ELS0CANTON Any II. Ne 53

PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ I SERVEIS Divendres 10 de juny del 1994 te 100 Pies.

Pepe RubianeS fa UI1 espectacle Eleccions europees 94 Ja\. ^ T 1 i. I • J? • ' J 1 • * J J*

a mida per a Sant Cugat Tota la informació dels comicis de diumenge

Com veuen Europa alguns santcugatencs

El carismàtic ac­tor Pepe Rubia-nes actuarà a la Sala Res de Sant Cugat els dies 14, 15, 16 i 17 de juny. L'espectacle Así empecé ha estat pensat expressa­ment per a aques­ta sala, un espai petit i íntim. Ru-bianes rememora a l'obra els pri­mers números de cabaret que va fer a Cuba, on va viure molts anys. Seguint la línia de barrejar tocs d'humor i de crí­tica, Pepe Rubia-nes ens presen­tarà a casa nostra la seva peculiar galeria de per-sontges. Sens dubte, té l'èxit as­segurat.

Pàgina 26

9 L'Ajuntament aprova la proposta de la Generalitat sobre les competències de Valldoreix

Pàgina 3

# Albert Mayol, nou jutge de pau, torna a recordar que cal un jutjat de primera instància

Pàgina 6

# La llibreria Paideia treu al mercat la col·lecció «VTTRIOL», llibres inèdits i curiosos

Pàgina 24

[ANGFl RODRÍGUEZ

j ftblo Can Mora,9 Tel i Fox 6 7 5 3 0 5 2 • Pça Sant Francesc, 1 Tel i Fax 5 8 9 0 8 3 3

CAMPANYA DE PROMOCIÓ DE

LENTS PROGRESSIVES la visió natural en totes les distàncies

ÒPTICA ( ^ ) RUSWa

Gaudeixi d'un 20% de descompte fins el 31-7-94

Alfons Sala, 40 w 674 51 17

SANT CUGAT DEL VALLÈS

1a CAMPANYA MÈDIC-PREVENTIVA

DEL CÀNCER

POIICUNIC TOBWLAftÇA S A N T C U Q A T

ELS 4 CANTONS S E R V E I S DIVENDRES, 10 DE JUNY 1994

POLICUNIC TORREBLANCA S A N T C U G A T

e l s i n f o r m a d e l e s

Farmàcies deTorn D e l 1 0 a l 1 7 - 0 6 - 9 4

I) í) Divendres M K N F 10 V H

Sant Magí, 50 Tel. 674 33 53

I. Dissabte

() R K 11 N S

Sta. Maria, 27 Tel. 674 15 31

c Diumenge

12 , Pg. Diputació, 1

Tel. 674 03 64

Dilluns

13 E R A Dr. Murillo, 1

Tel. 674 04 30

Dimarts

14 R S. Rusihol, 38 T Tel. 674 06 45

1 Dimecres

15 | } RW. del Celler, 97 <> Tel. 674 77 49

B K R I N

c; E Alfons Sala, 46 S Tel. 674 04 83

Dijous

16 Divendres

17 L Sta. Teresa, 40

Tel. 675 33 44

M () R

Els dissabtes tot el dia i diumenges al i matí. també resten obertes. i Pintó de Valldoreix, d Església, 3 -! Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol, | Pg. Baixador, 78-Tel. 674 23 72

-»#«&'&w#ft«i:iei

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - Cures POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 589 18 88

Horari Autobusos i.-i

s w i c u , \ i -Mim-sni . \ IAS.I \NKK

I t e d t M x s j V s h l C l . i ^n' .oj (»i 1 "' l:il. 'i ^' :ii:ii,r,;i!s de

^.id.t h H.i Uns ics 22.20h. Lullirr; s a u ' i í:[;.il;l/,i c I seu raiirrCiUil .1

1 L^tacio de h Ci C de Sani Cuiül Dissabte i festius U. S.-rtida.

(17 IH liti I (Hi i als II) minuls de cadj hora fins les 22 lílh l.'ultim

servei finalit/a el seu recorregut a í estació de h G.C" de Sani Cüiial

Sortides des de AV. ALFONS SALA -Feiners excepte dissabtes.

la Sortida -d.Sil 07 sllh i als sr)minius Je sjda hora hn-. les

21 .'Oh Dissabtes i festius la Sortida: (17 >ü - US.SOh. i al-, Sil mitilus

de ,aJa tvora fins Ics 2', sli h RECORRKCLT: Mas Janer. b lano

Min -.'I i1 i',.::(' 1,1.1 ,i 1 sia.'li: S' CUÇJI. Mercat TiTf Rlilki:. CAP

Mlnhsal . , : .11.1 .«Jetla, I - u , U :J -i'l, M.-Jjncr

L- 2 M U ] l R B A D l · S \ N I ( U , \ T Uesdi-SAM DOMKNH la sortida <* \h :Ki i'in : J K ' M 4 6

nnnlus dècada hora fins el-22 h h Dissabtes i festius 'a SrriJa

IN Ih IR-ltih. i als ioi4<sinintusJc,.idilii ·ra !ínsles22 Ihti

Sortides des de SANT FRANCESC feiners eKceplc dissabtes la

SumJalXi.23 lKi.5">h i ais2>; \ ' raintus Je .ada hora t'ins les

22 2 <h Dissabtes i festius la Sortida: IN 25 IN.5sh i als 22.Í5?

nnnlus Je eada hora fins les 22 2 !h

Sortides des de L'KSTACK) KíC feiners eueplc dissabtes, la.

Sortida liti Os 1)6. !Sh i ^ n ' i " nnnlus de eada hora fins les

22 's|i Dissabtes i fesitus la S.flida: IRIIS - IR2>Sh. i als 1)5 135

nnnlus de cada hora fins les 22 Í5h. RECORREGUT: Sani Domènec.

CAP. San: l'-alkesc. P: ( ull. Mercat Torre Blanca, Monesür. Kslacio

Klt . C.i'a-mcr S.cn Domcíks.

1.-3

SAN r t LCA I • LA FLORISTA - LES PLANES

Des de f. COLOM Sortides. I ada hora i nniia.

a sortida ts ï(>h maii :I)issahies, festius j les Siji)h),

l'llima sortida 21 ' " h iDissahles i festius a les 21 30 hi

Desdel'F.STACIO- Sol des t jda hora i mitja

la S .K ' IJJ "2l>h lll·i'l : | ! s . . ah lCs i l cs | i i i s l l l csS5í lh

l'tiiin.: s..rtidj 22 2 ' I - ! i | .s , | i ic- : tesiius j Ics 22 21'hi

Kf.l O K K K . l l : M i ' '• 1 .: floresta. P Centre. Mercat. CAP.

Allnns Sala. I -tacio. PI (entre l a R o r ^ u . !• Cilom

A-J S \ N T ( ' U i V r - R l ' B l - TERRASSA

De .l'illills j divendres la s i rada a I c s ; 4|V-í> 25h i a l -2 S 'm imis Je

cada IH',1 tirs c s 2 2 2 s - s ,-i ces addcn'ii.Cs i iomcscapa lcrass.il

'isSf. 7 SS[, . . s í l , |>i.^.,hlcs. dmiik-necs i Ic-Iiu- la. s.rt .ta e 2^

l a . s 2 i ' - · i . t s d e . a,l.i ho ra ' no les :2 25h.

\ - 3 S \ N T t U , V T - B \ R C E L O N A

Dtdll: .nsa.ll ' . , l ld| , . ·s I.' s.i·lc-.a.; e s 5 | 5 S 4 l ! | , i a.s 4l ulsdc

,a,l,: ' 'ci.. ''in- I aliliu.i s.'1 ..:a ... es 22 l'I Sortides adúicn l',, •• f'-s

( fKi.ni'. 'la af.'s 22 4ülii 2 - ' Dissabtes la sortida. 5 |5 - H'-

fO' l i i j . s ! ' i " . " . j s , ' . c .a . lahi ra!ins| ' . . i : i i i l . is, .1.daa .. '• ' . ' "

Vtrl.vla addicli'll.:! tlll-i cic.ur, ',.: 2 ; h Ihillllcnctcs te--': . ,i •

ikl.ia Ics :.l(lh i ais In t'ioiuls.V .ada hora Inh I ,. t i r a . •: i . .

22 'Hi Sonda ad.lu ..-.altiiisCerdan>oia.·.'es2o.

I>t. RUtCl ·LOW \S \NTCU;AÍ ' : IV . I i l l ' . i i ' s a : •.•.'•."

sonda s | S | , i . : ; , . - . ! ; - • . • s . l e . a d a l · . l . r i i i s l ' . ' : : i i ' . . . • ' .:

les 2 I " ' ' s o l d a I '"- ' . Cl- ni'. I,: .1 lo- 22 •<!'. D ,» . . " . '

d,. - :• al- ; S „ , I , I I I I , ... . , i-, -., t • . i,,, - , . .,,:,.:.. ,:. ' .•

REFRANYER CATALÀ del llibre

Joan Amades 3 l | i ! ç »

, ^k **» I»

Salta, borni, que hi ha un rec Usat per a convidar algú que faci un salt o

un bot; també es diu en sentit burleta o mortificant, quan hom veu un borni.

Conten que un passant donà una pes­seta d'almoina a un cec. L'acompanyant del captaire, en veure una almoina tan extraordinària, féu una exclamació que donà entenent al cec que li havien fet una caritat major que l 'acostumada. A l'hora de passar comptes, l 'acompan­yant no parlava de la pesseta; el cec li'n féu memòria i, en negar haver-la rebu­da, li respongué que no ho negués, puix que ell ho havia vist; com sigui que l'acompanyant li objectà que no ho havia pogut veure perquè era cec, aquest li contestà que no ho era, que només era borni. El company del cap­taire es veié obligat a donar la pesseta, però es féu el propòsit de venjar-se del

propi cec. Un dia, l'encarà a una paret i li digué: Salta borni, que hi ha un rec: i el pobre

cec féu un salt i es

trencà el cap.

MIQUEL RAMS • ELECTRICITAT - AIGUA - GAS

• AIRE CONDICIONAT • CALEFACCIÓ

• INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

( ' , i i ïcT < '.in M , S A V I Cl ( , \ I li 674 SO 39 m 'h, I 908 897882

El Temps Tendència per al cap de setmana Durant aquest cap de setma­na entrarà una massa d'aire fred, que farà haixà les tempe­ratures. Tempestes disperses per tot Catalunya, especialment al nord. Bon temps i sol a tot arreu. Entrada de vent de tramun­tana. Lleugera pujada de la humitat.

v «-^sSv.íf^k.MW>'¥

PERRUQUERIA SALÓ D ESTÈTICA fo»^ 'èmm> \ mmm

Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3 ' Edat i Carnet Jove

Alfons Sala, 23 baixos

Tel. 675 16 51 Sant Cugat

TELÈFONS D'INTERES SERVEIS

-Ajuntament 58922 88 • Ambulatori Les Planes 675 51 D5 - Bombers Bellatc-rni 692 80 80 - Bombers (ieneralilat (185 - Bombers Rubí 6998080 C.A.P 5891122

-CAP Urgències 58944 55 -Casa de Cultura 5891382 - Casal Valldoreix 6744599 - Catalana de Gas 725 29 44 -Centre Cívic U Floresta 5890847 - Centre Cívic Les Planes 675 5105 - Centre Cultural Mira-Sol 589 20 18 - Cinemes Sant Cueal (Reserves) 589 09 41 - Correus 674 70 % - Creu Roja Sant Cugat 674 1234 Creu Roja Valldoreix 6742459 Dispensari La Floresta 67476 15

- Em. Municipal Descentralitzada 674 27 19 -ENHER(Rubí) 69918 92 -F.E.C.S.A 5891226 -F.F.C.C 6741934 - Funerària 674 05 25 -Grua 6743371 - G. Civil (Mira-sol) 67423 79 -Hisenda 5891155 -Jutjat 6746696 - Oficina Municipal La Floresta 589 08 47 - Parròquia Sant Pere Octavià 6741163 - Parròquia Les Planes 2047503 -Parròquia Valldoreix 6740569 - Piscina Municipal Valldoreix 675 40 55 - Cuerpo Nacional de Poücia„ _... 674 78 58 - Urgències 091 - Policia Municipal —092 • Voluntaris Protecció civil 092 - Policia Municipal (Valldoreix) .....908 79 5125 • Comissaria de Policia 674 7612 - Taxis (parada) 6740997 - Ràdio Taxi 5894422 -Repsol-Butà 67415 80 - Sant Cugat Comerç 67403 22

-SAl'Rl Aigües i 5890021 -Valldoreix (parada) 6741111

ÚTILS Aigües La Floresta 674 2089

-AAPPi VV Mira-sol 6742018 AAVV Verge Carme Mira Sol 674 10 03 AAVV Sant Joan Mira-Sol 6747103

- AAPPi VV Valldoreix 67421 97 - AAPP i VV Colònia Montserrat Vall..674 2105 - AAPP i V V Can Majó Valldoreix 674 50 49 - AA. Prop. i Veïns La Floresta 674 20 89 - AA.VV Aiguallonga La Floresta 674 51 29 - Ass. Consumidors 2684567 - Alcohòlics Anònims 317 77 77 -D.N.I (Cito prèvia) 5893080 - Greenpeace (91) 543 47 04

H. General de Catalunya 5891212 - H.Vall d'Hebreu 427 20 00 - H.Sant Joan de Déu 203 4000 - Unitat Coronària 248 1040 •Tel. de l'Esperança 4144848 - Inf. Carreteres 2042247 - Inf. Aeroport 4785000 - Inf. RENFE 490 02 02 -Inf. Port 318 87 50 -OMIC 5893188 - Policlínic Torreblanca 589 18 88 - PROMUSA 589 17 32

ENTITATS -ASDI 6753503 - Arxiu Gavin 674 25 70 • Casal d'Avis S.C 58916 38 - Llar d'Avis Parròquia 589 05 98 - Club Muntanyenc 674 53 % -Coral La Unió 6741006 - Esbart Sant Cugat 675 26 52 - El Tot Sant Cugat 674 86 61 - Grup Sup. Immigrants 674 9314 - Ràdio.Sant Cugat 675 59 59 - Televisió Sant Cugat 589 04 38 -Els 4 Cantons 589 14 01

ASS. RADIO

T A X I S A N T CUGAT I VALLDOREIX CobraMHt oabTargetes de CrèdH i Teletoc

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI

•S74 9212 SERVEI DIA I NIT-servei de Grao-

L ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ W ^ M ^ ^ - 1

Servei Recollida de Voluminosos 589 2 8 1 7

msmmsimïyA

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P.

7 'V

*r 674 95 84-674 9612 CASAS PARTICULARES - COMUNIDADES

DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC... PERSONAL CUALIFICADO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION

Ora. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

DIVENDRES, 10 JUNY 1994 SANT CUGAT AL DIA ELS 4 CANTONS 3

L'Ajuntament aprova la proposta de la Generalitat sobre el marc competencial de Valldoreix L·s dues institucions entren en un nou procés de diàleg i entesa

Mané Espinsa

Joan-Marc de Sentir

L'Ajuntament de Sant Cugat va apro­var per majoria absoluta la proposta de resolució feta pel Departament de Gover­nació de la Generalitat en el conflicte de competències plantejat entre el propi Ajuntament i l'Entitat Municipal Descen­tralitzada de Valldoreix. El Ple no va po­der aconseguir la unanimitat el passat dia 2 de juny per l'abstenció dels dos regi­dors del Partit Popular.

Els grups polítics d'IC i del PSC i CiU presents a l'Ajuntament van coinci­dir en afirmar que aquesta votació favo­rable era el començament del final d'un conflicte inherent entre ambdues admi­nistracions i que perdura des de la crea­ció de l'EMD l'any 58.

El portaveu d'Iniciativa per Catalun­ya, Jordi Casas, va mostrar la seva inten­ció de fer una reflexió de futur "desitjant que el pronunciament favorable també es faci a Valldoreix". Casas va congratular-se que per fi l'EMD de Valldoreix tindrà una definició jurídica del seu marc com­petencial. El regidor d'IC va recalcar que el document obre les portes perquè es pu­gui acabar aquest contenciós competen­cial.

Per la seva banda, Maria Sansa, regi­dora del PSC va afegir que esperen que "la resolució final de la Generalitat deter­mini el que volen els ciutadans de Vall­doreix".

Ramon Gaspar de Valenzuela, del

Partit Popular, va declarar que li feia la sensació d'estar votant els mateixos crite­ris que va presentar l'Ajuntament a la Ge­neralitat perquè aquesta pogués fer la proposta de resolució. El regidor del PP va manifestar que no li estranyava que els dos documents s'assemblessin tant, ja que "al pertànyer al mateix grup polític les idees haurien de ser les mateixes". Per Gaspar de Valenzuela, l'ideal seria no ha­ver d'imposar una resolució sinó recollir el que la gent vol.

El Tinent d'Alcalde de Personal i Ser­veis Interns, Pasqual D'Ossó va dir que la Generalitat proposava unes regles del joc que són la pròpia llei de les entitats muni­cipals descentralitzades. Per a d'Ossó no hi pot haver cap altre resultat que l'ente­niment entre les dues institucions. "L'a­provació quasi per unanimitat dels repre­sentants de tot el municipi -continuà el Tinent d'alcalde de l'Ajuntament- demos­tra que la resolució del conflicte compe­tencial ha agafat un rang no tant polític com institucional".

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Ayme­rich, va destacar que es tractava d'un ple extraordinari pel tema que es debatia. Per a Aymerich també s'obre un nou procés. L'alcalde va deixar ben clar que el que es votava el passat 2 de juny no era la dele­gació de competències a Valldoreix. "Tampoc no s'ha d'enganyar ningú -afegí Joan Aymerich- dient que aquest docu­ment li treu competències a l'EMD, ja que Valldoreix avui no té competències

exceptuant les quatre que li atribueix la pròpia llei".

L'alcalde també va sortir al pas de les pors de diversos veïns de Valldoreix i del propi equip de govern de l'EMD que l'A­juntament pugui treure en qualsevol mo­ment les competències de Valldoreix de­legades. Aymerich va cloure la seva ex­posició manifestant que en el passat ple extraordinari es posava en ordre una cosa desordenada des de fa temps. L'alcalde va reconèixer que li hagués agradat més que la proposta s'hagués aprovat per una­nimitat i que estava molt sorprès per l'ac­titud dels representants del PP. L'alcalde

va acusar els populars de voler obrir un procés electoral a Valldoreix que ell con­sidera "equivocat".

Si finalment l'EMD de Valldoreix també aprova per la seva part el docu­ment de la Generalitat, després caldrà es­perar que ambdues administracions es posin d'acord a l'hora de la delegació de competències per part de l'Ajuntament a l'EMD.

Una vegada determinades les com­petències que ha d'exercir Valldoreix s'entrarà en una nova negociació per arri­bar a un acord financer que regeixi en els propers anys. •

Tres jornades sobre fàrmacs a la Casa de Cultura Xerrades educatives sobre ek medicaments Anna Cabassa

Aquesta darrera setmana concreta­ment els dies 7,8 i 9 de juny, la Casa de Cultura de Sant Cugat va acollir unes xerrades educatives dins el Pla d'Educa­ció Farmacèutica. Les jornades estaven destinades a difondre un bon ús i un ma­jor coneixement dels fàrmacs i medici­nes entre els ciutadans.

Durant quaranta-cinc minuts, cada dia, diversos farmacèutics de la nostra ciutat van parlar de diferents temes rela­cionats amb el món de la farmàcia. El dia sis la xerrada va estar dedicada a un primer apropament als medicaments. "Què són els medicaments?", "per a què serveixen?" o "com actuen?", són algu­nes de les qüestions sobre les quals va

intentar informar-se. Malauradament, a diferència de l'èxit que tingueren les jor­nades l'any passat, només una persona va ssistir a aquesta primera jornada, fet que va deslluir l'interès de la xerrada.

Tot i així el dia següent van conti­nuar els temes de farmàcia a la Casa de Cultura. En aquesta segona jornada el tema va ser els prospectes, els cartonat-ges, els medicaments amb recepta o sen­se recepta i la importància del consell farmacèutic a l'hora d'adquirir una medi­cina.

Per últim el dia 8, la xerrada va dedi­car-se als casos i possibilitats d'intoxica­ció amb medicaments. El tema va cen­trar-se sobre tot en aquells grups amb més risc de la població, els infants, la gent gran i les dones en estat. •

Sant Cugat, la localitat més exportadora de la demarcació de Terrassa Joan-Marc de Semir

Dues empreses situades a Sant Cu­gat, la Hewlett Packard Espanyola i la Lucas Automotive es troben entre les tres companyies amb major xifra d'ex­portacions -18.862 i 12.125 milions res­pectivament- de la demarcació de Te­rrassa. Només són superades per SONY Espanya localitzada a Viladecavalls i que factura més de 24.000 milions en material exportat.

Segons informa la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, "la pèr­dua del valor de la pesseta davant de les principals monedes i una certa modera­ció dels costos laborals han estat els

principals elements dinamitzadors de les exportacions". A més, la Cambra de Co­merç destaca que "cal afegir també, al mateix temps, la necessitat de les em­preses a orientar la seva producció cap als mercats exteriors a causa de la situa­ció de debilitat de la demanda interna".

Les empreses de la demarcació de Terrassa han exportat un 36, 08 per cent més que l'any anterior. L'àrea a on ex­porten més és la Unió Europea que rep el 66 per cent del total de les exporta­cions.

Altres empreses santcugatenques que entren en el rànking són l'empresa Cia-ma que exporta material elèctric i Albus que fabrica productes químics. •

LÍNIES DE FINANÇAMENT PREFERENCIAL PERA L'EMPRESA I EL COMERÇ

Des del 7'58 %

fins al ' 1 1 %

INFORMEU-VOS A QUALSEVOL OFICINA

I * Interès nominal {7,80% TAE) Tipus d interès fixat setmanalment per l'institut de Crèdit Oficial.

CAIXA DE TERRASSA Persones. Servei. Qualitat.

4 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 10 JUNY 1994

El Celler Cooperatiu, més de setanta anys a Sant Cugat

Tres imatges del Celler: l'antic, l'actual i una maqueta del futur edifici que construiran al lloc on ha estat fins ara.

^•••tMf##i G.G.

L'any 1921, un grup d'agri­cultors del nostre poble es deci­diren a agrupar-se per resoldre els problemes que tenien per a l 'elaboració del seu vi. Encara que molts tenien els utensilis i el lloc adequat per transformar els raïms de la seva collita en vi, mol tes vegades , en anyades abundoses, es trobaven que no sabien on encabir-los i havien de malvendre les existències que els restaven per fer lloc.

Es constituí la societat amb el nom de «Sindieato Viti-viní-cola i Caja Rural de San Me­di'n». Fou el nucli inicial del que seria més tard el Celler Coope­ratiu. Els estatuts del sindicat es regiren per la «Lev de Sindica­to s Agrícolas de f 2X-1 -1 906». Després de diverses sessions de la Junta per decidir el seu em­plaçament, es preferí adquirir uns solars de Miquel Galceran i Prats, que tenia al costat de la riera de Sant Cugat, per cons­truir-hi el Celler que avui conei­xem.

S'encarregà l'obra a l'arqui­tecte Sr. Cèsar Martinell i es va construir en diverses fases, pels molts problemes que la seva

execució va plantejar. El proble­ma més impor tan t va ser l ' e co n ò mic , com sempre sol passar, fins i tot molts d'ells hi van hipotecar els seus interes­sos. Però les grans obres s'acon­segueixen amb l ' ímpetu dels grans homes que tenen empenta per tirar endavant les iniciatives d'envergadura, com la que ells tiraren endavant.

La col l i ta de l 'any 1922 s'elaborà ja al «Celler». Fou un gran esdeveniment per al poble. Molts viticultors que fins ales­hores ho havien observat amb molts recels, s'hi anaren adhe­rint. Això comportà poder ad­quir ir més maquinàr ia per a l'elaboració i la construcció de noves tines. Els anys 20 foren molt pròspers per al «Celler», ja que es va produir una elaboració molt encertada pels coneixe­ments que se'n tenien en aquells moments. L'any 1929 es va con­cedir el guardó de «Gran Pre­mio» per la collita de l'any ante­rior al Cel ler Coopera t iu en l 'Expos ic ió Internacional de Barcelona.

fils temps de la Guerra Civil ho van trasbalsar tot, però l'en­teresa de molts directius i asso­ciats feren que el Celler no rebés

les conseqüències d'alguns fo­rasters que es volien aprofitar de les suors dels seus associats. Du­rant la guerra, tots els sindicats locals es van fusionar en un de sol: el Sindicat Vi t iv inícola . Quan es va acabar, el Cel ler continuà funcionant com podia, fins que l'any 1945 es redacten uns nous estatuts basats en la «Ley de Cooperación del 2-1-1942», de manera que el sindicat quedaria denominat «Cooperati­va Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès».

