El BARROC

ESCULTURA

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA BARROCA

1. Naturalisme: interpreatació realista de l’art per afavorir-ne la comprensió. S’aparta de l’idealisme del Renaixement.

2. Escultura expressiva i emotiva. El sentiment es veu reflectit en la gesticulació dramàtica i en l’expressió dels rostres (patetisme)

3. Dinamisme: és l’escultura del moviment, a diferència de l’equilibri compositiu típic de les escultures del Renaixement

4. Composicions obertes, centrífugues que s’allunyen del centre compositiu. Predomini de línies obliqües.

5. Asimetria

6. Els plecs de la roba es multipliquen i esdevenen més angulosos.

7. Es multipliquen els punts de vista per observar l’obra al voltant

8. La temàtica serà la mateixa que en el Renaixement

BERNINI (1598-1680)

BIOGRAFIA• Va néixer a Nàpols i es formà amb al taller del seu pare que exercia com

a escultor. Des de ben petit tingué la possibilitat de conéixer la col·lecció d’escultures del Vaticà

• Cultivà l’arquitectura, l’escultura i la pintura i desenvolupà una gran tasca artística a Roma al serveis del Papa Urbà VIII en plena Contrareforma.

• Juntament amb Borromini fou el creador de l’arquitectura Barroca italiana. En el camp de l’escultura no coneixerà rivals. Representà pel Barroc el que Miquel Àngel representà pel Renaixement

• Característiques de l’escultura de Bernini:a) S’inspira en l’escultura clàssica, especialment la grega hel·lenística. És

evident la influència de l’Apol·lo de Belvedere (s.IV a.C.), considerat el cànon de bellesa masculina de la Grècia Clàssica

b) Les seves obres desprenen un dramatisme i intensitat emocionals que conjuguen amb l’esperit contrareformista

c) Treballa el marbre amb un gran virtuosisme tècnicd) Contrastos de llum i ombra (clarobscurs) per crear efectes teatralse) El moviment és l’element expressiu per excel·lència: va saber captar l’instant

de forma fotogràfica en el moment de màxima accióf) Va influir els escultors del Neoclassicisme (s.XVIII) Ex: Canova

APOL·LO I DAFNE

Documentació General:

•Títol: Apol·lo i Dafne

•Autor: Bernini

•Cronologia: 1622-1625

•Estil: Barroc

•Tècnica: talla

•Material: marbre

•Forma: escultura exempta

•Tipologia: grup

•Dimensions: 2’43 (escala humana)

•Localització: Galeria Borghese (Roma)

•Tema: Apol·lo, posseït pel desig que sent per Dafne, la persegueix i, just en l’instant en què la toca Dafne es comença a metamorfosejar en llorer.

EIXOS COMPOSITIUS:Eix diagonal combinat

amb 2 semicercles formats pels cossos d’Apol·lo i Dafne

Textures: Contrast superfície pulidade la pell i la rugositat de les

formes vegetals.(virtuosisme tècnic)

Intensitat emotiva: anàlisi psicològicdels personatges

COMPOSICIÓ OBERTA I CENTRÍFUGA.

COMPOSICIÓ PROPORCIÓ: segueix el cànon clàssic de l’Apol·lo de Belvedere. Bellesa idealitzada

RITME: dinamisme extrem. Captació instantània del moviment. Els personatges no només corren sinó que a més a més Dafne s’esta transformant

Detalls: Els peus (arrels), els dits es ramifiquen, els cabells (fulles)

LLUM: clarobscurs que accentuen la intensitat dramàtica de l’acció

TEMPS: anecdòtic

Apol·lo Belvedere

INTERPRETACIÓ

CONTINGUT:

•Mite clàssic de Metamorfosis d’Ovidi.

•Comitent: cardenal Scipione Borghese

SIGNIFICAT: Dafne (llorer en grec) fa al·lusió a la família dels Barberini (Urbà VIII, mecenes de Bernini) que tenien un llorer a l’escut d’armes

L’ÈXTASI DE STA. TERESA

EL DAVID

EL RAPTE DE PROSEPINA

SEPULCRE URBÀ VIII

LA FONT DELS QUATRE RIUS A PIAZZA NAVONA

LLUÍS XIV

ESCULTURA EQÜESTRE DE CONSTANTÍ

BEATA ALBERTONA

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA:

• A Espanya, a causa de la greu crisi econòmica que travessaven els Àustries, l’escultura serà de fusta. A més s’adapta millor a les expectatives (més detalls).El seu realisme emociona.

