12.4- BARROC: URBANISME i ARQUITECTURA

Es busca la integració de l’arquitectura i el monuments en el marc urbà amb una finalitat pràctica o simbòlica establint els fonaments de l’urbanisme modern.

• Roma és l’exemple i prototip de ciutat capital. Fontana és el principal organitzador de la ciutat. Volia traçar unes grans vies que unissin les set basíliques de Roma de manera que els pelegrins poguessin visitar-les en un sol dia.

• El propòsit era convertir la ciutat en una gran església amb set capelles. S’anomena la Roma Santa, Sixt V. El centre és Santa Maria La Major.

Urbanisme: de la ciutat papal a la ciutat del rei

12

3

4

5

6 7

• En principio se llamaron así a siete de las basílicas con que contaba Roma. Eran éstas:

• Basílica de San Juan de Letrán, es la catedral del Papa como obispo de Roma.

• Basílica de San Pedro del Vaticano, asignada antiguamente al Patriarca de Constantinopla, hoy usada por el Papa como cabeza de la Iglesia Católica.

• Basílica de Santa María la Mayor, asignada antiguamente al Patriarca de Antioquía.

• Basílica de San Pablo Extramuros, asignada antiguamente al Patriarca de Alejandría.

• Basílica de San Lorenzo Extramuros, asignada antiguamente al Patriarca de Jerusalén.

• Basílica de San Sebastián de las Catacumbas o de San SebastiánExtramuros (Basilica di San Sebastiano fuori le mura).

• Basílica de la Santa Cruz de Jerusalén (Basilica di Santa Croce in Gerusalemme

• Dos tipus d’urbanisme: integració general i integració puntual.

• Integració general: plaça de sant Pere, integra la façana amb la gran plaça al centre de la qual hi ha l’obelisc. El disseny és de Bernini que respon a una concepciósimbòlica i litúrgica.

• Descripció de la plaça

Columnata de Sant Pere del VaticàBernini

Fitxa Tècnica

• Arquitecte: Bernini, Gian Lorenzo (1598-1680)

• Cronologia: 1656-1667

• Dimensions: 15 m d’alçada de les columnes

• La columnata suporta un entaulament on reposa una balustrada i un gran nombre d’estàtues (representen sants).

• Problemes que havia de resoldre:

1. Visió perfecte del papa per part dels fidels.

2. Plaça superant desnivells. També facilitar l’accés al palaus papals. Dos braços rectes lleugerament convergents.

(diámetro mayor de la plaza: 240 m.)

3. Un espai independent sense afectar la visióde la basílica.

4. S’obre una gran el·lipsi on trobem: en el punt central un obelisc egipci acompanyat de dues fonts. 296 columnes que formen dues mitges circumferències.

5. Forma simbòlica. Universalitat de l’Església. Un pòrtic de columnes d’estil dòric amb entaulament jònic.

• Bernini dóna solució a aquests condicionants.

- Dos braços rectes, convergents i en desnivell

- El·lipsi al centre un obeslisc i fonts

- Sembla el·lipsi (forma més dinàmica que el cercle)però són dos semicercles seprats per un espai de 50 metres.

• El pòrtic: quatre fileres de esbeltes columnes toscanes i entaulament jònic (fris seguit).

• Formen bosc infinit. Separa però no trenca.

• Columnes de davant tene el fust lleugerament més gran que les altres.

• Culmina amb una balustrada i estàtues.

A

AB C

D

D

Maderno

Bernini

San Pietro

Interpretació

• Dignificar l’accés a la basílica.

• Donar protagonisme a la cúpula de Miquel Àngel.

• L’arquitectura barroca es va preocupar també dels carrers, places, jardins …

• Ajustar la plaça al protocol cerimonial.

• Crear un espai independent però no tancat.

Altres Obres

• Les més destacades són:

– La façana de santa Bibiana

– El baldaquí de sant Pere del Vaticà

– La façana del palau Barberini

– La font dels quatre rius

– La Capella Cornaro a l’església de Santa Maria della Vittoria (Roma)

Baldaqui de Sant Pere

Tomba d Alexandre VII

Catedra de Sant Pere

• Un exemple de l’urbanisme d’integraciópuntual: Piazza Navona a Roma. Tractament unitari dels edificis, la singularitat de la façana de Santa Agnès de Borromini i la font del Quatre Rius de Bernini.

• La plaça té un significat diferent a Roma i a París.

• A Roma la plaça s’integra en un pla més ampli a París ho fa com element individual.

• La Place Royal de París o la Plaza Mayorde Madrid o de Salamanca. El simbolisme procedeix de l’estàtua eqüestre del rei.

• A finals del segle XVII durant el regnat de Lluís XIV es construeixen les places de Vendôme i de les Victòries.

• Al segle XVIII: Piazza d’Spagna i Piazza di Sant’Ignazio. Fontana de Trevi.

Place de Vendome

• Jardins. Exemple de Le Nôtre a Versailles.

Belvedere de Viena

Granja de San Ildefonso

Arranjuez

El palau: de la reialesa a la noblesa.

• Vid present.

L’església: entre la litúrgia i l’especulació espacial.

• Al segles XVII es concep l’edifici comrepresentació del poder religiós.

• Potenciar la litúrgia com a vehicletransmissor de les idees de la Contrareforma.

• L’església del Gesú (Il Vignola, 1568) hipodem trobar dos moments: el 1r moment, la construcció i el 2n la decoració.

Il Gesù

Il Gesù

• Concepció unitària, intenta donar forma aun espai únic, com si fos una escultura.

• La funció és litúgica, per a l’Eucaristia, la paraula, la penitència i l’oració. Per això es busquen plantes de nau única àmplia i ambcapelles laterals. Es segueix el model del Gesù.

o Una altra tendència arquitectónica volobtener un espai especulatiu.

Encapçalada per Borromini, seguida perGuarini i Vitone, vol trencar amb el mónclàssic i alliberar les estructures de les solucions rígides. Les façanes s’integren en el conjunt: la façana és la parta que es veudes de l’exterior i que es relaciona ambl’exterior. Se superposen elements, els mursondulen i creen jocs de llum i sensación de moviment que potencia la teatralitat i porta al Fidel de l’exterior a l’altar.

Palau Carignano. Guarini

Capella Santa Sindone. Guarini.

Santa Clara. Bernardo Vittone

• La planta tradicional desapareix i es torna flexible: ex. Sant Carlino de Borromini. Les corbes i contracorbesembolcallen l’espectador i el porta a un continuum sense fi.

• En el cas español la simplicitat classicistaescurialenca durant el barroc hi afegeixdecoración, especialmente a la portada.

• La planta. Se centralitzen, s’ofereixennombroses solucions per tal d’aconseguirun espai unitari: circulars, el·líptiques, octogonals…– Això també comporta la interacció de la

cúpula, que s’adapta a la planta. Sant Ivo i Cappella Della Santa Síndone.

– L’anomenat rococó estructural preten fusionar les parts en un tot unitari. L’alemanyNeumann és el màxim representant.

Iglesia Vierzehnheiligen (1772)Balthasar NeumannBamberg (Baviera)

Textos del llibre HISTÒRIA DE L’ART. Ed Vicens Vives