La Coopera t iva tenia instal·lada a lloguer dintre dels seus edificis la «Hermandad Sindical de Labradores y Gana-deros», però l'any 1947 la Coo­perativa comença a funcionar sola i se separa definitivament de la «Hermandad», però resta encara com a llogatera uns anys més dintre la Cooperativa.

Després vindrien uns anys de prosperitat i bon funcionament. fent-se moltes obres amb noves tines, les oficines noves i el co­briment del Celler, puix les tines eren al descobert i patien totes les inclemències del temps. El 1950 rep el «Diploma de Ho­nor» a la «Primera Feria Nacio­nal del Campo», a Madrid, amb

aportació de vi embotellat i en-garrafat amb l 'et iquetatge de l'artista local J. Grau Garriga. L'any següent, a conseqüència del bon moment que passa la Cooperativa, s'adquireixen les cases veïnes de la part de dalt, ampliant així el seu patrimoni.

A partir de meitats dels anys 60, la Cooperativa es ressent de la transformació que s'esdevé a la nostra vila, que de mica en mica va deixant de ser eminent­ment agrícola per passar a ser una localitat de segona residèn­cia, amb el conseqüent desmem-brament de les seves vinyes i camps. Això comporta que, de mica en mica, cada any restin més tines buides quan s'acaba la verema. Arriben els anys 80 i la transformació de vila en ciutat ja és molt patent, i la Cooperativa necessita provar altres horitzons per no desaparèixer com moltes altres. Es diversifiquen les seves vendes a mesura que els socis ho van demanant.

L 'any 1987 s 'adquire ixen tots els serveis que resten de la Càmara Agrària Local i es pre­veu construir un nou local a l'es­pai que ocupen les dues cases que hi ha a la part de sobre, en­tre els carrers Balmes i Sant Me-dir, puix la demanda del públic s'ha anat diversificant més. Es construeix el nou edifici per a oficines, baixos comercia ls i pàrquings. i un carrer per a via­nants.

Això fou pensat per emplear els baixos com a nou local de vendes, puix el vell, a part de ser-ho, no reunia les condicions per a la demanda que els socis

cada vegada anaven exigint més. L 'any 1986 s 'adapten els

nous estatuts i es canvia la deno­minació per l'actual «Vitiviníco­la de Sant Cugat del Vallès. So­cietat Cooperativa Catalana Li­mitada».

Es comença a fer realitat el que els membres de la Junta Rectora volien portar a terme feia uns quants anys, presentant un projecte de molta envergadu­ra, que el 21 de juliol de 1992 va ser aprovat definitivament per la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat. L'entitat ce­deix amb les seves clàusules la «Sala dels Arcs Parabòlics» al poble i l 'ús públic del passeig que l 'envolta. La resta de te­rreny es dedicarà a la construc­ció d'habitatges de diferents ti­pus, locals comercia ls i pàr­quings.

S'acaba el segle, que ha es­tat, per al nostre poble, ple de canvis radicals que han transfor­mat la seva fisonomia. La Coo­perativa no en podia quedar al marge , t ambé ho està fent. Aquest dimarts dia 7 de juny s'han iniciat les vendes al local nou, on els socis i el públic po­den trobar-hi els articles que comprava a baix i altres de nous, a fi de garantir un bon servei.

Aquest canvi comportarà que quedi lliure el local vell de ven­des i el magatzem, on es podrà enderrocar seguidament tot el que faci nosa, que abans havia costat tants esforços.

Però ningú no es pot quedar sense moure's i deixar passar les transformacions locals que es­tem presenciant. •

DIVENDRES, 10 JUNY 1994 SANT CUGAT AL DIA ELS 4 CANTONS 5

La Cooperativa Viti-vinícola es trasllada provisionalment

Pep Català

La Cooperativa Viti-vinícola de Sant Cugat del Vallès ha tan­cat les portes que donaven a la Rambla que porta el seu nom, Rambla del Celler Cooperatiu. El tancament de les portes no significa una notícia dolenta,

acostumats com estem a aplicar aquesta frase a una empresa que plega. Tot el contrari, el que passa és que aquesta societat fa un pas endavant. S'ha traslladat a un local de la seva propietat que han construït a les esquenes de l'antiga seu, en el Passatge del Celler, entre el carrer de

Balmes i el carrer de Sant Me-dir. Allí han obert un botiga per a vendre tots els productes que comercialitzaven fins ara. El passat dimarts, dia 7 de juny, van obrir al públic després d'unes quantes setmanes de trasllat i condicionament. L'ho­rari d'atenció als seus socis és el mateix: al matí, de dos quarts de nou a una del migdia i a la tarda des de les cinc fins a les nou del vespre. La direccció

de la Cooperativa va decidir obrir al públic, malgrat que tot el material encara no havia estat traslladat, concretament manca­ven les oficines i el material de magatzem. La nova planta on es troba la botiga de la Cooperati­va es de la seva propietat. Té uns quatrecents metres qua­drats.El trasllat a aquest nou lloc es provisional, segons ha confirmat el propi president de la Cooperativa, Jaume Grau, qui

a més ha recordat que és previst cosntruir un nou edifici al lloc on es troba la vella construcció, respectat la sala dels arcs mo­dernistes que s'ha qualificat d'interès artístics per la seva construcció d'estil modernista.

El nou edifici, l'accès al qual donarà a la Rambla del Ce­ller Cooperatiu, constarà de planta més cinc pisos. L'edifi­cació disposarà també de tres soterranis.

La Cooperativa serà la pro­pietària de la planta baixa, que es dedicarà a superfície comer­cial, i dels tres soterranis, un dels quals servirà per donar su­port a la planta comercial, ha in­format Grau. La superfície de la qual gaudirà la Cooperativa serà de 2.4(K) metres quadrats, "més gran que Caprabo i al centre de la localitat", ha comparat Jaume Grau.

No obstant això encara no està gaire definit com s'aprofi­tarà aquest espai. Tant Grau com Carles León. director de la Cooperativa, no van concretar res sobre quina serà l'estratègia que seguiran, quan d'aquí a dos anys, l'edifici s'hagi aixecat i acabat.

La resta de plantes, cinc en total, les comercialitzarà el constructor fent 35 habitatges. El mateix dimarts, el president de la Cooperativa signava la sol·licitud per enderrocar la ve­lla seu.

La maqueta del projecte considerava una mena de plaça pública entre la nova construc­ció i la sala dels arcs de l'antic celler. •

L'Ajuntament manté el recurs, però veu positivament la planta de l'Hospital General Redacció

L'Ajuntament de Sant Cugat no està en contra de la instal·la­ció de la planta esterilitzadora de residus sanitaris que hi ha a l'HGC, però vol que el procedi­ment pel qual es posarà en marxa sigui perfectament legal, per aquest motiu, encara manté el contenciós que va presentar cau-

telarment per irregularitats de procediment. L'alcalde Joan Ay­merich ha anunciat que inaugu­rarà aquesta planta, com a senyal que l'Ajuntament no s'oposa en absolut a la construcció d'aquest equipament. Aymerich va recor­dar que aquesta planta esterilitza­dora és «una avenç molt impor­tant per a la salut pública». L'al­calde va manifestar que els veïns

de Mira-sol poden estar tran­quils, perquè el mètode d'aques­tes instal·lacions és «molt més segur i saludable que el que es fa servir ara». Actualment, els resi­dus hospitalaris es cremen. En canvi, la nova planta permetrà esterilitzar-los i, després, els se­ran traslladats a un abocador.

Les associacions de veïns de Mira-sol han enviat una carta a l'alcalde on mostren la seva preo­cupació per la instal·lació de la planta d'esterilització de residus sanitaris de l'HGC. Els veïns del districte consideren que els resi­dus a tractar són d'alt risc, perquè comprenen residus sanitaris in­fecciosos, anatomies, sang i agu­lles, i material sanitari, i estan preocupats pel perill que com­porta el seu transport, emmagat­zemem i tractament en una àrea propera als habitatges. Els veïns donen suport a l'Ajuntament per presentar un recurs per irregulari­tats de procediment de l'empresa CESPA, propietària de la planta.

DECORACIÓ mobiliari -confecció - tapisseria - teles

AMBIENTACIÓ AMB ESTIL PROPI

DI&SENY I FABRICACIÓ PDÒPIA DE MOBLE EN FEDQO FODJAT

PROMOCIONS QUINZENALS Aquesta setmana:

*C0RT.NES PLEGABLES I ENROTLLABLES tots estils - tots models - tots els sistemes

i també...

ARTICLES DE REGAL 50%dte. ROBA DE CASA 30 % dte. FLOR SECA 20 % dte.

oo< oc& 6& feendecc !!

XERRIC, 25 Tel. 589 45 36 SANT CUGAT

6 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 10 JUNY 1994

Entrevista amb Josep Mayol, nou jutge de Pau de Sant Cugat

«Sant Cugat necessita un jutjat de primera instància» Anna Cabassa

Sant Cugat te des del passat dia dos de juny un nou jutge de pau que substitueix a Núria Te r r ibes . I an ter ior ju tgessa que lleixa després de més de Ires anys aquest càrrec per de dk'ar sé a l'adv ocacia. Josep Mavol. un santeugatenc de N an\s

I antei IOI jutgessa \ a M'I despedida pe i lots éls gi ups poiaus del consistori amb pa l aïllés dé gratitud. Joan Av lllé-i léli \ a du que gi aeu's a les se-% és qual 11 als humanes ha\ la aconseguit 'apiop.u l'adnunis H ai1 io dé iiistieia ,i tots éls e u ladaiis que han utilii/al aquest ser\ ei ' losep Ma v oi eneai a a.i a una i iiaudal dé Ljii.it! é ans s amb possibilita; de leeleeeio. per' i el moment es dil l'eil per que. eoni ell mateix reeoneix. en aquesta entre\ista. Sant Cu gal necessita eada cop més un jutjat de primera instància.

Com ha estat ui seu no­menament com a jutge?

Vaig parlar amb la jutgessa i l'alcalde que van proposar-me ocupar el càrrec. Desprès de

meditar-ho vaig acceptar i al ple tots els grups van votar a favor del meu nomenament.

Q u i n e s s e r a n les s e v e s funcions en els propers qua­tre anys?

Les funcions típiques d'un jutge de pau que és l'últim es­glaó del sistema judicial. El jutge de pau s'encarrega dels indicis menors i el registre ci­vil. a part de les de la tema que arriba d'altres jutjats.

Per què no hi ha un jutjat de primera instància a Sant Cugat?

I d problema es de dotació econòmica i de nnt|aiis de la pròpia administració de insti eia. Sant Cugat, que es una ciutat en creixement, ucess i ta una dotació de més nivell que un jutjat de pau. Aquesta cisit.it g e n e r a mo l t s C M ' - tant en l'àmbit ci\ il com en el penal.

Q u i n s c r i t e r i s s e g u e i x doncs l'administració a l'ho­ra d'ubicar en un o altre lloc els jutjats de primera instàn­cia?

Quan es \ a ubicar el jutjat de primera instància a Rubí va seduir-se el criteri del nombre

d'habitants. Però personalment jo penso que és més una qües­tió de manca de mitjans que no pas de manca de voluntat. Un jutjat de primera instància de­mana no només un edifici, sinó un funcionarat que hi treballi constantment. El que realment passa és que falta dotació tam­bé als jutjats més grans perquè si no s'arriba a la situació de col.lapse.

Aquest és el cas d'un dels jutjats de Rubí. no és així?

Jo tampoc sóc un professio­nal de la justícia, però en tinc na prova evident, tinc constàn­cia que molts documents estan aturats des de fa mesos als jut­jats de Rubí, no per manca de voluntat sinó perquè han d'es­perar el seu torn.

Com espera que sigui el mandat que ara enceta?

Estic informant-me per tal d'arribar a exercir el millor possible aquest càrrec de jutge de pau. tenint en compte que és l'últim esglaó de l'adminis­tració. Vull fer correctament les coses, encara que sigui en un futur l'últim jutge de Sant Cugat.

Josep Mayol substitueix Núria Terribes al capdavant del Jutjat de Pau de Sant Cugat.

Ho diu per criteris perso­nals?

No, no. és un desig perquè si això es complís voldria dir que ja tenim un jutjat de pri­

mera instància que tant mereix. Es un inconvenient que tots els temes que es generen aquí ha­gin d'anar a parar obligatòria­ment al jutjat de Rubí. •

PROMUSA lliura 43 habitatges de Protecció Oficial corresponents al 92

Nou sistema de recollida de poda

Mano hspinosu

Redacció

Els actes formals d'entrega de 43 habitatges de les promo­cions de l'empresa municipal PROMUSA (Promocions Mu­nicipals S.A) iniciades l'any 1992. Els actes van ser presi­dits per l'alcalde de Sant Cugat i president de PROMUSA. Jo­an Aymerich.

Els 43 habitatges entregats corresponen a les promocions

Colomer 2 i Colomer 3 que es troben ubicats al costat del Parc Central, inaugurat el pas­sat dia 23 d'abril.

A finals del present mes de juny PROMUSA entregarà 48 habitatges de la promoció) de Can Ganxet.

Els 45 habitatges de la pro­moció Colomer 1. l'entrega dels quals està prevista pel mes d'octubre, completarà la finalització dels projectes ini­

ciats per PROMUSA el 1992 que han suposat l'edificació de 136 habitatges, 2.500 nv de lo­cals comercials. 1.300 nv d'o­ficines i 261 places d'aparca­ment.

D'altra banda cal recordar que el 22 de juny es clou el termini de recepció de sol·lici­tuds per a les promocions del 1994. havent passat ja més de 60 persones amb els impresos omplenats. •

Redacció

A partir del proper 15 de juny es posa en funcionament un nou sistema de recollida de poda. Aquesta recollida serà domiciliària prèvia trucada al telèfon verd 589.28.17. Caldrà deixar la poda dins de bosses, caixes o en feixos a punt per a ser recollida.

A més a més es mantindran alguns dels contenidors instal·lats als districtes i Vall­doreix, fins que properament sigui obert al públic un solar municipal, on es podrà portar aquesta poda. De moment els contenidors verds de 5m ins­tal·lats a Valldoreix i els dis­trictes han estat retirats durant uns dies a causa de la seva in­correcta utilització a més de la brutícia generada als seus vol­tants.

Les actuals ubicacions

d'aquests contenidors són les següents: Casal Cultural (Mira-sol) , Poliesportiu i PI. de l 'EMD (Valldoreix), Centre Cívic (La Floresta) i PI. Creu d'en Blau (Les Planes).

A més a més. per a millorar la recollida, a partir d'ara els contenidors petits blaus amb rodetes de paper del centre es­taran fixos al carrer. Aquests contenidors són només per als veïns, que ara hi podran portar el paper cada dia de la setmana.

També canvia la recollida del cartró dels comerços. Ara es recollirà tots els dimarts, di­mecres, dijous i divendres, i fins i tot els dissabtes, a partir de les 14 hores. Els comer­ciants han de treure el cartró moments abans de les 14 hores del migdia, plegat i lligat i dei­xar-lo com fins ara, al costat del contenidor de brossa més proper al vostre establiment. •

DIVENDRES, 10 JUNY 1 9 9 4 0 PI NIO ELS 4 CANTONS 7

EDITORIAL Europa

A quest diumenge dia 12, els santcu-gatencs i tots els ciutadans europeus tenim la responsabilitat de renovar

el Parlament d'aquesta casa gran anome­nada Europa, una realitat que hem de cons­truir entre tots, que no podem defugir. En aquest cas, Europa, igual que qualsevol al­tre tipus de consulta, és responsabilitat nostra, de tots i cadascun dels ciutadans. Cada dia més, les decisions que es prenen al Parlament europeu afecten el present i el futur del nostre petit país i de l'estat on som immergits, és a dir, val la pena apos­tar-hi, fins i tot a banda de la qüestió econòmica, que sens dubte és molt impor­tant, perquè la garantia de les nostres lli­bertats nacionals depèn també en gran me­sura d'aquesta casa gran.

Mentre escrivim aquest editorial, encara sentim els darrers focs d'artifici de la cele­bració del cinquantenari de l'operació Overlock, més coneguda com el desembar­cament de Normandia. Un pressupost de diversos milers de milions ha estat eixugat en pocs dies en una operació de relacions públiques bàsicament pensada per millorar la imatge d'uns caps d'estat qüestionats i en èpoques flaques a l'interior dels seus propis països. Desfilades, protocol, desem­barcament cerimonial, fins i tot paracaigu­distes octogenaris revivint moments de jo­ventut amb uniforme i medalles incloses.

Tots els vencedors aplegats novament sota els milers de llampecs de flashos, re­cordant moments transcendentals de la nostra història més recent. Esplèndid, però quina ocasió més desaprofitada, quina llàs­tima, era un moment únic perquè vencedors i vençuts s'apleguessin junts en una lliçó de

generositat per a la humanitat. A la foto de família del cinquantenari ens hauria agra­dat trobar-hi més cadires plenes. Els grans absents no tan sols eren els caps d'una no­va Alemanya que vol oblidar, sinó les de tots els representants dels diversos països que conformen la que avui anomenem Eu­ropa. En aquella guerra maleïda, com to­tes, tots hi varen deixar quelcom.

Quina ocasió perduda, aquest esforç or-ganitzatiu i econòmic, també hauria pogut servir per treballar la pau d'una altra guerra petita en extensió, però gran com totes, amb les mateixes barbaritats de la que ara celebrem com a superada. Evident­ment, es tracta de la guerra dels Balcans. Allà, avui, ahir i demà mateix i, fins i tot, el dia que tots anem a votar hi continuarà morint gent, gent com nosaltres, europeus com nosaltres. No entenem com, endinsats en la fastuositat de la festa, els caps d'estat dels països vencedors de Normandia, no van fer cap referència ni cap ferma inten­ció, amb fets, no amb paraules, d'aturar la matança que avui a tots ens avergonyeix. Un infant ens comentava si aquella guerra que celebrem aquests dies com ja oblidad era la mateixa que cada dia surt pel «Tele-notícies». I és que els infants en la seva vi­sió de les coses, sense tics ni prejudicis, no entenen res, i en això com en tantes altres coses cal prestar atenció a les seves refle­xions, perquè moltes vegades, la veritat, la trobarem en les paraules innocents d'un in­fant.

Potser aquesta seria una de les raons de pes perquè aquest diumenge tots anem a votar enfortint des de la nostra contribució, una Europa diferent.

Drets del votar Josep M. Cabrerizo

Votar em dóna, entre d'altres drets, els de poder protestar o de queixar-me si arriba el cas d'haver-ho de fer. Exercir el dret a votar m'autoritza a manifestar la meva opinió,

que només en un suposat cas de no haver votat, moralment, hau­ria de callar i no dir res. Però com que sempre he votat em consi­dero amb tot el dret d'expressar la meva queixa. Al cap i a la fi és la meva opinió tan digna i respectable com la que més. O si ho volen tan poc com altres, segons qui sigui el lector.

Ara, em sento amb aquesta necessitat, QUEIXAR-ME. És com una mena d'alliberament després del restrenyiment. Eviden-ment que no parlo pas de caguera sinó de cagades. Per exemple la que s ha fet en el tema de la planta de residus perillosos de l'HGC. És una de les cagarades més grosses que s'han fet a Sant Cugat en els últims anys.

Per cert que ara que he d'anar a votar altre cop... no recordo que aquest projecte de la planta de residus estigués en cap pro­grama polític, de cap grup, de les últimes eleccions municipals. Tampoc en el temps que he estat com a director de Els 4 Cantons mai no ha sortit cap notícia que pogués fer pensar en un projecte d'aquesta magnitud Es clar que això té explicacions ben lògiques. Segur que va entrar després de les votacions.

Per què serà que com més hi penso més tinc la sensació que aquesta mena de feina no té res a veure amb aquelles campanyes de publicitat anunciant-nos que "La feina ben feta té futur"?. No es pot dir que aquesta feineta sigui d'allò més brillant. Més aviat dolenta i barroera. Ha estat una mala feina, que fàcilment ens porta a recordar que no fa pas gaire la Conselleria de Sanitat va ajudar l'HGC amb un aval de 2.00() milions per sortint-se de la crisi. Un que no és mal pensat no pot deixar-hi de pensar, per què serà?

Ara, quan falten poques hores per exercir aquest dret a votar, altre cop, és quan mes hi penso. Es clar que ben mirat encara puc donar gràcies que tan sols es tractarà el 50% de tots el residus sa­nitaris perillosos que es generin a Catalunya. Podia haver estat pitjor, el que no vol dir que no ho estigui quan estigui en marxa la planta. Per la feina feta fins ara podem esperar de tot.

Com a veí, solidari amb la resta de poblacions, no em moles­ta tant el fet com la desconsideració que hem rebut. Em molesta el perill i sobretot la manca d'informació que els veïns hem tin­gut. Ha quedat clar que els ciutadans moltes vegades només conptem per anar a votar i no per decidir qüestions tan importans com aquesta que ens afecta tan directament. Votar és quelcom més que el dret de fer-ho. Com a ciutadà, com a veí. penso que una planta d'aquestes característiques d'alt risc, no had'estar tan a prop de nuclis urbans com és ara el cas de Mira-sol.

Ens gastem, els diners fen campanyes de publicitat, per fer entendre a la gent que cal fer "la feina ben feta" i després patim d'estrenyiment, cada dos per tres, amb aquestes feines. Potser si­gui cert, que on no n'hi ha no hen pot rajar, per més campanyes de publicitat que fem ni per més que votem, o POTSER NO?. •

A B A N S i A R A Poques explicacions entre l'Abans i Ara d'aquesta finca. El canvi que ha experimentat en els últims anys la casa del carrer Cànovas del Castillo, és a la vista de tothom que passi pel seu davant. Coneguda com a Villa Felisa, avui compta amb les dependències de la Policia Local, que seran inau­gurades properament.

8 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 10 JUNY 1994

Passar de votar \ ic tòr ia C a m p s :

E s tem c o m csi , . . \ . -in l'c .CN cl i es abans del <

de jiii'\ passai 1 (emanant un \ oi M ' iaia

• :. '.!:l! ' ! Ilk i'! m l deU dcsCoi.i ;.' .

c lcsnl i is i , ,a •• • |iu . | \ - | n o v o t a l M^Liii"-'..'. p;h

V l i ..K" •. e l a

Kaolis l l i ! • ' ! de siil·lc's pe'I' seillli sa aínpi

a. I i i ouc leini: al il.i i era I,

"• lia '•.-• n a ic.'lc •: •: < ae 'na . al laboral que

. a í k i K a d' nua -i. - : - i • a i lai ls t • "• I jiis; enceta

i la l'al o. al ' i a i a : . ía' !p iia emergi t tel al pn

lia .. i i ,;.•.• : \"- ia : ' anava. a . jm n nu d c m . v a ,

a . I . , ' ! • • " ' - s - i s ia - iici p n d o n e n k's m, • i

lia:. n. ic' i ; i'is ; ' i ru i \ \ i als ag tada tai .la I .

nac\ 'ss; i , . | \ a l i i ! . I I vot da aasii.j eontmia i sani

ai a ' i i .ka da k's e l ecc ions del dia I .

I as e a m p , i n \ e s . es ven ta t . \ . ; ; i p e . ::.• In aju-

.len le i ide ixcn a sai pn ia p n N i . ilal. d u a n v a i

Mils equival a, guanva i ..ndie'K :... l'ei a a lguns

c a n d i d a t s ;<M -, a l pel lal .1 ' .lc i Ml se LLU i I' Ulls

e|ii;nils punis pei clanunii l ' adversa r i . Però tam­

bé aques ta c o n c l u s i ó es fàcil i s impl is ta . N o tot­

hom la de la e a m p a m a un eire desgrac ia t i de

mal gus j Mi lia d i s c u r s o s ben a r g u m e n t a t s i

c o h e r e n t s , a m b subs tànc ia i con t ingu t . L a geue -

l a l i l / a c i o poc a c u r a d a por ta a f icar -ho tot d i r s

ilel mate ix sac: la bona i la mala campanya, e l s

pol í t ics co r rup tes i els que no ho són.

C a p s impl i f i cac ió no ajuda a m i l l o r a r é ! s is­

tema. Ne volai eis scki.r i. - in llauna de sei el matei \ que l'.e \ o;.a i I I I -M

Despí es de pi.", i de •• mi an\ s de democràcia nu ens podem ;v : mel ie MI.M isai lan poc i sei lan barroers. ! iiis ! .a .k donar i cnleadie que. es Li dem ••• .a el que no vo-c".! perquè no tuneia • i .. democràcia, aquí o i I nrop.i. I:..

d . ' i í . a e l l l o l I I . l a e k ' s p l e s l i ' I . I I I C - e l e \ •, a M i s

psa-s, ' d e . i''..r e-- cviniliar la democ c 'e. a q.ie -;

ah. ..:,. . • .. pe rme t , es q u e sa|.lLMia!n qui so r e! • . ai upa ' s i els no d e m ò c r a t e s

I . s Jecc ie i i i s eu ropees ei's ao-en d a \ a n l el

!ei ni. • impor tant de la i \ ns ie io d e m o c r à t i c a :

I i;iea>.i ens reconeix i ens ie en compte , 1.1 pro

iccic eu ropeu es en. ai i i idecis i poc en tenedor .

pe l'o no hi lla cap .kaMe que h a estat un projec te

i m p u l s a t per l.i d e m o c r à c i a i pe r l ' e s q u e r r a .

