diari de sant cugat 780

Divendres, 9 d’octubre del 2009

Ariadna Segalà necessita un donant de medul·la òssiael Poble_Pàg. 7 i 9

La música africana sortirà al carrer el 18 d’octubreCultura_Pàg. 48

DiarideSantCugatSetmanari inDepenDent De l’actualitat Santcugatenca www.diaridesantcugat.cat 1,95 €núm. 780 any XVii

VolS anar a Veure ‘HanSel i Gretel’ al teatre-auditori? Club del SubSCriPtor _pàg. 55

Recoder busca relleu per si Mas presideix el govern el 2010

Sant Cugat deu 69,1 milions, però el consistori afirma que hi pot fer front

a Fons _Pàg. 4 i 5Esports _Pàg. 34 i 35 el guanyador de la prova #D.F.

Marc Garcia i Hasna Bahon guanyen la 26a Mitja Marató de Sant Cugat

l’alcalde madurarà fins a les autonòmiques quina és finalment la millor opció #LLUÍS LLEBOT

tria Mercè Conesa té molts números per ser l’alcaldessa fins a les municipals objectiu L’estratègia inicial de Recoder seria que el mateix candidat encapçalés la llista de CiU el maig del 2011 la Ciutat _Pàg. 22

www.farfaralab.com

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

� | Publicitat

www.mediamarkt.esHorari de dilluns a dissabte

10:00 – 22:00

MEDIA MARKT SANT CUGATSant Cugat Centre ComercialAv. Via Augusta 2-1408174 Sant Cugat del VallèsTel: 935 83 52 00Fax: 935 83 52 09

Oferta vàlida del 9 al 15 d'octubre del 2009. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics).

Preus expressats en euros.

OFERTA VÀLIDA PER A TOTS ELS BLU-RAY WARNER

EXCEPTE "GRAN TORINO"

PROMOCIÓWARNER 2 X 1


Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

Era de preveure. Rosario aixeca passions i rebenta les taquilles dels seus concerts. I si no, pregunteu-ho als més de 1.600 privilegiats que van assistir a un dels concerts del Teatre-Auditori el cap de setmana passat. Val a dir que el públic del segon dia s’hi va entregar més des d’un bon inici. En qualsevol cas, ens consta que Rosario no oblidarà el seu pas per Sant Cugat. •

Rosario regna a Sant Cugat durant dues nits

caçadors d’imatges

l’ascensor

per Lluís Llebot Güell www.lluisllebot.cat

K-Gat

Vuit mesos després de la forta ventada que va arra-sar 60.000 arbres a la serra continuen abatuts al bosc, milers d’arbres que no han pogut ser retirats per la fal-ta de recursos. Una inicia-tiva ciutadana, Salvem del Foc Collserola, ha recaptat 6.000 signatures per dema-nar una partida específi-ca en els pressupostos de la Generalitat del 2010 per tal d’evitar un incendi al parc l’estiu vinent.

neteja de CollSeRolaarbres abatuts per la ventada

aSdIprimer torneig de pàdel

El Bocca Restaurant&Club, el Junior FC i ASDI (Associ-ació Pro-disminuïts Físics i Psíquics) han organitzat el primer Torneig de Pàdel a favor d’ASDI Sant Cugat. Ha estat un èxit organitza-tiu i també participatiu, amb 101 parelles. L’Obra Social La Caixa va lliurar un xec de 6.000 euros a aquesta enti-tat santcugatenca, que té un projecte per construir habi-tatges per a persones que volen independitzar-se.

el Poble _pàg. 6

6.000 signatures demanen que es netegi Collserola

Esports _pàg. 37

Aquest divendres, inauguració de la nova gespa de Mira-sol

la Ciutat _pàg. 23

Turu i Puig analitzen la situació política de l’EMD

Opinió _pàg. 18

Rafa Gómez ens suggereix conèixer la nostra ciutat

Cultura _pàg. 47

Jordi Boixaderas recita Monika Zgustova

Economia _pàg. 28

Fundació.cat s’instal·la a Esade-Creàpolis

Contraportada _pàg. 56

Rosa Maria Cabanas, filla de l’artista Francesc Cabanas

l’enquesta dels lectors

75%no

25%SÍ

PReGUnta d’aQUeSta SetMana:Creus que l’ajuntament fa prou per lluitar contra la crisi?

Vota a: www.diaridesantcugat.cat

Has participat en alguna activitat de la Setmana de la Mobilitat Sostenible?

sumari 09/10/2009

Sumari | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 28 | Esports_ 34 | Cultura_ 44 | Passatemps_ 54 | �

divendres, 9 d’octubre del 2009

per Eloi Alegrewww.eloialegre.com


� | Sumari_ 3 | a Fons | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 28 | Esports_ 34 | Cultura_ 44 | Passatemps_ 54

endeutament, a debat

Els ajuntaments són un agent més en la crisi i estan patint de valent els efectes del des-gavell econòmic en què està immers el país. Són molts els motius pels quals les arques dels municipis estan veient minvada la seva capacitat de

moviment per la davallada d’uns ingressos que pocs anys enrere els permetien fins i tot atrevir-se a oferir serveis sense tenir compe-tències específiques per fer-ho. Sembla que ara caldrà estrènyer-se el cinturó, perquè les previsions per al 2010 es presenten encara pitjors que les d’aquest any.

Retallada d’ingressos a dojoL’Ajuntament de Sant Cugat, com la resta de consistoris catalans, rebrà retallades per tots els costats. La primera i més important és la davallada d’ingressos que aportava fins ara el món de la construcció. El departament d’economia calcula que en aquest aspecte la reducció ha estat de més del 50% respecte a l’any anterior.Un altre terreny on l’Ajuntament rebrà menys diners és en la participació en ingressos de l’Estat. La Comissió Nacional d’Administracions Local va anunciar la set-mana passada que l’aportació del govern

central a les arques municipals es reduiria més d’un 9%. Per si fos poc, el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ja ha anunciat que dins el paquet d’impostos que s’apujaran hi ha l’IVA. Aquest increment del percentatge de l’impost que grava el consum afectarà directament el pagament de moltes de les factures dels ajuntaments i es traduirà en un engreixament de les des-peses ordinàries dels consistoris.

Total: de 2,5 a 3,5 milions menysTotes aquestes males notícies per als núme-ros de les administracions locals es traduei-xen a Sant Cugat en una reducció d’ingres-

sos d’entre 2,5 i 3,5 milions d’euros. L’aug-ment de població i l’escalada de la factura de l’IBI per la revisió cadastral dels habitat-ges ajudaran el nostre consistori a mante-nir-se en una situació que l’equip de govern qualifica de “tranquil·la”. Malgrat això, la xifra de l’endeutament de l’Ajuntament també pot arribar a preo-cupar. Actualment té un deute que s’enfi-la fins a quasi 70 milions d’euros. Més alar-mant pot semblar encara aquesta xifra si tenim en compte que en el rànquing de ciu-tats catalanes endeutades Sant Cugat ocu-pa la vuitena en endeutament respecte al pressupost i en endeutament per habitant.

LA CriSi tAmbé hA ArribAt A LES arquES muniCipaLS. Amb quASi 70 miLiOnS dE dEutE, SAnt CugAt SE SituA En LES POSiCiOnS méS ALtES En EndEutAmEnt PEr hAbitAnt. EL gOvErn diu quE hi hA SufiCiEntS ingrESSOS i quE nO S’hA dE PAtir PEr rES, mEntrE L’OPOSiCió fA unA CridA A LA COntrACCió dE LA dESPESA

a Fons Els números de l’ajuntament

L’ajuntament de Sant Cugat s’haurà d’estrènyer el cinturó, com fan la majoria de les famílies, a

causa de la crisi econòmica LLuÍS LLEbOt


#fOtOgrAfiA:

Lluís Llebot Güell#tEXt:

Joan Ramón Armadàs


L’Ajuntament no està preocupatAl tinent d’alcalde d’Economia, Jordi Joly, no li tremola el pols en afirmar que a Sant Cugat no hem de patir pels núme-ros de l’Ajuntament. “Gràcies a una bona gestió i a haver contingut la despesa quan hi havia diners de sobres, ara podem afrontar la situació de crisi amb segu-retat”. Joly no té cap problema a adme-tre un endeutament de 69,1 milions d’eu-ros, ja que “l’Ajuntament té una previsió d’ingressos que ronda els 100 milions”. De fet, la llei permet als ajuntaments endeu-tar-se per fer inversió pública fins al 110% i aquesta setmana el govern central ha anunciat que té la intenció d’augmentar aquest percentatge fins al 120%.El tinent d’alcalde d’Economia afirma que l’endeutament, per se, no és dolent. “Totes les famílies que tenen una hipo-teca o estan pagant un cotxe a termi-ni estan endeutades, però amb les seves nòmines poden fer front a aquests deu-tes”. En aquest sentit, Joly assegura que no perden el son amb l’endeutament per-què “sabem que entraran més diners dels que devem”. Amb tot, la notícia més negativa que reconeix l’equip d’econo-mia és que ja el 2009 i els propers anys s’ha acabat allò de tenir superàvit, com passava anteriorment.

Conseqüències i prioritatsLa retallada hi és i, malgrat que fins ara les coses hagin anat bé, no vol dir que la bonan-ça continuï. Alguns partits de l’oposició, com ERC i ICV, admeten la bona gestió pel que fa als números de l’Ajuntament, però no en com-parteixen les polítiques. El president de la sec-ció local d’ICV creu que “com que no s’ha arri-bat al límit i el moment ho requereix, no seria un mal moment per endeutar-se més per fer inversió pública i dedicar més despesa ordinà-ria a polítiques socials”. El portaveu d’ERC, Raül Grangé, també comparteix la necessi-tat de pressupostar més ajuts als més perjudi-cats per la crisi, però no creu que la via sigui augmentar l’endeutament. El PSC està preo-cupat perquè pensa que a la llarga el proble-ma s’acabarà traslladant als ciutadans en for-ma de més impostos. El president de la secció local dels socialistes, Ferran Villaseñor, també aposta perquè els polítics donin exemple reta-llant despeses innecessàries, com per exemple les destinades a propaganda. Segons el PPC, l’Ajuntament no hauria d’estar tranquil men-tre s’apugi la factura de l’IBI als ciutadans. La presidenta dels populars, Ana María Torri-jos, també creu que qui acabarà pagant la cri-si seran els ciutadans. En dues coses estan tots els partits d’acord: que no és temps d’obres faraòniques a la ciutat i que caldrà estrènyer el cinturó de l’economia municipal. •

1. El tinent d’alcalde d’Eco-nomia, Jordi Joly, assegu-ra que a Sant Cugat no hi ha motiu de preocupació pel que fa a un possible col·-lapse econòmic a l’Ajun-tament 2. La bona gestió i la contenció de la despesa seran la clau per no empit-jorar la delicada situació en què la crisi ha deixat els ajuntaments #LLUÍS LLEBOT

L’Ajuntament deixarà de tenir superàvit a causa de la retallada d’ingressos. Malgrat això, el govern assegura que a Sant Cugat no hi haurà ERO al funcionariat ni fallida municipal


Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | �

Rànquing d’endeutament a Catalunya

21

Ciutatprocedència

Ràtio deutepressupost

Quantitat de deute

Ràtio deute habitants

1. Tarragona 81,9% 132.375.000 962,48

2. Manresa 72% 73.187.000 975,14

3. Castelldefels 66,6% 44.844.000 740,34

4. Mataró 65,7% 87.899.000 733,84

5. Lleida 65,3% 112.742.000 855,85

6. Sant Boi 62,3% 49.837.000 612,74

7. Mollet del Vallès 59,8% 31.818.000 612,92

8. Sant Cugat del Vallès 58,5% 69.179.000 906,98

9. Rubí 57,5% 45.859.000 637,58

10. Girona 55,9% 55.017.000 582,29

11. Badalona 53,9% 94.317.000 438,01

12. Terrassa 48,6% 88.620.000 429,68


El grup de muntanyisme per a persones amb problemes de motricitat realitza una sortida a Can Borrell per presentar a la societat la nova iniciativa del Club Muntanyenc

Anem-hi Tots _Pàg. 14

Passarà la setmana vinent:El síndic de Catalunya, Rafael Ribó, atén les consultes dels santcugatencs 14 d’octubre, a la Casa de Cultura

el Poble� | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 28 | Esports_ 34 | Cultura_ 44 | Passatemps_ 54


reivindiCACió. Vuit mesos després de la ventada que va arrasar la serra de Collsero-la, només s’han pogut reco-llir una part dels més de 60.000 arbres que la força del vent va arrencar d’ar-rel el 24 de gener. Tot i que la majoria dels camins s’han netejat, encara continuen bloquejades moltes vies i hi ha més pins encara bosc endins. La sort va voler que enguany no es produís cap incendi a la serra, però la por entre alguns veïns que l’estiu vinent es produeixi un gran foc a causa d’aquestes res-tes vegetals s’ha traduït en la creació de la Plataforma Sal-vem del Foc Collserola.

Aquesta iniciativa ciuta-dana, a la qual s’han adherit els ajuntaments del Papiol i Molins de Rei, així com Cen-tre Excursionista Molins i la Plataforma de Defensa de Collserola, ha recollit prop de 6.000 signatures per demanar a la Generali-tat una partida específica en els pressupostos generals del 2010 per netejar la ser-ra dels arbres caiguts.

Recollides 6.000 signatures perquè es netegi Collserola

iniciativa. Neix Salvem del Foc Collserola, una plataforma ciutadana que demana a la Generalitat una partida específica als pressupostos del 2010 per recollir de la serra els arbres caiguts en la ventada del 24 de gener

La plataforma té el suport dels consistoris de Molins i el PapiolConsideren que la gestió del Parc fins ara és “nefasta”

“No és impossible netejar tot el bosc, però amb la situ-ació econòmica actual sí que ho sembla, per això volem que, com a mínim, es nete-gin els camins i fins a uns 10 metres dels seus marges, així com que es deixin franges de protecció amb els habitat-ges”, explica el portaveu i impulsor de la plataforma, Carles Basses.

Per fer tot això, calculen que seria necessària una partida de 6 milions d’euros, “això serviria per començar, i si no es pot fer tot enguany per la crisi, es podrien continuar els treballs el 2011 i el 2012”, manifesta Bassas.

Aquest molinenc que viu a la Rierada i que és membre de l’ADF de Puig Madrona d’Olor-da, va decidir crear el blog

www.salvemdelfoccollserola.blogspot.com al mes maig, des-prés que el rescat d’un ciclis-ta perdut s’allargués més de quatre hores perquè les vies d’accés a la zona on es troba-va estaven bloquejades pels arbres abatuts.

Després del blog es van començar a recollir signatu-res fins a arribar a les prop de 6.000 actuals, però la Pla-taforma espera recollir-ne moltes més, perquè a partir d’aquesta setmana els parti-daris de la proposta podran signar directament al blog. Així mateix, continuen habi-litats els punts de recollida de signatures, entre els quals hi ha el restaurant Font de les Planes, el Casal de la Colò-nia Montserrat i la Casa Bla-va de la Floresta. Des de la Plataforma estan oberts, així mateix, a les adhesions de més consistoris.

Problema recurrentLa neteja de la serra no és una demanda actual. Els veïns que viuen al bosc fa anys que demanen un man-teniment del bosc que con-sideren “totalment abando-nat”. L’impulsor del blog con-sidera que la manca de neteja “és un mal històric que arros-seguem des de fa anys per-què la responsabilitat entre administracions no està cla-ra”. Segons la zona, la gestió correspon als ajuntaments, a la Diputació o al Parc. Per aquest motiu, des de la Pla-taforma demanden una nova gestió del parc, perquè “la que s’ha portat fins ara s’ha demostrat que és nefasta”, ha dit el portaveu.•

estat de la carretera BP-1417 entre la Floresta i Sant Cugat #SALVEM DEL FOC COLLSEROLA

Núria Gutiérrez [email protected]

“Creiem que és el moment de fer força i pressionar per un pressupost específic. És just i és necessari perquè estem parlant d’una zona envoltada per 4 milions de persones”CArleS BASSeS salvEM DEl foC CollsErola

60.000arbressón els que van caure a la serra de Collserola el 24 de gener, segons el Parc. d’aquests, més de 15.000 van caure en el terme municipal de Sant Cugat.

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 9 d’octubre del 2009


El Baobab

En parlava divendres a la seva columna en Quim Pla.

L’Halassane i el bar Baobab mereixen columnes i agraïments per haver sabut aglutinar, engrescar, acollir i fer del seu espai de treball un lloc de trobada dels amics, de la gent que sent el poble com ell. Dissabte passat el carrer Major esdevenia una festa on la tendresa i el reconeixement, l’intercanvi generacional i la capacitat d’aglutinar de forma espontània, feia que ens trobéssim a gust en una vesprada fresca i plena de calor humà. 250 baobaps servits, espais per a la mainada i un retrobament amb el grup Que et Moqui la Iaia van permetre que a vegades

un se’n vagi a dormir satisfet en veure que no cal fer grans coses per fer feliç la gent. Un bon grup d’amics en forma de cançó a ritme del Yelow submarine li vam cantar aquesta cançó: “De l’Àfrica va arribar, i a Sant Cugat es va instal·lar / Un bareto va obrir / Baobab li va dir. / Halassane ets un bon amic / alt i eixerit, força atrevit Hassane et felicitem / 20 anys celebrem / bocates tastem (estrofa) / Pregoner va esdevenir / Barraques el va aplaudir / Caparrot del poble és / com un català del Vallès (estrofa) / Carrer Major amunt i avall mira per tot bon detall / Té un bar obert al món / Fa feliç a tothom (estrofa)”. Emocionat ens va dir el que després va pregonar: que és així gràcies a la gent que l’ha ajudat i ha compartit amb ell aquest anys santcugatencs. Felicitats, Baobab. Felicitats, Halassane. •

Un lloc de trobada dels amics, de gent que se sent del poble com ell

[email protected]

plaers Santcugatencs

FRANCESCCARBÓ

Solidaritat. La família de l’Ariadna Segalà Farrés, una jove santcugatenca de 19 anys que pateix leucèmia limfo-blàstica aguda, ha fet una cri-da urgent a la ciutat per trobar un donant de medul·la òssia compatible que pugui salvar-li la vida.

Després de descartar la compatibilitat de la família, l’Ariadna ha decidit apel·lar a la solidaritat de la gent del poble que l’ha vist créixer. “Seria excepcional que algú del poble fos compatible amb mi i pogués ajudar-me en la meva lluita”, ha manifestat a aquest setmanari.

Així mateix, la crida s’ha estès als estudiants de la UAB, universitat on cursa-va primer d’història, i que al maig es va veure obligada a deixar, quan se li va diagnos-ticar la malaltia.

La probabilitat de trobar un donant és d’una entre 40.000, però la jove es mostra positiva i, segons afirma, “l’esperança és l’únic que no es perd, però el temps se’t menja i et desespe-ra, ja que estic ingressada des del 14 de maig”.

Per determinar la compa-tibilitat amb l’Ariadna s’ha de donar una mostra de sang i, en cas de ser compatible, se n’extrauria més per captar suficients cèl·lules mare. Així mateix, també es pot fer a tra-vés de les cèl·lules del cordó umbilical, per la qual cosa, la família de l’Ariadna també ha demanat la col·laboració de les dones embarassades.

Una jove de 19 anys busca un donant de medul·la òssiaCrida. La noia, que pateix leucèmia limfoblàstica aguda, fa una crida entre els santcugatencs per trobar un donant compatible que pugui salvar-li la vida

imatge de l’ariadna abans de la malaltia #CEDIDA

La probabilitat de trobar un donant és d’una entre 40.000


Malgrat que la donació no suposa cap operació arriscada, ni té cap risc de deixar seqüe-les, indiquen els seus pares, a Espanya només hi ha 70.000 donants, mentre que les xifres en altres països, per exemple a Alemanya, superen els 3 mili-ons. “Hi ha molta desinfor-mació”, es queixa l’Ariadna. “Quan et fas donant, el que dónes és una part del teu cos, unes cèl·lules que al cap d’una setmana se’t regeneren, i el que notes fins al moment és cansa-ment, com una mena de grip comuna”, explica.

El suport incondicional de la seva família i dels seus amics ha evitat que la jove s’ensorrés i per això assegu-ra que “les úniques ganes que tinc és de sortir-me’n al més aviat possible”. Per aquest motiu, ha començat a fer una llista de les coses que vol fer quan surti de l’hospital, en la qual no hi ha grans viatges ni una vida solucionada, sinó gaudir de la família, anar cada dia a les classes, prendre una cervesa amb els amics o anar de vacances a Galícia, “sen-tint-me bé, sense una màqui-na connectada al coll, sense vies penjant, sent jo com fins fa cinc mesos”.

Tots els que desitgin ajudar l’Ariadna han de posar-se en contacte amb la Fundació Josep Carreras (900 32 33 34). •

ProjeCteS. La zona de Tor-re Negra centrarà els pro-jectes d’educació per a la sostenibilitat dels centres escolars públics del muni-cipi, juntament amb els horts escolars i l’agroeco-logia. Així es desprèn del conveni de col·laboració signat entre el consistori i tots els CEIP, IES i esco-les bressol municipals per impulsar l’Agenda 21 Esco-lar, un programa que ges-tiona anualment l’àrea de Medi Ambient de l’Ajun-tament.

El programa educatiu treballarà també, des dels instituts de secundària, un projecte comú de mobili-tat sostenible, que s’in-clourà en el pla municipal de lluita contra el canvi climàtic.

A banda dels projectes que es desenvolupin de for-ma conjunta a la zona de Tor-re Negra, cada centre funci-onarà amb els seus propis projectes, que podran deci-dir ells mateixos. Per tal de coordinar tots els centres, s’ha creat una coordinado-ra que pren el nom del grup:

Educació per a la Sostenibi-litat al llarg de la Vida.

El conveni que s’acaba de signar inicia l’activitat de la nova Agenda 21 Escola (A21E), que té com a origen un projecte pilot impulsat per les àrees de Medi Ambi-ent i Educació i Participació Ciutadana l’any 2003. •

Núria G. [email protected]

la zona servirà per ensenyar els joves sostenibilitat #ARXIU/ LL.LL.

Els estudiants aprendran sostenibilitat a Torre Negraeducació. Els horts i l’agroecologia centraran el programa d’educació per la sostenibilitat de tots els centres públics

Les Nits Temàtiques de la Unipau tornen el dia 23

ConferènCia. Com cada tardor, la Universitat Inter-nacional de la Pau (Unipau) inaugura les Nits Temàti-ques, un cicle de tertúlies que giren entorn a un lli-bre en contret.

La primera d’aquestes Nits Temàtiques tindrà lloc el divendres 23 d’octubre, i es presentaran dos llibres que tracten sobre la matei-

xa temàtica: l’influència de la Xina en el continent Afri-cà. Les obres que es comen-taran en aquesta primera sessió seran, per un costat, China en África. Pekín a la conquista del continente afri-cano (Alianza Editorial) i, per l’altre, China en África ¿Ayu-da o arrasa? (Oozebap).

La tertúlia, a càrrec de Jordi Casas, tindrà lloc a la seu de la Universitat Interna-cional de la Pau, al número 3 del carrer Santiago Rusiñol, a les 20 h.

_Redacció

La primera xerrada tractarà la relació de la Xina i Àfrica

Pg. Mestra Casesnoves, 4 Æ 08197 Æ Sant Cugat Æ 93 675 66 10 / 699 00 17 Fax 93 590 62 01 / [email protected]

SOPAR BENØFIC 2009

La Junta d�ASDI

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.catDivendres, 9 d’octubre del 2009

� | Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

Gasòliba creu que l’economia seguirà empitjorant a l’Estat

PonènCia. L’economis-ta i exeurodiputat de CiU, Carles Gasòliba, va inau-gurar el curs de les Aules d’Extensió Universitària per a la gent gran amb la ponència Barcelona: capital europea de la Mediterrània. La conferència va tenir un gran èxit i més de 200 per-sones van assistir a la pri-mera activitat.

Gasòliba va avisar que l’economia europea s’està recuperant, però que l’espa-nyola encara està estanca-da. “La xifra d’aturats a l’Es-tat espanyol és de les més

negatives de la Unió Euro-pea”, assegura l’economis-ta. A més, l’exeurodiputat va criticar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero pel pro-jecte de pressupostos de l’any 2010. Segons Gasòliba, els nous pressupostos inclouen una pujada d’impostos que afectarà el consum. “En èpo-ca de crisi s’ha d’incentivar el consum i no apujar els impos-tos perquè tot sigui més car”, apunta l’economista. Final-ment, Gasòliba va explica que cal una reforma del mercat laboral espanyol per afron-tar la xifra d’aturats.

Per tot això, Carles Gasò-liba va concloure que l’any vinent el creixement de l’Es-tat continuarà sent negatiu.

Carles Gasòliva (centre-dreta) i el regidor Xavier Escura #LL. LLEBOT

_B. Bella

L’exeurodiputat de CiU va inaugurar el curs de les Aules de la Gent Gran

CommEmoraCió. L’entorn del Monestir es va convertir aquest dissabte en un gim-nàs a l’aire lliure que va aco-llir desenes d’activitats espor-tives adreçades a la gent gran per commemorar a la ciutat el Dia Mundial de la Gent Gran. La majoria d’aques-tes activitats són una mostra de les que es poden trobar als Casals de Gent Gran o a l’Ofi-cina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET). L’objec-tiu de la jornada i de l’elecció de l’esport com a eix central de la festa, segons l’Ajunta-ment, era fomentar un enve-lliment actiu entre la pobla-ció de més edat. Així mateix, un altre dels objectius acon-seguits va ser crear relacions intergeneracionals entre els avis i els més petits mitjançant tallers de construcció de jogui-nes i altres jocs.

Les 500 persones que es van acostar fins aquest empla-

çament van poder trobar tres escenaris amb activitats espor-tives, com ara tai-txi, educa-ció postural o manteniment esportiu. D’altra banda, els més grans van poder obrir una porta a la seva infància amb nombrosos jocs tradicionals com, per exemple, un circuit

de xapes, les tabes o la rutlla. La Coral Tardor va ser l’encar-regada de tancar la commemo-ració de l’efemèride.

El Dia Internacional de la Gent Gran se celebra en memòria d’Emma Godoy, cate-dràtica i escriptora dedicada a dignificar la gent gran. Des-

prés de la seva mort, l’Organit-zació de les Nacions Unides va instituir aquest dia per tal d’afavorir la presa de conscièn-cia sobre el valor de la prolon-gació de la vida i la necessitat de afavorir societats més inte-gradores i justes per a totes les persones grans. •

El Dia de la Gent Gran aplega 500 persones a l’entorn del MonestirEsport. Els més grans van poder gaudir dissabte de desenes d’activitats físiques i jocs tradicionals amb l’objectiu de fomentar l’envelliment actiu

La plaça d’octavià va acollir nombroses activitats de manteniment físic #D. FERNÁNDEZ

L’actuació de la Coral Tardor va tancar la celebració de la jornada


Els Amics de la Unesco obren el nou curs amb Mayor Zaragoza

ConfErènCia. El que va ser director general de la Unesco entre el 1987 i el 1999, Federi-co Mayor Zaragoza, va obrir divendres passat, dia 2, el nou curs de l’associació Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat en un acte presidit per l’alcalde Lluís Recoder i amb la sala de l’Arxiu Nacional plena de públic.

Sobre un d’aquest objec-tius, la pau, el conferen-ciant va expressar el seu

Pau. L’exdirector general de la Unesco va oferir a l’ANC una conferència sobre els objectius fundacionals de l’organisme internacional

desig perquè la joventut d’avui “pugui trobar un món a l’altura de la digni-tat humana”. Així mateix, va manifestar el seu convenci-ment que “el segle XXI serà un segle diferent”.

Mayor Zaragoza ha obert el primer cicle mensual de conferències de l’entitat santcugatenca, que tractarà sobre Catalunya com a nació moderna. Dijous vinent, dia 15, el periodista Lluís Perma-nyer parlarà a l’ANC (7.30 h) sobre l’Exposició Universal del 1888 i l’Exposició Inter-nacional del 1929.mayor Zaragoza, a l’exterior de l’arxiu nacional de Catalunya, és ara

president de la fundació Cultura de Pau #LLUÍS LLEBOT

El periodista Lluís Permanyer, següent ponent del cicle

_Redacció



CooPeraCió. L’Ajunta-ment ha col·laborat en un projecte solidari a Montevi-deo (Uruguai) de l’associa-ció santcugatenca Totes les Mans consistent en la ces-sió de maquinària i instal·-lacions a la planta envasa-dora i transformadora de llet d’aquesta ciutat.

El conveni suposa la culmi-nació del projecte de creació del Parc d’Activitats Agrope-cuàries de Montevideo (PAR-GO), que va néixer amb l’ob-jectiu d’estimular la cria de

petits animals per proporcio-nar carn, llet i ous a les famí-lies de Montevideo. Per poder mantenir l’excedent de llet de cabra que es produïa, Totes les Mans ha cedit, amb el suport de l’Ajuntament, la maquinà-ria i les instal·lacions per poder emmagatzemar-la.

Segons ha destacat la regi-dora de Cooperació, Immigra-ció i Igualtat, “aquest projecte s’inscriu en la línia de coopera-ció i solidaritat internacionals que promou l’Ajuntament”.

roda de premsa de presentació del conveni #LOCALPRES

_Redacció

Col·laboració en un projecte solidari a Uruguai

Policlínic estrena un nou servei de radiodiagnòstic

S a l u t . P o l i c l í n i c Torreblanca i Cetir Grup Mèdic han signat un acord per a la gestió d’un nou servei de radiodiagnòstic a Sant Cugat, dotat amb l’última tecnologia. La nova unitat es posarà en marxa al novembre a les instal·lacions de Policlínic Torreblanca (avinguda. Torreblanca, 2-8, 1a planta)

i disposarà d’una RMN i un TAC d’última generació.

Els serveis de diagnòstic per a la imatge oferts seran: ressonància magnètica, T A C , m a m o g r a f i a , o r t o p a n t o m o g r a f i a i radiologia convencional, entre d’altres.

L’objectiu de la clínica és “reforçar la posició de lideratge i referència al Vallès”, en assistència privada.

_Redacció

Cetir Grup Mèdic serà l’encarregat de gestionar el nou servei

Cent anys del naixement de Miquel Batllori

Miquel Batllori #ARXIU

En l’acte es va presentar la publicació La saviesa cordial de Miquel Batllori. Semblan-ces en el centenari del seu naixe-ment, editada per la Fundació Lluís Carulla - Editorial Barci-no i la Institució de les Lletres Catalanes. Eminent histori-ador, especialista en Ramon

Centenari. La commemo-ració del centenari del nai-xement del jesuïta Miquel Batllori (Barcelona, 1909 - Sant Cugat, 2003) va comen-çar el dia 2 d’octubre amb

un acte d’homenatge insti-tucional al Palau de la Gene-ralitat organitzat per la Ins-titució de les Lletres Cata-lanes i el Museu d’Història de Catalunya, amb la col·-laboració de la Fundació Llu-ís Carulla i de la Companyia de Jesús a Catalunya.

Llull, Arnau de Vilanova, els Borja, entre d’altres, Batllori va entrar a la Companyia de Jesús l’any 1928. Va ser doctor en història i llicenciat en dret, filosofia i teologia i la seva tasca d’investigador la va dur a ter-me, sobretot, a Roma, on també va exercir la docència. •

Núria Gutié[email protected]

Des d’aquí els seus pares, Enric i Lydia, volem fer una crida urgent a tots els santcugatencs que vulgueu

ajudar-nos a trobar aquest donant. Per ser donant de medul·la només s’ha de donar una mostra de sang.

