ELS CANTONS Divendres, 18 de novembre de 1994 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Niírn. 68»Any II»200 pessetes

I Punt i seguit Mil vuit-sent voluntaris repoblen els boscos de la Floresta amb motiu del Dia de Collserola. Plana 2

Aymerich presenta al consell de dis­tricte de la Floresta un pressupost que no convenç els veïns. Plana 4

Jaume Busquets, cap de llista d'ERC, diu que la cantidatura tindrà un es­perit positiu i constructiu. Plana 5

L'Ajuntament aprova les ordenances per mantenir nets els carrers i els espais verds del municipi. Plana 6

El projecte Residu Mínim compleix un any i pretén aprofundir en l'e­ducació ecològica. Plana 7

I Economia Antoni Rueda, tinent d'alcalde de Co­merç, afirma que és convenient que el comerç es modernitzi. Plana 12

Sant Cugat Comerç presenta als seus associats el pla d'equipaments comer­cials de la Guinardera. Plana 12

Llicenciats i empreses han participat en un curs de formació al Centre Di­vulgador de la Informàtica. Plana 13

I Cultura Cinemes Sant Cugat celebra el segon aniversari amb un ple absolut en la sessió de matinada. Plana 15

Les obres de l'Arxiu Nacional de Ca­talunya estaran enllestides a final de gener. Plana 16

El fotògraf Pere Formiguera retrata persones de totes les edats per re­flectir el pas del temps. Plana 17

Cesc Gelabert i Lídia Azzopardi pre­senten «El Jardiner» al Teatre-au-ditori. Plana 17

I Esports Irina Olasz prepararà la secció d'at­letisme del Club Muntanyenc a les instal·lacions del CAR. Plana 24

La Penya Blau-grana celebra el seu quinzè aniversari. Plana 25

Alex Corretja aconsegueix el seu pri­mer títol de la ATP al torneig de Buenos Aires. Plana 27

I Punt divers El debat de la Festa de Tardor sobre els incendis conclou que cal organitzar el voluntariat. Plana 31

L'alcalde i la plataforma del 0,7% es reuneixen per segon cop per in­tentar arribar a un acord. Plana 32

I Apunts La necessitat de construir un nou local per a ASDI va centrar el sopar anual de l'associació. Plana 35

Els Geganters i Trabucaires enlles­teixen diversos projectes. Plana 39

Presència .Amb aquesta edició us donaran un CMBplar <Je la levista Presència

La planta de PHGC podria haver incomplert el decret de paralització

L'Ajuntament investiga si l'empresa explotadora no en va fes cas

La Junta de Residus nega que hagi funcionat ignorant el decret

• Sant Cugat.— La planta esterilitzadora de residus sanitaris de l'Hospital General de Catalunya (HGC) funciona amb nor­malitat des de finals d'octubre. Prèviament s'havia donat un període de proves de 15

dies, que va ser interromput durant un mes arran d'un decret d'alcaldia a causa d'uns problemes a la planta depuradora del cen­tre. La Junta de Residus ha desmentit la versió segons la qual la planta hauria estat

funcionant des de mitjan octubre ignorant el decret de paralització, versió que havia sorgit de fonts de la mateixa Junta de Resi­dus. L'Ajuntament s'ha compromès a inves­tigar el possible incompliment. Plana 3.

XIX FESTA DE TARDOR

La concentració de gent a la Festa de Tardor va ser considerable tot diumenge al matí. Foto: JA. MULA.

Sant Cugat s'aboca massivament a la Festa de Tardor • Sant Cugat.— La XIX edició de la Festa de Tardor va superar les previsions de par­ticipació, tant de ciutadans com d'entitats. Mi­lers de persones van passejar diumenge al matí pels voltants del Monestir entre les més de

cinquanta parades que hi havia instal·lades i van seguir els actes paral·lels que van tenir lloc. El lema d'enguany, Foc, mai més!, va evi­denciar la sensibilització dels santcugatencs per la lluita contra els incendis. Planes 33 i 34.

Una discussió interna al PSC fa reobrir el debat sobre Valldoreix B Sant Cugat.— Les discrepàn­cies al si del PSC entre els par­tidaris de l'Ajuntament de Sant Cugat com a administració global del municipi i un altre sector que pretén que Valldoreix tingui la màxima autonomia han compor­tat que el grup municipal socialista reclamés en l'últim ple que es reobri el debat sobre el conveni competencial de l'Entitat Muni­cipal Descentralitzada, a causa de la coma que també va aturar-ne l'aprovació a la Junta de Veïns, a l'expectativa d'una nova pro­posta de la consellera de Gover­nació sobre l'aprovació de plans especials d'equipaments. Plana 8.

Encara no s'ha identificat el cadàver trobat a la Floresta • Sant Cugat.— La policia con­sulta els registres dels hospitals barcelonins per obtenir el nom d'una pacient amb una fissura als dits d'un peu, ja que aquesta po­dria ser la clau per identificar el cadàver mutilat de la noia que un home va trobar a la Floresta la setmana passada perquè tenia una ferida d'aquest tipus recent. Mentrestant, la policia ha fet un retrat robot de l'individu que es va veure fugir del Hoc on es va trobar el cos. Plana 30.

Una gestora dirigirà el Club Muntanyenc provisionalment H Sant Cugat.— Diversos in­tegrants del Club Munya-nyenc Sant Cugat han format una junta gestora que s'en­carregarà de dirigir l'entitat fins que es convoquin unes noves eleccions, durant un

període de tres a sis mesos. El dia 27 d'octubre, data en què es va tancar el procés electoral, no s'havia presentat cap candidatura i per això l'assemblea va haver d'adop­tar aquesta solució. Plana 35.

Les llistes dels quintos amb totes les destinacions

• Sant Cugat.— Els 4 Can­tons publica la llista amb els noms dels santcugatencs que han estat cridats a files aquest any, amb la seva destinació, el cos de l'exèrcit al qual

s'hauran d'incorporar i la lle­va que els correspon. Aquest any 196 joves de Sant Cugat han entrat en el sorteig per anar a fer el servei militar. Plana 36.

...L'alia qvalitai tecnològica,

Aquesta vegada, a més a més, totes fenen regal.

CAMERA+ULLERES Av. Catalunya, 72 Tel. ifax:580 19 53 CERDANYOLA

Santa Maria, 14 Tel. i fax: 675 57 24 SANT CUGAT

Conjuntament amb qualsevol model de

SAMSUNG, s'entrega unes magnífiques ull/eres de sol,

equipades amb vidres minerals de qualitat òptica homologada,

amb estoig de disseny a joc, valorades en mes de 5.000 Pta.

LA PLANTA ESTERILITZADORA 2 • Divendres, IX de novembre de 1994

La planta esterilitzadora de l'Hospital General funciona amb normalitat des de finals d'octubre. Ara l'Ajuntament investiga si l'empresa explotadora va incomplir el decret de paralització. Plana 3.

EL CONVENI DE VALLDOREIX

Una discussió interna al PSC ha comportat que el grup municipal socialista reclamés en l'últim ple que es reobri el debat sobre el conveni competencial de l 'EMD de Valldoreix. Plana 8.

El Dia de Collserola, organitzat pel patronat de la serra diumenge passat, va assolir un considerable èxit de par­ticipació popular en els cinc punts que s'havien preparat per a la reforestació

MEDI AMBIENT

de les zones cremades. La Floresta va ser un dels llocs on la participació va superar totes les previsions, de ma­nera que les 500 alzines preparades per ser plantades es van acabar a mig

matí. Molts voluntaris van dedicar-se a netejar les zones adjacents o a crear feixes amb les branques i els troncs cremats per frenar l'erosió. L'Ajun­tament de Sant Cugat va ser l'únic

dels municipis on se celebrava Tacte que no va voler participar en l'orga­nització i es va limitar a col·laborar amb una cisterna d'aigua per ruixar la zona un cop acabat el repoblament.

La paitieipacio de voluntaris a la Floresta va superar les previsions. Fotos: J.A. MULA.

1.800 voluntaris repoblen la Floresta El Dia de Collserola reuneix prop de 7.000 persones a tota la serra en els cinc punts de repoblament

La serra recupera 4.000 arbres a les zones cremades que s'hauran de conservar els propers dos anys

El bon temps i una àmplia campanya de difusió van potenciar

la favorable resposta popular XAVI CAVA

• La Floresta.— El sol va lluir amb força sobre la serra de Coll­serola diumenge, tot i que la pluja del dia anterior havia fet dubtar més d'un. A les deu del matí els primers voluntaris es començaven a agrupar a la zona cremada de la Floresta preparada per ser re-poblada. L'indret era prou sig­nificatiu: la part a l'oest dels túnels de Vallvidrera, on va començar el foc de 1' 11 d'agost, una parcel·la de menys d'una hectàrea d'exten­sió, que els serveis tècnics del Pa­tronat havien acondicionat prè­viament. LI terreny es va netejar

de les restes calcinades i les bran­ques cremades van servir per fer feixes amb les quals retenir la terra quan plogui, ja que el fort pendent fa que la zona sigui molt vulnerable.

Uns pocs minuts després de les deu va començar l'acte i els pre­sents es van disposar en una cua per inscriure's. La cua semblava reduïda en un principi, però no va desaparèixer en tot el matí, a mesura que arribaven més per­sones amb els seus propis mitjans o amb els autobusos que feien de llançadora fins l'estació de les Planes. En poc més d'una hora

una multitud on es barrejaven fa­mílies joves amb membres d'a­grupaments escoltes i entitats eco­logistes van omplir la zona i van desbordar l'organització. Entre els presents també es trobaven mem­bres del recentement constituït Grup d'Autoprotecció de la Flo­resta.

Els més menuts, amb la su­pervisió dels seus pares i dels vo­luntaris de Collserola. van pro­cedir a plantar els brots d'alzina en els forats preparats amb an­telació. Però d'arbres només hi havia 500, mentre que. al final del matí, els inscrits ja eren 1.810.

Per això molts es van quedar sense arbre i van ser dirigits a una zona adjacent, també afectada pel foc, per netejar-la de les deixalles que el pas de les flames va deixar al descobert. Perquè al cap i a la fi. el repoblament era només un mitjà per aconseguir una major conscienciació i participació dels ciutadans en els temes forestals. I això va ser entès perfectament per tols els presents.

Després d'aquest acte, els equips tècnics del Patronat s'en­carregaran de mantenir les zones rcpoblades, regant-les dos cops a la setmana durant els propers

anys. A més, es pretén continuar les tasques de neteja i repobla­ment de les zones cremades, coor­dinant els voluntaris de Collserola amb grups que hi vulguin par­ticipar, com el Grup d'Autopro­tecció de la Floresta. Per la di­recció del Patronat, els actes com el del dia de Collserola han d'anar més enllà de mobilitzar els milers de participants que s'hi van ins­criure i calar en una societat sen­sibilitzada per l'onada de focs que Catalunya ha patit aquest estiu. Pels seus organitzadors, és en aquesta tasca difusora on rau el veritable èxit de l'acte.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994 PUNT I SEGUIT 3

SANITAT

L'Ajuntament investiga si la planta de l'HGC va incomplir el decret de suspensió

L'esterilitzadora va rebre l'autorització de la Junta mentre estava en vigor el decret

XAVlCAVA • Sant Cugat.— La planta esterilitzadora de residus sanitaris de risc instal·lada a l'Hospital General de Catalunya funciona amb normalitat des de finals d'octubre passat. Prèviament s'ha-

La Junta de Residus va donar el passat 18 d'octubre l'autorit­zació per funcionar a la planta esterilitzadora de l'empresa CES-PA Gestión de Residus SA. en atorgar el número de tractador i un informe favorable a la seva posada en marxa. A més de l'au­torització, la planta també neces­sitava el permís de l'Ajuntament per començar les seves activitats. Aquest permís va ser suspès cau-telarment pel consistori el passat 27 de setembre, un cop es va descobrir una fallada a la planta depuradora del mateix Hospital General de Catalunya. Aquesta depuradora és independent de l'esterilitzadora i tracta totes les aigües residuals de l'Hospital, in­cloent les produïdes per l'este­rilitzadora. El decret d'alcaldia pel qual s'ordenava la paralització de la planta esterilitzadora va estar en vigor fins el 31 d'octubre, deu dies després que la Junta de Re­sidus atorgués la seva autorització.

Fonts de l'empresa CESPA han informat que la planta va tornar a funcionar a finals d'octubre, sen­se especificar el dia exacte, des­prés que s'arribés a un acord amb la Junta de Residus i l'Ajuntament de Sant Cugat perquè s'aixequés el decret de suspensió. Aquest acord es basava a contractar els serveis de l'empresa Ecocat per­què s'encarregués del tractament dels residus líquids produïts a l'es­terilitzadora durant un període de dos mesos. Segons les mateixes fonts, la planta està funcionant amb el ritme de producció inicial, és a dir, de 500 quilos de residus diaris. Però per part de l'Ajun­tament s'ignorava que la planta estigués funcionant. En la reunió de seguiment de la planta que

via donat un període de proves de 15 dies, que va ser interromput durant un mes per decret de l'alcaldia, un cop es van descobrir problemes a la planta depuradora de l'HGC. La Junta de Residus ha desmentit la versió

segons la qual la planta hauria estat funcionant des de mitjan octubre ignorant el decret, versió que havia sorgit de fonts de la mateixa Junta de Residus. L'Ajuntament s'ha compromès a investigar el possible incompliment.

La planta esterilitzadora de l'Hospital General de Catalunya. Foto: MANÉ ESPINOSA.

es va celebrar el passat dia 4 de novembre, els tècnics de l'Ajun­tament havien informat els veïns que l'esterilitzadora encara havia d'enllestir el període de proves.

Contradiccions

Tant la Junta de Residus com l'Ajuntament s'han apressat a des­mentir les informacions segons les quals la planta esterilitzadora po­dria haver estat funcionant igno­rant el decret de paralització emès pel consistori. Aquestes informa­cions, aparegudes al Diari de Te­rrassa aquesta setmana, deien que

la planta esterilitzadora havia es­tat funcionant des del mateix mo­ment en què va rebre l'autorit­zació de la Junta de Residus, ex­trem que ha estat negat per la mateixa Junta. Si aquest fos el cas, CESPA hauria incomplert el decret d'alcaldia. De qualsevol manera, l'Ajuntament està inves­tigant el que hi pot haver de cert, segons informa Joan Recasens, re­gidor de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient. Recasens va expressar la seva sorpresa per tot l'afer. Josep Maria Àngel, membre de la comissió de segui­

ment, ha anunciat que demanarà la dimissió de Recasens en cas de confirmar-se el fet.

Antoni Pagès, director de l'àrea Industrial de la Junta de Residus, ha assegurat que no hi ha cap enfrontament entre la Junta i l'A­juntament. Pagès va negar que l'esterilitzadora estigués en fun­cionament mentre el decret de l'Ajuntament estava en vigor, tot i que des d'altres fonts de la ma­teixa Junta s'havia informat an­teriorment que la planta havia es­tat en proves a començaments d'octubre.

L'HGC enllesteix una proposta de conveni per pagar els creditors

CÈLIA CERNADAS B Sant Cugat.— Els advocats de l'Hospital General de Catalunya enviaran aquesta setmana al jutjat de Rubí que tramita la suspensió de pagaments de l'entitat la pro­posta de conveni per pagar als més de cinc mil creditors que té ara l'Hospital. De fet, dimecres passat era la data fixada perquè se celebrés la primera junta de creditors. Però com que superen la xifra de dos-cents, el proce­diment es fa per escrit.

L'HGC va presentar suspensió de pagaments el mes de febrer de l'any passat, amb un deute declarat de 12.800 milions de pes­setes. Des de llavors, tots els es­forços de l'equip directiu i del seu president, Pere Narbona, s'han centrat a reduir el dèficit anual de l'entitat mitjançant un pla de viabilitat que ha suposat, entre d'altres, una important re­ducció de la plantilla. Uns mesos després, el jutjat va acceptar la suspensió de pagaments conforme l'Hospital té prou patrimoni per afrontar els seus deutes. Els prin­cipals creditors de l'entitat hos­pitalària són la Seguretat Social i Hisenda; però després hi ha una llarga llista de petites empreses i particulars als quals l'entitat sa­nitària els deu diners.

Negociació llarga

La proposta de conveni de l'Hospital haurà d'especificar qui­na quantitat del deute té capacitat per pagar l'Hospital i en quin ter­mini es farà efectiu el pagament. La negociació en aquest sentit serà llarga. Fonts de l'HGC han assegurat que la proposta entrarà als jutjats aquesta setmana; a par­tir d'aquí, s'encetaran les conver­ses amb els creditors, amb els quals s'hauria d'arribar a un acord abans del mes de març del 95.

Un dels objectius del president de l'HGC, Pere Narbona, és acon­seguir pactes amb d'altres entitats sanitàries o mútues que serveixin per augmentar l'ocupació de l'Hospital. En principi, un informe encarregat per la Generalitat de Catalunya aconsellava la fusió amb la Quinta de Salut l'Aliança.

POLÍTICA

Àngel Colom augura bons resultats per a ERC al Vallès en les eleccions municipals

XAVICAVA I Rubí.— El secretari general d'Esquerra Republicana de Ca­talunya (ERC), Àngel Colom, va mostrar-se optimista pel que fa al resultat que el seu partit pot obtenir en les properes eleccions municipals del maig de 1995. en el decurs de l'acte de presentació del candidat d'aquesta formació política a l'alcaldia de Rubí. En l'acte. que es va celebrar dissabte passat a la sala d'actes del col·legi públic Pau Casals de Rubí, Colom va asegurar que Esquerra aug­mentarà la seva representació a

bona part dels consistoris de la comarca, com al mateix Rubí. El candidat republicà en aquesta po­blació és Joan Ridao, l'únic re­gidor d'ERC a l'Ajuntament, i també és portaveu del comitè exe­cutiu nacional del partit.

Durant l'acte tant Ridao com el president de la secció local, Francesc Sotrias, van criticar la gestió d'Iniciativa per Catalunya a l'Ajuntament de Rubí, on té majoria absoluta. Esquerra Re­publicana espera augmentar la seva representació al consistori ru-binenc en 1 o 2 regidors més.

A L'HIVERN

S C/ Santo ^~~--^^ /(a4y%ék,s.c

1 Domingo, 10, baixos ~ \ P U B L I C I T A T D I R E C T A ^ ^ - " " ' ' ^

^f¥ ' Aportat de Correus 395 ^f¥ Td 589 23 71 08190 Sant Cugat / " "

del Vallès/-"'^

• ^ MANIPULACIÓ 1 ^ \ ^ DISTRIBUCIÓ DE TOTA ^ \

CLASSE DE CORRESPONDÈNCIA

VALLEXPRES Recolidaa

^ \ domicili

^ ^ URBANA, INTERURBANA 1 INTERNACIONAL

A l'Wvern pensi també en

AIGUA VERD per conservar

impecable la seva piscina, i

per només 12.000 ptes. al

mes, productes químics

inclosos.

LA SEVA PISCINA SEMPRE NETA

I fOS «•

589 25 29 VERD

PISONKS I M A N T I N I M I N T S

C. Dos de maig, 25 Sant Cugat

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres. 18 de novembre de 1994

SOCIETAT

Alguns dels pocs pagesos que queden a Sant Cugat a l'última vinya. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Sant Cugat, abans d'ara, vivia sobretot de l'agricultura, i eren pocs els que es dedicaven a d'altres feines. La primera carretera, i després el tren, van introduir canvis importants al poble, que va donar cada cop més passes per esdevenir ciutat. Els estiuejants, que després van quedar-se, en bona part, la situació estratègica i, en definitiva, l'evolució del municipi han reduït cada cop més l'espai dels pagesos, que ja no veuen futur a Sant Cugat. S'ha girat la truita.

L'agonia de treballar la terra Els pocs pagesos que queden a Sant Cugat accepten que són els últims

ÀNGELS CASTUERA

B Sant Cugat.— «La política que es porta a Sant Cugat és la de destrossar i abandonar la terra per poder treure un aprofitament més gran de les contribucions per la seva qualificació urbana». Sense embuts, Anton Gorchs comença a explicar en quines condicions treballa. Ls un dels últims pagesos de Sant Cugat, que viu d'allò que li dóna la terra. Els seus pares, els seus avis i els pares dels seus avis també ho eren. De fet, a Sant Cugat hi ha pagesos des que una comunitat de monjos va de­cidir instal·lar-s'hi.

Sant Cugat ha canviat molt i ja no queda espai per als pagesos. L'agricultura va ser durant molt de temps un dels recursos eco­nomies més importants per als

santeugatencs. Actualment, n'hi ha censats 36. D'aquests, els que veritablement viuen del camp es poden comptar amb els dits de la mà. Els altres tenen altres in­gressos perquè les circumstàncies els han obligat a modificar les seves activitats, o estan al cens perquè paguen la seva contribució al Ministeri d'Agricultura, però no exploten, de fet, les terres que tenen.

Els germans Gorchs Colominas són els més joves de la mitja dot­zena d'agricultors que encara avui viuen a Sant Cugat. La major part de la seva terra, de la qual són propietaris, és a la /ona de la Guinardera, al segon sector de l'Augusta Bussines Park. Tot i que tots dos treballen la terra, l'Anton és el que està més per la collita,

i en Joan s'encarrega de colocar els productes al mercat, sobretot les hortalisses i les verdures. Tam­bé conreen blat, però menys. Unes quantes parcel·les més enllà hi ha un altre company que es dedica exclusivament al gra.

Primer dubta, somriu i final­ment nega amb un «no» rotund que ser pagès reuslti un bon ne­goci. «Si comptéssim les hores que treballem, no ens sortiria gens a compte. Un altre treballador fent vuit hores es treu tranquil·lament molt més del que aconsegueixes tu fent-ne quinze o setze. A l'estiu és encara pitjor. Es quan hi ha més feina». S'han d'aprofitar les hores en què hi ha llum, i per això cal matinar molt a l'hivern i acabar tard a l'estiu. La jornada és llarga en qualsevol estació.

L'Anton considera que l'admi­nistració s'ha oblidat dels pagesos: «Sembla que estem en una reserva d'indis». Ha demanat en algunes ocasions una entrevista amb l'al­calde: «Amb el nou canvi de con­tribucions, els impostos ens pu­jaran bastant. Com que aquesta zona ha passat de ser urbana sense qualificar a ser qualificada, apli­quen el cadastre com si aquí hi hagués edificis. Ara estan arribant alguns rebuts, no sé si és per equi­vocació, com si aquestes propie­tats fossin urbanes. No és el meu cas, a mi encara no m'ha arribat».

Gorchs considera que l'Ajun­tament ha secundat massa els pro­motors urbanístics que han vingut de fora i ha abandonat els pagesos. «Molts dels que havien treballat al camp tota la vida es van vendre

DISTRICTES

Aymerich presenta al consell de districte de la Floresta un pressupost que no convenç els veïns

XAVICAVA B La Floresta.— Els portaveus de les agrupacions veïnals repre­sentades al consell de districte de la Floresta van criticar el projecte de pressupost anunciat per l'A­juntament en la sessió del consell celebrada el dia 14 de novembre. El consistori vol dedicar 281 mi­lions del pressupost ordinari al districte per a les diferents tasques de manteniment de serveis com l'enllumenat, el clavegueram, ins­tal·lacions municipals o el servei d'autobusos. A més s'han d'afegir uns 40 milions en inversions pre­vistes, de les quals destaquen les

obres a l'avinguda Sant Joan, on l'Ajuntament inverteix 10 dels 40 milions de pressupost, i les del carrer Til·lers, on es dedicaran 3.6 milions.

Pels veïns, els 320 milions re­sultants representan una dismi­nució del que s'ha destinat a la Floresta en els últims anys. Com a exemple, els veïns diuen que s'ha passat de 125.000 pessetes per persona i any a les 114.000 actuals. També van acusar Ay­merich de confeccionar els pres­supostos en funció de la proxi­mitat o no de les eleccions. L'al­calde va respondre que l'actuació

de cap Ajuntament no pot estar hipotecada a cap elecció, a mes que cada any en cau alguna.

Dintre del pressupost d'inver­sions hi ha destinada una partida de 5 milions per realitzar un estudi global per a l'instal·lació de cla­vegueram a tot el districte, on encara hi ha zones que depenen de fosses sèptiques. Joan Reca­sens, regidor d'Obres i Serveis, considera que fins que l'estudi no estigui enllestit no es podrà con­feccionar un calendari d'obres. Per la seva part, l'alcalde de Sant Cugat va explicar que a partir de l'estudi realitzat es podran de­

manar subvencions a diferents administracions.

A requeriment del públic as­sistent es va tractar la situació dels veins afectats pel foc de 1T1 d'agost. Joan Aymerich va recor­dar que el termini de presentació de sol·licituds d'ajut no acabarà fins el 31 de desembre. Per part dels veïns també es va preguntar per què encara no s'ha realitzat cap informe sobre l'incendi. Ay­merich va respondre que l'afer està sota investigació judicial, i per tant s'ha d'esperar la sentència per conèixer la causa del foc i si hi va haver cap negligència.

les terres perquè ja eren grans. i ara viuen sense maldecaps». Una opció que s'han plantejat els dos germans es la de traslladar-se a una /ona agrícola, on no hi hagi lloc per als projectes urbanístics. com ara el Baix Llobregat. «Si t'agrada això. aquí tens la família. els amics i la vida. per què has de marxar?». L'Anton creu que és impossible superar la pressió de l'entorn, i fins i tot assegura que. si no fos perquè la recessió econòmica ha retardat la instal·la­ció de Ics empreses a l'Augusta. ell ja no estaria treballant la terra.

«Els pagesos joves som una mi­noria, i quan hi ha una minoria, t'arrosseguen». Els pagesos més grans, que ara ja no treballen. també ho veuen així de clar. La jubilació els va coincidir amb la nova configuració de Sant Cugat. La decadència de l'agricultura va anar creixent amb el temps. Cada cop es produïa menys raïm, cada vegada feia més falta compaginar la feina al camp amb altres ac­tivitats.

El sogre de l'Anton ja va ser testimoni de la decadència de l'a­gricultura. Ha treballat tota la seva vida fent de pagès, des que tenia vuit anys, i en fa deu que es va retirar. «Conreàvem vinyes a Mi-ra-sol, al Sant Crist, a Bellaterra i a Can Magí, i també teníem hort». En Josep Pahissa havia fet vi i l'havia anat a vendre amb el carro fins a Barcelona. Però també van arribar temps dolents i va criar vedells a casa seva. «Cui-dar el bestiar és encara més esclau que estar per la terra. No hi ha un dia de festa», explica.

Tot i la feina, aquest autodi­dacte tenia temps per llegir el diari i cultivar-se, i encara con­tinua encuriosit per tot el que l'envolta. Potser perquè en Josep i la seva dona ja van bregar durant la postguerra, pels preus fixats dels delegats, per les malalties dels vedells o les pedregades, és una persona fonamentalment optimis­ta. No està a favor ni en contra dels canvis que ha experimentat Sant Cugat, però troba a faltar el temps que ell va viure: «Jo crec que Sant Cugat no té la per­sonalitat definida encara. No ha paït el canvi de poble a ciutat».

L'Isidre Vendrell és un altre pagès de mena que ha assumit que a Sant Cugat ja no tenen espai. «No podem negar-nos a l'e­vidència. Jo he nascut pagès i mo­riré pagès, però ens hem d'adaptar a les circumstàncies. Els agricul­tors que ara treballen aquí no tenen futur si no és fora de Sant Cugat». Vendrell considera que els pagesos han pagat el preu del progrés. «El sector primari d'a­quest país ha estat sempre el més desprotegit. A Sant Cugat ha pas­sat el mateix que a la majoria de l'àrea metropolitana».

Es renova la concessió de l'escorxador municipal

B Sant Cugat.— La concessió per gestionar l'escorxador municipal tornarà a correspondre a la ma­teixa empresa que l'ha administrat fins ara, un cop ha expirat el pe­ríode de temps de l'anterior con­cessió. La concessió haurà de ser aprovada pel ple de l'Ajuntament, un cop ho hagi fet la regidoria de Comerç. L'adjudicació de la gestió va anar precedida d'un con­curs públic, al qual només es va presentar l'actual empresa admi­nistradora.

L'escorxador municipal està emplaçat a la avinguda Ragull. a prop del col·legi públic Coll-serola. La major part del bestiar que arriba a l'escorxador és del mateix municipi, i són principal­ment vedelles i xais. • X.c.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994 PUNT I SEGUIT 5*

POLÍTICA

Seriós i prudent, Jaume Busquets, geò­graf de 41 anys, s'aventura en el món relliscós de la política convençut que no hi ha res «que no es pugui aprendre»

i defensant des de la posició d 'ERC una proposta constructiva i no dog­màtica. Insisteix que el seu objectiu és contribuir que Sant Cugat «no acabi

sent un municipi despersonalitzat dins aquesta gran àrea metropolitana de Barcelona». Es preocupa també per la conservació dels espais naturals i,

sobretot, de la Torre Negra, com un dels trets que diferencien Sant Cugat de la resta. L'aspiració d 'ERC és tornar a entrar a l 'Ajuntament.

J A U M E B U S Q U E T S . Cap de llista d 'ERC

«S'ha de recuperar el sentit global de municipi» CÈLIA CERNA.DAS

• Sant Cugat.— Per què es de­cideix ara per la política?

—«Ja fa temps que treballo per Sant Cugat des de diversos àmbits, especialment des del món asso­ciatiu. La política és un àmbit més des del qual mai no hi havia participat directament, encara que indirectament tots hi estiguem im­plicats. Ja veurem, no se sap mai el que et depara la vida. Si tu tens un compromís amb la societat i la gent amb la qual vius, aquest pot ser tan fort des de la societat civil com des de la política.»

—Què és primer: l'interès per les coses de la política o la pro­posta d'ERC?

—«La segona. Ja havia col·la­borat amb ERC en aspectes molt concrets, com és la defensa de la Torre Negra, i per tant hi hagut un apropament progressiu en la seva proposta per Sant Cugat, que és la que considero més coherent. Aquesta afinitat existeix també amb la línia general d'actuació d'ERC: una proposta d'esquerra progressista i no dogmàtica, que té plantejada la qüestió nacional d'una manera seriosa i clara.»

—Per què és el d'ERC el plan­tejament més coherent?

—«Analitzant la gestió del go­vern municipal aquests últims anys, hi ha coses que s'han de corregir, encara que evidentment no tot estigui malament. Seria ma­quiavèlic dir això. En aquest sentit va la proposta d'ERC. És una òptica constructiva i positiva, sen­se consignes fàcils.»

—No serà un handicap el seu desconeixement del funcionament de l'administració pública?

—«No hi ha res que sigui pri­vilegi d'uns quants il·luminats que tenen accés a uns coneixements críptics i estranys. Tot es pot aprendre, no em preocupa en absolut.»

Jaume Busquets prenent un tallat en un bar durant l'entrevista. Foto: J.A. MULA.

—És justament per la seva for­mació professional com a geògraf que la seva obsessió és reclamar la defensa de la identitat de la ciutat?

—«La defensa de la identitat de Sant Cugat surt sovint en els discursos dels diferents personat­ges polítics, però si no es concreta en fets, és pura filosofia. Aquesta defensa consisteix a conservar els trets diferencials del municipi, in­closa la cultura pròpia i especial­ment dels seus espais naturals. De moment continuem sent un

municipi amb un relatiu benestar i una certa qualitat de vida. Ara és el moment d'actuar per no aca­bar perdent això, com ha passat a d'altres municipis de la comarca, i trobar-nos llavors en una situació irreversible.»

—Creu que hi ha realment el risc que el municipi acabi di­luint-se en el seu entorn urbà, per la proximitat, per exemple, amb Barcelona?

—«El més important és que es recuperi el sentit global de mu­nicipi, encara que en el nostre

cas es tracti d'un municipi molt extens. Últimament s'ha anat creant una imatge disgregada del que és Sant Cugat, una imatge que hi ha una ciutat que va per un costat i uns barris que caminen per l'altre. Tenim uns districtes diferenciats, però tot forma una unitat territorial i urbanística amb molta història comuna.»

—Per tant s'oposa a qualsevol possibilitat de segregació?

—«Jo i ERC defensem l'au­todeterminació de qualsevol, però que es faci amb cap i peus. Sant

Cugat és un municipi; els barris fan la seva contribució al desen­volupament global de la ciutat. I, al mateix temps, aquest mateix municipi ha de recuperar la seva personalitat dins la comarca del Vallès.»

—Quin seria un bon resultat electoral per a ERC?

—«Satisfactori seria un resultat que ens permetés tornar a entrar a l'Ajuntament. Però la paraula la tenen els votants.»

—Però quin futur té ERC en una ciutat titllada de dretes i poc radical?

—«No crec en els radicalismes, sinó en els realismes. A Sant Cugat ja s'aniran veient les possibilitats de cada partit, perquè és evident que som en una ciutat plural. No cal simplificar les coses.»

—I pensa que vostè podrà apor­tar un to diferent lluny dels vicis dels polítics i les maniobres de partits?

—«Es tendeix a dimonitzar els polítics, però, com tothom, tenen els seus defectes i les seves virtuts. S'han de veure les coses en la seva justa mesura. La intriga po­lítica és un brau que fins ara no he hagut d'escometre i que ara hauré d'agafar per les banyes. Tampoc cal presentar-ho com una cosa negativa, és consubstancial als propis partits. Entrellats n'hi ha a tot arreu.»

—Us heu plantejat, en cas que aconseguíssiu entrar a l'Ajunta­ment, algun tipus de pacte amb IC?

—«No ho hem pensat. En cada moment s'actuarà d'acord amb allò que sigui més beneficiós per a la nostra idea sobre la ciutat. Ara no es pot fer ciència ficció. El que està clar és que governi qui governi, ha de ser sensible a la resta de forces polítiques. L'època de les prepotències s'ha acabat.»

INFRAESTRUCTURES

Borrell creu que el quart cinturó es farà imprescindible d'aquí a deu anys

L'estació del TGV a Sant Cugat és una hipòtesi, segons el ministre CÈLIA CERNADAS

H Barberà del Vallès.— El mi­nistre d'Obres Públiques, Trans­ports i Medi Ambient, Josep Bo­rrell, va defensar dissabte el quart cinturó com una infraestructura que es farà «imprescindible» en un termini de deu anys, tenint en compte «el nivell actual de saturació que pateix l'autopista B-30». Borrell considera que les vies de comunicació actuals «no podran absorbir les perspectives de creixement del trànsit que es preveuen entre Alacant i la fron­tera francesa». D'aquesta manera, segons el ministre, aviat farà falta una segona via de comunicació que uneixi la comarca del Ma­resme amb la del Baix Llobregat. L'opinió contrària, va remarcar, seria tenir una visió «malthusiana i reduccionista» del creixement de la mobilitat «d'una de les zones amb més projecció econòmica». I el tram més crític en aquest sentit, va assenyalar Borrell, serà el que enllaçarà Abrera amb Sant Celoni, passant per Terrassa i Sa-

El ministre Josep Borrell.

badell. Precisament és a les co­marques del Vallès Occidental i Oriental on el projecte del quart cinturó ha aixecat més protestes, amb la convocatòria els darrers

mesos de dues manifestacions multitudinàries en contra de la seva construcció. El ministre con­sidera que la supressió del polèmic peatge de l'autopista A-7, a l'al­tura de Sant Cugat, tampoc no serviria per solucionar els pro­blemes de saturació; a més, seria, al seu judici, una mesura que es­tabliria un greu precedent.

El TGV a Sant Cugat

D'altra banda, el ministre va negar que existeixi un acord entre la Generalitat i el govem estatal per construir una estació del tren de gran velocitat (TGV) a Sant Cugat, malgrat que existeixin uns mapes topogràfics del MOPTMA on hi figura. Borrell va assenyalar que, tot i no descartar res, el que no vol el seu ministeri és que les estacions al voltant de Bar­celona es multipliquin, «ja que llavors el tren no compliria la seva funció». A més, els treballs sobre el TGV estan encara en una fase molt preliminar i «res no està decidit».

CINTRE D'ISTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

A L U M I N I i V I D R E

ALUMINI I

VIDRE

EXPOSICIÓ \ VENDA

TALLER

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

08190 SANT CUGAT

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994

SOCIETAT

L'Ajuntament aprova les ordenances per mantenir nets carrers i espais verds

Incomplir-les comportarà multes de fins a deu mil pessetes CHI.IAC'KRNADAS

I Sant Cugat. D'aquí a un mes. si el propietari d'un gos el deivi ter lc- seves necessitats al carrei haurà de pagar una mulla d'entre tres i cine mil pessetes. Amnèsia es una de la llarga llista d'or­denances c|ue el ple \.i aprovar dimarts a la nit

i que pretenen mantenir netes les vies publiques i els espais verds regulant, entre d'altres. cb abo­caments incontrolats o les enganxades de cartells. I n tols els casos, les sancions màximes seran de deu mil pessetes, que s'huran d'abonar seguint el mateix tràmit que el de les multes de trànsit.

A partir d'ara, molts dels com­pili laments eonsiderals incivics estaran penali t /ats amb una san­ció concreta. 1 1 ple municipal va aprovar dimarts a la nit una llarga llista d 'ordenances que estipulen detalladament Iotes les prohibi­cions que es refereixen al man­teniment en condicions de la via publica i els espais verds. I n lolal. Ics ordenances tipifiquen t renta-u-na accions considerades sancio-nables, algunes. Ims i lot. sor­prenents.

No es podia llençar una burilla de cigarret, ni un paper des de la finestra del cotxe, ni tampoc escopir al mig del eairer: en cas que algú ho laci, haurà de pagar una sanció eí'cnlie Ires mil i cinc mil pessetes. 1 'enganxada de car­tells a les parets, mes encara si es tracta d'un edifici considerat de patrimoni històric, i el repar-liment indiscriminat de fulls vo­lants estan tambe prohibits.

IA-S defecacions dels gossos

A les ordenances queda espe­cificada una reivindicació que han plantejat sovint alguns ciutadans: seran sancionats amb la mateixa multa d'entre tres i eine mil pes­setes els propietaris de gossos que no portin els seus animals als llocs

especialment indicats peique tacin les seves necessitats. I n aquest sentit. l 'Ajuntament de Sani Cu­gat té previst instal·lar aquesta setmana dos pipimns. unes ins­tal·lacions pensades especialment per aquest ús, al passeig Gaudí i al Pare Central de Sant Do­mènec-el Colomer.

Les o r d e n a n c e s mun ic ipa l s també són molt detallades res­pecte a l'abocament de materials d'obra, objectes, brossa i a la ins­tal·lació dels diferents contenidors privats a la via publica, Per exem­ple. s 'hauran de pagar entre vuit i deu mil pessetes si s'escampen pel carrer els materials icsultants d'unes obres, si s 'abandonen mo­bles. estris o fins i tot animals morts també a la via pública o si es malmeten o embruten els arbres i plantes dels jardins.

Un altre apartat important es refereix a les activitats relacio­nades a la conservació dels boscos i el seu entorn. Quedarà prohibit tallar branques o arbres per fer llenya, encendre foc sense auto­rització prèvia, llençar llumins o disparar coets o focs articials en zones que no estiguin especial­ment habilitades per a això. En aquests casos, també s'aplicarà la sanció màxima.

Totes aquestes prohibicions te­nen com a objectius regular el comportament dels veïns i fer «una ciutat més habitable", ha assenyalat el tinent d'alcalde de Manteniment . Obres. Serveis i Medi Ambient. Joan Recasens. que ha destacat que les sancions. més que per recaptar diners, volen ser una mesura que aturi certs comportaments per pari dels ciu­tadans. «Si simplement prohi­beixes, sempre hi haurà algú que no compleix les prohibicions; si tipifiques una sanció, això servirà per treure'ls la idea del cap. que és el que es pretén».

Com les multes de trànsjt

Però el problema ve quan es planteja com es podia detectar que un ciutadà esta infringint una ordenança municipal. «Evident­ment, serà impossible controlar tots els veïns», reconeix Recasens. En tot cas, qui imposarà les san­cions serà la policia municipal. El funcionament serà el mateix que el de les multes de trànsit: si un urbà veu un ciutadà incom­plint les ordenances, li aplicarà la sanció, que s'haurà d 'abonar immediatament. Sempre quedarà la possibilitat de presentar-hi re­curs.

ebo « M M U W I t l l I l

15 anys treballant amb art plus Q ari:

Espai d ;ir t i enmarcació

E n i m a n a c i ó i v e n d a d ' a q u a r e l · l e s , g r a v a t s , l à m i n e s ,

fo tograf ies , e t r . : l ' agi l i ta t q u e ofereix u n ta l le r p r o p i i

l ' e x p e r i è m i a d ' u n s p rofess iona l s q u e eone ixen l ' a r t

de p r o p facili ta Teleeció d ' u n o a l t r e eo lo r , f o rma o

m a t e r i a l . A m é s , hi h a mo t l l u r e s d e e o r a d e s a m à .

mi ra l l s a mida i p o r t a r e t r a t s .

Aquarel·les novembre

1994

Rbla. RibataUada, 6 Tel. 6 7 4 19 55

H o r a r i : De dimarts a dissabte: d r 10 a i:í h i de 17 u 20 h. Diumenge:

de \2 a 14 h. Dilluns, taneat

LES PRINCIPALS SA

Llençar burilles enceses a tes papereres, escopir o fer les necessitats a la via pública.

Abandonar ai carrer els productes generats per l'escombrada i neteja de passatges particulars, etc.

' Escampar i abocar els materials resultants d'obres a la via pública fora de !a zona dels treballs.

Abandonar mobles, estris o altres objectes, animals morts. netejar • reparar vehicles a la via pública.

• Mantenir e/s solars i terrenys sense tancar, amb deixalles i residus.

No portar e's animals de companyia a fer les necessitats als llocs especialment habilitats.

Col·locar i enganxar cartells i adhesius fora de les cartelieres instal·lades amb aquesta finalitat.

Realitzar activitats publicitàries regulades a les Ordenances als edificis històrico-artístics

Fer pintades a qualsevol dels elements de la via pública

Situar els contenidors impedint la visibilitat dels vehicles, en zona de vianants, als guals...

Permetre, els propietaris o responsables de gossos, que tacin les sei/es deposicions en parcs i jardins públics.

Realitzar actes que puguin perjudicar, enlletgir o embrutar l'arbrat i les plantes de la vila.

Tallar o arrencar plantes; encendre foc sense autorització i llençar llumins i puntes de cigarreta enceses, elevar globus, llançar coets o disparar focs artificials, llençar brossa i deixalles...

De 3.000 a 5.000

De 8.000 a 10.000

De 8.000 a 10.000

De 8.000 a 10.000

De 8.000 a 10.000

De 3.000 a 5.000

De 3.000 a 5.000

De 8.000 a 10.000

De 8.000 a 10.000

De 3.000 a 5.000

De 3.000 a 5.000

De 8.000 a 10.000

De 8.000 a 10.000

Les ordenances municipals no entraran en vigor fins d'aquí a un mes, després de l'exposició pú­blica de rigor. A la versió de­finitiva d'aquesta normativa no s'hi ha inclòs la proposta que va fer el Partit Popular perquè també s'imposin sancions als que pro-

Hl. f'LNÏ

dueixin massa soroll, argumentant que, a més de la netedat, també els decibels influeixen en la qua­litat de vida de la ciutat. Aquest aspecte no es contempla, segons Recasens, perquè el problema del soroll ambiental excessiu «mereix una reglamentació a part».

fiPpfilí 20 ANYS A SANT CUGAT

Valldoreix, 47 Sant Cugat del Vallès

Telèfon i Fax 674 96 02

^ PAPERERIA TÈCNICA I ESCOLAR

«à ENCUADERNACIÓ EN DIVERSOS SISTEMES

*.-. REPRODUCCIÓ PLÀNOLS ^ PLASTIFICACIONS-TOT PERA

L'OFICINA ^ FOTOCÒPIES COLOR LÀSER

PV-

NOU INSTITUT DE BEUESA INTEGRAL AMB PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT

/ Tractaments facials i corporals

/ Depilació elèctrica i per sonda

/ Depilació personalitzada

/ Quiromassatge

/ Refiexoteràpia podal

/ Drenatge limfàtic

/ Tractament osmosphere +SEA

100

/ Piling corporal + Hidratació

/ Tractament TUENDA

(Artti'Age)

/Maquillatge

/ MoqutHatge permanent

/ Tint i permanent pestanyes

/Decobració

/ Manicura

/ Solàrium alta pressió: facial i

corporal

CONSULTA MÈDICA

C/ Francesc Moragas, 25

Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994 PUNT I SEGUIT 7

MEDI AMBIENT

Residu Mínim és un projecte de recollida selectiva de deixalles desenvolupat a Sant Cugat i a dos termes municipals més. Fa un any que el projecte es va establir a Sant Cugat i els organitzadors estan satisfets del resultat, tot i que cal fer una important tasca d'educació per promoure un consum ecològic.

Promoure un consum ecològic El projecte Residu Mínim, de tractament selectiu d'escombraries, compleix un any

XAVICAVA

• Sant Cugat.— Cada català ge­nera més de 500 quilos d'escom­braries anuals, que van a parar a abocadors i incineradores. Per evitar aquesta situació es va crear Residu Mínim, un projecte ideat pel Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius, associació ecologista i científica sense finalitats lucra­tives creada al 1987. El projecte és una experiència de recollida de deixalles urbanes selectiva, és a dir. que les escombraries es clas­sifiquen en tipus i es tracten per separat, amb l'objectiu de recu­perar-ne el màxim possible per a la seva reutilització. Els estudis del CEPA estableixen aquest màxim en el 75 per cent del pes total de les deixalles.

Fins ara Residu Mínim ha es­tablert un servei de recollida de vidre, paper i cartó, roba i vo­luminosos. Recentment s'ha inau­gurat un centre de recollida de productes de la poda, runa i vo­luminosos a la carretera de Rubí. CEPA està realitzant un estudi d'aquest primer any de funcio­nament a Sant Cugat i de moment no es disposen de dades exactes, però es creu que fins ara el pro­jecte ha assolit força èxit. En aquest sentit els promotors de Re­sidu Mínim destaquen la impor­tància de la participació ciutada­na, factor que consideren clau. Això contradiu l'opinió de certes administracions que consideraven que la població en general es mos­traria poc sensibilitzada envers el problema de les deixalles.

Els pròxims objectius de Residu Mínim són que els ciutadans ma­teixos facin una separació dels re­sidus a casa seva, i dur a terme una campanya d'informació i edu­cació que promogui un consum més ecològic, orientat als produc­tes no agressius amb el medi am­bient i als envasos reutilitzables, com el vidre. La campanya va destinada tant als consumidors com als comerciants, que són els que han d'oferir l'opció de triar una compra ecològica. Les asso­ciacions i les escoles són els altres camps d'actuació de la campanya.

La brossa que els santeugatencs produim conté molts productes i substàncies perilloses per a la salut i el medi ambient. Els més de 30 tipus de plàstics que es fan servir es fabriquen a partir d'un recurs no renovable, el petroli, mitjançant processos industrials molt contaminants. Contrària­ment al que ens diu la publicitat, el tetra brik és un dels envasos menys ecològics que existeix, ja que fa servir matèries no reno­vables, és d'un sol ús i quan s'in­cinera és altament contaminant. Alguns estats nord-americans n'han prohibit la distribució. Tam­bé les llaunes de begudes fabri­cades a partir d'alumini són al­tament contaminants, tant en l'ex­tracció del material base com en l'envàs en si. De la mateixa ma­nera, certs productes de neteja com lleixius, desinfectants o blan-quejants, els aerosols i productes amb mercuri, com fluorescents o piles, són molt contaminants.

Una tria personal per defensar l'entorn x.c.

I Modificar les actituds i els hà­bits per aturar l'agressió que el medi ambient pateix cada cop més no correspon només a les grans corporacions industrials, petro-químiques o farmacèutiques. Els consumidors han d'estar infor­mats que la seva compra pot ser molt perjudicial. Residu Mínim fa una sèrie de recomanacions res­pecte al moment de fer la compra.

Els envasos d'un sol ús, com tetra briks, plàstics, llaunes d'a­lumini i esprais, poden ser subs­tituïts per envasos reutilitzables que estalvien recursos, energia i contaminació.

Molts productes porten a l'e­tiqueta indicacions que informen si son tòxics, nocius, inflamables, corrosius o perillosos per al medi ambient. S'ha de prendre en con­sideració si el seu ús és impres­cindible o si poden ser substituïts per productes inofensius o d'im­pacte menor.

L'ús de productes de neteja ha de ser mesurat, i fins i tot en molts casos es pot substituir per remeis casolans, com sabons na­turals o neutres. El vinagre es pot emprar com a detergent, sua­vitzant i desengreixant. El suc de llimona pot servir per a la bugada i també per ambientar. El bicar­

bonat sòdic es pot fer servir com a blanquejant.

Quan s'utilitzin pintures o ver­nissos, els de base aquosa que no contenen metalls pesants són menys contaminats. Els aerosols poden ser substituïts per produc­tes líquids o en barra.

A l'hora de comprar estris que necessiten energia, s'ha de tenir en compte si es poden endollar a la xarxa elèctrica. Les piles con­tenen mercuri, un element alta­ment contaminant.

En tots els casos, es recomana llegir atentament l'etiqueta de cada producte per saber si pot ser problemàtic.

SANITAT

El conseller Trias espera que l'Hospital General de

Catalunya trobi un soci El conseller parla sobre el mutualisme

XAVI CAVA • Sant Cugat.— El conseller de Sanitat de la Generalitat, Xavier Trias, va indicar en la seva visita a l'Hospital General de Catalunya el dia 10 de novembre passat que aquest hospital ha de buscar el suport d'un soci per tirar enda­vant, un cop frustrada la possi­bilitat d'unió amb l'Aliança. Trias, que va participar en el debat Pre­sent i futur del mutualisme, va pun­tualitzar que ha de ser el mateix Hospital General el que ha de decidir on buscar aquest soci, però que en qualsevol cas tindrà l'ajut de la conselleria de Sanitat.

Xavier Trias va apuntar les cau­ses de la fallida unió entre l'HGC i l'Aliança en dir que aquests pro­jectes han de ser rendibles per a totes les partj implicades. La col·laboració entre aquestes dues entitats havia estat promoguda per Sanitat. En el decurs de la seva intervenció en el marc del debat, el conseller va insistir en el parer que els hospitals no han

d'anar lligats únicament a una mú­tua perquè és un risc econòmic massa alt, i perquè els interessos són de vegades contraposats: els hospitals han d'encarregar-se dels malalts, mentre que les mútues han d'evitar que hi hagi malalts mitjançant la prevenció. Per Trias, els hospitals han de donar servei a diverses mútues, i s'ha d'acon­seguir que hi hagi complemen-taritat entre la sanitat pública i les entitats mutualistes per evitar una competència inútil. Aquesta complementaritat es basaria en una sèrie de serveis que les mútues no poden oferir, com l'assistència a la gent gran, els tractaments de salut mental o l'assistència domiciliària.

Per la seva banda, Pere Nar-bona, director de l'Hospital Ge­neral de Catalunya, va admetre que la construcció d'aquesta ins­titució va ser un error, tot i que en el seu moment les enquestes i prospeccions de mercat sembla­ven favorables. Tant Narbona com

Xavier Trias, al costat del president de l'Hospital General de Catalunya, Pere Narbona. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Xavier Trias van participar en el debat sobre el mutualisme, en què es va analitzar la situació d'aquest moviment i les seves arrels. Els

assistents van coincidir que les associacions mutualistes es troben en un moment de canvi a causa de la reordenació legal que està

experimentant aquest camp. Tam­bé es va plantejar la necessitat de recuperar el seu mercat en les classes socials mitjanes i altes.

8 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres. 18 de novembre de 1994

POLÍTICA

La definició de la candidatura de Valldoreix pel 95 divideix els socialistes

Una part aposta per un pacte UNIS-PSC que encapçalaria Carme Pérez C'KUAC'I·.RNAD-XS

M Sant Cugat.— La postura respecte al que ha de ser i com ha de funcionar l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix ha monopolitzat pràcticament el debat al si de

Ningú no ho diu clarament. però els últims esculls que han sorgit en les negociacions entre Sant Cugat i Valldoreix han evi­denciat que cl que podria ser no­més una afinitat per un o altre costat es tradueix després en dues postures diferents al si del PSC: una mes favorable a l'Ajuntament de Sant Cugat com a adminis-tiació global del municipi i una altra que intentaria aconseguir per a Valldoreix la màxima autono­mia. l.a primera l'encapçala la pri­mera secretari;! del partit, Maria Sansa. i la segona el regidor a l'Ajuntament de Sant Cugat i veí de Valldoreix. Joan Gavà, amb el suport de la vocal a l'EMD. Carme Peie/.

