Avui S'ENCENDRAN LES 18.000 BOMBETES QUE AQUEST NADAL IL·LUMINARAN ELS CARRERS DE LA CIUTAT PÀGINA 14

Divendres, 11 de desembre de 1998 US 4 CANTONS Núm. 266

Any VI

El "diari" de Sant Cugat 223 ptos.

La direcció de Correus es planteja mantenir

P oficina de la rambla de Can Mora SUMARI

Estratègies electorals eviten que IC i ERC

carreguin contra l'elecció de Jordi Menéndez

Pàgina?

Sant Cugat compta amb més de 500

places d'aparcament en zona blava

Pàgina 14

La Unió Santcugatenca

comença a preparar els actes del seu centenari

Pàgina 17

El cantaor Miguel Poveda omplirà de flamenc la Casa de

Cultura demà a la tarda Pàgina 38

Mísia, la veu més prestigiosa del món dels fados, cantarà aquest

vespre al Teatre-Auditori Pàgina 39

VAL en la

compra de por LLENYA

CARBÓ a la benzinera

£ Griful Oil, s L Serví! Ertadó

i z :

El col·lapse del servei impulsa la

direcció a buscar alternatives

La inauguració de la nova seu

es retarda fins a la primavera

V. acumulació de cartes per repartir és el major handicap del servei actual. FO TO: F 4C

Pàgina 21

Pujol dóna suport a la candidatura de Recoder

El president de la Generalitat va visitar dimecres el Centre Borja de la ciutat

Pàgina 7

Rama ha al·legat motius personals per justificar la dimissió. F: X. L.

Joan Rama deixa el sènior masculí de bàsquet de la UESC a mitja temporada

Pàgina 32

Tant si vostè és a casa com si no hi és... AUXVYD

continua vetllant per la seva llar

SISTEMES DE

SEGURETAT

Prestigi, Seguretat i Servei

SISTEMES DE SEGURETAT C3M«W:NIS COMOTKSiOtPIOlECDC

•

CATALONIA C E R À M I C

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris

VISITI LA MÉS GRAN

EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS

A DISSABTE

Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.

Tel. 93 580 15 00

• Banyeres d'hidromassatge

• Materials per a la construcció

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Griful Oil Servei Estació

Atractius descomptes en benzina

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de des­comptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

HÍPICA SEVERINO Passejades de cap

de setmana

Recolliu els vals per a una esplèndi­da passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb què podreu gaudir del paisatge de Collserola.

Consumicions gratuïtes

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consu­micions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

Examen visual gratuït

Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu fer-vos un examen visual gratuït i gaudir d'un 15% de descompte en ulleres de sol. Aprofiteu aquesta oportunitat

immillorable per revisar la vostra vista.

UiVIN Especialitat* només en IDIOMES I TRADUCCIONS ^0

Rius i Taulet 2. Pral. 1 • - Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Cursos d'idiomes gratuïts

Aviu en dia és gairebé imprescindi­ble saber parlar més d'un idioma. L' acadèmia d'idiomes WAY-IN ofe­reix a tots els subscriptors (o fami­liars) un curs d'un mes totalment gratuït. El subscriptor pot escollir entre anglès, francès o alemany. Cal passar a buscar el val a la redacció.

veterinos 1 Sessió gratuïta de

desparasitació interna Tots els subscriptors que tingueu ani­mals a casa, podeu gaudir d'un 10% de descompte en el servei de perru­queria canina i d'una sessió gratuïta de desparasitació per al vostres ani­mals. Ara és el moment de fèr-ho.

# • •« . f-„

Llaminadures de franc per a gossos

Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu recollir de manera gratuïta un assortit de galetes per a gossos en aquest establiment.

(l DERIVA EDITORIAL

75% de descompte en llibres

Tots els subscriptors podeu consultar el catàleg de títols de Deriva Editorial, i recollir vals per obtenir descomptes del 15% en adquirir-ne qualsevol d'ells.

Sessions golfes gratuïtes Vine a veure aquest dissabte a la nit La Màscara del Zorro, protagonit­

zada per l'actor de moda Antonio Banderas i Anthony Hopkins. Els subscriptors podeu venir a buscar les entrades, totalment de franc, a la redacció.

• / no oblideu que també hi han molts més establiments de la nostra ciutat que els hi ofereixen advantatges com laperruquerUJ

Taboada, la botiga de roba infantil Nens, Sant Cugat esports, perruqueria i centre de bellesa DÍS0n.J molts llocs més!

Vine a la redacció i informaíe 'n.

i^ÍFl'Jt^J^HFi

OS 4 CANTONS

^ ^ ^ ^ M El tema de la

hetmana Divendres. II deilestmlm de /VW

MM 3

gttgag

M e r c a t s

La vida marcada pel mercat Els mercats municipals ofereixen productes frescos i el tracte directe amb el client

La botiguera, la llum natural, el terra net i brut en poca esto­na, els crits, el futbol, la sèrie, la pel·lícula d'ahir a la nit, el sos­pitós mareig de la veïna, el Nadal, Tots Sants i Pasqua. L'ale­gria i la tristesa. Al mercat hi ha de tot. Però no tot es compra.

GLÒRIA FRANCOLÍ

A Sant Cugat hi ha un mercat municipal que fa 88 anys que existeix. La construcció del mer^ cat de Pere San va fer-se onze anys després que es compressin els terrenys, i no va ser fins l'any 1911 que van entregar-se les pri­meres parades. El de Torre Blan­ca, molt més nou, fa onze anys que va néixer a la nostra ciutat Dinàmica onzetiiaaa? Onze vega­des sí, perquè a les 11 normal­ment ja s'han fet unes 11 vegades les primeres 11.000 pessetes. Des de fa moltes vegades 11 anys hi ha famílies que han tingut para­da en algun dels mercats muni­cipals de Sant Cugat i, de la ma­nera com es presenten les coses, sembla que falten moltes vega­des 11 anys perquè aquestes ins­titucions plenes de vida conti-nuint oferint 11 vegades molta

qualitat i bons aliments.

La història

Segons pot llegir-se als docu­ments que es conserven a l'arxiu municipal de la ciutat, l'any que ve farà un segle que l'ajuntament de Sant Cugat va comprar els ter­renys on un temps més tard cons­truiria el mercat municipal. L'an­tiga església de Sant Pere d'Octavià, molt malmesa pel pas del temps, i després de ser refu­gi durant els conflictes bèl·lics, va ser el lloc escollit per edificar el mercat cobert que durant tant de temps els santcugatencs havien demanat.

Però sembla que el temps i el creixement no perdonen i mal­grat les obres i reformes que es fan a Pere San va ser imprescin­dible la construcció d'un mercat a un altre lloc. L'ajuntament treu a concurs públic la gestió del nou

E/s mercats van ser i són un impur tant lloc de trobada i de leumó des que i ati néixer i fm<, als nou/es- dies E: X. L.

mercat. Mercassa acaba invertint 169 milions de pessetes en la construcció d'aquest nou edifici. L'any 1987 s'inaugura el segon mercat de la ciutat. Passats tres anys d'esplendor, arriben les ma­les temporades. Tant per al mer­cat nou com per al reformat Pere

San. Però amb el pas del temps i el creixement de la ciutat la dinà­mica torna a reprendre a tots dos mercats, i ara sembla que no pu­gui parar. La tradició encara tira.

Els venedors són les cares més vistes d'aquests espais plens de productes. Però hi ha una impor­

tant part d'aquest teixit mercadal que es veu molt poc. Es tracta dels carregadors, dels encarregats de manteniment, de les persones que el netegen i de tots aquells que, canviant bombetes i arre­glant goteres, fan del mercat un bon lloc on comprar.

Vino Penedès ERMITA D'ESPIELLS

blanco 75 cl.

850 Foie gras

Ml CUIT DE CANARD

80 gr.

795 \&&"\ Salmón

noruego PRYCA 250 gr.

913

Vino Ampurdàn BLANC PESCADOR blanco 75 cl.

475

V Jamón ibérico bellota

NAVIDUL Por piezas, el Kg..

3.895 1^^ O^j^A0

4 Nueces de Califòrnia BORGES 750 gr.

359

Vino Crianza YLLERA

tinto 75 cl.

1.595

• Queso curado de oveja

FLOR DE ESGUEVA

mini Por piezas, el Kg..

1.685

Setmana ÏLS ÍCAIYTONS Divendres, 11 de desembre de 1998

Torre Blanca

Les noves instal·lacions del mercat atrauran més públic

Alguns dels botiguers no veuen clara aquesta inversió G. F.

El mercat de Torre Blanca és un mercat municipal molt nou i que, com a tal, ofereix també molts més serveis que els mercats munici­pals tradicionals. 1 li ha 58 llocs de venda, 13 locals comercials i un autoservei de 311 metres quadrats . En total, una superfície de 3.217 metres quadrats a la qual cal sumar l'espai que es guanyarà amb les reformes que s'estan fent i que acabaran el mes de juny de 1999.

"Un cop acabades les obres, els nostres clients tindran un nou mo­tiu per venir a comprar", explica Jaume Casanovas, president de la junta del mercat. Aquesta opinió, però, no la comparteixen altres co­

merciants del mercat. "Amb les botigues noves pot ser que hi hagi més competència i es perdran aparcaments", explica un dels bo­tiguers del mercat, Narciso Cres­po, qui, d'altra banda, valora molt positivament el fet que en un fu­tur proper s'instal·li calefacció i aire condicionat en la infraestruc-tura de l 'espai mercadal . En aquest sentit el president de la junta del mercat assegura: "L'al­calde va prometre la instal·lació dels aires freds i calents i també que canviaria el terra del mercat; nosaltres confiem en la seva pa­raula".

L'empresa que fa 3 mesos va guanyar el concurs pel qual l'a­jun tament cedia la gestió d'a­quests espais, Promotres, s'ha ad­

judicat durant cinquanta anys la concessió per gestionar un total de 1.000 metres quadrats distri­buïts en 15 botigues. Les petites, de 12 metres quadrats , valen 3.700.000 pessetes i les més grans surten al preu de 4,6 milions. Les obres inclouen també el canvi de lloc de la camera i de les càrre­gues, les quals s'estan traslladant sota terra. Segons explica Josep Maria Casas, de Promotres, "per ara ens trobem que les empreses interessades a vendre aquí són to­tes dels sector lúdic. La majoria de les empreses que han contac-tat amb nosaltres són bars". Onze anys enrere el creixement de la població i la renovació del mercat de Pere San no cobria la deman­da mercadal santcugatenca. Així

El mercat ofereix la qualitat dels productes frescos i molt diversos serveis. F: X. I..

Pere San

El futur del mercat, a debat entre assentadors, comerciants i ajuntament

Ledifici modernista està passant per un bon moment

va ser com des de l'ajuntament va impulsar-se l'obertura d'un al­tre mercat municipal. El dia de la inauguració el principal respon­sable de la ciutat l'any 1987, el so­cialista Oriol Nicolau, va explicar que una altra de les raons que va motivar la construcció d'aquest segon mercat a la ciutat era "mi­llorar les condicions de vida de tots els ciutadans", acostar els preus a aquells que no podien "ac­cedir a la qualitat de vida de la ciutat". Temps més tard, l'actual president de la junta del mercat, Jaume Casanovas, assegura que "qui posa el preu és el client" i que, per tant, "la gent que ve al Mercat de Torre Blanca paga la

qualitat dels productes que ad­quireix"

. La seva localització, entre la per-llongació del carrer Sant Medir i del Passeig Torre Blanca comporta un dels principals avantatges d'a­quest espai comercial: "Al centre de la ciutat està tot molt saturat. Aquí, en canvi, disposem de força espai i també oferim aparcament". Aquest mercat obre cada dia de vuit a dues del matí i totes les tar­des, menys les de dilluns, de 6 a 9 del vespre "per conservar la clientela", explica un dels fruiters. I continua: " Hem d'adaptar-nos a la dinàmica de la gent que ve a comprar perquè, al cap i a la fi, són ells qui manen".

G. F. - Sant Cagat -

El primer que es nota cami­nant pels passadissos del mer­cat de Pere San és un bon am­bien t , les ganes de t rebal lar d'uns i de comprar dels altres. La separació del peix per unes escales que baixen a la segona nau i cl fet que les fruiteries es­tiguin al mig de la primera plan­ta dóna coherència a la distribu­ció de l ' e spa i , q u e s 'acaba d'omplir amb Ics carnisseries, les pastisseries i les merceries. Mal­grat l'estretor, pot caminar-se amb tranquil·litat. "Kls problemes arri­ben quan els nostres clients han d'aparcar el cotxe", explica la pre­sidenta dels assentadors de Pere San, Lluïsa Girbau. Aquest és el mateix problema que es veu des de l'associació de veïns i comer­ciants del nucli antic i Coll Fava. Ramon Pros, president de l'Ate­neu, considera que "cal rees­tructurar el nucli antic perquè si­gui un lloc còmode per a tothom" i proposa ampliar les zones d'a-

Kl proper ple di l ajuntament donat a el \ i\ttplau a la reobertura de dos espais comercials del mercat. F.: X. L.

parcament de prop del centre lesa cada cop que es torna del l'estació". Aquest mateix regi-de salut. "Al CAP hi ha molt es­pai, està a dos minuts del nucli antic i al costat de la via ràpida de circumval·lació".

Manel Gabaldà, regidor de co­merç de l 'ajuntament, explica que "s'estan fent tràmits" per aquesta necessitat que es fa pa-

mercat amb 10 quilos de pata­tes, la carn de la setmana i el sabó de rentar els plats.

"Entre el carrer de la Creu i cl de la Torre es preveu construir un aparcament de 180 places, n'hi hauria un altre al centre, a tocar de Pere San, i potser un a

dor es mostra satisfet de la si­tuació actual del mercat: "Tres anys enrere el mercat va passar per una mala època, però en aquest moment funciona molt bé. S'estan fent petites remode-lacions i es preveu que amb el temps puguem rentar la cara al

mercat i remodelar la plaça". Aquesta volunta t de reforma també es valora i fins i tot s'am­plia des de l'Ateneu. Segons as­segura Pros, "avui Pere San no compleix la funció que ha de complir un mercat de ciutat, hau­ria de reformar-se de tal manera que oferís molts més serveis", i continua en la mateixa línia men­tre proposa "que es repensi si és viable que 1' edifici modernista tingui altres funcions, i així el centre de la ciutat es convertei­xi en un gran mercat"

Lluïsa Girbau, en defensa de les nombroses famílies que viuen del mercat, creu que "l'ajunta­ment no s'ha ni plantejat" que el mercat més antic de la ciutat pugui desaparèixer i s'empara en les reformes de 1990 i en les posteriors actuacions d'aquesta institució en aquest espai mer-catil: "Les continuades renova­cions de l 'ajutament al mercat fan pensar en una reestructura­ció de l'espai comercial però mai ene l t ancamen tde l'edifici". El debat està servit.

CENTRE DE LA IMATGE NQU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10 ±

FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

OFERTA: Per cada revelatge i còpies, et

jalarem una ampliació de | en rodets de 135mm

(el rodet tradicional) o unimn&i en APS.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor labo­ratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el

més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

J ^ j £ N 0 U E-MAIL: 2oomcentre@anit.es PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ELS/CANTONS Divendres, 11 de desembre de 1998 Setmana

L·ls mercats a l'aire lliure ofereixen mo/tt piodurtes que no es troben en el meiuit munn ipal i \\M I ARR<>\.\

Un dia al m e r c a t

Llevar-se d'hora, proveir la parada

i vendre molt són la dinàmica diària Mantenir les instal·lacions netes i ben cuidades és bàsic

G. E

De O3:00h. a 07:00h

3:00 La majoria dels bot iguers s'aixequen per anar a Merca­barna a com­prar i carregar els productes que vendran durant el dia. Ho fan els peixa ters, els carnissers i els venedors de flors.

5 :00 Es dirigeixen a Sant Cugat on començaran a muntar la parada.

6 : 0 0 Es lleven els botiguers que no han d'anar a Mercabarna fins al migdia.

7 : 0 0 Es col·loca el gènere i es prepara.la botiga per començar a vendre als clients més matiners. 8 : 0 0 S 'obre el mercat al pú blic. Co men-cen a venir per­so­nes que por­ten

bars, ma­res de fam lia, gent De 08:00h. a 14:00h.

14:00 Es neteja el mercat, que tot quedi en ordre. Es­

combrar , tirar les deixalles i arre­

glar la parade-ta, deixar-la a punt per a la tarda o l'en­demà. 1 4 : 3 0 Es

tanquen to­tes les portes

del recinte. 1 5 : 0 0 La majo­

ria dels venedors van a dinar. Els

fruiters ho fan a Mercabarna . Ells encara han de por tar els productes frescos a la parada del mercat. Els altres ho fan a casa seva o bé al bar del costat. 1 6 : 0 0 Els fruiters carreguen els pro­

ductes que abans han compra t .

P o r t e n ca ixes plenes de fruites verdures trans- De portades per carros de carregar amb ro­des, de gairebé dos metres d'alçada

1 7 : 0 0 Es va cap al mercat. Tothom torna a

preparar la parada per al torn de tarda. Di­lluns a la tar-

bé no s'hi cap. Moltíssima gent pensa que s'acosta el dia de fes­ta setmanal i cal tenir-ho tot a punt per què no ens manqui res. Cal tenir present que els dissab­tes a la tarda el recinte del mer­cat encara està obert. La majoria del públic de la tarda el formen persones que treballen durant el dia i que aprofiten les últimes hores del dia per fer la compra. Els dilluns a la tarda, dia de fes­ta, és el moment que els enca­rregats de manteniment del cen­tre aprofi ten per canviar les

bombetes foses o re­parar els des­

perfectes

que durant el dia té feina. 11 :00 Durant tot el matí es va venent però si és dilluns, dijous, divendres o dissabte, aquesta és l'hora en què comença a entrar més gent i ja no para el trànsit fins a l'hora de tancar. Es també l'hora en què els frui­ters ja tenen els pabellons de Mercabarna dedicats al seu pro­ducte. Durant el matí han venut el que havien comprat el dia abans a Mercabarna.

da és l'únic dia que els mer­cats munici pals fan fes­ta. 1 8 : 0 0 Es torna a obrir el mercat al pú­blic. A la tarda també hi ha mol ta feina. Si és cap de setmana gaire- ^ ® i9:00h.

15:00h. a 18:00h. més tardans i es comença a tan­car la paradeta. Es fa caixa per saber si ha estat un bon dia (hi ha parades que la caixa la fan dos cops al dia, al migdia i a última hora de la tarda). Quan ja no que­da ningú, es tanca el mercat.

2 2 : 0 0 El mercat es neteja i es deixa llest per al

dia següent . Du­rant la nit el mer­

cat t a m b é dorm, està can­sat de tot el dia. I sobretot d o r m e n els venedors i les

pe r sones q u e durant tot el dia

han donat vida. aire i activitat a l'edifici.

a 21:00h.

M e r c a t al c a r r e r

El nombre de paradetes ambulants es dispara en

els últims tres anys

cat de Torre Blanca, els d ime­cres, hi havia només sis para­des a fora. Actualment n'hi ha 20 i s e m b l a q u e t o t vag i a més" .

Els venedors que van de mer­cat a mercat recorrent tot el Vallès o fe re ixen t a m b é als santcugatencs la possibilitat de poder adquirir durant la set­mana aquells productes que és difícil trobar al mercat muni­cipal: roba de senyor, de sen­yora i de nen, roba interior i per a la casa...Com que s'acos­ta Nadal, també poden trobar-

s'hi parades de

G. F. - Sant Cugat -

Els dimecres i els dijous el mercat surt al c a r r e r . l n bon g rup d e parades a m b u l a n t s s'instal.len a les rodalies dels dos mercats per tal de fer més àmplia l'oferta i atraure tam­bé a més públic. Així el reco­rregut de les persones que nor­m a l m e n t v i s i t e n el m e r c a t entre se tmana "passen una es­tona més al voltant del recin­te . Malgrat el fred de l'hivern i la

calor de l ' e s t iu _ ... r

s e m b l a q u e Manel Gabaldà: "Els joguines i de bi-aques t t ipus de j u t e r i a . E s v e -venda, que es re- mercats defora SOTl Un nen flors i espè-munta als inicis ^ c i e s , a b r i c s i d e tos els mer - bon termòmetre del b u f a n d e s , b a -cats de la histò- rrets i bosses, tot ria, els mercats a funcionament del t i p u s d e c o m -l ' a i r e l l i u r e , # _ p l e m e n t s per a a t rauen , i molt . mercat municipal" la llar i les pef-Una bona prova sones. n ' é s l ' a u g m e n t ? ' f - Torre Blanca cont inuat de parades q u e es té mercat exterior el dimecres, m u n t e n al voltant dels mer­cats, tant el dimecres com el dijous. Aquest creixement és directament proporcional a la quantitat de públic que atreu el mercat. Segons explica Ma­nel Gaba ldà , regidor de co­merç de l 'ajuntament de Sant Cugat , els mercats exter iors són "un bon termòmetre del funcionament del mercat mu­n i c i p a l " i p o s a el s e g ü e n t exemple: "Als inicis del mer-

i el dijous es repeteix la histò­ria al centre de la ciutat quan, tot al llarg del carrer endava-llada, des de la plaça Pere San fins a la dels Quatre Cantons, i tot al llarg del carrer Major, s'hi instal·len les paradetes.El principal atractiu del mercat a l'aire lliure és el tracte amb la gent . L'ambient que es viu és fresc, sense massa formalismes i directe. El que queda de la tradició.

PELÜQUEROS Rambla Can Mora, 10

Tel. 93 589 57 85 Sant Cugat del Vallès

• PELUQUERIA - Especial Novias y Comuniones • ESTÈTICA - Limpieza de cutis

- Depilaciones - Manicura - Pedicura - Tinte y Permanente de pestanas - Tratamientos corporales - Tratamientos faciales - Maquillaje - Quiromasaje

Masaje - Aromaterapia • SAUNA - SOLÀRIUM

*22«. MASKOTA'4

VILLA, 5 - TEL. 93 675 01 52 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

Cursets especials per s especials per escoles.

Laborables de 9:00 a 20:00h. 38H»

Setmana ELS4CAIVrM>S Divendres, 11 de desembre de 1998

L ' e n q u e s t a

Reconvertiria el mercat vell en un centre de cultura?

tCwaat-El mercat vell, a la plaça Pere San, està construït a començaments de se­

gle i és de disseny netament modernista. Té una estructura molt bella, amb finestrals i murs d'obra vista i columnes i reixes de ferro forjat. El rellotge, malauradament fet malbé, és un dels més curiosos a causa de la seva esfe­ra romboïdal. És un edifici força atractiu i digne de ser cuidat i mimat. El mer­cat vell està al bell mig del poble i reclama urgentment una bona i acurada

restauració i adequació del seu espai. A això s» sumen altres problemes, com la jubilació més o menys pròxima de molts dels seus venedors i la degrada­ció de la plaça Pere San; però, què s'ha de fer amb el vell mercat? Alguns han parlat de reconvertir l'edifici per a altres equipaments, deixant per ob­soletes les seves instal·lacions; d'altres volen que sigui un mercat, com sem­pre. Però, què vol la gent que se'n faci? La pregunta resta a l'aire. / M. S.

MARIA JOSÉ LORENTE

44 ANYS MESTRESSA DE CASA

"S'ha de restaurar. Si cal, posar calefacció i refrigeració com han fet en altres mercats de Barce­lona i Cerdanyola, però conser­var-lo com a mercat. I abaixar una mica els preus no estaria malament."

MONTSERRAT PASTORET

46 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"S'hauria d'arreglar una mica i fer que continuï, sobretot per­què està al centre del poble i és el de tota la vida."

ARANTXA ESCUDERO

36 ANYS

MONITORA

"És necessari conservar-lo. Un mercat al mig del poble és una necessitat i el mercat nou que­da molt lluny d'alguns ciuta­dans."

NARCÍS OLEGUER

60 ANYS

JUBILAT

"S'hauria de restaurar o remo-delar, sobretot, la plaça Pere San, i conservar el mercat en actiu com a mercat del centre del poble."

M. DOLORS SOLÉ

49 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"Es podria modernitzar el seu interior i deixar-lo com a mercat A mi m'agrada molt més que el nou."

CARMEN FERRERI

70 ANYS

JUBILADA

"L'edifici és molt emblemàtic, però crec que s'hauria de mirar de restaurar i modernitzar con­servant-ne la seva funció origi­nal de mercat del poble."

ALBA GÓMEZ

23 ANYS

HOSTAL ERIA

"El mercat és necessari. L'altre està molt lluny i no és fàcil anar-hi; no tots tenim cotxe per anar a comprar."

MARIA ANDREU

61 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"El mercat vell necessita una restauració a fons, però el dei­xaria com a mercat. Més arre­glat i modernitzat per dintre, però sempre com a mercat."

LORENZA RINQUET

43 ANYS

HOSTALERIA

"Crec que hi ha altres edificis per posar-hi serveis culturals. El mercat vell el restauraria i adequaria, però el deixaria cpm a mercat."

CÈLIA RODRÍGUEZ

25 ANYS

GEÒGRAFA

"Cedifici s'ha de conservar i arreglar perquè és molt bell i val la pena, però sempre con­servant-ne la seva funció pri­mitiva de mercat del poble."

El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar

-p ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 I al costat de Mobil Center.

EIS4GWTONS

Política Divendres, 11 de desembre de IWS 7

P a r t i t s

Pujol defensa la candidatura de Recoder com a alcaldable CDC el proclamarà dijous com a 'primer candidat"

El diputat Lluís Recoder ha rebut aquesta setmana un altre suport de pes amb vista a la seva pròxima proclamació com a alcal­dable de CiU a l'alcaldia de Sant Cugat. Ha estat el president de la Generalitat, Jordi Pujol, qui en una visita dimecres al Centre Borja va definir Recoder com a "molt bon

candidat" i va apuntalar el seu raonament en la dilatada experiència política i l'empenta del dirigent de CDC. L'assemblea de Con­vergència designarà aquest dijous Recoder com a 'primer candidat' de CDC a la llista municipal, un eufemisme per precipitar el pacte municipal, segons la direcció local.

ALBKRT BALANZÀ

"Necessitem tant i tant que gent especialitzada investigui d'on som, d'on venim i on anem". Amb aquest missatge al llibre d'honor del Centre Borja, Pujol va com-patibilitzar la reflexió amb el su­port al futur candidat a l'alcaldia de Sant Cugat per CiU, Lluís Reco­der. Un suport més, i potser deci­siu, amb vista al desencallament del pacte municipal a Sant Cugat.

Pujol, com ja va expressar l'any passat quan va visitar l'Institut Le-onardo Da Vinci, no va limitar l'e-logi al nou cap visible de CiU, sinó que també va insistir en la vàlua personal i política de l'alcalde Joan Aymerich, de qui va dir que si ha­gués volgut continuar hauria tin­gut tot el seu suport. Sobre la proposta d'alguns di­

rigents per canviar consellers del Govern i per esgotar la legisla­tura fins al novembre, el presi­dent de la Generalitat va quali­

ficar de "fantasies" aquestes te­sis que propugnen el relleu d'An­toni Subirà (Indústria), Xavier Marimon (Agricultura), Antoni Comas (Benestar Social), Joan Maria Pujals (Cultura) o Xavier Hernàndez (Ensenyament), dels quals va valorar tasques com l'ar­ribada d'inversió estrangera, l'ac-tuació durant la pesta porcina, el model de benestar social per a altres comunitats i l'aplicació de la llei del català o de reforma de l'ensenyament.

P o l è m i c a

IC i ERC eviten la crítica contra Menéndez amb vista a un futur pacte El Consell Nacional ratificarà el candidat aquest dissabte

A. B.

- Sant Cagat -

La tempesta política que es viu al PSC arran de la proposta de la direcció nacional perquè Jordi Menéndez sigui el guan­yador de les primàries ha estat rebuda amb cautela a la resta de partits, si bé IC i ERC han estat els menys crítics amb la decisió que prendrà aquest dis­sabte el Consell Nacional dels socialistes. Els partits d'esque­rra treballen amb el compromís expressat per Menéndez durant la campanya electoral interna d'oferir a IC i ERC una nego­ciació per subscriure un "acord d'objectius comuns" amb vista a la configuració d'una majoria progressista a l'Ajuntament.

En aquest sentit, el coordina­dor d'Iniciativa-Verds, Francesc Godàs. ha cregut "lògica" l'op­ció de la direcció nacional per Menéndez aplicant la màxima "un home, un vot", des del mo­ment que s'ha convidat els sim­patitzants a participar. Des d'Esquerra Republicana, el por­

taveu municipal David Sem-pere ha felicitat el candidat i s'ha mostrat partidari d'"un dià­leg més profund amb el PSC, que s'incrementarà quan hi hagi una decisió ferma". El futur candidat a l'alcaldia

per CiU, Lluís Recoder, no s'ha volgut pronunciar oficialment sobre la possibilitat de tenir com

IC i ERC treballen amb el compromís

electoral de Menéndez d'oferir un 'acord

d'objectius comuns'

a contrincant Jordi Menéndez en les pròximes eleccions, però ha mostrat el seu interès pel procés dels socialistes. "Se­gueixo atentament el procés, però no vull dir res fins a saber el resultat final", ha indicat. Potser la reacció més dura ha arribat des de les files d'UDC, per boca del seu president Joan

Recasens. El dirigent demo-cristià, que ja va protagonitzar ara fa tres setmanes unes ex­plícites declaracions en què qualificava les primàries de "xou mediàtic", ha tornat a la càrrega definint Menéndez com "el candidat del PSOE". "L'a­parell ha guanyat, com sempre", ha afirmat alhora que ha ironit­zat sobre el poder de decisió que han tingut els militants santcugatencs. En últim terme, el portaveu municipal del Par­tit Popular, Jaume Tarragó, ha evitat pronunciar-se, com sol ser habitual, sobre "un assumpte intern". "Ja vam dir que les primàries eren precipitades, però no ens pronunciarem", ha conclòs.'

La secció local del PSC ha vis­cut una setmana de calma ten­sa amb alguns moviments del grup de suport a Joan Gaya per discutir amb la direcció de Bar­celona una solució favorable als seus interessos amb vista a la decisió definitiva que es conei­xerà aquest dissabte en el Con­sell Nacional.

Pujol vti lei unti visita completa a les in, Mentre el comitè de Govern

d'UDC] a Barcelona ha proposat la celebració d'un congrés extraor­dinari del partit per solucionar el pacte, a Sant Cugat, la secció local de CDC] proclamarà dijous que ve Lluís Recoder com a primer candidat dels nacionalistes a les pròximes eleccions municipals. En l'únic punt de l'ordre del dia de l'assemblea ordinària de de­sembre, l'alcalde Joan Aymerich serà l'encarregat de presentar el seu possible relleu al consistori. Tant el candidat com la presi­

denta del partit, Montserrat Rum-bau, han assegurat que el proce­diment és "el que toca", després que UDC designés els seus can­didats ara fa quinze dies. Una se-

•italL·iionsdelCetitrettorja. l·'OTO.X. /..

gona raó, però, seria la voluntat de forçar la designació de l'alcalda-ble i el tancament del pacte mu­nicipal entre CDC i UDC. Per Recoder, aquesta proclamació en­caixa amb l'advertència que va fer el secretari general del partit en l'últim Consell Nacional de Be-llaterra, però la decisió ha estat ex­clusivament presa a Sant Cugat. Esteve va instar els alcaldables de CDC a preparar-se per iniciar la precampanya de les municipals en solitari si la negociació del pac­te municipal amb UDC no pro­gressava. El dirigent nacionalista va marcar el mes de gener com la data de posada en marxa de la ma­quinària electoral de CDC per a les municipals del 13 de juny.

dkéémfins Hagtm^atrapanll

tfunhome.mwf è$&£6feniMn

- ~v *~ ^

8 Política ELS4CAiyrCK>S Divendres, II dedesembrede 1998

C o m m e m o r a c i ó

Maulets critica els perjudicis socials, lingüístics i nacionals de la Constitució

Una concentració va tancar divendres una setmana de xerrades

A. B.

- Sant Cugat -

Enteses com a jornades de de­núncia però també com a eina de formació de la militància, Maule ts va tancar d ivendres passat una setmana de xerra­des i actes diversos contra la Constitució espanyola. Les jor­nades van arrencar amb un ma­nifest previ que criticava l'ac­tual Carta Magna com "una reforma continuista que ha es­tat incapaç de canviar les es­tructures bàsiques del sistema: exèrcit, poder econòmic i cos­sos repressius".

Sobre aquesta idea, l'insubmís santeugatenc Pere Sanjurjo i el portaveu del Front d'Allibera­ment Gai de Catalunya (FAGC), Eugeni Rodríguez, van abordar dilluns els perjudicis socials que emanen de l'actual Constitució. Sanjurjo, que està inhabilitat du­rant deu anys per la seva condi­ció, va valorar la desobediència civil com a via per fer progressar les lleis i la societat. Rodríguez,

L'acte amb els independentistes gallecs per la seva banda, va posar èmfasi en la "lectura política" que es fa del concepte de família, quan l'article 14 parla de la no discri­minació per raons de sexe, entre altres. Dos dies després va ser el torn del professor Pere Mayans, que va dissertar sobre els con­ceptes d '"Espana uniforme" i

va ser el de més assistència, h (jIO: X.L. "Espaíïa asimilada", segons un mapa de 1853, per tractar la dis­criminació lingüística del text constitucional. Segons Mayans, el "context de sabres" de 1978 va donar peu a l'article 3, que ex­plicita el deure de conèixer el castellà i només el dret a saber "les altres llengües espanyoles".

No obstant això, Mayans va evi­denciar que "el problema prin­cipal" per evitar perjudicis és que l'aplicació estricta de la llei "no es fa" i va posar com a exemple el món educatiu, "on el 80% de les activitats es fan en castellà".

El to més polític va presidir la xerrada de dijous, en què van par­ticipar el portaveu de l'Asamblea da Mocidade Independentista (AMI) de Galícia, Miguel García Novales, i el membre del secre­tariat nacional de Maulets, Da­vid Caldeira. Novales va fer un repàs a la història del nacionalis­me gallec i va criticar el "colo­nialisme polític i cultural" que l'Estat espanyol aplica a Galícia abans i després de la promulga­ció de la Carta Magna. Caldeira va mostrar-se partidari de "pactar poc i exigir sempre" en les ne­gociacions amb un Estat que "posa l'exèrcit com a garant de la unitat i exerceix de presó de pobles". Una trentena de perso­nes van tancar la setmana amb una concentració reivindicativa a la plaça Barcelona.

Campuzano parla de la supressió del servei militar

A. B. - Sant Cugat -

El d ipu ta t al Congrés i res­ponsable de Ci l" a la Comis ­sió de Defensa, Carles Cam­p u z a n o , t r a c t a r à a q u e s t dilluns la supressió del servei militar obligatori i comentarà les d i ferents iniciatives par­l amentà r i e s q u e es tan con­duint a la formació de l 'Exèr­c i t p r o f e s s i o n a l a l ' E s t a t e spanyo l a m b vista a l ' any 2003. La xerrada s ' emmarca e n e l s c a f è s - t e r t ú l i a q u e C D C organitza cada qu inze dies al res taurant El Mesón de la plaça Octavià. Aques ta é s la t e r c e r a c o n v o c a t ò r i a d 'enguany, després de la vi­s i ta a mi t j an n o v e m b r e d e l 'historiador Josep Maria Ai-naud de Lasar te , q u e va ver­sar s o b r e les r e l ac ions Ca-t a l u n y a - E s p a n y a , i d e l comiss iona t pe r la Soc ie ta t d e la I n f o r m a c i ó , M i q u e l P u i g , q u e va t r ac t a r ara fa quinze dies de l 'adaptació de les n o v e s t e c n o l o g i e s a la vida quo t id iana .

INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL ÍNDEX DE LA QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS

Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès

BONA Excel·lent (*****): 75 <IQA<I00 Satisfactòria (****): 50<IQA<75

MILLORABLE Acceptable (***): 25<IQA<50 Baixa (**):0<IQA<25

POBRA Deficient (*): -50<IQA<0 Molt deficient (•): IQA<50

<

el 11 de desembre al 13 de (Excel·lent)

Valoració de dades: La presència d'un anticicló a la Mediterrània amb poca ventilació ha provocat un aug­ment de les temperatures; per tant, els nivells de contaminació han augmentat sensiblement. Malgrat aquestes variacions, l'IQA s'ha mantingut dins els valors «Excel·lents».

4» Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient

Si t'interessa saber què passa

a SANT CUGAT

TRUCA AL 93 62 8

i et portarem tota la informació a casa

EIS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

US 4CANTONS

10 Ooinió

^ ^ J ^ Divenr, en/f res, II de diriembre de 1998

ELS CANTONS Sffinjn.iri i ru lcpcmlcnt de Sani Cuga t del Vallès

• : PramM Local de Sant Cuçat, S.L.

C j r r c r S.mt Anti.rn. l.S. I u i \ n s - DHl'íO S j n t CiiRJl del Vallès k ' l . ^ " hi Sl - \ s\ >S'i 21) 41

Kilk-iu d e u m n u . i lmp. / , ' \ i l jwf lv t ' om/san icuKat K - n u i l . ^antl· u>;at<í»\ i l jvvcb .u im

Cons*!! d'Administració KatiHin Crau i p res iden t )

Josep M (:j | i icri /n. Pere Ksqiierílu i \ j v i c r l-ornclls (editof delegat)

Directora AiirjCmu

R*daccló IVuta A*- \m M»tiumui: (ilòria Francolí; Política / Krononiia: Albert BaUnza;

Ki i lom / Opinió: Aura í losta; Sorie lat: Anna Borau; Oullura: Josep Maria Miró;

EsporU: Alcx López ; Radiografia í eDqueata: Montse Sant;

Solidaritat: Mònica B c r n j b c ; Dialríclrs: Alícia D. Buj.