En el cas de ser, algun dia, compatible amb un pacient (només ho són 1 de cada 40.000), s’extrauria

més sang per poder captar suficients cèl·lules mare, en cap cas és una intervenció arriscada o que pugui

deixar seqüeles i, el més important, podeu salvar una vida, la de l’Ariadna o la de qualsevol altre malalt. Les

úniques condicions per fer-se donant és no haver patit cap malaltia greu i tenir entre 18 i 55 anys. D’altra

banda, el trasplantament també es pot fer mitjançant cèl·lules de cordó umbilical, així doncs, també seria

important la col·laboració de totes aquelles embarassades que a l’hora de tenir el seu fill volguessin donar el

seu cordó, ja que no només donarien a llum una vida, sinó que també podrien salvar-ne una altra (la majoria

de nens, a causa de la quantitat reduïda de cèl·lules que conté per comparació als propis donants): Per a

més informació, podeu adreçar-vos a la Fundació Josep Carreras al telèfon gratuït

900 32 33 34 o enviar un correu electrònic a [email protected].

Si no encaixeu en aquest perfil també podeu fer un donatiu a la Fundació J. Carreras per a la recerca i la

investigació sobre aquesta malaltia. Informeu-vos-en a www.fcarreras.org

Aquest crit d’ajut va adreçat a tots els santcugatencs, tant a títol individual com a empreses. Sabent

d’entrada que no decebreu l’Ariadna, i confiant en la vostra solidaritat: Moltíssimes gràcies d’uns pares

desesperats, Enric i Lydia.

Segur que sí. És l’Ariadna Segalà Farrés, 19 anys, santcugatenca. Inicià els seus estudis al CEIP Joan Maragall i continuà a l’IES Angeleta Ferrer i Sensat. Actualment es troba cursant la carrera d’història a la UAB, però malauradament ha hagut de canviar de carrera. L’Ariadna pateix LEUCÈMIA LIMFOBLÀSTICA AGUDA i la seva carrera ara és trobar un donant de medul·la òssia compatible amb ella que li salvi la vida.

Coneixeu aquesta noia?

Emocions a distància

Sóc dels que encara pensen que es fa realment difícil

gaudir d’un espectacle, de qualsevol mena de proposta artística, a distància, posant pel mig barreres, murs, solcs, espais... No hi ha res millor que un artista i, tot just allà, davant seu, l’espectador, el receptor. Aquell que proposa i aquell que rep la proposta. Jo canto, et miro i tu m’escoltes. Tu interpretes un personatge, jo et contemplo, i tot seguit m’emociono. En canvi, oh meravella tecnològica, jo sóc a casa i tu ets a dos-cents, mil o deu mil quilòmetres de distància... Jo et miro, et busco, però no et veig, no t’acabo de veure... I tu proves d’actuar per a mi, de transmetre’m tantes coses intenses, però la teva energia no m’acaba d’arribar. Bé, sigui com sigui, vivim instal·lats en plena voràgine digital i sembla que tothom s’obstina a negar que el nostre món ja no té distàncies, i que gràcies als múltiples enginys de les maquinetes tots som molt més a prop del que sembla, ben bé un al costat de l’altre. Doncs per als que no combreguin de cap manera amb tot el que acabo de manifestar, aquest 20 d’octubre, als santcugatencs Yelmo, en directe, via satèl·lit i en alta definició, el mític cantant britànnic (ex Take That) Robbie Williams actuarà des del Roundhouse de Londres per a tot el món, defensant els nous temes del seu disc més recent, Reality killed the video star. I serà una bona ocasió per experimentar de nou una litúrgia més de la modernitat que ens ha tocat viure... Allò del “hi sóc però no hi sóc”...•[email protected]

good newsDAVIDESCAMILLA


10 | Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

aniverSari. L’Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson (APVFP) ha fet 90 anys. Una setante-na de persones van assistir dissabte passat, 3 d’octubre, a la celebració de l’efemè-ride d’aquesta associació veïnal, que va comptar així mateix amb la presència de l’alcalde, Lluís Recoder. Una mostra amb documen-

tació de l’associació des de la seva creació, com ara la col·-locació de la primera pedra de la seva seu o l’acte fundaci-onal de l’associació, va com-pletar la jornada. La celebra-ció va finalitzar amb un ape-ritiu i un brindis amb cava per poder seguir lluitant pels interessos dels habitants de la Floresta.

El president de la societat, Iñaki Reixach, va aprofitar l’esdeveniment per demanar al batlle que s’acabi d’urba-nitzar el districte. “Acabar d’urbanitzar no vol dir asfal-tar-ho tot, per les dificultats que suposa, però sí que vol dir disposar del millor nombre de serveis possible”, explica Reixach.

La junta de l’associació veï-nal ha lamentat la poca assis-tència de públic a la celebra-ció, tot i que ho ha justificat per la coincidència amb el Dia de la Gent Gran, que va des-plaçar els membres del Casal de Gent Gran del districte a la plaça d’Octavià. Així mateix, Reixach va destacar la gran

L’Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta celebra 90 anys d’existència

La festa va aplegar una setantena de persones #CEDIDA

La festa de celebració va aplegar una setantena de persones

superfície del territori, “que fa molt difícil que la gent es trobi i es pugui crear un caliu”.

Fites aconseguidesLa de la Floresta és sens dubte l’associació de veïns més anti-ga de Sant Cugat i en el trans-curs d’aquestes nou dècades les seves juntes han aconse-guit nombroses fites. Una d’elles va ser la consecució del baixador de Ferrocarrils de la Generalitat a la Floresta (llavors Ferrocarril de Sarrià). L’APVFP va pagar part de les despeses i els germans Ros van cedir els terrenys per a la seva construcció.

D’altra banda, aquesta associació quasi centenà-ria també va ser l’encarre-gada de dinamitzar les fes-tes al Casino de la Floresta, d’impulsar la urbanització de carrers dels quatre sectors que actualment hi ha asfal-tats, els quals no arriben al 25% del districte, i de copar-ticipar en la construcció de la piscina.

_N. Gutiérrez

entitatS. La comissió organitzadora de la Festa de Tardor vol fer una crida a tots els santcugatencs perquè s’uneixin i participin en la vida associativa del municipi. Amb aquest objectiu, s’ha decidit el lema de la festa d’enguany: Per Sant Cugat: associa’t, participa i decideix. “Volem destacar la importància que té que la gent s’hi involucri, ja que participar

en la vida associativa ajuda a canviar coses i s’aconsegueix un bé social”, explicava el portaveu de la comissió, José Manuel Casteleiro. La Festa de Tardor enguany tindrà lloc els dies 7 i 8 de novembre.

El lema escollit és el resul-tat d’una suma de diferents propostes, segons han indi-cat des de la comissió, i es va consensuar en la reunió del dijous 1 d’octubre.

La comissió ha volgut tancar la polèmica que el president de la Fundació Sant Cugat, Domènec Miquel, va obrir després d’unes

declaracions en què criticava un intent de la Plataforma per l’Autodeterminació de politit-zar l’elecció del lema. Castelei-ro ha confirmat que la consulta per la independència va ser una de les diferents propostes, però ha negat qualsevol ingerència per a la seva elecció.

En la reunió també es va deci-dir que els encarregats de llegir el pregó el dia d’inici de la fes-ta seran el primer alcalde de la democràcia, Àngel Casas, i l’eco-nomista i president de Justícia i Pau Arcadi Oliveres. Amb l’elec-ció d’aquests dos personatges la comissió espera que el pregó sigui una reflexió sobre la parti-cipació i aporti una visió econò-mica sobre com està afectant la crisi a les entitats.

‘Associa’t, participa i decideix’, lema d’enguany de la Festa de Tardor

Milers de persones van visitar la Festa de tardor l’any passat #LL.LL.

Àngel Casas i Arcadi Oliveres seran els pregoners

_N. Gutiérrez

el bar Baobab omple el carrer Major per celebrar el 20è aniversariCeLeBraCió. Per celebrar els 20 anys que han passat des que Halassane N’Diaye va obrir el seu bar al bell mig de Sant Cugat, els clients del Baobab van organitzar un sopar popular que va aplegar 250 persones al carrer Major. Nombroses entitats es van sumar a la festa per demostrar l’afecte que la ciutat li té al propietari del bar. Castellers, bastoners, el Terra Dolça, Jocs del Món i el retorn dels Que et Moqui la Iaia van animar l’aniversari del local. •#FOTOGRAFIA: LLUÍS LLEBOT

Es va demanar a l’alcalde urbanitzar els carrers

Respir

S’ ha obert a Valldoreix una nova residència

per a la gent gran, és a dir, un d’aquells espais on tenim concentrats els vells. Entre d’altres prestacions, la publicitat de l’empresa ofereix “respir familiar”. Què vol dir això? Que tota la família pot anar als jardins de la residència per respirar el perfum de les seves herbes aromàtiques? O potser vol dir que si un té baralles familiars pot anar-hi per gaudir d’una treva? Doncs, no. En aquest cas, respir familiar vol dir que si tu tens una persona gran a casa i vols anar de viatge o simplement descansar de sentir estossecs i batalletes, la pots

deixar a la residència per què te la guardin el temps que calgui. És un sistema pràctic. De fet, fa temps que funciona, encara que amb altres objectes: mobles, gossos. El problema és que aquestes coses mai no se sap com acaben. Hi havia un home que tenia dona, fills, gos i sogra. Anava una mica atabalat, el pobre. Un dia va decidir prendre’s un respir del gos, i el va enviar a la gossera; llavors va comprendre que qui feia nosa era la sogra, i la va enviar a una residència; després es va adonar que el xivarri el feien els fills, i els va enviar a estudiar fora; potser, va pensar després, si prescindís de la dona, el respir seria complet, i li va presentar un amic ric i ben plantat amb el qual ella se’n va anar més contenta que un gínjol. Ja tot sol i força moix, un matí es va trobar davant del mirall. “I tu, què fas aquí?”, va dir tot emprenyat. •

el problema és que aquestes coses mai no se sap com acaben

[email protected]

ANTONIO PRIANTE

sense mala intenció


Publicitat | 11




CriSi. Mentre regna la nor-malitat en la rutina diària de la Unió Santcugatenca i les diferents seccions continuen desenvolupant les seves activi-tats, la ressaca per la notícia de l’embargament de la seu per un deute de 160.000 euros amb els antics llogaters del bar ha generat una batalla a tres ban-des entre la junta actual i els presidents anteriors.

La responsabilitat de la situ-ació actual –la seu corre el risc de ser subhastada d’aquí a dos mesos–, les solucions per sortir de la crisi i la legalitat del pro-cés d’elecció de la nova junta són els principals motius dels retrets que s’han sentit els dar-rers dies, després que aquest setmanari publiqués la notí-cia de l’embargament.

La setmana començava amb l’anunci d’un cara a cara a Cugat Ràdio entre el presi-dent actual, Pere Marín, i el que ocupava aquest càrrec fins fa uns mesos, Joan Mata, que finalment no es va pro-duir, perquè l’actual gestor de l’entitat va refusar parti-cipar-hi aconsellat pel nou advocat de La Unió.

El cara a cara va esdeve-nir finalment una entrevista

a Mata, que va aprofitar per cri-ticar la línia de la nova junta de reducció de costos de les activi-tats professionals, fet que con-sidera que “reduiria els ingres-sos de les subvencions i el crèdit de l’entitat a Sant Cugat. Torna-ria a ser La Unió dels anys 80, en què la gent hi anava a jugar a cartes”, assegurava a l’emis-sora. Així mateix, l’expresident va desmentir les acusacions de Marín respecte a l’ocultació del procediment judicial de l’em-bargament de l’entitat recor-

dant que el deute es va generar durant la presidència de Josep Puig, a qui Mata va substituir l’any 2000. Marín també coinci-deix a apuntar la responsabili-tat de Puig, alhora que també critica els que considera comp-tes deficitaris de la presidència de Mata.

Puig, de la seva banda, s’ha sorprès pels retrets de Marín, que va formar part de la seva junta, en la qual es va contreu-re el crèdit per pagar els lloga-ters del bar, i s’ha compromès

a fer-se càrrec del deute si algú pot demostrar la seva culpabi-litat. “Si no ho poden fer, repto Marín a fer-se’n càrrec”, asse-gurava a aquest setmanari.

Legalitat de la juntaD’altra banda, Josep Puig ha obert un altre debat entorn a la legalitat de l’actual junta directiva, que presideix Marín. Puig qualifica d’“insòlit” els cas de La Unió, després de cor-roborar al registre d’associa-cions de la Generalitat que la nova junta va ser registrada un dia abans de la celebració dels comicis en què Marín va ser l’únic candidat.

Sortides a la crisiAra La Unió resta a l’espera de la resposta d’una entitat bancà-ria sobre el crèdit que s’ha sol·-licitat i que aplegaria tots els deutes de l’entitat, que sumen mig milió d’euros, resultants del deute amb els llogaters, la rehabilitació de la teulada i una gestió deficitària.

Mentrestant, l’Ajuntament ha està col·laborant amb l’en-titat per tramitar una sub-venció amb la Diputació de Barcelona per rehabilitar la sala Clavé. “Això ens permetrà tenir més espais per fer més coses”, ha dit Marín, que ha assegurat que “La Unió no es paralitzarà”.

Retrets entre els presidents de La Unió per la situació d’embargament de l’entitatil·legal. L’expresident de l’entitat, Josep Puig, qüestiona la legalitat del procediment que va portar a l’elecció de la nova junta directiva

L’edifici de La Unió està embargat per un deute de 160.000 euros #LL. LLEBOTComUniCaCió. La seu del Club Muntanyenc recull des d’aquesta setmana i fins al mes de febrer les adhesi-ons a la iniciativa legislati-va popular (ILP) Televisió sense Fronteres, un projec-te de llei que neix de l’entitat valenciana Acció Cultural i que pretén assolir el reconei-xement legal de l’existència de les realitats lingüístiques i culturals catalana, basca i gallega i dels seus respectius espais de comunicació.

La ILP, que es presentarà al febrer, necessita 500.000 signa-tures perquè la proposta sigui

debatuda al Congrés de Dipu-tats. La iniciativa està impul-sada per una comissió promo-tora formada per personalitats dels àmbits català, gallec, basc i espanyol. Segons Acció Cul-tural, aquesta llei permetria “posar solució a l’intent de l’ac-tual govern valencià de tancar TV3 al País Valencià, a través de la plena legalització de les seves emissions”.

Els documents de la jun-ta electoral que s’enviaran al Congrés estaran a disposició dels qui vulguin donar suport a la campanya a la conserge-ria del CMSC, de 19 a 20.30 h. Els organitzadors de la inici-ativa a Sant Cugat han avan-çat que han aconseguit una quarantena de firmes.

La proposta neix pel boicot de les emissions de TVC al País Valencià

El CmSC recollirà les firmes fins al mes de febrer #ARXIU

_N.G.

Recollida de firmes per una televisió sense fronteresiLP. El CMSC recull signatures per a un projecte de llei de reconeixement del català, basc i gallec a les televisions dels seus àmbits lingüístics

Normalitat en les activitats de la seu del carrer Anselm Clavé

_Núria Gutiérrez


Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | 13

Serveis Socials s’apropa a la gent gran amb visites a les llars Entrevistes. Es vol avaluar el grau de dependència dels majors de 79 anys i donar-los a conèixer les prestacions

PrEvEnCió. Personal de la Creu Roja ha començat a visi-tar aquesta setmana totes les persones majors de 79 anys, ja visquin soles o no, que no tenen contacte amb els Ser-veis Socials. L’objectiu és ava-luar-ne les necessitats, detec-tar i prevenir situacions de risc i donar a conèixer els recursos i les prestacions soci-als a què poden accedir.

La iniciativa és fruit d’un programa de la Diputació de Barcelona anomenat L’Ajun-tament a prop, que ja s’ha implantat en una vuitan-tena de municipis i al qual s’adhereix ara el consisto-ri santcugatenc, amb la col·-laboració de la Creu Roja.

L’Ajuntament ha comen-çat a enviar cartes a totes les persones que supe-rin aquesta edat i amb les quals Serveis Socials no té cap contacte, amb l’objec-tiu “d’evitar duplicitats”, explica Maria Ferrer, treba-lladora social municipal. En total, el consistori s’adreça-rà a un miler de persones, que poden participar en el projecte voluntàriament.

El procés consisteix en una entrevista personalit-

zada al seu domicili, durant la qual es preguntarà sobre la situació personal i familiar, sobre el seu habitatge, l’estat de salut i econòmic i les seves preocupacions, per avaluar la fragilitat i les debilitats d’aquests ciutadans. D’altra banda, se’ls lliurarà una car-peta en què trobaran docu-mentació sobre els ajuts que s’ofereixen des de Serveis Soci-als, com ara el Serveis d’Aten-ció Domiciliària, el transport

adaptat, els casals o la trami-tació dels ajuts de la Llei de la dependència. “Volem que la població estigui més i millor informada sobre els recursos socials que té al seu abast”, ha explicat la tinenta d’alcal-de de Serveis a la Ciutadania, Carmela Fortuny.

Segons el cap d’Autonomia Personal i Dependència de la Diputació de Barcelona, José Domínguez, el projecte està ins-pirat en els països europeus i “parteix de la idea que l’Ad-ministració surti del despatx i faci una acció proactiva”. Així mateix, ha assenyalat que el seu gran valor és la prevenció.

Es preguntarà sobre la situació personal, econòmica i de salut‘L’Ajuntament a prop’ s’ha implantat a 80 municipis

Ferrer, Fortuny i Domínguez presenten la iniciativa #CEDIDA

_Núria Gutiérrez

El barri del Monestir viu una Festa Major plena de novetatsActivitats. L’èxit d’assistència al pregó, a càrrec del Caparrot de l’Any, i les havaneres consoliden aquestes noves propostes per a l’any vinent

CElEbrACió. Les novetats incorporades al programa de la setena edició de la Festa Major del barri del Monestir, com ara el pregó i les havaneres, s’han tradu-ït en més participació, per la qual cosa els organitzadors volen repetir el format els anys vinents. Centenars de persones van sortir al car-rer aquest cap de setmana passat per assistir a les dife-rents activitats que es van organitzar des de l’associa-ció de veïns del barri.

El pregó, a càrrec del pre-sident dels Geganters, Pere Royo, que va ser Caparrot

de l’Any en la passada Festa Major de Sant Cugat, va aple-gar centenars de persones a la plaça del Rei el divendres. La xocolatada i un aperitiu amb gastronomia de dife-rents països van comple-tar l’inici de festa. Altres novetats d’enguany van ser una sortida a Collserola i les havaneres.

Com ja és habitual, l’ar-rossada va ser una de les activitats que més quanti-tat de veïns va mobilitzar als jardins de Sant Francesc, més de 300 persones. El pre-sident de l’associació veïnal del barri, Andrés Ares, va justificar el desplegament de recursos d’enguany: “El nostre barri és un dels més humils de la ciutat, i aquest és un any difícil; si hem estat capaços de fer feliç la gent, ens donem per satisfets”, va manifestar. •

L’arrossada de diumenge va aplegar més de 300 persones


l’arrossada va reunir més de 300 persones #D. FERNÁNDEZ

“Volem que la població estigui més i millor informada sobre els recursos que té al seu abast”CArmElA Fortuny serveis a la ciutaDania



marxa. La presentació en societat del grup Anem-hi Tots va aplegar més d’un centenar de persones el diumenge dia 4, en l’excur-sió a Can Borrell. Aquest grup, que neix de la inicia-tiva del Club Muntanyenc, l’Associació pel Parkinson i l’Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN), pretén facilitar aquests tipus d’activitats a l’aire lliure a les persones amb mobilitat reduïda o amb algun tipus de discapaci-tat. Gent de totes les edats Voluntaris i participants van iniciar la marxa a la seu del CmSC #D.F.

i amb diferents problemes de mobilitat, tant en cadi-res de rodes com sense van recórrer, acompanyats per voluntaris del Club Munta-nyenc, els pocs quilòmetres que separen la seu del club de muntanyisme de Can Bor-rell. Així mateix, un micro-bús s’hi va desplaçar per atendre els casos especials. Un cop a Can Borrell, hi va haver una xocolatada i animacions.

La sortida es va desen-volupar sense cap incidèn-cia; de fet, els dispositius de Creu Roja i Protecció Civil que van seguir la marxa només van haver d’atendre un ciclista aliè a l’esdeveni-ment. Per aquest motiu, els organitzadors han qualifi-cat la marxa d’“èxit”.

La pròxima visita serà al Monestir i tindrà lloc un dis-sabte del mes de novembre. D’altra banda, al desembre es programarà una altra sor-tida del grup dintre de la sec-ció de Passeigs per Collsero-la. Tot i que encara resta per confirmar, es possible que l’excursió tingui lloc a San-ta Maria de Campanyà. Totes aquelles persones que hi vul-guin assistir, ja sigui com a participants o com a volun-taris, poden adreçar-se al CMSC per fer-hi la inscrip-ció gratuïta. •

Un centenar de persones participen en la caminada del grup Anem-hi TotsPresentació. La marxa a Can Borrell va presentar el grup excursionista per a gent amb problemes de motricitat

Les pròximes sortides es faran al novembre i al desembre

[email protected]

ComPromíS. Més de 1.800 persones van assistir aquest cap de setmana a la 4a edició de la Diada Solidària, cele-brada a les instal·lacions del centre de HP a Sant Cugat i organitzada pels seus tre-balladors amb l’objectiu de recaptar fons per al finança-ment de projectes solidaris.

En l’edició d’aquest any s’han recaptat més de 22.000 euros per a un projecte de la Fundació Vicente Ferrer de millora de les condicions de vida de les dones de l’Índia i

per a un altre de l’ONG Solidari-tat Castelldefels - Kasando, l’ob-jectiu de la qual és ajudar a la reinserció sociolaboral de nens i joves afectats pel conflicte bèl·-lic, a través de la construcció de cases d’acollida a la República Democràtica del Congo.

La jornada va estar amenit-zada per activitats lúdiques, esportives i solidàries, així com l’habitual carrera GaS (Guanya amb Solidaritat), una prova que transcorre pels vol-tants del centre.

Lliurament de la recaptació aconseguida a les oNG destinatàries #CEDIDA

_Redacció

Diada Solidària a la seu de HP a Sant Cugat

Conveni entre amics de la Unesco i el DIarIaCorD. El president de l’Associació d’Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Rafel Reco-lons, i l’editor del DiA-Ri DE SAnt CUgAt, Ramon grau, van signar el 15 de setembre pas-sat un conveni de col·-laboració. El DiARi DE SAnt CUgAt continua treballant aquest tipus d’acords, que tenen com a objectiu augmentar la difusió del setmana-ri i, alhora, potenciar entitats, associacions i empreses de la ciutat. •#FOTOGRAFIA: LLUÍS LLEBOT

recepció als nous socis de l’aula UniversitàriarEUNIÓ. La junta direc-tiva de l’associació Aula d’Extensió Università-ria de la gent gran de Sant Cugat va organit-zar una reunió a l’Arxiu nacional de Catalunya el dijous 1 d’octubre per donar la benvingu-da als nous socis que s’han incorporat a l’en-titat aquesta temporada. La reunió va ser a càrrec d’alguns dels membres de la junta directiva.Actualment, les Aules d’Extensió Universitària superen els 530 socis. •#FOTOGRAFIA: LLUÍS LLEBOT


Publicitat | 15



16 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 28 | Esports_ 34 | Cultura_ 44 | Passatemps_ 54

[email protected]

cartes dels lectors

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o els 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari DE Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text, així com a publicar-les en aquesta pàgina.

El referèndum a Sant CugatDiu Víctor alexandre, en el seu article El referèndum a Sant Cugat del darrer número del Diari: “Ha arribat el moment d’agafar la torxa i situar Sant Cugat en el marc de la digni-tat”. S’ha d’entendre, pregun-to si se’m permet, que qui no agafi la torxa no vol situar Sant Cugat en el marc que diu? amb les següents citacions –resumides per manca d’espai– quedarà clar el que vull dir:agustí Colomines (Avui, 21.9.09): “La llei de consul-tes que ha presentat el conse-ller ausàs és tan constitucional que, si s’aprova tal com està, mai no podrà donar-se cober-tura legal a una consulta com la d’arenys de Munt. aquesta llei… s’ha de convocar després d’obtenir permís de l’Estat… Jo sóc dels que creuen que la cau-sa catalana només triomfarà des de les majories…”.Ferran Sáez (Avui, 22.9.09): “Hi ha algú, no sé qui, que a més de donar suport a aquestes con-sultes legítimes hauria de fer tres coses… Primera: negociar una secessió d’Espanya que fos raonable per a les dues parts (i que no impliqués, per exem-ple, que un parell de generaci-ons es quedessin sense cobrar la pensió de jubilació). Sego-na: explicar als Estats units, França, alemanya i altres paï-sos que aquesta secessió no resultaria lesiva per als seus interessos, ans al contrari. ter-cera: convèncer la ciutadania de Catalunya que aquest can-vi seria segurament difícil, però beneficiós. aquestes tres coses no les pot fer una plataforma, ni una dotzena de plataformes. Cal disposar del suport de la majoria real –no imaginària– de la població”. albert Om (Avui, 26.9.09): “Han passat dues setmanes des del referèndum d’arenys de Munt i aquest municipi i el seu alcalde, Carles Móra, han esdevingut un símbol. L’única manera de preservar-lo, aquest símbol, és no fer ni un refe-rèndum més a cap altre poble de Catalunya… Començar a fer consultes en altres punts del país no multiplica l’efec-te d’arenys de Munt, sinó que

el dilueix… Consultes? Millor una, que cinquanta-una. i si toca fer la segona, que llavors ja puguem anar a votar tots”. Manel navarro

Als socis d’Atam

Ja s’han acabat les vacances, l’estiu també s’acaba. Però

tots, companys i amics del cen-tre atam, us retrobareu de nou, i així junts fareu noves coses, compartireu la il·lusió, l’alegria, l’experiència, que us farà més

La preservació i protecció de la Torre Negra no és un caprici de ningú. Sorgeix d’una demanda ciutadana que s’esdevingué fa anys i que donà lloc a un posicionament unàni-me del consistori de la ciutat que es reflecteix en la Modificació del Pla General Metropo-lità aprovada definitivament l’any 2003 i impugnada per part dels propietaris.En cap cas l’Ajuntament de Sant Cugat els ha deixat en indefensió: tota modificació del Pla General comporta el corresponent tràmit d’informació pública al qual vostès han tin-gut accés i hi han fet al·legacions; a més, aquest consistori va enviar una carta a cadas-cun dels propietaris, en data 20 de febrer del 2003, oferint-los la possibilitat d’una per-muta entre finques situades dins l’àmbit de la Torre Negra i sòl edificable residencial en altres llocs de la ciutat. En cas d’haver-se acollit a aquella proposta, el tema ja estaria resolt, però només dos dels propietaris del sector de la Torre Negra s’hi van acollir.Els propietaris han utilitzat el seu dret legítim a recórrer els acords municipals. Qui té l’oportunitat de ser escoltat davant dels Tribunals no està en cap cas indefens.Si vostès no van acollir-se a l’oferta de permuta municipal no poden culpar el consistori de la situació actual, en mans de la justícia. L’Ajuntament ha actuat sempre partint de la seva capacitat i competència per a la modi-ficació del planejament urbanístic, ha aplicat criteris objectius a l’hora de motivar i jus-tificar la conveniència del canvi de classificació de sòl al sector de la Torre Negra i en cap cas ha deixat d’executar les sentències judicials fermes. Marta SubiràtinEnta D’aLCaLDE DE MEDi aMbiEnt

[email protected]

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: [email protected] DE LA WEB: www.diaridesantcugat.cat

PER CORREU TRADICIONAL: Sant antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (bCn)

Senyor Feliu,


els cugatitus per Josep Maria [email protected]

grans, no d’anys, sinó de saber-ne més i més.ah!, i no oblideu la paradeta dels dijous, cal fer bé la feina i posar-hi entusiasme. i nassos! Que no tothom s’atreveix a fer el que feu. Però per damunt de tot, de tot, sigueu feliços.e. Piera

Agraïment als comerços de Sant Cugat

Hola! Som la CEEL, la Coordina-dora d’Entitats d’Educació en el Lleure de Sant Cugat. Com a coordinadora, englobem quatre de les entitats que treballem dia rere dia per l’educació en valors amb joves i infants del poble: l’aE la Floresta, l’aEig berenguer el gran, l’Esplai Sarau i l’Esplai Pica-roca. tot just comencem, però ja hem engegat un projecte comú: “Entre la CEEL i la Sorra”, un projecte de cooperació amb el poble sahrauí que té com a objec-tiu principal fer arribar l’educa-ció en el lleure als campaments

de refugiats. Moltes de les altres entitats del poble ja comencen a conèixer-nos i compten amb nosaltres per a l’organització de festes i sopars populars, que ens permeten d’aconseguir fons per fer d’aquest projecte una reali-tat. Dissabte passat, dia 19 de setembre, Karabassà, l’antiga Kimbala, entitat percussionis-ta de Sant Cugat, feia palès el seu canvi de nom amb una gran fes-ta, i ens va cedir l’organització del sopar. La CEEL volem agra-ir profundament la col·laboració dels comerços, que ens van aju-dar a oferir un menú abundant i variat, i que van demostrar la seva voluntat d’implicació amb el poble. Carnisseries tubau, la Carnisseria alfons, la Xarcute-ria M. griful, Vallespà, la Sàbat, la fruiteria Maite, la fruiteria Ángel i la fruiteria Carmeta, moltes grà-cies per col·laborar amb nosal-tres! i per descomptat, gràcies a Karabassà per convidar-nos a la vostra festa i a tots els que hi vau assistir! Seguim fent de Sant Cugat una ciutat viva!Coordinadora d’entitatS d’eduCaCió en el lleure

TAL COM VAN LES OBRES, PRIMER S’ACABARÀ LA SAGRADA FAMÍLIA QUE NO PAS

EL CELLER COOPERATIU!

Oración a San Judas TadeoPatrón de los casos difíciles

¡Oh glorioso apóstol! San Judas Tadeo, siervo fiel y amigo de Jesús, con el nombre del traidor que entregó a nuestro querido maestro en manos de sus enemigos. Ésta ha sido la causa de que muchos os hayan olvidado, pero la Iglesia os honra e invoca universalmente como patrón de los casos difíciles y desesperados. Rogad por mi, que soy tan miserable y haced uso, os ruego, de este privilegio especial a vos concedido, de socorrer visiblemente y pronto cuando casi se ha perdido toda esperanza. Venid en mi ayuda en esta gran necesidad, para que reciba los consuelos y socorros del cielo en todas mis necesidades, tribulaciones y sufrimientos particularmente. Haga aquí su súplica que desea obtener con fe y devoción. Repita esta oración durante nueve días, prometiendo publicarla en el octavo día y, por difícil e imposible, se lo concederá. Y para que bendiga Dios, con vos y todos los escogidos por toda la eternidad.

IGS. Acción de gracias.


Publicitat | 17



18 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió | la Ciutat_ 22 | Economia_ 28 | Esports_ 34 | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54

Joan Carretero vindrà el 8 de novembre per conèixer el gran públic de Sant Cugat”Opinió

Propòsit: caminar per Sant Cugat

quan en visitem una altra, des de la plaça del Coll a la plaça de Rafael Casanova, o passejant per Puig i Cadafalch, pel passeig Antoni Gaudí o al llarg del carrer Villà. Com més coneixes la teva ciutat més te l’estimes.

