xerraire nº 61

1

Editorial 4

OBJECTES I PASSAT

� Investiga el poble, no l’investigador. X � El museu: passat, present i futur X

5

PASTORS I RAMATS

� Ramats de xais. � Anem al museu…

9

LA CASA I LES TRADICIONS

� Els objectes d’abans. � La casa abans. � Les nostres tradicions.

13

ELS OFICIS D’ABANS

� Recuperem oficis a El Molí de la Riera. � La vida a pagès: pastors i pagesos. � Oficis enrajolats.

15

LA RUTA DEL FERRO I EL CARBÓ 20

EL FERRO I LES ARMES 21

UNA VISITA TURÍSTICA

� The wall of Ripoll.

23

LLEGIM

� El pastor i el llop � El gall xafarder de Ripoll. � La llegenda del mariner de Sant Pau. � Llegendes del Ripollès. x

24

EXPERIMENTEM EL TEMPS D’ABANS 30

ELS CARGOLS S’AMAGUEN DELS LLOPS 31

TASTA’NS: Un producte de la terra. x 32

LA INTRANET I EL BLOC 34

ELS PARES DIUEN... 35

2

Editorial L'ara el vivim intensament a l'escola. Cada dia és un començar de nou, un pas cap a una porta que ens condueix a un futur immediat que va evolucionant, canviant i transformant les nostres activitats. És un conjunt de seqüències que ens passen davant dels nostres ulls amb una mirada que fa que cada dia sigui diferent i que el conjunt d'experiències viscudes ens porti a la màgia de l'aprenentatge. De mica en mica junts nens i nenes, mestres i família anem teixint una teranyina que ens uneix i ens fa a tots còmplices del nostre projecte de créixer en comunitat i amb la convicció que diferents punts de vista ens ajuden a millorar i que l'anàlisi constructiu de la realitat ens fa més grans. Per facilitar aquest aprenentatge sovint ens cal girar-nos i espiar una mica en la maleta del nostre passat i llavors esdevé l'espectacle de la investigació dels motius que ens han portat al nostre ara. Un objecte ens pot portar a uns temps molt antics, un altre a un records emocionants, algun a una intensa cerca perquè gairebé hem oblidat el seu ús i potser fins i tot a vegades ens costa tenir una mirada oberta i entendre que només tenien vida pròpia en un moment donat i és només ara amb les nostres ganes de ser saberuts i conèixer les nostres arrels que torna a tenir sentit i es transforma en un element significatiu que potser mai més oblidarem. Recuperar, cercar, esbrinar i formular conclusions ens portarà a estimar el nostre passat, a ser conscients de l'ara que vivim i a construir un futur amb més imaginació. I només dir-vos que l'escola és això mateix: Investigar per creure en allò que cada dia aprenem i ser ciutadans que compartim uns valors perquè vivim en un mateix espai i temps. El Xerraire com a portaveu de l'escola us vol desitjar a tots els lectors i lectores que aneu dibuixant la nostra història un Bon Nadal i ens retrobarem l'any 2012 amb molts més projectes. Bones Festes! Equip de Mestres Escola Segimon Comas

3

OBJECTES I PASSAT

� Investiga el poble, no l’investigador. Taller d'etnografia al Museu Etnogràfic de Ripoll

Estudiem el nostre passat a partir de cinc objectes del museu. La informació i la recerca a partir dels objectes ens dóna informació de com vivíem en el passat i a la vegada ens empeny a descobrir el present i el futur a partir de l'evolució dels objectes.

Cercant, dialogant i opinem ens aventurem a aprendre la nostra història, viure el present i dibuixar el futur.

LA BALDUFA O TREPANT

BALDUFA : Eina en forma d'estenalles, que a una de les mordales hi té una espiga que serveix per fer forats al cuiro, al cartró i a la lona, etc... Es fa servir en diferents oficis, com basters, enquadernadors i espardenyers.

Un trepant és un objecte per fer forats de fusta o metall, ara l'anomenem taladre.

Eina de fusta de forma de pera, travessada per un eix vertical que en el seu extrem superior hi té una anella o forat per on passa un cordill que va fermat per dos caps en els extrems d’un bastonet horitzontal travessat també per l’eix vertical. Té incrustades 17 monedes, una tira de cuiro i una punta de ferro. Serveix per fer forats.

L'ESCALFADOR

Alçada: 18 cm

Llargada: 97cm

Diàmetre de la base: 25 cm

ESCALFADOR: L’escalfador és un objecte amb sis forats i un cercle a dalt. És de color marró i serveix per escalfar els llits.

Recipient amb una tapa i un mànec llarg que lliscava els llençols dels llits. Abans de la calefacció a les cases en algunes habitacions de la casa no comptaven amb fonts de calor. Els dormitoris podien estar molt freds a la nit durant l’ hivern. El recipient estava fabricat de coure o llautó i el mànec també era metàl·lic o de fusta. Els escalfadors estaven dissenyats per a ser moguts a l’ interior del llit per distribuir la calor per la superfície. La seva composició totalment de metall feia que la calor es transmetés uniformement tant als llençols de sota com als superiors. Al segle XIX també van existir els escalfadors totalment tancats per ficar aigua calenta al seu interior. Actualment a les cases els pots trobar com a elements decoratius d’estil rústic.

4

LA XOCOLATERA

CERCA:

• Diec:. Atuell per a fer xocolata desfeta. • Enciclopèdia catalana: Atuell per a fer

xocolata desfeta Diccionari.català-Valencià-Balear: Recipient amb què es cou o se serveix xocolata

MESUREM LA XOCOLATERA DEL TALLER

Alçada: 33,5 cm

Llargada: 32 cm (comptant el mànec)

Diàmetre de la base: 11 cm

XOCOLATERA: Utensili amb que es cou o se serveix la xocolata desfeta. El seu material és ferro i fusta. Les seves mides aproximadament són uns 35 cm d'alçada, 27cm d'amplada i 15 cm de profunditat. La forma de la xocolatera s’assembla a la d’una tetera. Destaca un mànec de fusta que servia per agafar-la sense cremar-se.

El recipient té una tapa arrodonida amb un forat al mig on hi passa una cullera per remenar-la.

Objecte que s’assembla a una tetera, té un mànec de 16cm, amb una tapa arrodonida amb un forat al mig per on hi passa un pal llarg de fusta que serveix per remenar la xocolata. Antigament la tapa s’obria per servir la xocolata. Es posa al foc amb la xocolata sencera, i es va desfent a mida que es va remenant amb l’ajuda del foc.

La xocolatera antigament, com diu el seu nom, servia per a fondre xocolata. L'eina, té forma de tetera amb un mànec de 16 cm. Té una tapa arrodonida amb un forat al mig on hi passa un pal llarg i de fusta que serveix per remenar la xocolata. Antigament la tapa s'obria per servir la xocolata.

INVESTIGA EL POBLE, NO L'INVESTIGADOR

L'EXVOT O RETAULÓ DEL TALLER.

CERCA DIEC:Objecte que s’ofereix en do a

Jesucrist, a la Verge, a un sant, en compliment d’un

vot, en record d’un benefici rebut, que es penja a la

paret, al sostre, del temple, de la capella, etc.

EXVOT: Objecte rectangular, pintat amb pintura. Es distingeix un camí amb un carro i un home que cau. A dalt del quadre, al cel, una Mare de Déu. Representa que la Mare de Déu et pot salvar sempre. És un marc de fusta amb la pintura plasmada en una tela.

Objecte rectangular pintat amb pintura, i fet de: paper, fusta i ferro. Representa que hi ha un accident i la Mare de Déu és al cel i salva a una persona. És per la gent que creuen en Déu i es penja a l'església i a les cases. Encara es conserven exvots de l’època medieval.

Alçada:: 31cm

Llargada: 38,5cm

Profunditat: 2,5 cm

5

Mostra d'un retauó.