Com·rcial Anna M. B<incomptc

CoiiMfl Editorial Ramon (irau (president) Josep M. Cabrcrizo (vicepresident)

Víctor Alexandre.Fianccsc Carbó. Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert l ) c Pablo. Pere Ksqucrda, Xavier Fornells, Knsuan

Herbolzhcimct, Rogeli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, EmHi Rcfié, Marta Subtra. Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M. Sani Travé. Joan Troyano,

Jaume Tubau. Hcctor Vall, Núria Zabala Aura Costa (secretària)

Subscripcions Laura Monter

Xavi Larrosa i Oscar Benito

I ( jemma Jurado

Cocrscdò Àlvar Masllorens

Rotimpres (972)40 .05 .95

Mailing Vallès S.L. Tel. 589.23.71 Dipòsit legal: 01^*05-93

Is 4 ( j o i o m cxpmvJ I I Í ÍH jn icn i I J K W optniA en cb editorial* EJ»

cupreswn l'opinió del» vr» i JI IKMV i|ne F.li 4 <jn(o«tt no f i teva

(•)ACPC Attociacin C a t a l a n a de la Ptvmu C o m a r c a l

E d i t o r i a l

V*niUtmtk,l\Kàl HFn5M23Jl

Salu* Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

Mercats, una realitat amb dues velocitats

E n aquest numero trac­tem àmpliament una realitat comercial: els

mercats municipals, uns cen­tres plens d'oferta on con­viuen tradicionalment clients i botiguers en un ambient proper i familiar. La cons­trucció a finals dels vuitanta del mercat de Torreblanca en una zona, llavors, inhòspita i llunyana del centre, va des­pertar els rumors sobre el final de Pere San. El temps ha demostrat tot al

contrari i avui conviuen amb­dós equipaments amb clients i amb necessitats diferents però també -i cal dir-ho- amb velocitats diferents. El mer­cat de Torreblanca, tot i la

competència propera, ha sa­but adaptar-se en aquests da­rrers anys a les necessitats del nou consumidor santeugatenc amb uns horaris més amplis i nous serveis, fent continua­des campanyes de fidelitza-ció. Però no podem dir el ma­teix de Pere San, que ha triat una velocitat d'adaptació molt mes lenta per als nous temps. Torreblanca inicia ara una im­

portant remodelació que obrirà pas a una ampliació de la ofer­ta amb la construcció de locals comercials al seu voltant. Té al seu favor una nova zona que augmenta de població sensi­blement, uns equipaments lú­dics propers que dinamitzen l'entorn, més facilitat d' apar­

cament i uns comerciants que s'adapten amb esforç. Pere San, tot i les seves grans

possibilitats, manté encara tics del passat com, per exemple, la poca disponibilitat horària a favor d'aquest gran i nom­brós consumidor que treballa fora de la ciutat. Per a què ser­veix obrir a les 6 del matí, si quan els clients tenen més ne­cessitat de comprar el mercat és tancat? Pere San ha de ser la màquina que arrossegui tot l'entramat comercial del barri antic. Té els ingredients de la tradició, de la proximitat, és entranyable i gaudeix d'un en­torn únic. Ara bé, Pere San ha de rebre el suport institucio­nal amb la remodelació de

l'entorn i amb el projecte d1

ampliació d' oferta comercial que sembla que aviat serà una realitat. Les possiblitats del mercat del barri antic són úni­ques, però ha de comptar amb la modernització de les es­tructures i amb la reforma de les parades, a banda de la su­peració d'assignatures pen­dents com els horaris o el ser­vei a domicili. Els mercats tenen grans reptes, però tam­bé un gran futur. Aquest treball individual

haurà de compaginar-se amb línies d'actuació conjuntes i continua des d'on la confiança col·lectiva i l'associacionisme enriqueixin una oferta con­junta, diversa i única.

La llarga aventura de Correus

Per tots els santeugatencs són conegudes les aven­tures i desventures que

pot viure una carta o un paquet postal des que es diposita en una bústia de Mira-sol, per exemple, fins que arriba a una destinació tan llunyana com Bar­celona. Florint-se sis dies a la bústia d'origen, amuntegada en­tre saques i saques a l'oficina de la Rambla de Can Mora... els ca­mins són inescrutables. Ara di­

rectius, treballadors i sobretot usuaris poden començar a veu­re la llum al final del túnel grà­cies al pla estratègic de millora del servei que la direcció de l'ens ha dissenyat fins a l'any 2003. A manca de concrecions i pensant que qualsevol mesura mínima serà bona per a Sant Cu­gat, la proposta de mantenir l'ac­tual seu com a sucursal de la nova oficina d'Ildefons Cerdà és com el pa que l'infant porta a

sota el braç. Però no ha de ser l'únic. Fa vuit mesos i mig Aymerich

va arrencar al secretari general de Comunicacions del Ministe­ri de Foment, José Manuel Vi­llar, l'ampliació del servei al cen­tre, als districtes i als polígons industrials, i encara no en sabem res. D'aquella reunió també es va extreure el compromís d'o­brir la nova oficina a principi d'any, però ara sabem que un

inesperat canvi d'arquitecte ha comportat que les obres "esti­guin a punt de començar", se­gons la direcció local. Tot ple­gat farà que no tinguem servei regular fins a la primavera o l'es­tiu de 1999. Potser aquest pla de millores anunciat és el premi de consolació a l'adveniment de notícies fredes i calentes. Men­trestant, senyors i senyores, va­gin enviant les seves postals de Nadal... per a l'any que ve!

El l e c t o r e s c r i u Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials

o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. E L S 4 C A N T O N S es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Postures sorprenents

A la secció local d'ERC ens ha sorprès que alguns comerciants de l'avinguda d'Alfonso Sala, davant la petita o gran molèstia (jue pot representar un canvi de nom, prefereixen viure en un carrer el nom del qual és de tris­ta memòria. Certament, no ho entenem. Com pot cap persona defensar

un personatge que anà contra Catalunya, i al mateix temps menystenir un president de la Generalitat de Catalunya, esco­llit democràticament i afusellat pel feixisme? Qualsevol català hauria d'estar orgullós de viure en un carrer que portés el nom d'un president que donà la vida pel seu país.

El nom del seu carrer no tan sols els afecta vostès, que hi viuen, sinó també a tots els sant­

eugatencs, perquè darrere els noms hi ha tota una filosofia de tot allò que ens identifica com a poble. Aprofitem l'avinentesa per

convidar-vos molt cordialment a la xerrada que sobre el nostre president Lluís Companys i Jo­ver farem el pròxim dia 17 de desembre a la Casa de Cultura, a les 20.00 hores. / SARA BER­TRAN, membre del Comitè Polí­tic Local d'ERC (Sant Cugat).

Zones blaves, fins quan?

No sé si estic més indignat o més astorat, el cas és que el cen­

tre de Sant Cugat aviat semblarà una gran taca de color blau si jutgem per la proliferació de les àrees d'aquest tipus. Els darrers carrers a caure sota aquest do­mini han estat la rambla de Can Mora i el carrer Vinyolas, on des de fa unes setmanes és obligat pagar si vols estacionar-hi el vehicle. Suposo que en certa manera

aquesta és una mesura positiva que deu estar encaminada al fa­mós condicionament per a via­nants del centre urbà, del qual tant parlen els nostres dirigents. I suposo que no està malament que es reguli l'aparcament al

centre de la ciutat, a causa del poc espai que hi ha i la gran de­manda existent. Però el que no em sembla just és que no se'ns doni una alternativa.

La creació de tantes zones bla­ves ha vingut lligada amb l'ata­peïment als carrers adjacents, de manera que ara no tan sols no es pot aparcar a les zones blaves -vull dir sense pagar, és clar- sinó que també és impossible fer-ho en tota la zona que les envolta.

I els responsables d'aquest can­vi segur que em diran: "millor, així acostumarem el ciutadà a desplaçar-se a peu quan vagi al centre". Una postura a la qual

JUVE, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A,

•*•**«•«

^ A ^ S p O A l BELL & ASSOCIATS

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics ,J1M,oV Rambla del Celler, 17 • Tel. 93 6741784' Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

dono ple suport. Però, i els qui treballem al centre? I els qui hi estudien? Què passa amb tots aquells que ens desplacem per força en cotxe fins al centre i que hi hem d'estar 8 hores. On hem d'aparcar?/ PERE PALAU (Sant Cugat).

Loteria de Nadal

El Col·lectiu de la Gent Gran del Casal de Mira-sol regala 200 pessetes de Loteria de Nadal a tots els socis que estiguin al cor­rent del pagament de les quotes reglamentàries. A partir del dia 18 de desembre de 1998, els qui no estiguin al corrent ni hagin re­gularitzat el pagament d'aquestes quotes no tindran dret a fer cap reclamació. /JUNTA DIRECTIVA DEL. COL·LECTIU DE LA GENT GRAN DEL CASAL DE MIRA-SOL (Mira-sol).

ELS /C4NIÜNS Divendres, 11 de diriembre de 1998 Opinió 11

La i I o t j a

Parlem del Tren de Gran Velocitat (i III) RAMON G. BRAGADO

E l cas de l ' e s tac ió del T G V s ' e s t à t r a c t a n t com el d 'un abocador

de residus industrials però al revés. Ment re que en aquest últim cas es manté la incògni­ta respecte a la seva instal·la­ció per evitar que s'organitzi el rebuig, en el cas de l'estació es manté la incògnita per man­tenir les expectat ives i evitar que finalment qui perdi l 'op­ció s'alineï amb els qui estan en contra del traçat. Amb in­dependència d 'aquesta mena de joc pervers en què ens han ficat, cal valorar què pot sig­nificar aquesta infraestructu-ra per als c iu tadans de Sant Cugat, els de tota la vida i els n o u v i n g u t s . E n de f in i t i va , hem de reflexionar si aquesta i n f r ae s t ruc tu ra mil lorarà la nostra qualitat de vida o l 'em­pitjorarà, si tindrà efectes me-diambientals controlables o in­controlables, i la pregunta del milió: com serà la nostra ciutat d'aquí a deu anys si posen l'es­tació, i quanta gent serem. Crec que existeixen dues op­

cions per situar l 'estació del T G V al Vallès. La primera és situar-la a Cerdanyola, als te­r renys annexos al Parc Tec ­

nològic del Vallès, entre l'au­topista i la carretera de Sant Cugat . Són terrenys en bona mesura propietat de la Gene ­ralitat i és on aniria a parar el projectat t úne l d 'Hor ta , que passaria a ser primera priori-

Val la pena tenir en

compte la preservació

dels espais lliures i

corredors verds del

voltant de la ciutat

tat. Si se si tués aquí els im­p a c t e s , pos i t i u s i n e g a t i u s , quedar ien en un altre muni­cipi i nosaltres ens quedaríem n o m é s a m b les vies . Ce r t a ­m e n t podríem anar a agafar el tren més a prop, malgrat que no hi ha cap tipus de transport púb l i c que faci el t ra jecte i que les cues de vehicles són força importants . D'altra ban­da, és segur que els preus del sòl mil lorar ien (vull dir q u e augmentar ien) , especia lment el residencial i el terciari.

La segona opció, última co­neguda, és situar l 'estació a la zona de l 'Hospital General de Cata lunya , en la in tersecció amb la línia dels F G C de Te­rrassa. Aquest e m p l a ç a m e n t comença ja a ser força in te ­ressant per als propietaris dels t e r renys del Polígon de can Sant Joan, del Parc Augusta i de la mateixa Caixa de Pen­s ions , q u e té u n e s q u a n t e s hec tà rees , que veur ien com els preus del sòl milloren (aug­men ten ) de manera sensible (molt). En aquest cas, tots els beneficis derivats de l 'estació quedar ien "a casa" i els altres es quedarien amb les vies. Ara bé, quins beneficis? De que i de quan t e s tem parlant? N o és fàcil contestar aquestes pre­guntes atès el grau d'opacitat amb què s'està treballant. Cal­dria conèixer amb detall quant sòl es destina a terciari (ofici­n e s ) , q u a n t a r e s i d e n c i a l i quant a activitats vinculades a l'ús ferroviari per poder pro­nunciar-se respec te del que signifiqui tot això. En tot cas, par lem de milers de m e t r e s q u a d r a t s c o n s t r u ï t s a tocar d 'a lgunes de les noves urba­ni tzacions que ha p romogut

l 'A jun tament . Ja p o d e m co­mençar a pensar en l'ampliació de la n o s t r a p e t i t a R o n d a Nord. Pel q u e fa a l ' impac te m e -

diambiental, haurà de ser con­cretat per un estudi d ' impac­te med iambien t a l específ ic , p e r ò val la p e n a t e n i r e n compte la preservació dels es­pais lliures i corredors verds exis tents al voltant de la ciu­tat, i que entre Sant Cuga t i Barce lona hi ha la serra de

Cal valorar què pot

significar aquesta

infraestructura per

als ciutadans de

Sant Cugat

Collscrola, que és precisament l 'obstacle a superar per con­nectar l 'Estació amb el gruix dels viatgers. Amb una visió desapass ionada sembla clar que la localització de l 'Es ta­ció del Vallès comportarà una alteració radical de la realitat i

el context del nostre munici­pi i de les seves magnituds bà­siques. Hauríem de pensar si aquesta alteració la posem en l'actiu o en el passiu de l 'ope­ració. A tall de conclusió, s'ha de

reconèixer que es tem davant d 'un tema de primeríssima im­portància, tant per al nost re municipi com per al conjunt de la regió Metropoli tana i de Catalunya. Crec que fa un mal servei a la nostra ciutat i al país qui intenta presentar el tema com un simple enfrontament entre el municipi de Barcelo­na i la comarca del Vallès. N o ens hem de deixar agafar en aquesta visió maniquea i hem d'exigir, per començar al nos­tre Ajuntament , informació i transparència i que les deci­sions es p rengu in t e n i n t en compte el conjunt del proble­ma. Crec que, atès que el pro­j e c t e de t raçat e l abora t pel Ministeri està en aques ts mo­men t s en exposició públ ica , és un moment e spec ia lmen t idoni per exigir i rebre les pri­meres explicacions.

Ramon García-Bragado és director general de Localret.

El Sever i en T i t o

t--'i-'-.:

ÍVRft QV>Í ENS

C \ ) L S . . - O C C A & i W A

••;• TKT.—::"""^z""""":"'

E f porxo

Militants i simpatitzants, tot ajuda!

Darrerament, als cercles polítics i socialment ac­tius de Sant Cugat, un

tema habitual de conversa és el resultat de les eleccions primà­ries del PSC.

Diferents interessos i sensibili­tats d ' índole partidista estan aprofitant una certa falta de pre­visió per part de la direcció del partit, que va posar en marxa un nou sistema d'eleccions internes -Ics primàries- sense tenir pre­vist prèviament un mecanisme clar i concís per donar solució a les situacions electorals que po­guessin sorgir.

Les decisions polítiques, quan es tracta d'impartir justícia, mai contenten tothom. I això és el que ha hagut de fer el Consell Nacional del PSC, aplicar una decisió política per resoldre el conflicte electoral de Sant Cu­gat. Un conflicte que amb l'apli­cació d'una simple fórmula ma­t emà t i ca , p rev is ta amb anterioritat en la mecànica elec­toral de les primàries, no s'hau­ria produït.

M I G U E L PEREZ-QUINTANU.LA

Ara, davant uns resultats que han donat un clar guanyador, Jor­di Menéndez, s'ha posat en qües­tió el valor dels vots dels simpa­t i t zan t s . Sembla del tot sorprenent aquest qüest iona-ment "a posteriori", quan només s'ha de recordar que, durant la campanya, tots els afiliats i sim-

Sorprèn que davant

uns resultats

adversos es menyspreï

el valor de la figura

del simpatitzant

pa t i t zan t s u n rebre car tes d'ambdues candidatures dema­nant el vot, sense fer cap mena de distinció entre afiliats i sim­patitzants inscrits per participar en la jornada de primàries inter­nes.

Va haver-hi trucades telefòni­ques de Gaya i Casas als simpa­

ti tzants demanant el seu vot. Això fa pensar que, abans de la cita electoral, el vot dels simpa­titzants tenia un indubtable va­lor per a la seva candidatura...

No deixa de sorprendre que, davant d'uns resultats adversos, es menyspreï el valor de la figu­ra del simpatitzant, quan de l'a­jut i l'esforç de simpatitzants i progressistes independents, sens dubte, se'n pot beneficiar el PSC en la línia empresa per fer un par­tit més obert i més plural. Tan sols, com a exemple, el nom d'u­na destacada i prestigiosa sim­patitzant santeugatenca: Victòria Camps.

Davant d'aquesta situació, el candidat Jordi Menéndez, amb bon criteri, no ha volgut pro­nunciar-se. La seva prudència i mesura, tan importants en polí­tica, són símbols d'una actitud que l'honora. Ara no és el moment de restar,

ara convé sumar l'esforç de mili­tants i simpatitzants: tot ajuda!

Miquel Pérez-Quintanilla és periodista

12 Opinió ELS<ÍCANroN5 Dhendres,lldediàembredel998

C a r t e s d'un s a n t c u g a t e n c des d e .

Roma (i IV): aquests romans lOSEP M. lAUMÀ

E ls italians són com uns co­sins germans nostres una mica més grans. Hauríem

de fixar-nos més en ells per apren­dre'n moltes coses, fins i tot allò que no els hauríem de copiar. A mi em semblen, en general, una gent més culta, més enraonada i amb un bon gust en el fer, en el parlar i en cl tracte, superior al nostre.

Per això mateix, l'estat de dei­xadesa pública que em sembla trobar per tota la Roma actual em desconcerta: innombrables indi­gents vivint als carrers i als parcs, molts grups de gent desvagada, brutícia, desorganització incom­prensible. Pots seure una llarga estona en un bar o restaurant abans que el cambrer es digni ve­nir a preguntar-te què vols; o, quan et serveix, portar-te els dos o tres plats calents tots alhora (!); al final, és freqüent que et tomi malament el canvi, etc. I ns alemanys, a una taula veïna, s'aixequen indignats després de mitja hora d'esperar (tots els cambrers semblen ser al­hora a la cuina, al mostrador, a la

caixa i servint), i toquen el dos cri­dant: Això fa riure!

Hi ha d'haver alguna raó miste­riosa que fa que tota mena d'em­pleats i funcionaris actuïn com si els avorrís solemnement allò que fan. M'expliquen que un moble pot trigar quatre setmanes a arri­bar de la botiga a casa. L'únic ve­nedor que em serveix somrient és un indi que ven flors a la can­tonada. Quan, ja de tomada, arri­bo al Prat i veig que el conductor de l'autobús explica amablement a uns turistes (italians, precisa­ment) on és el seu hotel i on han de baixar, em sembla haver aterrat al país més ben educat del món.

Em diuen que fa pocs anys ju­bilaven els funcionaris amb 20 anys de servei, als cinquanta. Ara, als qui tenen 30 anys de servei, els jubilen als seixanta. Podria ser que tota aquesta gent desganada i desvagada estiguessin pendents només de la jubilació? Mentre sóc a Roma, en un mateix dia s'esca­pa del calabós un dels capos de la camorra (el fax del govern que ad­vertia de la seva perillositat va es­

tar cinc dies damunt la taula, sen­se llegir), i aquella mateixa nit ro­ben els únics Van Gogh i Cézan-ne del museu, mentre les tres vigilants sopaven tranquil·lament, com cada dia, tancades en una ha­bitació. Fins i tot als informatius de la tele sento frases com: "Ja se sap que els italians no fem cas de les lleis...".

Què passa, aquí? Algú em diu que es tracta només d'un posat, d'una espècie de coqueteria, que no respon a la realitat. Jo no ho he vist pas així. És clar que la meva pot ser una visió deformada, de visitant ocasional. El turisme mas-sificat ho deforma tot. El porter de Villa Mediti, a qui faig una pre­gunta, em respon creuant amb el braç la porta oberta, barrant-me el pas -no fos cas que m'esmu­nyís sense pagar.

No ho sé; em sap greu. Tant de bo m'equivoqui. Però fins i tot molts rostres m'apareixen pàl·lids, com si no els hagués tocat mai el sol, i molts cossos com si no ha­guessin sortit mai al camp o fet exercici. Amb la notable excep­

ció d'alguns jubilats prematurs que evidentment viuen massa bé i apareixen morens i esportius, com arribats de la platja a totes èpoques de l'any.

També em criden l'atenció nom­brosos grups de nois sols, que semblen gaudir fent vida a part, a base de crits, empentes i bromes. O, en un altre ordre de coses, l'a­tenció que tothom, a totes hores i llocs, sembla dispensar als bam-bini. Exagerada fins a l'excés, qua­si patètica, com no tenint altre lloc on agafar-se sinó a un clau roent.

Qui sap si també nosaltres do­nem als visitants una imatge com aquesta. Sospito que no. Ha d'ha­ver-hi alguna cosa -no sé si ideo­lògica, política (la corrupció ma­fiosa?), o econòmica i social- que hagi provocat aquest desencís vi­sible en una bona part de la so­cietat. Els grafits anarquitzants i estripats, abunden. Fixeu-vos en aquest: "Per consolaré la tua deses-perazione, l'estato ti dona eroina con limone". Terrible.

Josep M. Jaumà és professora la UAB

El s o t e r r a n i

Seleccionadors de coloms que volen FONTCUBERTA

Haig de dir d'entrada que a mi em sembla molt bé que hi hagi seleccions es­

portives catalanes. I també selec­cions esportives de totes les auto­nomies de l'Estat espanyol. El que no em sembla gens ni mica de bé es que se les utilitzi per fer vo­lades de coloms. Es lícit i just que una nació tingui les seves selec­cions esportives, però no és lícit ni just que se les vulgui utilitzar com a conines de fum per amagar insuficiències polítiques. Malgrat els avenços tècnics, les cases en­cara no es comencen pel terrat.

Les possibilitats reals de tenir en aquests moments seleccions es­portives que representin interna­cionalment Catalunya en compe­ticions oficials són pràcticament

nul·les. Els mecanismes d'accep­tació d'una nova nació en els or­ganismes esportius internacionals (Comitè Olímpic, FIFA; FIBA, etc.) obliguen necessàriament que el peticionari sigui considerat ofi­cialment una nació. Per enten­dre'ns. El dia que Catalunya si­gui reconeguda com a nació a l 'ONU no tindrem cap problema per ser acceptats en tots els orga­nismes internacionals esportius. I aleshores no hi haurà tampoc cap problema per tenir les seleccions nacionals que vulguem o que ens convinguin.

Aquest moviment reivindicatiu teòricament esportiu, a més, va en aquests moments contracor­rent. Està desfasat. Les seleccions nacionals de qualsevol esport es­

tan perdent importància i prota-gonisme davant les societats es­portives (clubs). Per als catalans té més importància el Barca que qualsevol selecció nacional. Tots els culés es queixen quan se'ls se­leccionen jugadors del seu equip per jugar partis de la selecció. Pen­sen amb raó que qui paga mana. I aquesta lògica és la que s'està imposant a tot el món esportiu. Es potencien els campionats de club (només cal veure el canvi del proper any de les competicions europees) i sempre cal tenir pre­sent que pertanyem a la Comu­nitat Europea. La circulació de ju­gadors cada vegada és més lliure a tot el món i la Federació Inter­nacional de Bàsquet l'acaba d'obrir del tot: s'ha acabat el concepte

d'estrangers i no hi ha cap limita­ció com fins ara. Tothom pot jugar on vulgui. Les seleccions nacio­nals estan tocades de mort. Si realment els seus promotors

volen que Catalunya sigui una na­ció, per què no van directes al gra? Per què no es deixen de romanços i fan el que farien si fossin real­ment sincers? La independència territorial en una societat de­mocràtica s'obté únicament amb negociacions polítiques. Lluitar ara per una selecció esportiva ca­talana és una pèrdua de temps que potser amagui intencions re­als d'un altre caire. No crec que els seus promotors suguin tan inge­nus. Penso que potser per allò de qui dia passa any empeny, els pot interessar fer volar coloms.

L ' e s p i t I I e r a

Llums ÀLVAR MASLLORENS

No es pot ser derrotista. No tot està perdut i cal confiar que les persones es preocupen pel seu entorn, l'immediat i el que ens queda lluny però no per això ens és aliè. Que allò que ensenya la TV deu ser un miratge, i la majoria de la gent es considera ella matei­xa molt allunyada del prototip d'au­diència.

Aleshores surts a caminar pels car­rers de la nostra ciutat, el fort fred d'aquests dies tallant el rostre, els llavis, mentre descabdelles els pen­saments, ja nets de tragèdia, amb la lentitud i el rigor que l'època de­mana. Als carrers ja hi ha instal·lats els baldaquins de llums nadalencs, que somouen els records dels anys antics de la infantesa, i una música que ve de lluny, d 'un racó del temps, nuen en un sol feix el pen­sament i el record. Però és en va, perquè quan els llums a què al·lu­dia s'encendran, no vindran a il.lu-minar-nos per fer-nos més entene­dores totes aquelles qüestions que ens volten, sinó que busquen úni­cament que ens llancem amb fe­rotgia a les botigues a comprar, en­cara que ens ho vulguin camuflar amb sentiments nobles, nadalencs, de bonanova.

Aquest cap de setmana llarg, pel que sembla, els comerciants estan contents; han de fer calaix, i ho han aconseguit. Parlen de percentatges d'increment respecte l'any ante­rior, i suposo que els hauríem de felicitar per l'èxit aconseguit. Però em penso que som molts als qui no ens fa il·lusió de veure les botigues curulles de gent disposades a gas­tar, perquè toca, i els és indiferent allò a què destinen els diners. A allò, segurament, que haurà tingut al darrere una bona campanya de publicitat Foteses, majoritàriament, la utilitat de les quals és menor que qualsevol dels pensaments que, capcot, amb lentitud, hom pot anar descabdellant en solitud, el fred als llavis, al rostre, qualsevol dia que no vols deixar-te endur pel derro­tisme i creus que no tot està perdut Ni tu, ni els teus, ni aquells que queden lluny i, amb tot, depenen encara de nosaltres, dissortadament.

\L' esport delit desperta tota mena d* iniereisos -»r~

km~ u. comm n SESÜlAMEHTtí

...us EsmmTEs ** Eur c m cor mcTHitiE* Hist'Esaüf

ELS HliàMAtilfEtU&àUiTf;

ELS4CANTCWS Divendres, 11 dediríembre de 1998

• S

13

A g r a n s t r e t s

Gerald P. Fannon Eficàcia anglosaxona

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat del responsable de les relacions externes del Teatre-Auditorl. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

'i <L MSML ?VWÍUA.«.* Q,*» O\S«. SA) MI** «\ w t a . d«^

E l grafisme de Gerald Pa-trick Fannon manté unes formes característiques

del model anglosaxó, indicatiu que l'educació rebuda ha mar­cat la seva personalitat i, en con­seqüència, la seva conducta. És una persona amb un accen­

tuat sentit pràctic, amb una au­toritat pragmàtica i assentat en la realitat. I això fa que les seves gestions resultin eficaces i que d?elles se'n derivin uns bons re­sultats. En l'àmbit intel·lectual, manté

un bon raonament tant de fets com de xifres. No es tracta d'una persona cà­

lida i afectiva, o almenys no ho aparenta. Tot i així, emmascara una notable sensibilitat perquè prefereix que les seves relacions es tecnifiquin de manera que quedi clarament separada la seva vida privada de la professional. Del traç de la seva lletra es de­

dueix que en Gerald és una per-

1*4 •» «*\ <<r

sona molt responsable, d'aque­lles que quan dóna la seva pa­raula no és probable que de­fraudi. En aquest sentit és tal el seu rigor que es manté molt tens interiorment, una tensió i auto-exigència que" acostuma a pro­jectar envers els seus col·labora­dors o relacions més directes, mostrant-se un xic crític i in­transigent. Introvertit, controlat i reflexiu,

es manté normatiu i correcte, encara que per a ell resulti un sacrifici personal. S'involucra d'una manera molt personal en les realitzacions de l'àmbit pro­fessional, essent una persona molt competent.

A m b la col·laboració".

rQCRJPT SELECCIÓ -FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r3a-08011 Barcelona Tel. 93451 0439* • Fax93451 73 96

Retrat del C e n t r e Cu l t u r a /

L·i hèroe" de Santiago Rusinol planteja la degradació moral del p rotagonista, un bon noi, a causa de la guerra o de la vida militar que aquesta comporta.

XX istòria carregada, doncs, d'un fort missatge antimilitarista i que troba en la fei­n a el camí cap al futur.

l l i xplica el retorn del'heroi a la pàtria, enmig d 'un clamor popular, on també as­sisteix el públic juntament amb la família. Al llarg de l'obra, però, ens adonarem que l'heroi resultarà ser un home a qui la guerra h a convertit en un individu despreciable, cínic, borratxo, jugador i que enfonsarà la família en la misèria i desesperació.

R usinol, autor també de "L 'auca del senyor Esteve", va escriure "L'heroe" el 1903 i es va es t renar el 17 d'abril al Teatre Romea . L a seva estrena, però, va significar un gran escàndol pel to dur que té d'antimilitarisme. Fabià Puigserver la va dirigir al Teatre Lliure el 1983, amb Lluís H o m a r i E m m a Vilarasau com a protagonistes.

O bra poc coneguda i poc representada de Santiago Rusinol, i que reviu en el centenari del 98. P e r ò per sobre de tot és u n a bona oportunitat per revisar u n clàssic català.

l l i n el repartiment del muntatge que es podrà veure el proper divendres 18 de desembre al Teatre-Auditori del Centre Cultural, destaquen Francesc Garrido com a L'heroe, Pep Cruz , Xavier Ripoll, Mireia Aixalà, À u r e a Màrquez, Jor-gi Figueras. . . i fins a onze actors, dirigits per F e r r a n Madico.

-§

C5

EIS4CAMON5

Entorn 14 Dkeiidnrs. 11 r/f desembre de 1'99H

D e c o r a c i ó n a d a l e n c a

18 .000 bombetes de Nadal Sant Cugat manté la tradició d'encendre eh llums a mitjan desembre

Ai RA COSTA

- Sani Cugat -

IS.000 b o m b e t e s de colors s'encendran a les sis d'aquesta tarda per enlluernar els carrers de Sant Cugat amb els motius nada l encs més t rad ic ionals . Campanes , estels o missatges de felicitació penjaran de balcó a balcó, sota por\ades i entre els arbres per anunciar als santcu-gatencs l'arribada de les festes de Nadal.

Veïns i comerciants s'han afa­nyat aquests dies a treure la pols dels ornaments de l'any passat i els tècnics de l 'Ajuntament han treballat fins a darrera hora instal·lant els últims penjolls llu­minosos. Tot perquè a mitja tar­da es pugui fer l'encesa oficial de les garlandes.

A diferència de moltes pobla­cions i ciutats de la comarca, Sant Cugat s'aferra a la tradició d 'encendre les típiques llume-tes per Santa Llúcia i enguany només s'avança dos dies a la data tradicional, coincidint amb l'inici del cap de setmana cor-

La majoria dels ornament!, llumínics de

responent a aquesta festivitat. El t inent d'alcalde de serveis urbans, Joan Recasens, ho té mol t clar: "Si es c o n t i n u a a aquest ritme, acabaran encenent els l lums de Nadal a l 'es t iu . Aquí tenim molt clar quan toca encendre les garlandes". Tradi-

Nadal es concentren als carrers del centre de la ciutat. FOTO: XAVILARROSA

ció a banda, la despesa energè­tica és un factor tant o més im­portant a l'hora de determinar la data d'encesa: "No estan els temps per anar malbaratant re­cursos d 'aquesta manera", ha assenyalat Recasens. Segura­ment per això, i per la pressió

dels grups ecologistes en gene­ral, els horaris d'encesa de les garlandes s'ha anat restringint en els darrers anys. Enguany els llums estaran oberts des de les 6 de la tarda i fins a les 12 de la nit, a excepció de la nit de Na­dal, la de cap d'any i la de Reis,

en què els ornaments lluiran en­cesos durant tota la nit.

Renovar-se

Els comerciants de la ciutat van adquirir les garlandes llu­minoses ja fa uns anys, però el canvi d'estètica els han fet re­plantejar aquesta tradició. "Se­gurament ha arribat el moment que ens plantegem alguns can­vis", ha dit Recasens, qui ha as­senyalat que alguns d'aquests ornaments haurien de substi­tuir-se "per qüest ions estèt i­ques, de consum i fins i tot de contaminació lumínica ". I és que la indústria ofereix actual­ment nombroses possibilitats, com ara el lloguer de diversos llums que s 'adeqüin a les ne­cessitats i desitjós de cada grup de comerciants.

De moment, però, els carrers de la ciutat tornaran a repetir il·luminació nadalenca, amb la novetat del carrer Xerric, que enguany s'apunta al club de les vies decorades amb les bombe­tes de les festes d'hivern.

A p a r c a m e n t s

Sant Cugat té més de 5 0 0 places d'aparcament en zona blava

Els comerciants, principals simpatitzants d'aquests espais A. C.

- Sant Cugat -

Durant les darreres setmanes, el bloc de carrers transformats parcialment en zona blava s'ha ampliat amb la incorporació de la rambla de Can Mora i el car­rer Vinyoles, on s'acaben d'ha­bilitar 54 espais d'aquest tipus, i l'avinguda Alfonso Sala que, després de la seva remodelació, ha quedat definida amb altres 31 zones blaves. Amb aquestes incorporacions, Sant Cugat arri­ba ja a les 529 places d'aparca­ment en zona blava, una xifra que dista molt de les que es tro­ben en altres ciutats de la co­marca, com ara Sabadell, Ter­rassa o Rubí.

"El que ens diferencia d'altres poblacions -diu Joan Recasens, t inent d'alcalde de serveis ur­bans - és que aquí hem triat els carrers de zona blava tenint en compte la mobil i tat que s'hi produïa i les peticions dels ciu­tadans, ment re que en altres ciutats es defineix un perímetre i tot el seu interior es converteix en zona blava". Aquest sistema evidencia, segons Recasens, l'a­curada planificació que es fa de l'espai d'aparcament a Sant Cu­gat. "Si escoltéssim totes les opinions -especialment la dels bot iguers- hi hauria molts més carrers amb zona blava, però des de la nostra àrea intentem tro­bar l'equilibri entre el que vol el comerç i la voluntat de la

gent, que ha de deixar el cotxe en algun lloc o altre."

Tot i que la majoria de carrers i places amb zona blava es con­centren al centre de la ciutat, Recasens ha negat rotundament que hi hagi un pla per conver­tir aquest espai íntegrament en zona blava. "Si almenys tots els edificis del centre disposessin d 'aparcaments, això es podria plantejar, però mai ens ho hem proposat". Així mateix, Reca­sens ha recordat que els tres aparcaments existents al cen­tre de la ciutat -situats a la plaça del dr. Galtes, el carrer Colom i la rambla del Cel ler- no estan mai del tot plens, cosa que ga­ranteix l'existència d'espai su­ficient per aparcar.

.4 Sant Cugat hi ha 20 carrers o places

Algunes veus han relacionat la creació de zones blaves amb la necessi tat de recaptar més diners. Aquest extrem, però, ha estat desment i t ro tundament per Recasens: "Puc assegurar que no hi ha cap voluntat mer-cantilista ni recaptatòria per part"

amb zones blaves. FOTO:X. LARROSA

de l'Ajuntament, perquè les zo­nes blaves no produeixen be­neficis". Segons el t inent d'al­calde, els diners recaptats amb aquest sistema d'aparcament es dediquen exclusivament a su­fragar els costos de manten i ­ment d 'aquest servei.

HS4CANION5 Divendres, 14 de desembre 1998 Entorn 15

Projectes

Els internautes d o n e n Paprovat a P e i x ver tebrador Un gran percentatge, però, prefereix actuacions als barris

A.C. - Sant Cugat -

Els santcugatencs que habi­tualment naveguen per les webs vinculades a Sant Cugat han do­nat aquesta setmana el seu vot favorable al projecte de l'eix ver­tebrador impulsat per l'equip de govern municipal. Amb un 42% dels consultats a favor, l'opció partidària de tirar endavant aquesta iniciativa que permetrà urbanitzar l'espai comprès entre l'Arxiu Nacional de Catalunya i Catalana Occidente ha resultat la vencedora. Aquest percentatge de ciutadans considera que el creixement que està experi­mentant Sant Cugat justifica la urbanització d'aquest espai.

A l'altre costat de la balança, però, hi ha un gens menysprea­ble 33% dels votants que opina que abans d'engegar nous pro­jectes urbanístics caldria contra­restar les deficiències que pa­teixen alguns barris i districtes de la ciutat. Radicalitzant aques­ta posició, s'arriba a la tercera possibilitat plantejada: la d'a-

Els resultats (Jnè els sembla el projecte <l< 'itcbrador?

Realista. La ciutat creix i necessita aquest espai 42%

Necessari però difícil d'executar pel seu cost 0%

Valdria més completar primer les deficiències dels barris i districtes ^ ^ ^

33%

Negatiu. Sant Cugat ja ha crescut prou

^ ^ ^ • • • B 24%

Transports

FONT: VILAWEB SANT CUGAT

quells que valoren l'eix verte­brador de manera negativa per­què creuen que Sant Cugat ja ha crescut prou. Són partidaris d'aquesta opinió un 24% dels qui han participat en l'enquesta feta per Vilaweb Sant Cugat. És remarcable que una de les qua­tre opcions quedés deserta. Així, cap dels preguntats via internet

creu que aquest sigui un pro­jecte difícil d'executar pel seu cost econòmic. Vilweb Sant Cugat planteja

cada quinze dies una enquesta sobre temes d'interès local per conèixer el pols santcugatenc so­bre aquelles qüestions que han saltat a primera plana de l'ac­tualitat.

Urbanisme

Les obres s'han enllestit a temps per a la campanya de Nadal. FOTO: XA VI LA RROSA

S'acaben les obres d'Alfons Sala

Després de mig any d'obres, l'avinguda Alfons Sala estrena la seva nova cara. Complint els terminis previstos, aquesta cèn­

trica artèria de Sant Cugat ha incorporat il·luminació, arbrat, senyalització i calçada nova, a més d'unes quantes places d'a­parcament en zona blava. Amb aquestes novetats la via afron­

ta la campanya de Nadal que començarà d'aquí a pocs dies. Ara només falta per canviar el nom del carrer, que a partir de l'any vinent passarà a dir-se Lluís Companys. / A. C.

El Bri 11301 circula per Sant Cugat en diumenges alternatius FO TO: CEDIDA

El Metro del Vallès celebra els 150 anys

del Ferrocarril A. C.