Alisteinr-.se de \ o i a r ara es negar -se a adme t r e -

ho. no voler par t ic ipar en l'esforç; de solidari tat

q u e v o l d r í e m q u e fos L u r o p a . E n c a r a pi t jor:

a b s t e n i r s e . en a q u e s t s m o m e n t s , es d e i x a r

c reu re a la dre ta que g u a n y a per mèr i t s propis i

no e x e l u s i \ a m e n t pels e r rors dels al t res .

I a b s t e n c i ó és a n t i d e m o c r à t i c a . Si p a s s e m

de volar no t ind rem c a p dret de queixal nos que

la pol í t ica passi de nosa l t res .

Senadora socialista

El meu vot és per a IC

Europa

A Josep

Is B a l c a n s n o e s barallen ser -

/ / / \ b is . c roa t s i m u s u l m a n s , s inó

> > JL \ . d o s m o d e l s soc ia l s . El d e la

c o n v i v è n c i a . S a r a j e v o . i el de la i n t o l e r à n c i a .

que son els qui e s g r i m e i x e n la raça . la re l ig ió ,

la d i f e rènc ia , per s e m b r a r l 'od i i p e rpe tua r - s e

en el p o d e r - . Ho diu José Mar ia M e n d i l u c e . ex -

alt comissa r i de les Nac ions Unides per a i s r e ­

fugiats.

- V o s t è sap qui era H i t l e r ' » . li p r e g u n t a el

fiscal. E n f i lòsof- , li r e spon un de l s cap - ra -

pats e n e a u s a t s per la mor t d ' u n t r a n s v e s t i t a

Barce lona , l a s e t m a n a passada va c o m e n ç a r el

jud ic i . S o n joves d ' i d e o l o g i a i e s t è t i c a n a / i s

que odien les pros t i tu tes , els h o m o s e x u a l s , els

marg ina t s . A q u e s t s joves són acusa t s d ' a p a l l i s ­

sar d o s t r a n s v e s t i t s i un r o d a m ó n . L ' a c t e de

bruta l i ta t va du ra r q u i n / e minu t s . Q u i n z e m i ­

nuts de c o p s de peu al cap . En d iuen tocar el

t ambor . En d ' a q u e s t s t ransves t i t s , la Sònia , va

Vilar*

morir . Qui no fa la h is tòr ia , s inó q u e la pa te ix .

n o pot t o l e r a r q u e e l s qu i la fan c o n d e m n i n

a m b teb iesa el passa t m é s o b s c u r d ' a q u e s t vell

con t inen t . N o p o d e m jus t i f icar una his tòr ia que

ens ha dut a l ' ex te rmin i è tn ic i cu l tura l .

N o sóc par t idar i de l ' E u r o p a dels es ta ts , ni

t a m p o c de les N a c i o n s , h o s ó c de l ' E u r o p a

de l s c iu t adans . Dels c iu t adans q u e moren per la

in t r ans igènc ia feixista a Sa ra j evo . i els marg i ­

nats que m o r e n per la ira i r racional d ' u n s joves

n e o n a / i s . Per a ixò em fa por la frivolitat d ' u n a

"pija- d e C h a m b e r í o el «tot s 'hi val» del po-

pii l isme italià.

l a q u a r a n t a a n y s u n a g u e r r a f r a t r i c ida va

der ro ta r el f e ix i sme . D i l luns q u e v e h o p o d e m

t o m a r a fer. N o m é s ca ld rà o m p l i r les u r n e s de

vots . N o ca ldran c a d à v e r s . I la Sòn ia i Sa ra jevo

ens ho agra i ran . *Cap àrea de Política Serveis Informatius TVE a Catalunya

Per què votaré el PP P e r e Contreras Rahera*

H a b i t u a l m e n t sóc e s p e c t a d o r en po l í t i ca , tinc amics i companys simpati tzants o mi­litants de diversos partits: tinc confiança

en ells i en la seva bona fe per millorar el nostre àmbit , però no necessàr iament coinc ide ixo en el camí que han escollit per millorar-lo.

Els part i ts e s p a n y o l s que tenen poss ibi l i ta ts d ' influir realment en la construcció d 'Europa i en el desenvolupament de la seva legislació bàsica, són dos: el Partit Popular (integrat al Partit Popu­lar Europeu, el més important) i el Partit Socialis­ta (que també s ' integra en el seu homòleg euro­peu: ja sé que a Ca ta lunya valorem també Con­vergència i Unió, però la seva indefinició i el fet que els seus diputats, un cop elegits, s 'aniran dis­persant per diferents grups. PPE i liberals, treu tot interès a aquesta opció .

I aques ta c o n s t r u c c i ó d ' E u r o p a , que s e m b l a tan l lunyana, va influint ja , i molt, a les nostres vi­des : el t ipus d ' i n d ú s t r i e s que p o d e m crear , els p roduc te s que p o d e m conrea r , els requ is i t s per

exercir ja certes professions, per als productes que podem consumir i un llarg etcètera.

Mai m ' h a v i a en tu s i a sma t l ' o p c i ó socia l i s ta , malgrat que solen expressar -se molt bé: he vist sempre moltes paraules i pocs fets.

Però ara que hem comprovat que la corrupció que sosp i tàvem arriba fins a la e imera , seria in­digne que els donéss im suport. Hauríem, com va fer Hèrcules amb el femer que era la cort d ' A u -gies. desviar el riu Alfeu, perquè s 'endugués tota la brutícia.

No és al nost re abast de votants desv ia r els rius. peto si donem mass ivament el nostre vot a l ' opc ió contrària , al PP, on els seus líders tenen p r o v a d e s b iogra f i e s d ' e f i c à c i a i ne teda t en les funcions que han desenvolupat , i han redactat un p ro g rama que es c o m p l e m e n t a a m b els que els seus socis de la resta d 'Europa proposen, aconse­guirem alhora que aquesta riuada de vots descon-tamini els nostres carrers i que la nostra veu sigui

ben escoltada al par lament Europeu. i

*notun

Clam Andreo*

B r u s s e l · l e s

Com diu un cartell d'Iniciativa per Catalunya. «Eu­ropa té nom de dona», però Europa té i és —o mi­llor dit. pot tenir i pot ser— moltes altres coses.

Europa pot ser un gran espai de lliure comerç, on s'agreu­gin els desequilibris territorials i les desigualtats socials, o pot ser una Unió política, homogènia, econòmicament i socialment. Que sigui una cosa o altra depèn, en bona part. de la legislatura que començarà a partir del proper dia 12, és a dir, de la composició que tingui el futur parlament Eu­ropeu.

En aquesta tessitura, cl meu vot és clar: Iniciativa per Catalunya (en coalició amb Esquerra Unida). No necessito seguir quotidianament els debats electorals per saber que aquesta opció política és la que aporta el millor bagatge en matèria d'honestedat política i defensa dels interessos dels treballadors. Ho avalen anys de fer compromís amb la causa de la democràcia i la justícia social i, més en con­cret, el fet que els seus eurodiputats i eurodiputades —ho ha dit fins i tot la premsa— hagin estat els que més han treballat, malgrat el seu escàs pes numèric.

Tot indica que EU-IC augmentarà considerablement el nombre d'eurodiputats. Això, juntament amb l'avenç de l'esquerra en altres estats, farà possible una correlació de forces al Parlament europeu més favorable a les posicions d'esquerra. I això és el que necessitem. Ho necessitem per tal de construir una Europa dels pobles i dels ciutadans. Una Europa més democràtica, on el Parlament sigui un vertader òrgan legislatiu. Una Europa on el treball sigui un dret efectiu per a la gran majoria, on treballem menys per a treballar tothom. On es respectin, ara que bufen vents en contra, els drets aconseguits per l'estat de benestar. Una Europa basada en un model de creixement sostenible, on prevalgui la política d'estalvi energètic i potenciament de les energies renovables i de primacia del transport públic respecte al transport privat. Una Europa on les regions, na­cionalitats i municipis participin en el disseny, programa­ció, execució i seguiment dels projectes comunitaris. Una Europa que defineixi una política exterior i de seguretat comuna i defensi la desaparició progressiva de l'OTAN i la de la UEO. En definitiva, una Europa, i no tan sols pel seu nom. que faci possible que la igualtat en el dret entre homes i dones es converteixi en una igualtat de fet.

Estic convençuda que Iniciativa per Catalunya és qui millor defensarà aquests principis, per això us demano el vot per a aquesta formació política el proper dia 12 de juny.

*met2essa

DIVENDRES, 10 JUNY 1994 O P I N I Ó ELS 4 CANTONS 9

Per què voto l'Europa de les Nacions Ronald Puppo

P erquè, en el fons, com ja va observar un senyor anglès molt conegut a mitjan se­gle passat:

«Eren els millors temps, eren els pitjors temps, era l'edat de la saviesa, era l'edat de la follia, era l'època de les creences, era l'època de la incredulitat, era l'hora de la llum, era l'hora de les tenebres, era la primavera de l'esperança, era l'hivern del desesper, tot ho teníem davant nostre, res no teníem davant nostre...»

Perquè aquest «nostre» del senyor Dickens és, al capdavall, de nosaltres també; un nostre ric en la diversitat però també molt conscient de l'espai compartit; el nostre tal com l'entenia, d'altra banda, el senyor Ortega y Gasset: perquè «es insensato poner la vida europea a una sola carta, a un solo tipo de hombre, a una idèntica "situación"».

Perquè la nacionalitat és una forma de ser. Un concepte social i político-cultural que uneix les persones, no les divideix ni les 9 M ^ p r e a

i fomenta la convivència entorn d e l S | | | n e la llibertat, que són el reconeixeme^^^^^^y-cia. No com l'ultranacionalisme deisT||Prsque, amb una freqüència sobre manera, dljdenyen les nacionalitats minoritàries perquè són, senzi­llament, minoritàries. Ni tampoc com l'ultrana­

cionalisme dels estats falsament monolingües, monoculturals, o monopolítics. Perquè la diver­sitat i la pluralitat només són temibles per als estats monocolors més implacables.

Perquè la política, molt més que un vocable desagradable per a l'oïda, és una forma de ser responsable —o irresponsable— davant les exigències múltiples dels interessos més com­plexos i contradictoris provenint.de tots els cos­tats. I perquè la democrik ia HO vol dir la predo-minança dels interessos més fin^ ni més vo-

sols més volguN Peiqúè una política ca vol dir, sobretot/ la plena garantia .legítims també de les minories menys

Jïïtérrys votades, i menys volgudes. ïquè solidaritat no vol dir submissió. Al

contrari: la solidaritat només és possible des de la diferència —el contrari de la indiferència—; la solidaritat no s'obliga sinó que s'ofereix.

Perquè el poder del vot no ha de coincidir sempre amb el poder del diner.

Perquè l'Europa de les Nacions no és un somni, sinó que fa temps que s'està fent.

Perquè són quatre dies. I el que hi ha en joc és el futur: no tan sols el nostre, sinó també el dels nostres. Tot allò que volem, però que enca­ra no hi és.

t, els avantatges i la necessitat de la Unió Europea

Orfeí Segarra*

***Ag

A quests dies d'eleccions al ParlaWient Europeu, se sent parlar poc de temes europeus. La premsa ens ho recorda ca­

da dia, i no se'ns fa estrany llegitr que en tal país la campanya se centra en temes casolans, o bé que les eleccions seran un vot de càstig, o coses semblants. La veritat és que per convèn­cer de la necessitat del vot en aquestes elec­cions, els raonaments que s'han de fer són molt diferents dels que cal esgrimir per unes d'au­tonòmiques o estatals, ja que, com deia el presi­dent Delors en unes declaracions recents: votar en aquestes eleccions és manifestar l'interès per un futur col·lectiu. I és així, és demostrar la vo­luntat perquè l'ideal europeu avanci, canviï, com fa dia a dia. Desentendre's del tema euro­peu, vol dir que ja ens està bé com està. El pre­sident de la Comissió continuava dient en aquesta entrevista: «L'elecció és simple, entre els partidaris d'una Europa política que accepta compartir la sobirania cada cop que els països membres tenen un interès comú o bé els d'una àmplia zona de lliure canvi sense ànima i sense columna vertebral».

La realitat és la que tenim fins avui. Una història mil·lenària, que es pot dividir en perío­des, només cal mirar els llibres d'història, amb etapes més brillants que d'altres, però que fa quaranta anys està realitzant una etapa amb moltes novetats (impensable fa només cinquan­ta anys), i que no se sap on pot acabar, perquè som al bell mig del procés, amb tot l'apassiona­ment del moment i amb tot l'idealisme d'un projecte ideològic. El fet és que tenim una rea­litat, ens agradi més o menys, de la qual ningú no es vol allunyar i a la qual molts volen pertànyer.

Aquesta realitat dóna, ha donat i donarà

avantatges als qui hi pertanyen, avantatges glo­bals que sens dubte ha requerit sacrificis indivi­duals cessita li vin que ha e' Únic, a 1

iforosos. Però aquesta realitat ne-ima i una columna vertebral, que via política, per poderjjissar del

t un esquer necessíB^plMercat uropa federal, mafC-^^Mmn els

avantatges per als europeus creixen, perquè com a tals ens situarem millor en el mapa mun­dial.

D'aquesta manera, cobrirem una necessitat que la resta de continents, països, potències, di­gueu-ne com vulgueu, reclama d'aquests països i estats, que encara viuen pensant en antics im­peris i potències, que tant els costa de prendre acords sobre guerres, bacallans, etc, que pren­guin decisions ràpides i parlin per boca d'un sol en nom de tots, que bé que ho fan quan es trac­ta de temes econòmics. És el Japó, són els Es­tats Units, és el Sud-est asiàtic, que no els val la manca de lideratge, la manca d'acord en la mi­da del producte que sigui, per dir que Europa no opina. Altrament, si badem gaire, correm el risc, malauradament ja l'hem patit, d'adormir-nos mirant-nos al mirall.

Els ciutadans europeus, però, hem de poder dir que l'Europa que volem, i suposo que som molts els que volem que aquesta Europa sigui, i no a més a més, sinó essencialment, més demò­crata, més solidària amb el Tercer Món, que no tingui diverses velocitats, i que no sigui xenò­foba. Qui sap l'Europa d'aquí deu anys com serà?, on acaba Europa? Vivim un temps i un tema apassionants, i crec que s'hi ha d'apostar fort, perquè Europa és una realitat treballada, amb uns avantatges clars i amb un futur neces­sari.

* advocat, expert en temes europeus

La Primmirada

Europa (i 2) Fina Pérez

«Europa es, en efecto, enjambre: muchas abejas y un so­lo vuelo.»

—José Ortega y Gasset

Cap partit polític, ni cap polític, ni cap alt càrrec d'estat no comparteix amb els altres el seu poder, guanyat amb feines i treballs, per pur amor al

proïsme. Des de Maquiavel ja se sap —no obstant la ndat desinteressada de Ses Majestats Gaspar, Melcior i

altasar— que el poder només coneix tres modalitats: uisició, l'exercici, i la conservació; i si la bondat s'hi

barreja, us hi podeu jugar el rei de copes que en tramen alguna.

Que el poder només es refrena i es controla amb la institucionalització S'altres poders que serveixen de con­trapès, i que tal sistema de contrapesos de poders polítics resulta, al capdavall, factible i realitzable és, sense cap mena de dubte, el descobriment més gran de tot el pensa­ment arrelat a les terres d'Europa. Es tracta del parlamen­tarisme. Des de la Carta Magna —signada de mala gana pel rei Joan d'Anglaterra el 1215— passant per la Revo­lució anglesa del segle XVII, fins a la Constitució espa­nyola del 1978, la paiticipjpió cada cop més àmplia en l'art de governar s'ha aÉ$||j|bnsolidant a través dels con­trapesos, a saber, aipé^'-^j^ració dels poders que, en última instància, provefjfcri de sectors i interessos de la societat ben distints; Europa ha estat —i continua sent— l'escenari d'un llarg procés de separació i descentralitza­ció del poder polític, no per amor al proïsme sinó per exigència, és a dir, pel creixent paper del parlamentaris­me en vetllar pels drets dels governats.

Ara bé, l'autèrçtjc progrés d'Europa —tant el científic com el social i m&ral·— rau ara, com sempre, en l'expe­riència conviscud&'\ bokupartida: des de les revolucions científica i industrial"! fascens de l'estat del benestar, fins a les últimes mobilitzacions en defensa del medi natural, la proximitat i les semblances que hi ha entre els països d'Europa fan que, a l'hora de la veritat, compartim una unificació de facto de cor i de ment. Però es tracta, so-breli|y|funa unificació d'esperit democràtic i pacífic, i de reoofljllgrrient mutu entre totes les nacionalitats —i no tan « p e l s estats— que formen part d'Europa. El gran valoftque té el Parlament Europeu és que representa, abans de tot, el parlamentarisme. M

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès

Edito: Diari de Sant Cugat, S.L. Rambla del Celler, 91

08190 Sant Cugat del Vallès CIF: B60281367

Director en funcions: J. Marc de Semir

Cap de Publicitat: Carlos Borda

Dipòsit Legal: GI-1.405-93 Filmació: Casas (Girona) Impressió: Rotimpres (Girona)

Col·laboradors: Josep M. Cabrerizo, Emma Ansola, Pere

Pich, Anna Cabassa, Xavier Borràs, Adolf, Anna Borau.Núria de Mas, Fina Pérez, N.

Artigas, Rosa Carrasco, Montse Sant, Xavier Cava. Carmen Perdices. Pep Català.

Fotografia: J.M. Mula, M.Vallès, M. Espinosa. M. Sant Redacció: 589 14 01 Publicitat: Tel i Fax 674 02 04 Distribució: Mailing - Vallès S.L.

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusiva­ment a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees perso­nals de les quals són responsables. Per respecte a la pluralitat, Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general, sempre que s'ajustin a l'estricte respecte que mereixen persones i institucions.

Telèfon redacció 589 14 OI

Telèfon publicitat 674 02 04

1 0 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 10 JUNY 1994

CARTES DELS LECTORS

Gràcies 4 Cantons Benvolguts amics: (.hiatrc ['.ulli.'-, només per a cn-

munica r vos que el projec te de Mans buides il'oiiLiiiaiiy es realit­zarà. u que hem aconsegui t la quantitat iiccessana per tirar-lo en­davant recaptant un total de 4.(i77.(Hi>) pessetes

Sabem que això no hagués estal possible sense l.i vostra col labora-em i la d altres Entitats i persones de la nostra localitat.

(:s lelicitcm pei la vostra gene-losital i a|ut. i esperem que la prope­ra cauipanva continueu treballant amb nosaltres pei ler del nostre un mon mes |us| i solidari.

Vosaltres lio leu possible.

Mims 1 niilcs

Les Associacions de Mira-sol reflexionen sobre la planta de l'Hospital General

[.Is representants de les Associacions sotasignants, recollint el sentir dels veïns del districte de Mira-sol i a causa de l'apariem al Diari de '/<•-/7Í/SS<Í de les següents paraules atri buides al Sr. Aymerich, batlle d'a­questa ciutat: «Supongo que los ve-cinos de Mira sol se habrían entera-do de que llasta que no se ponga en marcha la nneva planta, el hospital està incinerando los residuos. Fiso sí que produce humos y materiales vo-latiles que pueden ser perjudiciales para la salud".

Es \euen obligats a formular per es­crit les següents reflexions: 1- Si aquestes paraules dins del seu context son certes, ens trobem da­vant d'un cas greu d'irresponsabili­tat de l'Ajuntament en autoritzar la instal·lació i utilització d'un crema ton "que pot ser perjudicial per a la salut". 2- Els veïns de Mira-sol habitual­ment estan mancats d'informació, la reben tard i sovint amb manca tic transparència, la qual cosa a aques­tes alçades, a qui menys hauria de sorprendre, es al Consistori. Davant del fel que tenim un incine­rador que "pot ser perjudicial per a la sa lu t" , i a fi i efecte de tranquil·litzar el veïnat l si es que això és possible), li agrairíem Sr. Alcalde, que informés l'opimo pu­blica sobre els següents punts

A) El crematori actual esta legalit­zat i compta amb l'aprovació de les Autoritats Sanitàries, efectua una producció d'origen X i d'una quan lilal Y. estant la documentació perti­nent a disposició de qualsevol inte­ressat. B) S'han efectuat les revisions as senyalades per la Llei dels sistemes, mètodes, utensilis, e t c , que es fan servir, existint constància dels tipus de residus, procedències, quantitats tractades i destí, dins de l'esmentat incinerador. C) Afirmació rotunda que corres­pongui als perjudicis reals a la salut causats per l'emissió de fums i ma­terials volàtils de residus sanitaris i d'alt risc, i és el cas. mesures de ti­pus cautelar o administrat iu que s'han pres o que es pensen prendre

davant del fel que una instal·lació amb l 'esmentada particularitat no disposi d'acord amh la llei d'un sis­tema de filtració, rentat de gasos o d'un sistema de retenció) de sòlids. D) Garanties que la planta esterilit-zadora no pot produir directament o indirecta a curt i llarg termini mal a la salut de les persones que viuen al seu entorn. Pensem que una descrip­ció de plantes similars dins Europa amb nom. adreça, telèfons, amb els quals puguem contactar i veure amb detall quins condicionaments reu­neixen per a dissipar uns dubtes més que raonables, sobretot si tenim en compte el r econe ixemen t de l 'existència d'un incinerador que "pot ser perjudicial per a la salut". l.es Associacions signants reconei­xen la coherència de l'Ajuntament amb les decisions que pren i espera que es manifesti en la resposta a les anteriors al·legacions, a la vegada que espera ser rebuda en audiència pel Sr. Batlle, tal corn vàrem dema­naren l'anterior escrit. Respectuosament.

/iv.v. de Veïns Saní Joan de Mira-sol Associació de Veïns de Mira-sol

Nota .4 la secció «EI Còmic- d'Eh 4 Cantons del 27 de maig, el text aparegut a l'acudit de Jimmy Jazz no era el que originària­ment havia escrit l'autor. Els 4 Cantons demana públicament disculpes per haver modificat aquest text sense el consenti­ment de l'autor.

# # • • # • • • • • • 4» • • • • • • • #

Aquest espai ha estat pensat per recollir, a tall de flash, aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra, en què de vegades cal cridar l'atenció de petits fets. no forçosament amb ànim tan sols de crítica, sinó també que puguin ajudarà milloraria convivència ciutadana. Aquesta secció és oberta a tots els lectors que desitgin fer -hi les seves observacions.

Pintades, masses pintades

Una campanya no gaire europeista

Carmen Perdices

Cada vegada és més freqüent trobar pintades i empastifades per tot arreu. L.es parets són els llocs preferits per aquesta mena de brètols que no respecten res.

Com podem veure, fins i tot posen en perill les vides dels vianants i conductors i pinten damunt senyals de trànsit propers a una escola.

C orn és inevitable, el discurs electoralista està ja ben ficat en tots els àmbits polítics. Cada partit té definits els que seran els seus eixos programàtics, o almenys així hauria

de ser. tot i que sembla que més que cap als programes, els ei­xos van encaminats cap als adversaris.

I potser això no hauria de ser així, però és que n'hi ha que semblen demanar-ho a crits. Parlo concretament de la sincera di­putada del PP que va exposar amb claredat el que no tan sols és la seva opinió, sinó la de molts altres joves del seu partit, segons que manifesta ella mateixa.

Per aquest camí difícilment la dreta espanyola, del PP, podrà apropar-se a la dreta liberal com pretenen transmetre alguns dels seus membres.

El fet de considerar que a Catalunya podem escollir un boig per a la presidència de la Generalitat és esgarrifós. Aquesta po­sició és precisament la que accentua sentiments disgregadors de la societat, la que fa tornar fantasmes del passat i la que. verita­blement, fa por.

Si algun polític català manifestés por que les institucions de Testat fossin dirigides per algun membre del PP, aquest sortiria ràpidament amb desqualificacions sobre la qualitat de «separa­tistes» dels catalans, però són aquestes actituds les que precisa­ment fomenten l'esperit de separació de la societat i representen una agressió a la convivència democràtica més elemental.