Pere/ \a accedir a la Junta de Veins com a candidata indepen­dent a la presidència per la Can­didatura de Progrés de Valldoreix, que aplegava a les principals for­ces d'esquerra i. PSC, IC i ERC. a mes d'independents, entre ells el president de l'associació de \cins de Can Majo, Joan Gómez de la lia i. Tot i això, segons Maria Sansa. ara la ja dos anys que Car­me Pere/ te el carnet socialista, malgrat que ella hagi negat rei­teradament la seva militància. Un altre regidor socialista, Trino Mar­tínez. que es declara proper a aquesta segona línia, els defineix com un tàndem: Joan Gaya pensa i Carme Pérez fa.

Ln contra d'aquesta opinió hi ha la de Maria Sansa. que assegura que Carme Pérez, que es va in­tegrar a meitat de mandat a l'e­quip de govern que encapçala Mi­quel Masanés (ÜNIS). no ha go­vernat ni actuat en nom del PSC, •sine) en el seu». I si Pérez va mes enllà deslligant-se de la pos­tura oficial del partit, adverteix Sansa, <• sempre queda la comissió de conflictes», on es replanteja la militància d'un membre con­cret. Sansa, però, insisteix que Joan Gaya no té res a veure en la mala maror que hi ha novament

la secció local del Partit dels Socialistes de Catalunya, segons reconexien membres del mateix partit, que puntualitzen, però. que aquestes divergències són pròpies d'un partit democràtic. Les jornades municipals convo­

cades per principis de desembre serviran per definir la postura oficial del PSC en aquest sentit i potser encara més: la possibilitat de proposar una candidatura unitària entre UNÍS i els socialistes amb Carme Pérez al capdavant.

En primer pla. Mana Sansa: al fons, Carme Pérez, en una visita de Narcís Serra a Sant Cugat. foto. ARXIU.

neguen haver-hi as entre Sant Cugat i Valldoreix i, en aquest sentit, no vol parlar de divisions dins el PSC: «Tots sabem que els ciutadans de Vall­doreix tenen un tarannà diferent», afirma en referència al regidor de l'Ajuntament.

Aquestes discrepàncies, que tothom intenta minimitzar, es tra­dueixen en la definició del que es vol que sigui la candidatura a Valldoreix per les properes elec­cions municipals del l)s. Sansa des­carta acords assegurant que «el PSC de Sant Cugat plantejarà una llista unitària per a l'EMD»; en tot cas, si s'haguessin de fer aquests acords, puntualitza, UNÍS seria l'última possibilitat. Paral·le­lament, Trino Martínez, que parla d'un «cert conflicte al si del partit que cal solucionar amb urgència»,

diu que la possibilitat de fer un pacte UNIS-PSC. i fins i tot amb IC (una possibilitat que la direcció de la federació política a Sant Cugat descarta rotundament) «se­ria la nostra intenció >. sempre que les condicions fossin favorables als socialistes. És a dir. que la can­didatura l'encapçales un membre del partit i, en principi. «Carme Pérez seria una molt bona as­pirant».

La reunió fantasma

D'aquesta possibilitat se n'hau­ria parlat en una reunió la set­mana passada, que segons algunes fonts es va celebrar amb l'assis­tència de Gaya, Pérez, la regidora d'IC Montse Turu i el president de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, Jordi Cufí.

La majoria sistit.

De totes maneres, el mateix Martínez afegeix que, donada la diferència de postures, no es pren­drà cap decisió fins les jornades de política municipal que s'han convocat per principis del mes de desembre, unes jornades que han de servir per concretar els ob­jectius del programa electoral, però que «és molt probable» que se centrin en la discussió sobre Valldoreix, «un tema que s'ha en­verinat». En aquest marc «s'hau­ria de posar fi a les discrepàncies»: tothom haurà d'assumir la postura majoritària o «cedir pas als al­tres», adverteix Martínez, que ma­tisa que «tot plegat és un procés enriquidor per a un partit demo­cràtic».

LA DEFINICIÓ DE LES COMPETÈNCIES DE VALLDOREIX

£1 PSC demana que es torni a discutir el conveni competencial amb l'EMD

La consellera Cuenca anuncia una resposta en pocs dies c.c.

H Sant Cugat.— El consens ins­titucional sobre el conveni per a la delegació de competències ha quedat en entredit, després del ple municipal que es va celebrar dimarts passat. El PSC va votar en contra de l'aprovació de l'acta del ple anterior, adduint que hi figurava una coma que ells con­sideren incorrecta. Es referien al famós signe ortogràfic que es va afegir en el seu dia en el text del conveni respecte a la resolució competencial de la Conselleria de Governació, i que l'equip de go­vern de l'EMD demana que s'e­limini perquè entén que, en contra de l'esperit de la resolució, li nega la competència per aprovar plans especials d'equipaments.

Per tant, el que demanaven els

socialistes no era una qüestió for­mal, sinó una de fons: que es torni a discutir el conveni, pre­cisant la postura de l'Ajuntament de Sant Cugat sobre aquest punt. Segons va dir Maria Sansa davant el consistori, afegint aquesta co­ma, amb la qual tots els grups municipals van estar d'acord en el seu moment, «es modifica el sentit del que deia la consellera en la seva resolució». Sansa va negar que es vulgui trencar el con­sens: «Senzillament volem redis-cutir aquest aspecte del conveni». Un dia abans del ple, la portaveu socialista va manifestar a aquest setmanari que «potser política­ment al PSC ens interessaria que Valldoreix pogués aprovar plans especials d'equipaments, però no amb les persones que ara hi go­

vernen». Davant aquesta postura socia­

lista, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va plantejar la possi­bilitat que la junta de portaveus, que agrupa un representant de cada grup polític del consistori, torni a parlar sobre el conveni competencial amb Valldoreix. El portaveu d'IC, Jordi Casas, va re­cordar que el que s'està tornant a proposar al ple és «la discussió sobre quines competències vol Valldoreix i quines està disposat a donar-li Sant Cugat», encara que no considera que el consens estigui trencat.

Novament la consellera

La resposta que doni la Con­selleria de Governació torna a ser fonamental. L'equip de govern de

l'EMD, que encapçala Miquel Masanés, espera que Maria Eu­gènia Cuenca digui clarament si considera que Valldoreix pot aprovar els plans d'equipaments que es refereixin al seu àmbit d'in­fluència, tal com creuen. Fa tres setmanes que s'està pendent d'a­questa resposta. Mentrestant, la mateixa consellera, que dimecres va ser a la Universitat Autònoma de Barcelona per signar un con­veni de col·laboració, ha assegurat que el seu departament està tor­nant a redactar d'una forma molt més clara el punt que es refereix a aquesta competència. Cuenca no va voler avançar en quin sentit es pronunciarà aquest nou parà­graf de la resolució, però va anun­ciar que la decisió es coneixerà «en pocs dies».

La Generalitat denega la segregació de Bellaterra

CÈLIA CERNADAS • Bellaterra. El Consell Exe­cutiu de la Generalitat, a proposta de la Conselleria de Governació. que encapçala Maria Eugènia Cuenca, ha rebutjat definitiva­ment aquesta setmana la petició que van plantejar els veïns de Be­llaterra per segregar-se del mu­nicipi de Cerdanyola del Vallès.

De fet, la comissió territorial de la Generalitat ja s'hi havia pro­nunciat en contra, i només faltava l'informe de la comissió jurídica, que havia de determinar si Be­llaterra reuneix els requisits legals per convertir-se en un municipi independent. El resultat també ha estat desfavorable.

La petició de Bellaterra te el suport de la majoria dels veins. El mes de juny passat, un d"7 per cent van votar en referèndum a favor de la segregació. Un dels representants de la comissió crea­da amb aquesta finalitat. Jaume Pla, ja ha anunciat que els seus advocats han presentat recurs con­tra la decisió de la Generalitat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Si el seu dictamen també fos negatiu, re­correran al Suprem.

La segregació de Bellaterra. un nucli residencial de tres mil ha­bitants, té encara mes detractors. El ple de l'Ajuntament de Cer­danyola del Vallès ja s'hi havia manifestat, evidentment, en con­tra i també ho ha fet recentment Carles Solà. rector de la Univer­sitat Autònoma de Barcelona. Un acord de la Junta de Govern de­ia Universitat demanava que. en cas que es concedís la indepen­dència a Bellaterra. el límit del nou municipi deixés fora la uni­versitat. « A nosaltres ens interessa continuar sent de Cerdanyola, en­tre d'altres raons, perquè la renda per càpita dels habitants de Be­llaterra ens impediria continuar rebent les subvencions que atorga la Comunitat Europea, i això ens provocaria un dèficit gravíssim». argumenta el rector.

Mentrestant, els veïns de Be­llaterra recorden que entre ells i Cerdanyola hi ha la mateixa Uni­versitat i una autopista, la A-18. i per tant la relació entre les dues poblacions és mínima. De fet, els habitants d'aquest nucli residen­cial es traslladen molt més sovint a Sant Cugat o a Sabadell per anar al cinema o a sopar fora. A més, segons Jaume Pla, «ens considerem totalment capaços de gestionar-se i crear els nostres propis serveis».

S'obre el concurs públic pel manteniment de parcs i jardins M Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat ha obert la con­vocatòria d'un concurs públic per adjudicar tots els serveis relacio­nats amb el manteniment i la con­servació dels parcs i els jardins de la ciutat, a més de l'arbrat públic i la instal·lació de calefacció i climatització als edificis muni­cipals.

Justament, les concessions pel manteniment de les 21 hectàrees d'espais verds que hi ha a Sant Cugat i dels més de 25.000 arbres és una de les grans despeses mu­nicipals. Ara que es comencen a negociar els pressupostos per l'any que ve, el portaveu d'IC, Jordi Casas, va demanar al ple muni­cipal de dimarts a la nit que s'in­tenti reduir el seu cost «pensant una configuració jardinística més econòmica», utilitzant, per exem­ple, una vegetació i un tipus de flors més mediterrània que s'a­climati millor i que no s'hagi de canviar tan sovint. • ce.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994 PUNT DE VISTA 9

ELSHCANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

1B> Premsa Local de Sant Cugat SL

Caner Xerric, 5, l i - 08190 Sant Gigat del Vallès © 589 62 82 Fax 589 20 91

President Ramon Grau i Soldevila

Director Josep Riera i Font

Maite Guisado (Opinió), Cèlia Cetrodas (Ajuntament i Política), Xavi Cava

(Medi Ambient, Urbanisme, Sanitat), Núria de Mas (Ensenyament), Pep Català

(Districtes i Rubí), Xavier Botella (Municipis), Francesc Caibó (Entitats), Cati

Morell (Economia), Emma Ansola, Àngels Castuera, Jordi Bordes, Pere Pich,

Pep Tugues i Xavi Borràs (Cuhura i Espectacles), Montse Sant (Reportatges),

Carme Reverte, Ramon Luque i Gemma Compte (Esports), Sílvia Barroso i

Mireia Sala (Punt Divers), Josep Maria Vallès, Carme Perdices i Sònia

Genoher (Apunts), Nacbo Orovio (Comarca), Mané Espinosa i Josep Antoni

Mula (Fotografia).

Cap comercial Gemma Bosch

Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé i Eva Planas

Impressió Rotimpres <Z) (972) 40 05 95

Distribució

Mailing-Vallès SL

Dipòsit legal: GI-405-93

Els 4 Cantons expressi únicament la sevi opinió en els edkcriak Eb irticfcs firmats

exposen l'opinió dels sens artors, que Bs 4 Cantons no fa seva necessàriament

Un pas endavant, dos enrera (II)

F a un mes, després del ple del mes d'octubre, tot eren feli­citacions entre els diferents grups municipals i el represen­

tant de l'Entitat Municipal Descen­tralitzada perquè el «seny» havia po­sat fi al llarg conflicte sobre la de­finició de les competències de l'EMD de Valldoreix. Al cap de pocs dies, però, l'equip de govern de l'EMD va trobar una pega en el punt sobre l'aprovació de plans especials d'equi­paments i no va posar en l'ordre del dia l'aprovació del conveni, al mateix temps que va demanar a la Conselleria de Governació que tornés a redactar l'article en qüestió.

Ara, en el ple municipal d'aquest

mes, el grup socialista va votar en contra de l'aprovació de l'acta perquè volia modificar el contingut del que havia aprovat el ple anterior sense tornar-ho a discutir. El secretari va proposar com a solució tornar a dis­cutir el contingut de l'article en qües­tió i l'alcalde va assumir la proposta. A la pràctica, doncs, tornem a estar en el mateix punt que abans de la resolució de la consellera.

Què ha passat? Els consens s'ha trencat. D'entrada el grup socialista ha quedat en evidència, ja que el seu cap havia aprovat el conveni en la junta de portaveus municipal i el seu grup l'havia ratificat votant-hi a favor en el ple. Una altra cosa que

ha quedat clara és que dins alguns grups municipals —al PP també— hi ha postures divergents sobre l'àm­bit competencial de l'EMD. És in­negable que s'ha demostrat que el problema que ha tornat a sorgir no és només una pura qüestió formal, sinó que hi ha interessos concrets en totes les parts que fan inviable ara per ara un acord.

Quan la consellera Maria Eugènia Cuenca faci pública la nova redacció de l'article —si és que és clara—, segur que una de les dues parts —qualsevol— hi estarà obertament en contra. Lamentablement, sembla que l'acord és inviable. I els per­judicats són tots els ciutadans.

L'aparador de les entitats

U n any més —i ja són dinou— la Festa de Tardor va mo­bilitzar milers de santcuga-tencs. El bon temps en unes

dates en què no és gaire habitual tenir-ne van ser un factor que va ajudar a fer que la celebració fos un èxit. Però aquest no és el motiu principal que va fer omplir de gent l'entorn del Monestir el cap de set­mana, i sobretot diumenge al matí.

La causa principal és que la Festa de Tardor ja és una cita obligada entre els santcugatencs i les entitats de la ciutat, perquè és des de fa anys l'aparador de les inquietuds de gent de molts àmbits de la vida ciu­tadana i per això ha esdevingut una mostra plenament consolidada. Aquest any, és clar, també hi va aju­dar molt el lema, Foc, mai més!, ja que tothom està altament sensibilitzat

pels incendis d'aquest estiu. No es pot negar que l'augment

del nombre d'entitats participants ajuda a fer un balanç altament positiu, però encara n'hi falten —sobretot de l'àmbit esportiu— i caldria que hi fossin totes. Val la pena esmer­çar-hi encara més esforços i també reconèixer el que fan els participants allargant la durada de la festa més enllà del diumenge al matí.

E L L E C T O R E S C R I U

Política a l'escola, no! I La setmana passada, els nostres fills van arribar a casa amb un fulletó que els havien donat a l'escola. Fins aquí res d'estrany, perquè sovint les associacions i entitats aprofiten l'escola per fer arribar a les famílies diferents in­formacions o activitats adreçades sobretot als infants. Ara bé, aquest fulletó al qual ens referim era signat pel PSC i no tan sols anun­ciava la pedalejada, que aquest partit organitza per la Festa de Tardor, sinó que expressava con­tinguts de caire polític. Volem po­sar de manifest que és la primera vegada que una formació política se serveix de l'escola i, per tant, dels nens i nenes per explicar di­vergències amb la gestió muni­cipal. Com a pares no hi estem gens d'acord, hi ha molts fòrums i canals de difusió que es poden aprofitar per fer política de qua­litat, però no l'escola! Els res­ponsables del PSC haurien d'en­tendre que l'escola pública és plu-ralista i que, per tant, iniciar un fet com aquest és molt perillós. Confiem que les altres formacions polítiques s'abstindran d'utilitzar l'escola per qualsevol motiu. A Sant Cugat tenim la sort de tenir una escola pública de gran qua­litat. Això es deu, en primer lloc, als professionals de l'ensenyament que hi treballen i al departament d'Ensenyament, sense oblidar la quantitat de recursos que hi es­merça l'Ajuntament. Per tant, que no ningú no ho vulgui espatllar, deixem l'escola tranquil·la i fem política en llocs més adequats.

G r à c i e s . / UNS PARES. Sant Cugat

Senyor Tubau... • Després de llegir la secció «La Finestra» del vostre setmanari, he decidit enviar-vos aquestes ratlles per manifestar la meva absoluta aprovació. De fet, si tothom fes com el senyor Tubau, publicacions com la vostra i la premsa local i comarcal serien un impossible. Tothom és lliure d'expressar-se en la llengua que vulgui, perquè

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. Els 4 Cantons es reserva el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

considero que el més important és entendre's; d'aquí els avantat­ges de conèixer i entendre més d'un idioma. Cal potenciar aques­ta riquesa i no renunciar al pa­trimoni expressiu. Que el senyor Tubau decideixi ara escriure en castellà em sembla molt lícit, però em costa d'entendre i em sorprèn que, d'aquesta seva elecció per­sonal, en responsabilitzi d'altres i ho vengui com una renúncia personal. Entenc que el dret d'es­collir és un dret i un deure molt valuós, però, senyor Tubau, no cal que justifiqui la seva opció organitzant una conferència de premsa per fer-hi la pataleta. A

mi, la política cultural i lingüística de la Generalitat tampoc no em sembla la més adequada, però no per això penso que la solució sigui renunciar-hi i, menys, amb un dis­curs victimista i, si vol, egocèntric. Senyor Tubau, escrigui i parli en la llengua que vulgui, però no cal que cada cop ens ho faci sa­ber. / MARIA LÓPEZ. Sant Cugat

L'acampada pel 0,7% • Estic acampat a la plaça Bar­celona demanant el 0,7% dels pressupostos municipals, autonò­mics i estatals per a projectes de cooperació amb el Tercer Món.

L A P U N X A D ' E N J A P

Malgrat els dubtes, em sembla que tot això és just i necessari.

No sempre menjo calent, però menjo tres cops al dia. No dormo amb matalàs i estufa, però tinc el sostre de la tenda. No em dutxo cada dia, però tinc aigua corrent. Estic encostipat, però no tinc ni el còlera ni el tifus. Porto pocs diners a la butxaca, però no moro diàriament en una mina per acon­seguir la meitat d'això. Faig cam­panes a la universitat, però no són analfabet. Em desperto a les nits, però no és pel record d'un familiar torturat. I el pitjor és que quan em cansi plegaré i dormiré calent i milions de persones con-

<^ar

tinuaran en un túnel fosc i sense sortida. I la meva aventura haurà estat gairebé una burla. Ja sé que l'Ajuntament no està en un mo­ment econòmicament fàcil. No­més sé que el nostre Primer Món embrutat i egoista és un guetho privilegiat.

Potser ja és hora de començar a redistribuir els fruits de segles de colonialismes i espoliacions di­verses. En aquest final de segle estem vivint les formes més dis­fressades i subtils de neocolonia-lisme (que no menys salvatges). I l'abisme entre els qautre rics i la perifèria explotada s'ha ac­centuat. Continuem vivint del Ter­cer Món, continuem fent sagnia dels recursos, les matèries prime­res i la dignitat de milers de per­sones i cultures. I per tenir-los ben estancats i assegurar la seva col·laboració submisa, els tenim encadenats amb el deute extern (injust i fals). Tots som còmplices de la misèria del Tercer Món. Per tot això, davant de la situació mundial del comerç el 0,7% és una misèria i un pedaç. Però és molt més miserable no ser capaç de donar quelcom per posar el granet de sorra que ajudi a fer la muntanya. No és demanar ca­ritat, és exigir justícia. / UN ACAM­PAT REFREDAT. Sant Cugat.

Una ciutat inventada • Seguint el Telenotícies de TV3 fa pocs dies, vaig quedar astorat quan el conductor va introduir la notícia de l'assassinat de la noia trobada al nostre municipi. Vaig quedar astorat sobretot pel trac­tament de la situació del lloc. El conductor va començar dient: «A Valldoreix, Barcelona...», i va con­tinuar el reporter: «A Valldoreix, entre la carretera que uneix aques­ta localitat amb les Planes», i men­trestant, sobreimpressionat a la pantalla, vèiem: «Valldoreix, Va­llès Occidental». Dins la narració, a més, el comentarista confonia la policia local del municipi amb la policia municipal de Valldoreix. Tot un èxit i rigor en la situació d e l s fets . / A.M. Valldoreix

10 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres IS de novembre de W 4

L A T R I B U N A

Carta oberta a la Real Acadèmia VÍCTOR AI.t-XANDRH

N o voldria pas que in -teipretcssiu aques­tes línies com una manca de conside­ració al poc temps de que d i sposeu .

[-'ni consta que aneu molt atra­fegats redactant manifestos contia l 'inalurable expansio-nisme del català, la torça del qual ha fent de mort la llengua que tan cquiv ocament repre­senteu. parlada per 4011 mi­lions de petsones. l'er cert. hem de du Hcmjua espanvola d cast el la na'' I lo pi eiiunto per­què s,iu ' unk.i acadèmia del mon que mnoia quina es la seva lleimua. Pel' ' no us volia parlar d a i \o . saio de la carta que heu adic càl al Si ( nin-/a le / proposant -li sis mesures bàsiques pel al manteniment vici laiin coloma: que sempre ha tingui el ve-.[:c idioma cn-ti c els aboi igciis d '.qllestes le-n e s conquerides cl 1~I4. el malciv. de la vosiia tundaeio. \ \ li.' que li-- ulioma que l'es­panyol |.i no siüui l'idioma im-picseindible en ics relacions

uupi u tants • dels catalans. en­tenc ni. cniii enteneu. i]iie hi ha I 1 I N( it I S : llengües. | ; s a. dir. les de -destí universal» i les de caràcter domèstic. l'àmbit •. cnitit nio de les quals no han: u d'uliiapassai mai les pclites activitats antropològiques. No hav ic:r. quedat que bspanva era un estat integrat per di­verses nacions.' Ah. es clar. comprenc. ( 'reien que. si els nens catalans estudien la lletra menuda del decret de Nova Planta i del tractat dels Pirineus, se sentiran massa catalans, i això és molt peiillos per a la «unidad de destino». Que voleu que us digui'.' Jo vaig estudiar la historia d'Espanya per obligació i mai no m'he sentit espanyol.

I ambe poseu molt d'èmfasi en la qüestió de la relolacio bilingüe dels topònims de Catalunya. Vol dir això que alia on diu Sant Quirze o Sant Un i haurem de posar San Quirico o San Baudilio.' Disculpeu, però a banda

jm^ç^È*.

\

JOSl.P IH IXANS

de recordar-me la noimativa dels vells imperis colonials, em sembla que la demència senil que teniu, molt natural després de 2N0 anvs. us ta oblidar un detall prou i m p o t e n t C atalunyaja exis­tia abans d'aquell l'amos toponimitzador espanvnl anomenat I rancisco Franco. Per tant, aixn que en dieu «tradieión toponímica" no es res més que una imposició de 40 anvs, transcorreguts els quals les nostres viles i ciutats s'han limitat a recuperar la normalitat que mai no haurien d haver perdut. Altra­ment. fer el que proposeu significaria la pervivencia de les lleis franquistes, i vosaltres no sou franquistes, oi? Potser us semblarà un disbarat, però des del meu punt de vista crec que Madrid, per la seva condició de terra de ningú

o mi'ctiiijipoinl de l'estat, hau­ria de retolar també en català. basc i gallec els topònims i organismes oficials perquè -ningún espahol pueda sen-tirse desorientado v peregrino en su tierra».

En la vostra carta als reis Mags demaneu una disposició que obligui(!) les emissores de tv dependents de l'estat a emetre en la llengua co­muna. tot imposant( ') a les privades una programació mí­n i m a en c a s t e l l à . A q u í , creieu-me. heu passat de la ratlla, Es possible que no sa­pigueu que no hi aa cap emis­sora privada que emeti en ca­talà i que només Iclc5 le uns esquitxos residuals en aquesta llengua per sistema dual'.' Si, tot i així, conimucti pensant que es vulneren eb drets hu­mans dels espanyols a Cata­lunya. no cniea. per què no us amoïnen també els drets dels catalans, bascs i gallecs que viuen a la .apital estatal, ni tampoc no ca.ai res de la manca d'ofcila televisiva en castellà dels esp.uivoK immi­grats a [-'ranca. \lc manya o Suïssa, quan. comparades amb la vostra, les llengües d'a­quests països |-.,-, superen la

categoria de domèstiques.

Per acabar, m'agradai-a que m'es-vaissm un dubte: a que es deu que cap dels tres membres citalans que us representen hagi signat tan magna car­ta? No es molta casualitat que cap no los present aquell dia a l 'Academia? Us sembla creïble l'excusa de la vaga d'Iberia adduïda per Pere (ïimferrer com si fos l'única companyia que vola a Madrid? Tan d'acord estaven amb el text que no valia la pena desplaçar-se per votar-hi en contra ' [:.s clar que potser la seva absència, pactada prè­viament, no tenia altre objecte que alli­berar-los del compromís. Si va ser així, ens trobem davant un comportament inacceptable; si no en sabien res. per coherència ètica haurien de dimitir.

s

L A G A L E R I A

Residents i ciutadans

m

MARIA MAR IIS •

int Cugat s'ha fet gran. l l i han aug­mentat la població i les noves em­preses. «Sant Cugat es moda». «Sant Cugat té prestigi», sí. Les noves in­

frastructures intenten absorbir les noves demandes. Pere") no és gens fàcil arrelar-se a un espai nou. Com moltes poblacions. Sant Cugat no s'escapa de la «crisi d'i-dentítat» subsegüent al pas de lloc d'cstiueiri a zona de primera residència. Reconec que és molt difícil aglutinar la societat civil. ia gran protagonista de l'heroïcitat quo­tidiana, en aquests nous espais. Ls cert que s'organitzen activitats, que amb els cinemes i el Centre Cultural i amb /ones verdes s'intenta donar i conservar la iden­titat d'aquest Sant Cugat dels W i es del tot lloable la feina de Ics entitats. Però és adequat dir que Sant Cugat es un poble'1

I la pregunta clau: vol ser Sant Cugat una ciutat'.' No en se la

'•El caliu de Sant Cugat és el seu entorn, l'olor de llenya cremada. Ics llambordes de molts carrers, el Monestir, però amb això no n hi ha prou. Perquè, els pobles, els fan els seus habitants.»

resposta i no estic ga i ic conc e n ç u d a per atirma: -. me es possible una •-.>Uk io intermèdia. I s el:.:' que aquest municipi lluita per desmar­car-se de Barcelona. pel ÜÍ^ esclev .-nií - ne la pcrlloriiMcío I s només una lïipeu s-. que ningú i-o s'••.fen­gui!. pelo sup-aseil': que passes amb Sani ( 'ugal ei que \ :i pas­sar amb els districtes

o barris de la Barcelona actual, que abans eren pobles independents. Sant Cugat ic el caliu dels barris tradicionals barcelonins.' Crec que no. almenys a hores d'ara LI caliu de Sant Cugat és l 'entorn. ! olor de llenya cremada, les llambordes de molts carrers, el Monestir, però amb això no n'hi ha prou. Perquè, els pobles, els fan els seus habitants amb totes les contra­diccions. amb tots els defectes i amb totes les virtuts. 1 ho dic perquè sovint se sent l'expressió «jo visc a Sant Cugat», però poques vegades «jo sóc de Sant Cugat- . La solució potser és donar temps al temps i confiar en les noves generacions per in-terioritzar que hom, més que d'on neix. s'ha de sentir d'allà on viu. I per això encara falten anys i molta feina per fer.

L A F I N E S T R A

Una relliscada sublim DOMHNhC RKVHRTER

L a Real Acadèmia Espanola. vetusta institució, salvaguarda i preservadora del recte us de l'espanyol, ha res­suscitat d'entre la pols i les teranyines

i ha deixat anar una bajanada històrica. [iiis ara havia sentit un cert respecte

pei aquesta institució-. D'una banda, pel seu paper com a autoritat per conservar la seva llengua de la millor manera possible i. de l'altra. per la seva consideració envers les altres llengües parlades a l'estat espanyol. Ara be, després de les darreres «recoma­nacions». el meu respecte se n'ha anat en orris.

l la aflorat l 'ultranaeionalisme i exclusi­visme típic que. com una malaltia endèmica. atecta tots els espanyols de més enllà de­ies nostres fronteres.

lots . en el fons. pensen igual, ja siguin de dretes, d'esquerres, intel·lectuals o poble menut. Cn imperialisme retrògrad els té atenallats. un tancament radical i earpe-tovetònic cN mena cap a una defensa a ultrança de Ics seves essències pàtrides. El Cid. Altons \ cl Savi i tota la nòmina de fossilitzades glòries estan tan arrelades en el mes preuon de les seves entranyes que soii incapaços d 'entendre res que no sigui el ressorgiment de gestes i imperis obsolets.

Ara be. no voldria entrar en el joc. tan de moda avui. de les crítiques viscerals;

ni tampoc parlar de la realitat de l'estat espanyol, veritable trencaclosques cultural i lingüístic. Crec sincerament que ih·· val la pena gastar-hi ni una goteta de linta

El que sí que voldria comentar és un parell de coses que m'han divertit extraor­dinàriament.

La primera, les declaracions que ha fet després el nostrat i trànsfuga poeta Pere Gimferrer ( també acadèmic de la institució espanyola), que per a mi han estat ino­blidables.

I la segona, el que diu un dels sis punts de les ja famoses recomanacions de la Real Acadèmia Espanola, cosa que prova fins a quin punt les vaques sagrades d'aquesta institució tenen no una palla a l'ull, situï una biga de cinc tones. Diu: «... imponer igualmente a las emisoras privadas (es re­fereixen a les de ràdio i televisió) una pro-gramación mínima en castellano. a lioras razonahles...».

Si es refereixen a les emissores de te­levisió municipals, aquests senyors sembla que no sàpiguen que normalment només les poden sintonitzar els veïns de les escales del costat de l'emissora: i si es retcieiven a les televisions privades d'àmbit estatal. la cosa encara es més grotesca. A quines hores I eleó i Antena 3 tan programes en català? Si us plau. si algú ho sap que m'ho faci saber.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994 PUNT DE VISTA 11

L A T R B U N A L A G A L E R I A l'A

Impacte ambiental XAVIER DURAN

Una de les tasques en les quals els ecòlegs han d'esmerçar més temps és la de fer veure el significat real de certes ex­

pressions i el valor de certs termes. Mentre molts dirigents continuïn mostrant la seva ig­norància sobre el que significa realment protegir el medi am­bient, els ecòlegs hi hauran de perdre el temps que podrien dedicar a feines molt més im­portants.

Una expressió que ha pres molta actualitat recentment i que també ha patit deformació en el seu ús és la d'impacte ambiental. Com passa amb la major part dels temes referits al medi ambient, hi ha qui, per ignorància o per interès, ca-ricaturitza el terme. Per això podem arribar a sentir que tenir cura de l'impacte ambiental sembla que sigui preocupar-se només per si certes espècies animals o vegetals resultaran perjudicades per la construcció d'una carretera o un pont o per si un paratge determinat ha de quedar resguardat per­què no desaparegui cert ocell d'un gran interès.

Aquesta visió tan limitada re­sulta contrarestada per la trista realitat. Amb els aiguats que es van produir al nostre país fa unes setmanes i els que han patit també a França i a Itàlia s'ha vist que l'estudi de l'im­pacte ambiental no serveix no­més per protegir bestioles i plantes, sinó també per evitar que morin persones, que quedin destruïdes moltes llars o que les fàbriques hagin d'atu­rar-se perquè les seves instal·lacions han quedat inutilitzades.

Si certes obres públiques han tingut o no un impacte decisiu en l'efecte devastador dels aiguats és una cosa que els jutges hauran de decidir a través dels informes dels experts. Però el que sí que està clar, tant a Catalunya com

CONCEPCIÓ V1VOLAS

a Itàlia o a França, és que la construcció sense planificació i la manca de previsió sobre l'impacte real de les grans obres poden provocar molts danys, tant per­sonals com economies.

És per això que caldria deixar de ridiculitzar la idea de l'impacte am­biental i no intentar fer veure que la cura pels animals limita la satisfacció de les necessitats socials d'autopistes o ponts. Estudiar l'impacte ambiental

vol dir mirar si el territori pot suportar una obra i de quina manera s'ha de fer. I això no només per protegir un patri­moni natural, cosa molt impor­tant, sinó també per evitar que els cursos d'aigua busquin ca­mins alternatius als que hem tallat o que la destrucció de boscos impedeixi que l'aigua s'aturi i es vagi alliberant a poc a poc.

Tota obra humana té un im­pacte ambiental. I com que ca­len carreteres, línies de tren, ponts o ports, és indubtable que continuarem produint im­pacte ambiental al nostre en­torn. Però també és indiscutible que construir sense cura, de­sordenadament i sense fer els estudis pertinents pot ser molt pitjor que trigar més temps a construir una autopista o gastar més diners per fer una volta que eviti malmetre certs terri­toris.

A més de l'impacte directe d'algunes obres públiques, n'hi ha d'altres que no semblen tan evidents, però que els experts assenyalen com a causa d'al­guns grans desastres. Així, la pèrdua progressiva de boscos per causes diverses —des de la tala excessiva o l'abandó ru­ral fins a la contaminació— o l'erosió del sòl —per una ex­plotació excessiva o per obres que alteren significativament el seu estat natural— no són sim­plement fets que han de preo­cupar només els pagesos o els amants de la natura. Després

dels grans desastres que hem patit a l'estiu i a començament de la tardor i que també han afectat altres països, hauríem d'entendre d'una vegada que l'organitació del territori i els estudis estrictes d'impacte evitarien les grans lamentacions que a més a més, queden tapades al cap de pocs mesos per altres debats.

Xavier Duran és periodista científic

Inflexió perillosa

ANTONI MAY ANS

L a recent publicació en un setmanari francès d'una fotografia de François Mitterrand amb la seva filla natural ha trencat, com se sap, una norma

no escrita de la premsa gal·la sobre el respecte a la vida privada dels polítics. La ruptura es produeix en un moment en què la deontologia de la professió pe­riodística rep embats contradictoris: mentre el Col·legi de Periodistes de Catalunya de­nuncia la transcripció de converses tele­fòniques il·legals, The Telegmph arriba a justificar l'ús de mètodes il·lícits per aclarir casos de corrupció. I és que les cultures dels mitjans de comunicació no són idèn­tiques. La premsa anglosaxona, per exem­ple, ha fet caure ministres i candidats per escàndols de faldilles. El puritanisme d'a­questa societat s'escuda en el nom de la veritat: no es castiga la infidelitat sinó la

mentida: així, la va-

«Mentre el Col·legi de Periodistes de Catalunya denuncia la transcripció de converses telefòniques il·legals, The Telegmph' justifica l'ús de mètodes il·lícits per aclarir casos de corrupció»

lentia de Hillary Clinton en confessar públicament les se­ves antigues desavi­nences matrimonials hauria salvat políti­cament el seu marit. Certa premsa de Ma­drid no amaga les si­tuacions delicades però no en fa un ús polític: l'ex-vice-pre-sident del govern pot sortir fotografiat un

*"'* cap de setmana a Roma amb la seva

filla natural i l'altre a Sevilla amb la seva esposa legítima, però la seva dimissió serà del tot aliena als sentiments. La premsa francesa i la catalana coneixen sovint l'en­trellat de les intimitats dels polítics però no les revelen. Ací la discreció sol ser la norma: al suquet de Portabella l'esposa de Vàzquez Montalbàn és retratada i iden­tificada en un dominical de Madrid, mentre que ni apareix en la crònica dels diaris de Barcelona. Seria una llàstima que aquest bon estil s'esvaís a partir de les revelacions de París Match. Només el bon sentit dels mateixos periodistes podrà evitar-ho. De moment, sembla que n'han tingut. Un co-lumnista de Le Monde escrivia: «François Mitterrand té un fill natural, alegria que comparteix amb molts francesos. I què?»

E L T R P T I C

E ls nois que han d'anar a fer la mili l'any vinent sabran demà quina des­tinació els assignen. A les comarques de Barcelona, deu mil dels que hi hau­

rien d'anar no ho faran perquè s'han declarat objectors de consciència. Al conjunt d'Espanya el refús a complir el servei militar arriba al 40 per cent del contingent. Són xifres de pes i que cada any augmenten. La conseqüència d'aquest absentisme massiu és que l'exèrcit s'està quedant sense soldats i, segons el mi­nistre de Defensa, l'any 1997, que és a tocar, es pot produir ja un greu problema de manca de personal.

Militars i objectors

MIQUEL PAIROLI

Després d'haver estat, durant el franquisme, la principal institució de la vida pública es­panyola —al costat de l'església catòlica—, l'exèrcit, a la darrera dècada, ha passat a un segon terme. S'han tancat i venut moltes casernes, la presència ostentosa de militars a les ciutats és escassa, busquen de confondre's

amb els civils. Quan apareixen als mitjans de comunicació, els militars, que saben que pertanyen a una institució qüestionada, s'es­forcen a presentar-se com a persones obertes al diàleg.

En tot aquest canvi el moviment de l'ob­jecció de consciència hi ha tingut força a veure. Aprofitant una legislació que es va establir en un moment de debilitat i de la qual segurament ara més d'un se'n penedeix i beneficiant-se del desordre de l'administració, l'objecció ha estat l'única iniciativa popular d'oposició social que ha triomfat als últims anys. L'enhorabona.

N í ~~*»*%#&íl· "í^^*:

6A» - r í%4cres "*»e Qe>s TtríMAtJEhn; Qot tu i fS^ Con*

Sèa.C P S e o I O - 2 0 0 - F L < « 6 M C A

E L V E S P E R

Real fatxenda PACO SOLER

S embla que la Real Acadèmia de la Lengua ha heretat més la gesticulació del Quixot que

no pas l'intel·lecte i la genialitat d'un dels seus predecessors més insignes, veient gegants on només hi ha tres milions i escaig de mus­culosos catalans davant dels més de tres-cents milions de castella-noparlants —els altres tres milions de catalans no opinen— i fent poc cas de les sàvies recomana­cions i de les advertències del seu escuder Sancho (llegiu-hi Sr. Pujol).

Al poble també hi ha vetlladors del castellà davant tan devasta­dora agressió a la llengua de l'estat.

Per posar un exemple: la missa d'onze, la que té més audiència, se celebra en castellà. Deu ser, potser, per solidaritat envers aquests tres-cents milions d'opri­mits?

Bé, ens agradaria que aquells tres milions de catalans que no opinen ho facin d'una vegada i que surtin en defensa d'aquest país que tan bé els ha acollit.

Voldria- també preguntar als meus amics convergents: voleu dir que això de YEstado de las Au-tonomías funcionarà?

SEMPRE HI HA MÉS COSES A FER

El regidor de Comerç de l'Ajuntament de Sant Cugat, Antoni Rueda, creu que els comerciants han de plantar cara a les dificultats i cultivar un esperit renovador per no quedar-se enrera. Plana 12.

12 • Divendres, 18 de novembre de 1W4 CORREUS RENOVA ELS SERVEIS

Correus obrirà una nova oficina a Sant Cugat l'any vinent i posarà en funcionament tota una sèrie de serveis per millorar la seva atenció al centre urbà i als polígons industrials. Plana 13.

Gran aficionat al ciclisme. Antoni Rueda va començar a treballar als 14 anys com a grum de Banesto, al desembre del 1955. Eii aquesta entitat bancària va passar per diversos càrrecs, fins als 29 anys. En aquest

COMERÇ I CONSUM

moment, va deixar Banesto i es va in­corporar a la plantilla de Caixa de Sa­badell, on durant una temporada es va dedicar a obrir oficines. Actualment tre­balla com a director d'una de les oficines

de Cerdanyola. Segons ell, sempre ha compartit la seva feina amb altres tasques, com el negoci del transport o l'organit­zació de viatges, perquè, segons ell. «sem­pre hi ha una passa més a fer».

«

ANTONI RUEDA. Tinent d'alcalde de l'àrea de comerç de l'Ajuntament de Sant Cugat

Sempre hi ha una passa més a fer »

CACI MOR1-.1.I

I Sant Cugat.— Pot treure con­clusions positives de la seva ex­periència a l'arca de comerç?

••Per nu lia estat una expe­riència interessant perquè des d'a-qui es poilen anar fent coses que semblen petites, però que. de mica en mica. milloren la situació tant dels botiguers i comerciants com dels clients. 1.1 nies important per a mi es aconseguir poder mantenir un Ict'ilhack amb els implicats, en cada cas. ja siguin els empresaris o l'administració. Només parlant amb alyu i escoltant pots engegar iniciatives importants que bene­ficiaran els comerciants i, de rebot, tota la població."

Amb quins problemes ha to­pa! a l'atea de comerç'.'

•HI principal problema que ha viscut cl comerç santeugatenc ha estat la crisi que. tard o d'hora, ha afectat Iotes les branques del sector. In una situació de crisi, cl consumidor te menys disponi­bilitat per a la despesa. Les seves dificultats financeres a vegades son reals. però. a vegades, son psicològiques, i això a l'últim re­percuteix en el sector. Si el comerç funciona, els beneficis dels comer­ciants reverteixen en inversions que donen un caire alegre i viu al centre urbà."

-Es veritat que el comerç de Sant Cugat necessita modernit­zar-se?

—«Quan jo era jove, partici­pava en curses de bicicletes: mai no en vaig guanyar cap. de cursa. l'n cop. fins i tot, vaig córrer amb el Federico Martín Baha-montes. però jo només el vaig veure a la sortida... El que vull dir és que tenim un públic i uns comerciants i, en principi, tots te­nen les mateixes oportunitats, però uns saben vendre millor que els altres. Si s'han de modernitzar, la iniciativa ha de ser seva; l'A­juntament sí que ha de procurar que tant uns com els altres puguin sortir beneficiats exercint la seva activitat.»

—Com explicaria vostè la in­quietud dels comerciants envers el tema de la construcció de Kam­pió?

—«És molt lògic que sentin aquesta inquietud, però ells saben que Kampió volia construir un hipermercat i que la decisió final no depenia de nosaltres, sinó di­rectament de la Generalitat. La Generalitat ha donat una resposta negativa a la sol·licitud de cons­trucció d'aquesta gran superfície comercial i, si la Generalitat diu que no es pot tirar endavant aquest projecte. l'Ajuntament de Sant Cugat, evidentment, no farà més que confirmar una posició que és superior a la del consis­tori.»

—Per què continuen les obres? —«Aquí s'han de diferenciar

els fets: tots pensàvem que la cons­trucció d'aquesta segona super­fície comercial aniria endavant. Que va passar, aleshores? Doncs

Antoni Rueda, en actitud distesa, al seu despatx de l'àrea de comerç de l'Ajuntament de Sant Cugat, t-oio J.A.MI 11 A

que alia, a més de la superfície comercial, també s'hi ha de cons­truir un edifici d'habitatges. Es van demanar uns primers permi­sos de moviment de te­rres i. de bon principi. nosaltres no teníem mo­tius per negar-nos a con­cedir aquests permisos, ja que. de fet, qui s'a­rriscava eren ells. Es va paralitzar la situació du­rant la temporada d'es­tiu. tot esperant permi­sos de construcció que no van aconseguir i es van trobar amb ducs pos­sibles sortides: tornar a omplir el forat que ha­vien fet, amb la qual cosa les despeses realitzades es convertien en inútils; o podien fer el que han fet, de manera que de ben segur Hauran profit tant la despesa anterior com l'actual. El problema es que no van ser prou eficaços quan des

«Quan jo era jove, corria en

bicicleta i mai no

vaig guanyar cap

cursa. Igualment, tots els comerços tenen les mateixes oportunitats, però

uns venen més que els altres-

de l'Ajuntament se'ls va demanar que asseguressin les obres que s'havien fet. Si els forjats que s'es­tan construint ara s'haguessin po­

sat 15 dies abans del que es va fer, possi­blement les pluges no haurien obligat l'em­presa constructora a reconstruir la carretera de Sant Cugat a Rubí.»

—Quina opinió es té a l'Ajuntament de la construcció de l'àrea comercial de la Gui-nardera'.'

—«A l'Ajuntament sabíem que. tard o d'hora, una gran super­fície comercial arriba­ria al voltant de Sant Cugat —-a Rubí. o a

Cerdanyola—. Aleshores, ens tro­bem que a l'Augusta Bussines Park hi ha un projecte molt am­biciós que ajudarà moltíssim l'e­conomia de Sant Cugat i aquest

projecte s'engega amb unes ga­leries comercials que funcionaran com a motor d'aquesta inversió. Hem de pensar que a la Gui-nardera no només s'hi construirà un Pryca, sinó tot un centre co­mercial que, probablement, serà dels més importants de Catalu­nya... Per què? Doncs, perquè està dissenyat amb una cura i un afecte que no puc descriure i que con­tribueixen al fet que continuem pensant que Sant Cugat és di­ferent. No sé com explicar-ho: no és un centre comercial normal.»

—És el Pryca una amenaça per als comerciants de Sant Cugat?

—-Probablement per a un grup de botiguers, com els que es de­diquen a l'alimentació, serà una amenaça, però hem de tenir en compte que la gent que vol anar a comprar al Pryca, ja hi va; no els importa anar una mica més lluny. El que s'ha de fer és intentar captar la clientela que ja surt a comprar fora. Però, a més, aquesta amenaça, per a molts es pot con­vertir en l'oportunitat de la seva vida. ja que. segons els estudis que han fet els promotors comer­cials. un total de 10 milions de persones passaran per les galeries cada any. Això significa que tota la població de Sant Cugat ha de passar cada dia de la setmana per allà. i segur que no hi ha cap botiga per on passem tots els santeugatenes cada dia. L'àrea comercial de la Guinardera no s'ha establert aquí per captar so­lament el públic de Sant Cugat: volen el públic de Sant Cugat, el de Sabadell, el de Terrassa. A més, busquen un públic amb intenció de compra i això és molt important.»

—La construcció d'aquest cen­tre comercial modificarà els cos­tums dels comerciants de Sant Cugat?

—«Sí. sí... si jo tinc un negoci i pel funcionament veig que he d'obrir el diumenge al matí per a la gent que surt de missa d'onze, jo obriré el diumenge al matí i, potser hauré de tancar el dilluns o el dimarts... és un exemple. Jo penso que el comerç sempre s'ha de dedicar a donar el màxim de facilitats als compradors. El co­merciant sempre s'ha d'adaptar a les necessitats i als hàbits de compra del seu client, no al con­trari.»

—Qué té d'especial el mercat de Rubí que no tinguin els mercats de Sant Cugat?

—«Per començar té la fama de tenir molts clients i això és la millor publicitat. En un mateix mercat també trobem diferències de preus. En teoria, els preus hau­rien de respondre a uns índex de qualitat, però no sempre és així. Es cert que la gent sovint es queixa perquè el mercat de Rubí és més barat, però jo crec que es tracta més de la fama que no pas de la realitat.»

—Sr. Rueda... vostè on es com­pra les corbates?

—«Jo'.'... A tot arreu.»

Sant Cugat Comerç presenta el pla de la Guinardera als seus associats

CM M Sant Cugat.— L'associació de botiguers Sant Cugat Comerç va presentar dimarts passat el pla de construcció de les galeries co­mercials de la Guinardera davant tots els seus associats. La junta directiva de l'associació va expli­car respecte al projecte: -No el desitgem, però en vista d'un fet inevitable, hem de treure'n cl màxim de benefici.»

Segons la junta, Pryca es l'únic comerç que ha comprat cl terreny on s'instal·larà, un terreny de 12.000 metres quadrats, amb dues plantes, i que es destinarà a la construcció d'un hipermercat de primera categoria. La resta de co­merços s'instal·laran en una su­perfície de 40.000 metres qua­drats, en règim de lloguer, el preu del qual oscil·larà entre Ics 2.2011 i les 6.000 pessetes per metre quadrat.

El centre comercial destinarà un total de 2.000 metres quadrats a sales de cinema i 2.432 metres quadrats a la zona de restauració. Aquestes dues àrees mantindran un horari d'atenció al públic di­ferent de la resta de comerços.

Segons va explicar el president de Sant Cugat Comerç. Jaume Roca, els comerciants de Sant Cu­gat tindran una sèrie de privilegis a l'hora d'aconseguir locals co­mercials al centre de la Guinar­dera, però encara no va poder concretar-los. De totes maneres. Roca va afirmar que a partir del dia 30 de novembre vinent els promotors comercials iniciaran la campanya de comercialització dels locals, per la qual cosa és im­portant que tots els interessats a aconseguir un lloc en aquest centre s'adrecin al més aviat pos­sible a les oficines de l'associació. on es farà una llista d'espera. Se­gons Roca, això funcionarà així perquè els promotors han dema­nat a l'associació que faci de mit­jancera entre ells i els comerciants de Sant Cugat.

El delegat de la junta, Antoni Rabascall, va explicar que ell no veu les coses gens clares. Segons Rabascall, «totes les negociacions estan maquillades i Sant Cugat Comerç ja no aconseguirà gaire cosa més del que ha aconseguit fins ara».

Per això, Roca va voler matisar que els promotors comercials «vé­nen aquí a fer el seu negoci i volen que funcioni; si els comerços que hi ha a l'àrea comercial no rutllen, això repercutirà negativa­ment en tot el funcionament del centre; per això s'hi pretén col·lo­car algunes firmes comercials, com Zara o Cortefiel, que poden actuar com a motor del centre».

El president de Sant Cugat Co­merç va voler deixar molt clar que la seva intenció no era «la de mostrar cap tipus d'entusiasme per la construcció d'aquest gran centre» però, segons ell, «ja que és un fet inevitable s'ha d'intentar trobar la sortida més positiva per als petits comerciants».

Jaume Roca també va afirmar que Sant Cugat Comerç continua inquiet per la possible construcció de la superfície de Kampió a Sant Cugat. «Tot i que tenim la paraula de l'alcalde, Joan Aymerich, sa­bem que l'actual equip de govern canviarà d'aquí a poc i no sabem què passarà llavors.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994 ECONOMIA 13

FORMACIÓ PROFESSIONAL

Llicenciats universitaris i empreses locals han participat en un taller experimental organitzat per la Generali tat i l 'Ajuntament de Sant Cugat. El curs, realitzat a través del Centre Divulgador de la Informàtica a Sant Cugat, ha consistit a formar persones que ara poden treballar en empreses usuàries de serveis pel procés de compra-venda telemàtica com a cap de projectes. L'alcalde, Joan Aymerich, creu que també és obligació de l 'Ajuntament preocupar-se per la formació dels ciutadans.

Els joves aprenen treballant Llicenciats i empreses han participat en un curs al Centre Divulgador de la Informàtica

FORMACIÓ PROFESSIONAL

;ses locals han participat en un taller experimental organitzat per la Generali tat i l 'Ajuntament t a través del Centre Divulgador de la Informàtica a Sant Cugat, ha consistit a formar ar en empreses usuàries de serveis pel procés de compra-venda telemàtica com a cap de ;rich, creu que també és obligació de l 'Ajuntament preocupar-se per la formació dels ciutadans.

; aprenen treballant ÍS han participat en un curs al Centre Divulgador de la Informàtica

Santiago Guillén, Joan Aymerich i Carme Drópez durant la cloenda del taller. Foto: MANÉ ESPINOSA.

JOSEP MARIA VALLÈS • Sant Cugat.— El Centre Di­vulgador de la Informàtica (CDI), en col·laboració amb l'Institut Ca­talà de Noves Professions i l'àrea de Serveis Interns de l'Ajunta­ment de Sant Cugat, ha finalitzat el taller experimental de com­pra-venda telemàtica en el qual han participat deu joves santeu-gatencs, titulats en informàtica, enginyeria, empresarials, econò­miques i telecomunicacions, que estaven a l'atur. Durant més de mig any, els becaris han participat en un projecte pilot de simulació d'intercanvis comercials entre un grup d'empreses reals, usuàries de serveis EDI (Intercanvi Electrònic de Dades), tant compradores com venedores, anomenat Consell As­sessor i dirigit des del CAETI-CDI SA de Sant Cugat. Sis d'aquestes empreses col·laborades han estat de Sant Cugat. L'experiència ha consistit a simular una empresa que dóna un servei real a un «client» (les empreses usuàries) formada pels joves que han tre­ballat sota la direcció de profes­sionals que els han ensenyat tot fent feina.

Objectius assolits

El director-gerent del Centre d'Alta Especialització en Tecno­logia de la Informació (CAETI), Santiago Guillén, va manifestar durant el lliurament dels diplomes a tots els becaris i empreses par­ticipants que els objectius marcats s'havien aconseguit: «Hem format persones que poden arribar a tre­ballar en empreses usuàries de serveis EDI pel procés de com­pra-venda telemàtica com a cap de projectes». La directora de l'Institut Català de Noves Pro­fessions (Icanop) de la Genera­litat, Carme Drópez, va explicar

CATI MORELL B Cerdanyola.— La liberalització de les telecomunicacions és el camí cap el futur i, per tant, les noves tecnologies són el punt de mira dels empresaris i industrials, segons es desprèn de les conclu­sions a què es va arribar dimarts passat a la cloenda del congrés Aplitec 94, que es va celebrar al Parc Tecnològic del Vallès.