PER SABER-NE MÉS

http://ca.wikipedia.org/wiki/Exvot

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0107794

LA BALANÇA ROMANA DEL TALLER

Alçada: 12 cm

Llargada: 82 cm

Profunditat: 1,5 cm

BALANÇA ROMANA: És un instrument que serveix per a pesar, compost d’una palanca de braços molt desiguals, amb el fidel sobre el punt de suport. El cos que s’ha de pesar es col·loca en l’extrem del braç menor, i s’equilibra amb un piló o pes constant que es fa córrer sobre el braç major, on hi ha traçada l’escala dels pesos.

És de ferro, pesa bastant, és estret, llarg, té un ganxo a dalt de tot i al fons té un forat. És de color marronós.

Utensili que serveix per pesar. Està format per dos objectes, un llarg i prim, l’altre petit i rodó que es va movent per mesurar el pes. Té nombres, símbols situats al llarg de l’objecte que són les mesures i tres ganxos al final. Actualment s'exposa en museus i es fa servir en llocs rurals. Al segles XX van anar quedant antigues i substituïdes.

EL TALLER D'ETNOGRAFIA VIST PELS NOIS I NOIES DE CI CLE SUPERIOR

A mi el taller em va semblar molt interessant perquè vaig aprendre moltes coses com: l’alçada dels diferents objecte si l’amplada i perquè servien els objectes Hi havia 5 objectes diferents: foradadora, xocolatera, ex-vot, escalfador i la balança romana. A mi em va tocar fer la romana, jo ja sabia què era perquè el meu avi en té una d’igual. I en general el taller em va semblar un 10! Marta Solà Hernàndez – 5è

Em va agradar molt fer “d’historiadora” perquè vaig descobrir què era una xocolatera i va ser divertit

6

mesurar-la i descriure-la. La visita també va ser interessant perquè em va semblar curiós els objectes que feien servir abans, com “l’escalfador de llit”. Durant l’excursió he après moltes coses i m’agradaria tornar-hi a anar.

Aina Martínez Escribà – 5è.

El taller que vam fer al museu em va agradar molt perquè havíem d’omplir una fitxa de l’objecte que teníem, va ser molt divertit perquè jo i el meu grup no sabíem què era i vàrem haver d’investigar. El taller em va encantar!

Arnau Folch Barba – 5è

El taller del Museu Etnogràfic de Ripoll, em va agradar molt veure quins objectes tenia cadascú, però més que res, em va agradar investigar el meu objecte, perquè m’agrada investigar. També vaig aprendre una mica més a mesurar. El taller va ser una de les coses que més em va agradar i m’encantaria tornar a repetir aquest tros!!! Meritxell Codinach Vilarrasa – 5è Em va agradar molt mesurar els objectes i descobrir perquè serveixen, quan medeixen, què és, com es diu i de què està fet. Jo hi tornaria a anar a conèixer més coses amb la classe, amb la meva família, així els podria explicar tot el què he après. Els objectes que vam mesurar són: foradadora, xocolatera, exvot, escalfador de llits, balança romana. Judit Puntí – 5è

MUSEU ETNOGRÀFIC DE RIPOLL Visita'l amb la teva família!

http://www.museuderipoll.org/

7

Tomàs Ra guer fou el fundador del museu. El museu millora al pas del temps i ens parla del passat, ens explica com forjaven el ferro, com treballaven en les fargues... El museu és una atracció turística, és un esser viu. Blai McGowan 6è

� El museu: passat, present i futur.

EL PASSAT

El passat ens parla de canvis, de l’industria, vestits...

Els monestirs i els comtats, eren la llavor de

Catalunya, i de la ciència. El progrés dels canvis

fan avançar al món i el ferro de l’edat medieval que

sempre tocaven ferro, significa que tenien mala

sort. El temps d’abans ens transmeten les seves

vides. Era una atracció per

molts, forasters.

Tomàs Raguer va

fundar el museu, em el pas del

temps, el museu és millora. Podem entendre la

vida a través dels objectes, i el deu ús. Èrica Migales. 6è

El Museu Etnogràfic de Ripoll és un museu que ens

transmet l’abans gràcies als seus objectes i al seu ús.

Al 1898 va sorgir el museu a partir de l’estudi de la vida i

moltes persones van deixar la seva empremta al museu, per

això el museu és un ésser viu i forma part del món.

Investigar allò que sap el poble i no el que sap l ’investigador és l’objectiu del museu.

El museu el va fundar en Tomàs Raguer i amb el pas del temps millora i ens explica el nostre

passat.

Temps enrere a Ripoll tenia molta importància la forja del ferro i com que era la indústria

d’abans ara és una atracció turística. Tarek Maimouni 6è.

En Tomàs Raguer i Foses va fundar el museu de Ripoll. El museu té memòria, vida,

millora les col·leccions i és un ésser viu. Molta gent ha deixat la seva empremta al museu i

podem entendre la vida del passat segons els objectes i l'ús. El passat ens parla de canvis

com la indústria, el vestit, la tecnologia, la manera de viure i les tradicions. El progrés del

museu i els canvis fan avançar el món. El Museu Etnogràfic de Ripoll millora amb el pas del

temps per poder entendre com vivien abans i els progressos.Hi ha una frase que és :

“Investigar allò que sap el poble, no el que sap l’investigador”. Els monestirs i els comtats eren

la llavor de Catalunya. Siham Cobaa. 6è

Ja fa uns dies, quan vam anar a Ripoll d’excursió, al museu etnogràfic de Ripoll, ens van ensenyar un vídeo, on sortia l’actor Lluís Soler, que ens fer tornar al passat.

El passat ens parla de la religió, la feina, el lleure i els seus canvis. El progrés fa avançar, i el pas del temps provoca canvis. El passat ens pot transmetre la vida

d’homes i dones. Al segle XVII el ferro i la forja, van ser imRipoll.

El museu etnogràfic de Ripoll és la font de naixement del passat, el futur i el present. Etnografia és el que fan en el museu, descobrir el passat a partir dels objectes, els objectes ens ajuden a descobrir el passat.

Investigar allò que sap el poble, no l’ investigador.

Els monestirs eren la font de la religió, la ciència i la cultura. Els nostres monestirs foren l’arrel del país i ara són la llavor de la nostre essència.

El vídeo, també ens parlava de la vestimenta, ells, anaven a l’última moda. L’activitat humana és la que ens condiciona el futur.

Moltes persones han deixat empremta al llarg dels segles:Guifré el Pelós, Abat OlibIV...

Guifré, va néixer a Ripoll i és enterrat al monestir,

Tomàs Raguer va fundar el museu en del monestir de Sant Pere.

RIPOLL ÉS EL BRESSOL DE CATALUNYA.

El passat ens parla de la religió, la feina, el lleure.. El passat no és una vida

anterior, és una vida que va deixar empre

documentada. El pas del temps provoca canvis positius i negatius. Ara el progrés

avança ràpidament, i si no s’hi fa res, ningú recordarà com vivien els nostres avis!

Tomàs Raguer i Fosses va fundar el museu, en col·laboració

s’havia de recordar i ho va fer realitat. El museu va obrir durant molt temps, tot era perfecta, la

gent portava peces al museu. Era la rutina del dia a dia. El museu era un ésser viu. Arribaren temps

de mala moneda, el museu tenia problemes i va tancar.

Ara ha tornat a obrir amb una nova instal·lació més moderna. El museu continua amb el seu lema:

“Investiga el poble no l’investigador”.

Al museu hi ha de tot, joguines, peces de pagès, trampes per caçar llop

pastors anaven a pasturar ovelles a la muntanya, alguna reproducció d’una claveria i un martinet.

El Museu Etnogràfic de Ripoll és la font del naixement del passat , present i el futur.

8

EL MUSEU MEMÒRIA I VIDA

Ja fa uns dies, quan vam anar a Ripoll d’excursió, al museu etnogràfic de Ripoll, ens van ensenyar un vídeo, on sortia l’actor Lluís Soler, que ens fer tornar al passat.


d’homes i dones. Al segle XVII el ferro i la forja, van ser importants en aquell temps per a


Investigar allò que sap el poble, no l’ investigador.

Els monestirs eren la font de la religió, la ciència i la cultura. Els nostres monestirs foren l’arrel del país i ara són la llavor de la nostre essència.