En aquest cas. no es pot acusar cap partit de parlar del passat i de l'estreta relació que alguns dels actuals membres de la dreta mantenen amb ell, i dic mantenen, perquè els fets ho diuen per si mateixos. En aquest cas, han estat ells sols els que han aixecat la llebre i han permès a la resta de partits fer les recriminacions cap al PP que hem sentit al llarg d'aquests dies.

El que és clar és que cal agrair que de tant en tant els partits diguin el que realment pensen, sigui voluntàriament o de mane­ra espontània, com sembla en aquest cas, perquè això permet a l'elector potencial saber quina és la veritable posició del partit que vol votar.

El que sí que em sembla lamentable és que actualment per­sisteixin idees com aquestes de sentir i, fins i tot. manifestar por del que és senzillament el tarannà de la vida en democràcia. I per això és pel que que molta gent tornarà a sentir por d'aques­tes opinions, i no caldrà que altres partits facin servir aquesta es­tratègia de la por, perquè en aquest cas ens arriba servida en sa­fata pels mateixos interessats.

D'altra banda, sembla que unes declaracions així han caigut malament no tan sols aquí. Per exemple, la democràcia cristiana europea sembla que s'ha sentit ofesa veient-se comparada amb el caducat "Movimiento Nacional", mostrant-se avergonyits i totalment allunyats d'una catalogació que consideren del tot ofensiva i gratuïta.

I és que és normal si de la boca d'un partit teòricament ins­tal·lat en el sistema democràtic i europeu i del que bona part dels seus membres volen representar la figura d'una dreta de­mocràtica i liberal, desconnectada del passat surten declaracions com aquestes, que són per si mateixes preocupants. Però el que realment fa por a molta gent no és que surtin a la llum. sinó que de fet existeixin dins, no d'un partit petit i extraparlamentari, si­nó dins el primer partit de l'oposició del Parlament espanyol.

DIVENDRES, 10 JUNY 1994 ELS 4 CANTONS 1 1

Compta a Sant Cugat. Cada comerç, un amic

NETEJA-RESTAURACIÓ I GUARDA

Servei de recollida i lliurament GRATUÏT

j746500:589222[ Vendes: Cànovas del Castillo, 4

Tallers: Avda. Can Caldes, 16

PLANAS Articles regal

Material d'oficina Material escolar

Fotocòpies, enquadernació Servei de tax

Rambla Can Mora (Cant. Vinolas) Tel. 674 16 6 2 Fax. 589 33 80

TAPISSERIA I DECORACIÓ TÈXTIL

Jaurrerocs DECORACIÓ

Dos de Maig, 2 C. del Sol, 23 Tel. 675 07 02 Tel. 674 09 90

IHEHBKItaiHHgl

Rambla Can Mora, 9 Tel. i Fax. 675 32 03 Apartat de Correus 350 -SANT CUGAT-

TENIM LES MILLORS TELES DEL MERCAT I ELS PROFESSIONALS

PER TREBALLAR-LES

HO FEM TOT EN TAPISSERIA I CORTINES

ASSESSORAMENT I PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

c/. Girona, 15 (cant. Rambla Can Mora, a 50 m. Ayuntamiento)

Tel. 589 30 08

9 1 p CLÍNICA VETERINÀRIA ~ * S A N T C U G A T

DRA NEUS ROQUE RODRÍGUEZ

MOLT A PROP SEU - vacunació rutinària

- medecina preventiva

- Cirurgia, Radiologia SERVEI A DOMICILI

URGÈNCIES 24 HORES Tel. 487 13 31 (ab. 1618)

Vinyoles, 10 Tel. 675 05 12 MATINS (DL o OS) 10,30 -13 h. TARDES (DL o DV) 17 • 20h.

1 2 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 10 JUNY 1994

«Mercès, Mercedes de la Merced» Víctor Alexandre*

Em sabria molt de greu. estimada Mercedes, que jutgessis aquesta carta com una més de les moltes

que diàriament arribeu al teu domicili. signades per homes que. com tu. estan com cucuts que un dia d'aquests «volverà .i reu la pnniuv era--. També em sabria inoil de eren que cm veiessis com un -omple uspnani a ocupar un lloc en el ceiele pimlcgial de v arons que gaudei \en di'ls iens la\o:'s en agraïda corres­pondència pe; pari tc\a a la piolunda ad-niiiauo que el-, inspira cl i ahal energètic de que las gaia v.ula \cgada que \eus un un. lolun dav aní tel. Icuuhucnl ai'enlns :ui.i in,ill que pensessis cinc no s, K cons-eieul de l'important llm. que cvupes a ics lli ,1 es del l'ai Hi Popular per a les presents .•UwnMis eiih'pccs i la conliança que en les ie\cs e.Hi\ u eieiis i en la manera de dclcnsar les tenen cK seus ina\ims diri­gents. l'.t dic ai\o perquè. des de la meva li ii ui i I coudu.ni de periodista, voldria liviicar una llança a lavor teu empès per Ics continues manitestacions que contra la leva persona s'han publicat aquests úl­tims dies en eN mitjans de comunicació d'aquesta Catalunya que tu tant estimes.

No et pots imaginar el dolor que sen­to quan veig com una societat tan de­mocràtica com la catalana, gosa acusar-te de feixista. A tu, Mercedes, que l'únic que has l'et ha estat verbalil/ar els senti­ments mes pregons de la caverna' No et pols imaginar com em dol que se'n ri­guin quan dius que Catalunya porta camí de tenir un boig com a president, tot fent entendre que l'actual potser ja ho és, però espera el moment estratègic per demos­trar-ho. M'ha emocionat molt. en canvi, que hagis tingut la gosadia de defensar l'obra d'un gallec universal gràcies al qual els espanyols han pogut dir amb or­gull que el Koland Carros d'enguany «ha sulo una victorià del tenis espaíïol». Creu-me que es horrorós haver d'escoltar impotent com prestigioses veus d'arreu del mon neguen cruelment a Franco el tí­tol de benefactor de la humanitat. Per sort. tu has fet justícia dient ense embuts que .eiodo el inundo sabé que Franco pu-so en marcha las pensiones, que constru-vo un monton de viviendas para pobres y que era una persona que se preocupaba por las clases débiles». Així m'agrada! Al capdaval l , a qui li importa que a aquests habitatges i pensions només hi tinguessin excés aquells «débiles» que no \'h.iv ien significat políticament contra vil ' (Juina importància poden tenir els seus milers de crims contra la humanitat si Ics monedes de curs legal deien ben clar que era «Caudillo por la gràcia de I )ios•> i. per tant. divina la seva causa'.' Jo també m'indigno, benvolguda Mercedes. quan veig com s'escarneix el nom de Hi-llcr. acusanl-lo d'haver exterminat sis milions de |ueus sense dret a la vida i no es diu, en canvi, que tou ell qui \a manar construir les carreteres que avui tan d'Alemanya cl paradís europeu de les au­topistes, Si u'es de desagraït, el món'

Una altra cosa que em treu de polle­guera són Ics llengües verinoses que in-lèiilen desacreditar-te com a llicenciada en Historia, quan afirmes en relació amb Franco, que «aquella fue una època que vn no \ i \ í » . Com és possible que no s'adonin que la teva meravellosa i tresca joventut ilreuta-trcs anys) l'incapacita de

'fil*

&1&1ANA Pí.oenowTe

ple per conèixer el que va succeir abans del teu naixement'.' Que no es recorden que el teu company José M. Aznar ja va adduir raons d'edat per justificar que no li constava que la llengua catalana ha­gués estat perseguida'.' Fixa't, a més, si són malignes els catalans que. emparant-se en una frase teva. «personas como yo. en el Partido Popular lo somos casi to-das», acusen Vidal-Quadras i Aznar de neofeixistes. FI primer per defensar-te, i el segon com a responsable de la teva candidatura. Saps què al·leguen? Al·le­guen que. de la mateixa manera que Az­nar exigeix la dimissió de Narcís Serra per haver nomenat l.uis Roldàn. també A/nar hauria de dimitir per haver-le no­menat a tu. \qucsta tesi la fonamenten en aquel la vella diia segons la qual «quien calla olorga-.

No et refiï's mai dels catalans, admira­da Mercedes. Creu-me. són gent massa intel·ligent i miirria per al teu nivell i abans que tinguis temps de reaccionar, et trobaràs entrant a Catalunya per la porta d'arribades internacionals. De l'et, no sé per què el dic això si tu ja has intuït que

en un futur pròxim Catalunya esdevindrà democràticament independent. Al cap i a la fi. jo sóc el primer a reconèixer que. si bé és cert que Déu es va mostrar massa català a l'hora de dotar-te d"intel·ligència —molt garrepa, ja m'entens - . també re­conec que va ser molt generós quant a la teva capacitat intuïtiva, deu ser per això que, contràriament a l'opinió dels meus amics, jo et veig com una dona molt fe­menina. Tot i així. vés amb compte amb el que dius. Mercedes, perquè als cata­lans no se'ls n'escapa ni una. i saben que per a vosaltres la democràcia només és vàlida si serveix els vostres interessos, i que la lliure, pacifica i democràtica deci­sió d'un poble de regir el seu destí us la passaríeu per la pedra eiiv lanl els tancs a la plaça de Catalunya, com el govern xinès, ara fa cinc anys, va fer a la plaça de Tiananmen. Si. és clar. ja sé que una cosa és la Xina i una altra la Unió Furo-pea. Per això em faig canec de la profun­da preocupació que expressen tots els crits d'alerta del club de Valladolid, ad­vertint suhliminalmenl als espanyols que «si no es prenen mesures dràstiques, Ca­

talunya assolirà la independència en un curt espai de temps i la Unió Furopea no deixarà de fer el mateix que els serbis a Bòsnia». En altres paraules, «o estem més units que mai contra els catalans o aviat, si volem continuar tenint una colò­nia, no ens quedarà més remei que envair la casa Puig».

Tu, estimada Mercedes, que ets de l'opinió que qui té Ics armes le la força i que pobre d'aquells que tenint la rac» no tingui armes per defensar-la, es lògic que estiguis una mica preocupada recor dant la proclamació de la República el 14 d'abril del 1^31 i de l'estat català el ó d'octubre del 1 C'34 i que pensis, com ei Sr. Vidal-Quadras. que «si es recorden aquests procedents, ningú no es pot es­candalitzar que celles coses s'hagin de pensar dues vegades abans de dui-les a la pràctica, perquè ni Macià ni Companys eren boigs en ei sentit clínic del terme. però sí que foren molt imprudents en el terreny polític, quan van violar l'ordre constitucional espanyol». De tota mane­ra. jo, si fos tu. silenciaria al màxim que Hspanya és signatària dels Drets dels Po­bles a la llibertat i que mentre doneu su­port a l'existència d'un estat palestí, us posa molt neguitosos imaginar una Cata­lunya sobirana. Fn tot cas. quan et retre­guin aquesta contradicció, sigues nnírria i no diguis pas el que penses, que de Pales­tina no en trèieu res i de Catalunya tol.

Per acabar, perdona que insisteixi en el tema de les llibertats nacionals de Ca­talunya, però és que a una regidora de Chamberí com tu, hi ha moltes coses que lògicament se li escapen. Digues als teus amics del PP, ABC, Cambio 16 i COPE que no facin campanyes tan crispades i primitives contra Catalunya. Que exorcit­zin la seva enveja, que aprenguin del ta­rannà europeu dels catalans i que. en lloc de llençar pedres contra la seva teulada. es limitin a dir: «Si Catalunya no és lliure és senzillament perquè no vol». Queda­reu com uns demòcrates de tota la vida i ningú no sospitarà que teniu Catalunya emmanillada per un Codi Penal que en l'article 214 castiga amb una pena de 20 a 30 anys la declaració d'independència d'una part del territori espanyol; que Tar­ticle 155 de la Constitució diu que el go­vern, amb el vist-i-plau per majoria abso­luta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d'imposar el compli­ment forçós de les lleis i obligacions en aquella comunitat; i que el govern podria demanar al Congrés dels Diputats la de­claració de l 'estat d 'excepció per un període de 30 dies prorrogable a 30 més tot suspenent els drets i garanties consti­tucionals.

Sàpigues, incompresa Mercedes, que jo sempre et defensaré de les ires dels meus conciutadans que t 'acusen sense pietat de reaccionària, franquista, neoíei-xista, espanyolista i tendenciosament in­culta. Sàpigues que jo sempre t'agrairé dues coses: com a home, la teva infinita generositat despullant-te davant meu i mostrant-me els teus libidinosos atributs ideològics; i com a periodista, la teva inapreciable i desacostumada manca de sentit del ridícul.

Per totes aquestes coses i unes quèn-tes més , que per pudor em rese rvo . mercès. Mercedes.

*Periodista

Membre de l'E.F.M.D. (European Foundation for Management Development). Vinculat a la Universitat de Carolina del Sud.

Adscrit a la Universitat de Gal·les

CURS 1 9 9 4 / 9 5

Bachelor of Science in Business Administration Carrera en Ciències d'Administració de Negocis

TÍTOL OFICIAL BRITÀNIC atorgat per la CARDIFF BUSINESS SCHOOL (UNIVERSITY OF WALES)

avalat també per la UNIVERSITY OF SOUTH CAROLINA

PUNTS FORTS D'AQUESTA CARRERA:

• Proporciona una formació multidisciplinar: comptabilitat, finances, marketing i relacions internacionals.

• Nombre reduït d'alumnes per curs.

• Atenció i orientació personalitzada.

• S'aconsegueix un ampli domini de l'idioma anglès.

• Es desenvolupa en un entorn acadèmic confortable.

• Compta amb l'aval i supervisió de la Cardiff Business School (University of Wales).

• Permet ampliar els estudis a les universitats amb les què estem vinculats (University of Wales i University of South Carolina).

• Ofereix còmodes possibilitats de finançament.

• Carrera becada parcialment per la Caixa de Terrassa.

• Té bones sortides al mercat laboral.

1 4 ELS 4 CANTONS D I S T R I C T E S DIVENDRES. 10 JUNY 1994

Valldoreix Les Planes

Les obres de Can Monmany començaran la propera setmana

Els treballs d'urbanització duraran un any i costaran 147 milions de pessetes

IVp Cata là

1es obres d'ui bum l AK io del bani de Can Monmain començaran la propera set­mana. segons ha inlormut des de l 'Liüitul Mumeipal I k'serenlalit/ada.

l i s ^ ai tel K ni loi mal ius ja SIMI posats i nome> o'^la

t.nteai uns a ords , • e:upreses submiMi •'. i..d. a c---obie lemes de d.i\ cL'ueruni peupie L's maquines o >nicn-• ui a aivei. ar e h eai'i'ei s.

I ! s ii e i \d Is dm ai ,ii; un ,i 11 \ . sC ij, in s - esi i pu I a al com em si ena; ciaic I M I > i i \ inpiesa adiudii.al.il 1.1 de íes obies. l ' R O I V >s \ No i 'bstant. lonis de la construc­tora han asscm alat i|tie po­di ien acabar k's ob-, - en \ un mesos si iot \ ,i I-.-, se l'olis \ an dl i en la i en n io i|ue \ .ai mantenir la uns dies t*. amb k e q u i p l e c t o r elc

r LÍVID. [d eost de la urbanit/aeió

de CaiiMonman} s'havia pres- des dels eme milions a les cin-si iposiat en 204 mi l ions de quanta mil pessetes. pessetes, però es \ a adjudicar

íinalment per 147 milions. Casal de Cultura I .T 'Ml) pagarà el deu per La mateixa empresa PROI-

eeni dels eost mentre que els NOSA va ser també l'encarre-\e ïns hauran de pagar el no- gada d'urbanit/ai l'illa d'accés lanta per cent. Això suposarà al Casal de Cultura de Valltlo-que als propietaris de les par- reix. cel·les els correspon amortitzar Aquestes obres comenca-I Ti milions aproximadament ren a principis tic maig i està de l 'obra, costen una mitjana previst que í ina l i t / in durant de OI 3 mil pessetes a cadascú, aquest mes de juny. però. segons les earacterísti- Lis treballs inclouen la ur-ques de les p r o p i e t a t s . Ics banit/ació dels tres carrers que quantitats individuals oscil·len rodegen el Casal: un tram del

carrer de San Albert, el carrer del Tibidabo i el carrer de Cos­ter.

Fins ara s'ha fet el clave­gueram i l'asfaltat dels carrers. Aquesta setmana treballaven en les voreres i abans de aca­bar el mes és previst posar els llums, l'arbrat i la senyalitza­ció.

Les obres es van adjudicar per 19 milions de pessetes i es va rebre una s u b v e n c i ó del PCAL per realit/ar aquesta ur­banització que pujava a 12 mi­lions. •

L'Ajuntament es fa càrrec provisionalment de les obres del poliesportiu p. c.

L'Ajuntament s'ha fet cà­rrec provisionalment les obres dels vestidors del poliesportiu al districte de Les Planes.

LI següent pas que vol fer el consistori es aconseguir que una entitat de la zona agafi la responsabil i tat del manteni­ment i vigilància d 'aques tes instal·lacions.

Ln aquesta línia, l'àrea de Descentralització i Participa­ció Ciutadana vol fer una reu­nió amb totes les entitats ciuta­danes de Les Planes per defi­

nir i consensuar qui vol enca­rregar-se d'aquesta tasca.

Les ob re s han inc lòs la construcció dels vestidors per als jugadors i àrbitres, serveis públ ics , m a g a t z e m , sala de calderes i d'un espai per a bar. La superfície que ocupa es de 175 metres quadrats i també l'ellumenat de la pista polies-portiva.

LI pressupost inicial era de 24 milions de pessetes, però es va adjudicar a l'empresa Cata­lana d'Obres i Serveis per 2u.2 milions a finals del I U UC •

Mira-Sol

La urbanització de sis carrers del districte a la recta final P. C.

La urbanització) de sis ca­rrers de Mira-Sol que estan a tocar el sector de Mas Janer han entrat a la recta final de les obres. L'Ajuntament ha in­format que els treballs estan molt avançats, malgrat que hi ha algun carrer que encara es troba a l'inici de la urbanitza­ció.

Lis sis carrers són: el de Terrisers, el de León de Gre­dos. passeig del Nard. el ca­rrer de Lugo. el dels Andes i la carretera de Sant Cugat a Papiol.

L ' e m p r e s a ad jud ica tà r i a

dels treballs va ser COMSA per 65 milions de pessetes. LI concurs es va realitzar a finals de 1993 i es van presentar nou const ructores . El pressupost i n i c i a l e ra de 99 m i l i o n s . L'oferta de COMSA va supo­sar una rebaixa d 'un 33 per cent.

LI cost de les actuacions s'ha dividit en un 26 per cent a càrrec de l 'Ajuntament i el 74 per cen t su f raga t pe l s veïns.

El termini previst al con­veni d ' o b r e s signat preveia que els treballs durarien set mesos. •

o i . i

ESCOLA D'ANGLES

C l ' K S O S INTLNSU S AL .111 K)[.

• l'ei .i adults, joves i nens 9 Recuperacions per a escolars

INIOKMA IIN \l. ri'I.t l'ON

675 21 06 Sant I )omonc'c. " 11 J\I

Els 4 Cantons

589 14 01

Noves promocions d'habitatges 1994

4

v; PROMUSA PROMOCIONS MUNICIPALS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS S.A.

Habitatges de Protecció Oficial i Lliures a preu Taxat

Informació i Sol.lieiiuds:

DA'i'LS: del 16 de maig al 22 de juny

HORARI: dilluns a divendres de 9 a 14 dijous de 16 a 1M

LLOC: Avda. Torre-Blanca 2-X. local planta baixa al costat de Saur

ÏLLLLON. 5X9 44 06

Imprescindible acreditar un mínim de 5 an\s d'empadronament al Municipi de Sant Cugat del Vallès

CENTRE D'ESTUDIS \ MUSICALS I HUMANS

TAIXEDA-RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue...

VENDA D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

«yC/ Balmes, 11 - Sant Cugat C 6 7 4 5 8 6 2 ^

A9/J>

CRK/U'K) I DISSI.NY

OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

JOIERS - TALLERS PROPIS RELLOTGES D ACTUALITAT AMB LES MILLORS MARQUES

**&* n '^'n K M E G A A BREITLING 11X1111111011 KRONOS <UUNCHANS ÍTlourice Locroix

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

DIVENDRES, 10 J U N Y 1 9 9 4 E L S 4 CANTONS 1 5

ESPECIAL ELECCIONS

Sant Cugat torna a votar en les eleccions europees El dia 12,33.099 santcugatencs aniran a les urnes per escollir els representants al Parlament europeu Joan-Marc de Semir

El proper diumenge dia 12 de juny 33.099 santcugatencs tindran l'oportunitat de tornar a exercir el seu dret a vot en les cinquanta meses electorals per escollir els representants al Parlament Europeu. Anecdòti­cament, en aquestes terceres eleccions europees, serà el pri­mer cop que podran votar els 241 estrangers residents a Sant Cugat.

En les eleccions europees del 10 de juny de 1987, el guanyador a Sant Cugat va ser el PSC amb un 30, 94 % del vots mentre que en els passats comicis del 15 de juny del 1989, CiU va sobrepassar el PSC aconseguint 4.511 vots que representa un 32,42 %.

El nivell d'abstenció en les dues eleccions anteriors ha anat en augment passant d'un 32 % l'any 87 a un 48 % al 1989. Aquestes dades fan su­posar que el proper dia 12 l'in-dex d'abstenció serà alt pel de­sinterès demostrat pels electors a causa dels casos de corrupció política dels darrers temps. Un altre element que pot fer créi­xer el desinterès pot ser el gran desconeixement que té el ciu­tadà de les funcions del Parla­ment Europeu i en què l'afecta directament.

La campanya electoral a Sant Cugat ha estat certament una de les que ha passat més desapercebuda amb pocs actes electorals i sobretot amb pocs, encara que inevitables, cartells que enguany no han inundat els carrers de la nostra ciutat com en altres ocasions.

D'altra banda els diferents actes a nivell estatal no han

produït res més que un incre­ment del desencís entre els electors que en lloc de rebre unes propostes clares i conci­ses sobre el que es farà en els propers cinc anys a Europa, han vist com els diversos can­didats entraven en el joc de les desqualificacions creuades.

Tot sembla indicar que en els resultats d'Espanya Partit Popular i PSOE aniran certa­ment igualats tot i que les en­questes donen un lleuger avan-tage als populars.

A Sant Cugat, vistos els re­sultats de les passades europe­es del 89 i de les eleccions ge­nerals de l'any passat sembla difícil que es produeixi un re­sultat diferent, i amb quasi tota seguretat CiU tornarà a guan­yar. Els resultats poden confir­mar altres fets com l'increment de partits com ERC i el PP.

Aquestes eleccions del pro­per diumenge poden ser un test per veure com està el panora­ma polític santcugatenc de ca­ra a les properes eleccions mu­nicipals que si res no canvia es celebraran el dia 28 de maig de 1994. •

Resultats 1989 estat espanyol

vots % PSOE 6.258.749 39,56 PP 3.389.341 21,42 COS 1.129.599 7,14 EU4C 959.270 6,06 CiU 662.757 4,19. ARM 609.171 3,85 PA 297.218 1,88 CN 295.741 1,87 EP 289.915 1,83 HB 269.743 1,71 EP 238.528 1,51

Resultats 1989 Sant Cugat

CiU

PSC PP

IC

ARM

EP

LV CDS

MEC N-EP

LVE

HB

vots 4.511 3.892 1.468 794 518 497 328 320 304 256 191 141

% 32,42 27,97 10,55 5,70 3,72 3,57 2,35 2,30

2 ,18 1,84 1,37 1,01

ARM: Agrupació Ruiz Mateos; PA: Partit Andalusista; C N : Coalició Na­cionalista (PNB, AIC, CG); EP: EP: Europa dels Pobles (EA, ERC); LV: Llis­ta Verda; MEC: Alternativa Verda Moviment Ecologista; N-EP: Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra; LVE: Els Verds Ecologistes; HB: Herri Bata-suna.

S I S U C O C H E T I E N E ÍO A N O S O M A S

O F R E C E lOO.OOOptas.

XOO.OOO PTAS. 100.000 PTAS.

200.000

PLAN RElMOVAClCilM I51il. CÍOHIKRNO**

PROMCXJON PEUCiKOT (COMO MINIMO)

ptíis. de? Ahorro

Y U N P L A N 13E F I N A N C I A C I O N M U Y E S P E C I A L

100.000 P T A S . I i li l :NTRAI)A

15.000 ptas. al mes

A P R O V H C H E E S T A O P O R T U N I D A D . L K E S P E R A M O S E N S A N T C U G A T .

