iniciativa té l’objectiu d’ajudar a alleugerir la situació econòmica de les persones que es troben en risc d’exclusió i que estan derivades pels Serveis Socials

Famílies i persones a l’atur configuren el perfil dels beneficiarisL’entitat continua treballant per seguir donant el servei el 2012

tre els usuaris estan solucio-nant una situació puntual”.

En total l’entitat treballa amb un total de 12 catego-ries de lots en funció de les necessitat de les persones sol·licitans i que deriven a la Creu Roja des de l’àrea de Serveis Socials de l’Ajunta-

ment. Famílies i persones a l’atur configuren el perfil dels beneficiaris d’aquesta ajuda, que Creu Roja pre-veu continuar durant el 2012. “La nostra idea és pre-parar-nos perquè aquest pro-jecte pugui continuat durant l’any que ve i es treballarà

una voluntària prepara un dels lots d’aliments a la seu que Creu Roja té a Sant Cugat #ARTUR RIBERA

Mariona Sagalé[email protected]

per continuar entregant els lots. Encara no sabem pre-veure si la demanda anirà a més o s’estabilitzarà”, pun-tualitza Royo.

Nadó, el més demandatEls lots que més es repartei-xen, que s’entreguen amb una periodicitat mensual, són aquells relacionats amb els infants, sobretot pel que fa a la higiene, l’alimentació i els bolquers per a nadons: “els bolquers són una des-pesa important per a les famílies que estan en situa-cions delicades i que tenen nadons, ja que han de com-prar bolquers als preus que van”.

Els paquets d’aliments constitueixen els segons lots més demandats, algu-nes de les persones que els utilitzen són beneficiaris alhora del servei de rebost de Càritas, tal com assenya-la el coordinador de l’enti-tat solidària.“Potser algun usuari complementa amb aquesta ajuda el que ja està rebent de Càritas. Les perso-nes que normalment van a Càritas tenen un problema que ja està més cronificat”.

La implicació de totsLa Creu Roja s’encarrega de coordinar l’entrega dels lots, que es costegen amb els fons de solidaritat de l’entitat, composta per totes les ofici-nes de Creu Roja. A més, l’or-ganisme té el suport d’altres entitats, com les adminis-tracions públiques (a Sant Cugat, hi col·labora l’Ajun-tament), empreses i aporta-cions ciutadanes. •

12kits de suport social té l’entitat solidària dividits en: aliments, material escolar i productes higiènics.

“Els bolquers són una despesa important per a les famílies amb nadons, que han de comprar bolquers al preu que van”TONI RAMON coorDinaDor comarcal crEu roja



La Floresta

Sembla mentida com, per als que vivim al casc, la Floresta en la seva

immensitat de territori i d’espai ens és una desco-neguda. Tanta vida, tan-ta natura i tantes possibi-litats que no aprofitem. I quan ho fem, pensem: hi tornarem! Per Sant Josep una colla d’amics ens vam proposar amb calma anar-hi. Tot passejant vam des-cobrir carrers amb puja-des i baixades, estrets i amples, asfaltats o de ter-ra, botigues de barri, cases noves al costat de les de construcció a precari i ser-veis que van augmentant. Un districte perdedor que en un dels molts itineraris convida a sortir de la pla-ça de Pere Planas i pel car-rer del mateix nom arri-bar a la carretera que puja a les Planes passant per

Can Flo. La perspectiva, quan queia la tarda, de Montserrat i Sant LLorenç al nord i el nostre massi-ficat Vallès als peus es va presentar magnífica en una època en què l’atmos-fera és molt neta. Al fons contemplàvem el sol com queia i les llums que a poc a poc s’encenien. Abans, des de l’estació dels FGC, l’autobús de barri ens por-tà fins a la zona de sorti-da. En general els fem ser-vir poc en aquesta neces-sitat que tenim de cotxe o, més positivament, d’anar amb bici o a peu. Avançà-vem pel camí i la descober-ta era constant. Ja quan el dia enfosquia, la lluna pro-pera i plena sortia per dar-rere la serra de Collsero-la. Espectacular!. Ales-hores ens vam adonar de la sort que teníem. L’au-tobús ens tornà a reco-llir per acostar-nos al casc. Sorpresos vam que-dar de tot. Noves propos-tes poden sortir si anem a les Planes o a altres zones bastant descone-gudes del poble. •

La lluna plena sortia per darrere de Collserola. Espectacular!

[email protected]

plaers Santcugatencs

FRANCESCCARBÓ

dESnonamEnt. A la Rosario Sánchez fa quatre anys li van obrir el nínxol familiar i li van llençar a la fossa comuna les restes que hi havia dels seus sogres. Durant aquest temps, ha passat un calvari fent trà-mits administratius i jurídics, posant-se en contacte i anant darrere de l’Ajuntament i de l’empresa gestora del cementi-ri i rebent silenci com a respos-ta; fins que va poder demostrar l’any 2009 que el desnonament no va seguir els procediments legals necessaris.

Després de dos anys més de tràmits i sense cap resposta de Gestió Integral de Cementiris, a mitjan febrer d’aquest any l’Ajuntament va emetre una execució de sentència que ins-tava la concessionària a iden-

aquestes accions: “El cementi-ri es riu de nosaltres i de l’Ajun-tament”, assegura. Tot i això, sí que ha rebut una trucada de la concessionària assegurant que un laboratori contactaria amb ella per fer les probes d’ADN; però de moment no té notícies d’aquest laboratori. Per la seva

tificar de manera fefaent les restes, amb anàlisis d’ADN, i a oferir un nínxol de condicions similars en un període màxim de quinze dies. Aquest temps ja ha passat i Rosario Sánchez encara no ha rebut cap notifi-cació oficial per part de l’empre-sa sobre quan es duran a terme

Entre els anys 2004 i 2008, molts dels 250 desnonaments van ser irregulars #ARXIU

banda, l’Ajuntament no aca-ba d’entendre per què el procés s’està retardant tant i està anant tant lent, i els Serveis Jurídics estan estudiant si obrir un expe-dient o amonestar Gestió Inte-gral de Cementiris, en cas que la situació no avanci.

Sánchez ha explicat al DIARI DE SANT CUGAT que hi havia molta gent en la mateixa situa-ció que ella, però que han tirat la tovallorla pel “desgast eco-nòmic i psicològic” a què s’han vist sotmesos per part de Gestió Integral de Cementiris i l’Ajun-tament. Una dels fets que més lamenta és que des que es va demostrar que el procediment de desnonament era irregu-lar, l’empresa gestora ha inten-tat en diverses ocasions tornar unes restes a la família Sánchez però sense fer cap proba d’ADN. “Com volen que confiï en una empresa que m’ha fet passar tot aquest calvari?”, es pregun-ta Rosario.

El gener del 2010, el DIARI DE SANT CUGAT va destapar que durant el període 2004-2008, la majoria dels 250 desnonaments que es van fer al cementiri es van dur a terme de manera incor-recta. •

A hores d’ara, l’empresa no ha fet cap moviment oficialL’Ajuntament estudia si obrir un expedient o amonestar l’empresa

Bernat [email protected]

La concessionària del cementiri es desentén de les sentènciesExecució. A mitjan febrer, l’Ajuntament va emetre una execució de sentència que instava a l’empresa a identificar i a restaurar les restes d’un nínxol en un període de quinze dies

dEmanda. Els treballa-dors del CAP de Sant Cugat s’han concentrat per dema-nar al Govern que aturi el pla de retallades anunciat per la Conselleria de Sani-tat. “En primer lloc nosal-tres no volem retallades”, ha indicat la membre del comitè d’empresa, Esther Rodríguez, que ha asse-gurat a DIARI DE SANT CUGAT que la tisorada que l’executiu català pretén fer té per objectiu fomentar la sanitat privada, ja que “hi

haurà moltes més llistes d’espera, també als quirò-fans, i això farà que la gent s’hagi de buscar la vida per una altra banda”.

Més mobilitzacionsRodríguez ha avançat que el comitè d’empresa no des-carten fer noves mobilitzaci-ons si el Govern no concreta l’afectació d’aquesta retalla-da. “De moment no en sabem res, perquè no ens han dit res, però pel que veiem afec-tarà el personal suplent, tant els metges com els admi-nistratius”. La membre del comitè ha argumentat que la conselleria ajorna set-mana rere setmana la con-creció del pla i que els comi-tès d’empresa dels diferents CAP “estan posant sobre la taula qüestions de retallar per unes altres bandes, en què que possiblement s’es-talviaria més que com ho volen fer”.

Sense afectacionsLa concentració, organit-

zada per Comissions Obre-

La plantilla del CAP es concentra per demanar com afectarà la retallada

Els treballadors es van concentrar a l’exterior de l’equipament #A.R.

El comitè d’empresa no descarta noves mobilitzacions

res (CCOO) i el Sindicat d’In-fermeria i Sanitat (SATSE) i Metges de Catalunya, va reu-nir més d’una trentena de membres de la plantilla, que es van reunir a l’exterior del centre del carrer de la Mina. La paralització de l’equip de treballadors es va fer una vegada van acabar les visites programades i les consultes i durant la concentració no es va deixar de prestar ser-veis, ja que es va fer entre les dues i les tres del migdia del dimarts 12 d’abril. “La con-centració es va fer per infor-mar, no per afectar l’usuari” va dir la membre del perso-nal sanitari.

A banda d’aquesta rei-vindicació, al CAP ja fa un quant temps que es repar-teixen fullets que expliquen les retallades que vol portar a terme el conseller de Sani-tat, Boi Ruiz, i que es recu-llen firmes contra la retalla-da, cosa que “ha interessat els usuaris del servei sani-tari”.

_M.S.M.

“El cementiri [l’empresa Gestió Integral de Cementiris] es riu de nosaltres i de l’Ajuntament”roSario SánChEz aFectaDa peLs Desnonaments

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.catDivendres, 21 d’abril del 2011

8 | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura

Elogi de la veritat

Aquest Sant Jordi, que per cert ja és aquí, tornarà a ser la gran diada de la

festa i de la cultura. Seran un bon grapat d’hores con-sagrades a passejar entre les paradetes de llibres i de roses, triant i badant, sen-se pressa. Els enamorats es diran paraules dolces a cau d’orella, els nens juga-ran a perdre’s entre la gen-tada i els llibreters i les flo-ristes faran caixa. A Sant Cugat, i a qualsevol poble, vila o ciutat de tota la nos-tra geografia. Aquest dia tan simbòlic ja s’ha con-vertit en tota una institu-ció, en una jornada autèn-tica, veritable. Acabo de publicar el meu darrer lli-bre de versos, Elogi de la veritat, una reflexió poèti-ca i filosòfica a l’entorn del

que significa dir la veri-tat i viure autènticament en ple segle XXI. I pre-cisament inicio el llibre amb una lúcida reflexió d’Orwell “en aquest temps d’engany dir la veritat és revolucionari”. Sóc dels que creuen que algunes idees com aquesta ens fan pensar que vivim en un món capgirat, on tot allò que hauria de ser habitu-al i normal esdevé rar i poc comú. Però és ben evi-dent que festes com aques-ta de Sant Jordi segueixen connectant-nos poderosa-ment amb el jo més verita-ble que tots duem a dins. Per això, cal que procla-mem entre tots plegats un encès i apassionat elogi de la veritat, de la parau-la ben escrita i de la flor ben aromàtica, perquè les coses tornin allà d’on no haurien d’haver-se mogut mai. Visca Sant Jordi, vis-quin els llibres i les roses, i visquin els nostres alegres i lluminosos carrers i pla-ces santcugatencs, de nou un any més, plens a vessar d’ànimes veritables. •

Aquest dia tan simbòlic ja s’ha convertit en tota una institució

[email protected]

good newsDAVIDESCAMILLA

CelebrACió. Les pastisseri-es preveuen que les vendes de les mones de Pasqua d’aquest any es mantindran com en les de la campanya de l’any pas-sat. “Esperem tenir unes ven-des iguals, perquè és una tradi-ció molt arrelada”, ha explicat Jaume Sàbat, mestre pastis-ser de la pastisseria Sàbat, que ha indicat que el cap de setma-na es treballarà tota la nit per cobrir la demanda; arriba a fer més de 1.500 pastissos i 750 figuretes. Les mones decorades amb personatges com la Hello

Kitty, el Bob Esponja o els relaci-onats amb les pel·lícules de Dis-ney i les temàtiques com el fut-bol continuen en un lloc desta-cat dins del rànquing de les més venudes. Tambés les de xocola-ta i les de trufa continuen sent les preferides seguides de les de mantega i, en menor mesura, les de gema i fruita confitada.

Sàbat ha augurat, a més, que aquest any la coincidèn-cia de Sant Jordi amb el pont de dilluns de Pasqua farà que “les dues diades perdin protagonis-me”. Aquest any els preus de les mones oscil·laran, de mit-jana, entre els 23 euros el qui-lo a les fleques i els 36 euros de les pastisseries.

les mones fan les delícies de petits i no tan petits #A.RIBERA

_Redacció

Els pastissers esperen mantenir la venda de mones

Mantenen que la coincidència amb Sant Jordi deslluirà la diada

ConCert. La tradicional cantata, que cada any inter-preten els nens i les nenes que cursen segon de primà-ria a les escoles públiques de Sant Cugat, va reunir més de 550 infants. A l’audició, celebrada durant el matí del dimecres 13 d’abril al Tea-tre-Auditori, els estudiants dels onze centres educatius públics santcugatencs van interpretar diverses can-çons, a les quals Lluís Vidal va posar la música i Dani Coma, el text.

La cantata se celebra des de l’any 2004 per iniciativa dels mestres de música de les escoles públiques i rep el suport de l’Ajuntament. Per interpretar-ho els infants assagen durant el curs les cançons que escullen els professors.

Compromis docentL’alcaldessa, Mercè Conesa, va ser l’encarregada de pre-sidir el concert, que aquest any arriba a la vuitena edi-ció sota el títol de Cantata del nen trapella i va apuntar que “la cantata s’emmarca en el Pla de dinamització educati-

va, que completa la formació dels nens i nenes, ja sigui en el camp de la música, les arts o el mateix aprenentatge”.

Conesa es va comprome-tre “a no retallar ni en Edu-cació ni tampoc en el Pla de dinamització educativa” i a “incrementar el pressupost del 2011 respecte al 2010”. •

Redacció[email protected]

Per a l’ocasió els nens van lluir samarretes i camises vermelles #LOCALPRESS

Més de 550 nens i nenes participen en la cantataAudició. Els infants de segon de primària de les 11 escoles públiques de la ciutat van oferir el recital a l’Auditori

AJUDeS. L’escola infantil Àgora Patufet va participar durant la setmana laboral del 4 al 8 d’abril en diverses activitats relacionades amb la campanya “El meu nom

és Kimbo”, d’UNICEF Espa-nya. “Kimbo”, amb Pau Gasol com a ambaixador, represen-ta els 22 mil infants que cada dia moren per causes evita-bles. Es tracta d’una acció que

lluita per la supervivència dels nens i nenes amb dificultats. Per tant, el centre santcuga-tenc va conscienciar els seus alumnes sobre les dificultats que pateix la gent que no pot accedir als recursos. Aquesta setmana solidària es va aca-bar amb una festa al pati de l’escola. Les activitats es van dur a terme al mateix centre, i hi van destacar la xocolata-da i els balls ètnics.

L’Àgora Patufet fomenta la solidaritat entre els seus alumnes

_T. Fuster

teixí per Josep A. Teixidó[email protected]



La societat estratificada

La societat mai no ha estat una cosa uniforme o indife-renciada. Sempre

s’ha dividit en classes. A l’antiguitat hi havia els ciutadans, els estrangers i els esclaus; a l’edat mit-jana, els senyors feudals, els clergues i els campe-rols; després, els burge-sos, etc. Tot això ha desapare-gut, o gairebé. El naixe-ment o la riquesa ja no és factor decisiu en l’es-tratificació de la socie-tat. Tothom es pot tro-bar al costat de tothom en la majoria d’àmbits de la vida social. Ara la separació ve per una altra banda: l’edat. A cada franja d’edat li cor-respon una actitud, un lloc, un compartiment.

Aquesta és tristament la tendència de la nostra societat. Segons la llei no hi ha d’haver discri-minació per raó d’edat, però la realitat és ben diferent. A Sant Cugat s’ha inaugurat el Xalet Negre, un espai per a “la gent gran del munici-pi a partir dels 55 anys”. Jo en tinc 54, posem per cas. Doncs me’n quedo fora. M’he de limitar als llocs i activitats pròpies de la meva franja d’edat. No puc anar a un geri-àtric, evidentment, ni a un casal d’avis, supo-so, ni a una carpa mar-xosa, m’imagino, ni tam-poc al Xalet Negre. Però no em preocupo. No cal ser profeta per saber que ben aviat es defini-rà la franja d’edat com-presa entre els 40 i els 55 anys, amb determinació de les seves característi-ques i del lloc o compar-timent que li correspon. I si la cosa triga, ja en tindré 55 i podré gaudir del Xalet Negre. Cap pro-blema. •

Tothom es pot trobar al costat de tothom en la majoria d’àmbits

[email protected]

sense mala intenció

ANTONIO PRIANTE

Es manté l’índex de criminalitat del 2010

Conesa amb la policia #LOCALPRESS

2011 són molt semblants a les dades del 2010”, va assegu-rar Sales. Durant la visita, Conesa, que també va estar acompanyada de diversos comandaments de la Policia Local, va destacar la coordi-nació “molt elevada” entre els cossos policials dels Mos-

SegureTaT. L’índex de cri-minalitat es manté en rela-ció amb el 2010 en aquests quatre primers mesos de l’any. Ho va dir el cap dels Mossos d’Esquadra del

municipi, Roger Sales, en una visita per les instal·lacions de Coll Favà amb l’alcaldes-sa, Mercè Conesa. “Les dades sobre l’índex de criminalitat a Sant Cugat demostren que la feina feta és bona. L’any 2010 van baixar respecte al 2009. I els primers mesos del

sos d’Esquadra i de la Policia Local i va posar en relleu “la bona planificació, que aca-ba donant un bon servei a la població”. L’alcaldessa va felicitar-se “perquè a Sant Cugat tenim una comissaria ben dotada i amb un nivell de funcionament molt bo”. •


urgènCieS. La policia local ha adquirit dos equips de desfibril·ladors que els efec-tius policials integraran en els cotxes patrulla a partir del mes de juny, una vegada els agents hagin finalitzat la formació que els perme-trà utilitzar aquest disposi-tiu. L’inspector en cap de la Policia Local, Josep Maria Escarré, ha explicat que amb aquests aparells, que la policia habilitarà única-ment en els cotxes patrulla, i davant d’una aturada car-díaca, els efectius policials “podran donar un ajut i un suport a la primera aten-ció mentre que no arriben els equips d’emergència”.

Escarré ha avançat que encara que el sistema el portaran de moment “algu-nes unitats determinades” es decidirà estendra-ho a la resta de patrulles en funció de com vagi l’experiència. A més, el policia ha mani-festat que els voluntaris de Protecció Civil també puguin disposar i portar equips de desfibril·ladors, sobretot per donar cobertu-ra a grans esdeveniments que es fan a la ciutat.

El cap de la policia ha argumentat que encara que els agents no s’han trobat en gaire situacions que requerissin l’ús d’un desfibril·lador “fa qua-tre mesos ens vam trobar amb dos casos en una set-mana i les dues persones van morir”.

_M.S.M.

La policia local patrulla amb dos equips de desfibril·ladors

en portaran les patrulles #A.R.



Amb ull de borni

D eveu haver vist la remodela-ció de l’Hort de l’Abat –pas-

seig del Paga-li, Joan– inaugurada en la dar-rera onada d’inaugura-cions amb placa falsa inclosa –la urgència no va donar per més– que va durar l’estona de l’ac-te en qüestió (lamenta-ble). Potser, amb sort, tornen a col·locar-la ben acabada i no pas un adhesiu sobre una pla-ca d’acer inoxidable. Dei-xant de banda la patèti-ca posada en escena, ara que ja el tenim arriba el debat pels usos. Sembla que aquest espai ja no es podrà utilitzar com fins ara, no s’hi podrà acce-dir en cotxe i les activi-tats culturals hi queden

restringides. D’aquesta qüestió sorgeix un pro-blema, l’accés a l’esglé-sia. Si abans els cotxes dels difunts, dels casa-ments o de les persones discapacitades tenien una arribada propera pel passeig, un cop arran-jat, això no serà possi-ble i s’haurà de fer per la plaça de l’Om. Això xoca amb les activitats que fa anys es programen en aquest espai, moltes d’elles, d’entitats. Què fem? Prohibim les acti-vitats a la plaça de l’Om o fem passar la núvia (en el millor dels casos) entremig d’una festa que li és totalment alie-na? El debat resta obert i no crec que la pregun-ta sigui què és primer si els serveis de la parrò-quia o les necessitats de les entitats, crec que més aviat hauria de ser: per què remodelem un espai i ens comporta més pro-blemes que solucions? Sí, hem millorat la visi-bilitat del monestir amb ull de borni. •

D’aquesta qüestió sorgeix un problema, l’accés a l’església

[email protected]

per llogar-hi cadires

quimpla

els cugatitus per Josep maria [email protected]

PoSiCionament. L’AM-PA de Sant Cugat es plante-ja sortir al carrer contra la supressió de la sisena hora a l’escola pública. L’elimina-ció de la sisena hora el curs vinent respon a les propostes d’estalvi anunciades per la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. Ho ha explicat la coordinadora de l’AMPA de Sant Cugat, Charo Sebas-tián, que ha assenyalat el desacord de l’entitat amb la desaparició de la sisena hora “perquè era una hora

que ens igualava curricular-ment amb les escoles concer-tades”. La coordinadora ha argumentat que tot i que enca-ra es desconeix el benefici que ha suposat la sisena hora, que es va introduir durant el curs escolar 2006-2007, “mai està de més repassar temàtiques com la lectoescriptura o l’anglès oral, i això ens permetia tenir un professor més a l’escola”. La mobilització de l’AMPA local es faria amb la coordi-nació de la Federació d’Asso-ciacions de Pares d’Alumnes (FAPAC). “Estem valorant a través dels organismes que ens apleguen fer mesures de posicionament. No ens podem creuar de braços plegats men-tre es va fent”.

Sebastián ha indicat que aquesta reforma “sembla una retallada encoberta de perso-nal” i ha lamentat que això passi quan està previst que l’any que ve entrin a l’ense-nyament públic 14.000 nens més. La coordinadora ha vati-cinat que tot plegat constitui-rà una “disminució en la qua-

L’AMPA en desacord per la supressió de la sisena hora a l’escola pública

L’amPa es mostra preocupada per la supressió de la sisena hora #ARXIU

Sebastián: “era una hora que ens igualava a l’escola concertada”

litat de l’ensenyament” i ha puntualitzat que el risc de fracàs escolar és “inherent a les escoles” en resposta a la mesura de la conselleria, que té previst estendre l’hora úni-cament en els casos de fracàs.

Activitat per a l’horaAmb la desaparició de la sise-na hora –que ara es repar-teix abans de l’hora de dinar i que després implicarà que “el temps d’esbarjo del mig-dia sigui més llarg”– es des-coneix l’abast de “l’afectació curricular”. De manera que s’hauran de veure quines acti-vitats s’hauran de fer durant aquesta hora. Sebastián ha sentenciat dient que “retallar per l’ensenyament públic és un mal per a tothom, fins i tot per a aquells que porten els seus fills a la concertada o a la privada, perquè un país es mesura per la qualitat de la seva gent i la qualitat no només és qualitat sanitària, sinó també qualitat de conei-xement”.

_Redacció

En marxa el Programa d’Orientació AcadèmicaGuia. L’Àrea d’Ensenyament de l’Ajuntament ha posat en marxa una nova edició del Pro-grama d’Orientació Acadèmi-ca i Professional. Amb aquest servei es vol assessorar els joves que encara no han decidit cap a on volen enfocar la seva

vida professional a través de l’es-tudi. Per això se’ls dóna eines per decidir quins estudis volen emprendre o cap a quin sector professional es volen decantar mitjançant entrevistes indivi-duals amb experts en la matèria.

_Redacció

aJuDeS. Un grup de pares de l’escola Ciutat d’Alba par-ticiparà en una iniciativa esportiva organitzada per Intermón Oxfam els dies 7 i 8 de maig. L’activitat con-sisteix a recórrer 100 km en un màxim de 36 hores amb equips de 4 persones. Cal des-tacar que els membres dels equips han d’arribar i man-tenir-se tots junts.

La caminada, anomenada Trailwalker, té com a objectiu recollir diners per als projec-

tes solidaris de l’entitat i llui-tar contra la pobresa i les injus-tícies. La ruta de la Trailwalker serà dels “3 monts”: el Mont-seny, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Montserrat.

L’únic requeriment per als inscrits es comprometre’s a recaptar un mínim de 1.500 euros per equip. Tot i això, la Intermón Oxfam Trailwalker porta en funcionament des de 1986 i sempre s’ha arribat a l’import mínim sense difi-cultats. A més, l’escola Ciutat d’Alba s’ha proposat arribar als 2.500 euros. Les grans dis-tàncies que han de fer moltes famílies del Tercer Món per accedir a l’aigua van motivar aquesta caminada maratoni-ana simbòlica.