• Sant Cagat -

Amb motiu dels actes de ce­lebració del 150è aniversari del ferrocarril, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha tret al mercat un bitllet combinat per assistir a l'exposició Exprés cap al futur que es pot veure a l'estació de França de Barcelona. Per un preu de 1.275 pessetes els adults i 875 el nens i els ma­jors de 60 anys

celona amb trens elèctrics dels anys 20 -coneguts com Brill 301 i Brilll8- i amb els com­bois anomenats "les grano­tes", els trens antics de color verd model UT-400 que van ser substituïts pel Metro del Vallès. FGC ha premiat tots els menors de 14 anys que van utilitzar algun d'aquests trans­ports amb un viatge gratuït amb els trens de vapor que cir­culen entre Martorell-Enllaç i Monistrol. Els viatges es fa­

ran durant els

el bitllet permet Segons el conseller mesos de gener

Pere Macias i febrer i reque­reixen una re­serva prèvia.

viatjar amb el Metro del Vallès, el de Barcelona, els FGC ÜSpiraria ü autobusos perti- _ Projectes nents i entrar a explotar leS línïeS

D'altra ban-

regionals del TGV da, ia direcció mmmmmmmmmmimm del Metro del

l'exposició. En tre els atractius de la mostra destaca l'exhibi- l i l i i i B ció de la maqueta de tren més gran del món, la projecció d'un espectacle en 3D i la pos­sibilitat de veure reunits trens dels segles XIX, XX i XXI. D'altra banda, el passat 29 de

novembre es va fer una jorna­da molt especial en la qual tot de trens d'altres èpoques van circular per la línia del Metro del Vallès. Des de les deu del matí i fins a les dues del mig­dia, els ciutadans van poder viatjar entre Sant Cugat i Bar-

liWilil»* Vallès ha decli­nat valorar l'anunci que va fer fa uns dies el conseller de po­lítica territorial i obres públi­ques, Pere Macias, en el sen­tit que FGC aspira a explotar les línies regionals del TGV. En concret, l 'empresa pro­pietària del Metro del Vallès podria encarregar-se dels trens que cobrissin el recorregut en­tre Lleida i Figueres, passant pel Vallès, extrem que l'em­presa no ha volgut confirmar ni desmentir.

t * . ^ * 1

*?$£* ^WCyQJTES

:naT#3irnKKlMr3l PI. Quatre Cantons, s/n • Tel. 93 674 30 81

08190 Sant Cugat del Vallès

A L U M I N I i V I D R E EXPOSICIÓ i VENDA:

PI. Ajuntament O Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax 93 675 28 61 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres Cl Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25

dÉnB: |ium|u^bJL·iL·aV

Compra - venia de antigüedades y tratamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros

$s?f orit UEtaHSlal.; del Diari , • - "

Miguel : C/Margant'6

Tef 93 590 61 22 La Floresta

Estación La Floresta

TORRE

EIS 4 CANTONS

16 Societat

Divendres, 11 de desembre de 1998

Dies f e s t i u s

Fent ponting per capitals europees Les sortides pel pont de la Puríssima no deixen, però, la ciutat buida

Si fa uns anys quatre dies de festa equival ien al fet que Sant Cugat es quedés mig deserta, actualment la vida quo­tidiana continua per mantenir la ciutat en la mateixa línia que qualsevol altre cap de setmana normal. Així, mentre les agències de viatges confirmaven la part ida de molts sant-cugatencs pel Pont de la Puríssima -amb les capitals eu­ropees i les pistes d'esquí com a destinacions preferen-c ia ls- , comerc iants i al tres membres del sector terc iar i af irmen que el r i tme durant aquests dies no ha baixat.

A \ \ \ HOKU"

- Sant (lugat -

Feia dos mesos que els santeu-gatencs no ten ien un cap de setmana llarg i, segons els tour-operadors de la ciutat, han apro­fitat molt bé els quatre dies que la Pur íss ima ha facilitat en­guany.

"Kls par/ts d e v ia tge per a aquest pont s'han venut amb molta antelació" afirma Ramon llssia.de l'agència l'ssia Tours, "i ha estat molt difícil trobar lloc per als c l i en t s d ' ú l t i m a hora". Però això no vol dir que no hi hagués pressa per mar­xar: d i v e n d r e s a la tarda les agències santeugatenques en­cara ult imaven els viatges de molts ciutadans, "sobretot", se­gons U n í s Carbonell - d e Viat­ges C a r m e - , " d ' a q u e l l s que \euen que canvia el temps i vo­len sortir a esquiar corrent a l'últim moment" .

Així, les pistes d'esquí han es­tat les protagonistes d 'aquest cap de setmana llarg, compar­tint el rànquing de preferèn­cies ami) la visita a capitals eu­ropees (Londres entre les més sol·licitades, seguida de ['aris, Praga i Istambul) .

Kls preus de mitjana per per­sona d'aquests viatges del pont han oscil·lat, segons les agèn­cies que els han expedit, entre les trenta mil i les c inquanta mil pe s se t e s per als v ia tges "blancs" i entre les vuitanta mil i les cent mil per als "metro­politans".

A més dels llocs visitats pels santeugatencs, els tour-opera-dors han coincidit a remarcar que el r i tme de sortides d 'a­q u e s t any ha e s t a t " m é s o menys com sempre" , però as­senyalant en. alguns casos que "tampoc ha estat massa elevat". Fet que coincideix amb el mo­

viment que els membres del sector terciari han pogut valorar a la locali tat du ran t aques t s quatre dics i que demostra, se­gons diuen, que "la ciutat ha crescut molt i ja no passa com abans, que no veies quasi nin­gú pels carrers".

La ciutat no es queda buida

De fet, no tan sols no es que­da buida i es pot observar mo­viment pels carrers de la ciu­tat, sinó que per a alguns els dies de festa s ignif iquen un augment de clientela.

És el cas, per exemple , dels llocs de restauració de Sant Cu­gat, on va més gent els dies de festa. Així com també dels ci-

F.nguany eh quatre dies de pont no htm deixat buida la ciutat. FOTO: XAVl LARROSA.

nemes: ambdues companyies exhibidores han corroborat que la taquilla no ha disminuït du­rant el cap de se tmana , sinó q u e s 'ha m a n t i n g u t " m é s o menys igual" que altres dis­sabtes i d iumenges d 'aquesta temporada, essent dilluns el dia que, comparant-ho amb altres

setmanes, es va apreciar millor que no tothom havia marxat. En la mateixa línia s'han ma­ni fes ta t mol t s c o m e r c i a n t s . "Avui dia hi ha gent per a tot" afirma el president de Sant Cu­gat Comerç, Jaume Tubau, "i a les botigues del centre això es nota perquè el pont no ha

fet baixar el ritme de sempre". Ritme que, segons Tubau, s'a-gilitzarà d 'aquí a finals d 'any "perquè des de l'associació es recomana que amb vistes a les festes s'obri sempre que es pu­gui, dintre de les possibilitats, perquè moltes vegades salven la temporada".

E n t i t a t s

El Club Muntanyenc compta amb un nou grup

alpí cPescaladors A. BORAU

- SJIU Cugat -

El Pedraforca va ser l'objectiu de la seva primera sortida, i la seva fita és aconseguir un grup

'de gent que coordini i partipi en unes sortides a la muntanya centrades molt més en l'escala­da. Es tracta del nou Grup Alpí d'Escaladors amb el que comp­ta el C lub Mun tanyenc Sant Cugat des de finals de novem­bre.

"La idea va sorgir de membres de diferents sectors del Club", afirma un dels escaladors, en Quim Hernàndez. "Vam pensar que faltava un grup que cohe-sionés una mica més la franja d'edat d'entre els vint i els tren­ta anys dels que en agrada sor­

tir a la muntanya". Però, segons I l c rnàndez , la

idea que centrarà aquestes sor­tides serà més la d'escalar -"fer més cres tes"- que no pas la de caminar, "serà potser una mica més tècnic que una excursió normal a la muntanya".

En principi, no tenen cap or­ganigrama estructurat encara, ni tampoc cap programa d'activi­tats definit del tot, però la idea que tenen els seus components és la d'aconseguir un grup de persones amb els quals fer sor­tides i marcar diferents propos­tes d'una manera més espontà­nia, "almenys durant el primer any .

A més d'organitzar de manera conjunta les sortides, també han decidit reestructurar la biblio-

El nou grup vol centrar-se més en l'escalada. FOTO: XAVI LARROSA.

teca i buscar ressenyes de mun- tothom qui hi vulgui participar, tanya per remodelar I'arxiu i te­nir-lo p repara t per a tots els amants de l'escalada que el vul­guin consultar.

El nou Grup d'Escalada del Club Muntanyenc està obert a

només han de passar per la seu de l'entitat santeugatenca els dimecres a partir de dos quarts de nou del vespre, que és quan es reuneixen per planificar les seves activitats.

Ï1S ÍCANTONS Divendres, lldedesembn 1998 Societat 17

E n s e n y a m e n t

Alta participació dels pares en les eleccions als Consells Escolars

A. BORAU peren (l'índex estatal se situa entre el quatre i el disset i tots els centres estan entre el deu i el vint-i-sis per cent). Dades que els respectius directors i di­rectores han qualificat com a "molt positives". En aquests comicis s'han re­

novat la meitat dels represen­tants dels pares i la meitat dels mestres (el nombre varia segons les línies/capacitat que té l'es­cola). Pel que fa a les concerta­des (El Pinar, Santa Isabel,

Thau, i Pureza de Maria i

EU pareS participen Avenç), els re­s u l t a t s s ' han

més en les eleccions

Els pares dels estudiants sant-cugatencs continuen implicant-se en l'elecció dels seus repre­sentants al Consell Escolar del centre dels seus fills. Almenys així ho han demostrat els resul­tats atorgats pels darrers comi­cis, celebrats el proppassat dia dos a les escoles públiques i concertades de la localitat. La major part dels centres pú­blics de primà­ria (en total són set: Joan Mara-gall, Pins del Vallès, Collsero-la, Pla i Farre-res, Ferran i Clua, Catalunya i la Floresta) han mantingut - ' -•*

el mateix per­centatge de participació que en les darreres eleccions, celebra­des ara fa dos anys. Però en al­guns casos aquesta implicació ha estat més elevada. De tota manera, molts direc­

tors coincideixen a assenyalar que falta un xic més d'informa­ció del procés, i destaquen que és força difícil atreure la presèn­cia dels progenitors en unes vo­tacions celebrades en dia labo­rable. Malgrat això, les set escoles

santcugatenques, o bé estan en­tre la mitjana estatal o bé la su-

de les escoles que en

les dels instituts

mantingut mes o menys en la mateixa línia que altres anys, sense cap canvi

, _ destacable -ex­cepte als dos da­

rrers, als quals encara no s'han celebrat-, però que s'estima que seran més o menys com sem­pre-. Un altre cas molt diferent són

els instituts. Tots tres centres públics d'ensenyament secun­dari (Arnau Cadell, Angeleta Ferrer i Leonardo da Vinci) te­nen una mitjana de participa­ció que, en el cas dels pares, és més que baixa (entre l'u i mig i el cinc per cent). Però, en can­vi, els estudiants són molt par­ticipatius, i enguany fins i tot ha pujat la mitjana.

C e l e b r a c i ó

La Unió Santcugatenca prepara el seu centenar i

Alguns actes coincidiran amb els de l'any Clavé A. BORAI

- Sant Cugat -

El 1999 farà 150 anys que Jo­sep Anselm Clavé va crear el primer grup de cantaires i s'i­niciava la llarga tradició del món coral a Catalunya. A més coincidirà amb el 175è aniver­sari del seu naixement i el 125è de la seva mort, i és per això que la Federació de Cors de Clavé ha organitzat una cele­bració d'allò més completa, que inclourà Sant Cugat entre una de les seves actuacions. I és que La Unió Santcugatenca també estarà de festa: l'entitat ja ha començat a organitzar el programa d'activitats que do­naran a conèixer el centenari de la seva creació.

Segons el president del Co­mitè Oganitzador, Pep Blanes, està previst que totes les sec­cions de l'entitat tinguin el seu protagonisme, amb l'objectiu final "d'aconseguir que s'im­pliquin, i ho celebrin, també tota la resta d'entitats i ciuta­dans de Sant Cugat". Així, una primera proposta

encetaria el centenari amb la secció coral, amb un acte con­junt el mes d'octubre amb la Federacions de Cors de Clavé. La celebració continuarà més enllà del segle, i entre tots els actes programats per a l'any 2000 els organitzadors desta­quen la "marató a l'Auditori":

La Federació de Cors participarà en

vint-i-quatre hores d'actua­cions ininterrompudes on to­tes les entitats santcugaten­ques tindran el seu moment de glòria.

Els organitzadors

volen aconseguir que

els santcugatencs

també hi participin

D'altra banda, a més de tot el cicle d'actuacions, els mem­bres de La Unió estan prepa­rant t ambé "dos grans re­cords": un gran monument que

el centenari. FOTO: XAV1LARROSA.

anirà situat a la plaça de La Unió-de quatre metres d'alça­da i amb una senyera, una lira i la cara d'en Clavé-, i un llibre amb la història de l'entitat que, segons afirmen, "és també la història de Sant Cugat". El vo­lum, que estarà enllestit a prin­cipis d'any sota la supervisió de Tomàs Grau, corre a càrrec de l'historiador Climent Ribe­ra, i anirà il·lustrat amb cente­nars d'imatges d'època que està recopilant Pere Calders.

La Unió va néixer ara fa cent anys de la idea sorgida d'uns vint-i-set membres de la Co­ral La Lira i la Coral Progrés. Actualment l'entitat s'apropa als set-cents socis.

X e r r a d e s

Un expert en energia renovable explica

al CMSC la situació actual a Cuba Els assistents s'interessen pels pros i con tres del règim castrista

A.B. - Saat Casat -

Àngel Almarales, expert en energia renovable de l'Orga­nització No Governamental Cubasolar, va ser el convidat a la xerrada que va tenir lloc el proppassat dimecres al Club Muntanyenc Sant Cugat.

En ella, el tècnic va explicar als assistents els diferents pro­grames que l'entitat a què per­tany està desenvolupant en l'ac­tualitat, centrats tots ells en la recerca d'energies alternatives que puguin suplir la mancança de petroli produïda pel blo­queig que pateix l'illa des de fa uns anys. Producció d'energies renova­

bles amb la utilització de resi dus agrícoles i l'electrificació de consultoris mèdics de mun­tanya amb energia solar, així com altres tècniques ecologistes desenvolupades per les ONG cubanes, van donar pas a un torn de preguntes que Almara­les no va dubtar a contestar.

"El nostre problema", va afir­mar el tècnic, "és que hi ha -molta desinformació i tergiver­sació de la informació que es dóna sobre Cuba". Segons Al­marales, és cert que totes aquestes alternatives ecologis­tes es van començar a buscar en els moments de necessitat, "però quan tinguem tot el pe­troli i tots els fertilitzants del món, continuarem aplicant el Les alternatives ecologistes es van posar a debat. FOTO: XAVI LARROSA.

projecte que hem escollit". Segons l'expert en tècniques

renovables, "a tot arreu hi ha poca comprensió sobre totes aquestes alternatives; sembla que és molt difícil estalviar energia quan ens diuen que en sobra pertot, però no és així, la terra ja no aguanta més". D'altra banda, durant el torn

de preguntes, Almarales va res­pondre els dubtes dels assis­tents, des dels problemes de transport fins a la composició de les empreses mixtes a Cuba, passant per l'economia -que se­gons el ponent està millorant. Però sempre deixant clar que "la nostra revolució, el nostre projecte, no és perfecte, però és el nostre i el que necessitem no és caritat, sinó desenvolu­par les estructures del país per continuar amb el nostre tre­ball". Un treball que per a Al­marales té l'objectiu de fo­mentar l'Educació i la Salut Pública de la societat de l'illa i que passa per donar més cabu­da a l'ecologia.

18 Societat ELS-/CAIYIDNS Divendres. 11 de desembre 1WX

T r a d i c i o n s

Santa Llúcia, preludi del Nadal Diferents activitats protagonitzen la celebració durant el cap de setmana

Des d'ahir es pot v is i tar -pe r pr imera vegada a la plaça Pere San- la tradicional f ira de Santa Uúcia que Ajuntament i comerciants del carrer Major organitzen conjuntament des de fa un parell d'anys. Però no serà l 'únic indicador d'a­quest cap de setmana que s'apropa el Nadal: aquest ves­pre se celebra el tradicional concert al Monestir i demà, dis­sabte, i diumenge es pot visitar la f ira que també organitzen anualment els veïns de la Floresta.

A N N A BORAI

- Sant Cugat / la Floresta -

Segons la t radic ió , era per Santa Llúcia quan es guarnien els carrers i començava la de­coració de les cases. Ment re les modistes celebraven el dia de la seva patrona, els comer­ciants i artesans sortien al ca­rrer per oferir als seus con­c i u t a d a n s les p e c e s necessàries per deixar ben bo­niques les llars.

T e m p s ençà , Santa Llúc ia anunciava la p rox imi ta t de l Nadal i avui dia encara ho fa: els santeugatencs con t inuen celebrant aques ta diada, en­guany a m b d i fe ren ts activi­tats.

Des d'ahir a la tarda es pot visitar la Fira que des de 1996 organitza l 'Ajuntament amb la col · laboració dels comer­ciants del carrer Major.

Per primera vegada, els vuit par t ic ipants d ' enguany ocu­pen la plaça Pere San, on els santeugatencs podran trobar -fins al proper dimecres , dia 16- des de figures de pesse­bre fins a e lements decoratius de la llar, passant per l 'arbrat i Ics plantes t íp iques del Na­dal.

També a la Floresta es podrà trobar aquest cap de setmana la fira típica d 'aquestes dates. Organitzada per l'Associació de Veïns, l 'Agrupament Es­colta i l 'Associació de Moni­tors l 'Esclop, amb l 'objectiu de convert ir- la en una festa del barri, la Fira de Santa Llú­cia de la Floresta serà dissab­te i d i u m e n g e a la plaça de l 'E s t ac ió , a m b la p re sènc ia d 'artesans locals i també d'al­guns convidats de Barcelona.

El p r o g r a m a d ' a c t i v i t a t s d 'enguany, però, presenta al­gunes novetats: a més dels ta­llers infantils i el dinar de ger­manor, dissabte a la tarda hi

haurà c remat per als grans i contes infantils per als més jo­ves.

Concert al Monestir

D'altra banda, aquest vespre se celebra a l'Església dej Mo­nestir el tradicional Concer t de Santa Llúcia.

Oriol E s p u n y a la pr imera part i Escarlata Blanco a la se­gona i n t e rp re t a r an al p iano obres de Ravel, Schumann i Mozart en t re altres composi­tors.

El concert començarà a par­tir de dos quar ts d 'onze del vespre.

èàMú Wi Qoaa

ijfyjntef.j|

A la Fira de Santa Llúcia s'ht poden trobar tot tipus de guarniments nadalencs. F: XAVI LARROSA

E s p l a i s

La Fundació Pere Tarrés ofereix

cursos per a monitors a Sant Cugat Les classes s'impartiran durant les vacances de Nadal

A. B. - Sant Cugat -

Monitors i Directors d'Activi­tats de Lleure Infantil i Juvenil són els dos cursos que la Fun­dació Pere Tarrés impartirà a la Casa de Cultura de Sant Cugat durant les vacances de Nadal, època escollida "perquè la ma­joria de monitors treballen i es­tudien, fet que els impedeix ad­quirir una formació adequada durant el curs escolar". S e g o n s el seu coord inador , Francesc Garreta, l'objectiu d'a­questes classes és "transmetre els coneixements bàsics per a qualsevol monitor, perquè sà­piga que no es tracta només d 'omplir les hores dels nens , sinó d'educar-los i de transme­tre'ls una sèrie de valors", en el cas dels monitors, i de "mostrar la problemàtica legislativa i les diferents dinàmiques que hau­ran d'assumir" en el cas dels di­rectors.

Si bé aquests ensenyaments te-oricopràctics estan ideats, en

F.ls cursos estan orientats a monitors en actiu. F..-XAVI LARROSA

principi, per a persones amb ex­periència en el sector que co­neguin tant els conceptes com la terminologia, l'assistència està oberta a tothom només amb la presentció d 'una memòria es­crita basada en la lectura d 'un llibre que s'especifica en el mo­ment de fer la inscripció.

Aquesta és la tercera vegada que la Fundació imparteix aquest ti­pus de cursos intensius a la lo­calitat. El de monitors serà del 19 de desembre al 9 de gener i el de Directors del 24 de de­sembre al 10 de gener, en amb­dós casos tots els dies de la set­mana exceptuant els festius.

Gel

Premsa

Gelats

Gasoil

calefacció

Carbó

Llenya

Butà

4 £035094555

Griful Oil, s. L. Servei Estació

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C"

SERVIT A DOMICILI

ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

EIS4CANT0NS

C I U T A T Núm. 1 0

Fundació Sant Cugat Diari del Congres - Fundació Sant Cugat

Plaça Pep Ventura, 1 Telèton 93 674 51 95 08190 Sant Cugat del Vallès

e-mail: secretaria Fundació: secretarlaesteugat.org organització Congrés: congres9stcugat.org

web: http://stcugat.or97

Nosaltres i ells El proper divendres 11 de desembre

presentarem la 5a sessió del Congrés de la ciutat dedicada a la Convivència, la solidaritat i la tolerància, i deixem sobre la taula el debat que al llarg de les sessions preparatòries ha planejat entre nosaltres. Quan el segle XX està a les acaballes

ens trobem desorientats. Els historia­dors futurs tindran molt clar quines hau­ran estat les idees i tendències clau del nostre temps, però nosaltres, que ens li­mitem a viure-ho, no ho podem tenir ara tan clar. Només ho podem intuir... I intuïm que, acabada ja la història (...) els reptes del nostre temps tenen algu­na cosa a veure amb qüestions globals com ara l'ecologia, la sostenibilitat i la solidaritat. I això ho intueixen sobretot els joves, que són acusats de no inte­ressar-se per les nostres pretèrites ba-talletes estèrils, de no apuntar-se als nostres tinglados associatius, però que

semblen tenir clars quins poden ser els reptes del futur. Com tots sabem, la so­lidaritat és un dels temes que sembla moure la joventut... o, almenys, la jo­ventut que es mou. Bé, així doncs, quan parlem de soli­

daritat, de què parlem? És obvi que no creiem que sigui aquest

el lloc adient, ni tenim prou capacitat com per pontificar sobre la resposta co­rrecta, però potser podem introduir al­guna pauta que serveixi per ajudar-nos a plantejar preguntes. I aquestes pautes poden venir de la intuïció, i em sembla intuir que això de la solidaritat té algu­na cosa a veure amb la pugna entre el "nosaltres" i l"'ells". Solidaritat amb qui? Amb ells, amb

nosaltres. Qui són ells i qui som nosal­tres?. Entenem que una bona societat és

aquella en la qual la solidaritat té sen­tit, aquella en què la diferència entre jo

i nosaltres no és un dilema: què donar als altres i què conservar per a un ma­teix. Ja en una sessió del Congrés es va co­mençar a plantejar aquest dilema, en una dimensió mes restringida. Va ser en la famosa ponència dels nouvinguts, nouvinguts que encara no són ""nosal­tres", sinó que mantenen la seva con­dició d'"ells". Si ja ens és difícil con­siderar-lo un de nosaltres, imaginem que, a més a més, són en un altre con­tinent, i d'una altra raça i costums, o simplement un infant del Raval o un ra­pat d'aspecte agressiu.

Debatre aquestes qüestions i d'altres que, de segur, es plantejaran en la nos­tra dimensió local, i si ens atrevim tam­bé a escala global, és l'objectiu de la cinquena sessió del congrés.

Neus Sotomayor Rodríguez, coordinadora de la 5 sessió

"Els reptes del nostre

temps tenen alguna cosa a

veure amb la sostenibilitat,

l'ecologia i la solidaritat"

"La solidaritat és un dels

temes que sembla moure

la joventut o, almenys, la

joventut que es mou "

"Els joves són acusats

de no interessar-se per

les nostres pretèrites

batalletes estèrils "

"La solidaritat té

alguna cosa a veure

amb la pugna entre

'nosaltres'i 'ells'"

ESTUDIS PRÀCTIS DE TRADUCCIÓ

CERTIFICAT I DIPLOMA PRIMERA CONVOCATÒRIA 1 de Febrer 99 Santiago Rusinol, 2 • Tel./Fax 93 674 15 01 • 08190 Sant Cugat del Vallès

Col·laborador del 1er. Congrés de la Ciutat

OS4C4IYIONS

Oberta Núm. 10 De»!!*.»*!»»»

La convivència i la solidaritat centren la sessió d'avui

Arcadi Oliveras participarà en la taula rodona

Redacció - Sant Cugat -

Després de reflexionar sobre la cultura, el Congrés de la Ciutat celebra aquest vespre la seva cinquena sessió, centrada en el tema de la cooperació i la solidaritat, una qüestió de ple­na actualitat a tot el món i també a casa nostra arran dels tràgics efectes de l'huracà Mitch a Centreamèrica. Com en altres conflictes i tragè­dies internacionals (Bòsnia, Rwanda o el Sà­hara), el poble de Sant Cugat ha respost una ve­gada més solidàriament davant les campanyes d'ajut i d'emergència de les últimes setmanes. Al marge de les aportacions que hagin fet els ciutadans a títol individual, impossibles de quantificar, la campanya de la Creu Roja Sant Cugat ha aconseguit recollir prop de dos mi­lions de pessetes. D'aquesta xifra, una part co­rrespon a donació popular i la resta a l'Ajun­tament, que ha destinat 500.000 pessetes a aquesta campanya per Centreamèrica.

Amb el cas de l'huracà Mitch com a teló de fons, la sessió d'aquesta nit tractarà una sèrie de temes relacionats amb la convivència i la so­lidaritat. La immigració, l'associacionisme per la solidaritat, la implicació de la ciutat en el Tercer Món, el 0,7%, l'esforç ciutadà i l'es­forç institucional seran algunes de les qües­tions que es posaran sobre la taula. Serà una bona ocasió per saber com actua la solidaritat

santcugatenca. a través de la coordinadora d'ONG, i per plantejar-se si la interacció pot bastir un projecte comú al nostre municipi. La sessió començarà a les vuit del vespre amb

la conferència titulada Solidaritat aquí i arreu: una eina de convivència, a càrrec d'Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau i profes­sor d'Economia Mundial a la UAB. Oliveras, que té una llarga vinculació amb Sant Cugat per raons familiars i com a organitzador de la Uni-' versitat de la Pau, parlarà sobre el paper de la solidaritat en un context de globalització en què és freqüent estar més sensibilitzat per les tragèdies de l'exterior que pels problemes de casa, sovint poc coneguts i poc divulgats.

A continuació hi haurà la taula rodona en la qual participaran un grup de persones com­promeses en aquests temes, vinculades totes elles a Sant Cugat. És el cas de Vicenç Fisas, titular de la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans de la UAB i fundador de Vallès sen­se Fronteres, que parlarà sobre 'Treballar pa­la pau". Fisas acaba d'enllestir el seu darrer lli­bre titulat Las ONG ante el comercio de armas v el desarme (Icaria), que presentarà el proper dilluns a Madrid. L'obra és fruit de la tasca que ha fet els darrers quatre anys, coordinant la campanya d'Amnistia Internacional, Gre-enpeace, Intermón i Metges sense Fronteres contra les mines antipersona. Una altra con­vidada és Fatima Ilyas, especialista amb te-

Vehicle tot terreny, comprat gràcies a la campanya d'ajut alpolbe sahrauí. FOTO: X.. LARROSA

mes de la dona immigrant que col·labora amb Càritas com a educadora sociocultural. Fati­ma, que va arribar a Sant Cugat fa dotze anys, parlarà sobre "La situació de la dona immi­grant ". La tercera ponent és Fatiha Benham-mou, mestra especialista en educació inter-cultural i una de les impulsores del grup de dones de Vallès sense Fronteres, que centrarà la seva intervenció en el tema d'"Immigració i educació". La taula es completa amb Toni Baldi, membre de la coordinadora d'ONG de Sant Cugat i Dolors Renau, cap de Coopera­ció de la Diputació de Barcelona. Aquests dos últims ponents explicaran de quina manera s'enfronten les campanyes de cooperació i so­lidaritat des dels seus respectius camps, la so­cietat civil i les institucions. Toni Baldi ha par­ticipat en diverses campanyes locals com a membre del grup Baula i SCAPS (Sant Cugat Amb el Poble Saharui), mentre que l'exdipu-tada del PSC, Dolors Renau, parlarà d'"El pa­per de les institucions" des de la seva expe­

riència a la Diputació. La moderació de la tau­la anirà a càrrec d'Ana Murillo, tècnica de pro­moció econòmica. La sessió sobre "Convivència, solidaritat i

tolerància" ha estat coordinada per Neus So­tomayor i en la seva preparació hi han inter­vingut Elena Bosch, Àngels Camps, Concha Martínez, Jordi Molgó, Cristina Monteagu-do, Ana Murillo, Carme Talleda, Pilar López, Ignasi Mestres i Mari Pau López de Liano. Sotomayor espera que el debat d'aquesta nit compti amb més participació de gent jove que les sessions precedents: El tema de la solida­ritat és un dels que mou més la joventut avui dia, juntament amb l'ecologia". La composi­ció de la taula rodona, on la meitat dels ponents són joves, és un bon exemple d'aquest fet, se­gons la coordinadora.. Després d'aquest cin­què debat, el Congrés de la Ciutat farà el parèn­tesi de les vacances de Nadal i les sessions es reprendran el 16 de gener amb el tema de La vida política a L· ciutat.

Solidaritat en acció, una experiència a Palavé El lloc on he estat aquests sis mesos és el batei Palavé, a Sant Domingo. Palavé és una comunitat agrícola on part de la seva població són immi­grants haitians que treballen la canya de sucre. Com la resta de bateis del país, és un lloc indesitjable per als dominicans, on les condicions de vida són força difícils. A Palavé fa 10 anys que hi treballa Ujedo, una ONG dominicana amb

l'objectiu de fer d'aquestes comunitats llocs mínimament habitables, mit­jançant la participació de la comunitat en la resolució dels seus problemes i mancances. Gràcies a aquest treball, Palavé té unes mínimes infraes-tructures: aigua potable, llum, una escola, àrees de recreació i esport, un centre de salut...

1 què has fet? És difícil resumiren unes línies una experiència així. Se'm fa impossible traduir-la en paraules. Però és important fer-ho, intentar que la gent es faci seva la teva vivència, que cone­gui, encara que sigui superficialment, quelcom més del que has descobert dia a dia en aquells que t'a-cullen.

Han estat sis mesos de convivència, de somnis vis­cuts i de frustracions, d'intercanvis i de malente­sos, i sobretot d'aprenentatge. Sis mesos de confu­sions, on qualsevol petit soroll esdevé un nou descobriment i on dia a dia vas percebent, coneixent i entenent una cultura diferent, fet que només és possible a través de la con­vivència directa. Sis mesos durant els quals passes a formar part d'una comunitat, dels seus

projectes de vida, de les seves alegries i tristeses. I com ha anat? Bé, no té res a veure el que t'expliquen o t'imaginaves

amb la realitat que després descobreixes, potser per la dificultat de què abans parlava de traduir aquestes vivències en paraules. Potser ho diu tot el fet que ho tornaria a repetir, que no m'ho pensaria dues vegades.

I ara què? Solidaritat, cooperació... Potser la paraula més adient que re­sumiria aquests sis mesos a Palavé seria intercanvi, convivència i apre­nentatge. La solidaritat i la cooperació vénen posteriorment, quan un cop et situes de nou a casa pots començar a difondre l'experiència, a organit-

"La cooperació per part d'organismes

governamentals es mou més per interessos que

per solidaritat"

zar campanyes de suport, a implicar més persones en el projecte de vida que tu has descobert.

S'ha de donar a conèixer la realitat no mediatitzada pels mitjans de co­municació. Hem de saber que no estem sols i que cal que ens comencem a moure.a plantar cara a moltes coses que estan perjudicant tres quartes parts del planeta.

S'ha acabat la República Dominicana paradisíaca, on els turistes només coneixen les seves platges i hotels de luxe, on ens neguen el dret a con­viure amb les arrels de la seva gent, trepitjar el fang dels seus carrers i ba­nyar-nos sota els tàlvegs i les intenses pluges d'agost. Ja n'hi ha prou de plats de marisc i de pastes importades. Hem d'assaborir el gust de les guaiabes, dels guineus, la iuca i la papaia. La pluja sona diferent en les teu­lades d'uralita. L'arròs té un altre gust en plats de ferro. Ja és hora que des­

cobrim que a l'Àfrica hi ha quelcom més que nens amb la panxa grossa, i a Santo Domingo altres coses a més de dones boniques i platges meravelloses.

Però no sempre ens és possible fer un inter­canvi directe. Hi ha altres tipus de cooperació, tot i que penso que són força criticables i s'han de canviar moltes coses encara.

La cooperació per part d'organismes gover­namentals crec que ja s'ha demostrat que no és vàlida, que es mou més pels propis interessos que per la solidaritat. La cooperació ha de ser gra­tuïta, sense esperar-ne res a canvi, i això és quelcom que trenca els esquemes del govem. Si no hi ha reconeixement, uns interessos a la zona, un lloc per explotar... no és "viable" el projecte. Penso que encara ens queden moltes altres formes de cooperació per

inventar, experimentant juntament amb les organitzacions del sud, con­versant cara a cara sobre les dificultats de cada model de societat, per arribar a un nou paradigma comú, viable i vivible per a tothom. Difícil?... Sí, encara que ja som molts els qui hi creiem i volem treballar per acon­seguir-ho.

Montse Valderrama, cooperant santcugatenca

"S'ha de donarà

conèixer la realitat

no mediatitzada pels

mitjans informatius "

*a»ï> í . ( í

"A Santo Domingo hi

ha altres coses a més

de dones boniques i

platges meravelloses"

"La cooperació ha

de ser gratuïta,

sense esperar-ne

res a canvi"

EIS 4 CANTONS

NÚm. 1 0 Omn*nd.1«Ó«

L antena

Solidaritat Avui torno al Congrés. A més,

prometo no deixar-me empor­tar mai més pels atacs de caspa que em produeixen els intents de fabricar referents ideològics de pa sucat amb oli. Avui es par­larà de solidaritat, i també de convivència i tolerància. No sé per què, però em sembla que no caldrà divagar, com es va fer en parlar de cultura, sobre la ne­cessitat de trobar-ne una defi-. nició. Com també em sembla, i tampoc no sé per què, que hi haurà moltes menys comunica­cions escrites. Això vol dir que som molt més cultes que no pas solidaris? Ans al contrari, crec que se n'ha escrit poc, però s'ha practicat a bastament. Encara que, òbviament, aquesta soli­daritat porti noms concrets. Un petit recordatori: l'acampada de finals de 1994 a favor del 0,7%, les concentracions de l'any se­güent a favor de la pau a Bòsnia, l'ajut als sahrauís i l'escampa­da de desenes de joves solidaris santcugatencs arreu del món, especialment pel continent ame­ricà. Avui m'he posat seriós, el tema s'ho val.

Oleguer Bardissa

Programa

Conferència:

Solidaritat aquí i arreu: una eina de convivència ARCADI OLIVERAS, presi­

dent de Justícia i Pau.

Taula rodona:

• Treballar per la pau VICENÇ FISAS, Càtedra

UNESCO per la pau de la UAB.

' La situació de la dona immi­grant FATIMAILYAS, especialista

en temes de la dona immigrant.

- Immigració i educació FATIHA BENHAMMOU.

Mestra especialista en educació intercultural.

• Sensibilització, solidaritat i cooperació TONI BALDI. Membre de la

Coordinadora d'ONG de Sant Cugat..

• Els papers de les institucions DOLORS RENAU. Cap de

cooperació de la Diputació de Barcelona.

Moderadora: ANA MURILLO. Tècnica de

promoció econòmica. Secció patrocinada per:

I N M O B I L I A B I A

Colonial

L ' e n t r e v i s t a

Arcadi Oliveres. Vicepresident de Justícia i Pau

"Es una mofa commemorar uns drets humans que no s'apliquen de cap manera"

ANNA BORAU

Porta molts anys lluitant activament per acon­seguir un món millor i pensa que encara falta molt per fer. Arcadi Oliveras, doctor en ciències econòmiques, vicepresident de la Fundació per la Pau i de Justícia i Pau de Barcelona, combina les classes a la universitat amb les xerrades que li demanen arreu de l'Estat. Sempre amb un peu a Barcelona i un altre allà on el necessitin, aques­ta tarda aterrarà a Sant Cugat per parlar al Con­grés de la Ciutat sobre el que ell defineix com una eina bàsica de convivència: la solidaritat.

- Solidaritat com a eina de convivència... com ens ho explicaria, a grans trets?

- Principalment la meva idea és parlar de tres àmbits de solidaritat: envers aquells que veuen violats els seus drets; envers el quart món -po­bresa i marginació a casa nostra-; i envers el Ter­cer Món, tres temes i dins de cada un els seus rep­tes. Sóc conscient que l'àmbit de solidaritat permetria molts altres temes, que no tractaré aquest vespre perquè de fet ja vénen també altres convidats a parlar-ne.

- Un dels reptes és potser que la gent no re-lacioni només solidaritat amb aportació econò­mica eventual?

- Evidentment, una de les respostes seria l'e­conòmica, però jo parlaré des de respostes edu­catives amb canvis de valors, fins a respostes de pressió política i acabant per actituds individuals... i entre aquestes sí que hi ha l'aportació econòmica. Però per a mi no és pas la més rellevant perquè d'una banda posem diners en comptes de soli­daritat, i al mateix temps estem ingressant en uns fons de pensió que el que fan és especular amb aquests pobles i empobrir-los... no vull desau­toritzar aquestes actuacions, sinó senzillament donar-los una dimensió més àmplia.

-Pel que expBca, amés de ser solidari s'hau­ria de canviar tota l'estructura social.

- Sens dubte això és el que intentaré dir. -La gent té feta una idea concreta de què vol

dir exactament solidaritat ? - Sí, ho intueix bastant bé. A un primer nivell, que

és aquest que dèiem abans,i fins i tot jo diria que hi ha un segon nivell que és força entès, que és el de donar temps. Ara, el tercer, el de canviar tota la nostra manera de veure les coses, aquesta és una base on cal apretar una mica.

- Per què, potser la gent només s'enrecorda de ser solidària quan passa una desgràcia?

- No, jo diria que s'enrecorda sempre, però re­acciona quan passen aquestes desgràcies, o bé en moments memorables -com cada any per Na­dal quan totes les televisions fan les maratons-... Cosa que no condemno pas, però només és una part petita de tot el que s'ha de fer... perquè tots tenim presents moltes coses que s'han de fer i que no fem. -En això seria molt important l'actuació del

mitjans de comunicació... -Molt, i d'això també en parlaré, perquè els mit­

jans acaben configurant l'opinió pública... i d'a­questa configuració en surt la reacció. Es molt im­portant la necessitat de contrastar la veracitat i la realitat de la informació que ens arriba, perquè de vegades és certa, però no se situa en la seva verita-

Arcadi Oliveras. FOTOGRAFIA: XAVILARROSA.

ble dimensió, i de vegades es manipula. -Tot i això sí que surten a la llum algunes

dades de com està el món~ i més aquests dies amb la celebració del cinquantè aniversari de la Declaració dels Drets Humans. Vostè com els veu?