MOTOR RALLY Ctra. de Cerdanyola, 69 Tel.: 675 18 63 (Tallery Recambios). Tel.: 674 15 03 (Ventas) SANT CUGAT DEL VALLÈS

S L A G E N Ï E P E U G E O T PEUGEOT 1 i'M- nrsei I . M O i - M: ssr.M ii)\i)i s . ..h.l.i l u « ; i d i I 7 u i ,

:.\.uik-iKÍ.Klu ( IVA . imph.Mc .is. M Ï . V O l ' f i l ( l i ) 'i .•'.. ii. A \ ( t , IS.(KM) pi.,* . : " \ N i ) lli) .k'Uilml.ihli' ,i n l M . . ii , •.•.

ul.ii *| i. l lh I N I R A D A IIKI.IKHJ pl.i i l . i* ; í A N O . 2h.lXKI plu .i cochos u ü . iL-nuan l l i ar

.,-. AMÍ

.1 I l \ i > < l u l J I I - K M ) ' \ I ) 1 I S7IMKKI

i M n i : - ;

1 6 ELS 4 CANTONS DIVENDRES. 10 JUNY 1994

ESPECIAL ELECCIONS

El Partit Popular acusa els Socialistes de fer una campanya antidemocràtica Alberto Ruiz Gattardón afirma que si el PSOE guanya, Espanya anirà pitjor

Mané Espinosa

Redacció

HI president de i grup popular al Senat, Alberto Ruiz Gallardón. va intervenir di­vendres propassat en un sopar en un res­taurant santeugatenc en presència de la plana major del Partit Popular a Catalun­ya i davant de més de 120 militants o simpatitzants.

En el decurs del sopar. Gallardón va acusar els socialistes tic portar a terme "una campanya perversa, falsa i antide­mocràtica" per la por que els socialistes estan posant al cor dels electors sobre la possibilitat d'una victòria del PP a les eleccions europees. Kl president del PP al Senat va manifestar que "jo dic que si guanya el PSOF. Espanya anirà pitjor en­cara. No vull dir que Kspanya es vagi a trencar o enfonsar-se en una catàstrofe. HI PSOH fa un discurs antidemocràtic en introduir la por sobre una possible victò­ria del PP".

Rui/ Gallardón va dir que només el PP o el PSOH! poden guanyar les elec­cions del proper diumenge, quelcom que \'l\a d'explicar clarament a aquells que puguin tenir altres preferències". Per a Gallardón, una hipotètica victòria socia­lista "seria vista pel PSOH com una am­nistia general a tots els casos de corrup­ció que hi ha hagut. Podran dir que el po­ble espanyol va voler perdonar-los del Roldàn. els Rubio, els Filesa. els minis­tres diinilits i iot alio que ha avergonyit la societat espanvola".

II president del gup popular al Senat va haver de reconèixer que "el PSOH ha guanyat molles eleccions perquè ha tre­ballat mes i millor que nosaltres".

In el sopar també els representants del Partit Popular present, entre els quals es trobaven el president del PP a Catalun­ya. alci\ \ idal-Quadras. el secretari pri-vincial de Barcelona. Armand Querol; els diputats ai Parlament de Catalunya. Do­lors Montserrat i Julio Ari/a. el conseller

municipal de l'Ajuntament de Barcelona. Hnric l.acalle, van voler deixar ben pale­sa la importància de Catalunya fins al projecte d'Espanya.

HI diputat català resident a Sant Cu­gat, Julio Ari/a. va expressar el seu re­buig al president del Govern. Felipe Gon-/àle/ . en declarar que "hem de treure Fe­

lipe per higiene pública". Ariza també va criticar el president de la Generalitat. Jor­di Pujol per intentar capitalitzar els inte­ressos de Catalunya.

Gallardón va cloure el sopar assegu­rant que "ningú no vetllarà més pels inte­ressos de Catalunya a Europa que els nostres representants. •

El PP demana al rubinencs la seva participació electoral Pep Català

El míting del Partit Popular A Rubí es va resoldre en tres quarts d'hora, va començar a dos quarts de deu i va fina­litzar a un quart d'onze. Davant de poc més de 150 persones, els oradors dema­naren als rubinencs la seva assistència a les urnes el proper dia 12.

Els oradors eren el candidat a euro-parlamentari. julio Afioveros, Alberto

Ruiz Gallardón, Aleix Vidal Quadras. Armand Querol i Arcadi Canyelles, pre­sident local de la formació política.

Afioveros va destacar la tasca dels eurodiputats del PP, mentre que Ruiz Gallardón va subratllar que Catalunya és l'avantguarda d'Espanya i va demanar a militants i simpatitzants de fer proseli­tisme per al PP. ja que malgrat que hi ha molts partits, només el PP o el PSOE podien guanyar.

IC, partidària de legalitzar les drogues Xavier Borràs

Iniciativa per Catalunya-Izquierda Uni­da proposarà al Parlament Europeu l'instau­ració d'una llei que suposi la despenalitza-ció del consum de drogues i deixi el seu subministrament sota el control d'un mono­poli estatal. Aquesta llei permetria minimit­zar les conseqüències sanitàries i socials més dramàtiques del problema de la droga-dicció, segons va explicar el passat di­marts dia 8 el coordinador regional de Jo­ves amb Iniciativa, dins un debat que tingué lloc a la Casa de Cultura.

Un projecte de llei similar ja havia estat presentada al Parlament Europeu l'any M2. per un diputat del Partito Democràtico delia Sinistra (PDS, antic Partit Comunista Ita­lià). El projecte de llei va comptar amb el suport de tots els grups de l'esquerra parla­mentària. llevat del Partit Socialista Italià i cl PSOE espanyol. Segons Josep Vendrell. el tema encara és obert i cada cop més per­sones es qüestionen l'eficàcia de la política repressiva que s'ha dut a terme durant els darrers 30 anys. sense resultats apreciables: segons dades recollides pel Parlament Eu­ropeu, només entre un 5 i un \5ci de tota la droga que circula és interceptada per la policia.

"El nostre no és el discurs lliberal-radi-eal de perquè tothom prengui el que vulgui" va dir també Vendrell, per qui aquesta hi­potètica legalització comportaria la distri­bució controlada a establiments públics com ara farmàcies, amb prohibició estricta de venda a menors i de qualsevol tipus de publicitat. Va negar que això signifiqui fa­cilitar l'accés a les drogues i comporti un automàtic increment del seu consum: 'Ara mateix, no ens enganyem"-va dir-", drogues de les dites 'toves' com el hashish o la ma­rihuana són molt fàcils d'aconseguir. 1 les drogues dites 'dures', com la cocaina i l'he­roïna. també. Amb la legalització!, almenys. es faria en millors condicions sanitàries".

Pel que fa a les relacions europees, Vendrell va reconèixer que el tema no és electoralment agraït, ja que genera molts dubtes i rebuig entre bona part de la pobla­ció. També es va referir a les darreres esca­ramusses verbals de la campanya, en què el PSOE es presenta com l'unica opció realista d'esquerres: "El PSOE es recorda que és un partit d'esquerres només en període electo­ral. Quan no hi ha eleccions, vés a saber què és".

DIVENDRES, 10 JUNY 1994 ELS 4 CANTONS 1 7

ESPECIAL ELECCIONS

Acte electoral del PSC a la Casa de Cultura

El PSC es defensa amb la seva vocació europeista Xavi Cava

El passat dilluns el PSC va convocar els seus simpatitzants i votants en un acte polític dins el marc de la seva campanya elec­toral per a les eleccions europe­es del proper dia 12. A l'acte van intervenir-hi Josep Monti­lla, alcalde de Cornellà i secre­tari d'organització del PSC, i Joan Colom, representant socia­lista a les institucions europees.

Ambdós polítics van desta­car la vocació europea dels so­cialistes espanyols i catalans, i l'important paper que molts dels seus dirigents han tingut en l'impuls europeista, com el ma­teix Felipe Gonzalez, Enrique Barón, Fernando Moràn o Pas­

qual Maragall, vice-president del Comitè de Regions d'Euro­pa.

Desgast de corrupció

Els dos dirigents socialistes van admetre que la seva forma­ció política haurà de patir el desgast en vots que suposen els errors que alguns dels seus com­panys han comès, en referència als casos de corrupció Rubio i Roldàn. Però van asegurar als seus simpatitzants que, més enllà dels resultats d'aquestes eleccions, al congrés de Madrid hi continuarà el mateix nombre de diputats socialistes.

Joan Colom va mencionar els dos eixos principals del pro­

grama socialista, la construcció d'una Europa en pau i la lluita contra l'atur. Recpecte a la pri­mera qüestió, Colom va expres­sar el desig de que la Unió Eu­ropea tingui les competències i els mitjans per evitar tragèdies com les de Bòsnia, i va recordar que encara persisteixen conflic­tes latents, com l'enfrontament entre Rússia i Ucraïna per la pe­nínsula de Crimea.

Pel que fa a l'atur, Colom va dir que la mà d'obra europea és de les millors del món, però que no s'ha sabut adaptar a les noves tecnologies. Es per això que els socialistes europeus volen afa­vorir la formació dels futurs tre­balladors en un món molt flexi­ble. •

IC demana una Europa federalista i solidària Ramon Espasa tem un creixement menor del que prediuen les enquestes Xavi Cava

El diputat al Par­lament espanyol, Ra­mon Espasa, va de­fensar en un acte or­ganitzat per aquesta coalició a la Casa de Cultura, un model d'Europa que sigui solidari amb el Tercer món i mantingui una clara orientació pro­gressista. Per Espasa, dels tres grans gegants econòmics (Ja­pó, Estats-Units i Europa), l'única amb la presència d'una esquerra conscient més palpa-ple és l 'europeu. Aquesta presència ha de servir, segons ell, "per alterar el sentit dels fluxos econòmics internacio­nals i aturar la depredació so­bre els recursos dels països més pobres".

Pel que fa a la política in­terna europea, aquesta ha de tendir a una major cohesió so­cial, de manera que els països més rics ajudin al desenvolu­pament dels més retardats en un grau molt superior al que es fa ara. El pressupost de la Unió actualment només repre­senta el 2 per cent del total que es recapta anualment en el conjunt dels països membres. Per a Espasa, aquest pressu­post hauria d'augmentar signi­ficativament per a crear una autèntica solidaritat entre les regions europees.

M. Mula

Campanya penosa En l'àmbit de l 'estat es­

panyol, el membre d'Iniciati­va va rebutjar la campanya d'insults i desqualificacions que porten a terme socialistes i populars, que va titllar d'"es-pectacle penós", i de la qual la seva formació sempre s'ha desmarcat.

Retreure's un passat fran­quista o els casos de corrupció no hauria de ser la manera de fer campanya electoral i molt menys en unes eleccions euro­pees. També va expressar la seva desconfiança sobre els resultats que les enquestes electorals pronostiquen, ja que "hi ha una enorme bossa d'in­decisos que poden fer variar els resultats, i que fan molt in­segures les enquestes". Espasa tem que la seva formació no arribi a assolir el creixement que la majoria d'enquestes l'hi auguren, però tot i això considera que hi haurà una sensible pujada de vots. •

VOTA EUROPA VOTA PSC

Pel futur d'Espanya Pel futur de Catalunya

1 8 ELS 4 CANTONS R U B Í DIVENDRES, 10 JUNY 1994

«No sóc un alcalde de transició» Eduard Pallejà afirma que no era gratuït que ell anés el segon en la llista i que pensa presentar-se a les pròximes eleccions municipals

1:1 nou alcalde de Rnhi. l.duanl Pallejà, vol deixar clar que ell no ha ocupa! el íàrrei-per ser-hi només un any. Te voluntat de continuar sent alcalde de Ruhí, .si el.s ciuta­dans d'aquesta />ohlacit> valh sana atorguen la majoria a Informació que porta gover­nant la localitat ja fa quin:c anys. Tots els que encara no l'han vist en persona, ho po­dran fer al llarg d'ai/uest any escàs que manca per a les eleccions municipals, el 2S de maig de / W . \ ja que encara resten molts projectes per inaugurar, ara en la recta final, i d'altres promocionats per diverses administracions amb col·laboració amb TAjuntament. A mes a mes. també està disposat a fer acte de presència a la majoria de les activitats que organitzen les entitats ciutadanes.

IVp Català

Eduard Pallejà va accedir a l'alcaldia de Ruhí. després de la renuncia de Miquel Llugany. el passal, fi de maig. Fa pocs dies, s'ha v isi cmhulicai en un enfron-lamenl verbal amb la Guàrdia IThaiia de Barcelona, els agents de la qual ja han tingut mes d'un altcrcal amb altre-- ciutadans com a conseqüència del nci\ IOSMUC

que hi lla pel la negociació del seu con \ em col • lecli u amb l'Ajuntament tic Barcelona. Que va passar la matinada del 29 de maig'.'

Resposta: Res important i so­bretot deixar clar. que ni bevíem alcohol ni tampoc vàrem ser pre­potents ni vàrem insultat a nin­gú I. atestat eia ple de mentides i ja m'he posat en contacte amb l'Ajuntament de Barcelona per fer un seguiment de la investiga­ció oberta per aquest cas, ja que sóc part interessada. De moment no posaré cap denúncia fins que no sàpiga el resultat de l'actuació administrativa.

P.: Quin es el futur d'Eduard Pallejà com alcalde.'

R.: Jo. el futur el veig amb molt d'optimisme, i a més amb tina predisposició total i absoluta per treballar per la meva ciutat. A base d'això, em sento content i amb ganes d'afrontar eU reptes de futur, del treball que represen­ta ser alcalde, l.a meva decisió d'accedir a l'alcaldia no és de

transició, que ningú s'ho pensi, siiui que ho he fet amb voluntat de servei per col·laborat a l'esde­venir del futur de Rubí. No he pres aquesta decisió per un any. Espero que els votants confiïn de nou amb el nostre projecte i tornar a encapçalar l 'equip de govern.

«Em sento content i amb ganes d'encarar

els reptes de futur, del treball que representa

ser alcalde»

Això significa que l'Aluard Pallejà es presentarà com a cap de llista per Iniciativa per Cata­lunya a Rubí?

R.: Sí, estic disposat a en­capçalar la llista d'IC o a donar suport a aquesta formació políti­ca. I continuaré d'alcalde si la majoria de la població ho vol a través del seu soport electoral. P.: La llista de les persones que acompanyaran Pallejà, la farà ell mateix o la farà el comitè polític local?

R.: Cadascú té el seu estil, el meu antecessor tenia una idio­sincràsia pròpia i jo en tinc una altra. Ara be, el projecte de ciu­tat, de comarca, de territori, i en definitiva de país, es el mateix. L'elecció de les persones es a ni­vell a intern, i dependent de les formes com es facin les reunions

pròpies i del contacte amb la gent, i poden estar ben segurs tots els ciutadans que continua­rem amb aquest tarannà.

P.: I les seves relacions amb els mitjans de comunicació, serà més accessible el nou alcalde?

R.: Sí, la meva opinió és que els mitjans de comunicació han de ser una eina de servei al ciu­tadà, d'informació). 1 crec que hem de prémer l'accelerador en explicar les coses, que hi hagi més obertura. Més obertura so­bre les coses que tinguem lliga­des i al sac. La utilització dels mitjans per explicar coses que encara no estan lligades i no molt desenvolupades la conti­nuarem en la línia seguida fins ara.

P.: El rumor funciona a tot arreu, i els rumors que circula­ven per Rubí. abans del canvi d'alcalde, eren que l'Eduard Pa­llejà no volia accedir a aquest cà­rrec i que s'ha vist obligat per les pressions de membres impor­tants de la cúpula d'IC?

R.: Això és mentida. Es cert que els rumors i el fer safareig és molt habitual, i d'això a la veritat hi ha molta diferència. Es cert que hi ha sectors a la població interessats en posar en boca me­va certes paruales que no són certes. A mi. si em pregunten, responc. Si no em pregunten, que no s'inventin coses. Ara bé, puc assegurar que jo no he rebut cap pressió ni de les altes esferes

d'IC, ni del meu grup municipal. ni pressió d'IC a nivell local, ni tampoc d'altres persones que. sense pertànyer a cap partit, pu­guin donar suport a una opció política com la nostra. Ha estat una decissió personal, fruit d'un procés de reflexió individual i molt profund, i que no ha estat una decisió d'ultima hora. no és gratuït que jo anés de número dos a les llistes del 91. Si no s'ha manifestat quin era el substitut fins les últims dies era per jugar també amb l'efecte sorpresa, que en aquestes casos tenen doble valor.

P.: Altres qüestions que han augmentat la rumorologia han estat que no se'l veia molt als ac­tes públics i la seva marxa com a directiu tècnic al Comitè Olím­pic de Barcelona.

R.: Jo vaig marxar al COOB abans de les eleccions munici­pals, el 1989. i em vaig presentar a les llistes d'IC. Això vol dir al­guna cosa. A més jo puc posar aquesta experència que vaig tenir al meu càrrec com alcalde. Sem­pre he treballat en llocs que han suposat fer algun servei a la co­munitat. No m'hi veig en altre ti­pus de tasca que no sigui de ser­vei als demés. Tot el que diguin de si faig o no faig a Rubí, si vinc només a dormir, que mirin el meu currículum professional i ho comprovaran.

contrari. L'experència del CO­OB em va servir per elaborar un pla director que es basa en un procés d'actualització trimestral, amb el qual es vol arribar a acon­seguir una sèrie de fites a partir dels pressupostos de què es dis­posen. Per fer això, s'ha creat un comitè de direcció, integrat pels quatre caps de les macroàrees i amb els gerents de l ' IMPES (Institut de Promoció Econòmica i Social) i de PROURSA (Pro­mocions Urbanes, S.A.), amb uns canals de comunicació entre las línies polítiques i tècniques per assolir els objectius esta­blerts i resoldre els problemes puntuals que es puguin presen­tar.

Cal apropar els joves a un compromís i enfor­tir la participació ciu­

tadana

«No he rebut cap pressió de ningú per

ser alcalde»

P.: Eduard Pallejà ha dirigit

r ecen tment una rees t ruc tu rac ió

ile l 'Ajuntament que ha provocat

un cert melosiar enlre els treba-

I kidors i , .i:1- de ^eccio per la

' • '•nia en utk ^'l'a porlcl. que ii;:

| ! •-..!! c \ , i , lament .' 1 1 ,1a prniieia in ilu 1a •.-..e

i i... i.' '' .iqnes; maiestar. no ho

' ü l h.'ii i iel. j v i o .- nu ';< • •: ' M I i h . i t i c s ,1 : ! " • i . i i •' ;

P.: Vostè és jove, té 32 anys i era el número dos de la llista, és una aposta per al jovent9

R.: Es evident que es neces­sari apropar els joves a un com­promís participatiu. Jo el que sí que intento durant aquests dies als pregons de les festes de barri i a les reunions de les associa­cions de veïns per dir-ho és que no podem millorar, com a ciutat i com a país, sense enfortir els eixos de relació entre el que és la inst i tució públ ica , com és l'Ajuntament, i el que és el teixit social. És a dir, enfortint les rela­cions, enfortim la participació ciutadana. En cl cas dcE joves el que s'ha de fer és saber transme­tre aquest missatge. Jo no cm crec que els joves siguin '"passo-les". També voldria que el io'-1 ni no es cregui el primer que c--."! ien. sinó que analitzin els mi- -ai-LVS que els arriben des ileK mu-j . i i i s i l e l i i i i i n i i i ' , . ' . , ' i> • i 1,; íi ' Í C .

iles de les iiv-liliu ions e.li.i.il i '-•

i que sapigner. dileieiK'iai i Ic;

SÍ . ' M - Li s..... , : s - , , | 1 ! ; ! |. , •

DIVENDRES, 10 JUNY 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 1 9

El Dirt-Track va omplir el camp voleibol femení municipal d'aficionats al motociclisme El Sant Cugat, millor

equip català del 94

Redacció

Dissabte a la tarda el Camp de Futbol Municipal va patir una gran transformació: fut­bolistes i pilotes van ser can­viats per motos i amants del motor que van poder apreciar com corredors d'arreu de Ca­

talunya feien meravelles pel circuit que va haver d'adap­tar-se a les instal·lacions de la Rambla del Celler.

Aquesta cursa motociclis­ta, que constava de dotze voltes per aquest circuit oval, era la primera de les sis pro­ves del Campionat de Cata-

J. A. Mula

lunya (entre les quals hi ha la de resistència de Calafat) i va ser organitzada a la nostra lo­calitat gràcies a les gestions del Moto Club Sant Cugat que el va organitzar amb la col · laborac ió de l 'Ajunta­ment. •

Handbol La UESC perd el primer partit dels 1/4 de final de la Catalana

Gràcia 25 - UESC 21

Marta Àltaïr

Els jugadors de Ra­mon Grau van sortir derrotats del partit d'anada dels quarts de final d 'aquesta Lliga Catalana d'en­guany que els enca­rava al Gràcia de Sa­badell, que es va im­posar amb un resul­tat final de 25-21.

Malgrat aquest resultat, el partit que van plantejar els santcugatencs va ser molt correcte. Els de la UESC van sortir molt forts i van pres-sionar els seus rivals des dels inicis del partit, plan­tant cara a un Gràcia que ha­via de ser, en principi molt su­perior atès que enguany ha aconseguit pujar a la Divisió d'Honor B. Però tot i aquesta

diferència, els de Sabadell ho van tenir difícil per a imposar-se a una UESC molt inspirada que els va saber plantar cara fins a la fi del patit, que va concloure amb un resultat fa­

vorable als locals per només quatre gols, diferència que deixa obertes les espectatives per a la possible classificació a les finals per als de Sant Cugat. •

Sant Cugat 3 Anna Borau

Potser ningú no s'esperava que les noies del Club Voleibol Sant Cugat podrien demostrar la seva superioritat i s'imposa­rien al seu etern rival a la final d'aquest Lliga Catalana del 94'. Però de fet va ser així, i les jugadores de Víctor Hugo Rupill van saber treure el joc dels "vells temps" i es van ad­judicar el títol per 3 sets a 1, amb uns parcials de 15-3, 13-15, 15-11 i 15-12.

La clau del partit va ser la mentalització, que els va ator­gar la possibilitat de sortir a la pista amb un pantejament ben

- Esplugues 1 seriós, fermes a la defensa i contundents a l'atac deixant ben clar des del principi la in­tenció de portar el títol a Sant Cugat. L'Esplugues no hi va poder fer res, només provar de plantar cara a les campiones de Catalunya d'aquest 1994.

Sopar de fi de temporada Aquesta nit el Club Volei­

bol Sant Cugat es reunirà un conegut restaurant santcuga-tenc per a celebrar el sopar anual de fi de temporada que aplegarà enguany una centena d'assistents, atesa l'ampliació del club amb la incorporació dels equips base. •

RESTAURANT La Nansa

G I

D U R I

Q U

PESCADO Y MARISCO FRESCO todos los dias

ESPECIALIDADES PAELLA DE PESCADO Y MARISCO 900 ARROZNEGRO 1.250

- SUQUET DE PESCADORES 2.900 -ZARZUELA DE PESCADO 2.900 - ESPECIAL LA NANSA 3.000

(Mejillones, Canaillas, Bocas, Gambas, Cuerpo, Chocos, Langostineras y Calamares)

-PARRILLADA 2.700

(Rape, Merluza, Salmón, Gambas, Cigalas, Sèpia, Calamar, Chirlas y Mejillones)

-MARISCADA 3.800

(Centollo, Boca, Nécora, Canaillas, Percebes, Almejas, Gambas y Cigalas)

Cerrado martes nodie y miércoles todo el dia. AGOSTO ABIERT0

oua. üaucií 47 RUBÍ Tel 6 9 9 1 1 5 2 (Cerca Mútua )

2 0 ELS 4 CANTONS E S P O R T S DIVENDRES. 10 JUNY 1994

Cicl isme femení

Marta Vilajuçana s'adjudica el Campionat de Catalunya del 94' El Campionat de Ciclisme de Catalunya organitzat pel Club Fermin To­rres Gil de La Floresta va tenir lloc dissabte passat i va acollir la partici­pació de 25 corredores, destacant la classificació de Karen Thompson, del club floresenc, en tercera posició

M. ISpinosa

Redacció

5 i LI V CHI Is. S CU-dets i 1 2 a ni,lleu Is \ au ser k's par t ic i ­pan ts de l ' ed i c ió d 'enguam del Cam­pionat de Catalunya. el d e s e m olupament del i|iial va tenir lloc a la nostra localitat. En categoria amateur \ a sei la c o r r e d o r a del C l u h C i c l i s t a Montcada Marta Vi­lajuçana qui s'endu­gué cl títol de cam­piona de Ca ta lunya desp ré s de recór re r els 7X kilòmetres de què cons­tava cl circuit.

De l'equip local del qual \ a n part ic ipar Marta Ponce .