Ciutat d’Alba participarà en una caminada solidària d’ Intermón

L’escola se sumarà a l’acció # A.R _T. Fuster


Publicitat | 11

Ulleres graduadesAudiòfonsLents de contacteUlleres de sol




Fòrum_ Notícies_ Agenda_ Cinema_Tecnologia_ Esports...

· Acabaments · Producció d’estands· Escàner · Impressió de gran formatFusteria · Pintura · Electricitat · Imatge · Àudio · Vídeo · Contractacions

[email protected]

93 590 10 86Sant Antoni, 15 bis

Sant Cugat

Som una altra vegada a Set-mana Santa. Els que som un xic grandets ens sem-bla que era ahir que la cele-bràvem, però ha passat un altre any gairebé sense adonar-nos-en.

Aquesta Setmana té molts tipus de celebra-cions, segons les contrades, però la finali-tat és la mateixa a tot arreu, arribar a la Pasqua Florida, dia de la Resurrecció del Senyor.Començava la Setmana amb el Dilluns Sant, dia en què, antigament, es feia una crida perquè recordéssim que en aquest temps tothom s’havia de lliurar a les ora-cions i no es podia blasfemar ni abando-nar-se als jocs mundans, sota penes molt greus per a qui ho incomplís. Fins i tot, la mainada no podia jugar amb jocs massa

La Setmana Santa

Història i tradicions moguts ni sorollosos, ja que la fressa ofe-nia la pau d’aquesta setmana.De jovenet recordo que el Dimecres Sant, el rector i el vicari, amb dos escolans cadascun, anaven a fer el salpàs pels car-rers del poble i les masies, amb els seus vestits religiosos, i posaven la sal beneïda als portals de totes les cases. El Dijous a la tarda ja es feia festa a fi de poder resse-guir els altars i les capelles per resar o fer-hi acompanyament. Molta gent anava a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix a peu i de passada es feia una berenada sota els pins que envoltaven Can Cadena.Quan el Divendres de bon matí es feia el Viacrucis pel poble, amb els seus passos corresponents, amb la quietud del matí d’un dia sense sorolls s’imposava el res-pecte que oferia el mateix acte. Durant la resta del dia es continuaven les visites als altars, esperant les 10 del matí de l’ende-mà, Dissabte de Glòria, moment de l’ac-te de Resurrecció de Jesús, quan el repi-car de les campanes i els sorolls pels car-

rers ho donaven a conèixer. Actualment aquest moment no arriba fins a mitjanit del dissabte, avui Dissabte Sant.Aquest Diumenge de Pasqua és quan la gent es mou tota engalanada per acudir a les misses i oficis que se celebren. Els cors de les caramelles surten tot el matí a can-tar pels carrers i les places, amb les seves cistelles plenes de cintes de colors, i enlai-rant els cants de joia amb cançons de la diada per omplir els cors d’alegria; com més diners als cistells d’ous i a les barreti-nes dels captaires, millor.Els cors s’havien de preparar bé per donar un cop de bon efecte, tant en la cantada de la Llotgeta, dedicada a les autoritats ecle-siàstiques, com en la de les civils davant de l’Ajuntament.Arribava el moment en què els padrins havien de regalar la mona als seus fillols, com més bonica, millor i plena d’ous adornats. Avui s’han transformat en veri-tables obres d’art de xocolata, però hi ha alguns desmemoriats que no noten aquestes meravelles dels aparadors de les pastisseries, que farien contents els seus protegits. •

Durant la celebració de la Setmana Santa la mainada no podia jugar amb jocs massa moguts ni sorollosos, ja que la fressa ofenia la pau d’aquesta setmana

Es feia una crida perquè recordéssim que en aquest temps tothom s’havia de lliurar a les oracions

Les tradicio-nals mones del Dilluns de Pas-qua #CEDIDA

Tomàs [email protected]


Publicitat | 13




El Bus de l’Ictus arriba a la seu de BoehringerConcurs. La visita coincideix amb la 24a convocatòria de l’edició del Premi de Periodisme en Medicina del grup

ConSCienCiar. El grup farmacèutic Boehringer Ingelheim, amb seu a Can Mamet, ha rebut la visita del Bus de l’Ictus. La inicia-tiva té per missió conscienci-ar la població sobre la impor-tància de prevenir els ictus i s’emmarca a la campanya “1 de 6” per posar en relleu que un de cada sis espanyols patirà aquesta patologia al llarg de la seva vida. Cente-nars de treballadors de l’em-presa van passar pel bus fer-se les proves de l’ictus.

A banda, la farmacèuti-ca ha posat en marxa la 24a

edició del Premi Boehringer Ingelheim al Periodisme en Medicina després de cancel-lar-lo el 2010. La marca alema-nya premia cada any els perio-distes espanyols que fomentin la divulgació científica i sani-tària en els mitjans de comuni-cació. El 15 d’abril es va obrir la convocatòria per entregar els projectes a la web www.pre-mioperiodistico.es. Els guanya-dors, un de premsa i un altre de mitjans audiovisuals, rebran 24.000 euros, a part del reconei-xement d’un premi que funci-ona des del 1985. Aquest guar-dó reapareix gràcies a la impli-cació del Consell de Selecció, de molts periodistes i de vàri-es personalitats implicades en el tema.

El 15 d’abril es va obrir la convocatòria per entregar els projectes

el bus es va instal·lar a la seu de Can Mamet #CEDIDA

_T. Fuster

aCTe. La Societat Coral la Lira va visitar l’1 d’abril l’Ajuntament per reunir-se amb l’alcaldessa, Mercè Conesa. En la trobada es va presentar el pla de millora de l’entitat municipal. El pro-jecte es va fer per millorar la situació actual de l’associa-ció, ja que en aquests darrers anys ha augmentat en mem-bres i concerts. “Fa dos anys n’érem 20 i ara ja en som 40,

i de tres concerts hem passat a quinze. Es necessita orga-nització i control econòmic, i per això va sorgir el pla”, va comentar Josep Garrell, pre-sident de la Lira.

La Societat Coral la Lira és una coral claveriana formada per un grup de veus masculi-nes. Es va fundar l’any 1882 i, com a novetat, aquest any han presentat un nou CD.

Una part dels membres de la Lira amb l’alcaldessa al mig #LOCALPRES

_T. Fuster

Presentació de la Coral la Lira a l’Ajuntament

El Mercat d’Artesans de Sant Cugat torna

Fira. La plaça dels Quatre Cantons tornarà a acollir el tradicional Mercat d’Arte-sans de Sant Cugat el prò-xim dissabte 14 de maig. Aquest mercat es farà en el seu horari habitual, és a dir, des de les 10.00 fins a les a 21.00 hores.

A més, entre les 12.00 i les 14.00 hores, els arte-sans oferiran tallers gra-

tuïts, que imparteixen els mateixos artesans del mer-cat i que destaquen per mos-trar peces relacionades amb el món de la joieria, la llana, la roba, la ceràmica, el vidre, els vitralls, la fusta i la cos-mètica natural, i que comer-cialitzen amb dissenys exclu-sius.

Durant el 2011, el mer-cat també estarà present l’11 de juny, el 8 d’octubre, el 12 novembre i del 17 al 24 de desembre, coincidint amb la Fira de Santa Llúcia.

_Redacció

Com sempre, els artesans oferiran tallers gratuïts

reConeixeMenT. Amb motiu del nomenament de Pep Bla-nes com a Fill Predilecte de Sant Cugat, el restaurant Masia Sant Cugat va voler homenatjar l’artista local dimarts 5 d’abril. El restaurant va inaugurar la Sala Pep Bla-nes, amb el mateix Pep com a convidat especial; és una sala íntima amb capacitat per a 14 comensals on es pot veu-

re una sèrie de vuit capitells pintats per l’artista santcu-gatenc. La celebració d’aquest sopar va ser íntima, formada per amics del dibuixant.

“És una satisfacció rebre aquests premis, ja que són fruit de la voluntat del poble i no pas d’una institució o asso-ciació determinada”, va voler destacar Blanes sobre el premi Fill Predilecte de Sant Cugat, que va rebre el 21 de març. A més, també va rebre presents de la pastisseria Sàbat i de Ramon Grau, president del TOT Sant Cugat.

L’artista és conegut, sobre-tot, pels seus dibuixos del Monestir i, especialment, els capitells del claustre als quals ha dedicat 32 anys de la seva vida. •

Homenatge a Pep Blanes a la Masia Sant Cugat

Blanes mostra el premi Fill Predilecte a la Masia #A. BERNAL

Toni [email protected]

90 anys de l’aPV de la Floresta Pearson (8)

L’abril del 1992 el Grup Escolta és acollit als nos-tres locals. L’any 1994 es va celebrar el 75è aniversari d’aquesta Associació i es va publicar el llibre Un

passeig pel record, escrit pel soci que ens deixà recent-ment, el Sr. Jordi Bordes. També aquest any vam patir els grans incendis i aquesta casa es va convertir en el centre de coordinació de bombers, autoritats, etc. El novembre del 1996, es va fer una reunió amb l’Ajun-tament per posar en marxa el PERI (Pla especial de reforma interior) de la Floresta, que es va dividir en 17 sectors, i s’cordant que el 1997 es començaria apli-car.

L’octubre del 1997 el Sr. Josep M. Ros, president de la Cooperativa d’Aigües, i un servidor ens reunírem per primera vegada a Terrassa amb el Sr. Parés, de Gas Natural, a fi d’estudiar la possibilitat de portar el gas. Ens presentà un pressupost d’uns 300 milions de pes-setes, i ja que la previsió era de baix consum, es va decidir fer una enquesta entre els veïns a través de la Cooperativa d’Aigües, a fi d’obtenir una aproxima-ció del nombre de consumidors. Amb les dades obtin-gudes, es fa pressió a Gas Natural, exposant que una vegada executada la pavimentació iniciada en alguns carrers, la instal·lació serà encara més costosa, i final-ment accepten instal·lar el gas a la Floresta (1998). El novembre s’aprova en junta la compra del primer ordinador, que compartirem amb la Cooperativa d’Ai-gües. El mes de desembre s’acordà en junta l’estudi d’actu-alització dels nous estatuts per complementar la nova llei. L’advocat Sr. Santamaria, membre de la junta, s’ofereix per fer-ho desinteressadament, en substitu-ció dels del 1961. L’Associació decideix intervenir en el redactat del PGM perquè es retorni la legalitat a les cases qualifi-cades com a “fora de normes”. El setembre del 1998 es fa entrega al Sr. Borràs, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament, de la documentació recollida dels pro-pietaris de finques afectades a fi de presentar el recurs corresponent. El març del 2001, tenim reunions de treball amb el regidor d’Urbanisme, el Sr. Carbó, a fi de solucionar els problemes de clavegueram i cases fora de normes. A l’abril s’aprova la construcció del clavegueram dels sectors Aigües de Sabadell i Piscina, amb un pressu-post de 200 milions de pessetes. L’evacuació d’aigües es farà per bombeig a Molins de Rei.•

aPV La FlorestaJosep LLeonaRT i baRó[email protected]

El novembre del 1997 s’aprova en junta la compra del primer ordinador, que compartirem amb la Cooperativa d’Aigües

Portada del llibre Un passeig pel record, de Jordi Bordes # CEDIDA


Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 28 | Cultura_ 36 | 15


[email protected] cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El DIARI DE SANT CUGAT es reserva el dret de tallar en qualsevol cas el text i a publicar-les en aquesta pàgina.

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER CORREU ELECTRÒNIC: [email protected] DE LA WEB: www.diaridesantcugat.cat

PER CORREU POSTAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN)

cartes dels lectors

L’independentis-me creix i ja és majoriaSegons un estudi del Baròme-tre de la Comunicació, el 34% dels catalans votaria a favor de la independència, mentre que un 30% hi votaria en contra. El Baròmetre, que ha pregun-tat a 5.084 persones majors de 18 anys: “si demà se celebrés un referèndum sobre la inde-pendència de Catalunya, vostè què votaria?”, ha conclòs dient que els independentistes ja són majoria a Catalunya. De l’estudi se’n desprèn que un de cada quatre catalans enca-ra no ho té clar o no s’hi pro-nunciaria. En xifres absolutes, 2,1 milions de catalans votari-en a favor de la independencia; 1,8 milions en contra; 1,5 mili-ons no sabrien i no contestarien, i unes 600.000 persones s’abs-tindrien. L’estudi diu també que més del 10% dels simpatitzants del PP i de C’s estarien a favor de la inde-pendencia; un 26% procedents del PSC; un 33% d’ICV; un 51% de CiU; un 87% d’ERC, i un 97% de Solidaritat Catalana. Amb aquestes dades queda palès que la suma de tots els partits és la que ha de permetre construir l’Estat català. Créixer i seguir sumant són els deures de la societat civil. Cal convèncer com a mínim el milió i mig de catalans que encara no tenen el vot decidit. I ara, per tant, cal seguir organitzant-se col·lectivament, com ja s’es-tà fent amb l’Assemblea Nacio-nal de Catalunya, que amb més d’un centenar de personalitats ha convocat per al 30 d’abril la “Conferència Nacional Cata-lana per a l’Estat Propi”. Amb esforç, diàleg i molta il·lusió aconseguirem una majoria soci-al favorable a la independència. LLuís FeLiu i Roé

El cinema a Sant CugatDiumenge vaig haver d’anar a Barcelona, una vegada més, per veure una bona pel·lícula. Atès que l’oferta de Sant Cugat començava amb Mi abuela es mi padre i acabava amb Piraña 3D passant per Gnomeo i Julieta i

altres títols semblants, les opci-ons eren clares: només cine-ma americà i, a més, de quali-tat dubtosa, com a mínim per al públic adult. Ah, és veritat, feien El discurs del rei, però aquesta ja l’havia vista abans que guanyés els suficients Oscar per mante-nir-la en cartellera. Aquesta sempre ha estat una assignatura pendent de Sant Cugat, però darrerament encara ha empitjorat més: la majoria de pel·lícules bones ni s’estrenen a la nostra localitat. Abans n’hi havia alguna que si hi anaves la primera setmana, encara l’en-ganxaves, però ara ja directa-ment ni es molesten a posar-la. Per què passa això? El nivell cul-tural de la ciutat no és suficient? 100.000 habitants no justifi-quen almenys una sala on pro-jectin cinema com cal? No s’om-pliria aquesta sala si existís? I si no s’omplís, no s’ha de subven-cionar la cultura al nostre poble? (Us dono una pista: a Cardedeu, que té només 17.000 habitants, tenen un cinema Verdi).I ara em direu “els dijous ja fan el cinema d’autor”. Sí, d’acord, però potser a tots no ens va bé anar entre setmana al cinema o potser ens agrada veure la pel-lícula quan és d’actualitat i la pots comentar amb la gent, i no dos mesos després. És una bona iniciativa, no dic que no, però no em sembla suficient.

Estic convençuda que hi ha mol-ta gent que pensa com jo i pot-ser seria hora que l’Ajuntament fes alguna acció al respecte. Per-que, senyors, els que ens agrada el bon cinema també paguem els impostos!!Conxita sazatoRniL

Estimat Oswaldo,

Acabem de sentir a Ràdio Sant Cugat que el Club Muntanyenc ha estat escollit el millor equip de Catalunya en la promoció de categories infantils d’atletis-me. Et felicitem perquè la teva contribució de ben segur que ha estat fonamental en aquesta distinció. També hi reconeixem l’esforç i la il·lusió de molts de

vosaltres. Felicitats a tots!Ens sentim orgullosos d’ha-ver gaudit del teu coratge i de la teva iniciativa i dels valors que has transmès sempre als nos-tres fills i companys de l’Escola Joan Maragall. Una abraçada ben forta! CesC, esteR, JúLia, CLàudia i Joan

Passeig pel camí a Sant MedirAquest dissabte vam gaudir d’un passeig cap a Sant Medir, vàrem disfutar del bon temps i de les sensacions de la primave-ra, la calidesa de la temperatu-ra i la lleu brisa. Vam creuar els passos amb gent que feia jog-ging, famílies amb petitons en bici i amb cotxets. Un home, tot galant, ens va donar la mà per sortejar les poques aigües que creuaven el nostre pas, i, tot fent via, arribem a Sant Medir, on l’Antonio ens va explicar la fei-na de la Penya Regalèssia per la reconstrucció i rehabilitació de l’Ermita, del seu entorn, de les fonts -“sovint malmeses per ciclistes amb poc civisme”- i dels bancs que l’envolten, i tot sense cap ajut de l’Ajuntament.Tornant cap a casa, amb les faves beneïdes de l’ermita i l’ai-gua fresca que ens ha donat l’energia per caminar a bon pas, ens creuem amb una turbulèn-cia de bicis que arrollen tot al seu pas. Els recriminem, i qui-na sorpresa!, resulta que som nosaltres que estem “al mig del seu pas!”. Demanaria a aquests grups de ciclistes amb tantes ganes de cremar adrenalina, que escollissin horaris i rutes no tan transitades i que prengués-

Sí, moltes cartes es queixen de les cagades de gossos, però no totes son dels amics de quatre potes.Si en voleu un exemple, dissabte passat vaig tenir un incident amb un porc, no puc anomenar-lo amb un altre qualificatiu. Cap a tres quarts de nou del matí, jo feia el meu treball de preparar les coses a l’església del Monestir i vaig trobar l’anomenat porc que s’esta-va cagant dintre de l’església, en un racó del antic Bap-tisteri. Amb tota la seva cara, en exclamar-me jo i treure’l d’allà, em va dir que com que no hi havia vàters públics, no tenia mes remei que fer-ho allà.És veritat que a Sant Cugat no hi ha serveis públics, però hi ha bars on pots anar, i això sense tenir en comp-te que a l’església hi ha un servei obert al públic durant les misses i també per a tot aquell que el necessita quan el temple esta obert al públic.No sé a on anirem a parar amb l’incivisme i la mala edu-cació i la desvergonya.Montse sant

[email protected]

Cagades, però de persona

sin consciència de que no són ells els reis de la muntanya.iRene PaLazón

Jardí de roses

Enyores el jardí que mai arriba-ràs a gaudir i l’escalfor del sol que et va fer esclatar els teus pètals, tendres, suaus com el vellut i suau la teva olor, que esdevindria la que et caracterit-za, el teu nom, rosa.Quan començava a aixecar l’al-ba et van arrencar de la teva esvelta tija, en silenci, la mà exe-cutora et posava amb delica-desa dins una caixa, junt amb altres roses.Ara, portes dies dins un petit gerro ple d’aigua, que a poc a poc s’evapora, les forces s’aca-ben. T’han deixat sola? Prop del finestral, mentre un tímid raig de sol enlluerna, el teu color vermell, que es torna granatós quan aquest s’allunya, donant pas a la nit.Però has estat feliç per donar amor amb la teva presència, i no sabran mai que també plo-res! Per què et separaven del teu gran amor, el jardí?e. PieRa

Triar escola no ha de ser qüestió de sort

Qüestió de sort és que et toqui un premi a la loteria, qüestió de sort és que encertis un cap de setmana amb sol per anar d’ex-cursió, qüestió de sort és acon-seguir unes bones cartes jugant al pòquer... però aconseguir ins-criure el teu fill a l’escola que

creus més adient, això no pot ser qüestió de sort!Vam anar a pràcticament totes les portes obertes dels centres públics de Sant Cugat amb la il-lusió de poder triar aquella esco-la que fos més adient per al nos-tre fill “gran” (acaba de fer 3 anys). Vam llegir-nos amb detall tots els programes educatius de cadascun dels centres edu-catius visitats. Vam fer llistes de pros i contres que ens ajudes-sin a establir un ordre de priori-tat per omplir el full de preins-cripció. I finalment vam omplir els fulls de la preinscripció amb la tranquil·litat que qualsevol centre de Sant Cugat ens oferia confiança i seguretat. Però amb el que no comptàvem és que, no només no podríem optar a cap dels centres escollits, sinó que no podríem accedir a cap de les escoles del nucli urbà; que no podrem acompanyar a peu el nostre fill a l’escola per-què queda massa lluny de casa per poder-hi arribar caminant; que no podrem preguntar-li a la mestra, cada tarda, com ha pas-sat el dia el nostre fill, perquè arribarà mig endormiscat en un autocar que fa ruta. I tot això no ho podrem fer perquè, NO hem tingut sort?! Potser no ens caldria cap cop de sort si les administracions deci-dissin apropar les escoles als nens (obrint línies o ampliant ràtios) i no traslladar els nens fins a les escoles buides i llu-nyanes.Ja ho veieu, som una de les tan-tes famílies que ha quedat en una de les moltes llistes d’espe-ra de les escoles d’infantil i pri-mària públiques del nucli urbà de Sant Cugat.núRia Fusté

Esqueles

93 590 86 [email protected]

al


16 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 15 | Opinió | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 28 | Cultura_ 36

No sóc com els taxistes clàssics. No escolto la Cope ni sóc brut ni maleducat. Al contrari.”Opinió

Identitat i eleccions

tadà immigrat? Silenci. Se’ls veu massa el plu-mero, que diria el castís. Tot per a l’espanyol, la reserva –com el franquisme–, per al català. I volen el vots dels catalans?

Sortosament la ciutadania vota dient que vol preservar tradició, llengua, manera de ser; iden-titat, en definitiva. Fer-la compatible amb el món modern. Als partits que esborren el mot iden-titat del seu llenguatge públic per no haver de manifestar que van contra la catalana –suïcidi polític– se’ls giren les cartes en contra. S’han fet hereus dels perseguidors espanyols de la identitat. De la identitat catalana, és clar. Com escrivia Martí Pol: «He heretat l’esperança dels avis / i la pacièn-cia dels pares. / I de tots dos, els mots / dels quals ara em serveixo / per parlar-vos»•

El PP i C’s no tenen èxit electo-ral a Sant Cugat tot i la inver-sió publicitària. Defensen la concepció unitarista de l’es-tat monolingüe i una Cata-lunya subordinada. Ara toca demanar vots catalans i arti-culen nova estratègia. No

parlarem –diuen– dels fets identitaris. Plo-uen garrotades constants contra la identitat catalana però ells –que són minoria i un d’ells no té ni un sol regidor– alliçonen la ciutadania de l’agenda. Sant Cugat va votar a les consul-tes i palesa que vol defensar la pròpia identi-tat malgrat el que diguin. La identitat és, però, a l’agenda malgrat el PP i C’s.

Una candidata local de C’s opina que ja ens està bé als catalans que no puguem veure cinema en català. Li rellisca –una vergonya que el nou consistori hauria de modificar. Rao-na sobre la llibertat d’empresa i no sobre els drets dels ciutadans que diu que vol defensar, i el mateix articula el candidat del PP. Els ciuta-dans que no poden veure cinema en català no importen. No parlem d’identitat, diuen, par-lem de problemes reals. Si no parlem a Catalu-nya d’identitat catalana, on se n’ha de parlar? I si un milió de persones ho posen com a prio-ritat, no vol dir alguna cosa? Quin millor pro-blema real que el futur de Catalunya?

Què és la identitat? És la personalitat, trets o característiques que defineixen una perso-na o comunitat. És allò que ens caracteritza. I des que Catalunya i Castella estan en rela-ció hi ha lluita. Els uns per imposar i els altres per defensar. Aquesta és la diferència. El PP i C’s no volen debats identitaris perquè estan d’acord amb la situació actual que afavoreix l’espanyol a Catalunya. El que cal és canvi-ar la realitat.

Els qui no volen saber res de la identitat es refereixen a la catalana, atès que l’espanyola està ben defensada. La protegeixen instànci-es centrals que tenen l’última paraula. Quina identitat volen? Són partidaris de la no-identi-tat absoluta (absurd màxim) o bé d’una altra fora de la catalana? Quina? L’espanyola, és clar. Hi ha un conflicte i el trobem en tot. Al cinema, als jutjats… Llengua als nouvinguts, per exemple. No pot fer-se obligatori el cata-là però sí que ho és l’espanyol. Per què? Iden-titat. Raó de fons: poder. Què diuen aquests partits si es parla de llibertat d’opció del ciu-

Professor d’histò[email protected]

JOrdi MUSOyTAxiSTA dE SANT CugAT

Josep M. Figueres. Política

Els qui no volen saber res de la identitat es refereixen a la catalana, atès que l’espanyola està ben defensada

#OCTAVi LÓPEZ

Economia _Pàg. 26

divendres, 21 d’abril del 2011

fa un cert temps, una revista em va formular aquesta pre-gunta: “Per què escrius?”. No era pas una pregunta amb mala fe, però em va molestar perquè hi havia en ella un ele-ment que no havia estat prou ben reflexionat. M’explica-

ré. Per què aquesta pregunta no es fa mai a un metge, a un advocat o a un lampis-ta? Per què no se’ls pregunta mai: “Per què fas de metge?” o “per què fas d’advo-cat? o “per què ets lampista?”. Per què un escriptor ha d’explicar sempre per què escriu i, en canvi, aquells que han triat altres professions n’estan exempts? Doncs per una raó molt senzilla: per-què la professió d’escriptor no gaudeix de la mateixa consideració social que les altres. Ser escriptor es considera un hobby, una cosa que hom fa com a com-plement després de guanyar-se la vida en

coses serioses. L’escriptor és l’element exòtic de la família, és com el nen que té traça per escriure i que per Nadal se l’en-fila dalt d’una cadira perquè expliqui un conte o reciti una poesia i la família el pugui aplaudir.Però passen els anys i els escriptors ens veiem obligats a respondre dia rere dia la mateixa pregunta perquè l’opinió que la societat té de nosaltres continua essent la mateixa. Doncs bé, jo escric perquè és la meva feina. No hi veig la notícia. La notícia seria, en tot cas, que essent escriptor fes de lampista. Però, si sóc escriptor, què se suposa què he de fer, si no és escriure? Pel que fa als meus llibres d’assaig i de ficció puc dir que cadascun té la seva pròpia personalitat, però el dis-curs de fons és la reivindicació de l’ètica. De l’ètica i la dignitat. Dues coses molt poc contemporànies però sense les quals, per a mi, la vida no té sentit. M’agrada aportar elements de reflexió als meus lec-tors perquè que se sentin més forts i més afirmatius en la defensa dels seus drets com a éssers humans.•

Per què escrius?