El vídeo, també ens parlava de la vestimenta, que per ara, per nosaltres està passat de moda, però per ells, anaven a l’última moda. L’activitat humana és la que ens condiciona el futur.

Moltes persones han deixat empremta al llarg dels segles:Guifré el Pelós, Abat Olib

l i és enterrat al monestir, va lluitar per la independència de Catalunya.

a fundar el museu en col·laboració del poble de Ripoll. Van iniciar el museu amb objectes

RIPOLL ÉS EL BRESSOL DE CATALUNYA. Emma Mendo 6è

INVESTIGA EL POBLE, NO L’INVESTIGADOR


anterior, és una vida que va deixar empremta a la història i ara està



Tomàs Raguer i Fosses va fundar el museu, en col·laboració amb el poble de Ripoll. Creia que el passat



a moneda, el museu tenia problemes i va tancar.


“Investiga el poble no l’investigador”.

Al museu hi ha de tot, joguines, peces de pagès, trampes per caçar llops, collars de gossos de quan els


El Museu Etnogràfic de Ripoll és la font del naixement del passat , present i el futur.

MEMÒRIA I VIDA

Ja fa uns dies, quan vam anar a Ripoll d’excursió, al museu etnogràfic de Ripoll, ens van ensenyar un vídeo, on sortia l’actor Lluís Soler, que ens va


portants en aquell temps per a


Els monestirs eren la font de la religió, la ciència i la cultura. Els nostres monestirs foren l’arrel del país i

que per ara, per nosaltres està passat de moda, però per ells, anaven a l’última moda. L’activitat humana és la que ens condiciona el futur.

Moltes persones han deixat empremta al llarg dels segles:Guifré el Pelós, Abat Oliba, Ramon Berenguer

va lluitar per la independència de Catalunya.

col·laboració del poble de Ripoll. Van iniciar el museu amb objectes

Emma Mendo 6è

INVESTIGA EL POBLE, NO L’INVESTIGADOR


mta a la història i ara està



amb el poble de Ripoll. Creia que el passat




s, collars de gossos de quan els


El Museu Etnogràfic de Ripoll és la font del naixement del passat , present i el futur. Gil Colom. 6è

PASTORS I RAMATS� Ramats de xais.

ELS DRACS EXPLIQUEM UNA NOTÍCIA

UN DIA ELS CARGOLS, ELS DRACS I ELS DINOSAURES VÀREM ANAR A VEURE XAIS I CABRES DE TOTES MIDES.ELS XAIS ENS ELS VA ENSENYAR EN JOAN, L’AVI DE LA JANA I LA NÚRIA BRAGULAT.

DESPRÉS VÀREM ANAR AL BARRI DE CAN PEREFERRER A VEURE UN RAMAT DE XAIS QUE PASTURAVEN PERÒ NO ES VOLIEN ACOSTAR

EN UN ALTRE TANCAT HI HAVIA UNS CABRIDETS MOLT PETITS. ENS VA AGRADAR MOLT VEURE TOTS AQUESTS ANIMALS DE TAN

9

PASTORS I RAMATS

ELS DRACS EXPLIQUEM UNA NOTÍCIA :

UN DIA ELS CARGOLS, ELS DRACS I ELS DINOSAURES VÀREM ANAR A VEURE XAIS I CABRES DE TOTES MIDES. ELS XAIS ENS ELS VA ENSENYAR EN JOAN, L’AVI DE LA JANA I LA NÚRIA

N’HI HAVIEN DE TOTS COLORS I ALGUNS TENIEN EL CAP PINTAT DE COLOR ROSA, TAMBÉ HI HAVIA UNES TANQUES DE FERRO PERQUÈ ELS XAIS NO S’ESCAPESSIN

DESPRÉS VÀREM ANAR AL BARRI DE CAN PEREFERRER A VEURE UN RAMAT DE XAIS QUE PASTURAVEN PERÒ NO ES VOLIEN ACOSTAR.

EN UN ALTRE LLOC VÀREM VEURE UNES CABRES QUE ELS TREIEN LA LLET AMB UNES MÀQUINES, LES VIGILAVA EL PARE DE LA JANA.

EN UN ALTRE TANCAT HI HAVIA UNS CABRIDETS MOLT PETITS. ENS VA AGRADAR MOLT VEURE TOTS AQUESTS ANIMALS DE TAN A PROP !

UN DIA ELS CARGOLS, ELS DRACS I ELS DINOSAURES VÀREM ANAR A

ELS XAIS ENS ELS VA ENSENYAR EN JOAN, L’AVI DE LA JANA I LA NÚRIA

N’HI HAVIEN DE TOTS COLORS I ALGUNS TENIEN EL CAP PINTAT DE COLOR ROSA, TAMBÉ HI HAVIA UNES TANQUES DE FERRO PERQUÈ ELS

S’ESCAPESSIN.

EN UN ALTRE LLOC VÀREM VEURE UNES CABRES QUE ELS TREIEN LA LLET AMB UNES MÀQUINES, LES VIGILAVA EL PARE DE LA JANA.

� Anem al museu… Ed. Infantil

què? es feia de dia i es feia de nit.què? es feia de dia i es feia de nit.què? es feia de dia i es feia de nit.què? es feia de dia i es feia de nit.

10

museu…

Els cargols , els Els cargols , els Els cargols , els Els cargols , els dracs i els dracs i els dracs i els dracs i els dinosaures hem dinosaures hem dinosaures hem dinosaures hem anat a visitar el anat a visitar el anat a visitar el anat a visitar el Museu de Ripoll.Museu de Ripoll.Museu de Ripoll.Museu de Ripoll.

Tot ens ha Tot ens ha Tot ens ha Tot ens ha agradat molt agradat molt agradat molt agradat molt però el que més però el que més però el que més però el que més ens ha ens ha ens ha ens ha impressionat ha impressionat ha impressionat ha impressionat ha estat el diorama estat el diorama estat el diorama estat el diorama dels pastors.dels pastors.dels pastors.dels pastors.

Hi havia els Hi havia els Hi havia els Hi havia els pastors i els seus pastors i els seus pastors i els seus pastors i els seus ramats a dalt de ramats a dalt de ramats a dalt de ramats a dalt de la la la la muntanya , muntanya , muntanya , muntanya , també hi havia també hi havia també hi havia també hi havia la cova on la cova on la cova on la cova on dormien els dormien els dormien els dormien els pastors i sabeu pastors i sabeu pastors i sabeu pastors i sabeu

què? es feia de dia i es feia de nit.què? es feia de dia i es feia de nit.què? es feia de dia i es feia de nit.què? es feia de dia i es feia de nit.

Els cargols , els Els cargols , els Els cargols , els Els cargols , els dracs i els dracs i els dracs i els dracs i els dinosaures hem dinosaures hem dinosaures hem dinosaures hem anat a visitar el anat a visitar el anat a visitar el anat a visitar el Museu de Ripoll.Museu de Ripoll.Museu de Ripoll.Museu de Ripoll.

Tot ens ha Tot ens ha Tot ens ha Tot ens ha agradat molt agradat molt agradat molt agradat molt però el que més però el que més però el que més però el que més ens ha ens ha ens ha ens ha impressionat ha impressionat ha impressionat ha impressionat ha estat el diorama estat el diorama estat el diorama estat el diorama dels pastors.dels pastors.dels pastors.dels pastors.

Hi havia els Hi havia els Hi havia els Hi havia els pastors i els seus pastors i els seus pastors i els seus pastors i els seus ramats a dalt de ramats a dalt de ramats a dalt de ramats a dalt de

muntanya , muntanya , muntanya , muntanya , també hi havia també hi havia també hi havia també hi havia la cova on la cova on la cova on la cova on dormien els dormien els dormien els dormien els pastors i sabeu pastors i sabeu pastors i sabeu pastors i sabeu

11

Ens ha agradat tant que els dracs i els dinosaures Ens ha agradat tant que els dracs i els dinosaures Ens ha agradat tant que els dracs i els dinosaures Ens ha agradat tant que els dracs i els dinosaures ho hem dibuixat#ho hem dibuixat#ho hem dibuixat#ho hem dibuixat#

12

C Inicial

Hem anat d’excursió al Museu Etnogràfic de Ripoll i a més a més hem anat a veure les restes de la

muralla que encara hi ha.