En la primera exposició del ma­tí, el vocal del Tribunal de De­fensa de la Competència, Pedró Torres Simó, va explicar que «no­més mitjançant l'oblit dels mo­nopolis es podrà tirar endavant un sector com el de les teleco­municacions, on certes distincions resulten incongruents». Segons ell, «el creixement del sector de­pèn de la llibertat d'actuació que se li doni i és important destacar que ni una sola empresa pot pres­cindir avui dia d'aquests avenços que s'utilitzen com a mitjà de localització».

En el mateix sentit, l'assessor de la Comissió de la Unió Eu-

que aquesta experiència iniciada a Sant Cugat es traslladarà a altres centres formatius diferents per poder fer un mostreig i, al cap d'un any, poder donar una res­posta més definitiva del resultat d'aquest primer taller. Carme Drópez va afegir, però, que els resultats s'han de mesurar «pel grau de inserció laboral d'aquests becaris que han acabat aquest ta­ller. No pretén afavorir la borsa d'aturats, sinó donar sortides pro-

ropea, Joan Majó, va voler deixar clar que actualment «ja no es pot parlar de sistema de televisió i de sistema de telecomunicacions com si es tractés de dues coses diferents, ja que la digitalització fa que la informació sigui exac­tament igual tant si es tracta de so, imatges fixes o imatges mò­bils».

Per això, Majó va mostrar la seva satisfacció davant el fet que el ministre Borrell digués dilluns passat que «ja no es pot parlar de televisió per cable, sinó de te­lecomunicacions per cable».

Durant el congrés, gran part dels ponents van coincidir a des­tacar que l'Estat Espanyol viu una de les situacions més retrògrades de la Unió Europea, però van posar totes les seves esperances en la nova llei de telecomuni­cacions per cable. Segons els par­ticipants en la cinquena edició d'Aplitec, «no podem esperar la moratòria que se'ns ha donat fins al 2003, i hem d'actuar ràpid per posar-nos al dia en un sector de

fessionals i respostes als empre­saris».

La participació de l'Ajuntament

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va destacar la impor­tància de la formació de les per­sones. En aquest sentit, Aymerich, va explicar que «també» és feina de l'Ajuntament preocupar-se per la formació dels ciutadans i per l'adaptació de les empreses coor-dinant-les en l'entramat social de

primordial importància pel fun­cionament de les empreses, tant en l'àmbit estatal com interna­cional».

Un congrés diferent

Aplitec 94 va acollir unes 200 persones de gairebé totes les mit­janes i grans empreses del Vallès i la resta de Catalunya —i fins i tot algunes de fora de Cata­lunya—. En la seva cinquena edi­ció, Aplitec va ser diferent d'altres anys, tal com va voler destacar el conseller d'Indústria i Energia, Antoni Subirà, en el seu discurs de benvinguda.

Subirà va afirmar en diverses ocasions que les seves paraules no tenien cap tipus de rellevància, ja que tots els assistents eren cons­cients de la importància de les telecomunicacions en l'estratègia competitiva de les petites i mit­janes empreses, però va insistir que «només aquells que facin ser­vir els avenços de la tecnologia i es mantinguin al dia es trobaran en el camí apropiat».

la població. L'alcalde va afirmar: «Si aquest taller ha servit perquè deu recent llicenciats de Sant Cu­gat que estan sense feina hagin aprofitat una beca important i ha­gin adquirit nous coneixements, em dono per satisfet». Aymerich també va destacar la predisposició de les sis empreses de Sant Cugat que han treballat amb el taller i va afegir que «l'Ajuntament con­tinuarà donant suport a aquest tipus d'iniciatives».

CM. • Sant Cugat.— El municipi de Sant Cugat tindrà nova oficina de correus l'any vinent, segons va anunciar dimarts passat, a l'A­juntament de Terrassa, el director territorial de l'entitat a Catalunya, Antonio Càrdenas, en la presen­tació dels nous plans de renovació dels serveis de Correus al Vallès Occidental.

Càrdenas va explicar que els representants de l'organisme au­tònom de correus i telègrafs (OACT) van mantenir una reunió amb l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, el passat dia 2 de no­vembre. «Aymerich es va com­prometre a posar en contacte l'OACT i el gerent de Promusa per iniciar les negociacions sobre la compra d'un local nou per ins­tal·lar l'oficina tècnica de Sant Cu­gat», va afirmar Càrdenas.

Segons el nou pla —presentat a Terrassa—, l'entitat «està ges­tionant el trasllat de l'oficina de la Floresta a un nou local millor

La COCIT engegarà un nou servei d'informació sobre la LAU

CATI MORELL • Terrassa.— La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT) oferirà, a partir de la setmana que ve, un servei d'in­formació i assessorament sobre la nova Llei d'Arrendaments Ur­bans (LAU), destinat als comer­ciants de la demarcació de Te­rrassa.

La Cambra creu que amb aquest servei, adscrit al Depar­tament de Comerç Interior de la COCIT, tots els comerciants i em­presaris del sector serveis de la demarcació de Terrassa podran informar-se i assessorar-se, a par­tir del pròxim dia 21 de novembre, sobre els temes que més els in­quieten de la nova llei. Els in­teressats hauran de concertar prè­viament el dia i l'hora de consulta, trucant a la Cambra.

Segons ha informat la Cambra, aquest servei s'ha organitzat per­què «l'aplicació de la nova LAU en establiments concrets pot ge­nerar dubtes als seus propietaris i arrendataris i, pel que fa als empresaris comercials i de serveis, els pot perjudicar en la definició i compliment dels objectius i les estratègies previstes a curt o mitjà termini».

Segons la COCIT, el nou servei d'informació i assessorament de la pot ajudar a aclarir els dubtes que la interpretació de la llei pu­gui ocasionar, i alhora ampliar informació sobre aspectes molt concrets com és l'antic dret de traspàs, sobre el qual el projecte de llei contempla el dret d'in­demnització en els casos en què després del traspàs es continuï exercint la mateixa activitat (això suposaria beneficiar-se d'una hi­potètica clientela anterior).

La llei, que entrarà en vigor a partir dels primers dies del 1995, garantirà la continuïtat de la ma­joria dels comerços durant 25 anys. La normativa estableix en 20 anys el termini d'extinció de contractes de pròrroga forçosa de locals comercials amb titular per­sona jurídica, ampliables a cinc anys més, si accedeixen a actua­litzar rendes des del primer any d'entrada en vigor de la llei.

condicionat». Segons Correus, l'Ajuntament ha ofert un local de 50 metres quadrats en un edifici polivalent de propietat municipal.

A més, Correus de Catalunya preveu que l'Ajuntament de Sant Cugat iniciï negociacions amb d'altres institucions per aconse­guir un local de 70 metres qua­drats per instal·lar una oficina d'admissió als polígons de Can Sant Joan-la Guinardera, ja que l'OACT considera que s'ha d'a­tendre aquesta zona com a àrea de serveis.

La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT) durà a terme un seguiment per confirmar e! compliment dels compromisos de qualitat que ofe­reix Correus als seus clients. Se­gons l'informe del pla d'actuació i tal com va afirmar el president de la COCIT, Ramon Trenchs, «el seguiment de les actuacions permetrà prendre les mesures co­rrectores per millorar les possibles irregularitats».

EMPRESES

El mercat de les telecomunicacions entra en una fase de liberalització

Aplitec 94 va esdevenir un congrés pel futur immediat de Pimes

SERVEIS

Correus no sap el pressupost que invertirà en el nou pla

d'actuació a Sant Cugat L'Ajuntament buscarà el local apropiat

ÒPTICA ( ^ ) RUSINOL

20% en ulleres graduades de les millors marques Muntura pasta + vidres 6.800 Pta Muntura metall + vidres 8.900 Pta

promoció vàlida fins al 30/11/94

Francesc Macià, 8 08091 Rub í

Tel. (93) 697 09 51

Alfons Sala, 40 08190 St. Cugat del Vallès

Tel. (93) 674 51 17

117*13 Material: Pintura, dibuix, disseny, il·lustració, tècnic i escoles, modelatge, emmarcació, restauració, Descompte estudiants

1

c / fi jrrent Je !a Bomba. 14 Uy,. 674 43 90

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

CitAtï 117913

Material: Pintura, dibuix, disseny, il·lustració, tècnic i escoles, modelatge, emmarcació, restauració. Descompte estudiants

1 I

c; Torrent de la Bomba. 14 fel Ó74 43 90

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

¥ ^ M oseba

ornaUar LLARS DE FOC BARBACOES ESTUFES RECUPERADORS DE CALOR TAPA-RADIADORS TUBS I ACCESSORIS

&> JOTUL

f u l l

Josep M. Gomar i Cortès

Martorell, 59 - Tel. 675 44 96 - Fax 675 44 96 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOÏIGUES • LES V í

OO' '600395

Ofinova

Material d'Oficina Informàtica

Alfons Sala, 18-20 Tel. 675 23 73 Fax 675 38 53

Material d'Oficina i Tècnic Rosselló. 13

Tel. 589 36 61 Fax 675 38 53

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Émfkífi \ Letraset '™

Punt de Venda T M G Accessoris de l'automòbil

CITROEN FORD

PEUGEOT OPEL

VOLKSWAGEN RENAULT

( MtonsSala !6 baixos - Tel i9 i l 675 56 53 (vendes) Camí de C an Calders, I - Tel. (9.5) 674 34 75 (taller)

08190 San Cugat del Vallès (Barcelona)

R E S T A U R A N T E

Del 18 al 27 2a Semana del Bacalao

Menú apentivo, lr plató. 2° plató, postrey cava ;ncluido. 2.500.- Pta

C/ Alfons Sala, 56 - Tel. Reservas: 675 34 06

membre:

KSA B*N J *m

d Alfons Sala, 6 Tel. 675 33 55 - 589 26 43 Fax 589 10 73

8

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

INMARBA, S.A.

VENDA i LLOGUERS de PISOS, TORRES, LOCALS, PÀRQUINGS...

JOSEP MARTÍNEZ i BALAGUER

Alfons Sala, 52 Tel. i fax 674 77 76

Tel. 589 42 05 08190 SANT CUGAT

^f vídeo-club sant cugat

• ^ » %

Venta y alquiler de películas, últimas

novedades.

BLANCANIEVES SENORA

DOUBTFIRE PULGARCITA

LOS TELENECOS LA TAPADERA JURASIC PARK

El próximo dia 29 LA LISTA DE SCHINDLER

Alfons Sala, 52 -Te l . 674 66 49 08190 SANT CUGAT

LES OBRES A L'ARXIU NACIONAL 15 • Divendres, 18 de novembre de 1994 RETRATAR EL PAS DEL TEMPS

Les obres de l'Arxiu Nacional de Catalunya estaran enllestides a final del mes de gener i el president de la Generalitat inaugurarà les noves instal·lacions el dia de Sant Jordi, el 23 d'abril. Plana 16.

El fotògraf santcugatenc Pere Formiguera ja fa més de quatre anys que elabora una sèrie de retrats de persones de totes les edats per plasmar la petja del pas del temps. Plana 17.

Els Cinemes Sant Cugat van celebrar el seu segon aniversari amb una sessió doble en horari de matinada, que oferia la pre-estrena de dues pel·lícules (La màs­cara i Solo tú) en versió original. Una

CINEMA

triple novetat, ja que era la primera ve­gada que les sales del Centre Cultural feien una sessió de matinada, la primera vegada, üevat del dia de la inauguració, que oferien una pre-estrena, i la primera

vegada que un film estranger s'exhibia en versió original subtitulada. No es pot pas dir que la resposta del públic no fos entusiasta: les entrades es van esgotar abans que el cinema obrís les portes.

Cinemes Sant Cugat celebra el seu segon aniversari amb un ple absolut

Més de 800 espectadors van assistir a la I Cinesa vol fer més sessions de matinada, doble pre-estrena en versió original | amb un plantejament més de cine-club

XAVIER BORRÀS • Sant Cugat.— De multitudinari es pot qualificar, perfectament, el segon aniversari dels Cinemes Sant Cugat. Gairebé feia por la llarguíssima —i gruixuda— filera que, amb el cap a frec de portes i la cua en constant creixement per la zona dels porxos del Tea-tre-auditori, esperava pacient­ment per entrar. Més por encara feia —un cop la llarga serp va entrar per fi dins l'edifici— provar d'aproximar-se als taulells de ven­da de crispetes: el preu de l'en­trada també donava dret a un número per a un sorteig d'objectes de merchandising i un cubell de dimensions força respectables —el tamany súper— ple a vessar de crispetes. I com ja se sap que no hi ha producte més sol·licitat que aquell que s'ofereix de franc, els mostradors van desaparèixer de seguida al darrera d'una ata­peïda paret d'esquenes de mem­bres del respectable que volien exercir el seu dret adquirit. Per cert que allò de «plenes a vessar» no és cap metàfora, és la veritat més literal: les repulides lloses del vestíbul i la normalment impe­cable moqueta de les sales ben aviat es van veure cobertes d'una catifa de floquets blancs i tous que desbordaven dels cubells da­vant la impotència —o la desídia; també no hi ha producte menys valorat que el que s'ofereix de franc— dels seus transportadors.

Això sí, la gent va aguantar de ferm, sense desercions gaire evidents, tots dos films, des d'un quart d'una —la sessió va comen­çar amb una mica de retard— fins un quart llarg de sis de la matinada. Entre una hora i l'altra hi va haver dues pel·lícules ben diferents que d'aquí a unes set­manes s'estrenaran comercial-

- r - y r

N l l f VSIVMI4 1 M , *mt, 4w— ptfJhMo *n ****** —tgfcml »wWMh*fcí u H<tt**t tt***************Ht·+QMtttwr*»

TïïFTTvsi \l

Una imatge de les cues que es van formar per entrar a la sessió de matinada. Foto: MANÉ ESPINOSA.

ment a tot l'Estat: La Màscara és la penúltima adaptació de luxe d'un còmic al cel·luloide, una op­ció que, del primer Superman en­çà, s'està convertint gairebé en un gènere propi. Evidentment, amanida amb una abundosa ració d'efectes especials d'allò més im-pactant, que en aquest cas pro­venen de la manipulació infor­màtica de la imatge: mitjançant el programa Morphing, aconse­gueix convertir-se en una mena de dibuix animat tridimensional en una trama farcida d'homenat­

ges implícits i explícits als curts de Tex Avery, el pare de Bugs Bunny. L'altre film, Solo tú, també anava ple d'homenatges implícits i explícits, però en aquest cas a Vacaciones en Roma i altres co­mèdies sofisticades i romàntiques d'ambient europeu que eren tant del gust del públic nord-americà allà pels primers anys seixanta.

Portarà l'èxit d'aquesta primera sessió golfa a Sant Cugat a la repetició de l'experiència? Ricar-do Gil, director de màrqueting de Cinesa, va confirmar que

aquesta és una possibilitat que l'empresa exhibidora té present des que van inaugurar les sales i que, personalment, ell no tenia cap dubte que «la cosa funcio­naria». «Però el resultat d'aquesta nit no és significatiu en aquest aspecte —va afegir—, perquè l'o­ferta era un bombó: dues pel·lí­cules de gran estrena i encara no vistes pel preu d'una, amb rifa i consumició afegides». Tot i això, va assegurar que la possibilitat queda oberta, però que seria «amb un tractament més de cine-club».

Els Comediants, protagonistes de l'entrega dels premis Ondas

XAVIER BORRÀS I Barcelona.— Els components del grup teatral Comediants van encarregar-se de la presentació de la gala d'entrega dels premis On­das que va tenir lloc dimarts passat al Palau Nacional de Montjuïc. Una presentació de luxe, i una decisió molt afortunada dels or­ganitzadors, ja que Comediants van convertir la gala en una de les festes carnestolesques que ja s'han convertit en la marca de fàbrica del grup: un muntatge bri­llant i espectacular, molt lluny del que acostumen a ser aquest tipus d'actes.

Altres premis van ser concedits a Júlia Otero, al grup gironí Um-pa-Pah —premi al grup revelació del 1994—, Presuntos Implicados, Juan Luis Guerra, Carlos Vives, els monjos de Silos —pel seu disc èxit de vendes de cant gregorià—, Ana Belen-Víctor Manuel, Rosa­rio, Sting i Julio Iglesias. Aquest darrer, cap al final de l'acte, sal­tant-se el protocol, va arrabassar el micròfon al presentador, Joan Font, per agrair públicament a la Cadena Ser i a Jesús de Polanco —director de PRISA, el grup al qual pertany l'emissora— el premi que va rebre. Precisament el da­rrer disc de Julio Iglesias va ser l'obsequi que van rebre els as­sistents a la gala així que va co­mençar. La cerimònia va acabar després d'una hora i mitja amb una festa a la sala Standard. Els p remis Ondas són a to rga t s anualmrnt pel grup PRISA.

156 articles i mitjans de comunicació opten als premis de la Diputació • Barcelona.— Un total de cent cinquanta-sis convocats, entre els quals hi ha tant treballs perio­dístics com mitjans de comuni­cació locals o comarcals, opten aquest any als premis de Comu­nicació que con ->ca la Diputació de Barcelona. La Festa de la Co­municació —així es denomina l'acte de lliurament dels premis— d'aquest any havia de celebrar-se a Vilafranca del Penedès al mes de desembre, però ha estat ajor­nada fins a final de gener com a conseqüència de l'augment de participants, que aquest any són un trenta-vuit per cent més que l'any passat, /ELS4CANTONS

FURGONETAS IVECO LA GAMA LÍDER

Rècord Con la tecnologia de los mas grandes -motor Turbo Intercooler de inyección directa y àrbol de levas en cabeza-. la Daily 120 CTI le ofrece un *££*""' rècord de prestaciones en el sector de ~~' vehículos de reparto.

Concesionario oficial

potencia Alcanzando con gran facilidad los 120 KrrVh en autopista (también versión con rueda trasera sencilla), gracias a sus 116 CV. Sienta U^L ll/Cf ft

— ' EL GRAN SALTO esta superpotencia.

IVECO Sepauto y Servicios,S.A. Ctra. de Montcada, 591 Telf. 785 23 00*

TERRASSA

16 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S . Divendres, IS de novembre de 1<M4

PATRIMONI

Les obres de l'Arxiu Nacional de Catalunya estaran enllestides a final de gener

La capacitat de l'arxiu s'incrementa amb 80 quilòmetres més de prestatges

I MM • Sant Cugat. 1.1 president de Militat, .Imdi l'uiol. va eont'irmar el com a data d'inauguració de l'ArMu de Ca ta lmna I A M ' l en l'acte LI'III

I es obres c|iic- •-'e·-lan realit/ant als l e i t e m s de can (iatxet a Sant ( n^at pel a la construcció de la :io\a s t ii de l'Arxiu Nacional de ( ai.ihnr. i ! \ \ ( ') es trohen en l.i segona lase del projecte, lot si oi hi a iiulicai i|ue l'ANC es po­di.-, inau-iiiiar ai mes d'abril, tal d ><r |a \ a i. inlinnai el president de l,i i u IK lal·lal. .Imdi Pujol, en I ull una '. sii a ij.u \ a re.ilil/ar a San: ( 11:-, i: 11111' motiu de la inau-•_' iiai. i. • .!. • I. s . .'-i es d.e lestauracio di I . laa-a -. di I Monestir.

I a sei'i vi.i : i--i , 'e.i dedicada .i l.l c H ' s l I I. , i; '. ,'..,• , ! i is ' l ' , l·lluls

evl·ii i ' !- 'in .' la !\i:id;i 1:.ullal !. í i T ,r la I' ii.i i l,i s.da ! ,n les .••" .i- i' |s i aïlles sei\els

i jue i, na :: " i . \.r. a '. "cnci.ii la ; •: i i|i i en • . \l. • n i Je l'ai Ma. A la p. 11 d. : ' : m i , , s'Iu instal·laran , - is nu • I•• i' ,. | e^a i viescar rega. ei'i eeni •' '•_ ' eslautacio de per-e,uniu- . :•. l- >l s els ai \ms de ('a-• ilnii'..'. . • i' 111 an auloelau per a ! i IK'II |.i > • • • i s e i •• u n ' d',ii|ues|.s. alia s.da di si ia i, |.i una ja aae ' a ,. ' i-silk .i. i. • , :.• i., .,', ii u r u iC.ii i>'

\ ws i it \ de les obres de restauració del Monestir. I de construcció de les prestatgeries del cos la ( iene- L'ANC es troba en la segona fase de cons- central, anunciades al Diari Oficial de hi (/<•-23 d'abril truccio. dedicada u la projecció externa de iwraliuit ./<• Catalunya. Un cop enllestides les Nacional I l'edifici i a la urbanització de l'espai enjardinat. obres, es procedirà al trasllat dels documents uiguiaeio ] l.a setmana que ve s'adjudicaran les obies ; de la seu actual, al carrer Villaroel.

i ' • i . n i

i • e^ •. , .muní I.,I il / i/a,'.' i ";.;.// .', 'i, (.'..• •.-,.''i.'•!.• ./. < a'uimwa. la i ti·ian.' ,.íiii 'u s'aiijudicaran les il·iis pel .i la lealü/aeio de Ics

i"esiattie i ics mòbils del cos ecu lial. el lei mini d'c\ecucio de ics paals e's pi e", i-l pei d;u|ui a dos

a'es, is 1 n i.ip l ' t e s les OIMCS hagin

i si ,j , w I. e , . -. t -, pioccdiia al 11 islle.i ,ic I •, dot. únic maeio. i|tie

, ti.ah'iemi e s :inb.i a les depen-!i ni ii s .-...• l'.ii \ui. situa: al carrer

\ ill.uoel de Harccltina. I.a no\a .ei. de I . W ' te ulls cent qui-' .a'clt es de piestalges en un total Ic lli l'la dos dipòsits aïllats de i lluïu ; l'aiiiua. S'ha pre\ist re­

sen ai un esjvii e,.l nou edifici cions. conferencies, em:M nen ais pei arxi'.a: h: i . Lissiliear-hi do- i reunions de diversos p , dessio-

iii a cini|uan- mils per estudiat i diseuiii dile-rents aspectes lel.i. naiais amb el

li.i.d en dues seu camp de treball. - a diferents Una de les prncip.ds laons de

,eloba tot el la construcció d'i.r.e t ' i ' e o i i i pei i dels serveis a l 'ANC. qualili. it'.a com una de

a n t i c <|ue la les més modernes d l auopa . ha ,s], .e,l , i al Ions his- estat la manca d'esp-i que im-l'a se: consultat per pedia conservar la ducumc m.u a •

ieii ihtada que ho que geneia l'admmisii ien' aule-•••si i itnbc que les nómica. ingiessar fons i i u p u s a

. . ! \N< siuuin uti- rials i ar\ i \ .u imp< H :.n:> ee-ee 'i.:.. n i /e.i -lii exposi- ments h s l o n es

ctimenlacio 1 i:is , ta anys.

L'ANC esta csti grtin àrees, ties:u\ usos. La pr invi treball adminisit i interns de l'cdit--. segona esta. .L-st -a lonc. tia.

Iot i t|ue el volum dels do­cuments serà incrementat amb la documentació, atorgada per la Di­putació. de la Generali tat repu­blicana. l'Arxiu Nacional de Ca­talunya no rebrà els documents originals sobre Sant Cugat que es troben dipositats a l'Arxiu de la Corona d 'Aragó, ni el polèmic llegat de l'cx-presidenl de la Ge­neralitat. Josep Tarradelles. a Po­blet. I alia per confirmar el pos--iMc 11 asilat del llegat del eom-posito; l'au Casals que es troba aK 1 stats f 'nits.

El Grup d'Estudis Locals convoca el II Premi de Recerca Gausac

IMMA ANSOLA H Sant Cugat. Aquest mes s'a­caba de convocar el II Premi de Recerca Gausac, organitzat pel Grup d'F.studis Locals de Sant Cugat amb l'objectiu d'estimular la investigació sobre temes rela­cionats amb la ciutat o amb l'àmbit comarcal del Vallès Occidental. Tant el tema com el context his­tòric en què aquest s'inscriu és de lliure elecció i podrà versar sobre qualsevol aspecte històric. social, econòmic, cultural, artístic. antropològic, geogràfic o ecològic. L'I període d'entrega dels trcnalN finalitzarà cl dia 2X de febrer de l'WS. Fd veredicte serà emes el 7 d'abril i el premi es lliurarà cu el trancurs d'un acte acadèmic.

I es bases per participar-hi son les següents: l'obra ha de ser ori­ginal. medi!.e ,. si i \i.\ en llengua catalana, amb una extensió mí­nima tic Sil folis Diu A4 iS(l aiiies de 70 espais) i un maxin: 'Ci'a-manat de ISO folis. 1 .•. pi escaitacio serií mecanografiada a un.; so'. cara i a doble espai.

Lis treballs seran lliuiats a l'arxiu municipal de San: ( ue i ! abans de les dues de! naeih.i del 2S de febrer. ( 'aKIra i iHugai i.r original i dues copies tic': IrcivI!. lds titulars del treball hauran tic fer constar claiaiiicnl les - e e dades: nom. cognoms, adicca completa i mimeio de li k ton. Tanmateix, es poden prcseiii.-.r amb pseudònim o un lema. ; .vn: pausats d'un sobre l .aaai ..mb les dades abans i-m,. i ü j i l i . 1 \ premi té una doi.ie.o ec.iii'.'miia de 2011.000 pessetes i m; diploma acreditatiu. I I jurat esta-a íoi n , i : per tres persones qualificades de: mon de la recerca un represen­tant del Grup d'l studis I ocab i l'arxiver municipal. que acluai'a com a secretari. I inalnieiit. el tre­ball guardonat res'.aia propietat dels organitzadors, que es com­prometen a publicar-lo en el ter­mini màxim d'un uii\ I a :esta d'originals podr iu sei ic i i ran ., la seu de l'arxiu municipn- di S.-.rt Cugat, amb la pieseii'.ai n • de í i es guard de diposi: puM., . dui.mt el mes segúent a ''emiss-. • i!,. I veredicte.

C E N T R E D E L A I M A T G E

• Fotos a color en 1 hora

• Diapositives en 1 hores • Diapositives a paper en 2 hores • Venda de material

fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax • I ara també un nou servei

li passem les fotos de color a blanc i negre

Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24.

Sant Cugat Avinguda Catalunya, 72 Tel i Fax: 580 19 53 Cerdanyola

i '

M. LOMENA S.L. Todo en aluminio y PVC. Fabricación pròpia

V I S I T E N U E S T R A E X P O S I C I Ó N EN S A N T C U G A T TORRE, 1 (P laça de ! M o n e s t i r ) Tel . 6 7 4 1 5 0 2

PRESUPUESTO S I N C O M P R O M I S O

&? URSSA K***J S I S T E M A S PVC

FABRICA: Pintor Fortuny, 149

Tel 780 29 24 - Fax 7S8 77 '

EXPOSICIÓN A K | L , I e J, , ^ r

Te! 733 ' 4 05 TERRASSA

, · '7 1> J , ' - !

/*• L ^ Slmwínsky 8 (Pol. ind. Can Jardí) Tel. 588 05 01

Ipapm SA.

ESPECIALISTES

EN CATIFES ORIENTALS

• L·ivportació

•Venda

Neteja

Restauració

Canovas del Castillo, 4 • Tel. 674 65 (X) - 589 22 21 Fax 589 22 21 • Sant Cugat del Vallès

HNOS. MARTIN DEL VALLÈS S.L. MARMOLES GUIMAR C0NSTRUCCI0NES Y REF0RMAS ESCALERAS • BAN0S - C0CINA - ACHADAS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 17

FOTOGRAFIA

Formiguera retrata el pas del temps amb fotografies de persones de totes les edats

El fotògraf santcugatenc és autor de la il·lustració fotogràfica de «El petit Polzet» EMMA ANSOLA

H Sant Cugat.— Ja fa més de quatre anys que Pere Formiguera elabora una de les seves obres més peculiars: retratar persones d'edats compreses entre els dos i els setanta-cinc anys,

Fauna secreta va ser una de les més importants exposicions que aquest polifacètic artista ha realitzat al llarg de la seva carrera. Per a la realització d'aquest treball tant Formiguera com el fotògraf Joan Fontcuberta van treballar durant quatre anys per tal de re­crear, en ficció, la història d'un zoòleg alemany a partir de la des­coberta de les seves originals no­tes. Els artistes van combinar fo­tografies, so enregistrat, mapes, pintures i el treball de taxider­mistes en la dissecció de quelcom espècimen. L'exposició, amb l'ob-jectiu de mostrar el límit entre realitat i ficció, va ser presentada a París, Londres i al Museu d'Art Modern de Nova York, on per primera vegada exposaven fotò­grafs de l'Estat Espanyol.

Un dels seus més fervents pro­jectes ha estat copsar el pas del temps per mitjà d'un vehicle d'ex­pressió com és la fotografia. Co­neixedor de la difcultat que re­presenta la introducció del temps dins la imatge revelada —factor que com ell diu «li està negat a aquesta art»— es dedica, un cop al mes, des de fa més de quatre anys, a fotografiar els ma­teixos infants i adults per tal de plasmar els efectes del temps en el cos humà. Un total de trenta persones han passat, mes rera mes, pel seu estudi fotogràfic i han estat retratats sempre en la mateixa posició i sense cap ele­ment que pugui distreure la mi­rada de l'espectador. Aquesta obra, tot i que ja va ser presentada l'any 1992 a París, Londres, Ta­rragona i Tenerife, s'acabarà de realitzar pels volts del canvi de segle, després de deu anys de fei­na, i Formiguera ja pensa en quin

cada mes i durant deu anys de la seva vida, per tal de plasmar la petja del pas del temps a través d'un art tan concret com la fotografia. És autor, també, de les il·lustracions foto­gràfiques del conte infantil El petit Polzet.

El fotògraf santcugatenc Pere Formiguera amb el petit Polzet. Foto: SANTI DE PABLO.

pot ser el millor sistema que li permeti exposar una obra d'aquest volum, més de tres mil fotografies.

Paral·lelament a aquesta obra

Formiguera ha desenvolupat la fo­tografia vers altres camins fins ara poc coneguts com és el cas de la il·lustració de llibres infantils.

Aquest és el primer cop a tot l'Estat Espanyol que surt a la venda un llibre d'aquestes ca­racterístiques. D'altra banda, Formiguera ha estat traductor, escriptor i va ser un dels fun­dadors de l'escola Avenç de Sant Cugat.

La setmana vinent, l'editorial Bar-canova treu a la venda el tra­dicional conte infantil El petit Pol­zet de Perrault amb il·lustracions fotogràfiques de Pere Formigue­ra. Per a la realització d'aquesta feina, el fotògraf ha hagut de crear un procés de teatralització de cada una de les escenes que surten representades al llibre, el primer a tot l'Estat Espanyol d'aquestes característiques. La roba dels per­sonatges ha estat feta a mida i s'han fet servir complicats pro­cediments fotogràfics.

Tot i que el que més li agrada és el retrat, tant el paisatge urbà com el rural han estat al davant de la camera fotogràfica de Pere Formiguera. Imatges de Reims, la Provença. Barcelona i Sant Cu­gat —menys del que ell voldria, potser «perquè després de viu­re-hi més de vint anys. ja me'l conec molt bé»— formen part de la seva col·lecció. Formiguera se sent més ben tractat a l'estranger que no pas a casa seva. perquè «la fotografia encara està consi­derada. aquí, com a art menor, sense excessiva entitat pròpia i sobretot amb una manca greu de mercat. Només hem de veure el nombre de galeries que l'exposen i, que, a més, la poden vendre. Fins i tot. encara estem discutint una qüestió tan evident com és la conservació del patrimoni fo­togràfic català».

Formiguera també treballa com a comissari d'exposicions per a la Generalitat, les fundacions de La Caixa i Caixa de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. Ac­tualment prepara una exposició antològica de Pla Janini, consi­derat un dels millors fotògrafs de principi de segle.

DANSA

Gelabert i Azzopardi presenten un espectacle de dansa en

memòria de Joan Miró «El Jardiner», avui al Teatre-auditori

EMMA ANSOLA • Sant Cugat.— «Jo treballo com un jardiner o com un vinyater. Les coses vénen lentament. El meu vocabulari de formes, per exemple, no l'he descobert pas d'un cop. S'ha format gairebé mal­grat meu». Les paraules de Joan Miró han estat la reflexió en l'obra El Jardiner de la companyia Ge-labert-Azzopardi que es represen­ta aquesta nit al Teatre-auditori del Centre Cultural. La música de l'espectacle ha estat a càrrec de Carlos Miranda, mentre que l'espai escènic i el vestuari han estat una creació de Frederic Amat, que, segons va declarar, no ha volgut «recrear en la plàstica de l'espectacle una mimètica evo­cació de l'obra de Miró, sinó que l'espai escènic ha estat motivat pel propi suggeriment del caràcter de cadascun del personatges del jardí». Josep Pons és el director musical de l'espectacle. Els in­tèrprets són Lydia Azzopardi, Cesc Gelabert, Francesc Bravo,

Alícia Pérez-Cabrero, Carme Martí, Toni Jodar i Toni Gómez.

Segons Cesc Gelabert, «no bus­co reproduir un quadre de Miró, vull rebre el llegat de la seva ma­nera de mirar i de jugar amb la realitat per introduir-lo en el meu món creatiu i en el dels ar­tistes que col·laboren amb mi en la recerca d'aquest hort interior».

La companyia de dansa Ge-labert-Azzopardi es va fundar l'any 1986, i des de llavors ha realitzat coreografies per a tots els camps de l'espectacle, col·la­borant amb creadors com Lluís Pasqual, Núria Espert i Mario Gas, entre d'altres. Els seus tre­balls han estat presentats en la majoria de països occidentals.

D'altra banda, Carlos Miranda treballa com a compositor i di­rector musical de la Lindsay Kemp Company. Josep Pons és director de l'Orquestra de Cambra de Tea­tre Lliure, creada l'any 1985 en una de les institucions teatrals de més prestigi a Barcelona.

MUSICA

El grup de pop llatí Función Privada porta el ritme de

«Bajo el sol africano» a la Res Pau Riba hi presentarà el nou «Disc dur»

EMMA ANSOLA I Sant Cugat.— Bajo el sol afri­cano és el primer disc que ha editat el grup de pop llatí Función Privada, tot i que no ha estat el seu primer contacte amb els estudis d'enregistrament. Temes com Bolero, Monte de Venus o Hojas de té demostren que aquest grup es troba més a prop geo­gràficament d'Àfrica i molt proper a l'esperit del Carib. Aquest grup està format per Andrés Martí, veu, Kim Bel, guitarra, Pere Cuixart, teclats, Miquel Duran, bateria, Pablo Miguel, percussió, i Pedró Manas, baix. El seu bagatge mu­sical els ha portat a actuar amb assiduïtat pels circuits de les sales de Barcelona i fins i tot fora de l'Estat Espanyol, concretament a Friburg, Suïssa. A l'hora de tancar aquesta edició encara no havia tingut lloc la seva actuació a la sala Res, on va presentar una pro­posta musical fresca i actual. A aquest grup de ben segur l'esperen molts més èxits del que fins ara

ha recollit, tot i les dificultats que suposa el mercat musical per a un grup jove i independent.

D'altra banda, la sala Res pre­sentarà dijous que ve l'actuació del popular cantant Pau Riba, que hi presentarà el seu últim disc Disc dur, fruit, segons el cantautor, del descobriment del món dels ordinadors i que serveix per a la recuperació de temes i per a la introducció de cançons noves, amb arranjaments clarament roc-kers. Riba, que ja va actuar a la sala Res en anteriors progra­macions, estarà acompanyat per Tomàs Busoms, a la guitarra elèc­trica, Albert Vila, al baix, Pere Galobardes, als teclats, i Charly Oliver, a la bateria. Dins d'un marc intimista com el que ofereix la sala Res, el cantant també ofe­rirà les cançons de diverses èpo­ques de la seva trajectòria musical, com ara Jo penso en tu.

La programació de la tempo­rada Res-so de tardor finalitzarà amb l'actuació de Stupendams,

Conferència sobre la valoració dels objectes artístics al Centre Borja

XAVIER BORRÀS B Sant Cugat.— Que estigui o no de moda en el moment de comprar-lo pot ser un factor de­cisiu a l'hora de fixar el valor d'un objecte artístic, juntament amb aspectes com l'autoria, l'è­poca, els materials de confecció, el tema (en el cas de la pintura i l'escultura), l'estat de restaura­ció, etcètera. Aquestes són algu­nes de les afirmacions que es van fer a la conferència Criterios para el estudio y valoración de una obra de arte que Montserrat Martí, ex­perta en pintura del segle XIX, va impartir dimarts passat dia 16 al Centre Borja, dins el cicle de conferències Cultura i societat, que va començar la setmana anterior amb la conferència Expressionis­me: la imatge estètica de la angoixa, que va impartir Imma Pueyo.

De fet, i malgrat el títol de la conferència, Montserrat Martí va tractar sobre la valoració de l'objecte artístic antic i la seva valoració en tant que antiguitat i/o objecte de col·leccionisme. Per això va començar el parlament amb una cita als inicis del col·lec­cionisme: aquells museus de monstres i meravelles tan comuns en el segle passat, i es va estendre en els criteris empírics per a la valoració de pintures i escultures i també de mobles, talles d'ivori, objectes de plata, nines antigues, instruments musicals, porcellanes, ceràmiques i pedres nobles. L'es­tat de conservació, el material, el tamany i la demanda, que es mou en funció de modes, van ser alguns dels criteris més destacats per la conferenciant. «Però, qui marca les modes?», va preguntar un dels assistents. «Moltes vega­des, els decoradors», va contestar Montserrat Martí.

El destí de l'art actual centra el col·loqui de la Mostra d'Art a Mollet H Mollet.— Què passa amb l'art actual? va ser el tema que es va tractar en el col·loqui que es va celebrar a la Biblioteca Popular Can Mula a Mollet, on actualment es troba exposada la Mostra d'Art Contemporani Català. Els parti­cipants en el col·loqui van destacar la incidència de la crisi en l'art, i sobretot entre els artistes més joves que encara no han conso­lidat la seva obra. Tant galeristes com pintors van estar d'acord a assenyalar que són poques les ga­leries que s'arrisquen a exposar obres contemporànies per la man­ca de mercat existent, raó per la qual prefereixen invertir en un mercat segur com és el format per pintors de renom. La pro­jecció d'un ensenyament dirigit a les arts plàstiques i el treball pràc­tic a les escoles són els meca­nismes pels quals es pot arribar a estimular la visió de l'art con­temporani. En el col·loqui hi van participar Josep Canals, galerista de Sant Cugat i llicenciat en Belles Arts per la UB, Víctor Herrero, pintor resident a Sant Cugat i seleccionat per a la Mostra d'Art, Hans Móller, pintor i periodista especialitzat en temes culturals, i Arnau Puig, membre fundador del grup Dau al Set, ex-professor de l'Acadèmia de Roma, presi­dent de l'Associació de Crítics d'Art de Catalunya i membre de la federació europea de Crítics. La Mostra d'Art Contemporani Català, promoguda per la galeria d'art Canals i patrocinada per di­versos ajuntaments, té un caràcter itinerant. A partir del 29 de no­vembre es podrà veure a Sant Feliu de Llobregat i a l'Hospitalet, després del seu pas per Mo­l l e t /E^ .

18 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 18 de novembre de 1994

MUSICA

L'Òpera de Cambra de Sant Cugat fa el seu

primer concert a KAuditori Interpretarà fragments d'òperes

BARCELONA 2001

\AVIhR BORRÀS I Sant Cugat.— Aquest dissabte dia 19 es representarà a l'auditori del ( e n t r e Cultural el primer con­cert organitzat per l'associació Opera de Cambra de Sant Cugat. Ids cantants Joan Cabero. \1a-riona Benet, Montserrat Benet, Mercè Obiol. Enric Serra, M. Do­lors Aldea i Carme Bustamante interpretaran, acompanyats al pia­no pel mestre E.loi Jové, fragments d'operes de Wolfgang Amadeus Mo/art (Situaria, de Les nines de Ligaro; Trio de les ires dames i l'apa^eno-l'apagena, de La flama màgica), ( iabrielle Donizetti (/:-sulti pur la harhara i Una furtiva lagrima. úTdtsir d'amore; Bella si-corne un anhelo, de Don Pasquale, i el trio final de Ritu), Xavier Montsalvatge (Ària de la Marquise. de Bahel 4(>). V. Bellini (Oh. quan-w volte. ú'l Capuleh I Montecchi), J. Offenbach (Barcarola, dels Con­tes de Hoffmann) i Ch. Gounod (Je veux vivre. de Romeo etJuliette). El concert serà presentat per Ro­ger Alier i també hi col·laborarà Jordi (Salobart, com a regidor, i Joan Anton Sànchez en la part escènica.

Amb aquesta representació de fragments operístics, la nova en­titat vol fer la seva presentació formal al públic, i alhora espera atreure-hi nous socis i finança­dors. L'associació Opera de Cam­bra es presidida per la cantant

i professora de cant Mariona Be­net (en cl concert interpretarà el Trio de les tres dames de La flauta mai;nii i el trio final de Rua, de Donizetti), antiga col·laboradora de l'associació Orquestra de Cam­bra de Sant Cugat, entitat per a la qual ja havia organitzat una representació d'òpera de cambra: Rita, de Gabrielle Donizzetti, i // maestro di tappella, de Cima-rrosa, que es van posar en escena plegades els dies 17 i 19 de l'any passat, amb partitures traduïdes al català per Gustau Erill i un gran èxit de crítica i públic.

Les òperes de cambra son peces de més curta durada (consten no­més d'un o dos actes) que les òperes conegudes en general. Fre­qüentment són peces còmiques. i no necessiten ni un cor ni una orquestra completa per ser es­cenificades. L'associació Òpera de Cambra, que el dissabte es pre­sentarà en societat, té per objectiu la promoció i difusió d'aquest gè­nere particular, poc conegut a Ca­talunya, mitjançant la represen­tació de concerts de fragments com el del dissabte proper i la posada en escena periòdica d'o­bres del gènere, amb partitures traduïdes al català, seguint l'ex­periència de la representació de Rita; 11 maestro dt cappella feta per l 'Orquestra de Cambra de Sant Cugat, que va tenir molt d'èxit.

Sant Cugat és la eiutat catalana que ha presentat,

fins ara, més projectes Vint santeugatencs en el Senat Ciutadà

l.MMA \NSOI.A • Sant Cugat.— L'oficina que gestiona i selecciona els diferents actes que presenten entitats de tot Catalunya ja ha rebut 4 projectes d'entitats i particulars santeugatencs. Més de vint ciutadans de Sant Cugat formen part del Senat Ciutadà, que dóna suport a la candidatura de Barcelona com a Ciutat Europea de la Cultura. El desembre acaba el termini de presentació de projectes d'actes culturals.

Des que el mes d'abril passat el consell plenari de l 'Ajuntament de Barcelona va aprovar presentar al govern estatal la candidatura de Barcelona per ser nomenada Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001, s'ha iniciat un procés de sensibilització per tal que els ciu­tadans de Catalunya s'impliquin en el projecte. Per aconseguir l'ob-jectiu, s'ha creat l'Oficina de Can­didatura, que gestiona, recull i selecciona tots aquells projectes que reben d'entitats de tot Ca­talunya. D'altra banda, s'ha cons­tituït el Senat Ciutadà perquè hi formin part totes aquelles per­sones que a títol personal ho de­sitgin. En total, es vol arribar a un nombre màxim de 2001 ciu­tadans. Cal afegir-hi que actual­ment s'elabora un dossier amb què es vol donar suport a la can­didatura i en el qual quedaran recollits tots aquells actes que, en cas que la Unió Europea con­firmi l'elecció de Barcelona com a Ciutat Europea de la Cultura del 2001, es portaran a terme aquell any. EI dia 10 de desembre. però, quedarà tancat cl termini

de presentació de programes. Sant Cugat és, fins ara, una

de les poblacions de Catalunya que ha presentat més candida­tures, un total de 20, per formar part del Senat Ciutadà. D'altra banda, ja han estat presentats qua­tre programes d'actes culturals, entre els quals es troben diferents exposicions d'art i un recital de música clàssica. A partir de la setmana vinent, la galeria Canals, situada al carrer de la Creu n. 16, obrirà una oficina d'informa­ció per tal que totes aquelles en­titats santeugatenques que desit­gin participar-hi, ho facin agru­pades sota el lema Barcelona 2001, Sant Cugat 2001.

Amb la presentació de la can­didatura, Barcelona pretén ser la primera ciutat cultural del mil·len­ni, i tota la programació està ela­borada des de la perspectiva d 'una ciutat, com Barcelona, dins de la Unió Europea. El programa d'ac­tes vol reflectir, a més, el canvi de mil·lenni com un esclat d'i­maginació, on afloraran noves tendències artístiques, ideològi­ques i nous moviments artístics.

Team SNAFU organitza combats d'exèrcits de plom a la Casa de Cultura

HMMA ANSOLA • Sant Cugat.— Exèrcits medie­vals i antics, formats per minia­tures de plom de 15 mil·límetres. s'enfrontaran cl proper cap de set­mana a la Casa de Cultura en el tercer Torneig Internacional de Miniatures i Antiguitats Roger de Flor, organitzat per Team SNA­FU. En el torneig es fa servir un reglament d'estratègia que si­mula combats hipotètics que es desenvolupen sobre uns diorames representatius dels camps de ba­talla. Fins al moment de tancar l'edició s'han inscrit un total de 30 jugadors, alguns d'ells provi-nents de Navarra, Barcelona. Vi­lafranca, Terrassa i Sabadell.

Cadascun dels jugadors que s'ha inscrit en el torneig serà res­ponsable d'un dels exèrcits que lluitarà contra el rival en un dels apartats en què s'ha dividit el tor­neig. D'una banda, els exèrcits s'agrupen en un període antic que comprèn, entre d'altres, exèrcits selèucides, víquings, asteques i es­partans, i un període medieval. amb exèrcits de la guerra de les Roses, de la Corona Catalano-a-ragonesa, de l 'ordre teutònic, etc. Després de dos dies de lluita, els dos primers classificats rebran com a premi un exèrcit de 80 figures de plom pintades i repre­sentatives de l'època romana.

Els combats se celebraran dis­sabte i diumenge de deu del matí a dues del migdia i de quatre de la tarda a vuit del vespre a la sala d'actes i exposicions de la Casa de Cultura.

El torneig és obert al públic i s'exposarà un diorama que pre­senta dos exèrcits al camp de batalla.

36a Marxa infantil

LLIURAMENT DE PREMIS

13 NOVEMBRE 1994

ORGANITZA

íi n i v

C i ' M i' II f a n 1/1 11 S i I C U . i

CLUB MUNTANYENC SANT CUGAT

PATROCtNB4 AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

GENERAUTATDECATAUJNYA

4ACADCA»

CAP SANT CUGAT

TOT SANT CUGAT

FEDERACIÓ D'ENTITATS

EXCURSIONISTES DE CATALUNYA

LUCAS DKSa

REPORTATGE FOTOGRÀFIC

MAPE-KODAK

OBSEQUIS ATOTS ELS PARTlC&ANTS aUB MUNTANYENC

«IACAKA»

CAP SANT CUGAT

COCA COÏA

t'AMICWAGINAia

NESTiÉ

IARAKA

DANONE

MAPE-KODAK

SAMAGAS

El Club Muntanyenc Sant Cugat agraeix la col·laboració de totes les persones, controls, serveis, botigues i empreses que, d'una manera o altra, ens ajuden a dur a terme aquesta tradicional MARXA INFANTIL i, al mateix temps, a poder premiar una bona colla dels participants.

<** • » Ajuntament de Ull Sant Cugat del Vallès

m| Generalitat m de Catalunya

ELS CANTONS

Lucas Diesel

DANONE

$>w ,A Qieff

L£™£ÍMflGÍWRÍ

LA IMARA

stanm,

La comissió organitzadora

Nestlé *~>b el s o p o r de

<JÈ4 "la Caixa"

CAP SANT CUGAT

RÀDIO SANT CUGAT

COL·LABORADORS ESPECIALS Adm. Casas gestoria Autoesco'a Futur Bokatas bar Cafè ba^ Sucre Car Bufa regals Carre mobles Casablanca resteurur* Celíer Cal Buscallc Centpeus calcat infami Club Natació Sant Cigat Cucarrò roba infantil El Pont ferreteria Federació d'Entitats Excursionistes de Cata urya Ferreteria Ros Finques Serin Francesc Bell reparacions Gelat Pros Grup Sànchez Impremta Sant Cugat Joan Artigas electricitat :<Lc Caixa» La Granja-Bar Lins joiers L'obrador Taller d'Art Més Marcs òptica Sant Cugat Ornallar llars de foc Quirós centre d'estètica Roc Joan joiers Rodó Banys Samagas Instal lac ons Saur Aigües Seat Autoconiarca Stanza re*orrres \ decoració Transparent regals Valies Net neteges Xarcuteria Griful Zoom fotografio

COL·LABORADORS AMB TROFEUS Adm. Loteria rum. 2 Albert Vilccsau automocic Auguet joiers

Auiadell xarcuteria Autoescola Sant Cugat Autoservei Català Be restaurant Italians 3 Bcrccilo bcutique Bairoli calçat Cal Porta llanes Cansaladeria Juliana Centre estètica Lena Oc es Cardona bicicletes Drogueria Ccn Mora Estarç Cal Crispin Finques Gironella Fleca Estació Flors Eiia FOAP materials de construcció García Guiilén electrodomèstics La Botiga de Peryben Decoració La Casona d'en Jaume Roca decoració i regals La Sabata reparació de calçat Llibreria Camí Maskota animals de companyia Merceria perfumeria Lola Merceric Pench Moka bar Paper a Punt, 5.L. Papereria Antoni Paperinski Pexateria Pepita Pe'e Buscalló cafès Plus Art Febo galeria d'art RODG Còmode

Segafredo bar Taters sabatera Teixits C armen 'ous loiers T-evi llenceria Viatges Casals

COL·LABORADORS AMB REGALS Adin dietètica Adr la na Barnil regals

Alegret pastisseria Anna confeccions Arpali papereria Artesania Mavi Athypic regals Auiadell cistelleria Bego roba infantil Birbe regals Bokatas Dar Botiga Ca la Marina fruites seques Boutique Nati roba Cachito roba infantil Campamany modes Carrera alta fidelitat Confeccions Prats Cotilleria Marga Cue Billars Chapel moda Decmogar decoració Didó joguines Dolcets llaminadures Edda's Place quadres El Dau supermercat El Carrilet sabateria infantil El Pont ferreteria Els Tres Reis joguines Electricïfaf Pino Emma Roristeria Estanc núm. 6 Ferro i Fusta decoració Flors i plantes del Vallès Foto Llamas Fruiteria Maite Garbí regals Gemmans joiers Gerd dietètica Gilda boutique Happy roba Joguines Marga La Bombeta electricitat La Casa de les Llanes La Fabriqueta teixits La Fauna animals de companyia La Festa articles per a festes La Forca roba La Llar de l'Esport

ftffORMAOÓ IOT SANT CUGAT

*ÀDO SANT CUGAT

4CANTONS

OCTAViÀ

SERVEIS CREU ROJA

POUOAMUNICíPAL

PROTECCIÓ CML

VOIUNTARIS SANT CUGAT

GRUP SÀNCHEZ

La Pell de Brau La Tabaqueria Layla regals Levi's Llibreria Tafer Margarita robo infantil Matalassena Solsona Merceria Neus-Lourdes Mercena La PeHa Mi la r- To be lla electrodomèstics Mireia's joiers Mobles Casajuana Món Natural dietètica Mora pastisseria Nt no modes Ofinova material d'oficina Onix regals Òptica Rossinyol Orquídia perfumeria Paideia llibreria Paper Paper Papereria Planas Pedra i Fil ceràmica Roure pastisseria Sàbat pastisseria Samber 5 basar Sant Cugat Sports Sec i Dolç fruites seques i llaminadures Squash Sant Cugat Sun bike team Supernafural dietètica Tua's pell bosses Va Bene regals Vert parament de la llar Vídeo-club Sant Cugat Vídeo Golf Xamfrà llibreria papereria

COL·LABORADORS QUE HAN AJUDAT A DIFONDRE EL BUTLLETÍ DE CLASSIFICACIÓ Block CAP Sort Cugat Dido House Machme Squash

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 19

ART

Llum d'aigües I «LA PINTURA INTIMISTA DE FRANCESC TODÓ» Autor. Francesc Todó. Galeria: Canals Galeria d'Art. Dates: Fins al 27 de novembre. Obres: Aquarel·les de petit format.

