BERNINI: plaça i columnata de Sant Pere del Vaticà

BORROMINI San Carlo

alle Quattro Fontane

Palau de Versalles

BERNINI: Apol.lo i

Dafne

BERNINIÈxtasi de Santa Teresa

CARAVAGGIO La conversió de Sant Mateu

CARAVAGGIO

La conversió de Sant Pau La mort de la Verge

Artemisia GENTILLESCHI

Judit i Holofernes

RUBENSLes tres Gràcies

REMBRANDT: Ronda de nit

VERMEER

La Lletera

La Jove de la Perla

VERMEER Vista de Delft

MURILLONens menjant raïm

i meló

VELÁZQUEZ El Triomf de Bacus

VELAZQUEZ Les Filadores

VELÁZQUEZ Las Meninas

ART BARROC-Estil artístic del segle XVII (comença a finals del XVI a Roma)-Estil complex, propi d’un època de crisi. No és oposat al clàssicisme: utilitza ordres i models clàssics, però de manera diferent al Renaixement. -Valora la creativitat individual (llibertat per damunt de normes)=» gran diversitat-Hi ha dos grans tipus de barroc:

-Un barroc cortesà i catòlic - instrument de propaganda de l’església contrareformista (concili de Trento 1554) i de l’estat absolutista.

-Un barroc burgès i protestant (iconoclastes) Importància paisatges i mitologia

-Malgrat les diferències, hi ha semblances: menyspreu de les normes; tendència a l’emotivitat, a l’expressió dels estats d’ànim; pessimisme, desengany, realisme, consciència de les imperfeccions i el dolor.-És per tot això que abandona el principi renaixentista de la bellesa i l’harmonia; deixa les regles a favor d’un acusat naturalisme.-S’interessa pel moviment. Consciència de la fugacitat de la vida. Busca l’expressivitat del sentit tràgic de la vida; infinitud, tensió.

Pintura

•Fresc, oli.•Línia: perd importància en la delimitació de contorns: domini del color sobre el dibuix.•Gran importància i expressivitat de la llum: llum focal, grans contrastos llum i ombra (tenebrisme).•Color: gran protagonista: defineix formes i crea efectes espacials•Perspectiva aèria.•Composicions dinàmiques i teatrals: oberta, asimètrica, domini de la corba, l’espiral, la diagonal.•Punts de vista originals i impactants (molt baix o molt alt, trompe l’oeil…) •Realisme naturalista.•Temes molt variats: religiosos, la mitològics, la històrics, retrats, natures mortes....•Funció propagandística o decorativa.•Itàlia està al front de les novetats, juntament amb el nucli flamenc.

Escultura•Es va imposar el realisme. Les escultures van adquirir trets personals i moviments naturals.•Les escultures representaven personatges amb sentiments molt intensos.•Les figures van adquirir una gran mobilitat, energia i vitalitat. Sovint s'enllaçaven en composicions complexes. Robes agitades i desordenades•Es van crear efectes lluminosos amb els plecs de la roba i els gestos de les figures, que formaven zones de llum i ombra.•Interès pel moviment. Composicions d’esquema lliure: domini de la diagonal, serpentinata...•Temàtica variada: religiosa (contrarreforma), mitològica (al servei del poder polític), al.legories amb finalitats religioses o profanes, escultura civil (retrats)•Finalitat didàctico-propagandística

Escultura

Arquitectura.

•Llenguatge lliure, fantàstic, afany de moviment•L'ús de línies corbes i de columnes en espiral, anomenades columnes salomòniques.•La creació d'efectes lluminosos a les façanes per mitjà de la utilització d'entrants i sortints i frontons partits que creaven zones de llum i d'ombra.•L'abundància de decoració i de guarniments a les façanes, en què es combinaven pintura, escultura i arquitectura.•L' ús de materials rics i cridaners, com ara els marbres de colors.•Volums interiors, unitari, dinàmic, envolvent, teatral..., volums exteriors: responen al concepte de l’edifici com a totalitat, moviment i claroscur.•Tipus d’edificis: palaus i esglésies; espectacularitat en el sud i contenció, mesura i classicisme al nord.•Importància de l’urbanisme: CIUTAT = centre del poder absolut del rei = funció representativa. Eixos = plaça i avinguda. Obrir espais amplis dominats per un monument i enllaçar-los amb llargues avingudes. FONTS = barreja d’arquitectura, escultura i aigua