-Sí, són dades esfereïdores. És una cosa que no s'aguanta per cap costat. La veritat és que l'alta comissionada de les Nacions Unides pels Drets Humans, que és la senyora Margaret Ro-binson, va dir a principis de setmana una cosa que em va agradar molt: que no hi ha motiu per com­memorar-los, perquè estan tan malament que quasi és una mofa intentar commemorar una cosa que no s'aplica de cap manera. Per exemple els drets individuals i les llibertats que abans deien que es respectaven al primer món, ni tan sols això: als EUA s'aplica la pena de mort sistemà­ticament, hi ha cent disset països on es tortura... Nosaltres vivim en un país on els drets encara es respecten més que en altres, però de tota ma­nera hi ha llibertats que no s'han posat damunt la taula i estan en perill, com la individual, amb l'augment del control social. O sigui que en comp-

Perfil •Arcadi Oliveres i Btuukl! 194?) és doctor en Cim; ques i professord'HcoiMP lu Universitat Autònoma . des de 1980. Haestal \incu la se%ra vida a entitats i us • defensen i lluiten per un tu l'actualitat -i des de la v. 1983- és vicepresident d. per-la Pau i vicepresident Pau des de 1986, fet que > de l'Estat a impartir con fe vorde la pati. A Sant Cugat, on estiuej.

seva infantesa, coordina d

1< Barcelona. es Lcofiòini-ia Mundial a ie Barcelona .!i Jurant toia viacions que ni millor. F.n

1 a creació ai la fundació de Justícia i •I porta arreu èiicies en fa-

de la l'niversita! pci

tes de celebrar els Drets Humans si fem un ba­lanç resulta que és un desastre.

- En comptés de celebrar-los s'haurien de revisar i reformar?

- No, reformar-los no. Tot i que la declaració no és pas la que a mi m'agradaria més, perquè a més està mancada de tot el que serien els drets ano­menats de tercera generació, és a dir tot allò que ha aparegut després de l'any 48, no hi figura (au­todeterminació, pau, conservació del planeta...) en aquest sentit, s'haurien de completar, però ja em quedaria tranquil si aquells que estan proclamats des de fa cinquanta anys es complissin i respec­tessin. D'una banda, cal avançar molt i, de l'altra, registrar els nous.

- Quines serien, doncs, les reivindicacions principals amb vista al segle vinent?

- Bé, de fet les reivindicacions no canvien pas gaire des de la Revolució Francesa: la llibertat, la igualtat i la fraternitat -que ara en diem solidari­tat-, però al cap i a la fi no és pas tan diferent: les persones han de tenir possibilitat d'una existència digna, han de tenir llibertat i han de ser iguals en­tre elles. I si no poden ser massa iguals han de ser solidaris quan la igualtat falla.

- Vol dir que encara estem igual que fa un pa­rell de segles?

- Bé, suposo que igual que fa dos mil anys. La humanitat no ha variat massa encara que les cir­cumstàncies siguin diferents. Podem avançar més?, la meva impressió és que sí, però també te­nim estris capaços de fer-ho anar pitjor que abans, i no parlo només de les armes nuclears, també s'hi podria incloure la perversitat de les borses, per­què fer anar malament les coses no vol dir només engegar una bomba atòmica, vol dir especular com especulen cada dia milers de milions, i que fan morir de gana milers de persones cada dia.

- 1 les persones solidàries ho poden canviar? - Sí, individualment i col·lectivament conside­

rat. Una persona individual sola ho té malament. Però si té una actitud de canvi i és capaç d'asso­ciar-se amb altres que tenen una actitud similar i una capacitat de fixar uns objectius i estructu­rar-se bé, aleshores tindrem canvis.

22 Societat ELS /CANTONS Divendres. ! I de desembre de 1V9H

La r a d i o g r a f i a

RUGBI CLUB SANT CUGAT

Poden trobar-se arrels d'aquest esport en un

joc de pilota al qual les legions romanes ja hi

jugaven

Un esport antic i modern MONTSK SANT

V Entitat: Rugbi Club Sant Cugat. Any de fundació: 1987. Jugadors: 100 en tres equips Seu: Club Júnior. Carretera de Rubí.

El 1921 el senyor Baldiri Aleu, de Sant Boi de Llobregat, va co­mençar a jugar amb un grup d'a­mics un joc força desconegut a les nostres terres. Encara que derivat de les mateixes arrels que el futbol, és un joc força di­ferent. Es jugava amb una pilo­ta de forma oval, amb 15 o 13 jugadors, podent tocar la pilota amb tot el cos, en lloc dels 11 jugadors, la pilota esfèrica i la regla de no poder tocar la pilo­ta amb les mans, com al futbol. L'esport s'anomenava Rugbi, un joc anglès l'origen modern del qual és netament universitari i

d'aquest país; però es poden tro­bar precedents d'aquest esport al calcio que es practica a Florèn­cia des de el segle XV; i un pre­cedent encara més antic en el joc del Vharpastum jugat per les tropes de les legions romanes. Aviat el nou esport va desper­tar una forta afició a Sant Boi i als ambients universitaris de Madrid i de Barcelona.

Encara que a les nostres terres no es pot parlar d'un esport po­pular, sí que és prou conegut i practicat a tot Catalunya, so­bretot a la Catalunya Nord i, molt especialment, a la ciutat de Perpinyà. És un esport que, tot i moure

passions, ha mantigut sempre

una preferència inequívoca pel jugador i l'equip amateur, així com pel fet de fer escola i crear planter. El rugbi és un esport de paï­

sos freds, ja que exigeix un camp de gespa i sempre es juga a l'aire lliure a causa de les di­mensions del terreny de joc: 100 metres per 60, amb petites va­riacions en les mides. Moder­nament, molts clubs mantenen equips masculins i femenins, tant sèniors com juvenils i in­fantils El Rugbi Club Sant Cugat,

fundat l'any 1987, manté una escola amb equips alevins i ca­dets i dos equips juvenils i un al­tre de sèniors. Hi havia hagut

també una secció femenina que malauradament va desaparèixer per dificultats de mantenir la plantilla. Com a camp de joc i d'entre­

naments fan servir el camp del Club Júnior Sant Cugat, ja que un camp de gespa d'aquestes dimensions no es troba fàcil­ment i, sobretot, pot ser molt onerós per a un club esportiu totalment amateur, com són la majoria d'equips. Ja que l'espe­rit amateur es conserva molt en aquet esport, en el seu campio­nat més famós, el Torneig de les Cinc Nacions, jugat entre les se­leccions d'Anglaterra, França Gal·les, Escòcia i Irlanda, els ju­gadors són tots no professionals.

ELS'ÍOVINTONS Divendres, 11 de desembre de 1998 Societat 23

La r a d i o g r a f i a

RUGBI CLUB SANT CUGAT

m"*m

^^^^MJ^^

JAlfiSiS

El Rugbi potencia la

convivència i la competició per sobre de

la rivalitat personal

Un club i una escola esportiva M. S.

El Rugbi Club Sant Cugat té un equip de sèniors, que avui juga a la Segona Divisió B. Un equip de juvenil i un altre de cadets que juguen al campionat de Catalunya en les seves cate­gories; i, sobretot, l'escola, que té un equip d'alevins jugant al campionat de Catalunya i al d'Espanya per a nens, així com competicions infantils, sobretot amb equips del Rosselló i la Cerdanya francesa, molt espe­cialment amb la USAP de Per­pinyà. Una de les activitats que més

importància tenen dintre del

club és la potenciació de la con­tinuïtat del club, comptant amb els antics jugadors i sobretot im­plicant els pares dels petits ju­gadors en l'esperit del club. Així, molts del entrenadors dels equips infantils i juvenils són exjugadors del mateix club que ara són pares i alhora entrena­dors de llurs fills en aquest es­port.

Els equips dels alevins i dels cadets, de 12 jugadors, són la ni­neta dels ulls del club, que veu en els joves jugadors la base per fer més planter i eixamplar el club que, durant els seus 11 anys d'història, ha anat creixent a poc a poc però amb fermesa. La queixa és el desconeixement

que pateix l'esport del rugbi per part de molta gent i, sobretot, dels grans mitjans de comuni­cació que prefereixen altres es­ports, però alhora reconeixen que aquest desconeixement fa que es conservi més fermament l'esperit d'esport d'aficionats, poc comercialitzat i per això ma­teix molt més autèntic. Sorprenentment, i malgrat la

fama que té el rugbi entre els no iniciats, tot i que és un es­port rude i fort, no és violent; en ser col·lectiu, no és freqüent trobar joc brut entre el jugadors, i és apropiat per a qualsevol constitució física, ja que dins l'equip es troba fàcilment lloc per a tothom. Els partits de nens

es juguen amb 12 jugadors; són una mica més curts que els dels sèniors, de 80 minuts dividits en dues parts, en els quals les carreres pel camp se succeeixen molt ràpidament. El rugbi és, doncs, un esport ràpid i dur fí­sicament, però també un esport prou vistós i interessant per gau­dir-lo. En sçr un esport que ne­cessita un terra tou, és un esport d'hivern i més aviat jugat en paï­sos de fred i d'herba verda. A la seva escola de rugbi, el

Club de Sant Cugat, com en ge­neral tots els altres equips i ju­gadors d'aquest esport, es fa molt més èmfasi a potenciar l'es­perit d'equip i d'amistat espor­tiva que no pas en la lluita per

guanyar. Un esperit que no és tan estrany de trobar en els clubs de rugbi, sobretot en els euro­peus, on compten amb més equips formats per gent aficio­nada, mai professionals, i so­bretot poc amics de les rivali­tats fora del camp. Tant és així que entre els jugadors i aficio­nats es diu que els partits de rugbi tenen tres parts: les dues primeres de joc, i la tercera el dinar de germanor entre els equips rivals. Al Rugbi Club de Sant Cugat

hi ha jugadors internacionals, com el cas d'una jove jugadora femenina, Lourdes López, que ara juga amb el Club femení de rugbi de la Bonanova.

24 Societat ELS /GUYTOïNS Divendres, 11 de desembre de 1998

L A S E T M A N A EN IMATGES

PUJOL VISITA EL CENTRE BORJA El president de la Generalitat, Jordi Pujol, ha visitat aquesta setmana el Centre Borja de la ciutat per conèixer-ne les dependències. En declaracions a la premsa,

Pujol ha aprofitat la visita a Sant Cugat per manifestar el seu suport a Lluís Recoder com a possible candidat a V alcaldia de la ciutat. Amb tot, el president va

lloar la tasca d'Aymerich al capdavant del consistori municipal. Pàgina: 7. Foto: XAVILARROSA

LA UNIÓ PREPARA ELS ACTES DEL SEU CENTENARI

La Unió Santcugatenca celebra Pany vinent el seu centenari, motiu pel qual ha elaborat un programa d'activitats entre les que destaca una marató en la qual totes les entitats de Sant Cugat actuarien al Teatre-Auditori. A mes, es preveu editar un llibre sobre la història

de ïentitat i construir el monument que mostra la imatge, per instal·lar-lo a la plaça de la Unió.

Pàgina: 17. Foto.XAVI LARROSA

ELS MAULETS FAN CAMPANYA CONTRA LA CONSTITUCIÓ El col·lectiu independentista Maulets va tancar el cap de setmana passat una setmana d'actes reivindicatius i de protesta contra la Constitució espanyola. Les jornades van

posar èmfasi en les estructures del sistema actual que Maulets considera més perjudicials: l'exèrcit, el poder econòmic i els cossos repressius.

Pàgina: 8. Foto: XAVI LARROSA

AFINAR L'ENGINY PER SUPUR MANCANCES La realitat cubana moltes vegades esforça diferent de com ens

l'expliquen. Això va intentar demostrar el cubà Àngel Almarales, que abans d'ahir va oferir una conferència al CMSCsobre les

energies renovables. En una exposició de més d'una hora Almarales va intentar trencar amb el que va anomenar tòpics

cubans, indicant als presents la salut de què gaudeix una illa, "on no tot va tan malament com es diu ", segons ell.

Pàgina: 17. Foto: XAVI LARROSA

ELS-4CANIWS Divendres, 11 de desembre de 1998 Societat 25

L A S E T M A N A EN IMATGES

PATRÍCIA DE NO ENREGISTRA EL SEU

PRIMER DISC COMPACTE Amb només 24 anys, aquesta jove santcugatenca du a

r espatlla el tercer premi Montserrat Alavedra i un munt d'actuacions arreu de Catalunya. Ara acaba d'editar el seu

primer disc compacte juntament amb altres tres intèrprets de flauta travessera. El treball, anomenat Flautes d'Adri, surt

a la venda demà. Pàgina: 38. Foto: XAVI LARRÒSA.

VIRTUOSOS INTÈRPRETS DE MÚSICS GENIALS El músic francès Régis Pasquierva mostrar divendres, al Teatre-Auditori, el

que significa la paraula virtuosisme. Amb una habilitat fora del comú, l'artista va interpretar algunes de les millors peces de Bizet i Saint-Saens. L'orchestre de Picardie, amb la qual actuava Pasquier, tampoc va defraudar i el seu director,

Edmond Colomer, va justificar sobradament el seu atribut com una de les figures més importants de la vida orquestral espanyola.

Pàgina:39. Foto: OSCAR BENITO

LA GIMNÀSTICA SANTCUGATENCA DESTACA

L'equip júnior del CMSC s'ha proclamat com el sisè millor grup de gimnàstica rítmica d'Espanya en classificar-se en aquesta posició en el campionat estatal que s'acaba de

celebrarà Saragossa. Amb una puntuació de 28,450 punts, les gimnastes santcugaten-ques s'han convertit en el millor conjunt català dels tres que vau participar al campionat. Les de casa van superar el Club Patrícia de Lleida i el Nàstic de

Tarragona, a més d'altres 27 equips espanyols. Pàgina: 33. Foto: CEDIDA.

TETRATEATRE ASSAJA A RITME FRENÈTIC EL

MUNTATGE DE NADAL

Si per a la majoria el Nadal suposa un petit període vocacional, de repòs i recolliment familiar, per als actors

de Tetrateatre és tot just al contrari. Aquests dies assagen a ritme frenètic el recital de poesies de Lorca que oferiran els dies 25, 26 i 27 de desembre al clautre del Monestir, una

cita en què cada any intenten superar-se. Pàgina: 41. Foto: XAVILARROSA.

26 Societat tcct&ficA í WLAM^ ELS /CANTONS Divendres, 11 de desembre 1998

C o o p e r a c i ó

L'ajuda oficial de cada santcugatenc als països del 'Mitch' és de 746 pessetes

Un 88,2% d'aquests diners s'hauran de retornar

MÒNICA. BKRNABK

-SantCugat-

Kl govern espanyol ha donat més de 27.500 milions de pessetes als països afectats per l'huracà Mitch. l'cr la seva banda, l'Ajuntament .antcugatcnc i l'Entitat Munici­pal Descentralitzada de Yalldo-reix han destinat un milió i mig i 200.000 pessetes, respectivament, a aquesta zona. Les xifres sem­blen espectaculars, però propor­cionalment cada santcugatenc no­més ha contribuït a aquesta causa, a través de les administracions pú­bliques. amb unes IMi pessetes. A més, ck països de l'Amèrica (len-tral hauran de retornar el N8,2% del total de les donacions.

Kls diners que el consistori sant­cugatenc i l'KMD han aportat a la zona devastada de l'Amèrica Central constitueixen una ajudà sense condicions, que els països beneficiaris no hauran de reem­borsar. No passa el mateix amb l'ajuda del govern espanyol. En primer lloc, les xifres d'aquesta donació ballen perquè l'executiu va proporcionar les dades en dò­lars i, segons el càlcul que s'hagi realitzat a l'hora de fer la conver­sió en pessetes, es parlen de quan­titats diverses.

l'na part d'aquesta contribució (8.537 milions de pessetes, con­cretament) correspon als diners que Nicaragua, Hondures, El Sal­vador i Guatemala havien de pa­gar a Espanya entre els anys 1999

Postals de Nadal per recaptar fons per Nicaragua

El pintor nicaragüenc José Aragón, que resideix a Sant Cugat, ha fet postals de Na­dal per recaptar fons per Ni­caragua. Els diners es des­t inaran a l 'Associació d'Educació Popular Carlos

Fonseca Amador. Les pos­tals costen 200 pessetes i es poden trobar a les llibreries i papereries Paideia, Jordi, Antoni, Arpali, Racó de pa­per, Alexandria i l'Estel, a la pastisseria Alegret, a Flors

M. Segura, al Celler Santa Maria, Fotografia MAPE, Viatges Ecuador, Supor Na­tura, Veterinos, Mireia's, Cugart, Més o menys, La Carboneria, Baobab i Nakh-la./M.B.

i 2001 en concepte de deute ex­tern. Per tant, els 8.537 milions no suposen cap aportació econò­mica, sinó simplement els diners perdonats que no es cobraran. El govern espanyol també do­

narà a aquesta zona 17.589 milions de pessetes en crèdits del Fons d'Ajuda al Desenvolupament (FAD), és a dir, en préstecs sense interessos que els països benefi­

ciaris hauran de tornarà Espanya abans de 30 anys amb la compra de serveis i productes d'empre­ses de l'Estat. Ks tracta, per tant, de diners que es reemborsaran a Espanya i que. a més, dinamitza-ran el seu mercat empresarial. L'ú­nica aportació sense condicions que l'executiu ha realitzat als paï­sos de l'Amèrica Central és de menvs de 2.000 milions.

Si es calcula la contribució real (no reemborsabie) que cada sant­cugatenc ha fet a aquests, països a través de l'executiu, resulta que només ha estat de 55 pessetes de mitjana, a les quals s'han de su­mar les 33 pessetes que ha supo­sat l'ajuda donada per l'Ajunta­ment de Sant Cugat i l'EMD. Afortunadament, les aportacions particulars han estat superiors.

Sabia qm^f es­

panyol ha o?nee3&31*&rnè-

IÏHS» amb FEstat espanyol.

»Ei deute extern de Nica­ragua* Hondures, El Salva­dor i doatemala amb el go-\ern espanyol sumava 34.000 milions de pessetes abans de la catàstrofe del Mitch, L'executiu només ha perdonat xm 25% d*aquest deute.

* L'Estat espanyol ha donat a l'Amèrica Central 17.589 milions de pessetes en nous ,cfe4ks. Si aquesta xifra se suma als diners que aquests països ja devien al govern i es tes» ei det*te extern per­donat, resíilea que ara Ni­caragua, Hondures, El Sal­vador í Guatemala han de pagar més de 43.000 mi-üú&s de pe&çtes a Espan­ya. Altern eTsè»rdewe ex­tern em de 34.000 milions.

• £ia nous c&dks <gue i'e-xcctMH& jba concedit a i'Astt&k* Cemtal s*han de tt$@ra$r amb fa compra de

" ^ t ó s e s i serveis a em-

- Les ONC proposen que els països devastat» per rfetífaíà ffitdt comptin els p&Htoctes i serveis que ttc-«Gttik^M zoaes de U ma-,«eixa &$&rica Centra! amb robjeetjiu de reactivar la io-

La v i n y e t a

Il·lustració publicada al quadern Deute extern, deute etern?

O p i n i ó

Després del 4Miteh'

• (...)Les reaccions oficials han estat com sempre modestes, perquè la solidaritat interna­cional i menys encara les re­formes estructurals que com­porta, no són prioritat a aquests nivells. La propaganda i les presses mediàtiques han pre­sentat la reacció oficial espa­nyola com a admirable. No ha estat així. Hi ha hagut gent que ha cregut que Espanya condo­nava el deute extern d'aquells països. En realitat els donatius públics -fets per descomptat amb diners del contribuent-no han arribat fins ara als dos mil milions de pessetes. La condonació del deute pú­

blic s'ha limitat de moment al pagament d'interessos fins a l'any 2001, uns 8.500 milions de pessetes. S'han d'afegir crè-

IOAN GOMIS

dits FAD per uns 18.500 mi­lions, però els FAD afavorei­xen en primer lloc el comerç espanyol i, per descomptat, augmenten el deute extern. A tot això s'ha d'afegir algun gest, com el viatge del prín­cep Felipe i l'habitual desple­gament de propaganda oficial (poca propaganda, en canvi, ha fet la Generalitat dels seus do­natius, potser perquè han estat tan mesquins que resulta pru­dent la discreció). No diré que tot això no sig­

nifiqui res, però de cap mane­ra n'hi ha prou com a aporta­cions oficials. Com ha advertit la campanya Deute extern, deu­te etern?, que realitzem diverses entitats i que tenen el suport de més de dues-centes ONG i associacions diverses, com ha

dit Intermón en presentar el seu anuari La realitat de l'aju­da, són necessàries altres me­sures: condonar tot el deute extern d'aquests països i con­vertir els crèdits en donacions. (...) Si la conducta oficial es­

panyola davant el Mitch no ha estat brillant, el seu futur no està tancat. Deia que una part significativa de la nostra opi­nió pública ha crescut nota­blement en sensibilitat davant aquestes qüestions durant els darrers lustres. Per raons de justícia però també per aten­dre el sentir de la ciutadania, el Govern ha de modificar la seva conducta.

Joan Gomis és president de Justícia i Pau. Fragment d'un

article d'opinió publicat a "La Vanguardia"

EIS4CANTONS

Economia Divendres, II de desembre de 199S 27

A d m i n i s t r a c i ó

Correus adopta mesures d'urgència El pla podria incloure el manteniment de l'actual seu com a sucursal de la nova

Els usuaris i els treballadors de Correus a Sant Cugat poden començar a veure la llum al final del túnel de les mancances del ser­vei. La coneguda mitjana de nou dies per re­bre qualsevol carta i les protestes de mesos enrere contra el poc espai per classificar els paquets i contra la nova Llei Postal entra­ran en vies de solució quan la direcció estatal de l'ens comenci a aplicar un seguit de mi­

llores que començarien per dotar d'una més gran comoditat l'oficina actual. Si aquesta és la notícia calenta, també n'hi ha una de fre­da: el canvi a última hora de l'arquitecte que ha d'executar les obres a la nova oficina d'Il­defons Cerdà ha fet que la inauguració es retardi a la primavera-estiu de l'any que ve, quan els terminis fins ara estipulats mai no havien sobrepassat l'any 1998.

A. B. - Saat Cugat -

La direcció de Correus a Ma­drid ha decidit engegar des d'a­ra fins al 2003 un pla estratègic a totes les oficines, que posarà un especial èmfasi en Sant Cu­gat, a causa de les particulars mancances de l'oficina del mu­nicipi. Malgrat que encara no ha transcendit com es concre­taran aquestes millores a ulls del públic, fonts de l'oficina de Sant Cugat han assegurat que la direcció territorial i local es­tan estudiant la possibilitat que l'oficina de la Rambla de Can Mora es mantingui com a su­cursal un cop s'hagi fet el tras­llat a la nova seu central del ca­rrer Ildefons Cerdà, a Coll

Fava. Les mateixes fonts han advertit que "des de les més altes instàncies fins abaix", es té constància de la problemà­tica específica del- municipi i dels retrassos exagerats en el lliurament del correu. Per això, indiquen, hi ha el compromís que la situació de Sant Cugat s'arregli. Correus ha viscut els darrers

mesos un reguitzell de vagues a causa de la llei postal i per l'aplicació de reduccions de personal i protestes per l'acu­mulació consegüent de pa­quets i cartes, fet que ha com­portat periòdicament la queixa dels usuaris amb el suport di­recte de l'alcalde Joan Ayme­rich. "No pot ser que una car­ta de Barcelona trigui nou

dies", va declarar Aymerich en el seu dia. L'alcalde va arribar a reunir-se a Madrid amb el se­cretari general de Comunica­cions del Ministeri de Foment, José Manuel Villar, de qui va extreure el compromís d'in­vertir 104 milions de pessetes a Sant Cugat i de descentralit­zar el servei amb una oficina al polígon de Can Sant Joan. La manca d'espai per a classifica­ció ha estat el motiu pel qual els empleats han demanat l'ac­celeració dels tràmits per con­dicionar la nova seu. Les fonts consultades han revelat que un canvi a darrera hora de l'arqui­tecte encarregat ha fet que a hores d'ara es treballi amb la hipòtesi d'obrir la nova seu a la primavera o a l'estiu de l'any

Correus oferirà solucions a curt termini pera roficina de Sant Cugat. FOTO: X. L.

que ve. Quant als tràmits bu­rocràtics, tot just aquests dies l'Ajuntament ha d'atorgar el permís per iniciar les obres de la seu de Coll Fava. D'altra banda, i en un àmbit

general, cl ministre de Fo­ment, Rafael Arias-Salgado va

assegurar la setmana passada que la venda de Correus no s'ha plantejat encara i que el repte principal és que l'orga­nisme estigui preparat per a la completa liberalització del sec­tor, exigida per la Unió Euro­pea a partir de l'any 2004.

O F E R T A D E

BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria de la Japan Society for the Promotion of Science, JSPS, de Beques postdoctorals per a investigadors al Japó. Sol·licituds: fins al 31 de maig de 1999, a Yamato Building, 5-3-1 Kojimachi, Chiyoda-ku. Tokyo 102-0083 Japó. Telèfon:+03 32631721. Fax:+81332221986-

Convocatòria de SARL Folimage -Valence - production, de Beques a projectes per a la creació de pel·lícules d'animació. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1998, al número 6, rue Jean Bertin, 26000 Valence. Telèfon: 07.33.0475784868. Fax: 07.33.0475430692.

Convocatòria de la Irtaem - Gtoff, JMÉríistert de Cultura, «fe Seca d'Nwestigaeió en Folklore. Sol·licituds: fífta«d29dedeseHibr©o^1988tarAp Coreeus 46?t 06880 Badajoz. Telèfon: 92.424.37.46. Fase 92.424.54.34.

Washington, DC, 20037 EUA. Telèfon: 12028613200. Fax: 12022235971.

Cor^ocaíèriadelaCoJwssJódetes Comurtte#'Europees. Direcció Geneta* Xt 8-3, cfÀJute adrecatea «nginyers europeus per trebafar a comportes japoneses. Sd.fe«uds:#»saítde)9sarçdet999,apue

~nm— Constitució

en

Telèfon: 07 322.2953990. Fax:

Sol·licituds; fins af 31 dejerarde $&&**' TecNito» U.TTecfcrifcn City. Hala 32S0ÒO Israel TeSèfon:+97248292560. Fax: +97S48231612.

Convocatòria de la International Centre for Theoretical Physics, ICTP, de Beques ICTP en física teòrica. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1999, a Strada Costiera, 11 -PO Box 586, 34100 Trieste, Itàlia.

de 1999, af 162 a, Faieflcerie. 1511 JjüxarnbourQ,

15cfe la

Convocatòria de la Fundació Jacint i Innocent Guerrero, del VII Premi Internacional de piano Fundació Guerrero 1999. Sol·licituds: fins al 5 de març de 1999, a Gran Via, 78,1r, 28013 Madrid. Telèfon: 91.547.66.18. Fax: 91.548.34.93.

Convocatòria de la Fundació, la Caixa, del

al

Convocatòria de la Organització Mundial de la Salut. OMS - Who. World Health Organitzation. Regional Office for the American Sanitary bureau, de Beques de l'OMS. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1999, al 525,23rd street, NW,

Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, del Premis Nacionals a la Investigació Educativa 1998. Sol·licituds: fins al 26 de gener de 1999, al Registre ' General del MEC, carrer dels Madrazos, núm. 15 i 17,28014 Madrid. Per a més informació al Ministeri d'Educació i Cultura.

11-98}

Sant Cugat: Constitució de l'empresa C E C 3 Consulting Group, SL. Objecte social: treballs de comptabilitat, tramitacions, informes de gestió, etc. (BORME núm. 226/26-11-98)

Joan, núm. 108, £$037 Barcelona.

Convocatòfiaí Cuéiià.deteï^^Narionats

de g e r i i i i 1999, ai Registre < d'Educacky (Mura, carrer dels Mac núm. 15117. Pera mésfcmaeióY Minteten d'Educació i CuUtsa.

CONSTITUCIONS I CONVO­CATÒRIA DE JUNTES

Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa Atropinsa, SL. Objecte social: la compra i venda de finques tant rústiques com urbanes, etc. (BORME núm. 226/26-11-98)

Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Easycontrol, SL. Objecte social: servei d'enginyeria de control industrial. (BORME núm. 226/26-11-98)

p&fmçm* \t*xfà Sfetemas,

DEP Selecció d Informació Oficial

28 Economia ELS4CAIVIO>S Dhendres, 11 de desembre de 1998

Eleccions a les cambres agràries

A. B.

El sindicat Unió de Pagesos parteix com a favorit aquest diu­menge en les eleccions a les cambres agràries, que a Sant Cu­gat tindran lloc a la Casa de Cul­tura. El sindicat agrari ha fet cam­panya aques t a s e tmana a Sabadell i a Santa Perpètua amb l'únic representant del Vallès Oc­cidental per la demarcació, el ru-binenc Josep Maria Cantó, i amb el número 1 de la llista a Barce­lona, Joan Casajoana. Unió de Pagesos va assolir ara fa quatre anys 16 representants , per 6 dÏACSl-ASAJA i 3 de Rama­ders i Pagesos. Enguany, als co­micis, a banda d'UP només s'hi ha afegit JARC, una coalició for­mada per Ramaders i Pagesos i altres organitzacions agràries.

Gestetner presenta nous directius

La factoria santeugatenca de Gestetner ha presentat la nova copiadora digital de consola amb d i sseny modu la r G e s t e t n e r 3265. La copiadora ofereix fun­ció d'impressió làser per a xarxes i copiadores en tàndem que du­plica la seva productivitat, amb la qual cosa pot assolir una ca­pacitat de 30 còpies per minut i amb una resolució d'impressió de 600 dpi. D'altra banda, Ges­tetner Espanya ha incorporat dos nous càrrecs directius a la planta: Fulvia Vaccher serà la responsable de Màrqueting Di­recte i Comunicació, i Laura Ca­bré serà la nova coordinadora de suport tècnic dels productes que comercialitza la companyia de Sant Cugat. / A. B.

LES EMPRESES: MUSICAL SANT CUGAT Conegut com a director del Cor Aulos i com a integrant de Paquita's Nippies, respectivament, els germans Jordi i Ignasi Piccorelii pot dir-se que controlen totes les referències clàssiques i modernes de la música que es fa a Sant Cugat. Per això, ara fa un any i mig van decidir passar darrere el taulell de Musical Sant Cugat, perquè els músics locals ja no hagin de baixar a Barcelona, però sobretot per crear un ambient de cultura musical al municipi.

Jordi Piccorelii. Propietari

"Fem un servei per crear moviment musical a Sant Cugat

ALBERT BAIANZÀ

- Com vau decidir encarregar-vos del negoci? -Vam rebre cl traspàs de la famí­

lia Barceló i hem continuat el ne­goci entre el meu germà i jo. Ara, la nostra activitat no queda limita­da a la botiga. Quan tanquem, tots dos anem a assajar i a fer concerts. És difícil de compaginar, però ens n'anem sortint.

- I com a empresari, com va el negoci?

-Costa molt, els instruments són articles cars i ho reconec. Passa que amb el temps la gent t'agafa con­fiança, perquè la informació que dones és de primer ordre i que no­saltres ens hi hem trobat com a mú­sics. Ara bé, quan es tracta de com­prar un instrument, el món dels negocis és una selva i la com­petència de Barcelona té poder, es­toc i experiència.

- Us deu anar bé quan ara us traslladeu a un local més gran. -No ens ho havíem plantejat, però

les necessitats que s'estan creant demanen més magatzem i nosal­tres pràcticament ho tenim tot ex­posat. Hem hagut de suplir això per un servei ràpid, que moltes ve­gades no ho pot ser del tot, perquè la distribuïdora triga més o menys, però hem aconseguit servir el ma­terial encarregat abans que les bo­tigues de Barcelona. I amb el nou Ideal també es buscarà un estoc més interessant: que la gent vin­gui, provi l'instrument que vol i que es comenci a plantejar de quin mal ha de morir.

- En tot cas, en una botiga de música preval més la venda des­prés que el client hagi passat a informar-se diverses vegades.

Piccorelii aplica els seus cotteixemenrs musicals a la venda. FOTO: X. LARROSA

-Òbviament. Quan una persona vol comprar-sc un piano, per exem­ple, s'ha de gastar tres-centes mil pessetes. I un s'ho ha de mirar molt bé. Al principi el client surt con­vençut del material que necessita, però és lògic que ho vulgui com­parar. I és important que el qui compra ho pugui

Paquita's Nippies, que els segueix força gent i a través d'això ell pot donar referències de primera mà en música moderna; jo, d'altra ban­da, havia estudiat molts anys al Conservatori i ara estic en un altre de nivell superior, i com a "perso­na pública" de Sant Cugat molta

gent pren com a

veure i ho pugui "Sup/im el magatzem referent el Cor tocar. Es una altra de les raons per­què ens canviem de local. Nosaltres coneixem la pro­fessió aquí a Sant Cugat i sabem quines són les ne­cessitats dels pro­fessors. L'important és que el con­junt de la música a Sant Cugat vagi pujant, i nosaltres també volem col·laborar-hi.

- De quin client us nodriu més: de l'alumne del conservatori o del rocker del Connexió VO?

- D'ambdós. Com a exemple, no­saltres: el meu germà toca amb els

petit amb un servei

sovint més ràpid

que a Barcelona "

Aulos i demana informació a la bo­tiga perquè ens coneix.

- En aques t món us conei ­xeu tots.

f | ! ~ 7 ' ' ^ i | | | | - E l s qui ens d e d i q u e m a la

música pràct icament sí, però sempre hi ha sorpreses. Sant Cu­gat ha crescut molt i ha entrat molta gent que en principi no co­neixies i resulta que era el ca­tedràtic de direcció del Conser­vatori de Saragossa o el director musical d'Els Pirates de Dagoll Dagom. Tots han entrat , han

comprat, han vist la petita bi­blioteca que tenim on hi ha lli­bres puntals i han vist que n'en­tenem, de música.

- I la resta sempre pot recór­rer a l'inefable tauler d 'anun­cis, que no falta a l'entrada de tota botiga d'instruments.

—El tauler ens el plantegem com un espai més per crear am­bient musical, perquè hi hagi in­tercanvi, un fluid d'estils i una culturització a la ciutat. Volem posar el nostre granet de sorra amb el tauler o amb l'expositor de maquetes. En tot cas, la base seria crear un moviment musical al municipi. No són serveis per fer negoci sinó per crear un flux.

- Com és musicalment la po­blació de Sant Cugat? -Molt heterogènia. De la meva

generació al conservatori, n 'ha sortit una quinzena de músics que ens hi dediquem professio­nalment. Uns amb més fortuna i altres amb menys. No hi ha molt terme mig, alhora que també fas autocrítica. L'ambició de millo­rar, però, hi és en tothom.

- Per experiència, la veu con­tinua sent el millor instrument?

-Tots els instruments són bons, però la veu és el millor per in­troduir-se en el camp de la mú­sica. És l'instrument que tenim per naturalesa, juntament amb el nostre cos (mans, dits, ritme...). Pots fer música fàcilment sense tenir anys i anys de tècnica. Si aprens a tocar el violí, entre que poses els dits, intentes concebre el concepte de l'afinació en l'ins­t rument o la dinàmica, passen dos o tres anys fins que no co­mences a fer una mica de músi­ca. Si es vol fer música, la veu és el millor instrument.

Selecció de Personal

Especialitzats en Empresa i Comerç

Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer.

PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax 93 589 58 15 E-mail sepal@sumi.es ç»8mé*iv*m*

veterinos

(D 93 589 71 41

HORARI: de dilluns a divendres, de 9.30-14 i de 16.30-20 h; dissabtes de^O a 14 h HlrMdihll&líMBgiBa t 940 66 30 30, abonat 200244 «Bgratuit Rius i Taulet. 31 • 08190 SANT CUGAT * Consultes i hores <S 589 71 41

^Disseny Ordinador

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a

D I S S E N Y A S S I S T I T

U l u O t l N / Tel. 93 589 78 86 — SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

Generalitat de Catalunya Departament de Treball Servei Català de Col·locació

FONS SOCIAL

EUROPEU

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 2211 11 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 221111 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei

Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa

OreRAWÀRtADE REPARACIÓ D'ASCENSORS

Sou txutaraiaf aproximat: 3.300.000

^nitípt; Andorra la ve«a(Ando«ts).

TÈCNJC/AD'ASCEHSORS e<J3tdeiea30aoys FP2(etecfrictta».«ec)rofiiecé«icaoelectrt>nïca) Farmàcia a càrrec def empresa. Contracte en pràctiques de 18rrtes<>s,SíT* posterior con«r»ió en imíefiriri Souíjrutanuatapfoxtnat 2 500 000 Municipi: Barcetona.

, S&SBffiS LAMHSTA

per a empresa de serveis i reparacions Edat 2Òa40 anys i any d'experiència en el sector. CametBt. Contracte «eeroesos.prorrooa&le. Sou bftrt anual aprO»rrv»t 2.000.000 Municipi: Girona

R«f:1«7«« MUNTAOOWAOeTORfUES DE TELECOMUNICACIONS

impresdfidlbl·scra^iniatt perelmuntetse d'estructures! línies de wlecomuncadó Formació: FP2 (electrònica). Contracte per obraoservei. Sou brut anuat aproximat: 2,500.000 Comarca: Barcelonès

Ref-.MSMS Empresa de caldererte cert»

CALMREWATRACAOOfWA Edat de 30 s 45 anys, Ofictatdeia. tOanys <fexperiència. Soubrut anuatapRMwnat: 2 500.000 Municipi: 8 Prat de Uouregal{Baix Uobreoat).

HaftlBT·jrp

Edat mínim»: 24 anys. Formació: FP2<electrk^tiet·«r6nica) 2arrysri'experièiK^enrnariairwnerittr8parao0 demaouirïana CametBl.

__cteoefimeso*.ti _„brutanualaproximat:3.C , Mun^:SatWBoto*Uc©nw»U8a«Uobrs9Bt)

Oficiat de 1a. Sanysd'e-perienciaenet sector. Contracte per obrao servei. Sou bru» arwalaprwt-rBB: 2.800.000 Municipi: Merla** (BaixUobragat).

Wet-.3tt1TS

Edat: de 20 a 50 anys. FP2 (electrònica decomunic«oons)o cicle formatiu úegrau3upeto<elexJrlc*ati

Smpresa de mecanitzat de metalls de Terrassa cerca

FWB8ABOWA edat de 20 a45 anys. Oficial de 1a. 3 anys d'experiència en el sector. Resic^nctaalVaSèsOccïdentai. ContracíeíndefinS. Sou brut anual aproximat 2.500.000

RafcattMO ELECTRICISTA

peraempfesademuntataeifeparaaédeVIc Edat: de 26 a 60 anys. 1 any d*expertenda en ef sector. CametBt. Residència a Osona. Contracte de 6 mesos. rjrorTpoabte So_brutanoalapro»rr»8t:2.-OO.QG0

KefcaHS» FRESADOWAOECNC

per «empresa de mecarttzaitSe peces Edat: de 20 a30 anys Ojneíwrriertisdamecanieattftwpretac^^ iprorjamacMencoi*rtMWúèr»he^T^^ Carnal 61 vehicle propi. Sou bnjt anual apró)dm8t 2.600.000 Murticipt SantAndreu deia Barca (Baix Llobregat).