PERE PICH

L % exposició que presenta aquests dies Canals Ga­leria d'Art és una opor­tunitat per veure i fruir

d'una pintura realitzada per un artista que ha fet història en la pintura catalana. La crònica per­sonal de Francesc Todó (Tortosa, 1922) és paral·lela a la pintura contemporània realitzada a Ca­talunya. Aquest pintor va ser deixeble de Sainz de Maza i va realitzar la seva primera exposició a Barcelona l'any 1946; va guanyar el primer premi de gravat Rosa Vera l'any 1952, i més tard va obtenir la beca March per estudiar a París, de la qual també van gaudir artistes de la importància de Josep Maria Subirachs, Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats i Al­bert Ràfols-Casamada, entre d'al­tres.

Una altra faceta que ha tre­ballat Francesc Todó és l'ense­nyament de les arts, ja que va ser professor de pintura de la Uni­versitat de los Andes de Bogotà i professor fundador de la his­tòrica Escola Elisava, nom femení que corresponia a l'artista cata­lana més antiga que es coneixia.

Aquest extens currículum con­firma la trajectòria d'investigació de la pintura de Francesc Todó; fa anys, el pintor va pintar com­plexes màquines: eines, instru­ments, e tc , uns temes compro­mesos amb l'època en què vivia, i que crítics com Corredor-Mat-heos van considerar com el màxim exponent de la pintura d'aquell moment.

Passats els anys, Francesc Todó ha sabut trobar una pintura per­sonal, tractada amb sensibilitat i amb resultats plàstics. En la seva pintura no trobem contrastos, tots els elements que s'organitzen dins de la tela estan envoltats d'una mena de boira que uniformitza

Una de les obres de Todó que hi ha exposades a la galeria Canals.

els volums, donant-hi una llum de primera hora del matí. L'ex­posició es presenta amb el títol de La pintura intimista de Todó. EI diccionari parla del mot «in­timista» com l'acció de conrear l'intimisme; aquest terme en pin­tura sovint està relacionat amb l'estil dels pintors nabís, com Pie-rre Bonnard i Édouard Vuillard. Difícilment podríem trobar punts de contacte amb les dues pintures,

però trobem un interès per pintar objectes en els interiors i repre­sentar elements quotidians.

Gràcies a una tècnica aquosa com és l'aquarel·la, Francesc Todó submergeix els objectes quo­tidians com són les botelles, les cartes i els llapis en unes veladures que creen entre la pintura i l'es­pectador un finíssim vel que dig­nifica els objectes de l'altre cantó del bastidor, convertint una pin­

tura plana en unes obres d'una profunditat sense límits.

Les seves pintures de petit for­mat esdevenen finestres, forats d'un món personal en què tot està en equilibri i disposat a ser viscut en qualsevol moment. Les seves obres tenen una llum sin­gular, que té la propietat d'uni­ficar els objectes més diversos, convertint-los tots en una sola àni­ma i una sola sensació.

Exposició de gravats de Josefa Torres al Cercle Artístic de Sant Lluc • Barcelona.— Josefa Torres, veïna de Valldoreix, participa en el centenari del Cercle Artístic de Sant Lluc amb una mostra dels seus gravats. El dimarts 15 de novembre es va inaugurar, al ma­teix local del cercle, a la plaça del Pi de Barcelona, l'exposició de Josefa Torres i es va presentar el llibre Escrit, vist i sentit, amb una partitura del compositor Marc Klein. Durant Tacte inaugural, el compositor va tocar el primer mo­viment de la seva Fantasia per a piano en fa menor, en el qual s'inspiren els gravats que publica el llibre. En cada una de les vuit planxes de fotopolímer, Josefa Torres fusiona les seves guixades en pastell de cera amb les notes musicals de Marc Klein. Aquesta mostra es pot visitar fins al 26 de novembre. / J.M.V.

Exposició de Begonya Valcàcer al Club de Tennis de Valldoreix I Sant Cugat.— La pintora i pre­sidenta de l'Associació Firart —que organitza la mostra artística que cada diumenge hi ha a la plaça Octavià—, Begonya Valcà­cer, exposa una selecció de les seves aquarel·les i olis al Club de Tennis de Valldoreix. L'artista presenta una petita mostra d'o­bres realitzades sobre paper i pin­tades amb aquarel·les i també ex­posa dos quadres realitzats amb la tècnica de l'oli.

Begonya Valcàcer treballa en aquesta ocasió temes florals i ele­ments populars, com càntirs i bols de terrissa. L'exposició es pot vi­sitar durant tot el mes de no­vembre. / P.P.

Joan Gomeso presenta fotografies al bar Zanzíbar • La Floresta.— El bar Zanzíbar, situat a la plaça de l'Estació de la Floresta, presenta una mostra de fotografies en blanc i negre realitzades per Joan Gomeso. En aquest local s'hi exposen d'una manera regular quadres, escultu­res i fotografies de diversos ar­tistes, habitualment residents a la Floresta, /P.P.

Escultures de Cardellà a l'Associació d'Idees

H Sant Cugat.— L'escultor sant-cugatenc Cardellà presenta a la sala de l'Associació d'Idees una excel·lent exposició d'escultures, realitzades amb diferents mate­rials i formats. Poques vegades es pot veure a Sant Cugat una exposició d'escultures amb un nombre tan important de peces realitzades amb pedra com la que presenta Cardellà. En l'exposició trobem dues línies, dos camins que Cardellà presenta i treballa; per un cantó hi ha les obres que fan referència a l'home, formes humanes que, treballades amb tècniques i materials diversos, arriben a crear en l'espectador sensacions molt diverses. Les es­cultures amb referències al cos, realitzades amb una tècnica de degoteig de plom, atrauen des de lluny pels seus aspectes globals, però en aproximar-nos l'escultura es converteix en un laberint de formes i fons de llum. L'altre camí són les escultures realitzades amb pedra. Aquestes obres, combina­cions equilibrades de línies i cor­bes, enllacen amb els inicis de l'escultura contemporània. Carde­llà ha sabut trobar un camí encetat pel mestre de tota l'escultura del nostre temps, Brancusi. L'escultor presenta una carpeta amb una se­lecció de les seves obres. / P.P.

Una de les escultures que l'artista santeugatenc Cardellà presenta a la sala de l'associació d'Idees.

MORATÓ ARAGONÈS del 24 de novembre al 13 de desembre

Stf*"'

SOCIS FONS D'ART

Sala Rusffiol Horari: mati de 9 o 2

tarda de 5 a 9

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès Tel. 675 47 51

20 t ' l I H R\-l·SPK( IACLES Li 4 CAN ] i i \ \

Ksaesr ~-sï-ï*ii£?M-,'m MUSICA

Música contemporània • i ! • ' ' • : \

L i M I

.1: . r i

, 1 , . ' . • . .

1 ' ; 1; i i . i

..'- q\U 11; 1' - • i i M

; •• 1 i | i ' ' s ! a

N i í . i ; : : i l l l , i

: i , : ' l : s | - .

1 '! ! I ' l I ' L i l

1' ' •-.) I I .11 1.1

.11 . 1 | 1 | I l l i l .11

v,.-. J s H lu l -/ 11 - i » , • • / . ' . \ l

JÍ, :>, I I m. i l l U ' l p U ' t . l l | !

u li '

: K V 1 1 / ,í !

i ' .

'! (

11 - r . i n i i

l·i'elM l l i 1 HMI I I . I I I . I

i .il I que k 1,1 mel ! -cmps MVI nur I ' S Í I / I i,'

i a l \ . i s c i

s l l a l hlcs en c p i . l K - l )

latct .unb inlcn- de 1

. amb intervencions K in.ucu- l-.l ('onifilni·i I m e !e de l'cm- dcmosiiacio exhaustiva de l'au-eom la cellista S\l\ :e k c u t d v pordanès Xavier MonKiKalgc la- totitat 1 la qualitat interpretativa I lent i una bona inlei pictació questa era òbviament l.i cumpo- de Gerard Claret, insuperable en t te lconjuniorqucs l i . i l . sieio de l 'orquestra) \:\ ser una la seva actuació i demostrant un

cniU'i'M. 1 1 . ! " ,!"Mi|a! ;1e 1 oi"a d; que pi H \ ri al u mar es i. i n'.us c Ma' • .11 -r.e- ui'.hcisal. \ f o sah..U:c 1 \ r : ii.i en Ics se\es ol·i.. la som i n ii .i. > ii'si n i ' i un l · corda amb i- ,ei 1 i, ic."-.; d.. ". lisos. sigui |Uii. ^' iiil. Iiee.iii! cnlpc|anl 1-ii. 1 ' • ' . ! • :..,:. !' sull.i.l c \ ; : i - :. q'.u . .,• .•; p i o ' u n d . i i i i i 1 !

I na defu la inusi. ij

I obra de 1 ui' 1. • ! ; -i . u • •' • :;: e '1. la c o l , - 1 o.:,.

.••i,"/ÍÍ •/1 \ . es una ..!•. In ; i , . - ,

neia .i T M I I C : l e n i

i e n

1.

; una S('n;i·i!t ;i,,-; e,. • • • ii: isnie 1 k ' l -sa M e culmina cr un qua: de l o n a molí beu mi-'.:.'

I ,1 c lu .ada ,.e: . . , " . I.i / Í M ' I ' M , ; /.'I, •:, ., , l t ' e Jordi ( 'ei \ L'1!O. jii.i ji, . . •, dau ada però d'una . '• •; tuostslica considcral'íi principi lligat. i;r .. ,1 . . i un so compacte, l'b-.i 1 0 cendenl de molia la: . , ; 1 •·,p-I.'autor, que era pu ss ;: , cert. \'a rebre els apl · i ic; del públic i de la mate ixa. o tra. Aquest exil com. i>.i 1 eisamcnl amb el l'et que ; 1 ) tra Nacional de C ambra dorra enregistrarà piopci un disc compacte amb al·ii quest compositor.

Al final del eoneerl 1 per els llargs apludimenls dels tadors. el mestre Claret \a dos bisos: Sttnl Marti tic! ( de Pau Casals, i el segon de l'obra de Britten.

iq'.

, í ' , \n ma, r

Cspcie olenr í í ' . ' IÇ i •.

temps

TEATRE

Mira-sol Teatre representa aquest cap de setmana i el que ve «Somni d'una nit d'estiu»

JORDI BORDI N • Mira-sol. I I grup de teatre de Mira-sol estrena aquest cap de setmana una versió del text de William Shakespeare Somni il'iiiiíi nu i/Vsí/ií. Id muntatge es representarà dissabte a les 10 de la ml 1 diumenge a les 6 de la tarda al Casal Cultural de Mi­ra sol. FI cap de setmana vinent es repetiran les actuacions a la mateixa hora 1 al mateix lloc.

l a directora del grup. Marina .liilia. ja wt declarar en una en­trevista realil/ada a Fls 4 Cantons que els clàssics poden donar molt de joc als 1:1 ups amateurs com

Mira-sol Teatre», l a directora del grup ha confirmat, desprès que ja s'han realit/at molts assajos, que el text ha permès • • superar-se» als vint-i-sis actors que entren en el repartiment, 1 .'elevat nombre d'aetors amb que compta el grup ha permès que no s'hagin de do­blar papers, sinó al contrari, apor­tar ratís nens de figurants.

1:1 grup Mira-sol Teatre havia representat, fins a l'actualitat, di­verses comèdies, a mes cic redac­tar i escenificar textos de com-incdia dcU'iinc 1 presentar per úl­tim sAcroV de Kurt Valentin. a la darrera testa major. FI guió

00 ?6ir1 003^7

C U R S DE

CUINA JOVES A M B D Ó S S E X E S

16 - 24 A N Y S CUINA BÀSICA MÉS BRANQUES DE

FORNERIA I PASTISSERIA Proper començament Nou Curs GRATUÏT

Per inscriure's, truqueu al

Tel. 588 53 61 F.T.R.

de Shakespeare que estrenarà el col·lectiu el proper cap de set­mana significa un aprofundiment de Mira-sol Teatre als clàssics.

Julià creu que els grups ama­teurs són els més apropiats per escenificar textos d'aquests autors perquè compten amb un gran nombre d'actors, ja que aquest tipus de textos impliquen un con­siderable encariment de les pro­duccions per aquest motiu.

Decorat pràctic

La directora ha puntualitzat que ha volgut seguir l'exemple de l'autor de no centrar-se en una

escenografia realista. La respon­sable artística de Mira-sol Teatre es partidària d'oferir un decorat «pràctic i gens concret». De tota manera, la senzillesa del decorat no compor ta rà necessàr iament que l'espectacle sigui modest, ja que s'ha decidit així precisament perquè el treball dels actors tingui preponderància sobre els altres elements del muntatge. El més important per a Marina Julià, quan és a punt d'estrenar-se l'es­pectacle, és, segons assegura, que «tot i els mals de cap que porta fer teatre, ens ho hem passat molt be».

Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria

Taller, exposició i venda: PI Pep Ventura (caní. tarrer Satlés) Tel 1 fax 674 96 78 Sant Cugat

iffifc Servei • C f c 4 f > Gratuïta

Domicili Mercat Pere San, 120 58914 48

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 O / J | J 0 7 CXXJ98J00104

JOIERS-TALLERS PROPIS

• ^ ™ ^ PRESSUPOSTOS g ^ B SENSE COMPROMÍS ^ Z T RELLOTGES D'ACTUALITAT

SARDA EN LES MILLORS MARQUES

g3«r i j ' . . , foamilton K MEGA A

KRONOS Íl-JUNCHANS m°J".'S, .^crolJt

| s'c/////(•<.[>" Rusiúi·l, ••{(> '/'cl. <) 7-í S\S' •w Sani Citrat

Es clouen les III jornades sobre direcció escolar a la UAB

N l ' K I \ 1)1 XI \ S

H Bellaterra.— La clausura de la tercera edició de les jornades que cada any organitza la junta del Fòrum d'Administradors de l'L-ducació de Catalunya va tenir lloc dissabte passat a la Facultat de Ciències de l 'Educació de la L'ni-versitat Autònoma de Barcelona.

Aquestes jornades son. sobre­tot, un punt de trobada i de debat per tal de posar en comú les ex­periències dels assistents i pre­sentar noves propostes amb ["ob­jectiu de millorar la qualitat edu­cativa. El programa de la tercera edició, en concret, ha servit per posar de relleu la figura del cap d'estudis com a líder acadèmic dels centres d 'ensenyament i com a principal motor del futur pro­jecte curricular de centre, segons la terminologia introduïda per la reforma educativa.

Aquest any han estat convidats tres conferenciants experts en te­mes relacionats amb l'organitza­ció escolar: José Gimeno Sacris-tàn (Universitat de València) . José Luis Sanfabiàn (Universitat d'Astúries) i M. Anne Baert (ins­pectora coordinadora de Brus­sel·les, a Bèlgica). A més de Ics ponències, les 250 persones ins­crites han tingut l 'oportunitat de participar en cinc tallers d'orien­tació pràctica. El Fòrum d'Ad-minstradors de l 'Educació és una associació d'àmbit europeu de professionals interessats en temà­tiques relacionades amb l'admi­nistració i la gestió educatives. A l'Estat Espanyol ha estat cons­tituït a Catalunya. Madrid. País Basc, País Valencià, Andalusia i Aragó.

\

i p

5

• ANIMALS PERRUQUE­RIA Carrer de la Creu, 33. local 2. f r 589 13 29 Pel J20Q0I

• D I S P E N S A R I V E T E R I ­

N A R I D E L V A L L È S . S L

Urgències 24 h. Cl Saba ­

dell. 2 3 . St Cugat.

Rel ?500C-

• LA FAUNA Rambla del Celler. 35-37 « 6 7 4 13 05 ?é a3X01

• VET. SANT CUGAT Vinyoles. 10. « 6 7 5 0512 Bel 1490X1

A L U M I N I 1 V I D R E

EXPOSICIÓ 1 VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, 68

TEL. 675 29 02

FAX675 28 61

Sant Cueat del Vallès

nm^ • COPI IMATGE Rambla del Celler, 95. «•589 23 M Bel 1270001

• COPY-GRAFIC Can Matas. 8 « 675 36 53 MraHot

• AUTO-ESCOLA CA­SAS Martorell. 47. « 6 7 4 1 4 97 Rel. 1170001

• D G . D'ASSEGURAN­CES Rambla del celler, 95. « 675 42 03 Bel 1250001

• J.G. ASSOCIATS PI Barcelona, 9 baixos. « 6 7 5 3012 Rei 1220001

• M A P F R E Pg . Torreblan­

ca. « 569 19 95 M 1300001

SANT CUGAT

GESTIÓ, S.A.

Servei d'Afsessoramant

Administratiu

Assegurança*

i administració

| de finques

C/ SoRlki» lusínol. Ï2. lek 67517 02 674 M 69.

hec 589 27 74

e AUTO-RECAMBIOS VALLÈS Cami de la Creu, 24 « 675 19 51 ReM67X01__

e NISSAN ROMAN Mar­torell. 41 « 675 45 79 Rel I40CO01

• PÀRQUING TORRE­BLANCA Av Torreblanca, 2-8, local garatge. w 589 24 81 Rel 110001

e NOGUERA FRANCINO Francesc Moragas. 1-3 entl. 1a. « 6 7 5 26 04 Bel. 1590001

e RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola. 55 « 589 26 49 Bel 1290001

• V I L A R A S A U C I T R O E N Francesc Moragas , 11

« 674 13 21 Bel 128OO01

m m • CASTELLVÍ Serveis i Admls. Rius i Tautel, 4. « 6 7 4 1 2 41 Rel 1350001

• G.C.I. CONSULTING Sant Bonaventura. 8. Entl. 3a « 675 49 05 Rel 460001

e RUBIO Villa. 1 local 5 « 674 62 99 Rel 1530001

e B A R - C A F E T E R I E S Don

Bar, cí Rosselló. 2 . « 674 36 36 Re' 3000001

e B O K A T A S Plana Hospi­

tal , 3 5 - 3 7 . « 5 8 9 19 72

Bel 790001

e MERMELADA EXPRÉS Cí Valldoreix. 56. RetUOKE

e B E L L E S A R T S C A B A -

N A S Sant iago Rusifiol, 54 .

« 674 06 49 IW44M01

e CUGART C/ Torrent de la Bomba, 14. « 674 43 90 Rel 2100001

e GRUP VI BELLES ARTS Montserrat. 31. « 675 20 01 Rel 1370001

e CICLES CARDONA Valldoreix, 41 « 6 7 4 15 09 Rel 1I90CC1

• V I N S N O E S A Baixada

S a n i Sever 4

« 5 8 9 1983 Hel 500001

• PAPIOL-VENDA I NE­TEJA Cànovas del Casti­llo. 4. « 674 65 00 Bel 510001

mnn e CL. DENTAL BANA-RES Francesc Moragas, 8. 2n. w 874 18 77 M. 1600001

IMlÉMii • SUMINISTROS VALL­DOREIX Mossèn Jacint Verdaguer. 107. « 87414 90 IW. 390001

• DOLCETS Ailons Sala, 20 « 6 7 4 4 2 82 Rel. 1570001

• M I L A R T O B E L L A S a n ­tiago R u s i n d , 4 9 . « 674 06 57 Rel 450001

• VILA ELECTROLLAR SA Santa Maria, 40. « 5 8 9 02 71 Rel.teOOOOI

• ENGLISH CONNEC-TION Escola d'anglès. Sani Domènec, 7, 1r2a. Bel IIIMOI

• BLOCK C/Rosselló. 17. Sant Cugat. « 5 8 9 53 48 Hef '0002

e CLARAMUNT INST. YOGA Riera, 15 baixos. « 674 21 03 Rel 1580001

e E S P O R T S T E R R A N E U

Cl Sant Antoni, 15. 0 8 1 9 0

Sant Cugat .

« 674 62 02 » 'MOS

• GIMNÀS OLIMPO Av. Ailons Sala, 29 B. « 875 37 07 Rel S300C1

• SOUASH SANT CU­GAT Sani Jordi. 33-35. « « 7 4 98 82 Bel 1550001

e ESTANC MONESTIR Plaça Octaviè, 3. « 674 01 74 Bel 1510001

e INSTITUT DE BELLE­SA RV8 C( Francesc Mo­ragas, 25. Sant Cugat. « 6 7 5 58 55 Rel 11(033

Instal·lacions

Reparacions

R.OUERAL "

CALEFACCIÓ

AIGUA

ELECTRICITAT

REGS AUTOMÀTICS

PER A JARDINS

Av.CosleJo1,73 Tel 589 61 25 Tel molí. 90194 4 4 »

00154*00170

mmm • AIFA a r a . Cerdanyola, 18. « 8 7 4 4304 M 1440X1

• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Ceter, 93. « 8 7 4 7 9 68 W. 470091

• FUSTERIA EBENISTE-RIA LS C/ Cami de la Creu, 14, baixos 1a. St. Cugat. « 5 8 9 47 53 (W 240001

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21. « 674 08 82 M 150001

e J . MIRET Mercat Torre­blanca, parada 1 -42. « 8 7 5 53 53 Bel 53(001

Sosefruüs Mercat Pere San

Parada 123 SERVEI GRATUÏT

A DOMICILI I d. 5S9 44 8I

fllipililM

EL MAS VERDURES

DIRECTES DE PAGÈS

T e l . 6 7 5 16 3 7

Passeig VaUdoraf, 150

m)

mmm

Tel. 699 38 98

Ftw 588 24 53

Cita. de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

e CAMPMANY Valldoreix, 16. « 6 7 4 14 82 Bel 1530001

e TÈNUE. MODA ÍNTIMA Av Catalunya, 16. « 6 7 4 5 7 49 W.400O-

e COPERSE « 674 62 39 Renoaci

ELECTRICITAT - FONTANERIA - CALEFACCIÓ llar, comunitari i empreses. Irrslol.kxio i monleniment

JpjntTT INSTAL·LACIONS

& MINGO SCP

demoni'nspresajpost 6744144 SESVEt TtCHIC MÍT(»n7JT

• GERD - SANTIVERI Plaça Pere San. 9. « 674 00 60 M. 740001

• HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54. Valldoreix. « 674 75 98 Ref. 1480001

• H l P I C A S E V E R I N O Pg.

Calado. 12. « 6 7 4 1 1 40 rkf.eioooi

• ORDINASOFT Rbla Can Móra, 9. « 675 32 03 Bellirooi

• VALLESTECNOLÒGIC SA Plaça Unió, 3. « 5 8 9 33 00 M . I50KB1

• JOGUINES MARGA Sta. Maria.44 « 6 7 4 1 5 3 2 M. 119X01

«•me»

e EL BON DESCANS Cl Martorell. 28. St. Cugat. « 5 8 9 12 76 i lax RelZiOXI

e SOLSONA Rosselló. 2. « 5 8 9 32 89 Rel 490001

e C A S A DE LES CORTI­NES Víctor Balaguer, 26. Rubí. « 697 20 71 Rel 520301

e D E C M O D E C O R A C I Ó Francesc Moragas, 4. « 874 38 92 Bel 1230001

• JC4ERIA Minnas. c/ Vall­doreix, 3 3 . « 674 9» 40 R« 301(001

• J O I E R I A T O U S Rbla. R*Mtallada,24C « 6 7 5 52 52 B * 540301

• SANBER-5 Anselm Cla­v í , 2 0 . « 674 45 71 M.U20OO1

• AOMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 Ount monestir). « 6 7 4 0174 M. 1520001

• A D M I N I S T R A C I Ó NÚM.1 Valldoreix. 67-A « 5 8 9 4 7 42 Bel «30301

• ATEUER BLAU Av. To­rreblanca. 2. « 589 19 31 R* 1210001

• MARCS VALLÈS C/ Vallès, 23. Sant Cugat. « ( 7 5 4943 W.2I3O0O1

• M E S M A R C S Cl E m i c Granados . 15. Sant Cugat. « 5 8 9 1 4 2 9 M 293001

B FALGUERA - Tapisseria - Decoració

c/ ViUà, 1 Local 2

Tel. 675 24 01 08190 Sant Cugat

del Vallès

CASAJUANA GALERÍAS

SANTJORDI

Mobiliari

i Decoració.

Matalasseria

Articles pera nens petits,

cSanhrjrjor3jsinol,37

! Tel. 589 22 32

I GnrerMajor,6

SontCugatdelVdès

B l mm • B O R R À S P l a n a Hospi ­tal. 3-5 local 2. •a 6 7 5 3 5 0 0

Ref 59O0C1

• CASTELLVÍ HONOA Rosselló 15 « 5 8 9 3211 Rpl ^T'Ol

e MOTO TRÀFIC Ailons Sala 2 « 674 07 73

e INSTALACIONES ZA­MORA Mossèn Cinto Ver­daguer. 18. Valldoreix. « 5 8 9 26 38 Ret 560001

• M A N T S E R V , S A Av

Catalunya. 18 .

« 674 60 S8 Re* 5CC0C'

e P A M O B E S L Sort , 3 2 ,

1i 1a « 589 35 23 Rel '15Ü0CI

• VALLÈS NET Sant Ra-

e CONSTRUCCIONES Reformes - Torres - No­ves « 674 63 08 M.570K1

• PROMUSA Av Torre­blanca, 2-8 « 5 8 9 17 32 Bel 370001

REF0RMAS

INTEGRALES 0ELAVIVIENDA

BANO

COCINAS

PARQUETS

IMOQUETAS^

CERÀMICA I

Presupuestos sin compromiso

Tel. 674 05 0 7 Sr. Ferran

CENTRE ÒPTIC

S A L D O N

1 9 5 6

Especialistes en lents

d'alta definició

Francesc Moragas, 4 Tel. 675 07 54

08190 Sant Cugat

• ASSUMPCIÓ Monestir. 33. « 6 7 4 3 8 51 M. 1410001

• ROSITA Pg. Rubí. 110. Valldoreix. « 674 31 47 H8HHD0O1

• F O R M A S El ías Rogent .

18-A. « 8 7 5 40 06 M 1430901

• PERRUQUERIA A. SA­LINAS Cl Sant Jordi. 25. « 6 7 4 8915 RK27M01

• PERRUQUERIA CAR-MEN CEBADO Cl Sant Jordi, 33. Sant Cugat. « 675 33 01 Rel 10001

• P R E S E N Z A M a r t o r e l l ,

20 .

« 5 8 9 46 51 Rel 165(031

Línies M l i B.T. Transformadors Enllumenat públic

DosdeMaig.:5-Local4A Tels. 675 5010 JMWSOInóviï, FuRSSeSo (H190 Smt Cugai del Vallès

• MAHJMO VALLÈS, SL Sant Domènec. 10 - bai-

« 5 8 9 2 3 7 1 Rel 55(031

11 Mtsém

Tota una tradició

R. Odavià 5 W. «4 M / 5 » 27 02

SanlCiOBfiílVefe

• TATERS Sant Antoni, 62. « 6 7 5 55 06 Bel 1330001

e MENJARS PREPA­RATS TASTA'M « 5 8 9 29 2 9 / 5 8 9 35 35 M5W301

• SOL - NET P blanca, 52 « 674 41 49 Bel 78C001

• T INTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 « 6 7 4 1 1 8 2 Rel 1470001

e TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusinol, 35. « 674 11 83 Reí_148000i_

e TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribalalla-da, 34 « 675 22 28 Rel 1540W1 _

• TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala. 21. « 674 41 67 Rel 1690»'

• SUPERMERCAT VI­LARÓ « 5 8 9 3512 Rel 1393301

• D A N V I L M O T O S , SL Sabadel, 32 B. « 6 7 5 18 08 FM. laeoooi

• TALLER ELECTRÓ-SOL c/ Sol, mim, 19. « 674 36 88 Sant Cugat Rel, 3080001

• TALLER MECÀNIC P. CANALS d Sant Llorenç, 27. « 6 7 4 6 3 ( 2 Bel. 1320001

e T A U . E R E S M E N A Pas ­seig Torreblanca, 13. « 674 53 01 Bel 1200001

• L i N E A D I R E C T A Enr l -

q u e G r a n a d o s , 15 - local

8 « 5 8 9 03 74 Ret 1340001

M/ZHï

ENY1MBÍTS URBANS,. NACIONALS IMBNACKMS

Paqueteria urgent a t o t Espanya

675 10 11 900 300 4 0 0

• C A N S A L A D E R i A J U ­LIANA Francesc Moragas, 26 w 674 08 81 Ret «0001

• RAMBLA DEL CE­LLER, àtic 160 m», 3 hac, dobles, 2 banys, sala d'es­tar, menjador, cuina, total­ment exterior, amb plaça de pàrquing, vistes al Tibi­dabo. 35.000.000-« 6 7 4 7 8 4 5 / 6 7 5 50 53 (VkMnteCaVo).IW VC30001

• SOBREÀTIC en venda. Dos dormitoris, ampli men-jador-saló. cuina, cambra de bany, àmplies terras­ses. Mort sol i ben orientat. 15 000.000-tt 674 72 54 (FtxasGforieto). Ref.FG

• ÀTIC DÚPLEX Zona Mercat Nou, 120 m* + 20 m1 terrassa, 4 hab., saló menjador amb xemeneia, cuina «omea», 1 bany, 1 lavabo, caMaoctó, marbre, parquet. PVC i cllmalit, pàrquing i traster opcional preciós. 22.000.000.-« 675 33 55/5»9 26 43 (KSA Gestid NnnoMiaríi). Rtrl KSA 10050011

• C / D R . M U R I L L O , 1 1 . Àtic dúplex. 2 0 0 m* + 7 0 m 3 t e r r a s s a , 5 d o r m . , 2 banys + lavabo, saló m e n ­jador, cuina equ ipada , ar­m a r i s , c a l e f a c c i ó , p à r ­q u i n g , z o n a c o m u n i t à r i a , piscina. 4 5 . 0 0 0 . 0 0 0 . -TT 6 7 4 5 7 16 / Fax 6 7 4 5 7 5 4

• À T I C S de 120 m2, aca­

bats d'alta qualitat, vídeo-

porter, calefacció cable ra­

d i a d o r , por tes de roure ,

ex ter iors de P V C . v idres

dimalit, cuina i bany com­

plets.

0 566 57 06 Artur) Rei. I* «0000?

• DR. MURLLO, 11 atc-dúplex 200 m* + 70 m* te­rrassa, 5 dorm., 2 banys + lavabo, saló menfadoic, c*&-na equipada, armaris, ca­lefacció, pàrquing, zona comunitària piscina. 45.000.000.-«• 674 57 16 FM. 100011

• À T I C S o e 1 2 0 ^ a f l u -

bi Pregunti el preu, el sor­

prendrà . Davant zona en-

ja rdmada i parcs infantils,

a zona semiresidencial, al­

ta qualitat e n acabats, molt

ben situats. Des de

1 8 . 0 0 0 . 0 0 0 -

S 5 6 8 57 08 ilrnrnbiareAmii Re» !A 4000006

• SANT CUGAT, zona Golf, cí Vergara. Indivi­dual, catalogada, de 700 ms de terreny i 200 mJ

construïts, 6 hab., garatge per un parell de cotxes. 55.000.000.-tr 674 06 97 <FtraSartCjB*t Rei FSCOMOCC--

• SANT CUGAT Zona Vinyet, adossada, de 270 m2 constr. més jardi privat i comunitari amb piscina, 4 hab. (2 són «suites»), es-tudi, 3 banys, saló de 40 m!, xemeneia, etc. Hab. de servei i garatge per a 2 cotxes. 50.000.000.-v 674 06 97 innos $>nl Cuja.). Rel. FSC100400M

• U R B A N I T Z A C I Ó Sant Francesc, cantonera, se-minova; al davant hi té un jardí públic, 3 hab. + estudi + 2 trasters Pàrquing molt espaiós. jardi privat d'uns 70 m !. calefacció 34.000.000.-9 ( 9 3 ) 6 7 4 6715 iFwws S*xa). M. FS 10120006

• PROP CREU ROJA, àtic dúplex d'uns 100 m*. amb 3 terrasses, 3 hab., iot exterior, assolellat, mot tranquil·la (sense veïns a sobre). 16.000.000.-« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5 (FromtS^FWfS 10130006

• VISQUI en un àtic a Ru­bí pel preu d'un pis a Sant Cugat. « 588 57 08 (ImmaMvia Artur; Fle* IA40O000Í

• S A N T C U G A T . Zona Colomer , adossada, de 300 nV, 3 hab. triples, un estudi de 50 m : , saló de 30 nf i menjador de 17 m1

a dos nivells, hab. de ser­vei. Terrassa, garatge per a 3 cotxes. Jardí (100 m*) i piscina privats. 53.000.000.- B 6 7 4 0 6 97 iFrra SOT Cupa). M. FSC 10MO0O5

• CASA ADOSSADA 240 nV, a prop estació, 2 pàr-quings, tot en perfecte es­tat. 43.000.000.-V 675 43 24 (Finques Roca). W . FR tOOKWU

• RUBÍ c/ Bages, 112 nr. planta baixa, 1 hab., men­jador. cuina reformada, bany nou, pati, 1r pis, 3 hab., bany nou, balcó- Ga­ratge (1 cotxe), parquet i calefacció. 22 000.000.-« 6 9 9 65 48 (IncuM).fW. 110010006

• RUBÍ c/ Canàr ia . 560 m', 5 hab., menjador-saló amb xemeneia, cuina, 2 cambres de bany, terras­sa, garatge (2 cotxes) i te­rreny. 26.250.000.-Tt 699 6 5 48 (Incwt). M . 110010009

674 91 61 T O M t S M V t M M . Sant Cugat-Valdoreix. al cosint de l'estrxió FFCC, terreny 500 ml, torre 100 ro2, menj. sala d'est» 30 m2, cuina, 4 hab, 2 bonys, lai de fot, mento» i wtes exceLlenh. Sont toWitó. Zono Passeig Rubí, torre 110m2,lerrerr/s 300 mi, menjador, sola d'estar, aihHice, 3 dormitoris, 2 banys, estudi, edefacoà, IMPKA6Ü. Sont tuçot-Wten, zona Mas Rwg, OFOKTUNIW. ferreny 1625 m2, torre 90 m2 (ornpliobtesi, renroóoi, sola d'estar, cuina, 3 hab., bony, catefocoo, Irasler, pisàno amb depúoro. Sont Cugat, zono c/ Granalers, torre oaossaaa cantonera, 244 ml, inen|odof-cu»na 30 m2, sota d'estar 50 m2,4 rWoris (1 sute), 2 brjrrys, 1 senet, coteícctic, hab pbwo, trastei, iailí pmot amb piscina. Sont Cuoot-Votoe», zono Rambla Verdaguer, terreny 1133 m2, torre 230 m2, menjador (dar)'estoc 40m2, ajntrtice equipada, 3 oomitofis debles, eslurt 35 m2,2 banys, servei, colerDaiò, k i de foc Sant Cugcrt-Müs Joneí, terreny 900 m'l, torre 90 m2, rnenjadar salo d'esta, amo equipada, 3 hao, bony i Mer . Sort Cugr/t-Zonc el Coriomei, torre OMBSUÒD 300 m2, menjadot sab d'estar, cumiice, 5 hab., (1 sute), sola d'estar, 3 bonys, servei, estudi amb snlariurn, ormaris encastuts amb interiors, garatge 3 toties, safareia, traster, sistema de teJe eguretaf ï aixa farta Sont Cugpr-Zora c/ Orquao, tosa de ttssaq, terreny 600 m2, torre 300 m2, menjorloí sola d'estar 50 m2,5 dormitoris (1 stiíe), amircrrice, 2 bonys, servei, a i e t ó , garatge 3 cotxes i safareig. Sont CugatWdortn, zono H barvota, toreny 1405 m2, torre 295 m2 en una sola plor*, mm» 16 m2 i sab d'esta 50 m2, amoafra 15 rrí, 4 dormitoris dobles, 2 banys, dos trasters, celar

), parquet, garatge 32 m2, ptsarn amb (tepuiadora.

PtSOSEMVBBA Zono Mercat loneblami, 84 rn2, menrjdor, salo d'estar omb parquet, nre condioonat, 2 rJorrniloris, aino-ofríce, bany complet, armaris enaslots, p i r j m 14.500.000. Zona Mercat faiecWü, 123 m2, rnenjadar sala d'estar 3Q m2, aire ccrrJbontrr, 3 hab. (nra sute), ointrcrrice, 2 banys, calefocrjò a gas, armaris encastuts, pàrrj ing. 23

APAÍ t tMBrfSEMVtKM VALLVlOREIcA. 135 m2. MeÉdordo d'estar 51 m2, cuino cgman 9 m2,2 Iwb. W J K , « k j i , l>mt Mtxàh,

preinstaLloció far de fet y f f l O I G í ^ F L 0 K S U . l M m 2 M , r r ^ cuina, 2 dorrnrroris, bony, lor de foc 7 M.

T B I B T f S E H V t N M SANT W Z O I U U BOUNOVl SÉr 600 m2, exceUeat OfKfiDQO

SANT CttSffU FlORESIrV Saler 750 m2, anentorjb sud, «sia e

excellenl. 8 SWIOM5i)fci629m2al.0rX)msarlida4.TúrielsrJe I

FW1UWS D£ BtóAJWNT 1

CLASSIFICATS ELS 4 CANT< >NN/ Duciulrex. I 8 «.!<_• novembre do l W

Incusa 0

Av. Barcelona. 70 - Tel. 699 65 48

RUBÍ

• : • : » ' " ii •(o' iej (Jun'a Au

: i ! )-- i ^ rubi'acions ndiv

il-. ' ^ , - ! u i -r.erijador cuina e-

|..!|:i::l:i :unv terrasses calefacció

' . 1 i ' . ' • ; •

• : t - t / k t : - , • ' bír 1 J O T 3 hab-

1: ir. ' . : ' • • - • ! i ij.iny ca:efaccio

• •': . A v. ;«A PSTAGO pis ' 1 2 i" 4

' il i::. -ír- hc-y i ktvatxi exte'ic-

• A . - ::i :••.•:•.] Les'r^rres Edi'ic d'o't

. . • . Hi:- v ::n: <a I 00 n planto

' !-M r i . ; : K o'- cespüKos

5UPEROFERTES

CENTRE CIUTAT. ACABATS DE PINTAR,

TOTALMENT EQUIPATS

PRÀCTICAMENT A ESTRENAR.

.'.'• i · i . - . . i 8 0 ir ; h , ±

• - • ' r i •A-.c.· ce pinta- tc-: i l

- - i i ' ; . - u A n : I - I T I - " * ;i est r r

• C, O R I E N T i es"

i . -sos 2>-i - i : ; j , . l p

o a r y ^ ST r • " • ' i ado

f a Sri t . ' - ' - i; I -T i lS

Í " p i - i : l , i . -

Des íl·i

• s ç o 111

11 6 7 4 41 12

I C. R I U S I TAUL í ~

TT 6 7 4 - 7 04 •?7-- -i.i . i .

• C S A h T T C M A S

T- B?4 57 i f i

i • « 7 4 ~7 34

S A N T I A G O R U S I

T? t)74 5 7 0 4 - 6 75 43 02

• C A M P • U T B O L L f I -í

TT 93 6 74 67 ' •

• C B O R R E L L

• C C A N O V A S C A S T I

L _ Q . 2 i " i - ' '

t M C , ' A P R O P

• M t . ' L * A P R O P £"-

.Li ^ 7 4 6." 1?

i - A H " . C E. N T R A L

• P l à DE N O V A C O N S ­T R U C C I Ó :.:. T .:-. . i i . r ^

TT 6 7 4 12 04 i 6 7 4 I I 81

TT 674 57 16

'•- •. 674 57 54

• C. C A N O V A S C A S T I

L L O 2 i' •• * ' ' -

Dfc LA C R E U : " a i :

i. .. -.i • .. - í j i.. :,\

t r 674 41 12

• C D O C T O R M U R I L L O

TT 6 7 4 Ò7Q4 675 43 02

• C F R A N C E S C M O R A

G A S 4 8 ^ ; n r · . , r · i t , i - R5

: ' •' 5 OC DCC -

, TT 6 7 4 57 16

i •- a« 6 7 4 57 54

i- t j f R-' WJ'SJ.U

• C, F R A N C I S C O M O R A -

G A S , 4 8 : ; D ü r f - n i l d ! 6C

r- 4 -J.vrr nan» lavabc

' 7 500 0O0

t r 6 7 4 57 16

TT 675 43 24

• P IS DE

TT 6 7 4 72 54

CASAS JOSEP M CASAS EROLES

PISOS 'ORRES LOCALS TERRENYS

Administració de finques

lloguers i Comunitats de Veïns

Gabinet Jurídic

Agents d'Assegurances.

C & F CASAS FFSRLRAS, S.L.

GABINET ADMINISTRATIU

GESTIÓ FISCAL COMPTABLE

l·iimacio objectiva

Mòduls I.V.A

Imp. Societats

Imp Rendo i Patrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL

Seguretat Social i Nòmines

Autònoms

Pensions: Jubilacions

Viduïtat

ILT.

Magistratura: -Conciliacions

Acomiadaments

GABINET JURÍDIC

AGENTS D'ASSEGURANCES

Av Alfons Sala, 22, baixos 2

Apartat de correus 12

Sant Cugat del Valies

674 15 66-674 10 54

M..H1 E S T A C I C S A N T | · R U B I L ' I.

' . . / . r ' • ,! ,'• t - , - , nab . t r e s f ^ n - . ;

i . i , : i , f j a r q u n g A m r o i ' .

• • . • • h iat P ' J L S : ! ; i '

foc.

...-- t-, '4 b7 15 " 9 5 0 0 OOO

. t r 588 4 0 17 , -Sr i • -i

•••iCP H O S P I T A L G E -

F - A L •- ,• i .',1 P i • R U B Í • ; V '

nas 89 i r Hct •

9J 6 ^ 6 ' t b

- n ; ^ MERCAT NOU

^a F V MI.Í -

'10J

8 5GC CCC

TT 588 40 1 7 . 58.3 r 4

l-'iJfÇ.'-.lll • • 'I -

'l , > v 4 r. •" 1 _>

• R U B Í :,' h\-

-•ao., c . i ' nn "!."••.• •

de oany pi- '•^•••' '

8 50>D O'iCJ

t r 6 9 9 65 48

i - A V U L A D E L C E -

P " • : l·i.l·

. .• i :: , . t .u -Tienja-

• • • • • t • - • J r a c, '

5 T i 73 l i - 6^5 50 53

• R U B Í i ' •.,••)»•! • •

3 n a b ti-c -i t r

c a m b r a c:*? .-.•••,•

ü 699 65 48

R A M B L A D E L C E -

• . •. i .v I,

, , : . • i , , i .1 . - - s ta f

• R U B Í i

TT 699 65 48

- -. r 4 78 4-. r.^5 aO 53 Pr_w;s 'jt = . r s

19 0 0 0 t r

R A M B L A D E L C E -TT 588 40 i 7

1 ER . . . ' .iPt :a 3S • R U B Í •?"

r '• :: i , c T 3 c a b o e s t a n r í i f i j .

- 6 ' 4 ^R 45 675 50 53 ~<T\2-: 71 588 57 08

^ h*-?s a U · i ' i t s p - r a t se r

U>c'.e es ta i

' i 60C OOC -

TT 675 33 55 . 589 26 43

- ' j - a i Re

• P I S R E S I D E N C I A L ' • C,1 M I G D I A pts . e r c a 3

; : l a r ' . i :<:) »a 10C n l • 30 , nab . t a n , - c i - a a c s.i o

tf a-: l i _ï Jc i " 1 . ? : ianys i i e n j a d o r c u - r a sa fa re ig

C p a - n u ' i g s VHstpr Nou io ! ex ter ior ca le facc ió , ar-

.'. ^ i t r e n a r mar 'S de p a r e !

. - i . -.uu DOJ [ ' 2 bOC'000 -

TT 675 4 3 24 j TT 6 7 4 41 12

XTOC-;

• P L A N T A B A I X A a m b

ard^ a zora res idenc ia l . 4

,10'rrmo' is 2 banys , cu r a

t o t a l ^ e n : ' e n e v a t , p i s c r a

3 a r G L i n g 38 000 .000 -

TT 6 7 4 12 0 4 - 6 7 4 11 81

I ' , L . 8h ni . 'i - I Í : : I b a r y

'••v.-!.- • ' • ..-:<ia.;ac E lec

•! ' • s i : i •- OCO 0G0 P l a

r r 588 40 17 ,' 588 5 4 99

• R U B Í Av E s t a n . ! 3

f .i L- s rti3-jle a l ^ n

i . ••s:at " e n j a d e r , J J I -

' r a . caT ib 'a ae b a r y

7 760 COC' - Tr 6 9 9 6 5 4 8

•ro.*s S? ••X'CO>i

• R U B Í c,1 C a s p Per es

t r e n a r ÜL io le» d e 1 1 8

135 m- De 4 a 5 hac 2 ; 3

b a r y s , 2 t e r r a s s e s C a l e -

l a c c o G a s P o c s v e i r s

A c a b a t s de a u a l i t a ! Par

G J ' i g o p c i e n a l R F A

N O . J S i 4 2 0 C ' 0 0 0 -

TT 5 8 8 4 0 1 7 , 588 54 9 9

Piníj.-es '.l+ionrs'i Rf-" ; " . " ) Í 'X '

8 5 0 0 üC^

TT 588 40 1 7 , 535 ;.

i ^ , . , , , , . , ,

I • R U B Í :• > , ' '.Vi' : X i rg t , 4 f a n

• c j - r a ga'- ^ ' . n •.:•

r a e r r b R i EII.J-" I

9 SOC 000

1 T 5 8 8 40 1 7 , -•S·? u

: I^XJ"- ' l ' • l'-i • i

• R U B Í : i s • •

! a A . i s .- .

i t r 588 40 1 7

Tf 588 54 99

• R U B Í .

E n Av -.--•••i-

h a b b a n y •

, No-Tiés de'S '.'•'

1? 0 0 0 300 -

TT 588 40 17 '

tt 588 54 99

z? MÍJ8 40 1 / 588 54 99

TT 588 40 17 ' 588 54 99

• S A N T C U G A T .

se S . Í , L , i | ; . i -M- t i -

b at i r í - . i . l r . - i

TT 589 11 04

• S A N T C U G A T

I TT 589 1 l 04

i S A N T C L i G A 1" i , l ' t

» S A N T C U G A T .

TT 5B9 11 04

I , «SANT CUGAT

I

i S A N T C U G A T '-

" N I C U G A T .

r HEU RO A

• . . O N A E S T A \0

ARUBI PISOS i DÚPLEXS EN VENDA «NOVETAT"

AMB PISCINA COMUNITÀRIA*

De 3 hab., amb estudi més ter-asses

Amb 2 i 3 banys, segons pis. raletacció,

cuina equipada, poies blindades, grans

meniadr-is h.-.Lons. TOT EXTERIOR

-GP;-VJ uUALi 'AT '>. Pocs veïns.

HRCIESde 103 m i fins a 257 m'

consti-,: :s GARATGE OPCIONAL

INFORMACIÓ: i ! \ ' ' \ S \'AI,I.HONRAT

M.i

Kl UI

FINQUES aRONELLA API.

Plana de l 'Hospi ta l , 10

6 7 4 7 2 5 4 6 7 4 7 4 6 6

VENDA I LLOGUER DE:

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS

(amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS:

De totes les característiques

Extensa cartera amb molt bones ofertes!

^ P | Finques 6 7 4 €>~7 1 5 5 8 9 3 3 6 8

P I S O S EN V E N D A t z o h A EsTAc o • • • - •• - - ,ti : . . - - , • i-

2 PíSSflG TCRREBLANCA

3. ZOHA MONtSTIFI. . • : ' ,

••h ' l·i,

- : Lat

Wf

i 1-

4. PIS EN VENDA l: :• ' .-

123)1) OC- F:Í

5. PROP ESTACIÓ: U: .n : - --.n-?=

: Í " IS . .:3i;ta:ció. no: "ui .--: . . : '

.:.nrri'.£3irt)pj:pj í",\

5 PROP ESTACIÓ: 9: - 3 !u; -i-

. . -!l-!i::c 1 D :àrq.r;i,:...:"íl

r u. Lfl - - -i - -un." r,=nC • vb:

' 1 i ' . ! - ' i

8. PROP MONESTIR: „•

S.ÏONA ESTACIÓ. S):- ' . : ' - i ,

"5 u)u o:)[:t]

10 VAL100REIX: [• - ! ' , , ' ' .

• / O N A M O N A S T E R I 3 I Z O N A P E A T O N A L

^ n -p , a 1

• Z O N A U R B A N I T Z A C . O • B E 1 L A T E B R A

T fc d se ^ s t p

TT 675 33 55 S89 26 43

T? 6 7 4 32 08

j r r t h

• Z O N A PG S A N T MAGÍ

TT 6^4 08 9

• Z O N A M O N A S T E R I

• • • 1 " s-ilr: i n i

3 rm ja lo m e r i a ^ c r u

a o t d e q u Dada 1 i a

= r e t o i m a ! po s P I

5 1 «*) t r 674 32 08

r: i-.M 12 C3 • Z O N A R E S I D E N C I A L • M I R A U L

• j : i r . . "> M O t J A S T E R I »t.

1E1 X

c a L I ° '

l t an^s 1 p a r q j ng

M -i

T T 6 7 4 5 04

TT6" '5 40 02

584 4

• L E L L ^ - T R „

' y • • ! • . : • - . , i - f 75 33 55 5 8 9 2 6 4 3

i TT 674 32 08

| :' ' L • Z O N A T R A N Q U I L L A

' « Z O N A M O N A T E R I O Ch 1 M f1 '6V |ií p

' : i •. • • ! , ! - i 11: •, d i " e n i - í d

rdfc

t Z O N A M O N E S T I R

TT 675 33 55 589 26 43

• ZONA TRANQUIL LA

ta a a

^9 ))J ))

T? 6 ^ 5 4 1 "54

I B E L L A T E R R A

• ' ' ' • le a

' i • ' | 1 ng 1 3 S 1 11

i 33 5!> 589 26 43 TT 675 33 55 589 26 43

: . - I -.iA , 3 R - T 589 11 04

«v KM Servicios de ges t ion

i nmob i lM rM

> v nus

K M nUB

I

M BJ6I

K E |

PIB

I «il"

M r B

M PUB

« M RJBI

• M RJS

1 atjalor

QK-

3^ a í S T p

j * * potk <int) aie1^ pana

3 í r s4 í* noc ^a ^ T T * » t r ROC cm y 1 T

r 4 OOC 3t -*f -liT Tel 586 1

T í l n • Jf ibi>3,je 3 a^xxrs Da y s

N y i |^r t pe* ï r ann

l » i l í 1 1 C r r

^ O N A E S T A C I Ó

t7 t> : • ! H2 08

• ZONA ESTACIÓ .

• ZONA MERCA' N 0 U

. Z O ' . A V t H:.,

!• W RUB M - I I0CC T dí d U l e U a-it I jk . ' 1

K M PUB d ^ d p ' " ^ * rr a-nt sia \xx eld ag a n

K M RLEt Mtf spSy ne-^ =^bcaseta^ T D,

I J & jfcí 3

< M R Bl T d M a l ^ P i ^ P d J jüpefl-y de 6^6 T a iria

< > p H» UTR » 588 " t t

- M PUB! a J a asSvleBadc y -tr^ico b ses I tal 5 OCC tas. JÍ-T^ 1- rf

K^l RUBÍ P sid an rat. 3L rr ssaa assoWa haütacwrí ba síai^g «T* -n H HK p|

KM RUBÍ P C T « J «na e i ^ l í r t "3-rr 3 aDtaowis a&soettal Pe 9"X)C í -13 cet ^P T i f

K M RUBl P 3plejpeBstenai 8orr 3 0 T t B & C r r o e Hr js^s d aiaoors te «ít 3r

p ía noc Pla Pel C e S8Í23H.

k H RUBÍ P * e f f c a l s s r r JTÜS JlaDtdOor-s bar s ^d

C I í l

KM SANT CUGAT ^ H a^l a b «ora le edegs 80 n 1

1 ~A j*a - f 0 0 0 » Pla Re I10005 Tel 5692084

KM SANT CUGAT = a a de Po «sta ^ c de 600-^ ^sa de 90 rr habflaaoru. 13d pe- e T- *< 1 »

f- Ps- -,5TO0S Tel 589 2C64

K-M. SANT CUGAT. Torrf ^ a : . d : Í les P-ares se Va-^ic.e'a 1106 n-: ae ler.en>, casa de 60 T- zora ara i a s v > a:a Cx"L-na:

'1 MCOOCda Ret ' Í X - : "e. 589 2084

*M SANT CUGAT Tme a £ Floresta sotir de 838 rf , 200 m de casi 126 rt' jíls, sm falqui la i a'IaCE Tcas-r ' ' XC OOC Pa Pa

•5,OC-- "e- 569 20 34

K-M. SANT CUGAT. T^rre a v'aWorea, zwa tennis a 500 m de l'estaco Jardí de 520 -n- K n- oe :asa, ó ^a: f í s ^ ï lats c'ar- . i ; : , ,-p?

ata dr:-,s-esa jji-sítoti.OcasKj 16.900.000 PU. Rel 25(1001. Tel 589 20 84

KM SA1T CUGAT. "y"e a e Ptotesta; |afdi de 496 T ' . casa de 205 iïr. u*s 85 rrf resta an-·ctócc.:ral'aTqu i üiai-ada p -e , P K O Tj.