Al Museu hem vist molts objectes d’abans i ens han explicat perquè servien. També hem vist els vestits

que es portaven, les joguines amb què jugaven i quin estil de vida duien els nostres avis. Ens ha sorprès

com han canviat les coses, ara ho tenim tot més fàcil!

Després de dinar hem estat jugant a un laberint que hi ha darrere el Monestir. Ens ho hem passat

molt bé! Hem fet cabanyes i curses!

13

LA CASA I LES TRADICIONS

� Els objectes d’abans. Varem treballar els objectes antics a partir d’una caixa que les mestres van trobar enterrada. Aquesta caixa feia molts anys que estava sota terra i quan la vam obrir vam descobrir que estava plena d’objectes. Molts no els coneixíem perquè no els havíem vist mai. Alguns ens sonaven dels nostres avis, d’altres sabíem què eren perquè s’assemblaven a objectes que fem servir actualment, etc. A la caixa hi havia, claus, un disc de vinil, esclops, una cinta de casset, un tupí d’aram, un despertador, un càntir, una planxa de ferro i una màquina de retratar.

La capsa

màgica!!!

� Les nostres tradicions

El nom de Ripoll. La llegenda

S'explica que: Un any, ningú recorda quin era, en un dia de mercat, una pagesa portava polls per vendre a la vila i, camina que caminaràs, la càrrega anava pesant cada vegada més i a mig camí li pesava tant que no podia dur-la i va decidir ferterra. Tots marxaven eixerits menys un de menut que sempre quedava enrertocant-lo amb la canyeta que portava li deia: "Arri, poll", "arri, poll". Quan la dona feia el camí amb l’aviram va passar un home i li demanà:On aneu, mestressa? La pagesa, que era sorda com una perola, no va sentirquedar-se enrere, repetia "Arri, poll".L'home va entendre "a Ripoll" i atès que era foraster i no sabia que el poble no tingués nom, un dia que parlava amb uns companys que volien anarvaren aprendre el nom, l'ensenyaren a d'altres, aquests a uns altres i així s'escampà; vingueren generacions noves i el nom quedà definitiu. El qui va explicaraixò veuràs que a l'escut d'aquesta Vila hi ha un gall".

14

Les nostres tradicions

El nom de Ripoll. La llegenda

Un any, ningú recorda quin era, en un dia de mercat, una pagesa portava polls per vendre a la camina que caminaràs, la càrrega anava pesant cada vegada més i a mig camí li pesava

la i va decidir fer-los caminar. Va deslligar-los de les potes i els posà a terra. Tots marxaven eixerits menys un de menut que sempre quedava enrer

lo amb la canyeta que portava li deia: "Arri, poll", "arri, poll". Quan la dona feia el camí amb l’aviram va passar un home i li demanà:

La pagesa, que era sorda com una perola, no va sentir-lo i com que el poll petse enrere, repetia "Arri, poll".

L'home va entendre "a Ripoll" i atès que era foraster i no sabia que el poble no tingués nom, un dia que parlava amb uns companys que volien anar-hi, va dir que anava a Ripoll, i així

om, l'ensenyaren a d'altres, aquests a uns altres i així s'escampà; vingueren generacions noves i el nom quedà definitiu. El qui va explicaraixò veuràs que a l'escut d'aquesta Vila hi ha un gall".

Un any, ningú recorda quin era, en un dia de mercat, una pagesa portava polls per vendre a la camina que caminaràs, la càrrega anava pesant cada vegada més i a mig camí li pesava

los de les potes i els posà a terra. Tots marxaven eixerits menys un de menut que sempre quedava enrere i la pagesa

lo amb la canyeta que portava li deia: "Arri, poll", "arri, poll". Quan la dona feia el camí

lo i com que el poll petit tornava a

L'home va entendre "a Ripoll" i atès que era foraster i no sabia que el poble no tingués nom, hi, va dir que anava a Ripoll, i així

om, l'ensenyaren a d'altres, aquests a uns altres i així s'escampà; vingueren generacions noves i el nom quedà definitiu. El qui va explicar-ho, va dir-nos: "Per

15

ELS OFICIS D’ABANS

� Recuperem oficis a El Molí de la Riera.

Al novembre, els de cicle inicial vam anar de colònies al Molí de la Riera a Torelló. Ens ho vam passar molt bé fent tots els jocs i activitats i també vam aprendre moltes coses del temps d’abans. Vam haver d’ajudar a un ermità a retornar totes les eines que va robar fa molt de temps a un pastor, un torner, un escloper, un esqueller i un llenyataire. Vam haver de buscar per tots els racons de la casa però finalment les vam trobar totes. A més a més, també ens vam disfressar com ells! Va ser molt divertit!

� La vida a pagès: pastors i pagesos.

Al Museu Etnogràfic de Ripoll vam fer un treball sobre els pagesos i els pastors d’abans. Ens van explicar que abans els pagesos vivien en masies. Es produïen el seu propi menjar: tenien hortalisses i verdures als horts, camps de cereal per fer el pa, patates, arbrtreballar el camp i per menjar.

El pastor era l’home que cuidava els xais i les ovelles. Quan arribava l’estiu i l’herba de les planes s’assecava, se n’anava a les muntanyes tendra i bona.

El pastor no s’emportava només el seu ramat, portava molts xais i ovelles. Quan s’acabava l’estiu, baixava de la muntanya i tornava cada ramat al seu amo.

Per treballar al camp, els pagesos feien servir eines com la forca (per agafar i carregar la palla o el blat), l’estaca (per fer els forats per sembrar) o la falç (per segar el blat). Era una feina mod’aquestes feines es fan amb màquines.

16

La vida a pagès: pastors i pagesos.

Etnogràfic de Ripoll vam fer un treball sobre els pagesos i els pastors d’abans. Ens van explicar que abans els pagesos vivien en masies. Es produïen el seu propi menjar: tenien hortalisses i verdures als horts, camps de cereal per fer el pa, patates, arbres fruiters... i també criaven el bestiar que els servia per

El pastor era l’home que cuidava els xais i les ovelles. Quan arribava l’estiu i l’herba de les planes s’assecava, se n’anava a les muntanyes amb un ramat perquè allà hi feia més fresca i l’herba era més

El pastor no s’emportava només el seu ramat, portava molts xais i ovelles. Quan s’acabava l’estiu, baixava de la muntanya i tornava cada ramat al seu amo. D’això se’n deia la transhumància.

Per treballar al camp, els pagesos feien servir eines com la forca (per agafar i carregar la palla o el blat), l’estaca (per fer els forats per sembrar) o la falç (per segar el blat). Era una feina mod’aquestes feines es fan amb màquines.

INDUMENTÀRIA DE PASTOR

Etnogràfic de Ripoll vam fer un treball sobre els pagesos i els pastors d’abans. Ens van explicar que abans els pagesos vivien en masies. Es produïen el seu propi menjar: tenien hortalisses i verdures als

es fruiters... i també criaven el bestiar que els servia per

Nil Huertas – 4t

El pastor era l’home que cuidava els xais i les ovelles. Quan arribava l’estiu i l’herba de les planes amb un ramat perquè allà hi feia més fresca i l’herba era més

Salva Garcia – 3r A

El pastor no s’emportava només el seu ramat, portava molts xais i ovelles. Quan s’acabava l’estiu, baixava D’això se’n deia la transhumància.

Júlia Llach – 3r A

Per treballar al camp, els pagesos feien servir eines com la forca (per agafar i carregar la palla o el blat), l’estaca (per fer els forats per sembrar) o la falç (per segar el blat). Era una feina molt dura. Ara, la majoria

Carlota Provins – 4t

INDUMENTÀRIA DE PASTOR – Txell Plans 3r B

17

Arnau Ortega Arnau Ortega -4t

18

� Oficis enrajolats.