Com a argument pràctic a aquest possible propòsit podria ser que més d’una vegada ens haurem trobat amb algú de fora que ens ha preguntat per un carrer de Sant Cugat i hem posat la mateixa cara de desconeixedors de la ciutat que el que preguntava.

No ens podríem fer el propòsit de caminar més, amb el que guanyaríem per a la nostra salut, contaminaríem menys, estalviaríem diners –i alguna que altra multa– com a inici del nou curs? •

Sembla que, passat l’estiu i abans de començar el nou curs escolar, pot ser un bon moment per fer algun nou propòsit. Si bé tots sabem que el moment ideal per fer nous propòsits és al començament d’any, encara que cada any

ens proposem allò que no complirem, per poder-ho tornar a proposar l’any vinent.

Aquest estiu les vacances han estat viscudes de forma diferent d’altres anys, sigui per la tan anomenada crisi, per prudència, o pel que sigui, les vacances –qui les ha pogut fer– han estat més curtes i amb moltes anades i vingudes a llocs més propers del nostre habitatge habitual.

Això ha produït que hi hagués molta més gent per Sant Cugat durant el mes d’agost. Hi ha hagut alguna tarda en què es feia difícil passejar pels carrers de vianants a l’hora punta sense haver d’aturar-se per deixar passar un cotxet de criatura o un grup de persones que anava parlant tot passejant. Però era un trajecte molt curt i molt concret, de la plaça d’Octavià (el Monestir) a la plaça del Dr. Galtés. I el resta de la ciutat?

Això m’ha fet pensar el següent. Qui de nosaltres no ha tingut mai l’oportunitat de visitar alguna de les ciutats emblemàtiques del nostre món: París, Londres, Roma, Viena, Nova York, Madrid, o qualsevol altra, i abans de marxar no ha rebut el consell encertat: “Si vols conèixer bé la ciutat l’has de recórrer caminant”?

Quan som fora de casa, visitant una altra ciutat, fem quilòmetres i quilòmetres, amb la sana intenció de conèixer-ne monuments, edificis singulars, barris sencers que tenen alguna característica determinada. I, en canvi, a Sant Cugat, amb molta facilitat el cap de setmana veiem persones que agafen el cotxe per anar a buscar el diari, que troben a menys de 500 metres de casa.

Algú podrà dir que és per falta de temps. Sincerament crec que l’excusa del temps és la que fem servir quan no tenim cap altra explicació seriosa. El temps tots tenim el dret d’utilitzar-lo com vulguem, però, en el fons, de temps en tenim per allò que és vital o que ens ve de gust. A mi m’agradaria que dediquéssim temps a conèixer la nostra ciutat, com ho fem

[email protected]

XAVIER PALETMEMBRE DE LA JUNTA NACIONAL DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA”

Rafa Gómez. La qualitat del temps

Sincerament crec que l’excusa del temps és la que fem servir quan no tenim cap altra explicació seriosa

JORDI FARRÉS

la Ciutat _pàg. 27


“Vibrant” seria la parau-la que millor definiria l’acte que va tenir lloc a Sant Cugat el 30 de setembre protagonit-zat per Carles Móra, alcalde d’Arenys

de Munt, i per Xavier Mitjà, membre de la comissió organitzadora de la consul-ta popular arenyenca sobre la indepen-dència. Sembla mentida l’expectació que genera el discurs desinhibit, serè, inte-grador i optimista de l’emancipació naci-onal en una societat profundament dece-buda per la falta de coratge de la seva clas-se política. Classe de gestors, n’hauríem de dir. Per això la sala de la Casa de Cultu-ra va quedar petita i molta gent va haver de seguir l’acte des del passadís exterior. I és que estem parlant d’unes consultes que avancen com una taca d’oli per Catalunya fins al punt que, segons es calcula, ben

aviat seran quatre-cents els municipis que s’hi adheriran. L’estratègia, d’entra-da, com van explicar els conferenciants, consisteix a fixar dues dates que equival-guin a dues velocitats, atesa la complexi-tat de l’organització. Uns municipis faran la consulta al mes de desembre i d’altres la faran l’abril de l’any vinent. No cal dir que aquestes consultes, pel seu volum i representativitat, seran altament infor-matives de l’estat d’opinió dels catalans amb relació a la independència. La pro-va és que certs partits –més enllà d’algun comportament positiu anecdòtic– hi estan oficialment en contra. Cosa que es com-prèn, perquè en un tres i no res les urnes desmuntaran el tòpic –alimentat dia rere dia amb molta cura per aquestes forces– segons el qual l’independentisme és mino-ritari. Si ho és, de què tenen por? Les con-sultes acaben amb l’ambigüitat i obliguen a definir-se en una qüestió que no admet terme mitjà. O s’està a favor de la inde-pendència de Catalunya o s’hi està en con-tra. O s’està a favor de la llibertat o s’hi està en contra. •

La consulta, cada dia més a prop

O s’està a favor de la independència de Catalunya o s’hi està en contra. O s’està a favor de la llibertat o s’hi està en contra

l’horitzóvíctor aLexandrewww.victoralexandre.cat


Economia municipal en temps difícils

segueix no fent-hi res, cauran damunt l’Ajun-tament en forma de pagaments milionaris. El fet és que el Pla General Metropolità (PGM) del 1976 va determinar a Sant Cugat un excés de zones verdes per equilibrar-ne el dèficit en altres zones, com el Baix Llobregat. Vist des de la qualitat urbana i mediambiental, la major part d’aquestes zones verdes no tenen sentit, perquè estan concentrades a Valldo-reix, i algunes a Mira-sol i la Floresta, que tenen verd pertot arreu.

De quant estem parlant? A Valldoreix hi ha aproximadament 250 parcel·les, amb unes 64 hectàrees i un cost estimat de 158 mili-ons d’euros. Més de deu vegades el pressu-post anual de l’EMD, i la meitat del de l’Ajun-tament.

Els propietaris han de tenir-les netes i pagar impostos, però no poden vendre-les ni edi-ficar-hi. L’únic dret que tenen és demanar l’expropiació forçosa a l’administració res-ponsable del planejament, cosa que cada cop fan més propietaris cansats d’aquest abús de l’administració.

Qui ho ha de pagar? La llei diu que ha de ser l’administració que va fer el planejament. Va

Les percepcions dels ciuta-dans sobre quin és el pro-blema més important de la nostra ciutat segur que són diverses i estan mediatitzades pel grau de coneixement de l’Ajunta-ment i pels prejudicis polí-

tics de cadascú.

Ara bé, els problemes que condicionen la resta de l’acció municipal són els econò-mics, ja que limiten l’acció política. A Sant Cugat, s’hi identifiquen dos problemes prin-cipals.El primer és que els ingressos de l’Ajun-tament han estat excessivament lligats al creixement urbà, que ja s’ha acabat a cau-sa de la crisi i perquè s’ha esgotat la darre-ra hectàrea urbanitzable. A Sant Cugat, la davallada serà important perquè el crei-xement ha estat molt accelerat i ara molt desaccelerat.

El segon problema és poc conegut o mal entès, com li passa al senyor Joan Manel Nonell, que va escriure una carta sectària el 25 de setembre a aquest setmanari. Són les expropiacions de zones verdes que, si se

VOCAL DE SERVEIS URBANS I ECONOmIA DE L’EmD DE [email protected]

Aquesta setmana no recomanem cap con-ferència ni cap taula rodona. Us demanem que llegiu amb molta atenció el que us expli-quem sobre aquesta jove santcugaten-ca a les planes 7 i 9 d’aquest DiAri. Els que desitgeu ajudar podeu contactar amb la Fun-dació Josep Carreras (900 32 33 34).

AJUDEM L’ARIADNA SEGALÀ FARRÉSNECESSITA UN DONANT DE mEDUL·LA ÒSSIA

Per crear opinió JOSEP MARIA VALLÈSEDITOR D’OPINIÓ

Telèfon de contacte: 93 674 86 [email protected]

ser la Corporació Metropolitana de Barcelona, que la Generalitat va dissoldre el 1987 i de la qual va assumir les competències urbanísti-ques. Per això no està clar qui ho ha de pagar, si la Generalitat, que aprova definitivament el planejament, o l’Ajuntament, que sol pro-moure’n les modificacions en l’àmbit muni-cipal, inclòs Valldoreix, que no té aquesta competència.

I aquí ve el problema: l’Ajuntament, en lloc de promoure les modificacions pertinents, passa el mort a Valldoreix, com si això fos una solució per al municipi. I l’EMD es veu obligada a anar al jutjat contra l’Ajuntament. Les sentències van donant la raó a l’EMD, per-què no té competències en el planejament, ni potestat per expropiar en aquest cas, ni n’és beneficiària, ja que les parcel·les se les que-daria l’Ajuntament. Mentre, l’EMD ha d’anar pagant advocats.

Quina és la solució? L’EMD ha proposat a l’Ajuntament una modificació del PGM deri-vada de l’operació urbanística de la compra a mitges de la finca de can Monmany, que per-metria desafectar-ne gairebé totes les parcel·-les. És una solució que l’Ajuntament hauria de fer seva. Ens n’hem de sortir.•

Joan Gaya i Beltran. Política


Dèries [email protected]

Benvingut a la repúbli-ca bananera de casa teva. Aquest és el rètol que podrien penjar sobre la sòbria i moderna T1 de l’aeroport del Prat. Un gran edifici per al futur

vigilat amb la perícia, les maneres i els uniformes dels mateixos d’ahir i de sem-pre. Dimecres al migdia, un grup de per-sones recullen les maletes a la nova ter-minal i un d’ells fa una fotografia del grup i del panell on s’indica les arriba-des dels vols. Un guarda de seguretat privada l’amonesta tot i que no hi ha cap senyal penjat en tota la terminal que

adverteixi que està prohibit fer fotogra-fies. El vigilant se sent menystingut i el grup acaba envoltat per 5 guàrdia civils que a crits diuen que el de la càmera els ha d’acompanyar i que la resta ja podem sortir cap a fora perquè entorpim la cir-culació dels altres passatgers. Demanen la documentació. Exigeixen veure les fotografies. Amenacen que hi haurà una denúncia per desacatament i alteració de l’ordre. El català, per descomptat, no el parlen. Tres quarts d’hora retinguts. Aquest va ser el punt i final d’un viatge de periodistes a Estocolm. Feia només 24 hores que havíem dinat amb el líder del Partit Pirata, una formació que té més de moviment civil, lobby i grup de protes-ta que no pas de partit polític, però que ha arribat al Parlament Europeu amb un dis-

curs de defensa dels drets civils, les lliber-tats individuals i de denúncia del control i l’ús que l’Estat fa de totes les nostres dades personals. Dilluns, vam accedir a la seu del Ministeri d’Exteriors suec sense pas-sar cap control de seguretat, cap escàner per a les bosses, sense cap acreditació que digui en lletres ben grosses que som visi-tants de pas. La ministra d’Afers Europeus ens va venir a rebre, ens va saludar un per un i ens va explicar que entenia el cata-là perquè va viure un any a Barcelona i va fer la seva tesi doctoral sobre el naciona-lisme català. L’aterratge a Barcelona ens ha recor-dat que encara vivim immersos en un altre discurs sobre l’autoritat de l’Estat i d’aquells que el representen davant els ciutadans. •

Abús d’autoritat

L’Ajuntament està patint com totes les administracions locals una davallada d’ingressos que li ve

de totes bandes i que li fa difícil quadrar el pressupost. És un dels ajuntaments de la seva dimensió que té un deute més ele-vat, tot i que tant govern com bona part de l’oposició afirmen que en els bons moments els deures s’han fet. La nostra és una de les ciutats que han gaudit més en uns anys de bonança econòmica, fins i tot tancava el seu pressupost amb superàvit. Ara, com totes les administracions, ha de filar molt prim a l’hora d’administrar uns ingressos que han caigut en picat en un moment en què els ciutadans que necessiten ajut social han crescut exponenci-alment. Els ajuntaments són l’administració que primer dóna la cara, però també són a la cua del finançament estatal. L’aportació dels pressupostos generals continua sent del 13%, igual que fa 30 anys, les associacions munici-palistes reclamen un mínim del 25%, una nova llei local de finançament i recuperar l’IVA que paguen. Ara el Ministeri d’Economia anuncia importants retallades per al 2010 i que retor-nin aportacions avançades; això sí, perme-tran endeutar-se més. Molts alcaldes anunci-en fallida, ja que més d’un 30% del seu pres-supost són per a serveis que no els pertoquen. Menys ingressos vol dir menys serveis, però, segons sembla, no serà el nostre cas. •

Menys ingrés, més despesa

editorial


President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat [email protected]

Consell Editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Francesc Carbó, Ignasi Salvat, Joan Carles Gassiot, Joan Tortosa, Joan Troyano, Joank Busquets, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Simeón, Lluís Godayol, Montserrat Rumbau, Núria Zabala, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Mariona Sagalés, Àlex López, Núria Gutiérrez, Carolina Mercader, Bernat Bella, Joan Ramon Armadàs, Georgina Fàbregas i Àlex Masana Correcció: Susanna Turon Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix i Elisa Palazón Fotografia: Lluís Llebot, David Fernández, Artur Ribera i Paula Belil Col·laboradors: Àngels Solé, Arcadi Oliveres, Carles Brugarolas, Carme Colomina, Christian Treceño, Consol Torrente, David Escamilla, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eduard Torres, Eloi Jové, Francesc Carbó, Francesc Carol, Gerald Fannon, Guim Pros, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Robirosa, Josep Gimeno, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Juank Busquets, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Pere Vivó, Rafael Gomez, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau, Trini Escrihuela, Víctor Alexandre i Victòria Camps Disseny i maquetació: Adrià Gállego, Sergi Felip i Francesc Cabeza Disseny de la maqueta original: eixida.cat Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Acquablock, Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules d’Extensió Universitària, Canals Galeria d’Art, CAR Sant Cugat , Centro Popular Andaluz, Club de Golf Sant Cugat, Club de Tennis Set Ball, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat, Club Voleibol Sant Cugat, Eroski, Grup XXI, Hipic Centre Cal Caldes, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Olímpic La Floresta, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat i Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Tapiñas, Teatre Auditori-Centre Cultural, Uito restaurant, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA úNICAMENT LA SEVA OPINIó EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIó DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.


Arenys de Munt, Sant Cugat del Vallès, Països Catalans. Aquesta remor que se sent…

El 13 de setembre d’en-guany no vaig poder ser a Arenys de Munt, però sí que hi eren amics i ami-gues i companys i com-panyes amb els quals he compartit i continuo compartint molts anys de

militància dins de l’independentisme orga-nitzat. Tothom em comentava el mateix: aquell dia es respirava un ambient de festa que et feia tenir, durant tota la jornada, una brillantor d’alegria als ulls difícil de conte-nir. “Això ja no hi ha qui ho aturi”, pensa-ven moltes de les persones que eren allà, ja fos per poder votar, per treballar o per gau-dir de la diada.

I aquest pensament crec que és la clau de volta de tot plegat. La consulta popular d’Arenys de Munt és la punta de llança de tot un procés que ja fa força temps que ha començat i que només té un final possible. Trigarà més o menys, però l’última esta-ció és a tocar. Arenys de Munt ha propici-at, segurament, que s’ho acabin de creure algunes persones encara incrèdules.

I precisament això és el que fa mal a mol-ta gent: als “sobiranistes” de l’“a poc a poc”, perquè saben que el dia que esdevin-guem un país normal se’ls haurà acabat la rifa de viure d’escriure i opinar segons qui-nes coses; als “nacionalistes” de les “cases grans”, perquè veuen que es mouen davant

MEMBRE dE la platafoRMa santcugatEnca pER l’autodEtERMinació[email protected]

Guim Pros. Política

divendres, 9 d’octubre del 2009

Des del Turó de Can Mates Àngel Casas BoladerasExalcalde de Sant Cugat

si després de tres anys de dis-cutir-lo al TC, amb la pro-porció de representants sensiblement desequilibra-da a favor del conservado-risme, no s’ha estat capaç de retallar-lo ni d’apro-

var-lo, em sembla que ha arribat l’ho-ra que el TC es rendeixi i admeti que en aquest Tribunal no s’hi han de tractar pactes polítics que han estat proposats per un Parlament autonòmic, retallat i aprovat per un Congrés dels Diputats de l’Estat i ratificat amb referèndum a la comunitat autònoma que és membre d’aquest Estat.

Si el TC no és capaç de reconèixer aquesta incongruència, allargar la discussió no servirà per a res, si mentrestant amb

lentitud però amb fermesa l’Estatut es va desenvolupant, i de la seva aplicació no sols se’n beneficiarà Catalunya, sinó també les altres comunitats.

Un exemple clar és que la suposada discussió al TC de la bilateralitat en el finançament, sense la seva aprovació ni desaprovació, es va aplicar a totes i cadascuna de les altres comunitats i, portada després a l’òrgan corresponent es va aprovar sense vots negatius.

Tindria una certa lògica que el TC vetllés perquè no es generessin perjudicis a tercers, que no fossin esmenables, el que no pot ni ha d’impedir és la millora de competències i el seu finançament que un pacte polític de l’Estat acorda amb un dels seus membres.

Per tot això crec que una solució a alguna previsible desaprovació d’algun contingut de l’Estatut és que no cal que el TC es pronunciï, que el TC admeti i assumeixi la seva incapacitat de resoldre-ho, palesada durant tres anys de discussió. Si amb tres anys no ho han aconseguit, que es retirin de dictaminar sobre ell. Ni per aprovar-lo. No cal que tinguin cap altra oportunitat. Suspens irrevocable.

I els òrgans de representació dels dos governs que vagin desenvolupant l’Estatut al més aviat possible fins a esgotar-ne els continguts amb la seva aplicació, i les conseqüències diran amb el temps si la proposta era bona per al país o no. I si alguna de les seves conseqüències no ho ha estat i per als altres tampoc, tenim la suficient intel·ligència política

l’estatut: no cal donar-li més voltes

d’un moviment difícil de controlar (“ens hi posem o no?”, “si ho fem: a qui deixem pel camí?”, “i si no ho fem, què passarà?”. Quan-ta, quanta por !); als “federalistes” de pa sucat amb oli, incapaços d’explicar quina és la seva opció política real volent-nos fer creure que a Espanya hi ha algú que es creu això del fede-ralisme; als “no nacionalistes” que ens diuen que això no és important, que ara hi ha coses més importants per tractar (quant de cinis-me que amaga aquesta frase); als que volen minimitzar les consultes amb un to burleta perquè saben que tot plegat és bastant més seriós del que voldrien…

I dels espanyols? No cal dir-ne res, de les seves reaccions? I tant! Els vull animar a seguir per aquest camí. La seva resposta és la que ens ha de fer veure, per si en teníem algun dubte, que ens trobem en el camí cor-recte. La resposta que surt de les vísceres, de la seva sacra constitució, de l’immobilisme de les seves lleis i de la por, m’omple d’ale-gria. El que realment hem de saber comba-tre és, són, les traves que ens posaran des de dins aquelles persones que podem arribar a pensar que són al nostre costat. Si hi són, que ho demostrin. Si no, que ho diguin. No passa res. Tan sols és qüestió de saber, sense dreceres ni subterfugis, que ningú juga amb cartes marcades.

A Arenys de Munt, el 13 de setembre. A Sant Cugat del Vallès, ben aviat. Als Països Cata-lans, molt abans del que ens pensem! •

per modificar-lo. Com s’ha fet ara veient les insuficiències que tenia l’anterior Estatut. I com que un país, sigui nació o comunitat, té l’obligació de millorar el seu Estatut, pacte polític amb l’Estat, ha de ser un element viu en la línia del progrés.

Dit amb termes de visió política pragmàtica: Només les seves conseqüències en l’aplica-ció haurien de validar o invalidar l’aplica-ció d’un concepte i el seu pacte polític.

Per tant, l’Estatut ha de ser un pacte viu, que amb el temps ha d’anar adaptant-se a les noves exigències de progrés. El mateix dic de la Constitució d’un Estat. En molts estats europeus hi ha una llarga experiència de revisió i adaptació de les constitucions. O serveixen per millorar, o no serveixen per allò perquè haurien de servir. •

20 | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

MOKI


Publicitat | 21



Els partits polítics de la ciutat es divideixen a l’hora de posicionar-se sobre el referèndum sobiranista

Consulta_Pàg. 26

Passarà el primer trimestre del 2010:Valldoreix serà la vila amfitriona del IV Congrés de les EMD de CatalunyaMés informació: www.diaridesantcugat.cat

la Ciutat22 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat | Economia_ 28 | Esports_ 34 | Cultura_ 44 | Passatemps_ 54


negava. Ho està meditant. La presumpta successora ha de prendre dues decisions. La pri-mera, si vol substituir Reco-der si aquest marxa per ser conseller de Mas. I la segona, i encara més complexa, si tam-bé estaria disposada a ser la cap de cartell de les properes eleccions municipals, el maig del 2011.

Un segon escenariSi Artur Mas no és el nou presi-dent de la Generalitat l’octubre del 2010, aleshores CDC viurà un dels congressos extraordi-naris més intensos de la seva història que implicaria el comi-at polític d’Artur Mas i altres membres de la direcció del par-tit dels darrers anys. Recoder inicialment no deixaria l’al-caldia de Sant Cugat, però, en paral·lel, hauria de decidir si aixeca definitivament el dit i es presenta per ocupar la secre-taria general de Convergència Democràtica en substitució de l’actual líder de partit, Artur Mas. Una decisió que podria dur Recoder a ser el nou can-didat de CiU a la presidència de la Generalitat el 2014.

El futur polític de Recoder, doncs, depèn del futur polític de Mas, encara que l’objectiu prioritari de l’alcalde és tre-ballar perquè Mas sigui presi-dent. “Mas és el líder i el millor candidat de CiU”, ha recone-gut Recoder en diverses ocasi-ons. Però Recoder, o és conse-ller o estarà cridat a ser el nou líder de CiU en un futur. Dos escenaris ben diferents, però ambdós possibles.

Abans d’un any segur que en traurem tot l’entrellat o, com a mínim, una bona part. •

Lluís Recoder i Mercè Conesa durant el ple municipal del 21 de setembre #LLUÍS LLEBOT

POLÍTICA. L’alcalde Lluís Recoder prepara un pla de suc-cessió quan falta un any per a les eleccions al Parlament de Catalunya per si, tal com apunten les enquestes, Artur Mas aconsegueix, a la tercera, ser president de la Generali-tat. Si això succeeix, és a dir, si l’actual líder de CiU no només guanya les pròximes autonò-miques (octubre 2010), sinó que també és escollit cap del govern, aleshores Mas oferirà al santcugatenc Lluís Reco-der una de les conselleries de màxima rellevància política. I en aquest cas l’alcalde accep-taria la proposta. Això vol dir que Recoder hauria de deixar l’alcaldia després d’onze anys i només uns mesos abans de les eleccions municipals del 2011. Aquest és un tema sobre el qual l’alcalde no es vol pro-nunciar públicament, ni tan sols ho fa en cercles polítics íntims. El seu discurs públic es concentra en la idea de tre-ballar perquè “Mas guanyi les eleccions i Catalunya pugui tenir un govern amb un horit-zons nacionals ambiciosos”.

Si l’alcalde acceptés la pro-posta de Mas, es convertiria de cop en conseller i implicaria triar un substitut o substitu-ta entre els actuals regidors i regidores de l’equip de govern municipal. Un/a substitut/a que, com a mínim, haurà de presidir el consistori sant-

cugatenc fins a les eleccions municipals. I aquesta decisió, la tria, no es pot prendre en 24 hores. S’ha de treballar i prepa-rar amb temps. Recoder ja està valorant les diferents alterna-tives que té al seu abast. Tot i això, madurarà fins a la vigília de les autonòmiques quina és finalment la millor opció. Actu-alment, tal com ha expressat en declaracions al DIARI DE SANT CUGAT, qualifica la situ-ació de “complexa”.

Substitut i alcaldable?La millor estratègia per a CiU (i de qualsevol altre partit que es trobés en la mateixa situa-ció) seria que l’escollit també fos cap de cartell a les muni-cipals del 2011. Aquest temps fins a l’acabament del mandat seria molt valuós per promocio-nar el nou cap de llista. I, de fet, aquesta és la primera opció de Recoder. Però les coses no són

nyen avui a l’Ajuntament, tot i que d’antuvi caurien de la llista els quatre militants d’UDC: Joan Recasens, Cris-tina Paraira, Xavier Amador i Ester Salat. El pacte de la fede-ració nacionalista diu que el cap de llista ha de ser de CDC. Els darrers mesos, els regidors Josep Romero i Jordi Joly han manifestat públicament que no tenen intenció de continu-ar el pròxim mandat a l’Ajun-tament. També seria descarta-ble el tinent d’alcalde de Cultu-ra, Xavier Escura, independent designat per CDC.

El cercle s’estreny. Resten quatre dones i dos homes per substituir Recoder: Mercè Conesa, Marta Subirà, Carmela Fortuny, Susanna Pellicer, Jordi Puigneró i Xavier Martorell. I la tria no és fàcil. Ser alcalde d’una ciutat requereix tenir il·lusió i capacitat, cert esperit de sacrifici, dedicació exclusiva i suport familiar.

Les fonts consultades pel DIARI apunten directament a una candidata a alcaldessa fins a finals de mandat, l’ac-tual tinenta d’alcalde de Ter-ritori, Mercè Conesa, com una de les primeres opcions. Una candidata amb capacitat i per-sona de confiança de Recoder que, com Marta Subirà, és regi-dora de l’Ajuntament des del mateix moment en què Reco-der va accedir a l’alcaldia, el 1999. Puigneró, vicepresident local de CDC, podria ser una alternativa a Conesa.

Recentment, en una entre-vista publicada al TOT Sant Cugat, Mercè Conesa expli-cava que, a hores d’ara, no podia dir si li faria il·lusió ser alcaldessa, però tampoc no ho

Recoder valora el relleu a un any de les autonòmiques

Continuïtat en suspens. L’alcalde de Sant Cugat té dotze mesos per triar quin regidor o quina regidora de l’equip de govern el substitueix si Artur Mas és president de la Generalitat l’octubre de l’any que ve i el crida per ser conseller

tan fàcils, i menys en política, i avui, quan falta un any per a les autonòmiques, aquesta estratègia no està garantida. En aquest cas, s’hauria de bus-car una cara nova com a alcal-dable de CiU per a les pròximes municipals.

Però anem a pams. Primer de tot, s’han de complir quatre pre-misses: CiU ha de guanyar les eleccions autonòmiques, Artur Mas ha de presidir la Genera-litat i li ha d’oferir una conse-lleria a Recoder, i aquest, final-ment, l’ha d’acceptar.

Ara bé, l’alcalde de Sant

Cugat, independentment que es compleixin o no les dues pri-meres premisses, ha de tenir la feina feta. Si les dues primeres se superen, les dues següents vindrien rodades. Recordem que Mas, en declaracions al DIARI (contraportada núm. 750), va dir que Recoder “té totes les portes obertes per poder aspirar a tenir responsa-bilitats molt altes en el projecte de CiU”. I l’alcalde ha manifes-tat que més de dotze anys pre-sidint el consistori és “massa temps”. Recoder, tot i que no ambiciona càrrecs, sí que es va posar a disposició de Mas i en el darrer congrés de CDC va ser qui va aixecar la veu per impul-sar la renovació de la direcció nacional del partit.

La triaEl polític santcugatenc hauria de triar el seu substitut entre els 13 regidors que l’acompa-

Josep Maria Vallè[email protected]

Conesa és una de les més ben posicionades per ser alcaldessa fins a les municipals del maig del 2011 si Recoder opta a una conselleria de Mas l’octubre del 2010



“Veiem un canvi de tarannà en l’actitud de l’oposició”

Entrevistem Montserrat Turu, presidenta de l’EMD

Montserrat Turu és la prime-ra presidenta d’una EMD que s’ha trobat amb la peculiar situació de gover-nar sense tenir majoria a

la Junta de Veïns. Després de trencar-se l’acord de govern amb l’oposició, els dos bàndols encara no s’han posat d’acord per entendre’s un altre cop.

Per què encara no hi ha un nou pacte de govern a l’EMD Valldoreix? Perquè quan es va trencar l’acord de govern que teníem amb CiU-Actuem es van crear unes fissures i una desconfian-ça que ho han impedit fins ara. Tenim la voluntat de buscar solucions i noves fór-mules però no de manera gratuïta o precipitada.

Quins són els punts de trobada entre el govern i l’oposició? Els punts d’acord són damunt la taula de negociacions entre govern i oposició i encara no és moment de fer-los públics. Quan les reunions estiguin més avan-çades ja en parlarem. No volem generar crispació ni un joc estèril d’aclariments i desmentiments que violentarien la negociació.

Què ha de fer l’oposició perquè vosaltres us sentiu còmodes amb un nou acord? Prioritzar l’interès de Valldoreix davant dels interessos de partit. És a dir, treballar pels valldoreixencs.

Ha canviat alguna cosa des que es va tren-car el pacte de govern? Hem pogut veure recentment una nova pre-disposició per part de l’oposició. Han fet un canvi de tarannà, ja que fins ara votaven que no a totes les propostes per sistema. En el darrer ple vam assistir a un canvi de postura per part seva.

Què us han dit els valldoreixencs sobre la situació actual? La gent vol un govern que tiri endavant la vila. Volen actuacions i que hi hagi un govern que actuï en conseqüència. La via per fer-ho és fer un nou pacte, però cal un compromís. Hi ha molts temes importants per a Valldoreix que no hem pogut fer realitat perquè no ha existit una entesa.Si no s’arriba a donar el cas, es veurà la responsabilitat de cadascú. El que està clar és que la política del no és inacceptable.

Què oferiran als valldoreixencs fins que acabi la legislatura? El màxim treball i compromís i el màxim de propostes sobre la taula. Tenim uns compro-misos electorals que vam adquirir fa més de dos anys i que hem de complir.

Ha de canviar la legislació vigent pel que fa al sistema electoral de les EMD? Des de l’Agrupació d’EMD que tinc l’ho-nor de presidir hem fet una sèrie de propos-tes per incorporar les nostres sol·licituds a la nova Llei de governs locals. Un dels aspectes que cal revisar és l’elecció dels vocals, per-què no pot ser que no siguin triats directa-ment pels habitants de Valldoreix. Per par-lar d’aquest aspecte i de molts altres anun-cio que durant el primer trimestre del 2010 celebrarem a Valldoreix el IV Congrés de les EMD de Catalunya. •

La presidenta de l’EMD de Valldoreix té clar que hi ha una nova predisposició al pacte per part de

CiU-Actuem LL. LLEBOT

Joan Ramon Armadà[email protected]

“Volem un pacte amb nous matisos i la mateixa essència”

Entrevistem Josep Puig, cap de l’oposició de l’EMD

E l cap de l’oposició de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix també és partida-ri de tornar a l’entesa amb el govern del tripartit que presi-

deix Montserrat Turu. Josep Puig, por-taveu a la Junta de Veïns de CiU-Actu-em, vol un nou acord amb el mateix esperit que tenia l’anterior però amb idees renovades.

Per què encara no hi ha un nou pacte de govern a l’EMD de Valldoreix? És una pregunta difícil de respondre. Nosaltres fa deu mesos que reclamem que es reediti el pacte. Des que es va trencar que en demanem un de nou perquè pensem que és l’única forma de treballar tots junts per Valldoreix. Encara no se’ns ha fet cap proposta en aquest sentit.

