Lurbanisme de la vida quotidiana

rea dEcologia, Urbanisme i Mobilitat

22 de mar de 2017

Mesura de govern Urbanisme amb perspectiva de

gnere

1

www.barcelona.cat

ndex

1. Definici i justificaci de la mesura de govern

1.1 Qu fa lurbanisme de gnere per construir una ciutat millor? 1.2 Com ho farem? 1.3 Qu sha fet fins ara? 1.4 Quin s el diagnstic?

2. Objectius de la mesura de govern

2.1 Objectiu general 2.2 Metodologia i objectius especfics

3. Actuacions previstes en la mesura de govern

3.1 Actuacions que generen un canvi en el model urb 3.2 Actuacions de canvi institucional

4. Coordinaci

5. Seguiment i avaluaci de la mesura de govern

Annex. Marc normatiu i programtic

2

www.barcelona.cat

rea dEcologia, Urbanisme i Mobilitat Mesura de govern

Urbanisme amb perspectiva de gnere

Lurbanisme de la vida quotidiana

1.Definici i justificaci de la mesura de govern

Lurbanisme amb perspectiva de gnere situa la vida quotidiana en el centre de les seves poltiques i

treballa des duna visi inclusiva per donar resposta a les necessitats i els desitjos del conjunt de la

societat, tenint en compte la seva diversitat de gnere, dedat, dorigen o funcional, entre daltres. El

resultat s una ciutat ms justa, equitativa, segura i sense barreres.

Lurbanisme, entre altres qestions, determina la configuraci dels espais que constitueixen el suport

fsic dels usos socials. Els usos dels espais i les activitats que shi realitzen dependran de lexperincia

de la vida quotidiana; per tant, s imprescindible analitzar-los, pensar-los, dissenyar-los, executar-los i

gestionar-los dacord amb les tasques i les accions que les persones acompleixen en el seu dia a dia, i

fer-ho recollint la seva diversitat.

Lurbanisme no s una matria neutra i, segons lenfocament sociopoltic que se li ha donat en moments

diversos de la histria, shan posat en valor alguns aspectes i sectors de la societat en detriment daltres,

i no necessriament de forma conscient.

Histricament, la ciutat de Barcelona sha vist com un exemple de ciutat compacta, prxima i accessible,

que en el seu plantejament de model ha tingut en compte la mixtura dusos tant a escala de barri com de

districte. Aquest model de ciutat afavoreix el desenvolupament de la vida quotidiana de les persones,

per no necessriament incorpora conscientment una perspectiva de gnere.

Per aix, lAjuntament de Barcelona a travs daquesta mesura de govern vol reafirmar el seu comproms

de transversalitat de gnere en totes les seves rees per tal que es cren poltiques i mecanismes que

garanteixin la perspectiva de gnere tant a escala poltica com tcnica en totes les actuacions, els

programes i les poltiques durbanisme de la ciutat.

1.1 Qu fa lurbanisme de gnere per construir una ciutat millor? Treballa per resoldre les desigualtats

Lobjectiu principal de lurbanisme amb perspectiva de gnere s resoldre les desigualtats, atendre

totes les necessitats dhomes i dones de forma equitativa i facilitar una vida sense discriminacions de cap

tipus per raons de gnere, econmiques, dorigen, dedat, funcionals, etc.

3

www.barcelona.cat

Colloca la vida quotidiana al centre

Lurbanisme amb perspectiva de gnere entn la ciutat com una extensi de lhabitatge i, per tant, posa

en valor els aspectes de la vida quotidiana com a font essencial dinformaci i com a metodologia. La

vida quotidiana inclou les activitats que les persones portem a terme diriament per cobrir les necessitats

fonamentals en un espai i temps determinat.

Aquestes activitats es poden classificar en quatre esferes: productiva (treball remunerat), reproductiva

(cura de les persones i tasques domstiques), comunitria (per a la millora de la comunitat on es viu) i

personal (oci, esport, temps propi de cura).

En promoure un urbanisme centrat en la vida quotidiana, lurbanisme amb perspectiva de gnere treballa

per fer que es reconegui i es visualitzi que les dones han participat sempre duna manera o altra en

lesfera pblica i productiva i que les tasques reproductives i de cura no noms tenen lloc a linterior de la

llar, sin que sestenen a lmbit pblic i, a ms, no han de ser responsabilitat exclusiva de les dones,

sin una responsabilitat social i pblica.

Incorpora altres mirades i construeix el coneixement des de la base

Un altre aspecte fonamental de lurbanisme amb perspectiva de gnere s lesfor per incorporar nous

subjectes i mirades que fins ara difcilment estaven incorporats en la prctica de lurbanisme ms

tradicional. Amb aquesta finalitat, lurbanisme de gnere ha generat mtodes qualitatius per analitzar la

realitat a una escala prxima i comunitria, que es construeixen des de la interdisciplinarietat i

desenvolupats a travs de la participaci comunitria.

Sn mtodes que se centren en lexperincia quotidiana de les persones, consideren les persones

venes com a expertes en els seus barris i territoris i, per tant, construeixen un coneixement collectiu des

de la base, lanomenat bottom-up.

Pren en consideraci la sostenibilitat i la salut

Lurbanisme amb perspectiva de gnere treballa per avanar cap a un model de ciutat que posi la

sostenibilitat de la vida al centre de les poltiques per tal que les persones tinguin una vida digna i de

benestar, en la qual els espais sadaptin a les necessitats de les persones i no les persones a les

condicions de lespai.

La sostenibilitat des de lurbanisme amb perspectiva de gnere recupera el valor de cuidar. Des de la

mirada de lecofeminisme es proposa recuperar els valors de la cura per tal duniversalitzar-los i aplicar-

los a lecosistema de la ciutat (persones, societat i naturalesa). Aix doncs, lurbanisme amb perspectiva

de gnere proposa treballar cap a la cura de lentorn i de les persones, facilitant el cuidar-nos i cuidar als

altres, es a dir, basada en la coresponsabilitat de la cura personal, social i ambiental.