Ref: 100188

ENQHfreWATÉCÏ^ArWMMTRlAL Ed-t.de22a4.3Rys. Forrrvtóó: ertoinyaria tècnica industrial mecànica. Formació en 5npiement»c»de les normes de quaütatlSO-000. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municífji:Bariyote«(Ptadsf_stany).

•HS_E__«eBi--i3-------l EN<aNYEWATÍCWC/AINDüSTRtAL o"es*uciuresd·»iumlni anocJttat

5a*tystfexperíènciaentíS·ctrxo^larr«nutew6í tranénc«i mecàrtcs. Corwxementtdemarquetina Aiirtr^tfanrjlèsidc^rtoWfyoorsmaCAD. VeNeíe propi. Sou bnjfamial aproximat 4 000.000 Mur*** Rubí f^atèsCccídental)

ARQUrr-CTEATfeCWC/A peraempf·aatrarquHectura

Edat de 25a3Sanys. 1 any rfexperierteiaenet sector. Carnet B1. ResWèncaava&tó Occidental, C^miracteo«6mesos,prorrogatte Srju brut anual aproitlrnal: 2.700.000 Municipi: Terrassa.

Mkt

èiidispcflíu-iiatawat SouOrutarHjaTaproximar: 2.1' .000

TECNtOAlNFORMÀTIC/A Edat. de 25 a3S anys. Formactó; FF2(lnlbrrrrt<ica}. VatoraWeexperièrtrjeenNO'ireilSO. Cametei ivehidepropi CorHractede6mesos,oostertorment indefinit. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 Comarca: Barcelonès.

Roftao-are LAimSTA

lartydexperièncl». CametBt i vehicle propi. Contracte deSmesos. prorroüable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi. BaUrjueríNogueta)

«efcl—54»

0mA00WADSM0T038EftRA Edat de 23 a 45 anys, 1 any d'experiència, Veniote propi. Sou brutanualarxDXIrnat 2.100.000 Municipi: Rgueras(Ait Empordà),

flatitfWf OPERADOR/ADCMOTOSSeRRA

Edat:de2.a46anys. 1 any d'experiència. ventde propi Seu brut anual ep«tómac 2.100.000 Muntcipl:l%prt(npoHs^

.SOLOAOORaVES de carrosseria de vehicles

Oficialopeoespectafista. expertància en et sector. jornada completa. SCHjbrutanuataproximat: 1,800.000 MijrtópiArbúclesíSstvs).

COMEftCUL peraempmsa d'assegurances

Estarà càrrec d'una oficina. Sou brutamiat aproximat: 2.900.000 Munidpi: Vielha (Vatr/Aràn):

"MtHHW 50AQENT8COMERCIAU

peraernpresad'utensilts domèstics Fcímacioa càrrec d» rempresa Jomadacompleta. Contracte mercantil. Sou brut anualaproximat 2000 000 Muntclpt: SantQ«r»delVa»6s(V. Occidental)

fttnwnmr COHttKOAt

perafen·t·ri· de Barcelona Edat: de25a36 anys. 2anys<f experiència en et eector. Vehítepropf. ReaidèriclaalmunlcipiorodaSes Contracta mercantil. Sou txutarnalaprcoómat 3.800.000

» * » « 1 1 Empresa dectXTwafencro· dl lampisteria Icalelaxxft carca

d» material de

Souerol·rwBl—.... Municipi: Sant 6ói de: Uobreoat).

pera ernpresad'Mees·aramMH financer Trebatoràambuna cartera de cSents. EdatmWma: 22 anys Contracta mercantil. Sroutartamta!arxc»imat3.eOO.OOO Mur»ciptVa3rrarKaC^Pl«ec**(A)t Penedès).

SCOMOtCttU dsserveisoetelecornunicacfons

Edat de 24 a 35 anys. CametBt i vehictepropl. Formació a càrrec da l'empresa. Contracta ntercantif. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 Comarca: Barcelonès.

COMERCtALDEDEPARn peraemprasarJe"

Edat de 30 a 35 anys. SanyítfexperSencíaenelsector. Formació en comercextenor. Ano^ifrancesmiíàns. ReBrJerK&aJVra·eaOrxiderttt SoulxvaarHiatap<TWimat4.Ú0a00G Municipi: Terrassa.

R a r : » * » !

maquinària

AfiALtSTAP«X»AMAOO»A 2 arys d'experiència en Visual Ba^FrortttenrjB, aplicacionsvt .rrwf^arinansaccional, Groupware.SGDBRimicWatr/oti·sies. Sou brut anual aproximat 3.000.000 Municipf:SanlJc^Oespf(Sa«Uooreoat).

Ref:2t2472 Empresa text» deTerrassa cerca

_ AOMMaTRATUWA Edat. de 20 a 35 anys Forrnaclil:FP2(tidrrtinistrBtív») 1 any d'experiència en el sector.

c^sir0'7

Residència al Vallès Occioenttl. ScvbrutanuaiaproximaeZSOO.OOO

OIRECTORM DE PRODUCCIÓ Edat de35a45 anys Formació: FP2 IrneW lúrato) Sanysd'expertèntía en el sector. CametBl (vehicle propi. Contractades mesrj·.prwrogabte. Soubrutanuataproximat 3.700.000. Municipi: Barcelona,

ÉATUaVA ADMNaffïÜWUnVA nlempreeadecomponems slec troni es Ie23a50ariys.

nciénclw empresarials. I en el sector

alValèsC

2 CAPS DlQUIPOE PROOUCCft5

l ^ ^ ? ^ t a ^ 5 s < f t , e < ^ 0 r t , < 1 · o o , , , -Formació: FP2. 3anysd'experten6iaenel»eekir. Carnet 81. ResidètK^alValèsOccxlenlal. Soubnjtaraial^rpxínat 2.800.000 Munítípr. Robi O^iès Occidental).

Wafc.

SOUJAOOWA Edat de 20 a 40 anys. 1 any crexpenencía en ei sector. CametBt Residència a Osona. Contracte de 8 mesos, prorrogable. Sw brut anual aproximat: 2.700.000 Municipi: Vic (Osonal.

SA»TRBeS|A peracorrxsrç de ves»* d'home

FarilaWnaa domicili. lOarrysd·experiènciaenlocsirnrlar. Horària convenir. _ Sou t ^ anual aproximat 2900.000 MurtcxpiBaroetona. ^ ^

PARELLA PER ATASaünoOMESTKXIES Edat. de 30a 60 anys. Un oets membres as respons abittUarà de les tasques de rnaritenirriefltl detenir cura deia firtca. Residència ai mateix Soc de treML CametBt. Sou brot arwaí aproximat 1 800.000 Mun)clpt Alella (Maresme!

'XBSStm. COHDUCTOlVAOeMAOU·tAAKAFANEU Edat màxima: 40 anys. Experiència en el mentererneMIWueWa! mecànic en la conduedóde maquina^agrioala ien ta pràctica d'esquí nòrdic, valoraMes. Jornada completa. Soubrut anual aproximat 2.600,000 Murscsx. Tuixén (Alt Uroe|t

iiTlL SVMILA}n»Oe«MURCrAT

Edat de 20a36 anys. Teuiacíódevtóilantdeseouratat lanycTexparlèticfa FWdènc&alVWlèsOrlenlíl. Contrac» de6me»os, p Swbrufanuai3p5xlrnet19«)000

inoeers. Municipi-Gran RèttaWèlT

MtSSATQEItlA Eoatde18a40anys CametBi. Ra«)d*nclaa)Va»4sC«cldentaL Jornada completa. ConBt»ctede6mesos.proiiooeble. Soubrut anual aproximat 3.000.000 Muniopt Terrassa.

SVtGMNTSDeaeSURCTAT Edat de 20a36 anys Titulació de vtaiterttde seguretat. 1arry d'experiència. FWdèrxialVa^Cicctdental. Contracte rje6rrx*sc«,rjrorroQabl«. Seu brut am<ai aproximat 1.900.000 Municipi: Sabadell

FU8TBWA

de 25 a 40 anys CametBt i furgoneta pròpia. Crjrjè KMrnercar&it. Soubrut anual aproximat 2.100.000 MunldrjfcVttabtareíx«aronès)

escates, etc,

MUSnAeOWAIWIXADOlttA

OfcialdBlaamb4anysrye(iperiènaaenelseclor

í12meso«u .brutanuai

WmentiridelWt

Municlr>.S3rtJoanD«^r»6:Urjbr803t).

|S ^ M SANT CUGAT | | | | Sant Cugat de

ISNtANIPULADORES

Per a ETT amb contracte a Barberà del Valès. Sense fomracià especilica per a tasques vàries com a operaries.

Dones, sense edat especilica. Es valorarà la lenença de vehicle per transport Mviduai Uns el lloc de

treball. Possbüitat de diferents toms intensius. Contracte de 6 mesos.

Retribució: 90.000 netes mensuals. Ret 500

CAIXERA DE RESTAURANT

Per a Empresa (f HOSTELERIA a la Zona del Vallès. Entre 20 i 40 anys AMB EXPERIÈNCIA AMB EL TRACTE AMB L'

USUARI. Contracte de 9 mesos AMB JORNADA DE 35 HORES

SETMANALS. Retribució de 100.000 netes al mes. Ret 511

ASSKTENTA

Per a Particular amb vivenda a Sant Cugat del Vallès Caldrà tenir cura de dues nenes de 2 i 6 anys.

Horari: de 7,15 a 12 dei migdia Retribució : 60.000 ptes netes.

OFICIAL DE PERRUQUERIA Per a perruqueria empresa a Sant Cugat

Horari: de 10 a 19:30 h. Contracte de ties mesos i jornada de diuns a dissabte Arrtidos sexes

Contracte de 6 mesos renovable. Retribució: 112.000 netes al mes.

Rel: 523

INTERINA

Per a particular amb casa situada a Barcelona. Amb bona presència, responsable, tindrà cura de dos nens i un nadó. Edat

max: 50 anys. Es valorarà experiència. Contracte indefinit. Retribució: 95.000 netes.

Ref. 518

COMERCIAL IMMOBILIÀRIA

Per a Entitat immobiliària situada a Sant Cugat. Amb experiència valorable Sexe indiferent. Edat entre 23 i 30 anys.

Contracte laboramb comisions. Horari de 9,30 a 14 i de 16 a IB h.Retribució sobre conveni

Ret. 537

MECÀNIC FRIGORfeTA

Per a empresa de motatge situada a Rubí. Cal tenir experiència en Fred rfHosleleria. ALTRES REQUISITS: Cal

saber de mecànica, electricitat, soldadura... Viatjarà amb vehicle d empresa. JORNADA/HORARI Contracte per obre i servei RETRIBUCIÓ: 120 000

Rel 538

OESOSSADOR DE PERNILS Per a ETT amb contracte a Sant Quirze del Valès. Amb vehicle propi i

experièncà al loc de trebal. Caldrà fer-se autònom. Contracte d'un mes renovable.

Jornada de viu hores amb 130.000 ptes netes al mes.

Ret 521

Servei d'Ocupació Municipal

[ S ] Ajuntament d« iQpSeat Ci«et 4

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del

Club d'Ocupació, truca'ns.

Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

SOM (Servei d'Ocupació Municipal)

Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

EIS 4 CANTONS

Classificats guia

pràctica

ADVOCATS

• EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 93 675 34 54

ALIMENTACIÓ

• MENJARS PREPARATS TASTA'M 93 589 2929 93 589 35 35

• SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 935893582

ANTENES PARABÒLIQUES

•ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 589 22 47

ARQUITECTURA

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6 Í 908 4945*9

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93 6 7 5 ! » *5

• DANIEL CALATAYUO Rbla. Ribatallada 31 B3 4r 1a 93 675 »8 03

•GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 44»»

• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01

• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 589 4 * 4 7

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2* 93 589 30 65

• M ' DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 9 3 5 8 9 3 0 6 5

• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectu­ra Pere Serra s/n 93 40* 78 80

• ARXIU GAVÍN 93 674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla Can Mora, s/n 93 5 8 9 0 7 * 2 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93 589 7788

ASSEGURANCES • D.G. D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler, 95. 93 675 42 03

• J.G. ASSOCIATS

PI. Barcelona, 9-B

93 675 3 0 J 2

• MEDIFIATC Seguro de assistèn­cia medica Rbla. del Celler, 25. 9358934 62

ASSESSORIES • CONSTRUCCIONS

•BELSCONXXI,&A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat. Te/. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 E-matt b»lsconxxiOnaxo.9s

•ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 9 3 5 8 9 8 3 0 6

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 9 3 6 7 4 4 4 6 9

AUTOESCOLES

• AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 93 5894» 7»

AUTOMÒBILS

•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 5 8 9 2 0 0 0

• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 93 s785 93 00

BELLES ARTS

•CABANAS Santiago Rusiflol, 54 93 6 7 4 0 6 4 9

• CUGART Torrent de la Bomba, 14 93 6 7 4 4 3 9 0

BICICLETES •BICICLETES SANT CUGAT Xerric, 9

93 67405 53

•CARDONA Valldoreix, 41 93 6 7 4 * 5 0 9

• SUNBiKE Can Matas, 2 93589 »757

ARNISSERiES

•TUBAU La Torre, 14 9 3 6 7 4 * 2 8 6

• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 589 U 18 •SAGARRA Endavallada, 22 93 674 0 * 6 0 • MERCAT TORREBLANCA Parada 1,6-1.7 9 3 6 7 5 3 0 6 8

•PAPIOL Venda i neteja «novasdeiCasHfo,4 9 3 6 7 4 6 5 0 0

• TALLER QEROffl MORAGAS Av. Viladelprat, 79 9 3 6 7 4 5 0 4 8

CERÀMIQUES •VICAT-3ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 9358954 43

COPISTERIES

• ARPAU Valldoreix .45 93 674 9 6 0 2 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24' 93 589 7442 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 93 675 3 6 5 3 • OFINOVA Alfons Sala. 18 93 675 23 73

• FOAP SA. BANYS Rius i Taulet, 27 936740503 936755854 • SUBMINISTRA­MENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c /1 núm. 61 Can Barata 9 3 5 8 8 0 2 4 9

CRISTALLERIES

• GALVANY Alfons Sala. 29

33 674*398

DECORACIÓ

• DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas. 4

93674 3892

ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

9367525 02

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GAR­CIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7*64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93674 0 6 5 7 •VILAR ELECTROLLAR, &A. Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

ENSENYAMENT

• COAP Villa, 22 9358921 75

ÀGORA PB EESCt«_ AR.f GB-BUr-CXW

Ferrer i Gulnüa. srti Tel. «SW 00 01 Fu 9i 674 24 86 OBIWSamO SívT

• L'ACADÈMIA Balmes, 39 9 3 6 7 5 4 4 5 8 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ Canovasdel Castillo, 20 93 589 28 »9 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93 674 038» • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 9 3 6 7 4 * 2 3 9 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8

• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 0» • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93 674 82 »5

• CUINES J. DfAZ Rbla del Celler, 17

93674 7449

ESCOLA THAU SANT

CUGAT ESCOLA THAU SANT CUGAT,

DES DELS 3 ANYS FINS ALS I6ANÏS.

ESCOLA CONCERTADA. ESCOLES ESPORTIVES. SERVEI DE TRANSPORT

I MENJADOR Vu imerpolar s/n Tií 93 WÍ8I08

TALLERS DE RELAT I

GUfOaoJEMATOGRAFlC

D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel. 1, 3er pis (Barcelona) 4 * 2 1 9 3 9 93674

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 6 7 4 * 4 5 3 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 6LZ2 •GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè. 20 Baixos 93 675035» •SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons s/n 93 6 7 4 3 0 8 * •SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 6749862 •UESC Canovasdel Castillo, 9 93 6752390

•CAL CRISPIN Santiago Rusinol. 23 936740308 • ESTANC MONESTW Plaça Octavià, 3 9 3 6 7 4 0 * 7 4

• E L PONT G»ona,3 936750» 75 •EUROPA Alfons Sala, 24 93 67858 ar>

•FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 674 f3 8* 93 675*820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 674 »0 53 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8 93 58964 75

ítlWl

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 6 7 4 ) 5 4 6

FOT0GRAFIA.VIDE0

•FOTO VÍDEO F J l Rbla. del Celler, 93 93674 7968 • J . LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 0 3 9 3 • ZOOM Centre d * la Imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 7 4

• FUSTERIA EBENISTERIA 9 3 6 9 9 6 7 4 8 93674 7068 • FUSTERIA EBENISTERIALS Camí de la Creu, 14 -baixos 1a 9 3 5 8 9 4 7 5 3

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0682 • J. MIRET Mercat de Torreblan­ca, parada 1 -42 93675 5353

WUílOTCT

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93675 5953

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93 674 75 98

HÍPIQUES • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 93589 0 0 4 5 ^ i HÍPICA SANT CU­GAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria 93 674 83 85 • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 674**40

IMMOBILIÀRIES

•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 9 3 5 8 9 4 5 6 6 • FINQUES BACHS Hospital, 41 93 589 0307 Fax 93 589 11 04 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital. 10 93 674 7254 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 3208 •101 PISOS Valldoreix, 5B 93589 73 74 •KSA 93 6753355

Fincas Sant Cugat

Ari COMKAS VMAS Aiouasss VAIORAOONES ASESORAMENTO OKWMnU, 14 M.n*74»*7

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9358933 00 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 9 3 6 7 5 * 5 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti. 32. entsol. 935892313 •VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 0 0 • SANT CUGAT DÍGIT Rbla. CeHer,29 L1 935906*96 • KM TIENDAS Xerric, 27 935900320

INSTRUMENTS • TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93 674 58 62 • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 93 6 7 5 4 7 5 7

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 93674 36 94

M • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 6 7 4 ! 5 J » • JOGUINES NINS Villa, 9 9 3 6 7 4 * 3 9 6

93674 5854 •FUSET Santiago Rusihoi, 45 9 3 5 8 9 5 0 72 •MIREIA'S Valldoreix. 33 93 6 7 4 9 9 4 0 • SPADA Balmes, 39-1rdta. 9 3 5 8 9 5 5 4 9 •SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93674 45 7*

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix. 67 A 93 5894742 •ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93674 0 * 7 4

LUDOTECA

•SCOOTYLUDIC Xerric, 8

93 5 9 0 6 * 8 9

LLARS D'AVIS •CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 935892018 • CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93589 78 00 93589 78 60 •CASAL D'AVIS DE LES PLANES

936755*05

• MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons-Carnpoarnor,12-htau3 93 675 5» 08

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 * • MES MARCS Enric Granados, 15

93 589 »4 29

MATALASSERIES

•SOLSONA Alfons Sala, 10

935893289

MAT CONSTRUCCIÓ

• A P Rius i Taulet 27 93 674 05 03 •SUMIMSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

9 3 6 7 4 ( 4 90

MISSATGERS

• M R W Ildefons Cerdà, 4 local 11

93 675 10 í t

MERCERIES

• LA PERLA Major, 3 93 674 0» 38

MOBLES DECORACIÓ

•CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 67409 95 93 674 15 50 • CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol. 37 -Major, 6 93 589 2232 •EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 58900*4 •MAJIK Sant Jordi, 29

9358902 66

• TALLERS

• GERD Raça Pere San, 9 9 3 6 7 4 0 0 60

•AUGUET Santiago Rusinol,40

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av.Ragull.9-19 9 3 5 8 9 0 0 2 3

MODA CONFECCIÓ

•ARWENBOUTIQUE Bies Rogent 52 935896*63 •BENETTON Santa Maria, 21 93674 85 02 •BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 0 2 6 7 •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 93 674 14 82 •PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 7232 •TOTPUNT Sant Antoni, 19 93 674 0 0 9 7 •VORAVIU Sant Antoni. 25-27 93 589 88 55

•MOTOS ÀLVAREZ Sant Domènech,28

93 674 06 36

• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 93 589 2 6 4 9 •T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax 93 674 34 75 •T.M.G.

Exposició i vendes Alfons Sala 36 9 3 6 7 5 5 6 5 3

•MUSICAL SANT CUGAT. Alfons Satal 8-20

93 6754757

•RANGO10 Pous, 13 - local 1 9 3 6 7 5 5 7 5 5 •VALLÈS N É T " Sant Ramon, 4 93 6 7 4 8 9 * 8

OBJ. REGALÍ

•FIOTTO SantJorct32 9 3 5 8 9 0 6 0 5 •LA FESTA Santiago FUSTES 93 6753304 • O N A Mapr,18 93 675592» MAVI

Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3

93 675 04 54

OBRESCONSTRUC

•CONSTRUALPA Sta Maria, 9-1r 1a 93 589 0» 5» •D4 CONSTRUC­CIONS Valdoreix,10 93 6 7 4 6 5 9 8 •MARCOVE O n i l LSHUVBi £*9

9 3 6 7 4 0 5 0 7 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 93 5 8 9 * 7 3 2 •SERRALLERIATE-RRAICOMASCa Mozart.9. Barcelona 93 2 * 8 * 9 9 6

ÒPTIQUES

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 589 4495

PASTISSERIES •SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 93675*299 • LA LIONESA Valldoreix, 79

93 674 07 7»

PAPELERIES •PAPELERWLUFA C(Va»doreix,23

93.590.61.19

PARAMENT DE LA LLAR • GENEVCVELETHU VHa.6

93 674 0 3 * 6

PERRUQUERIES

•ANA CamidelaCreu14 Baixos. H. convenidas 935893589 •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93589 60 88 •FORMAS Efes Rogent 18 A 93675 4 0 0 6 •LOURDES Monestr 33, enlresol4 93674 4 0 2 6 __ • JUAM Xerric, 28 936746699

93 675 32 74

•SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 93589 4 7 * * •TABOADA Rbla Can Mora, 10 93589 5 7 8 5 •DfSON ESTILISTES MartorelL12 935895657

PESCA SALADA

I LLEGUM

•SALUMS

Sant Antoni, 50 936745752

PERSIANES •COPERSE Avg. Francesc Macià, 81 (Col Fava) 9 3 5 8 9 8 1 2 9 9 0 6 9 9 6 3 8 »

•FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet 20 93674 6 8 4 7 •PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

935692529

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5

93 675*389

•WSTALACWNESA ZAMORA, SJ-Mrjesan Qritor Verda­guer, 18 9 3 5 8 9 2 6 3 8 • MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 9 3 6 7 4 6 0 5 8

• M A I U N G VALLÈS, S.L MercèFkxJoreda.8

9 3 5 8 9 2 3 7 »

•CUCARRÓ Santiago RusInoL 30 9 3 6 7 4 5 5 6 0 • NENS Endevalada,12

9358964*6

•FALGUERA VM.1 9 3 6 7 5 3 4 0 1

•PERYBEN Vafdoreix, 45-47 936745335 93 674 5» 04

CALCAT I COPES D CLAUS 9367400*4 • REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6

•REPARACIONS DE CALCAT i COPES DE CLAUS

Sol, 16

93 674 90 97 •TATERS

Sant Antoni, 62

93675 55 06

SEGURETAT

•AUX-VYD

Alfons Sala, 50

9 3 5 8 9 * 7 9 9

TALLERS MECÀNICS

• TALLER

ELECTROSOL

Sol. 19

93 67436 88

•TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27

93 674 63 62

•TALLERS TORNER

Plana de l'Hospital, 35

93 674 6950

•TALLERESMENA

Passeig Torreblanca,13

93 6 7 4 5 3 0 *

TELEFONIA

• A R TELECOM

Telefonia i

conxjnicacions

Carretera de

Cerdanyola, 49 9 3 5 8 9 8 7 0 2

TINTORERIES

•TMTORERIASANT CUGAT

Sant Antoni, 1 93 6741*82

•TMTORERIASANT

CUGAT

SartagoFUsirioi.35 93 6741*83

•TMTORERIASANT

CUGAT

RUaRfcatalada,34 936752228

•TMTORERIASANT

CUGAT

Alfons Sala2 936744167

TRANSPORTS

•ASSOCIACIÓ

RADIO TAXI 9 3 5 8 9 4 4 2 2 93 675 5 1 5 1

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. Sabadell. 23. Obert nit i festius 93 674 6945 Tel. urgències 9 0 6 8 9 8 1 3 6 9 3 6 7 4 6 9 4 5 • LA FAUNA

Rbla. del Celler, 35-37 9 3 6 7 4 1 3 0 5

• MASKOTA Villa. 5 9 3 6 7 5 0 1 5 2

• VETERINOS

Rius i Taulet,31

93 589 7» 4»

•USSIATOURS

Plana Hospital, 10

93589 6 1 6 0

Fa* 93 589 59 65

•CANSALADERIA JULIANA

Francesc Moragas, 26

9 3 6 7 4 0 6 8 »

mS4 CANTONS Classificats

nu i wi o •lllli! A R E M A S A N K S A

• PISOS A ESTRENAR C/ Orient. Sup.: 105 m2. 4 hab. (1 suite), 2 banos, amplio salón-comedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos empotrados, caief., gas natural, balcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 95.000 ptas 3358945 66

• Coll Fava 3 y 4 habitacions, 2 banos, calefación, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas/mes. 93 589 45 66

LOCAL A ESTRENAR c/ Martorell, sup. 37 m2., 1 aseo. Alquiler: 55.000 ptas/mes.

• APARTAMENTOS A ESTRENAR CON GRANDES TERRAZAS

01 Martorell. Sup. 50 m2., hab.doble con armario empotrado,

1 bano completo , cocina, salón comedor, focos empotrados,

calef., pàrking, terraza de 41 m2, solo 4 vecinos. Alquiler :

desde 65.000 ptas. 935894566 •TORRE ESOUINERA ADOSADA

C/ Bergara. Sup.350 m2 + Jardín privado. 60 m2., 6 hab (2

suites), 3 bafios, 1 aseo, gran sal-com.{40 m2), coc. off. lavad.

tza. solàrium, garage, 3 coches, armarios empot., parquet,

calef, gas, suminist. contrat. Alquiler.275.000

P I S O S

-GRAN OFERTA EN ALQUILERES :

-Pisos desde 55.000 ptas/mes con muebles

-Preciosa Unif. de època en el Golf de 209 m2 útiles, sol T/D, tambi'én ideal para Centro de Rehabilitación : 220.000 ptas/mes - Pisos, Adosadas y Unifamiliares, también de Alto Standing GRAN PRQMOCIÓN EN OBRAS NUEVAS DE PISOS: COLL FAVA, SANT FRANCESC, TORREBLANCA, CAN GANXET, SANT CUGAT, CONSTRUCCION TORRES

ALTO STANDING

U GRANDES OCASIONES II

- Sant Domènech, piso de 120 m2, tza., 4 hab., bafto + aseo, todo exterior, sol T/D, calefacción, pàrking, vistas a Parc Centrar. 23 Mill II

- Sant Domènech bajo de 100 m2 + 160 m2 jardín pivado {posible piscina). 4 hab., 2 baflos., sol T/D, calefacción, pàrking y trastero: 34 Mill

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

93-589-73-74 / 93-589-81-61 F I I M C A S S A N T C U G A

VENTAS • JUNTO ESTACIÓN. Piso àtico dúplex de 100 mZ. En planta baja consta de salón-comedor, cocina (nueva), una hab. doble y un bafio. En la planta piso consta de un salón-estar o estud io y una "suite" (bafto reforrnado). Terraza Calefacción a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill. 936740897 • ZONA GOLF ESTACIÓN Piso de 165 m2. Consta de 4 habitaciones dobles, salón-comedor de 45 m2, cocina-office, 2 bafios completos. Dos plazas pàrking opc. Jardin comunltario con piscina y Dista de bàsquet. Precio: 3275 Mill 936740897 • AVINGUDA PLA DEL VINYET Torre adosada de 180 m2. Consta de 3 hab.(2 dobles), salón-comedor de 25 m2 con chimenea-hogar, cocina-off ice, 2 bafios completos. Estudio. Terraza. Jardín privado de 40 m2. Garage para dos coches, trastero y lavadero. Precio: 37 Mill. 93 674 08 97 •AVDA.PLA DEL VINYET-SANTA TERESA Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio, saíon-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 bafios completos. Estudio de 30 m2. Terraza solàrium. Trastero. Garage para dos coches. Jardín privado y comunitario con piscína.MUY SOLEADA Y BIEN ACONDICIONADA. Precio: 50 Mill. 93 674 08 97

• P* VALLDOREIX Casa individual de 300 m2. Estilo inglés . Consta de 6 habitaciones (5 son dobles y una "suite"), salón, comedor cocina-office, 4 bafios completos. Estudio. Bodega, trastero, càmara frigorífica. Habftacion de plancha, etc. Garage para dos coches. Jardin de 400 m2. M.UCHO SOL rV lSTA PANORÀMICA. CONSTRUCCION SENORIAL Precio: 67 Mill 93 6740897

• PARCELA EN CAN CORTES Tiene una superfície de 1.245 m2.Vistas a todo el Vallès. Precio: 20 MIL 93674 0897 •COLL FAVÀ Piso nuevo en alquiler, a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 bafios completos. Calefacción. Plaza de pàrking con trastero. Jardin cornunitario. Predo:24MB.6740697 "

•ZONA GOLF Torre adosada de 4 habitaciones, salón-comedor con chimenea, cocina-office, estudio, 2 bafios y un aseo. Garage para dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardín privado. Precio: 48.680.000 ptas. .__ •JUNTO ESTACIÓN Local de 100 m2 utiles, dMdkto en S despachos mas 1 aseo. Aire acondlclonado. Precio: 12,5 ME «EDTJKEHES • JUNTO ESTACIÓN. Piso en alquiler situado en c/ Alfonso Sala, de 120 m2,4 hab., 2 bafk» completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Precio: 80.000 ptas/mes. corhunidad incluida.

• JUNTO ESTACIÓNLocal en alquiler, situado en calle Vaílòoreix, de 45 m2. Precio: 90.000 ptas/mesOtro local en c/Gerona de 132 m2 útiles. Precio: 150.000 ptas/mes

936747254

•ZONA GOLF 4 dormitorios, comedor-salon con parquet, cocina-qffice, lavadero, 2 banos completos, amplia terraza. Zona comunitana con piscina. 29.000.000 Ras. 936747254 _.__ •_

• ZONA RESIDENCIAL É1 . , _, 3 dormitorios. comedor-salón 30 m2, cocina, lavadero, 2 banos completos. armarios^empotrados. terrazaj.çaf

U E S G I R O N E L L A •COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón. cocina-office, lavadero, 2 bafios, pàrking, doble. TODO EXTERIOR. .ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas. 93674 7254' • C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón. ncocina, bafio completo, calefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ras. 93 674 72 54

Zona comunitària con piscina. MÜC VISTAS. 21.000.000 Ptàs.

DLEXÍ

93 674 7254 A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL amplios dormrtonos con armanos, comedor-salon. coctna-

ffice, 2 bafios completos, calefacción. terraza. Pàrking. _ona comunitària con piscina. ACABADOS 1 CALIDAD. 23.200.000 Ras.

6747254 «

• C. VALLÈS, ATTCO 4 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 bafios completos. terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas. 93 674 7254

«PARC CENTRAL A ESTRENAR. BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 bafios completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ras. 93674 7254

PISOS

Junto estación, Reforrnado, sup.65 m2. comedor.cocina, 3

dormitorios, 1 bafio, buen estado. Precio: 12.600.000 ptas

93 675 3355.

• Avda. Alfonso Sala. OCASIÓN, SUP75 M2, íotalmente

reforrnado,comedor, cocina, 3 dormitorios, 1 baiïo, etc.

Precto: 9.500.000 ptas

93 «75 33 55.

•TOTALMENTE REFORMADO, superfície 80 m2, comedor,

cocina, 3 dorm (2 dobles), 1 bafio, aluminio. climat., vistas

Tibidabo, para entrar a vivir, sin ascensor. Precio: 14.700.000

936753355.

• Zona tranquila, 110 m2, salón 35 m2,cocina, 3 hab. con

armarios empotrados, 2 bafios, terraza 15 m2, calef. todo ext.

2 arïos de antiguedad, 2p.pàrking, jardín infantil, piscina

comunitària Precio: 30.500.000

93 675 33 55.

• San Eduard, en construcció, sup. 25 m2 terraza, salón

comedor 37 m2,cocina office.4 hab., 2 banos, calefacción

3 p. pàrking, trastero. acabados de 1a calidad. Precio: 48 Mill

•Zona Parc Central. BAJOS DUPLEX., sup. 240 m2, 35 m2 de terraza, salón comedor, cocina, 6 hab., (1 suite), 5 dobles., 2 b., 2 a. con ducha, despacho, bodega., 2 p. pàrking, trastero., pisc. comunitària, orientación Sur. acabados 1a. calidad, ant., 2 anps. Precio: 55 MiH 11

TORRES ADOSADAS •Cerca estación, superfície 160 m2, garaje, saton-comedor,

cocina, 3 hab., 2 banos, estudio con terraza, calefacción, perfecto estado. Precio: 36.750000 ptas

93 675 33 55.

• Can Picanyol, garaje 2c, trastero, zona de lavado, salón comedor con chimenea, cocina-office, 3 hab., 2 banos, estudio, piscina comunitària. Precio: 41 MHI!!

93 6753355. __ __.

TORRE UNIFAMILIAR • MIRASOL, solar 288 m2., cont. 250 m2., garaje 3c, trastero.

salón-comedor con chimenea, cocina office. 4 hab., 2 banos,

a s., calefac, barbacoa, cerca estación, perfecto estado.

Precio: 52 Mill l!

93 675 33 55.

Ò R G A N

•Z. Centro. Sup. 70 m2, 3 dor., 1 bafio, sal-comedor de 23 m2, piso alto. con vistas, tranqu. Precio: 13.950 Mill 93 674 32 08 •Z.Parc Pollancreda. Àtico. Sup. 100 m2, 4 dor., 2 banos, as­censor, disponible de 1 bafio. Ttpo rastero.. sal-comedor 23 m2, amplia cocina 14 m2, terraza amplia y soleada de 44 m2, soleado y panoràmico. Precio: 18.050 MM 93 674 32 08 •Z. Arrabassada. Piso nuevo en zona residencial. Sup. 65 m2, 2 dormitorios., 1 bafio, calefacción, ascensor, sal-comedor. 22 m2, cocina exterior, g. zona com. con piscina y z. juegos in-fantiles. IMPECABLE. Precio: 19 MW 936743208 •Z. Centro. Piso bien cuidado. Sup. 100 m2, 3 dor., 1 barro . 1 aseo, ascensor, 1 pk., sal-com. 30 m2,19.500 Mill 93674 3208 •Z. Parc Pollancreda. Piso en muy bien estado. Sup. 110 m2, 2 dor.. 2 bafios, calefacción, ascensor, coc.office, amplio sal-com. plaza de pk.+ trastero, z. ajardinadas y piscinas. Precto: 27.400 MHI 936743208

PISOS EN VENTA

O F E R T E S • DIPLOMADA DÓNA CLASSES DE FRANCÈS Per a nens de 4 a 14 anys. També preparació d'examen DELF (Institut Francès) ^3580 7288

ESCOLA D EXCURSIONISME busca monitores/os de muntanya. Nens 6-15 anys. Mínim 18 anys. Interessats dirigir-se al Club Muntanyenc St. Cugat.

• TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial, SOm1 lloguer baix. 93589 64 16 (matins) ___

• OPORTUNITAT Es ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. (Semi-nova) molt bon preu. 93 675 »4 53 • PERRUQUERIA DISON, necessita estudiants/ tes i oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel ca­rrer Martorell, 12

TORRES EN VENTA •St. Quirze Jardi. Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefacción, jard. priv. De 411 m2, 30 m2 de terraza-porche, 1 pk. Precio: 39.500 Mill 93 674 32 08

• Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardín 25 m2. 4 dor., 2 bafios, 1 aseo, calefacción, amplio pk. (2 coches), estudio de 30 m2, 2 trzas (1 solàrium), muy tranquilo.Precio: 47 Mill 93 674 3208

• Z. Parc Central. Ados. Sup. 190 m2, 3 dor, 2 banos, 1 aseo, calefacción, 40 m2 de trza.+ jardín + solàrium, comedor amplio de 35 m2, con chimenea-hog., coc-office exterior, 2 pk + trastero, z. residencial. Precio: 48.800 MiH 936743208

• Z. Colomer. Ados. Sup. 230 m2, 3 dor.. 2 bafios, 1 aseo, calef., sal-com. de 40 m2 con salida a jard. pnv. de 30 m2, estudio abuhardillado de 32 m2, trza. solàrium 14 m2, perfecto estado. Precio: 58 Mill 9367432 08

•Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2. jardín de 52 m2, 4 dorm., 4 banos, 1 aseo, calefacción, g. coc-office exterior, g. com-salon de 40 m2, z. comunitària con piscina. Excelente ubícación. Precio: 83 MM 93 674 32 08

D E M A N D E S • MIRASOL- MAS JANER. Casa nueva, 800 m2 de terreno. Vivienda de 293 m2, salón-comedor, cocina-office, 3 habitaciones. 3 banos, calefac­ción, 3 trasteros, pàrking de 4 coches. pozo de agua. Con todos íos servicios. jZonatranquilal. Precio: 49.000.000 ptas. NO AGENCIAS 93.674. >3.05 Llamar de 17 a 20 h.

• UCENCIADA EN INGENIERIA ELECTRÒNICA, da clases de Matemàticas, Física y Electrònica a todos los niveles. Mucha experiència. Gisela Espinosa : 93 590 62 5» / 919722021

• S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA, TOTS ELS NIVELLS. Genis 93.674.9f.92

ESCUDELLA I CARN D'OLLA COL·LABORA : M. ÀNGELS QUADRAS

- Vedella - Gallina - Cansalada - Orella i morro de porc - Carn Magra - Botifarra Negra - Os de pernil - Cigrons

Preparació: - Vedella 500gr. (6 persones) - Gallina 1/2

250gr. 200gr. 100gr. 250 gr.

1 250 gr.

- Ous, alls, julivert, sal i pebre, nap, api, pastanagues, un porro, xirivia, col d'olla, pa ratllat, molla de pa, farina i llet Preparació:

Rentem bé la vedella, la gallina, la cansalada, els ossos de vedella i el pernil, l'orella, el morro, l'api i la xirivia. Omplim una olla plena d'aigua i la deixem al foc amb tots els ingredients abans esmentats. Mentre ho deixem bullir fem la pilota: piquem la carn magra i de vedella tot barreant-hi els ous sencers i el rovell sol, el pa ratllat, el julivert, els alls picats, la molla de pa i la llet. Ho amanim amb sal i pebre en pols. En acabat, ho enfarinem.