Deme Herència, Estela Peris, cera de carrera però sense po-Kati Valribera. Susana Raiga- der accedi r a ser n o m e n a d a da i Karen Thompson va ser tercera de Catalunya atesa la aquesta darrera qui va obtenir seva nacionalitat anglesa. • la millor posició, arribant ter-

Futbol

El Sant Cugat finalitza la lliga amb una derrota a casa del Banyoles

Banyoles 2 - Sant Cugat 1 Raubó

Els homes de Carles Munuera van sortir derrotats del camp del Banyoles en l'últim partit dispu­tat d'aquesta la. Divisió Catala­na de la lliga de futbol. Malgrat el resujtat. el Cluh Esportiu Sant Cugat mantindrà la categoria per a la propera temporada.

El partit disputat el cap de setmana passat, l'últim de la lli­ga l).V°4 \a finalitzar amb la-victòria per la mínima del club de casa. el Banyoles, que es va

imposar al conjunt santeugatenc per un atapeït 2-1. El Banyoles \a dominar el joc durant lot l'en­contre , relegant al santeugat l'opció de jugar al contracop, però no va aconseguir marcar fins a l'últim minut de la primera part, marxant al descans amb l'l-().

Al segon període els juga­dors de la nostra localitat \an re­accionar, pressionant el seu rival fins a aconseguir l'empat, que arribaria mitjançant un gol de Casado al minut 9. L'ambició

del Sant Cugat. però. va quedar estroncada per la reacció dels seus amfitrions, els quals van tornar a agafar el domini cons­cients que es jugaven més que no pas els val lessans: els de Banyoles havien de guanyar si volien optar a a tenir la possibi­litat de pujar a la 3a. Divisió la propera temporada.

Al final, derrota per a un Sant Cugat que tot i no fer un paper estelar ha aconseguit, al final, mantenir la categoria de cara a l'any vinent. •

Mini Bàsquet

L'UESC organitza les primeres jor­nades de mini-bàsquet Idjjie T.

hi primer torneig de mini-bàs­quet que organitza la L'nio Es­portiva Sant Cugat, conjunta­ment amb els Jocs Esportius Es­colars. va ser tot un èxit de parti­cipació. Nens i nenes de tota la comarca van omplir diumenge al matí la sala del Pavelló santeu­gatenc. Aquestes primeres jorna­

des van començar a les deu del matí i van durar tot el matí. amb un total de setze partits.

El guanyador de l'edició va ser l'equip de l'Escola Nostra Senyora de Montserrat, mentre els conjunts santeugatencs van quedar de la següent manera: al tercer lloc l'equip masculí de la UESC i als últims els del Pins del Vallès i el Maragall. Després

d'aquestes jornades, les properes que s'organitzaran a la nostra lo­calitat seran les d'handbol, que tindran lloc al pavelló de Valldo­reix durant el matí d'aquest dis­sabte 11 de juny. D'altra banda, a finals de mes tindrà lloc la Pesta de Cloenda dels Jocs Esportius Escolars que s'han organitzat du­rant aquest curs 93/94 amb els equips millor classificats . •

Set Ball i Altis ofereixen una quota conjunta El Club de Tennis Set Ball i ïAltis de Cerdanyo­la han posat en marxa, a partir d'aquest mes un projecte d'oferta conjunta destinat a oferir mi­llors serveis als seus socis Redacció

A partir d'aquest mes. els socis dels clubs Set Ball de Sant Cu­gat i Altis de Cerdanyola po­dran optar a l'oferta conjunta que permet gaudir de les ins­tal·lacions de les dues entitats esportives.

Ea idea va sorgir quan un soci comú \ a plantejar la pos­sibilitat als directius i a partir d ' a q u e l l m o m e n t van co­mençar els contactes i el dià­leg. Això era al gener, i sis mesos després es posaria en marxa el projecte dut a terme pels directors gerents d'amb­dós clubs: Eulàlia Font i Fuset del Set Ball i Marcelino Her-nàndez del Rey de l"Altis.

L'oferta té tres variants: el set-altis (l l .500 PTA i dóna dret a tot), el set-fit ( l 0 . 0 0 0 PTA ofereix tennis i muscula-ció) i el s e t -pana t t a ( 9 . 5 0 0 PTA, variant de l'anterior sen­se les classes de gimnàstica).

Dinar anual al Set Ball El proper dimarts dia 14 de

juny tindrà lloc el dinar que celebren les fèmines del Set Ball cada any. En principi, els o r g a n i t z a d o r s e spe ren l 'as­sistència de representants de la Federació Catalana així com la presència d 'a lguns tennis tes importants , com ara Manuel Orantes o Àlex Corretja. •

Director: JOSÉ LUIS ALCA2AR CASAS

NORMAS DE CONDUCTA BÀSICA PARA UNA CORRECTA ALIMENTACION

- Comer a horas regulares sin dejar mas de 3 horas en­tre comidas. - Procurar ingerir alimentos tan naturales como sea posi-ble, sin refinar ni adulterar y sin compuestos químicos. - Evitar la mayor cantidad de grasas posibles. - Sequir una dieta alta en hidratos.de carbono, complejos (patatas, arroz, pastas, verduras...) y evitar los azúcares refínados "dulces, pasteles, etc...". - En todo caso evitar tomar grasas y azúcares en la mis-ma comida. - Beber alrededor de 3 litros de agua diarios en peque-nas dosis. - La fibra de los vegetales crudos y de los productes inte-grales, facilita la digestión y la posterior elimtnación de los materiales de desecho. - Efectuar las comidas de forma pausada, mastícando bien ios alimentos para facilitar una correcta digestión. - Acabar siempre las comidas antes de sentirse comple-tamente lleno. - Hacer algun ejercicio moderado de forma habitual be­neficia nuestro metabolisme a la vez que mejora nuestro estado físico.

AV. ALFONS SALA, 29 B TEL 6 7 5 3 7 0 7

DIVENDRES, 10 JUNY 1994 AjOTOt m w Antoni Llaveria

ELS 4 CANTONS 2 1

«A « & *

/estrf&\/e4<a*€€? /

P Ó N T E A L DIA.

C O N E L T R Í O Y U P Y . SCOOPY Y V I S I O N 75,

C A S T E L L V Í M O T O R . R O S E L L Ó , 1 5 . T E L . 9 3 / 5 8 9 3 2 1 1 . F A X 9 3 / 5 8 9 3 2 1 1

RECAMBIOS ORICINALES SERVICIO EN 2 4 H

H O N D A

Cotne ride with us

CONSEJOS PATROCINADOS POR:

SERVEIS ADMINISTRATIUS CIMAM C I Ctra. Cerdanyola, 24-26 2 > l F l U n , 3 . I L . Tels.674 5216/66Fax.589 07 32

EXCESO DE CARGA Influencia sobre la utilización del automóvil

Si habitualmente conduce un auto­móvil, habrà experimentado alguna vez que, cuando ha circulado con to-das sus plazas ocupadas y cargado con su necesario equipaje, el auto­móvil acelera con menor ímpetu, siéndiole muy difícil alcanzar su pun­ta de velocidad y exigiendo mayor distancia de frenado para detenerlo. Todo ello, no lo dude, va acomparïa-do de mayores desgastes en los di­versos órganos mecànicos del vehí-culo (frenos, suspensiones, motor), elevando el consumo de gasolina en las peores circunstancias hasta en un 50%. Por lo tanto, cuando prevea la necesidad de utilizar el coche en di-

chas condiciones, seria muy impor-tante para circular con mayor seguri-dad, revisar el posible desgaste de frenos, suspensiones, etc..., así como niveles de agua del radiador, aceite, liquido de frenos..., todos ellos some-tidos a mayores pérdidas en sus cua-lidades por el exceso de temperatura.

• •• breves ••• EUROVESPA 94 de Girona se cele­brarà los poximos dias 18 y 19 de Ju-nio en las calles de la ciudad. Uno de los momentos mas importantes de la concentración, serà el del desfile don-de participaran todo tipo de Vespas y otros vehículos fabricados por la mar­ca Piaggio. Se otorgaràn premios al mejor disfraz, traje original, mejor comportamiento y a la Vespa mas ori­ginal de las participantes.

(CA CASAS i G. S.L.

• Administració i gestió empresarial • Fiscal • Laboral

• Renda i tributació en general •Assegurances •Vehicles

Av. Alfons Sala, 22 Tel. 67414 91 - 67414 97 Fax. 589 40 09

<&•

PUNT DE VENDA

iracio El seu BMW ara a Sant Cugat del Vallès

TMG Reparació S.L. i DRAC MOTOR ii ofereixen tota la gamma, així com els serveis de

MECÀNICA, PLANXA I PINTURA AL FORN TALLERS: Camí Can Calders, Nau 1( costat CIAMA) Tel. 6 7 4 3 4 75

EXPOSICIÓ I VENDES: Alfons Sala, 34-36 Tel. 675 56 53

OFICINA GESTORA DE SEGUROS

TODAS LAS COMPANÍAS

TODO TIPO DE SEGUROS

Rambla del Celler, 95 (lado Farmàcia)

Tel. 675 42 03 PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JOVENES

PAGO FRACCIONADO Fax 589 48 02 SE RESPETAN BONIFICACIONES SANT CUGAT DEL VALLÈS

classificats S 674 02 04 JUNY 1994

TALLERS MECÀNICS

A_"0 HKAMSIOS VA^ES 575 19 S Car de a C'tL. 24

NbíAN ROt.'.A\ Valcrel 11

:;:EV.JL'-AL:EHSA 2>a Oaaryola 55

6"5 45 7S

58S 26 49

$ SUZUKI

3 -

- im repte -

J. Guix 674 0910-5891310

Francesc Moragas, 42

08190 Sant Cugat

" ' l -MÈTODE

s'í IRENEU 3 >

"5 5

SEGARRA

Cànovas del vi Castillo. 14

Tel. 6751194

Rbla Car Mora. 9

Tel. i Fax: 675 32 03

Api.Ccr'ejs 350

08190 Sant Cugat dei Valies

ESPORTS - GIMNASOS

CLARAMENT INS" vOGA 674 21 03 Rie-a 'Eba«s

oMNASOlM^C Av Altars Sala 29 !

575 3^ C7

HARDWARE

SOFTWARE

SUMINISTRES

SERVEI TÈCNIC

LOGIC b r o t h e r

CONTROL ,,,,;;''•'.',';,v;.;:!..;.';..

Rossell... 32 l u i w

08140 Sant C'u;j:it

Tel. 675 \f I I

Fax. 675 37 11

CASAJUANA

GALERIES SANT JORDI

Mobles; Df co-ac o

Mobes; _.c ; j na amida

Mataiassos i Somiers

3 a -

Ca'·sr M

Sant

aC'

e l " :

R„3in3l. 3"

59 22 32

e -Tel 674 16 30

a: oe Va es

TOT SANT CUGAT 674 86 61 Sant Antoni. 4244

ELS i CANTONS Rbla. del Celler. 91

Sense moure's de casa

TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI

Actes Sodofc

W*»»

DECMODECCFACC... 674 38 92 F'ancesc Moragas 4

RVS 589 04 38

SUPERMERCAT VILARÓ

589 35 82

CONSTRUCCIONES

Reformas - Torres • Nuevas

674 6308

Menjars Preparats TASTA'M

5892929-589 35 35

Sfbsefruüs Mercat Pere San

Parada 123 SERVEI GRATUÏT A

DOMICILI Tel 589 44 81

Immobiliària

ímmt AP\

674 78 50 - 674 91 61

TORRES EN VENDA Sant Cugat - Valldoreix.al costat de l'estació FFCC. terreny 500 m\ torre 100 m;, menj. sala d'estar 30 nr, cui­na. 4 hab. 2 banys, llar de foc, orienta­ció i vistes excel·lents. Sant Cugat - Valldoreix. Zona Pas­seig Rubí. torre 110 mJ, terreny 300 nr, menjador, sala d'estar, cuina-offi-ce. 3 dormitoris, 2 banys, estudi, cale­facció, IMPECABLE. Sant Cugat -Valldoreix, zona Mas Roig, OPORTUNITAT. Terreny 1625 m:, torre 90 nr (ampliables), menja­dor. sala d'estar, cuina, 3 hab., bany, calefacció, traster. piscina amb depu­radora.

Sant Cugat, zona cl. Granollers, to­rre adossada cantonera, 240 nr", men-jador-cuina 30 m2, sala d'estar 50 nr, 4 dormitoris (1 suite), dos banys, un servei, cal.lefacció, hab., planxar, tras­ter, jardí privat amb piscina. Sant Cugat - Valldoreix, zona Ram­bla Verdaguer, terreny 1133 nf, torre 230 nr. menjador sala d'estar 40 m;, cuina-office equipada, 3 dormitoris dobles, estudi 35 m', dos banys, ser­vei, cal.lefacció, llar de foc. San Cugat - Mas Janer, terreny 900 m:, torre 90 nr, menjador sala d'estar, cuina equipada, tres hab., bany i tras­ter.

Sant Cugat - Zona El Colomer, torre adossada 300 m!, menjador sala d'es­tar, cuina-office, 5 hab., (una suite), sala d'estar, tres banys, servei, estudi amb solàrium, armaris encastats amb interiors, garatge tres cotxes, safareig, traster, sistema de tele-seguretat i cai­xa forta.

Sant Cugat - Zona d. Orquídia, casa de disseny, terreny 600 nf, torre 300 nf, menjador sala d'estar 50 nf, cinc dormitoris (una suite), cuina-office, dos banys, servei, calefacció, garatge tres cotxes i safareig. Sant Cugat - Valldoreix, zona R. Es-cayola, terreny 1405 nf, torre 295 nf en una sola planta, menjador 16 nf i sala d'estar 50 nf, cuina-office 15 nf, 4 dormitoris dobles, dos banys, dos trasters, celler rebost, golfes, calefac­ció, parquet, garatge 32 nf, piscina amb depuradora.

PISOS EN VENDfl Zona Mercat Torreblanca, 84 nr . menjador sala d'estar amb parquet, ai­re condicionat, dos dormitoris, cuina-office, bany complert, armaris encas­tats, parquing, 14.500.000 Zona Mercat Torreblanca, 123 nf, menjador sala d'estar 30 nf, aire con­dicionat, 3 hab. (una suite), cuina-offi­ce, dos banys, calefacció a gas, arma­ris encastats, parquing. 23 M.

APARTAMENTS VENDA VALLVIDRERA, 135 nf, menjador-sala d'estar 58 nf, cuina americana 9 nf, 2 hab., dobles, estudi, bany, cale­facció, pre-instal.lació llar de foc. SANT CUGAT - LA FLORESTA 100 m de jardí, menjador sala d'estar, cuina, dos dormitoris, bany, llar de foc. 7 M.

TERRENYS EN VENDA SANT CUGAT - ZONA LA BONA-NOVA, Solar de 600 nf, excel·lent orientació SANT CUGAT - LA FLORESTA, solar 750 nf, orientació sud, vista ex­cel·lent

SANT CUGAT, solar de 629 nf a 1000 mts. sortida 4 Túnels de vallvi-drera. FACILITATS DE PAGAMENT.

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES

PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS

Administració de finques. Lloguers i Comunitats de Veïns

Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

CASAS FERRERAS, S.L. GABINET ADMINISTRATIU

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Estimació objectiva. Mòduls I.V.A. Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions

-Viudetat -I.LT.

Magistratura: -Conciliacions -Acomiadaments

GABINET JURÍDIC

AGENTS D'ASSEGURANCES

Av. Alfons Sala 22, bj. 2. Apar­tat de correus, 12 Sant Cugat del Vallès

67415 66-67410 54

I n c ï j w a K ^ Av. Barcelona, 70

Tel 699 65 48 RUBI

OFERTflS 0LQUILERES

Centro del pueblo 100m2, 3 hab. (1 suite), 1 bano, calefacción, bal-cón, armarios empotra-dos. 95.0O0ptas /mes 1 Àtico dúplex lOOnr, C/ Martorell. 4 hab., ba­no y aseo, calefacción. A 5 minutos estación. 100.000 ptas/mes C/ Reus, àtico a estrenar, 90m2, 2 hab., bano y aseo, calefacción, terra-za, pàrking. 110.000 ptas/mes Cerca estación piso 112m2, 4 hab., bano y aseo, exterior, amuebla-do. 90.000 ptas/mes Piso amueblado 80m2

Centro pueblo., 2 hab., 1 bano, 1 aseo, calefacc, patio. 100.000 Ptas/mes

TORRES Torre individual semi-nueva, inmejorable zo­na. 250m2, 4hab., 2 ba­nos, 1 aseo, bodega, pakg, buhardilla, jardín y piscina. Buen precio. Torre alto standing jun-to campo de golf, 450m2

const., salón-comedor 50m2, 4 hab. dobles+1 hab., servicio, 3 banos, 2 aseos, jardín privado, ga-rage y piscina

WlSA<A Finques

674 67 15 589 33 68 PISOS EN VENDfl

Zona darrera estació, I38m!+10 terrassa, 5 hab., 2 banys complerts, tot exterior, calefacció, parket tot el pis, do­ble finestra a tot el pis. 18 M. Àtic, Ctra. Cerdanyola, 2hab.+20m: terrassa, tot exte­rior, 1 bany, I aseo, calefacció. Zona Eixample, 100m!, terras­sa, tot exterior, 3 hab. dobles, 2 banys, parket, calef., llar de foc, 1 pi. pàrking i traster. 26 M. Zona estació. 3 hab., 1 bany, parket, tot exterior, calefacció, 14 M.

Zona alta. àtic dúplex 100m3+30 terrassa, 3 hab., 2 banys, exterior, vistes molt ma­ques. 18 M. Zona estació, 130m!, 4 hab. do­bles, 2 banys complerts, calefa., armaris encastats, 1 pi. pàrking. Zona comun. amb pisicna i jar­dí. 28 M.

PISOS LLOGUER Zona estació, Apartament mo­blat, terrassa, 1 hab. Pis moblat Ctra. Cerdanyola, 90m!, 4 habitacions, sol i vistes. 65.000 ptes/mes tot inclòs.

Plana l'Hospital, 10

6747254 6747466

VENDA I

LLOGUER DE:

TORRES LOCALS

TERRENYS PISOS

I APARTAMENTS (amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les

característiques

iExtensa cartera amb molt bones

ofertes!

A 14 Km. de

FIGUERES

Molí antic restaurat 300m2, enmig d'l

hectàrea bosc cente­nari, riu, camí bon estat. Gran taller

artístic i sala assole­llats, 2 banys, molta aigua potable, llum, calefacció central,

telèfon, TV sat., alarma central. Piscina coberta i pista tenis petites.

27.000.000.-Part. a part. 674 87 40

Piso Masnou

Céntrico, 4 habitacio-

nes, todo exterior, 2

terrazas, 2 banos, par­

ket, calefacción.

16.000.000. Ptes.

555 5018

HIDROCULTIU Plantes sense terra

més fàcils de conservar Instal·lacions í manteniment

d'oficines i despatxos

Av. Joan Borràs, 54 -Valldoreix -tel. 674 75 98

classificats BORSA DEL LLOGUERS

TREBALL VENDES

ofertes Alquilo piso en Rambla del Celler, 80m2, 3hab., bano, aseo, calefacción, telefono, parquing. Impe-Se ofrece chica para can-

guros. Sra. Pilar. TeL 674 c a W e T e | ] $74 9^97 87 88 (Noches)

Se dan clases de Fran­cés, nivel 1. Sàbados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08 FRINE

El Taller: Se dan clases de grabado. Doleres Ma-yorga. Tel. 589 20 04

Noia s'ofereix per fer cangurs de dilluns a di­vendres. També dóna classes d'Alemany. Nicole Gonzalez. 775 08 87

PISO EN ALQUILER, Rambla del Celler (frente zona deportiva) 80 m2, 3 hab. Salón-comedor, 1 bano 1 aseo Cocina offíce SOL calef. gas tel. 75.000.- pàrking opcional Tel. 674 94 97

Es lloga DESPATX, a estrenar. Zona cèntrica, en els 4 Cantons. 42m2. 60.000 Ptes/mes. Tel. 589 48 22. De 19 a 22 hores.

pàrquings Noia s'ofereix per fer de p j a z a d e parquing con cangur, dissabtes (Matí, trastero, adosada. En ven-tarda, nit) Tel. 674 40 08 ^ fcuen p r e c i 0 . Tel. 675 FRINE 1 0 9 2

2 4 ELS 4 CANTONS CULTURA i ESPECTACLES DIVENDRES, 10 JUNY 1994

Paideia presenta la col·lecció de llibres Vitriol La llibreria Paideia, aquesta vegada com a editora, va presentar al Cafè Belgrado una col·lecció de llibres inèdits

Anna Cabassa

Envoltats d'un ambient força pecu­liar. el del Cafè Belgrado, una cin­quantena de persones van assistir el passat dimarts, dia 7 de juny. a la pre-sentaeió d'una nova col·lecció d'escrits i alhora d'una nova editorial VITRIOL. encapça lada per la l l ibreria de Sant Cugat Paideia. l's tracta d un projecte que la prop d'un an\ \ a sorgir d'un grup d'amics interessats pel món dels l l ibres i la cu l tura . 1 e i nando Valls, Neus Ribatallada. (i ina Rosquelles i S t e \ a 'l 'errades formen aquest equip que i's proposa editar tres llibres cada any. en català o castellà.

Kls tres primers llibres que editarà V I T R I O l . son " H o l n i e s . Watson y compartia" de Carolos Pujol. "Música vista" d'Àngel Crespo i "Homenaje a Pedró ( iome/ Valderrama" que inclou un poema inèdit del poeta colombià mort fa prop d'un anv i un altre poema t ambé inèdit de Juan l .uís P a n e r o . "Norma para lo efímero".

"Pa molt temps que solíem fer una col.leccio de llibres modestos, de petit format, i com a entreteniment i plaer, no pretenem fer cap negoci", explica Fernando Valls, "pensem editar de ca­da llibre només cinc-cents exemplars". Fls llibres que editarà VITRIOL seran diferents cada vegada, amb un format diferent i original. "Intentem que tant el text com el disseny siguin singu­lars". diu Fernando, "que s'apropin el màxim possible a una obra d'art, que no signi senzillament un llibre".

Així doncs, el que més crida l'atén-cio d'aquesta col.leccio és el format i el disseny dels llibres. FI primer, de ('ai los Pujol, que ja va presentar-se el passat dimarts, es presenta en forma de carpeta i conté diversos contes d'aquest autor barceloní. Fes següents entre -gues seran d i f e ren t s . "Fn aques t a col.leccio s'ajunten una sèrie de carac­teríst iques, el paper, els dibuixos, el disseny, que no té cap altre col·lecció". explica l'editor, "i a més cada llibre tindrà un format radicalment diferent. una de les gràcies quet indrà serà la sorprès aque tindrà el lector quan rebi els llibres". I es que una altra de les ca­

racterístiques de la col.leccio de VI­TRIOL és que els llibres s'entregaran mitjançan una subscripció.

Durant Tacte de la presentació s'a­nuncià també l 'edició d'un llibre de Luís Goytisolo. una novel·la de petit format. Fernando Valls, però, va expli­car que VITRIOL no vol centrar-se no­més en escriptors famosos, sinó que

també pretenen publicar textos d'autors joves.

L'autor de la primera obra que edita VITRIOL, Carlos Pujol va presentar el seu l l ibre com un recul l de con te s "molt especials, plens de fantasia, d'­humor. de fantasmes, de personatges ficticis i per això crec que és molt ade-cuat publicar-los amb un format tant

especial". Aquesta és la primera vegada que

Pujol publica els seus contes, encara que an t e r io rmen t ja ha pub l i ca t 19 obres. Aquest autor resident al barri barceloní de Sant Gervasi. ha treballat sempre en contacte amb la literatura i el món editorial. "He vist la literatura des de molts punts de vista, fa 40 anys vaig començar a treballar per edi to­rials. a més faig d'assesor literari i de jurat pel premi Planeta, he stat durant 15 anys de professor d'universitat de literatura, crític literari i a part escrip­tor, és clar", explica Carlos Pujol.

Un dels contes que publica Pujol. "Somos o no sonios", fou un encàrrec de la Caixa l'any 19S7 quan teu una exposició de Sherlok Holmes. "Fstava cansat de fer crítica literària i vaig de­cidir fer alguna cosa amb més fantasia per aques ta e x p o s i c i ó , d ' aquí sorgí aquest primer conte", diu Pujol.

"He intentat millorar aquests per­sonatges, el Holnies i el Watson. de Conan Doyle , perquè trobo que són una mica de cartró pedra, crec que surten millorats humanament", finalit­za l'autor. •

Vitriol, un repte i una aventura literària nova Montse Sant

A Sant Cugat parlar de la llibreria Paideia vol dir parlar d'inquietud pel món de la literatura. Des de fa molt temps aquesta llibreria ha volgut ser quelcom més que una botiga de llibres. Per a les germanes Ribatallaba, la Neus i la Lluisa, el fet de tenir una llibreria mai ha estat només vendre llibres, és quelcom més. i per això en el apretat espai físic de la seva botiga sempre s'hi pot trobar quelcom més que llibres.