Aquest model conflueix amb els objectius de la sostenibilitat mediambiental i dassolir una ciutat

saludable per a tothom. Va de la m, per tant, daltres perspectives fonamentals a lhora de definir un

model urb satisfactori per al conjunt de la poblaci.

4

www.barcelona.cat

Posa en valor lurbanisme de les petites coses

Lurbanisme amb perspectiva de gnere considera igual de transformadores les petites actuacions a la

ciutat, com ara la forma de collocar els bancs o on es posa un pas zebra, que la renovaci dun barri o

duna gran avinguda. La ciutat es pot transformar radicalment a partir de la suma de moltes petites

actuacions que repercuteixen en la vida quotidiana dels seus habitants.

T respostes per a problemes complexos de la ciutat

Per a totes aquestes qestions, lurbanisme amb perspectiva de gnere comporta un abordatge de les

problemtiques complexes de la ciutat ms atent, que observa, no imposa, que construeix

collectivament a partir del que lentorn posa a les seves mans, i que integra de forma natural

lespontanetat i la diversitat, sense apriorismes ni idees preconcebudes.

1.2 Com ho farem?

Per complir el comproms dintegrar la visi de gnere en totes les poltiques durbanisme de la ciutat,

lAjuntament t previst desplegar una srie dactuacions que ajudaran a assolir els objectius especfics

que shan desgranat per rees de coneixement en aquesta mesura.

A grans trets, les actuacions es divideixen en dos grans blocs:

- Accions molt concretes, disruptives i exemplars, que han de servir per donar visibilitat i que

modifiquen el model urb.

- Actuacions transformadores a llarg termini que impacten en lorganitzaci de lestructura i en el

procs administratiu, de forma que la visi estigui integrada en tots els mbits de lrea

dEcologia Urbana.

1.3 Qu sha fet fins ara?

Tot i que la transversalitat de gnere no sha formalitzat ni institucionalitzat fins ara en lurbanisme de la

ciutat, hi ha alguns processos i projectes en els quals sha incorporat la perspectiva de gnere amb la

implicaci de personal tcnic i poltic drees diverses de lAjuntament en coordinaci amb equips externs

que estan treballant des daquesta perspectiva.

Amb anterioritat a aquesta mesura de govern, la Mesura de govern de transversalitat de gnere i el

Pla de justcia de gnere 2016-2020 constitueixen un precedent essencial que treballa per incorporar la

perspectiva de gnere en el conjunt de poltiques pbliques municipals i, per tant, tamb en les despai

pblic, mobilitat i medi ambient. Per tant, el Pla per a la justcia de gnere s un dels marcs don sorgeix

aquesta mesura de govern i nodreix les actuacions proposades en aquest document a partir del

programa del Pla per als anys 2016-2017.

Shan elaborat altres mesures i plans de govern vinculats a lmbit de lurbanisme que preveuen algunes estratgies o actuacions en matria dincorporaci de la perspectiva de gnere:

5

www.barcelona.cat

Pla local de prevenci i de seguretat ciutadana de Barcelona (2016-2019), dins del Vector 2: a lacci estratgica 2.2, es proposa fomentar instruments de participaci en la planificaci de les

poltiques de prevenci, especialment en el disseny, la regulaci, els usos i horaris dels espais i

equipaments dels barris. Es vol la revisi de la normativa i els criteris tcnics per als projectes

despais pblic i els equipaments municipals, i sapunta la incorporaci de criteris de seguretat i de

prevenci en el disseny en la normativa actual aix com la incorporaci de la perspectiva de gnere.

Pla per al dret a lhabitatge 2016-2025: proposa, en actuacions relacionades amb la formaci del

personal doficina dhabitatges amb perspectiva de gnere (A.1.2): incorporar criteris de gnere en el

disseny de nous models dhabitatge amb protecci oficial i dotacional, per tal dincloure tipologies

ms flexibles i diverses que garanteixin ladaptaci al llarg de la vida i ladaptaci als perfils dels

sollicitants, i tamb preveu la planificaci dhabitatges no androcntrics que incloguin espais de vida

comunitria, jocs infantils, espais lluminosos i segurs, entre daltres (C.1.2, C.2.3); incorporar la perspectiva de gnere entre els criteris de barems, tenint en compte la vulnerabilitat especial de les

dones dels collectius de gent gran i gent jove, en la reformulaci del Registre de Sollicitants

dHabitatge amb Protecci Oficial de Barcelona, i incorporar la perspectiva de gnere en lanlisi de

situacions a lhora de fer el mapa de les condicions de lhabitatge (D.1.2).

Mesura de govern de procs participatiu per a lelaboraci del Programa dactuaci municipal

(PAM) i dels programes dactuaci dels districtes (PAD) 2016-2019: en el punt 6 proposa la

transversalitat en la participaci de persones i dinteressos. LAjuntament ha de ser proactiu per

aconseguir aquesta pluralitat i ha de cercar la participaci, per exemple, de persones de collectius

desafavorits o amb poca visibilitat: immigrades, amb dificultats personals o socials, tradicionalment

amb poca presncia pblica (dones, persones cuidadores, joves, persones amb diversitat funcional,

etc.).