Quins són els punts de trobada entre el govern i l’oposició? La voluntat de treballar per Valldoreix i els valldoreixencs. Les prioritats i les formes són diferents, però l’objectiu, segons el meu entendre, és el mateix per les dues bandes.

Què ha de fer el govern perquè vosaltres us sentiu còmodes amb un nou acord? Respectar el resultat de les urnes. CiU-Actuem tenim majoria a la Jun-ta de Veïns i això comporta una sèrie de coses, però sobretot respecte en les formes i en les maneres. Reclamem les mateixes condicions que en l’anterior pacte. Volem repetir l’acord amb nous matisos, però la mateixa essència que l’anterior.

Ha canviat alguna cosa des que es va trencar el pacte de govern? Sí. A l’últim ple vam veure un canvi en les formes. Hi havia una intenció d’apro-pament per part de l’equip de govern. No sabem si és perquè vam estar un temps votant a tot que no o quina n’és la raó real, però hi ha una canvi d’actitud que és positiu.

Què us han dit els valldoreixencs sobre la situació actual? Que aquesta situació que hi ha ara és lamentable. Diuen que és molt trist que no siguem capaços de resoldre aquest conflicte. Veritablement és una llàstima. Som molt pocs i no hauria de ser tan difícil. Ara bé, canviar-ho no és només a les nostres mans.

Què oferiran als valldoreixencs fins que acabi la legislatura? Il·lusió i ganes de treballar per Valldoreix i pels seus ciutadans. Si no reeditem un pacte, tot serà diferent, però nosaltres treballarem igualment des de la nostra visió, governant, si cal, des de l’oposició.

Creu que ha de canviar la legislació vigent pel que fa al sistema electoral de les EMD? Ara tenim el que tenim i fins que no hi hagi un canvi de sistema hem de jugar amb aquestes regles. Molts qualifiquen l’actual model de pervers o rocambo-lesc, però ara mateix no tenim cap més remei que treballar amb ell. Està clar que a nosaltres no ens agrada i som de l’opi-nió que fa falta un canvi que s’adeqüi a la realitat de Valldoreix. La situació d’ara no s’havia donat mai i esperem que no es torni a repetir. •

El cap de l’oposició manté que des que es va trencar l’acord el seu grup ha defensat la reedició de l’entesa JOAN RAMON ARMADÀS

VALLDorEix AL PUnT DE MirA



Prou

P rou de prendre el pèl al personal! Els catalans, des que una aposta arriscada que resultà equivocada va deixar-nos sense institucions pròpies, ens hem omplert la boca amb l’argument que la fortalesa de

la nostra societat civil ens ha salvat de tots els mals possibles, o quasi. Però ara resulta que som uns gestors pèssims d’encàrrecs socials. El Palau de la Música-Orfeó Català ha estat gestionat durant anys i panys per un malalt que ha confós l’entitat fundada pel seu oncle avi, el medalló del qual a la plaça homònima de l’estació santcugatenca està a punt d’esquerdar-se de vergonya, amb els desitjos d’acumular compulsivament propietats i ajudar patriotes de diversos pelatges. Per cert, com es pot justificar que un partit rebi diners d’una institució que rep ajuts públics? Naturalment, no s’explica de cap manera, per això recorren al vell truc de l’enemic extern: volen posar fi al model de concertació públic-privat que tan bé ha funcionat a Catalunya. Efectivament, ha funcionat de meravella, si no que ho preguntin al senyor Fèlix Millet (Fèlix Bitllet, amb encertada expressió d’un conegut periodista). Però la cosa no acaba aquí, Can Barça també s’ha apuntat a la festa. Noves aportacions a la realitat catalana: planter de futurs polítics reagrupats i de noves versions de contubernis anticatalans. El seu president, amb una habilitat que li augura un futur polític brillant, ha convertit un afer d’espionatge, en el qual s’ha vist involucrat un conciutadà nostre, en un atac de la caverna espanyolista. Ja se sap, l’enveja és molt lletja i és capaç de tot. A Sant Cugat, salvant les distàncies, que són moltes, tampoc no anem sobrats en aquestes qüestions. Que ho preguntin si no a la directiva i als socis de la Unió Santcugatenca. L’entitat fundada pels rabassaires que van encarregar al futur fundador de l’Orfeó Català la direcció de la seva coral veu com una nova fil·loxera, aquesta de caràcter econòmic, pot posar fi a la seva història centenària. Que l’entitat vivia des de fa anys en una crisi d’identitat de difícil solució era quelcom sabut, el que no se sabia, almenys jo, és que arrossegava un deute descomunal. La situació és realment trista. Esperem que a algú, que no es digui Millet, se li acudi alguna solució, encara que no sigui brillant. •

l’EstirabotJORDI [email protected]

La jornada sobre l’habitatge públic atrau promotors d’arreuPromusa. La trobada al Trade Centre va servir per obrir un debat sobre el disseny, la sostenibilitat i el manteniment de l’habitatge protegit

HABITATGE. Més d’un centenar de promotors públics d’habi-tatge i sòl d’arreu d’Espanya es van trobar al Sant Cugat Trade Centre per participar en una jornada sobre L’habi-tatge a debat: disseny, soste-nibilitat i manteniment, en el marc de la celebració dels 20 anys de Promusa. El debat va estar organitzat per l’empresa municipal i l’Associació de Pro-motors Públics de Sòl i Habi-tatge (AVS) espanyola i cata-lana, i va incloure ponències i tallers per als empresaris, que van tenir lloc durant els dies 1 i 2 d’octubre.

“És un èxit fer un debat sobre la qualitat de l’habi-tatge públic, això és símpto-ma que hem evolucionat”, va

destacar l’alcalde Lluís Reco-der durant la presentació de la jornada. Per la seva banda, la secretària d’Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, va avisar que “preocupa la puja-da d’impostos, que ha afec-tat l’habitatge protegit”, i va demanar al Ministeri d’Habi-tatge que l’impost sobre l’ha-bitatge públic sigui de l’IVA supereduït. El president d’AVS-Catalunya, Ferran Julián, va explicar que aquesta jornada serveix per “debatre quin pro-ducte hem de produir, amb quin disseny, quins materials i per a quin públic, tenint en compte el futur de l’habitatge públic”.

Recoder va aprofitar l’acte per destacar la tasca de Promu-sa a Sant Cugat, “on el 8% dels habitants viuen en pisos prote-gits” A més, l’alcalde va destacar la qualitat de l’habitatge públic a la ciutat.

La jornada s’inclou en la celebració dels 20 anys de Promusa

Intervenció de Recoder a la sessió celebrada al SC Trade Center #LOCALPRES

El síndic rectifica la seva valoració sobre Torre NegraCanvi. Rafael Ribó va adreçar una nova resolució en què dóna per bona la competència de l’Ajuntament per canviar la qualificació urbanística del sòl

URBAnISmE. Sembla que el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, no té ganes d’atiar més el foc en la pugna que enfronta Ajun-tament de Sant Cugat amb els propietaris dels terrenys de la zona de Torre Negra. Tant és així que l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha rebut una nova resolu-ció del síndic amb relació a l’esmentat conflicte urba-nístic a Collserola. Rafael Ribó ha fet pública aquesta nova resolució en resposta a un escrit d’aclariment que Lluís Recoder va adreçar al defensor del poble.

Nou plantejamentEl síndic assegura en aques-ta nova carta que la seva pri-mera resolució publicada el juliol del 2009 “quedava aco-tada, estrictament, a la nega-tiva municipal a tramitar el PAU durant quasi 10 anys”.

En aquest sentit, Rafael Ribó assegura que “en cap moment s’ha qüestionat, ans el contrari, la competència municipal de l’Ajuntament de Sant Cugat per proposar i estimular un canvi de clas-sificació de sòl en aquell sec-tor urbanístic”.

El síndic, que s’ha tornat a oferir a les parts per fer de mediador en aquest conflic-te, insisteix que el diàleg entre els afectats s’hauria de limi-tar “al respecte a la legalitat, els perjudicis patrimonials causats als interessats i l’as-soliment de l’interès general de protegir aquells terrenys”. El síndic també ha volgut dei-xar clar que en el seu escrit del mes de juliol no es feia cap esment a la indemnització per expectatives urbanístiques dels propietaris.

L’Ajuntament, per la seva banda, ha reiterat que s’han aplicat criteris objectius a l’ho-ra de justificar la conveniència del canvi de classificació de sòl i recorda que el Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya ha declarat que no pot prospe-rar la pretensió del promotor de classificar aquell sòl com a urbanitzable. •

El síndic crida al diàleg i s’ofereix de nou com a mediador

J.R. Armadà[email protected]

Rafael Ribó s’ha pronunciat de nou en l’afer Torre negra CEDIDA

_Bernat Bella


Publicitat | 25




Lleona

Em deia l’altre dia un amic que, sens dubte, ha estat curiós el cas

conegut com el de la lleona de l’Ebre. S’obren diverses qüestions atès el fatal desenllaç. Primer: la lleona ha resultat ser un gos. És un extrem que avui en dia està generalment acceptat i els canvis identitaris apareixen cada dia a les notícies: és fàcil passar de ser un honrat prohom de la cultura catalana a presumpte delinqüent. Malauradament, però, no es coneix el cas contrari. Segon: no se sap a quin import pujarà, en cas que sigui d’aplicació, el nou impost d’intervenció de la força pública en el supòsit d’aquesta fera salvatge. A la vista dels mitjans empleats, helicòpter, agents rurals, policies, etc., treballant

quatre dies escorcollant l’àrea de la Sènia, i fins i tot comarques limítrofs, és fàcil sospitar que la xifra no seria minsa. Tercer, el final. El gos ha estat abatut, com les vaques de l’estiu a Tortosa, a trets d’escopeta. Hi ha hagut poc diàleg, segons diuen els de sempre, aquells que tantes vegades ens esbafeguen davant de situacions clarament extremes, perquè, segons aquests, no se sap si s’han respectat o no els drets de l’animal. Com a contesta només cal recordar els pagesos armats per poder anar a conrear la terra. Quart i últim, jo ja m’havia fet la meva història romàntica entre la lleona de l’Ebre i el tigre del Maestrat, com si de la Bella i la Bèstia es tractés, en conjunció atemporal, voltant les seves ànimes en pena per les nostres contrades. No crec, però, que el general Cabrera, conegut amb aquell sobrenom, estigués convençut d’aquest enamorament. •www.torresadvocats.com

la togaEDUARDTORRES

És fàcil passar d’honrat prohom a presumpte delinqüent

La consulta divideix els polítics de Sant CugatDiversitat. Al ple del 19 d’octubre es discutirà una moció per donar suport a l’organització, per part de la societat civil, d’una votació popular sobre la independència com la d’Arenys de Munt

Posicionament dels partits sobre el referèndum independentista

Jordi Puigneró (CiU). “Com a vicepresident de la secció local de CDC puc dir que hem de veure bé quin és el redactat de la moció, i si és legal és molt probable que la presentem al ple i votem que sí.”

“Som nacionalistes, però també som demòcrates, així que no s’entendria que no donéssim suport a un esdeveniment que és purament democràtic.”

“El text de la moció és molt important i no ens podem arriscar a fer el ridícul, que és el que passaria si un tribunal el tombés.”

“Farem el possible perquè la consulta sobre la independència se celebri a Sant Cugat i els santcugatencs que vulguin vagin a votar.”

“Encara no sabem si farem campanya pel sí als nostres electors.” •

Ferran Villaseñor (PSC) “No hem anat a les reunions de la Platafor-ma Santcugatenca per l’Autodeterminació perquè nosaltres som federalistes i defen-sem l’Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya.”

“Si CiU s’ha tornat independentista hauria de fer-ho saber als seus electors, perquè quan aquests van anar a votar no sabien que estaven donant suport a referèndums sobiranistes. ”

“Creiem que CiU no hauria de participar en reunions de la Plataforma si no es con-sidera un partit independentista.”

“Si es fa, respectarem que a la ciutat es faci una consulta com la que va tenir lloc a Arenys de Munt.”

“El PSC de Sant Cugat no farà campanya activa ni pel sí ni pel no.” •

Joan Calderon (ICV) “Com a grup encara no hem pres una posició definitiva, perquè volem veure primer el redactat de la moció que anirà al proper ple.”

“Ens agradaria que la pregunta de la consulta es referís al federalisme, però els organitzadors són independentistes i volen que guanyi el sí.”

“Donarem llibertat de vot als nostres regidors i ja sabem que com a mínim un votarà que sí al ple.”

“Per ICV el camí que hem de seguir és el de l’Estatut, que és la llei en vigor a Catalunya.”

“Hem d’anar en compte perquè la de la consul-ta és una iniciativa sorgida de la societat civil. Compte perquè hi ha grups que poden tenir la temptació d’apropiar-se del projecte.”

“No encoratjarem els nostres votants a partici-par en la consulta ni pel sí ni pel no. Que cadascú faci el que cregui convenient.” •

Ana María Torrijos (PPC) “Al PPC de Sant Cugat no se l’ha convidat a cap de les reunions de la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació.”

“Sorprèn que CiU estigui donant suport a ini-ciatives com aquestes. Abans mai havien pujat al carro de l’independentisme i veure el seu suport només confirma la radicalització del discurs des que Artur Mas és el president de la formació”.

“Som en un Estat de dret on hi ha unes lleis que s’han de respectar. Aquest tipus de consultes són il·legals i només aconseguiran radicalitzar la població.”

“En cas de fer-se la consulta, no farem campa-nya ni pel no, ni per l’abstenció. Senzillament n’informarem els nostres electors i que ells facin el que creguin més oportú. S’ha de ser conscient que Catalunya és molt diversa i no tothom pen-sa com ERC.” •

Raül Grangé (ERC)“ERC s’implicarà al màxim en l’organitza-ció i el suport de la consulta sobiranista. Cedirem tot el protagonisme a la Platafor-ma i ens cenyirem a les seves propostes.”

“Presentarem al ple la moció que acordi la Plataforma i no tenim cap problema a pre-sentar-la conjuntament amb altres grups.”

“Dubtem que una força autodenominada

nacionalista pugui girar l’esquena a una fita històrica com la que tenim davant.”

“Lògicament farem campanya tant per la participació com pel sí. El veritable èxit és que vagi molta gent a votar.”

“Som l’únic partit que està de debò impli-cat en la causa i estem convençuts que a Sant Cugat sortirà una àmplia majoria pel sí a la independència.” •

J.R. Armadà[email protected]



Xarxa de Biblioteques Municipals

Diputació de Barcelona

48 conferènciesa 16 municipisDe l’octubre al desembrede 2009

www.diba.cat/bibliotequesTota la informació a:

Octubre-desembre 2009

Sant Cugat del Vallès

Biblioteca del Mil·lenari

Dijous 15 d’octubre, a les 19.30 h2000-2009. Era això el segle XXI?Miquel Pairolí

Dimarts 10 de novembre, a les 19.30 hBarça i literatura. Una aproximació literària al Barça de Pep GuardiolaJosep Maria Fonalleras

Dijous 3 de desembre, a les 19.30 hLa qüestió del mal. La condició humana i el poderJosep Ramoneda

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1144-2009 Diari de Sant Cugat 170x260 ALTA.pdf 1 05/10/09 14:08

“Joan Laporta no ha parlat mai amb Joan Carretero”

Entrevistem Xavier Palet Membre de la Junta Nacional de Reagrupament Independentista

Va començar com una escissió d’ERC, però el corrent ide-ològic que lidera Joan Carretero és ja una moviment a qui tothom dóna cabuda en el proper arc parlamentari català. Xavier Palet va ser escollit el dissabte 3 d’octubre membre de la Junta Nacional de Reagrupament Independentista.

Felicitats pel seu nomenament. Gràcies. Hem sento molt honrat de ser l’única persona del Vallès present a la Junta Nacional. Ara mateix som 18 mem-bres, però és una xifra provisional, ja que després de les dife-rents assemblees territorials serem una junta de 30.

Parlem una mica del partit. No! Partit no.

Perdó, encara no. Però bé que es presentaran a les prope-res eleccions l’any que ve... Reagrupament mai no serà un partit. Una associació és molt més transversal. Nosaltres tenim socis, no militants. Ja hi ha inscrit un partit al registre, però serà només el braç polític de l’associació que ens permetrà presentar-nos a les eleccions.

Els sondejos els deixen molt bé. Quin objectiu tenen?Bé els nostres objectius són dos. El primer, que es declari uni-lateralment la independència de Catalunya al Parlament i, el segon, regenerar el sistema polític que tant cansa el ciutadà apostant per una llei electoral que consagri les llistes obertes.

Tot això, amb qui com a cap de llista? Encara no se sap. Farem unes primàries internes i d’allà en sortiran els caps de llista. Tots els membres de Reagrupa-ment podran presentar-s’hi i votar.

Fa dies que ja es coreja un nou càntic: Laporta president, Catalunya independent... Nosaltres estaríem encantats que gent mediàtica com el pre-sident del Barça donessin suport al nostre projecte. Arribat el moment intentarem treure rendibilitat de totes aquestes persones que ens estan donant suport, com Miquel Calçada, Isabel-Clara Simó, Salvador Cardús... Però pel que fa a Joan Laporta, no ha parlat mai amb Joan Carretero.

Què considerarien un fracàs en les eleccions?El nostre president va dir públicament que tot el que sigui treure menys de deu escons seria un fracàs.


Un líder ambiciós, el seu... A banda dels votants descontents de CiU, ERC i alguns del PSC, hi ha una bossa de quasi mig milió d’abstencionistes que volem fer nostra.

Els partits tenen por a Reagrupament? Els ho hauries de preguntar a ells, però jo crec que cada dia es parla més de nosaltres i deu ser per alguna cosa. Hem generat mol-tes expectatives i no volem decebre ningú.

Vostè té en ment entrar a les llistes de Rea-grupament per a les següents eleccions?No és dins els meus plans. Jo tinc una feina i precisament una de les coses que defensem

Un santcugatenc reagrupat a la cúpula del moviment. Xavier Palet és ara mateix, i a l’espera d’acabar de tancar la composició de la Junta Nacional, l’únic mem-bre de la direcció de Reagrupa-ment Independentista del Vallès. A banda del càrrec, l’associació independentista va delegar-li un paper important en l’organització de l’acte del dissabte 3 d’octu-bre al Palau de Congressos de Barcelona, que va servir per pre-sentar al gran públic el projecte de Reagrupament Independentista que lidera el metge de Puigcerdà Joan Carretero. #J.R. ARMADÀS

des de Reagrupament és la no professiona-lització dels polítics. És a dir, que els polítics ho siguin per vocació i no pel càrrec.

El seu delegat a Sant Cugat, Ferran Pujols, va dir que a escala local no presen-taran llistes. Això segueix en vigor? Sí. El nostre projecte passa, ara per ara, només pel Parlament.

Veurem Joan Carretero per Sant Cugat aviat? Doncs, sí! Vindrà el dia 8 de novembre coin-cidint amb la propera Festa de Tardor. La seva visita servirà per donar-nos a conèi-xer al gran públic de Sant Cugat i per fer un dinar amb els reagrupats de la ciutat. •


Passarà el mes que ve:El cònsol general dels Estats Units, Greggory D. Crouch, visitarà Sant Cugat en el marc de la trobada mensual del Sant Cugat International Business Club el 5 de novembreMés informació: www.diaridesantcugat.cat

Economia28 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia | Esports_ 34 | Cultura_ 44 | Passatemps_ 54

la Xifra

5,5milions d’eurosés la quantitat que Caixa Catalunya ha invertit per finançar projectes de R+D del grup d’empreses Ausa


MuDAnçA. La Fundació.cat s’ha instal·lat a Sant Cugat. L’ens sense ànim de lucre encarregat de pro-moure i difondre el domini .cat per la xarxa va traslla-dar la setmana passada la seva seu al complex Esade-Creàpolis. Amb tres anys i mig de vida i amb més de 37.000 dominis i seixan-ta milions de documents indexats circulant actual-ment per internet, el .cat és ja el seixanta-cinquè més posat al món virtual.

Finestra catalana ‘online’El domini .cat és el primer al món a adreçar-se a un col·-lectiu definit per l’ús d’una llengua i forma part del grup de dominis genèrics (no ter-ritorials). La Fundació.cat va engrescar per boca del seu president, Jordi Iparra-guirre, les empreses perquè adoptessin el domini .cat, ja que “és una porta d’en-trada al mercat de parla catalana per a empreses de fora i una marca garantia de prestigi per a les compa-nyies d’aquí”.

Iparraguirre va destacar que “malgrat que el .cat ja és el tercer domini en quota de mercat al país, no volem llui-tar per la quantitat, sinó per la qualitat”. A l’hora de sol·-licitar un domini .cat la Fun-dació només demana que la pàgina web que aspira a obtenir el .cat disposi de con-tinguts en català. Pel fet de ser una fundació, l’organis-me no té afany de lucre i rein-verteix en el projecte tots els

ingressos que es generen de l’atorgament dels diferents dominis .cat.

L’acte de presentació de la nova seu santcugatenca de la Fundació.cat va coin-cidir amb el quart aniversa-ri de l’ens i va estar presidit pel regidor de Comunicació, Jordi Puigneró. •

La Fundació.cat trasllada la seu a Esade-Creàpolis

Internet. El president de l’organisme, Jordi Iparraguirre, destaca que a Sant Cugat hi ha un entorn d’empreses, indústria, comerç i innovació que fan immillorable la tria de la nostra ciutat per a la seva nova residència

Ja existeixen més de 37.000 dominis ‘.cat’ arreu del mónCada any augmenta més d’un 30% el registre de pàgines ‘.cat’

Jordi Iparraguirre explica les virtuts del projecte de la Fundació.cat a Esade-Creàpolis LLUÍS LLEBOT

SabadellAtlánticoEl valor de la confiança

BS Nòmina

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

“Fàcil. Només he hagut de domiciliar la meva nòmina i 3 rebuts a SabadellAtlántico*. La manera més senzilla de gaudir de tots els avantatges, sense pagar comissions. I, per descomptat, ells s’encarreguen gratuïtament de fer totes les gestions.”

Informi’s de les condicions trucant al 902 686 692, entri a www.amblanominasi.com o vagi a qualsevol de les nostres oficines.

*Import de la nòmina superior a 700 euros. Dos dels rebuts han de ser de llum, gas, telèfon, mòbil o Internet. Oferta vàlida per a nòmines domiciliades per primera vegada a les entitats del grup Banc Sabadell a partir del 20 d’abril de 2009.

RB

E n

úm.

26

14

/09

“Jo estalvio un 3% enels meus rebuts més importants. Fins a 20 euros al mes!”sí

Diari de Sant Cugat 256x59.indd 1 16/09/09 9:38


“Hem triat Esade-Creàpolis per començar la nostra segona etapa per l’ecosistema d’empresa i innovació que s’hi respira”JoRDI IPARRAguIRREPresiDent De la FunDació.cat

Frases

“Amb l’arribada de la Fundació.cat a la ciutat, Sant Cugat es converteix en la capital catalana d’internet”JoRDI PuIgnERó regiDor De comunicació



TrEball. Segueixen les males notícies en matèria laboral a la nostra ciutat. El mes de setembre es va tan-car amb un nou increment d’un 1,9% en la taxa d’atur a Sant Cugat. Concreta-ment, un total de setan-ta persones han perdut la feina durant el primer mes laborable després de les vacances d’estiu. Així doncs, a la ciutat hi ha ara 3.669 persones sense feina, mentre que al mes d’agost n’hi havia 3.599.

Tres mesos de caigudaAmb la xifra del mes de setembre, ja són tres els mesos consecutius que aca-ben amb més santcugatencs aturats. Les esperançadores dades dels mesos de maig i juny semblen haver quedat enrere i es confirma la ten-dència a la baixa tot i redu-ir-se significativament els números vermells. Recor-dem que l’agost va tancar amb un increment del 8,1% de la taxa i va deixar més de 270 persones sense el seu lloc de treball.

Tot i reduir-se l’increment d’aturats, Sant Cugat té qua-si un 60% més de ciutadans sense feina que fa un any. El mes de setembre de l’any 2008 va tancar amb 2.294 sen-se feina. Actualment, hi ha 1.375 persones aturades més que fa un any.

Malgrat l’augment, Sant Cugat segueix situant-se per sota de la mitjana catalana d’increment, que al setem-bre ha estat d’un 2,35%.

Augmenta un 1,9 % l’atur de Sant Cugat durant el mes de setembre

les xifres segueixen vermelles, però es corregeix la tendència LL.LL.

Malgrat l’increment, les dades són millors que la mitjana catalana

En negatiu a la comarcaLes xifres no són gaire més positives a la resta de muni-cipis del Vallès Occidental. Totes les ciutats grans han incrementat el nombre d’atu-rats i ara mateix hi ha 72.055 persones que busquen feina a la comarca. Destaquen només per sobre de Sant Cugat els 18.703 aturats que hi ha a Ter-rassa, els 17.913 de Sabadell, els 6.813 de Rubí i els 4.395 de Cerdanyola. Fa un any la xifra total de ciutadans del Vallès occidental sense feina era de 48.618 persones.

Aquestes dades, però, dei-xen la comarca amb només 792 persones noves sense fei-na, cosa que sembla indicar un descens de la tendència a la baixa dels darrers mesos. Caldrà esperar fins a princi-pis del mes de novembre per veure si es corregeix la inèrcia destructora de feina en aquest mes i es tornen als números verds registrats als mesos de maig i juny.

_J.R. Armadàs

Trobada. El Sant Cugat Inter-national Business Club va aproximar-se en la seva troba-da mensual als aspectes rela-cionats amb fusions i adqui-sicions al món de l’empresa. Jordi Blasco i Martin Mayers, de l’empresa ARS Corporate, van donar una visió general del coaching en els processos de fusions i van destacar sobre-tot la importància del factor humà i de la necessària con-

fiança entre el coach i la direc-ció de l’empresa. Jordi Gili, ges-tor de clients de Resources Glo-bal Professionals, va encoratjar les empreses a ser flexibles en aquests processos i a ser capaces d’abordar la fusió o adquisició fins i tot quan les coses van bé.

La propera reunió del Club serà el 5 de novembre i hi assis-tirà el cònsol general dels Estats Unit, Greggory D. Crouch.

daniel razniewski és el president d’aquest club d’empresaris LL.LL.

_J.R. Armadàs

Fusions i adquisicions empresarials, a debat

Munic

Aquesta setmana he estat a Munic. Feia, igual que aquí

pel em diuen, una calor que tenia desconcertats molts bavaresos. He estat a ExpoReal, una de les fires immobiliàri-es més importants d’Eu-ropa. Concentra sobretot visitants de l’Europa cen-tral i de l’Est. A la fita de Munic he vist molta gent amb cara avorrida, nusos de corbata a mig fer. He vist com una fira de tres dies a efectes pràctics es redu-eix a penes a la meitat per a molts dels que hi assistei-xen, tot i que quan hi són el ventall d’alternatives d’oci, lúdiques i cervesístiques és més que considerable. He constatat amb sorpre-sa que molts alemanys no parlen anglès, cosa que no havia notat en altres viat-

ges més turístics que no professionals. Munic és una ciutat maca, però no està, segur, en el seu millor moment. Igual que a altres capitals euro-pees, està molt per darre-re de Barcelona en infraes-tructures turístiques, espai firal a banda.He estat de passada a la famosa OktoberFest. Si m’ho permeteu, un autèn-tic desgavell de borrat-xera col·lectiva immen-sa, però això sí, en la mitja hora que vaig ser-hi, sen-se el més mínim conat vio-lent. El parc automobilís-tic que veus pel carrer és de primera. Finalment, he vist algunes restes de la darrera campanya electoral. Confirmo que la Merkel ni a les fotos té ganxo. Però és una figura sòlida i a l’alça, que no em sorprendria en absolut que fos presidenta nostra quan el tractat de Lisboa sigui vigent. Un duel Merkel-Blair seria d’allò més interessant, no? •

He constatat amb sorpresa que molts alemanys no parlen anglès

[email protected]

econogresca

CARLESBRUGAROLAS



La sala amb impressores industrials és la més espec-tacular del centre per la gran mida de les màquines. També veiem les proves de clients que han imprès les seves imatges per provar les impressores #LLUÍS LLEBOT

HP Sant Cugat s’obre al món amb el Centre d’Arts Gràfiques

ents sobre tota la gamma de productes que comercialitza la marca americana.

Per comprovar el funcionament i el man-teniment del Centre Internacional d’Arts Gràfiques, el DIARI DE SANT CUGAT va tenir l’oportunitat de poder fer una visita a les instal·lacions de HP.

Què trobem al centre?El centre està dividit en dues grans àrees: una és on els clients de HP comproven el funcionament de les impressores i veuen si s’adeqüen a allò que necessiten. L’altra, el Training Center, s’utilitza per instruir els clients i els operadors sobre com fer ser-vir les màquines. El centre disposa d’un model de cada impressora professional que comercialitza la marca americana i, per tant, les visites tenen al seu abast tots els productes de HP.

Un total de 25 models d’impressores, de mida reduïda o de mida industrial, es reparteixen en les quatre grans sales que trobem a la primera àrea: la sala d’impres-sions digitals, la sala d’impressions comer-cials (cartells publicitaris...), una sala amb productes més tècnics pensats per a arqui-tectes, dissenyadors gràfics..., i un espai

L’ any 2008 la multinacional Hewlett-Packard (HP) va posar en marxa un Centre Internacional d’Arts Grà-fiques a la nostra ciutat.

3.000 metres quadrats, dividits en quatre espais, plens d’impressores de tot tipus i de totes les mides. A més, s’han reser-vat 1.000 metres quadrats més per ampli-ar aquest centre. La inversió inicial per al projecte va ser de 12 milions d’euros, i ara ja és un referent mundial en el món de les arts gràfiques. L’any 2008, tot i que el Cen-tre Internacional d’Arts Gràfiques encara funcionava a mitges, més de 6.000 clients van viatjar a la planta de HP a Sant Cugat a comprovar el funcionament dels pro-ductes que comercialitza. Durant aquest 2009 ja s’ha superat el nombre de visites del 2008. Des d’aquest nou espai, la com-panyia dóna informació i formació als cli-

Impressions. Centre Internacional d’Arts Gràfiques de HP

L’any 2008, la planta de la ciutat va inaugurar un centre internacional d’impressores professionals, on clients d’Europa, Àfrica i el Pròxim Orient vénen per provar el funcionament de la gamma de productes de HP

per a les impressores industrials, de la mida d’un cotxe.

A tot arreu del centre, trobem professio-nals de HP que mostren als clients els dife-rents productes i els donen la informació

necessària. Uns 20 treballadors s’encar-reguen del funcionament diari del Centre Internacional d’Arts Gràfiques.

Qui són els clients?La majoria de la gent que s’acosta a aquest espai són impressors professionals que busquen el millor producte per a la seva empresa i per a la seva feina. Vénen professionals del cartellisme publicita-ri a comprovar si allò que volen impri-mir quedarà bé. Vénen cases de fotogra-fia que busquen la millor impressora per a les fotografies digitals. Vénen grans

empreses que volen moltes impressores per imprimir etiquetes, adhesius. Tothom que estigui relacionat amb el món de les impressions pot anar al Centre Interna-cional d’Arts Gràfiques a experimentar quin producte li convé més.

D’altra banda, l’àmbit d’influència d’aquest espai de HP a Sant Cugat és tot Europa, el Pròxim Orient i Àfrica. Per tant, vénen representants d’empreses de mig món, clients de HP, a la nostra ciutat per passar-hi algun dia i provar ells mateixos els productes del catàleg de HP.