Entre les estanteries, plenes de tota mena d'escrits, pot trobar-se consells per aconseguir allò que es cerca, tertú­lies d'afeccionats en un o altre gènere que tot remenant fan petar la xerrada amb llibertat i amb cura, però sense presses. Moltes coses més poden donar unes persones amb una forta inquietut per contribuir amb la cultura del nostre

poble i que s'esforcen per posar a l'abast de tothom els tresors amagats entre les fulles de paper dels llibres.

Aquesta concepció de la llibreria com un servei i un vehicle cultural és la que ha decidit a "quatre bojos" de la lectura i els llibres, la Neus, la Gina, l'Esteve i el Fernando (sota les ales de Paidea) a llençar-se a l'aventura d'editar llibres inèditsen la col.leccio VITRIOL. Neix sota el dit llatí "Visita interiorem terrae rectificando invenies operae lapi-dem", utilitzat pels alquimistes mitja-vals com a definició de la seva recerca de la pedra filosofal, la pedra de toc, la "lapis excelsa", font de riqueses, de ve­ritats i sabiesa.

Els nous editors parteixen doncs amb la volunta t de guiar i donar a conèixer allò que està amagat al fons de la terra, en aquest cas els escrits de grans plomes que per diverses raons no

són mai editats per les grans editores comercials.

"Els tres primers llibres que editem són tresors amagats", afirma la Neus, "mai han estat editats perquè són de ta-many reduït i els seus autors ens els han cedit perquè els posem a l'abast de tot­hom". "Volem fer una edició restringi­da, d'uns cinc-cents exemplars, editats en formes diverses i or iginals amb il·lustracions, amb un preu raonable i per distribuir-los mitjançant una subs­cripció".

Més endavant, si tot va bé, conti­nuaran amb altres projectes editorials, alguns potser de major envergadura, com ara l'edició d'una novel·la llarga i altres coses. Tot un repte i una aventura dins el món literari que ara comença. Un nou esforç que es suma als molts que ja es fan a Sant Cugat, un poble culturalment viu.

TVSC *&<i Itoatna •iwnMmargmrM

Divendres a les 21 hores

LA REDACCIÓ en directe Recull de I actualitat local - Espai setmanal

La Pel·lícula

" 0BJETIV0: CAROLANN"

Repetició a les 10.00 - 14.00 - 21.00 - 24.00 dissabte, diumenge i dilluns

Servei Tècnic. Antenex Sr. Rabassa 589 22 47

Per als abonats a

Si vostè és abonat a Canal Plus ara en pot gaudir a tots els aparells de televisió de la seva llar.

informació

« 589 0438

i \ fa r v v . r~Y*.*"^ï-.*rMpcf·\

DIVENDRES, 10 JUNY 1994 tOCÀf •" ELS 4 CANTONS 2 5

«La Gavina» bressola un públic profà Mané Espinosa

Emma Ansola

EI Teatre-Auditori del Centre Cultural va acollir durant el pas­sat cap de setmana l'obra "La Gavina" de l'escriptor rus Txè-hov. Una nova disposició de l'es­cena teatral, on el públic va seure a les grades disposades en el ma­teix escenari, va oferir una major proximitat entre públic i actors.

El teatre intimista i realista que presenta l'obra de Txehov va estar receptiva per la Com­panyia Capvespre de Teatre i així ho va transmetre en la posada en escena, sobretot en els intervals d'actes, on es van superposar be­lles imatges pictòriques amb re­

ferències a la permanent inter­pretació simbòlica de la realitat en l'obra de Txèhov.

Un altre punt però, seria la il·luminació, perquè aquesta va ser feixuga i en molts casos im­pedia la visió dels actores en es­cena.

La pèrdua de la identitat, la manca de comunicació i autenti­citat en les relacions humanes són el tema que ocupa l'obra. El seu sobri estil molt controlat i el tractament igualment objectiu dels incidents còmics i tràgics va produir un rebuig entre els seus contemporanis, més arrelats a preocupacions socials i que no entenien les subtils insinuacions

Xavier Tort, a dalt a l'esquerra, i Sílvia Servan en un moment de "La Gavina". Els actors de la Companyia Capvespre de Teatre van fer un treball molt bo.

de Txèhov. No obstant, l'èxit l'aconseguí en el Teatre d'Art de Moscou.

A Sant Cugat però, la manca d'una tensió dramàtica prou ex­plícita i els freqüents monòlegs que marquen les actituds dels personatges, tan característics de Txèhov, va fer difícil al públic

connectar amb l'obra. Un altre dels trets representatius de l'obra, molt ben portats a esce­na, és l'explotació de les pau­ses, els silencis perllongats i els suggeriments poètiques com re­cursos escènics amb l'objectiu d'aconseguir un retrat realista. De ben segur, Txèhov s'hagués

tret el barret. La companyia Capvespre de

teatre i el seu director Joan Ma-llofré van saber reflectir molt adequadament l'obra de Txèjov, però llàstima que l'espectador no en tingués gaire notícia per poder admirar aquesta petita obra poètica. •

M. Dolores Pradera canta en el Teatre Auditori | Cicle de Música a Valldoreix E.A

El proper divendres 17 de juliol, l'artista Maria Do­lores Pradera pujarà a l'es­cenari del Teatre Auditori de Sant Cugat en una única actuació a Sant Cugat del Vallès..

La prou coneguda can­tant de ranxeres estarà acompanyada dels guitarris­tes Julian López i Lucho, el bateria Pepe Ebano i el con­trabaix Fernado López.

El programa inclou les cançons Fina estampa, Cuàndo pa Chile me voy, la hija de Don Juan de Alba, Caballo Viejo, Los Palme-ros i La flor de la canela entre d'altres. •

Redacció

El Cicle de Música Clàssica de Valldoreix continua oferint, en el bell indret de la Parròquia de Sant Cebrià, els concerts de Música, Cant Coral i Cant i Poe­sia. El passat dissabte 4 de juny el grup "Xaloc" va oferir als as­

sistents un concert de Música Mediterrània a càrrec de Feliu Gasull.guitarra, Javier Mas, arxi-llaüt i mandolina i Àngel Pereira marimba i vibràfon. Dissabte dia 11 de juny el "Trio Villanesca" oferirà un concert de música ba­rroca. Els concerts es celebren a les 9.30 hores de la nit. •

FURGON DAILY A U T O P I S T A

EL T O D O - T U R I S M O Peaje de Türismo: para pagar praccicamene la mitad en peajes por su rueda única trasera de gran diametro. (Ejemplo de un mismo recorrido de 188 Km y túnel: vehiculo 6 ruedas, 4.100 Ptas.; vehiculo 4 ruedas, 2J80 Ptas.). Confort de Turismo: por su nivel de prestaciones y equipamiento, alcanzando facílmence los 120 km/h. Mas una gran capacidad de carga: hasta IS m3 y 3.500 Kg de PMA.

y Servlcios/

Carnet de Turismo: B-l. Precio de Turismo: desde solo 1100.000 ya puede dfefrutar de su Furgón Daily Autopista y de todos los servicios Iveco Pegaso.

IVECO EL GRAN SALTO

^ K N . Conceslonario oficial ^ ^ ^m^. ^*.m . A ^ k i . _ . _

« t IVECO Sepauto/s A ^—^ f.tra riaMnntnaria « 1 1 . Ta» 785 ?3 00* . TFRRASSA v Servlcios/

Servicio oficial

IVECO Camí Can Calders, 1 - Tel. 674 34 75

T.M.G. Reparació, S.L.

• Sani Cugat del Vallès

2 6 ELS 4 CANTONS CULTURA i ESPECTACLES DIVENDRES, 10 JUNY 1994

El Brujo canvia el Lazarillo per Don Juan Tenorio

Rafael Alvarezpre-estrena "La sombra del Tenorio" al Teatre-Auditori

\ m i ; i ( abassa 1,1 Icatre- \ud i lo r i rch una uni-ca representació avui divendres

Desprès de I espectacular de 'La somhra del Tenorio'. el l'Ml del I a/arillo. amb la genial nou espectacle de 'el Brujo". inici prelació LIC l'actor Rafael ipie posteriorinent pari ira a ler A k a i e / 'el Brujo ' . tornem a una gira per suclamenca i ses gaudir de I ai't d'aquest allista Irenara a k escenaris harcclo-cordoves. aL|iiesia vegada amh nins el mes de setembre. au alliL- i l.issie ile la litcralin a c a s l c l i a h a . D e l l . lúal i i e a o - M

punt de morir , un actor que sempre ha representat el paper del Ciutti i desitja abans de mo­rir poder fer el paper de Don Juan. Vetllat per una monja. Salurnino Morales, arrenca un monò leg en el qual barreja anècdotes de la seva vida de cò­mic ambulant amh el paper de Don Juan i les diferències amh el del Ciutti.

F.l paper de Sor Inés afegeix un xic més d 'o r ig ina l i t a t a aquesta versió del Tenorio. per­què es tracta d'una monja que fa vot de silenci i per lanl no diu res. només escolta a Salur­nino Morales. "Hi ha alguns as­pectes d'aquest personatge que m'agraden i amb e k quals em sento identifica!", diu Rafael Alvarev. "com ara la seva pas­sió pel teatre, l'aire que dóna ak versos del Tenurio".

Satisfet de la primera actuació

Rafael Ak arc/ v a marxar

quedar moll satisfet perquè el públic va acollir-me molt bé i. a més. lot i que l'escenari és molt gran. el públic està distribuït d'una forma molt còmoda per establir-hi un diàleg". "Aquesta peça és una opor tun i t a t per mostrar al públic el món que hi ha llanera dels escenaris", ex­plica "el Brujo". "i a més és un pretext per eslablir una relació

amh el públic molt diferent a la que normalment tenen els ac­tors i els espectadors".

"El Brujo" diu que no anvo-ra cap personatge com ho fa el protagonista de la seva nova obra, "per Saturnino Morales el Tenorio ha representat un món inaccessible durant tota la seva vida". •

l.a somhra del lenorio" es satisfet de la seva primera ac .sioria i lun còmic vell a tuacio al Teatre-Auditori. "Vait

Rubianes: «Quan actuo em sento com un torero davant el toro» /. 'actor còmic Pepe Rubianes actuarà la propera setmana a la Sala Res \ n n a Cabassa lo, Nino hucim i Si vo lucse moh". explica I actor còmic.

mujer. Cada dia aniré canviani una I )uranl Ljuatrc dies actuarà cl mica les h i s to r i e s" , diu

carismàtic actor Pepe Rubianes L'n espectacle en t re üllliCS kiclor."tols son números que he a la Sala Res de la nostra ciutat. "Feia temps que volia fer un anat fent des de l'any K2 quan Seia la segona vegada ipie Ru- espectacle ambiental en un lloc ^ug començar". A la Sala Res blanes es planta davant el pú- petit, amh poc públic, com quan li caldrà prescindir de les hislo-blu santcugalcnc. després ile la vaig començar a Cuba", explica t'ics teatrals, a causa de les di­sc va actuació durant les 1-csies Pepe Rubianes. Aleshores va mensions de la sala i es centrarà \ l a | o i s de \ a l l d o r c i x ta dos sorgir la possihilu.ii de ler "Asi en ek seus números de cabaret. anvs I,k dies 14. 15, Hi i 1 7 de empece" a Sant Cugat, un lloc I .a primera vegada que Pepe |imv Rubianes presentarà "Asi que Rubianes considera moll Rubianes actua a la nostra ciutat L·inpcec". un espectacle amh els important perquè hi ha passat ho teu al Casal de Cultura ile seus primers números i adaplat llargues temporades de repòs. \ a l l do rc ix . ' Aquella lou una a l'espai de la sala del carrer I. espectacle conté moments d' actuació que m emociona moll". Sant Domènec, Hntrc aquests humor, de critica i personatges recorda Rubianes. "perquè v;i-iHiir.eios desiaquen Codigos. I a diferents 'molts d'ells fracàs- rem tenir algun problema tècnic pasion. hi amor es algo inundi- sals. perquè a mi m'agraden i tot i Ic's dues hores d'espera el

públic no va voler marxar, vaig quedar al.lucinal' .

"Km sento com un torero" Desprès de mes de deu anvs

actuant Pepe Rubianes diu que sent la malei \ a por cada cop que puja a un escenari. ' ('om que loi '[.espectacle depèn de nu cm -ento una nuca com un íore ro dav anl del toro. el públic és com el toro i |o davant seu to! sol' . explica Rubianes. "és im­possible evilar una mena d'es-irangulanieni visceral".

Ara Rubianes es picpara per treballar a la televisió, "però si puc els caps de setmana faré te­atre, un any sense teatre seria massa dur", acaba. •

El Brujo1' interpretant l'anterior paper de Lazarillo

XS!&cRs \\ Ragull Tel. 675 06 04

l IS I l»i i SAN'í'CIUiAT DHL VALLÈS

10 ANIVERSARI

Per celebrar aquest aniversari esperem tots els ex-pares, mestres i alumnes de l'escola, de la mateixa forma que els que encara hi treballen.

11 Juny PROGRAMA DELS ACTES DE CELEBRACIÓ

EXPOSICIÓ FOÏOCRU'ICA \ p . r " • .i.'i ' ' (U1 j t i n v

Pepe Rubianes en plena actuació

GRAN SOPAR Nu hi falteu IScrà el 17 de jum a partir de k's') ilel vespre. Hi haurà un GRAN

ile 'esL·iL PASTIS l'ommemnraliu del K'è .tniv r/rs.ai i acabarem la gresca ank un BAI I de huiva

PORTADA U1 sinicnií/at per l'orquestra "S0I.1SÏT.S ( OEI.SEROEA A TOPE" 1>E LA COSTA"

i i k-...•-..• 'kli jiiiiv c-padiar. veure CLOENDA li- i I •••-.'s p;-'p^!,"-.k p.vi.ules pera la FI 19 dt juny començaicm amh ,i:i„ \0-\'. si. <: •;! i s| KMI \ \ mi'l-" COI.ATADÀ ales HI-lül:. Desprès. I-S-

iT.CI \( I.h INI ANTIL. RI.PRHSI.M A-DIT SER EE 10 Cl(') ïl.A TRAÍ. a càrrec dek alumne- i:e

Des del iniiiisal I'* de jun\ D.aiaaiem a'! Xe. i hakid.i de l.'P.SBAR I S \M (i -e-di*.- • •>:• d".."s,.,acies- .kioU- GAT. Tanihe PI. ANTARIAl I N \KHRl· dei.ii'' I:,I lelacinnats airhel !!i.:ia al pati ele ''esci'la i c's prese ilara en prií iici,. veis.i.. di V-uti la revista •COLLSIiROI.A A TOPP" I0e

anviersan

DIVENDRES, 10 JUNY 1994 CULTÜRATESPECTS'CLÏS ELS 4 CANTONS 2 7

FIRART, Fart s'apropa al ciutadà Redacció

El 10 d'abril d'enguany va ser el primer diumenge que Firart va sortir al carrer a la plaça del Monestir de la nos­tra vila, i des de llavors tots els diumenges (si la pluja no ho impedeix) han estat acom­panyats d'aquesta explosió de color i creativitat. Ara Firart és una associació legalment constituïda, amb una formalit­zació que ha permès l'adqui­sició de materials com els pa-rasols blancs que ara els res­guarden de la calor, i altres elements que aniran enriquint encara més la presentació de les obres.

La seva presidenta, Bego-na Valcàrcel, m'explicava els objectius de l 'Associac ió: "volem fomentar l'art i la cul­tura acostant-la al ciutadà. presentar la gran diversitat d'expresions plàstiques i tèc­niques que els artistes ens

ofereixen, promocionar les act ivi tats dels socis en el camp artístic, e t c " . Una de les activitats de l'Associació Firart és aquesta mostra d'obra plàstica original que els seus autors ens presenten cada diumenge, i més enda­vant realitzaran altres actes relacionats amb l'art i la cul­tura, com una mostra artística oberta a tothom als jardins del Monestir. El nombre de para­des de Firart Monestir és de 30, i tots els expositors són membres de l'Associació. El gran volum de gent que està interessada en participar-hi ha obligat a fer una comisió de selecció de les obres, que es fa a partir d'una llista d'espe­ra.

La Fira és tot un èxit se­gons els organitzadors i no­saltres hem pogut constatar la gran afluència de gent i l'in­terès que demostren remenant les obres i preguntant no no­

més el preu sinó com han es­tat fetes, i les impressions i els gustos del pintor, dibui­xant, gravador, aquarel·lista, etc, ect. L'única nota negativa l'han posat alguns galeristes de la ciutat (no tots), que cri­ticaven aquesta activitat per­què creien que els podia afec­tar econòmicament; els expo­sitors diuen que la gran majo­ria de compradors no són clients habituals de les gale­ries i que més aviat aquesta activitat està incentivant el gust per l'art en el poble.

Queden dos diumenges per poder gaudir de l'art al carrer, perquè després faran vacances fins al setembre, i per això l'organització recomana apro­fitar aquests dies per comprar art o per encarregar algun ti­pus d'obra, ja sigui un retrat, o un determinat paisatge, etc.

Recordem l'horari: d'11 a 14'30 els diumenges a la plaça Octavià. •

El dia 16 comença la Festa Major J.C.

CESC, el conegut ninotai­re i pintor, inicia la Festa Ma­jor el proper dijous dia 16, amb una exposició de pin­tures a Canals-Galeria d'Art. Aquesta és una Festa Major molt particular, que aquesta galeria santcuga-tenca engega amb l'opti­misme de les obres d'en CESC.

En CESC ha creat un estil propi i inconfusible dins l 'acudit periodístic, personatge entranyable, que amb els seus dibuixos ha anat escrivint la història del nostre país. La seva personalitat queda plena­ment emmarcada dins d'una època de conquesta de les llibertats en què, un dibuix seu en un diari, so­vint expressava molt més que una simple anècdota d'actualitat.

L'exposició és una selec­ció de dibuixos i pintures ins­pirades en la Festa Major de Sant Cugat, i tot el moviment

FESTA MAJOR

que aquestes celebracions provoquen en una vila o ciu­tat. Personatges, carrers, es­pais o les taules d'algun bar,

ens transportaran fins els ambients més genuïns de l'època estiuenca i festera que es viu en aquesta ciu­tat.

Sant Cugat gaudirà doncs d'una interessantís-sima exposició d'aquest ar­tista, bàsicament motivat pel color i l'expressió i als ambients quotidians i sen­zills, hàbilment copsats, però, per la seva agudesa. L'exposició es podrà veure des del dia 16 de juny fins al 14 de juliol.

El CESC ens va fer una obra reproduïda en el n° 51, dedicada a la nostra pu­blicació, i aquesta setmana és la portada del TOT Sant Cugat". •

XI V I 19 94

SANT CUGAT

COMERÇ

Preparem la festa Major! A partir del dia 20 v Els nostres aparadors a punt! ~ Tel. 674 03 22

La recepta Conill ofegat

Ingredients (4 persones): 1 conill, 1 ceba grosseta, 2 tomà­quets, 1 got petit de vi, 1 fulla de llorer, 1 ramet de farigola i ro­maní, picada (ametlles, avellanes, pinyons, pa fregit, all i julivert)

En una cassola de fang es va fregint el conill a trossos. Quan estan ben rossos, es retiren. En el mateix oli es posa una ceba tallada petita i quan està ben rosseta s'hi afegeixen dos tomà­quets a trossos. Es deixa el sofregit i s'hi torna a posar el conill afegint-li un got petit de vi, quan el vi s'ha evaporat s'hi afegeix una fulla de llorer i el ramet de farigola i romaní, Es remena bé i es deixa coure a foc lent. A mig fer s'hi posa sal i pebre.

2 8 ELS 4 CANTONS CULTURA i ESPECTACLES DIVENDRES, 10 JUNY 1994

£1 món cultural català serà a Sant Cugat el dia 22

Redacció seia exposada a Mollet . l.n- en què destaca que -es una nii-eamp. Sant 1 cl i LI, l'Hospitalet... cialiva moll notable i que cal fe-

•\ I L! 11 n s dels ar t i s tes i i te el suport dels ajuntaments lieitar. perquè ens dóna l'oportu-intel.lectuals mes importants del d'aquestes poblacions, de la Ge- ratat de copsar i conèixer millor nostre país. a mes de destacats ueralitat i de la Diputació de la producció artística que es rea polítics, s'aplegaran a la nostra Barcelona. lit/a actualment, es a dir. I ai I ciutat el 22 de juny a Ics S del Kl conseller de Cultura de la contemporani català». HI conse-u-spie per inaugurar la l.\ Mos Je la (ieneralitat. Joan Guitart, llei remarca també la voluntat ira d'Art Contemporani Català no podia ser present a l'acte per- descentralitzadora del projecte i 1 W . què serà de \isita ot'icial a In- el dinamisme cultural que com-

l.a Mostra serà a Sant Cugat donèsia. però ha I et un escrit per porta. • fins al dia 25 de juliol i després al catàleg oficial de la Mostra

CONTEMPORANI CATALÀ

del 22 de juny al 25 de juliol

CASA DE CULTURA SANT CUGAT DEL VALLÈS

ajuntament de Sant Cugat del Vallès

2a Jornada lúdico-esportiva al CP Pins del Vallès L'associació de pares aplegà, el passat 5 de juny, més de 500 persones en una diada festiva i de participació Redacció mullats o a menjar els ingre­

dients més inversemblants. Per segon any consecutiu. A tota hora els mes menuts i

l'APA del CP Pins del Vallès els no tant podien pujar a divcr-va aconseguir reunir una bona ses atraccions o circulat amb ur. part de pares, mares, mestres i tren elèctric recordant els lerre-alumnes en una tronada que s'- carrils de la Generalitat. han proposat o r g a n i l / a r - l a Ja a l'hora tle dinar una bon.: anualment. colla es va aplegar per mental"

Amb l'experiència acumula- plegats botifarra i seques així da de l'any anterior els organit- com una exquisita escalibada ;

/adors van preparar una sèrie amanida. d'activitats on tothom hi tenia A la tarda pallasos i li de cabuda. I.es proves atlètiques festa. Intre Iotes i iots els assis. loren per a totes les edats i de lents es comenta1. .1 que cal mai: tols tipus, bis partits de hand- tenir aquestes lesles que ajuden bol. futbol 1 el Cios jiopular a fer Kscola 1 que la gen: es ,.->• van demostiai que ck tills/es negui i faci amistat. estan més en forma que els p.i Des dels quatre cantons ie:i res i mares. eiiar a l'APA pel seu esforç 1 la

Cua gimkama lamiliar que seva imaginació en mtir.tar una recorria diferents països, va per- Pesta 011 el bon temps 1 la parli-metre que lamil ies senceres cipació foren les notes destaca-s'anisquessin a passar por. a ser des. •

La Jove Orquestra de Sant Cugat ofereix un concert pro-Bòsnia a Cerdanyola Redacció

La Jove Orquestra de l'Asso-ciacó Orquestra Sant Cugat i el Cor d'Amics de l'Òpera de Saba­dell ofereixen, avui divendres a les nou del vespre.un concert pro-Bòsnia. Amb aquest recital Ics dues entitats pretenen recap-dar fons per ajudar les víctimes de la guerra que afecta els terri­toris de l'e.x-Iugoslàvia.

HI concert tindrà lloc a l'es­glésia de Sant Maní de Cerdan­yola i serà dirigit per Josep Fe­rré i Rovira. Kntre les obres que s'interpretaran destaquen peces

de Cimarosa, Kckart. Xuclà. Vi-valdi, Gounod, Verdi , Mascagni i dos autors que escapen de la normalitat Lennon i McCartney.

HI preu de l'entrada servirà com a donatiu per a les persones que es troben afectades per aquesta guerra als Balcans . L'Associació de Veíns Setvugu.-lliners. de Cerdanyola, ha estat l'encarregda d'organit/.ar aquest concert. Es tracta d'una mostra de solidaritat per recordar que la guerra encara no s'ha deturat i cal ajudar les persones innocents que s'hi troben implicades. •

ELS QCANTONS P A N A L 0 U GALERIA D'ART U

Josep Puig i Cadafalch, s/n. T. 589 24 81

250 PTES. TOTA LA NIT Pàrking Cinemes i Auditori

Obert les 24 hores PUPIL·LATGE • S ADMETEN ABONATS

DIVENDRES, 10 JUNY 1994 AGENDrCüETURÀL ELS 4 CANTONS 2 9

Divendres 10 CONCERT A L'LB. ARNAU CADELL

Cor Aulos i Jove Orquestra Sant Cugat. Obres de Cimarrosa, Xuclà, Eckart, Joplin, Llibre vermell de Montserrat, Verdi, Haèndel... A les 18 hores a la Sala d'actes de l'Institut (en­trada lliure). Org. Cor Aulos-I.B. Arnau Cadell i Jove Or­questra St. Cugat.