Hi ha tamb altres iniciatives que afavoreixen el desenvolupament de la vida quotidiana: Comproms ciutad per a la sostenibilitat

Pla per a la inclusi social Barcelona 2011-2015

Pla daccessibilitat de Barcelona 1997-2006

Escoles + Sostenibles

Pla de resilincia i adaptaci al canvi climtic

Pla de mobilitat urbana de Barcelona 2013-2018 (PMU)

A Barcelona shan dut a terme diversos projectes impulsats per entitats i organitzacions de la ciutat i des

duna perspectiva interdisciplinria grcies al treball de dones arquitectes, urbanistes, gegrafes,

socilogues i historiadores, entre daltres, i del moviment feminista a Barcelona. Ns exemple el projecte

Les dones i la ciutat, de 1996, coordinat per la Fundaci Maria Aurlia Capmany i incls per la

Comissi Europea en el IV Pla europeu a mig termini per a la igualtat doportunitats entre dones i

6

www.barcelona.cat

homes.1 En aquest projecte, hi va participar lAjuntament de Barcelona i entre els resultats principals es

va elaborar un llibre blanc sobre les dones i la ciutat, que recollia recomanacions per als equips poltics i

tcnics encarregats de la transformaci de ciutat. Tamb es va crear una xarxa nacional i

transnacional dusuries de la ciutat.

Ja des de lAjuntament de Barcelona, lrea de Prevenci i Seguretat va portar a terme una auditoria de

seguretat i gnere el 2013 per transversalitzar la perspectiva de gnere en la recollida de dades

referents a la seguretat i en la implementaci de poltiques pbliques de seguretat i prevenci a la ciutat

de Barcelona. Una de les accions resultants daquesta auditoria va ser formar el personal tcnic

municipal en la metodologia de marxes exploratries de seguretat amb perspectiva de gnere, per tal

que es poguessin replicar en els barris i districtes de Barcelona i aix fer una diagnosi dels espais que

creen percepci de seguretat i inseguretat, a banda didentificar actuacions per a la millora de la

percepci de la seguretat a lespai pblic.

1.4 Quin s el diagnstic?

El Pla per la justcia de gnere, en lEix de Barris Habitables i Inclusius, ha elaborat una diagnosi a travs

de lanlisi de fonts diverses que recullen dades quantitatives a escala de ciutat.2

Dones i homes viuen la ciutat duna manera diferencial. Per exemple, pel que fa a ls dels serveis i els equipaments municipals, les dones fan un s elevat (per sobre del 75 %) de les botigues del barri

de consum diari i destabliments especialitzats, aix com dels bancs i dels centres dassistncia primria

(CAP). Les diferncies ms destacades respecte als homes es troben en ls dequipaments i serveis vinculats a la cura dinfants i als esports. Mentre que els centres densenyament obligatori, les llars

dinfants i els parcs infantils sn ms utilitzats per les dones, els equipaments esportius i els equipaments

doci i lleure sn ms utilitzats pels homes. Aix encaixa perfectament amb els rols tradicionals de gnere

que sassignen a les dones i, a la vegada, deixa ms temps doci als homes. En la valoraci dels

equipaments, per, no sobserven diferncies significatives entre dones i homes; majoritriament,

ambds grups els valoren com a fcilment accessibles.

Aix mateix, segons lEnquesta de condicions de vida i hbits de la poblaci de Catalunya 2011, la

valoraci dels elements propis de lespai pblic a Barcelona (enllumenat, asfaltat, neteja del carrer,

recollida descombraries, zones verdes, transport pblic, etc.) s prcticament idntica entre homes i

dones: 6,8 en una escala del 0 al 10. El que ms valoren les dones de lentorn urb s la tranquillitat i la

bona localitzaci, mentre que lelement valorat ms negativament s la contaminaci.

Ms enll dels usos de serveis i equipaments, tamb cal tenir en compte el paper que dones i homes

poden tenir en les poltiques ecolgiques de gesti de residus o de formes de consum

responsable i redirigir aquestes poltiques partint dels comportaments associats als tipus dactivitats que

realitzem a la ciutat i a les nostres llars. Daltra banda, en aquest apartat tamb tractarem la problemtica de la gentrificaci. Actualment, diversos barris de la ciutat continuen patint aquests

processos i les persones que solen ser desplaades sn, en gran proporci, no blanques, dedat

1Aquest projecte va ser liderat per larquitecta Anna Bofill Levi, la historiadora Isabel Segura Soriano i laleshores Directora de la

Fundaci Maria Aurlia Capmany , Rosa Maria Dumenj 2http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/pla_per_la_justicia_de_genere.pdf

http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/pla_per_la_justicia_de_genere.pdf

7

www.barcelona.cat

avanada, pobres, famlies nombroses, dones grans, famlies monoparentals femenines i dones

immigrades, entre altres.

Pel que fa a la mobilitat, lanlisi des duna perspectiva de gnere permet veure les diferncies dhbits i

necessitats entre els homes i les dones. Tal com va mostrar lanlisi des de la perspectiva de gnere de

lEnquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF) (2013),3 hi ha algunes diferncies destacables entre els

barcelonins i les barcelonines a lhora de moures per la ciutat.

En primer lloc, les dones es desplacen majoritriament per motius familiars i en segon terme per motius

ocupacionals (15,1 %), mentre que els homes es mouen sobretot per motius ocupacionals (19,5 %). Una

altra pauta diferencial de mobilitat s que les dones fan ms desplaaments interns, s a dir, dins de la

ciutat de Barcelona. En canvi, en fan menys dexterns (fora de la ciutat) que els homes. Concretament,

ms de la meitat de barcelonines (51,8 %) fan majoritriament els seus desplaaments en el districte. A

continuaci, trobem les dones que fan connexions entre districtes (39,9 %) mentre que noms una

minoria de dones fa connexi amb les corones (7,9 %). I s prcticament inexistent el nombre de dones

que fa connexions externes (0,4 %). Per contra, els homes dediquen ms temps a una mobilitat de llarga

durada, ms llunyana, ms fixa i ms pautada. En definitiva, les dones fan ms trajectes, amb ms

freqncia i de ms proximitat.