Què hi fan els clients?El comercials de HP de cada país d’Euro-pa, Àfrica i el Pròxim Orient són els que tramiten les visites dels clients estrangers de HP al Centre Internacional de Sant Cugat. Quan són a la planta de la multina-cional americana, a cada visita se li fa un recorregut per les zones que més li inte-ressen, acompanyats d’un professional de HP. Els clients també poden portar les seves pròpies imatges per comprovar ells mateixos si allò que volen comprar servi-rà per a allò que volen imprimir. Dit d’una altra manera, els visitants reben tota la

L’espai ocupa 3.000 metres quadrats i la inversió inicial va ser de 12 milions d’euros

Bernat Bella Puigdomè[email protected]



informació que necessitin per escollir la impressora que més s’adapti a les seves necessitats. D’altra banda, com hem dit, hi ha una Training Center, on les visi-tes que ho desitgin reben la formació necessària per utilitzar les màquines que adquireixin.

Un referent mundialAquest és l’únic centre a Europa d’aquestes característiques, un espai on els clients puguin provar les màquines, i l’únic del món que disposa d’un espai per a cada tipus d’impressió professional

(impressions tècniques, industrials, digi-tals i comercials). A més, podríem dir que és el centre mundial d’impressions tècni-ques i creatives de gran format. A banda de ser un referent pel servei que ofereix als clients i pels diferents espais que hi ha, també s’ha de destacar la innovació tèc-nica que trobem al centre. Disposen de la que s’anomena la primera impressora eco-lògica del món, que utilitza tinta de làtex amb aigua, que no deixa restes contami-nants. A més, també hi trobem una màqui-na per fer impressions sobre suports de diferents gruixos, com portes o rajoles.

És un centre únic a Europa que s’ha instal·lat a Sant Cugat per l’alt nivell intel·lectual de la plantilla de la nostra ciutat

1. Les mostres del que impri-meix aquesta màquina preparades perquè les vegin els cli-ents 2. La sala d’impressions digitals, amb treballadors de HP 3. Una de les impres-sores digitals per dins, amb els dipòsits de tinta (a baix) #LLUÍS LLEBOT

Per què a Sant Cugat?Des de l’any 1993, la planta de HP de Sant Cugat disposa dels millors experts en paper, tinta, impressions... Des d’aquell moment la força de HP Sant Cugat va anar creixent grà-cies a la quantitat d’enginyers; actualment n’hi ha uns 350, que treballen per idear noves màquines i nous productes. Per això mateix, quan l’any 2008 la direcció de l’empresa ame-ricana va decidir la creació d’un Centre Inter-nacional d’Arts Gràfiques, va pensar que la planta de HP de Sant Cugat era la millor opció per l’alt nivell intel·lectual i d’innovació tèc-nica que hi ha. •

1 3

2



Fragilitat en el mercat laboral

L’ increment del ritme de des-trucció de llocs de treball regis-

trat als EUA al setem-bre (263.000 llocs, davant la caiguda de 201.000 d’agost), va tornar a res-saltar la fragilitat del mercat laboral americà, amb una taxa d’atur del 9,8%. Aquest deteriora-ment es va deure sobretot a la feblesa del sector ser-veis (–147.000, davant els –69.000 d’agost), coinci-dint amb el final del pro-grama de subsidis per a la compra d’automòbils i als seus efectes sobre els dis-tribuïdors.Per altra banda, les difi-cultats pressupostàri-es per les quals travessen

alguns governs han con-tribuït a incrementar la destrucció de llocs de tre-ball públics, amb una xifra sense precedents (60.000 llocs). També s’ha de destacar la millora significativa de la destrucció de la fei-na temporal al setembre (2.000 llocs des dels 7.000 d’agost), una rúbrica que històricament ha mar-cat la tendència del mer-cat laboral, per la qual cosa hauria de comen-çar a notar-se una millo-ra de la feina en els prò-xims mesos, encara que el patró de recuperació serà lent. A més, la combinació d’augment de l’atur jun-tament amb el feble crei-xement dels salaris està passant factura als ingressos de les famílies, ja que l’ingrés mitjà per hora es troba en mínims des dels darrers quatre anys, i aquesta situació perjudica el consum, vari-able fonamental per al sosteniment del creixe-ment el 2010. •[email protected]

en global

Preocupa l’estancament dels ingressos de les famílies

ERO. En els pròxims dies el Departament de Treball s’ha de pronunciar sobre l’expedi-ent de regulació d’ocupació, que afectarà 490 dels 536 treba-lladors de la plantilla de Sharp. No obstant això, des dels sindi-cats de la planta s’ha denunci-

at la falta de voluntat negocia-dora de la direcció de l’empre-sa. Per això, els treballadors de Sharp van lliurar un contrain-forme a Treball, en què es dema-na que no s’aprovi un ERO que, segons els treballadors, es deu a una deslocalització de la pro-

ducció a Polònia. Des dels sin-dicats asseguren que, fins que no es posicioni Treball, es mani-festaran regularment. Precisa-ment, el dimarts 6 d’octubre uns 200 treballadors es van concen-trar al consolat del Japó.

Els treballadors de Sharp acusen la direcció de no tenir intenció de negociar

_B. Bella

El ‘Financial Times’ tria un màster d’Esade com el millor en el seu àmbit

RECOnEixEmEnt. El màs-ter de formació en manage-ment per a universitaris sen-se experiència, impartit a la facultat d’Esade de la ciutat, ha estat valorat com el millor del món en el seu àmbit pel diari de negocis Financi-al Times. Dins del seu ràn-quing anual de màsters de Bolonya en management, el d’Esade ha estat situat en el primer lloc. El màster és fruit d’una aliança entre uni-versitats i escoles de negocis que busquen gent jove amb una preparació adequada i amb mentalitat i experièn-cia internacional.

Per Carlo Gallucci, cate-dràtic de màrqueting i direc-tor executiu de la Unitat de Programes Universitaris d’Esade-Universitat Ramon Llull, “els bons resultats que està donant aquest curs a la facultat confirmen l’èxit de la gestió en internacionalit-zació d’Esade”.

Aquest màster es cursa des-prés dels graus, les antigues llicenciatures, i està encami-nat a buscar la mobilitat dels estudiants a escala internaci-onal. El màster encara no ha arribat al seu èxit esperat, per-què l’Estat espanyol va apli-car el Pla de Bolonya molt més tard que els altres països par-ticipants, però tot i això està sent cursat per molts estudi-ants estrangers.

_Àlex Masana

Sant Cugat és l’única ciutat espanyola on es pot cursar el màster

mercat de pagès al monestir

HiStòRia. L’Associació de Comerciants del Barri del Monestir va aconseguir que l’entorn de la joia de la nostra ciutat tornés a l’aspecte que tenia segles enre-re. El Mercat de la Pagesia va engalanar el Monestir els dies 3 i 4 d’octubre. •#FOTOGRAFIA: PAULA BELIL

2

1

El comerç treu al carrer els estocs de l’estiu

COmERCiantS. La Federació de Comerci-ants de Sant Cugat va organitzar el dis-sabte 3 d’octubre una nova edició del Fora Stocks. Enguany els pares van poder dei-xar els seus fill entretinguts al Bus Jovi, un autobús ple de tallers i activitats, men-

tre realitzaven les seves compres pels car-rers del poble. L’esdeveniment va servir als comerços santcugatencs per vendre els pro-ductes de la temporada d’estiu que encara no havien trobat comprador. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA


Publicitat | 33



Pablo Aguarón es corona campió del món júnior d’hoquei patins amb la selecció espanyola

Campionat _Pàg. 39Esports34 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 28 | Esports | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54


Àlex López [email protected]

Passarà aquest divendres, 9 d’octubre, a les 20 h:Inauguració de la nova gespa artificial al Camp Municipal de Futbol de Mira-solMés informació: www.diaridesantcugat.cat

Garcia i Bahon, campionsFutur. La 26a edició de la Mitja Marató de Sant Cugat va comptar amb la participació de més d’un miler d’atletes. Per a la pròxima edició, l’organització té previst introduir-hi nous canvis, com arribar als 1.500 participants

ATLETISME. Marc Garcia Giménez (Corredors.cat), en categoria masculina, i Hasna Bahon (California Sports), en la femenina, han estat els campions de la 26a edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, que va tenir lloc el diumenge 4 d’octubre pels

carrers del municipi.Marc Garcia Giménez, amb

el dorsal 56, va ser el primer atleta a creuar la línia d’arri-bada, i ho va fer amb un temps d’1 hora, 12 minuts i 3 segons. Aquest atleta terrassenc, de 31 anys, s’ha adjudicat en els dos últims anys (2007 i 2008) el Challenge de Mitges Maratons de la Diputació de Barcelona, del qual enguany es convoca la quarta edició. Garcia, especi-alista en mitges maratons, va guanyar la temporada passada diferents proves d’aquesta dis-ciplina. En la temporada 2008 va ser cinquè en la Mitja Mara-tó de Sant Cugat, llavors tam-bé Campionat de Catalunya de l’especialitat. Marc Garcia

de la prova, però va lamentar “la poca participació femeni-na. És una llàstima”.

Homenatge a RibasMoments abans de donar el tret de sortida de la Mitja Marató, el comitè organitza-dor, integrat pel Club Munta-nyenc, el Club Tennis Natació Sant Cugat i l’Ajuntament, va retre un sentit homenatge a Francesc Ribas, que va ser fundador, president i direc-tor de cursa d’aquesta pro-va de mig fons i que va morir fa uns mesos. L’organització va llegir un manifest i va lliu-rar un record a la vídua de Ribas, Rosa Masip, i al seu fill, David Ribas.

Un total de 1.097 atletes són els que van finalitzar la prova. Hi van prendre part un cen-tenar d’atletes menys que en l’edició del 2008; en aquella ocasió va ser també Campio-nat de Catalunya de l’especi-alitat. Domingo Pablos, presi-dent de la Comissió Atlètica de Curses (CAC), va analitzar positivament el seu primer any com a president d’aquesta prova popular. “Hem de seguir treballant. Ja hem contactat amb una empresa perquè en la pròxima edició ens ajudi a promocionar més la cursa i puguem arribar als 1.500 par-ticipants. Aquesta és la xifra a la qual volem arribar el 2010”, va assegurar Pablos. •

Giménez va explicar després de la cursa que l’organització “ha estat molt bé” i que el cir-cuit és “complet: dur, tècnic i no molt ràpid”. El campió d’aquesta 26a edició va cór-rer en solitari ja des dels pri-mers quilòmetres de la cursa i no va tenir oposició per endur-se’n la victòria.

Per la seva banda, Hasna Bahon va adjudicar-se el títol en la categoria femenina, amb un registre d’1 hora, 22 minuts i 39 segons. La de l’Hospitalet de Llobregat, amb el dorsal 506, ha estat la vencedora del Challenge de Mitges Maratons de la Diputació de Barcelona els últims tres anys. Bahon també va lloar l’organització

Marc Garcia Giménez, amb el dorsal 56 –samarreta de color taronja i pantaló negre– va liderar la 26a Mitja Marató de Sant Cugat des dels primers quilòmetres de la cursa #DAVID FERNÁNDEZ

Un total de 1.097 atletes van creuar la línia d’arribada “El circuit de la Mitja

Marató de Sant Cugat és un recorregut complet: dur, tècnic i no molt ràpid”MArC GArCIA GIMénEz guAnyADor

Frases

“Ja hem contactat amb una empresa perquè ens ajudi a promocionar més la cursa i puguem arribar als 1.500 participants”doMInGo PAbLoS PresiDent De lA cAc



Gifra i Castrillo, els millors atletes locals de la provaEls de casa. El santcugatenc, que prepara la seva participació a la Marató de Nova York, va ser 22è en la classificació general, mentre que la resident al CAR és membre de la selecció espanyola de marxa

ATLETISME. Els primers atletes de Sant Cugat a creuar la línia de meta van ser Oriol Gifra Durall, del Junior FC, i Lorena Castrillo González, marxado-ra de la selecció espanyola. Ori-ol Gifra Durall va finalitzar la prova amb una marca d’1 hora, 19 minuts i 25 segons, i amb un 22è lloc a la classificació gene-ral. L’atleta santcugatenc, de 39 anys, va aconseguir el Tro-feu Jaume Tubau per primera vegada, tot i que hi ha pres part en els últims anys. “Malgrat que no és una mitja marató per fer marca, estic molt satisfet del meu temps, sobretot si es té en compte que estic prepa-rant la Marató de Nova York”, va explicar.

Lorena Castrillo González, del club Anta Bodegas, viu al CAR de Sant Cugat amb una beca. Aquesta atleta de Burgos, de 20 anys, va finalitzar la pro-va en la 227a posició.

El Muntanyenc, segonEn la classificació general per equips cal destacar la segona posició, en categoria femeni-na, del CM Sant Cugat.

El lliurament de trofeus va està presidit, entre altres perso-nalitats, per Carmela Fortuny, tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutadania de l’Ajunta-ment; Domingo Pablos, pre-sident de la comissió organit-zadora; Francesc Duch, pre-sident del Club Muntanyenc, i Lluís Jiménez, president del Club Tennis Natació.

Carmela Fortuny va assegu-rar que la Mitja Marató “és una prova consolidada i, de nou, ha estat una festa esportiva per a Sant Cugat”. Fortuny també va dir que amb vista a la prò-xima edició, “haurem de tre-ballar perquè hi hagi més pre-sència femenina a la prova. I jo donaré exemple i intentaré córrer-la i participar d’aques-ta gran festa”. •

El Muntanyenc, segon en la classificació per equips femeninsCarmela Fortuny vol augmentar la presència femenina


1. Podi dels tres primers classificats en la classificació general 2. Les tres primeres atletes de la 26a Mitja Marató de Sant Cugat 3. Tino Rubio va córrer, un any més, disfressat de pallasso 4. La Comissió Atlètica de Curses va homenatjar Francesc Ribas, president de la comissió i col·laborador d’aquesta prova 5. Els tres millors atletes de Sant Cugat van endur-se el Trofeu Jaume Tubau 6. Podi femení local en aquesta prova de mig fons #DAVID FERNÁNDEZ I PAULA BELIL

1

2

3

4

5

6



FUTBOL. Espectacular, emo-cionant i solidària. Així es podria definir, entre altres adjectius, la presentació ofi-cial dels trenta equips del Sant Cugat Esport Futbol Club, que va tenir lloc el dis-sabte 3 d’octubre a la ZEM Jaume Tubau i que va omplir les grades d’aquesta instal·-lació esportiva. Aquest acte va coincidir amb la inaugura-ció de la nova gespa artificial del camp de futbol 11, que els equips del Sant Cugat ja uti-litzen des del dilluns 5 d’octu-bre a la tarda. Per quart any consecutiu, el Sant Cugat Esport FC va repetir un for-mat ja consolidat (amb focs artificials inclosos), atrac-tiu i modern. Llorenç Santa-susagna, president del Sant Cugat Esport FC, va expli-car en declaracions al DIA-RI DE SANT CUGAT que la presentació d’enguany “ha superat totes les meves pre-visions”.

L’acte va comptar, entre d’altres personalitats, amb la presència de Lluís Reco-der, alcalde de Sant Cugat; Jordi Casals, president de la Federació Catalana de Fut-bol; Josep Maldonado, pre-sident i fundador de l’ONG Esport Solidari Internacio-nal (ESI), i Llorenç Santa-susagna, president del Sant Cugat Esport FC.

Mig miler de jugadorsEls 30 equips –uns 475 juga-dors– que aquesta tempora-da defensaran el Sant Cugat Esport FC són 2 sèniors, 2 juvenils, 2 cadets, 4 infan-tils, 4 alevins, 6 benjamins, 5 prebenjamins, 2 patufets, un aleví-infantil femení, un cadet-juvenil femení i un sènior femení. Respecte a la temporada 2008-2009, el Sant Cugat Esport FC comp-ta, entre les seves files, amb

dos equips més, que són un ale-ví i un infantil.

La marca AjuntamentDurant l’acte, Llorenç Santa-susagna va avançar en els par-laments que la junta directiva ha decidit col·locar a les màni-gues de les samarretes del club el logotip de l’Ajuntament de Sant Cugat. Primer, el club va posar la senyera al coll i, poste-riorment, el logotip de l’ONG Esport Solidari Internacional (ESI) a la màniga de la samar-reta. “És una manera de repre-

sentar tot allò que ens identifi-ca, que sentim i que estimem”, va afirmar.

També en els parlaments, Josep Maldonado, president i fundador d’ESI –entitat en la qual col·labora estretament el Sant Cugat Esport FC en els últims anys–, va assenyalar que “tinc per costum anar a moltes presentacions d’aquest tipus, però no n’hi ha cap a Catalunya com aquesta. El Santcu cada any se supera”. També va dir que “el Santcu és un club que sap transmetre il·lusió, sentiments i, sobretot, solidaritat”.

Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, també va asse-nyalar en els parlaments que aquesta ha estat una “presen-tació magnífica” i que l’enti-tat té “un futur ple d’èxits”. També durant aquest esde-veniment esportiu i social, Jordi Casals, president de la Federació Catalana de Fut-

A la imatge de dalt, Santasusagna, Recoder i Amador tallen la cinta que inaugura la nova gespa artificial del camp de futbol 11. A baix, un dels moments més emotius de la presentació #DAVID FERNÁNDEZ

S’inaugura la gespa, amb una presentació per recordarÈxit. Per quart any consecutiu, el Sant Cugat Esport FC va presentar de nit els seus 30 equips, en un acte consolidat i molt atractiu i visual. Des de dilluns, els 475 jugadors del club ja s’entrenen a la nova superfície

Centenars d’aficionats omplen les grades de la ZEM Jaume Tubau Espectacle, emoció i solidaritat, ingredients en la posada en escena


bol, va afirmar que “m’he quedat realment sorprès. Ha estat una presentació de Primera Divisió, espectacu-lar”. Posteriorment, en decla-racions al DIARI DE SANT CUGAT, Casals va assegurar que el Sant Cugat Esport FC “és un exemple per a molts clubs de Catalunya”. Casals també li va demanar a Reco-

der que “faci més camps de futbol perquè el Sant Cugat Esport FC necessita més espais per créixer”.

Llorenç Santasusagna, pre-sident del Sant Cugat, tam-bé va lloar l’aportació al club dels quatre coordinadors, que són Alberto Rodríguez i Miguel Ángel Calderón (fut-bol base), Juanan Gil (escola)

i Tono Cadevall (futbol feme-ní), dels quals va destacar el “compromís”. Juanan Gil va dir en els parlaments que els jugadors són “els verita-bles protagonistes d’aquest projecte esportiu i social” i va desitjar molta sort a tots, “en una temporada carrega-da de futbol, il·lusió, compro-mís i diversió”.

D’altra banda, els càr-recs directius que han dei-xat Ton Pou i Jordi Gomar els han ocupat Jaume Garcia i Núria Bordas, que treballa-ran en l’àrea social del club. Per la seva banda, Tomàs Subirà i Ferran Benet són els nous vicepresidents de l’entitat local.

El primer equip, a casaD’altra banda, el primer equip del Sant Cugat Esport FC rep aquest diumenge, 11 d’octu-bre, a les 12 h, a la ZEM Jaume Tubau, el CE Puig-reig, sisè a la taula amb 7 punts, un més que l’equip vermell-i-negre, que és desè. En les dues últi-mes jornades de Lliga, el Sant Cugat ha perdut amb el CE Lliçà d’Amunt (1-3) i amb el CE Berga (3-1). El Sant Cugat, però, és a només sis punts del líder, el Junior FC. •

El Sant Cugat Esport Fut-bol Club podria aconseguir una bona injecció econòmica de diners amb el partit que la selecció catalana absolu-ta de futbol té previst jugar a finals del mes de desembre. En declaracions al DIARI DE SANT CUGAT, Jordi Casals, president de la Federació Catalana de Futbol, va avan-çar una de les mesures que pretén activar l’estament federatiu perquè els clubs modestos puguin aconseguir una entrada important de diners. “El nostre compro-mís és ajudar al futbol català modest i creiem que una de les maneres pot ser que els clubs intervinguin en la ven-da d’entrades de la selec-ció catalana absoluta de fut-bol. I una part dels benefi-cis de les entrades –entre un 10 i un 20%– serà per als clubs”, va assegurar. És una iniciativa que, sens dubte, pot beneficiar el club local que, d’aquesta manera, pot aconseguir una important quantitat de diners, alhora que dóna suport a la selecció catalana absoluta de futbol.

Sobre el tema El Santcu, amb la selecció catalana

“El Sant Cugat Esport Futbol Club és tot un exemple per a molts clubs de Catalunya”jORdi CASALS presiDent De la feDeració

Frases

“Li demano a l’alcalde Recoder que faci més camps de futbol, perquè el Santcu necessita més espais per créixer”jORdi CASALS presiDent De la feDeració



ASEPEYO

VISITI EXPOSICIÓ

INSTAL·LACIONS. La nova gespa artificial que substi-tueix la superfície de sorra al Camp Municipal de Fut-bol de Mira-sol s’inaugu-ra aquest divendres, 9 d’oc-tubre, a les 20 h, en un acte que estarà presidit per Llu-ís Recoder, alcalde de Sant Cugat. Aquest acte també comptarà amb representants del CFU Mira-sol Baco, de la Xarxa d’Escoles de Futbol (XEF) del RCD Espanyol, del Mira-sol CF i del CEIP Catalunya, el centre d’ense-nyament que també utilitza aquesta instal·lació munici-pal en horari escolar.

Coincidint amb la inaugu-ració de la nova gespa artifi-cial, el CFU Mira-sol Baco i la XEF del RCD Espanyol pre-sentaran els seus jugadors i equips.

Gespa d’última generacióAl Camp Municipal de Futbol de Mira-sol, la Unió Tempo-ral d’Empreses (UTE) Garden Tona-Jardineria El Cedre ha col·locat una gespa d’última generació de tipus fibril·lar (Prestige XT-60). És un tipus de gespa resistent. A més, s’hi han instal·lat sis canons de reg hidràulics, també d’últi-ma generació, dues porteri-es noves de futbol 11 i quatre de futbol 7 i una barana nova. Dins del contracte de submi-nistrament i col·locació de la nova gespa artificial, tam-bé s’hi ha col·locat un mar-cador electrònic i una xarxa d’aturapilotes. També s’hi

La inauguració de la gespa de Mira-sol, divendresHistòric. La superfície de sorra al Camp Municipal de Futbol ja és passat. Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, presidirà l’acte, que començarà a les 20 h

Aquesta és la nova imatge del Camp Municipal de Futbol de Mira-sol #LL.LL.

Els equips del CFU Mira-sol ja el podran utilitzar dissabte


han dut a terme altres millo-res, com el fet que qualsevol tipus de vehicle pugui accedir a la instal·lació des de la porta principal del camp de futbol. El cost de les obres ha estat de 622.798,35 euros.

Xavier Amador, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat, va assegurar el 29 de setembre que amb la instal·lació de gespa artifici-al al Camp Municipal de Fut-bol de Mira-sol es posa punt i final “a una reivindicació històrica”.

Dissabte ja s’hi jugaràEls equips del CFU Mira-sol Baco ja podran jugar aquest mateix dissabte, 10 d’octubre, al Camp Municipal de Futbol de Mira-sol partits de Lliga. La recepció de les obres va tenir lloc el dilluns 5 d’octubre.

Mentre han durat les obres, el CFU Mira-sol Baco ha entre-nat a les escoles Europa i Thau, i també ha utilitzat la Zona Esportiva Municipal La Guinardera. Els treballs d’ar-ranjament van començar el 28 de juliol.

La gestió del Camp Munici-pal de Futbol de Mira-sol cor-re a càrrec de l’Ajuntament de Sant Cugat, que no té pre-vist treure cap concurs públic perquè una empresa exploti aquest equipament esportiu de la ciutat. •

L’Olímpyc inicia la Lliga amb un triomf a Tàrrega

FUTBOL SALA. L’Olímpyc Floresta FS ha debutat a la categoria de la Primera Nacio-nal B (grup 2) amb una còmoda victòria a la pista del Tàrrega FS. L’equip que aquesta tempo-rada dirigeixen Chema Redon-do i Josep González va imposar-se per un contundent 0 gols a 7, en un partit que es va jugar el dissabte 3 d’octubre. Amb aquest resultat, l’Olímpyc és el primer líder del campionat, amb 3 punts, els mateixos que sis equips més.

L’última vegada que el con-junt florestà va guanyar per set gols de diferència va ser la tem-porada passada (el desembre del 2008), en la 15a jornada de Lliga del grup 6 de la Primera Nacional A, quan va imposar-se al Construcciones Ramon Ferrer per 8 gols a 1.

L’Olímpyc Floresta FS rep aquest dissabte, 10 d’octubre, a les 18 h, al pavelló munici-pal de la Floresta, el CFS Sant Andreu de la Barca, que en la primera jornada de Lliga va superar el Balaguer CFS per 4 gols a 3.

_À. López Puig



VOLEIBOL. El Club Volei-bol Sant Cugat vol continu-ar sent un dels millors pro-jectes formatius de voleibol femení a Catalunya, mal-grat que aquesta tempora-da no disposa de patrocina-dor i, segons la junta directiva d’aquesta entitat, tampoc no té el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Durant la presentació ofi-cial dels nou equips del CV Sant Cugat per a aquesta temporada 2009-2010, Àngel Sanchís, vicepresident de l’entitat, va assegurar que les relacions entre l’Ajunta-ment i el CV Sant Cugat són, en l’actualitat, “molt difícils” i que el club no volia que el primer equip tornés a Vall-doreix, però que “ens hem vist obligats a acceptar”. En aquesta mateixa línia crítica cap a l’Ajuntament, Sanchís va afirmar que “el club arribarà on faci falta”. El cos directiu va lamentar, en els parlaments, l’absèn-cia de cap representant de l’Ajuntament de Sant Cugat en la presentació.

En aquesta mateixa línia, Roberto Pozzato, vicepresi-dent esportiu de la Federació Catalana de Voleibol, va afir-mar que “intentarem ajudar el

club perquè recuperi el suport institucional que es mereix”. Pozzato va recordar, també, que el CV Sant Cugat “és un dels tres clubs de voleibol més importants de Catalunya”.

Sense representacióMiquel Martínez, president del CV Sant Cugat, va expli-car, en declaracions al DIARI DE SANT CUGAT, que “hem perdut representativitat a Sant Cugat” i que si la junta ha accep-tat tornar a Valldoreix és “per poder mantenir el nostre pro-jecte de formació”.

La presentació va tenir lloc el dissabte 3 d’octubre al pave-lló de Valldoreix, davant de més d’un centenar d’aficionats. Els nou equips –poc menys d’un centenar de jugadores– del

CV Sant Cugat són dos sèni-ors, dos juvenils, dos cadets i tres infantils.

El CV Sant Cugat té com a principals objectius espor-tius aquesta campanya que el primer equip jugui el play-off d’ascens a la Superlliga Feme-nina 2 i que el juvenil A es clas-sifiqui per jugar el Campionat d’Espanya de Clubs. El juve-nil A del CV Sant Cugat tam-bé prendrà part, per primera vegada, en la Superlliga Júnior Femenina. En la primera de les tres fases, el juvenil A s’haurà d’enfrontar amb el CVB Barça, el Cala de Finestrat d’Alacant i el CV Vall d’Hebron. Aques-ta primera fase tindrà lloc, en una seu encara per determi-nar, el cap de setmana del 28 i 29 de novembre. •


El CV Sant Cugat vol continuar sent un referent a CatalunyaSituació. La directiva reitera, en la presentació dels equips, el poc suport institucional que rep de l’Ajuntament

Fernández, Pozzato i Martínez en la presentació #DAVID FERNÁNDEZ

Franquesa, molest per l’auditoria blaugranaPolèmica. El vicepresident parla sobre la trama d’espionatge

audItOrIa. El vicepresident encarregat del patrimoni del FC Barcelona, Joan Franque-sa, va assistir el dijous 1 d’oc-tubre als estudis de Cugat.cat amb motiu del lliurament dels premis als guanyadors de la porra per la final de la Champions League 2009. Franquesa, un cop finalit-zat el lliurament, va accedir a respondre les preguntes de la premsa santcugaten-ca sobre el tema d’espionat-ge que ha estat present dins l’entorn blaugrana en aques-tes últimes setmanes.

Franquesa va declarar que se sentia molest per haver estat auditat, però que el que més l’afectava era la mala imatge que havia donat el club a tots els seus aficionats. Fran-quesa va ser qui va detectar primer l’espionatge i va ser el causant que es destapés tota la trama. Tot i això, el sant-cugatenc va afegir que dins la junta hi havia una gran quan-titat de temes importants que es resolien internament i no prenien la repercussió que havia pres aquest.

El vicepresident blaugra-na també va referir-se a les eleccions que tindran lloc al

final de la temporada 2009-2010 i va acusar terceres persones de voler embrutar la imatge del club per crear-se un camí cap a la presidència. Per Franquesa, aquest fet no el sorprèn i va avi-sar que a mesura que s’acostin els comissis s’anirà repetint.

Finalment, el santcugatenc va afegir que el poble era una de les zones amb més suport blau-grana i que no estaria mala-ment que el president culer fos un santcugatenc. Franquesa no descarta ser aquesta figura que opti a la presidència.

Per acabar les declaracions, Franquesa va dir que ell tre-ballava a Sant Cugat i que les declaracions que havien sortit acusant algú de Sant Cugat que l’espiava no eren certes.

El resultat guanyadorFranquesa va lliurar als gua-nyadors de la porra dues entra-des per al Camp Nou, una pilo-ta i una samarreta oficial. Els afortunats, Pascal Placència i Carolina Díaz, juntament amb el vicepresident van recordar la victòria blaugrana a Roma per 2 a 0.

Franquesa es queixa de la mala imatge donada pel BarçaEl directiu lliura els premis de la porra de Cugat.cat

Franquesa durant el lliurament dels premis #PAuLA BELIL

_Àlex Masana

FutBOLEl benjamí B del Sant Cugat Esport FC guanya el BarçaL’equip benjamí B del Sant Cugat Esport FC va impo-sar-se per 0 gols a 1 al FC Barcelona B, en la segona jornada de Lliga del grup 2 de la categoria Benjamí 7 Preferent de futbol. El par-tit es va jugar el diumenge 4 d’octubre, a la ciutat espor-tiva del FC Barcelona.

FutBOLantonio Sánchez, nou coordinador de les seleccionsAntonio Sánchez, director tècnic esportiu de la Penya Blaugrana Sant Cugat-Escola de Futbol Hristo Stòitxkov, ha estat nome-nat per la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol nou coordinador de les seleccions catalanes de futbol base, tant masculi-nes com femenines.

xuts

FutBOL SaLaaxa FS Sant Cugat-FS ruBí10 D’oCtuBrE18.30 h Pavelló 3

El primer equip de l’AXA Futbol Sala Sant Cugat, que té 4 punts a la classificació, rep en la quarta jornada de Lliga del grup 5 de la Prime-ra Nacional A, l’FS rubí, que tan sols té un punt.