El Museu Etnogràfic de Ripoll té una col·lecció de rajoles d’oficis molt important. Alguns dels oficis representats a

les rajoles han desaparegut com l’aiguader (que portava aigua als pobles), el cerer (que feia les espelmes),

l’escloper (que feia els esclops), la filosa (que filava), etc. D’altres encara es fan, però han canviat molt: el carnisser,

el mestre, el farmacèutic, el sastre, el fuster,...

David Camprubí – 4

De la mateixa manera que han desaparegut alguns oficis, també se n’han creat de nous com per

exemple: informàtic, mecànic, Dj, treballadors de telecomunicacions, electricistes, treballadors de

l’electrònica, químics, inventors d’aparells electrònics, cineastes, fabricants de plàstics, etc.

El món va canviant i els oficis canvien.

Alumnes de 3r B

La colla de Cicle Mitjà hem dibuixat les nostres rajoles amb oficis actuals.

� � � � � � � � � � � �

19

� Oficis antics

Al Museu de Ripoll també ens van ensenyar alguns d’aquests oficis antics. A mi, el que em va agradar més va ser l’ofici de cerer. Aquest era un ofici d’homes. El cerer feia espelmes i ciris a mà. Els decorava fent-los moltes formes quan la cera estava calenta. Eren de diferents colors segons si la cera era més clara o més fosca. Abans tot això es feia a mà, era artesanal. Ara ja no, potser hi ha algú que en fa, però molt pocs. Ara tot ho comprem i està fet a la fàbrica.

Irma Godayol, Eulàlia Costa, Carla Vaqué i Marta Figueras – 3r A

L’OFICI DE CERER – Irma Godayol 3rA

L’ofici de traginer ja ha desaparegut, però abans el traginer era el que transportava el menjar d’un poble a un altre.

Biel Bernal- 3r A

L’OFICI DE TRAGINER – Eulàlia Costa 3rA

L’agutzil també és un ofici que ha desaparegut. Era un home que treballava a l’ajuntament i deia les notícies pel poble. Per exemple podia dir: “Per ordre de l’alcaldessa la setmana que ve és festa, menys el dilluns”.

Carla Vaqué – 3rA

LA RUTA DEL FERRO I EL CARBÓ

El dia 19 d’octubre vam anar a Ripoll. Primer vam anar al CAT (Centre d’Acollida Turística). Allà ens van ensenyar què són i on estan situades algunes vies verdes.

Una via verda és un camí on no passen ni cotxes ni motos. Es pot fer a peu, amb bicicleta, amb patins...

La ruta del ferro és una via verda que va des de Sant Joan de les Abadesses fins a Ripoll. Abans havia set una via de tren. Hi passava el tren que ba

Pel maig, anirem de colònies a Sant Joan de les Abadesses. Agafarem el tren fins a Ripoll i seguirem aquesta via verda.

Tots vam poder pedalar i fer viatge virtual per la Ruta del Ferro, tal i com el podem fer avui en dia.

20

FERRO I EL CARBÓ

El dia 19 d’octubre vam anar a Ripoll. Primer vam anar al CAT (Centre d’Acollida Turística). Allà ens van ensenyar què són i on estan situades algunes vies verdes.

Una via verda és un camí on no passen ni cotxes ni motos. Es pot fer a peu, amb bicicleta, amb

és una via verda que va des de Sant Joan de les Abadesses fins a Ripoll. Abans havia set una via de tren. Hi passava el tren que baixava el carbó i el ferro de les mines d’Ogassa.

Pel maig, anirem de colònies a Sant Joan de les Abadesses. Agafarem el tren fins a Ripoll i seguirem

Núria Rodas, Izan Serrano i Mariam Zahri

Tots vam poder pedalar i fer el viatge virtual per la Ruta del Ferro, tal i com el podem fer avui en dia.

L’entrada a l’exposició ens recorda els orígens d’aquesta via verda: un túnel fosc amb travesses per on devien circular les vagonetes.

FERRO I EL CARBÓ

El dia 19 d’octubre vam anar a Ripoll. Primer vam anar al CAT (Centre d’Acollida Turística). Allà ens

Una via verda és un camí on no passen ni cotxes ni motos. Es pot fer a peu, amb bicicleta, amb

és una via verda que va des de Sant Joan de les Abadesses fins a Ripoll. Abans ixava el carbó i el ferro de les mines d’Ogassa.

Pel maig, anirem de colònies a Sant Joan de les Abadesses. Agafarem el tren fins a Ripoll i seguirem

Núria Rodas, Izan Serrano i Mariam Zahri – 4t

L’entrada a l’exposició ens recorda els orígens d’aquesta via verda: un túnel fosc amb travesses per on devien circular les vagonetes.

EL FERRO I LES ARMES

Museu Etnogràfic

Toquem ferro!!

Desprès de quasi una dècada, el museu etnogràfic de Ripoll ha tornat a obrir les portes.

En una nova ubicació i amb un concepte museístic modern,es presenta el Museu Etnogràfic de Ripoll, situat al centre de la vil·la, en l’antiga casa B udallés, a tocar al Monestir.

Què hi podem veure?

La visita al museu comença per la planta de dalt de tot i desprès cal anar baixant per visitar les diverses sales. La vida dels pastors,al camp, la vida a la llar, la religió, els jocs, els oficis, la cultura,les tradicions,etc... tenen cabuda en les vitobjectes que ens fan pensar i que molts no coneixíem! S ‘ensuma l’aire d’ antigor i sense deixar de tocar de peus a terra , ens trobem als temps dels nostres besavis o...dels avis dels nostres besavis.

Potser però el que ha donat més renom al museu ha estat el

El ferro

Mineral indispensable per l’ elaboració de claus, eines,,,,

A la comarca s’ en disposava d’ una bona quantitat així com també aigua i carbó, matèries primes necessàries per tirar endavant una important indústria.

L’ ofici de clavetaire:

En una de les sales hi ha una reproducció de la botiga del clavetaire, còpia exacte de com era a l’ època i de com era en l’ antic museu. anar fent del ferrer, l’ aprenent i el que atiava el foc!!! . Al segle XVIII, hi havia un centenar de tallers com aquest.

21

EL FERRO I LES ARMES

Desprès de quasi una dècada, el museu etnogràfic de Ripoll ha tornat a obrir les

En una nova ubicació i amb un concepte museístic modern,es presenta el Museu Etnogràfic de Ripoll, situat al centre de la

udallés, a tocar al

La visita al museu comença per la planta de dalt de tot i desprès cal anar baixant per visitar les diverses sales. La vida dels pastors,al camp, la vida a la llar, la religió, els jocs, els oficis, la cultura,les tradicions,etc... tenen cabuda en les vitrines on hi ha exposats gran quantitat d’ objectes que ens fan pensar i que molts no coneixíem! S ‘ensuma l’aire d’ antigor i sense deixar de tocar de peus a terra , ens trobem als temps dels nostres besavis o...dels avis dels nostres

ò el que ha donat més renom al museu ha estat el ferro i les armes.

aboració de claus, eines,,,,

A la comarca s’ en disposava d’ una bona quantitat així com també aigua i carbó, matèries per tirar endavant una important indústria.

En una de les sales hi ha una reproducció de la botiga del clavetaire, còpia exacte de com era a l’ època i de com era en l’ antic museu. S’hi poden contemplar els diferents claus, les eines, i l’ anar fent del ferrer, l’ aprenent i el que atiava el foc!!! . Al segle XVIII, hi havia un centenar de

La visita al museu comença per la planta de dalt de tot i desprès cal anar baixant per visitar les diverses sales. La vida dels pastors,al camp, la vida a la llar, la religió, els jocs, els oficis, la

rines on hi ha exposats gran quantitat d’ objectes que ens fan pensar i que molts no coneixíem! S ‘ensuma l’aire d’ antigor i sense deixar de tocar de peus a terra , ens trobem als temps dels nostres besavis o...dels avis dels nostres

les armes.