En segon lloc, tal com assenyala lEMEF, les dones sn ms usuries dels serveis de transport pblic

i, per tant, sn ms dependents de les prestacions de la xarxa de transports pblics. Aix, des de la

perspectiva de gnere, s molt important incorporar la proximitat en els serveis pblics de transport. Per

contra, hi ha una diferncia molt significativa entre homes i dones en ls dels transports privats, ja que

els homes en sn els usuaris principals. Mentre que ls del cotxe com a conductor s del 13,3 % entre

els homes, en el cas de les dones noms s del 5,3 %. Aix mateix, la poblaci masculina dobla la

femenina en ls de la moto: el percentatge s del 9,6 % i el 4,8 %, respectivament. Les dades tamb

mostren que hi ha un percentatge ms elevat dhomes que de dones amb carnet de conduir (el 60 %

dhomes enfront del 40 % de dones) i que les dones tenen menys accs al vehicle privat que els homes.

En tercer lloc, si sanalitza la distribuci horria dels desplaaments, segons lEMEF 2013 podem

observar que en dia feiner a Barcelona hi ha un volum superior de desplaaments per part de la poblaci

femenina al llarg de tot el dia, especialment destacable entre les 11 h i les 14 h, i entre les 16 h i les 20 h.

Els homes concentren els seus desplaaments de 17 h a 20 h. Aquesta informaci, de nou, pot estar

lligada als usos del temps dhomes i dones. Els homes destinen la major part del seu temps al treball

remunerat i aix es tradueix en el fet que els pics horaris dels seus desplaaments concorden amb els

dentrada i sortida de la feina. Les dones, en canvi, combinen les responsabilitats del mercat laboral amb

les tasques de cura i reproducci i aix fa que durant tot el dia presentin un volum superior de

desplaaments al dels homes.

Tamb es detecta un problema daccessibilitat en clau de gnere i s que la majoria de dones van

carregades amb molt de pes (amb carros de la compra, cotxets, bosses, etc.) o b hi ha un gran nombre

de dones amb diversitat funcional afectades per discapacitats de tipus motriu (el 40 %). Tamb hem de

tenir en compte que segons el Departament de Benestar i Famlia de la Generalitat de Catalunya, en una

distribuci equivalent entre homes i dones, els grups dedat avanada sn els que comprenen ms dones

amb discapacitats de tipus fsic.

3CIRD, Ajuntament de Barcelona (2014). Anlisi des de la perspectiva de gnere de lEnquesta de mobilitat en dia feiner (2013).

8

www.barcelona.cat

Finalment, un darrer factor que cal considerar en les anlisis de la mobilitat amb perspectiva de gnere

s la qesti de la seguretat: les dones tenen una percepci dinseguretat ms elevada. Aix condiciona

la seva mobilitat i pot arribar, fins i tot, a limitar-la i a condicionar el seu dret a gaudir de lespai pblic i de

la vida social.

2. Objectius de la mesura de govern

2.1 Objectiu general:

Integrar la perspectiva de gnere en les poltiques durbanisme, s a dir, sobre el planejament

i la gesti urbanstica, lespai pblic, la mobilitat i lecologia de la ciutat de Barcelona.

2.2 Metodologia i objectius especfics:

Per garantir que la perspectiva de gnere formi part indissociable de totes les decisions vinculades a

lurbanisme, s necessari que el treball en els projectes sigui:

- Multiescalar. Des del detall dels espais pblics fins a la lectura integral del territori i en les diverses etapes de la planificaci urbana, evitant la sectoritzaci que la planificaci genera.

- Interdisciplinari. Que sabordi entre les diverses rees de lAdministraci i que incorpori diversitat de coneixements.

- Participatiu. Que garanteixi que la informaci flueixi de forma bidireccional entre els venats i lAdministraci i diversifiqui els mtodes per tal que hi pugui participar gent diversa.

Els objectius especfics es defineixen a partir dels mbits de treball propis de lurbanisme: el planejament,

lespai pblic, la mobilitat i el medi ambient.

Des del planejament urbanstic:

Sha de continuar amb el model de ciutat compacta amb mixtura dusos i estendrel a tota la ciutat, i

evitar els polgons monofuncionals tant industrials i doficines, com comercials o doci, dhabitatge,

campus universitaris, etc. Aix doncs, la tendncia hauria de ser la dincrementar i reforar la mixtura

dusos i que des del planejament de la ciutat sincideixi en la ubicaci i el desenvolupament duna xarxa

dequipaments en relaci amb altres usos (habitatge, espais pblics de relaci, comeros) per tal de

garantir la qualitat de vida, fomentar xarxes socials, generar intercanvis de serveis i fer possibles temps

ds diversos que afavoreixin la coresponsabilitat de les cures.

En resum, es proposa enfortir la xarxa quotidiana als barris, formada pel conjunt despais de relaci,

equipaments quotidians, comeros, parades de transport pblic i carrers que els connecten, que utilitzen

les persones que viuen al barri per satisfer les seves necessitats quotidianes.

9

www.barcelona.cat

Des de lespai pblic:

Cal promoure un espai pblic ple de vida, que sigui el ms acollidor possible i que respongui a les

necessitats de la diversitat de persones i grups, un espai que sigui prou flexible com per acollir

simultniament collectius diversos, sense barreres ni sectoritzacions. Cal defugir de lexcessiva

especialitzaci dels espais i no permetre que sels apropi un grup concret, sin que es puguin compartir

amb altres collectius amb necessitats diferents.

Lespai pblic ha dafavorir lautonomia, laccessibilitat, la percepci de seguretat i la socialitzaci de les

persones pensant en les necessitats diferencials de dones i homes de totes les edats i condicions.

Els carrers, les places, els jardins i els parcs de la ciutat shan de projectar de manera que siguin i es

percebin segurs, evitant racons i zones fosques.