- i Pí ;5"002 Tel 589 20 84

K-M SANT CUGAT, Ta-re a Mirasa. Zoia oc4-leg.s a 200 ^i de leslació. .ardi 330 TT casa ce 96 rr 3 r a c . ' MT,-. an je^.1e esta- P-Í-J

-5 :•:•: :•;•: p-a Rei 2 y X 3 ' » . 589 2t 84

* M SAMTCUGAT T-rrea'atootex ardde600T casade -30 r f en - plantes 6 haDtaoofis ".ba per f - r a 1 xr<*i si T

ah j i t . e na amoues "Us< r - *s OOOïXPta R<* 5; OCv. e ^ 2 0 8 4

KM SANT CUGAT a atíofei * ercüjí+ttar aonotetanert 6CC ^r de |ïfd casade5 · .T i . j t f a «r

P H ld Pel Í9 2C84

K M SANT JGA d a níl- ^sa e bO -T 3 a

1 3 4

e -n casa 80 f actacor bo

P- P» "5í 0 Te b8« PO 84

F a n a d e 9 6 3 n * a s a d e r 3 0 r r w i j t b c»

H 30 Rd R»1 25, 020 h 5£9'O 8M

a d <r sa R n- e pedec*0 es a t

« M SANT tT

»v SA rr

KM SAU uC Í

K M SAN G«

> H

M SAh UoA

í A UGAT

K > S

^ ^ 30 rr a j %

>• 389 2^84

a v ^ * r bdb 3o

í ^ 6 4

st p- p

14 ST CluA

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 18 de novembre de 1994 CLASSIFICATS 23

astellví S.L.

PISOS DE LLOGUER: • Carrer Aymerich: 3 hab., 2

banys, amb armaris de paret,

calefacció, exterior. 65.000 Pta + comunitat.

• Av. Catalunya: 3 hab., bany,

reformat, amb armaris de paret,

exterior. 65.000 Pta.

• Carrer Major: 3 hab., bany,

terrassa, exterior. 75.000 Pta + comunitat.

• Cami de la Creu: 3 hab., bany,

55.000 Pta + comunitat. • Carrer Esrapé: 4 hab., bany,

exterior. 50.000 Pta + comunitat.

• Psg. Sant Magí: 4 hab., bany,

lavabo, calefacció. 75.000 Pta.

• Pge. Rosselló: 3 hab , bany,

moblat. 60.000 Pta + comunitat.

• Carrer Alfons Sala: 2 hab.,

bany, cuina americana, moblat i

equipat, amb pàrquing. 80.000 Pta + comunitat.

LOCALS DE LLOGUER: • Santa Joaquima: 60 m2,

55.000 Pta + comunitat.

• Carrer Dr. Murillo: 70 m2,

115.000 Pta.

PÀRQUINGS: • Carrer Aymerich: 10.000 Pta. • P. Pere San: 7.000 Pta.

Rius ï Taulet , 4 - A p . Cor reus 30

Tels f»74 1 ^ 4 1 / 1 5 6h Fa\ 674 12 58

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

iB.irt Horui

• C< LAS PALMAS, 4 (a ta vara arxiu), 226 m3 habi­tatge. 500 nv solar. 4 dorm . bany. saló. cuina, pàrquing, jardi. per restau­rar. zona urbanitzada. 29,000.000.-« 674 57 16 Rí!Í 100C17

• C/ OCÉANO ATLÀNT1-CO, 53. (Final 96) 600 m ;

solar 294 m? habitatge. Zo­na Golf. 5 dorm.. 4 banys, 1 lavabo, saló menjador, cuina equipada, estudi Pàrquing. Jardi. 60.000.000-« 674 57 16/ Fax 674 57 54 inaçafl_rW tNO 2000í__

• C/ OCEANO ATLANTI-CO, 53 (final 95|, 600 m ;

solar, 294 m" habitatge. Zona Golf. 5 dorm., 4 banys, 1 lavabo, saló men­jador, cuina equipada, es­tudi, pàrquing, jardí. 60 000.000-« 674 57 16 R* -00016

• Cy SANTA ENGRÀCIA, 6, baixos. Oportunitat. 85 m;' * pati 3 dorm., bany, saló menjador, cuina equi­pada, calefacció. 16.000.000-« 674 57 16/ Fax 674 57 54 ilrogar; Fsf IVOÏÏCN]"7

• C, SANTA ENGRÀCIA, 6 aaixos opor tun i ta t . 85 nv' - pat 3 dorm., bany, saló menjador, cuina equi­pada, calefacció. 16 000 000.-TT 674 57 16 =>& IDOC'S

• CERDANYOLA Masia dalt nivell. 450 m-'. 2.000 ny de solar, 6 dcmi tons dobles, menjador saló amb xemeneia llar, cuina, terrasses, 3 banys, menja­dor d'estiu amb barbacoa, celler, piscina, garatge 60 000 000-TT 589 11 04 Frcas6a*s; Hef FBIOOOCIS

• MIRASOL torre 350 m-. solar 600 rr-, 6 hab-, 2 banys, saló menjador, 60 mf. cuina «office-. sala 60 nr, garatge 2 cotxes 65 000 000-« 674 57 04 W 675 43 02 i irttfesai Rel. 11007000£

• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jar­di i piscina comunitària. 240 nr, 6 m façana, garat­ge 4 cotxes. 4 hab. estudi, 2 banys, t lavabo, par­quet, marbre. 38.700.000.-W 675 33 55 TT 589 26 43 /SA Gesro nnoonana' ^e! <Sf-10060009

• SANT CUGAT adossa­da gran qualitat, 160 m :

edificats, 3 hab. + estudi. Garatge 2 cotxes, jardí, oportunitat. 30.000.000-« 6 7 4 22 16 (Fugues Valdor) Ref. FV1010007

• SANT CUGAT Adossa­da per estrenar, 210 m !

edif 2 hab. + 1 «surte» + estudi, calefacció, garatge 3 cotxes, jardí, cèntrica. 33 000 000.-« 674 22 16 iFinques VaUoori Re* Fv 1310008

• SANT C U G A T c/ Sant Francesc Xavier, 160 n r , menjador saló de 35 m !

amb xemeneia llar, 3 dor­mitoris, cuina «off ice», 2 banys, 1 lavabo, golfes, 2 pàrqulngs, jardi particular. 39 000.000.-« 5 8 9 1 1 0 4 (Fíncas Bacnsi R* FS 1000009

• SANT CUGAT c/ Sant Josep. 350 m', menjador saló. cuina «office», 5 dor­mitoris (2 «suites»), 3 banys, 1 lavabo, calefac­ció, celler amb xemeneia llar. 4 pàrqu'figs. jardi i piscina comunitària. 65.000.000-

« 5 8 9 1104 iFreas Bacrsi Re?. fBíOOOCiO

• SANT CUGAT Mirasol, torre 160 m', edif 412 nv solar. 5 hab.. calefacció, garatge, 2 coixes 29.500.000.-« 6 7 4 22 16 iRrcjwísVa·*' ^ PV'C'OOOI

• SANT CUGAT Mirasol, torre per estrenar. 210 m!, edif. 350 m- solar, 4 hab.+ 1 «suite», calefacció, ga­ratge 3 cotxes 35 000 000-« 674 22 16 l^uei V*wi_ Re* EY'0'0002

• SANT CUGAT Mirasol, lorre per eslrenar, 200 nV edif 450 m- solar. 4 hab. + 1 «suile» + esluú Cale­facció, garatge 3 cotxes, piscina. 55.000.000.-« 6 7 4 22 16 iRTOjesVíltoQfi Re Ri -11JC05_ _

• SANT CUGAT Passeig Valldoreix. 250 m , 640 nr' de solar, 5 dormitor is, menjador saló de 60 m', cuina. 3 Danys, torreó. ca­lefacció. piscina, garatge. 68.000.000-« 5 8 9 1 1 0 4 i ixasBacíiS' ^v SS'OOOCII

• SANT CUGAT ps zona estació, 3 hab . exterior, sol 13.700.000 -« 6 7 4 22 16 'Finjues Va-idof R? ^C'0O09_

• SANT CUGAT pis zona estació. 4 haD., parquet, calefacció, 1 plaça de pàr­quing. 19.000.D00 -« 6 7 4 22 16 l^r·Kj.jes'.'íltoïi *& "•' ''"i'Xt'0

• SANT CUGAT torre aï­llada 390 m-, solar 1.100 m*. 6 hab., 3 banys, lava­bo. saló-menjador, amb xemeneia llar. golfes, ce­ller, garatge 3 cotxes, pis­cina. 70.000.000 -« 674 57 04 « $75 43 02 pmfesaj.W 13C70001

• SANT CUGAT-VALL-DOREIX torre indiv, nova a estrenar, de 600 m de solar i 385 nr" constr. 5 hab.. estudi. 2 banys com­plets 1 un lavabo, saló-menjador de 47 m , 18 -v de cuina Garatge per a 2 cotxes més celler, nab de jocs, traster. Piscina 70.000000-« 674 08 97 [Fncas Sant (Xgaf Ref. FSC 10040003

• ST. CUGAT cí Sta Te­resa, adossada 320 m 4 hab.. 2 banys, lavabo, sa­ló- menjado', 35 m-', cuina «office- golfes sala des tar, terrassa, hab maqui nes, garatge 3 cotxes, ,ar-dí privat 100 m-' r p sana comunitària. 57.500 000 -« 674 57 04

« 675 43 02 fknúesa] Rel P0OTOC3

• TORRE A BELLATE-RRA 250 PV, 900 m óe jardi, una antiguetat de 4 anys, 4 do'-ni tor is, 2 banys. 1 lavabo, garatge estudi golfes 60.000 000 « 6 7 4 1 2 04 w 674 11 81 (Senri Be1 S1 XOX»í

• TORRE ADOSSADA Zona eixample s^d, Tj-o Golf, consta de 3 hab do­bles i un estudi d ' j r s 2£ m ! amb la seva terrassa solàrium. Sa'o mervaao-de 31 nr Cvnna «o'tice-de 13 m- En total :e 2 banys i un lavabo Ga'Htye per a 2 coixes. Traster. Jardi durs 40 m 40.000 000 -« 674 08 97 iFincasSartljga'i

• TORRE INDIVIDUAL BeHate-ra, consta de salc menjador a dos mve ls , cuina «office» 1 j n bany, tot això a planta. A l'emio-planta dues hab dobles amb armans Ce pa-et. a la planta superior 0 entre-planta dues hab , i.ra és «surte» i l'altra es ta ser,- r d'estudi. A la planta baixa hi ha l'hab. de màaumes, rentador i una altra que és de planxar, etc. A mes te una hab que es p:>i 'er servir per ai serve1. 70.000.000 -tt 674 08 97 IFmcasSartrjça'i fw FSC100AX';1

A RUBÍ • PISOS DE 2 • 3 • 4 HABITACIONS 2 BANYS TANCAMENTS EXT. ALUMINI

FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA CALEFACCIÓ GAS CUINA EQUIPADA ACABATS DE QUALITAT

IA MÉS A MÉS, PÀRQUING INCLÒS EN EL PREU

PJVTINOVÍT I

POSSIBILITAT D'ISTERÈS

DE 80 A 90 m2

ÚTILS

7'5% ISLBVEXCIOXS AFO\SPERDUT

-mjf' 9f?^LÉ«|r *.»St...ii>,«<'w„

INFORMACIÓ I VENDA: Passeig Francesc Macià, 80

AT Tel. 588 13 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

EDIFICI BARCELONA illRiScl INTERCONSULT INMOBILIARIA, S.A.

(C/Barcelona canL Lleida)

PREUS:2H,a300j000 3 H., DES DE 9.200000 4 H , DES DE 10.000.000 A 10.750.000 A 11.600.000

• TORRE INDIVIDUAL Bellaterra, consta de saló menjador d'uns 24 m;, cui­na «oif ice", 4 hab., una sala petit estudi, 3 banys complets Garatge per a 6 cotxes, celler. Annex d'alu­mini lacat en blanc i vidre que la a vegades de men­jador De solar té 620 nV 72.000 000-« 674 08 97 •:Frí2&Síf·Cjça'i_Ret FSCIWOCM

• TORRES Zona tran­quil·la. adossada cantone-"a, 150 rr: garalge 2 cot­xes zona rentat, traster, salc esta' en dos nivells, cuina -off.ce-'. 1 bany, 1 lavabo 3 hab d «suite»), estudi .arrji privat 40 m;, calefacció. 28.50C.000 -

«675 33 55 « 589 26 43 •.SA GesM nnMiíaria- Ret. KSA TO-3500'3

• VALLDOREIX c/ Alcal­de Escayola, 600 m ; , 1 000 nr de solar, menja-oor saló de 50 m : amb xe­meneia llar cuira de 20 nr, 5 dormitoris dobles. 1 PofTi.to·i senzill. 3 banys, calefacció, golfes de 125 nr. ceHer de 80 nr, saló

i de 50 nr. garatge 2 cot­xes, piscna 130 000 000.• « 589 11 04 r'-'casàacns. =!r 'ï-KOO'5

• VALLDOREIX torre 235 m ed'! 550 m solar, 5 hab 3 oanys calefacció, garatge 2 cotxes piscina, 39 000 003 -« 6 7 4 22 16 Hc-fís n * "et F\" iCOOOE

• VALLDOREIX torre 3 hab. 985 nr solar, zona cèntrica 31.0OO00O-TT674 22 16 iFir^eiVioi fle' "-OIMC3

• V A L L D O R E I X torre 400 m , ec-f 1600 m solar. 5 nan, - 1 «surte» calefac­ció, ga'atge piscina. 70 000 000 -•a 674 22 16 r i u s .Hi-:": «et V\\".\{tJA

LLOGUERS • PIS DE LLOGUER des ne 65 000 Pia al n e s da­vant Estaco També torres de totes c lasses, encara que també més cares TT 674 08 97 .•""ícafSanilwic:. »«fí FSC-X40CI1

• PISOS, apartaments, to-r-es. locals i places de pàr-auing de lloguer « 6 7 4 12 04 « 674 11 81

W *

• RUBÍ t •. de h^Jer 2 h^D t i ns cuim men a cof. ' Dany, moit assole-

1 I at. CÍJGS t e r a s s e s , òpt ima situac Ü « 588 57 OB

e »>v\

• RAMBLA DEL CELLER 15 at c OLplex + comuni­tat. Ren^a 100 000 Pta. 3 nab,, 1 bany. 1 saió. 1 cui­na. plaça garatge TT 674 15 66

P U 4

• CASA ADOSSADA LLOGUER zona cinemes. 3 nab bany i lavabo, cui­na, sata'eig. saló menja­dor, armans de paret, ca-lelacc ó jarfl i 30 nr , 1 plaça pàrquing 105.00C/mes.-« 6 7 4 41 12

• SANT CUGAT DEL VALLÈS cl Abat d'Avinyó (z. Monestir), locals per estrenar Des de 110 m ;

fins a 550 m. A partir de 600 Pta/m' al mes. « 5 8 9 45 66

• LOCAL cl Castillejos, 15, 80 m 75.000/mes-« 6 7 4 15 66 tCKasi ^ : i;t3oooe

• LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat, cl Mina, 19-80 m . 80 000,'mes.-« 6 7 4 15 66 iCasasi ffr ; i;;:fflOC7

• LOCAL EN VENDA o lloguer 112 nr'. Preu ven­da 10 milions. Lloguer: 60 000 Pta/mes. « 675 43 24 (rF0jeï -xa -?• -"R "CO600T5

• SANT CUGAT c/ Cas­tellví. 430 r- . amb sortida de furrs 35C.00C-mes.-•n- 589 11 04 F-^;Baí>; Ret FB1000026

• SANT CUGAT c/ Plana de l'Hospital, 60 m?

55.000 /mes-« 5 8 9 1 1 04 (FfttStadBjMFB 100COK

• SANT CUGAT c/ San tiago Rusinol, 210 m en 3 plantes. 350.000/mes « 5 * 9 1 1 04 iFincasBacrs; Ret F9 10ÜCC2'

• SANT CUGAT DEL VALLÈS d AbatdAvnyc. núm. 14 {z. Wones- r; c< Rosselló, 12 (z. Estacic, c/ Abella, 4 1 . Places ae pàrquing. Des de 7 500/mes-« 5 S 9 45 66 (Aiwiunj Re* A 300003

• SANT CUGAT DEL VALLÉS c/ Abat d'Avinyó {Z, Monestir), pis per es­trenar, sup. 80 m?. 2 hab , bany complet, gran saló menjador, cuina equipada safareig, tot exterior, cale tacció gas. acabats 1a qualitat. Lloguer: 75.000 Pta/mes. Pàrquing opcio­nal. « 5 8 9 45 66

• A 7 MINUTS a p e j de l'estació de Valldoreix. 4 hab., exterior, assolellat, amb pati privat d'urs £0 nr, tranquil, aigua i l lu^ |a d alta. 85.000/mes -« {93 )674 67 15 tFmauBtSani.Rg -S'O-Mi;

• APART. LLOGUER C; Borrell a estrenar 1/2 hab , bany complet, armans de paret, cuina equipada tot exterior. Des de 55 000/mea.-« 674 41 12 ^ tXDOe

• APARTAMENT en llo­guer. Molt cèntric i t a n ­qui!. Pàrquing ooaonal 55,000/mes-« 6 7 5 4 3 24 (Rnques Hoa). Re ^R'COSCítt

• A P A R T A M E N T en llo­guer 50 m1, nou a estre nar. 70.000Vmes.-« 674 7B 4 5 / 6 7 5 50 53 (Vicente Cate» Ref y'C330C

• A P A R T A M E N T e r lo guerc /Montser ra t , 1 hab bany, cuina americana 5a.000Vmes,-« 675 43 24 'FnauM Roca; Ret FR 10065X9

• P DE LA CRUZ 35, 3r 2a, 4 hab., 1 menjador-sa-la. 1 bany, 1 lavabo. 1 plaça pàrquing. Renda 85000 Pta. « 6 7 4 1 5 8 6 |CKas).WÇ 10130005

• PIS LLOGUER Estació. àtic amb ascensor, total­ment reformat, 3 hab.. bany complet, cuina, par­quet, xemeneia, 2 grans terrasses. 80 000/mes-« 6 7 4 41 12 W '00010

• APARTAMENTS de üc guer d'1-2 dormitoris ?.nn armaris de paret men a bof-sató amb cuira irccr porada, cambra de na' y complet. P-ej llogue- a partir de 50.000 Pta Er rf--verses zones de St Ci. gal. « 674 72 54 Fmcasjggrefai W [j·j^X·

• AV. ALFONS SALA. 22, 3r (a la vora estacoi Renda: 80.000 Pta. 3 hat: 1 bany, 1 sa'o 1 cuina i traster. « 6 7 4 1 5 66 (Ctttt). Rg C 10130003

• C; ABAT MARCET. 30 1-2. Renda: 70 000 Pta * comunitat, 3 bab., 1 Dany. 1 saló, 1 cuina « 674 15 66 [Cam).Bet gtS'300Ci

• C/ALFONS SALA 110 nv, 4 hab-, 2 banys, saló menjador 20 m?. cuina i te­rrassa. Moblat 90000/mes « 674 57 04 / 675 43 02 |lm*M).M M007WC7

• C/POZOS, 10, 3r 2a (a la vora estació). Renda: 50.000 Pta * comunitat 3 hab., 1 bany, 1 salo. 1 cui­na. « 6 7 4 1 5 66 (CtMI).M C10-300C2

• CASA ADOSSADA cf La Plana, 140 m\ 3 nab., 2 banys, lavabo, saló-menjador. 30 mv. cuina - office >•, gottes, traster. te­rrassa 10 m', jardí privat 18 m* i plaça de pàrquing. 170 000/mes.-« 6 7 4 5704 « 675 43 02 (Imdesaj Ret. 110070009

• PIS de 2 dorm., menja­dor, cuina, bany complet terrassa. Pis moblat a Mi­rasol. 55 000/mes.-« 674 72 54 IFricasGironahj.Rtf FC '0080003

• PIS de 3 dormitoris menjador-saló, cambra de Dany complet, cuina P;s reformat, com nou. En el centre de Sant Cugat Llo­guer al mes: 65 000 Pta. « 674 72 54 l nos_3if3ne·.a; B9 FGlDOeOOOí

• PIS de 3 dormitor is, menjador-saló. cuina, sa­fareig, cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys. Com r o u . Plaça de pàrquing melosa. Junt nou mercat i àrea cul­tural. 80.000/mes -« 674 72 54 iFincas Gox* .s e- -G1»600W

• PIS LLOGUER zona Monasten, moblat, 3 hab., bany complet, saló menja-dor. cuina equipada, safa­reig. 65 000/mes.-« 6 7 4 41 12 Re< 'XOO^

• PLA DEL VINET 130 nr' 4 hab (t -suite»), 2 banys, saló menjador, 35 nv, cuina «office». gatena, terrassa 30 nv. 2 places de pàrqumg. Zona comu­nitària amb piscina 175 000/mes.-« 674 57 04 « 675 43 02 'irriesa: Rgt I '0070006

• RBLA RIBATALLADA 160 m;'. 2 terrasses. 4 nab , 2 banys, 1 plaça pàr­quing. calefacció, assole­llat, exterior jardi + ptsdna comunitaris. 150 000/mes.-« (93)674 67 15 •f«iQ'jes Saa. W ^SlOtMGM

• SANT CUGAT c/ Bella­terra. Àtic dúplex, 160 m'r menjador saló, 3 dormito­ris dobles (2 «suiles-), 3 banys, estudi, terrasses, 1 pàrquing.

135 OO0 /mes -« 569 11 04 '-"ircasSací·M Rel FB 1000016

• SANT CUGAT Canovas dei Castillo, moblat. 140 7i , menjador saló amb xe­meneia liar. cuina «ottice». 3 oo'mitons dobles, 1 dor-m :nn senzill, 2 banys, 1 lavabo, calefacció, 2 pàr-qu ngs. |ardi i piscina co-rrt.r.tar s. 1 50 000 /mes • « 569 11 04 rirr^ratfíi Ret FE 1D000t9

• SANT CUGAT P Sant Mag.. 100 m1', menjador salc, 4 do'miíons dobles, 2 Danys, Cuina, calelacoó. 85 000/mes.-« 569 11 04 • : ' - .^sEar>: =iet FE1000C-1

• SANT CUGAT Parc Certral 135 m*. menjador sal.5 30 m , 4 dormitoris, a.ma 2 oanys. aire condi­cionat. 1 pàrqumg i traster, terrassa 120 m\ jardí i pis­cina comunitari. 200 000/mes.• « 589 11 04 '•«•:as=3íi: Ret FB 1000021

• S A N T C U G A T Pla del V;nyet, baixos amb ja rd i . 170 rr-' menjador saló 40 m amb a/a. 4 dormi tons dooies. 2 banys, 1 lavabo, cuma 20 nr , calefacció, 2 p : i rq i , .ngs, jardí i p iscina

• t-j-vur nan. 21C 000 ,'mes -« 589 11 04 •'i :Í.--. ïa.ïisi Rel FE 1MC02C

• SANT CUGAT DEL VALLÈS cl Laceres (z.

i f '· '-aba'ïsaca). pis totat-| r^e-v. mobla:, sup. 250 m-, ! 4 f-an i'i «sui le-J, 2

l;arys. 1 iavaoo, salo men-laaor, cuma «office». tot íïquo , parquet, calefacció a gas. oarquing doble, pis­cina. pista de tennis i jardí comunitaris. 225 000.-« 589 45 66 :»-«"-asari Ret A 300005

• SANT CUGAT DEL VALLÈS c/ Rosselló {z Estació] apartament, sup. 60 -TV hab doble, bany complet, arm. paret, cuina amen'cana, saló menjador, acabat de pintar. Pàrquing opcional 55 000/mes.-« 589 45 66 Arenasar Re' * 30000*

• BELLATERRA torre uni-tamii iar moblada, 300 m', menjador saló amb xeme­neia llar. de 50 nv, cu ina • office» de 20 nr". 4 dorm. dobles, 2 banys, 1 lavabo, 1 pàrquing, jardt privat de 500 nv 275 000/mes. « 589 11 04 :Frí5s Bacrsi Ret FB 1000024

• SANT CUGAT c/ Sant Josep 280 m:, menjador salo. 4 dormitoris, cuina • o f i ce- , 2 banys. 1 lava­bo. golfes, 2 pàrquings, larci i piscina comunitària. 275.000/mes-« 5 8 9 11 04 Finca; Bad-s ^ rS 1000023

• SANT CUGAT c/ Verga-ra, 225 m- menjador saló amb xemeneia llar, cuina, 4 dormitoris, 3 banys, ca­lefacció. golfes amb xeme­neia ;lar 2 Dàrquings. 200 000 imes.-« 5 8 9 1 1 04 ifmcas&gís: " ? CB '000022

• SANT CUGAT DEL VALLÈS c/ Bergara (z. Golf), torre unifamüiar can-tonera adossada, sup. 350 nv i jardí privat: 60 m1, 5 hab. (1 «surte»), 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 40 nr. cuina «office•, sa­fareig. gotles amb lavabo i terrassa sotàrium, garatge 3 cotxes, arm. paret, par­quet i marbre, calef. a gas Lloguer: 300.000 Pta/mes Venda 65 000.000 Pta. « 5 8 9 45 66

Aenasan, Ret A 300006

• TORRE C/ TOPACIO "W \Wita-sot). Renda. 70.000 Pta. 3 hab., 1 saló, 1 bany, 1 cuma, jardí « 6 7 4 1 5 66 {Casas; M C 10130006

• TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris, menjador-sala, cuina, bany Solar de 500 nV. A Mirasol. Zona molt tran­quil la. 90.000/mes-« 674 72 54 (Fncas Gironefai R« FGi 0030006

• URGEIX torres per aten­dre gran cartera de clients en demanda de torres de Moguer, zona de Sant Cu­gat. Valldoreix i Mirasol. « 6 7 4 2216 fFrojesVatttf.Rrf FV 10100"

• LOCAL, habitatge a zo­na semiresidencial a Rubi. per a tntormaao « 5 8 8 57 08 (ImnobfaiaA/HJl Ret IA40O0OX

• INVERTEIXI compri un pàrquing. « 588 57 08 W&wira'mi ftd 1*4003035

TRASPASSOS

• ES TRASPASSA bar amb servei pollastres a Cast « 6 7 4 97 73 La Floresta. Ref 31TQ0I

VENDES

• A L F A 33 16V, neg re B-

LK.

6 0 0 . 0 0 0 -

TT 588 55 35

lAutrartra1,

Rei A10100010

• A L F A R o m e o 3 3 , B I T

4 7 5 0 0 0 -

TT 589 0 9 91

(Faor t ' l WFMXEOOOi

• ALFA Romeo 33. 1.5. Tl GE-Z TT 875 32 57 [h.% Eslebanl M «10030001

• ALFA Romeo 75. 2 0 Twin Spark. B-1U. n 675 32 57 |AuU Esletanj WAE10O30OO2

• A U D I 100, B-IG n 674 68 50 IAUM Comarca òa Vahes]

• AUSTIN Metro 1 3 . blanc B-HZ. 225.000-•n 588 55 35 lAutocenníi Rel A lOIOOOOt

• C I T R O E N AX. GT (ex­tres). B-JU. tr 675 32 57 (Auto Estaran; Ref AE 10030003

• CITROEN AX 11, TRE. B-IU 350 000.-B 589 09 91 (Ffecar iU Rel E10020305

• FIAT Uno455, B-1600-HU. plateja: TJ 674 09 10 IStaiAd) M $10113003

• FIAT Uno turbo. IE, B-IK. 475.000-t r 589 09 91 (Flicirjj] Rel F10020003

• FORD Ftesta 1 1 . , gr is met B-JT 300 0 0 0 -w 588 55 35 (Autjcanvel) Raf.A 10100003

• GOLF 1.8 SL. BJP. •B 874 88 50 lAuuComvcadelVaJesl RBf.ACVIODSOOH

• GOLF GTI. 16 V. A.A. B-JV.

« 6 7 4 68 50 lAtito Gomarca MValwl FW.ACviraoooi

• LADA Niva. B-NL. 550.000.-11589 09 91 ÍFilaca». sr i Rei Fioaeoor»

• LANCIA Delta, HF, tur­bo. B-KY 790.000-n 589 09 91 ITlaar.sil Ref FI3O2O0O7

• LANCIA Prisma. TDS. 0-AK 750.000-0 589 09 91 iniacar.si. Rel FIKBOO10

• LANCIA V 10. B-HD. 325.000.-•B 589 09 91 IFiKar. s.í i Rel F10020006

• OPEL Corsa. B IS 475.000 • t r 589 09 91 IFtra s; í Rel FI0020CCI

• OPEL Corsa GSI. B-LK. t r 674 88 50 (Auto Comarca ce Valtesi.

Rel ACV10090W5

• O P E L Kads t t . 1.3, 5 p.,

B -HY

4 5 0 . 0 0 0 -

TT 569 09 91 [Tlua s 1 M F1002300A

• OPEL Kadett, 1.8 GT. blanc, B-JZ. 600.000.-t r 588 55 35 tAulocereal Rel A 10130306

• OPEL Vectra 1.6 I A.A. B-MN. tr 675 32 57 lAutoEsnoan. Rel AE 13O3O0OE

• PASSAT Variant 1.8. A A B-MG. t r 674 68 50 lAmo Comara oe! vanes Rel ACV 10090006

• RENAULT 19 TSE, blanc. B-LX 650.000-TT 588 55 35 AiiBcentrali Rel A13100005

• RENAULT 21 2 0 A A B-IJ tr 674 68 50 lAiiK) Comare 3elVates; Rel ACV 10390303

• RENAULT 21 blau. B-JJ. 650.000-t r 588 55 35 IAulc«rlra(. Rei A lOIOOOOí

TX6.

• RENAULT 5 GT turbo, negre, B-HT. 250.000-D 588 55 35 Autocemral] fte+ A131&3C08

• R E N A U L T Cl io , R N - 1 . 4 .

B - O D

t r 6 7 5 3 2 5 7

lAjtoEstetan Ret A£ 13030007

• RENAULT Clio 1.2. 3 p.. vermell. B-OM 975.000. t r 588 55 35 lAuiocentraí: Rel A 10130O32

• SEAT Ibi2a, 1.5 i. 3 p., B-OB. tr 675 32 57 .AutoEstBOan. Rel AE 1003030!

• S E A T I b i z a 1.2, n e g r e .

B-JX.

4 0 0 . 0 0 0 -

t r 5 8 8 5 5 3 5

lAutacenirai] Rel A10100007

• SEAT Ibiza 1.5, 5 p , B-KP. tr 675 32 57 lAuto Esleoml Rel AE 10030009

• SEAT Ibiza 1 5. B-4896-LK Negre. t r 67409 10 {SxjzutaiRef S1O11O00I

• SEAT Terra, blanc, B-KT. 350.000.-t r 588 55 35 (Auejcemial] Ral A10100009

• SUZUKI Swil l GTI. B-1872-IP, blanc. •B 674 09 10 (SuziÉJI RelS 10110002

• V O L K S W A G E N Golf 16 V, B-LM. tr 675 32 57 lAuto Esteban) Rel AE 10030010

• NISSAN Patrol 6 d l die-sel. curt B-JV. t r 675 32 57 lAuto tsebari) Rel AE 1003000Í

• NISSAN Vanette pràctic diesel. B-MS. t r 675 32 57 <Auio Esteban) Ret AE 10030006

• RENAULT Exprés, die­sel. B-JZ. 650.000.-TT 589 09 91 iTiiacar.sh Rel F10O2O306

15 A N Y S D E PENYA BLAU-GRANA

Fa quinze anys que un grup de santeugatencs van fundar la Penya Blau-grana de Sant Cugat. Des del principi, l'entitat ha participat activament en actes socials, culturals i esportius. Plana 25.

24 . Divendres. 18 de novembre de 1W4 O B J E C T I U A C O M P L E R T

El tennista de Sant Cugat Alex Corretja va obtenir ta pocs dies a Buenos Aires el seu primer títol del circuit ATP. Aquest triomf l'ha situat en el lloc número 22 del tànquing. Plana 27.

Ir ina (Mas / es u n a jove e s t u d i a n t a de c i n q u è de Ps icologia q u e d e d i c a par t del seu t e m p s l l iure a e n d i n s a r n e n s san t ­e u g a t e n c s en el m o n tic l ' a t l e t i sme. Q u a n t en i a vuit anvs \ a c o m e n t a r a p r ac t i c a r

ATLETISME

l ' espor t rei de l ' o l impisme a la secció d ' a t l e t i s m e del Barca . Les seves obl iga­c ions a m b els es tud i s van p r o v o c a r q u e de ixes la p ràc t i ca a t lè t ica q u a n n o m é s ten ia s e t / c anys. D e s de fa t res t e m p o r a d e s

Ir ina és la r e s p o n s a b l e t ècn ica de la secc ió d ' a t l e t i s m e de l C l u b M u n t a n y e n c Sant C u g a t . D o s c o p s p e r s e t m a n a r e u n e i x els seus de ixeb les , de vuit a d o t z e anys . pe r ensenya r - l o s to t el q u e el la s ap .

«

IRINA OLASZ. R e s p o n s a b l e tècnica de l ' a t l e t i sme s a n t e u g a t e n c

L'atletisme no ha estat mai conegut »

k \\K>\ 1 l oi t I Sant Cugat ( 'nin \ as ei>meri­ca!' la lema d u i i i i uaeiora a la secció d'alletiMiK del Club Mnn-tainciH •'.'

••Jo coneixia un r r i c IJIIC feia el C|UC laiü jo ala III. pci molins de leina. ho \a |i,,\cr de dcivn i cm \a proposai de !ei ho Suposo que m'ho \a [ impi 's i : peique |o 1 en in una eei la expe t icucia en això de l'atletisme. •

One es nies s.iiistactori. co­llar o entrenar ' '

I n t ! enni • l'ei que'.' ••Si el planteges e o o e r per

arribar a ser un bon esportista peni no tens qualitats, cl desa­nimes de seguida, mentre que si el planteges eillreiiai per dixci-lir-le i passar-t 'ho be. encara que no tinguis qualitats, sempre es satisfactori. -

- l'et que no acalin de fun­cionar l'atletisme n Sant Cugat'.'

••Suposo que perquè no hi ha promoció ni propaganda. La gent no sap que existeix un equip d'atletisme a Sant Cugat. Jo ele vegades pregunto als nens que en­treno si els seus amics ele l'escola saben cl que estan lent i on ho fan i ningú no en sap res. Però el problema no es elona únicament a Sant C ugat. I n aquesl país el futbol es l'esport rei i l'atletisme no ha eslal mai conegut.-

I ..i construcció d'una ins­tal·lació adequada seria la solució per potenciat la promoció que diu que la talta a Sant (uga t . '

• -Efectivament. Es clanssim.-()n entreneu actualment? " \ l'escola l'la i barreres.

Alia disposem d'una pista de hàs-quet. d'un gimnàs i elel camp de futbol ele can Magí. Amb això i una mica ele material que tenim fem el que podem.-

—Es parla que aviat podreu entrenar al Centre d'Alt Rendi­ment Esportiu'.'

- «Enca ra estem en tràmits. De fet. hauríem d'haver comentat a entrenar alia la setmana passada, però van sortir alguns problemes. S'hauran de reunir l 'Ajuntament. el Club Muntanyenc i el CAR per solucionar-los.»

—El fet de poder entrenar en el CAR ha de ser molt important per a vosaltres?

—«Jo crec que si s'arriba a aconseguir això i es fa una bona propaganda, la gent s'animarà a apuntar-s 'hi. Seria un bon estímul dir que es pot entrenar al CAR. Realment, per als nens que jo

línia (Mas/ entrenadora d atletisme del CMSC. Foiu JA.Ml. LA.

entreno no necessito gaire pista. Amb un raconet en tindria prou ja que els entrenaments estan ba­stits en joes i no en series de pista. De tota manera, son nens que ja fa tres anys que fan at­letisme i si no fos gràcies a les competicions encara no sabrien que es un matalàs de salt d'alçada. En eerta manera no tenen co­neixement del que estan fent. A part d'això, quan arriba la tem­porada de pista no poden entrenar en condicions perquè no tenen el material adequat.»

—Ha passat per les seves mans algun futur campió?

—«Home. no ho se. Jo. la ve­ritat es que no tinc gaire ull per a aquestes coses, però sí que tinc

algun nen bo. Tampoc no em preocupa gaire, això. fil que sem­pre els dic i els aconsello és que se superin a ells mateixos. No vull que es comparin amb els rivals. el que vull és que si un diu han fet una determinada marca la pro­pera vegada intentin superar-la. De tota manera, haig de reco­nèixer que n'hi ha alguns que sí que prometen.»

—Quins són els objectius es­portius més propers?

—«El més proper serà diumen­ge vinent, que participarem en el cros de Manresa.»

—Com es planteja el futur? —«No ho sé, això no depèn

de mi. De fet, en les reunions tripartites que han mantingut l'A­

juntament . el CAR i el Club Mun­tanyenc he sentit dir que l'Ajun­tament té planificat fer una zona esportiva a Sant Cugat on hi hau­ria una pista d'atletisme. El que no sé és si es tracta d'un futur d'aquí a vint anys, d'aquí a cinc o d'aquí a tres.»

—Com veu la presidència del Club Muntanyenc. Sembla que l'actual president no es presentarà a la reelecció i tampoc no hi ha cap candidat?

—«No ho sé. jo d'això no hi entenc. No sé de què va la his­tòria.»

—Amb l'actual president us han donat un suport total?

—«Sí, amb això no hem tingut mai cap tipus de problema.»

Israel Luque prepara físicament un alpinista que vol fer l'Everest

K I I Sant Cugat.— L'atleta i en­trenador santeugatenc Israel Lu­que, actual campió de Ca ta luma i tercer de l'Estat Espanvol dels 200 metres llisos imlnor. es el pre­parador físic d'un alpinista que intentarà fer l'Everest.

Néstor Bohigas, integrant d'una expedició) ele vuit alpinistes ca­talans patrocinada per la l 'niver-sitat Politècnica de C a t a l u m a (UPC) . ha escollit Luque com a entrenador. L'atleta santcuuatenc no descarta la posibihtat que en els propers dics algun altre in­tegrant ele l'expedició sol·liciti els seus serveis.

Bohigas i els seus comparrvs han decidit fer una pujada anomenada ràpida. Això significa que els al­pinistes intentaran arribar al can de l'Everest sense xerpes i sense bombones d'oxigen, l'et aquest motiu. Israel Luque considera que l'objeeliu principal de la prepa­ració serà «acostumar el cos de l'alpinista a la falta d'oxigen que l'organisme pateix a 8.000 metres d'altitud». Aquest objectiu s'ha d'assolir en dues fases: <. En una primera. Bohigas haurà d'agafar una gran base física aeròbica i. després, a partir de febrer o m a r c haurà de treballar exclusivament les qualitats que desenvoluparà a l'alta muntanya.» Luque va afir­mar que «de moment no duen a terme l 'entrenament en altitud. tot i que Néstor ja fa cada cap de setmana ascensions pel seu compte». Per Israel Luque, «la preparació psicològica també seia important ja que la falta d'oxigen afecta de tal manera el cervell que l'alpinista se cega en el seu objectiu d'arribar a dalt sense mi­rar quin és el seu estat». E'atleta i entrenador santeugatenc va afir­mar que, per ell. «els gran reptes són els diaris, com per exemple assolir que un noi que pesa W quilos pugui passar d'aquí a cinc mesos les proves de Mossos d'Es­quadra». De tota manera, va des-mostrar que està «molt il·lusionat amb la preparació de Néstor Bo­higas».

Néstor Bohigas forma part d'u­na família d'esportistes il·lustres. El seu germà, Oriol Bohigas. va ser el primer que va fer la travessa del Pol Nord en solitari. Néstor és un del millor parapentistes del món: va fer el salt en parapent des de dalt de la Torre Mapfre de Barcelona, la travessa Pirineu Sud-Nord i és el segon classificat de la lliga catalana de parapent . A més, en el seu currículum hi ha importants vuit mils com el Saragmrar 82 i el Baffin Island 86 i 87.

L'expedició Everest UPC 95 in­tentarà assolir el mític cim l'agost vinent pel corredor Hornbein. una via per la qual només han pujat set persones.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

LLS 4 CANTONS , Divendres. 18 de novembre de 1W4 ESPORTS 25

U n g r u p d e s a n t e u g a t e n c s e n a m o r a t s de l Bartja, e n t r e els qua l s hi havia l ' ac tua l a lca lde d e San t C u g a t . J o a n A y m e r i c h , van funda r l 'any 1479 la Penya B l a u - g r a n a Sant C u e a t . D e s de la seva c reac ió l ' en t i t a t

ENTITATS

s 'ha ca rac t e r i t z a t p e r la seva pa r t i c i pac ió act iva en el m o v i m e n t social , cu l tu ra l i e s p o r t i u d e la c iu ta t . D e s d e J o s e p M a r i a C a s a s , q u e en va ser el p r i m e r p r e s i d e n t . la p e n y a ha c rescu t i h a m a d u r a t . La

seva escola de futbol li ha d o n a ! un p e s específ ic d ins del p a n o r a m a e s p o r t i u local , s ense o b l i d a r q u e l ' espor t m a r e d e la p e n y a ha es ta t el futbol d e sa la . A r a c o m m e m o r a el seu qu inzè an ive r sa r i .

«

E S T H E R C R E U T O R N É . Pres identa , d e i a Penya B l a u - g r a n a Sant C u g a t

Voldria que tots els socis fossin culers »

( ARMI HI VI Rl l M Sant Cugat.— Uuina h;i estat l'evolució de la penya des del seu inici'.'

—"La penya sempre ha anat millorant. Lncara que sembli es­tancada. la part esportiva es el que ens ha fet pujar niés. Durant els primers anvs es feien sortides, infinitat de coses. Vam passat una època en què la cosa es va aturar: aleshores es va fer l'escola de fut­bol de base gràcies a una sèrie de gent molt competent . Això ha anat augmentant i ara tenim HI equips. En un principi la penya es coneixia tan sols per l'equip de futbol de sala i ara és el futbol el que ens ha donat empenta ."

—La part esportiva funciona. però i la part social?

—«La part social no és que funcioni gaire bé. Funciona molt més bé l'esportiva, evidentment. perquè hi ha una cosa molt im­portant. a part de la comissió. que és molt àmplia, i són els pares dels nens que segueixen els equips. En la part social hem tingut la mala sort de trobar poca col·la­boració i poca resposta, possible­ment perquè la penya no ha fun­cionat com ho hauria d'haver fet, amb informació als socis...»

— Q u è la va motivar a presen­tar-se a la presidència?

—«Va ser per motius emocio­nals, com la pèrdua de l 'anterior president, Josep Camacho, que era el meu marit. Aleshores arri­bava el termini del seu mandat , que. per cert, la junta d'aquelt moment va voler respectar. Mar­tín Reverte va agafar el càrrec com a president en funcions i li vaig consultar si ell es volia pre­sentar, però em va dir que no ho tenia gaire clar. Més que res ho vaig fer perquè no es presentés cap persona de fora que desco-negués els temes de la penya. Vaig creure que presentar-me em podia beneficiar, en aquell moment , i que jo podia aportar alguna cosa

Esther Creu presideix la penya des de fa poc més d'un any. Foiu: MANI; ESPINOSA.

positiva a l'entitat.» —Quina ha estat la seva prin­

cipal aportació des que és pre­sidenta?

—«Jo no sóc qui per valorar això. A vegades hi ha feines que

no es valoren com s'haurien de valorar. Crec que estic fent unes gestions sobre el local social, no sé com explicar-te.. .d'entendre'm amb les persones que en el seu dia van comprar el que ara és

el local de la penya, i he arribat a unes possibilitats bastant bones per l'entitat. Crec que aquesta és una de les coses que he pogut fer tot i que encara esta pendent perquè hem d'arribar a un acord.»

—La penya viu en funció del Barca'.'

—«Sí. Això va moll relacionat. Si el Barca va bé. la gent respon. i si va malament, es refreda. Sem­pre anem segons el ri tme de l'equip.»

—Quina relació mantenen amb la resta de penyes?

—«Assistim a les trobades mun­dials de penyes, però amb les que més relació mantenim és amb les penyes del Vallès. Tenim una re­lació molt bona. fins al punt que s'ha fet una associació de penyes de tot el Vallès i ens reunim cada últim divendres de mes . -

—Quin pes tenen les penyes al Barca?

—«Segons cl FC Barcelona Ics penyes és un °5 per cent del que arrossega el Barca, que és una gran força per a ells. i ens defensen a ultrança. Això no ho dubto, però hi ha vegades que es podr ia fer molt més del que es fa.»

—Aquesta penya és més que una penya?

—Jo crec que sí. encara que hem de ser més que una penya en molts aspectes.»

—Tots els socis de la penya són culers?

—«No. M'agradaria dir que sí, però no és així. N'hi ha que no ho són, però se'ls ha de respectar.»

—El tracte és diferent sent dona?

—«N'hi ha poques, pe rò no tinc la sort de conèixer-les. Però sí que és cert que et miren d 'una altra manera. T'afalaguen més.»

—Quins projectes teniu? —«S'ha de fer un canvi radical

en l'entitat, s'ha de tirar la penya endavant sobretot en la part eco­nòmica, si és que ent rem en l'ad­quisició de la seu social.»

FUTBOL

El Santboia de Moratalla derrota el Sant Cugat de penal

i en temps de descompte Ernesto pot ser baixa per diumenge

I Santboià: Àlvaro, Castiliejos, La-gares, Pacha, Retuerto (Xavi),

Cobos, René, Avellanet, Alfonso. Niki i Lay (Sànchez).

O Sant Cugat: Comellas (4), Àngel (3), Ricardo (4), Miguel Àngel

(3), Ernesto (3), Óscar (3), Bayo (3), Pagarolas (3) (Oriol 3). Rafa (3), Ca­sado (4), Roger (3) (Jaume 3). Gols: 1-0 Sànchez, penal (97").

Àrbilre: Guillén Rosell. Pèssim. Tar­getes grogues a Avellanet, Cobos, Re­né. Alfonso, Miguel Àngel, Ricardo, Roger i Óscar (2). Expulsat amb ver­mella Ernesto. Públic: Uns 300 espectadors.

incidències: L'àrbitre va allargar ex­cessivament un partit sense gaires in­terrupcions. i va assenyalar penal a l'àrea santeugatenca en una falta dub­tosa.

CARME REVERTE I Sant Boi.— El Sant Cugat de C a r l e s - M u n u e r a . ü estar, A punt

de donar la sorpresa al camp del líder. Quan tot semblava indicar que els vermell-i-negres s'endu­rien un punt i un positiu cap a Sant Cugat, l 'àrbitre va veure pe­nal en una ent rada sobre Alfonso. Això passava quan ja s'havia tras­passat el límit del temps regla­mentari . La indignació va perju­dicar els del Sant Cugat, que van veure com un dels seus companys, Ernesto, era expulsat per targeta vermella. Fins aquell moment el Sant Cugat havia controlat per­fectament un Santboia que, si bé va portar perill sobre la porteria santeugatenca, va trobar una bona rèplica en el porter Comellas. L'e­quip de Munuera va plantar cara al nou líder de la primera divisió catalana i, per tant, el més just hauria estat l 'empat. Sigui com sigui el Sant Cugat no ha pogut posar fi a la imbatibilitat dels de Sant Boi a domicili.

BÀSQUET

El sènior A de la l ESC perd en el pitjor partit que s'ha vist des que ha començat la lliga

El Sícoris mostra tot el seu potencial que va basar el seu joc en el contacte físic i les agressions per­sonals. Els locals van fer el pitjor partit que s'ha vist des que s'ha iniciat la lliga. No van poder de­fensar amb comoditat un equip que practica accions poc nobles tant en atac com en defensa. 1 no van estar encertats en atac.

El partit va començar igualat, però el joc agressiu dels visitants no va trigar gaire a donar els primers fruits i, al minut 10, el marcador ja era de 14 a 24, 10 punts de diferència que semblava que serien més. I, de fet, així ho demostra el marcador final.

Després de la setena derrota dels homes de Marcel·lí Massa-fred, els santeugatencs pensen en el partit que aquest cap de set­mana els enfrontarà al Granollers, un rival que complicarà la situació als de la UESC, últims de la classificació-. -

ÍLBZ UE Sant Cugat: Sevillano( 13), " 3 García (7), Solano (-), Badosa (1), Santillana (2), Gómez (5), Ar­gento (-), Fontanals (17), Albesa (4), Peguera (1), Riera (6), Asensio (9).

1 A O Maristes-Sícoris: Gimeno 1 U O (6), Mur (10), Mora (15). Piqué (6), lbars (2), Rubies (10). Za-pater (16), Visa (2), Farrell (-), Lanau (10), Sagredo (8), Solsona (23). Parcials: 10-10, 14-24, 23-37, 29-531 36-60,46-70,53-90,65-108. Arbitres: Torné i Cardús. Patètic: no s'hauria de permetre que un col·legiat de 2a. divisió deixi de xiular una falta quan el jugador mateix la reconeix. Públic: Unes 125 persones. Incidències: Roger Peguera es va tren­car els lligaments del turmell esquerre i serà baixa quatre mesos.

CATÍ MORELL • Sant Cugat.— El sènior A de la U E S C va perdre diumenge pas­sat contra un Sícoris de Lleida

£1 Júnior perd per la mínima contra la Real, l'actual campió de lliga

3 Júnior Boix, Negre, Searpatti, Núria, Marta, López, Kateri, Eva,

Lli. Abad. Elena —equip inicial—, Freia i Vicky.

4 R. Sociedad: Barrena. M. Barre-na. Mundirase. Yarza, Matas.

Mitxelena. Larzahal, García, Urkizo. Iriondo, Mendizàbal —equip inicial—. Cols: (l-T"García (T)7Tí López (15'), 1-2 Iriondo (24'), 2-2 Marta (26'), 2-3 Urki/o (55'). 3-3 Eli (63'). 3-4 Iriondo (64'). Àrbitre: Adell i Ramal. Públic: Uns 5(1 espectadors.

R.F./C.R. • Sant Cugat.— Després de la inesperada desfeta de dissabte contra el Jolaseta per 2 gols a 3. les jugadores de Manel Diu-rnenjó estaven obligades a gua­nyar diumenge contra la Real. El repte era difícil, però no impos­sible. si el Júnior no es volia des­penjar en aquest inici de la lliga. Tal vegada la derrota contra les de Guetxo, el dia abans, va fer enfonsar l'equip de Sant Cugat. HI matx contra la Real va ser equilibrat, en alguns moments, tot i que les santeugatenques sempre van anar a remolc. Amb l 'empat a dos l'actual campió de lliga va veure perillar el resultat, va pres-sionar i va portar contínuament perill a la porteria de Maria Boix. Una badada defensiva li va costar al Júnior una altra derrota.

Les dues derrotes encaixades en la doble jornada disputada el cap de setmana passat deixa les de Sant Cugat en la zona baixa de la classificació, amb només dos punts. Aquest cap de setmana les noies de Diumenjó descansen.

El Sant Cugat deixa el Cecell sense aspiracions en vèncer-lo per 0 a 3

0 Cecell: Cardona, Batlle, Aguilar, Vieves, Mateu, Vila —equip ini­

cial—, Trepat, Francia i Ortiz.

CV Sant Cugat: Bartra, Vila, Massa, Sànchez, Castané, Mam-

pel —equip inicial-—, Rubio i Salto. Parcials: 2-15,5-15,9-15. Àrbitre: Ortega i Villoldo. Públic: Uns 100 espectadors.

O.V./C.R • Lleida.— Un cop més el Sant Cugat ha liquidat el seu compro­mís, amb un 3 a 0 a favor seu. Als dos primers sets les de Rupil van fer una sortida forta per as­segurar-se el partit, mentre que el segon va ser molt més relaxat. Si als dos sets anteriors les de Lleida van fer en total 7 punts, n o m é s al t e r ce r van s u p e r a r aquest resultat, aconseguint 9 punts. Les locals van aprofitar l'úl­tim set per donar una mica més d'emoció al matx. L 'anècdota es va produir al final del tercer set, quan el marcador reflectia un 8 a 14 a favor del Sant Cugat. L'en­t renador local va efectuar un canvi antireglamentari, i això havia de comportar una targeta vermella, punt per al Sant Cugat, i, per tant, final del partit. Els àrbitres, però, només van concedir una tar­geta groga; de totes maneres , el parti t no es va allargar gaire més. La segona part del cap de setmana va ser el partit amistós contra una selecció de veteranes russes. Aquest combinat, que havia par­ticipat en els Jocs Olímpics del 76 i del 80, va resultar més veterà del previst i el Sant Cugat es va imposar per 3 sets a 0. Els parcials van ser 16-4, 15-10 i 15-4. El partit es va disputar a la Vall d 'Hebron d a v a n t d ' u n e s 300 p e r s o n e s . Aquest cap de setmana les ju­gadores de Rupil descansaran.