A la comarca s’ en disposava d’ una bona quantitat així com també aigua i carbó, matèries

En una de les sales hi ha una reproducció de la botiga del clavetaire, còpia exacte de com era a poden contemplar els diferents claus, les eines, i l’

anar fent del ferrer, l’ aprenent i el que atiava el foc!!! . Al segle XVIII, hi havia un centenar de

La farga

Conjunt de martinet, aigua, ferro, foc,...... hores de feina i productivitat que serà conegut arreu de les nostres contrades i molt més enllà.

La farga catalana fou un mètode siderúrgic famós que, en el seu temps donà a Catalunya superioritat en l'obtenció del ferro.

Des de l'edat mitjana fins a finals del segle XIX els països d'Europa occidental -França, Alemanya, Àustria, Itàlia, entre d'altresferro mitjançant aquest sistema conegut universalment com a "procediment català" o "farga catalana".

Les armes

L'habilitat dels ripollesos en el treball del ferro, assolí el seu màxim esplendor durant els segles XVI, XVII, XVIII i el primer terç del XIX amb la dedicació a la manufactura d'armes de foc portàtils.

La indústria donà gran prestigi a la vila comtal, gràcies a la destresa dels artesans ripollesos i a la bona qualitat del ferro procedent de la farga catalana que, segons els experts de l'època, era el millor d'Europa.

L'any 1781 existien a Ripoll 149 mestres armers i en total aquesta activitat donava feina a més de 300 persones.. En el museu hi figuren una mostra dels diferents tipus, sortits dels tallers de Ripoll en el decurs de la seva existència: pistoles, escop

Als canoners, a més d'un petit taller o botiga , els era indispensable una instal·lació o aparell mogut per la força hidràulica per barrinar-los. Cal destacar el sistema ripollès per soldar els canons, molt altres llocs de la península.

22

Conjunt de martinet, aigua, ferro, foc,...... hores uctivitat que serà conegut arreu de

les nostres contrades i molt més enllà.

La farga catalana fou un mètode siderúrgic famós que, en el seu temps donà a Catalunya

Des de l'edat mitjana fins a finals del segle XIX França,

Alemanya, Àustria, Itàlia, entre d'altres- obtenien ferro mitjançant aquest sistema conegut

com a "procediment català" o

El martinet

Serà aquest , el puntal de les fargues que hi hauria sovint fora muralla.

És un instrument de forjar, batre metalls, etc., que consisteix essencialment en un bloc d’acer muntat a l’extrem d’una palanca o d’un mànec basculant que s’alça i es deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa.

Funcionament del martinet

L'habilitat dels ripollesos en el treball del ferro, assolí el seu màxim esplendor durant els segles XVI, XVII, XVIII i el primer terç del XIX

manufactura d'armes de

La indústria donà gran prestigi a la vila comtal, gràcies a la destresa dels artesans ripollesos i a la bona qualitat del ferro procedent de la farga catalana que, segons els experts de

L'any 1781 existien a Ripoll 149 mestres armers i en total aquesta activitat donava feina a més de 300 persones.. En el museu hi figuren una mostra dels diferents tipus, sortits dels tallers de Ripoll en el decurs de la seva existència: pistoles, escopetes, fusells, pedres fogueres, trabucs, etc.

Als canoners, a més d'un petit taller o botiga , els era indispensable una instal·lació o aparell mogut per la los. Cal destacar el sistema ripollès per soldar els canons, molt

Serà aquest , el puntal de les fargues que hi hauria

instrument de forjar, batre metalls, etc., que consisteix essencialment en un bloc d’acer muntat a l’extrem d’una palanca o d’un mànec basculant que

bre el metall col·locat en una

Funcionament del martinet

a més de 300 persones.. En el museu hi figuren una mostra dels diferents tipus, sortits dels tallers de etes, fusells, pedres fogueres, trabucs, etc.

Als canoners, a més d'un petit taller o botiga , els era indispensable una instal·lació o aparell mogut per la los. Cal destacar el sistema ripollès per soldar els canons, molt diferent d’

UNA VISITA TURÍSTICA� The wall of Ripoll

The old centre of the town of Ripoll had a wall that protected the village for many centuries.

It had many circular and square towers and it had five gates to enter and come out: one on the highway from St. Joan de les Abadesses, another at the Olot bridge, Barcelona suburb gate, Arquet mill gate and at Sant Pere suburb there was another one.

Inside this wall there was another that included the monastery and its gardens.

Now there is only a little part of the wall because during time and wars the wall was broken at different parts.

We saw some ruins beside the river and in the centre of the town whlast november.

Taller TAC de Cicle Superior

23

UNA VISITA TURÍSTICA The wall of Ripoll

THE WALLS OF RIPOLL

The old centre of the town of Ripoll had a wall that protected the village for many


de this wall there was another that included the monastery and its gardens.

Now there is only a little part of the wall because during time and wars the wall was

We saw some ruins beside the river and in the centre of the town when we visited Ripoll

Pottery Workshop Tractament d’imatges amb el Programa GIM

The old centre of the town of Ripoll had a wall that protected the village for many


de this wall there was another that included the monastery and its gardens.

Now there is only a little part of the wall because during time and wars the wall was

en we visited Ripoll

Tractament d’imatges amb el Programa GIMP

24

LLEGIM � El pastor i el llop -Llegim a Educació Infantil

Conte treballat a la

classe dels

dinosaures. El text

està escrit entre tots

amb el teclat de la

pissarra digital i amb

ortografia natural

EL PASTOR I EL LLOP

ELPASTOR SABUREX EL PASTOR CRIDA

25

LA GENT VOL SALVAR EL RAMAT EL PASTO DIU UNA MANTIDA

LA GENT SANFADA EL LLOP ATACA EL RAMAT

EL LLOP AS MENJA AL RAMAT

ELS CARGOLS, ELS DRACS I ELS DINOSAURES TAMBÉ HEM APRÈS UNA CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA QUE ES DIU “EL PETIT PASTOR” Si la voleu escoltar i cantar, cliqueu l’enllaç:

http://relk.cat/pp/06elp.htm

26

� El gall xafarder de Ripoll. -llegim a Cicle Inicial- Un conte amb moltes imatges que podeu visitar al bl oc de l'escola. http://blocs.xtec.cat/segimoncomas2011/ Les imatges parlen...

Quines bombes i quina explosió! Salma Garib

- Aquesta gent és dolenta?Ferran Méndez

- Molt malament! Salma El Messaoudi.

- Uf, quina guerra! Val més que no els destorbi! Aina Vilardell

- És terrible! Quanta gent mort! Quina pena! Yerai Serrano

- Ui, ui això no pot ser! Sergi Cubí.

- Oh, quina lluita! No m'agrada gens ni mica.

Sara Subirana

- Ha arribat la guerra. Ens estan destruint el monestir i la Vila de Ripoll! Anna Carbonés.

- Ripoll s'ha de tornar a reconstruir! Berta Camprubí

El tren tenia els vagons de fusta, no tenia finestres, anava molt més a poc a poc que el d'ara i funcionava amb vapor. Mar Còrdoba

Els vagons d'ara són tancats. Maria Torroella.

El tren funcionava amb carbó. Portava una xemeneia i uns vagons de fusta. Adrià Solà

Era més lent i hi havia menys vagons. Abril Morata

Els vagons eren oberts.

Maria Torroella.

El tren funciona amb electricitat i no porta xemeneia. Els vagons són de ferro. Adrià Solà

És més ràpid i té més vagons. Abril Morata

El tren té els vagons de ferro, té finestres, va molt més ràpid que el d'abans i funciona amb electricitat.

Mar Còrdoba

El gall veu que tiren bombes, veu que es cala foc i moltes cases destruïdes. Aina Bigas

El gall veu una guerra, avions que tiren bombes, cases que exploten i gent que crida. Marc García

El gall veu avions, bombes, soldats, gent que té por i cases destruïdes. Marc Bertrans.