MÚSICA A LA FLORESTA Actuació de "Pere Iniesta Grup". A les 23 hores al local so­cial de l'UREF. Org. Unió Recreativa i d'Esports la Floresta

Dissabte 11 MUSICA A LA FLORESTA

Performance de Quebec. A les 23 hores al local social de l'UREF. Org. Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta.

75è ANIVERSARI DE L'ASS. DE P. I VEÏNS DE LA FLORESTA PEARSON

Actuació de l'Esbart Sant Cugat. A les 22.30 hores al local social. Org. A.P. i Veïns la Floresta Pearson

Diumenge 12 SANT CUGAT MES DE MIL ANYS D'HISTÒRIA

Recorregut a peu: L'àmbit rural de la plana, la parròquia de Sta. Maria de Campanya (1047) i el seu rodal. Lloc i hora de sortida a concretar. Org. Ass. d'Amics UNESCO Valldoreix-Sant Cugat. Col. Ajuntament, CMSC, Grup d'Estudis locals-Parròquia Sant Pere, Arxiu Gavin

75è ANIVERSARI DE L'ASS. DE P. I VEÏNS LA FLORESTA PEARSON

Concert de Cants Corals. A les 12 hores a l'Església de M. de D. de Montserrat. Org. A.P. i Veïns la Floresta Pearson

Dijous 16 EXPOSICIÓ DEL LLIBRE GEGANT

Inauguració-cercavila. Actuació del grup Xarop de Canya. A les 19 hores sortida de la plaça Barcelona. Org. Ajunta­ment i Comissió del Llibre Gegant. Col. Llibreria Paideia i Tot Sant Cugat

ATJU&

Dissabte 11

TEATRE AL CENTRE CULTURAL

Pre-estrena a Catalunya de "La sombra del Tenorio" de José Luis Alonso de Santos. Intèrpret i direcció Rafael Alvarez "El Brujo". Al Tea-tre-Auditori del Centre Cultural a les 22 hores. Venda anticipada d'entrades al carrer Francesc Moragas, 30. Tel. 589 22 88

ALTRES ^ ACTIV ITATS FIRA D'ART AL CARRER: "FIRART". Cada diumenge d'11 a 14 ho­res a la plaça Octavià.

CURS DE BALLS DE SALÓ A LES PLANES. Fins al 5 de juliol. Inf. i inscripcions al Centre Cívic Les Planes. Org. Ass. Monitors l'ES-CLOP

I CURSET-TALLER DE MANUALITATS. Centres florals, policromia, etc. Fins al 30 de juliol. Inf. i inscripcions al telèfon 675 43 88. Org. Ateneu santcugatenc

CURS DE MONITORS DEL LLEURE INFANTIL I JUVENIL. Inscrip­cions i informació al telèfon 675 02 13. Org. El Faristol

ESCOLES ESPORTIVES D'ESTIU I ACTIVITATS FÍSIQUES PER A ADULTS. Matriculació i informació a partir del 30 de maig a l'OMET (c/ Sant Antoni, 10. Tel. 589 09 73). Org. Ajuntament i ACEF

BALL DEL VANO I EL RAM "PAGA-LI JOAN". ASSAIGS a partir del 6 de juny. Dilluns, dimecres i divendres a partir de les 19 hores el petits i a partir del 21 hores el grans. Inf. i inscripcions al CMSC

Gran festa - Bails de Saló «V ANIVERSARI ESCOLES DE BALL DE SALÓ: PEP ASENSIO I ELVIRA AYESA, S. Cv»

«II TROBADA ALUMNES DE BALL DE SARAGOSSA I SANT CUGAT DEL VALLÈS

Dissabte 18 de Juny a les 20 hores

Amb exhibició de la parella profes­sional internacional: Pepe Asensio i El­vira Ayesa.

Demostració de Ball de Saló per ni­vells a càrrec dels alumnes de les esco­les del Vallès i Saragossa de Pepe Asensio i Elvira Ayesa.

6

" " • / * ,-o

B, i t t í Y K i y i » *

DK MLES UVJ 3ALON

LLOC: Pavelló Municipal de Sant Cugat. C/ Rambla del Celler, s/n (al costat del camp de futbol)

ORGANITZA:Escoles de Ball de Saló Pepe i Elvira, S. Cv.

ENTRADES: Venda anticipada. 300 ptes., als centres de Ball "Pepe i Elvira", de 21.00 hores a 22.30 hores. Venda en taquilla. 500 ptes., al Pavelló el dia 18 de juny a les 20.00 hores

Es prega no filmar en vídeo.

CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n.

Tel. 589 13 82 TALLER D'ART

L'OBRADOR Mostra de treballs. Fins l'li de juny.

MOSTRA DE TREBALLS DE L'ESC. MUNICD7AL

D'ARTS I D'OFICIS Fins al 20 de juny.

Org. Escola d'Art Sant Cugat

EXPOSICIÓ DEL LLIBRE GEGANT Del 16 al 26 de juny

Org. Comissió Llibre Gegant

CANALS GALERIA D'ART C/delaCreu, 16.T.675 49 02

"Cesc" Del 16 de juny al 14 de juliol

SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52

Tel. 675 47 51 "Gómez Vellvé" (Olis)

Fins al 28 de juny

RACÓ DE L'ART Tel. 675 20 53

"Jaume Gispert" (Olis) Fins al 22 de juny

SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26

"Adolf (Olis i Flors). Del 10 al3h. idel7a20h.

A N A L Cesc GALERIA D'ART

Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT - Tel. 675 49 02 - Fax 675 57 69

GOMEZVELLVE Del 9 al 28 de juny

Sala Susfnol .«A'M

Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

3 0 ELS 4 CANTONS C I N E M A - R À D I O - T . V . DIVENDRES, 10 JUNY 1994

"""ic,-*1^

SALA1 Detràs de la notícia

24 hores en la vida d'un diari sensasionalista de la mà de ferro de la cap d'edició. Els criteris de l'editora no són els mateixos que l'editor de la secció local que prefereix pas­sar-se la vida desenterrant històries plenes de morbositat

però que arriben al cor.

(Apta)

Horaris: 16.15,18.25, 20.35, 22.45

SALA 2 Distracción fatal

Parodia enfollida d'"Atracción Fatal" i altres films. Molt en la línia cTAgàrralo como puedas". "Aterriza como puedas", "Hot Shots" i similars. Protagonitzada pel Rei del Mambo Armand Assante.

(Majors de 13 anys)

Horaris: 16.30,18.30, 20.30, 22.30

SALA^

El tren de la muerte

(Majors de 13 anys)

Horaris: 16.35,18.35, 20.35, 22.35

SALA 4

Conserje a su medida Comèdia romàntica a l'us sobre un conserje d'hotel trepa i enredaire. Protagonitzada per Michael J. Fox, el noi de "Re-greso al Futuro". El director és el mateix de "La Familia Ad-dams" I i II.

(Majors de 13 anys)

Horaris: 16.40,18.40, 20.35, 22.40

De07ha 9 30h "El Gall del Monestir"

Revista d'informació, despertador, notícies de Sant Cu­

gat i el Món, la tertúlia.

De09.30h.al3h. "Dies de Ràdio"

El Magazine

De 13h.al3.30h. "Sant Cugat Avui"

L'informatiu.

De 13.30h. a 14h. "La tertúlia" (Repetició)

D e l 4 h a l 5 h . "La gramola"

Les cançons de la teva vida.

De l5h !a l9h . "Vol de tarda"

El plaer de la música i res més.

Del9h.a21h. "Al lloro"

La música dels 90 als 91.5.

De 21.10h.a 21.20h. "I/esportiu"

10 minuts amb tot l'esport local i comarcal

De 21.20h.a23h. "Somnis i estels"

Música sobre els clàssics.

Programació de nit

Dilluns. De 23h. a 24h. "Un pam de món"

Entrevistes insòlites sobre personatges mai no entrevis­

tades.

Dimarts. "L'estafeta"

Un espai de lectura de cartes.

Dimecres. "Això es pot salvar" Programa d'ecologia i medi

ambient.

Dijous. "Una proposició

i n W SÀDIO SANT CUGAT Propostes pel cap de

setmana.

Divendres. "Vallès sense fronteres" Programa de suport als immigrants

De 24h. a 07h. "Música al teu costat" Música per

amenitzar la ni t

Programació cap de setmana Dissabte: -8.00h. "Nosequeting" -lO.OOh. "Vallès

sense fronteres" -11.00h. "Això és pot salvar" -12.00h.

"L'estafeta" -13.00b." Avant-Matx" -H.OOh. "Un pam

de món" -15.00h. "Súper DJ"-18.00b. "Marató" -

23.00h."Etsona?"

Diumenge: -8.00h. "Missa" - 9.00h. "Esports en mar­

xa" -lO.OOh. "Roda d'amics" (Racó de la poesia, Sarda­

nes, La sarsuela, La música de sempre) -14.00h. "Es­

ports en marxa" -15.00h. "Súper DJ" -18.00h. "No

m'agraden els dilluns" -21.00h. "Esports en marxa" -

22.30h. " Històries"

Comentari de c inemannHHi Tot s'hi val en l'amor, la guerra i el periodisme

The Paper-detras de la noticia Títol original: The Paper Director: Ron Howard. Guió: David Koepp i Stephen Koepp. Producció: Brian Gra/er i Frederick Zollo. Fotografia: John Seale. Música: Randy Newman. Intèrprets: Michael Keaton. Glenn Close, Marisa Tomei. Randy Quaid. Robert Duval i .

mm nu & a i MMinm

Xavier Borràs

Normalment, la crítea és vene-voleni amb les pel·lícules sobre el món del periodisme. Potser perquè la majoria dels crítics són perio­distes també, i aquesta vocació professional conté una important dosi de narcissisme. També conté una important dosi de masoquis­me. així que, com més crític es mostri el film en qüestió envers la premsa, més bones crítiques reco­llirà. D'aquesta circumstància se'n beneficial pel·lícules més aviat discretes, com Bajo el fuego. In-terferencias (enèsima versió de Primera Plana ) i HI reportero de la calle 42 , que d'altra banda van rebre resultat1- de taquilla mc^ aviat discrets: moltes vegades els periodistes, narcissistes com som, no ens adonem que el públic no té per què compartir necessàriament els nostres interessos i/o neures.

'l'he Paper és una pel·lícula sobre el món del periodisme es cru. variant premsa gioga 1! SL·LI director. Ron Howard, es un al­tesa eficaç i un hàbil fabricant de productes comercials dignes. No es pas un artista: mai no serà un

Coppola ni un Kasdan, ni tan sols un Spielberg, però, si compta amb un bon guió sobre la feina i uns bons intèrprets, es pot esperar d'ell una feina ben feta. I així ho ha fet amb The Paper: ha agafat un guió excel·lent i una colla de bons ac­tors, i amb tot això ha bastií una feina molt ben feta.

L'equip actoral està d'Oscar. començant per Michael Keaton i Marisa Tomei, seguint amb Randy Quaid i el sempre eficient Robert Duvali I Glenn Close, si li perdo­nem alguns excessos histriònics, també. I no hem d'oblidar una le­gió de secundaris que li saben treure tot el suc a uns diàlegs que Billy Wilder o Ben Hetch no hau­rien tingut escrúpols de signar.

L'argument (vint-i-quatre ho­res desesperades a la redacció d'un diari sensacionalista) conté ele­ments dePrimera Plana i de De-adline i'.S.A. (obres magnes que qualsevol periodista o estudiant de periodisme hauria de veure i re­veure fins que se les sabés de memòria) i barreja amb habilitat quasi shakespeariana comèdia i drama per fer un retrat quasi bal-/aquia del que diuen que és el se-

Papeï

gon ofici més vell del món. Hi surt tot: els horaris de bojos, l'ob­sessió pel titular d'impacte, les ju­gades brutes i els abusos de con­fiança amb amics i coneguts per conseguir informacions, les carre­res contrarellotge en el tancament de redacció, les fotos fetes a latzar que donen la campanada per pura casualitat, el dualisme interès pe-riodístic-interès econòmic... Per tot això i més, al que això firma no li costaria gens cobrir de lloan­ces aquest film: com Deadline U.S.A., és de visió inel.ludible per a qualsevol periodista o estudiant de periodisme. Però em queda el dubte de si tot això que a mi em sembla tan cabdal no serà. per a un espectador allunyat dels intere-sos del sector, pura barrija-barreja que afeixuga l'argument del que és, al capdaval l , una senzilla comèdia de costums. •

Els 4 Cantons Telèfon de publicitat 674 02 04

DIVENDRES. 10 JUNY 1994 PASSATEMPS ELS 4 CANTONS 3 1

HORÒSCOP Per Lin Mithal-Hir

ÀRIES (21-3/2-4) f^\ Si mires, remmeores, estudies i

n tornes a mirar abans de fer quel-V com, motivaràs que un altre de

més espabilat que tu, passi davant teu i et prengui allò que volies.

T A U R E (21-4/20-5) ^ ^ Aquesta setmana serà prou difí-^ ^ cil per als afers quotidians i més ^ ^ val que no et carreguis amb fei­

nes extres. Es millor posar ordre a casa teva i en els teus afers que voler arreglar els dels altres.

B E S S O N S (21-5/21-6) ^ ^ Els temps de llum canviant fan PI que el teu signe continuï sent

inestable. Els caos pot envoltar els teus afers i els teus afectes. Sigues molt viu i avisat a l'hora d'escollir el que vols fer.

C R A N C (22-6/22-7) El teu és un signe favorable per

" ^ aquest temps de calor. El teu es­tat ideal seria no fer res envoltat

de palmeres i de sorres daurades si no, pots assolir el teu estat ideal. Somniar és l'únic remei.

L L E Ó (23-7/22-8) ^ ^ El lleó és el rei de la selva i ho és

rt I més per la seva indolència que per la seva ferotgia. És molt mi­

llor respectar que no pas escridassar els altres i guanyar-se el seu odi.

V E R G E (23-8/21-9) gfY% Es cacen més mosques amb mel l l i r que amb vinagre. Si vols que la

gent t'escolti és millor que parlis fluix i amb dolcesa que no pas escridas­sis i renyis a tothom.

B A L A N Ç A (22-9 / 22-10) _ Si tens el sol de cara no podràs

J L veure-hi gaire lluny, perquè el mmmm seu reflex és massa viu per als

nostres ulls. Si el tens d'esquena, la teva pròpia ombra et taparà el camí.

ESCORPÍ (23-10/21-11) ~l Si encetes un camí fes-ho amb ÍTlj delit i veuràs que per cada passa

' que fas una nova aventura s'ence­ta. La més petita flor pot fer aparèixer el somrís del sol.

SAGITARI (22-11/21-11) • La sageta fugissera d'Eros pot

J ^ moure els més grans ideals i en­sorrar els més alts murs. Com

vols tu sol amb les teves minces forces defugir-la. Rendeix el teu cor. No hi ha altre remei.

C A P R I C O R N I (2112/19 1) ^ ^ Si t'entestes i et fiques en allò j ^ \ que ningú no et demana no ploris

^ ^ després per les conseqüències. No et fiquis en afers d'altres com un es­peritat si no vols embolics que et poden costar car.

A C U A R I (21-1/18-2) La veritat és allò que ningú no

sap totalment. Els homes pel sol fet de ser homes només poden

veure un petit reflex d'allò que creuen. Si algú et diu el contrari desconfia.

P E I X O S (19-2/20-3) « » Ningú no pot ser el guardià de la + T consciència d'un altre. Ningú no

pot obligar-nos a fer allò que no volem fer, tots els homes tenim els mit­jans per fer allò que realment pensem que hem de fer.

MOTS ENCREUATS Per Jordi Alins

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

HORITZONTALS . - 1 . Pel llcules de curta durada presentades com a document .- 2. Imatge adorada. Insinua una rialla.- 3. Sortir bé d'una prova. Consonant vibrant. Allò que surt en una alenada- 4. Consonant velar. Segona lletra de l'abecedari. Metall lleuger.- 5. Fer niu. Al revés, article. Tros de fusta- 6. Referent a la sortida d'un astre. Impulsor de la sang. Vocal tancada.- 7. Peça teatral en un acte de caràcter còmic i popular. Característica que diferencia el mascle de la femella- 8. Consonant dental. Situat al nord. Al revés, símbol de sodi.- 9. Lletra que té dos noms. Vintena lletra de l'alfabet català. Símbol del prefix deca. Al revés, en números romans, cent cinquanta.-10. Símbol del coure. Es mou a l'aigua amb les mans. Negació-11. Persona que viu en un alberg.

VERTICALS-1. Busca els símptomes d'una malaltia.- 2. Contrari d'amor. Pecat capital que demana calma i tranquil Irtat. Part oposada a la cara.- 3. Plural, peça de vestir que es posa al voltant del coll. Consonant sonora- 4. Prefix procedent del grec que significa cicatriu. Prefix procedent del grec que significa nas. Nota musical.- 5. En números romans, cent desenes. Sigles d'un tipus de societat. Al revés, toma a fer sortir un fet poc agradable.- 6. Pronom de tercera persona. Dígraf que representa un so palatal. Consonants dentals. Símbol del magnesi.- 7. Habitant d'un pafs nòrdic concret. Al revés, vall característica del desert.- 8. Símbol del tuli. Símbol del metre. Província veTna Vocal tancada.- 9. En un partit de futbol, la persona més criticada. Consonants.-10. Sistema de transport del Tarzan. Individu tocat del bolet.- 11. Manifestació exagerada de la confiança en si mateix.

Prediccions biològiques per a la setmana vinent L'arribada sobtada de la calor pot propiciar una certa sensació d'abúlia generalitzada. Es recomana prendre's les coses amb certa calma. El temps de la calor és perillós pel que fa a la pèrdua de líquid, sobretot en nadons i gent gran, per tant es recomana veure més quantitat de líquid. Vigileu les cremades del sol, sobretot aquells de pell més sen­sible.

SOLUCIONS

V l | S i n o H 3 8 T V

T V Vi i

VIW 3 Ui 8

ÏÏJ 3 0 1 V a • i H A 0 I

3 V 3 i ia •» O | N LmA

3 x l 3 S H i 3 _NJ I V S

1 • ' H 0 b | n I I H O 3 T

V N V

1 1 B

n\n 2M TjV

O

V ï *

i

i

N O V

n I a wpls Vi

T o a I S j 1 1 V J.|N|H Vi n o|o a l l 0 l 6 8 / . 9 S f r E £ I

PELUQUERIA

F0RMAS HOMBRE - MUJER

PILAR HEREDIA ESTILISTA

LA CALVÍCIE MASCULINA ( A L O P E C I A ) - TRATAMIENTO En primer iugar el objetivo es obtener la informarien necesaria pam poder efectuar un diagnostico correcte y totalmente personàJizado. Las àreas de información son tres: ,-

• Cuai es el estado capilar actual. • Cua) es el factor o factores causantes del problema • Que solución es la que mejor se ajusta a las necesi-dades del cliente.

Para la correcta aplicación de todo et programa en FORMAS disponemos de la experiència y medios ade-cuados contando entre eltos con un microvisor fotogrà-fico (última generación) que nos permite obtener una

fotografia capilar con lo que facflitamos el diagnostico y el control de las evoluciones capilares, así como la po-sibilidad de contratar de forma clara el "antes" i el "des-pués" del tratamiento. Lo ideal es efectuar unos tratamientos profundos con frecuencla semanal. En estos tratamientos se nutre y estimula el bulbo anémico, frenando la caida del cabe-tlo. Estàs acetones se acomparïan de un masaje para reequilibrar la tírculación en el cuero cabeltudo y facili­tar la oxigenación del mismo. Todo ello se efectua bajo un proceso de control y se-guimiento durante y después del tratamiento, facilitando al cliente el asesoramiento adecuado para el manteni-miento en su casa.

c/ Elies Rogent, 18A (tocant mercat Torre Blanca) Tel. 675 40 06 Sant Cugat

ym^^mmm íj^-^SW^^í^BíilW r í « W * *

••••'"• - " « y í - M t a B SffefèíS

La pintura d'Adolf, l'esforç per copsar la realitat Pere Pich Rosell

La pintura figurativa, com la que realitza el pintor Adolf, té per principal objectiu captar la reali­tat: una objectivitat ple­

na i rebossant de formes, de co­lors i de tonalitats. Els pintors re­alistes com l'Adolf, volen posar dins d'un espai fictici, amb nom de quadre, tot el que la seva sensibilitat d'artista pot observar, tenint com a únics estris uns pin­zells i un grapat de pigments i com a fórmula magistral, la ca­pacitat d'observació i el treball metòdic.

Les pintures d'Adolf reproduei­xen una realitat que té nom pro­pi, com el de paisatge, el del mo­del o el de l'edifici i els conver­teix en pintura, en quadres amb la personalitat pròpia de conser­var l'olor de la seva existència anterior.

Adolf començà a pintar des­prés d'una curta estada a la Fa­cultat d'Econòmiques; descobrí el que intuïa des de petit, que la pintura, l'art d'expressar-se amb colors, havia de ser la seva professió i canvià els números pels pinzells i estu­dià a l'Escola d'Arts i Oficis de Sant Cu­gat i a la Llotja de Barcelona.

Acabada la seva etapa formativa co­mençà a pintar; els seus quadres reflec­teixen la seva afecció pel cinema i el còmic, les pintures d'Adolf aporten una síntesi, un mestissatge entre la tradició de la pintura figurativa, el món en movi­ment del cinema i les vinyetes del cò­mic; d'aquesta etapa en sorgí la Foto-pintura i l'Art Seqüencial.

Una altra constant d'Adolf és la seva participació en la vida cultural de la nos­

tra ciutat; el podem veure a la Televisió de Sant Cugat realitzant un programa sobre cinema, o podem gaudir dels seus dibuixos, mig caricatures, mig acu­dits, sobre temes d'actualitat a "Els 4 Cantons" i Tlnformatiu de Valldoreix". També realitza tallers, de diferents tèc­niques artístiques a dues escoles de Sant Cugat.

Els diumenges al matí, el trobem en­voltat dels seus quadres a la Plaça d'Octavià, participant activament a "Fi-rart"; Adolf és un defensor de treure l'art al carrer i fer partícips a tots els via­nants del seu gust per la pintura. •

" * -

La Finestra ^ 4 u

Ksteve Rodó .1 a SCIHKUK. passada, com \a sortir a bastament rellectit a tra\és deU

;',.' t mitjans de comunicació de casa. ' \a tenir lloc l'aete d'entrega dels

premis Sani Jordi de einema que eada am atorga l'emissora de Ràdio Vtcional d'Hs-panya a Catalunya. i d'això ja la 3S an\s. l.s. per tant. tota una institució en favor del cine­ma que es l'a aquí. un cinema discutit, mal­tractat i carregat de tòpics. ,w, cinema que com tantes altres coses de la \ida lunciona quan està ben iet. i llavors es quan interessa: si no és així. passa sense pena ni glòria per les cartelleres contribuint a I exclamació ma­lauradament tan estesa •·utï... una altra pel·lí­cula espanyola-.

Tornem al premi, aquest es el mes antic que es concedeix a l'Hstat i enguany ha esco­llit el marc niés nou. el del Teatre-Auditon del ("entre Cultural. Cal agrair aquesta deci­sió. encapçalada pel director tic RNF a Cata­lunya. Josep M. Balcells, d'altra banda sant-cugatenc. que mai no desaprofita cap ocasió per aportar forces positives a la seva ciutat. 1 és que d'això es tracta, de sumar esforços. iniciatives i. com deia la setmana passada. d'aprofitar-nos tots plegats del bagatge dels santeugatencs que arriben amb capacitat de decisió i d'opinió en els diversos àmbits: cul­tural. esportiu, econòmic, e t c . etc.

l'.l I caire Auditori \a sor tota una festa. plena de cares conegudes: IT-.chano\ c. I.i Forqué. el Casanovas, la Tortosa, la ministra de Cultura, gent del cinema, la ràdio, el tea­tre. la televisió, comentaristes de la faràndula com el Peiró o el Sandoval i fins i tol •l'An-tonio del Poble Nou», que no va deixar ni un moment de signar autògrafs als admiradors i seguidors d'una sèrie que ha demostrat Lina \egada mes que les coses de casa. tetes per gent de casa. si són ben fetes, interessen.

Cares conegudes i populars al costat dels polítics locals i gent nostra confegien un po­purri eada vegada més habitual a les nostres nits. Això està molt bé.

Sant Cugat, i ho veig clarament des d'aquesta finestra, situada en posició de pri­vilegi. ha d'aglutinar tantes iniciatives i esde­veniments d'aquí com altres de rellevants de fora del nostre entorn més immediat.

És interessant compartir escenari, per un costat, amb en Joan Fàbregas o amb els pre­mis Santeugatencs de l'any i, per l'altra. amb els Sant Jordi o amb l'Antonio de Poble Nou que. per cert, també viu a Sant Cugat. •