Des de la mobilitat:

Sha danar cap a una mobilitat sostenible que garanteixi opcions diverses de mobilitat i privilegi els

recorreguts de vianants, aix com laccessibilitat, lautonomia i la percepci de seguretat de les dones. En

concret, sha identificat que els transports pblics han de millorar la seva resposta a la varietat dhoraris

del mn reproductiu i permetre entrellaar amb facilitat i autonomia diverses rutes o mitjans de transport,

ja que moltes vegades sinverteix molt de temps en la transici dun tipus de transport a un altre.

s important incrementar laccessibilitat a tots els mitjans de transport, ja sigui per a persones amb

cotxets de canalla, cadires de roda, caminadors o carros de la compra. Tamb cal treballar per millorar

les freqncies dels transports pblics tant de dia com de nit, per tal que aix no sigui un factor limitant a

lhora descollir mitj de transport.

Des de lecologia:

Es treballa per avanar cap a un model de ciutat que posi la sostenibilitat de la vida al centre de les

poltiques per tal que les persones tinguin una vida digna i de benestar, en la qual els espais sadaptin a

les necessitats de les persones i no les persones a les condicions de lespai.

Volem una visi ms atenta al valor de lausteritat i que possibiliti lestalvi energtic, el consum responsable i el reciclatge.

3. Actuacions previstes en la mesura de govern

Tal com sha esmentat anteriorment, per garantir que la perspectiva de gnere estigui integrada en totes

les poltiques durbanisme de la ciutat, aquesta mesura de govern preveu actuacions que es poden

incloure en dos grans blocs:

- Accions molt concretes, disruptives i exemplars, que han de servir per donar visibilitat i que

modifiquen el model urb.

- Actuacions transformadores a llarg termini que impacten en lorganitzaci de lestructura i en el

procs administratiu, de forma que la visi estigui integrada en tots els mbits de lrea

dEcologia Urbana.

10

www.barcelona.cat

3.1 Actuacions que generen un canvi en el model urbEs tracta dimpulsar intervencions i projectes pilot de canvis urbans de petita i mitjana escala que responguin a les necessitats i les

experincies de la vida quotidiana, que siguin disruptius i que donin visibilitat al canvi de model urb:

3.1.1 Integraci daquesta perspectiva en totes i cadascuna de les accions i els projectes de lrea

dEcologia, Urbanisme i Mobilitat.

3.1.2 Elaboraci dun mapa de ciutat a partir de la realitzaci de marxes exploratries com a

element de diagnosi perceptiva essencial per respondre adequadament a les necessitats de la

vida quotidiana als diferents barris de la ciutat.

3.1.3 Integraci de la perspectiva de gnere en la definici dels projectes de transformaci del Pla de

Barris. Shauria daconseguir la complicitat de les dones que, per raons diverses, no estan

vinculades a cap moviment associatiu per la visi de les quals s imprescindible per elaborar un

bon diagnstic.

3.1.4 Revisi, amb perspectiva de gnere, del recull delements urbans que componen el conjunt de

mobiliari que sinstal.la a lespai pblic (bancs, fanals, papereres...), aix com la seva disposici

als diferents espais on se situen, tenint en compte les necessitats de les persones segons el

moment del cicle vital en qu es trobin.

3.1.5 Implantaci de la darrera fase de la nova xarxa de bus i millores sobre la xarxa de carril bus,

amb la visi de conjunt del total de transport pblic en superfcie per millorar la connectivitat,

laccessibilitat, la utilitzaci fcil i la percepci de seguretat.

3.1.6 Realitzaci dun pla de mobilitat escolar amb perspectiva de gnere per tal de millorar la

mobilitat dels nens i nenes en el cam danada i tornada a lescola, inclosos els espais que

puguin complementar aquestes rutes.

3.1.7 Projecte pilot en polgon industrial des de la perspectiva de gnere, tenint present la mobilitat i la

seguretat, la millora del disseny de lespai urb i les poltiques docupaci i gnere. Es proposa

treballar en el cas del polgon del Bon Pastor i Torrent de lEstadella, i fer-ho en coordinaci

amb Barcelona Activa i el projecte de Pla de Barris.

3.1.8 Integraci de la perspectiva de gnere en el programa Superilles. amb la creaci dindicadors

especfics en el desenvolupament del model a Horta i entorns del Mercat de Sant Antoni.

3.1.9 Procs de reflexi participada dels eixos transversals de lavinguda Meridiana. En el marc de

la transformaci daquesta avinguda, cal introduir la visi de la vida quotidiana en el projecte com

a estratgia per potenciar i millorar la connexi entre els barris que lenvolten.

3.1.10 Projecte pilot al districte de Grcia per a la producci dun mapa de la xarxa quotidiana a

escala dun barri o un districte que inclogui els equipaments, els espais pblics i altres serveis i

on sindiquin les rutes accessibles i segures, aix com rutes alternatives.

11

www.barcelona.cat

3.2 Actuacions de canvi institucional

Shauran de crear i aplicar mecanismes de carcter transversal a totes les fases de les poltiques per

garantir una incorporaci efectiva de la perspectiva de gnere en tots els mbits de decisi de lrea

dEcologia Urbana:

3.2.1 Organitzaci de capacitacions i formacions en perspectiva de gnere per al personal tcnic i

directiu que exerceixi una responsabilitat en qualsevol fase de la concreci dels projectes de

lrea dEcologia Urbana. Es faran cursos de formaci general i especfica durant lany 2017.

3.2.2 Elaboraci dun manual amb criteris de gnere per als tcnics que redacten i/o supervisen

figures de planejament i projectes despai pblic, acompanyat dassessorament i instruments de

verificaci en el protocol daprovaci de plans i projectes. Aquest manual haur de ser operatiu al

final de 2017.

3.2.3 Incorporaci immediata, en la fase de diagnstic, dels projectes de transformaci de

metodologies diverses, com ara marxes exploratries, mapejos collaboratius, etc., per garantir

la inclusi del mxim de visions possibles en la seva redacci.

3.2.4 Elaboraci, durant lany 2017, de criteris i indicadors de gnere per a la revisi de projectes.

3.2.5 Incorporaci dels programes de despesa de lrea dEcologia Urbana en lanlisi de limpacte

de gnere dels pressupostos municipals.