El gall veu bombes, avions i no s'hi vol ficar! Gil Benet

El gall veu gent molt espantada! Miquel Puig

http://blocs.xtec.cat/segimoncomas2011

� La llegenda del mariner de Sant PauAquests textos que teniu a continuació són versions inventades a partir de la Llegenda deEl mariner de Sant Pau , la llegenda del Ripollès que hem treballat els de cicle mitjà durant unes quantes setmanes. Ara, el protagonista no ésde patir una desgràcia, se’n va a viure a la costa i comença una nova vida.

EL PAGÈS DEL MARESME

Hi havia una vegada un pagès que vivia al Ripollès. Un dia va caure un llamp i es va cremar la masia amb la

seva família. Només va quedar el pagès i un rampí. No va voler saber res més de la pagesia i va començar a

allunyar-se. Quan portava tres hores caminant, li va demanar a un home ensenyant

- Què és això? - Això és un rampí, home!

Va pensar que estava massa a prop del Ripollès. Va continuar caminant i el dia següent es va trobar un nen i

li va demanar:

- Què és això?- Això és un raspall. no, no és un rampí.

Quan portava sis dies caminant va arribar a un poble que es deia Mataró. Vels va demanar:

- Què és això? - Això és una forquilla per recollir la xarxa de pescar, per això serveix... - Està clar! Aquí em quedaré, va dir el pagès.

Es va tornar a casar i va tenir un fill, es va comprar un vaixell i es va fer m

Ian Luca Scipione

27

http://blocs.xtec.cat/segimonco

Tot mirant les imatges de la sortida de Ripoll al b loc de l'escola acabem les activitats del llibre de lectura...

Títol de la foto: Joguines antigues

El camió d'aquesta foto és troba al Museu de Ripoll i és una de les joguines que tenien els nostres avis qua n eren nens. Pol Mañosa

La llegenda del mariner de Sant Pau . -llegim a Cicle MitjàAquests textos que teniu a continuació són versions inventades a partir de la Llegenda de

, la llegenda del Ripollès que hem treballat els de cicle mitjà durant unes quantes setmanes. Ara, el protagonista no és un mariner sinó un pagès, que després de patir una desgràcia, se’n va a viure a la costa i comença una nova vida.

EL PAGÈS DEL MARESME


família. Només va quedar el pagès i un rampí. No va voler saber res més de la pagesia i va començar a

se. Quan portava tres hores caminant, li va demanar a un home ensenyant

Què és això? Això és un rampí, home!


Què és això? Això és un raspall. no, no és un rampí.

Quan portava sis dies caminant va arribar a un poble que es deia Mataró. V

Què és això? Això és una forquilla per recollir la xarxa de pescar, per això serveix... Està clar! Aquí em quedaré, va dir el pagès.

Es va tornar a casar i va tenir un fill, es va comprar un vaixell i es va fer mariner.

Ian Luca Scipione – 3r A

Tot mirant les imatges de la sortida de Ripoll al b loc de activitats del llibre de lectura...

El camió d'aquesta foto és troba al Museu de Ripoll i és una de les joguines que tenien els nostres avis qua n

llegim a Cicle Mitjà Aquests textos que teniu a continuació són versions inventades a partir de la Llegenda de

, la llegenda del Ripollès que hem treballat els de cicle mitjà durant un mariner sinó un pagès, que després

de patir una desgràcia, se’n va a viure a la costa i comença una nova vida.


família. Només va quedar el pagès i un rampí. No va voler saber res més de la pagesia i va començar a

se. Quan portava tres hores caminant, li va demanar a un home ensenyant-li el rampí:


Quan portava sis dies caminant va arribar a un poble que es deia Mataró. Va trobar dos mariners i

Això és una forquilla per recollir la xarxa de pescar, per això serveix...

ariner.

28

EL PAGÈS DE SANT PERE PESCADOR Hi havia un pagès que vivia a Sant Pau de Segúries. Un dia ell estava treballant al camp. La seva dona i els

seus fills estaven a la masia que era on vivien.

Com que no plovia, es va provocar una gran sequera. Feia molta calor i va començar un gran incendi que va cremar tota la collita, la masia amb la dóna i els seus fills a dins.

Al vespre quan tornava cap a casa, va veure que tot estava cremat i que la seva dona i els seus fills eren morts.

Va maleir el camp i ser pagès. Va agafar un forca i va començar a caminar cap al mar. Primer cap a la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Baix Empordà. El pagès va treure la forca i va preguntar:

- Què és això?

Un mariner va dir:

- Un agafalgues.

Al pagès li va agradar la resposta del mariner i per això va anar cap el Port i va decidir quedar-s’hi a viure. Es va a tornar a casar, va tenir dos fills i va viure com un mariner.

Biel Orra – 3r B

-

Una llegenda adaptada per Jacint Verdaguer l'any 19 00.

La llegenda sobre el terreny

Apunts de classe

Per saber-ne més visiteu les fotos de l'itinerari al bloc de l'escola

Apunts de classe

EL MARINER DE SANT PAU NO ES VA CANSAR DE PREGUNTAR:

- Què és això?

Fins que va trobar un indret on viure feliç per sempre més.

29

� Els oficis de la Mercè. -llegim a Cicle Mitjà

Un conte entranyable per aprendre dels oficis d'abans... LES DADES DEL LLIBRE Títol: Els oficis de la Mercè. Autora: Mercè Torrents. Editorial: Lumen.

Seguiu els comentaris sobre el conte al bloc de l'escola i no us perdeu els vídeos dels tres oficis per saber-ne una mica més.

� Llegendes del Ripollès. -llegim a Cicle Superior...-

La llegenda conta que el comte Arnau va pagar una soldada rasa als pagesos que van construir les escales del Santuari de Montgrony.

El Comte Arnau vagava per uns passadissos secrets amb el seu cavall alat.

El forat de Sant Hou forma part de la llegenda del Comte Arnau i està situat al Ripollès. Us recomanem la visita del Museu del Comte Arnau de Gombrèn.

Hem llegit:

El comte Arnau

Hem llegit:

Les coves de Ribes

Hem llegit:

El forat de Sant Hou

30

EXPERIMENTEM EL TEMPS D’ABANS Mostra dels tallers en motiu de la celebració de La Castanyada a l'escola.

EDUCACIÓ INFANTIL I CICLE INICIAL

TALLER DE COQUES DE TARDOR

Hem fet de pastissers i ens han sortit unes coques boníssimes!!!

TALLER DE DANSES I CANÇONS

Ballem i cantem cançons de la tardor i la castanyada.

TALLER DE LA CASTANYERA

Aprenem a fer paperines i pintem una castanyera amb un davantal

de roba.

CICLE MITJÀ:

TALLER DEL CONTE

Aquest conte ens explica la història d’un lutier a Venècia. Un ofici antic, encara que no del tot perdut.

ESTUDI FOTOGRÀFIC

Ens hem traslladat a una altra època gràcies als vestits i objectes dels nostres avantpassats.

EL TERRISSAIRE

Ens hem posat a la pell d’un terrissaire i hem elaborat un petit objecte de manera artesanal.

JOCS TRADICIONALS

Hem retrobat els jocs amb què gaudien els nostres avis.

CICLE SUPERIOR:

Experimentem el temps d'abans amb els nostres talle rs de la castanyada.

Fill de la terra, fill de la terra, comte l'Arnau, ara

demana: Què no podràs?

VIURE, VIURE SEMPRE NO VOLDRIA MORIR MAI

FORGEM AMB PAPER EL TEMPS D'ABANS LA LLEGENDA DEL

COMTE ARNAU POTTERY

31

ELS CARGOLS S’AMAGUEN DELS LLOPS

ALS NENS I NENES DE P3 ENS HA AGRADAT MOLT CONÉIXER EL MÓN DELS XAIS, ELS PASTORS I ELS LLOPS.

PER SABER-NE MOLTES COSES HEM MIRAT CONTES, FILMACIONS,…

I HEM VISITAT EL MUSEU DE RIPOLL.

A L’AULA DE PSICO ENS HA VISITAT UN LLOP MOLT ESPECIAL.

SORT QUE ENS HA AVISAT DE QUE VINDRIA I ENS HA DEIXAT UNA ESTONETA PER AMAGAR-NOS.