Per què aquesta pregunta no es fa mai a un metge? Per què no se’ls pregunta mai: “Per què fas de metge?”

l’horitzóvíctor alexandrewww.victoralexandre.cat


Sant Cugat i el turisme

informació del que pot obtenir i sovint no té els al·licients necessaris per trobar-s’hi bé.

No podem oblidar que tenim un monestir que ens porta a l’edat mitjana i un claus-tre assentat sobre una anterior construcció que ens acosta a l’Antiga Roma. En aquestes dues edificacions hi ha elements prou impor-tants com per poder posar-los en valor de for-ma sistemàtica en el mercat turístic. Tot ple-gat no s’acaba aquí perquè hi ha història a la nostra ciutat per llegir, escriure i conèixer el passat de la industria tèxtil del nostre país. Però sembla que la proximitat a Barcelona, que en altres coses en ha estat tan benefici-osa, ha produït com una absorció per part de la gran Barcelona del concepte del patrimo-ni artístic i cultural de la ciutat.

Fins aquí esta molt be però, hi ha un però, ja que els vilatans de Sant Cugat, que com sabem és una vila que ha tingut un gran crei-xement demogràfic en els darrers quinze anys, tampoc mostren gran interès per la realitat de la nostra història i d’on ve el que ara gaudim. Un cop més la proximitat amb Barcelona i ser en molts casos una ciutat dor-mitori ben comunicada, sembla prou raó i al-

Sembla que en aquests dies en què el que és més en boca de tothom són les vacances de Setmana Santa, per una o altra raó, és bo que ens fixem en coses que normalment no ens ocupen massa i en canvi també són remarcables. Una

d’elles és el fenomen turístic que en aques-tes dates revifa amb força, fins i tot en èpo-ca de vaques magres com l’actual.

La nostra ciutat en aquest camp sembla que queda una mica endarrere del que seria l’ha-bitual en una població que, com la nostra, es preocupa de ser capdavantera en la majo-ria de tendències socials i econòmiques del moment. Hem estat capaços de ser al capda-vant en ensenyament, en formació, en crea-ció d’empreses, en cultura, en espectacles i en tot el que pot significar dinamització de la població des de tots els punts de vista, i en canvi rara vegada hi veus un turista, tal com coneixem aquest terme. A la nostra ciutat hi ha suficients al·licients per tenir un reclam per visitar-la, i en canvi no hi ha turisme. O el que és el mateix, el poc turis-me que hi ha és poc organitzat, no té gaire

empresari [email protected]

Coneix de mans de l’arabista Mònica Rius la realitat que està vivint el món àrab, propici-ada per les monarquies i les dictadures sor-gides entre el 1951 i el 2010. La xerrada s’em-marca en el cicle “Tsunamis Naturals i Polí-tics”, dels Amics de la UNESCO”.

eLS goverNS àrabS de LeS moNarquieS abSoLuteS 27 De D’aBriLa les 19 h a l’arxiu Nacional de Catalunya (aNC)

Per crear opinió JoSeP maria vaLLÈSeDiTOr D’OpiNiÓ

Telèfon de contacte: 93 674 86 [email protected]

licient per viure-hi sense mostrar mes inte-rès per tot el que l’envolta.

tots plegats, des de l’administracio local, com a element d’enriquiment cultural, fins als mateixos residents hauríem de tenir una mica més de cura en trametre i conèixer la nostra història i promoure iniciatives que posessin en un futur proper a Sant Cugat en itineraris turístics del nostre país i comarca. Les bones comunicacions, les infraestructu-res de què disposem, la indubtable bellesa del nostres espais arquitectònics i les virtuts del nostre model urbanístic, valorat d’altra ban-da arreu, han de ser una inestimable ajuda per aconseguir-ho.

No oblidem que amb les olimpíades del 1992 dèiem orgullosos que havíem posat barcelo-na visible al món i que en el nostre cas, donar visibilitat turística a més de l’empresarial a una ciutat, no és més que això. Posar-la al món. Sant Cugat, que ha acceptat tants rep-tes de futur, es mereix que tots plegats fem quelcom perquè a banda que nosaltres anem a fer turisme a altres llocs, siguin altres els que vinguin a gaudir del nostre patrimoni cultural i arquitectònic. •

Lluís godayol. La ciutat al mapa


Fleet Street JOSEP [email protected]

sant Cugat encara la recta final de la precampanya de les municipals del 22 de maig, que decidiran qui governa la ciutat el proper mandat. En general, els santcugatencs no notaran gens l’inici de la campanya,

perquè ja fa dies que les formacions posen anuncis i incrementen la seva presència mediàtica per atreure els votants poten-cials. Res a dir, és la seva tasca. En can-vi, la ciutadania sí que percebrà el tret de sortida de la campanya oficial pel fet que Cugat.cat –i la resta de mitjans públics del país– haurà d’aplicar el caduc i gris siste-ma de blocs electorals, una successió orde-

nada i cronometrada de notícies segons la representació dels partits obtinguda en els darrers comicis. És una llàstima, perquè Sant Cugat podia haver estat l’excepció en el mapa català atorgant plena llibertat als professionals si la força majoritària al ple s’hi hagués avingut, tal com acceptaven els altres partits, alguns dels quals – per fi!– han canviat de criteri respecte a anteriors lluites electorals. (Esperem, per cert, que els conversos mantinguin aquest posicio-nament per sempre més). Davant d’aquest exemple màxim d’antiperiodisme i de pre-sa de pèl a la població en forma de blocs, els professionals de la informació –de Sant Cugat i d’arreu de Catalunya– continua-

rem protestant amb alguna fórmula més o menys imaginativa que ens passi pel cap. Ho farem com qualsevol persona –un met-ge, un mestre o un cuiner, per posar exem-ples– faria si no se li permetés treballar a partir de criteris professionals. Tot plegat, amb el convenciment que un campanya sen-se blocs beneficiaria la població, que és a qui ens devem, i, de retruc, la salut d’un sis-tema democràtic vist cada vegada amb més desconfiança per la ciutadania. Tant de bo arribi el dia que rellegir aquest article ser-veixi per dir que qualsevol campanya elec-toral anterior va ser pitjor. Mentrestant, informarem al millor que puguem, tot i l’anomalia dels blocs.•

Sant tornem-hi amb els blocs...

des que Raül Grangé, fins fa poc portaveu d’ERC a l’Ajuntament, va decidir no pre-sentar-se a les primàries per ser l’alca-

dable a causa de discrepàncies amb la direcció local, el conflicte entre les dues faccions de la for-mació s’ha anat intensificant fins al punt d’acabar als tribunals i Grangé, a les llistes de CiU. L’exem-ple de com estan les coses es pot veure en el dar-rer butlletí del grup municipal d’ERC, amb logo-tip republicà inclòs, que ha editat l’equip dís-col (Grangé, Ramón i Anguita) com a comiat del mandat. Un adéu enverinat contra el seu expar-tit i sobretot contra l’executiva local, que encap-çala Andreu Freixes, per a qui van tots els dards. L’acusen de torpedinar l’assemblea en què va ser escollit president de la secció local airejant davant els militants e-mails personals de la facció rival del partit. El titular del butlletí és prou explícit: “Bon vent i barca nova”. Puntada de peu a la por-ta d’ERC i nova barca convergent no és la millor manera de fer balanç. D’altra banda, Freixes tam-bé hauria d’aclarir si totes aquestes acusacions són certes. El que queda d’això és una divisió dins del partit, un mal estil de fer política i una gran confusió poc exemplar de cara als militants i els simpatitzants a quatre dies d’unes eleccions en què ERC es juga mantenir-se o ser residual. Men-trestant, la candidata, Mireia Ingla, pateix com ningú aquesta guerra fraticida i ha de defensar un projecte amb tot el plom a les ales. Ho dèiem la setmana passada: aquestes eleccions han desta-pat conflictes interns, no només a ERC, sinó tam-bé a Unió, al PP o al PSC. La política pateix els efec-tes de la crisi i del canvi de cicle, i pel bé de tots s’ha de rearmar i fer-la tornar a l’essència, que és el ser-vei a la comunitat més que el servei personal.•

Conflictes poc edificants

editorial

Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | 17

Consell editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Francesc Carbó, Ignasi Salvat, Joan Carles Gassiot, Joan Tortosa, Joan Troyano, Joank Busquets, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Simeón, Lluís Godayol, Montserrat Rumbau, Núria Zabala, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Víctor Alexandre i Xavier Grau gerent: Anna Comella redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Bernat Bella, Xavi Fernández, Cinta Caballé, Andrea Rodoreda, Toni Fuster i Ignasi Massafret. Correcció: Miriam Olives. departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix i Elisa Palazón Fotografia: Artur Ribera, David Fernández, Eduard Alsina, Esther Naval i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Carles Brugarolas, Christian Treceño, Consol Torrente, David Escamilla, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eduard Torres, Eloi Alegre, Ferran Villaseñor, Francesc Carbó, Francesc Carol, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Robirosa, Josep Gimeno, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Juank Busquets, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Pere Vivó, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre disseny i maquetació: Adrià Gállego, Sergi Felip i Francesc Cabeza disseny de la maqueta original: eixida.cat impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Tennis Set Ball, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Hipic Centre Cal Caldes, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Òpera de Cambra Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Tapiñas, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA úNICAMENT LA SEVA OPINIó EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIó DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.

President: Ramon Grau director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López Puigresponsable de Canals multimèdia: Laura Grau edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat [email protected]


Una reflexió polèmica

anys 90, i ho vam fer sense tenir mai proble-mes. Vam saber adaptar-nos (empresa i treba-lladores). En cada cas es va buscar la millor opció, i sempre ens en vam sortir. Hem estat una empresa “feminista”, n’hem fet bande-ra, però això no ens ha impedit ser crítiques amb moltes coses. Ja fa anys vam acomiadar (sabent que perdríem el cas a Magistratu-ra) una dona que no complia amb les expec-tatives professionals. Estava embarassada, però malgrat tot, el nostre raonament era clar: una dona val o no val, estant embaras-sada o no estant-ho. Sabíem que només una empresa com la nostra podia fer aquest gest i, evidentment, vam perdre.

Avui tampoc no estem d’acord amb les polí-tiques d’igualtat vigents. Tant de protecci-onisme pot dur-nos a l’efecte contrari: que no es contractin dones d’una determinada edat per por als embarassos, i més avui amb la crisi que hi ha, i amb tants homes a l’atur!Actualment, a la nostra empresa tenim 3 dones embarassades, però aquest no és el

La nostra empresa, Amat Immobiliaris, s’ha carac-teritzat durant gairebé 60 anys per fer volgudament discriminació positiva a favor de la dona; no vam contractar cap home fins al 2008. Va ser una elecció

que té arrels històriques, motivada pels problemes amb què es va trobar la nostra mare l’any 1952, quan va decidir tirar enda-vant el negoci en un món quasi exclusiva-ment masculí. Aquest és el punt de parti-da, perquè s’entengui la nostra postura en un tema tan sensible com és el de la protec-ció laboral de la dona.

En el trajecte que ha seguit la nostra empre-sa hem contractat fins al 2008, 246 dones; han nascut més de 32 criatures, i vam posar en marxa polítiques de conciliació quan nin-gú en parlava. D’aquesta manera, ja als anys 80 vam adaptar el calendari laboral al calen-dari escolar, vam iniciar el teletreball els

EMPRESÀ[email protected]

Immaculada Amat. Societat

La vida és el que et va succeint mentre t’entestes a fer altres plansJohn Lennon

Què es pot fer si, un cop blindat, no és un bon professional? Què fem si perjudica la resta del seu equip?



problema: disposem de nou mesos per orga-nitzar-nos i de ben segur que ho farem! El problema és el blindatge del lloc de feina en el moment en què es demana una reducció de jornada. Què es pot fer si, un cop blindat, no és un bon professional? Què fem si perju-dica la resta del seu equip? Això ajuda a la competitivitat? Observeu que parlem sense determinar el gènere, atès que la llei actu-al preveu que qualsevol dels dos gèneres ho pot demanar. Però la realitat és molt tossu-da i molt diferent: del conjunt de sol·licitants de reducció, segons les últimes estadístiques, un 95% són dones i només un 5%, homes.

Des de la nostra postura profundament igualitària, creiem que cal treballar per fer el canvi cultural necessari perquè les pare-lles del futur siguin coresponsables sempre, que puguin mantenir els seus llocs de treball durant les baixes parentals, però mai sota la pressió d’un blindatge, sinó pel seu valor i per la seva professionalitat. Si no canviem –i avi-at– el futur de la dona treballadora d’entre 25 i 40 anys cada dia serà més difícil, i això ens entristeix profundament. Sabem com en són de responsables, flexibles i treballadores, la majoria de les dones! •

2011

VIII PREMISFRANCESC CANDEL

OBJECTIUSReconèixer i difondre les bones pràctiques en l’àmbit de la integració

dels ciutadans catalans d’origen immigrant

DOTACIÓ5 premis de 3.000 euros cadascun

El termini de presentació s’acaba el 20 de juliol del 2011

Les propostes i la documentació s’han d’adreçar a:Fundació Lluís Carulla - Aribau 185 3r 08021 Barcelona

Tels. 932090948/932005347 Fax 932005633 - [email protected]

Podeu consultar-ne les bases a: www.fundaciolluiscarulla.cat

Amb el suport de:

PremsaComarcal1.indd 1 6/4/11 10:34:12


A cops de tisora

tar amb els mestres que la cobrien) i reducció dels ingressos per despeses ordinàries. Això sí, es plantejaran la possibilitat de reintroduir l’uniforme, l’ús de les tarimes i que la culpa de tot la tenen els pares que van portar les seves filles al concert del Justin Bieber.

I a més, l’Ajuntament ja n’ha fet, de retalla-des, sobretot a les escoles públiques que es troben als barris, lluny del centre, com Mirasol, la Floresta i a l’EMD de Valldoreix. Els matei-xos alumnes de segon de primària del CEIP Catalunya que el dia 13 cantaven a l’Audito-ri, aquest curs no han pogut fer l’hora de pisci-na setmanal, perquè l’Ajuntament ha suspés el servei d’autocar que els ha de traslladar a la piscina municipal de Valldoreix. Una altra cosa seria que la piscina que fa més de vint anys que s’havia d’haver fet a Mira-sol fos una rea-litat; avui encara no existeix i fa de mal pre-dir quan es farà. La UTE a què s’havia encar-regat de moment no l’ha pogut ni començar, i segurament caldrà fer un nou concurs d’ad-judicació. És fàcil, doncs, endevinar que en

Dimecres 13 d’abril al Tea-tre-Auditori vaig tenir el goig d’assistir a la Cantata del Nen Trape-lla. Tots els alumnes de segon de primària de les deu escoles públiques de la ciutat hi van par-

ticipar. Jo vaig asistir-hi perquè la meva filla petita hi cantava. L’Auditori va quedar petit per a tots els pares, mares, avis i àvies que vam anar a escoltar els nostres nens i nenes.

L’Alcaldessa va recordar que tenim una població molt jove i que la inversió en edu-cació és molt gran i va prometre, públicament, que no hi haurà retallades en aquest àmbit.

Costa de creure-ho mentre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, precisa-ment, només ens ha anunciat que hi hau-rà retallades: reduccions de mestres alhora que augmenten els alumnes en quinze mil, supressió de la sisena hora (deixant de comp-

ALCALDABLE D’[email protected]

Mireia Ingla. Política No s’ha de permetre que aquells que no vivim al centre patim un greuge

L’Ajuntament ja n’ha fet, de retallades, sobretot a les escoles públiques que es troben als barris



tenim per temps. Aquests alumnes i molts altres grups de l’escola tampoc no han pogut participar en les activitats previstes en el Pla de dinamització educativa, com espectacles a l’Auditori, visites als mercats municipals, a l’Ajuntament i al Monestir, perquè tampoc hi ha autocars per desplaçar-s’hi.

En resum, els que vivim a Mira-sol, la Flores-ta o Valldoreix i portem els nostres fills i filles a les escoles públiques d’aquestes zones, ho fem perquè confíem en els seus projectes edu-catius, en els seus equips directius i en els seus mestres. Ho fem perquè volem que els nostres fills i filles vagin a una escola del seu entorn, perquè l’escola pública catalana, i en especial la santcugatenca, és un referent educatiu de la nostra societat. No ens podem permetre el luxe de perdre en poc temps el que ens ha cos-tat tant d’aconseguir.

Tampoc no s’ha de permetre que aquells que no vivim al centre de la ciutat i ho fem a Mira-sol, la Floresta i Valldoreix patim un greuge comparatiu. Volem una ciutat compacta, amb serveis per a tothom, sense discriminacions. Els barris també som Sant Cugat i això no ho vam sentir, potser perquè les paraules de l’al-caldessa les acompanyava l’espetec de les tiso-rades a tort i a dret. •

Debat públic sobre polítiques culturals de Sant CugatAmb la participació del representants de les candidatures de SI, UASC, CUP, C´s, ERC-R, PP, ICV, PSC i CiU

Dia: Dijous 28 d'abril

Lloc: Cafè Auditori / Vestíbul del Teatre-Auditori Sant Cugat

Hora: 19.45 h

Presenta: Josep M. Vallès

Organitzen: Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) i Diari de Sant Cugat

Col·laboren: Teatre-Auditori i CafèAuditori

Organitzen: Col·laboren:


El candidat a l’alcaldia pel PP posa la família i la inseguretat com a principals temes del seu programa electoral

Entrevista _Pàg. 22 i 23

Ha passat aquesta setmana:El dia 18 d’abril va tenir lloc el darrer ple ordinari del mandat.Més informació: www.diaridesantcugat.cat

la Ciutat20 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 15 | Opinió_ 16 | la Ciutat | Economia_ 24 | Esports_ 28 | Cultura_ 36


RECuRS. La crisi interna que pateix ERC canvia l’escenari merament polític i es traslla-da a l’àmbit judiacial. Ara fa 2 anys Andreu Freixes va ser reelegit president de la secció local imposant-se a la candi-datura d’Ignasi millet.

Fins aquí cap novetat. El que ara ha sortit a la llum és que, poc després de la cele-bració d’aquella assemblea, Raül Grangé va presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra en què denun-ciava un presumpte delic-te informàtic ja que, tant ell com membres de la candida-tura que encapçalava Millet, van detectar que algú havia entrat als seus ordinadors i havia copiat converses con-tingudes en correus electrò-nics personals.

Aquesta informació, segons expliquen els mem-bres del grup municipal d’ERC en el seu butlletí ano-menat Què Fem?, “va ser pro-jectada a la militància treta de context” amb la intenció de desprestigiar la candidatura de Millet. Els e-mails, projec-tats en forma de Power Point, contenien converses en què es parlava de la situació interna del partit en un to crític.

La denúncia està dirigida contra Josep Tugues, el marit de la que va ser escollida en aquella assemblea tresorera de la secció local, Flora Vilar-

La crisi interna de la secció local d’ERC acaba als jutjats

Acusació. L’exportaveu d’ERC a l’ajuntament, Raül Grangé, va presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra per un presumpte pirateig correus electrònics personals que s’haurien exhibit davant de la militància del partit

D’esquerra a dreta: els regidors Toni Ramon i Raül Grangé i el secretari municipal d’ERC, Eduard Anguita #CEDIDA

La candidatura d’ERC i Rea-grupament va voler expres-sar la seva satisfacció per l’èxit de participació en la consulta popular sobre la independència, organitza-da el dia 10 d’abril a Barcelo-na i, abans, a altres poblaci-ons catalanes. Aquesta con-vocatòria a les urnes va ser la darrera del procés en què han participat 885.000 persones de 554 poblacions, represen-tant el 18’92% dels catalans. Van valorar aquestes dades com “un èxit rotund i sense precedents de la democrà-cia participativa”. També van assenyalar que “ha arribat el moment que els catalans exercim de manera oficial el nostre dret legítim i demo-cràtic a decidir”, i van anunci-ar que, després de les elecci-ons, presentaran “una moció al ple per instar les instituci-ons de govern de Catalunya a convocar un referèndum oficial i vinculant perquè la població pugui expressar-se sobre la possibilitat d’esde-venir un estat de dret, inde-pendent, democràtic i social, integrat a la UE”.

ERC valora positivamentles consultes

dell (que actualment ja no ocu-pa aquest càrrec).

Més enllà de la mala praxiEls serveis informàtics de l’em-presa on treballa actualment Ignasi Millet haurien detectat la intromissió i la van comuni-car a les persones afectades. “La informació que van exhi-bir només la podien aconse-guir piratejant els ordinadors,

ja que eren fragments de cor-reus electrònics entre mem-bres de la candidatura rival a la d’Andreu Freixes”.

Més enllà del presumpte delicte, Millet lamenta la man-ca d’autocrítica de l’execu-tiva local d’ERC i espera que aquesta canviï . El setembre del 2011 ERC celebrarà una nova assemblea per escollir l’execu-tiva. Millet ha avançat que no

volgut desmarcar-se de totes aquestes acusacions. El presi-dent de la secció local del par-tit Andreu Freixes ha negat saber que existia la denúncia, tot i que sospitava que podia acabar presentant-se. També ha negat tenir res a veure amb el presumpte espionatge i ha recordat que és un episodi que va passar fa 2 anys. “A ERC no tenim res a comentar perquè no tenim res a veure amb tot això. Que cadascú prengui les mesures que cregui necessàri-es si considera que hi ha hagut alguna vulneració de drets.”

Pel que fa a l’exhibició dels e-mails personals, Freixes asse-gura que és un fet que conei-xen tots el militants que van ser en aquella assemblea i que les dades que es van mostrar eren accessibles a qualsevol persona via Internet. “Era informació que circulava lliurement per la xarxa i que vam trobar casual-ment i després la vam posar en coneixement de la militància.”

Moment poc oportúPel que fa a l’oportunitat del moment, Freixes veu clar quins són els motius de l’en-renou. “No costa gaire imagi-nar-se quins són els interessos ocults. Obeeix a una inquietud personal i a entorpir un projec-te independentista i d’esquer-res a Sant Cugat. Gent que ha fet un traspàs ràpid a altres opcions polítiques pot tenir interès a fer públic tot això.” Amb aquesta referència indi-recta a l’exportaveu d’ERC (ara a les llistes de CiU) Raül Gran-gé, el president d’ERC lamenta el joc brut i el tacticisme polític emprat a menys de dos mesos de les eleccions municipals. •

“Gent que ha fet un traspàs ràpid a altres opcions polítiques pot tenir interès a fer públic tot això”AnDREu FREixESPrEsiDEnt DE la sEcció local Erc

Les frases

“Amb aquest president el partit morirà per si sol i els resultats els podrem veure reflectits a les eleccions municipals”iGnASi miLLETcanDiDat a PrEsiDEnt D’Erc El 2009

té intenció de presentar-s’hi.

La prova: als mitjansUna de les proves amb què va treballar la policia va ser la publicació d’un comentari en una notícia del web de Cugat.cat. En el comentari se citaria textualment una frase de Raül Grangé que havia escrit en un dels correus electrònics pre-sumptament piratejats . Per tal de comprovar si el que denun-ciava Grangé era cert, els Mos-sos d’Esquadra van demanar a Cugat.cat que els facilités la IP de l’ordinador de la persona que havia fet el comentari.

Actualment el cas és en mans dels jutjats de Rubí, ja que en la investigació els Mos-sos van trobar indicis de delicte.