“És injust que se’ns recordi per això i que no se’ns jutgi per la bona gestió de l’actual presidència”JOan FranquESaViCEPrESiDENt DEL FC BArCELoNA



Pablo Aguarón es corona campió del món júnior amb la selecció estatal

HOQUEI PATINS. El santcuga-tenc Pablo Aguarón Soler-Sala, que el dijous 8 d’octu-bre va complir 17 anys, s’ha proclamat campió del món júnior d’hoquei patins amb la selecció espanyola. Aquest ha significat el seu segon títol internacional, després d’adju-dicar-se l’any 2007 a Nantes el Campionat d’Europa Juve-nil. De fet, en aquesta competi-ció, Aguarón va ser l’autor del gol d’or que li va donar el títol a Espanya. També cal desta-car la medalla de bronze que va aconseguir en l’europeu

juvenil del 2008, que va jugar-se a la localitat italiana de Bas-sano di Grappa.

Pablo Aguarón, que per pri-mera vegada jugava a l’equip estatal júnior –ho ha fet de davanter–, ha explicat, en decla-

racions al DIARI DE SANT CUGAT, que “ha estat una expe-riència molt positiva i enriqui-dora. He jugat amb jugadors més grans que jo, forts i bons, i he disposat de molts minuts de joc. Estic molt satisfet”.

Trajectòria. El jugador, que acaba de complir 17 anys, ja s’ha adjudicat un europeu juvenil i un mundial júnior

El combinat espanyol, inte-grat per deu jugadors (set de catalans), va assolir el segon mundial consecutiu en categoria júnior, que es juga cada dos anys. En la final, Espanya va doble-gar Portugal per 5 gols a 3, però Aguarón reconeix que aquest partit “l’hagués pogut guanyar qualsevol dels dos equips. Va ser una final molt tensa, en què els jugadors de Portugal no van saber perdre”.

En semifinals, Espanya va superar Xile (3-1), mentre que en els quarts de final va gua-nyar Suïssa (6-0). Enquadrat en el grup A, la selecció espa-nyola també va guanyar tots els partits que va disputar, contra Alemanya (4-2), Uruguai (15-0), Colòmbia (15-0) i Índia (19-1).

El mundial júnior va jugar-se a Bassano di Grappa, del 27 de setembre al 3 d’octubre.

Format al PHC Sant CugatPablo Aguarón ha defensat el Patí Hoquei Club Sant Cugat dels 6 als 16 anys, passant per totes les categories de l’entitat esportiva local. Un cop finalitza-da la temporada passada, el sant-cugatenc va decidir fitxar pel CP Sitges, que milita a la Primera Divisió, la categoria de plata de l’hoquei patins estatal. Justa-ment, aquest dissabte, 10 d’octu-bre, a les 20.30 h, Aguarón debu-ta a la Lliga amb el CP Sitges a la pista del CH Mataró. •

Aguarón també ha estat tercer en un europeu juvenil #LLUÍS LLEBOT

El santcugatenc, format al Patí Hoquei Club, juga al CP Sitges


GOLF. Manuel Quirós s’ha proclamat campió en una prova puntuable del torneig PGA (Associació de Profes-sionals de Golf d’Espanya) Tour d’Espanya, que del 30 de setembre al 2 d’octubre va tenir lloc al Club de Golf Sant Cugat. Aquesta és la prime-ra victòria de Quirós com a jugador professional.

Quirós va finalitzar el tor-neig amb una targeta de 188 cops (61+62+65) i amb un joc molt superior al dels seus adversaris. Gabriel Cañiza-

res (62+67+69), Eduardo Fer-nández (65+65+68) i Mikel Gal-dós (62+66+70), amb un total de 198 cops, van compartir el segon lloc en la classificació final d’aquesta competició.

Ivó Giner, vuitèIvó Giner, del CG Sant Cugat, ha estat el millor golfista sant-cugatenc en aquest torneig PGA Tour d’Espanya-Tro-feu Open del Vallès. Giner ha estat vuitè, amb 202 cops (64+70+68).

Aquesta prova es va jugar del 30 de setembre al 2 d’octubre #LLUÍS LLEBOT

_Redacció

El CG Sant Cugat, seu del torneig PGA Tour



Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 [email protected]

per a lamicro,petita

i mitjanaempresa

RefeRència: expeDient núm.: 83004/09 – x/09/16831

ModifiCaCió puntual dEl pla GEnEral MEtropolità i planEjaMEnt viGEnt a l’illa CoMprESa EntrE ElS CarrErS pErE SErra, vallSECa, av. dEl Carril i CarrEtEra dE vallvidrEra.pRomoció: municipalData apRovació inicial: 20 De juliol De 2009.L’Ajuntament Ple, en sessió ordinària del dia 20 de juliol de 2009, va acordar aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla General Metropolità i planejament vigent a l’illa compresa entre els carrers Pere Serra, Vallseca, Av. del Carril i Carretera de Vallvidrera, de promoció de referència, que incorpora l’informe mediambiental i estudi d’avaluació de mobilitat generada, els quals han estat incorporats a la documentació amb anterioritat a l’adopció de l’acord per part del Ple de la Corporació i per tant aquesta documentació complementària forma part de l’expedient municipal, i en conseqüència sotmetre la totalitat de l’ expedient a informació pública per termini d’un mes, d’acord amb el que disposa l’article 83.4 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.Durant l’ esmentat termini d’un mes, a comptar des del dia següent de la data de l’última publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, en la premsa escrita, així com en la pàgina web municipal www.santcugat.cat, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinar-se a les dependències de l’Àmbit de Territori, Secció de Recursos i Informació, plaça de la Vila, número 1, amb visita prèvia concertada, podent-se presentar al.legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 38 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú de 26 de novembre de 1992.La qual cosa es fa pública per al general coneixement.Sant Cugat del Vallès, 21 de setembre de 2009. L’alcalde, Lluís Recoder i Miralles

EdiCtE

HandBolprimera derrota a la lliga Catalana del CH Sant Cugatel primer equip del club Handbol Sant cugat va encaixar, en la segona jor-nada de lliga, la prime-ra derrota. els vermell-i-negres van perdre a la pista del ce vendrell per 35 a 21. aquest diumenge, 11 d’oc-tubre, a les 12.30 h, reben, al pavelló 3, el Banyoles.

CaMpionatEl Club de Bitlles Sant Cugat, tercer a la Segona divisió ael club de Bitlles Sant cugat inicia la lliga de la Segona Divisió a amb una victòria contra el Sabadell (289 a 229) i una derro-ta amb la Sagrada famí-lia (340-280). Després de les dues primeres jornades de competició, el cB Sant cugat ocupa el tercer lloc a la classificació.

xuts

CaMpionatiii oBErt dE pàdEl BaBolat tour13-18 D’octuBReclub esportiu valldoreix

aquest torneig de pàdel no federat, que compta amb el suport del DiaRi De Sant cuGat, tanca les inscripcions aquest divendres, 9 d’octu-bre. les categories establer-tes són masculina i femenina.

tomàs Subirà dóna el xec a Mercè Martínez #DAVID FERNÁNDEZ

Bocca obrirà les portes l’úl-tim diumenge de cada més per-què persones amb discapacitat puguin anar a la discoteca.

Les parelles campiones d’aquest torneig solidari han estat Carlos Hernández-Jordi Domeño, en categoria mascu-lina, i Marta Rexach-Esther Pérez, en la femenina. Hi han participat un total de 101 pare-lles, 61 en categoria masculi-na i 40 en femenina.

El DIARI DE SANT CUGAT i el TOT Sant Cugat han estat, entre d’altres, patrocinadors d’aquest torneig solidari, que s’ha jugat al Junior FC, del 28 de setembre al 3 d’octubre.

D’altra banda, el dissabte 14 de novembre tindrà lloc a La Masia de Can Magí el tradi-cional sopar solidari d’ASDI. També, un any més, al juli-ol, tindrà lloc una nova edi-ció del torneig de golf al CG Sant Cugat. •

Solidaritat. El primer Tor-neig de Pàdel a favor d’ASDI (Associació Prodisminuïts Físics i Psíquics) Sant Cugat ha estat un èxit organitzatiu i participatiu. L’organització ha anat a càrrec del Bocca, el Junior FC i ASDI. Els fons recaptats han estat assignats a ASDI per al projecte de la construcció de la residència Enriqueta Guarch, destinada a habitatges per a persones amb discapacitat que desit-gin independitzar-se.

El lliurament de premis va tenir lloc el dissabte 3 d’oc-tubre en un sopar al Bocca Restaurant&Club, al qual van ser-hi presents orga-nitzadors, patrocinadors i col·laboradors. Durant l’ac-te, Tomàs Subirà, represen-tant de l’Obra Social La Cai-xa, va lliurar un xec de 6.000 euros a Mercè Martínez, pre-sidenta d’ASDI. Martínez, en declaracions al DIARI DE SANT CUGAT, va assenya-lar que “això no m’ho espe-rava. Ha estat molt fort. Estic molt agraïda i emocionada”. La presidenta d’ASDI tam-bé va destacar que “iniciati-ves i gent com aquesta enri-queixen moltes entitats com la nostra”.

Més projectesMercè Martínez també va avan-çar que ASDI i Bocca treballen en un nou projecte solidari:

L’Obra Social La Caixa dóna 6.000 euros a ASDIEls fons del torneig també són per a aquesta entitat


El I Torneig de Pàdel a favor d’ASDI, un èxit organitzatiu i participatiuresposta. El Bocca Restaurant&Club, el Junior FC i ASDI han convocat aquesta primera edició, que tindrà continuïtat durant els pròxims anys. Hi han pres part 101 parelles

HoQuEi HErBa. El primer equip masculí de la secció d’ho-quei herba del Junior FC inicia aquest diumenge, 11 d’octubre, a les 12.30 h, la Lliga de la Divi-sió d’Honor B. El conjunt que per segona temporada conse-cutiva dirigirà Xavi Galí, rep

el CH Barrocas, un equip que la temporada passada va aconse-guir els mateixos punts –16– que el Junior FC. L’objectiu del Juni-or FC és, segons Galí, “acabar la Lliga entre els cinc primers”.

Entre altres jugadors, el Junior FC masculí ha incorpo-

rat els argentins Patricio Rago i Nicolás Luceno i també l’ale-many Kai Gremnitz, mentre que han causat baixa del club l’holandès Govert Soeters, James Triay, Roger Matalon-ga i Lluc Guarro.

El Junior FC masculí vol acabar la Lliga entre els cinc primers a la taula

_À. López Puig

El Club Rugby pretén jugar el ‘play-off’ d’ascens

lliGa. Amb el principal objec-tiu “de jugar el play-off d’as-cens a la Divisió d’Honor B”, segons Diego Fucks, entrena-dor del primer equip del Club de Rugby Sant Cugat, l’equip comença aquest diumenge, 11 d’octubre, la Lliga al grup

C de la Primera Nacional. Els santcugatencs rebran el Valèn-cia a la ZEM La Guinardera, un equip que la temporada passada va aconseguir l’ascens de cate-goria. Per jugar el play-off d’as-cens, el CR Sant Cugat haurà d’acabar la Lliga entre els dos primers classificats.

El València ja va ser adver-sari del CR Sant Cugat fa dues temporades, en la campanya 2007-2008. Llavors, el CR Sant Cugat va adjudicar-se el sub-campionat, mentre que el València va ser vuitè i últim i va acabar perdent la catego-ria. Aleshores, els resultats en els dos partits en què es van enfrontar van ser: CR Sant Cugat 39 - València 12 i Valèn-cia 17 - CR Sant Cugat 6.

El CR Sant Cugat vol oblidar la temporada 2008-2009, en què l’equip va acabar el campionat en una pobra sisena i antepe-núltima plaça amb 26 punts i un balanç de 6 victòries i 8 der-rotes. Respecte a la temporada anterior, el conjunt local té les baixes de Nicolás Gómez-Mon-roy, Dani Ripol, Johan Barberá i Juan Francisco Pozzi. Ha tor-nat a l’equip Rodrigo Pérez. • _À. López Puig



Un gran somni fet realitat

Va arribar el 27 de setembre, i tot estava a punt perquè

comencés el Campionat del Món Júnior. Vam jugar 7 partits i els vam guanyar tots. Per tant, ens vam proclamar campions del món. Quina sensació! Cridant, fent petons a tothom, abraçades, plorant, rient per l’èxit aconseguit, una experiència que mai oblidaré. La final contra Portugal era una tensió constant, no hi havia temps per a errors i per això vam estar dos mesos entrenant intensament. Però cal destacar que en aquestes finals l’eficàcia, estar centrats

i no perdre els nervis són grans avantatges. Jo, de petit, sempre he volgut guanyar un títol que pogués recordar tota la vida, i per fi aquest somni d’infància s’ha fet realitat. No obstant això, hi ha molts factors que influeixen darrere de tot l’èxit. Som un equip amb ganes i ambició, però el factor més important era el feeling que hi havia entre nosaltres, pinya i solidaritat. Encara no sóc conscient de la importància del títol que he aconseguit, però això no importa, ara m’he de centrar a continuar treballant i lluitant. Ara em pregunto com he arribat a conquerir aquest títol. El PHC Sant Cugat hi ha tingut molt a veure, ja que des de petit hi he jugat i m’han ensenyat dia a dia petits detalls perquè millorés com a jugador i com a persona. Vull donar les gràcies a en Toni Sariol i en David Olmo, que van influir molt el meu estil de joc en l’hoquei patins. •[email protected]

la TribunaPABLOAGUARÓNCAMPIÓ DEL MÓN JÚNIOR D’HOQUEI PATINS

Sempre he volgut guanyar un títol que pogués recordar tota la vida

FUTBOL. El Junior FC de fut-bol és el nou líder en solitari a la Lliga del grup 4 de la Prime-ra Regional, en zona d’ascens a Regional Preferent. La vic-tòria (5-0) dels blau-i-negres davant l’AE Josep Maria Gené el dissabte 3 d’octubre, combi-

nada amb l’empat a 2 gols del CE Lliçà d’Amunt amb la UD Castellar, ha situat els de Javi Pérez en la primera posició per primera vegada al campionat.

El conjunt santcugatenc ha guanyat els quatre partits que ha jugat, contra la UD Caste-

llar, la UE Avià, la UD Taradell i l’AE Josep Maria Gené.

Aquest dissabte, 10 d’octu-bre, a les 17 h, el Junior FC visi-ta la UD Can Trias, que ocupa la divuitena i última plaça en la classificació.

El Junior FC apallissa l’AE Josep Maria Gené i ja és el nou líder en el campionat

_À. López Puig

BÀSQUET. Tres partits de Lliga al grup 2 de la Primera Cata-lana i tres victòries. Aquest és el balanç en la competició de l’equip sènior 1 masculí de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat. Després de supe-rar el BC Andorra (80-52), la

Sagrada Família-Claror (64-71) i el dissabte 3 d’octubre el CB IPSI, per 87 punts a 57, el con-junt que prepara Marc Guillem ha passat a ocupar el primer lloc a la classificació, amb 6 punts, els mateixos que el Roser, que és segon.

La UE Sant Cugat es despla-ça aquest diumenge, 11 d’octu-bre, a les 19.30 h, a la pista del quinzè i penúltim a la taula, el Noguera Piñol Alpicat, de Lleida. Aquest equip ha perdut els tres partits disputats.

Tercer triomf seguit de la UE Sant Cugat, que el situa líder a la Lliga

_À. López Puig

La UE Sant Cugat debuta a la nova categoriaTENNIS DE TAULA. Amb l’ob-jectiu de classificar-se per jugar el play-off d’ascens i recuperar la categoria per-duda la temporada passa-da, el primer equip de la sec-ció de tennis de taula de la UE Sant Cugat s’estrena a

la Lliga de la Segona Nacional (grup 6). Ho farà aquest dissab-te, 10 d’octubre, a la pista del CTT Ateneu 1882, a les 18 h. El primer equip està integrat per Enric Bosch, Josep Antón i Francesc Castillo.

_À. López Puig

Zabalbeascoa, campió català

ESQUAIX. El palista santcugatenc Eric Zabalbeascoa, del CT Sabadell, és el nou campió de Catalunya d’esquaix en categoria sub-17. En la final d’aquesta competició, que es va jugar el 25 i 26 de setembre i en què no va cedir cap set, va derrotar Gerard Serra, de l’Esquaix Blanes. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA


42 | Publicitat


010

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Agenda octubre del 9 al 18

9 Divendres

De 16.30 a 19.30 h Pl. dels Quatre CantonsTaula informativa sobre les malalties mentals i les asso-ciacions que treballen amb els malalts i familiarsOrg.: Assoc. de Familiars de Malalts Mentals, ASTAGAM

22 h Teatre la UnióTeatre. 'Exitus'A càrrec de Diego Lorca i Pako Merino Preu: 12 euros. Socis i abonats al Teatre-Auditori, 10 eurosOrganitza: La Unió Santcugatenca

10 Dissabte

11 h Pl. de BarcelonaVisita guiada. 'Entre copes a l'Eixample'Durada: 1 h 30 min Preu: 8 euros. Menors de 7 anys, gra-tuït Cal reserva prèvia Oficina de TurismeOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Museu de Sant Cugat. MonestirVisita teatralitzada. 'Deixeu par-lar els capitells: ells ho saben tot'A càrrec de Mira-sol Teatre Preu: 2 eurosOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

21.30 h Oficina de TurismeVisita guiada. 'De nit al Monestir'Durada: 2 h Preu: 15 euros. Menors de 7 anys, gra-tuït Cal reserva prèvia Oficina de TurismeOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

11 Diumenge

12 h Museu de Sant Cugat. Casa AymatPortes obertes i visita guiada a l'exposició permanentOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Museu de Sant Cugat-MonestirVisita guiada a l’exposició 'Fran-cesc Cabanas Alibau. 100 anys'

Org.: Ajuntament de Sant Cugat

13 h Canals Galeria d'ArtVisita guiada a l'exposició de Romà VallèsOrganitza: Canals Galeria d'Art

13 Dimarts

18.30 h Centre Social i Sanitari la FlorestaLlars verdes. 'Tallers per estal-viar a casa'Altres sessions: 10 de novembre i 1 de desembreInscripcions: al mateix CentreOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

19.30 h Casa de CulturaAssemblea oberta a totes les persones i entitats de Sant Cugat, per organitzar la consul-ta popular sobre la indepen-dènciaOrganitza: Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació

14 Dimecres

17.30 h Teatre-AuditoriConferència. 'L’Egipte faraònic: una civilització fascinant'A càrrec de Marta Villanueva, màster en EgiptologiaOrg.: Club 60 de Caixa Terrassa

20 h Casal de Joves TorreBlancaFòrum de debat. 'Els joves i les drogues'Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

15 Dijous


19.30 h Biblioteca del Mil·lenariClub d'opinió. '2000-2009, era això el segle XXI?'A càrrec de Miquel PairolíOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

19.30 i 22 h Cinemes Sant CugatCinema d'Autor. 'El frasco'Del director Alberto Lecchi Preu: 4 eurosOrg.: Cinesa, Ajuntament de Sant Cugat

16 Divendres

21 h Teatre-AuditoriTeatre. 'Hamlet'Direcció: Oriol BroggiPreu: 22 eurosOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

22 h Casal de Joves TorreBlancaNit de CantautorsVine a escoltar els nostres cantau-tors!Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

23 h Teatre la UnióMou-te Tardor amb Ix!

Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cugat.cat

17 Dissabte

De 8 a 22 h Rocòdrom del Club Muntanyenc3a Copa Catalana d'Escalada EsportivaExhibició d'escalada esportiva Organitza: Club Muntanyenc Sant Cugat

10 h Oficina de TurismeVisita guiada. 'El campanar, l'església i el claustre'Durada: 2 h 30 min Preu: 8 euros. Menors de 7 anys, gra-tuït Cal reserva prèvia Oficina de TurismeOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Biblioteca del Mil·lenariHora del conte. 'Contes al cabàs'A càrrec de Rosa FitéOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

Correllengua 2009

Pl. d’OctaviàDe 12 a 14 h Activitats entitats de cultura popular 14.30 h Dinar per la llengua Preu: 12 euros. Venda de tiquets a la Casa de Cultura, Ateneu, Terra Dolça17 h Lectura del manifest del Correllengua A càrrec de l'escriptor Víctor AlexandreActivitats infantilsMàgia, grup d'animació infantil i xocolata desfeta amb melindros21 h Botifarrada popular, concert i festa final amb punxadiscsOrganitza: CAL

17 h Pou d’ArtL’Art en FamíliaOrg.: Pou d’Art

19 h Pl. de l’OmLa Roda d’Esbarts. SetvetesA càrrec de l’Esbart Rocasagna de Gelida, Esbart Dansaire de Vilanova del Camí, Esbart Dansaire Castell de Tona, Grup MediterràniaOrganitza: Grup Mediterrània

19 h Aula Magna de l'Escola Municipal de Música Victòria dels


Publicitat | 43


ÀngelsConcert d'acordió A càrrec de Marko ServalikPreu: 10 euros. Venda anticipada, 8 euros. Socis de JM Sant Cugat, gratuïtOrg.: Joventuts Musicals de Sant CugatPatrocina: Ajuntament de Sant Cugat, Aula de So

22 h Sala El Siglo MercanticConcert de Jazz A càrrec d’ Ignasi Terraza & Susana Sheiman TrioOrg.: Club de Jazz Sant Cugat-PromúsicaCol·l.: MercanticPatrocina: Promúsica

18 Diumenge

De 10 a 14 h Carrer Santiago RusiñolMostra de FirartMostra d'art al carrer Organitza: Firart

XVII Concurs de Pintura Ràpida Francesc Cabanas AlibauCasa de Cultura De 8 a 10 Obertura del concurs19.30 h Lliurament de premisVegeu-ne més informació a

www.santcugat.catOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Teatre-Auditori Espectacle infantil. 'Hansel i Gretel'Per a infants de més de 3 anys Preu: 8 euros. Socis de La Xarxa, 6 eurosOrganitza: La Xarxa, Ajuntament de Sant Cugat

12 h Teatre la UnióEspectacle infantil. 'La fera ferotge'A càrrec de Metromàtic Teatre Preu: Infants, 5 euros. Adults, 7 eurosOrganitza: La Unió Santcugatenca


16 h Carrers i places de Sant CugatTria la teva música... Africana

19.30 h Pl. de l’OmSorteig i premis música africanaOrg.: JM de Sant CugatCol·l.: Ajuntament de Sant Cugat

Torneig d’escacsArturo Pomar 2009

La Unió SantcugatencaTots els divendres del 16 d’octubre al 4 de desembreInscripcions: a la secretaria de La UnióOrg.: Club d’Escacs Sant Cugat, La Unió SantcugatencaCol·l.: Ajuntament de Sant Cugat

Curset de sardanes

Els dilluns, a partir del 5 d’octubreDe 20 a 22 h Hall del Teatre-AuditoriOrg.: Entitat Sardanista de Sant Cugat

Exposicions

Fins a l’11 d’octubreCasa de Cultura'Somnis itinerants'Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 27 d’octubrePl. d'Octavià'Ibers: la nostra civilització abans de Roma'Visites escolars: cita prèvia al telèfon 902 906 666

Visites guiades: dissabtes, diu-menges i festius, a les 12 i a les 18 hOrganitza: Fundació La Caixa

Fins al 30 d’octubreCasal de Joves TorreBlanca'Nens i nenes del carrer a la ciu-tat de Maputo'Org.: Fundació Main

Fins a l’1 de novembreMuseu de Sant Cugat. Monestir 'Francesc Cabanas Alibau. 100 anys'Visita guiada cada diumenge, a les 12 hOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.


El Taller Triangle clou els actes de celebració del seu 25è aniversari

Art _Pàg. 46

Agenda _Pàg. 52diaridesantcugat.cat/agenda

Cultura44 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 28 | Esports_ 34 | Cultura | Passatemps_ 54

TEATRE ‘ EXITUS’ 9 D’OCTUBREa les 22 h, al Teatre la Unió


PINTURA. Els quadres de Francesc Cabanas i Ali-bau (Barcelona, 1909 - Sant Cugat, 1985) no deixen indife-rent. Amb una pintura en què el color és el protagonista, de pinzellada viva i intensa, l’ar-tista va aconseguir ser profeta a la seva terra i va captivar els santcugatencs i les santcuga-tenques en vida a través de la seva obra. I ho continua fent ara, amb la mostra retrospec-tiva que acull la Sala Capitular del Museu del Monestir, orga-nitzada amb motiu del cente-nari del seu naixement.

Francesc Cabanas i Ali-bau. 100 anys reuneix fins a 25 obres del pintor, exposades de forma cronològica, que van des del 1939, quan tendia a la figuració, fins als anys 80, en què s’aprecia que l’artista es va decantar per un estil més

La ciutat celebra el centenari del naixement de Francesc Cabanas

Evolució. El Museu de Sant Cugat acull una mostra pictòrica retrospectiva de l’artista en què s’aprecien les diferents etapes del pintor, que tot i començar per un estil figuratiu es va acabar decantant per l’expressionisme

La Sala Capitular exposa fins a 25 obres del pintorL’exposició es podrà visitar fins a l’1 de novembre

El dia de la inauguració de la mostra. La Sala Capitular acull 25 obres de l’artista #LLUÍS LLEBOT

expressionista. La comissària de la mostra, Conxita Coll, va remarcar en la inauguració que l’obra de Cabanas destaca “pel seu gran sentit de la composició, i per utilitzar el color com a for-ça expressiva”. De la seva evolu-ció va explicar que en les obres dels seus inicis “utilitza més la sanguina i l’aquarel·la. Però és amb l’oli quan fa un gran salt i utilitza una pinzellada molt sol-ta, que el caracteritza”.

Del seu estil, Coll va apun-tar que “vivia per la pintura i es nota que era expressionista en aquest sentit, perquè expres-sa la seva manera d’estar en el món, on la pintura l’omple molt. És una obra molt vivenci-al, que comunica el seu goig per pintar i que ens motiva a veu-re les coses d’una altra mane-ra, ja sigui a través dels bode-gons o del paisatge, els temes que més tracta”.

L’acte inaugural, celebrat el dijous 1 d’octubre, va reunir més d’un centenar de persones, i va comptar, a més, amb la presèn-cia del tinent d’alcalde de Cul-tura, Xavier Escura, i la filla de l’artista, Rosa Maria Cabanas. Escura va destacar que l’artis-ta “va pintar sovint el Monestir de la ciutat”, tal com s’aprecia a la mostra, i va contribuir així a “difondre el patrimoni artís-tic de Sant Cugat”.

La mostra es podrà visitar fins a l’1 de novembre, en l’ho-

rari habitual del Museu, que, a més, ofereix una visita guia-da cada diumenge, a les dotze del migdia.

També al TeatreA banda de dedicar-se a la pintura, Francesc Cabanas, que forma part d’una de les sagues santcugatenques amb més membres dedicats a la cultura –el seu germà Miquel

era també pintor i en Joan, fotògraf– també va escriure diferents obres de teatre. Pre-cisament per retre un home-natge al seu vessant de dra-maturg, la companyia Fila Zero representarà al Teatre la Unió la seva obra La masia negra, el diumenge 25 d’octu-bre, a dos quarts de set de la tarda. Teresa Canas, la direc-tora del muntatge, explica que

serà una “lectura dramatit-zada”, dividida en tres actes. L’obra, publicada el 1964, se centra en una masia anome-nada can Sobregrau, que es troba envoltada de vinya i en què un estiuejant es fixa en una de les joves que hi viu. “És una història que podria haver passat a Sant Cugat o a qualsevol altre poble de l’èpo-ca”, destaca Canas. •

C. [email protected]

“És una obra molt vivencial, que comunica el seu goig per pintar i que ens motiva a veure les coses d’una altra manera”CONxITA COLLcomISSàRIA DE lA moSTRA


Publicitat | 45

“Jo estalvio un 3% en els meus rebuts més importants”

síBS Nòmina

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

SabadellAtlánticoEl valor de la confiança

“És senzill. Per això he domiciliat la meva nòmina a SabadellAtlántico. Perquè la seva filosofia és la del sí o sí.”

Sí a zero comissions d’administració i manteniment.

Sí a targetes de crèdit i dèbit gratuïtes.

Sí a reintegraments gratuïts amb targeta de dèbit en més de 32.000 caixers ServiRed, per a disposicions per un import igual o superior a 60 euros*.

Sí a la devolució del 3% dels meus rebuts de gas,

Informi-se’n trucant al 902 686 692, entri awww.amblanominasi.com o vagi amb la seva nòmina a qualsevol de les nostres oficines.

gratuïtament de fer totes les gestions.

*Per un import inferior, s’aplicarà un 1% sobre l’import de l’operació (mínim 0,60 euros). En caixers de Banc Sabadell, disposicions gratis per a qualsevol import.

Requisits: import de la nòmina superior a 700 euros i domiciliació d’un mínim de tres

Oferta vàlida per a nòmines domiciliades per primera vegada a les entitats del grup Banc Sabadell a partir del 20 d’abril de 2009.

RB

E n

úm. 2

61

3/0

9

Dº de S. Cugat 256x325.indd 1 10/09/09 10:53




aniverSari. El Taller Triangle va posar el punt i final, amb una festa a la Casa de Cultura, als cinc mesos d’activitats que han programat per cele-brar els 25 anys de la fun-dació de l’entitat. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Reco-der, va assistir a l’acte de celebració i va destacar la tasca del Taller Triangle en benefici dels nens i nenes de la ciutat. L’acte es va orga-nitzar el dijous 1 d’octubre, al vespre.

Unes 100 persones van participar en aquesta últi-ma activitat de celebració del quart de segle de l’esco-la d’art. La santcugatenca

Marta Alemany va ser l’en-carregada d’oferir un espec-tacle de llums i ombres per a tots els assistents. A més, durant la festa es va oferir una projecció d’imatges retrospectives del taller.

D’altra banda, quan es va fer el primer acte de celebra-ció dels 25 anys, l’entitat va prometre que confeccionaria un petit desplegable sobre la història de l’escola. Doncs, ha complert, i durant la festa de clausura de les activitats es va repartir un desplegable a cada assistent. L’acompa-nyament musical no va fal-tar-hi durant tota la tarda, però els autèntics protago-nistes van ser els alumnes.

El Taller Triangle posa el punt i final als actes de celebració dels seus 25 anys

els assistents van visitar diverses exposicions del taller #PAULA BELIL

Tant els alumnes antics com els actuals no es van voler perdre la festa de la seva escola d’art.

Durant els 25 anys d’his-tòria, un total de 2.000 nens i nenes han passat per les mans dels professors del Taller Tri-angle. Ara, es troben en un bon moment i l’assistència als cursos augmenta any rere any. L’alcalde Recoder va donar les gràcies a tota la gent que ha col·laborat amb el Taller Triangle durant la seva història i va destacar la tasca que fa l’escola per pro-mocionar i potenciar la crea-tivitat artística entre els més menuts de Sant Cugat.

_B. Bella

assistència. Unes 100 persones, la majoria antics alumnes i actuals, van participar en la festa

El cicle Cinema d’Autor ofereix ‘El frasco’

Darío Grandinetti #CEDIDA

Darío Grandinetti i Leticia Brédice. La pel·lícula va estar guardonada amb el Premi Espiga de Plata i el Premi del Públic a la Setmana Internaci-onal de Cinema de Valladolid del 2008.

La projecció serà dijous vinent, 15 d’octubre, en dues

Cinema. El cicle Cinema d’Autor portarà a Cinesa Sant Cugat El frasco (2008) una pel·lícula argentina diri-gida per Alberto Lecchi, que narra la història d’un con-

ductor de l’argentina més rural que ha de lliurar un flas-có amb un contingut que des-coneix i que li entrega la pro-fessora del poble perquè el por-ti a un laboratori.

Una comèdia sobre l’amor i la soledat, amb alguns tocs d’humor, protagonitzada per

sessions, a dos quarts de vuit del vespre i a les deu de la nit.