En una altra olla posem aigua a bullir. Quan arrenqui el bull hi tirem els cigrons, que han estat en remull des del dia abans amb aigua i sal. Quan els cigrons estan pràcticament cuits, sense que pari mai de bullir, hi afegim les pastanagues a trossos petits, el porro, la col, les fulles d'api i les patates tallades grans (perquè no es desfacin); finalment, cinc minuts abans, s'afegeix la botifarra negra. El caldo de les verdures (reservant-ne el just per poder mantenir-lo calent), es barreja amb el caldo de la carn. Primer servim l'escudella amb galets o fideus gruixuts. Després se serveix en una safata la carn, la verdura i els cigrons

Aquest plat és el més antic i tradicional de Catalunya. El recomano per a la festa de santa Llúcia florestana.

EIS4CAINTON5

32 Divendres, 11 de desembre de 1998

B à s q u e t

Sobtada dimissió de Rama EI fins ara tècnic del sènior masculí deixa l'equip al·legant que no se sent motivat

Qui era fins avui entrenador del sènior

masculí de bàsquet de la UE Sant Cu­

gat, Joan Rama, ha deixat de ser el tèc­

nic després de presentar a la directiva

la seva dimissió irrevocable. Rama ha

indicat que han estat dos els factors

que han influït en ta seva marxa: motius

personals i la seva poca motivació per

continuar dirigint l'equip. La marxa de

Rama ha sobtat jugadors i directius,

ara que la situació esportiva del conjunt

vermell-i-negre és òptima. David Cres­

pi, segon entrenador, també ha plegat.

Xavier Campos, de 2 8 anys, que la tem­

porada passada va defensar la UE Sant

Cugat, és el nou tècnic.

Al.KX LÓPKZ - Sant Cugat -

Joan Rama ja no és, des de diu­menge. l 'entrenador del sènior masculí de la l K Sant Cugat. A partir d'aquesta jornada, el màxim responsable del primer equip serà Xavier Campos. Campos va ser jugador la temporada passada del masculí de la ITK Sant Cugat. Un cop acabat el partit que l'equip santeugatenc va vèncer a la pista de l'Almeda per 58 punts a 73, el fins ara tècnic de l'equip vermell-i-negre va comunicar als jugadors al vestidor que deixava el seu càr­rec. Joan Rama, que no ha volgut fer declaracions, tan sols ha con­cretat que abandona el club "per motius personals", sense matisar quins són aquests problemes que l'han conduït a presentar la seva dimissió del tot irrevocable. Amb tot, el dimarts 1 de desembre Joan Rama i David Crespi, segon en­trenador -que també ha dimitit-van reunir-se amb la junta direc­tiva de la UE Sant Cugat per ex­plicar-los que no continuarien vin­culats a l'entitat i que diumenge, un cop acabat l'enfrontament, fa­rien saber als jugadors la decisió que havien pres. Tot fa pensar que la marxa conjunta del cos tècnic de l'equip masculí ha estat propicia­da per algunes diferències amb alguns jugadors de la plantilla. Rama, però, ha negat qualsevol discrepància amb els jugadors o la directiva.

Kl balanç esportiu de Joan Rama com a entrenador del conjunt mas­culí de la UK Sant Cugat ha estat curt però satisfactori. Des que va incorporar-se a l'entitat el passat mes de juny, Rama ha disposat d'un total d'onze partits en com­petició oficial, amb un balanç de sis victòries i cinc derrotes.

Ningú no s'ho esperava

Si alguna cosa en clar es pot ex­treure de la marxa de Joan Rama és que la notícia del seu abandó ha caigut al club com una gerra d'ai­gua freda. Ni jugadors ni directi­

va no s esperaven aquesta reacció de Rama, que ha deixat a tothom realment sorprès. Una de les per­sones q u e menys s 'esperava aquesta postura per part del fins ara entrenador santeugatenc és el president de la UE Sant Cugat, Enric Tomàs. Tomàs ha declarat senzillament que "no m'ho espe­rava, ens ha agafat a tots per sor­presa". El mandatari ha explicat que aquesta decisió "no és gens positiva per al club", ara que tra­vessa per un moment esportiu tan i tant dolç. A manca de quatre jor­nades perquè acabi la primera vol­ta, el sènior masculí és sisè en zona d 'ascens a Primera Catalana. Tomàs ha dit també que Rama li havia dit en la reunió que "no es­tava motivat" per continuar diri­gint l'equip i que "no es trobava a gust amb ell mateix". Malgrat tot, Tomàs ha volgut "agrair els serveis prestats al club" per part d'aquest sabadellenc de 32 anys. Rama va comentar al president que si continuava la seva actitud podia repercutir i perjudicar l'e­quip.

Campos coneix l'equip

Des del dimarts 1 de desembre la junta directiva de la l 'E Sant Cugat va establir contactes amb diferents entrenadors. Finalment,

Xavier Campos,

jugador santeugatenc

la temporada

passada, és el nou

entrenador del sènior

el sondeig va acabar amb el fit­xatge de Xavier Campos, després que Francesc Solana, entrenador la temporada passada del conjunt masculí i actual tècnic del júnior santeugatenc, participés en la pri­mera presa de contacte amb el nou màxim responsable del pri­mer equip vermell-i-negre. Campos va fitxar per la UE Sant

J M I I M M M HHlri viecslat i la IE tat Cuftt taprés U gmaitir la tiatolé ptr "•r·kltats pHMute". hn: E4C

Cugat la passada campanya de la mà de Francesc Solana, quan aquest va fer-se càrrec del primer equip, a finals de gener. El nou tècnic jugava de base i a causa d'u­na lesió al genoll, que el va apar­tar de l'equip un munt de jorna­des, va acabar deixant la pràctica activa del bàsquet a finals de tem­porada. Aquest tècnic barceloní de 28 anys és entrenador des dels 16 anys, ara en fa concretament 12. Com a jugador, ha defensat els colors del Mas Guinardó, de Pri­mera Catalana, el Bàsquet Ribes, de Segona Catalana, el Sant Just, de Tercera Preferent, i la UE Sant Cugat, a Segona Catalana. Fa dues setmanes, Campos va deixar la di-receció de la banqueta del SESE femení, que milita a Segona Na­cional. Anteriorment, havia en­trenat el cadet masculí preferent del SESE, el cadet masculí del Bàsquet Ribes, sent també el co­ordinador del club, i entrenant di­versos equips del Mas Guinardó, a banda t a m b é de coordinar aquesta entitat. Xavier Campos ha definit la

Dues Després de ï*w&m*'~4<&

sènior masculí» Segona. Catalana, eí tftcoíc Onís* Folch va continuar el se», projecte esportiu al setem--bre de l'aoy passat, H «w»-porada 97/98. Eis rnals re- ' multats o b t i n g u t s v a n facilitar que Folch i Enric Tomàs arribessin a un acord i que el tècnic deixés de di­rigir cl primer equip mas­culí de l'entitat. Va ser lla­vors quan el fins aleshores •<egon entrenador, Óscar Iz­quierdo, va fer-se càrrec d e l'equip. Però e l s resultats

de sondí»* ei con­reí va «er l'encarregat aquest

ocupa* a finals de gener. Solana, pesrò, tal com ja ha­via advertit & Tomàs quan va srdfear, va deixar l'equip un cop acabada la tempo­rada* JfO«n Rama va ser pre­sentat at juny i només mig any despréa Xavier Cam­po» é* nomenat so» entre­nador. / À.L.

plantilla del sènior masculí com "un equip de qualitat" però amb "una manca de treball important". El nou entrenador, que no farà funcions de jugador, ha explicat que li fa "il·lusió" dirigir l'equip i que el principal objectiu continua sent F "ascens a Primera Catala­na". Campos, que dissabte diri­

girà l'equip per primera vegada davant el Sant Medir, creu que la seva continuïtat a mig-llarg ter­mini ho decidirà "el temps".

La UE Sant Cugat ha d'afrontar abans de les vacances de Nadal dos partits consecutius a casa: Sant Medir, novè, i Casal Vilafranca, lí­der de la categoria.

ELS/CANTONS Divendres, 11 de desembre de 1998 Esports 33

F u t b o l

Les desfetes a casa impedeixen al Sant Cugat ser al capdavant Els locals vencen a Valls però perden al municipal amb el Tremp

El Sant Cugat Esport ha sumat un cin­quanta per cent de punts després de la disputa de l'última doble jornada, durant la qual va vèncer diumenge a Valls per 1

ÀLKX LÓI'KZ - Sant Cugat-

El que el Sant Cugat Esport guanya fora de casa ho perd al camp municipal d'Esports. D'a­questa manera podríem resumir, fins ara. la temporada del conjunt santcugatenc, que és vuitè amb 24 punts. A casa, els de Schònho-fer han aconseguit un balanç d'u­na victòria -amb el Manresa-, tres empats i quatre desfetes, mentre que a fora han guanyat sis partits i tan sols n'han perdut un. Diu­menge. l'equip vermell-i-negre va imposar-se a Valls per 1 gol a 2, mentre que dimarts va enso­pegar al municipal davant el Tremp per 0 gols a 3, en una do­ble jornada que podia haver estat rodona per als interessos del Sant Cugat. L'entrenador-jugador del Sant Cuga t Espor t . Hans Schonhòfer, ha reconegut que si el seu equip hagués guanyat els par­tits de casa disputats fins al mo­ment, "segur que estaríem en zona d'ascens. Ens havíem col·lo­cat en una situació òptima i tots te­níem la il·lusió de ser al grup cap­davanter". Un triomf davant el Tremp hauria col·locat els de Hans Schonhòfer als primers llocs de la classificació. Aquesta desfeta, la més grossa de la present tempo-

gol a 2 , però va perdre dimarts amb el Tremp per 0 gols a 3. El conjunt vermell-i-negre, que diumenge visita el terreny de joc de la Gramenet "B", és vuitè a la tau­

la amb 2 4 punts, a tan sols set del primer

classificat, el Girona. Hans Schonhòfer ha

reconegut que si el seu equip guanyés els

partits de casa seria en zona d'ascens.

El Saat Cagat Esport va tomar a perdre al camp Municipal d'Esports. El taato va superar dànarts e h vermell-i-negre. FOTO: XWIURROSA

rada, ha significat per al Sant Cu­gat, segons el tècnic, "un cop molt fort". De fet, la desfeta de dimarts -després de vèncer a Valls- ha su­posat la pèrdua de dos llocs a la classificació. Set són ara mateix els punts que separen el primer classificat, el Girona, de l'equip santcugatenc.

Balanç positiu

Schonhòfer ha parlat de l'última incorporació de l'equip, el mig-campista Chus. Del nou jugador ha dit que és un jugador "de pro­jecció", però ha advertit que "no tindrà molta continuïtat a l'equip" tot i que disposarà d 'a lgunes

"oportunitats" per jugar. Diu­menge al matí el Sant Cugat Es­port es desplaça a Santa Coloma de Gramenet per enfrontar-se a la Gramenet "B", catorzè amb 16 punts. Per a aquest partit, el tèc­nic vermell-i-negre espera "que continuï la bona ratxa de resultats fora de casa".

Ten n is

Alex Corretja venç Moya i s'adjudica el Master estatal

À.L. - A Corunya / Saat Cegat -

Després de vèncer el Campio­nat del Món de l'ATP Tour a la ciutat alemanya de Hannover, Alex Corretja ha sumat el sisè tí­tol de la present temporada en imposar-se al Master estatal, que va finalitzar diumenge al Palau d'Esports de Riazor, a A Coru­nya. El tennista santcugatenc va assolir per primera vegada el Mas­ter estatal, en derrotar novament el mallorquí (larlcs Moya, adver­sari també al Master de Hanno­ver, per 6-7 (4), 7-5 i 6-4 despès de dues hores de joc. En l'últim tor­neig al qual participa Corretja aquest any. hi han pres part Ics vuit millors raquetes de l'estat: Alex Corretja. Carles Moya, Al­bert Costa. Fèlix Mantilla -de­fensor del títol-, Alberto Berasa-tegui, l'ato (Ilavet. Carles Costa i Julian Alonso. Per acabar alçant un nou trofeu, el jugador de 24 anys va haver de superar ante­riorment Julian Alonso i Albert Costa, aquest últim en semifinals.

Aquesta mateixa setmana s'ha fet públic que Lleida serà la seu, del 2 al 4 d'abril, de la primera eliminatòria de la Copa Davis 99 que enfrontarà Espanya amb el Brasil. Les instal·lacions que aco­lliran aquesta primera ronda seran les del C T Lleida, de terra batu­da. Gairebé amb tota seguretat Corretja serà un dels jugadors convocats per Manolo Santana per afrontar la primera ronda.

G i m n à s t i c a r í t m i c a

El júnior del C M Sant Cugat acaba sisè de 35

conjunts a l'estatal

A.L. - Saragossa / Sant Cugat-

L'equip júnior del Club Mun­tanyenc Sant Cugat ha acabat en la sisena posició de 35 equips par­ticipants en el XXIV Campionat d'Espanya de conjunts de gimnàs­tica rítmica que s'ha celebrat al pavelló Príncep Felip de Sara­gossa. Amb una puntuació final de 28,450 punts, les set gimnastes que han integrat l'equip s'han con­vertit en el millor conjunt català dels tres que hi participaven: CM Sant Cugat, Club Patrícia de Llei­da, setè amb 27,950, i Nàstic de Tarragona, amb 27,600. El cam­pió absolut en categoria júnior va ser el Montemar de la Comuni­tat Valenciana, amb un total de

29,700 punts. El GR Atzar de la Comunitat Valenciana, el CD Za-ragozano d'Aragó, el CT" Pozuelo Alarcón de Madrid i el GR Mar­bella d'Andalusia han estat la res­ta d'equips que s'han classificat per davant del CM Sant Cugat.

Un altre èxit del club

Paqui Leplat, màxima responsa­ble de la secció de gimnàstica rít­mica del CM Sant Cugat, ha qua­lificat de "triomf absolut" l'estatal. "Ha estat un bon resultat. El nos­tre ha estat un dels exercicis més complets que s'han pogut veure aquests dies a Saragossa".

L'exercici de cinta ha estat la mo­dalitat de què constava aquesta prova, que va començar dissabte

:£: ví iSSii;:!:'

i . . . - . .*. •. ' Sí

T

>"'" IML.lIlJL • « % • • " | |)li

« • * . * >

B coajwt júnior del CM Sant Caiat, aa l'exarcU de cinta, va acabar aa aa Meritori sisè llac a l'estatal de conjunts. FOTO: EM.

amb els entrenaments oficials i va posar el punt i final dimarts amb el tradicional lliurament de tro­feus en la cerimònia de clausura. A banda de la categoria júnior, també es va competir en Primera Categoria, juvenil, infantil i aleví, amb la participació total de disset autonomies. Les set gimnastes

que han format part de l'expedi­ció santcugatenca han estat Eriça García, Andrea Rubino, Marina Romero, Georgina Miralles^ Tània Santolària, Griselda Marfil i Noè-lia Presedo. Cal recordar que el CM Sant Cugat es va classificar a l'estatal després de proclamar-se sotseampió de Catalunya a les ins­

tal·lacions del GEiEG de Girona. La propera competició que haurà d'afrontar el ciub santcugatenc serà la Copa Catalana, que co­mençarà el mes vinent Andrea Rubino, de 13 anys, està

concentrada amb la selecció esta­tal des d'ahir fins al 23 de desem­bre al CAR de Sant Cugat

34 Esports ELS/CAIVTONS Divendres, U de desembre 1998

F u t b o l s a l a

L'Olímpyc assoleix la millor classificació de la seva història Elconjunt florestà, sisè a la taula, goleja el Cambrils per 10 gols a 1

Quatre han estat les victòries conse­cutives que ha assolit l'Olímpyc de la Floresta, que després de les onze pri­meres jornades de lliga al grup sisò de

A.L. - Sant Cugat-

L'Olímpyc de la Floresta en­capçala en aquests moments la millor classificació que ha obtingut mai a Primera Nacional A en les tres temporades -les dues últi­mes, consecutives- que hi ha mi­litat. Després d'apallissar dissab­te al pavelló municipal el Cambrils per 10 gols a 1, el conjunt de la Floresta és sisè a la taula amb 16 punts, set punts menys que el CN Caldes i el Benicarló, equips que comparteixen el liderat del grup sisè d'aquesta categoria. Durant la temporada anterior l'Olímpyc tan sols va sumar 19 punts en tota la campanya, però finalment va assolir la permanència. L'entre­nador santeugatenc Àngel Ruiz ha constatat que "som en el millor moment esportiu des que mili­tem a Primera Nacional A" des­prés que s'hagin disputat les onze primeres jornades del campionat de lliga. L'equip florestà, que ha­via quallat un inici de lliga molt irregular i fins i tot havia ocupat plaça de descens, ha guanyat els últims quatre partits davant el CN Caldes, el Girona, el Playas de Castellón "B" i el Cambrils, l'úl­tima jornada. Això no ho havia aconseguit mai en aquesta cate-

Primera Nacional A, ocupa la sisena posició a la taula, a set punts dels pri­mers. L'equip que dirigeix Àngel Ruiz travessa el millor moment de la tempo­

rada. Un exemple ben clar és la pallis­sa que va propinar al Cambrils el cap de setmana passat al pavelló municipal. El resultat final, 10 gols a 1 , ho diu tot.

rWspyc M It nMMtfl

goria. Per Àngel Ruiz, aquest can­vi és degut a "un canvi de men­talitat i d'actitud dels jugadors". Els jugadors florestants van gole­jar l'equip tarragoní, i no suma­ven més de deu gols des de març de 1997, quan van vèncer el Llo­ret per 11 gols a 4 a Primera Na­cional B.

La permanència, l'objectiu

Mantenir-se per tercera tempo­rada consecutiva a Primera Na­cional A continua sent el principal objectiu de l'Olímpyc, malgrat els bons resultats. Àngel Ruiz quali­fica de "quasi impossible" asso­lir l'ascens. Demà al matí, l'O­

límpyc es desplaça a Calvià (Ma­llorca) per enfrontar-se a l'onzè classificat, amb 11 punts. Aquest enfrontament a domicili serà es­pecial per al conjunt de la Flo­resta perquè, per primer cop en la història del club, el primer equip es quedarà a dormir en un desplaçament.

C o n s e l l e s p o r t i u

Figueras anuncia que ja s'han emprat 6 0 milions

per mil lorar instal· lacions

- Sant Caaat-

Xavier Figueras, regidor d'Es­ports de l'Ajuntament de Sant Cugat, va confirmar al darrer Con­sell Municipal d'Esports celebrat a la Sala de Plens de la Casa de la Vila, que dels 121 milions de pes­setes del pla d'inversions per a l'arranjament i millora de les ins­tal·lacions esportives ja se n'han gastat aproximadament uns 60. Figueras, President del Consell, va assegurar que les dependèn­cies que han estat remodelades són la pista Méndez, la piscina municipal, la pista 2 de la Flores­ta i la 1 de sant Francesc. Dels set punts de què constava l'ordre del dia de la sessió ordinària, el que va aixecar més polèmica va ser pre­cisament el punt 4: Informació

sobre les inversions efectuades i per realitzar en instal·lacions es­portives. En aquest punt, es va parlar també del complex espor­tiu que estaria ubicat a les Ro­quetes, tot i que Xavier Figueras no va avançar-ne cap novetat Els clubs que van assistir a Tacte van queixar-se del poc marge de temps que disposen per lliurar la documentació de sol·licitud de subvenció per al 1999. La data màxima de lliurament és el proper 22 de desembre. Al Consell Mu­nicipal, que va durar unes dues hores, la UE Sant Cugat va fer una proposta d'adhesió a les se­leccions catalanes, que va comp­tar amb el suport de totes les en­titats. Al llarg d'aquest any han estat dues les vegades que ha es­tat convocat el Consell. /A. L.

H o q u e i h e r b a

El Júnior masculí fuig del descens directe en vèncer el C D Terrassa a domicili

En la sisena jornada del cam­pionat de lliga de Divisió d'Ho­nor disputada dimarts, el Júnior va aconseguir la primera victò­ria al campionat en imposar-se a Les Pedritxes per 0 gols a 2 al Club Deportiu Terrassa. Dos gols de penal-còrner de Ricky Ruiz i Christian Wein a la pri­mera meitat van decidir l'en­frontament. L'actuació del por­ter del Júnior, Antonio Bozal, va quallar una gran actuació i també va ser determinant per a la victòria final de l'equip sant­eugatenc. Dissabte, el Júnior va caure a casa davant l'Atlètic de Terrassa, segon a la taula amb 9 punts, per 0 gols a 1. El Júnior va fer un bon partit i l'equip ter-

rassenc tan sols es va poder avançar a la segona meitat. Amb la victòria d'ahir, el Júnior mas­culí abandona l'última posició a la classificació, que significa el descens directe de categoria, i passa a ocupar la penúltima posició, amb només dos punts, zona de promoció de descens. Diumenge al matí, el Júnior rep l'últim amb 2 punts, el FC Bar­celona. L'equip santeugatenc és a només dos punts del RC Polo i l'Apóstol Orense. El conjunt femení, quart a la

taula amb 11 punts , visita aquest cap de setmana el camp del Club de Campo a Madrid, que és setè amb 5 punts. Les de Núria Olivé són a només tres punts del primer classificat, la Reial Societat. / À. L.

H a n d b o l

La UE Sant Cugat suma la setena derrota

À.L. - Sant Cugat -

L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat va sumar dissabte a les Illes Canàries la setena derro­ta a la lliga després d'onze jorna­des al campionat, en perdre da­vant el Teide per 29 gols a 21. l'n cop disputat el primer partit lluny de Catalunya, els de Joan Sancho perden un lloc a la taula i ara són desens amb vuit punts. En aquest enfrontament, el joc vermell-i-negre va ser molt fluix davant un equip que tan sols ha cedit un empat a la seva pista, davant el Gavà. Aquest cap de setmana, la UE Sant Cugat torna a jugar com a equip visitant, i ho fa a la pista del cuer, el Pardinyes, que tan sols ha aconseguit dos punts en la present campanya.

V o l e i b o l

Triomf del Sant Cugat aOlot

Després de l'inoportuna derro­ta al pavelló de voleivol de Sant Cugat a Valldoreix, el sènior fe­mení del CV Sant Cugat va im­posar-se dissabte passat a la pista de l'Olot, cuer de Primera Na­cional, per 1 set a 3, amb parcials de 14-16,15-5,10-15 i 8-15. Mal­grat el triomf, l'equip santeuga­tenc va oferir novament un mal joc, amb falta de concentració per part del conjunt de Zoran Niko-lovski. Demà a la tarda, el CV Sant Cugat, sisè amb 14 punts, rep l'Esplugues, tercer amb 15 punts. /À.L.

E s q u a i x

L'Esquaix acull el social absolut

L'Esquaix Sant Cugat acull avui i demà la XVI edició del Cam­pionat Social absolut. El torneig se celebrarà en les categories mas­culina, femenina, sub-16 i vete­rans de més de 35 anys. Els gua­nyadors de l'última edició van ser Marc Bieto, Anita Annandale, Raül Artigas i Vicenç Pardo. /A.L.

ELS/CANTONS Divendres, 11 dedesembre de 1998 Esports 35

Hoquei patins

El sènior "A" patina a Caldes i encaixa la primera derrota

Després de nou jornades, els dos sèniors del club continuen líders Malgrat la derrota per 11 gols a 2 a la

pista del C H Caldes, segon classificat, el sènior "A" del PH Sant Cugat conti­nua una setmana més defensant el li-

A.L. - Sant Cugat-

El sènior "A" del Patí Hoquei Sant Cugat va encaixar dissabte la primera derrota de la tempora­da després de les nou primeres jornades a la lliga al grup tercer de Segona Catalana. Aquesta des­feta va produir-se a la pista del CH Caldes, segon a la taula, per un contundent l l gols a 2. D'en­trada, el tècnic Lluís Sànchez qua­lifica cl partit d"'estrany" i co­menta que "ha estat un enfrontament on hem jugat molt malament, no ens ha sortit bé res de res i el marcador així ho indi­ca". Malgrat tot, Sànchez detalla que '"per molt que ho analitzo, encara no li he trobat una expli­cació al que ens ha passat". Es molt clar que algun partit havia de perdre el sènior "A" i per aquest motiu el tècnic santeuga-tenc afirma que "és millor perdre a la pista del Caldes que no pas a la del Universitari". A la mitja part, el PH Sant Cugat "A" perdia per 4 gols a- 2, però a la represa amb tan sols cinc minuts van encaixar cinc gols, fet que dificultava la re­muntada. Sànchez, però, ha reco­negut que onze gols "són molts gols" i que després d'aquest re­sultat tan ampli "és molt difícil

derat del grup tercer de Segona Cata­lana. El tècnic Lluís Sànchez ha passat balanç del partit: "Ha estat un enfron­tament on hem jugat molt malament, no

ens ha sortit bé res de res i el marcador així ho indica". D'altra banda, el sènior " B " de l'entitat, que també és líder, va imposar-se al C P Sants per 7 gols a 2 .

de jugar diumenge amb el CP Masquefa "B" en condicions òp­times". Sànchez no s'ha queixat de l'actitud de l'equip. Segons el tècnic, la responsabilitat de la der­rota és dels jugadors i d'ell ma­teix. L'entrenador vermell-i-ne-gre, malgrat tot, ha recordat que "continuem líders".

Tres rivals, a prop

Els màxims perseguidors del conjunt santeugatenc, que té 15 punts, són tres: CH Caldes, CP Masquefa "B", que són a no­més un punt del PH Sant Cugat "A" i el Santa Perpètua, que té 12 punts però un partit menys.

Abans que s'acabi la primera vol­ta, el sènior "A" ha de jugar amb el CP Masquefa "B" al pavelló municipal -diumenge a dos quarts d'una del migdia- i ha de visitar la pista de l'Universitari, penúltim amb 4 punts. El sènior "B" con­tinua primer a la taula en vèncer el CP Sants per 7 a 2.

Fu tbo i sala

Quinoà lloa l'actuació dels juvenils a Terrassa

À.L. - Sant Cagat -

El millor de l'enfrontament en­tre el Frutas Martín, líder del grup, i el Winterthur Sant Cugat va ser la participació de cinc ju­gadors de l'equip juvenil del con­junt santeugatenc, que a causa de les moltes baixes per sanció i le­sió del primer equip van haver de reforçar-lo. Aquests són el porter Guillem (16) i els jugadors de pis­ta Alberto (18), Juanma (18), au­tor de dos gols de doble penal, Xaloc (17) i Albert (16). El partit entre terrassencs i santeugatencs va acabar amb victòria dels locals per 8 gols a 6. El tècnic José Luis Quinoà ha volgut destacar per so­bre de tot l'actuació d'aquests jo­ves jugadors: "Vull felicitar-los perquè en aquest xoc han aixe­cat l'esperit de l'equip. Han ju­gat amb molta il·lusió i així dóna gust treballar, amb gent que té ganes". Malgrat tot, l'entrenador ha avançat que un cop recuperi els lesionats i sancionats deixarà de convocar-los ja que "són líders en la seva categoria i l'objectiu és l'ascens a Primera Divisió".

Per segona setmana consecutiva, el Winterthur va patir un altre polèmic arbitratge, que va acabar expulsant Carlos Sànchez i els dos tècnics, Quinoà i López. Després de dues derrotes consecutives, el FS Sant Cugat rep dissabte el FC Barcelona "B". Segons Quinoà, aquest equip és millor que el Fru­tas Martín.

m:mmm m a :'Í;:XÍ;

Premis Esport en Marxa 1998 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel

FUTBOL Caria Sariol 13 Carlota Santamaría 9 Marta García 9 OLf.MHYC: FLORESTA Samanta Santamaría 9

SANT CUGAT ESPORT Joan Reixach 11 Bibi Millàn 7 Javí Gonzàlez 19 HQOUEI HERBA José Luis Sànchez 11 JavierTantos 10 Jordi Reixach 8 CV SANT CUGAT MASC. Christian Albors 9 JÚNIOR MASCULÍ ; Zoran Nikolovski 12

Christian Weiri 16 MAS JANF.R FEMENÍ Martirià l í PB SANT CUGAT Marnix Solleveld 8 Paqui Sànchez 12 Sergio Martín Í0 Laura Gallego 11 Joan Saliés 8 Mai te Gómez 12 Sara Montero 8 Irene Sànchez 11 BÀSQUET Laura Martín 7 JÚNIOR FEMENÍ

Eli Maragaü 13 HANQBQL VE SANT CUGAT HOQUEI PATINS Katery Maragall 11 Toni Ballart 26

Carol Abad 11 UK SANT CUGAT Nacho Afgento Í4 PATÍ HOQUEI Ignasi Solà 14 Brauiio Argento 9 Ton» Zaplana 11 FUTBOL SALA Armand Mora * 11 Dani Anton 10 Juanjo Gonzalez 8 UE SANT CUGAT FEM. Gonzalo Munoz 7 WINTERTHUR SANT CUGAT Núria Oliver 13

Jaume Estrada 14 VOLEIBOL Marga Almagro 9 PATÍ HOQUEÍ FEM. Orioi Serra 11 Elisabeth Baldrtch é Ncrea López 13 Pep Pinell 6 CV SANT CUGAT FEM.

36 Esports & S 4 C A I Y r o N ! > Divendres, 11 de desembre de 1998

H I B 74* m M

l a propera (13 de4«wt«bre):

Ot*ft JUpoBaMDwftelfti R&es-GcB-«^Catòlic t*8o*pi»Iet; Ueus

C x i * *

Mwnou

Cutoto )5

Pítrfwgtlt $5

Irtrop 15

Pnf IS

Rt*í 14

V,1ls IS

GrortKact 15

Rípoflct 15

Gronottre 15

Mftftress 14 $

BasKxfetaet* 15 4

UHmpinla 15 !

Olot IS 2

Laprcq5era(l3dedte9e«ibre>. Gramaier-Sam Cugat; RuÉ*·%8$G8&* I yatastRaçLa Faigs-júreor, Esproaced*

Barcdbneta; UHaspitater-Jítpitet; Ripollet sa-Cometlà; Trcmp-Pcrelads.

BASOUET

.* 1 8 i 4* 32 íi

l * s 3 l 32 23 t*

J# 3 z i 43 34 17

J» 4 4 * 4» » 34

u 4 2 5 4? 4* Í4

n« 4 2 4 26 22 14

í# 4 2 4 ÍB 55 14

St 3 4 4 SI 37 t i

» 3 2 S -44 43 H

10 3 í A 31 ïe t«

10 2 £ 6 34 47 * 10 Z 6 8 25 <a * « 1 i « 24 42 *

La propera (12 de desembreï: CN Otides^tafè-Babar, Gitosa-SL'-

!-Pr<M pcàï8t; CN

FUTBOtSAtA

Segona Regional G R U P S

Lumen-SabadeB -3-2 Can Oriol-Barberà".- .«,«4«u«pe$

Can Rutt-Cafdès Mantboï,—74 Badia-MiUenari.......... 14 La Planad«-Ruï&..rt..«»..««««,l4 Tibidabo-La Farta. Llano-Rómuïo Tronchoni..»..!-*! Maurina-San Lojren«»«w„.„„4iè

.cm*»£*$cit S i «52 793 tí» *»«¥ •J pa pg N> w «SLC**... .

. tet»&«p<sBíot<) » 2 77» «* IS 10 <» 0 v> « » --. { H p * * H 7 * m « 4 i#

OítóeH I I * 1 3» «2 j»~ - ,, Um*pa. n 7 4 ' m «02 SS Pthliisho 12 7 4 «« a is - S&SMtiï ifP&i 6 5 Wï tm vt Merengues 11 8 1 i * a 25-

S»*.fM<8 11 « 5 752 rm t7

lluïren 1* 7 i 2S 25 22 \tó» 14 ó 4 777 7JJ 16

Vm KuU 12 6 3 33 16 a &mtM*d» 11 5 6 833 «16 Í6

R^muio 11 5 3 2» » 18 - C»sKB<k!feb 11 5 6 744 7*1 16

Sabadell 12 5 3 ?2! 1? <* , R*es 11 5 6 846 W, 1b

Maimn» 12 fi í) Í5 2K IS CamelLi 11 5 * «VI 921 l«

t.ljn.. 12 4 5 21 t? 17 Atewdl· I I 4 7 «12 S24 15

Jmcwuiï tt 4 1 25 27 » " Gnoth 11 4 7 «20 HS7 15

0 v' Segona Catalana - Grup 3

S·fttJordi-BàMiuvt Ribes....69-S3 ISfe*íèC«tòlic-Rtpolkt....„l04-7/

.81-5S

Ja 86^7f Va8*-Casal Vilafrat«sa.«»..·.í*8^f! Aiíaeda-UE SantOi^at*,..»J^?Í; Maragai-Reus Deporti^....J8S&7I SantMediHOastíadefels—66-7; -

'-sT - „

>í $.*Wm<* U # J W4 «7* *9

»RC Polo; CD"%», lée ï»; Adético S*a

> d'Honor femenina

«« «tt « «> Cf

JU-^M^Sfi^ftl

^i^I*!^ '

^Sfc

? t * ^-i». 34-<^t

25

VOLEIBOL

- 3p^aj««es-L*lÍÍaÍordL......„3-2 .A^.^ií«ï(«3Wr^BarçeÍona,^()-3

1* ••'•)»• 4-****.* *+ 4**ll·K4· A * * *

G g * '

L«í t (04e desembre)

lïaneaor.

HOQUEI PATINS

RCfttte

La propera {13 de desetnbre)í Oab de Campo-JtlnK»; RC Poio-Atfètk Terrassa. Aiara-Saídtaero; Universitat de SeviUa-GD Terrassa;

' KJehiHS'Raal Socictar.

HANDBOL

Primera Nacional G R U P C

Sant Esteve-Castelló J S K 3 3

Sant Quirze-Gavà ,„21-2i GEiKG-OAR Gràcia 38-27

"Polidepoftíve toàottm Rubí*Tàllerss Cortada; L« Muffa- -

arola;Wiateríh i Baícefóaai èpic i

íaxon-TàtTíigstt AI&,

Primera Nacional A G S U P 6

CH&npyeFífflresla-

EíèctócaCiwníGíroiwu-L'Hospkalet-CNCaldes„ Català-Babar-Ripoflet.,..™.«.4-Í ÏJbpart-lSIanresa...,..»^,...^^.^ CN SabadelL

OÜUP3 ja-Setttmen

StaIsabel-Sar«Felio„....<aj«ïrr£at)

Unrwrsítari-SantJoan_„_«..6-l()

^àlàe»*ï$Sí»«Oigat , lA".ll-2

i»(W»«**-J<*'4r i t t i t» ts

CaMte » 7 a 2 * *7 <4

• ) (&^»a ' . ; * ? 6 2 $« 34 14

•W<4ïasí*;s" * » í » a I Í

>'*/"!>-.", 4 42 2? » '

'9* 5 , 8 4 Stt 48 » *-,« # 4 i í » D

^-!^' * 6 3é « 6

f t 6 7 » 4* 4

>* 2 « * 3* m 4

* 2 8 7 37 85 4

* ( 1 6 34 60 i

«*4r M Mi Pt n> CF OC *WN»

BenK«í« V 7 2 0 32 Í4 2»

CSCaide» 11 7 2 2 38 23 23

'^qd&^^itttíi Perpètua; Sant Joan-r '%pybbd? I^etò-Uíúversitarí; PH

Sant Qt#» "À*-Masqu«fa; Folgue-

E L S Í CANTONS Divendres, 11 de desembre de 1998 Esports 37

Í2M La Parga-pMWíBHi,)

Tercera Regionalj'

12.00 PB SsatOigat-Lçs Foass Cf|í

10,00 U Fa^Jds«rsaPi»4 ' -Veterans

1a Divisió 12,15 N.Tcrfas*»-S*aí

tZMGmt

3a •»'-

l a Divisió «aitet Í2M Sant Cugst-fèofec < 0 I ^

•^Wrt í ^ff*^*TFT^ffw^(^ ^ W W T ^ ^ f r

l a 16. M

Segona Cat* fatà*

Cadet 2a Divisió ÍIM S»t<!SÍ4ftS*W. Sant Cugat (IHu)

r">

Seb 2 0

•;v-

2a Plvfsió infantil 19.00 Mí»^-Adcsa<ks!poamor{CSs.ï

l a Divisió aleví

11.30 Mtra-«ol-CanAa^3<Ja CÏÜsJ

2a Divisió aievf 11.IS 1 > B ^ < ^ - O Í * P & K S I Ï ^ <!»$.}

10,00 Sant C»g«<^Fa<:j<KDía.> . 12.00}ónior^ttlHaB (E&s.) 13.45 CEFSwCfc8»Gs» BoatkíOfe.)

2a Divisió femení

FUTBOL SALA ^WHWWWiWift MWftil ftiW*iirtMWWWW*WWi

l a Nacional A

i%3

« A *

a»1**er ÏDía.>

titaDfv» tt.38 VÚi^ojgiMtts^L·^s Planes Ois.)

l a fem. m O i Ü £ Sast Oagàt-Espiugues * D k )

masc*

2 0 i » ^ | p f c da^Esplagucs ÍDis.)

Otet<F<

Te4X»er*^Samp. Cat.

Juvenil fpitteili

Cadet masculí JHC-|úBàw , . ' i !*.<, '

Infantil ineieiilf

ípn io fCbbEgai*

Infantil li 8©,Fdo-júnior

hfónbr

Cat

mmt*mmiïtl·3í#m*m*iiU\*\it #*n»

l a Nacional

Cadet femení

masc. 6a.)

Divisió d'Honor fem. l3.O0Cï»bíte O«tflj>o-J3fí«íor (Diu.)

Primera C. Cat. fem.

iamí > Terrassa ',<

W

ISant Cuf3sí>%|Js|si( ÍDi*.) ii

Itil

Al

I Sant Oigtt-Saigjojte (Bis.)

! Sant Caga^SanífiBait ÍDht.)

"B"

4#A¥MMMWHfWrtMM^^

2L09CM CafcteSrSaitcCagw "À" (ÏMj..)

Tsrçsro Divisió

Fametif

TENNIS oe TAULA WVH\nimp*-mti**É—mm***mm

Tercera Provincial

4a Divisió fam*

"HWRR ps^annMa'·wi

PH Sap Cugat (Deseaissa)

Sant tiigat-íííaaié^is.)