Informació públicaL’executiva local d’ERC ha

Cinta Caballé[email protected]

Joan Ramon Armadà[email protected]



La nostra penitència

SSom en portes de la Setmana Santa, període apropi-at per cruspir-se un bon bacallà de Quaresma i, espe-cialment per a aquells que ens saltem les processons i les representacions sacres, per dedicar-lo a reflexio-

nar sobre el nostre particular calvari (polític). Del que inici-arem a partir del 22 de maig, ja tindrem temps de parlar-ne. Ara toca parlar de la penitència a la qual ens obliga la deci-sió col·lectiva del passat mes de novembre. Ja hi estem auto-ritzats: s’han superat els cent dies de gràcia –i el mot no té una segona intenció– del govern d’Independència i Unió; en aquest cas sí que té una segona intenció i no és, precisament, la de mostrar les contradiccions de la coalició, sinó, al meu parer, el més important, la utilització de l’afer de les consul-tes com una cortina de fum per amagar el que realment ens estem jugant en aquests moments i en els que vindran. Ras i curt: ens estan proposant rentar el nen amb l’aigua bruta. M’explico. Amb l’excusa que no hi ha diners –perquè el tri-partit els va malgastar, of course!– i que la solució no vin-drà fins que no s’acabi l’expoli fiscal (hi ha diputats, per cert, que quan parlen només els surten bitllets per la boca), s’es-tà qüestionant l’estat del benestar (i empro el terme amb plena consciència, per reivindicar que la Generalitat tam-bé és estat; encara que no un estat). Que ningú no es pen-si que estem davant una situació conjuntural. Estem vivim una operació de llarg abast amb una potent càrrega ideo-lògica. Posar de responsable de la sanitat pública el defen-sor dels interessos dels hospitals privats no és una casualitat (fins i tot l’assessor del Molt Honorable en matèria sanitària li ha recomanat que pari de retallar). Constituir una comis-sió d’assessorament econòmic en la qual no hi ha ni un soci-aldemòcrata tampoc no és una casualitat. Girar com un mit-jó, en un sentit autoritari, la política en matèria de seguretat tampoc no és una casualitat. I podríem seguir. Mentrestant, aquí ens preparem per als nous temps. Ens diuen que l’hos-pital comarcal queda aparcat fins al 2013 i no passa res, les nostres autoritats improvisen solucions d’anar per casa. On queda l’allau de crítiques que rebia el tripartit per qualsevol retard? Potser és un bon moment per tornar a parlar del jut-jat de primera instància.•

l’EstirabotJORDI [email protected]

RESpoSta. El tinent d’alcal-de d’Economia, Jordi Joly, es va mostrar sorprès per la decisió del PSC de por-tar els comptes de l’exercici 2009 i 2010 a la Sindicatura de Comptes. Joly va exposar els motius de la indignació d’aquesta manera: “Els números de l’Ajuntament ja són auditats d’ofici per la Sindicatura, així que l’únic motiu que veig per actuar d’aquesta manera és anar a fer mal”.

Joly ha titllat de trista l’ac-titud dels socialistes, ja que

l’únic objectiu que perseguei-xen és crear por i confondre la ciutadania a pocs dies de les eleccions.

Referent a les acusacions de maquillar un dèficit amb números verds, l’equip tècnic del departament d’Economia de l’Ajuntament ha explicat que la situació de les arques

municipals és justament la contrària a la que exposa el PSC. Així doncs, enlloc de tan-car l’exercici amb 15 milions de superàvit (com afirmen que podien fer) han reservat aquesta quantitat com a provi-sió per si de cas l’Ajuntament no aconsegueix comercialit-zar el Volpelleres i el Mira-sol centre.

Cal recordar que l’empre-sa pública Promusa s’ha fet càrrec d’aquests dos equipa-ments, que actualment es tro-ben buits a l’espera d’opera-dors comercials que s’hi inte-ressin.

Per tot plegat, Joly afirma que “el PSC frega quasi el ridí-cul” i adverteix que aquesta actitud d’intentar fer veure una mala gestió on no n’hi ha tindrà un efecte bumerang de cara a les eleccions. •

Jordi Joly: “l’actitud del PSC quasi frega el ridícul”

Joly és el regidor d’Economia #ARXIU

poLÍtICa. El PP ja ha fet públics els sis primers de la seva llista electoral. Amb Jordi Carreras com a alcal-dable, el segon lloc l’ocupa M. Dolors Domènech i el ter-cer, Bruno de Salvador. Álva-ro Benejam i Esther Cabelló

ocupen la quarta i quinta posi-ció, respectivament, i Jaume Vilà figura com a sisè.

La llista electoral va ser pre-sentada el dia 12 d’abril i va ser aprovada per unanimitat pels òrgans del partit. Carreras va destacar que “estem conven-

çuts que l’equip que presen-tem és el més competent”. Respecte a possibles unions, l’alcaldable va afirmar que “estem oberts a pactes, sem-pre que es respectin els nos-tres interessos”.

El PP mostra els sis primers de llista per a les municipals del 22-M

_T. Fuster

Xerrada sobre cooperatives organitzada per la CUP

dEbat. L’Ateneu de Sant Cugat va ser l’escenari el dia 12 d’una xerrada sobre els principis del cooperati-visme, amb la participació de membres de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i d’altres perso-nes pertanyents a diferents cooperatives de treball i de consum que van exposar els seus casos particulars. Amb aquesta trobada, la CUP va voler posar de manifest la seva aposta pel cooperati-visme com a projecte econò-mic i laboral amb l’objectiu de potenciar una economia social. La base del cooperati-visme són les persones, i són elles les que han de gestionar democràticament els recur-sos i el capital.

_C. Caballé

ICV aposta per tenir més transparència en política

CompRomÍS. Joan Calderon va explicar en roda de prem-sa el passat dia 12 el “compro-mís del partit i el meu perso-nal amb la transparència, el bon govern i la regeneració democràtica, de cara a les properes eleccions”. Calde-ron va assenyalar les seves 4 propostes en aquest sen-tit, “un millor accés ciutadà a la informació amb un redis-seny integral de la plana web de l’Ajuntament; mesures de control de l’acció dels lobbi-es i grups d’interès; fer públic el patrimoni de les persones candidates a l’alcaldia i dels regidors, i una limitació de la resposta electoral”. Igual-ment, va insistir que ICV “fa política d’una manera ètica i honesta”.

_C. Caballé

ELECCIonS. La candidatura independent Un Altre Sant Cugat (uaSC) ha fet públic qui-nes són les persones que ocu-pen els cinc primers llocs de la seva llista electoral. Darrere el cap de llista, Jaume Massa-nés, hi van Vicenç Valls i Síl-via Serra.

El primer ha estat presi-dent de l’Associació de Veïns de les Planes, de la qual actu-alment és membre. Pel que fa a Sílvia Serra, és membre de l’Associació de Veïns de Sant Joan de Mira-sol, de la Fede-

ració de Comerciants de Sant Cugat i de l’Associació Comer-cial Endevallada.

Completen les primeres posi-cions de la llista Jordi Andreu (número 4) i Rosa Gadea (5), lli-gats ,respectivament, a l’associ-acionisme de Mira-sol i als cas-tellers de Sant Cugat.

Darrerament uaSC s’ha afe-git a les crítiques d’altres par-tits al govern de CiU per mante-nir els blocs electorals a Cugat.cat. També han fet públic al seu web totes les transaccions i ope-racions monetàries per finan-çar la seva campanya electo-ral. •

Un Altre Sant Cugat presenta la llista electoralEl nou partit es nodreix de l’associacionisme veïnal de la ciutat


Els caps del llista del nou partit al carrer major #CEDIDA

Ciutat verda o ciutat aparador?

Tot i la manca de protecció del pai-satge i la urba-nització descon-

trolada que ha potenci-at l’Ajuntament durant els últims vint anys, Sant Cugat és una ciutat envol-tada de natura i tenim la gran sort de formar part del Parc Natural de la Serra de Collserola. Cons-cienciar sobre el valor dels arbres és necessari, però la manca de previ-sió i d’anàlisi del terreny per part del Govern de la ciutat ha posat en evi-dència que titulars com :“A Sant Cugat disposem d’una mitjana d’un arbre per habitant” o “som la ciutat verda del Vallès” són només un aparador.

Durant els anys d’expan-sió urbanística es van tallar molts arbres autòc-tons i per amagar aques-ta realitat, la plantació d’espècies noves es va fer de manera massiva i sense cap previsió sobre el seu impacte ambien-tal, sobre la ciutadania i sobre el terreny urbà. Un clar exemple n’és el barri de Coll Favà, on les arrels dels pollancres han tren-cat voreres, dificulten la mobilitat de les persones, han provocat caigudes amb lesions i provoquen problemes d’al·lèrgies. O que dir del barri de Can Matas, on s’han plantat arbres fruiters que quan cau la fruita i es podreix, es converteix en un atrac-tiu espai per a les rates.Sembla ser que la reali-tat es ben diferent, no? Potser caldria que d’una vegada l’Ajuntament dei-xés de preocupar-se tant pels titulars i de veritat pensés en la protecció del medi ambient, en les per-sones i en el futur del nos-tre poble. •

La plantació d’espècies noves es va fer de manera massiva

[email protected]

amb talonsElEnA vIlA

El regidor recorda que es podia haver tancat l’any amb superàvit




“La marginació ha provocat crisis de convivència”

Alcaldable. Jordi Carreras. Cap de llista del Partit Popular

La fitxa del candidat Edat: 56 anys.Estat Civil: Casat.Fills: 11. Estudis: Llicenciat en Dret i Doctor en Dret Processal. Professió actual: Advocat i professor a la Universitat Internacional de Catalunya.En política des del: maig del 2010.Sou actual: es nega a fer-lo públic.Anys a Sant Cugat: 19.Barri: Valldoreix.Tipus de residència: Casa.Segona residència: No. Vehicles a la família: Volvo S-60 i Opel ZafiraCol·legi dels fills: Privat.Patrimoni familiar: Una casa a Valldoreix d’un valor aproximat d’1 milió d’euros. Definició política: Sóc un home de dret, llibertat i dignitat.

Jordi Carreras ja fa 10 mesos que és el president del PP de Sant Cugat i ara fa front a un nou repte, que és mantenir el PP com a segona força

més votada, com ja va passar a les darreres eleccions al Parlament #FOTOGRAFIA: DAVID FERNÁNDEZ

ELECCIONS MUNICIPALS 2011

Fa 10 mesos Jordi Carreras va aterrar al PP de Sant Cugat per decisió de la direcció provincial del partit. Aquest valldoreixenc de 56 anys va substituir la desti-tuïda Ana María Torrijos amb dos encàrecs molt precisos: reu-nificar un partit desmoralit-

zat i en hores baixes i recuperar la confiança dels seus electors. Els resultats a les darreres eleccions al Parlament (en què van ser sego-na força, després de CiU) denoten que, com a mínim el segon objectiu s’està assolint amb bona nota.

Fa poc que s’ha posat en política. Per què? Em van demanar que contribuís al bé comú i l’interès públic i crec que si les circumstànci-es personals et permeten fer-ho, gairebé tens l’obligació de no dir que no.

Què pot aportar de nou Jordi Carreras? El PP de Sant Cugat té un equip de gent amb ganes de servir la ciutat i amb una manera d’en-carar els problemes nova, fresca i basada en uns valors en els quals el ciutadà és el que va per davant.

Vostè és cap de llista per amiguisme religiós, com insinua la seva predecessora? Això és fals. No hi va haver amiguisme de cap tipus, i menys encara religiós. Amb perspectiva, ara podem veure com la decisió que en aquell moment va prendre el partit va ser encertada. Les persones que hi havia abans també van ser col·locades de la mateixa manera que jo i no hi havia cap tipus de base democràtica ni cap aval de la militància.

No és una manera de fer gaire democràtica. L’encàrrec que tenim és justament el de revi-talitzar el partit i la militància. Quan això sigui així podrem fer una assemblea i escollir els càr-recs amb votacions. La militància ha augmen-tat i la gent que estava desconnectada del par-tit ha tornar a participar-hi. Ara som més de 200 persones treballant en el projecte.

Passem a analitzar el seu programa. Vostès han posat molt èmfasi en la família. Com es traduirà aquesta protecció que prometen? Ens agradaria poder crear una targeta muni-cipal d’ajut a les famílies nombroses, perquè a Sant Cugat n’hi ha moltes. Això no vol dir que no hàgim de fer polítiques per a totes les famí-les, però el que més hi ha a la ciutat són famílies nombroses i joves.

Quins avantatges donaria la targeta? Descomptes als comerços i en serveis diversos de la ciutat. Pel que fa als joves, les facilitats hau-rien de venir en la línia de l’habitatge, però vigi-lant que l’activitat pública de Promusa no inter-fereixi en el mercat privat de la construcció. Ha d’haver-hi equilibri.

Les famílies monoparentals també haurien de gaudir d’alguna targeta especial? No. Llavors hauríem de donar ajut a tothom.

Vam veure un anunci al TOT Sant Cugat en què el PP prometia protegir els no nascuts. Com es pot fer això des d’un ajuntament? Donant un servei de suport a les mares emba-

“VOTANT EL PP VOTArEU PrOSPErITAT, MILLOrES ALS SErVEIS dE LA CIUTAT I SUPOrT A LES FAMíLIES I A LA JOVENTUT.”

EL MISSATgE ELECTOrAL




rassades amb dificultats per tirar endavant els seus fills.

Més diners? Amb assessorament personal, que ja és molt, i col·laborant amb entitats privades que les puguin ajudar. Tampoc descartem el suport econòmic.

Canviem de tema. Sant Cugat té un problema d’inseguretat? Hi ha un problema, que és la deficiència dels mitjans de seguretat que hi ha. És a dir, falten policies locals i mossos d’esquadra. Dit això, és evident que hi ha brots d’inseguretat en forma de robatoris i delictes, i l’Ajuntament ha d’aug-mentar tant com pugui aquest efectius. No s’ex-plica que a les Planes no hi hagi vigilància.

Quants policies i mossos falten? Aquestes són dades que ha de donar l’Ajunta-ment. Nosaltres ja ho hem demanat.

Aquesta inseguretat té relació amb la immi-gració, com sembla que algú ha interpretat de les seves paraules? Delinqüència n’hi ha hagut sempre i els poders públics sempre han d’estar preparats per com-batre-la. Al que ens referíem és que hi ha hagut un parell d’incidents greus a la ciutat que no han de repetir-se. Una part d’aquests incidents o de conductes incíviques guarden relació amb els pisos pastera, que hi són i que no entenem per què es continua negant.

D’on han tret aquesta informació? Dels veïns i la policia local. Ara bé, dir que la cau-sa que aquests incidents tinguin lloc és perquè aquestes persones siguin immigrants és tergi-versar les coses perquè és fals. El problema és les condicions amb què viuen, que si vols li podem dir de marginació. Això és el que provoca les cri-sis de convivència. No pel fet que vinguin d’un país o d’un altre. Si fossin d’una altra part d’Es-panya o de Catalunya passaria el mateix.

Què faria el PP per posar fi a les bosses de mar-ginació que generen aquesta indesitjada inse-guretat? Posar els mitjans a l’abast de l’Ajuntament per-què en un pis no hi visquin persones en circum-stàncies inhumanes.

Quins són aquest mitjans? Això ho ha de dir l’Ajuntament.

Si vostè fos l’alcalde què faria? Impulsar unes normes sobre habitabilitat i donar facilitats a la gent que es troba en aques-

Què és el primer que fa al matí?Esmorzar.Una marca?Estrella Damm.Un plaer quotidià?Descansar havent sopat.Un president?José María Aznar.Un defecte?La impuntualitat.Una virtut?La sinceritat.Quants paquets de tabac fuma al dia?Entre 1 i 2 paquets.Un peça de roba?Roba de muntanya.Un grup de música?Supertramp.Un moment de nervis?Quan vaig defensar la tesi doctoral.Un moment de pau?Unes vacances en família.Una pel·lícula que no es cansa mai de veure?El senyor dels anells.Un esport?No en practico cap però m’agrada mirar el futbol.Una superstició?Cap.Una cosa que mai no faria?Robar.Platja o muntanya?Muntanya.

A quina banda del llit dorm?A l’esquerra.Una canço?Yesterday dels Beatles.Quan va fer el primer petó?Als 19 anys.El seu lloc preferit de Sant Cugat?Casa meva.Què és l’últim que fa abans d’anar a dormir?Rentar-me les dents.

Al primer toc

ta situació perquè trobin un allotjament digne. Potser fins i tot proporcionar-los aquests habi-tatges de manera transitòria.

Hem parlat de família i d’inseguretat. Què més porta el PP al seu programa? Ens interessa molt el desenvolupament de la ciutat i de la vida empresarial. La ciutat ha de créixer perquè estem en un lloc privilegiat que s’ha de potenciar. Tenim parcs empresarials que encara poden donar molt de si. L’Ajunta-ment també ha de pressionar per accelerar el Quart Cinturo, el túnel d’Horta de trens i vehi-cles, que arribi l’AVE...

Digui’m dues mancances de Sant Cugat? Primer: unir el centre amb els districtes efici-entment i no oblidar-los. Segon: una millora dels serveis públics, començant pels transports i acabant per l’ajut a les famílies. Si tu busques la paraula família al web de l’Ajuntament no hi trobes res.

El PP va estar al goverm amb CiU fa uns anys a Sant Cugat. Veu possible un pacte similar avui en dia? Ja ho veurem el dia 23 de maig. El que sí que et puc dir és que en tot el que suposi un benefi-ci per a la ciutat, qualsevol partit hi pot trobar el PP.

El PP s’ha sentit sol políticament a Sant Cugat? No. Ens podem quedar sols en algunes votaci-ons al ple però això no vol dir que estiguem sols. Tenim un gruix de gent darrere que compar-teix el nostre punt de vista i si algun punt benefi-cia la ciutat clarament, encara que tots els altres partits hi votin en contra, nosaltres hi votarem a favor.

Ja que parlem de plens... En deu mesos de president del PP encara no l’he vist en cap. No m’hi ha vist perquè no he tingut ocasió d’anar-hi. A més he preferit mantenir-me allu-nyat per respecte al membres del partit que eren allà en aquell moment.

Quines condicions posaria el PP a l’hora de fer govern? El que segur que no acceptaríem són mesures que d’alguna manera ajudin a la independèn-cia.

A quants regidors aspiren? El moment jo crec que ens ajuda. Nosaltres no ens posem sostre i tot fa pensar que pujarem segur. Quatre seria un èxit. Tres estaria molt bé. I dos no seria un resultat bo. •

“Hi ha un problema, que és la deficiència dels mitjans de seguretat que hi ha. És a dir, falten policies locals i mossos d’esquadra. ”

“Treure quatre regidors seria un èxit. Tres estaria molt bé. I dos no seria un resultat bo.”

Un aperitiu amb Jordi CarrerasArriba una mica tard amb la seva cap de comunicació i el número 6 de la llista electoral. S’encén la primera cigarreta i demanem tots una cervesa menys l’única dona de la taula, que demana aigua amb gas. Per picar unes patates de bossa i olives farcides. En tot moment es mostra tranquil i còmode amb les preguntes. Té clar el discurs, tot i que a vegades es nota que improvisa una mica les respostes. La seva veu greu i pausada i la seva elegància anglesa són dos dels seus trets més característics.

3 Cerveses + 1 aigua amb gas + patates + olives = 9,60 €

EntrEViStA AMb ElS CAnDiDAtS A l’AlCAlDiA DE SAnt CUgAt

“Ens agradaria poder crear una targeta municipal d’ajut a les famílies nombroses perquè a Sant Cugat n’hi ha moltes.”

“Tenim parcs empresarials que encara poden donar molt de si.”

Mentre no tinguem rostre

Clive Staples Lewis

El jurat John Grisham

El senyor dels anells J.R.R. Tolkien

El Quixot Miguel de Cervantes

Sant Cugat: de vila rural a ciutat

Llatjos Garcia


Passarà el dijous 28:El SC Trade Center acollirà la xerrada “Què seria del país sense pimes” a les 17.30 h. Més informació: www.diaridesantcugat.cat

Economia24 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 15 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 20 | Economia | Esports_ 28 | Cultura_ 36

la Xifra

500contactesentre empreses són els que espera crear la Cambra de Terrassa en la propera missió comercial multipaís.


EmPrESES. El Vallès Orien-tal i Occidental és el gran espai productiu de la regió de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya. Des d’aquesta perspectiva, el passat dia 14 d’abril es va presentar a Sant Cugat la plataforma Fem Vallès, que té per objec-tiu donar una resposta uni-tària a la necessitat d’actu-ar com a contrapart davant les administracions i l’opinió pública a l’hora de participar en els debats sobre aquesta visió estratègica del fet pro-

ductiu. En especial, en qües-tió de territori, infraestructu-res i mobilitat.

Durant l’acte de presenta-ció de la plataforma, que va tenir lloc al Sant Cugat Trade Center, va tenir lloc l’adhesió de l’Associació d’Empresaris de Sant Cugat a Fem Vallès.

Frederic Boix, president de l’Associació d’Empresa-ria de Sant Cugat, i el presi-dent de Cecot i la plataforma Fem Vallès, Antoni Abad, van reclamar una “visió i una acció global de país” i van lamentar “el dèficit inversor en infraes-tructures al Vallès Occidental i Oriental” que aglutina prop del 20% de l’ocupació indus-trial de Catalunya.

Ambdós van coincidir a assenyalar que “cal reforçar la identitat del Vallès i la seva millora en tots els aspectes”, tenint en compte les parau-les de Mercè Conesa, alcal-dessa del municipi, que defi-nia la ubicació estratègica de Sant Cugat com a “ròtula entre Barcelona i el Vallès”. Per suposat , van destacar que

Pacte per reforçar el Vallès com a espai estratègic

Plataforma empresarial. El Vallès Occidental i el Vallès Oriental s’uneixen per formar part d’una estratègia econòmica i territorial de país que projecta la seva capital, Barcelona, com a referent productiu al món

L’Associació Sant Cugat Empresarial signa la seva adhesióLa plataforma dóna una visió estratègica del fet productiu

F. Boix, m. Conesa i A. Abad en l’acte d’adhesió #ARTUR RIBERA

cal “posar en relleu el pes espe-cífic de l’economia productiva de Catalunya dels dos Vallès” fet que comportaria una millo-ra bàsica de l’economia global catalana.

Aposta de futurLa presentació de l’acte va anar a càrrec de l’alcaldesa de Sant Cugat, Mercè Conesa, qui donà pas a Frederic Boix, pre-sident de Sant Cugat Empre-sarial. Boix va assenyalar que el 2008, junt amb Cerdanyo-la i Rubí, demanaven en un manifest que “calia coordi-nar els interessos de la zona amb la resta de territoris, sen-se quedar sotmesos a interes-sos localistes”. Va destacar la seva “concordança plena d’ob-jectius amb Fem Vallès” i “la força de la unitat de l’empre-sari en front dels reptes que avui la societat ens demana”. És per això que l’Associació va decidir “fer palesa la nostra voluntat d’adhesió a una idea d’unitat integradora i produc-tiva del nostre país”, veient-ho optimistament. •

Truca al 902 323 000 o entra a bancsabadell.com

Compte Expansió Negocis, pensat perquè autònoms, comerços i petites empreses es facin grans.


L’alcaldessa de Sant Cugat va felicitar “les empre-ses que han sabut gestio-nar bé les seus negocis mal-grat la crisi” i va lamen-tar que “alguns polítics no hagin sabut fer el mateix”. En aquest sentit, va mati-sar que “la mala gestió d’al-guns polítics és el que ens ha portat fins aquí” i asse-nyalà que “al món de l’em-presa, quan no gestiones bé, desapareixes del mapa; en canvi, els polítics, malaura-dament, continuen sent al mapa”. Igualment, Conesa va criticar que els mitjans de comunicació “només parlen de retallades i retallades, i ja els va be tenir això en porta-da”, i diu que “no està con-tenta amb el clima que s’està creant” i que “s’ha d’explicar per què passa el que passa”.

Sobre el tema Valoracions de mercè Conesa


Habitatge. El Mercat de Pere San tindrà una targeta prò-pia de fidelització de la clien-tela. La targeta, que costarà un euro i mig funciona de la manera següent: el 0,5% de l’import de les compres que els clients facin al mercat s’acu-mularà en forma de punts. Posteriorment els punts es podran bescanviar per vals de compra, de manera que per cada 100 punts acumu-lats es donarà un val de regal d’1 euro; per 500 punts acu-mulats, un de 5 euros, i per 800 punts acumulats, un de 10 euros. L’acumulació de punts a la targeta no té caducitat.

D’altra banda, si el núme-ro de la targeta és igual al número premiat al Cupona-zo de l’ONCE dels divendres, es lliurarà al client un val de compra per valor de 100 euros.

El regidor de Comerç, Josep Romero, ha felicitat l’Associa-ció de Comerciants del Mercat Pere San per aquesta iniciati-va” i ha destacat que “l’Ajun-tament dóna suport a projec-tes com aquest, que són positius per al comerç de la ciutat”. Per la seva banda, el president de l’Associació de Comerciants del Mercat Pere San, Joan Serrabo-

gunyà, ha afegit que “aquesta és una forma d’agrair la fideli-tat dels nostres clients”.

Durant la presentació públi-ca de la targeta del mercat, Ser-rabogunyà ha lliurat la prime-ra targeta a Josep Romero i la segona, a la clienta Montserrat Canyameres per la seva fideli-tat al mercat Pere San al llarg dels anys. •

Redaccióredacció@premsalocal.com

el mercat fidelitza la seva clientela #ARTUR RIBERA

El Mercat de Pere San crea una targeta per als clientsiniciativa. Els usuaris acumularan punts que podran bescanviar per productes en qualsevol de les parades

Habitatge. Sant Cugat és encara la segona ciutat més cara de Catalunya per com-prar una vivenda nova. Sit-ges és el municipi que té el dubtós honor d’encapçalar aquesta classificació. Per darrere ja hi trobem Sant Cugat, Barcelona i Platja d’Aro.