La següent cita amb el cicle serà el 22 d’octubre amb la pel·-lícula Mongol, que tracta la història de Genghis Khan, fundador del primer imperi mongol. •

Redacció[email protected]

arTel pintor adolf, mes-tre a Pou d’artEl taller i galeria Pou d’Art, situat al carrer Balmes, ofe-reix un taller de pintura en horari de tarda, cada dimarts, de 17.30 a 19.30 h, i a càr-rec del pintor Adolf. Els inte-ressats poden adreçar-se al taller o consultar la web www.poudart.com

arTvisita a la mostra de romà vallèsCanals Galeria d’Art ofe-reix una visita guiada a la mostra de Romà Vallès, el diumenge 11, a la una del migdia.

TeaTre‘eXiTUS’, Una ParÒDia De La mOrT9 D’OCTUBRE22 h, al Teatre la Unió

La Unió acull aquest muntat-ge de la companyia Titzina, en què els personatges s’en-frontaran amb la mort des de diferents perspectives. La sala d’Anselm Clavé enceta així la temporada.

vitralls



Literatura. Una quarante-na de persones van assistir a la lectura de les novel·les de Monika Zgustova a càr-rec de l’actor Jordi Boixa-deras i la mateixa autora.

La Biblioteca del Mil·-lenari es va convertir, el dimecres 30 de setembre, al vespre, en un teatre impro-visat, amb un públic que va gaudir amb l’emotivitat i els sentiments de les lec-tures. Boixaderas i Zgus-tova es van situar en un petit escenari, amb una taula il·luminada amb un

focus cap a ells, l’única font de llum de la sala.

La vetllada va començar amb la lectura d’un frag-ment de la novel·la La dona dels cents somriures, que relata tres històries sobre tres aspectes diferents de l’amor. A continuació, Zgus-tova i Boixaderas van reci-tar una part del llibre Men-ta fresca amb llimona, una novel·la ambientada a Pra-ga, ciutat natal de l’autora, durant la invasió soviètica l’any 1968. Una de les altres novel·les destacades de la nit va ser La dona silenciosa, que sense ser-ne una còpia exacta, és una biografia de la vida de l’àvia de l’escrip-tora. L’ambient acollidor i pròxim de la sala va acon-seguir crear entre els espec-tadors presents una sensa-ció de proximitat i d’emo-tivitat.

Segons la crítica, Monika Zgustova és l’hereva de la brillant tradició centreeu-ropea d’escriptors com Kaf-ka o Zweig.•

Jordi Boixaderas recita Monika Zgustova

Monika Zgustova i l’actor Jordi Boixaderas a l’acte. #LLUÍS LLEBOT

Bernat [email protected]

Èxit. La Biblioteca del Mil·lenari es va omplir per a l’acte

MúSiCa. Els cinemes Yelmo Sant Cugat projectaran dife-rents espectacles en directe al llarg d’aquest octubre. Concre-tament, un concert de Robbie Williams i l’òpera Simon Boc-canegra, de Giuseppe Verdi.Els cinemes, situats al Cen-tre Comercial Sant Cugat, començaran la iniciativa amb la retransmissió d’un concert de Robbie Williams, el 20 d’octubre, a les nou de la nit. L’espectacle del can-tant britànic inaugura una nova temporada del festival BBC Electric Proms, cele-brat a Londres. Les entrades es poden adquirir des del 9 d’octubre.

D’altra banda, els Cinemes Yelmo projectaran l’òpera de Giuseppe Verdi Simon Bocca-negra el dijous 29 d’octubre, a dos quarts de set de la tarda, en directe des del Teatro Mas-simo, de Palermo, Itàlia.

_C. Mercader

Òpera i Robbie Williams, en directe, a Yelmo Sant Cugat

robbie Williams #CEDIDA

Clavells

Sis anys abans que el meu pare, Francesc Cabanas Alibau, pintés aquest quadre, és quan començà la seva història:Era el 18 d’abril del 1962, dia del meu aniversa-

ri, tornava contenta de treballar, era un dia especial, feia 18 anys! Jo treballava de delineant a l’empresa ale-manya Maderas Ennoblecidas S.A. de Sant Cugat, l’any anterior havia viscut durant nou mesos a Heinsberg de Frankfurt, aprenent aquesta feina a més de l’idioma, per això havia fet molts amics i amigues, amb qui ens escrivíem.En arribar a casa vaig trobar la família una mica esve-rada, us explico per què: havia arribat un preciós ram de 18 roses vermelles (tantes com anys feia), amb una carta del meu amic alemany Ulrich.No m’ho podia creure, aquell ram tan preciós per a mi... Però si jo estava sorpresa, els pares encara més amb aquell “pretendent”. Ens preguntàvem com podi-en arribar unes roses tan fresques i gemmades des d’Alemanya, i és que a Sant Cugat encara érem molt de poble i això d’Interflora no ho coneixíem.Tot seguit, el meu pare pintà un quadre d’aquelles roses i el penjàrem en un lloc privilegiat de casa. Era divertit d’explicar l’anècdota a qui veia el quadre per primer cop. Més endavant, vaig conèixer el Carles, un noi de Sabadell (amb qui al cap d’uns anys em vaig casar). A ell no li feia gens de gràcia veure a casa el quadre de les 18 roses, no hi havia manera, no congeniaven, per això es despenjà i al seu lloc hi posàrem un paisatge i tots contents! El cas és que un dia, inesperadament, els meus pares el van vendre, segons va dir la meva mare, “per evitar-nos discussions”. Suposo que una mica de remordiment devia tenir en Carles, perquè per Interflora van arribar aquests cla-vells, ell estava fent la mili a Cadis, no tenia prou diners per comprar roses, però la carta adjunta valia per a mi com un tresor. El pare naturalment el va pin-tar i aquí el tenim, recordant-me quan el miro aquesta història. •

Història d’un quadreRoSa M. CaBanaS

‘Oli sobre tela’, 73 x 60 cm #CEDIDA

FranCeSC CaBanaS aLiBau



Primer a la catedral, després al Monestir...!

E l rasclet, eina que dóna un darrer toc a la terra de conreu, m’esdevé imatge per anar aixecant la mirada dels documents episcopals del XIV, però encara trobo ratlles gens insignificants,

aclarint-nos un tros més d’història. El 1329 el bisbe autoritza l’abat a edificar una capella dedicada al Corpus per a l’adoració pública de l’eucaristia: la primera, per a la catedral, la segona, per al Monestir! On era? Al lloc ja previst, diu l’abat, assequible al poble, diu el bisbe. Les obres de la nova església a punt de cloure’s (si mai ho han estat!): diria que el millor llibre sobre el Monestir, amb poca palla i ben documentat: el de l’arquitecte Jordi Ambròs, sense els fums d’altres... Nova església iniciada al XII, també de tres naus, més gran, que comporta anys d’obres i canvis d’estil: romànic, transició, gòtic, i l’afegit de capelles laterals, com gairebé arreu. Afegit, que ultra la moda, serveix de contrafort: intentant aturar els moviments deguts al fetge de vaca o argilós del nostre sòl. Aquest Monestir sempre ha ballat, i ens l’ha fet ballar: mai quiet, segueix ballant! I el que la ballarem...

La capella destinada a Corpus era la primera, a mà dreta. Devoció creixent, a partir del XIII, viscuda més enllà de la missa i que trobarà en les processons del Corpus la màxima exaltació. L’eucaristia: primer reservada discretament per a malalts i impedits: on? Potser a l’armari que feia de sagristia, en una fornícula de l’absis major, en una capsa en forma de colom penjant sobre l’altar (menys probable). Ara, una capella per a la pública adoració! Capelles gòtiques, que a partir del XVII-XVIII les abarroquen, menjant-se la visió, en bona part, de l’original a través d’una mena de caixots, canviant estils i advocacions: la del Corpus passa a Santa Escolàstica! Sortim fora: veiem els finestrals, ben gòtics i ben deixats: un niu de colomassa! Quan hi posarem una mica de remei, almenys amb una mica de vidre? Passegem per sobre els caixots i contemplem algunes de les més belles claus de volta!Tan segurs n’estem? Als peus de la capella: una sepultura! Ara, imperceptible pel nou enrajolat, però, fins a les darreries de la vida monàstica anomenada “la de Corpus”: primer, per als confrares, després, per a qui convingui: metge, mestre de gramàtica, organista, parents, refugiats polítics... El capítol decideix el lloc de cada enterrament. A dojo: “Que s’enterri a la sepultura de Corpus de davant de Santa Escolàstica”. Nom sepulcral conservat, no la capella. Les formes de devoció van canviat: finalment, al XVIII, el sagrari endinsat en el retaule de l’altar major... Però la sepultura segueix i plena de despulles! Petita dada històrica! Ni una engruna en podem llançar. I el que no sabem! Almenys alguns...•

de lluny i de propPErE ViVó[email protected]

Aquest Monestir sempre ha ballat, i ens l’ha fet ballar: mai quiet, segueix ballant! I el que la ballarem

MÚSICA. El centre de la ciu-tat s’omplirà de ritmes afri-cans el diumenge 18 d’octu-bre al llarg de tota la tarda. I és que Joventuts Musicals de Sant Cugat ha organitzat en la quarta edició del Tria la teva música fins a sis con-certs de diferents grups que tocaran música africana.

Els grups actuaran des de les quatre de la tarda i fins a les set del vespre, a la plaça de Magí Bartralot, al carrer de Santiago Rusiñol, a la plaça d’Octavià, a la plaça de Sant Pere, a la plaça de Doctor Gal-tés i a la plaça del Rei.

El president de Joventuts Musicals a la ciutat, Martí Marín, destaca que enguany el Tria ha canviat de format per convertir-se en una festa més participativa. L’entitat facilitarà unes butlletes en què marcarà l’assistència a cada actuació. Qui segueixi el recorregut complet, és a dir, els sis concerts, podrà T riar l ’actuació que més li hagi agradat i rebrà a canvi un regal relacionat amb la música i entrarà en el sorteig de vals de restaurants a Sant Cugat. Marín explica que “l’objectiu final és que la música surti al carrer i que el públic s’hi impliqui”.

Els grups que actuaran són sis trios establerts a Catalunya, però que comp-ten amb membres africans i estan especialitzats en músi-

ca de diferents països del continent, com Zimbabwe, Moçambic, Mali o Cap Verd, entre d’altres.

Un dels punts forts de la jornada serà l’actuació final, en què els sis grups tocaran plegats a dos quarts de vuit del vespre, a la plaça de l’Om. “Serà una sessió de ritmes i percussions africans impro-visada”, apunta Marín.

Marín espera que el Tria la teva música es conver-teixi en una jornada anu-

al de música al carrer, i que segueixi cada any un eix temàtic diferent.

Projecte a MalawiTria la teva música servi-rà, a més, perquè les Joven-tuts Musicals de Sant Cugat, donin a conèixer el projec-te que l’entitat ha engegat a Malawi, a través del qual donen orientació musical professional a joves del país i incentiven l’escolaritat dels infants. •


Els ritmes africans envaeixen els carrers de Sant Cugat

Esdeveniment. Joventuts Musicals organitza ‘Tria la teva música’, una jornada de concerts al centre de la ciutat que se celebrarà el 18 d’octubre

Fins a sis grups d’estil africà participen en el ‘Tria la teva música’ #CEDIDA

El paisatge des de l’aire, a l’Escola d’Art

Imatge de la mostra #P. BELIL

MoSTrA. L’Escola d’Art de Sant Cugat (Casa Mònaco) ofereix al públic una exposi-ció de l’alumna Maite Vela, Ríos de tinta, en què els paisat-ges a vista d’ocell són els pro-tagonistes. La mostra ofereix a l’espectador una mirada dife-rent a l’habitual, ja que l’artis-ta ha optat per reflectir la terra des del cel a través d’oli sobre paper amb volum, que imita la naturalesa, marcada per les muntanyes, els rius, els camins o la costa. “La terra des de l’ai-re. La vista des de la finestre- _redacció

Exposició. Maite Vela exposa a la Casa Mònaco

ta d’un avió et permet veure un paisatge abstracte que sempre ha estat davant dels nostres ulls, normalment no ho veiem així, però sempre ha estat evident”, explica Vela. La mostra es podrà visitar fins al 30 d’octubre.

“L’objectiu final és que la música surti al carrer i que el públic s’hi impliqui”MArTÍ MArÍN PRESIDENT DE JOVENTUTS MUSICALS



Un museu a la Rioja

Agoncillo és un petit poble de la Rioja proper a Logronyo que té mil habitants, un castellet medi-eval restaurat, evidentment està envoltat de vinyes i compta amb un accés directe des de l’au-

topista del nord. Aquest estiu, un article d’opinió escrit en un diari de llarga tirada destacava la presència d’una bona col·lecció d’art contemporani instal·lada en aquesta població. Casualment aquells dies viatjàvem per la zona i vam poder visitar l’edifici que acull el Museu Würth la Rioja, on s’exposen obres de l’art internacional d’avant-guarda dels segles XX i XXI, procedents del fons artístic de la col·lecció del mateix nom. El més sorprenent és la ubicació del museu, instal·lat com en una mena d’oasi cul-tural enmig del polígon industrial d’El Sequero, que, com en tantes altres ciutats, és als límits de la població. De fet el centre artístic és al costat d’un centre logístic de l’em-presa Würth i compta amb equipaments d’oficines, un auditori i altres coses. La construcció s’integra perfecta-ment en l’àmplia zona i la relació entre el museu i les naus industrials es percep en la continuïtat visual. Tan sols quan som a prop es posa en evidència l’estètica del seu disseny exterior, la transparència de l’estructura i l’en-torn enjardinat per on es distribueixen excel·lents escul-tures. L’espai interior és diàfan i destaca per la lluminosi-tat que prové de la coberta modular de vidre on s’han apli-cat innovacions tècniques d’última hora. Tot aquest espai unitari permet visualitzar-ho i relacionar-nos còmoda-ment amb l’obra escultòrica i pictòrica contemporània tant abstracta com figurativa, que inclou un munt d’artis-tes coneguts. L’interès es troba en la coherència concep-tual pel que fa a la relació entre la indústria moderna i l’art de la seva època. •

crítica d’artIMMA [email protected]

Manolo Valdés. ‘Lillie’, 2006 #CEDIDA

MUSeU wüRt La RiojaLLOC: aGoNCiLLo

MÚSiCa. Tot és a punt per-què comenci la tercera edició a la ciutat del Campus Rock, l’escola itinerant de pop rock adreçada a joves d’entre 15 i 30 anys. El curs s’impartirà a Sant Cugat, a la Casa de Cultura, i començarà el 30 d’octubre fins a l’1 de novembre. La inaugu-ració, però, tindrà lloc al Cen-tro Popular Andaluz, amb un concert obert a tothom a càr-

rec dels professors, el dia 29, a les deu de la nit.

El Campus Rock va adreçat a joves amb coneixements musi-cals previs que vulguin conèi-xer amb més profunditat com funciona el món musical, des de la composició fins a la grava-ció, a través de diferents tallers, classes magistrals, conferències i actuacions. Entre els professors del Campus Rock d’enguany hi ha diferents músics, com Joan Pau Chaves, membre d’Els Pets, Toni Xuclà, de Menaix a Truà,

Jimmy Piñol, de Lax’n’Busto, o Roger Mas i Ernesto Briceño, entre d’altres. Les inscripcions per al curs, que disposa de trenta places, es poden fer a través de la web www.campu-rock.com fins a dos dies abans del seu inici. Els residents a Sant Cugat tenen un descompte en el preu.

Els eixos del cursEn la presentació del curs hi van assistir la regidora d’Edu-cació i Joventut , Esther Salat, els músics Toni Xuclà i Jim-

my Piñol, i la responsable de l’àrea de Formació de la SGAE a Catalunya, Imma Romero. Xuclà ha destacat del progra-ma l’homenatge que s’oferirà al moviment de la nova cançó, amb versions rockeres de dos temes i el taller Rock & Classics, a càr-rec d’Ernesto Briceño.

Romero ha assenyalat que “a través del Campus Rock, els joves que hi participin podran gravar una cançó de forma professional”. Pel que fa al can-vi d’ubicació del Campus, que l’any passat es va celebrar al Casal de Joves TorreBlanca, Salat va apuntar que es deu al fet que aquest equipament “no està habilitat per poder acollir ni concerts ni assajos de músi-ca amplificada”.

El curs arribarà al seu punt i final amb un concert de cloen-da a càrrec dels alumnes l’1 de novembre, a les 19 h, a la plaça del Rei. En cas de pluja se celebraria al Centro Popular Andaluz.

El Campus Rock és una esco-la itinerant especialitzada en el pop-rock i la música popu-lar contemporània. Va ser cre-at pels músics Toni Xuclà, Cris Juanico i Jimmy Piñol l’any 2000. A Sant Cugat està orga-nitzat en col·laboració amb l’Ajuntament.•

jimmy Piño, imma Romer, esther Salat i toni Xuclà en l’acte de presentació el dimecres 7 d’octubre #ARTUR RIBERA


Tot a punt per a la tercera edició del Campus Rock

Docència. Les classes del curs musical tindran lloc a la Casa de Cultura del 30 d’octubre a l’1 de novembre. Roger Mas i Ernesto Briceño són alguns dels professors

aRtS eSCÈNiQUeS. En el marc d’activitats complementàries que organitza el Teatre-Audi-tori, el cafè d’aquest equipa-ment va acollir el dimarts 6 d’octubre un col·loqui presen-tat pel crític d’arts escèniques Eduard Jener al voltant de Shakespeare en general, però especialment sobre Ricard II i Hamlet, els dos muntatges que es podran veure aviat a la ciu-tat. En la xerrada hi van par-ticipar l’actriu santcugaten-ca Carme González i l’actor Manel Barceló –que formen par de l’equip de Ricard II, diri-git per Carme Portaceli i pre-vist per al 18 de desembre– i els actors Ramon Vila i el també

santcugatenc Carles Martínez –que actuaran a Hamlet, el 16 d’octubre, sota les ordres d’Ori-ol Broggi.

Més d’una trentena de perso-nes van seguir l’acte, en què els actors van remarcar la vigèn-cia dels textos del dramaturg anglès i la seva capacitat per transmetre l’essència huma-na, a través del vers. “A la gent li fascina que les coses que explica estiguin vigents al segle XXI”, va assegurar Barceló, que tam-bé va destacar que Shakespe-are “permet que els seus per-sonatges sempre s’expliquin, fins i tot a Ricard II, que és dels ‘dolents’”. Per la seva banda, Vila va remarcar que “formal-ment, és tan obert que permet qualsevol tipus de posada en escena”. De fet, tant el Ricard II com Hamlet que van presen-tar ofereixen un muntatge ori-ginal, ja que Broggi opta per un attrezzo especialment sen-zill, en què el pes recau en els actors, i Portaceli situa l’obra en un garatge “per demostrar que la política es fa moltes vegades d’amagat, com en un soterra-ni”, va explicar Barceló.•

‘Hamlet’ i ‘Ricard II’ fan reviure Shakespeare

Barceló, González, jener i Martínez en la xerrada #PAULA BELIL


teatre. Les dues obres es representaran properament a la ciutat



Parada i fonda (III)

A la regió FRIÜL-VENÈCIA JÚLIA hem de seguir amb la gastronomia d’aquesta regió. Una cuina amb moltes influències culturals, amb plats típics com ara la brovada, nap fermentat, servit amb muset, una

salsa lleugerament picant; el brodetto, una sopa de peix variat; els gnocchi (nyoquis, elaborats amb patata, carbassa o pa); els cialzons (un híbrid entre el ravioli i el nyoqui amb tot tipus de farcit, des de formatge fins a xocolata); les botifarres i les bolliti (carns bullides), complementades amb polenta i cren (un rave silvestre) a la jota, d’origen jueu, una sopa espessa de mongetes i xucrut; a les zones de Carnia, amb regust a l’edat mitjana, podem menjar els riotznude (crestes de pasta farcides de formatge ricotta i peres); al poble de Cividale i als poblets de les ribes del riu Natisone tastarem, és obligat, unes postres molt típiques i per llepar-se’n els dits: la gubana, una massa farcida d’ametlles, panses, pinyons, taronja gebrada, mantega i licor dolç. Plats característics a Udine: podrem menjar el frico (una suculenta truita de formatge i patata), o uns tagliolini amb pernil de San Daniele); un plat enamorador de raviolis di formaggi di malga, trippe ed ortaggi crocanti (raviolis de formatge, tripa i verdures cruixents). Caminant per la regió de la MARCA I MOLISE: La seva cuina la trobem a ciutats com Perugia, on ens serviran un gustós risotto d’espàrrecs al mes de maig i amb tagliatelle amb pèsols i pernil al mes de novembre; a la ciutat de Perugia les pizzeries dominen arreu, però també un cridaner riso nero (arròs negre amb verdures a la graella i formatge brie); a la franciscana població d’Assís menjarem molt bé, on els estofats de conill són suculents, però ens seduiran les truites amb trufa. •

parlem de vipep [email protected]

Rosa Olmo exposa al restaurant El Mesón

ART. L’artista santcugaten-ca Rosa Olmo exposa al res-taurant El Mesón Figuració/Abstracció, una col·lecció que consta de 34 quadres d’oli sobre tela on apareixen repre-sentats diferents paisatges, des de fagedes fins a marines, en els quals cerca “calidesa i equilibri cromàtic”.

Olmo explica que se sent tan còmoda en l’estil abstrac-te com en el figuratiu i que es decanta per un o altre segons

el seu estat d’ànim. A l’hora de crear una obra, però, segueix un mateix mètode de treball, que consisteix a triar un paisat-ge, fer-li una fotografia i repre-sentar-lo al seu estudi. Aquesta és la tercera mostra individual de Rosa Olmo a Sant Cugat.

Figuració/Abstracció, que forma part del cicle de mos-tres que organitza Firart, estarà exposada fins al 30 de novembre.

_Redacció

Rosa Olmo el dia de la inauguració a El Mesón #PAULA BELIL

Pintura. La col·lecció ‘Figuració/Abstracció’ es podrà visitar fins al 30 de novembre

ART. Casadevall Art & Design, l’espai d’art situat al carrer de Villà, acollirà una exposició d’Eduardo Chillida des del 15 d’octubre fins al 28 de novem-bre. La mostra constarà de 21 gravats i diversos llibres del reconegut artista basc, com ara Más allá, amb poemes de Jorge Guillén, editat per Maegth el 1973, i que va for-mar part de l’exposició l’any 2007 a la Biblioteca Nacional

de Madrid. També s’exposarà el llibre San Juan de la Cruz, i es podrà adquirir el volum Sobre lo que no sé, en edició limitada i numerada.

Entre els gravats es podran veure peces emblemàtiques com Chicago, Amnistía Inter-nacional o Seúl.

Aquesta mostra està orga-nitzada en col·laboració amb el Museu Chillida-Leku.

L’espai d’art Casadevall està situat al carrer Villà #LLUÍS LLEBOT

_C. Mercader

Casadevall Art & Design inaugurarà una mostra d’Eduardo Chillida



Genètica

Ambient d’expectació abans de començar el concert que presenta Rosario, la filla petita del gitano cata-là Antonio González, el Pescaílla i de Lola Flores, la Faraona. El mot de la mare a partir de la cançó on

repetia “...vengo de tierras del Faraón” i el del seu pare per-què els clients d’un bar li feien cantar allò (que molts igno-ren per la edat): “sóc català i porto barretina, i el que em digui algo, li tallo la sardina...”. Genètica pura. La filla Rosario surt a l’escenari a partir d’una entrada brutal de so i llums, un rit-me rockanrolero pur, i ens diu Cómo me la maravillaría yo, un rap que la seva mare va crear quan aquesta paraula enca-ra no existia. Reacció desfermada del públic, al marge de qualsevol altra consideració estètica, per exemple, un nivell de so no apte per a un teatre i més apropiat per a la plaça de Catalunya de Barcelona, per dir alguna cosa, o unes fonts de fum laterals que semblen una mica suades. La realitat és aquí, força, poder, domini absolut de l’espai escènic, control de les reaccions de la gent, amb una mica de temor per part dels responsables del teatre que començaven a témer el pit-

jor i que, afortunadament, no va transcendir d’una manifes-tació d’identificació total entre l’artista i els espectadors. La genètica funciona i l’agraïment de l’artista passa per la mare, com comentava abans, i pel pare amb una rumba catalana que cantava el Pescaílla i, per tancar l’espectacle, No duda-ría, probablement una de les millors peces del repertori del seu germà Antonio. Pel mig, retrobament amb Manzanita i Por tu ausencia, i un homenatge sentit a Chico Novaro amb Algo contigo que traspassa el públic, o un Te quiero, te qui-ero estremidor que recupera Nino Bravo. Perquè són can-çons, la majoria, que Rosario ha fet seves de moltes que li han tocat la fibra durant la seva vida i que recupera i recrea a la seva manera en un disc gravat entre 2007 i 2008 i que, com-provem, molta gent l’escolta com si fos nou. Com Algo de mí de Camilo Sesto (que jo per ell no podia suportar) o el ten-dre El sitio de mi recreo del malaguanyat Antonio Vega. I una versió excel·lent de Cómo quieres que te quiera que desem-boca amb ¡Marcha, marcha!, que aixeca gairebé tothom de les butaques. Només queda rematar la feina, De mil colores, una versió bilingüe de Paraules d’amor de Joan Manuel Ser-rat per allò que som a la terra del seu pare i, com deia abans, No dudaría. Ni un minut menys ni un minut més. A part del so empastat i excessiu que no deixava escoltar les merave-lles del trompeta amb sordina, el grup d’intèrprets és molt bo, sobretot Ordóñez a la guitarra espanyola i les dues veus femenines. Rosario en sap molt i mereix l’èxit. Chapeu!•

crítica de músicaEDUARD [email protected]

La cantant Rosario en un moment de l’actuació #LLUÍS LLEBOT

ROSARIO. PARTE DE MÍ, Rosario González Flores: veu. Fernando Illan: baix i direcció musical. Dayan Abad: guitarra elèctrica. José Luís Ordóñez: guitarra espanyola. Ramón González: percussió. Francisco Ibáñez: trompeta. Vincenso Filippone: Bateria. Horacio Icasto: Teclats. Chonchi Heredia i Mª Teresa Pizarro: cors. LLOC: Teatre-Auditori de Sant Cugat.DAtA: 1 d’octubre.

Reacció desfermada del públic, al marge de qualsevol altra consideració estètica, per exemple, un nivell de so no apte per a un teatre

Jiggy obre el Mou-te Tardor amb el seu concert a La UnióCONCERT. El grup Jig-gy va obrir la tercera edició del cicle musi-cal Mou-te Tardor, organitzat per Cugat.cat en col·laboració amb l’Ajuntament, el divendres 2 d’octu-bre, amb una actua-ció al Teatre la Unió. El quintet, que té dos membres santcuga-tencs, va aplegar més d’un centenar de per-sones, que van gaudir amb el seu pop rock i amb els temes del seu EP (extended play) Amateur.La propera cita amb el Mou-te Tardor serà amb el grup de Cadaqués Ix!, d’estil indie rock català, el divendres 16 d’octu-bre, també al Teatre la Unió, a partir de les onze de la nit. •#FOTOGRAFIA: CUGAT.CAT

MúSICA. La coral L’Harmo-nia de Valldoreix ofereix el taller Musical per a joves, adreçat a joves majors de 16 anys que vulguin par-ticipar en un grup vocal. La data límit per forma-litzar la inscripció és el 10 d’octubre. Albert Santiago, director de la coral, dirigeix aquest projecte. Els alum-nes es prepararan en dife-rents modalitats, com en peces musicals de reperto-ri cinematogràfic o gospel, entre d’altres.

El taller té pensat ofe-rir un concert de final de curs, a més d’intercanvis amb grups vocals de l’en-torn. El curs començarà el 19 d’octubre i durarà vuit mesos, fins al 19 de juny del 2010. L’horari d’assaig és cada dilluns, de 19.45 a 20.45 h, al Casal de Cultu-ra de Valldoreix.