26 ESPORTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 18 de novembre de 1994

RSC emetrà un programa especial des de la Penya Blau-grana I Sant Cugat.— L'equip d'es­ports de Ràdio Sant Cugat emetrà d e m à d i s s a b t e un e s p e c i a l Avant-Maix amb motiu del 15è aniversari de la Penya Blau-grana Sant Cugat, l.a seu barcelonista es convertirà en un estudi de ràdio al llarg d'una hora i mitja, des de dos quarts d'una fins a les dues del migdia. Aquesta edició especial tindrà convidats tan co­neguts com Josep Abril, conduc­tor de) programa La Barberia, de TVE. Al llarg del programa, que també dedicarà un temps a la in­formació esportiva del cap de set­mana. com és habitual, es farà un concurs en cl qual els culers hauran de demostrar la seva sa­viesa en qüestions blau-grana. Els guanyadors rebran com a premi el llibre l.a balada de Wembley gentilesa de la llibreria Paideia. L'última part del programa estarà dedicada al debat que es farà so­bre el tema Aquest anv tunihé'.'. Amb aquesta iniciativa Ràdio Sant Cugat s'ha volgut afegir a la celebració d 'aquesta entitat santeugatenca. que enguany ce­lebra 15 anys d'historia. CR.

La portera del Mas Janer, a la selecció juvenil catalana • Sant Cugat.— La portera de l 'equip femení de futbol de sala del Mas Janer. Irene Sànchc/ Sanz. ha estat convocada a la se­lecció juvenil catalana. La juga­dora del Mas Janer participarà diumenge en l 'entrenament que la selecció catalana farà a Canet de Mar. Irene Sànchez, que ha fet recentment lo anys, és la pri­mera vegada que és convocada pel combinat català. Aquest en­trenament de la selecció juvenil es fa amb vista al partit amistós que disputarà el combinat català el 1H de desembre vinent.

Irene Sànchez juga des dels 13 anys com a portera de futbol de sala, tot i que la seva il·lusió és jugar a futbol. El seu equip ha estat sempre el Mas Janer. Amb aquest va pujar fa dues tempo­rades a la primera divisió. Aquesta temporada disputen el campionat de segona, després de baixar, tot i que el repte d'aquest any torna a ser l'ascens., c.R.

BMX

Alguns dels corredors, en plena competició. I:<m>: MANI: ESPINOSA.

La Floresta va ser el marc de la tercera prova del trofeu Generalitat

El club BMX les Arenes s'endú tots els títols P.M.'C.R

• L a Floresta.— Els corredors del club BMX les Arenes van guanyar totes les curses de la tercera prova puntuable per al trofeu Generalitat, organitzat per la Unió Recreativa i d 'Esports (URE) . Juan Gabriel Marcos es va imposar en la categoria sènior

i Carlos Moreno, el corredor més gran, amb 37 anys, en la de veterans. La participació santeugatenca es va concentrar en la categoria de no iniciats, amb 5 corredors. Aquest diumenge el circuit de la Floresta tornarà a ser el marc d'una prova pun­tuable per al campionat de Catalunya.

La tercera de les quatre proves puntuables per al trofeu Gene­ralitat de BMX, organitzat per la Unió Recreativa i d 'Esports (U-RE) , es va celebrar diumenge pas­sat al circuit permanent de la Flo­resta. Els corredors del club les Arenes van vèncer en totes les categories. En la categoria pro­meses el guanyador va ser Sergio Lechado; en principiants, Esteban Almendro; en alevins, Marc Fer-nàndez; Sergio Díaz es va imposar en la d'infantils; Jonathan Dual ho va fer en la de cadets, i Ernest Cucalà, en la de juvenils. Juan

Gabriel Marcos va vèncer en sè­niors i en veterans, Carlos Mo­reno, que era el participant més gran, amb 37 anys. Els no iniciats també va tenir la seva oportunitat. Precisament en aquesta categoria va ser on es va concentrar la par­ticipació santeugatenca, amb cinc corredors. En la categoria de menys de 12 anys Oriol Alonso va quedar quart i Ivan Pérez, cin­què; l'altre corredor de Sant Cu­gat, Andy Maner, es va retirar. En la categoria de més de 12 anys, Raúl Villafané es va clas­sificar en tercera posició, mentre

que Ivan Carmona va quedar quart. Xavi Gehrard, un dels or­ganitzadors estava satisfet quant a la participació ja que «amb els 41 corredors que hi han pres part s'ha entrat dins la mitjana que acostuma a haver-hi en aquest ti­pus de proves». Gehrard va ma­nifestar que «el BMX és una mo­dalitat força desconeguda, tot i que 10 anys enrera estava en un bon moment». Per aquest membre de la U R E , «la bicicleta tot te­rreny ha fet molt mal al BMX», especialitat que aquesta entitat florestana vol tornar a potenciar.

El Celedón empata contra el FS Sant Cugat en l'últim minut de partit

4 Celedón Lehoi: Azcarraga, De Al-meida, Ogueta, Minanbres, Sàn­

chez —cinc inicial—. Tobillas.

4 Sant Cugat: Nino, Pla, Pinol, Mauri, Méndez —cinc inicial—,

Brichs, Xavi López, Jaume Estrada i Rafa García. Gols: 0-1 Minanbres (7'), 0-2 Oeueta (13'), 1-2 Rafa Garcia (15'), 2-2 Mauri (17), 3-2 Xavi López (26'), 3-3 Mi­nanbres (28'), 4-3 Mauri (33'). 4-4 De Almeida (39).

Àrbitre: Giménez i LLiso (València). Públic: Uns 150 espectadors.

ÀLEX I.ÓPEZ • Sant Cugat.— EI FS Sant Cu­gat va empatar a 4 gols contra el Celedón Lehoi (Vitòria) en la sisena jornada del grup parell de la divisió de plata. Un empat just que va fer valer les oportunitats d'un conjunt i de l'altre. El partit va començar amb domini visitant. En els primers 13 minuts, el Ce­ledón Lehoi aconseguia un avan­tatge de dos gols després de ducs passades magistrals de Sànchez, ex-campió de futbol de sala amb l 'Uruguai. Aquest home és la base d'un equip molt limitat. En cl partit només van jugar sis dels onze jugadors inscrits en l'acte. Aquest 0-2 va fer néixer un Sant Cugat que semblava mort i en els minuts 15 i 17 de partit, Rafa García i Mauri respectivament, es­tablien un empat a dos en el mar­cador. Al descans, el resultat era 2-2.

A la segona meitat els sancu-gatencs van dur la iniciativa del matx i en el minut 6 d'aquesta segona part, Xavi López feia el 3-2 després d'un xut fortíssim des de fora l'àrea. Poc va durar aques­ta alegria perquè 2 minuts més tard, després d'una errada de la defensa vermell-i-negre, l 'equip de Vitòria empatava el matx a 3 gols. Quan restaven set minuts per finalitzar el partit, Mauri en­viava la pilota al fons de la xarxa. Era el 4-3. Restaven 38 segons de partit quan De Almeida, ju­gador brasiler que l'any passat mi­litava a divisió d'honor, feia el 4-4.

El pròxim compromís porta l'e­quip santeugatenc fins a Lleó, d'on intentarà endur-se algun positiu.

POLIESPORTIU

FUTBOt Júnior, 0-PB Sant Cugat, 1 JúnionXavi, Jordi (Tomàs 46'), Marc (Soler 67'), Roig, Garrido, Permanyer, Frederic (Jesús 14'), Eduardo. Dàvila, Miguel, Jordi. PB Sant Cugat: Jesús. Cobos (Quim 37'), Euis, Jainic (Vila 12'), Talo. Javi (Reverté 75'). Carre, Isaac, Campos (Quintana 75'), Raúl. Carrillo. Gols: 0-1 Isaac (63'). Àrbitre: Berenguer. Bé. Comentari: El derbi entre santeuga-tencs se'l va endur la Penya, que. tot i fer un dels pitjors partit fins ara, va demostrar que passa per un bon moment. HI nivell del partit va ser molt mediocre, però potser els blau-i-grana van tenir més fortuna. Als 3 minuts de joc l'àrbitre va as­senyalar un penal per mans dins l'àrea del Júnior. l.uis va ser l'encarregat de xutar, però el porter del Júnior el va aturar. Això va marcar el de­senvolupament posterior d'un partit força avorrit, que ni uns ni altres no van merèixer mianvar. C.R.

Navas, 60 Mira-sol, 69 Navas: Llimargas (10). Masplà (-), Montagut ( 15). Cortada (14). Mas (-)

cinc inicial . Riera (16). Suau (3). Font (-). Mira-sol: Mamis (10), José (6). Edu (11), Óscar ("I. Javi (3) —cinc ini­cial- , Manolo (-), Miguel (2). Rafa (7). Martín (4), David (-). Dam (17).

Arbitres: Barcerisa. Molt he. Comentari: El Mira-sol s'ha desfet d'un dels rivals més directes en la classificació. Els mira-solencs es van endur un triomf treballat, sobretot. a la segona part. Durant el primer temps el contracop no funcionava i donaven moltes segones oportunitats al rival. A la represa tots aquests ele­ments van millorar i. juntament amb una gran mentalització per part del Mira-sol. cl partit es va resoldre a favor seu. Màrius, que va prendre 20 rebots, i Dam \an ser homes clau en la victòria de l'equip. ( R.

S í c o r i s , 4 - O l i m p y c , 5 Sícoris: Carlos. Bolan. Cristian, fito i Eloi —cine inicial--. Egldo. Esteve. Do Pianos, Alex i Pau. Olimpyc: David. Dani, Joan, David. Revilla cinc inicial—. Octavi. Ma­nolo. Pep i Jordi. Gols: 0-1 Joan 1.5']. 0-2 Revilla (8). 0-3 Revilla l 13'). 1-3 Bolan (20'), 2-3 Fito (23'). 2-4 Revilla (50'i. 2-5 Revilla (33'). 5-5 Egldo |55'). 4-5 Egldo |3K'). Comentari: Primer triomf de l'O-limpyc fora de casa. i segon des del començament de la lliga. Com es ha­bitual aquesta temporada, els flores tans es van avançar amb primer temps. Els homes d van anar per feina i al guanyaven per 1 a 3. Pern meitat els locals van re.tec afegit a\ relaxament dels resta, va fer que el Sicons s'apropc-al marcador. La botzina, però. va son ai

claredat al Angc! Riu/ descans ja a la segona onar i això. de la Flo-

abans que els de casa tinguessin la possibilitat d'aconseguir l'empat. Per tant, primera victòria que s'emporten a la Floresta.; C.R.

Júnior, 2 - Atlètic 52, 0 Júnior Carpentier, Òrsola, Negre, Vi­dal, Abad, Quintana, Clarasó. Nogue-ras, Buguíià. Serra i Cabestany. Marta. Atlètic 52: Armengol, Margarit. Cam­prubí. Pepe, Domènech, Conill, Trias. Fleix, Oriol. Xavi, Miquel. Gols: 1-0 Negre (16). 2-0 Abad (35). Arbitres: Arbós i Carner. Comentari: 1.'equip masculí del Júnior va superar els egarencs exercint una pressió per tot el camp que els va facilitar el control del matx. A la pri­mer part van marcar els dos gols del partit i van fallar un stroke. A la re­presa, tot i sortir més endarrerits i aprofitar el contracop, el resultat no va variar. El 2 a 0 del primer temps va ser el definitiu., IB . C.R.

P H St . C u g a t , 2 - M o n j o s , 1 0 PH St. Cugat: Torres, Ccrvantcs (1), Jul (1 i, Olmo. Costa -equip inicial--. Vilallonga. Monjos: Siguen/a. 1 seiibano (21. Marline/ (5), Jordi |4), (iaiell ( I ) -e-quip inicial . Moreno. Evolució del marcador: 1-0, 1-1, 1-2, 1-5. 1-4. 1-5, 2-5. 2-6. 2-7. 2-5. 2-1). 2-10. Àrbitre: Moieno. Bé. Comentari: 1:1 Patí Hoquei Sani Cuga'

ha encaixat la primera derrota de la temporada en la sisena jornada de lliga. La primera meitat va ser força igualada. Al descans s'hi arribava amb empat a un. A la represa les coses es van complicar als de casa. Als 14 segons el Monjos va fer l'I a 2. A partir d'aquest moment el Patí Hoquei va obrir la seva defensa i això va permetre als visitants perforar la por­teria santeugatenca tants cops com van poder, fins a materialitzar el 2 a 10. /I.S. 'C.R.

CH St.Cugat, 5-Voltregà,3 CH St. Cugat: Oriol, Bernat (2), Marc (1). Burnat i David (1) —cinc inicial—, Roger (I). Angles, Collado. M. Voltregà: Joaquim, Enric (2), Ber­nat. Jaume (1), David —cinc inicial—, Andreu, Josep Maria. Evolució del marcador. 0-1, 1-1, 2-1, 3-1.4-1.5-1,5-2.5-3. Àrbitre: Pasahaei. Bé. Comentari: El Club Hoquei va saber superar un compromís que en principi es preveia més complicat. Si bé el partit va començar amb un gol visitant elssanteugatencs van poder reaccionar i reordenar la seva defensa. Això va impedit que el Voltregà s'endinsés amb perill en l'àrea local. Els con­ti acops del Club Hoquei començaven a ser electius, coas que els va permetre aconseguir el control del partit i una no\a cietòria a casa./ IS; C.R

C H S t . C u g a t , 6 - S . Trety, 2

CH St. Cugat: Pasqui. Hernan, Marcos (3), Munoy. Josep Maria (1) —cinc inicial—. Robert (1). Joan Maria (1).

Joan i Xavi. Shum Trety: Xavier, Ferran, Bosch, Soms (2), Daniel —cinc inicial—, Aleix, Jordi, Eduard, Lluís i Naranjo. Evolució del marcador 1-0, 2-0, 3-0, 4-0,5-0,5-1,6-1,6-2. Àrbitre: Vemàs. Regular. Comentari: L'equip B del Club Ho­quei continua sense perdre cap partit. Després d'una primera part amb clar domini santeugatenc, els de Maçanet aprofitaven el relaxament dels de casa per acostar-se al marcador. La defensa individual dels gironins va ser força més efectiva, però al final el triomf es va quedar a Sant Cugat. / I.S., C.R.

UESC, 30 Súria, 18 UESC: Cornet, Alfredo (2). Edu (2). Tomàs (2), Cinta (1), Armand (12), Romero (7) —equip inicial—. Per Lluís, Ftsas (3), Peli (1). Esteban. Súria: Michi, Fornell (1). Solà (6). Martínez (1). Egea (4). Aymerich. Rentes (2) —equip inicial—. Caye-tano, Dani (2), Rentes (2). Arbitres: Torres i Alonso. Comentari: La victòria contra el Súria col·loca la UESC com a líder en so­litari del seu grup. El partit no va ser gaire brillant. El Súria va ser un rival fluix, mancat d'idees i massa lent. Els sanlcugatencs, tot i els alls i baixos. van controlar el matx i van imposar el seu ritme, a excepció dels primers minuts de la segona part. Per incom­patibilitat d'horaris, la UESC va junar a Valldoreix. l'.M ( R

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994 ESPORTS 27

FUTBOL

i* 1a catalana 11.45 Sant Cugat-Hospitalet At, (Dium.)

3a regional 17.00 Ullastret-Can Cortés (Diss.) 11.30 Montserrat-Júnior (Dium.) 18.00 PB St, Cugat-Fontetas (Dissl 12.00 Mirasol-Castellar (Dium.)

I I Sub-21 18.30 Sant Cugat-Ripollet (Diss.)

i Juvenil 11.45 Sant Cugat-Viladecans (Dium.) 18.00 PB St. Cugat-D. Pajaril (Diss.) 12.00 25 Setembre-Júnior (Dium.) 18.00 St. üristòfo)-St. Cugat (DissT

Cadet 16.00 PB St. Cugat-Dosa (Diss.) 16.45 St. Cugat-O. Can Fotjó (Diss.) 10.00 PB Ramon Üorens-Júnior (Dium.) 10.00 Adesa-Rómulo Tronchoni (Diss.) 9.45 0. Can Fotjó-St. Cugat (Dium.) 9.45 St. Pere-PB St. Cugat (Dium.)

H Infantil 11.00 PB St. Cugat-Cerdanyola (Diss.) 11.00 Júnior-CN Terrassa (Diss.) 16.00 Maurina Egara-Sant Cugat (Diss.) 15.15 Sant Cugat-25 Setembre (Diss.) 10.45 CN Terrassa-PB St. Cugat (Diss.) 12.30 Adesa-O. Can Fotjó (Diss.)

Aleví 12.00 O. Can Fatjé-Júnior (Diss.) 12.00 St. Cristofol-PB St. Cugat (Diss.) 15.15 St. Llorenç-Sant Cugat (Diss.) 9.45 Sant Cugat-Les Fonts (Diss.)

BÀSQUET

2a divisió estatal

SÈNIOR 18.00 Granollers-UESC A (Diss.)

TOTS ELS PARTITS CICLISME

SUB-23 19.30 Granollers-UESC A (Diss.)

JÚNIOR 17.30 UESC-Sant Fruitós (Diss.)

3a preferent

SÈNIOR 12.00 UESC B-Salessians S. (Dium.)

SUB-23 10.30 UESC B-SalessiansS. (Dium.)

JÚNIOR 9.15 Parets-UESC B (Dium.)

3a categoria A

SÈNIOR 20.30 Cornellà-Mirasol (Diss.)

SUB-23 19.00 Cornellà-Mirasol (Diss.)

JÚNIOR FEMENÍ 17.30 UESC-Esp. Diputació (Diss.)

VOLEIBOL

1a divisió estatal

JUVENIL FEMENÍ 12.45 Calella-CV St. Cugat (Dium.)

CADET FEMENÍ 12.30 CV St. Cugat-l'Hospitalet (Diss.)

11 Campionat de Catalunya

SÈNIOR MASCULÍ CV Prat-CV St. Cugat

HOQUEi-PATINS

B Campionat de Catalunya 2a CATALANA

11.45 Arenys-CH St. Cuflat A (DiumX" 13.00 Farners-CH St. Cugat B (Dium.) 12.00 Andorra-PH St. Cugat (Dium.)

JÚNIOR 20.00 Vic-PH St. Cugat (Diss.)

JUVENIL 11.45 PH St. Cugat-Palau P. (Diss.)

Molins-PH St. Cugat 20.30 Manlleu-PH St. Cugat (Diss.)

INFANTIL 10.30 PH St. Cugat-Palau P. (Diss.)

Molins-PH St, Cugat (Diss.)

ALEVINS 17.00 PH St. Cugat-Palau P. (Diss.) 20.00 C. St. Miquel-PH St. Cugat (Diss.)

BENJAMINS 16.00 PH St. Cugat-St. Andreu (Diss.)

PRE-BENJAMINS 15.00 PH St. Cugat-St. Andreu (Diss.)

HOQUEl·l·lERBA

U Divisió d'honor fem. 12.30 Júnior-EHC (Dium.)

F U T S G Í S S M A

l i Divisió de plata 17.30 León Sala-FS Sant Cugat (Diss.)

l i 1a divisió A 18.00 Otimpyc-CN Sabadell (Diss.)

B 1a divisió B 17.15 L'Esclop-PB Sant Cugat (Diss.)

M Divisió d'honor cat. . El Masnou-Champion

I I 2a divisió 17.00 Olimpyc-Polinyà (Diss.)

U 3a divisió 16.00 Selga-Chess (Diss.) 17.00 Valldoreix-Sant Jordi (Diss.) 16.30 Navas-Bokatas (Diss.)

W Juvenil 11.45 Olimpyc-Esparraguera (Dium.)

I I Cadet 18.00 Esc. Pia-Olimpyc (Diss.)

Alevins 11.00 Olimpyc-Sport Caravaning (Diss.)

HANDBOL

1a catalana SÈNIOR MASCULÍ

12.30 Virolai-UESC (Dium.)

JUVENIL MASCULÍ 17.40 Adrianenc-UESC (Diss.)

CADET MASCULÍ 12.30 SantJust-UESC (Diss.)

PETANCA

3a divisió 8.00 Barberà-Sant Cugat (Dium.)

5a divisió 8.00 At. St. Cugat-UE Sants (Dium.| 8.00 E. Mulero-Mirasol A (Dium.)

'« 6a divisió 8.00 Oliveras-St. Francesc B (Dium.) 8.00 St. Cugat B-La Unió (Dium,)

TENNIS DE TAULA

H 3A catalana SÈNIOR MASCULÍ

11.00 UESC-Ateneu 1882 (Dium.)

JUVENIL MASCULÍ 18.30 Orfeó Gracienc-UESC (Diss.)

ESPORT ESCOLAR

fe Voleibol ALEVINS

9.30 Ferran i Clara-Avenc (Diss.) 10.15 Catalunya-Pureza Maria (Diss.) 11.06 Pinar A-Pins del Vallès [DTsTT 11.45 Pinar B-Joan Maragall (Diss.)

La Federació Catalana celebra el dinar de germanor anual

CATÍ MORELL I Sant Cugat.— Les ciclistes del club Fermin Torres Gil de La Floresta, Karen Thompson i Mar­ta Ponce rebran diumenge els seus premis com a segona i tercera classificades de la Copa Catalana de ciclisme, que organitza cada any la Federació Catalana. El lliu­rament dels premis es farà a la Caixa de Rubí, en un acte que començarà a les deu del matí i acabarà a la una del migdia. A partir de dos quarts de tres de la tarda, els ciclistes celebraran el dinar de germanor que la Fe­deració organitza anualment. Allà es lliuraran els premis i mencions d'honor a les personalitats més destacades del món de la bicicleta durant aquesta temporada.

La guanyadora de la Copa Ca­talana,—que va acabar amb la cro-noescalada de Montjuïc que es va celebrar el passat dia 16 d'oc­tubre—, va ser la tarragonina, Nú­ria Florencio. Florencio no es va poder proclamar líder en la última prova puntuable per la Copa, però va vestir el mallot groc de líder durant bona part de la temporada.

La corredora de Tarragona ha estat campiona de Catalunya, campiona d'Espanya de pista i ve­locitat, campiona de Tarragona, segona juvenil a la volta a Ma­llorca i primera juvenil en la cro-noescalada de Montjuïc, la tem­porada passada.

Diumenge també rebran els seus premis, en categoria juvenil, Milagros Rodríguez del Baix Ebre, Ana Belen Quesada del Club Polinyà i Tània Romera del T-2 de Montcada.

TENNIS

Corretja aconsegueix el seu primer títol del circuit de PATP, a Buenos Aires

El tennista de Sant Cugat és la tercera millor raqueta de l'Estat CARME REVERTE

H Sant Cugat.— Després de l'èxit aconseguit a Buenos Aires, el ten­nista santcugatenc Àlex Corretja continua disputant altres compro­misos com el campionat estatal per equips, que començava di­mecres passat a València. A l'hora de tancar aquesat edició Corretja encara havia de debutar en aques­ta competició amb el seu equip, el Tennis la Salut. Tot i que la temporada d'ATP ja ha acabat, l'agenda d'Àlex Corretja continua atapeïda de competicions. La set­mana que ve marxarà cap a Múr­cia per jugar el campionat estatal absolut individual, i a finals d'a­quest mes disputarà el Master es­tatal, on s'hi trobaran les vuit mi­llors raquetes.

Abans d'iniciar la seva gira per l'Amèrica Llatina, Àlex Corretja manifestava que li agradaria aca­bar la temporada situat entre els 25 millors tennistes del món i si era possible guanyar un torneig del circuit ATP. Els dos desitjós s'han acomplert. El santcugatenc s'ha esforçat fins l'últim moment per poder guanyar un torneig, el seu primer títol d'ATP, i l'últim del circuit disputat la setmana pas­sada a Buenos Aires. Aquesta ve­gada la sort no li ha girat l'esquena i Corretja ha aconseguit la justa recompensa a la feina que ha fet aquesta temporada.

Però la representació santcu-gatenca i els èxits dels tennistes de Sant Cugat no acaba amb Àlex Corretja. Jairo Velasco Ramírez es va proclamar ïa^ setmana pas-

Àlex Corretja

sada, també a la capital argentina, campió del món de veterans de més de 45 anys, tant en individuals com en dobles. D'altra banda, Jai­ro Velasco júnior ha pres part en l'equip del Tennis la Salut fent parella amb Àlex Corretja en la competició de dobles del campio­nat estatal per equips. La parella Corretja-Velasco es coneix a la perfecció perquè sempre han ju­

gat les competicions de dobles junts.

La setmana que ve Corretja ju­garà a Múrcia el campionat estatal individual absolut, i a continuació disputarà el Master a Barcelona. El Master estatal, que reunirà els vuit millors tennistes, es disputarà al Palau Sant Jordi. Les preli­minars tindran lloc els dics 28, 29 i 30 d'aquest mes. Les semi­finals es jugaran el dia 2 de de­sembre i la final, diumenge dia 3. En aquesta competició, que es jugarà sobre moqueta, hi parti­ciparan Sergi Bruguera, Alberto Berasategui, Carles Costa, Javier Sànchez Vicario, Albert Costa, Tomàs Carbonell i Jordi Arrese, a més d'Àlex Corretja.

La temporada del tennista sant­cugatenc ha estat esplèndida i ha quedat arrodonida amb el triomf de Buenos Aires, cosa que li ha suposat una injecció de moral per afrontar la resta de competicions oficials que tanquen la temporada. Del lloc 78 en què es trobava en començar la temporada, ha passat al 22 del rànquing de TATP, superant fins i tot el seu company Carles Costa, que ha baixat fins a la posició 27. Per tant, segons l'última classificació de l'Associa­ció de Tennistes Professionals, el primer jugador estatal és el català Sergi Bruguera, a continuació es troba el basc Alberto Berasategui, i en tercer lloc el santcugatenc Àlex Corretja. Més ja no se li pot demanar a un Corretja que està desitjant acabar una tempo­rada Waxguísstma.

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI

GIMNÀSTICA PER A LA 3a EDAT / Grups reduïts / Programes personalitzats en

funció de l'edat i l'estat de sa­lut.

/ Els4objectius de la gimnàstica són* • La millora de l'elasticitat

muscular, la flexibilitat arti­cular, la funció càrdio-respi-ratòria.

• Frenar l'osteoporosi i les malalties reumàtiques.

• Millorar l'estat físic i aní­mic. . -v-

CONSULTrNS SENSE COMPROMÍS

Cl Sant Antoni , 7 4 , ba ixos • Te l . 6 7 4 7 4 3 7 Sant Cugat del Va l lès

Què penses fer aquest PONT? •«tícís-r**: • , } .fíl&itttKa·í 'M&*'i

Si vols fer ESPORT... Vine al c/ Francesc Moragas, 48 Tel. 589 40 34 - Sant Cugat

Trobaràs les millors marques

ad i d as

SPORTS SI VOLS GAUDIR DE LA MILLOR QUALITAT, LES MILLORS MARQUES

I EL MILLOR ASSESSORAMENT, VINE A VEURE'NS. T'ESPEREM

A n s e l m C l a v é 1 4 T e I 6 7 4 0 1 2 9 * , - • * # * *

. ' ; : ; * ;

0 8 1 9 0 S a n t C u g a t

* : H: • r t -

W ^M

Aquest és un pont molt especial i diferent, uns dies carregats de propostes en què segur que 5

podràs viure la natura, l'aventura i el lleure. Són dies daurats de tardor, molt a prop de les

festes nadalenques. Aquesta setmana se t'obren de bat a bat les portes de la neu, la muntanya i l'esport. A més, tens possibilitat de conèixer llocs llunyans plens d'encant.

Els 4 Cantons i el comerç especialitzat de la nostra ciutat t'oferim múltiples ofertes per i

gaudir d'aquests dies intensos. L i , Aquí mateix tens tota la informació i tot allò OTffi^*ÜÍ" c"u®.n5cessités: feÍ;*;;F'' M e u í i * ; Aprofita-ho i passa-t'ho bé! r^ #s

/HEDITERR4NEO lHjUB-vaxnsB-aMm.-!

AHonsSala, 6 Tel. 674 39 04 Fax:5891162

08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS

/MEDITERR4NEO 4TG£S-re>·a-«J<«SeS-«tSB4l

$L·&L·-Q/L· Alfons Sala, 6 Tel. 674 39 04 Fax:5891162

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

I/HEDITERR4NEO l·VMTGB-m·a-WWGB-WSaíï

Alfons Seda, 6 Tel. 674 39 04 Fax: 58811 62

08190 SANT CUGAT OEL VALLÈS

iMfÈ

Esquís D/e 20% Fixacions 22%

Botes Dte 22%

Anorac i pantalons esquí Dte. 25%

GRANS OFERTES EN CONJUNTS D'ESOUÍl

Í/1/1EDITERR4NEO 4JES-tOneCS·TbM.-KX(6B-<IBStNl

(3&*° &£/*> Q^L&tmim»

Alfons Sala, 6 Tel. 674 39 04 Fax: 58911 62

08190 SANT CUGAT D a VALLÈS

/HEDITERR4NEO |l·TAB·*W8ÍWM«.-lWet$-f!B$8«

ASomSala, 6 Tel 674 39 04 Fax: 58911 62

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

B I K E - P A T I N S V E N D A I R E P A R A C I Ó

Sant Antoni, 15 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. i fax 674 62 02

ORGANITZAR EL VOLUNTARIAT 30 • Divendres, 18 de novembre de 1994 NEGOCIACIÓ PEL 0,7%

La necessitat d'organitzar el voluntariat va ser la principal conclusió del debat sobre els incendis que es va fer en el marc de la Festa de Tardor, sota el lema Foc, mai més. Plana 31.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i els representants de la Plataforma del 0,7% es reuneixen avui per segon cop, després que en la primera trobada no van arribar a cap acord. Plana 32.

Una fissura als dits d'un peu podria ser la clau per identificar el cadàver mutilat de la noia que es va trobar la setmana passada a la carretera de Vallvidrera. La policia consulta ara els registres dels hos-

SEGURETAT CIUTADANA

pitals barcelonins per obtenir el nom d'u­na pacient amb una lesió d'aquest tipus atesa en les últimes setmanes i que estigui desapareguda del seu domicili habitual. L'autòpsia, que va demostrar que la ferida

del peu era recent, va revelar també que la noia havia estat apallissada abans de morir. Mentrestant, la policia ha fet un retrat robot de l'individu que es va veure fugir del lloc on es va trobar el cos.

La policia consulta els hospitals per identificar el cadàver mutilat

La noia duia en un peu un embenatge molt acurat fet en un centre mèdic

El retrat robot que té la policia de l'individu que va fugir és poc detallat

Sil VIA BARROSO

I Sant Cugat. l a policia està consultant des de divendres passat els registres dels centres mèdics de tot Barcelona per obtenir pistes que permetin identificar el cadà­ver mutilat que es \a trobar fa deu dies a la carretera de Vall­vidrera. entre Valldoreix i la Flo­resta. Segons fonts policíaques, la noia duia un peu embenat amb una tècnica moll acurada i amb l'autòpsia es \a comprovar que tenia una fissura a mm curar als dits del peu. fet-, que indiquen que ham ia estat atesa en un centre sanitari pues dies abans de morir.

Amb aquestes dades, els en­carregats de la investigació cal­culen que. en nu termini màxim de quin/e o vint dies. s'haurà ob­tingut el nom d'una noia d'entre divuit i '• ini an\s. moiena i amb una alçada de l."o metres que hagi tingut una lesió d'aquest tipus recentment i estigui desapareguda del seu domicili habitual. De mo­ment. segons les mateixes tonts de la policia, no hi ha cap altra línia d'investigació mes segura i s'ha descartat la possibilitat que­ia noia visques a Sant Cugat, per­què a les comissaries de la /.ona no hi consta cap desaparició d'una persona de les seves caracterís­tiques.

Mentre les tasques per iden­tificar el cadàver continuen, s'ha fet també un primer retrat robot del presumpte homicida a partir de la descripció que el barraquista que va trobar el cos va fer de l'home que va veure fugir del lloc on intentava enterrar-lo. Amb tot, el retrat, que descriu un individu d'uns quaranta anys, calb. alt i prim. no s'ha volgut fer públic perquè és poc detallat. Per aquest motiu, la policia ha remarcat tam­bé que que aquestes dades no seran útils fins que no es conegui la identitat de la noia i es pugui comprovar quin familiar, amic o conegut correspon a la descripció. Aquesta seria la manera, segons asseguren les fonts de la policia

El revolt de la carretera de V

consultades, de trobar un sospitós a partir del qual es pogués con­tinuar la investigació.

Cremades d'àcid

A més de comprovar la ferida del peu, els resultats de l'autòpsia del cadàver indiquen que la noia havia estat apallissada abans de morir i que, per tant, l'homicidi podria haver estat el desenllaç trà­gic i imprevist d'una baralla amb agressions físiques. Aquestes da­des reforçarien la teoria de crim passional que havia sorgit per la mutilació de les mans. Tots els rastres d'accions del presumpte

homicida encaminades a evitar la identificació del cos abonarien aquesta hipòtesi, i en aquest sentit s'afegirien les cremades provoca­des per un àcid corrossiu que la noia tenia a la part baixa de la cara i el pit. Finalment, però. l'in­tent de desfigurar-la s'hauria com­pletat amb la mateixa arma de­tall que hauria causat la mort.

Malgrat la informació obtingu­da mitjançant l'autòpsia, segons les mateixes fonts policíaques, la gran quantitat de ferides, fetes de forma irregular i violenta, no ha permès determinar amb exac­titud quina va provocar la mort,

MULA.

encara que gairebé es pot asse­gurar que va ser una ferida al coll. pràcticament seccionat, que hauria causat la desagnació de l'artèria caròtida o la jugular.

La resta de dades revelades per l'anàlisi del forense indiquen que després dels intents de desfigurar el cos hauria començat un procés invers en què l'homicida hauria volgut millorar l'aspecte del cos i l'hauria rentat per eliminar mol­tes restes de sang. Finalment, li hauria canviat també la roba un cop morta, ja que les peces que cobrien moltes de les ferides es­taven intactes.

Pocs indicis després de les primeres dades S.B.

B «Feia almenys cinc o sis anys que no teníem un cas així a Sant Cugat», deia un dels agents de la policia municipal mentre la jut­gessa del jutjat de primera ins­tància número 4 de Rubí aixecava el cadàver. La tranquil·litat ha­bitual de la ciutat s'acabava de trencar quan un barraquista que viu en un revolt de la carretera de Vallvidrera va veure com un individu amagava un cos prop de casa seva i va avisar la policia.

Malgrat el secret de sumari de­cretat pel jutjat, els mitjans de comunicació van obtenir el mateix

dimecres les principals dades so­bre els fets: una noia jove. d'entre divuit i vint anys. havia mort per causes violentes i el seu cos, amb les mans mutilades i la cara des­figurada, havia estat abandonat en un revolt de carretera per un individu calb, alt i prim i d'uns quaranta anys. De seguida es va començar a parlar de crim pas­sional i es va dir que seria molt difícil identificar el cadàver.

Després de l'autòpsia es va sa­ber que la noia havia estat apa­llissada, però no violada, i que les ferides s'havien fet amb una arma contundent de tall. L'última

dada que ha transcendit és que la policia està intentant identi­ficar-la a través dels registres dels hospitals, ja que es va veure que tenia una fissura recent al peu. La tècnica de l'embenatge demos­trava uns coneixements mèdics que indiquen el pas per un centre sanitari setmanes, o fins i tot dies, abans de morir.

Ara fa una setmana que dura la recerca i el degoteig d'infor­mació s'ha aturat en sec. Després del primer rebombori als mitjans de comunicació, per les caracte­rístiques macabres del fet, els en­carregats de la investigació i les

autoritats judicials han aconseguit frenar la filtració de dades i in­sisteixen que encara no s'ha pogut identificar el cadàver. Quan se'n sàpiga el nom, diuen, es trobarà un sospitós de seguida i serà. molt probablement, en el cercle íntim de la noia. Sembla que no hi ha cap dubte que la noia i l'homicida es coneixien i, com és habitual en aquests casos, l'autor del crim continuaria amb la seva activitat normal. De moment, però, i tot i que la investigació avança, no hi ha cap indici definitiu que la policia conegui el nom de la víc­tima ni del presumpte homicida.

Dos robatoris de la banda dels peruans durant el darrer cap de setmana

SÍLVIA BARROSO H Sant Cugat.— Dos robatoris comesos el cap de setmana passat en carreteres properes a Sant Cu­gat per individus descrits per les víctimes com d'origen sud-ame-ricà han fet pensar a la policia en un rebrot de les actuacions de l'anomenada banda dels pe­ruans. Dissabte, tres individus amb aparença de sud-americans que viatjaven amb cotxe per l'au­topista A-7 van cridar l'atenció del ciutadà suís Marcel Rey, que circulava per la mateixa carretera. fins que li van fer parar el cotxe en un voral, a dos quilòmetres del peatge de Sant Cugat. Amb l'excusa de demostrar-li que hi havia algun problema a la part de darrere del vehicle, dos dels individus que l'havien fet parar el van distreure mentre l'altre ro­bava la bossa de mà que Rev duia dins el cotxe. A la bossa hi portava 55.000 pessetes i la documentació.

Un altre robatori similar, també amb una víctima estrangera, es va cometre diumenge a la carre­tera de Mollet i es va denunciar a la comissaria de Policia Nacional de Sant Cugat perquè va ser una patrulla d'aquesta oficina qui va atendre les víctimes.

Segons fonts policíaques, els autors del primer robatori han estat identificats per les víctimes com a membres de la banda dels peruans mitjançant l'arxiu foto­gràfic de la comissaria de Sant Cugat, però no se'ls ha pogut de­tenir perquè es desconeix el seu parador. Tammateix, les mateixes fonts han assegurat que les ac­tuacions d'aquesta banda, més fre­qüents a l'estiu i que solen escollir víctimes estrangeres, estan actual­ment controlades i només es re­gistren casos puntuals.

La passatgera d'una furgoneta queda atrapada en bolcar B Sant Cugat.— La passatgera d'una furgoneta Avia amb ma-tícula de Barcelona B-13Ü8-FU que va bolcar diumenge a l'A­rrabassada va quedar atrapada dins el vehicle. Va caldre la in­tervenció de diversos cotxes de bombers i ambulàncies per res­catar-la i traslladar-la després a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. L'accident va provo­car, a més, la interrupció del tràn­sit de la carretera que travessa Collserola a l'altura del quilòme­tre 8,200, on hi havia la furgoneta accidentada, entre dos quarts de set i les vuit del vespre. / S.B.

Un pis cremat a causa d'una espelma B Sant Cugat.— Un pis del carrer Enamorats, número 5, es va in­cendiar dissabte passat al vespre a causa d'una espelma encesa que va caure al sofà de la sala d'estar de la casa. Els habitants del pis van avisar els bombers i la dotació B-141 del parc de Rubí va poder apagar el foc, però no es va poder evitar que l'interior i el mobiliari de la casa quedessin pràcticament cremats del tot. Les condicions d'inhabitabilitat en què va quedar el pis van obligar la família que hi viu a passar la nit a casa d'uns familiars. s.B.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994 PUNT DIVERS 31

LES CONSEQÜÈNCIES DELS FOCS

La necessitat d'organitzar el voluntariat, conclusió del debat sobre els incendis L'acte obria la Festa de Tardor i hi van participar representants de tots els àmbits

SÍLVIA BARROSO H Sant Cugat.— El cap dels bombers de Rubí va fer saltar la guspira al debat que obria divendres la Festa de Tardor quan va dir que els voluntaris destorben en el noranta

Cal organitzar el voluntariat. Aquesta és la principal conclusió de consens extreta de les dues hores de debat intens sobre la prevenció contra incendis que van obrir divendres passat la Festa de Tardor. La mesa del col·loqui, proposat com a reflexió entorn del lema Foc, mai més, estava formada pel tinent d'alcalde de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient de l'Ajuntament, Joan Recasens, el regidor de Medi Ambient, Xavier Cortés, el gerent del Patronat de Collserola, Marià Martí, el cap del Parc de Bombers de Rubí, Jordi Pallejà, el biòleg del Servei de Parcs Naturals de la Diputació, Carles Castell, i un veí de la Floresta afectat per l'in­cendi de l'agost.

La guspira va saltar quan Jordi Pallejà va afirmar que «en el no­ranta per cent de les emergències, els voluntaris destorben». Tot i que la presència de públic no pas­sava de la quarantena de persones, la reacció va ser immediata: els membres de la junta directiva del Grup d'Autoprotecció de la Flo­resta van negar que els voluntaris entorpeixin la tasca dels bombers si estan ben organitzats. Va ser en aquest matís on es va trobar finalment l'acord, i Joan Recasens va recordar que «l'esborrany del nou pla d'emergència, basat en l'Infocat de la Generalitat i apro­vat per la comissió, preveu l'or­ganització del voluntariat en qua­tre nivells».

Aquestes categories inclouran els voluntaris forestals de la Ge­neralitat, els bombers voluntaris, les associacions veïnals d'urbanit­zacions com el Grup d'Autopro­tecció de la Floresta i les Agru-

per cent dels incendis forestals. A partir d'aquí va començar una discussió que es va allargar dues hores, tot i que a la sala només hi havia quaranta persones. Els membres del Grup d'Autoprotecció de la Floresta van pro­

tagonitzar la majoria d'intervencions i van insistir en la importància del voluntariat. La conclusió consensuada: cal organitzar els vo­luntaris. Els tallafocs i les ADF van ser els altres dos punts del col·loqui més controvertits.

Els ponents amb la moderadora i membre de la comissió de la Festa de Tardor, Carme Talleda. Foto: J.A. MULA.

pacions de Defensa Forestal (ADF), unes entitats creades fa cinc anys però que no han estat mai operatives, com va reconèixer el mateix tinent d'alcalde. Amb el nou pla, caldrà, per tant, i també segons Recasens, «refundar les ADF i donar-los una altra orien­tació». Les pautes per reorganit-zar-les es decidiran en l'assemblea

convocada pel dia 24, però ja s'ha avançat que les noves ADF se centraran en les tasques de vi­gilància i és previst també crear-hi places per a objectors.

La conveniència dels tallafocs, reivindicats per alguns veïns, va provocar una altra discussió que el gerent del Patronat, Marià Mar­tí, va sentenciar dient que «el mi­

llor en els boscos mediterranis és aprofitar els camins existents i ne­tejar el sotabosc, en lloc de par­cel·lar-los». D'altra banda, Martí va llançar una proposta d'entesa institucional a l'Ajuntament, però, segons Recasens, la col·laboració amb el Patronat «ja existeix en les qüestions tècniques, malgrat les discrepàncies polítiques».

Expectació a la comissió en aprovar l'esborrany del nou pla contra incendis

SÍLVIA BARROSO H Sant Cugat.— «De moment, hem aprovat l'esborrany. Ara són els tècnics els qui han de redactar el pla. Quan estigui acabat sabrem si s'ajusta al que volem». Aquesta és la valoració que feia Joan Ra­mon Subirats, un dels represen­tants dels veïns de la Floresta, després de la reunió de la comissió per a l'elaboració del nou pla d'e­mergència i prevenció en què es va aprovar el projecte presentat per l 'Àrea de Manteniment , Obres, Serveis i Medi Ambient de l'Ajuntament. Per la seva part, Carme Soriano, membre de la co­missió per les Planes, explicava amb la mateixa moderació que «tot el que s'avanci en la lluita contra el foc estarà bé. Ara tenim aquest guió general, que està prou bé, però s'ha de concretar molt».

Basat en l'Infocat, que la Ge­neralitat va aprovar el setembre, el nou pla per a Sant Cugat preveu la millora de les infrastructures de prevenció i emergència, el cens de tots els camins, la neteja de boscos subvencionada i la regu­lació dels grups de voluntariat en quatre categories, i planifica tam­bé, més a llarg termini, la re-forestació de zones cremades. El text final ha de quedar redactat i aprovat pel ple de la comissió, segons l'alcalde, Joan Aymerich, a finals d'any.

La sessió en què es va aprovar l'esborrany era, segons Aymerich, l'última plenària de la comissió fins que el pla estigui redactat i s'hagi d'aprovar. «Per aquesta raó a les properes reunions només es convocaran els tècnics. Però a l'aprovació de l'esborrany —va puntualitzar l'alcalde— sí que era desitjable que hi fos tothom, i el president de l'EMD, el senyor Miquel Masanés, no hi era i no sabem per què». En canvi, per a Masanés «aquesta sessió s'havia convocat per als tècnics i jo ja vaig dir que no aniria a totes les reunions de treball de la comissió. Els polítics ja intervindrem quan estigui redactat el pla».

SUBVENCIONS

L'Ajuntament demana subvencions per reparar els

desperfectes de focs i aiguats En total, pugen a 60 milions de pessetes

CÈLIA CERNADAS B Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat calcula que els in­cendis del passat 11 d'agost i els aiguats de l'octubre han provocat desperfectes en propietats muni­cipals per valor de cinquanta-tres milions de pessetes. La majoria d'aquests danys s'han produït en infraestructura pública, enllume­nat i mobiliari urbà.

El foc a la Floresta va destruir material per valor de vint-i-nou milions de pessetes; paral·lela­ment, els desperfectes de les fortes pluges que van afectar Catalunya el mes d'octubre es calculen en vint-i-tres milions. El Parc Central de Sant Domènec-el Colomer va ser el més perjudicat: la força de l'aigua va arrossegar arbres i plan­tes que encara no havien tingut temps d'arrelar-se.

Les subvencions que l'Ajunta­ment de Sant Cugat ha demanat a la Generalitat no tenen res a veure amb les que també han sol·licitat els veïns de la Floresta

i les Planes que van resultar per­judicats pels focs del mes d'agost. Aquestes segones subvencions es­tan destinades a la reconstrucció dels habitatges cremats.

Després del foc, aigua

El dia 11 d'agost passat va ser un dia fatídic. A diverses zones de Catalunya les flames arrasaven milers d'hectàrees de boscos, i Collserola no va ser una excepció. Uns focus incicials de focs que es van originar als voltants de Can Busquets i de Can Borrull, als districtes de la Floresta i les Planes, van cremar més de 125 hectàrees de bosc, sis habitatges dos magatzems, un taller de ce­ràmica i una dotzena de cotxes, a més d'afectar amb diversa in­tensitat un total de quaranta-dos habitatges. L'incendi de la Flo­resta i les Planes va ser el més devastador d'aquest estiu passat, però no va ser l'únic. El dia 4 de juliol un incendi també va ame­naçar la urbanització <Je Çan Ba-

Els focs del mes d'agost van provocar nombrosos desperfectes. Foto: ARXIU.

rata i al llarg de l'estiu es van declarar altres focus de foc de menor intensitat.

Després ,d',un estiu de, sequera,

i d'incendis, les pluges torrencials de començament del mes d'oc­tubre van tornar a alterar la vida

tes de l'aigua van ser talls en el subministrament elèctric, petites inundacions en habitatges i ca-

. ^SWíPug^vPlsPÍWfiip^-ÇÍeS-üh rrcí?>1dIÇ?íroS?es, diverses,, n j

32 PUNT DIVERS CLS 4 C A N T O N S / Divendres. IS de novembre de 1994

COOPERACIÓ

Alguns del» membres acampats de la Plataforma del 0,7r; de Sant Cugat a la plaça de Barcelona. Foto: J.A. MULA.

L'alcalde i la Plataforma del 0,7% negocien per segon cop per intentar acostar posicions

Els membres del col·lectiu estan acampats davant de l'ajuntament des de diumenge Nil VIA BARROSO

• Sant Cugat. - l.;i Plataforma del 0.7'lí de Sant Cugat, acampada des de diumenge a la plaça de Barcelona, va començar dimecres les negociacions amb l'alcalde, després de de­

manar una reunió durant el ple municipal de dimarts. I .'entrevista va acabar sense cap acord i se'n va fixar una altra per avui en què la plataforma ha de presentar una proposta alternativa a la de l 'Ajuntament, que ha anun­

ciat un augment de mig milió de pessetes en la partida destinada al Tercer Món. L'al­calde assegura que està disposat a negociar, però ha advertit que durant cl 199s no es podrà arribar ni al 0.1'} ni al II.5 ri.

I.'alcalde es reuneix aquest ves­pre per segona vegada amb els representants de la Plataforma del 0,7 'Y de Sant Cugat, acampats a la plaça de Barcelona des de diumenge. Desprès que la primera trobada de dimecres va acabar sense cap acord, la convocatòria d'avui hauria de servir per acostar posicions, però Joan Aymerich ja ha advertit que «malgrat la vo­luntat de l 'Ajuntament d'anar in­crementant la xifra dedicada a l'a­jut al Tercer Món. el que no es pot fer és oblidar les obligacions que tenim amb la nostra ciutat. L:J 0,7' í aquest any no pot ser, ni tampoc el 0.5';•».

Segons l'alcalde, «tot és una qüestió de prioritats», i en això estan d'acord els membres de la plataforma. Per ells, «Sant Cugat és un municipi ric» i, segons ex­plica Arnau Montserrat, membre

de la plataforma, «es podria cedir una part més important del pres­supost anual que la proposada per l'equip de govern. I des del nostre punt de vista —afegeix— és una despesa prioritària». La proposta de l 'Ajuntament considerada in­suficient per la plataforma es aug­mentar de mig milió la partida destinada l'any passat al Tercer Món i cedir dos milions de pes­setes al Fons Català de Coope­ració al Desenvolupament.

La reunió de dimecres es va convocar amb urgència arran de la petició de la plataforma a l'al­calde durant el ple municipal de dimarts, però l'acord que podia haver dut a l 'aixecament de l'a­campada va ser impossible per una fricció en cl punt de partida: els membres de la plataforma en­tenen que la xifra d'on hauria de sortir el 0,7' < es la totalitat

del pressupost municipal, mentre que l'alcalde assegura que només s'han de tenir en compte «els in­gressos per impostos directes».

Segons Aymerich, avui s'hauria d'arribar a un acord que «per­metés aixecar l 'acampada. No és agradable per a ningú cst.tr pas­sant fred al carrer i arribar fins i tot a parlar de vaga de fam». Per aconseguir deshloquejar les negociacions, l'alcalde està dispo­sat a discutir la proposta alter­nativa que presenti la plataforma i a «establir i presentar al pic municipal un calendari de termi­nis per arribar al 0,7'V ». Lis ter­minis també els volen marcar els membres de la plataforma, però serà si s'accepta la «proposta fer­ma i ambiciosa» que presentaran.

Mentre durin les negociacions amb l'alcalde i continuï l'acam­pada, que ja supera les vint tendes,

la plaça de Barcelona serà també l'escenari d'activitats paral·leles organitzades per la plataforma per sensibilitzar la ciutadania. Aquest vespre hi haurà una festa amb els membres de Vallès Sense Fronteres, demà es farà un taller de danses i per diumenge s'ha previst una cercavila i una arros­sada i un debat sobre la necessitat de l'ajut als països subdesenvo­lupats. A mes, durant tot el cap de setmana hi haurà taules de recollida de signatures als punts més cèntrics de la ciutat instal·la­des amb l'objectiu de superar les més de sis-centes que ja s'han comptabilitzat i entre les quals hi ha la del portaveu d'Iniciativa per Catalunya al consistori. Jordi Cases, que també s'ha adherit ac­tivament a l 'acampada, la de la portaveu del PSC. Maria Sansa, i la del músic Gerard Claret.

BENESTAR SOCIAL

Cavis contactarà amb empreses perquè subvencionin la instal·lació de telealarmes

La coordinadora per a la gent gran estima que es necessiten uns 10 aparells ÀNGELS CASTUERA

H Sant Cugat.— La Coordinado­ra Interinstitucional d'Atenció a l 'Ancianitat (Cavis) es posarà en contacte en uns mesos amb em­preses i entitats bancàries de Sant Cugat perquè patrocinin aparells de telealarmes, que s'instal·larien als domicilis dels avis que viuen sols o que tenen la família que treballa tot el dia.

Segons el president de l'entitat, Vicens Trius, «som conscients de que hi ha gent que necessita les telealarmes. No sabem amb exac­titud quants son. perquè cladria ter un estudi, peto els volem aju­dar. Nosaltres c:eicm que pas-sanem amb vuit o Jeu. l a col lo-cacio de les iclc.tlaimcs es re­

lativament cara. i encara ho és més segons la disponibilitat eco­nòmica de cadascú». L'ajuda de les empreses privades o dels par­ticulars. que podrien col·laborar de manera solidària, serviria per resoldre els problemes de les per­sones que es troben en una si­tuació mes difícil.