El preu mitjà per metre quadrat de l’habitatge a Sant Cugat és de 3.950 euros. Aquesta xifra situa la ciutat molt per sobre de la mitjana de Catalunya, que en el pri-mer trimestre del 2011 s’ha situat en 2.258 euros. Aques-tes dades són les que revela l’estudi periòdic que publi-ca el web Pisos.com.

Una zona caraEls preus de l’habitatge nou a Sant Cugat també són, com és lògic, superiors a la mitjana global de la provín-cia de Barcelona, que per al mateix període és de 2.971 euros el metre quadrat.

Pel que fa al conjunt de

Catalunya, el preu mitjà ha tornat a experimentar una davallada durant els tres pri-mers mesos de l’any un total del 3% respecte a l’any ante-rior.

D’altra banda, les locali-tats més barates per adquirir un habitatge a Catalunya són Amposta (1.367 euros) Tore-lló (1.699) i Manlleu (1.745).

Sant Cugat continua sent la segona ciutat més cara pel que fa al preu de l’habitatge

el preu dels pisos, pels núvols _Redacció

Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | economia | Esports | Cultura | 25


26 | Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura

Sant Tornem-hi

Petroli a 120 $, eurí-bor a l’alça, infla-ció al 3,6%, incerte-sa financera, atur

disparat, desunió políti-ca, conflictivitat social... Ja tornem a ser en les precondicions per a una nova gran sotragada. Hi ha enormes diferèn-cies amb la situació del 2007, és cert. Ara no tenim bombolla immobi-liària, per exemple. Però almenys aleshores partí-em d’una situació de crei-xement fort i sostingut i de superàvits públics. Ara tenim el sector públic que, no només és incapaç d’actuar de tram-polí del creixement, sinó que fa de fre, estant com està tan necessitat com qualsevol altre sector. Causes: pèssima gestió

pública de la crisi, manca de credibilitat. Quan un govern nega les evidèn-cies o ha d’estar corre-gint-se contínuament, no està oferint, precisament, un marc idoni. I això és el que li passa al govern ZP. Catalunya: La cosa es posa lletja. El Govern no està sent capaç d’ex-plicar que és impossible redreçar la situació sen-se que la ciutadania ho noti. Si us plau, procla-meu ben fort: la gestió de les etapes anteriors ens ha fet més pobres! Natu-ralment que hi haurà conseqüències! I l’opo-sició al coll, malgrat ser els que ens han portat a aquesta situació amb la complicitat del Govern d’Espanya, que va ava-lar les seves xifres. Puc des de la meva modes-ta posició fer una crida a la responsabilitat? Tam-bé la dels sectors afec-tats directament per les retallades? Si us plau, no torneu a tallar rondes i autopistes. Són les nos-tres artèries.•

No talleu rondes i autopistes. Són les nostres artèries

[email protected]

econogresca

CARLESBRUGAROLAS

“Per competir, hem de donar cada vegada més serveis”

Sant Cugat Business. Entrevista a Jordi Musoy, taxista de Sant Cugat

Conduir un taxi pot ser una feina monòtona o una professió vocacio-nal de servei. Aquesta segona és la manera com Jordi Musoy ha enfo-cat la seva feina darrere el volant.

Si no, no s’explica com el seu vehicle disposa de Wi-Fi, impresora, cadireta per a nens, lli-bres per llegir i fins piruletes per als nens.

Com és el dia a dia d’un taxista ? Ens movem molt per puntes de feina. No tenim una demanda estable. Des de les 5 del matí fins a quarts de 10 tenim molta feina i després anem més calmats fins a l’hora que surten les escoles, que tornem a anar de bòlit fins a les 9 de la nit, més o menys.

No he vist mai ningú parar un taxi a la ciu-tat. D’on surten els clients dels taxistes?Sobretot de les empreses. A Sant Cugat n’hi ha moltes i reben moltes visites que han d’anar a l’aeroport o a l’estació de Sans. Nos-altres els portem i els recollim. I només cobrem des que el client puja al cotxe. La majoria dels nostres clients, al voltant d’un 90%, reserven un taxi per telèfon. La resta l’agafa a les parades que tenim repartides per la ciutat.

És car anar en taxi? Depèn de com l’utilitzis i del nivell d’ingres-sos que tinguis. D’entrada, trucar un taxi i que et vingui a buscar és gratuït. Com deia, el

taxímetre es posa en marxa quan el client puja. És car, potser, per a una persona sola, però si l’agafen quatre persones, en segons quins tra-jectes pot sortir més barat que l’autobús.

Quant val anar de Sant Cugat al Prat? De dia uns 40 euros i de nit 50. Anar a Sants cos-ta entre 25 i 35 euros, depenenent de la zona.

Què opina del trànsit a Sant Cugat? L’hora dels col·legis és fatal. No pots avançar i els clients es posen nerviosos. No tant quan són dins el taxi, sinó quan t’estan esperant i no saben per què el taxi que han trucat triga tant. Per travessar la rambla Ribatallada pots estar ben bé 10 minuts.

Imagini que és l’alcalde i pot proposar una solució al problema. Què faria? L’Ajuntament ja deu tenir assessors de mobi-litat i en saben més que jo, però posats a dema-

nar estaria molt bé tenir un carril bus-taxi. El primer problema seria decidir on posar-lo i el segon, que la gent el respectés.

Quants taxistes hi ha a Sant Cugat? Som 70 socis a l’associació.

Déu n’hi do! Hi ha mercat com per viure bé? Vivim, que ja és molt. Hi hem de posar moltes hores i tenim jornades laborals de 12 hores.

Al seu compte de Twitter es defineix com a taxista atípic. Què vol dir amb això? No sóc com els taxistes clàssics. No escolto la Cope ni sóc brut ni maleducat. Al contrari. Jo faig la feina perquè vull i perquè m’agrada i això és compatible amb escoltar Rac1, ser del Barça i independentista.

El seu taxi té Wi-Fi! Això tampoc és gaire habitual. Som una empresa de serveis i, per poder com-petir, cada vegada hem de donar més serveis. Has de diferenciar-te de la resta per tenir més opcions de tenir feina. A Sant Cugat vam ser els primers d’incorporar la maquinària per poder pagar amb targeta i hem de ser els pri-mers en més coses. Pel que fa a la Wi-Fi, el pri-mer taxista a fer-ho va ser Ricard Tomàs, d’Igualada. Ell m’ha animat i assessorat per fer-ho.

Què més té el seu taxi que el faci diferent? Porto una cadira inflable de niló per nens homologada a tot Europa. També tinc una impressora, DVD, llibres per si algú voll llegir i piruletes i caramels per als nens.

Té més clients gràcies a totes aquestes inno-vacions? A Sant Cugat no podem tenim clients propis. Es truca al telèfon general dels taxis de Sant Cugat i des de la centraleta s’envia el taxi que estigui més a prop.

Llàstima. Segur que la iniciativa tindria un bon retorn en forma de més clients A mi m’agradaria que tots els meus companys acabessin fent el mateix. Crec que és qüestió de temps. En temps de crisi has d’aprofitar el teu temps lliure per pensar com pots millorar la feina que fas. En lloc de lamentar-te esperant clients a la parada, s’ha d’innovar i pensar com captar més clients oferint més coses.

Fa 5 anys que és taxista a Sant Cugat. Deu acumular un munt d’anècdotes. Passen moltes coses. Alguns clients m’han pro-posat anar de festa amb ells, altres els he hagut de fer fora del taxi perquè van molt passats... Però Sant Cugat és una zona molt tranquil·la per treballar. Jo sempre dic que només li falta una cala com les de Menorca per ser collonut del tot. •

Més que un taxi. Portar un taxi es pot fer de moltes maneres i Jordi Musoy ha escollit fer-ho de forma activa. És autònom i sap que la manera de guanyar clients i mantenir la qualitat en la seva feina és donar més i millors serveis que la compe-tència. Potser per aquesta raó el seu taxi no és només un vehicle amb què desplaçar els clients: és un espai on ell vol que qui s’hi assegui tingui una experièn-cia. A banda de la seva faceta professional, Musoy fa servir la xarxa social Twitter per explicar des de les darreres actualitzacions al seu taxi fins al seu estat d’ànim, passant per comentaris ocurrents sobre l’actualitat diària. #ARTUR RIBERA

Donant servei Jordi Musoy fa 5 anys que condueix un taxi per Sant Cugat #ARTUR RIBERA



Publicitat | 27



El D.O. World Dance Sport, del 21 al 25 d’abril, a la ZEM Rambla del Celler, amb 1.500 ballarins

Ball esportiu _Pàg. 30Esports28 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 15 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports | Cultura_ 36


FUTBOL. Aquest torneig for-matiu de futbol (adreçat a jugadors nascuts els anys 2000 i 1999) ja és un clàssic de Setmana Santa. És un tor-neig de referència a la comar-ca per a aquestes dates. La Penya Blaug rana Sant Cugat-Escola de Futbol Hris-to Stòitxkov ha apostat nova-ment pel Torneig de Futbol Base que, enguany, celebra la seva quarta edició conse-cutiva. Aquesta competició de futbol base, que sempre es juga en categoria aleví i en la modalitat de futbol 7, es jugarà aquest divendres, 22 d’abril, al Camp Munici-pal de Futbol de Can Magí. L’entrada a la instal·lació per seguir-lo en directe és gratuïta.

Vuit equips participantsL’organització ha establert dos grups de quatre equips. En el grup A han estat enquadrats els següents equips: UE Cornellà, Esco-la de Futbol Municipal de Santander 99, UDA Grame-net i Fundació Vilanova. En el grup B, els quatre equips

El IV Torneig de Futbol Base de la PB Sant Cugat, a punt

Un clàssic. El club esportiu presenta una nova edició d’aquesta competició formativa, que ja és un torneig de referència a la comarca. Es jugarà en categoria aleví i en la modalitat de futbol 7

Es jugarà divendres, 22 d’abril, al camp de futbol de Can Magí Entre els vuit equips participants, destaca la presència del Barça

integrants són la Penya Blau-grana Sant Cugat-Escola de Futbol Hristo Stòitxkov, l’Es-cola de Futbol Municipal de Santander 2000, el FC Barce-lona i la UA Horta. Cada par-tit tindrà una durada de 35 minuts de joc.

A les 9.30 h, en marxaA les 9.30 h es farà la presen-tació de tots els equips parti-

cipants i mitja hora més tard, a les 10 h, s’iniciarà aquest quart Torneig de Futbol Base. En la primera fase es jugaran els següents enfrontaments. En el grup A: UE Cornellà-Escola de Futbol Municipal Santander 99 (10.45 h); UDA Gramenet-Fundació Vilano-va (10.45 h); UE Cornellà-UDA Gramenet (12.15 h); Escola de Futbol Municipal Santander

99-Fundació Vilanova (12.15 h); UE Cornellà-Fundació Vilanova (13.45 h), i Escola de Futbol Municipal Santander 99-UDA Gramenet (13.45 h). En el grup B: PB Sant Cugat-EF Hristo Stòitxkov-Escola de Futbol Municipal de San-tander 2000 (10 h); FC Barce-lona-UA Horta (10 h); PB Sant Cugat-EF Hristo Stòitxkov-FC Barcelona (11.30 h); UA Hor-

ta-Escola de Futbol Munici-pal de Santander 2000 (11.30 h); PB Sant Cugat-EF Hris-to Stòitxkov-UA Horta (13h) i Escola de Futbol Municipal de Santander 2000-FC Barcelona.

A les 14.30 h tindrà lloc una exhibició de l’escola de la Penya Blaugrana Sant Cugat-Escola de Futbol Hristo Stòitxkov i després de dinar, a les 16 h, es jugaran els quarts

de final. Les semifinals es dis-putaran a les 17.30 h i la final, a les 18.30 h. A les 19.30 h tin-drà lloc el tradicional lliura-ment de trofeus, amb la pre-sència de diferents autoritats.

Cal destacar que en l’edició del 2009, l’equip de la Penya Blaugrana Sant Cugat-Esco-la de Futbol Hristo Stòitxkov va ser segon.

Jornada lúdicaAntonio Sánchez, director tècnic esportiu de la Penya Blaugrana Sant Cugat-Esco-la de Futbol Hristo Stòitxkov, ha ressaltat, una vegada més, en declaracions al DIARI DE SANT CUGAT, que aquest “és un torneig formatiu en què pretenem que els jugadors s’ho passin bé, jugant a allò que els agrada, el futbol. És un campionat esportiu, lúdic i social”.

Aquesta és una de les mol-tes activitats que, durant la temporada esportiva, orga-nitza la Penya Blaugrana Sant Cugat-Escola de Futbol Hristo Stòitxkov. També és el cas del torneig formatiu que organit-za per les vacances de Nadal, així com els diferents campus de tecnificació que munta per Nadal, Setmana Santa i tam-bé a l’estiu. Aquest any tam-bé n’ha organitzat un per la setmana blanca. •

Imatge d’un dels partits de l’edició del 2010, en què el campió del torneig va ser el Vila-real CF #ARXIU

Àlex López [email protected]

Passarà aquest diumenge, 24 d’abril:Es jugaran les finals del Nike Junior Tour de tennis, al Club Esportiu ValldoreixMés informació: www.barcelonatotaltennis.com

“És un torneig formatiu en què pretenem que els jugadors s’ho passin bé, jugant a allò que els agrada, el futbol”ANTONIO SÁNCHEZ DIRECTOR DEL TORNEIg


Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | 29

Futbol. Pol Calvet, valldo-reixenc de 16 anys i jugador de l’equp juvenil A del Futbol Club Barcelona, es va procla-mar, el dissabte 9 d’abril, cam-pió de lliga, així com també el santcugatenc Iu Ranera, que ho va fer amb l’equip cadet A de l’entitat.

Calvet tanca d’aquesta manera la seva primera tem-porada amb el juvenil del club després de passar per l’infantil, els cadets A i B i arribar final-ment a l’últim equip de les categories inferiors blaugra-nes tot i ser un jugador de pri-mer any. El futbolista de Sant

Cugat, que el 19 d’abril complirà 17 anys, no ha passat pel juvenil B, que en cas que s’hagués seguit el procés habitual, per edat, ho hauria d’haver fet.

La temporada no va comen-çar amb bon peu per a Calvet, ja que quan s’iniciava encara es recuperava d’una ruptura d’un dit del peu que arrossega-va des de finals de la campanya anterior i que li va impedir debu-tar en començar aquesta. Tot i això, des del seu debut tot han estat bones notícies per al fut-bolista de Valldoreix, que a ban-da d’aconseguir un nou títol per a les vitrines del Barça ha anat convocat amb la selecció espa-nyola sub-17 per jugar als pre-europeus d’enguany, que es van disputar a Bèlgica.

Els dos jugadors es van proclamar vencedors el 9 d’abril

Pol Calvet Planellas durant la celebració del títol #www.fcbarcelona.cat

_Ignasi Massafret

Pol Calvet i Iu Ranera campions amb el BarçaÈxit. Els joves santcugatencs van obtenir el títol de lliga amb el juvenil i el cadet blaugrana respectivament

El Taller Jeroni de Moragas, a l’SpecialSolIDARItAt. El Taller Jeroni de Moragas i el Junior FC han estat un dels onze equips par-ticipants en el primer Torneig Special Hockey Ciutat de Bar-celona. Aquest campionat es va fer a l’estadi Pau Negre de Barcelona, el dissabte 2 d’abril.

L’Special Hockey és un pro-jecte d’integració social de per-sones amb discapacitat intel-lectual a través de l’hoquei herba.

El IV Torneig Special Hockey del Junior FC es jugarà al maig.

_Redacció

L’equip infantil del Club Muntanyenc, segon a l’estatal d’estèticabalanç. Les santcugatenques, que van competir en la categoria de 10 a 12 anys, només han estat superades pel club valencià Estètica Morvedre

CAMPIoNAt. L’equip infan-til de la secció de gimnàsti-ca estètica de grup del Club Muntanyenc Sant Cugat s’ha proclamat subcampió d’Es-panya d’aquesta disciplina esportiva, tan sols superat pel club valencià de l’Estè-tica Morvedre. El CM Sant

Cugat va competir en la cate-goria infantil de 10 a 12 anys.

Per la seva banda, els equips júnior i sènior del Club Munta-nyenc Sant Cugat han finalit-zat aquest estatal en la quar-ta plaça entre un total d’onze equips participants. Aquesta classificació ha donat el bit-llet als equips júnior i sènior a prendre part a la World Cup, que acollirà la ciutat de Vigo, del 13 al 15 de maig.

El setè Campionat d’Espa-nya de Gimnàstica Estètica de Grup, que organitza l’Associa-ció Espanyola de Gimnàstica

Estètica de Grup (AEGEG), es va fer a Sagunt (País Valencià), del 8 al 10 d’abril.

Molina, nou capAntonio Molina és des de l’1 d’abril el nou cap de secció de Gimnàstica Rítmica i Estètica de Grup del Club Muntanyenc Sant Cugat, en substitució de Marta Batllori. La d’Antonio Molina ha estat l’única candi-datura que s’ha presentat a la convocatòria d’eleccions a cap de la secció.

La junta directiva que acom-panyarà Antonio Molina en el

seu mandat de sis anys és la següent: Sonia Mingorance (delegada en cap i responsa-ble de l’àrea federada Nivells IV-VII); Modest Guimet (tre-sorer), Guadalupe Rodríguez (secretària i responsable de l’Escola de Base); Mercè Pipó (responsable de l’àrea federada Nivells VIII-X); Luisa Fernan-da Silva Arboleda (responsa-ble de comunicació, material i de l’àrea federada Nivells I-III); Mercedes Heaphy (responsable de l’àrea d’estètica de grup) i Oswaldo Romero (responsa-ble de l’àrea institucional).•

l’equip infantil de gimnàstica estètica de grup del Club Muntanyenc Sant Cugat, amb el trofeu de segon classificat #SONIA MINGORANCE

Els equips júnior i sènior del CM Sant Cugat, a la World Cup




CAMPIONAT. Aquest espec-tacular certamen esportiu ja ha trepitjat terres catala-nes en altres ocasions. En les quatre edicions anteriors l’es-pectacle havia tingut lloc a les localitats de Calvià, Platja d’Aro, Salou i Sitges, respec-tivament. Enguany ATA Pro-ducciones y Eventos va pen-sar en Sant Cugat per acollir la cinquena edició del D.O. World Dance Sport, que es podrà veure als pavellons 2 i 3 de la Zona Esportiva Muni-cipal Rambla del Celler entre els dies 21 i 25 d’abril.

Al llarg d’aquests cinc dies els 1.500 ballarins oferiran al públic tres versions molt diferents de ball però amb un gran atractiu. Es tracta del ball esportiu, el hip-hop i

nacional per grups i un per parelles. El primer es dispu-tarà en les categories infantil, júnior i absoluta, i en el segon tan sols hi participaran pare-lles de nivell absolut.

La tercera de les modalitats que es podrà veure durant la Setmana Santa al Pavelló 3

el ball en cadira de rodes. Pel que fa a la primera, durant la tarda dels dies 22 i 23 d’abril al Pavelló 3 s’hi disputaran el Campionat del Món Júnior II i el Campionat d’Europa Juve-nil. Totes dues competicions començaran a les 16 h i cal des-tacar que són puntuables dins

el rànquing de la Internatio-nal Dance Sport Federation (IDSF). A més, també s’hi dis-putarà la Final Four del Cam-pionat de Catalunya de Clubs 2010-2011.

Pel que fa al hip-hop, dins els actes del D.O. World Dance Sport tindrà lloc l’Open Inter-

Imatge de l’última edició d’aquesta activitat, que es va fer a Sitges #D.O. WORLD DANCE SPORT

és el ball en cadira de rodes. Aquest, serà un al·licient fort per a tots el amants del ball. L’edició d’enguany compta amb la participació de sis pare-lles catalanes; fet històric al nostre país, ja que mai abans s’havia donat una presència tant alta de combinats cata-lans en aquest certamen. Els duos participants en aquest tipus de ball competiran en la modalitat de combi llatí, i entraran en escena la tarda del dia de Sant Jordi a les 19 h al Pavelló 3.

El D.O. World Dance Sport farà que la ciutat de Sant Cugat rebi del 21 al 25 d’abril un total de 1.500 ballarins pro-vinents de 35 països europeus, per bé que també hi haurà representants del Japó, Aus-tràlia i Hong Kong, que con-vertiran la nostra ciutat en referent mundial de la dansa durant els primers dies de Set-mana Santa.

L’organització posarà a dis-posició del públic un total de 800 entrades diàries que tin-dran un cost de 10 euros. El punt de venda estarà situat a la mateixa Zona Esportiva Muni-cipal Rambla del Celler. •

El certamen aterra per primera vegada a la ciutat de Sant Cugat1.500 ballarins de 35 països en seran els protagonistes

Ignasi [email protected]

Sant Cugat acull la 5a edició del D.O. World Dance SportEspectacle. La ZEM Rambla del Celler serà la seu de la competició organitzada per l’empresa ATA Producciones y Eventos del 21 al 25 d’abril, s’hi veurà ball esportiu, hip-hop i ball en cadira de rodes

Garanto, podi a Sant Fruitós

Garanto, primer a la dreta de la imatge #DUATLODESANTFRUITOS.BLOGSPOT.COM

DUATLÓ. L’atleta del Club Muntanyenc Sant Cugat Víc-tor Garanto Fajó ha finalit-zat en la tercera posició en la primera edició del Duat-ló de Sant Fruitós de Bages.

Entre els 130 atletes parti-cipants, cal destacar la victò-ria del triatleta olímpic cata-là Xavi Llobet i la participació també de Carles Checa, pilot de motociclisme del Campi-onat del Món de Superbikes. La segona plaça ha estat per a David Ribero.


Aquesta competició, que es va fer el dissabte 2 d’abril, constava de 5 quilòmetres cor-rent, 16 quilòmetres en bici-cleta de carretera i 2,5 qui-lòmetres més corrent, i l’ha organitzat, amb molt d’èxit, el Club Triatló Sant Fruitós de Bages. •

Ulleres graduades Audiòfons Lents de contacte Ulleres de sol

Ranera podria repetir com a president del Junior FC

Félez i Sambró fan podi a la primera fase de Promoció

ELECCIONS. Miquel Àngel Ranera, president del Juni-or FC els últims quatre anys, podria ser l’única candidatu-ra que es presentés en la con-vocatòria d’eleccions a la pre-sidència de l’entitat esportiva local. Al tancament d’aques-ta edició encara no havia fina-litzat el període de presentaci-ons de candidatures.

Ranera presentarà candi-datura per dirigir el Junior FC els pròxims sis anys i ho farà també, en aquesta ocasió, amb Marcos Hoffman i Sergi Reni-eblas, vicepresidents de l’en-titat. Segons Ranera, la seva és una “candidatura continu-ïsta”.

Si s’haguessin de fer elec-cions, tindrien lloc el dissab-te 7 de maig.

GIMNàSTICA. Els santcu-gatencs Albert Félez, en el nivell 5, i Joan Sambró, en la categoria de promoció 2, han finalitzat en la segona i tercera plaça en la primera fase del Campionat de pro-moció de gimnàstica artísti-ca esportiva masculina, que organitza la Federació Cata-lana de Gimnàstica. Albert Félez va ser segon d’un total de set participants, mentre que Joan Sambró va acabar tercer d’entre un total de 29 gimnastes.

Els santcugatencs Albert Félez i Joan Sambró són gim-nastes del club Gimnàs Artís-tic Esportiu Rubí (GAER).

Aquesta competició es va fer el 26 de febrer a la pobla-ció gironina de Salt.

_À. López Puig

_À. López Puig



Handbol. Les bones notícies al Club Handbol Sant Cugat han arribat enguany de la mà de l’equip juvenil de l’entitat. Els nois entrenats per Joan Sancho han completat una temporada amb uns resul-tats molt positius. L’equip ha quedat campió de Prime-ra Catalana amb un balanç de 19 victòries, un empat i tan sols dues derrotes en un total de 22 jornades.

El fet de quedar entre els sis primers classificats de la seva lliga ha donat dret al conjunt de Sant Cugat a dis-putar els play-off per al Cam-pionat de Catalunya, que es van jugar durant els dies 7, 9 i 10 d’abril. Al llarg d’aques-tes tres jornades es van dis-putar els quarts de final, les

relaxat i els va mancar sort durant el tram final”, tal com reconeix el mateix entrenador. El conjunt vermell-i-negre va arribar a perdre per set gols de diferència, i tot i sobreposar-se i aconseguir-se situar un gol per damunt en el marcador van pagar car el seu esforç i

semifinals i la final, els santcu-gatencs, però, van evitar l’en-creuament de quarts de final, ja que el fet de ser el primer classificat en la fase regular va fer que passessin directa-ment a semifinals.