_Redacció

La coral L’Harmonia organitza un taller per a joves

Coral L’Harmonia #ARXIU



Agenda cultural

Dijous: 19.30 i 22.00 h. Cinema. El cicle Cinema d’Autor ens porta la pel·lícula Frasco, del director Alberto Lecchi.cinemes De sant cugat. pL. gAbriEL fErrAtEr

22.00 h. Concert. La nit dels cantautors, organitzada per l’Ajuntament de Sant Cugat, ens acostarà als músics de la nostra ciutat.casal De joves torreblancaAv. pLA DEL vinyEt, 81-85

Diumenge12.00 h. Visita. visita guiada a l’exposició Francesc Cabanas Alibau. 100 anys.museu De sant cugatofiCinA DE turiSmE

13.00 h. Visita. visita guiada a l’exposició de romà vallès a càrrec del mateix artista.canals galeria D’artCArrEr DE LA CrEu, 16

Dilluns10.00 h. Aplec. L’Aplec de la Salut ofereix jocs familiars, sardanes, recital de la coral L’Harmonia i un concurs de paelles.ermita De la salut De vallDoreix

Dimarts19.30 h. Literatura. grup de lectura i anàlisi de llibres. En aquesta ocasió, es tractarà la novel·la Un buen partido, de vikram Seth.biblioteca vall D’orSAnt ALbErt, S/n

Dimecres17.30 h. Conferència. Club 60 de Caixa terrassa organitza la xerrada L’Egipte faraònic: una civilització fascinant, a càrrec de marta villanueva, màster en egiptologiateatre la uniÓAnSELm CLAvé, 17

18.00 h. Taula rodona. taula rodona sobre L’experiència del càncer de mama: aspectes psicosocials, que anirà a càrrec d’Eva rodríguez, psicòloga, acompanyada per Eva Alonso, afectada de càncer de mama i voluntària testimonial.arxiu nacional De

catalunyajAumE i, 33-51

22.00 h. Debat. Quina és la realitat sobre el consum i coneixement de les drogues? realment són un problema per als i les joves de Sant Cugat o només és un mite? Aquestes preguntes i d’altres tindran resposta al fòrum-debat sobre els joves i les drogues.casal De joves torreblancaAv. pLA DEL vinyEt, 81-85

Dijous19.00 h. Visita. visita guiada a l’exposició de romà vallès a càrrec del mateix artista. canals galeria D’artCArrEr DE LA CrEu, 16

19.30 h. Literatura. Activitat on podrem parlar amb l’escriptor Enric Larreula de la seva novel·la editada en dos volums, La transformació i El sensenom.biblioteca vall D’orSAnt ALbErt, S/n

19.30 h. Conferència. El veterà periodista barceloní Lluís permanyer ofereix una ponència sobre l’Exposició universal del 1888 i l’Exposició internacional del 1929.arxiu nacional De catalunyajAumE i, 33-51

19.30 h. Opinió. miquel pairolí parlarà sobre 2000-2009, era això el segle XXI?biblioteca Del mil·lenariAv. pLA DEL vinyEt, S/n

19.30-22.00 h. Cinema. El cicle Cinema d’Autor ens porta la pel·lícula Frasco, del director Alberto Lecchi.cinemes De sant cugatpL. gAbriEL fErrAtEr

Propostes per a la setmana

Divendres16.30 h. Informació. taula informativa sobre les malalties mentals i sobre les associacions que treballen amb els malalts i familiars, amb motiu del Dia internacional de la Salut mental.pl. quatre cantons

22.00 h. Teatre. La unió Santcugatenca ofereix l’obra Exitus, que presenta quatre persones que s’enfronten amb la mort des de punts de vista molt diversos. preu: 12 euros.teatre la uniÓAnSELm CLAvé, 17

Dissabte10.30 h. Tast de vins. L’Associació de veïns de Ca n’Enric la miranda organitza un curs de tast de vins de nivell iii.casal De cultura De vallDoreixSAnt ALbErt, S/n

11.00 h. Visita. Entre copes a l’Eixample és una visita guiada per conèixer d’una manera original i diferent la ciutat. preu: 8 euros.plaça De barcelona

12.00 h. Visita. mira-sol teatre ofereix la visita teatralitzada pel monestir Deixeu parlar als capitells: ells ho saben tot, per conèixer com era la vida dels monjos al monestir de Sant Cugat.museu De sant cugatjArDinS DEL monEStir

21.30 h. Visita. visita guiada de nit al monestir per conèixer la vida quotidiana dels monjos benedictins a l’edat mitjana i gaudir d’una fantàstica visió nocturna del conjunt del monestir. preu: 15 euros.oficina De turismejArDinS DEL monEStir

per bernat bella puigdomènech [email protected]

Més activitats a: www.diaridesantcugat.cat/agenda

Sentit i sensibilitat

europa és patrimoni. Ciutats i pobles són font de

satisfacció visual i intel·lectual, i un recurs econòmic sustentat pel flux de visitants a la recerca de plaer estètic i cultural. El benestar que comporta desenvolupar la pròpia vida en un entorn agradable i harmoniós aporta veritable qualitat de vida. A Europa, el concepte de patrimoni ja fa molts anys que té un sentit globalitzador: el patrimoni que cal preservar són els entorns urbans i naturals transmesos pels avantpassats, i que tracen una fesomia pròpia. En definitiva, una identitat col·lectiva. Pel que fa a Sant Cugat, com a arreu del nostre país, la nostra salut patrimonial és bona, però amb perills greus i imminents. Tenim joies artístiques, però tenim, molt més enllà, un entorn arquitectònic anònim que remet a un passat rural immediat. I és això el que dóna personalitat a Sant Cugat, allò que el fa únic (com és única Barcelona, o París, o Dourdan, o Altafulla). Sant Cugat encara té, doncs, molt de patrimoni, i bo. I està a temps de preservar un conjunt urbà on allò que es respira és, encara, història. Calen lleis i normes urbanístiques, però sobretot calen la voluntat, la sensibilitat i l’exigència de la ciutadania en el seu conjunt. Sant Cugat té, ben cert, molt de patrimoni, i bo. I una ciutadania culta i orgullosa del seu passat. S’ha de notar! •[email protected]

lluÍs campins

finestra a la plaça



Terraza. Han passat 15 minuts des de les darreres imatges gravades per al programa Mientras usted duerme a l’interior de l’edifici infectat. A fora, una multitud encuriosida es congrega darrere de l’àrea acordonada per les forces especials. Els equips de televisió pressionen per saber què dimonis està passant... cinesa: DivEnDrEs -Dilluns: 16.00 - 17.50 H. Dilluns: 22.00 H. DimArts-Dijous: 16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.30 HsEssió golfA DissAbtE: 00.40 HtElèfon rEsErvEs: 902 33 32 31yelmo: DiEs 9-13-14-15: 17.00 - 18.50 - 20.35

- 22.40 H. DiEs 10-11-12: 15.50 - 17.40 - 19.30 - 21.15 - 22.55 HtElèfon rEsErvEs: 902 22 09 22

Si la CoSa funCiona. Director: Woody allen. boris Yellnikoff és un estrany misantrop de manhattan que coneix una ingènua i impressionant jove que ha marxat de casa. yelmo: DiEs 9-13-14-15: 16.45 - 18.45 - 20.40 - 22.50 H. DiEs 10-11-12: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 HtElèfon rEsErvEs: 902 22 09 22

loS SuStitutoS. Director: Jonathan mostow. amb: Bruce Willis, James Francis Ginty, michael o’Toole. Els agents de l’fbi investiguen el misteriós

assassinat d’un estudiant universitari relacionat amb l’home que va participar en la creació del fenomen high-tech dels substituts. yelmo: DiEs 9-13-14-15: 16.50 - 18.50 - 20.45 - 22.45 H. DiEs 10-11-12: 16.10 - 18.15 - 20.30 - 22.40 HtElèfon rEsErvEs: 902 22 09 22

¡El Soplón! Director: steven soderbergh. amb: matt Damon, melanie lynskey, scott Bakula. mentre mark Whitacre informa l’fbi de la conspiració de la seva empresa per fixar preus a escala multinacional,

es veu a si mateix aclamat com a heroi i objecte d’un ascens. yelmo: DiA 9: 22.40 H. DiA 10: 22.40 H. DiEs 11-12: 20.20 - 22.40 H. DiEs 13-14-15: 20.30 - 22.40 HtElèfon rEsErvEs: 902 22 09 22

El SECrEto dE SuS ojoS. Director: Juan José campanella. amb: Ricardo Darín, Guillermo Francella, Pablo Rago. benjamín Espósito ha treballat tota la seva vida com a empleat en un jutjat penal. Ara acaba de jubilar-se, i per ocupar les seves hores lliures decideix escriure una novel·la. cinesa: DivEnDrEs-Dilluns: 19.40 - 22.15 H. DimArts-Dijous: 16.20 - 19.10 - 22.00 HsEssió golfA DissAbtE: 00.50 H

tElèfon rEsErvEs: 902 33 32 31yelmo: DiEs 9-13-14-15: 17.30 - 20.00 - 22.30 H. DiEs 10-11-12: 17.50 - 20.20 - 22.45 HtElèfon rEsErvEs: 902 22 09 22

MalditoS baStardoS. Director: Quentin Tarantino. amb: Brad Pitt, cloris leachman, Diane Kruger. Durant l’ocupació alemanya de frança, shosanna Dreyfus presencia l’execució de la seva família a mans del coronel nazi Hans landa. cinesa: 22.00 HsEssió golfA DissAbtE: 00.45 HtElèfon rEsErvEs: 902 33 32 31yelmo: DiEs 9-10-11-12-13-14-15: 19.15 - 22.15 HtElèfon rEsErvEs: 902 22 09 22

diStriCt 9. Director: neill Blompkamp. amb: William allen young, Robert Hobbs, sharito copley. fa trenta anys que els alienígenes van contactar per primera vegada amb el planeta terra. yelmo: DiEs 11-12-13-14-15: 22.50 HtElèfon rEsErvEs: 902 22 09 22

ShortS: la piEdra MágiCa. Director: Robert Rodriguez. amb: Jimmy Bennett, Kat Dennings, Trevor Gagnon. A black falls totes les cases semblen iguals i tothom treballa per a black box unlimited Worlwide industries incorporated. Però un dia cau una pedra amb els colors de l’arc de sant martí i ho canvia tot. yelmo: DiEs 9-13-14-15: 17.30 H. DiEs 10-11-12: 15.50 - 17.30 HtElèfon rEsErvEs: 902 22 09 22

up. Directors: Pete Docter, Bob Peterson. Carl fredricksen, un venedor de globus de 78 anys, finalment aconsegueix portar a terme el somni de la seva vida en col·locar milers de globus dalt de casa seva i sortir volant rumb a Amèrica del sud. yelmo: DiEs 10-11-12: 15.55 HtElèfon rEsErvEs: 902 22 09 22

Cinema a Sant Cugat

EStrEna. g-forCE: liCEnCia para ESpiar 3d. Director: Hoyt yeatman. Equipats amb la darrera tecnologia en espionatge, uns experts cobais descobreixen que el destí del món és entre les seves potes. Els components d’aquest comando són Darwin, el líder disposat a triomfar peti qui peti; blaster, un expert en armes; juárez, una experta en arts marcials; mooch, un professional en missions de reconeixement, i un talp amb un olfacte privilegiat, speckles. cinesa: 16.00 - 18.00 - 20.00 HtElèfon rEsErvEs: 902 33 32 31yelmo: DiA 9: 17.00 - 18.00 - 19.00 - 20.00 - 20.55 - 22.00 - 22.50 H. DiA 10: 16.00 - 17.00 - 18.00 - 19.00 - 20.00 - 20.50 - 22.00 - 22.50 H. DiEs 11-12: 16.00 - 17.00 - 18.00 - 19.00 - 20.00 - 20.55 - 22.00 H. DiEs 13-14-15: 17.00 - 18.00 - 19.00 - 20.00 - 20.55 - 22.00 HtElèfon rEsErvEs: 902 22 09 22

ViCky El Vikingo. Director: michael Bully Herbig. amb: Jonas Hämmerle, Waldemar Kobus, nic Romm. Adaptació de la famosa sèrie d’animació vicky el vikingo. basada originalment en els llibres infantils de l’autor suec runer jonsson. un matí, la petita aldea víking de flake és assaltada pels malvats guerrers de sven el terrible, que segresten tots els nens… excepte vicky, fill del cap Halvar, que destaca per les seves brillants idees en els moments més difícils.cinesa: DivEnDrEs-Dilluns: 17.00 H tElèfon rEsErvEs: 902 33 32 31yelmo: DiA 9: 16.50 - 18.40 - 20.30 H. DiA 10: 16.05 - 18.10 - 20.20 H. DiEs 11-12: 16.05 - 18.10 H. DiEs 13-14-15: 16.50 - 18.40 HtElèfon rEsErvEs: 902 22 09 22

rEC 2. Directors: Jaume Balagueró, Paco Plaza. amb: manuela Velasco, leticia Dolera, Ferran

EStrEna. agora. Director: alejandro amenábar amb: Rachel Weisz, Rupert evans, Homayoun ershadicinesa: 16.30 - 19.15 - 22.00 H. sEssió golfA DissAbtE: 00.45 Hyelmo: DiEs 9-10-11-12-13-14-15: 17.00 - 19.45 - 22.30 H

Woody torna a casa

E l meu admiradíssim Woody Allen torna a Nova York (després de quatre pel·lícules rodades a Europa), amb una comèdia corrosiva i d’extrema actualitat (tot i sorgir de la reescriptura d’un guió

dels anys 70).Impregnada de l’humor negre més enginyós, Whatever Works (títol original) és una agradable comèdia original i desenfadada que reflecteix de nou l’extrema perplexitat de l’autor davant l’existència humana, la seva aparent fal-ta de sentit, la falta de valors a la societat..., però aques-ta vegada la seva reflexió es mostra tan desesperada com per parlar a l’espectador directament, a través de Lar-ry David, excel·lent actor que es mou amb increïble habi-litat dins el paper d’alter ego d’Allen; en aquesta ocasió, un personatge asocial, misantrop i antipàtic que, tot i els seus múltiples i suposats “defectes”, aconsegueix resul-tar interessant i simpàtic a l’espectador (o almenys a l’es-pectadora que signa l’article).Una comèdia intel·ligent i irreverent que, tot i manifes-tar com sempre pessimisme i una clara crítica existencial i social, transmet també grans dosis d’alegria, d’aquella que ja podríem anomenar “alegria alleniana”, carregada de la sempre contagiosa i peculiar passió vital de l’autor, que es converteix en atmosfera de les seves pel·lícules, i que converteix la reflexió cinematogràfica en una experi-ència agradable, lleugera i altament positiva. Ja ho vèiem a Melinda and Melinda (2004): la vida pot ser una comè-dia o un drama; depèn de la mirada. •

crítica de cinemaDiana [email protected]

la parella protagonista de la nova comèdia de Woody allen #CEDIDA

Si la CoSa funCiona (EuA, 2009). DirECtor: Woody allen. intèrPrEts: larry David, evan Rachel Wood, ed Begley Jr., Patricia clarkson, conleth Hill, michael mcKean. mÉs info: www.sonyclassics.com/whateverworks

g-forCE 3d16.00 - 18.00 - 20.00 Htots Els PúbliCs

ViCky El VikingoDivEnDrEs -Dilluns: 17.00 Htots Els PúbliCs

rEC 2Dv -Dl: 16.00 - 17.50 H. Dl: 22.00 HDt-Dj: 16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.30 HsEssió golfA DissAbtE: 00.40 H

agora16.30 - 19.15 - 22.00 HsEssió golfA DissAbtE: 00.45 HmAjors DE 13 AnYs

EL cINEMA DE cAsA tEvAP

Parking2 h gratis

CEDimarts dia

de l’espectadorCarnet d’estudiant

universitari

65 CARNETJOVE

Carnet mésgran de 65 anys

Accéssosminusvàlids

carnetjove

VA 1 2

Vendaanticipada

Sessionsnumerades

Pagament ambtargeta crèdit


54 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 28 | Esports_ 34 | Cultura_ 44 | Passatemps


receptaMARIA ÀNGELSQUADRAS

Passatemps

Serveis

Àries 21/3 al 20/4Al llarg d’aquests dies tindreu una mica de mala lluna, això pot derivar en uns nervis d’espant i en algun problema petit de comunicació, la sort és que teniu molt bones configuracions amb els amics.

Taure 21/4 al 20/5Les coses no us aniran malament, sobre-tot si tenim en compte que hi ha facilitat d’èxit en el treball i que tindreu uns dies molt sensuals. Per altra banda, heu d’anar amb compte amb el pare, últimament us observa molt i està sempre a la que salta.

Bessons 21/5 al 21/6Us comportareu molt delicadament i això està bé. En el camp de les amistats és pos-sible que hi trobeu algú que desitja tenir una aventura amb vosaltres, jo no en faria gaire cas, perquè l’únic que vol és sexe.

Cranc 22/6 al 22/7Estareu una mica de mal humor, no tindreu ganes de parlar amb ningú i l’ambient de molta gent us molestarà. Tot ve per uns aspectes astrològics que us afectaran aquests dies. Sort que us trobareu bé físicament.

Lleó 23/7 al 23/8Costarà molt fer-vos callar, és com si haguéssiu menjat llengua, sort que els temes de què parleu interessen i dins del mal no us fareu pesats. Per altra banda, al llarg d’aquests dies tindreu molta tendència a donar ordres.

Verge 24/8 al 23/9Aquests dies caureu en el pou de les manies, ja que per part de la gent que us envolta us trobareu analitzats, sobretot en l’aspecte físic. Per altra banda, heu de començar a moure la vostra vida cap a les coses que us agraden i aprendre de tot.

Balança 24/9 al 23/10Tindreu molta vitalitat i valentia, cosa que us convé, ja que últimament no heu tingut gaire bon rotllo al vostre voltant. Ara bé, heu de fer servir aquesta força per ajudar una mica, encara que sigui de manera simbòlica, algú que és fora.

Escorpí 24/10 al 22/11El que menys us convé aquests dies és viatjar, no és pas que hagueu de tenir cap accident, però teniu tendència a te-nir ensopegades, no us fareu mal, però us enfadareu molt perquè no us sortiran les coses com voldríeu.

Sagitari 23/11 al 21/12Costarà força que torneu a tenir l’opor-tunitat d’aquests dies, relacionada amb els diners i amb l’èxit de les coses que teniu ganes de fer. El més interessant és que es poden portar a terme alguna de les il·lusions del vostre cap.

Capricorn 22/11 al 20/1Aquests dies no seran gaire bons per a vosaltres, sobretot en el tema de la feina, ja que sentireu moltes pressions per part dels directius, i la gent que comparteix la feina amb vosaltres estarà molt esquerpa.

Aquari 21/1 al 19/2És una bona feina per a vosaltres la d’anar força amb els amics i amigues; us convé la marxa i esteu disposats a passar-ho bé. Ja us toca trencar el bloqueig i començar a estar oberts al món i de bon rotllo.

Peixos 20/2 al 20/3Teniu aspectes molt bons al llarg d’aquests dies, com ara en la feina, on és probable que us hi sentiu molt bé. A més, trencareu amb la mandra que us perseguia des de fa força temps.

Telèfons bàsics

Farmàcies

signesBRUIxot REBEL. [email protected]

A la paella se sofregeix el bacallà sense enfarinar, i al cap de deu o dotze minuts s’hi fa la samfaina completa. Segons el suc que fa el tomàquet de la samfaina, s’hi van afegint o no cullerades d’aigua.La samfaina és una mena de sofregit, però a mig coure. En oli o en llard s’hi sofregeix una mica de ceba tallada; abans d’enrossir-se, s’hi tiren pebrots verds o mig vermells, no gaires, en trossos de dos o tres centímetres; després de vuit minuts de coure’s, s’hi afegeixen trossos iguals d’albergínia, que abans haurem tingut a l’escorredora, amb una mica de sal, perquè tregui suc; després, a trossos, el tomàquet; quan no és temps d’albergínia, se suprimeix o se substitueix per carbassó.

Així com el sofregit es fa quasi sempre abans de tirar-hi la vianda, la samfaina es fa després, damunt de la vianda prèviament rostida. No hi ha necessitat de treure-la de l’atuell on s’ha rostit o sofregit.

Aquesta és la fórmula de la “samfaina completa”, però a voltes se suprimeix la ceba, altres l’albergínia, segons es dirà en els llocs corresponents.

Bacallà amb samfaina

INGREDIENTS PER A 6 PERSoNES:

De 200 a 300 g de ceba2 o 3 pebrots, segons midaUna albergínia mitjanaDe 150 a 400 g de tomàquet600 g de bacallà

ADF. S. CoNTRA INCENDIS: 93 589 80 80

AmBuLÀNCIES: 93 588 57 70

BomBERS GENERALITAT: 112

BomBERS RuBí: 93 697 60 80

CAP SANT CuGAT: 93 589 11 22(DIA I HoRA): 93 589 76 98

(uRGÈNCIES): 93 589 44 55

CAP VALLDoREIx93 583 74 00

HoSPITAL GENERAL CATALuNyA: 93 565 60 0093 565 60 20

moSSoS D’ESQuADRA: 088 / 93 583 50 00

PoLICIA muNICIPAL: 092 / 93 589 13 28

PoLICIA NACIoNAL:(DNI): 93 674 78 58(uRGÈNCIES):091

SANITAT RESPoN902 111 444

SíNDIC DE GREuGES93 565 70 10

uRGÈNCIES I EmERGÈNCIES SANITÀRIES 061

DíAZ-PuERToPg. Sant Magí, 50Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances

moRALESSanta Maria, 27Tel. 93 674 15 31. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances

CuLLELLPtge. Diputació, 6Tel. 93 674 03 64. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h

RIERA-RIVIEREDr. Murillo 1 / Sant JordiTel. 93 674 04 30. Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

SALAVERTSantiago Rusiñol, 38Tel. 93 674 06 45. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h

SANT CuGAT ToRRE BLANCARbla. del Celler, 97Tel. 93 674 77 49. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

BERINGuESAv. Lluís Companys, 46Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances.www.farmaciaberingues.com

FERRERESSanta Teresa, 40Tel. 93 675 33 44. Laborables, de 8 a 22 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

PARC CENTRALManel Farrés, 95Tel. 93 674 05 12. Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h

SERRET (mIRA-SoL)Pg. Baixador, 78Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h

ISERN (LA FLoRESTA)Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC)Tel. 93 674 18 63. Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14a h. No tanca per vacances

PINTo (VALLDoREIx)Església, 3Tel. 93 674 28 71. De 9 a 22 h, tot l’any. Obert

diumenges. No tanca per vacances

SANTIAGo (LES PLANES)Pg. Torrent, 1Tel. 93 674 92 51. Laborables, de 8.30 a 13.30 h i de 16.20 a 20 h. Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances

RuIZ DE BuSTILLoAv. Cerdanyola, 23Tel. 93 590 10 35. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

QuIRANTEPg. Olabarria, 50Tel. 93 675 33 11. Laborables, de 8 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

Per pau Vidal, AcpG

HoRITZoNTAL: 1. Fabricant que ja fa molts anys que va fer la revolució. Trident desmanegat / 2. El dallonses de la qüestió, en plena liquidació. Estrany escarni, dir que són velles / 3. Una d’un. Preciosos minerals que corren pels boscos. Transp. Metr. de Prov. / 4. Afegitó només per lletraferits. De cada un, com hauria de ser l’estat / 5. No resulta gaire suggerent. O és una empresa o som tots / 6. Abocadors indiscriminats de cervesa. Un trosset de carxofa dins l’orxata / 7. Mal parit de padrí, que ets com un ocell! Si ets un ratolí no en podràs fugir / 8. Metall febril. I tan, que és pura, escrupolosa i sana! / 9. L’estat més aturat de la matèria. Quin mite, té cap i ales d’àliga i cos de lleó i camina d’esquena! / 10. Poc de poc. Parlant d’ocells: està fet un pispa, aquest. Poc de roc / 11. Cada quatre setmanes es llança pel tobogan. De l’accident ocorregut en ple cretaci / 12. A sota, res de res, hi duu el capellà cordobès. No se n’hi escapa ni una / 13. Unitat de llum a la brasa. Pesant tan poc no es farà mai gran. Sigui la fi de la catalèpsia.VERTICAL: 1. Parents dels inques que no van trobar mai el nord. Que exagerada, quan remena el plomall! / 2. Quadre de baix pressupost. Embolcall quitinós d’alguns insectes (no pas del pop ari). O sou el besavi o un argentí / 3. Encaminar a cop de batuta. Per comptes del barco s’estima més el navili / 4. Senyal que ha arribat el llop. Subdialecte valencià més adequat perquè el parli ella / 5. Dòlar excarcerat. Senyal que queda en el pa allà on en coure’l es tocava amb un altre. ONG desorganitzada / 6. De tots els triangles el més cançoner. Xerrar de pujada i de baixada / 7. A nivell de mig crani. El xuleta només en gasta mitja. Al final de la baixada / 8. Il·luminat per les muses de l’oxigen. Metall necessari per fer caramels / 9. Indica els anys sota zero. Refet segons les necessitats de la cuina col·lectiva / 10. Amfibi tan encantat que va al revés del món. Els misteris de les mengies xarbotades / 11. Aprofitar la vinya perquè faci ombra. Inici iniciàtic / 12. Marxa tan ràpidament que clava empentes bàrbarament. Quan frega amb les ungles és benvinguda.

mots encreuats

SoLuCIÓ:

Fes-te’nsubscriptor93 589 62 82diaridesantcugat.cat

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1INDUSTRIALE

2QUIDRANCIES

3UROBINSTMP

4EPILEGPROPI

5SUGSOCIETAT

6PIXANERSRX

7PARIDRATERA

8ORPURITANA

9MINERALUIRG

10PALALLARGR

11OVULLARAMIA

12SOTANAATENT

13ASAGRAMSIA

És del segle XI, va néixer com a fortalesa militar, té tres pisos, és “negra” i tots els santcugatencs en coneixen l’existència.Solució de la setmana anterior: La Mitja Marató de Sant cugat

si l’encertes...per G. Fàbregas

teixí

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12


Publicitat | 55

Club del Subscriptor Fes-te’n subscriptor ara per només 88 € l’any. Rebràs cada setmana el Diari a casa i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

DiarideSantCugat Per veure totes les ofertes o fer-te subscriptor, visita la nostra web: www.diaridesantcugat.cat

www.diaridesantcugat.cat/subscriptors


Salut

Diagnòstic personalitzat i posterior tractament tonificant, d’aprimament, anticel·lulític, etc.

Rbla. del Celler, 121

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 589 62 82)

Més ofertes! Restaurant Cuina San Telmo Sopar per a 3 persones, de dimarts a dijous Indústria, 27

Cinema Yelmo Entrades gratuïtes Via Augusta, 2-14

Restaurant Dehesa de Santa Maria Menú ibèric per a 2 persones Pl. Augusta, 3Benzina Benzinera Griful Descompte de 0,01 €/litre en benzina Presentant el carnet del club Av. de Rius i Taulet

Consulta’ns les condicions especials de tarifes i enviaments per a empreses i col·lectius. Tel. 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

Teatre · Novetat!

Hamletde William Shakespeare

Divendres 16 d’octubre,a les 21 h,al Teatre-Auditori Pl. Centre Cultural, s/n


Musical · Novetat!

Hansel i GretelLa Roda Produccions

Diumenge 18 d’octubre,a les 12 h,al Teatre-Auditori Pl. Centre Cultural, s/n


Restaurant

Sopar per a 2 persones, de dilluns a dimecres

Pl. Dr. Galtés, 5, loc. 8


Vídeo

1 hora d’autoria de vídeo a DVD totalment GRATIS!

Can Mates, 7

Obsequi per als subscriptors

Restaurant

Menú per a 2 persones,dissabte al migdia

Rambla del Celler, 125


Restaurant

Menú degustació i ‘mojito’ de dijous a dissabte nit

Lluís Companys, 36


Restaurant

Sopar per a 2 persones,de dimarts a divendres

Pla del Vinyet, local 10


Restaurant

Sopar per a 2 persones, de dilluns a dissabte

Pl. Pep Ventura, 3


Porta’ns un nou subscriptori et regalarem un dinar degustació de tapes i marisc, per a dues persones al restaurant TapiñasI un altre per al nou subscriptor!

Vine a la nostra redacció, al c/ Sant Antoni, 42,o truca’ns al 93 589 62 82

va malalta i el metge va reco-manar als meus pares que canviessin de clima. I la meva mare, el meu germà gran i jo vam venir a viure a Sant Cugat. A més, jo crec que ells ho enyoraven...

Veient la mostra, es desprèn que al seu pare li agradava sobretot pintar paisatges i bodegons.Sí, però no podia pintar qual-sevol paisatge. Una vegada

vam anar a Andalusia i li vaig insistir perquè agafés les pin-tures i pintés el paisatge, i finalment el vaig convèncer. Va fer uns quadres, però els va esborrar en arribar aquí. No se sentia integrat a Anda-lusia, i per pintar algun pai-satge necessitava sentir-se integrat, conèixer-lo molt i fer-se’l seu, entendre la terra i sentir-se arrelat. Si no, li era impossible.

El seu pare va tenir la sort de ser un pintor reconegut en vida. Molts santcugatencs li compraven quadres.Molta gent de Sant Cugat té els seus quadres perquè posa-va moltes facilitats de paga-ment. Si algú li agradava un quadre però no el podia pagar, deixava que se l’emportessin a casa i li paguessin de mica en mica. Ell estava encantat que la gent de Sant Cugat se’ls quedés i considerava que li valoraven el seu art. Va morir als 75 anys sentint-se estimat a Sant Cugat. De fet, el dia de la inauguració molta gent se m’apropava dient-me que tenia els seus quadres.

Va poder viure exclusiva-ment de la pintura? A partir dels anys setanta, abans no. Quan el meu ger-mà i jo ja érem grans i no calia que entressin més diners a casa, només va pintar i aques-ta és l’època més brillant, més expressionista. Encara que és una pintura intemporal. Canviava, però no hi ha eta-pes marcades. A mesura que es va fer madur, era més lliu-re i això es nota en els qua-dres, la pinzellada és més ràpida. El fet d’haver estat a la presó, a Madrid…, li va donar un enfocament dife-rent de la vida.

Gestoria

Assessoria fiscal i laboral

Comptabilitat

Impost de societats

GESTIÓ I CONFIANÇA Carrer Sant Medir, 35 - Tel. 93 589 22 [email protected]

Comptes anuals

Constitució i administració de finques

Lloguer i vendes

Serveis jurídics

“El meu pare va sortir de la presó gràcies al seu art”El seu pare va estar preso-ner a la Guerra Civil.Sí, a la guerra va fer de car-tògraf, però el van fer pre-soner com a roig els nacio-nals. Quan era a la presó de Los Barrios, prop de Cadis, els superiors li encarrega-ven sempre quadres i gràcies a això va estar menys temps a la presó del que li tocava, l’art el va ajudar a sortir de a presó. Sempre deia en bro-ma que quan va tenir tota

la família dels seus superiors pintada el van deixar sortir!

Quan va ser lliure va tornar a Barcelona, però després se’n va anar a viure a Madrid.El seu germà Miquel li va tro-bar una feina a Madrid, al Regi-miento de Automovilismo. Allà va haver de pintar murals a les carreteres d’Espanya i fer diferents encàrrecs, però sempre pintant. Tot i que no era lliure, podia pintar, i això

per ell ja era molt. A més, ana-va molt al Museo del Prado a conèixer com pintaven els grans mestres de la pintura. Tenim unes entrades de l’èpo-ca on consta que hi tenia entra-da lliure. Va aprendre molt dels pintors del museu només mirant els quadres.

Tot i això, va tornar a Sant Cugat. Sí, jo era petita i havia nascut a Madrid, però sempre esta-

l’Entrevista ROSA MARIA CABANAS, filla de Francesc Cabanas #TEXT: C. Mercader #FOTOGRAFIA: Ll. Llebot

DissabteMàx. 21º Mín. 18º

DiumengeMàx. 22º Mín. 16º

Subscriptorsel TempsGastronomia. Sopar per a dues persones de dimarts a divendres al restaurant Versió Original. Entra al sorteig trucant al número 93 590 86 00Club del Subscriptor_PÀG. 55

9.10.2009Sumari_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 6 | Lectors_PÀG. 16 | Opinió_PÀG. 18 | la Ciutat_PÀG. 22 | Economia_PÀG. 28 | Esports_PÀG. 34 | Cultura_PÀG. 44 | Passatemps_PÀG. 54

DiarideSantCugat

Què destacaria de l’estil del seu pare? Que tenia un estil únic, molt marcat i personal. Ell no feia res per vendre, no imitava ningú. Tot i tenir alguns pin-tors preferits, com Vayreda, no l’imitava mai. Feia el que li sortia de dins! Per això diuen que és una pintura expressi-onista.

Quants quadres calcula que va pintar el seu pare? Doncs, calculo que haurà pintat uns 2.000 quadres per-què va començar als 15 anys i va pintar fins als 75, més o menys. Sempre en tenia començat un de matí, i un de tarda, per aprofitar els dos tipus de llum. I era molt per-feccionista... Era un pintor al natural, havia d’anar al lloc mateix per fer els quadres. A vegades s’havia passat dies esperant un tipus concret de núvols per poder-los pintar i avançar el quadre.

Si hagués de triar un quadre d’ell, en té algun de preferit? No puc triar-ne cap de pre-ferit, m’és totalment impos-sible! N’hi ha alguns que m’agraden una mica menys, però dels que m’agraden, m’agraden molt! I ell tampoc no n’hagués pogut triar cap, perquè si no li agradaven, els esborrava.

Què significa per vostè aquesta exposició? Amb aquesta exposició la gent pot conèixer millor l’obra de Francesc Cabanas, aprofitant que és el seu cen-tenari. Ara, però, comprenc el meu pare que quan aca-bava una exposició estava molt feliç però esgotat! Ara m’ha passat el mateix! Tot i que val la pena. •

A la vida d’un artistaRosa Maria Cabanas (Madrid, 1944) és la filla del desaparegut pintor i dramaturg santcugatenc Francesc Cabanas i Ali-bau. Gràcies al seu pare reconeix que ha tingut accés al món de l’art des de ben petita. En aques-ta entrevista explica com era la vida amb un artis-ta allunyat d’excentri-citats, però sí meticu-lós i perfeccionista amb el seu treball. Francesc Cabanas va tenir una vida senzilla, però en constant relació amb l’art, no en va no va dei-xar de pintar mai. Totes les experiències que va viure van marcar la seva obra, que es caracterit-za per un ús expressio-nista del color, un color alegre i vibrant, tant en bodegons com en pai-satges. L’exposició serà fins a l’1 de novembre a la Sala Capitular del Claus-tre del Monestir.

La propostaCinema. El cicle Cinema d’Autor ens porta la pel·lícula El frasco (2008), del director Alberto Lecchi. Durada: 97 minuts.

Agenda Cultural_PÀG. 52

diari de sant cugat 780

Documents