3.2.6 Reducci dels impactes en la conciliaci familiar tant de les persones participants com de

lequip tcnic encarregat dels processos de participaci.

4. Coordinaci

Lrea dEcologia, Urbanisme i Mobilitat ser lrea encarregada de desplegar la mesura, amb

lassessorament del Departament de Transversalitat de Gnere de lAjuntament de Barcelona.

Lrea dEcologia, Urbanisme i Mobilitat tamb ser lencarregada de portar a terme les accions

necessries per implementar la mesura.

La Direcci de Model Urb vetllar per lacompliment del que es descriu a la mesura.

12

www.barcelona.cat

5. Seguiment i avaluaci de la mesura de govern

El seguiment de la implementaci de les actuacions i de lassoliment dels objectius previstos en la

Mesura de govern durbanisme amb perspectiva de gnere es far a travs de tres mecanismes:

- Per la formaci i la internalitzaci consegent del coneixement dels tcnics municipals i de les

empreses vinculades responsables dels diversos mbits temtics.

- Pels informes de seguiment anuals que es presentaran al Consell de Dones de la Ciutat o al grup de

treball especfic de participaci ciutadana que impliqui els collectius feministes de la ciutat, a lEspai de

Coresponsabilitat dEspai Pblic i tamb al Plenari Municipal.

- Per la realitzaci duna avaluaci externa al final del perode dexecuci de la mesura, que es proposa

que sigui de dos anys. Aquesta avaluaci haur de determinar el grau dassoliment dels objectius. La

metodologia per dur a terme lavaluaci contemplar la recollida dinformaci qualitativa i quantitativa i es

far amb la participaci de personal tcnic i directiu de lAjuntament i dentitats que hagin participat en

processos de coproducci de poltiques durbanisme, mobilitat i sostenibilitat derivades daquesta mesura

de govern.

13

www.barcelona.cat

Annex. Marc normatiu i programtic

Marc europeu i internacional

Carta europea de la dona a la ciutat, 1995

Hem dadmetre el factor gnere a la ciutat com la font duna nova cultura compartida, i hem de participar en la

definici duna nova filosofia de lordenament territorial.

Lany 1995 es va elaborar la Carta europea de la dona a la ciutat,4 coincidint amb la IV Conferncia

Mundial de les Dones de les Nacions Unides de Beijing de 1995, on es va adoptar la transversalitat de

gnere com a estratgia principal internacional per a la igualtat entre dones i homes. Es va fer cinc anys

abans que es firms la Carta mundial pel dret a la ciutat. La carta defineix cinc temes prioritaris:

a) Un planejament urb i un desenvolupament que incloguin les dones com a expertes en la vida

quotidiana.

b) Una mobilitat que proporcioni opcions que de manera igualitria facilitin laccs a la varietat de

possibilitats que ofereixen les ciutats per evitar que estiguin tancades i allades.

c) Una seguretat ciutadana que tingui en compte que el disseny i lorganitzaci de la ciutat estan directament relacionats amb la violncia que hi ha als carrers, i que les dones no han de ser

considerades les niques responsables de la seva seguretat personal.

d) Un habitatge que consideri les dones expertes en lespai habitat.

e) Unes estratgies que, a travs dun paquet de mesures poltiques, assegurin la seva durabilitat i estableixin processos democrtics significatius i irreversibles.

A travs de 12 punts, la Carta reivindica la incorporaci a lagenda urbana de temes com la igualtat en la

democrcia, per tal que dones de totes les edats participin activament en la presa de decisions del

planejament urbanstic, de lespai urb, de lhabitatge i en la transformaci i la qualitat ambiental; la

igualtat en els llocs de treball i en totes les professions relacionades amb el planejament territorial i la

ciutat; el dret a una mobilitat segura i lliure; el dret a habitatges adequats per a totes les dones; la inclusi

en lagenda poltica de la vida quotidiana vista a travs dels ulls de les dones; o la inclusi dels temes de

gnere com una matria que sensenyi a les escoles, els instituts i les universitats darquitectura i

planejament urb.

4http://habitat.aq.upm.es/bpn/bp018.html

http://habitat.aq.upm.es/bpn/bp018.html

14

www.barcelona.cat

Carta dels drets humans a la ciutat (2000) i la Carta pel dret de les dones a la ciutat (2004)

La ciutat, lorganitzaci de lespai com a expressi de les relacions socials i de gnere, pot i

ha de promoure els canvis culturals necessaris.

Lany 2001 lAjuntament de Barcelona va ratificar la Carta europea de salvaguarda dels drets humans a

la ciutat, on es defineix el dret a la ciutat com lusdefruit equitatiu de les ciutats dins dels principis de

sostenibilitat i justcia social. La Carta contempla el dret a la ciutat com lexpressi fonamental dels

interessos collectius, socials i econmics, en especial dels grups vulnerables i desafavorits, i amb el

respecte per les diverses cultures urbanes i lequilibri entre el mn urb i rural. Els tres principis

fonamentals de la Carta sn: lexercici ple de la ciutadania, que asseguri la dignitat i el benestar

collectiu de les persones que habiten la ciutat en condicions digualtat i justcia; la gesti democrtica

de la ciutat, entesa com el control i la participaci de la societat, a travs de formes directes i

representatives, en la planificaci i el govern de les ciutats, i la funci social de la propietat i de la

ciutat, entesa com la prevalena de linters com sobre el dret individual de propietat, en la formulaci i

la implementaci de les poltiques urbanes.