En aquest matx, l’equip de Joan Sancho “va sortir un xic

El juvenil a del CH Sant Cugat ha estat campió de la lliga regular #CEDIDA

finalment van caure derrotats per un ajustat 31 a 33 davant el Club Handbol Terrassa. Final-ment l’Handbol Sant Cugat es va assegurar la tercera plaça del Top 6 en vèncer a domici-li l’Institut Balmes Sarrià per 24 a 31

Temporada molt positivaEl tècnic dels santcugatencs, Joan Sánchez, qualifica la temporada de “perfecta amb tan sols la petita taca negra de la derrota contra el Terrassa”, i agraeix “la gran implicació de l’equip en tot moment”, a diferència d’altres anys, decla-ra acabar-la “molt content, tan pel que fa a mi com pels juga-dors”.

Tot i això encara queda una competició per dispu-tar enguany, es tracta ni més ni menys de la Copa Catala-na, que tindrà lloc entre el 17 d’abril i el 22 de maig i tanca-rà la temporada. Els de Sant Cugat han quedat enquadrats en el primer grup de compe-tició, juntament amb el Club Handbol Gavà, l’Handbol Car-dedeu, l’Agrupacio Esportiva Fornells i el KH-7 BM, Grano-llers Atlètic. •

Els de Joan Sancho van acabar la lliga en primera posicióTot i els bons resultats es van quedar a les portes de la final


El Juvenil del Club Handbol Sant Cugat tanca la temporada tercerSatisfets. El Juvenil A de l’entitat ha quedat en tercera posició al campionat de Catalunya després de caure derrotat davant el Terrassa a semifinals i vèncer el Sarrià en el partit pel 3r i 4t lloc HoQUEI HERba

nou jugadors del Junior FC jugaran el torneig 4 nacionsFins a nou jugadors de la secció d’hoquei herba del Junior FC han estat convo-cats amb la selecció espa-nyola per jugar el torneig 4 Nacions. Aquests són Xavi Queralt, Eduard Gar-riga, Guim Úrsul, Andrea Feu i Gemma Mier, en cate-goria sub-18, i Gerard Gar-cia, Marc Serrahima, Alber-to Carnicer i Paz Codina, en la sub-16.

InSTal·laCIonSl’ajuntament dóna 16.875 euros a l’escola EuropaLa comissió de govern de l’Ajuntament de la ciu-tat, celebrada el dilluns 7 de març, va aprovar fer el pagament de 16.875 euros a l’escola Europa Internati-onal School, en concepte de lloguer del pavelló cobert d’aquest centre, correspo-nent al període entre gener i juny del 2011. Són diferents clubs de la ciutat els que s’entrenen entre setmana en aquest equipament.

xuts

“Ha estat una temporada perfecta. Agraeixo la implicació de l’equip en tots moments”Joan SanCHo ENtrENADor DEL JuvENIL A



Rugbi. L’equip cadet del Club de Rugbi Sant Cugat està d’enhorabona aquest any, ja que han completat una gran campanya amb tan sols dues derrotes. El conjunt entrenat per Pepe López ha acabat en la segona posició de la primera divisió del campionat de Catalunya cadet i ha obtingut d’aques-ta manera la classificació per al campionat d’Espanya. Aquesta competició la dis-puten tots els equips campi-ons de les diverses autonomi-es de l’estat. Enguany, però, Catalunya hi aportarà dos participants, la UE Sant- El cadet del Club de Rugby Sant Cugat, segon al Campionat de Catalunya #CEDIDA

boià i l’equip de Sant Cugat. Aquesta situació és així per-què en l’anterior edició el con-junt del Llobregat ja va pro-clamar-se campió d’Espanya i aquest any repeteix títol a nivell català.

Només dues derrotesLa temporada del Club de Rug-bi Sant Cugat és gairebé per-fecta quant a resultats: els nois del conjunt blau-i-negre han perdut només dos partits, i ho han fet contra l’únic equip que els ha superat a la classi-ficació, l’incombustible Sant-boiana.

Tal com reconeix l’entre-nador, Pepe López, “la tempo-rada ha estat excel·lent i cal destacar la feina i l’entrega de tots els jugadors que han par-ticipat en els entrenaments i s’han adaptat als sistemes de joc tot i ser un grup de nois molt joves” •

El CRSC obté l’èxit de classificar-se per al campionat d’Espanya


El cadet del Club de Rugby Sant Cugat, classificat per a l’estatalÈxit. L’equip completa així una gran temporada amb només dues derrotes contra la UE Santboiana, i acaba en la segona posició de la classificació empatat a punts amb el Llobregat

L’Avenç fa molts podis en la Final Comarcal

giMNÀSTiCA ARTÍSTiCA. L’Es-cola Avenç ha participat amb èxit en la Final Comarcal de Gimnàstica Artística, com-petició que va organitzar el Consell Esportiu del Vallès Occidental a finals de març, a Terrassa.

En individuals i en la cate-goria benjamí masculí, Joan Lario va ser segon entre un total de deu participants. En aleví femení nivell B, Sara Gar-cía va acabar tercera entre un total de 50 participants.

En la classificació general per equips, en la categoria cadet-juvenil femení nivell A, els dos equips de l’Avenç van acabar segon i quart, respec-tivament. En infantil femení nivell A, l’Avenç va ser terce-ra. En aleví femení nivell A, l’escola Avenç va ser tercera d’un total de cinc equips. En aleví femení nivell B, l’Avenç va ser quart de nou equips. En benjamí femení nivell A, l’Avenç va ser quart de vuit equips. Finalment, en benja-mí femení nivell B, l’Avenç va ser quart de vint equips.

_Redacció



SOLIDARITAT. El Patí Hoquei Club Sant Cugat ultima els preparatius de l’11a Fes-ta-Torneig Joan Petit-Nens amb Càncer que, per pri-mera vegada, acollirà Sant Cugat. Serà el dissabte 14 de maig, en una jornada on “l’hoquei patins és l’excu-sa. Volem donar a conèixer una realitat que tenim molt a prop”. Això ho va explicar Miquel Menta, directiu del PHC Sant Cugat, durant una sessió informativa als pares del club, que va tenir lloc el dimecres 13 d’abril.

D’aquesta manera la Fun-dació Amics Joan Petit-Nens amb Càncer i el Patí Hoquei Club Sant Cugat volen donar a conèixer els casos de càn-cer infantil. L’organització preveu una afluència d’unes 900 persones.

Diferents activitatsA partir de les 10 h, i al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler, uns 300 nens d’entre 4 i 6 anys, que formen part d’una tren-

tena d’escoles d’iniciació de clubs catalans, faran diver-ses activitats lúdiques. Des-prés de dinar, també al Pave-lló 3, aquests 30 clubs catalans jugaran un torneig. Un cop aca-bi aquesta competició es farà un torneig de veterans, amb la participació del FC Barcelona, el Blanes, l’Iserlhom alemany

i el PHC Sant Cugat.L’organització també té pre-

vist organitzar alguna altra activitat paral·lela, que no tin-drà lloc el mateix 14 de maig.

La Fundació Amics Joan Petit-Nens amb Càncer també disposa d’un número de comp-te corrent perquè qui ho vul-gui hi pugui fer un donatiu. •


Aquest és el cartell de l’edició del 2011

L’11a Festa-Torneig Joan Petit-Nens amb Càncer, el 14 de maig al Pavelló 3Acte divulgatiu. Els coorganitzadors són el Patí Hoquei Club Sant Cugat i la fundació de l’entitat

HAnDbOL. El cadet A del FC Barcelona d’handbol es va proclamar el passat 9 d’abril campió de la Minicopa del Rei a Vigo. Els blaugrana van completar una excel·lent sèrie de partits i es van adjudicar la final per un clar 43 a 33 davant el Reale Ademar de Lleó.

En la plantilla del Barça destaquen dos jugadors sant-cugatencs, els joves Marc Jor-dàn i Àlex Ortega. Segons aquest últim, “l’equip està duent a terme una molt bona temporada amb només una

derrota molt ajustada a la pis-ta del KH-7 BM Granollers”. A més, són els primers clas-sificats a la lliga, fet que els dóna dret a disputar el Top 6 de Catalunya entre els dies 16 i 17 d’abril i a quedar automà-ticament classificats entre els quatre millors conjunts cata-lans. La bona marxa i els resul-tats de l’equip els portarà tam-bé a la disputa dels campionats de sector nacionals i finalment al campionat d’Espanya, on segons Ortega tenen “moltes opcions” d’endur-se el títol i “partim com a favorits junta-ment amb el KH-7 BM Grano-llers, el Ciudad Real i el Reale Ademar de Lleó”.

Jordan i Ortega amb el títol de campions #CEDIDA

_Ignasi Massafret

Àlex Ortega i Marc Jordan, campions de la Minicopa

Els jugadors del Barça d’handbol culminen un excel·lent torneig

ELECCIOnSLa Coordinadora munta un debat amb els partits políticsLa Coordinadora d’Entitats Esportives de Sant Cugat ha convocat els partits polí-tics que es presenten en les pròximes eleccions muni-cipals del 22 de maig a un debat que tindrà lloc dime-cres 4 de maig. Serà al Club Muntanyenc Sant Cugat, a partir de les 19.30 h. El debat estarà moderat per Lourdes Llorente, presiden-ta de la plataforma espor-tiva.

CURSES DE MUnTAnYALucía Caballero, amb la selecció catalana L’atleta santcugatenca Lucía Caballero ha estat convocada amb la selecció catalana de curses de mun-tanya per competir en la pri-mera prova de la Copa d’Es-panya, que es farà a Grana-da el diumenge 1 de maig. La santcugatenca Lucía Caballero ja es va adjudicar la Copa d’Espanya en l’edi-ció del 2008, en la catego-ria de veteranes.

Curs de tai-txi al Pavelló 3TAI-TxI. El curs de tai-txi que es va dur a terme a la sala d’arts marcials del Pavelló 3 de la ZEM Ram-bla del Celler el dia 25 de març, va comptar amb la participació de vint-i-qua-tre alumnes.Els assistens es van divi-dir en tres gups, l’inici-al, el bàsic i el mitjà. La conducció del curs va anar a càrrec del profes-sor Jose Gago, director del Departament de Tai-txi de la Federació Espa-nyola de Judo. Les activi-tats que s’hi van fer van anar des de la discussió teòrica i història del tai-txi fins als desplaçaments dins aquesta discipli-na passant per les tècni-ques bàsiques, i finalment es van dur a terme diver-ses pràctiques en grup segons el nivell dels parti-cipants.•#FOTOGRAFIA: DAVID FERNÁNDEZ

xuts


34 | Publicitat

010Agenda abril-maig del 21 a l'1

Divendres, 21 d'abril del 2011

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

29 Divendres

19.30 h Museu del Tapís Contemporani. Casa Aymat Inauguració de l'exposició. 'Un beso te cerrara la boca'

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

20 h Casa de CulturaNit temàtica. 'Política i pensa-ment crític'Llibre: 'El espectador emancipado' Presentació a càrrec de José M. Pérez TorneroOrg.: Universitat Internacional de la Pau

23 h Casal Mira-sol

A càrrec de Jimmy Jenks Septet (latin-jazz) Teloners: Esquerda (rock català) Reserva invitacions: [email protected].: Ajuntament de Sant Cugat, Cugat.cat

30 Dissabte

10 h Can MonmanyPlantada d'aromàtiques a Can MonmanyQuina és la importància de les aromàtiques a l'hort? Coneixerem algunes d'aquestes plantes, la seva relació amb l'agricultura i aprendrem a plantar-lesOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat18 h Aula Magna de l'Escola Municipal de Música Victòria dels ÀngelsConcert benèfic pel Parkinson A càrrec de Miguel Colom, violí, Denis Losev, piano Preu: 10 euros. Venda anticipada a Pleniluni Musical, Casa de Cultura, santcugat@cat

13è Premi de Poesia Gabriel Ferrater per a centres de

secundària

27 Dimecres19.30 h Claustre del Monestir13è Premi de Poesia Gabriel Ferrater Liurament de premis i lectura de poe-mes

10è Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel FerraterPresentació a càrrec de Marina EspasaLectura de poemes de l’obra guanya-dora i de poemes de Gabriel Ferrater a càrrec de Marta Angelat

29 Divendres20 h Biblioteca Central Gabriel FerraterTaula rodona sobre Gabriel FerraterA càrrec de Marta Pessarrodona, Esther Tusquets, Eduard Bonet i Anna Maria Moix


27 Dimecres

19 h Casa de CulturaConferència. 'Medició continua de glucosa'Presentació d’un nou sistema que mesura de manera continua la glu-cosaOrg.: ADCCol·l.: Ajuntament de Sant Cugat

28 Dijous

17 h Llar d'Avis de la ParròquiaVisita guiada. 'Descobreix Sant Cugat'A càrrec de Domènec MiquelOrganitza: Llar d'Avis de la Parròquia

19.45 h Cafè AuditoriDebat públic sobre polítiques culturals de Sant Cugat A càrrec dels representants de les con-didatures de SI, UASC, CUP, C’s, ERC-R, PP. ICV, PSC i CiUOrg.: APGCC, Diari de Sant Cugat

18.45 h Pl. d’OctaviàCantada de la Coral la Lira

19 h Pl. AugustaBallada de sardanes A càrrec de la cobla Principal del LlobregatOrg.: Entitat Sardanista de Sant Cugat

28 Dijous18 h Biblioteca Mira-sol Marta PessarrodonaTaller familiar. 'Llibres desplega-bles menja paraules'

Org.: Ajuntament de Sant Cugat

24 Diumenge i 25 Dilluns De 10 a 14 h Carrers i places de Sant CugatCantada de Caramelles de Pasqua

A càrrec de la Societat Coral La Lira i la Societat Coral La Unió Santcugatenca Organitza: Societat Coral La Lira, Societat Coral La Unió Santcugatenca

24 Diumenge

12 h Museu de Sant Cugat. MonestirVisita guiada a l'exposició. 'Escultura: Processos Ocults'Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

10è Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater

V Dance Olimpyad World Dance Sport 2011

Del 21 al 25 d’abrilZEM Rbla. del CellerHoraris: dia 24, de 16 a 21 hDel dia 22 al 25, de 9 a 21 h Org.: Club Ball Esportiu Sant Cugat

22 Divendres

De 8.30 a 13.30 h Camp municipal de futbol Can MagíIV Torneig Penya Blaugrana Sant Cugat Organitza: Penya Blaugrana

23 Dissabte

De 10 a 13 h Església de Sant MedirPortes obertes a l'església de Sant Medir Organitza: Penya RegalèssiaCol·l.: APAC, Penya Regalèssia

Sant Jordi a Sant Cugat

23 Dissabte

De 10 a 21 h Pl. d'Octavià i carrers de Sant CugatVenda de llibres i roses

De 10 a 13 h Pl. d’OctaviàEspecial Sant Jordi a Cugat ràdio 91.5 FM18 h Museu de Sant Cugat. MonestirPresentació del CD de caramelles enregistrat per la Coral la Lira

Viu la cultura de propXCCP: xarxa de centres culturals polivalents


Publicitat | 35

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adre-ceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Divendres, 21 d'abril del 2011

parkinson.org, www.neurologiques-santcugat.cat, 8 euros. S voleu fer la vostra aportació fila zero 2100-0104-89-0201049528Org.: Associació Catalana per al Parkinson

18 h Casal de la Gent Gran XXIX Jocs Florals de la Gent Gran del Vallès OccidentalOrg.: Llar d’Avis de la Parròquia, Residència, Centre de Dia i Casal Sant Cugat

21.30 h Oficina de TurismeVisites guiades. 'De nit al Monestir'Durada: 2 hPreu: 15 euros. Menors de 7 anys, gra-tuït Cal fer reserva prèvia a l'Oficina de TurismeOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

22 h Teatre-AuditoriTeatre. 'Okupes'Guió i direcció: Glòria Rognoni A càrrec de Femarec Grup de Teatre Social Preu: 15 euros. Targeta Jove, 10 euros


1 Diumenge

D’11 a 13 h Capella de Sant DomènecPortes obertes a la Capella de Sant DomènecOrganitza: Ajuntament de Sant CugatCol·l.: APAC, Penya Regalèssia 12 h Museu de Sant Cugat. MonestirVisita guiada a l’exposició per-manent. 'Oració, treball i poder'12 h Museu de Sant Cugat. MonestirVisita guiada a l’exposició tempo-ral 'Escultura. Processos ocults'Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

19 h Casal Cultural de ValldoreixTeatre. 'L’inspector'A càrrec del Grup de Teatre EspiralPreu: 6 euros. Estudiants i pensionistes, 4 eurosOrg.: Grup de Teatre EspiralDia Internacional de la Dansa

27 Dimecres19 h Centre de Dasa Laura Esteve

Conferència. 'Toni Jodar explica la dansa' 28 Dijous19.30 i 22 h Cinemes Sant CugatCinema d’Autor. 'La danse: Le ballet de l’Opéra de Paris'Del director Frederick WisemanPreu: 4 euros 29 DivendresTeatre-Auditori Dansa. Marta CarrascoDies Irae; en el Rèquiem de Mozart 19 h Assaig obert22 h Representació Preu: 22 euros 20 h Casal de Joves TorreBlancaPresentació del llibre 'A la plaça fan ballades. Una història de les músi-ques d’arrel als Països Catalans'A càrrec de l’autor Ferran Riera 30 Dissabte19 h Pl. Victòria dels Àngels

Mostra de dansa 1 diumenge

18 h Casal Mira-sol Dansa. Zing-zingEspectacle familiarPreu: 5 euros Reserva d'entrades a [email protected]

Org.: Centres de Dansa de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat


Entrevista a Víctor Amela i Roser Amills, autors de ‘Paraules d’amor’

Literatura _Pàg. 38

Agenda _Pàg. 44diaridesantcugat.cat/agenda

Cultura36 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 15 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 28 | Cultura

CONCERT DE guiTARRA flAmENCA 23 D’AbriL a les 12.30 h a la Sala el Siglo de mercantic


La Setmana Santa deixa un Sant Jordi més tranquil però festiu igual

Alguns santcugatencs que marxaran de vacances ja han comprat el seu llibre anticipadament #ARXIULiTErATUrA. Aquest Sant Jordi serà més tranquil, amb menys aglomeracions i concentracions, però festiu com sempre. Els llibreters de Sant Cugat preveuen que la coincidència amb Setma·na Santa provocarà menys moviment, però amb l’espe·rança de bon temps, esperen que bona part dels més de 80.000 santcugatencs sur·tin pels carrers del centre de la ciutat, plens de lite·ratura i de colors. “És una festa molt arrelada i fami·liar”, asseguren des de Pai·deia que, confiats que les vacances no afectin gaire, valoren positivament el fet que el dia 24 és festa i que per tant la jornada s’allar·garà més. Algunes previ·

sions són més negatives, i a Mythos creuen que tant les llibreries com la festa en si perdran molt valor: “Serà tot el contrari del que és habitu·al” i “per a nosaltres serà un desastre econòmic”. Precisa·ment, molts ciutadans que estaran de vacances durant Sant Jordi s’han anticipat i ja han comprat els seus lli·bres: “Ja fa dies que hem notat més moviment i més vendes”, expliquen a Alexan·dria. Moltes de les activitats literàries i culturals relaci·onades amb la diada també s’han diluït més en el temps, com és el cas, entre d’altres, del Concert de Sant Jordi de l’Orquestra Simfònica o el Carmina Burana de Came·rata Sant Cugat. Tot i això les parades amb roses i lli·bres, les sardanes i la canta·da de la Coral la Lira no falta·ran el dia 23 d’abril a la plaça d’Octavià i els seus voltants.

Títols destacatsAquest Sant Jordi no hi ha cap gran títol literari pel qual els llibreters apostin com a lli·bre més venut, i segurament les vendes es distribuiran en diverses obres. Enguany, des·taca la gran presència de lli·bres en català, entre els quals es troben L’home de la male·

ta, de Ramon Solsona o la novel·la de Sílvia Alcànta·ra La casa cantonera. Tam·bé destaquen La cazadora de cuerpos, de Najat El Hachmi, Premi Ramon Llull de novel·la el 2007 amb El último patri·arca; o la darrera obra d’Al·bert Espinosa, creador de Polseres Vermelles, Si tú me dices ven lo dejo todo, pero dime ven. Per al públic més infantil, tindran molta sorti·da els llibres de Cornelia Fun·ke o els de la col·lecció de Dol·ça Picarol.

Autors santcugatencsPel que fa als santcugatencs, el dia de Sant Jordi també trobarem més d’una vinte·na d’obres recents d’autors de la ciutat. Víctor Alexan·dre ha presentat Cor de brau, una crítica irònica en clau de novel·la al voltant de l’abo·lició de les curses de braus a Catalunya. El periodis·ta, escriptor i músic David Escamilla també ha publi·cat darrerament el poema·ri Elogi a la veritat, Premi Grandalla de Poesia Crèdit Andorrà, 2010. Jordi Robiro·sa també ha plasmat en el lli·bre Basquetmania les vivèn·cies dels 25 anys, que ha dedi·cat al món del periodisme i del bàsquet. •

Afluència. La coincidència del dia del llibre amb les vacances de Setmana Santa provoca dubtes sobre l’afluència de gent als carrers del centre de Sant Cugat

Alguns llibreters creuen que no es notarà gaire la coincidènciaD’altres preveuen un “desastre econòmic” i deslluïment de la festa

Bernat Bella Puigdomè[email protected]

Poetes en temps de revoltes. Ferran Aisa

Miquel barceló. Cuaderno de artista. Miquel Barceló

Historia de la España Moderna. Ernest Belenguer

Democracia sin ciudadanos. La construcción de la ciudadanía en las democraci-as liberales. Victòria Camps

Llegó la hora. Propuestas de paz para el Pais Vasco. Vicenç Fisas

La metàfora audiovisual. Romà Guardiet

El secret del meu turban. Agnès Rotger

Dayketing. Hoy es un gran día para vender más! Luiggi Sarrias

Pau Casals, escrits i discursos. Pau, Pau i sempre Pau.

Josep Maria Figueras

La terapia del sonido. ¿Ciencia o dogma? Jordi A. Jauset

Prevenir el fracàs escolar des de casa. Ramon Casals

i al setè any es despertà. Carles Cabanas

Antologia íntima de Miquel Cabanas. Gerard Bertomeu/ Miriam Cabanas

Autors santcugatencs Les seves obres dels darrers mesos



Librería LibertadJavier Zuloaga

Pedra i sang. Història i llegenda de Sant CugatJosep Maria Jaumà/ Ignasi Bassó

En nombre del amorElena Vander

El català, al carrerJosep Maria Aymà

La cuina de la salutJosep Corbella/Ferran Adrià/Valentí Fuster

Les cròniques de guerra de Lluís CapdevilaJosep Maria Figueres

Llegir Maragall, araSam Abrams

Viatger que s’extraviaPau Sif

Basquetmania. 25 anys viatjant amb el bàsquet català i europeuJordi Robirosa

Cor de brau. Una crítica al voltant de l’abo-lició de curses de braus a CatalunyaVíctor Alexandre

Elogi a la veritatDavid Escamilla

Nunca sabrás a qué huele BagdadMarta Tafalla

NOVETATS EDITORIALS D’AUTORS SANTCUGATENCS



Fòrum_ Notícies_ Agenda_ Cinema_Tecnologia_ Esports...

TARIFA PROMOCIÓ PER A DIMARTS I DIMECRESDURANT TOT EL DIA

I DIJOUS AL MATÍSENYORA

Rentar + massatge + pentinar.. 13,90 € Rentar + massatge + tallar + pentinar.. 31,90 € Rentar + massatge + color + pentinar.. 29,90 € Rentar + massatge + color + tallar + pentinar.. 51,90 € nens ....... 12 €

SENYOR Rentar + massatge + tallar + pentinar.. 14,90 € Rentar + massatge + tallar a màquina ....... 12 €

Tots els preus inclouen xampú específic REDKENsegons les necessitats específiques del cabell

i acondicionador

*Els serveis per a cabell llarg tindran un suplement de 4,50 €*Oferta no acumulable amb altres promocions o ofertes

No tanquem al migdia. Dissabte obert tot el dia

“La salut i la bellesa del cabell”

C/ Sabina Cañameras, 13, local, 3, Mira-sol Tel.: 93 584 65 72

“Hem de recuperar l’amor, perquè estimar és gratuït!”

Entrevistem Víctor Amela i Roser Amills Autors de ‘Paraules d’amor’

El Víctor Amela i la Roser Amills han publicat Paraules d’amor, que recull 101 declaracions d’amor inè-dites de personatges com Jaume Sisa, Carme Ruscalleda, Luis del

Olmo o Bigas Luna, entre molts d’altres. Textos, poemes, dibuixos, fotografies... cada persona ha escollit la seva manera per decla-rar el seu amor als fills, a la parella, a la ter-ra, a la feina...

Són molt diferents les maneres d’estimar? Roser: Hem comprovat que hi ha una mane-ra d’estimar per a cada persona. A més, cada persona pot estimar de diferents maneres alhora.Víctor: Al llibre hi ha 101 maneres diferents d’estimar, i la gràcia és que el lector s’identi-

fiqui amb alguna d’elles.