• La temàtica principal serà la religiosa amb la finalitat contrareformista de despertar la pietat dels fidels. L’art tindrà com a objectiu persuadir visual i emocionalment els fidels del triomf del Catolicisme (única veritat)

• L’escultura barroca hispànica és una de les manifestacions més genuïnes de l’art espanyol i té com a particularitat que és més naturalista i expressiva que la italiana.

• Les figures s’adornen amb vestits i joies i es policromen per compensar la pobresa material.

PEDRO DE MENA

(1628-1688)

BIOGRAFIA

• Fill d’Alonso Mena (escultor famós), es formà amb els seu pare de qui copsa el llenguatge realista i expressiu de l’Escola Sevillana

• A Granada continua la formació amb Alonso Cano. No obstant, no concebí mai l’escultura amb l’elegant serenitat del mestre sinó que dotà les seves estàtues d’un gran misticisme i càrrega emotiva.

• El 1662 viatja a Cort on realitzarà 2 de les seves obres més famoses: el St. Francesc i Magdalena Penitent. El contacte amb l’Escola castellana el porta a simplificar les formes i volums de les seves figures i a sobrecarregar-ne el contingut espiritual.

• A Màlaga rebrà una gran quantitat d’encàrrecs.

• La seva fama li permeté tenir una clientela insigne acompanyada d’una vida acomodada. Rebé la distinció “d’Escultor de la Catedral de Toledo”

Característiques:

• Dóna més expressivitat a les figures que el seu mestre A. Cano

• Interpretació més realista i mística dels temes religiosos però sempre d’una forma senzilla i mesurada sense arribar a l’esquinç de l’Escola Castellana.

• D’Alonso Cano n’adopta l’estilització i el repertori formal basat en les formes ovalades.

• Ús sobri del color /virtuosisme tècnic

MAGDALENA PENITENTDocumentació General:

•Autor: Pedro de Mena

•Cronologia (1664)

•Estil: Barroc

•Tècnica: talla

•Forma: exempta

•Material: fusta de cedre

•Tipologia: dempeus

•Cromatisme: policromada

•Dimensions: 1’65m

•Localització actual: Museu Nacional d’escultura de Valladolid /El Prado

•Tema: Magdalena Penitent és la viva imatge del penediment. La dona que ha trobat la veritable fe i es penedeix del seu passat com a pecadora, fixa la vista en la creu (símbol de la redempció)

COMPOSICIÓ

Escala natural i dempeus lleugerament inclinada endavant.

•Mà esquerra (crucifix)

•Mà dreta oprimeix el cor

Dramatisme contingut: El rostre ovalat és el punt de màxima expressivitat (PENEDIMENT infinit)

Detalls: llavis ressecs, ulls vermellosos i coll i dits mà dreta en tensió. Els cabells llargs i humits sembla que condueixin el plor fins al terra

No transmet sensualitat: el seu aspecte físic queda secundat pel pes emocional. La túnica no insinua les formes femenines.

Eixos compositius: Eix vertical trencat per la inclinació del cos (asimetria)

Predomini de les línies tallades (tractament de la roba i dels cabells)

Llum: Contrastos de llum i textura (pulito/non pulito)

Ritme: Equilibri dinàmic (forta expressió continguda)

Policromia: ocres sense forts contrastos (ús sobri del color- TERRES DE SEVILLA)

ALTRES OBRES

SANT FRANCESC

LA DOLOROSA

Verge amb el Nen St. Joan Baptista

ALONSO CANO

La Pietat

Gregorio Fernández (Escola castellana)

Crist de la Bona Mort a Màlaga

INTERPRETACIÓ

Contingut: Maria Magdalena, prostituta que s’arrepentí dels seus pecats i es convertí en deixebles de Jesús

El tema plasma l’interès de l’Església de remarcar el penediment, sobretot després del Concili de Trento

Divulgació de Magdalenes per Castella (firmava obres)

Significació:

•és la viva imatge del penediment

•La creu és símbol de la redempció dels pecats de la humanitat

Comitent: jesuïtes (St. Felip Neri de Madrid).

Funció. Decorativa, Religiosa: La senzillesa i la claredat del missatge van fer molt populars aquestes imatges que apel·laven la pietat dels fidels catòlics