Per les dones reunides al Frum Mundial de Dones (Barcelona, 2004) no sentien que la perspectiva de

gnere shagus tingut en compte en la Carta dels drets humans a la ciutat de 2000 i van elaborar una

primera proposta de Carta pel dret de les dones a la ciutat.5 La Carta parteix de la Carta europea de la

dona a la ciutat (1995), les declaracions de la trobada Construint ciutats per la pau i la Declaraci de

Montreal sobre la seguretat de les dones (2002). La carta proposa accions per incorporar-les a la Carta

pel dret a la ciutat en dos grans mbits:

1. Gesti democrtica del territori

a. Elaborar legislacions afirmatives i lleis de quotes que garanteixin la participaci de les dones.

b. Reconixer formalment les organitzacions de dones i feministes com a interlocutores del govern

local i, especficament, de la planificaci fsica de la ciutat.

c. Institucionalitzar rees de dona amb pressupost propi en lestructura del govern local de les

ciutats.

d. Portar a terme accions que garanteixin les condicions per a la participaci efectiva de les dones

en les decisions sobre la ciutat, en lordenament del medi ambient i en el desenvolupament local.

e. Implementar poltiques pbliques per a la transformaci de la divisi del treball en el mn privat.

f. Elaborar pressupostos participatius sensibles al gnere.

g. Incorporar, a les estadstiques oficials, enquestes sobre ls del temps.

h. Elaborar indicadors urbans de gnere.

2. Ciutats sostenibles com a dret hum

a. Accs de les dones a un habitatge i als serveis urbans.

b. Transport pblic segur i adequat als requeriments de mobilitat de les dones. c. Ciutats segures per a les dones, amb poltiques pbliques de seguretat urbana que previnguin la

violncia contra les dones i els infants. d. Transformacions culturals que reverteixin les situacions diniquitat social i de subordinaci de

gnere en tots els mbits de la vida, a travs de la formaci en transversalitat de gnere del

personal funcionari, tcnic i professional, i del comproms del sector educatiu, especialment de

5http://www.barcelona2004.org/www.barcelona2004.org/esp/banco_del_conocimiento/docs/OT_4_CA.pdf

http://www.barcelona2004.org/www.barcelona2004.org/esp/banco_del_conocimiento/docs/OT_4_CA.pdf

15

www.barcelona.cat

les universitats, de la incorporaci del gnere en lestudi i la recerca de larquitectura i la

planificaci urbana.

La Nova Agenda Urbana dONU Habitat 2016-2025

A loctubre de 2016 va tenir lloc la conferncia dHabitat III de Nacions Unides, que se celebra cada vint

anys i on es defineix lAgenda Urbana que seguiran a escala internacional els municipis signants. Feia

mesos que els grups feministes treballaven per pressionar i fer que la perspectiva de gnere sinclogus

a la nova agenda. Tot i que no hi ha hagut un procs de transversalitzaci del gnere i tot i que lAgenda

Urbana no s vinculant i s ms aviat una carta dintencions, en els seus punts 5 i 13 es diu que

aquesta Nova Agenda Urbana ha daconseguir la igualtat de gnere i lapoderament de totes les

dones i les nenes amb lobjectiu daprofitar plenament la seva contribuci vital al

desenvolupament sostenible, i ha dassegurar la participaci plena i efectiva de les dones i la

igualtat de drets en totes les esferes i llocs de lideratge, i prevenir i eliminar totes les formes de

discriminaci, violncia i assetjament contra les dones i les nenes en espais pblics i privats. En

molts dels punts relacionats amb la planificaci urbana, la mobilitat, el desenvolupament territorial, rural i

urb, les poltiques dhabitatge, la participaci, el disseny despais pblics i carrers, etc., sespecifica que

es basin en ledat i el gnere.

Altres programes europeus

La Uni Europea tamb fa dcades que treballa per la transversalitat de gnere en les poltiques dels

pasos membres i ha desenvolupat diverses poltiques, programes i estratgies per tal de portar-ho a

terme. Per exemple, el Pacte europeu per la igualtat de gnere de 2006 promou que els estats membres

i la UE prenguin accions per tal deliminar la bretxa salarial, promoure una millor conciliaci de la vida

laboral, familiar i personal i reforar la transversalitat de gnere i el seu monitoratge a totes les poltiques.

La Comissi Europea tamb ha elaborat lEstratgia de comproms per la igualtat de gnere (2016-

2019).

Marc de lEstat espanyol En el context de lEstat espanyol, cal remarcar dues legislacions. Duna banda, hi ha la Llei 3/2007, de 22

de mar, per a la igualtat efectiva de dones i homes, que insta a incorporar la transversalitat de gnere

en totes les rees de lAdministraci i, per tant, en lrea encarregada de lurbanisme duna ciutat. De

laltra, hi ha la Llei 8/2007, de 28 de maig, que insta a atendre, en lordenaci que es faci dels usos del

sl, el principi digualtat de tracte i doportunitats entre dones i homes.

16

www.barcelona.cat

Marc catal

Llei de millora de barris 2004

La Llei Catalana 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, rees urbanes i viles que requereixin atenci

especial ha sigut una llei pionera en la incorporaci de la perspectiva de gnere, ja que el camp 6, dels 8

camps requerits en la redacci de projectes, insta a lequitat de gnere en ls de lespai urb i dels

equipaments. Aquesta llei, dotada de pressupost fins al 2011, fomentava que els municipis que

presentaven projectes determinessin els barris que calia millorar amb lobjectiu devitar-ne la possible

guetitzaci. Els projectes optaven a un 50 % de subvenci de la despesa total, que cobria la Generalitat

de Catalunya, i tenien una duraci de quatre anys. La llei establia una srie de parmetres i criteris

socials, econmics i fsics. Els tres teixits urbans prioritaris de finanament eren: rees velles i nuclis

antics, polgons dhabitatges i rees durbanitzaci marginal. A travs daquesta llei, alguns municipis van

comenar a implementar la perspectiva de gnere en la planificaci urbana, amb exemples de projectes

com ara processos participatius on es promovia la participaci de les dones en la fase de diagnosi i

proposici, la construcci dequipaments per a dones i/o la millora de la xarxa quotidiana.