Ha estat fàcil que la gent es despullés i parlés dels seus amors? Víctor: Esperàvem que tinguessin més ver-gonya en parlar de l’amor, perquè sembla que no està de moda. I al contrari, la gent té moltes ganes de parlar-ne, perquè ja no es veu com una cosa antiquada. Roser: El projecte inicial preveia només 50 declaracions, però sobre la marxa vam veu-re que ho podíem ampliar fins a 101.

Quines pautes els vau donar? Víctor: Només els vam donar una regla: fes el que vulguis, però fes-ho amb amor.

Volíeu posar l’amor de moda. No ho està? Roser: El que ens ha ratificat que s’ha de posar més de moda és l’Arcadi Olive-res, que treballa en temes de justícia i pau internacional, i ens va demanar escriure sobre l’amor de veritat a les persones, que avui dia falta.

sent amics”.

I algun descobriment de les intimitats dels protagonistes? Roser: Hem ampliat coses de la gent que no coneixíem. Per exemple, que l’Araceli Segar-ra és il·lustradora.Víctor: L’Elisenda Roca té tota una paret a casa seva reservada per a Sant Jordi, per pen-jar les roses que li regalen. O també hem des-cobert que la Sílvia Munt té uns pits molt macos, perquè ens ha enviat una fotografia alletant els seus bessons.

Què us ha aportat estar tant en contacte amb l’amor? Víctor: Molta alegria, molt optimisme i desco-brir que l’amor mai morirà. La gent que està realment contenta i satisfeta amb la seva vida és la que estima.Roser: Veure que en aquests temps de crisi i de guerres, la gent manté viu el seu amor és molt gratificant. També hem vist que la gent més creativa i vàlida socialment és la que més sap estimar.

El llibre està dedicat al Santi Santamaría Roser: Primer l’havíem dedicat a tots els lectors, però pocs dies després que ens lliu-rés el seu text va morir, i vàrem pensar que li volíem dedicar a ell. El llibre també té el seu espai al cel.•

Presentació. Amela i Amills van presentar Paraules d’amor a la Canals Galeria d’Art, de Sant Cugat, que es va omplir per gaudir de l’amor que desprenen els dos autors del llibre.

Amela i Amills van presentar la seva obra a la Canals Galeria d’Art #ARTUR RIBERA

Més en èpoques de dificultats econòmi-ques. Roser: Hem de recuperar més l’amor perquè en temps de crisi estimar és gratuït! Víctor: La cotització de l’amor puja en aquests moments!

El títol de l’obra és de la cançó del Serrat. Víctor: És el padrí del llibre. I això demostra que la màxima expressió de la intel·ligència és estimar.Roser: Tot ell és amor, les seves cançons, la seva manera de ser...

Us ha sorprès alguna declaració d’amor? Roser: Ens han sorprès perquè hi ha gent que esperàvem que fessin una cosa i n’han fet una altra totalment diferent. És el cas de l’Edu Soto, que escriu un poema d’amor. El Ber-to Romero ens ha explicat que amb el naixe-ment del seu fill ha descobert l’amor incondi-cional, sense esperar res a canvi.Víctor: O el cantant Gerard Quintana, que és un rocker dur, i ens ha enviat un text molt ten-dre envers el seu fill i la seva dona. I el Ferran Adrià ha declarat el seu amor a la cuina. Hi ha molts tipus d’amor.

No hi ha desamors? Víctor: L’Albert Om, per exemple, ens ha enviat frases que es diuen quan es trenca una parella: “Hem de parlar, continuarem




La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut

a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han

permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament

per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer

Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la

innovació.

www.boehringer-ingelheim.es

www.twitter.com/boehringer

www.youtube.com/user/boehringeringelheim

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics

per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones

Aportar valor a través de la innovació

reCital. La biblioteca cen-tral Gabriel Ferrater va aco-llir el dia 12 l’espectacle per a adults “Sensualitats”, un recital poètic a càrrec de Mer-cè Sampietro acompanyada per la música d’Eduard Inies-ta. Una combinació que rat-lla la perfecció en una hora que esdevé curta portats per la càrrega de seducció que aporta l’espectacle.

Mercè Sampietro, actriu barcelonina, definí l’essèn-cia de l’espectacle com “un recull de textos de diferents autors catalans, espanyols i estrangers, de coses que ens

agradaven relacionades amb la sensualitat”. Parla “de sen-sualitat personal, amorosa o de la vida o de la natura...”. La prestigiosa actriu va voler matitzar que es tracta “d’una cosa molt senzilla; és una tro-bada per dir uns textos que ens agraden, i espero que a la gent, també”.

L’espectacle els va ser pro-posat fa dos anys per la produc-tora i, com assenyala Sampie-tro, “ens ho van donar ja molt fet”. Des de llavors, l’han repre-sentat unes quantes vegades en diferents escenaris íntims i propers, com les biblioteques.

Mercè Sampietro aporta tot el seu art interpretatiu en un recital carregat de for-

ça i tendresa, amb l’inestima-ble acompanyament musical d’Eduard Iniesta qui, amb cinc instruments de corda diferents, va generar l’ambi-ent que dibuixava la sensua-litat en l’aire.

Més fort que el futbolTot i que hi havia diversos ele-ments en contra pel que fa a la programació de l’especta-cle, com el partit de futbol del Barça de la Champions que començava a mig espectacle, Sampietro té un públic fidel que no dubta a l’hora d’esco-llir. La sala habilitada per a “Sensualitats” es va omplir i els assistents van poder veu-re la segona part del partit. •

“Sensualitats” planta cara al BarçaPoesia i Música. Mercè Sampietro i Eduard Iniesta combinen a la perfecció els seus talents interpretatius i musicals per formar un espectacle singular carregat de força, sentiment, i sensualitat en un espai íntim i proper

Sampietro i iniesta, una combinació perfecta per fer de la sensualitat tot un art a l’escenari #Artur Ribera


llibre. Martí Gironell va néixer a Besalú l’any 1971. Va començar a treballar a Ràdio Besalú amb 14 anys i va anar pedalant tot pujant, i al poc temps d’entrar a TV3 va començar a escriure llibres. El primer, La ciutat dels som-riures, i després van venir les novel·les El pont dels jueus, La venjança del bandolers, La cuina del pont dels jueus i Pla de vol. Ara presenta L’arque-òleg: de Montserrat a Terra Santa perseguint un somni.

Per què novel·la histò-rica? M’agrada. Suposo que hi té a veure que sóc d’un poble que treu història pels quatre cos-tats. Sempre m’ha agradat la història i saber què ha passat quan nosaltres no hi érem. Amb això veig que coincidei-xo amb la gent.

L’arqueòleg, en què es basa? En la història personal d’un monjo de Montserrat que el 1910 tenia l’objectiu d’es-criure la Bíblia en català,

i ell creu que per fer això se n’ha d’anar a recórrer tots els països per on passen les Sagrades Escriptures. Durant pràcticament 35 anys viu mil i una aventures viatjant per Egipte, Jordània, Mesopotà-mia i Babilònia, Grècia, Jor-dània i Síria. I mentre va fent aquests viatges va recollint tota una sèrie d’objectes que li permeten obrir el 1911, ara fa 100 anys, el Museu Bíblic; una altra manera d’il·lustrar la Bíblia.

Com va conèixer el perso-natge? Per casualitat, llegint un dia el diari, hi havia una foto d’un monjo, amb una barba blan-ca allí escrivint... Vaig pen-sar que darrere aquest home hi havia una història apassi-onant.

Per què cal llegir el llibre? Deixar-se portar per aquest lli-bre et condueix a viure en pri-mera persona una gran aven-tura de la mà d’aquest perso-natge extraordinari. •


Martí Gironell parla des de la proximitat sobre la seva obra #A. RIBERA

Martí Gironell presenta la novel·la ‘L’arqueòleg’

entrevista. L’escriptor de Besalú i presentador de TV3 presenta el seu darrer llibre històric a Sant Cugat



L’església desconeguda del Monestir de Sant Cugat

raConS. Tots els santcugatencs coneixem bé l’interi-or de la nostra església del Monestir. N’hi ha molts que pensen que en coneixen tots els racons, amagatalls i misteris, però cada dia l’església ens demostra que enca-ra té sorpreses i descobertes per oferir-nos. Aquests últims mesos el gran retaule de Sant Bartomeu ha estat retirat de l’església per restaurar-lo i netejar-lo. Amb gran sorpresa, al mur s’hi va descobrir un nínxol

gran finestrals. La petita i empinada escala de l’abat, ara totalment interrompuda i sense cap sortida, i les petites sagristies que s’amaguen en les parets de les capelles bar-roques. També podem trobar les marques de cànters de diverses formes i dibuixos, i qui sap quines altres sorpre-ses ens reserva aquesta església tan coneguda però que no perd mai la capacitat de descobrir secrets i enigmes nous. • #MONTSE SANT

quadrat on dins té una pedra tallada en baix relleu en for-ma de flor que forma una mena de pica petita que ningú sap per què podia servir.Avui vull fer-vos cinc cèntims d’alguns dels seus secrets.Us vull descobrir els àngels i la figura de l’Agnus Dei romànic a l’arc que s’amaga rere l’orgue barroc, la quar-ta nau gòtica, la que fa de contrafort i que amaguen les capelles barroques, amb les precioses claus de volta i els

això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut informati #MONTSE SANT Imatge de l’àngel romànic que hi ha al costat de l’orgue #MONTSE SANT

Imatge de la pedra gravada que hi ha darrere del retaule de Sant Bartomeu. #MONTSE SANT

representació de l’angus Dei romànic #MONTSE SANT Clau de volta de la quarta nau del Monestir #MONTSE SANT



Els vins al Canadà i als EUA (I)

A Ontario, al Cana-dà, hi ha tres zones que han meres-cut la designació

geogràfica DVA i que tro-bem a la península del Nià-gara, a l’illa de Pelee i a les costes del llac Erie. Els seus vins procedeixen exclusiva-ment de varietats nobles, com ara Chardonnay, Ries-ling i Pinot Noir. Quan a l’etiqueta s’indica la vari-etat, almenys el 85% del vi ha d’estar produït amb les varietats assenyala-des. S’ha de tenir en comp-te l’icewine (vi de gel), sem-blant als vins de gel ale-manys, un vi licorós de postres.EUA. Per entendre el poten-cial vitivinícola d’aquest extens país hem de tenir en compte tres categori-es i tipus de ceps molt dife-rents. 1) Procedents d’Eu-ropa (Vitis vinifera). Per a les varietats negres, Zinfan-del (de les més importants), Cabernet Sauvignon, Cari-nyena, Garnatxa, Barbe-ra, Merlot, Pinot Noir Mis-sion, Barolo, Gamag, Pinot Gris, Syrah, etc.; varietats prou conegudes. Per a les variants blanques, Colom-bard, Chardonnay, Sèmi-llon, Gewurztraminer, Pinot Blanc, Chenin Blanc, Sau-vignon Blanc, Riesling, Parellada, Muscat. 2) Ceps indígenes: Principalment del tipus Vitus labrusca (amb varietats com el Con-cord, Delaware, etc.), Baco i Vidal Blanc (ceps híbrids) produeixen vins de qualitat mitjana i amb una excessiva intensitat aromàtica, molt marcada per l’aroma foxe. Mission (cep de les Missi-ons, que arribà de Xile al segle XVII), Catawba (típi-ca del país i molt resistent a la fil·loxera, nascuda de les llavors de les panses). 3) Varietats noves, produïdes per diferents creuaments i empelts. Varietats negres: Ruby Cabernet (creuament entre Carinyena i Cabernet Sauvignon), Rubired (híbrid d’Alacant, Gazin i Tinta Cao), Cornelian i Royalty. Per a les varietats blan-ques: Burger, Emerald Ries-ling i Flora.•

parlem de vipepblanes

[email protected]

múSICA. Amb l’arribada de la festivitat de Pasqua, com cada any Sant Cugat acull la tradicional cantada de cara-melles, que aquest any se celebrarà els dies 24 d’abril, diumenge, i el dilluns 25, pels carrers i places de la ciutat. Les caramelles són unes can-çons i balls populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Tradicionalment tenien temàtica religiosa, però darrerament s’hi han incorporat cançons de to fes-tiu i d’aire satíric sobre qües-tions locals

La Societat Coral la Lira començarà la seva cantada diumenge a les 10.15 hores a la plaça de Sant Pere, i des-

prés de recórrer diferents indrets de la ciutat, finalitzarà la jornada a la plaça de Barce-lona a les 14 hores. Dilluns, les cantades se succeiran de 10.15 hores a 19 hores, començant al carrer del Xerric, passant per la rambla del Celler, entre d’altres, per acabar davant del monument a la Lira.

Pel que fa a la Societat Coral la Unió Sant Cugaten-ca, diumenge 24 iniciaran el recorregut a les 9.45 hores al Teatre la Unió, per continuar el volt per la ciutat passant, entre altres llocs, pel carrer de Santa Rosa i acabant a la pla-ça de Barcelona, juntament amb la Societat Coral la Lira. Dilluns, començaran al car-

Cantada de caramelles de Pasqua pels carrers i places de la ciutat

Les cantades de Caramelles són tradicionals per Pasqua. #Arxiu

rer de Sant Tomàs, a les 9.45 hores, i finalitzaran a les 14 hores al carrer de Villà.

Per part de la Societat Coral la Lira, l’acordió ani-rà a càrrec de Diego Lahuer-ta; al contrabaix, Artur Rega-da, i tot sota la direcció de Eloi Jover.

La direcció de la Societat Coral la Unió Santcugaten-ca anirà a càrrec de Reinaldo Rafael Osorio, i l’acordió el tocarà Josep Cànaves.

Algunes de les peces que es podran sentir en aquest acte tan popular són, per exemple, “La dansa de l’amor” o “Som catalans”, per part de la Socie-tat Coral la Lira, i “Vell pesca-dor” o “El meu avi”, per part de la Societat Coral la Unió Santcugatenca.

Primer discEl dia de Sant Jordi, el pro-per 23 d’abril. a les 18 hores, la Societat Coral la Lira presen-tarà el seu primer CD al Claus-tre del Monestir. Aquest disc porta per títol Les caramelles.

_C. Caballé

Tradicions. Els protagonistes seran la Coral la Lira i la Unió Santcugatenca

El Grup de Teatre Espiral representa ‘L’inspector’

TEATrE. El proper diumenge dia 1 de maig, el Casal Cul-tural de Valldoreix acollirà la representació de l’obra teatral de Baltasar Porcel, L’inspector, dintre de la Pro-gramació Continuada del Casal.

Interpretada pel Grup de Teatre Espiral de Valldo-reix, L’inspector és una far-sa en dos actes en què, amb una subtilesa i mordacitat pròpia de la ploma de Bal-tasar Porcel, ens endinsa d’una manera magistral en una ciutat regida per unes autoritats corruptes que,

en rebre l’anunci de la visita d’un inspector anomenat pel Govern per comprovar temes fiscals, cerquen desesperats la manera de sortir airosos de la situació. Tot això dóna lloc a un seguit d’equívocs amb el denominador comú d’inten-tar continuar amb el càrrec, seguir robant i demostrant un menyspreu total, no ja tan sols al ciutadà, sinó als matei-xos companys.

L’obra es representarà a les set de la tarda, el preu de l’entrada és de 6 euros, i de 4 per a joves i avis.

membres del Grup de Teatre Espiral en una de les seves obres #Arxiu

_C. Caballé

Escena. El Casal de Valldoreix acull l’obra de Baltasar Porcel



Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 [email protected]

per a lamicro,petita

i mitjanaempresa

Fonts d’inspiracions artístiques

S ovint ens preguntem què inspira els artistes a l’ho-ra de fer el seu treball. Està clar que és el mateix autor que ha de donar la resposta, qui ens pot pro-porcionar els referents, siguin emocions íntimes,

suggestions o figuració real. Aquestes fonts que formen part del cicle vital de tota obra d’art ens permeten inda-gar en el significat de la imatge. Per exemple, tothom sap que la pintura Gernika, de Picasso, es va inspirar en un tràgic bombardeig i esdevé una denúncia. La interpreta-ció històrica de l’art s’enriqueix amb tots els aspectes que fan referència a l’obra, a banda que també es pugui estu-diar l’estructura econòmica, social o política on s’ha pro-duït. Normalment l’artista no amaga les fonts d’inspira-ció, ens indica el lloc d’un paisatge si és un tema realista, o altres referents en una obra abstracta. El títol acostuma a ser una bona pista. Aquesta aportació és imprescindi-ble per fer l’anàlisi de l’obra i elaborar-ne un estudi com-plert. L’exposició “Processos Ocults”, al museu, incideix a donar a conèixer el que fascina l’artista i de forma didàc-tica ens presenta el motiu que, en aquest cas, origina una obra escultòrica concreta. L’antecedent és especialment explícit en l’obra Marededéu de les Olives, de Pep Codó que sense embuts i clarament mostra com el record d’una imatge romànica el porta a manipular la tapa metàl·lica d’una llauna, que es va convertint, a través d’un procés complex, en una presència física que té una força impres-sionant. La tapa és l’origen, una mena de guió o un manu-al d’instruccions sobre el qual l’artista pot treballar amb imaginació; un viatge a través de les idees i les formes que transcendeixen la realitat concreta. •

crítica d’artIMMA [email protected]

reConeixement. El 12 d’abril, el Govern de Cata-lunya va decidir conce-dir la Creu de Sant Jordi, entre d’altres, a dos perso-nalitats santcugatenques. La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part de la Genera-litat de Catalunya i, aquest any, recau sobre 29 persona-litats i 15 entitats.

Entre tots ells, l’actor de teatre i televisió Jaume Pla i Pladevall rep la Creu de Sant Jordi pel més de mig segle de

trajectòria dins del sector, en què més enllà de la qualitat interpretativa, destaquen el seu compromís amb el teatre i la fidelitat a la cultura cata-lana des dels anys més difícils. Cal destacar la seva implica-ció en diverses iniciatives que han contribuït al prestigi i a la renovació de l’escena cata-lana.

Igualment, Josep Maria Casasús i Guri, periodista i catedràtic universitari, rep el mateix reconeixement per la seva trajectòria als mitjans de comunicació i la seva presti-giosa activitat acadèmica. Pio-ner en la recerca, divulgació i projecció del nostre periodis-me, té una extensa obra assa-gística. A més, ha estat funda-dor i president de la Societat Catalana de Comunicació i de la Societat Española de Peri-odística, des de la qual ha tre-ballat per la cultura catalana.

L’acte de lliurament dels guardons tindrà lloc el 27 d’abril, dimecres, a les 19 hores, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. •

J. Pla i J.M. Casasús reben la Creu de Sant Jordi

Jaume Pla rebrà el dia 27 d’abril la Creu de Sant Jordi #Arxiu Artur Ribera


Premi. Dos santcugatencs reconeguts per la seva carrera

moStra. Griselda Rocamo-ra exposa la seva obra foto-gràfica de l’1 al 30 d’abril a l’Ateneu de Sant Cugat: una mostra de 32 fotografies fetes després de ploure que volen repassar les quatre estaci-ons de l’any.

Amb “Després de la plu-ja...” l’artista ha volgut expo-sar a casa seva el treball de tot un any “fent fotografi-es de tot allò que em trans-met alguna cosa, alguna emoció”. La seva inspiració és la naturalesa, “els petits detalls i, sobretot, la imatge que queda després de plou-re”, i considera cada una de

les seves imatges “una part de mi mateixa”, no només perquè fa fotografies a llocs quotidi-ans del seu dia a dia, sinó “per-què em permeten expressar els meus sentiments”.

Rocamora, natural de Sant

Cugat, exposa per primer cop, i ho tornarà a fer al juliol a l’Ateneu Plaça.

La seva formació és autodi-dacta, i també fa targetes per-sonalitzades. •

L’artista Griselda Rocamora estrena la seva obra a l’AteneuCinta Caballé[email protected]

Griselda rocamora presenta les imatges de “Després de la pluja...” #C.C.

exposició. Mostra fotogràfica a Sant Cugat

aCte. El Diari de Sant Cugat, juntament amb l’Associació de Professionals de la Ges-tió Cultural de Catalunya (APGCC), organitza el dijous 28 d’abril, al Cafè Auditori a les 19.45 h, un debat públic

sobre polítiques culturals de Sant Cugat.

Al debat hi participaran un representant de cadascuna de les nou candidatures políti-ques que opten a les eleccions municipals.

Per tant, hi haurà represen-tants de SI, UASC, CUP, C’s, ERC-R, PP, ICV, PSC i CiU.

A la part final del debat hi haurà torn obert de pregun-tes adreçat al públic assistent.

Debat públic sobre les polítiques culturals de Sant Cugat

_Redacció

teatre. Melo i Mel·lo, sota la direcció de Lali Mel·lo i amb la participació del Grup Mediterrània i el seu coreò-graf, David Gil, es va estre-na el primer cap de setmana d’abril a la Sala Ovidi Mont-llor del Mercat de les Flors, a Barcelona. L’obra, que es preveia representar dos cops, va tenir una tercera sessió perquè les entrades es van esgotar.

L’espectacle, format per tres blocs, arrenca amb “Tas-tets”, cinc peces escenifica-des en diferents punts de l’es-cenari, per continuar amb quatre coreografies, i acabar amb “L’envelat”, un ballet de costums catalans en tres actes.

Aquest espectacle, que es representarà al novem-bre a la Fira de Manresa, és una mostra inequívoca que la dansa popular té moltes coses a dir.

_C. Caballé

El Grup teatral Mediterrània, al Mercat de les Flors barceloní

“melo i mel·lo” #Cedida



“Cada cançó que fem té un estil diferent”

Entrevistem Esquerda, grup de rock català

Esquerda és un nou grup santcuga-tenc de rock català nascut aquest estiu i que té l’objectiu de conso-lidar-se en el panorama musical. Està format pels germans Gabriel

i Jordi Bullich, Jordi Cabrerizo i Carles Mayol, tots amb experiència a diferents ban-des. La seva estrena damunt dels escenaris, on presentaran les cançons que han treba-llat els últims mesos, serà al Mou-te, que es farà el 29 d’abril, on actuaran com a teloners de Jimmy Jenks Septet al Casal de Mira-sol.

Com definiríeu la vostra música? Jordi Bullich: Va des del rock català més clàssic fins a temes de pop rock. Però cada tema té un estil diferent.Jordi Cabrerizo: També ens agrada reinvin-dicar que som catalans i la nostra catalani-tat, però no arribem a l’extrem d’Obrint Pas. Algunes lletres són revolucionàries.Carles Mayol: La nostra música recorda la dels grups de rock català de principis dels anys 90. Gabriel Bullich: Hi ha una mica de tot, per-què no volem concentrar totes les lletres en una temàtica sinó parlar de moltes coses i arribar a més gent. Una de les coses que tenim clares que volem parlar-ne és de la terra i Catalunya, però també de l’amor, el desamor, l’amistat, les nits...

Són els vostres referents les bandes dels 90? Carles Mayol: Com que tots hem crescut amb el mateix nucli de grups com Sau, Sopa

de Cabra... tenim una mentalitat molt simi-lar. Però tot i això cadascú té una tendència diferent i a mi per exemple m’atrau el funky, el Jordi Cabrerizo és més heavy, el Jordi Bullich més rocker...

Què aporta el fet que a cada membre li agradi un estil diferent? Jordi Bullich: Aporta una gran gamma d’in-fluències, d’idees i de sons al grup que no seria possible si tots tinguéssim el mateix estil.Jordi Cabrerizo: D’aquesta manera cada can-çó sona diferent perquè en cadascuna pre-domina un estil diferent. Pots trobar una més rumbera, una altra amb tocs de samba... Podem oferir al públic molta diversitat.

Amb quines dificultats us heu trobat en aquests mesos? Jordi Bullich: A Sant Cugat no hi ha llocs per assajar i hem d’anar a practicar a Rubí sem-pre que volem tocar. I sobre la sala de con-certs jo crec que els ha sortit el tret per la culata, perquè ho gestionarà una empresa privada que tindrà els seus interessos.Jordi Cabrerizo: Tenint en compte que a Sant Cugat hi ha molts grups ens sembla fatal que no hi hagi llocs per assajar hi hàgim d’anar fora de la ciutat.

Per què li heu posat Esquerda al grup? Gabriel: Posar noms sempre és el més difícil. En vam proposar deu i vam fer una votació popular per triar els tres millors. Va quedar Som-hi, Inèdits i Esquerda; i finalment ens vam decantar pel tercer.Jordi Bullich: És un nom que té força i que pot recordar un cor esquerdat o les esquerdes de la vida. Barreja l’àmbit reivindicatiu i sen-timental, que són els principals temes que tractem nosaltres.•

Esquerda debuta damunt dels escenaris el dia 19 d’abril en el cicle Mou-te. #CEDIDA

Entre mojitos. Esquerda és un grup de rock català que va néixer a Calella aquest estiu en una conversa entre en Gabriel i en Jordi Bullich, amb mojitos pel mig. Llavors van pensar en el Jordi Cabrerizo, que anteriorment havia tocat en una banda de heavy amb el Jordi Bullich. La darrera incorporació va ser en Carles Mayol, guitarrista i que també ha estat a altres grups. Al gener van gravar la seva primera maqueta i ara debuten en concert.