UN COP ENS HEM AMAGAT

SEMBLAVA QUE NO HI

HAGUÉS NINGÚ.

AMB LES ROBES HEM FET CASETES.

QUAN EL LLOP ENS DESCOBRIA SORTÍEM CORRENTS I SE’NS MENJAVA.

AL FINAL DE TOT L’HEM POGUT MATAR I JA NO ENS FARÀ MÉS POR, PERQUÈ JA ÉS MORT.

32

TASTA’NS: un producte de la terra Tasta'ns és un programa dinamitzat pel Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura amb l'objectiu de promoure

el consum local i de qualitat.

A l'escola ens hem adherit al programa com una actuació més de les actuacions del programa Escoles Verdes.

Aquest curs escolar amb els alumnes de Cicle Superior hem participar en la collita de les patates del bufet dels pagesos d'Orís i hem aprofitat per aprofundir en el procés de recuperació d'aquest producte de la terra.

PATATA DEL BUFET

La patata es un producte que neix a sota terra, vol que la terra sigui

ben fina per néixer més bé. Els pagesos busquen terres molt bones.

Aquesta patata produeix molt poc i té molts ulls i quan la peles ja no

queda patata. La llavor és de Cambrils Duden (Solsonès). Els pagesos

recullen 50 tones a l’any de patates.

La patata es planta a el març i a principis d’abril, i es recol·lecta el

setembre. La patata no es pot recol·lectar si la terra és calenta

perquè la patata es podreix. Per collir les patates, primer feien servir

l’aixada, però desprès va haver-hi el cavall amb l’arada romana, la

maquina 1 que excavava les patates però les deixava al terra i els

pagesos havien de passar i recollir-les i per últim la màquina 2 que les

cull, passen per unes cadenes, trien les bones i les dolentes, les bones

les fiquen amb un remolc i quan arriben a la granja les fiquen amb un

magatzem ben fosc i fred perquè es conservin bé.

La patata té un enemic que es verd amb ratlles negres a l’esquena i es

diu la cuca de la patata.

Cada diumenge d’octubre es fa el mercat a la plaça d’ Oris i es venen

les patates. Àlex Martínez 6è

LES PATATES DEL BUFET

La patata del Bufet són úniques.

De dintre són blanques i de fora

tenen bonys i forats. Són les

millors patates de Catalunya. Es

fan 50 tones a l’any. Només es fan

a Orís. Les patates, tarden 15 dies

a néixer.

De patates normals n’hi ha el triple

d’aquestes, d’aquestes. Primer van

plantar-ne poques i ara les

comercialitzen.

Les patates del Bufet s’han

d’abonar molt bé. S’ha de plantar a

30 cm de terra fina, s’han de

treure les males herbes perquè

sinó es moren o queden dolentes,

també hi ha unes cuques que se les

mengen. Les patates es reguen

amb l’aigua de la pluja.

Compren la llavor de les patates a

Cambrils d'Odén (Solsonès). Les

patates les cullen al setembre. Les

terres si estan calentes no es

poden collir, perquè les patates es

mantinguin tot un any, han d’estar

en un lloc fred i fosc.

Abans les patates s’agafaven amb

una aixada o un cavall.

Més endavant s'ha anat

mecanitzant el procés.

1ra maquina: la collia però la

deixava el camp.

2na: es una maquina que arrenca la

patata amb unes cadenes i si les

patates són dolentes les deixa i si

són bones les posen el dipòsit.

-Les patates les posen en sacs de

50 o 25 kg. Laia Font 6è

33

La patata del Bufet al llarg de l’any

La patata del Bufet és un producte Tasta’ns de qualitat. A llarg de l’any els pagesos han de fer diferents feines per aconseguir una patata boníssima.

A l’hivern adoben la terra, escampen els fems i la deixen reposar. Al gener i al febrer llauren les terres i colguen els fems.

A la primavera, per Sant Josep, al mes de març, es tallen les patates de llavor, que abans han anat a buscar a Cambrils d’Oden(Solsonès ), i es planten els talls.

A l’estiu, abans de collir-les, s’han d’anar traient les males herbes.

A finals d’agost o principis de setembre s’han de collir.

Després de collir-les s’han de guardar en un lloc fresc i fosc perquè es conservin millor i durant més temps.

Nois i noies de 5è.

La collita de la patata del Bufet

La collita de la patata ha canviat al llarg dels anys.

Primer s’arrencaven amb l’aixada.

Després es va utilitzar el cavall i l’arada romana. El cavall era guiat per l’home.

Tot seguit es van començar a utilitzar les màquines. Es feia servir un tractor i al darrera se li posava una arada i anaven molt més ràpid a collir-les. La gent anaven al darrera amb recipients i les anaven recollint.

Actualment s’ha modernitzat molt. Nosaltres hem recollit patates i la feina que hem hagut de fer ha estat seleccionar la mida de la patata. Una màquina feia tota la feina: arrencava, pujava al tractor i llençava algunes pedres o terra al camp.

Nois i noies de 5è.

34

LA INTRANET I EL BLOC Hi participes?

Aquest curs hem estrenat un nou bloc, el podeu consultar a l’adreça:

http://blocs.xtec.cat/segimoncomas2011/

Hi trobareu, com sempre, un recull de les activitats que fem a cada curs, sortides, festes, ... organitzades per cicles, juntament amb altres apartats més generals d’escola.

Enguany ens hem proposat incloure-hi una sèrie d’enllaços a activitats on-line interessants per als nens i nenes i que anirem ampliant al llarg del curs.

Ja sabeu que el que més ens motiva és la participació. Amb els alumnes més grans ja ho hem aconseguit! Ens agradaria que els més petits també hi diguessin la seva, entreu-hi junts, els fareu contents i a nosaltres també!

La Intranet continua sent el canal oficial de comunicació amb la comunitat, hi podeu consultar dates i informació de les sortides, calendari del curs i les notícies importants de la nostra escola.

Hi tenim també un apartat amb enllaços a diferents webs d’interès: família i escola, butlletí d’escoles verdes, biblioteca digital...

Us permet també accedir directament a les últimes edicions del Xerraire, al bloc d’aquest curs i al del curs anterior.

La intranet es troba a l’adreça:

http://agora.xtec.cat/ceipsegimoncomas/intranet/index.php

També hi podeu accedir buscant “Intranet Segimon Comas”, al google.

35

ELS PARES DIUEN...

Era un dia d’aquells en que toca fer endreça. Mentr e buscàvem un lloc per

cada cosa i posàvem cada cosa al seu lloc, ella em posava al dia de tot que

havia après. Aquest trimestre havia sigut molt emoc ionant, dia a dia amb

activitats treballs i excursions. La màquina del te mps els havia transportat al

passat, al temps d’abans. De sobte, la pregunta: “m are què és això?”. No

sabria dir si la meva cara va ser de sorpresa, d’in credulitat o simplement se’m

va escapar un somriure. Com podia ser que no sapigu és què era una cinta de

caset?. Quina paradoxa, portàvem estona parlant de “lo antic”, de les coses

del temps d’abans i resultaria que “lo antic” seria jo? Un bombardeig de

coses tan quotidianes com un telèfon que fa piticli ng, un televisor sense

comandament i amb només dos canals, un carret de f otografies entre altres

coses van envair el meu cap. Clarament, dues genera cions, tan properes i tan

diferents.

S’acaba el primer trimestre i arriben dies de sobre taula i llargues tardes

d’hivern. Bon moment per obrir aquells àlbums de fo tos (fets encara després

de revelar un carret). Bon moment per obrir les por tes al temps d’abans. Des

de l’avi que malauradament va viure la guerra, fins al més jove dels pares,

segur que tots tenim records, històries i aventures per despertar la curiositat

dels més petits de la casa.

L’AMPA

AGRAÏM LA COL.LABORACIÓ

36

COL.LABORACIÓ DE LA FAMÍLIA BRAGULAT (VISITA XAIS EDUCACIÓ INFANTIL)

(VISITA XAIS

xerraire nº 61

Documents