Text refs de la Llei durbanisme

Cal destacar la novetat introduda en el Decret legislatiu 1/2005 de la Llei dels plans dordenaci

urbanstica municipal (POUM), que recull el que estableix la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de

modificaci de la Llei 2/2002, de 14 de mar, segons la qual els POUM hauran de contenir com a

documentaci prpia la memria social i que aquesta memria ha davaluar limpacte de lordenaci

urbanstica proposada dacord amb el gnere i tamb amb els collectius socials que requereixen una

atenci especfica. En el contingut daquesta memria social, sexigeix que els POUM incloguin les dades

relatives a la poblaci femenina i una avaluaci de limpacte de lordenaci urbanstica proposada

dacord amb el gnere, amb lobjecte que les decisions del planejament contribueixin a afavorir la

igualtat doportunitats entre dones i homes.

Aquesta avaluaci de limpacte de lordenaci urbanstica proposada dacord amb el gnere i amb

determinats collectius socials ha de contenir: a) una diagnosi de la situaci a partir de lanlisi de la

informaci sobre la poblaci a la qual afecta el pla, la identificaci dels rols de gnere dels

collectius afectats i les necessitats de benestar i estratgiques de dones i homes i els altres

collectius de lmbit, i b) la valoraci de limpacte social i de gnere del pla. Aquesta valoraci

comprn: 1r. La justificaci de la coherncia de lordenaci proposada amb les necessitats detectades de

les dones i els homes i dels altres collectius pel que fa, en especial, als parmetres daccessibilitat,

mobilitat, seguretat i s del teixit urb, tenint en compte particularment les necessitats de les persones

que realitzen les tasques de cura i gesti domstica, aix com les que reben aquesta atenci. 2n.

Mesures o determinacions previstes en el pla que contribueixen al desenvolupament dels objectius

digualtat doportunitats entre les dones i els homes, aix com entre els diversos grups socials. 3r.

Previsi de com incidir lordenaci proposada sobre la situaci originria de dones i homes i dels altres

collectius.

Amb les modificacions del Text refs de la Llei durbanisme per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, en la

Divuitena disposici addicional sintrodueix La incorporaci de la perspectiva de gnere. En aquesta

disposici es defineix que el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques ha dincorporar la

17

www.barcelona.cat

perspectiva de gnere en el desplegament de la Llei durbanisme per tal de garantir la promoci

de la representaci paritria en la composici dels rgans urbanstics collegiats i de lavaluaci

de limpacte de lacci urbanstica dacord amb el gnere.

Llei 17/2015, de 21 de juliol, digualtat efectiva de dones i homes.

La secci cinquena de la llei se centra en els mbits de medi ambient, urbanisme, habitatge i mobilitat i,

en concret, larticle 53 s el que se centra en la planificaci de les poltiques de medi ambient,

urbanisme, habitatge i mobilitat i on sinsta a fer que les poltiques de medi ambient, urbanisme,

habitatge i mobilitat:

a) Incorporin la perspectiva de gnere en totes les fases del disseny, la planificaci, lexecuci i

lavaluaci urbanstics, per posar en igualtat de condicions, en el disseny i en la configuraci dels

espais urbans, les necessitats i les prioritats derivades del treball de mercat i del treball domstic i de

cura de persones, i tamb per collaborar a eliminar les desigualtats existents.

b) Promoguin la participaci ciutadana de les dones i de les associacions de defensa dels drets

de les dones en els processos de disseny urbanstic, i en facin el retorn corresponent.

Per tal de complir aquestes mesures, les administracions pbliques han de garantir:

a) La formaci en perspectiva de gnere del personal tcnic i poltic que es dedica a la planificaci

urbanstica i als mbits de la mobilitat, lhabitatge i el medi ambient.

b) Una planificaci, en els mbits de medi ambient, urbanisme, habitatge i mobilitat, basada en estudis

amb estadstiques segregades per sexe que permetin de detectar les desigualtats mesurables.

c) Els estudis dimpacte de gnere i les mesures correctores pertinents per minimitzar els impactes

diferencials en qualsevol actuaci urbanstica, dhabitatge, de mobilitat o de medi ambient.

d) Laplicaci duna poltica urbanstica que tendeixi a crear ciutats compactes, mixtes i prximes, que

mantinguin la relaci amb la natura, on es redueixi la presncia i la prioritat del vehicle privat i shi

introdueixin mesures per millorar i densificar les rees monofuncionals residencials. En aquest sentit, la

poltica urbanstica ha de preveure la descentralitzaci de serveis, de manera que la construcci

dinfraestructures i lordenaci del sl donin resposta a les necessitats de conciliaci de la vida

personal, familiar i laboral, disminueixin els temps de desplaament i garanteixin laccessibilitat

dels serveis en igualtat doportunitats.

e) Equipaments pblics amb installacions que facilitin els usos i cobreixin les necessitats de tothom. En

aquest sentit, i en la mesura que sigui possible, cal habilitar zones per a latenci dinfants, especialment

per disposar de canviadors de bolquers, accessibles tant a homes com a dones.

f) Lelaboraci de programes actius i dotats de recursos suficients per promoure laccs a lhabitatge de

collectius en risc dexclusi social, amb una atenci especial a les famlies monoparentals.

g) La creaci de mecanismes per promoure que, en cas darrendament dhabitatges, quan sigui per a

parelles o famlies, els contractes es facin a nom de tots dos membres de la parella.

h) En la concessi dajuts pblics per a rehabilitaci o reformes dhabitatges, la inclusi com a

beneficiaris de tots dos membres de la parella, sempre que aix ho vulguin els interessats.

i) Una planificaci de la mobilitat que doni prioritat als temps dels desplaaments i que tingui en

compte laccessibilitat en els itineraris quotidians relacionats amb lorganitzaci de la vida

personal, associativa, familiar, domstica i laboral.