El Monestir de Sant Cugat del Vallès #CEDIDA

L’abadiat de Sala i més dels seus trasbalsos... (7)

Sonada, l’escapada del president de la Generali-tat, Gispert Amat, empresonat a Salses pels fran-cesos: amagat on? Impensable, a Galligans, d’on era abat. Ja tornarà a aparèixer i ben premiat per

Castella, com a nou abat (intrús) de Sant Cugat. I Catalu-nya a l’estacada? Tot: com un novel·lot... Entremig, donem una mirada al clergue Pere (o Pierre) de Marca, notable historiador, autor –un cop retornat a França– de l’obra La Marca Hispànica i els seus límits (en llatí) amb l’objectiu principal de justificar el canvi de fronteres favorable a França, oficial des del Tractat dels Pirineus, 1658, però ja vigent des de la retirada del 1652, fent-se seus els comtats del Rosselló, el que més volien! En l’obra, res de nou sobre la nostra història, s’atura al segle IX, llevat de la pèrdua de documents, que se’n devia endur, i que potser trobaríem entafo-rats en algun arxiu francès. Home de confiança del car-denal Mazzarino, primer ministre, i responsable de la repressió contra nobles i clergues desafectes a França, entre altres, el president de la Generalitat. Amb tot, el 1648 encapçalà la protesta, dels qui d’acord amb l’ali-ança amb França, se’n sentien desenganyats. El 1652,

passà a França, ja premiat com a bisbe de Tolosa, des-prés amb l’arquebisbat de París, però, morí el 1662, sense poder-ne prendre possessió, sí, podent veure les fronteres canviades tal com les somiava: Catalunya decapitada. Amic i protector de Sala, tant aquí, com a l’exili.El trasbals de la pesta! L’esmentem, atès que ens mos-tra novament un abat fidel als seus deures envers Sant Cugat. Actes capitulars, abril 1650: “Que el Paborde Major doni ordres que es tanqui la Vila per raó de la pes-ta, que cap foraster entri sense la butlla de sanitat, que es facin torns per controlar la porta del Monestir, comen-çant pel monjo més antic”. Pel juny, la pesta ja és a Giro-na, afegeix: “És tradició per Sant Jaume i Sant Cugat fer caritat extraordinària als pobres, que se suprimei-xi per evitar aglomeracions perilloses i el que s’estalviï es reservi per una major distribució. Ajudar les famíli-es una vegada al mes, és poc en aquests moments, que es faci quatre vegades. Que els criats que han estat a Barce-lona tornin al Monestir sense roba, perquè s’hi amaga la pesta! Que es contracti un metge tres mesos. Protesten que Sant Cugat no cessa el comerç amb Barcelona, vigi-lar que cap foraster o fugitiu entri a la vila”. L’abat: malalt de pesta? De les actes: “Les medecines responen, les orines tenen bon color, i demana fer tes-tament i perdó per la seva possible mala administració. Si mor, pagats tots els deutes, que es deixi un bon dot als criats. Viaticat, se celebra missa en honor de Sant Benet a la mateixa cambra”. Res greu: ja arribarà! Ho anirem veient, tot comparant –si ens ve de gust– les semblances i dissemblances de cada temps i cada tros d’història...•

de lluny i de propPere ViVó[email protected]

Que el criat que ha estat a Barcelona torni al Monestir sense roba; s’hi amaga la pesta! Que cap foraster o fugitiu entri




Agenda cultural

DIUMENGE I DILLUNS DE 10.00 A 19.00 H. Música. Ja ha arribat la tradicional cantada de caramelles. Aquest any a càrrec de la Coral de La Unió Santcugatenca i la Coral la Lira. DIfErENtS pLAcES I cArrErS DE SANt cUGAt.

DiumengeDe 10.00 h a 19.00 h. Cantada de caramelles. Ja ha arribat la tradicional cantada de caramelles. Aquest any a càrrec de la Coral de La Unió Santcugatenca i la Coral la Lira. També hi haurà cantada dilluns 25.DIfErENtS pLAcES I cArrErS DE SANt cUGAt.

10.00 h. Mercat. Al mercat del disseny hi trobaràs dissenyadors de moda, complements, accessoris, dissenys industrials, decoració, alimentació, música en directe i molt més! MErcANtIcAv. riUS i TAULeT, 120.

12.30 h. Concert. L’Associació Cultural el Siglo organitza un concert de

rumba catalana a càrrec de Som Caliu. SALA EL SIGLo MErcANtIcAv. riUS i TAULeT, 120

Dimarts19.45 h. Entrevistes municipals 2011. entrevista al candidat d’iniciativa per Catalunya verds (iCv), Joan Calderon. el públic assistent podrà fer-li preguntes. entrada lliure. cAfè-AUDItorI pL. viCTòriA DeLS àngeLS

Dimecres19.00 h. Conferència. Amics de la UneSCO organitza la xerrada “els governs àrabs de les monarquies absolutes i de

les dictadures”, a càrrec de la Dra. Mònica rius, arabista i professora de la Universitat de Barcelona. entrada lliure. ArxIU NAcIoNAL DE cAtALUNyAC/ JAUMe i, 33-52

19.30 h. Poesia. Lliurament dels premis de poesia Sant Cugat a la memòria de gabriel Ferrater i del gabriel Ferrater per a secundària. entrada lliure. cLAUStrE DEL MoNEStIr

Dijous16.30 h. Visita guiada. La Llar d’Avis de la parròquia organitza la visita guiada Descobreix Sant Cugat. Abans de sortir hi haurà una curta descripció de l’itinerari per en Domènec Miquel, que ens acompanyarà, i

en acabar i de tornada a la Llar, hi haurà tertúlia sobre el que s’ha vist. A càrrec de Domènec Miquel.LLAr D’AvIS DE LA pArròqUIA

18.00 h. Taller. en el programa d’activitats d’aquest Sant Jordi tenim el taller familiar Llibres desplegables menja paraules, a càrrec de núria Clemares. entrada lliure.bIbLIotEcA MArtA pESSArroDoNApL. AUSiAS MArCh, 2.

Propostes per a la setmana

DissabteDe 10.00 h a 21.00 h. Diada de Sant Jordi. De 10 a 21h es fa la tradicional venda de llibres i roses a la plaça Octavià. A les 18h, la presentació del CD de caramelles enregistrat per la Coral la Lira al Museu de Sant Cugat. A les 18.45h, a la plaça Octavià, actuació d’aquesta coral. Finalment a les 19h, a la plaça Augusta, ballada de sardanes.DIfErENtS LLocS DE SANt cUGAt

De 10.00 h a 13.00 h. Portes obertes. L’església de Sant Medir obre les seves portes a tothom que la vulgui visitar. ho organitza la penya de la regalèssia.ESGLéSIA DE SANt MEDIr

Okupes

okupes és la catorzena pro-posta escènica del grup de Tea-

tre Social de Femarec, una organització que tre-balla a nivell nacional amb persones que patei-xen alguna discapacitat psíquica o trastorn men-tal.Al Teatre-Auditori és la sisena vegada que es representa una obra d’aquest grup, dirigit per la santcugatenca Glò-ria Rognoni, que és una persona profundament inquieta, una dinamitza-dora incombustible. Per treballar amb el grup (que el formen una qua-rantena de persones), la directora fa ús de les tèc-niques teatrals per gene-rar nous coneixements i aptituds tant a nivell

psicomotriu com crea-tiu i de sensibilitat artís-tica en els membres del grup. Al llarg dels anys els components del grup de teatre han millorat les seves capacitats de rela-ció, han perdut pors i han guanyat seguretat. Fan representacions de diverses obres que tenen en cartell i també fan gires, per l’estat espa-nyol i per Europa. En Okupes aflora allò que fa que el teatre encara sigui vigent, que és el fet de ser capaços, com a espec-tadors, de sorprendre’ns, de deixar-nos endur per allò que veiem a l’escena-ri. Aprenentatge i terà-pia per als qui actuen, teràpia i aprenentatge per als qui ho veuen. El dia 30, Okupem el Tea-tre-Auditori! •[email protected]

360 ANNA toro

0

Femarec treballa a nivell nacional amb persones que pateixen alguna discapacitat

per A. rodoredaredacció@premsalocal.com

Més activitats a: www.diaridesantcugat.cat/agenda



cosina Jill, i la seva tieta Kate. Desafortunadament, la reaparició de Sidney comporta que també torni Cara de Fantasma (Ghostface).

poSSible eStrena. Country Strong. Director: Shana Feste. Amb: Gwyneth Paltrow, Tim McGraw, Garrett Hedlund. Afectada per l’addicció i l’escàndol, l’estrella de música country Kelly Canter s’enamora de Beau Hutton, un jove guitarrista amb talent

que treballa en el centre de rehabilitació on ella s’està recuperant. La seva relació, malgrat això, es complica quan el cantautor es troba immers sense previ avís en el món de Kelly a mesura que aquesta es prepara per reaparèixer en públic.

poSSible eStrena. el amor y otraS CoSaS impoSibleS. Director: Don Roos. Amb: Natalie Portman, Lisa Kudrow, Scott Cohen. Emilia és una llicenciada en Dret per la Universitat de Harvard que s’acaba de casar amb Jack, un important advocat novaiorquès que

era el seu cap (i que estava casat) quan ella va començar a treballar al seu bufet. Desgraciadament, la vida d’Emilia fa un gir inesperat quan Jack i ella perden la seva filla, que acaba de néixer.

poSSible eStrena. no mireS atráS. Director: Andrea Molaioli. Amb: Toni Servillo, Nello Mascia, Marco Baliani. Són les vuit en punt del matí quan la Marta, mossegant un donut, torna a casa després d’haver dormit a casa de la

seva tieta. Un camió s’atura: Mario, un jove desequilibrat de la localitat, la convenç perquè l’acompanyi a la seva granja. L’alarma es dispara immediatament, perquè la Marta només té sis anys.

poSSible eStrena. perdona, pero quiero CaSarme Contigo. Director: Federico Moccia. Amb: Raoul Bova, Michela Quattrociocche, Francesco Apolloni. Alex i Niki estan més enamorats que mai, acaben de tornar del far a la illa de Blu on han viscut dies inoblidables. Niki es retroba amb les seves amigues, amb

les quals tindrà discussions que posaran a prova la seva amistat. Alex reprèn la seva vida de sempre, amb els seus vells amics.

poSSible eStrena. Winnie the pooh. Director: Steve Anderson, Don Hall.

Aquesta nova pel·lícula reuneix el públic per gaudir de les aventures d’un ós encantador i els seus amics Tigger, Rabbit, Piglet, Kanga, Roo i per últim, però no menys important, Ígor, que ha perdut la seva cua. Owl envia tota la banda en una aventura salvatge per salvar Christopher Robin. Acaba sent un dia molt atrafegat per a un ós que simplement es va posar a buscar una mica de mel...

Cinema a Sant Cugat

poSSible eStrena. águila roja, la pelíCula. Director: José Ramón Ayerra. Amb: David Janer, Javier Gutiérrez, Francis Lorenzo.

A la vila s’ha de celebrar una cimera del més alt nivell, a la qual assistiran les potències més importants del moment: França, Anglaterra, Portugal i fins i tot el Papa. Encara que aquests països han forçat la trobada amb l’excusa de buscar la pau entre espanyols i lusos, el motiu real és assaltar el Regne d’Espanya.

poSSible eStrena. SCream 4. Director: Wes Craven. Amb: Neve Campbell, Courtney Cox, David Arquette.

Sidney Prescott, ara autora d’un llibre d’autojauda, torna a casa, a Woodsboro, la darrera etapa de la gira promocional de l’obra. Una vegada allà, torna a trobar-se amb el xèrif Dewey i Gale Weathers, que s’han casat, i també amb la seva

poSSible eStrena. el equipo tigre: la montaña de loS mil dragoneS. Director: Peter Gersina. Amb: Helena Siegmund-Schultze, Bruno Schubert

Sin límiteSTOTS ELS PúBLiCS

Código fuenteMéS GRANS DE 12 ANyS

hopTOTS ELS PúBLiCS

rio 3dTOTS ELS PúBLiCS

El cinEma dE casa tEvaP

Parking2 h gratis

CEDimarts dia

de l’espectadorCarnet d’estudiant

universitari

65 CARNETJOVE

Carnet mésgran de 65 anys

Accéssosminusvàlids

carnetjove

VA 1 2

Vendaanticipada

Sessionsnumerades

Pagament ambtargeta crèdit

poSSibleS eStreneS. Programació no facilitada al tancament d’aquesta edició. Podeu trobar les estrenes i horaris a la web: WWW.CiNESA.ES

yelmo i CineSaProgramació no facilitada al tancament d’aquesta edició. Per conèixer les estrenes i els horaris, consulteu:CineSa: www.cinesa.esTELèFON RESERvES: 902 33 32 31yelmo: www.yelmocineplex.esTELèFON RESERvES: 902 22 09 22Web del tot:www.totsantcugat.com


46 | Publicitat


Club del Subscriptor Fes-te’n subscriptor ara per només 88 € l’any. Rebràs cada setmana el Diari a casa i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

DiarideSantCugat Per veure totes les ofertes o fer-te subscriptor, visita la nostra web: www.diaridesantcugat.cat

www.diaridesantcugat.cat/subscriptors

Òptica

50 € de regal en ulleres progresives.Acumulable amb altres ofertes

Pl. Lluís Millet, 2

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 589 62 82)

Dansa

L’orquestra dels animalsGran Teatre del Liceu

Dissabte,7 de maig a les 10.45 h i 12.45 h. Diumenge,8 de maiga les 10.45 h i 12.45 h al Teatre-Auditori. Pl. Centre Cultural, s/n


Més ofertes! Perruqueria Santi Gallego Servei de color gratuït Martorell, 35-37

* Consulta’ns les condicions especials de tarifes i enviaments per a empreses i col·lectius. Tel. 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

Restaurant

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

Pl. Augusta, 3


Gastronomia

Menú degustació per a 2 persones

C/ Villà, 8


Restaurant

Menú per a 2 persones, dissabte al migdia

Rambla del Celler, 125


Cinema

Entrades per a una película de la cartellera

De dilluns a dijousVia Augusta, 2-14

Fins que se n’exhaureixin les existències

Bellesa

Massatge descontracturant

Metzli Institut de BellesaSabina Cañameras, 13(Davant UIC) Mira-Sol


Benzina

2% de descompte del total de la factura

Av. de Rius i Taulet

PREsENTANT EL CARNET DEL CluB

Mascotes

Val de 20 € en tots els productes

Av. Via Augusta, 3-11 (Centre ComercialAugusta Park)


Relax

La pausa Zen.20 minuts per atura-se i relaxar-se

Av. Lluís Companys, 29

PARTICIPA EN EL sORTEIG (93 589 62 82)

Massatge

Massatge fisioterapèutic de 1/2 hora

Pg. de Francesc Macià, 62 (Coll Favà)



Publicitat | 47


Av. Pla del Vinyet, 11008172 Sant Cugat del Vallès

Tel.: 93 589 84 20Fax: 93 675 52 63

[email protected]

¡Matrícula abierta para alumnos de bachillerato!

EUROPA INTERNATIONAL SCHOOLPrograma d’immersió lingüística

en anglès a Eduació Infantil

Durant el Primer Cicle d’Educació Infantil (P1 – P2) els nens d’Europa International School comencen a familiaritzar-se amb la llengua anglesa i al llarg del Segon Cicle (P3 – P4 – P5) consolidaran la immersió lingüística gràcies a un equip professional de docents natives.

Cap a la fi de P3, els nens demostren tenir una bona comprensió del llenguatge funcional i escolar bàsic. Al llarg de P4, amplien el seu nivell de comprensió i ja incorporen al seu vocabulari paraules i expressions funcionals. A l’acabament de P5, és impressionant escoltar com els nostres nens de 5-6 anys, que no són natius, s’expressen en anglès: el vocabulari adquirit, el grau de fluïdesa i la pronunciació són admirables. Cal afegir també que finalitzen l'etapa d'Educació Infantil sent lectors indepen-dents en llengua anglesa, castellana i catalana.

Per molt acostumats que estiguem a aquesta situació, cada any ens impressiona. Veure aquests resultats ens anima a seguir motivant els nens i el professorat per tal d’avançar en aquesta línia, centrada a potenciar al màxim la immersió lingüística des de molt petits i, a la vegada, a innovar en metodologies. Sense oblidar mai, evidentment, el benestar, l’autonomia i la felicitat dels nostres alumnes.

Anna Nogué VilaCoordinadora d’Educació Infantil

EUROPA INTERNATIONAL SCHOOLPrograma de inmersión lingüistica

en inglés en Educación Infantil

Durante el Primer Ciclo de Educación Infantil (P1- P2) los niños de Europa International School empiezan a familiari-zarse con la lengua inglesa, y a lo largo del Segundo Ciclo (P3-P4-P5) consolidarán la inmersión lingüística gracias a un profesional equipo de docentes nativas.

Hacia el final de P3, los niños demuestran tener una buena comprensión del lenguaje funcional y escolar básico. A lo largo de P4 amplían su nivel de comprensión y ya introdu-cen en su lenguaje oral palabras y expresiones funciona-les. Al final de P5, es impresionante escuchar cómo nuestros niños de 5-6 años, que no son nativos, se desen-vuelven hablando en inglés: su vocabulario adquirido, su grado de fluidez y su pronunciación son admirables. Cabe añadir también que finalizan la etapa de Educación Infantil siendo lectores independientes en lengua inglesa, castella-na y catalana.

Por muy acostumbrados que estemos a este escenario, cada año nos impresiona. Ver estos resultados nos anima a continuar motivando a los niños y al profesorado para seguir en esta línea, centrada en potenciar al máximo la inmersión lingüística desde muy pequeños y, al mismo tiempo, innovar en metodologías. Sin olvidar jamás el bienestar, la autoestima y la felicidad de nuestros alumnos.

EUROPA INTERNATIONAL SCHOOLLanguage immersion

programme in Infant School

The total language immersion programme that we offer at Europa International School starts in the first stage of Infant School (P1-P2) to ensure a solid base for the second stage (P3-P4-P5) where the programme is consolidated thanks to the professional, native, English-speaking teaching staff.

At the end of P3, the children show good levels of compre-hension of both instructional and school related language and vocabulary. At the end of P4 the extent of their compre-hension is broader and they begin to use the language for verbal expression of both words and simple phrases. And then in P5 it is amazing to hear our students aged 5 and 6, who are not native, developing their English vocabulary, fluidity and pronunciation. We should also point out that our students end P5 as ‘Independent readers’ which means they can start their first year of Primary School reading freely in English, Spanish and Catalan.

Despite being used to this fact, every year we are surpri-sed. And seeing these results keeps motivating both students and teachers to continue working on this project to maximize language immersion from a very young age whilst using innovative methodology. And underpinning this is our fundamental objective to ensure the well-being, happiness and self-confidence of our students.

Et ve de ben petita la voca-ció... per algun motiu en especial? Mira, la veritat és que em dóna molta vida. Vida en els dos sentits que té la vida. Bé, en tots els sentits. Però em refereixo que de vega-des estàs molt content i gau-deixes fent-ho, i d’altres, t’ho emportes a casa i pateixes perquè no saps com continu-ar. Almenys, és una cosa que la vius, en el que té de bo i de

dolent el fet de crear. Però m’agrada, i molt. No em dei-xa indiferent.

La temàtica de la teva obra? Havia fet paisatge urbà. Des-prés vaig fer nits, també de paisatge urbà, i em va enri-quir molt. La meva idea era ratllar una mica l’abstrac-te, és a dir, mostrar, però no explicar massa. Però vaig descobrir que amb el pai-satge era molt difícil arri-bar a desfer la forma, per-què podia amb mi. I em vaig decantar per la temà-tica marina, que em dona-va més llibertat de forma i més mobilitat a l’hora d’ex-pressar-me. Ara he tornat al paisatge urbà amb l’objec-tiu que tenia marcat. Aquell pas intermedi pel món marí m’ha ensenyat a jugar amb la forma.

Quina tècnica utilitzes? Sóc una mica “investigado-ra bruixa”, perquè faig unes barreges, que un dia explo-taré! Faig servir molta tex-tura, tot tipus de pintura... Vaja, tot tipus de pintures i textures. Vaig pel món reco-llint el que trobo. Ara sem-blo una drapaire! Perquè igual m’interessa per fer unes ratlles que siguin més naturals, ratllar amb una pinya... Però, vaja, ara ja em coneixen. Ja saben que sóc una mica drapaire.

Treballes sempre al teu taller, o t’agrada sortir a pintar a l’aire lliure? M’encanta sortir a pintar a fora, però normalment no hi vaig. Hi anava més quan pintava amb les amigues. Ara, el que faig, és que, depe-nent de la mida del quadre,

“Pintar em dóna molta vida, en tots els sentits”Anna Franquesa, auto-ra de la sobrecoberta espe-cial de Sant Jordi del Dia-ri de Sant Cugat, és pinto-ra i un gran exemple que, qui vol alguna cosa, si llui-ta per ella, aconsegueix fer-la realitat.

Com vas arribar al món de l’art? Des de petita, ben petita, la meva mare em portava a fer classes de pintura, en

grup en aquell moment, fins que quan ja tenia 14 anys ens van dir que seria millor continuar d’una manera més professional, amb estu-dis reals de pintura. A casa em van dir que no. I vaig aca-bar fent anglogermàniques, Filologia. Res a veure amb l’art...

Però no et vas donar per vençuda... Quan vaig acabar la carre-

ra em vaig reenganxar. Vaig estar potser quatre anys a l’Escola Municipal d’Art de Sant Cugat. Allí vaig apren-dre bastant, tècniques, tam-bé com fer servir els materi-als, les textures... Ja fa qua-tre o cinc anys que no hi sóc, però en tinc molt bon record.

On pintes ara? Ara tinc un taller al carrer de Balmes, i pinto allí sole-ta... formigueta...

l’Entrevista AnnA frAnquesA, pintora #TEXT: C. Caballé #FOTOGRAFIA: A. ribera

Dissabtemàx 14º mín 12º

Diumengemàx 13º mín 12º

Subscriptorsel TempsRelax. El DIARI regala aquesta setmana un massatge fisioterapèutic de Mans de Sant. Entra al sorteig trucant al número de telèfon 93 590 86 00

Club del Subscriptor_PÀG. 46

21.04.2011i la setmana que ve... Entrevistem l’alcaldable per ICV-EUiA,Joan CalderónTRObARÀs TOTA lA InFORmAcIó dIÀRIA A: www.diaridesantcugat.cat

Sumari_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 6 | Lectors_PÀG. 15 | Opinió_PÀG. 16 | la Ciutat_PÀG. 20 | Economia_PÀG. 24 | Esports_PÀG. 28 | Cultura_PÀG. 36

diarideSantCugat

me l’emporto a casa, perquè també he d’estar amb els nens, clar, i així no me n’obli-do i vaig pensant com aca-bar-lo.

Quants anys tenies quan vas fer el primer quadre? El primer quadre, que el té la meva mare a casa, diria que tenia jo uns 9 o 10 anys. El recordo amb molt de cari-nyo. És un paisatge de mun-tanya, de la Vall d’Aran, per-què normalment, de petits, anàvem allà quinze dies a l’estiu.

I la primera vegada que vas exposar professional-ment? La primera exposició indi-vidual que vaig fer diria que va ser a la galeria Tus-set de Barcelona, quan encara estava al carrer Tusset.

Ara ens presentes una obra molt personal per Sant Jordi... Em van trucar del DIARI, em van proposar fer aques-ta sobrecoberta especial per a aquest dia i em va fer molta il·lusió...

El reconeixement a casa és el que més s’agraeix, suposo... Com que sóc de Sant Cugat de tota la vida, tot el que sigui referent al teu poble, ho vius amb més força. Amb una il·lusió especial. Ho vius molt més, no?

Què hi pot veure el lector? Una rosa i un llibre obert. L’essència del que és Sant Jordi, des de la meva pers-pectiva, jugant amb les textures, la meva tècnica. Espero que agradi! •

força de voluntat i passió Anna Franquesa va néi-xer a Sant Cugat ara fa 41 anys. Es va iniciar en el món de la pintura des de ben petita com una manera d’expressar-se i, després d’estudiar Filo-logia, va decidir apos-tar per la seva veritable vocació i formar-se com a pintora a Sant Cugat. Per a ella, aquesta va ser una escola molt bona, ja que considera que l’en-torn i el grup amb què va aprendre van ser la gran base sobre la qual des-prés ha construït la seva carrera. Va tenir la sort, com ella mateixa explica, de formar-se en una èpo-ca en què hi havia molts projectes. Actualment, pinta al seu taller, pen-sa molt en els seus qua-dres, i gaudeix fent-ho. Pintar-los, sovint li costa poc, i altres vegades li cal més temps. Això la man-té viva.

La propostaDiada de Sant Jordi. Durant tot el dia, activitats pels principals carrers i places de Sant Cugat. I a la plaça d’Octavià, la tradicinal venda de llibres i roses.

Agenda Cultural_PÀG. 52

diari de sant cugat 855

Documents