Aquesta campanya d'instal·la­ció de telealarmes es tara con­juntament amb l'àrea de Serveis Socials de l 'Ajuntament, que te constància tic les ne. avis de Sant C'.ÜMI funcionen al tr.i:n.. ,| rells. que estan sub . . consistori. Compta; • tclealarma en conv >. ( 'reu Roja, que son

dels lalrnent al aoa la t s p e !

;a; una mih la

instal·lar Cavis, suposa una des­pesa molt elevada: 103.500 pes­setes cadascuna, amb el penjoll que porten per avisar. La quota mensual d'assistència per família és de 4.657 pessetes. La col·locació es completa amb la quota de con­nexió. que només es paga una vegada i és de 3.500 pessetes.

Hi ha d'altres telealarmes que es poden llogar per preus molt nies economies, però l'avantatge de Creu Roja es que els avis reben assistència immediata si la mces-sitcn I I aparells estan connectats .i a:ia \.;i"\a venti al. u Baiccl' ma. als vi ;iei voluiraris, que v,,n de­legant i is a' iso- als voluntatis de cada assemblea, \i.\l. si reben una advcücncia des de Sant ( 'uèel.

es posen en contacte amb la secció local, i un voluntari visita l'avi per saber què necessita. A més, els t ruquen periòdicament per co­nèixer el seu estat, i tècnics revisen les telealarmes per comprovar que funcionen correctament.

«L'assistència que proporciona Creu Roja no es troba a cap altra empresa, però la major part de la gent gran no es pol permetre aquests pi cus», assenyala Rosa Ribas, membre de Cavis La idea va s.iigu de la coordinadora dels vnhiàMits de Valldoreix a l'última icuiiio Jc ' a v i s . Fils responsables de la coordinadora començaran a! gener una ronda de ci'iiiactes amb empreses de Sant ( ugat per au ibar a un acoid

Comença un curs d'informació per a diabètics al Centre d'Atenció Primària

\ V\ 1 CAVA • Sant Cugat.— Fil doctor Jordi Anglada, metge endocrí i diahe-tòleg de la Mútua de Terrassa, va inaugurat ahir dijous el primer Curs d'Informació per a Diabètics i els Seus Familiars, amb una con­ferència introductòria sobre la diabetis. Cl curs ha estat orga­nitzat per l'Associació de Diabè­tics Adisa en col·laboració amb el Centre d'Assistència Primària de Sant Cugat, i consta de S con­ferències mensuals que tindran lloc entre novembre i juny. Lis temes de les conferències han es­tat acordats amb el quadre mèdic del CAP, i pretenen donar uns c o n e i x e m e n t s g e n e r a l s s o b r e aquesta malaltia. Cl Centre d'As­sistència Primària té registrats més de 400 historials mèdics de diabètics, però es calcula que a Sant Cugat hi pot haver prop de 2.000 afectats. L'objectiu d'aquest curs és divulgar una sèrie de dades sobre aquesta malaltia, per tal de fer desaparèixer de forma pro­gressiva els errors i mites sense fonament que hi ha al seu voltant. sempre sense ànim d'interferir en les activitats dels metges. D'aques­ta manera moltes de les confe­rències les faran els mateixos dia­bètics, que donaran una opinió de primera mà sobre els proble­mes que crea la malaltia.

La diabetis es produeix quan l'organisme humà no genera una determinada substància, la insu­lina. Cl diabètic ha de compensar aquesta mancança inoculant-se la substància, activitat que amb les degudes precaucions pot fer ell mateix a casa seva. Com en el cas del colesterol, la diabetis és una malaltia característica dels països rics.

Pateix cremades de tercer grau en fer-se foc en un recipient on escalfava cola

SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Un veí de Sant Cugat va patir cremades de segon i tercer grau en un cinquanta per cent del cos divendres passat a la nit, quan es va calar foc al recipient on escalfava cola de fus­ter. Rafael Alvarez Gómez estava preparant aquest producte químic per utilitzar-lo a casa seva. a la carretera de Cerdanyola número 53, quan el contingut del cossi es va incendiar. Les flames van prendre al mobiliari de la cuina i van provocar un petit incendi que pràcticament van apagar els veïns abans que arribés la dotació B-141 del Parc de Bombers de Rubí.

La Creu Roja de Sant Cugat va atendre el ferit en primers auxi­lis i, després d'un primer reco­neixement, es va decidir traslla­dar-lo amb ambulància a l 'Hos­pital de la Vall d 'Hebron de Bar­celona, on el van ingressar a la unitat de cremats. Segons fonts d'aquest centre hospitalari, el ferit continua encara en aquesta àrea especialitzada de l'hospital amb pronòstic greu i es manté estable dins de la gravetat. Tammateix. les mateixes fonts del centre sa­nitari barceloní han assenyalat que aquesta és l'evolució normal dels pacients amb cremades, que poden trigar setmanes a superar aquest primer diagnòstic.

Gn aquest cas. la gravetat es augmentada pel fet que les cre­mades produïdes per un producte químic a punt d'ebullició son. se­gons la Creu Roja. mes profundes que les pmvocades pel contacte directe amb el foc i la recuperació es habitualment mes ienta i com plicada

JUNTA GESTORA AL CMSC 33 • Divendres, 18 de novembre de 1994 EL TEMPS, AGENDA I CINEMES

Un ajunta gestora dirigirà el Club Muntanyenc Sant Cugat fins que es convoquin unes noves eleccions, segons es va decidir en l'assemblea que es va celebrar dimecres passat a la nit. Plana 35. fflü

Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Planes 40 a 43.

XIX FESTA DE TARDOR

A dalt, una gran concentració de gent passejant. I a sota, un moment del pregó i de l'actuació de l'esbart Sant Cugat. Fotos: JA MULA / MANÉ ESPINOSA.

Les parades mobilitzen el poble tot un matí Del dia 11 al 13, més de cinquanta entitats va fer seu el lema de la Festa de Tardor, «Foc, mai més!»

FRANCESC CARBÓ • Sant Cugat.— El bon temps va contribuir que la XIX Festa de Tardor aconseguís, un cop més, superar les previsions de par­ticipació. Amb més de cinquanta entitats

disposades a explicar el que fan, els sant-cugatencs van poder circular al voltant del Monestir coneixent noves o arrelades en­titats i l'ambient dels partits polítics, gaudint d'actuacions de corals, de dansaires i altres

activitats, escoltant el manifest de la Pla­taforma de Torre Negra o sentint la quan­titat inacabable de guanyadors de la Marxa Infantil. Amb santugatencs de tota la vida, nouvinguts, famílies o gent gran, l'avinguda

dels plàtans i la zona propera a la Casa de Cultura eren una gernació de gent que va voler connectar amb una festa que, sota el lema Foc, mai més!, va veure com les entitats oferien estands de sensibilització.

EI programa es va complir gairebé tal com s'havia pre­vist. Les actuacions a la ta­rima central es van succeir segons l'horari marcat. S'a­rrencava amb el repartiment de premis de la Marxa In­fantil, que va organitzar el Club Muntanyenc, fet que va fer endarrerir una mica la demostració dels bombers de Rubí, ja que si bé ac­tuaven en un altre lloc, coin­cidien en l'horari.

El nens i nenes feliços que recollien el premi de la seva millor postal nadalenca, a

càrrec dels de Mans Unides, contrastaven amb la lectura del manifest que membres de la Plataforma de la Torre Negra havien fet minuts abans. És el contrast anual que hom pot trobar a la Fes­ta de Tardor entre l'esperit reivindicatiu i el que vol sig­nificar donar a conèixer el movivent associatiu a la ciu­tadania. El cor infantil Sant Cugat i l'Aulos, a més del de la Casa de Cuenca, van donar un caire musical a la festa, que va deixar pas, abans del ball final de les

gitanes a càrrec de l'Esbart, a l'obra de teatre Foc o l'a-pocalipsi ara que va presen­tar el grup de Fila Zero, que actualment dirigeix Xano Porti.

La xocolatada, organitza­da per la comissió, havia ser­vit per donar la benvinguda a les entitats, que anaven amunt i avall muntant les parades. Durant tota la set­mana associats de totes elles s'havien anat distribuint la feina perquè res faltés per vendre o informar al milers de vilatans que van voler co­

nèixer el moviment associa­tiu del municipi. Les sar­danes i la constància del PSC en organitzar la trobada ci­clista van permetre fer es­port a més d'un, i moure l'esquelet. Es van trobar a faltar entitats esportives de pes, i en canvi va ser agra­dable observar la gran quan­titat que sorgeixen de sen­sibilització per la realitat més propera i/o llunyana. Des de Baula a Vallès Sense Froteres, passant pel col·lec­tiu del 0,7%, els santuca-gents poden vincular-se a

entitats que treballen pels altres, per millorar les con­dicions de vida de molta gent. Els partits polítics pre­sents explicaven la seva po­sició sobre els incendis i la seva prevenció, al costat de tota la quitxalla de centres educatius que necessativa vendre coses per costejar-se el viatge de fi d'estudis.

Va destacar la constast presència de moviments que porten jovent, com els es­coltes de l'Agrupament Be­renguer el Gran, que de ben segur fan el desplegament

més ampli i dificultós, ofe­rint jocs i activitats per a la mainada.

La revista d'estudis Gau-sac i els Amics de la Unesco donaven el toc cultural de la realitat del poble o de més enllà. Al seu costat els mitjans de comunicació es­crits i parlats explicaven el que fan al municipi. En de­finitiva totes les entitats hi van dir la seva i totes esperen que l'esforç hagi servit per tenir més socis i sobretot per donar a conèixer el seu missatge, i el de la Festa.

34 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres. 18 de novembre de 1994

XIX FESTA DE TARDOR

A dalt, el lliurament dels premis de la M\t 1 i la participa."' •'••|t

I I . 3^J i ' - - v-« Je la M\i Marxa Infantil i l'actuació de Fila Zero. A sota, l'actuació del Cor Infantil Sant Cugat, la Llar d'Avis de I íaeio dels menuts en una parada. A la dreta, el simulacre que van fer els bombers de Rubí. lotus: \1. LSPINOSA. J..

la Parròquia fent puntes de coixí A. MULA.

Augmenta la participació i es presenten noves entitats Per Roger Llinàs, bomber i pregoner de la festa, cal l'esforç d'institucions i ciutadans per evitar t/ne el foc «elimini el nostre país»

|( )Si I'\t \Kl \ \ \1 I l'S larda. Llinàs \;i insistit q.a ne n els extintors. • Siint Cugat. l e s itis- ara no es temps de lauvr. lilucions i els eintadans han tacions inútils, simi de Ite Je pus.ii en l'nimi lots els b.ill.tr en la prevenció JeK I r . i: i esbne' is pe i e\itar que el incendiv l·l pregouct. n mes '•'-. q I,n ,!i li IK i\i el n.istii. • país. \a participat amb eU sc.e- : ' I I < i; -, i'.. L ' i|'i. cl lema d.i- compancs de'i ens de born • ; i • ,|ii. • -la i i s|... / , •( ni.ii inrs'. bel's de la ( ielleralltal vil ".' ' •,:ei:i ,i:ia i' :l;tal Snn n a un sinuilaere d.e sahament Pilesiacioik que ei picgouci d'un k I li pe; lli: .leeidenl '.n. V de C I es lade lardor. Kogct de colu Dcsptcs -.au en- iutcgi.-' I lin.is kninbe: del cos de sen\ar ,tl publie assistent a que vo.ci Knbi. \.i tel dissabte a la la demostració com hmeio- i aeeeetií

Noves entitats

: r\ ban estat s í li . •. i]i•.• han pailicipu" ' :.r lavdoi. \ m e

. ; , e i . i 11.1 se r\ i; | V .

\ i el. i . el eol lee : •' i e 1'.. s, que est.i

.' - Incapacitat-.ei ••• i l . i i p e l c a n e í

h;i\er de lluitat contra les destrosses. I'l I d'agost pas- primera vegada, l'associació barreres ai quilccl iui 'qucs sjt. I'n;i altra nov;t entitat Amics de Radio Sant ('ugat l'r,.: '-eLM'ii i c oi it -r I; ' i' .]!!.• \.t mtinlar la seva pri- va muntat una parada als i ..Tii le ^i t • I . i i ' . ' i ei i patada ca ser l'agru- jardins del Monestir, just al ,;in h. ^.'r C ! ;>ie;o Opera de Cambra costat de la unitat mòbil de • o r i li. • • ; : i • . i Vull Cugat. una associació l'emissora municipal. I|ÍÍC \ :i . la 's L_ i s: •. . • . • . . : . , 'el,ual que pretén apropar donar iulo; ntacio petm.i-I'. e . : M. • ' i I . • i l'i'.|k;a al gran p.iblic adap- nent de la 1 esta de lui'dot.

d-ei-.' , i i . '••'••]' kiiü '., al calnlu. Aquesla en- Ara només queda un acle 1 Xi.i.ipo k •'• I lo n:.r. es presentarà ut]ucst del piogiama pendent. I I esta .ma e-nile! e.. •. a dissal·ic Ió de novembre al diumenge diu " les Jovcn-'.cisei el malcb •'•••> i|iie Tcal ie-audi ton tic) Centre tuls Musicals laian un eon-

hl'ieis sense u|Uesl estiu el tm ••. a ler Cnltiiial. D'altra banda, per cert ;i la Casa de Cultura.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994 APUNTS 35

LA VIDA SOCIAL

Una junta gestora dirigirà el Club Muntanyenc fins la convocatòria de noves eleccions La seva tasca durarà de tres a sis mesos i els seus integrants tindren el suport d'un consell consultiu

FRANCESC CARBÓ • Sant Cugat.— Després d'un interessant debat i d'escoltar totes les opinions, el passat dia 16 l'assemblea del Club Muntanyenc va donar plena confiança a una junta gestora

que treballarà, per un temps de tres a sis mesos, pel futur del Club i per preparar les properes eleccions. Més de 100 persones es van aplegar a la Casa de Cultura amb motiu de la crida que va fer la junta que

plegava. En un clima constructiu, van ser necessàries les aportacions dels més joves amb les dels que porten anys a l'entitat per trobar una solució, pel futur d'una de les entitats més emblemàtiques i amb més

associats de la vila. Un consell consultiu, integrat per membres de juntes anteriors i per persones que es van interessar, ajudarà la junta gestora en la tasca que s'han pro­posat dur a terme.

Sota la presidència de la junta que acabava el seu mandat i de la junta elec­toral, més de 100 persones es van aplegar a la Casa de Cultura per parlar, debatre i decidir el futur del Club Muntanyenc. En un tramesa de darrera hora, la junta en funcions havia enviat un co­municat a tots els associats en què els demanava «que no faltessin a l'assemblea ja que la seva veu podia ser decisiva».

El dia 27 d'octubre, data en què es va tancar el procés electoral, no es va presentar cap candidatura a la pre­sidència i càrrecs del CMSC. La junta en funcions i la junta electoral van decidir, malgrat aquest fet, mantenir la convocatòria d'assemblea extraordiària per dimecres passat. Una setmana abans, en una assemblea ordinària, més concorreguda que ha­bitualment, als precs i pre­guntes associats preocupats van començar a parlar del tema. El president i la junta actual van tornar a insistir que per motius familiars i laborals ells no podien con­tinuar regint el futur del Club. En aquesta assemblea es van aprovar els pressu­postos del 1994 tant del Club com de la gestió del Refugi de Cap del Rec, que l'Entitat té a Lles de Cerdanya. En aquest context l'assemblea del dia 16 va aixecar una força expectació ja que són molts els socis i sòcies que viuen el dia a dia de l'entitat, o que d'una manera o altre s'hi senten identificats.

Creació d'una gestora

Narcís Castanyer, Josep Castellví i Roca, Oriol Bo-tey, Pere Auladell, Quim Si­cília, Marta Visa, Sito Pa­drós, Jaume Cifuentes i el

president sortint, Eduard Soler, van constituir-se en una gestora que s'ha pro­posat tres eixos d'acció du­rant el mesos, de tres a sis, que durarà la seva activitat. Tres són els que marquen els estatuts del CMSC, però tots els associats assistents van creure que si el marge la gestora el trobava just es podia ampliar.

Convocar noves eleccions, assegurar la continuïtat de l'entitat i obrir un procés de reflexió en el si del Club són el propòsits que s'han marcat aquest grup de 8 per­sones. Per aquest darrer as­pecte es compta amb la par-ticipanció de membres d'an­teriors juntes i d'associats que hi vulguin aportar la se­va. La junta gestora, segons també va aprovar Passsem-blea, resta oberta a noves incorporacions. Es compta amb la col·laboració dels res­ponsables de les diferents seccions sense els quals la gestora no podrà treballar. Integrada per gent que pas­sen dels 30 i joves vinculats a diferents activitats del Club la junta gestora va re­bre el suport unànime de l'assemblea, que va discórrer entre les aportacions i les propostes constructives.

Com a tancament de Tac­te, Jordi Permanyer, que va ser president de l'entitat du­rant 8 anys, va agrair en el seu nom i de tots els as­sistents el treball de la junta que plegava, a la vegada que va encoratjar els nous in­tegrants de la junta gestora a treballar pel futur de l'en­titat, que ha viscut un darrer any marcat per la vitalitat i la col·laboracó de molts socis, institucions i de tot un poble que ha fet seva la frase «participa en el cinquantenari».

Aspecte de la inauguració de l'exposició de cloenda del cinquantenari. Foto: CMSC.

Una exposició resumeix el cinquantenari JOSEP MARIA VALLÈS

H En un emotiu acte que va comptar amb la presència del secretari general de l'Es­port de la Generalitat, Josep Lluís Vilaseca, els regidors d'Esports i de Cultura i Jo­ventut de l'Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Figueres i Jordi Franquesa, respec­tivament, el president del CMSC, Eduard Solé, i el coordinador dels actes del cinquantenari , Francesc Carbó, es va presentar l'ex­posició Què ha estat el Cin­quantenari?, el divendres 11 de novembre a la seu de

l'entitat excursionista de Sant Cugat. A més, un gran nombre de simpatitzants i socis del Club Muntanyenc i de representants d'entitats de Sant Cugat van assistir a Pacte. Un recull de fo­tografies, objectes i altres re­cords formen la mostra que resumeix tots els actes que s'han celebrat des del mes de gener passat per com­memorar els cinquanta anys del CMSC. El representant de la Generalitat, Josep Luis Vilaseca, va destacar l'ampli programa d'actes de cele­bració que hi havia previstos

i que «el Club no només ha aconseguit dur a terme sinó augmentar-los» i la tra­jectòria del Club Munta­nyenc Sant Cugat i la seva influència en l'excursionis­me català. A Vilaseca el va sorpendre que s'hagi fet una exposició-resum: «He anat a molts aniversaris d'enti­tats, però és la primera ve­gada que assisteixo a una cloenda d'una celebració amb una mostra del que han estat els actes commemora­tius. És molt original». El regidor d'Esports, Xavier Fi­gueres, també va remarcar

que el Club Muntanyenc ha «superat» el programa que tenia previst per aquest cin­quantenari i va encoratjar els socis a preparar el 75è aniversari. El president del club, Eduard Solé, va re­marcar la participació dels socis i santeugatencs en tots els actes del cinquantenari. Solé també va destacar el suport de les institucions i la col·laboració de moltes entitats de la ciutat. Les au­toritats, en nom del CMSC, van lliurar plaques i distin­cions a socis i entitats de Sant Cugat.

La necessitat de construir un local va centrar el sopar anual d'ASDI L'Ajuntament negocia amb Benestar Social subvencions per a ASDI

JOSEP MARIA VALLÈS I Sant Cugat.— Després de tretze anys, l'Associació pro-disminuïts físics i psí­quics de Sant Cugat ASDI deixa enrere els seus locals a la carretera de Cerdanyola i treballa per buscar un nou emplaçament que respongui a les actuals necessitats de l'entitat. Actualment, els 60 monitors voluntaris i els 80 disminuï ts que formen ASDI han fet que la seu s'hagi quedat petita. El repte de construir una nova seu va ser precisament el tema central del sopar benèfic en què l'Associació pro-dismi­nu ï t s A S D I va r e u n i r tres-centes persones aproxi­madament el dissabte 12 de

novembre. Al sopar hi va assistir l'alcalde de Sant Cu­gat, Joan Aymerich, que va felicitar l'actual junta direc­tiva per haver pres «aquesta difícil però necessària deci­sió». Aymerich va oferir el suport de l'Ajuntament a l'associació per buscar línies de subvenció en d'altres ad­ministracions, com ara la Generalitat: «Estem mante­nint converses amb el de­partament de Benestar So­cial de la Generalitat per aconseguir subvencions. L'Ajuntament està al costat d'ASDI». Per la seva part, la presidenta de l'Associació pro-disminuïts, Enriqueta Guarch, va agrair les parau­les de l'alcalde i va dir: «Ne­

cessitàvem paraules d'enco­ratjament per continuar en­davant. Ens calien aquestes paraules per saber almenys que el que estem fent està bé i que no estem fent cap disbarat».

La solidaritat dels assis­tents al sopar envers a l'as­sociació organitzadora de Pacte es va notar de seguida. Ràpidament es van exhaurir els números d'un sorteig de regals i obsequis cedits per comerços i establiments de Sant Cugat. La participació en la subhasta de quadres d'autors locals també va ser destacada. Enguany, el tra­dicional sopar d'ASDI va te­nir una novetat, l'actuació de l'humorista Santi Sans. El sopar va aplegar unes 300 persones al restaurant Vall d'Or. Foto: MANÉ ESPINOSA.

36 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994

QUINTOS 94

Els quintos de Sant Cugat i les seves destinacions Cent no ranta-sis joves de la ciutat han estat sortejats aquest any i ja poden conèixer el lloc on faran el servei militar i l'activitat assignada

EL PUNT • Sant Cugat del Vallès.-Els 196 quintos de Sant Cu­gat que van entrar en el sor­teig de destinacions de

1995, celebrat ahir a Ma­drid, poden saber en la llis­ta que publiquem a conti­nuació en quin cos hauran de fer el servei militar -Te­

rra (T), Armada (M) o Ai­re (A)- i la regió de desti­nació. Els quintos al costat de la destinació dels quals figura un nombre de cinc o

sis xifres podran saber la destinació exacta i l'activi­tat consultant el llibre Des-tinos para el serxicio mili­tar. Ahir van ser sortejats

224.155 quintos a l'Estat Espanyol. Dels 172.050 que van demanar una desti­nació de les ofertes pel Mi­nisteri Defensa, 50.941 ho

han aconseguit, mentre que 94.271 coincideixen amb les seves preferències res­pecte a exèrcit, demarcació i àrea d'activitat.

Sant Cugat del Vallès Cognoms, nom

Aguilera Gonzalez. R

Aguilera i Herrero, 0

Alarcón i Mestres. J

Arcaniz i Rico, F.

Alcarïizi Rico. I.

Alegre i Aubets. E.

Alejo i Lacaria, C.

Almedai Macias. S.

Àtvarez i Cortizo, A.

Arque i Díez, J.

Arque i Navarro, A.

Arrebola i Arrebola. S.

Asensi i Diaz, J

Atancei Contreras, J.

Badia i Gil, A.

Ballesteros i Ramírez, M.

Balsa i Novegil, F.

Balsa i Novegil, J.

Barberà i Antolin. J

Barragàn i Garrido, B.

Bel2uz i Alonso, E

Berrnai i Garcia. M.

Berrccal i Hermoso. G.

Bruned i Adra, J

Buesa i Monlolio, J

Bullien i Ribo, G

Caballero i Buika, S

Caila i Caragol, J.

Calatayud i Pinós, L.

Camacho i Morales. R.

Casadesüs i Masanelf. R

Casals i Cusido, J.

Castelló i Marcel, M.

Castirïeira i Santiso. J.

Calalan i Vigii. I

Clapera i Méndez, R.

Claramonte > Ribalta. A.

Clavijo i Jiménez, J.

Clemente i Rodríguez, A.

Coetioi Maestro, F.

Conde i Llmares, J

Cordero i Ranchal A

Cones i Fontdevila, N

Crespo i Espeso. M

Cros i Garcia. P.

Cullel11 Dei.valle, A

Díaz i De Quijano Vizcaigana,

Domingo i Castro. 0.

Domingo i Ribot, J.

Domínguez • Romero, R.

Dono • Martínez, J.

Edo i Cruces, 0.

Ejarque i Velazquez. J

EscoDar i Santisteban, R,

Escofet' Ibanez, J.

Fàbregas i Marcet. J

Fernandez i Figuerola, A,

Fernandez • Gavilan, J.

Fernandez i Hemàndez. J.

Fernandez i Madngal. R. Fernandez t Vallbona, P.

Ferrer i Bel, J.

Flores i Carrasco, R

Fortea i Garcia, R.

Franquesa i Oller, A.

Gabaldà i Ftorentin, R

Galvàn i Benítez, A.

Garcés i Contel. A.

Garcia i Díaz, P.

Garcia i Franco, F.

Garcia i Navarro, R

Garcia i Pequeno, W.

Garcia i Pérez, M

Garcia i Pons. X.

Garcia i Sàbat, D.

Garcia i Sala, J.

Garcia i Sevilla, M.

Garcia i Triana, J.

Garcia-diego i Gómez, L.

GihBel iU Giménez i Caballero, J,

Giner i Navarrete, I.

Gómez i Escofet, F.

Gómez i Gonzàtez, A.

Gomon i Molina, J.

Gonzàtez i López, J L

Gonzàtez i López, J^_

Grane i Puerto. J.

Cognoms, nom Cot Regió Dest. Cont.

López i Cobo, J. T Pir. Or. 1

López i Escalera, F. T Pir. Occ. 2

López i Esteve Sirno, M. M Estret 230199

López i Nieto. R T Pir. Or. 1

López i Roman. M. A Balears 350030

López i Subero. J. T Centre 4

López i Tubau. E. M Mediter. 1

Centre 010113

Manchado i Montiel, M. T Pir. Or.

Margalet i Romero, E. T Centre

Marin i Plaza, D. T Centre

Centre

Pla i Rueda, E. T Pir. Or.

Plens i Pairot. M. T Pir Or.

Polidano i Lisoti, A. T Centre

Pons i Pujol, J. T Pir. Or.

Pir. Or.

Pir. Or.

Centre

Centre

Pir. Or. 040351

Centre

Pir. Or.

Pir. Or.

Pir. Or.

Canàries

Pir. Or.

Pir. Or

Llevant

040254

040403

030119

Rodríguez i Luque, J. M Estret 1

Romanç I Morales, D. T Pir. Or. 040183

Romero i Fernandez, S. T Pir. Or. 040199

Rovira i Garcia, J. T Pir. Or. 040164

Rubio i SaSao, D. T Balears 070165

Saltes i Garcia, T. T Centre 4

Sànchez I Garcia, A. T Pir. Or. 040278

040109 Sànchez i Guixa, D. T Pir. Or.

040278

040109

Sànchez i Hemàndez, M. T Melilla 1

Sànchez i Jiménez, J. T Balears 070132

Sànchez i Ríos, B. T Pir. Or. 1

Sanchiz i Metero, J. T Pir. Or. 1

Sanroma i Escute, E. T Pir. Or. 3

Serrano i Gonzàtez. A. M Mediter. 2

Soriano i Uopts, S. T Pir. Or. 040581

Valero i Ca/asco, J. M Canàries

040581

5

Vàzquez i Rengel, J. T Pir. Or.

040581

3

Venta i Bertran, R. T Pir. Or.

040581

3

Ventura i Figuerola, J. A Canàries 340035

Vilanova i Felip, J. T Centre 4

Vilar i Fornies, 0. T Melilla 1

Villameriel i Martínez, E. T Centre 4

Villanueva i Cruces, J. T Pir. Or. 2

Vines i Unzueta, O. T Ceuta • •

4

Zambrini i Gonzàlez, S. T Centre • •

4

Zamora i Monteon, J. T Balears 070043

Zazo i Guisado, L. 320084

Confiï en autèntics professionals

TOT UN MÓN AL SERVEI DE LES SEVES P O P * * - CATIFES - KIUMS - MOQUETES

Servei de recollida i lliurament GRATUÏT I f o m b r * •

NETEJA - RESTAURACIÓ I GUARDA

Vendes:

ESPECIALS EN CATIFES ORIENTALS Cànoves del Castillo, 4 . ^ _ ^ _ _ _

!£<»,<. Tel. 674 65 00 - 589 22 21

c l c ' f í o c h

Confecció Home-Dona

Punt

Camiseria

Texans

ESPECIALITAT EN PELL

Rambla Can Mora, 18 - Tel . 675 33 42 08190 Sant C u g a t de l Va l lès

J>

Venda d'ordinadors amida - Reparacions, ampliacions i modificació d ordinadors •Venda complements hardware (Impressores. CD-ROM. etc) • Software de gestió (Comptabilitat, facturació. nòmines, etc.) •Consumibles (Disquets, paper continu. arxivadors, etc.) •Assessorament i posada en marxa de hardware

Rambla Can Mora, 9 tel. i fax 675 32 03 Ap correus 350 Sant Cugat

PAPERERIA

PLANAS Articles regal

Material escolar

Material d'oficina

Fotocòpies, enquadernació

Servei de fax

Rambla Con Móra (Cant. Vmoles) fel. 67416 62 -Fax 589 33 80

t H

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS E

Ü Jourrr rocs

de qctatítat

Dos de Maig, 2 Tel. 675 07 02

Carrer del Sol, 23

Tel. 674 09 90

A l ' h o r a d ' a p r e n d r e

rm MTHELANGUAGE. INSTITUTEOF SANT CUGAT

I Rambla CAN MORA.18 I Tel. 675 22 01-08190 SANT CUGA T (Barcelona)

- A N G L E S - A L E M A N Y - F R A N C È S

• Tots els nivells • Varietat d'horaris • Preus especials per a germans

« O n t h c c o r n c r o f

S A N T J ( ) R I) I »

p CL ÍN ICA VETERINÀRIA

S A N T C U G A T

ORA. NEUS ROQUE RODRÍGUEZ

MOLT A PROP SEU - vacunació rutinària

- medecina preventiva

- cirurgia, radiologia

SERVEI A DOMICILI

UKbtNCIES 24 HORES H.H7l3JI(àlíll)

MATINS (DLaDS) 10,30 -13h. TARDES (DL ADV) 17-20h

C. V1NYOLES, 10 TEL. 6 7 5 0 5 12 (entre l'Ajuntament i Correus)

TAPISSERIA I DECORACIÓ TÈXTIL

TENIM LES MILLORS TELES

DEL MERCAT I ELS PROFESSIONALS

PBimALLAR-lES.

HO FEMTOTENTAPISSERIA

I CORTINES.

ASSESSORAMENT I PRESSUPOSTOS

SENSE COMPROMÍS

C/ Girona, 15 (cant Rbla. Can Mora, a 50 m Ajuntament)

Tel. 589 30 08

Sg Centre Sanitari M «Can Mora»

• INFERMERIA

• ANÀLISIS

CLÍNIQUES

• DIETÈTICA |

• FISIOTERÀPIA §

• PODOLOGIA

ASSISTÈNCIA EN CONSULTA I A DOMICILI .

ATENCIÓ A PARTICULARS I ASSOCIATS A MÚTUES

Rambla Can Mora, s /n - Te l . 589 43 44 08190 Sut Cagat del Valle»

38 APUNTS LLS 4 CANTONS ,' Divendres. IS de novembre de 1994

LA VIDA SOCIAL

Adrià, Lluís i Mariona '/(v/c// \(7 anys. van a diferents eseoles del poble, fan segon d'EGB i els seus dibuixos seiriran per felicitar el \:(idiil a milers de persones. Son els tres primers premiats del concurs de nadales de Mans Unides d'enguany

Mi \ • s i s \ \ 1

I ( e n t r e I' •!•• i i c s •.nr. e spav i l a t s i -..ili^n nu dl he el q u e v' ilcn I . >is i n ien mol l

i i i s i T u ii i l ;< •; M! d e !.i de ni que i l . la lla 1 ni re tots s'.inien -I aiivs i l'.ui segon u n . i l l ( iH Adi I,I 1 leonart. 1 1111 s ( I;IV,I i Mariona Pa-ln-s,i son ei-. eu.mvadors del . i meni s de dibuix que eaiia ai'\ • 'i ca ui: -'a I ISSI iciacio Maii. I lluí."- .-. i la sev a . ,inipaii\ ,i di Nadal.

I \|ihque i: i:ie com es el '.' Mi e ihlnux

í \. li ia ! I Ten es un dibuix , ' i l e i , . - Keis Peique n'.ici ukai nu • ! i pni Ien re­

cels pe: a I' >ls cl aens. • ! I uis i I 1 meu lamhe

e- un d : k u \ dels Rels. amb els SL us i amellv i també he iel ui: l'apa \ n e ! que piula un s.n pi i- e.e 1e eals. peique m'agi ailen moll els regals de Nadal. Aquest anv demano que cm po l im un eol \e leledn hj.it..

i Mai unia | •• Dones jo he pinlal el naixement ele lesiis an;b la Mare de Deu, Sant Josep i el Nen Jesús. l 'eio lainbe m'agraden molt els Reis i |o demano que em pomn un vestit per a la Marbic i mes eoses.'.

Per que vau prendre pari en el eoneurs <le na­dales'.'

• -Perquè la senyoreta ens va dir que havíem de ter un dibuix per fer una postal i ;ijud;ir Mans Unides i peique ens agrada molt pintar amb Plastidccor i fer dibuixos de colors.»

- lo ts els nens de la elasse de segon vam fer un dibuix de Nadal, per fer pos­tals. I també els nens de segon de les allres eseoles de Sani Cugat van fer un dibuix eadaeun i desprès uns senyors que eren artistes van mirar tots els dibuixos per eseollu els quatre millors pei fet les postals de Nadal peique Mans 1 'nides les pu­gui vendre a tota la gent de Sani Cimal i així guanvi molls diners...

Sabeu que es Mans l nides.'

I .Uns. que s'erigeix en poita\ei i del grup. contesta

r

1 Is joves artistes amb la seva obra. I <>i,v J A Ml'l.A.

Un bomber, un arquitecte i una mestra -Noms: Adrià l.leonarl. 1 luis Gasó. riona Pahissa.

-Lloc de naixement: Sant Cugat. -Col·legi: La Floresta. Pins del Val Santa Isabel. Aficions: Jugar, dibuixar... Què els agrada estudiar: Plàstica. temàtiques i llengua.

Ma- —Un llibre: Astèrix i Obèlix. —Una pel·lícula: Aladin, I.a Bella i la Bèstia

i Indiana Joncs y la ulli ma eruzada. Ics i —Una música: La de la tele i la dels dibuixos

animats. —Què volen ser de grans : Adrià: «Bom-

ma- ber»; Lluís: «Arquitecte» i Mariona: «Mestra».

molt decidit mentre els al­tres assenteixen fent que si amb el cap:

—«Mans Unides es una cosa per ajudar els nens po­bres. Son gent que recull diners per als nens que no tenen menjar, ni escoles ni joguines i ho passen molt malament. I Mans Unides recull diners i fa escoles i compra menjar i joguines per a tots els nens que no

en poden tenir perquè els seus pares no tenen feina. bis ajuda i porta coses als lloes a on viuen els nens i hi tenen guerra o no plou i les plantes i les vaques es moren i els nens no poden menjar.»

—1 vosaltres creieu que ajudar aquests nens és molt important?

-••Si. Així tots poden anar a una escola i estudiar

plàstica i llengua, que a mi m ' a g r a d a m o l t . 1 q u a n creixin ja no tindran gana i podran treballar i comprar coses.-

— L'anv que ve també fa­reu un dibuix per ajudar Mans l'nides'.'

• 1 n i penso que no. per­què només el fan els de se­gon i nosaltres ja estarem a tercer.»

—Però us recordareu de

Mans Unides? —(Lluís) «Sí, i quan si­

guem una mica més grans farem coses per ajudar Mans Unides i que els nens tinguin escoles per aprendre a llegir. A mi no m'agrada gaire lle­gir, m'agraden més les ma­temàtiques i les naturals. perquè de gran vull ser ar­quitecte i fer cases i places i moltes coses més.»

—(Adrià) «Doncs a mi el que més m'agrada és fer plàstica, i de gran jo vull ser bomber; aniré amb un camió corrent molt per apa­gar focs i que no es cremin els boscos.»

—(Mariona) «I jo quan sigui gran seré mestra per ensenyar moltes coses als nens petits i els posaré deu­res i els faré fer dibuixos. HI que m'agrada més és es­tudiar llengua i també llegir molts contes.»

La santeugatenca Susanna Griso estrena «Fora de joc» al Canal 33

K isl V XI \ K I A \ AI 1 I S • Sani Cugat. La sant­eugatenca Susanna (iriso ha estrenat un programa al Ca­nal ÀV I s ti aeta de descobrir eh aspectes mes personals de tigurcs del mon de l'es­port ( arles Reixach. Tomàs lolresa. Jordi l'arrés. José Mari Maquem, Manuel I s-tiartc, José Mana García. Joan Antoni Samaranch . Aiunlxa Saiiehe/. Vieario i Joh.in ( ïuvfl son alguns dels convidats que desfilaran pel plató. 11 nou p rograma . /o/i / i/c jtn•. que s'emet tots els dimecres a les nou de la nit. esta concebut com

una conversa intimista en la han passat pel nou programa qual els convidats parlen de «queden descol·locats per­tot menvs de l'esport. «No què no estan acostumats a tem una entrevista en pro- les preguntes intimistes, eii-tunditat, sinó que les pre- cara que ni molt menvs son guilles busquen les ancedo- entrevistes sagnants. simi

les. costums i manies que no han estat escrites en els mitjans de comunicació». \ a explicar la periodista el dia de la presentació del pro iranià. Les preguntes eslan

que hora de l<>e busca ai-vertir». Susanna (ii iso es va posar davanl d'un micròfon pei piinicr cop l'anv IWJ i ho •. a tet precisament a la se>. a emissora local. Radio

en la línia del programa de Sant Cugat, on durant un I V3 l'res senvores i un senyor anv i mig va fer practiques o de Sisè sentit, de Catalunya Radio. Susanna Griso, que confessa que no é una es­pecialista en esports, va dir que els esportistes que jan

en diferents espais. Després va sci contractada per Ca­talunya Ràdio i actualment combina els treballs a l'e­missora amb altres a TV3. Susanna (iriso es va iniciar a Ràdio Sant Cugat.

RSC estrena un programa adreçat als joves • Sant C u g a t . — R à d i o Sant Cugat (9I .5FM) ha po­sat en marxa, en col·labo­ració amb el Servei d'Infor­mació Juvenil (SI.I) de l'arca de Cultura i Joventut de l'A­juntament. un nou programa dedicat a la gen! jove 1 s tracta d'un programa dinà­mic amb inl'm macio. entre-v isies, musica i lot alio que pot interessa] eb joves de Sani Cugat i que porl.i per títol hi mii^tn.:en:. \quesl ptograma es pot sinloiiil/ai els dimarts a la ml. d'l i a 12. i es repeteix els dimecres de 5 a 6 de la tarda.

D'altra banda, cl SI.I esta preparant el quart cicle ele xerrades d'orientació acadè­mica i professional que or­ganitza conjuntament amb l ' à r e a d' L n s e n v a m e n t . Aquest cicle de xerrades es farà eles de finals de eeiier fins a finals ele febrer, I.M \

Resultats del torneig de billar social de la Sala CU Li • C e n t r e . — Lis resultats ele la jornada del dia 15 ele no­vembre del torneig de billar Rànquing Social a la Sala C U L són els següents: Pedró Tudela. 150 punts (guanya­dor de la jornada) ; David Bellmunt , 120 (finalista): Juanjo (iarcía. 100; David Llobet. 60: Quico Castelló. 40: M. Àngel Padilla, 40; Jordi Bell, 25; Josep Mi | a-rro, 25: Alfons Gasso. 15: Carme Juliàn, 15; Carles Martín. 15; David bernan-dez, 15; Manel Orriols, 10: Joan Grau, 10; Miki Vilar. 10: Xavier Castanye. 10; Jor­di Antón, 5; Francesc Mar­tínez, 5; Albert Bagué. 2: Pere Torres, 2 i David Llo­ret, 0. / x.B.

XIV aniversari de la Llar d'Avis de la Parròquia I Sant Cugat.— La Llar d'Avis de la Parròquia de Sant Cugat ha organitzat un seguit d'actes per celebrar el seu catorzè aniversari. LI dimarts 22 es procedirà a proclamar la pubilla i el fadrí d'enguany. Dijous, el grup musical Smoking s'encarre­garà d 'amenitzar un ball. Dissabte a les 5 de la tarda tindrà lloc el lliurament de trofeus del torneig de pc-tanca i escacs. Els actes de celebració dels 14 anys de la llar finalitzaran el dimarts 29 a les 9 del matí al Mo­nestir, on es celebrarà una missa. A l'ofici és prevista l 'actuació de la coral Rosa d'Abril. ,'J.M.v.

Creu Roja millora el servei d'ambulàncies H Sant Cugat.— Actual­ment 20 voluntaris del de­par tament de Socors de la Creu Roja a Sant Cugat es­tan efectuant un curs d'auxi­liar de transport sanitari per obtenir la corresponent ti­tulació. La formació s'im­parteix per primera vegada de manera totalment autò­noma en aquesta assemblea amb professorat propi. Fn el termini de 20 mesos, tol el personal del departament de Socors i Lmergències. 106 voluntaris, hauran rea­litzat aquests cursos, J M . V

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994 APUNTS 39

LA VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS

Els geganters amb el mestre Casserres a Sant Pol de Mar. Foto: OEGANTERS SANT CUGAT.

Els Geganters i Trabucaires fan activitat durant tot l'any Més de 50 persones constitueixen la colla

FRANCESC CARBÓ • Sant Cugat.— L'entitat santcugatenca dels Geganters i Trabucaires no només surt per la Festa Major o en la darrera Festa de Tardor, sinó que ha de mantenir una viva activitat al llarg de l'any, per visitar

pobles, preparar el ball del Paga-li Joan, o treballar per iniciar nous i engrescadors projectes. La seva actual consolidació ve lligada a la vitalitat que estan agafant els Diables Sant Cugat i a la necessitat d'a­conseguir un grup estable de grallers.

La colla dels Geganters i dels Trabucaires de Sant Cugat va néixer l'any 1987 en motiu del bateig del Joan i la Marieta, els dos gegants que identifiquen la vila. El nom el van prendre dels per­sonatges que identifiquen el ball típic de Festa Major, el Paga-li Joan. Apadrinats per la vila veïna de Rubí, passen dels 4,25 metres i pe­sen més de 60 quilos.

L'entitat que els dóna vida acull més de 50 per­sones, entre els mateixos ge­ganters, els grallers, els tra­bucaires i l'augment de dia­bles que ha experimentat els darrers mesos. Tots ells for­men part, desisteressada-ment, d'una entitat que ha anat creixent els darrers anys.

La colla vol mantenir viva una tradició que es remunta més enllà del segle XVII,

per la diada del Corpus. Joan Amades, en el seu cos­tumari, parla de la processó de capgrossos, i sobretot de gegants, que per aquells temps gairebé tots eren reis o reines. Ara ja n'hi ha força a Catalunya, que s'agrupen entorn de l'Associació de Geganters de Catalunya, i al Vallès en la coordinadora de colles geganteres.

Darrera de totes elles, i també de la de Sant Cugat, hi ha les feines de mante­niment dels gegants que cal tenir molt en compte. Gai­rebé cada any el mestre que els va crear, Joan Casserres, els ha de retocar i repassar aspectes de pintura malme­sos. També cal netejar els vestits i arreglar l'estructura. El Joan i la Marieta, que són de propietat municipal, actualment dormen al Casal de Mira-sol, i ja tenen un

fill, el gegantó que va cons­truir l'any passat l'Escola Taller Triangle.

La colla dels geganters, a part de les sortides que fa per Sant Cugat, té els tornavisites. Es tracta d'anar a aquelles poblacions que amb els seus gegants van venir a la darrera Festa Ma­jor. Si és a prop s'hi va amb cotxes particulars i els ge­gants es porten amb camió. Mentre que si el desplaça­ment és lluny —van estar a Andorra i Girona— llo­guen un autocar on tothom hi té cabuda. Les ciutats que els conviden normalment ho fan en el marc de la Festa Major, i generalment els ob­sequien amb un dinar o so­par. Els trabucaires surten si els conviden, mentre que, per ara, els grallers i els dia­bles concentren la seva tasca a Sant Cugat.

Un munt de projectes pel futur FC.

• Geganters, trabucaires, diables i grallers es troben cada quinze dies per dirigir la vida de l'entitat. Amb un pressupost bàsicament mu­nicipal, munten les activitats i planifiquen amb il·lusió el futur. Com a projectes im­mediats volen recuperar els capgrossos que, gràcies a la Unió de Botiguers, es van fer fa anys. EI seu estat ac­tual necessita un fort arran­jament i la conveniència de posar-hi vestuari adient. D'altra banda la creació de

coreografies és un propòsit a curt termini, que va pa­ral·lel a una preocupació que ha sorgit darrerament. La colla busca un local, pot estar abandonat o sense ús, per reunir-se i portar tots els materials i documentació que hi ha escampats. Ja van començar a donar a veus en la Festa de Tardor. El creixement actual de l'en­titat, i l'augment de joventut en els diables, ha comportat la necessitat d'endegar una tasca difícil però que espe­ren materialitzar a curt ter­

mini. Però el projecte que vol­

drien que arribés a bon port és el «d'anar a Suècia en el marc del Festival de l'Ai­gua», ha explicat Toni Bios­ca, membre de la colla ge-gantera. Es tractaria d'anar a l'estiu a Estocolm, per tro­bar-se diferets grups que di­vulguen tradicions. S'apro­fitaria també per anar a fer turisme. Hi estan començant a treballar. Tant de bo les il·lusions siguin realitat i Sant Cugat estigui represen­tada al Nord d'Europa.

Hori tzonta ls : 1 . - Nom de di­ferents espècies que dormen de dia i al vespre surten a ca­çar. 2.— Turca. Eructe. 3.— Fruit de forma esfèrica, co­mestible. Paraules pronuncia­des en veu molt alta. Mil ro­mans. 4 . - Preposició. Clava­rà les urpes. Vocals de carbó. 5 . - Declarar que no és ver o real allò que algú afirma o su­posa. N o hostils, favorables, companys. 6 . - Sigla del Co­mitè Olímpic Espanyol. Ésser present a missa. Bravada. 7 . -Plural de nom de dona. Espai a recórrer entre dos punts d'u­na cursa, en sentit invers. 8 . -Símbol del radi. Luxuriós. Repetida arreu. 9 . - La vocal de sempre. Continent. Adine­rada. 10. - Clorur de sodi. Ser­pent de casca vell.

Ver t i ca l s : 1 . - Camandule-res. 2 . - Lletra grega, al revés. Gènere de plantes liliàcies, de les quals s 'obté el sever, de baix a dalt. Una vocal de casa. 3 . - Municipi del Rosselló. Contracció gramatical . 4 . -Fragància, perfum, de baix a dalt. Quin fàstic. 5 . - Aliment. Mancat de poesia. 6 . - Muni­cipi de les Balears. Romana

ENCREUATS GIRALT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2 '*,

3 4

4 1* 5

6 m . ••>

7

8 f f ,

9 11 10 •

de Girona. Molt poc freqüent. 7 . - Contaran algun fet. Sigla de l'oest. 8 . - Cap d 'any. Cap vegada a l ' inrevés . El de la muntanya és una cosa insig­nificant després d 'una prepa­ració molt aparatosa. 9 . -Aparell de pesca. Estat d 'Eu­ropa. 1 0 . - Nota musical . Acudeix. Cent cinquanta ro­mans. 1 1 . - Unitat de pressió equivalent a la pressió atmos-

SIS DIFERENCIES

fèrica que equil ibra una co­lumna de mercuri de 760 mm aOK:.

ÏBS -"01 >»!H Bisy g -'6 a |ettnQ <?a -"8 'Hiwte sasiH ~'L J"l «O HOD -•9 •SÍMUJV 'J«89N -*j -ov 'çredifl 'V -"*' W WD PPW -•£ W» -Bueuioio -1 trpEAuid-BiEy -•) ispijaoziuoq 9P<M°S

R. SOLER

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu (robar el nom de vuit insectes.

s E P 1 E E T A L L

E L A M O S Q U 1 T

A A L S R C C V P 1

L T L 1 A A L A A M

A P E M M R P L A A

G T B 1 E A J S L A

1 1 A B R B C R E C

C U A R A A L B 1 V

Ç Q A O M T M A G C A H S P A P T A R R

eiJixted'imbsoui 'Bflaqe lieqtuK>s3 lv\eSp *<eds2A 'e&ueia 'oeunn :çpn|<>S

ESCACS J. ESCUDER

Les negres juguen i guanyen d'una forma molt didàctica. Redon-Gatine. França, 1992.

+19VD*d SÍ+H93 VIM t> :+dïQ VQ '£ :+d*Vl*V T '0*1 '" I:9Pnt°S

JEROGLÍFIC GIRALT

BARRI DE LA CIUTAT DE GIRONA És parròquia des de l'any 1927, amb església dedicada a la Mare de Déu

de la Pietat, bastida el 1572 en estil gòtic.

viADUcrri? IMPORTANT

(jofeïu) XNVlHOdWI (,uod> HlOnCTVIA HOrVWXNOd :ÇP"|0S

SOLUCIÓ DIFERENCIES

40 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres. 18 de novembre de 1994

ELS SERVEIS

Cupó de rOnce S o r t e i g de d i m e c r e s , 1 6 - 1 1 - 9 4

10027 N ú m e r o

10027

00? 1

027

71

P r e m i s

2 500 0(10

50.000

l ' 0 0 0

soo 100

S o r t e i g N u m . p r e m i a t

:>i ' i .« ir ts 15 1 1 !)4 5 3 3 5 4

U iüu i ' b . 14 1 1 94 9M236

D i v i n c l · i - s 1 1 1 1 94 2 4 9 4 4

Trio S o r t e i g de d i m e c r e s , 16 -11 -94

903 Sor te ig N u m p r e m i a t

[ J i i naes U i 1 1 04 4.S7

[ l · l l · i i i - , 14 ' 1 04 ; :>H

[ ! I I I I . " - I K | < - 13 11 '14 -1113

U l s s . i l ' t " . 12 i 1 '14 1.39

Súper 10 S o r t e i g d e d i m e c r e s , 16 -11 -94

2 - 3 - 1 6 - 2 5 - 3 2 34 - 37 - 39 - 43 - 44 4 7 - 5 0 - 5 1 - 5 2 - 5 3 55 - 57 - 58 - 59 - 60

Loteria primitiva S o r t e i g d e d i s s a b t e , 12 -11 - 94

1 i . 21 2!) 33 43 M 2 FM.

E n c e r t a n t s

1 d i - l i

i f io 5 f C

391 de 5

23 9 3 5 du 4

504 281 t ie 3

P e s s e t e s

2 3 7 2 5 2 8 7 3 3 00

29 247.089

4 4 8 . 8 0 4

10 .386

1.044

S o r t e i g de d i jous , 10 -11 -94

6 7 25 36 41 43. C-8 RO.

E n c e r t a n t s

2 t le 6

8 dr; 5 + C

4 4 2 f i t ; 5

30 057 fi t ! 4

5 7 8 . 5 6 8 d e 3

Pessetes

5 6 9 . 1 8 8 . 3 5 0

10 206.679

3 6 9 . 4 7 3

7 697

847 00

Loto 6/49 S o r t e i g d e d i m e c r e s , 1 6 - 1 1 - 9 4

3 - 1 4 - 18 26 -35 -39

C o m p l e m e n t a r i

38 E n c e r t a n t s Pessetes

0 t le 6 409 2 0 3 . 6 2 5

0 t ie 5 + C 7 1 9 . 1 5 7

16 t l e 5 37 .456

8 0 3 de 4 2.089

14 790 de 3 4 1 3 . 0 0

Bonoloto S o r t e i g de d i m e c r e s , 16 -11 -94

7 - 2 4 - 3 3 34 - 43 - 46

C o m p l e m e n t a r i R e i n t e g r a m e n t

10 S o r t e i g de d i m a r t s , 1 5 - 1 1 - 9 4

8 - 28 - 34 - 35 - 39 - 49. C-21 FM.

E n c e r t a n t s Pessetes

0 de 6 2 1 7 . 3 1 0 . 6 5 3

0 de 5 + C — 46 de 5 5 8 9 . 6 0 3

3 343 de 4 3.670

65 6 8 3 de 3 4 0 0 . 0 0

S o r t e i g d e d i l luns , 1 4 - 1 1 - 9 4

3 - 1 1 - 2 8 - 3 2 42 44. C 4 0 R-2.