*HM»*§de ta Bflvàa-Sant F**o*e$e CP

Sa Divisió fam» lanneí {fe k ítoms-Saat Francesc OP

i*l;#r-fe^PivO:- k wt M Bf B B B í - ¥

F&TB&l BALA

Aievf I&OO Torns Lfebrt&sttg t**et (D«<) IL00FcoMoau»-Av*oï..~ JtDis.» 10,00 Suropa-Moatsesat í£S«.) 12.00 Rubí SSíoKl··CatalHnya . {£&.} 09.00 JoanRim^rA".PauOasals...<r>H.)

tnfanül 09.60 líísonatdü Vínà-l!R U»P5gRes.<tS%>

Cadet ï 1.00 L·cnnatda Vinct-Qur MfintbUnc <Di*. ï 13.00 KSSiSt Cugat (fem >-Us Cwts (Dts.)

Juvenil 11.06 Fucntejítana-C*n^ialtBS..„ ...,{t«s.> 12,00 R.B.-Angeteta Vatia^. J8k$

09,00 C#?>}w*ï»-Si<»« }síft?cL,™.!««..>tï)i*.) 12.00 Av«»ç "A"-AVW»Í "8" -™ ÍG«à

Aleví

1 if lO Sí»ta feabeM^wlaaya^w>>>.„„<Dtó.). 10.00 ^ a t e s Rt»bjí-VeniagBCf.«.»_. DÍt.)

Sil s |i JL*fL

09MSa«t«l*a:ticé.Píns Vdte»„„ (Dfe > 12,00 Àfsooi^nt |ofdí iiàxas (Dis. > 11.00 CrtBtaíça^antJradi "B* „<DÏ!..I ll,0OSia*J«itf "A"J-"er«B<3lua-. (I3is)

...M-í-A::::: C . 1 « |

f IS T B O L 7

Prebenjamí 13,00 ÀewA"*&*tï)ot*Mt>«!i»ç, J [>KJ

10^0 CüaFa^ "8"-Àfíora "8" <Uis.i

9M

I BBW

mm 10.1

A*-AmauC

" A"-< kincns Obe«ti.^„.<l3Ss.)

Wwnç ,.,.~^_i4»JÍl»f-)

ÍljW(eVRaW1·A*-C,srS»tt«C«^í.„{í3Wvï

..(Dis.5

114»* oddi - r ^ m ^ k ) , * IÉ*# I I ! I Femení I n f a É t i l « f — — - * - ^ ! ' fl9J©·p*$^b^i!Íf^íí*sí»rer«lm40w.>

10.09 re Ob-^t-Barbí!ril..«ft^.,.„^)»,>

B À S 9 U B T

10.00 Sant/wS Ér<íB«*wí»>f (t..„4Dís.5

TSBfMiS TAmrA Alavframawf

i}.o0üiiw«tcufr«-]·.f»cCji»tiww^(Dis.) i n f a n t i t , ' 10.00UEÍÍB«ÇuíBt-Ai·.íi^ratCar™4r)R.)

Aleví # ^ * | L*Fí6tc«a.H4gaft|K!9.ï|Í....iES*,>

10.00 À<f«nç.ft(»raCttSH<$*r,..~...„<I}ÍM

13,00 Avooç "-San Ped»!

10^0Avcsaç*»"-<3DTefraíw "D" ,4t)h.i

Aievf 09.00 A«S»í{«lí>ta··A«:rtç. Z <Di<t)

/«HA*. tóa^r ,,«- • „ H 11.00Osntfc<%ert-&w{e[aP5a"A",UDts.>

Aleví

.,™4IMs.)

14.00 F ^ ^ g m l · . . . ^ <Dís.) |0,00 R«fPn*<im)e8.ï>UFaimÈ!!f^„.(tatS^

: Ofeett CiVítJ} Setíra^.,4Dtó, > Efceal* Pia "A"-Puwía .M«ÍÍ,„«<DÍ»}

OS4CANT0NS

£ T m _ Espectacles

LlUtlUU 38 Divendres, 11 de desembre de 1998

C o n c e r t s

La veu del "cantaor" Miguel Poveda arriba a la Nit dels cantautors

El Jove artista barceloní oferirà un concert demà a la Casa de Cultura

A Ü C I A . D . B U J

- Sant Cugat -

Lu jove veu del "cantaor" Mi­guel Poveda serà la protagonis­ta tic la Nit dels cantautors que es tara demà a l'escenari de la Casa de Cultura.

Nascut a Badalona fa només vint anys, Miguel Poveda des­taca sobretot per la seva madu­resa i regularitat artística en l'art del cant flamenc.

Tangos, alegries, buleries, mar-tinctes, malaguenyes, can/e por .w/W/...són interpretats magis­tralment per un "cantaor" de veu clara i cristal·lina però, per sobre de tot, molt flamenca.

Entesos i crítics concorren a descriure Miguel Poveda com un artista de gran talent natural, precís i transparent. Un home amb respec te per la tradició però que no s'atura a l'hora de fer un pas endavant. Un home que sap combinar en la seva obra art i tradició. Un "canta­or" català i no andalús que és "payo" i no gitano.

Miguel Poveda és un artista

Miguel Pui ida presentarà el seu nou que sap estar dalt de l'escenari i que, malgrat la seva joventut, destaca per la seva saviesa i en­cant natural. En definitiva, un artista amb "duende" .

Però tots aquests elogis a la persona i al cant de Miguel Po-

disc Suena a flamenco. F: CEDIDA. veda vénen avalats per un vast i brillant currículum que inclou festivals nacionals, internacio­nals, teatre i fins i tot cinema, amb una col·laboració a la pel·lí­cula de Bigas Luna La teta i la lluna.

La carrera artística de Poveda va començar al 1993 al Festival Nacional del ("ante de las Mi­nas de la Unión, a Múrcia, i des d'aleshores la seva veu i el seu cant s'han deixat sentir en el Festival del Grec 94 de Barce­lona, les Festes de la Mercè 95, al Mercat de la Música Viva de Vic al 96, en t re molts al tres. França, Dinamarca, Portugal, Palestina, Alemanya, Escòcia... fins arribar a terres nipones, on el seu "cante" va entusiasmar i captivar el públic i la crítica en el lr Festival de Flamenc de Tòquio.

Discogràficament, el seu pri­mer treball, Viento del Este, va comptar amb la col·laboració de músics de la talla de Pepe Ha-bichuela , Car les B e n a v e n t i José Soto.

Amb Suena a flamenco, el seu darrer disc que veurà la llum en C D al 1999, Miguel Poveda ja triomfa a tota Europa.

L'actuació del jove "cantaor" barceloní es podrà veure dis­sabte a dos quarts d'onze de la nit a la Casa de Cultura.

C o n c e r t s

El grup Elvira-Spanska posa la nota final al cicle

de la Connexió VO 9 8

A.D.B.

l'entrada al concert d aquesta nit a la Casa àe Cultuta és gratuïta. F: CEDIDA

Uactuació del'gup Elvira-Spans­ka serà l'encarregada de posar punt i final a la Connexió VO 98. Un cicle de concerts de pop-rock que l'Ajuntament organitza anual­ment a l'escenari de la Casa de Cultura.

Els tres components d'aquest

grup de Ripollet, el Jonny, el Jo-nah i l'Elvira, defineixen la seva música d'inspiracions electròni­ques com un projecte on es com­binen diversos elements: el punk-rock, tekno-snuff i els jocs arcade dels 80.

El grup santeugatenc Silver Strings actuarà de teloner en el darrer concert de connexió VO, a dos quarts d'onze de la nit.

Flautes d'Adri presenta el seu primer treball discogràfic

Patrícia De No. F: X. LARROSA

A. D. B. - Sant Casat -

La formació Flautes d'Adri, un quartet de flautes travesseres, presentarà el seu primer treball discogràfic el proper dissabte, 12 de desembre, a la Fontana d'Or (Girona).

El prestigiós director i compo­sitor Salvador Brotons serà l'en­carregat de fer els honors en la roda de premsa que se celebrarà en aquesta localitat gironina.

Aquest primer C D és el resul­tat d'una actuació en directe cjue el quartet de flautes travesseres va fer a l'estiu del % a l'església d'Adri (Girona). El disc recull obres representatives de diver­sos estils de música original per a aquesta formació, amb dues peces romàntiques de Kuhlau i Walkiers i tres del segle XX de Bozza, Guerra-Peixe i Damasc

La santeugatenca Patrícia de No és un dels components d'a­quest quartet que des de la seva primera actuació en públic, al juny de 1993, ha actuat arreu de Catalunya i ha guanyat el Tercer Premi Montserrat Alavedra.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

_ Y/4UTV Lucas Diesel Systems S.L. Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Cfra. de Cerdanyola, s / n - Q819Q Sant Cugat del Vallés - (Barcelona)

Lucas

ELS CANTONS Divendres, 11 de desembre de 1998 Cultura 39

Música

Mísia porta aquesta nit la

tristesa i la melangia del

fado al Teatre-Auditori JOSEP MARIA MIRÓ

La cantant portuguesa d'arrels catalanes, Mísia, presenta aques­ta nit el seu quart treball dis­cogràfic, Garras dos sentidos, al Teatre-Auditori en un concert que portarà els sons tristos i me-lancòlics del fado i les lletres d'al­guns dels principals escriptors d'aquest país. Aquesta serà la pri­mera vegada que la coneguda cantant, considerada com la rei­na del fado lisboeta, actuï en una població catalana que no sigui Barcelona. "El concert serà el mateix que oferiria a l'Olímpia de París o a Barcelona. La des­centralització de l'art està molt bé perquè demostra que no tan sols es pot actuar als centres i a les grans capitals, on hi ha un públic que està privilegiat perquè té una oferta molt important", explica.

Mísia reconeix sentir-se més a gust amb els concerts que amb les gravacions o les promocions de televisió per la possibilitat de "poder estar en contacte amb el públic". La cantant també apun­

ta que se sent estretament lliga­da a Barcelona, on té les seves arrels familiars i on també va viu­re després de sortir per primera vegada de Porto, Portugal. "Em van fer adonar que volia cantar fado i que la cultura portuguesa és molt important per a mi. Són uns anys que em van fer sentir la nostàlgia, l'enyorança i que al­hora t ambé vaig conèixer les arrels de la meva mare i la meva àvia", explica Mísia.

Consagració i quart disc

Mísia presenta avui Garras dos sentidos al Teatre-Auditori FOTO: E4C

Garras dos sen­tidos, que pre­sen ta a q u e s t a ni t a Sant C u ­gat, és el quart disc de la can­tant i també el que l'ha consa­grat en el gène­re del fado. La c a n t a n t es va

donar a conèixer el 1991 amb el treball Mtsia. Més tard van ve­nir-ne dos més, Fado i El fado tanto menos, tanto mas. Des d'a-

La cantant presentarà els temes del seu nou treball, Garras dos sentidos, que l'ha

consagrat en el gènere

leshores, la cantant va ser consi­derada segons la crítica portu­guesa d'outsideri polèmica, tant per la seva imatge com per la lle­

tra de les seves cançons . Mísia, però, es defineix com a "puris ta" pe rquè t rebal la a m b els ins t ru­ments acústics i respecta les arrels i la tradició d'a­quest gènere. La cantant ha escollit

per a les seves cançons les lletres d'alguns dels escriptors més pres­tigiosos de Portugal. "Hi ha fados anarquistes, d'esquerres, de dre­

tes... És un gènere emmarcat en un context social i jo crec que he d'interpretar el temps en què visc, i això ho puc fer a través dels poemes", explica. Entre les seves cançons també s'hi poden trobar peces tan conegudes com Uni-cornioAzulde Silvio Rodríguez o La gavina de Marina Rossell. La cantant portuguesa, com Ma-dredeus o Dulce Pontes, és un dels joves valors que en els da­rrers anys ha promocionat el fado.

Mísia va actuar a Barcelona al Grec % -on es va programar una funció més a causa de l'èxit de públ ic - i, més recentment , el passat novembre, al Teatre Prin­cipal.

ddfiuh L'ariges del fado (del lla-

1 però va assolir una gran po-polaritat al segle passat i en PsetuaJ, gtàcíes a te can­tant Amàlia Rodríguez De fet, molts consideren Mísia com la seva hereva i alho­ra la nova «en dei íàdo. A diferència d'Amàlia Ro­dríguez (relacionada amb ta dictadura aalajarista), les seves cançons es caracte­ritzen per un clar compro­mís amb poetes i autors de mentalitat d'esquerres com Antonio Botto, Lídia jforge o el recentment guardonat amb «I Premi Nobel de lifemur*, Jo*é

tie» m& sigMf&atmas és

&# b« mtmt nm Ja eonçd

«$» nd^%üt$ dma-»s-

<m

neès

-:'••:>,

mi/k SaistSams i $m$&j0i~,' net, ,

twrl·ld, Sense fer aixecar eï vol, j»ssa A f andantmo on l'oboè

aimmm*ríf>ka!ttertt faurta, i esclata en una síci-Ik&ne de fluïda i ategïc me-jodia, per acabar ert una marxa ^jtaebrò, «n el moltó adagio,

esdevé quasi transparent

De la ml ó*ol nosoe jove di­rector Edroond Ooiomer ens arriba aquesta formació amb 34 músics permanents, És In­teressant, però no freqüent; poder escoltar grups sense es­pectaculars historials però tjue es prenen seriosament ia seva feina. Com tampoc no és ha­bitual veure un director de­manar a! concertino recuperar l'afinaci© dels diferents gru^s instrumentals, com va fíçr Co­lomer al final del pTimertcrnps de la Simfonia de B&et, ja qm lü havia problemes «la fusta* D*aixo se*n diu rigor i proÉss-

EJ concert, estruetutat- amb' índsies:

Pasquier» q»e va començar la seva actuació' amb una peça de força, VHavattaist de Saint-Sstéos, òn va poder lluir-se a base de pianissimos portats fins a l'última conseqüència. Va seguir la seva intervenció amb Introdttction et Rmdo ca-pricwse del mateix autor, on els fapids moviments fan obliga­tori un domini de l'instrument que en Pasquier va ser una de­mostració de virtuosisme. La segona part estava dedicada a la Simfonia ndm. 1 de Btzet, obra du quatre moviments que el musk vafçramb 17 anys. En cl primer moviment hi trobem una evident admiració beee-hovíarta, perdessis entrar en

seu. món fAe de melodia, ge-mo-vimcoits cau«abíle*,

foi(£ * vigor que Co~

Concerts

L'Orchestre de Picardie interpreta la millor música francesa del segle XIX

El violinista Régis Pasçuier, un dels protagonistes de la nit

A.D.B -Sant Cuaat-

La música de la prestigiosa Or-chestre de Picardie va arribar divendres a la nit a l 'escenari del Teatre-Auditori. Sota la di­recció d 'Edmond Colomer, una de les figures més importants de la vida musical i orquestral espanyoles, la Picardie va in­terpretar peces clàssiques de Gabriel Fauré, Camille Saint-Saèns i Georges Bizet. "Un re­pertori amb el més representa­tiu de la música francesa del segle XIX i de la gran literatu­ra de tots els temps", afirma Co­lomer.

Una de les actuacions més es­perades i aplaudides de la nit va ser la del músic francès Ré­gis Pasquier. Un virtuós del vio­lí que amb una subtil articulació i un senti t innat del r i tme va captivar les prop de tres-centes persones que es van aplegar en­tre el públic.

Aquesta és la primera vegada que POrchestre Picardie visita la

Elprestigiós director Edmon Colomer dirigeix la Picardie des de setembre. F.:0. B.

ciutat. No així el seu director, Edmon Colomer, qui ja havia pujat a l'escenari del Teatre-Au­ditori per dirigir l'orquestra de Barcelona. Colomer, en aques­ta ocasió, va tornar a destacar i agrair la bona acollida i el res­pecte del públic santeugatenc, "que una vegada més m'ha fet sentir com a casa".

Edmon Colomer té sota la seva batuta la direcció de la Picardie des del passat mes de setem­bre. Una orquestra que va néi­xer a principis dels anys seixanta a partir d 'un conjunt de cambra que ha crescut fins a convertir-se en formació Mozart, amb 34 músics permanents de recone­gut prestigi internacional.

40 Cultura ELS4CANrra>B Divendres, 1} (te desembre de 1998

L i t e r a t u r a

Xavier Moret recorre Amèrica en la seva

sisena novel·la A.B.

El viatge per la costa oest nord-americana d'una dona, la seva filla i una amiga és el mòbil de l'última novel·la de l'escriptor florestà Xavier Moret, que la va presentar públicament ahir en una l l ibreria de Barcelona.

" L a idea era desc r iu r e tot cl v ia tge , a m b els seus paisa tges i les diferents ex­per iènc ies" , ex­plica el t a m b é filòleg i periodis- * '

ta, "però no em vaig voler con­formar amb les imatges exter­nes, i es va anar configurant tota una història paral·lela amb les diferents sensacions de les pro­tagonistes".

Amèrica. Amèrica es el títol d'a­quest sisena obra que l'escriptor barceloní, veí de La Floresta des de fa quinze anys, treu al mercat. Ks tot un homenatge a la cultura nord-americana, la qual. en paraules de Moret, "ha influenciat molt tota la nostra so­cietat actual".

Així, pàg ina a pàgina i mentre la h i s tò r ia avança des de San Fran-cisco per les high-ways de la costa , ^ oest, nombroses *• reflexions, referències a tot un passat que molta gent ha viscut, van apareixent en el viatge que porta a les tres dones fins a Los Àngeles.

Segons l'autor, "les referències culturals són constants, i les faig contrastar depenen t de la ge­neració". Així, mentre la mare

pot evocar amb un paisatge una escena d 'un film de Hitchcock o sentir les notes d'alguna cançó de Tom Waits, la filla -admirant el mateix quadre- veurà els Pa-dres Forzosos o als Vigilantes de la playa. I és que per a Xavier Moret, aquesta sisena novel·la podria haver sortit editada en

un disc m u 1 -Xavier Moret s'endinsa en la

temàtica dels llibres

de viatges en la seva

sisena novel·la

timèdia. "Aquest llibre de v i a t g e s " , afirma Moret, "no de ixa d ' i m p l i c a r al mateix temps un viatge inte­rior", tant de

les protagonistes de l'obra com del propi autor, que va fer el mateix viatge el mes de juliol. L'escriptor -llicenciat en filolo­gia anglesa- li agrada molt tot tipus de manifestació cultural nord-americana, des del cine­ma fins a la música, "perquè els Estats l 'nits no són només ham­burgueses i refrescs de cola", i per això ha escollit aquest en­torn per fer el seu primer llibre de viatges.

F ins ara, Xa­vier Moret ha-

cultura nordamericana via publicat cinc novel·les de ficció (L'a­mericà que esti­mava Moby Dic/t, El ma-

^ÉJHR^ ! nuscrit perdut, ^»*=™l!,x <, Triangle blanc, L'impostor sentimental \ Qui paga mana). La seva ú l t ima obra, s'endinsa en el món dels viatges amb una estructura pròpia de les road movies i amb una tèc­nica de reportatge periodístic. Amèrica, Amèrica està publicada en castellà (Península) i en ca­talà (Empúries).

I!obra reflecteix la

des de la perspectiva de dues protagonistes de diferents generacions

a N M D'ESTUWS MUSICALS I HUMANS

\ENDA D INSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,

guitarra, etc.

C/Balmes, 11 -TeL 93 674 58 62 - Sant Cugat

E n t i t a t s

(.<. Músics i la música a l'Ateneu", un nou racó per als joves intèrprets

UAteneu ofereix el seu local ah estudiants de música A.D.B

Tots els músics santeugatencs tenen des d'avui mateix un nou espai dedicat al seu art.

"Músics i la música a l'Ateneu" és una crida, una nova proposta que l 'ent i ta t de la plaça Pep Ventura fa a tots els artistes de la ciutat que desitgin un local per poder assajar, l 'na invitació per a tota la gent jove que, en grup o en solitari, dediqui part de la seva vida a participar activament en la vida musical de la població.

Segons explica el president de l'Ateneu, Ramon Pros. aquesta iniciativa sorgeix com a reflex de l'elevada cultura musical que any rere any creix i es respira a Sant Cugat . L'existència del Conservatori i les diferents es­coles musicals fan possible que cada dia hi hagi més practicants d'instruments. "L'Ateneu té un gran nombre d'espais que no fa servir, i que es poden convertir en llocs de trobada musicals on els artistes puguin intercanviar impressions i assajar en les ho-

V, Ateneu ampliarà la seva oferta amb

res de lleure", afirma Pros. El nou racó musical t a m b é

comportarà, assegura Pros. obrir les portes de l 'Ateneu i de la plaça Pep Ventura a sessions pú­bliques i a concerts. Aquesta nova proposta vol ser

també un lloc de divulgació de la música, després de sotir de

concerts oberts al públic. FOTO h.4(

classe, fora de l'Aula Magna del Conservatori i de l'escenari del Teatre-Auditori. "Un nou espai ciutadà, un nou espai social", afirma Pros. Tots aquells que sentin debili­

tat per la música poden adreçar-se a la Secretaria de l 'Ateneu per informar-se d'aquest servei.

M ú s i c a

El públic de Castellar del Vallès aplaudeix la Coral Tardor

Els de la Floresta actuen davant d'unes 500 persones A.C.

Els 28 membres de la Coral Tardor del Col·lectiu de Cent Gran de la Floresta han actuat aquesta se tmana a l 'Auditori M u n i c i p a l de C a s t e l l a r del Vallès, en un espectacle de gai­

rebé dues hores de durada.El muntatge, en què també va par­ticipar l'Esbart Dansaire de la ciutat veïna, va ser presenciat per un auditori de prop de 500 persones que van celebrar amb molts aplaudiments l'actuació dels cantants amateurs de la Flo­resta.

Emili Rané, membre de la co­ral santeugatenca, ha anunciat la intenció de fer un intercanvi amb l'Esbart Dansaire de Cas­tellar o el grup de teatre del Ca­sal d'aquesta ciutat. Així, aquests grups actuarien al districte sant-cugatenc després que els flores-tans ho hagin fet a Castellar.

E s p e c t a c l e s

Música, teatre i poesia es fusionaran en el 2 8 Cafè de les Arts

Les actuacions tornen a fer-se a la UREF A. C.

- Sant Cugat -

Un còctel de música clàssica, música pop, teatre i poesia se servirà aquest d iumenge a les sis de la tarda a la Unió Recrea­tiva i Esportiva de la Floresta ( U R E F ) . Es t rac ta de l 28è Cafè de les Arts, organitzat per

l 'Ocell Radiant, un col·lectiu que pretén difondre la cultura i les diferents vessants artísti­ques.

En aquesta ocasió actuarà el grup Fish and Chips, dins l'a­partat de música pop, i un grup de música de cambra i el gui­tarrista Miquel Pérez Quinta-nilla en l 'apartat dedicat a la

música clàssica. La tarda d'es­pec tac le es comple ta rà a m b l'actuació de l'Agrupació Tea­tral de la Flores ta , que pre­sentarà l'obra Ganas de reír, i un recital de poesia i música escenificat per Victòria López, Faustina Pérez, Jordi Traper-ho, Eduard Araujo, Juan Re-verte i Marcos Martínez.

ELS4CANWNS Divendres, 11 de desembrt 1998 Cultura 41

Dolors Vilarasau i Joan Berlanga. Estrenaran per Nadal un recital de Lorca al Claustre.

"La poesia té un punt de reflexió que la fa apropiada en aquestes festes"

JOSEP MARIA MIRÓ

- Sant Cugat -

Tetrateatre ultima aquests dies Te mandaré mi corazón caliente, el reci­tal de poemes de Federic'o García Lorca que oferiran els dies 25, 26 i 27 de desembre al claustre del Mo­nestir. HI muntatge, dirigit per Do­lors Vilarasau, està plantejat a partir de quatre veus solistes: una que re­cita -Joan Berlanga-, un cantant, una guitarra i una ballarina. -La veritat, aquest any no és es­

pecialment original això de fer un espectacle en homentatge a Lor­ca.

-DOLORS VILARASAU (D.V.): Això és un dels reptes de l'espec­tacle: com fer un Lorca l'any Lorca i com dir alguna cosa que no s'hagi dit en els molts muntatges que s'han fet.

-També hi ha el repte de la llen­gua. - D . V.: Sí, aquest és un muntatge ple de reptes. Per primera vegada agafem un poeta que, per molt res­pecte que li tenim, no és en la nos­tra llengua, cultura i tradició. En aquest espectacle tampoc podem fer veure el que no som. Per això hem agafat de Lorca tot allò que té de contemporani i universal, que

és molt. A mi el que m'interessa és que l'autor sigui contemporani i que, tot i haver viscut fa cent anys, digui alguna cosa avui mateix. A més, és un espectacle que ens per­met treballar amb gent d'altres dis­ciplines, i això ens interessa. -Quina és la lectura que n'ha fet

Teatrateatre, de l'obra de Lorca? -D. V: L'aposta es llegir Lorca però extreure'l del seu lloc i fer la nostra pròpia proposta. Es un autor amb moltes facetes: Lorca agafat a les arrels del seu temps, místic, tràgic... Bàsicament hi ha dos temes: l'amor

"La nostra aproximació al poeta ha estat llegir la seva

obra com si no en tinguéssim referents "

i la mort. El tema central de l'obra de Lorca és l'amor en les seves dues vessants. Hi ha poemes que, tot i l'homosexualitat de Lorca, el refe­rent és la dona i d'altres, com Sone-tos del amor oscuro, on és del tot ex­plícit Sempre hi ha una vena tràgica que recorre els poemes de Lorca.

-JOAN BERLANGA (J.B.): Vo­lem donar una visió global des del nostre propi punt de vista. Hi ha un aspectre ampli de la seva vida. -A l'hora de preparar el muntat­ge heu tingut en compte els típics clements de l'estètic u lorquiana com la lluna, el verd...? -D . V.: Hem buscat una simbolo­gia pròpia. La nostra aproximació a I jorca ha estat llegir els poemes com si no en tinguéssim referents. No ens interessa explicar la seva vida. L'obra ho explica tot per ella ma­teixa.

- P o t s e r s 'ha donat niés im­portància a la vida que a l'obra. -J.B.: Es cert, la gent coneix més Lorca per la seva vida i mort que no pas per la seva obra. És lògic també perquè va morir molt jove, però és que el que va dir... imagina't què hauria arribat a dir si hagués pogut viure. Hauria estat l'hòstia. -D.V: El sexe, l'homosexualitat

reprimida... són temes que en aque­lla època no podien ser. Té una sè­rie d'elements que el fan mític. -En la línia dels últims anys i com a recital de nadal considereu que, per la seva temàtica, és atípic? -J.B.: La poesia és adient per a

aquestes festes, tot i ser atípica. -D.V: Sí, però fixa't que tot i no

Art I o v

Les obres de més 6 0 0 nens de Sant

Cugat s'exposen a Mercantic Els dibuixos es vendran per recaptar fons per Togo

AURA C O S T A

- Sant Cagat -

650 nens de la ciutat d 'entre 4 i 7 anys t indran a partir de demà l 'oportunitat que molts artistes tarden anys en acon­seguir: exposar la seva obra en una sala d 'a r t de r e c o n e g u t prestigi. Això ha estat possible gràcies a la iniciativa de Mer­cantic que ha promogut aques­ta exposició infantil "per acos­tar als nens, des de ben petits, al món de l 'art", ha explicat Maria Masferrer, directora de les activitats artístico-culturals de Mercantic.

A q u e s t a e x p o s i c i ó p e r ò té també una vessant solidària i és que els quadres exposats es posaran a la venda, a un preu de 500 pessetes, per recaptar diners per construir dos esco­les a Togo (Àfrica). El projec­te, coordinat per Mans Unides Sant Cugat , té un cost de 8 milions de pesse tes i encara que no s'espera poder assumir-lo completament amb aquesta

exposició "sí que hi volem po­sar el nostre gra de sorra", co­menta Masferrer.

Els infants són a lumnes de les escoles Catalunya, Mara-gall, Els Pins del Vallès, Pla Farrereas, Àgora, La Floresta i T h a u , que han aprofitat l'o­casió per treballar les arts plàs-

Els dibuixos es vendran a 500 pessetes cada un i

els diners recollits es destinaran a la

onstrucció de dues escoles

t i ques i, a més, introduir els petits en el camp de les accions solidàries. Tot i que Mercan­tic va donar-los carta blanca pel que fa a la tècnica i la temàti­ca dels dibuixos, molts dels pe­tits han reproduit escenes de la ciutat africana on es desti­naran els diners fruit del seu esforç artístic.

Masferrer ha assegurat haver-se sorprès gratament amb els dibuixos dels peti ts "que es­tan p l ens de color i força" . Pe rò , sob re to t li ha sorprès "l 'originalitat que expressen. És increïble perquè amb 4 i 5 anys estan fent dibuixos d'a­vantguarda que nosaltres hem tardat anys en concebre". Tot i així la directora d'activitats artístico-culturals de Mercantic ha lamentat que quan els nens creixen "perdin aquesta origi­nalitat i transgressió en les for­mes i colors", fet que atribueix a l 'educació escolar i artística que corregeix els petits "con­vertint-los en més realistes".

Les obres d'aquests petits ar­tistes estaran exposades a Mer­cantic fins el pròxim 3 de ge­ner . La i n a u g u r a c i ó de l 'exposició es fa aquest matí en un acte en el que pastici-paran els menuts i que estarà amenitzat amb una gran xoco­latada per a tots i l'actuació del cor del Club Muntanyenc Sant Cugat.

Joan Berlanga i Dolors Vilarasau. FOTO: XAVl I.ARROSA

ser una cosa típica ja som al cinquè any i el recital de Nadal al claustre té una gran fidelitat per part del pú­blic. Tot i així, cal dir que en la poe­sia hi ha un punt de reflexió que la fa molt apropiada per a aquestes festes.

- Vaja, us agrada provocar. -D.V: L'art sempre ha de tenir un punt de provocació perquè, si no, és com un pastís...

- J.B.: ...en el cas concret del teatre és art i compromís, si no no serveix de res. S'ha de fer pensar al públic. -D.V.: A vegades veus espectacles que formalment estan molt ben so­lucionats, però res més. Des del punt de vista de la direcció jo pen­so que cal incidir en el món dels sentiments. Hi ha d'haver una com­plicitat amb l'espectador: Potser la paraula no seria provocació.

- Qoe els emocioni. -D.V: Exacte, que rigui, que plo­ri... el que no pot ser és que es con­sumeixi teatre com si fos televisió. S'ha de rebre alguna cosa que et

demostri que has estat en un acte únic com és el teatre. -Tanqueu l'any amb Lorca i co­

mençareu el 1999 amb Havel. -D.V: El 16 de gener estrenarem El comunicat de Havel, una copro­ducció de Tetrateatre i el Centre Cultural Sant Cugat, al Tantaran-tana de Barcelona. El 26 de febrer el representarem al Teatre-Audi-tori. És una obra que es troba en la línia de teatre contemporani cenrreeuropeu.

- J. B.: Parla de la llengua, de la in­comunicació i del que passa quan incorpores llenguatges nous, aliens al matern, en el context d'una em­presa que per fer més fàcil el llen­guatge s'inventen un nou idioma: elpeditipet. Això desencadena el conflicte i la lluita de poder.

- En els últims anys, prolifera la reflexió sobre la incomunicació. -D.V.: Tot plegat, sota la in­

fluència de les noves tecnolo­gies, és un miratge que la gent no es comunica.

SARQUELLA fins el 15 de desembre

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sinól Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Santiago Rusiftol, 52-Sant Cugat del Vallès T e l . 9 3 6 7 5 4 7 5 1

42 Cultura ELS I CANTONS Divendres, 11 de desembre de IMS

P i n t u r a

Esperança Alsina exposa la seva obra

més recent a Valldoreix A. BORAI

Aquesta tarda s'inaugura a l'As­sociació de Propietaris i Veïns la segona exposició individual d'Es­perança Alsina a Sant Cugat. La mostra inclourà trenta-sis pe­ces representatives de la darrera època d'aquesta pintora nascuda a Vic, però veïna de Valldoreix des de fa dinou anys. "Ks tracta de les obres que he realit/at en aquests dos anys i mig. des de l'última vegada que vaig expo­sar individualment", explica Al­sina, qui reconeix estar "molt il·lusionada".

"Tardor a Viladrau". "Puresa"

o "Somni Floral" són alguns dels títols que es podran veure en aquesta exposició. "Sobretot pas­tels" destaca l'autora, "perquè el que més m'agrada és l'expressi­vitat de l'oli, però he estac pro­vant amb la tècnica del pastel perquè mai l'havia treballada". Esperança Alsina va començar a dibuixar als 14 anys, però des­prés no va retrobar la seva afició fins als cinquanta, ara fa cot just deu anys. En aquest temps, a part de "millorar molt" com ella ma­teixa afirma, ha participat en nombroses col·lectives a sales santeugatenques, així com a les que organitza Firart, entitat de la qual és membre.

E x p o s i c i o n s

Els quadres estan realitzats amb tècnica mixta sobre fusta. FOTO: CEDIDA

"Els quinze gats..." de Coté, la nova exposició de

l'Escola d'Art al CMSC

A.D.B

"Els quinze gats..." de Coté van inaugurar ahir a la nit la primera exposició de pintura del curs 98/99 que organitzen, per segon any consecutiu, l'Escola Municipal d'Arts i Disseny amb la col·labo­ració del Club Muntanyenc.

Un total de divuit quadres amb la figura del gat domèstic com a protagonista figuratiu es podran veure des d'avui i fins al proper 22 de desembre al local del CMSC.

Coté, alumna del taller obert de

l'Escola d'Art, va explicar que aquesta mostra, la primera que presenta en solitari, és el resultat d'una feina de dos anys amb la que ha volgut fer una instrospec-ció. "Amb aquesta obra vull trans­metre part de la meva vida, els meus sentiments. La tendresa de la maternitat, la saviesa de la gent gran, la família,... i tot això a través de la figura del gat", afirma la pin­tora.

L'objectiu d'aquest cicle d'in­tercanvis culturals és donar a conèixer la feina dels alumnes de l'Escola i obrir nous horitzons.

E x p o s i c i o n s

Doris Leussler inaugura una antologia de dibuixos de 1974-98

Un total de 51 quadres es presenten a la Casa de Cultura

A.D.B. - Sant Cugat -

La p in to ra a m a t e u r Dor i s Leussler i Roth presenta dilluns a les vuit de la tarda una expo­sició de dibuixos a la Casa de Cultura. Un total de 51 quadres de petit format realitzats en tèc­nica mixta, tinta xinesa per al dibuix i acolorits amb aquarel·la, que porten per tema "cases" i paisatges urbans, d'aquí, d'allà, d'arreu del món. Una mostra que vol ser una antologia, un re­cull en ordre cronològic de les obres realitzades per la pintora entre 1976 i 1998.

La passió per les cases d'a­questa "pintora amateur, i no artista", com s'autodefineix Do­ris Leussler, va sorgir arran d'un viatge a l'índia al 76. Des d'a­leshores la seva tècnica i el seu estil s'han anat definint, amb tons forts els primers anys, fins a uns colors més suaus i cada vegada més reals.

L'exposició de Leussler és a la vegada un petit recull de més

1 jN£1llWV!!tll!!li&!llt!>Vi&tStà^<W<1^^

j l M16 cÏÏ)ü^%JJ^^<ePucÀK Wb

I^^^%s^^^%^^^vtf<^^yy^:»l^'^/^7;^»•#.^g2^; Sy-peaÀjoLff efa dúlrudoseò

tmKMxmwjr m m m #jryyi^^vai^Vfc' l*.sacEaKy Els animals són l'element de continuïtat entre el paisatge urbà. FOTO: CEDIDA

de vint anys d'història de Sant Cugat. A través dels seus di­buixos, el visitant pot contem­plar l'ahir i l'avui d'edificis em­b lemà t i c s com el Mones t i r , l'estació de Valldoreix... de ma­sies i cases pairals supervivents del pas del temps, com Can Tra-val, i altres d'amagades en el re­

cord, com Can Vullpalleres... L'únic element de continuïtat és, a banda de les construccions, uns animals molt petits, sovint amagats.

L ' e x p o s i c i ó de L e u s s l e r es podrà veure des del 14 de de­sembre fins al proper 10 de ge­ner a la Casa de Cultura.

C r í t i c a d ' a r t

Paral·lelismes artístics, colors i línies

lloc: La GaLeRia Autor: Josep i Ramon Moscardó. Obra: pintura i escultura. Dates: fins al 6 de gener.

Dos móns paral·lels, dues vi­sions de quelcom tan senzill com és el dia a dia.

Sinceritat expressiva, realitats colorístiques i lineals, tot plas­mat a m b una e s p o n t a n e ï t a t alarmant.

Escul tures pictòriques d ' en Ramon Moscardó, en les quals l'artista ha aconseguit no des­prendre 's en cap moment del lligam entre ell i el seu pinzell escultòric per, amb una matei­xa línia, dibuixar allò que de­sitjava comunicar-nos. Escul­tu res s imples tant en el seu resultat com en la seva visua­lització. Escultures lleugeres,

TATIANA BLANOUÉ

translúcides, àgils, escultures que representen instants que en un moment donat van ser molt personals , p e n s a m e n t s fets realitat.

Escenes quotidianes. Pintu­res en un entorn genial on la pintura i l 'escultura s 'entenen per fec tament . On la p in tura

L!escultura i la pintura es fusionen en aquesta

exposició altament recomanable

d 'en Josep Moscardó reflec­teix una vida plena d'observa­ció d'allò quotidià, d'allò que s e m b l a q u e c a d a c o p m é s anem oblidant, quedan t sem­pre relegat a un segon terme,

perquè només el procés sigui l ' important. Paisatges urbans que en un moment o altre van estar plens de diferents perso­natges i dels quals el moment plasmat és l 'únic que ha que­dat documentat. És en aquests paisatges on el color pren el s eu m à x i n V p r o t a g o n i s m e . Composicions construïdes amb el color i on el negre delimita tot allò que l'artista ha cregut convenient. Pintures que des­prenen moviment, alegria, ga­nes d e viure , quasi ex t r e t e s d ' un conte per a nens , on el missatge és clar i directe.

És, en definitiva, una expo­sició totalment complementa­da, una exposició en què l 'es­cultura es presenta a la mateixa escala q u e s ' acos tuma a fer amb la pintura.

N o se la deixin perdre.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius Ens adeqüem al seu

• • •

pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER D'AUTOCARS

SarbuS Anys i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a

Tel 93 580 «7 00

ELS/CANTONS Divendres, li de desembre 1998 Cultura 43

El r e p o r t a t g e

Als afores de Sant Cugat, en l'extrem d'un dels ravals, hi ha unes pedres prop de la riera. Els passavolants que hi transiten no saben que són els murs d'una casa romana o potser ibera. Una domus o un taller que devia formar part d'algun poblat, potser fa dos mil anys.

El misteri d'uns murs amagats i mil· lenaris

"Poblet quiet i amagat..." (J. Maragall) M A R I A N G E L A ROVIRA

- sant Cugat -

Havia plogut molt, una gran tempesta com la d'aquests dies, però d'aquella en fa més de dos anys. Aleshores algú va trobar un tros de teula, enmig de la terra remenada per l'aiguat. Res especial, un fragment com tants que es trepitgen. Cap tresor bri­llant. Però una mirada experta va saber que era d'una teula ro­mana i la va agafar, i sota hi va trobar alguna moneda. Peces gravades del segle II, amb els noms de l 'emperador Adrianus i Antoninus.

Arribem al camí, prop d'una r i e ra . D e s p r é s d ' u n r e v o l t veiem ja dues grans lloses a ni­vell de terra i uns murs desco­berts en part, no gaire lluny.

- Aquesta paret continua més enllà, fa angle recte, havia de ser una íiotnus o un taller, o tot p legat , p e r q u è allà hi ha un forn, es veu una mica. Dins hi ha restes de ceràmica, els frag­ments sobrers de la cuita.

Uns quants arqueòlegs han vi­sitat les restes i les han certifi­cat com a romanes. Si es troba una casa el més p robab le és que formés part d 'un poblat, cosa que també lliga amb la si­tuació geogràfica, p rop d ' un curs d 'a igua. E n t r e els frag­

ments de ceràmica localitzats n'hi ha algun de l'època ibera. Sovint els colonitzadors llatins construïen damunt o al costat d'edificacions dels nadius, els ibers que campaven per aques­tes terres.

Tres o quatre murs baixos que no criden l 'atenció, que els ca-minants ni veuen. Enllà, la vol­ta amagada del forn. Més lluny, el soroll del trànsit. El misteri amagat a sota terra, proper i recòndit, salvat i en perill...

Un peti t pressupost

- Potser n'hi hauria prou amb 500.000 pesse tes per fer una excavació de dues setmanes i veure què hi ha, perquè això es pot fer malbé i potser és molt important.

S e m b l a q u e fa m é s d e dos anys que un organisme oficial va dir que el jaciment és romà, valuós i mereixedor d 'una ex­cavació d'urgència que es faria. De moment tot és aturat, però. Un jaciment que podria ser tan o més interessant que el de can Cabassa.

Alguna tegulae dorm amagada pels voltants. Mirem els murs i preguntem com se sap que no són medievals. Els entesos ho veuen a cop d'ull, i se certifica en agafar un tros de ceràmica:

mires l'interior i la composició té uns punts de mineral blanc característics.

- Fins allà dalt, turó amunt , s'hi ha trobat sigil·lata, devia continuar per tota aquesta part. Aquí, les parets farien un qua­drat, un rectangle allà i després potser seguia, cap a la riera. Allà al forn hi hav ia t r o s s o s d e l'escòria, dels residus de la coc­ció.

Veiem un pegot de quitrà, res­tes d'alguna obra propera, que tapen parets amagades. Fa mil vuit-cents anys, o dos mil, o dos mil dos-cents, que corria la gent per aquí, entrant i sortint de les cases, no gaire lluny de les ca­ses d'ara. Una vida que fou, quòndam que ara ignorem, d'a­quells llatins que ens van can­viar i enriquir la llengua i els cos tums. Amb la qües t ió per dilucidar - u n quòdlibet- de si això serà excavat i rescatat a temps. Per saber una mica més el que érem i el que som.

- Per Rubí hi ha algú que bus­ca restes iberes, de manera pi­rata, i si trobessin això ho des­trossarien.

Mirem els voltants. Un gran arbre , potser un om, sembla protegir les restes des de lluny. Fa fred, la riera mig morta pot­ser guarda una mica de vida i algun organisme psicròfil hi pot

Monedes documentades del jaciment

fer la viu-viu. Els murs dues vegades mil·lenaris reposen en­t remig dels esbarzers, e scèp­tics i asèptics. - D'aquí n'han sortit unes pe­

ces ceràmiques estranyes, inè­dites, de les que no hi ha cap registre enlloc, ni al museu de Tar ragona . F ins i to t un ar­queò leg n 'ha buscat referèn­cies a Itàlia i no hi ha trobat res. Són uns estris que sembla que no s'han trobat enlloc més, és molt estrany.

La terra fa olor de terra i fa olor d'història. Perquè ha plo­g u t i p e r q u è q u e d e n a q u í aques tes pedres posades una d a m u n t de l 'altra, fa t an t de temps, per protegir del fred i de les feres, que devien ser més ferotges que els senglars que ara ronden per la riera, cada ve­gada més a prop del poble, per-

indocumentat. FOTO: CEDIDA

què ja els va quedant poc bosc. En aquells temps el poble de­

via ser poca cosa, potser cases disperses. Els romans feien les fortificacions o castrutns per pro­tegir la gent i els camins. Que­den les res tes al Monest i r , i aquestes i aquelles vil·les agrí­coles. Si a les tombes s'hi tro­ben només homes, dedueixen que eren soldats, sense les do­nes i nens que fan la vida quo­tidiana.

Ara es passeja algú pel bosc i pel camí. Potser busquen algun bolet escadusser, o alguna flor. Mentre pensen en aquella, la més antiga, que s'ha trobat allà a la Xina, un fòssil de fa 150 milions d'anys, que no té pè­tals però sí pistils, parenta de la magnòlia, que ha durat des del Juràssic i ha resistit fins aquí els afanys de cada dia.

C r í t i c a de cine

Pelegrinatge per Vamor i la mort

Pel·lícula: Mas allà de los suefios Director: Vincent Ward Actors: Robin Williams, Annabe-lla Sciorra, Max von Sydow Durada: 113 minuts

Mas allà de los suenos tracta de l'amor que uneix Chris (Robin Williams) i Annie (Annabella Sciorra), sentiment que sobre­viu a la mort. Chris farà tot el que sigui possible, i impossible si cal, per reunir-se amb la seva estimada Annie, el que li supo­sarà un viatge del qual mai nin­gú no ha tornat.

Comèdia romàntica que entra de ple en el gènere fantàstic. Les tres quartes parts del llarg-metratge estan ambientades en el més enllà, en un recorregut des d'un paradís fe ta mida fins a endinsar-se en l'infern.

Per fugir d'avorrits i repetitius

ISABEL SÀEZ

jocs de llums, ombres i boires, el director, Vincent Ward, recrea els quadres que pintava Annie, inspirant-se en nombroses obres d'art, destacant El Bosco i Bot-ticelli, entre altres mestres de la pintura. El resultat, basat en un procés de gran complexitat d'efectes especials, és un festi­val en l'àmbit estètic, ple de co­lor i amb un tractament visual difícil d'oblidar.

A més d'aquest aspecte més fí­sic i aparent, estem davant d 'un film agosarat, que segueix el camí d 'un romanticisme sense embuts , posant sobre la taula temes com el de les ànimes bes­sones, la mort, el cel, l'infern, el càstig, els vincles amb els és­sers estimats...!

Una fantasia que tracta dels sentiments i inquietuds de sem­pre i característicament humans

Un conte espurnejat de fets i frases q u e , com p inze l l ades lleugeres, conviden a la refle­xió. Mas allà de los suenos su pera emociona lment i sense com­p lexos eis e s t à n d a r s po l í t i ­cament correctes des d'un punt de vista estrictament racional.

Excepcional en la forma, con­ceptualment obert a la polèmi­ca. La indiferència es fa difícil. El que val a dir és que estem davant d'una proposta interes­sant. Pel que fa als actors trobem un

Robin Williams contingut (tota una proesa vist el tema de la pel·lícula) i una Annabella Scior­ra que transmet amb una facili­tat fora del comú un registre am­pli d'emocions.

Màs allà de los suenos és una de les pel·lícules més singulars que ens han arribat darrerament.

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVALLi Una revista en català per a nois i noies

Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona

Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa ; * Ia( .aixa

44 ELS4CAMUNS Divendres, 11 de desembre de 1998

Carrer de la Torre, 14

Tel. 93 674 12 85

•

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

•

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

•

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

ON MENJAR? BAR GLOPS Rosselló 2 93 674 36 36 Cuina cassolana

BAR MERMELADA Valldoreix 56 93 589 11 85 Cafeteria i men|ars casolans

BAR PICCOLO Valldoreix 29 93 589 11 98 Cafetena, pizzes i entrepans

BAR EL MONESTIR Plaça Augusta, 2 93 589 54 92 Tapes casolanes

BARBOKATA Plana Hospital. 35-37 93 589 19 72 Cafetena i entrepans

BOI BÉ Rbla Celler 131 93 589 84 22 Marisquena

CA L'EUGENI Alfons Sala, 9 93 589 19 01 Marisc menú cuina merc

CAN CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO

CAN BARATA

CAFl-^ARSOL

Lleó, XIII 93 692 24 24

93 697 06 52

9367T6~7 21

93 675 28 97

Carn a la brasa i calçots

Cargol llauna/1 arròs negre

CAN EDO

CAN BARATA

CAFl-^ARSOL

Ctra Rubí a Sabadell, km 15 200

93 692 24 24

93 697 06 52

9367T6~7 21

93 675 28 97

Carn a la brasa i calçots

Cargol llauna/1 arròs negre

CAN EDO

CAN BARATA

CAFl-^ARSOL Rbla Mn Jacint Verdaguer, 113

Santa Mana, 17

93 692 24 24

93 697 06 52

9367T6~7 21

93 675 28 97

Jazz üve

CELLER STA. MARIA

Rbla Mn Jacint Verdaguer, 113

Santa Mana, 17

93 692 24 24

93 697 06 52

9367T6~7 21

93 675 28 97 Embotits i 320 vins i caves

CASINET Camí Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú dian i entrepans

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39 Baixos 93 675 10 33 Peix i mansc fresc

CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S

Plaça Pep Ventura, 5 93 674 94 84

" 93 674 11 18

93 67553 03

Cuina francesa i menú dian CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S Sant Jordi, 39

93 674 94 84

" 93 674 11 18

93 67553 03

Amanides i entrepans

EL PEROLET

ELMESÓN

ENTROÏOO

FRANKFURT LA PALTA

tTAUANS3

KROXAN

Av Francesc Macià, 67

93 674 94 84

" 93 674 11 18

93 67553 03 Tapes i menú diari EL PEROLET

ELMESÓN

ENTROÏOO

FRANKFURT LA PALTA

tTAUANS3

KROXAN

Plaça Octavià, 5 93 674 10 47

93674 58 60

93~589 50 11

93 674 64 33

93"5W8Ï"97"

93 584 23 32

93 6741)8 10

93675 35 80

Brasena i cuina de mercat

EL PEROLET

ELMESÓN

ENTROÏOO

FRANKFURT LA PALTA

tTAUANS3

KROXAN

Plana de l'Hospital, 7

Rambla Can Mora, 24

93 674 10 47

93674 58 60

93~589 50 11

93 674 64 33

93"5W8Ï"97"

93 584 23 32

93 6741)8 10

93675 35 80

Braseria

EL PEROLET

ELMESÓN

ENTROÏOO

FRANKFURT LA PALTA

tTAUANS3

KROXAN

Plana de l'Hospital, 7

Rambla Can Mora, 24

93 674 10 47

93674 58 60

93~589 50 11

93 674 64 33

93"5W8Ï"97"

93 584 23 32

93 6741)8 10

93675 35 80

Frankfurts

EL PEROLET

ELMESÓN

ENTROÏOO

FRANKFURT LA PALTA

tTAUANS3

KROXAN

Sant Bonaventura, 6

93 674 10 47

93674 58 60

93~589 50 11

93 674 64 33

93"5W8Ï"97"

93 584 23 32

93 6741)8 10

93675 35 80

Menú dian

EL PEROLET

ELMESÓN

ENTROÏOO

FRANKFURT LA PALTA

tTAUANS3

KROXAN Avda Catalunya, 15

Plaça Monestir, 1

93 674 10 47

93674 58 60

93~589 50 11

93 674 64 33

93"5W8Ï"97"

93 584 23 32

93 6741)8 10

93675 35 80

Cafetena i pastes

LA CANTONADA

Avda Catalunya, 15

Plaça Monestir, 1

93 674 10 47

93674 58 60

93~589 50 11

93 674 64 33

93"5W8Ï"97"

93 584 23 32

93 6741)8 10

93675 35 80

Creps, amanides, menús

Tapes i plats combinats LA LUNA Sol, 25

93 674 10 47

93674 58 60

93~589 50 11

93 674 64 33

93"5W8Ï"97"

93 584 23 32

93 6741)8 10

93675 35 80

Creps, amanides, menús

Tapes i plats combinats

L'ALBA Ctra Cerdanyola, 13

93 674 10 47

93674 58 60

93~589 50 11

93 674 64 33

93"5W8Ï"97"

93 584 23 32

93 6741)8 10

93675 35 80 Cafetena, croissantena

LA GRANJA St Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzena, creperia

LAMUSCLERA Sant Bonaventura, 14 93 675 09 05 Entrepans vanats

MASIA MAS ROIG Raça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

MESOMENYS Elies Rogent, 14 93 589 38 23 Mexicà-menu català

PARADA 1 FONDA Rbla Can Mora, s/n 93 589 26 97 Cuna catalana

SQUASH Sant Jordi. 33-35 93 589 14 96 Cafetena, pizzes, menú

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "UAVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior)

• FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22

•FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14

• FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

• ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 3 0 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (URorwta)

• FLECA EUNICE Diputació, 31 - (la Floresta)

Centre Mèdic Sàbat

M E D I C I N A GENERAL Dr. I. Sàbat Bonich

Dr. /. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

R A D I O L O G I A

PSICOLOGIA

INFERMERIA

PEDIATRIA Dr. ) . Barragàn Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr. j . Serra Catafau

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr.). Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions pera armes Carnets de conduir i

esportius Certificats especials

TELS.

93 6 7 4 1 5 26 93 674 01 47

Centre de Rehabilitació

Cirurgia FettNANDGZ LA-

AvTan»-Sant Cugat

Consult. Centre Mèdic • e c M n w M t a e s w M r r GMMcd» *» eowfc* i ««MM. e/ dtrittwn ftwiMW. 2, «Mat.

Dietetica-Nutrició JM. OOM1NOO

MaScirn general, dwwaca. t>-ftiKW, oSrnecre» i dijous, hora*

' e/ Endavaliada

Aft TofttMttc*, 2-#. 2aplama, d M g : t & O f t f » San» CuB*t

Fisioteràpia [fe. WOlWi Jr^BWlW^A

Geriatria

Odoiitologi •GÜMCAi O . Tníeny

is oe ^Aim

-JS- J|||MCísa»

fWWtrS», «ema imm. HO***

**IWfi0War - nMKft&Mk 4Q9ÍÍ09WFL

CÉUPi» ^ ^ $ lï! KtteArïUtfiA&&tf £fc ptMli. &ròag«fe tir •**• *& $m

j iitffWMuji isfplkíiwpivkiiito&to»

eàmam tt«tttjffla trantatat,

*.&-'$•*§•" s^Sfs - t

83 $74 SO?*

Podologia ,*|jíOÈ(MS)r*IÍ.'lïíftÚ{KSftl- ' • 8tS5»iMt»tpeu, iiit*ti».iili>i """" " -*"tnrrihi11iiii nin jeufllfeMÉAAü

Taoginecolog'ia Obsletnaa

RSJMÍWAentïdí.'lib

WP 93 975 06 03

Pedagogia-Logopèdia •seeo^wSAiJtONQ* me* «WiBMaasf* I tptmw*#s« OfVm, S-?, %t 2a. S»*Cufl«. « W 5 $ B t S t 1 *

Pediatria ««Í03I* M, COROÜI-

1hotawtfapr«o*M««í!» i<**6»

«dpfc A*. Cata«tty»íT,Sf i * .

PWH^a, pikfuitórl*, <<>#>{*-t*a.«aça0r,Q(iltíB.5jS!fiía», Sa« Cugat

«unitats <íe reíacíà, WMtwtM. a fa**«c*wí8, pei«*(ràpr«, HoMs. OORvIttgu*». « í F«W^ c«sc Mofogast, zü-ïr, 2» t*.

V « S « 7 4 3 6 S S <

#^»lftTtTUT #«160-

3^*5^|(«|* i i **«. **••

SURO Clrwflí» «rtoí>*Sc« ftswiïs»-« S P * •' - • > -H«*seonif%ía·t.Gf3ifà(i»»

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència. servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes,,,

• Ajuda ala llar: neteja, eria, compres, menjars..

individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av.Torre Hanca 2-8,3r A, desp. 11-12

Sant Cugat del Vàs

H S /CANTONS Divendres, II de desembre de 1998 Cultura 45

II Jcrtn Bar Restaurant Tota una tradició

Menú diari, però de diumenge!!

PI. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

Com si fos de tota la vida

la xocolata... f fv f fv •Is antrapans... * K # K • I cafè... *fv*f<. las pastat... -ffvffv al rals... f K # H

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

I I PI. Barcelona

••Tel. 93 675 52 46

YPARADA • CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I M E N Ú • TANCAT DILLUNS NIT FONDAïr RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

T Tel. 9 3 5 8 9 2 6 9 7 »

' ^IL^.*! ' í l

CINESA YE&MO

Sant Cugat 1 Yeimol

pas» con 16,45-19,30-22,15 La màscara ddZonro -17,00-19,45-22,4

Mufeft -t$,tO-18,15-20,20-22,20 Mula» 16,15-18,20-20,30-22,50

Yelmo 3

TyaUwte«y^»Ca#iitt8 18^0-19,30 «32,1$ AJgopasac«>W^ 17,1$ -20,00-22,4$

Yelmo4 ~ U £ -

M0-I9«a0-22,00 MasaHédekastweos 16,00-18,15-20,30-22,45

Sessions golfes cie dissabte

YetmoS

16,00 ~í$t1S -30,30 -22,50

SantGupt l YelrmO

<J0R 00,30 Antz ,,--, 16,15-1B;1$-2XL30-22,45

Sant Cugat 2 *sim©?

00,45 17J3D-1&45-22.45

Lanifiactetus* 17,15-19.45-22,50

Y^mo9 " ' * - ' • • • • - • ' •

0045 TAI a Londres yyoailifornía 1?»0O- 20,00-

" 22,40

X . '•

íí.-A'o

Ef diari <fe casa.

Carrer Sant Antoni, 15, baixos

08190 Sant Cugat del Vallès

DEMANA UN Me MENÚ

I guanya fins a 1.000. 000 de ptes.

Me Donald's Sant Cugat Centre Comercial

©II S SAftT CUGAT http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

SALA 1:16,45-19,25-22,00 13 ANYS

SALA 2:16,10 -18,15 -20,20 APTA

SALA 3:16,45-19,30-22,15 GOLFA: 00,45 13 ANYS

SALA 4:16,20 -19,10- 22,00 6OLFA:00,45 APTA

SALA 2:22,20-00,45 13ANYS

Ç/hnuiuuaf/VmBS/i. * ' Dia de

l'espectador Carnet Jove

Carnet d'estadant universitari

Venda Carnet més grans Reserva per anticipada de 65 anys telèfon

Venda les 24 h. als ServrCaixa minusvi sa m m Pagament amb Sessions

targeta de crèdit numerades VSSrcT

902-33 32 31

46 Cultura ELS/CANTONS Divendres. 11 de desembre de 1998

De dilluns a divendres • De 7.00 h a <S.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10..i() h Primera Plana, amb (icni Lozano i l'en­trevista, amb Jofre Llombart • De 10.30 h a 13.00 h La revista. el maga/ine de Yanessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'informatiu, editat per Josep M. Miró • D e 13.50 h a 14.00h \mb molt de gust. amb Pep Blanes • De 14.00 h a 18.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Ksteve Llop • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'esportiu • D e 21.00 h a 22.00 h L'estrena (dilluns). Pasta Fullada (di­marts), Bon rotllo (dimecres), Buc d'assaig (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia. amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Mad time, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense fronteres. • De 24.00 h a 24.35 h l'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu rostat

Dissabte • D e 9.00 h a 10.00 h F.s rap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 12.00 h Tiramilles, el cornuts • D e 12.00 h a 13.00 h

Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • De 14.00 h a 15.00 h Vallès sense fronteres (repetició) • De 15.00 h a 17.00h Cotton Club, amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h l'estrena • De 18.30 h a 19.00 h E/xip. amb Xavi Montero • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h l'op 91.5, amb David Villena

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • De 9.30 h a 10 h. Esport en marxa 1"'edició • De 10.00 h a 11'. 00 h Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahis-sa • De 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2" edició • De 14.00 h a 16.00 h-Tal com érem. amb J.M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.0 h Espo/t en marxa Ja. edició

Santa Llúcia treu els comerciants i artesans al carrer

Diumenge se celebra a tot arreu el dia de la patrona de les modistes. I a Sant Cugat, com cada any, la representació tradicional d'aquesta festa també hi serà present. Figures de pessebre fetes de diferents materials, garlandes decoratives i arbres de nadal, roba i productes tradicionals seran presents en dues f i ­res en les quals participen els comerciants i els artesans santeugatencs: una estarà a la plaça Pere San i l'altra a la plaça de l 'estació de la Flores­ta. Totes dues tindran el seu moment d'esplendor durant el cap de setmana, obertes a tothom que s'hi vulgui apropar. Santa Llúcia i les seves fires ens porten un any més els aires d'un espe­rit nadalenc que ja és aquí.

Exposicions

DIVENDRES

• Xerrada sobre Sa #daa càrrec de TAssocíacid Blau) Cm: AM l'Esclop. SANT CUGAT DfL VALLÈ& CIUTAT • Ale*^&<59#sfS!ae& s

• h k»^MÍkiàt Rodona. Amb Viecaç $ím>

* Conec* de tofk. Àçtaadó de SBver Strings

la 2a. pare

V/wí^deM. piano, obres de

AlNíonestifd»

* 0 FBtA OS SANTA LLÚCIA __ __ _ «Matí Í tarda. Aiapk Estació de la Hores». Oifcí

DiSSAB I h

& les 18 h. LoM de Joves de les Planes <pl> €km d'ea

1 r de convivència''

t-Spanska (Coíinesàé VG98) A te* 22.30 h,

Cbopin i Liszt

i t t

TaIk^mfiutóas<h»amtoteldJa/Diriarde Contes kifancíl» ïcreawr per *fs grans. A fe» J8rjíJ^f\;

• Q a ^ < k N « d a à A s f e e Í ^ I » í ^ i toumàk. «fe», t ^ f f>Wj|^pi^jgl30 h. Casa de CuHora de'

* £;è^m^^í^itíé>Xít^mm^ÈÍ^k^2230 h. AlaUnió % riiirjuiTBLp '*'' jtlfllf'

*%&àupmüm. V^mq^km^m^^^^^Csúait^Oi^'. Ajuntaràs»»

13 ctifï' *!»*«^p<*a)Íisei^ Ales9k I l i l i III SAftTA ÚL&ÜmX:--

VM****** • ï iÉf ; A Ja Ï ^ Estació de fc i f c^Org . : AAW , 3&<H^^aÉ|s^AIeslÍH^^%ismfendIsdir^ttot^

ESPECTACLES INFANTILS • Titelles SABÍ. A les 12 h. Al Casal de Cultura de Valldoreix,

17 DIJOUS

• La&kpé&Mndler. Ales 18 h. A l'Espai Jove del Centre Cívic de la Floresta. • PesmS&teti Elm Stmt. A les 21 h. A l'Espai Jove de la Casa de Cultura de Sant Cugat.

SALES MUNICIPALS

•Exposició de Nadales de Lu­cas Vari/y. A la Gasa de Cul-tura.Dies 19 i 20 de desem­bre. •Exposició de dibuixos Doris Leussler1976-1998. A la Casa de Cultura. Del 14 de de­sembre al 10 de gener.

SALES PRIVADES

•Jaume Carbonell, pintures. Canals Galeria d'Art. De l'I de desembre al 6 de gener.

•Petit format de grans firmes Obres de Dalí, Tapies,Grau-Garriga... Canals Galeria d'Art. De l'I al 6 de gener.

•Pintures per Nadal. Galeria d'Art la Rosassa. Fins al 31 de gener.

• Sala Rusinol: Sarquella. Fins al 15 de desembre. Org.: Sala Rusinol. (C. San­tiago Rusinol, 52)

Centre Cultural

•Mtsia. Acompanyada de 5 músics. Acordió, piano, violí, guitarra portuguesa, guitarra espanyola i baix. Divendres 11 de desem­bre a les 10 h. del vespre.

•L'Hèroe, de Santiago Ru­sinol.Dirigida per Ferran Madico. Divendres 18 de desembre a les 10 h. del vespre.

U S / C A M O N S Divendres, 11 de desembre de 199S Cultura 47

Ajuntament 93589 22 88

Bomtars Beflalena 936928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubí- Sant Cugat 93699 8080

CAP 935891122

CAP urgències 935894455

Casa de Cultura

Centre Social i Sanitari LF

935891382

935897800

Casal Vaitdorelx 936744599.

Catalana *» Gas 937252944

Centre C(«c la Floresta 935890847

Centra Cíwo les Planes 93 6755105

Casat Cutrur al Míra-$ol 935892018

Cinemes St. Cugat (Reser. 935890941

Correus 936747096

Cneu Roja Sant Cugat 9367412 34

Creu Ftoja Valldoreix 936742459

Dispensari U Floresta 33674 7616

Ent. Municipal OescentraSt 93 574 V 1$

ENHER Rubí 936991692

FECSA (aterwà al oflenn 9D0737373

FECSA (avaries) 90074 7474

tnfotmació FGC 832051515

Funerària

Hisenda

Jutjat

Parròquia St. Pere Octavià

Parròquia tes Plaïes

Parròquia Valldoreix

P:scma Municipal Val dorem

Cuerpo Nacional de Policia

9358955 52

935891155

93674 66 96

93 6741163

93204 75 03

936740569

936754055

93674 78 58

Urgènces 091

Policia Mune.p3l i Prot Civil 092

PoL Municipi (Valldoreix) 908 79 51 25

Comissaria de Policia 93674 7612

Taxis (parada)

Ràdio Taxi

9367409 97

93 58944 22

Repsol-Butà 936741580

Sant Cugat Comerç 936740322

SCflEA 935890021

- s .

Grua 93674 33 71

Aigües U Floresta 93674 20 89

AAPPiWMira-sol 93674 2018

AAW Verge Carme Mira-sol 93 67410 03

AAW Sant Joan Mira-sol 93674 7103

AAPPiWVaídoreix • 93674 2197

A«PP i W Ç. Montserrat Vaí.93 674 21 05

AAPPW Can Majó Vall 936745049

AAProp. iVemst-a Floresta 93674 20 89

MWArçuaBongalaFtor 9367451 ü?

Ass> Consumidors 932884567

DNt (Cita prèvia) 935B93B40

Grssnpeacs (91)5434704

H. General d» Catalunya 935891212

H.Vatld*Hebron 934272000

H. Sant Joan de Déu 932034000

Unitat Coronària 932481040

Tel, de l'Esperança 934144848

Informació Carreteres 93204 2247

Informació Aeroport 93478 5000

Informació RENFE 9349002 02

Informació Port. 93318 87 50

OMIC 93 589 31 88

PoAdintc Torreblanca 93 5891888

PROMUSA 93 5891732

ASDt 93 675 35 03

Arxiu Gavin 93674 25 70

Casat d'Avis SC 93 589 16 38

Llar d'Avís Parròquia 93 589 05 98

Club Muntanyenc 93674 53 98

Coral de la Unió 936741006

Esbart Sant Cugat 93675 2652

Tot Sant Cugat 93674 8661

GrupSup Immigrants 936749314

Ràdio Sant Cugat 936755959

Ete 4 Cantons 935896282

'iHKti'^IMHHHIï D i v e n d r e s 1 1 • Sant Damas i santa Ida D i s s a b t e 1 2 • M a r e de D é u de Guadalupe D i u m e n g e 1 3 • Santa Llúcia D i l l u n s 1 4 • Sant Joan de la Creu D i m a r t s 1 5 • Sant Valerià i santa Cristina (Nina) D i m e c r e s 1 6 • Santa Adelaida (Alícia) i sant Ananies D i j o u s 1 7 • Santa Iolanda i sant Llàtzer • D i v e n d r e s 1 8 • M a r e de D é u de l'Esperança.

EMD Valldoreix

4k

m

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

• Informació i inscripcions:

De dimarts a divendres, d '11a13h. ide17a18h

Tel. i fax 93 589 82 69 (Casat de Cultura

de Valldoreix).

• OBERTA LA INSCRIPCIÓ DELS CA­SALS D'ESPLAI DE NADAL AL CA­SAL DE C U L T U R A DE V A L L D O ­REIX. Dies: 24,28,29, 30,31 i 4,5,7 i 8 de

Gener 99'.

• Diumenge dia I 3 de desembre. Espectacle infantil amb t i te l les. Hora: 12 hores

Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix

• EXPOSICIÓ D'ART FLORAL. De 12 a

20 h.

•Dissabte 19 de desembre CONCERT DE NADAL. Hora: 21 h.

Lloc: Parròquia de Sant Cebrià

•GIMJAZZPERA ADULTS • DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS

• PUNT-TALLER DE PLÀSTICA

•JOIERIA ALA

CERAPERDUDA •VITRALLS

DECORATIUS

•CANT CORAL •IOGA

• ESTAMPACIÓ

HORARI AUTOBUSOS

• UNIA 1, SANT CUGAT-MIRA-SOL-MASJANER

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.00h-07.00h-08.00h i a fes hores en punt fins a tes 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.Q.C. de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a les hores en punt-fins a ies 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sani Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala.

-Oies feiners. 1 a sortida: Q6.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora Uns a les 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.Q.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hom fins a les 21.401). L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer,

^M^«««^lH^c^i»^H»ttaMWwoa<ijgUM DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC.

-Oies femers. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Co//, Artercaí Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

T LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-UES PLANES

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a sorWa:05'45h del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.15h. ' -Dissabtes i festius, 1a sortida: 07.15h dei matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de FBstÉCió.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h.

-Dissabtes i festius, ta sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h.

Recorregut. F. Cotom, fe Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació,

Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

3M£P TERRASSA

-Oies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius, lasortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a Ies22.25h. -Sortides addicionava Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i ais 40 minuts de cada hora fins a les 22.l0h. -Dissabtes. 1 a sortida: OS,Í5-05.40 i 06.10h i ais 10 minuts de cada hora fins a Ies22.10h. -Diumenges i festius. 1aà»tida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora finsa les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius}.

ELONA-SANT CUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de caria hora fins a Fes 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora Uns a les 21.45h. -Oiumenges i fesfius.1a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a tes21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners),

OJ54CANIÜNS Divendres, 11 de desembre de 1998

48 Setmanari de SANT CUCUT VALLÈS

MARTA FAUÍUKRA

És de Santa Coloma de Queralt, fill de pagesos. Va estudiar la car­rera de medicina mentre feia de mestre d'escola. L'any 70, a Bar­celona, va conèixer la Montserrat Rumbau, amb qui va començar compartint la passió pel rus i ha acabat formant una família. La pa­rella, amb els tres fills, es van tras­lladar a viure a Valldoreix l'any 84, en busca d'una millor qualitat de vida, i ja hi porten 15 anys. En Jaume és vicepresident del col·legi de metges de Catalunya des de fa 12 anys, tasca que compagina amb la docència a la universitat, la seva tasca a l'institut municipal d'investigació de Barcelona i l'a­tenció als malalts de l'Hospital del Mar, en la seva especialitat, la ne-frologia.

— I dins la nefrologia, vostè s'ha dedicat més a tractar les qües­tions relacionades amb el meta­bolisme del calci i el fòsfor. Me'n fa cinc cèntims?

-Sí. L'os, a més de formar l'es­quelet, és una reserva de calç per a l'organime. I les nostres cèl·lules necessiten calç per fer totes les seves feines. A l'os tenim una àrea que té a veure amb el moviment mecànic, i tenim la part del teixit, amb unes cèl·lules encarregades de mantenir aquest calç al nostre organisme. Jo. com a nefròleg, controlo les malalties del ronyó i el que passa amb les persones quan se'ls fa malbé el ronyó i, dins de la meva especialitat, estudio el metabolisme del calci.

- Tota investigació li semblarà poca... - Q u a n s'investiga sempre pen­

ses que pots avançar més i que acabaràs trobant les grans respos­tes, però el cert és que hi ha un vo­lum d'informació nova tan gran cada dos per tres, que fins i tot amb una cosa tan summament es­pecialitzada com és la del meta­bolisme del calci és difícil man­tenir-se al dia de tot absolutament. Això, d'una banda, ha accelerat

Jaume Aubia. Vicepresident del Col·legi de Metges

"La medicina no és tan vocacional com es diu"

de persones, i això no té cap sen­tit. - Quins objectius us heu mar­

cat, al col·legi de metges? - Aconseguir, d'una banda, que el

metge se senti segur i protegit i, de l'altra, que la població tingui la seguretat que els professionals que l'atenen s'autocontrolen. Moltes vegades ens diuen que perquè no ho fa l'estat, i aquesta és una vella discussió que a tots els països oc­cidentals s'ha resolt de la mateixa manera. Si ens deixéssim regular per altres, això significaria deixar en mans d'un tercer la celeritat de la feina que, per a nosaltres, és vi­tal. La millor fórmula de control és l'autoregulació.

- És suficient, l 'atenció sanità­ria a Sant Cugat? - Jo crec que estem molt bé. Fi­

xa't que la majoria de les vegades, quan parlem de sanitat a Sant Cu­gat, parlem de sanitat pública. Sant Cugat va ser dels primers llocs on es va fer la gestió dels serveis sani­taris públics a través d'entitats que no són el mateix institut català de la salut, i després s'ha anat fent en altres llocs. Jo crec que el servei públic està per damunt de la mit­jana, i ja no parlem de la privada, perquè hi ha l'Hospital General de Catalunya, diversos centres mèdics privats que creixen constantment... Una altra cosa és que, pera segons quins barris o àrees de Sant Cugat, per rebre atenció mèdica la gent s'ha de desplaçar, i això pot ser una nosa. Però, en general, jo crec que la gent està contenta.

- I, per acabar, posieioni's so­bre el segregament de Valldo­reix. - Nosaltres hem evolucionat, en

aquest sentit, perquè al principi de ser aquí ho enteníem molt bé perquè estàvem una mica deixats de la mà de Déu. Hi havia moltes diferències de servei entre Vall­doreix i Mira-sol, per exemple. Però en els últims 4 o 5 anys això ha canviat molt i ara és molt pro­bable que aquesta idea de segre­gació es vagi perdent. A més, físi­cament cada vegada estem més units.

En Jaume, a casa seva. a Valldoreix. FOTO: XAVILARROSA

- S'ha superat la mala premsa de la professió?

- Sí. Per sort, això està canviant. Vam passar una època, als anys 80, de molta massificació i això va con­tribuir a deteriorar la imatge del metge. Actualment s'ha reduït el nombre de metges que surten cada any de la facultat i s'ha equilibrat la balança entre els que es llicencien i els que es poden especialitzar. Això ha fet, alhora, que els metges

joves puguin tenir unes perspectives a 4 o 5 anys millors que les de les ge-

millOnS d'habltantS que neracions de la /i v j rj / massificació, que

a i àrea de Pans, on vanscrmoltcasti. // 'hi viuen 14 milions " eadcs no tan sols

per aquest motiu, """&.;;."';• • sinó perquè es va

deteriorar molt la

l'especialització, però ha restat vi­

sió global a la professió.

- Per què va triar la carrera de medicina? - M'ho he preguntat moltes ve­

gades i no ho sé. L'únic que sé és que no ho vaig fer per vocació, perquè penso que la medicina no és tan vocacional com es diu. Té , sobretot, molt d'ofici. Kl que pas­sa és que durant molts anys ha es­tat una professió de tradició fa­miliar, però la vocació, en molts casos, ha estat en­coberta.

- Se s e ­g u e i x la tendència per la tradi-

• "i CHK

- No. Avui dia, per les enquestes que tenim, el 75 per cent dels joves que fan la carrera no té cap altre metge a la família. És a dir, que només hi ha un 25 per cent que ho fa per se­guir els passos d'algun familiar. Ara els ajuda a decidir-se més la nota de­tall de C()l que la tradició.

"A Catalunya tenim més metges per 6

seva imatge. Kns estem recupe­rant però aquestes coses són lentes, tarden generacions a esmenar-se. Encara actualment som dels paï­sos amb més metges per habitant. Tenim més metges per 6 milions d'habitants que a l'àrea de la ciu­tat de París, on viuen 14 milions

T'­

Casa Aymat loRDi CASAS

Aquest és un cas paradigmàtic de com s'escriu la història al revés (i mai millor emprat el mot es­criure, ja que els mitjans de co­municació hi han tingut un pa­per estel·lar). En la gestió de la cosa pública l'aprovació d'un pro­jecte sol seguir les següents pas­ses: discussió al si de l'Adminis­tració, aprovació per part de l'òrgan competent, exposició pú­blica i projecció externa . En aquest procés, lògicament el grau de coneixement del tema sol anar de major a menor en funció de la proximitat al rovell de l'ou ad­ministratiu. Doncs bé, en aquest cas ha calgut el vot en contra de la majoria de l'oposició i el seu consegüent emprenyament da­vant el desconeixement del pro­jecte cultural que hi havia darre­re les obres (interpretat per algun mitjà de comunicació com un menyspreu al nostre artista viu més internacional), perquè s'ha­gi discutit el tema amb una cer­ta profunditat. Ha estat gràcies a la Fundació Sant Cugat, la qual ha invitat l'artista a explicar el seu projecte, que els interessats han pogut conèixer de primera mà el que realment es cou. Grau-Garriga ens ha parlat d'un Cen­tre d'Art Tèxtil, del qual ja se'n considera el seu Directorin pec-tore, que vol revitalitzar l'expres­sió tèxtil i donar-ne en pocs anys una projecció internacional. Pel que m'han dit, la conferència va convèncer propis i estranys. Tam­bé ha servit, pel que n'han dit els mitjans de comunicació, per sa­ber que el tàndem alcalde-artis-ta feia anys que hi treballava. Llàstima que no hagin volgut so­cialitzar la seva dèria tèxtil fins als darrers moments! Tots con­tents, doncs. Sí, però només en part. Manca l'essencial: la bene­dicció col·lectiva. I aquesta ens ha arribat en forma d'enquesta. A l'enunciat se'ns diu que "era una de les reivindicacions dels ciuta­dans de Sant Cugat" (home, què voleu que us digui!), per etzibar-nos d'immediat un resultat con­tundent Els deu enquestats (dels quals, curiosament, quatre són assessors immobiliaris), es mos­tren coneixedors del projecte i absolutament a favor. El cercle es tanca de forma brillant i in­contestable. Realment, fantàstic!

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com

Hardware, Software & Webs