Encer tan ts Pessetes

0 d e 6 1 9 2 . 1 2 6 . 1 6 4

0 de 5 + C — 56 de 5 4 7 9 8 3 7

2 921 de 4 4 162

60 883 de 3 4 0 0 . 0 0

PERRUQUERIA. - SALÓ D'ESTÈTICA Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3o edat i carnet jove homes - dones i nens

rUTA OTOANYA

BO i XA CERDANYA

vh>-

CONFLENT ROSSELLÓ

VALLESP»

dSF

>• '• .

v.lv

BERGUEDÀ

GAFWCTXA

$ ...,v >•'"-

(,-V

PLA DE LESTANY

=CA

f r

OSONA

V" 3 Oi CLARIANES

4* £NHUWXA7

(2s '/Wi 19*

TEUPÍSTA

<a»s •au

= 6G"W

• — i irEN- ' U l l

• *-UAÜ.^IASA

IMR ARRISSADA

MA Uf Xk

K*~K/

BAGES

0> ; J . l E s

; . : E V = I

ALT PENEDÈS

GARRAF

UOBREGAT ''X..J

Monòton i repetitiu Bancs aïllats de boires matinals, sol, vents fluixos del nord i temperatures sense canvis

( I K M M A D O R C A

• En cl mapa isobàric pre­vist per avui s'observa ami el centre d'altes pressions que ha afectat Catalunya aquests darrers dies es man­té estacionari. El temps no experimentarà pràcticament cap canvi. L'estabilitat at­mosfèrica serà ferma i el sol dominarà a la majoria de comarques. A les planes in­teriors es formaran alguns bancs de boires però de mo­ment seran molt localitzats i no gaire densos. Les tem­peratures no experimenta­ran canvis. Els vents seran fluixos i en conjunt del qua­drant nord.

A les comarques gironi­nes hi hauran alguns inter­vals de núvols alts però en conjunt dominarà el sol. Les boires matinals seran poc importants. Les temperatu­res a les hores centrals del dia seran molt suaus.

Al Barcelonès a l'igual que al Vallès occidental la nuvolositat serà escassa i el dia estarà dominat pel sol. Les temperatures diürnes

seran suaus i les nocturnes fredes però no excessiva­ment.

A la Catalunva Nord so­

't--*

vintejaran els intervals de núvols alts si bé el risc de ruixats serà nul. Els valors termomètrics es mantindran

estacionaris. Al País Valen­cià i a les illes Balears la situació meteorològica esta­rà dominada per les altes pressions. La tranquil·litat i l'estabilitat meteorològica seran els protagonistes de la jornada. Les temperatures seran suaus.

A la major part del litoral català els vents seran fluixos i del quadrant nord. A la mar hi haurà marejol i al­gunes breus àrees de maror fora de la protecció de la costa.

Cap de setmana estable

La situació meteorològica no experimentarà pràctica­ment cap canvi. Les altes pressions continuaran afec­tant els Països Catalans. L'estabilitat atmosfèrica serà absoluta i el sol do­minarà a totes les comar­ques catalanes excepte a les zones afectades per boires. Les boires seran denses, per­sistents i bastant extenses. Les temperatures en els llocs on domini el sol seran molt agradables.

Alfons Sala, 23, baixos Tel. 675 16 51 Sant Cugat

_ y l . , _

Surt Surt

06,43 (solar) 16,49 («*»} 07,43 (oficial/ 1 7,49 (ofoa/j

Es pon Es pon 16,30 (solar; 06,46 f-so/arj 17,30 (oficial) 07,46 íofc/aii

Temperatures d'ahir Països C a t a l a n s M à x . M i n .

A l a c a n t 22 8

B a d a l o n a 20 1 1

B a r c e l o n a 19 10

La B i sba l 20 7

B l a n e s 21 7

C a d a q u é s 20 10

Cas te l l ó d e la P lana 21 9

Eiv issa 22 12

L 'Estar t i t 19 S

F i g u e r e s 21 8

F o n t c o b e r t a 20 9

F o r n e l l s d e la Se l va 21 4

G i r o n a 19 6

L le ida 9 6

P a l m a d e M a l l o r c a 20 7

P e r p i n y à 21 13

El Po r t d e la Se l va 20 10

P u i g c e r d à 15 2

Ripo l l 21 0.5

R o s e s 20 8

S a n t A d r i à de l B e s ò s 20 1C

S a n t C u g a t d e l Va l l ès 18 10

St . Fel iu de G u i x o l s 17 9

St . P r i va t d ' e n Bas

S t . Pau d e S e g u r i e s

19

19

1

1

Sta . C o l o m a d e Fa rne rs 22 6

Sta . C o l o m a d e G. 22

20

10

T a r r a g o n a

22

20 13

V a l e n c i à 22 10

Esta t Espanyo l M à x . M i n .

B i l b a o 18 8

La C o r u n y a

Granada

17

18

11

4

M a d r i d 17 4

M ú r c i a 23 6

Santander 17 11

Saragossa 16 6

Sevil la 22 12

Tero l 15 1

T o l e d o 17 4

V a l l a d o l i d 14 4

M ó n M à x M i n .

A m s t e r d a m 13 8

A t e n e s 17

12

7

Berl ín

17

12 7

Bonn 14 7

Brussel· les 14 7

Buenos Aires 26 18

Ginebra 11 5

L ima 20

21

16

Lisboa

20

21 12

Londres 12 8

M è x i c 25 9

M i a m i 28 22

M o n t e v i d e o 25 17

M o s c o u 2 0

N o v a York

París

10

17

4

13

Pequín 3 -1

Qui to 20

24

9

Rabat

20

24 11

Rio d e Jane i ro 35

17

10

13

12

20

R o m a

Varsòvia

V iena

35

17

10

13

12

7

6

10

W a s h i n g t o n

35

17

10

13

12 6

• Àries. 21 mare.-2n.ihnl —SI tens intenció de ter una inversió.

avui és un bon dia per comenta r -ne a parlar.

• Taure. 21 abril-20 maig —Hauries de pensar en el futur i iniciar

una nova feina que et comporti be­neficis.

• Bessons. 21 maig-21 juny —Lis problemes econòmics comencen

a solucionar-se. Amb tot. vigila no passar-te.

• C r a n c . 22 j u n v - 2 2 j u l i o l

—Passes per un bon moment en les teves relacions afectives. Aprofita-ho i prepara un bon viatge.

• Lleó. 2?juliol-22aíiost -Avui serà un bon dia per viatjar o

per iniciar nous projectes. Vigila la salut.

•Verge . 2? agost-21 setembre -Confia una mica més en les teves

possibilitats per aconseguir el que t 'ha­vies proposat .

• Balança. 22 set.-22 ivtubic -Aconsegui ràs fer un pacte amb el teu

rival mes directe. Aprofita a fons aquesta situació.

• E s c o r p í . 2 * n i t . - 2 1 i m v e m b r e

-Serà un ilia de desacords. Tot el que facis menys les qüestions relacionades amb la feina et sortirà malament.

• Sagitari . 22 nov.-20 desembre --I-s un bon moment per perdre la por

als grans projectes. Busca el recol­zament d'algú de la teva família.

• Capricorn. 21 des.-l') gener —Si tens un problema pendent , avui

és un bon moment per solucionar-ho. Posa-hi paciència.

•Aquari . 20 gener-IX febrer —Avui és un dia ideal per tractar temes

econòmics. Vigila, però no t 'embran­quis massa.

• Peixos. 19 fcbrer-20 març —Tindràs ganes de dialogar amb els

teus companys i familiars. Projectaràs un viatge molt bo.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 18 de novembre de 1994 APUNTS 41

ELS CINEMES

«Cuando un hombre ama a una mujer» Director Luis Mandoki. Intèrprets: Andy Garcia, Meg Ryan, Ellen Burstyn. Recomanada: R/13. Sala: Principal, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• AJice i Michael Green han format una família perfecta, al­menys aparentment. Perquè sota la superfície d'aquesta re­lació s'amaga un secret dolorós que Alice ha ocultat a tothom.

«El cuervo» Director: Alex Proyas. Intèrprets: Brandon Lee, Ernie Hudson, Michael Wincott. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Eric Draven torna de la mort després d'haver estat assassinat per un grup de gàngsters. El seu propòsit és venjar-se, eli­minant els responsables d'un en un, davant la perplexitat d'ells mateixos i de la policia.

«El especialista» Director Lucho Llosa. Intèrprets: Sharon Stone, Sylvester Stallone. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• May Munro planeja ven­jar-se d'una banda de mafiosos que van assassinar els seus pares quan ella era una nena. Per dur a terme la seva venjança s'introdueix en un grup de cri­minals i sedueix el fill del cap. A més, May implica en la seva obsessió Ray Quick, un solitari especialista en explosius.

«Forrest Gump» Director Robert Zemeckis. Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright i Gary Sinise. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Forrest Gump té un baix coe­ficient mental pateix una ma­laltia que li ha afectat les cames, però aconsegueix convertir-se en una persona molt popular.

SAN CUCUT

Sant Cugat 1 LaSombra

4.00,6.00, ai5,10.45

420,6.30,8.35,10.35 El Cuervo 4.00,6.00,8.15,10.45

Sant Cugat 2 El especialista 5.00,7.45,10.30

Sant Cugat 3 Divendres, dissabte f diumenge:

El Rey León 4.30,6.35,8.35,10.35

Dilluns, dimarts, dimecres i dijous: UngolpedeldesSno 4.30,6.35,8.35,10.35

Cineart-tres LaSombra 4.00,6.10,850,10.45

Euterpe El Rey León Lat.: 4.30,6.20,8.10,10.50

Dissabtes i Festius: 4.20,6.10,8.15,10.50

Montecarlo El espedalsta 4.00,6.10,8.20,10.45

Sant Cugat 4 El Rey León 4.30,6.35,8.35,10.35 Principal Cuando un hombre ama a... 4.00,6.20,8.25,10.50

Rambla Germinal 5.00,6.20,8.25,10.50

Rubí Palace 1 La tela y te te* Dissabtes i festius: 4.30, «30, 8L»,

Laborables: 6.30,8J», 10.30

Rubí Palace 2 Ganar de cuaMBr manera Laborables: 6.30,8.30 Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30

Souver* Lab.: 10.30 Festius: 10.45

CERDANYOLA «Magnapax» EIGramCJÉfl: 4.30,830,8.30,10.30

«Magnapax» Hiàgara ' % 4.30,6.30,8.30,10.30

B R B y U è r ^ 4.50,6.50,8.50,10.50

Rubf Palace 3 El Rey León

F: 4.00,6.00,8.00,10.30

Laborables: 6.00,8.00,10.30 El Cuervo 4.50,6.50,8.50,10.50

Rubf Palace 4 El Cuervo Laborables: 6.30,8.30,10.30

Qjssabtes i festius: 4.30,6.30,630,10.45

RybiPataceS Elespecjattta •• Laborables: 6.15, &30,18.45 t i testo: 4^,^.15,630,1&4S

El Rey León, 4.50,6.50,8.50,10.50

Cuando

Lasombra

amaa... 4.00,6^0,8.45,11.15

4.15,^30.855,10.10

T o « " » « « l l 4.40,6.40.8.40,10.40

SABADELL

CheatSíates Bocaàaséem&laà

Souver* 4.00,6.15,8.30,10.45

4X», 6.00,8.15,1&45 Ungotpe

Forrest Gump 4.00,6.00,8.15,10^5 Forrest

VidadeasecMco }•,•£#•;4.8U0O,8.15,#M

5.15.7,1S,«.15,11.10

5.00,7.40,10^5

B 4^0,6.40,8^6,11.05

«Ganar de cualquier manera» Director William Friedldn. Intèrprets: Nike Nolte, Mary McDonnell i J.T. Walsh. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí. • Pete Bell és l'entrenador dels Dolphins de la Western Uni-versity, un equip d'antics cam­pions nacionals de bàsquet, ara en decadència. Diverses pres­sions obliguen a Bell i al director d'atletisme de l'escola a buscar entre els Blue Chips del present curs acadèmic als futurs cam­pions dels Dolphins.

«Germinal» Director. Claude Beni. Intèrprets: Etienne Lantier, Gerard Depardieu, Miou Miou. Recomanada: R/13. Sala: Rambla, de Sabadell. • Història d'Etienne Lantier, un jove miner que acaba des­cobrint la misèria, l'alcoholis­me, l'egoisme i la traïció. Cons­

cient de l'estat de les coses, Lan­tier decideix integrar-se en la lluita socialista, però és llavors que la direcció de les mines contraataca els treballadors, baixen els salaris i les condicions laborals empitjoren.

«Un golpe del destino» Director Gillies MacKinnon. Intèrprets: Steve Martin, Gabriel Byrne, Laura Linney. Recomanada: Apta. Sala: Rubí Palace 3, de Rubí i Kursaal, de Cerdanyola. • Michael McCann és un home solitari que viu en una cabana dedicat a la seva professió de fuster. De sobte, la seva vida fa un gir radical quan, una nit d'hivern, una nena es presenta a la porta de la seva cabana, després que la seva mare ha mort a la neu. La nena es guanya el cor de Michael, que decideix adoptar-la legalment. Anys des­prés, el pare biològic de la nena reclama la custòdia.

«Reality Bites» Director: Ben Stiller. Intèrprets: Winona Ryder, Ethan Hawke, Janeane Garofalo i Steve Zahn. Recomanada: R/13. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

• Lelaina és una jove que, des­prés de graduar-se en el col·legi, aspira a ser director de cinema però que ha de conformr-se amb ser assistent de producció en un programa de televisió. Durant el seu temps lliure, Le­laina realitza un video sobre la vida cuotidiana del seus amics.

«El rey león» Director: Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: Dibuixos animats. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Euterpe, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha de fer front a les ansietats usurpadores del seu oncle. Turmentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili, però amb l'ajuda dels seus col·legues de la jungla, aprendrà a acceptar-se a ell mateix i sabrà defensar-se del seu oncle.

«La sombra» Director Russell Mulcahy. Intèrprets: Alec Baldwin, John Lone i Penelope Ann Miller. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart-tres, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

H Un delinqüent redimit lluita contra el crim a la Nova York dels anys 40. Lamont Crarnston, conegut com la Sombra i amb poders fantàstics, s'enfronta a un oriental dement que vol apo­derar-se del món.

«Souvenir» Director. Rosa Vergés. Intèrprets: Futoshi Kasagawa, Emma Suàrez, Anna Lizaran. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí i Kursaal, de Cerdanyola. I Yoshio és un jove japonès que recorre Europa tot sol. Du­rant un vol s'enamora de l'hos­tessa i a l'arribada a l'aeroport li fa una fotografia. Després de patir un accident de trànsit, el jove japonès queda amnèsic i l'únic que el pot relacionar amb el seu passat és la fotografia de la noia.

«La teta y la luna» Director Bigas Luna. Intèrprets: Mathilda May, Gerard Darmon i Miguel Poveda. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 1, de Rubí. • Un nen, un adolescent i un home adult s'enamoren d'una dona fantàstica, enmig d'un am­bient de somni irreal i màgic.

«Todo es mentirà» Director Fernàndez Armero. Intèrprets: Penelope Cruz, Ariadna Gil, Coque Malla. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Lucia i Pablo són dos joves que sempre coincidien mentre espaven el metro i que s'agra­daven mútuament. Els dos joves s'estimen però acaben enfron­tant-se en la seva convivència quotidiana. Les coses es com­pliquen entre ells quan apareix una entrevistadora que perse­gueix Pablo.

«Vida de este chico» Director Michael Caton-Jones. Intèrprets: Robert De Niro, Ellen Barkin i Leonardo DiCaprio. Recomanada: R/13. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. • Anys 50. La vida de Caroline i del seu fill adolescent, Toby, canvia quan ella coneix Dwight Hansen, un home romàntic i bondadós que li proposa el ma­trimoni. Després del casament, Caroline i Toby descobriran que Dwight és, en realitat, un home colèric i impetuós amb idees pròpies sobre el que està bé o malament.

Heu trobat Penelope Cruz i Ariadna Gil a la sopa? • «TODO ES MENTIRÀ»

Estat Espanyol, 1994. Director: Àlvaro Fernàndez Armero. Intèrprets: Penelope Cruz, Coque Malla.

IMMA MERINO

Com si fossin uns fills de l'Óscar Ladoire d'Ópera prima, Pene­lope Cruz i Coque

Malla odien la verdura a Todo es mentirà. De fet, Trueba i l'altre Fernando de la comèdia madrilenya, és a dir, Colomo, s'han con­vertit en els referents de nous cineastes —com ara Armero—. Pot fer la im­pressió, però, que la línia de continuïtat consisteix a estirar els pitjors Fils pos­sibles, com ara el que fa una certa pudor masclista. L'esmentada Òpera prima és una proposta prou simpàtica per interpretar la prepotèn­cia d'Antonio Resines amb les dones com a fruit del punt de vista masculí que domina en el film. Amb tot, no seria difícil detectar-hi

dosis de xuleria masclista i més d'un toc misogin. Si el fil s'estira, però, arribem a la decidida misogínia de Todo es mentirà, en què cada cop que es pronuncia la pa­raula feminista és per ridi­culitzar-la i on les dones són histèriques, dominants, into­lerants, capricioses i enyo-radisses de la maternitat. A més, si no accepten la pro­posició sexual són frígides i si se les veu predisposades són unes venes —ho dic tal qual—. Les dones del film no només són objecte d'una mirada masculina que les re­dueix a sexe, a presència mo­lesta amb el pas del temps o a insuportables portadores de fills. A més, tenen un alt concepte d'elles ma­teixes. Com a exemple, un diàleg brillant que protago­nitzen Mònica López i Pe­nelope Cruz. Aquesta co­menta que ja se sap que els homes consideren que les dones o som putes o som frígides —encara e s t e m així?—. La seva interlocu­tora contesta: «Totes som

putes, però amb problemes de frigidesa.» Chapeaul

Mostrant quatre parelles, Todo es mentirà sembla que pretén recordar la fragilitat de l'experiència amorosa, la dificultat de la convivència, el desgast que acompanya el pas del temps i també el conformisme que fa que es mantingui una relació. Però no només és incapaç de superar l'anècdota per­què l'experiència sigui co­municable. Resulta que el gran problema —com en el cas de la parella formada per Cruz i Malla— és que ella hagi tingut 50 amants.

Pel que fa a l'elecció d'ac­trius i la seva presència, Todo es mentirà pot contri­buir a tenir cada cop més la sensació que Belle époque és una pel·lícula estimable, però a la qual deurem tro­bar-nos Penelope Cruz i Ariadna Gil a la sopa. So­bretot pel que fa a la pri­mera, tanta frescor i tanta veu de pitó pot començar a carregar. A més, Armero filma l'actriu amb més pri-

Coque Malla i Penelope Cruz, la parella protagonista de la comèdia Todo es mentirà.

mers plans que els dedicats a una estrella de Hollywood dels vells temps. De fet, els primers plans dominen, però no és per interrogar els ros­tres amb vista a descobrir una veritat amagada, sinó per lluir-los i a la fi crear un simulacre de confessió vertadera. I sí, és ben pos­sible sortir del cine amb la sensació que tot és mentida.

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafa lch , s/n . T. 589 24 81

2 5 ( ) p t . A 1 - A NJ I I

42 APUNTS ( ' A N I O N S D ! s . :c iii -v ^-nihi'L- W 4

L'AGENDA

• K.idio S.illl ('ll«;lt l ) i ' dil luns ;i (|j\t'iiilri's

I i f ' .1 • ' . >i' li ,' ,' 11, , ,7 i /< ;

\lom su,. |,i I M I . I I M . I , in . m i l '

\ , r . iei I n i n e l k i . 7 Ser\ els ,

I íltl '1111.Ullis t'.L ! \ S (

I >e 'i 'H .i l l i !' \ m i ( ti^it

dlll lí -llit. i l l l l l ' \ < ' . I s . l l l i l S . t l

IK- IU.i i : ! n l i í nultahnucio j , I / I I / - i ;v ' r \ :n i i l i \ 1 A r n a l I

I>L- 17 in .: '• '" i h. Res a '

i i n i i pu-M.-m.il pc i \ t . K i K l l t . l I NI. ( .1MK-I.I-.

I K I v ' - l ' ;i I : li V i . i . ' í n e u /

H . - i l i : ' li I • •! I,'I i,i>J,i

l ' u ' i r ' . i i p i - i \ \ l . i i i i n .

I V j ' ,1 ! ^ - > l,/!,!-VÍ,í , ',,7,/i, '

/ i|J U'i -Hi II'I i l l l l l l ü s .11 e , l l l l , 11

''.--.i/,', - v . , I n i ! . i i u :M ; H ! K U I I- I U

I.I iMiikl . i i i : . i i .i I . v í v ., -',.- . ' i - " u .

. l l l l l ' \ < . i s : i l !u- . : - . s I N1 I. ,>-,:.,

I ) | I 1 K - L U ' S 1,111 l i r i '- •> - i : I . .'n

M « í . . l l l l l ' I ( >l U l l i s I ( I I

Kil l l l ! i ; t I )i| i n u . ' l ' i un el , i -IU-U i k l s . l l l l i u , / , sifíf, !;.'.

, l l l l l ' 1' 1 ,11 1 I l . U . l l - . s | ) l -

u-ii.lu-s I \i..i.l . \ Id.rel

18 L A P R O P O S T A

I ) , i s ., IM i /-,'i -

11 epeuem i

D i l·l.i .?l l i . i ; / ' . . , , i .

inn·.ii-.iK . m i l ' s \ ; -

\ k-- : i . i n ii / . ',•','.• ( '. K i - u i i i -

i>e . : i n . i : ; •• V " l l l l l - 1' l ' . lh lsu ;

.".». <n: i i i i i u i i

H H U / i sti,

/ - se.iicra: ih 7:\elHÍrev

I ií/'/i'V M'l,-',,- í/i 'H í l ' l i '

I K ' IH .1 7 li W ' I ' I , :.' , l / 1,-lt

i , " ( , / / N I l l M U l I I D I l - s l i i p .

• Dissnhlis DL- .S ,I lli h / í (ulli ,/, í Mo­nt \/'/- U lik'iii IIUMIIIIL- 1

De Hi LI 1 I li /Vw, ,/i- M»I

(repetició |. De II ii i : h. / 'estrena l.re-peliemi, De 17 ;i I ' h. /. estafetu (re­peti t iu) . De 1.' ,i U li. Acunl-Muu. ( Ke\er le i l 'equip d'esports. De 14 i, 15 h. l'ullés sense frontcics (repetieio). De 15 a H> h. Marçal Mvsten, l'our. amb J.M. Alvira. De I fi a l'J h. .Si//>ir /);'. Mu­sica amb \ . Montero . De I1) a 2(1 h. Riff-Ruf) Mu­sica heavv. anih M. Pieanvol. De 20 ;t 22 h Iraek a Iraek. Koek. soiil i lunkv amb J. Murquev De 22 a S h, Musica al teu i ostat. Musica non-stop

• Diununues De K a K> li. 1:1 diu del Senyor. [•.missió de la missa de dis­sabte i inforniacio de l'esgle-sia cMiniieltca [ l ien [ver . De l> ,i l)..'U li. Isport en mar\a la ci/ii i".. De ' i . 'd a 14 h R<niu ,1 amics. ( ondiiit per 1'. l'ahisMi. Poe­sia amb .1.1 (inicia, sardanes i sai si,ela amb .1. [ ahregas, i l'es un pas per riwburl. l)v M a J.s ti. /_.itn>ris en murxu. 2ii eilieiti. De 15 a Ki li. Musical Mvsten l, mr. De Id a W h. Superí)J. De IV a 21 h. Iraek a l'rack. De 21 a 22 h. I:\pnrls en munit, .ni eilieui. De 22 a 7 h. Musieti al teu instat. Musica non-stop. [ cada dia. cada hora... fíut-Ilelins horaris informatius. Connexió amb Catalunya In­formació, informació local i comarcal amb els Serveis In tormalius de KSC.

D I V E N D R E S

• Sants D e d u a c u u a catedral de Harccloi'a -,L l o basíliques de Sant l 'eie i Sant Pau a Rutlla. Sant \ i i a l ·

• Casa <li' Cultura N I 1 .li.ia del Curs d ' A p m v -macio al l'ercer Mon A 'es I S . A l l . /.(/>< / ï i - u i i u - •',,.-'

\prenilre en e, >/,-;;. ni: ...j !u nuílticulliiruliiut. amb \ l'un tos i M. Cinta Ca l /ado . coni -Jiiiadores d a g e r m a n a m e m i inlcrcaini escolar amb Cen-tramenca i cl Sàhara. Orna-rut/.i Nlon-A. Tel.: 5S1 IA S2

• Centre Cultural A les Id del w s p i c a ' Au­ditori espectacle de J.ni'.i . •-, memòria de Joan Miro. /•/ Itiitimer de la Cia. Ciela-l ien-A/ /opard i . Venda d'en-11 adés de dimarts a divendres de 12 a 2 i de d a N.AII al caiiei l i anccsc Vloragas. AH ; dues hores abans de la fun­ció Preu: I.SIKI pies. 171 5Sli 22 SS.

• Cafè de Belgrado A les 11.A0 de la nit. c<,>u/i/rv en directe amb Country Joc and his perfect show. f-ntrada lliure. Reserves al telèfon d?5 AS 51 a partir de les 7 del vespre.

S*itííH:"-.«fs»fcj

OPERA DE CAMBRA DE SANT CUGAT 1 'Opera de Cambra de Sant Cugat al Centre Cultural

Òfxra de Cambra de Sant Cagat

L ' O p e r a d e C a m b r i l de Sant C i m a l o t e r c i v a q u e s t d i s s a b t e a les 10 d e la nit . un c o n c e r t

cie p r e s e n t a c i ó a l ' A u d i t o r i del C e n t r e C u l t u r a l . VI. D o l o r s A l d e a . C a r m e B t i s t a m u n t e . J o a n C a h c r o , Vic rec O b i o l . l in r i c S e r r a . M a n u n a Henc t . M o n t s e r r a t B e n e t i l·loi , l o \ e . al p i a n o . s e r a n els e n c a r r e g a t s d 'o l ' e r i r ac |ues ta a u d i c i ó p e r als a m a n t s d e l ' ò p e r a , l e s m u t a c i o n s es p o d e n a c o n s e g u i r a la C a s a d e C u l t u r a . S n

• l a I liua-sia \ l.s i, de la tarda a l 'Unio R. i ua t iva l-.sporliva la l·lo-i. sia i | nop de l'estació). Con­ti iciicia l'aula Rodona: Foc pal·lií, líose prnat, amb re-(íiesentants de grups ecolo­gistes Organi t /a : Art Natura i l'ccnolouia.

2ll de ncnen ih re , l i a \ e s s a

t r a n s \ . - s i | de la Serra de l

Cadí . < lub N lun lanve i i c Sant C i i e u . a l au i H.m v l . a i a . 5.

Ic'' ' 7 - l i ! % .

20

19 D I S S A B T E

• Sants —Faust, Crispi i Abdies.

• ( e n t r e Cu l tura l \ Ics lli de la nit. presentació de l 'Opera de Cambra de Sant Cugat. Amb D. Aldea, C. Bustamante, J. Cabero. M. Obiol. H. Serra, M. Benet. M. Benet i E. Jové (piano). O r g a n i t z a c i ó : A s s o c i a c i ó Opera de Cambra de Sant Cugat.

D I U M E N G E

• Sants - -Solemnitat de Jesucrist Rei.

()cta\ i i Adventó.

• C lub Muntanyenc De dissabte 19 a diumenge

HORARI AUTOBUSOS

Sortida* dM d* Ma» Janar. -Dies feiner*. 1a sortida: 06.10h-07.l0h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20b L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides dat de l'Avinguda AHons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida. 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut Mas Jané'. Estaco Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat. Merca! Torreblanca, CAP, Alfons Sala Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer

• Club Muntanyenc —A les S del matí a la plaç,a

del Monestir sortida de la tra­vessa ilel Montnegre: (Sant Celoni - Sant Martí de Mont­negre Vallgorguina. 20 km.)

21 D I L L U N S

• Sants - -Presen tac ió de

Deu i Honori . la Mare de

• Casa de Cultura VI Hdicio del Curs d'Aproxi­mació al Tercer Món. A les IS.31). Mitjans de comunicacií) i escola: un repti per ,i lu de­mocràcia. amb laiearna l.a-irev, professora especialista en comunicació i educació. Org.: Mon-3. Tel.: SS'Í 13 S2.

22 D I M A R T S

• Sants —Cecí l ia i 1 i l emo.

• Casa de Cul tura — VI Hdicio del Cars d'Aproxi­

mació al lereei Mon. A les IS.31). ( rettits \anul·les rela­tius ui l'ei\er Mon. Quins hi ha i com utilitzur-lo.s. amb Carme Selles i Lluís Vargas. p r o f e s s o r s . O r g a n i t z a c i ó : Mon-3. Tel.: 5K'>Ï3N2.

• Centre Borja - - A Ics l').4.ï del vespre: Res­

tauracions en el Monestir de Sant Cugat del l'ulles (IW2-IW4). per Domènec Miquel, professor d'història a la Universitat de Barcelona. Tel.: fi74 11 51). Estudiants en t rada lliure.

23 D I M E C R E S

• Sants —Climent i L.ucrècia.

24 D I J O U S

• Sants ( l l i s ó ü i

i Maria n. ( icscenc Mor:

• Casa de Cul tura \ 1 l-dieio del ( n u d'Aprovi-macio ai l i reei Mon. A les IS 3(1. Manuals I s< olais: lu vt.sto a l'escola de ; iiltures ih-ferent.s, amb Josep \ a \ a r r o . ant iopoleg i director de ta-1 li- r -esco la ()i ÍÍ.I n i l / a c i o Mon-3. I el >X>) ; 7 S2

• Sala Res —A les I I de la ml Pau Riba

presenta Disc Dur. Sani Do­mènec. l'i. Tel.: 5s'i .v, H

• Cafè de Belgrado -A les 11.30. soul i ' 'lu..s ,-n directe amb l a Pliima. 1 n-trada lliure Tel.: ''".^ 3s ~ 1

• Cor infantil i juvenil —A partir de 4 anys Inhumació

i inscripcions a la ( asa de Cultura, 'l'el.: h"?? 32 23.

• Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca. música.

dansa i altres activitats. In­formació.: de 5 ;i i) hores al tel .5K9(IS47.

• Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, costura.

manuali tats , casal per joves i a adults i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 a " al tel. 675 31 05.

• Casal Cultural de Mira-sol —Teat re , manuali tats . boixets.

costura. Esplai, casal d'avis i altres activitats. Taller de Natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Pessebre vi­vent. Informació de 5 a l> hores al tel. 5S«í 21) 7H.

• F i r a d'Esquí

3. SANT CUGAT-U FLORESTALES PLANES

Sortida* dea da F. Colem. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30b del mati i cada hora i rnlQa fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.00h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h.

Sortides des de FEstació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja fins a tes 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h Recorregut F. Cotom, /a Ftoresfa, Plaça Centm, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre La Floresta F Colom

'' ? 5 «IQAT % » „ • : , ,

TERRASSA

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22 25h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a tes 22.25h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55ri.(feiners)

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins ales 22 I6h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortida* de* de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22 23h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut. Saní Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca. Monestir. Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

Ctt iAT^MBCILOIIA

-Dies feiners. 1 a sortida. 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10ti. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (femers). 23.00h (dissabtes i festius).

-Dies feiners 1 a sortida 05 45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a tes 21,45h. -Dissabtes. 1 a sortida 05 451 als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges I festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21 45h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).'

589

• H ASS. RADIO SERVI DIA I NIT

^ ^ ^ 1 T A X I Servei de grua

« ^ ^ H S A N T Cobrament amb

j ^ ^ H C U G A T Targetes de Crèdit

l l l l 1 VALLDOREIX iTeletac

» 44 22 - 674 92 12

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas

• Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

c/ Can Matas. 6 Tel (.74 80 39 / 90S 8978X2 (mòbil)

Sant Cugat del Vallès

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten

pels seus drets.

F e s - t e Mtti di

Creu Roja| in g

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 18 de novembre de 1994 APUNTS 43

L'AGENDA

—Fins al 25 de novembre a la Casa de Cultura, Fira d'Es­quí de Material d'Ocasió. Venda de material fins al 18. Devolució del 21 al 25. Ho­rari: de 7 a 9 h. Org.: Secció d'Esquí del Club Munta­nyenc.

• Pessebre vivent —Dissabte 24 de desembre de

6 a 8 de la tarda als jardins del Monestir, Pessebre Vi­vent. Org.: Grup de joves de la parròquia de Sant Cugat

• C u r s d'Esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto

Jozefo Anglès. Telèfon d'in­formació: 674 61 80.

•C lub Muntanyenc —Grup de muntanya per nois

i noies de 11 a 14 anys. Tel.: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infan­tils al Club cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la tarda.

—Classes d'anglès a nivell con­versació. Tel.: 674 53 96.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes de 8 a 12 anys. Tel.: 674 53 96.

—Camí llarg. Dissabte 26 de novembre, travessa: La Fon-teta (Gandesa) - Garcia, per la Vall de les Ermites, 26 km. Sortida de la plaça del Monestir a les 6.30 del matí. Inscripcions i informació, Vi­cenç Peig. 321 63 35, de 9 a 10 del vespre. Últim dia, dijous 24 de novembre.

—Sortides a esquiar. Esquí de fons. Del 27 de desembre al 3 de gener sortida a Lles. al refugi de Cap de Rec, a partir de 6 anys. Inscripcions a partir del 14 de novembre i fins el 16 de desembre a la secretaria d'esquí, de di­lluns a divendres de 19 a 21 hores. Reunions informatives cada dimarts a la tarda.

FARMÀCIES DE TORN

Dia /Poble Farmàcia (adreça)

TELÈFONS

SERVEIS

•Premi Gausac —II Premi de Recerca Gausac.

Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Va­llès per estimular la recerca sobre temes relacionats el municipi o l'àmbit comarcal del Vallès Occidental. Dota­ció: 200.000 pessetes i diplo­ma acreditatiu. Termini: 28 de febrer de 1995.

•Centre Borja —Dimarts 29 de novembre dins

el cicle sobre Cultura i So­cietat: Art i Església a Rússia, per Antoni Borràs, professor d'història a l'Institut de Teo­logia Fonamental. Director de la Biblioteca Borja. Es­tudiants entrada lliure.

•Casa de Cultura —VI Edició del Curs d'Aproxi­

mació al Tercer Món. Dilluns 28 de novembre a les 18.30, presentació de l'exposició i

1 Sant Cugat C u * ! ft» {%!*«<%$ 6740364

! Cerdanyola Perefco(Av.Caaf«iya,51) 5809700

Rubí Gasela (Segòvia, 1} — T Montcada Pardo (Maria, 2) 5642138

i Papiol A.VU(Ay.G6mmM,36) 6683967

1 1 Sant Cugat Sera(Dr.M»fe,1) 6740430

M Cerdanyola Uufs(A*iia,18) 6924708

* Rubi C a M m ^ f t So. (to Lourdes, 35) 6998099

\ Montcada €uK(M4>r.2S) 56416 45

í Papiol *Vla(to.<fenerai<at,35) 6883967

1 Sant Cugat SrJawrt<S«>»ftolrMl,38) 6740645

i Cerdanyola aéncim (PMMijaXops, 2) 6923184

r Rubí fafla(Xí8fcavta,7) — : Montcada Guix (Major, 25) 5841645

i Papat A.Vlà<Av. Generalitat, 35) 6683967

• Sant Cugat Tebddó(rbla.Celer,97) 6747749

Cerdanyola Ordrs(Av. Argentina, 17) 5607859

l Rubi Batalé (Francesc Macià, 23) 6990430

Montcada Via (Jaume 1,20) 5645904

| Papiol A.VSà(Av.Generaltat,35) 6683967

1 1 Sant Cugat Beringues (Alfons Sala, 46) 6740483

1 Cerdanyola Selva (Torrertte, 12) 6918901

•: Rubi Serra (Francesc Macià, 86} 6991343

_ Montcada J. Relat (Major, 89) 5841481

1 Papiol A.VȈ(Av.Generaltet,36) 668.39.67

1 Sant Cugat Moral (Santa Teresa, 40) 6753344

* Cerdanyola Àrvarez (Galeries Unicentro) 6926721

'i Rubi Torres (Passeig Les Fonts s/n) — rr

" Montcada CaprJevia (Conca, 10) — j Papiol A.Vià(Av. Generalitat, 35) 6683967

I 1 Sant Cugat Domènech (pg. Sant Marti, 50) 6743353

J Cerdanyola Bach (Passeig de les Cordeltes, 67) 6922367

= Rubi Ruiz(ctraSabadel,95) 6995012

- Montcada Duran (rbta. Montcada, 37) 5751543

1 Papiol A.V»(Av.Genera8at,35) 6683967

| Sant Cugat Uorens (Santa Maria, 27) 6741531

\ Cerdanyola

'i Rubi

: Montcada

Vals (Avda. Catalunya, 17) 6921130 \ Cerdanyola

'i Rubi

: Montcada

Via (conjunt Rubi 2.000) 6991301

\ Cerdanyola

'i Rubi

: Montcada Via (Jaume 1,20) 5645904

: Papiol A.Vlà(Av.GeneraRat,35) 6683967

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

taller escola itinerant Un món plural i divers. Org.: Món-3. Tel.: 589 12 82.

-VI Edició del Curs d'Aproxi­mació al Tercer Món. Di­marts 29 de novembre a les 18.30, Jocs de simulació i di­nàmiques a l'aula. Organit­zació: Món-3. Tel.: 589 13 82.

-VI Edició del Curs d'Arproxi-mació al Tercer Món. Dime­cres 30 de novembre a les 18.30, clausura del curs amb la taula rodona: L'educació pel desenvolupament, un nou repte per a l'escola. Organit­zació.: Món-3. Telèfon d'in­formació: 589 13 83.

EXPOSICIONS

•Sales Municipals —Fins al 18 de novembre, ex­

posició de Nadales i exposició sobre l'Àsia. Organització: Mans Unides.

—Fins al 22 de novembre a la Casa de Cultura, fotogra­fies sobre l'Any Internacional de la Família. Organització: Comunitat Baha'i.

• Sales Privades —Fins al 22 de novembre a

la Sala Rusinol, exposició d'o­bres d'Oscar Borràs. Del 24 al 13 de desembre, olis de Morató Aragonès. Cada dia

Ambulatori Les Planes 6755105

8onbers Beüaterra 6928080

Bombers Generalitat 065

Bombers Rubí 6986080

CAP 5891122

CAP urgències 5894455

Casa de Cultura 5991382

Casal Vatdoreòt 674459»

Catalana de Gas 7252944

Centre Cívic La Floresta 5890847

Centre Civic Les Planes 6755106

Centre Cultural Mra-sol 5892018

Cinemes St. Cugat (Rasar:) 5890941

Correus 6747096

Creu Roja Sant Cugat 6741234

Creu Roja Valldoreix 6742459

Dispensari La Floresta 6747615

Ertt. Municipal descentraüt 6742719

ENHER Rubi 6991892

FECSA 5891226

FFCC 6741934

Funerària 6740525

G. Civil (Mira-sol) 6742379

Hisenda 5891155

Jutjat 6746696

Oficina Municipal La Floresta 5890847

Parròquia St. Pere Octavià 6741163

Parròquia Les Planes 2047503

Parròquia Valldoreix 6740569

Piscina Municipal Valldoreix 6754055

Cuerpo Nacional de PoBoia 6747858

Urgències 091

Policia Municipal i Prat. Civil 092

Pol. Municipal (Valldoreix) 908795125

Comissaria de Polida 6747612

Taxis (parada) 6740997

Ràdio Taxi 5894422

Repsol-Butà 6741580

Sant Cugat Comerç 6740322

SAUR (Aigües) 5890021

Valldoreix (parada) 6741111

de 4 a 14 h. i de 17 a 21 h. Diumenges i festius d ' l i a 15 h. Tel.: 675 47 51.

-Fins al 27 de novembre a la Galeria Canals, exposició La pintura intimista de Todó. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 17 a 20 h. Dis­sabtes d'U a 14 h. i de 17 a 20 h. Festius d'li a 14 h. Dilluns tancat.

-Fins al 12 de desembre a la Sala d'Associació d'Idees, es­cultures de Frederic Gómez Gardellà. De dilluns a dis­sabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50. Del 5 al 20 de novembre a la plaça Pep Ventura, ex­posició d'una escultura del

Om 8743S71

AlBfhs La Floresta 6742889

4WPiWMJra-sol 6742018

WiVV Verge Carme Mira-sol 8741003

«ÜWV Sent Joan Ifta-sol 6747103

MPPiWValdorelx 8742197

« P P i W C . Montserrat V A 8742105

4|lPPWCMMajrJVat. 6745048

«Prop.iveinsURoresta 6742089

IKWMguallong&larlor. 8745129

Ate. Consumidors 2684567

Atoohofcs Anònims 3177777

m (Gra prèvia) 5893080

Qr··npeace (91)5434704

H. Genera! de Catalunya 5891212

H.Va<rHebron 4272000

H. Sant Joan de Déu 2034000

IMàt Coronària 2481040

TeLdefEsperanca 4144848

Wormactó Carreteres 2042247

Mormadò Aeroport 4785000

Irtormacio RENFE 4900202

Informació Pon. 318 87 50

OMIC 5893188

Pofeünic Torreblanca 5891732

PROMUSA 5891732

1 ENTITATS

ASOI 6753503

Arxiu Gavin 67425 70

Casal d'Avis SC 58916 38

UartfAvis Parròquia 58905 98

Club Muntanyenc 6745396

Coral de la Unió 6741006

Esbart Sant Cugat 6752652

B Tot Sant Cugat 6748661

Grup Sup. Immigrants 6749314

Ràdio Sant Cugat 6755959

Televisió Sant Cugat 5895366

FJs 4 Cantons 5896282

mateix autor. —Fins el 30 de novembre a

Febo Galeria d'Art, exposició de Beumers. De dimarts a dissabte de 10 a 13 i de 17 a 20. Diumenges de 12 a 14 h. Tel.: 674 19 55.

—Fins el 29 de novembre a la Galeria Ferran Martí, Els dibuixos d'en Pep Blanes. De 18 a 21 h.. dissabtes de 12 a 14 i de 18 a 21 i diumenges d'li a l 4 h .

—Obert tot el cap de setmana, Mercantic. Tel.: 674 49 50.

—Fins el 27 de novembre a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat, Què ha estat el cinquantenari?

-Firart. Primer i tercer diu­menges de cada mes de 9 a 2 a la plaça del Monestir.

SARDANES

• L a Floresta —Diumenge 27 de novembre

a les 12 a la plaça de l'Estació, sardanes amb la cobla Ram­bles. Org.: Agrupació Sarda­nista de La Floresta.

TEATRE

•Centre Cultural —Divendres 2 de desembre a

les 10 del vespre, Amparo Moreno és Shirley Valentine de Willy Russell. Dir.: R.Ma. Sardà. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Tel.: 589 22 88.

MUSICA

•Sa la Res —Dimecres 30 de novembre i

dijous 1 de desembre a les 11 de la nit, Stupendams.

•Cafè de Belgrado —Divendres 25 de novembre

a les 11.30, country en directe amb Country Joe an his per-fect show. Entrada lliure. Re­serves al telèfon 675 38 51 a partir de les 19.00 h.

•Casa de Cultura —Diumenge 27 de novembre

a les 6 h. a la Casa de Cultura, Concert de Joventuts Musi­cals. Amb O. Espona, flauta, i T. Broton, arpa.

—Dissabte 26 de novembre a les 10 de la nit òpera: La Cenerentola de G. Rossini. Orquestra Simfònica del Va­llès i Cor dels Amics de l'O­pera de Sabadell. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 i dues hores abans de la funció. Preu: 5.000 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90.

tsfni lA'fcrti tec IMBUÏU I t U U t b

• Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 1.30 i

de 4 a 8. Tel.: 674 11 50. •Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Pública. De

dimarts a divendres de 12 a 2 i de 4.30 a 8. Dissabtes de 10 a 2. Tel.: 589 28 09.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda

de 5 a 9 h. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2n.

Oberta els matins. Telèfon: 674 69 93.

• Biblioteca de l'Ateneu —PI. Pep Ventura. Dijous, di­

vendres i dissabte de 4 a 8. •Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon: 589

13 82.

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA

ESTILISTA

ALOPECIA MASCULINA

L'alopècia masculina, anomenada també hipocràtica, ha retingut des de sempre l'atenció del cos de metges i biòlegs, i b seva investigació és permanent. Com a resum podem dir que l'alopècia és considerada una afecció hereditària.

Factor hormonal. De caràcter hormonal i lligada al sexe masculí. Els components hormonals del sistema endocrinal, i especialment els andrògens, tenen marcada influència en l'alopècia masculina. Els andrògens estimulen les glàndules i poden produir o agreujar la caiguda del cabell per excés de seborrea.

Factor hereditari. L'herència pel que fa a la calvície és evident en l'home. El noi el pare o l'avi del qual siguin calbs és un candidat a la calvície, però no vol dir que ho sigui a la força. També pot ser que els gens no el facin, en aquest cas, semblant al pare. Existeixen tipus de calvície que s'inicien a la coroneta i altres a la zona frontal. L'alopècia té un caràcter àmpliament distribuí! entre els homes i molt rarament afecta les dones. La calvície s'inicia entre els 20 i els 30 anys; la precoç comença 2 o 3 anys abans i als 25 anys es localitza una absència quasi total a la coroneta. Les comunes, normals, s'inicien entre els 23 i 25 anys, i arriben a calvície total cap als 50 anys.

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

44 ELS CANTONS Sant Cugat del Vallès Sant i ujytt (UI Vallès: ( \ . - t k . ' 'S ;s'> <:1 v

Divendres. I,S tic novembre de llW4

L A M E M Ò R I A

Temps de verema I OM \S CRAC iCARRIGA

•</)('> (/(' /»()//.V

Í//IV.V enrera. cl costum per passar els comptes tic jornals era t/ne cl d'un carro ctjiiivaliti al de ires hniccrs-

Durant la segona quin­zena de setembre, la m a d u r a c i ó del ra ím. e 11 u n a n v n o r ni a 1, arribava al seu terme. Era necessari que tes

bon temps perquè la maduració los òptima, d'aquesta manera es podia treure un bon producte per al celler.

lli havia, durant aques ts dies. una l e i n a p a r a l · l e l a molt a r r e l a d a en aquest poble que consistia a anar a v e n d r e r a ïm p e r menjar als mercats ba i ce lon i lis . d e l'ei i .c-sa i de Saba­dell. -\quesla lema .1 t e Ü i d a il u r a v a m c n t re li i hav i a talin a Ics \ invev i lins i iot . a l i iuns pai'CM.- de ixaven un iios Jc vinva pei collir, per podeí apnititar mes la tempora­da. Aquesta tasca, en ésser en un momcnl de tanta tema, era por­tada a lerme per Ics doncs de la casa o be per algun vailet ja Ç'ÏÍ-ihil. I íi aquest uis. a mi cm va tocai tci-la lola un.i scuc d'anvs. l 'cro. a part de l ' enrenou que portava, era un ale d'aire fresc per a l 'economia del pagès, ja que aquests calcrons anaven moll be a Ics mestresses, i als vailets ja ganassots també, perquè podies renovar un xic el vestuari festiu si s a b i e s d e m a n a r - h o en el moment adequat.

I.es colles de vereniadors que es formaven eren gairebé sempre de dos o t r e s v i t i c u l t o r s que tenien cario o d'algú que no en tenia i que aportava la seva feina; però, tol i així. si no n'hi havia prou. es llogava algun foraster. A aquests se'ls havia de donar allot-lament i fer-los la vida mentre dures la feina. Des de molts anys enrera, el costum per passar els comptes de jornals era que el l l uu carro equivalia al de tres bracers o veremadors.

(Juan la colla decidia començar \d la campanya, sempre es tenia en compte la vinya que tenia la maduració mes avançada, si no n'hi havia cap que tingués el pro­blema de podr idura . per haver estat un estiu amb massa pluges.

v cremi 10 vana

Un cop acordat l'itinerari a seguir de les vinyes, es fixava el dia de començar. Aleshores era normal o b s e r v a r pe r les e a r r e t e i e s i camins de carros carregats amb portadores buides, coves, cober­tes. gent a cavall o a peu amb el seu fato a coll. e l c bairejat amb earrets carregats amb caixes buides per ompl i r i es de raïm. per anar al mercat. Altres hi portavne a lguna famíl ia c o n v i d a d a per menjar-hi raïm i regalar-los algun cistell ple. En fi. que s'organitza­va un bon garbuix de trànsit per les carreteres, mentre durava la campanya, i, aeompanvats amb les campanes i els picarols dels b r idons de les caval ler ies que feien el transport, es demostrava l'alegria de tot un poble abocat

ídors d'enguany, en què la manera de I re gaire; només alguna vestimenta dels antK

dors. 1-oto: HLS 4 CANTONS.

a la collita més esperada. Un cop arribats a la v inya de

torn, el seu amo es el que es feia càrrec de la direcció de la colla i decidia el lloc per començar. Normalment ell es feia càrrec de la feina de camxner. o sia, era el que preparava la carrega per a les portadores. Un cop la carre­ga era comple ta , es procurava que el carro no es torbes per fer el viatge, ja que aquest era sem­pre el que portavav el bon ritme de la verema.

D ' a q u e s t a m a n e r a s ' a n a v a seguint l 'ordre de la verema a les vinyes, fins a la seva fi. l a durada de la verema depenia molt del bon temps que faria, la colla de­ia verema, la grandàr ia de les v i n v e s i la d i s t à n c i a de l seu

\illar s colli-

emplaçament del poble. Un cop s'havia acabat i s'ha­

vien passat els c o m p t e s pe r t i ­nents. es desfeia la colla si els colliters eren cooperativistes, i si es feia el vi particularment, enca­ra r e s t a v e n a l g u n e s f e ines al celler. Però això ja ho explicarem en el pròxim escrit més detalla­dament .

Recordo que quan arribava a l'estació del tren al migdia, de to rnada del merca t gracienc, i m'endinsava un xic pels carrers del poble, m'arribava aquella flai­re tan particular de la fermenta­ció del most i els cadells de les premses clipejant, que semblava que cantessin els goigs dels viti­cultors de tenir ja el vi a bon aixopluc.

L A C O L U M N A

Mandra F.MMANCH CCYAS

•

L a Real Acadèmia de la l.en-gita ha produït el document que vostès ja saben. Man­dra de llegir el document.

m a n d r a de l l eg i r e ls a r t i c l e s periodístics que miren de reba­tre'l, mandra jo mateix de tren­car-me el cap component aquí un escrit amb quatre ironies o quatre fàstics. Tot és tan repet i t , tan llarg, tan tediós. Per la ràdio del cotxe sento Pere Gimferrer, aca­dèmic de la Real. Entenc que diu que el dia que els seus col·legues redactaven el document ell no va assistir a la sessió acadèmica per­què els treballadors d'Iberia van fer vaga i no va poder agafar l'a­vió. Es veu que si l 'hagués agafat, l'escrit hauria anat d 'una altra manera . Iberia: una eonipanvia en desús contra la qual fan vaga els t rebal ladors perquè esta en fase de l iqu idac ió . Però ( i im-ferrer, propietari d'un abonament estès per la docta i oficial casa. es veu que no pot volar amb cap altra companyia que no sigui la també oficial, ni que el mon s'en­fonsi ni que els acadèmics esti­guin a punt de fer el ridícul ni que el català sigui tractat de r<v-naculo. S e m p r e g l o p e j a n t el mateix suc de taronja: el dlhcria Líneas Aéreas de Esparia arruïna­da i tronada, el de l 'Acadèmia. el dels articles que ens posen a l'alçada del betum i el dels arti­cles que nosaltres exprimim com a resposta. La veu de la ràdio del cotxe parla de l 'experiència de volar amb globus. No és un Pere Gimferrer que rumiï alternatives per viatjar. És un esportista que diu que gràcies al globus, artefac­te silenciós, ha pogut sentir el soroll au t èn t i c del mar . sense remors de fons. Em torno a dis­treure pensant en els acadèmics. i no ho voldria. Em fa mandra. Els immortals de la llengua, amb el seu document, a remolc de tots els gasetillers de poca volada que per raons polítiques o per raons de fetge han emprès la batalla contra la normalització lingüísti­ca. Els immortals afectats per la pitjor malaltia dels homes de lle­tres. Canvio d'emissora. Sona una cançó que en els darrers dies he sentit vint vegades. La volen pro-mocionar. Tanco la ràdio. Poder viatjar amb globus per sentir el soroll autèntic del mar, que pot­ser no és altre soroll que el del silenci.

u5d94555

• SERVEI GRATUÏT A DOMICILI • CAMIÓ CISTERNA AMB

COMPTADOR • PAGAMENT EN EFECTIU I AMB

TARGETES DE CRÈDIT

• CONSULTI'NS