www.barcelonametropolis.catNúmero 104 – 6 €

Juliol 2017

http://lameva.barcelona.cat/bcnmetropolis http://twitter.com/bcnmetropolis

Urbanisme i gènereUrbanismo y género

Barcelona i l’art urbà, l’entesa possibleBarcelona y el arte urbano, un entendimiento posible

Descontaminar el cos dels habitants de les ciutatsDescontaminar el cuerpo de los habitantes de las ciudades

EntrevistaSimona LeviPassions positives per transformar la ciutatPasiones positivas para transformar la ciudad

Barce

lona

Metròpo

lis 104

- J

ulio

l 2017

COBERTA 104.qxp:BCNM 13/06/17 11:08 Página 1

Urbanisme i gènere

15

La major part de plans i projectes urbanístics que abor-den l’urbanisme nocturn s’han centrat en el que s’anomenal’economia nocturna dels centres de les ciutats, que busca larevitalització econòmica a través de l’oci i el consum d’alco-hol i que perpetua una cultura nocturna predominantmentmasculina i heteropatriarcal. La planificació urbana nocturnas’ha centrat en una petita part de la vida nocturna, repro- duint una concepció romàntica sobre els usuaris de la nit coma grup consumidor d’oci, oblidant que la nit també és un espaide treball, cura i reproducció, mancat de glamur per a aque-lles persones que treballen durant aquestes hores ambimpactes significatius en la seva vida quotidiana.Amb l’afany de visibilitzar la necessitat d’incloure des

d’una perspectiva feminista interseccional la part produc-

L’urbanisme ha reproduït històricament un modelandrocèntric de ciutat que ha exclòs les dones de l’es-pai públic, espai considerat com a predominantment

masculí. Només cal pensar com en la nostra societat ser unhome públic o ser una dona pública tenen significats dife-rents i com aquests significats es materialitzen en la confi-guració física dels espais. Aquest problema es fa més evidentde nit. La nit s’ha pensat com un espai prohibit per a lesdones, on la nostra presència moltes vegades és qüestionadasobretot quan anem soles i on els nostres cossos es percebencom a vulnerables, però també com a objectes. Això hainfluït en les percepcions de seguretat de les dones, sobre-tot en relació amb la violència sexual –que afecta la part mésíntima dels nostres cossos– i limita el nostre dret a la ciutat.

Text: Sara Ortiz Escalante Urbanista i sociòloga. Col·lectiu Punt 6

Mobilitat i seguretat, principals afanys de la treballadora nocturnaLa mobilitat i la seguretat són els problemes que més afecten la vida quotidiana deles dones que treballen de nit a l’àrea metropolitana, sobretot d’aquelles que esmouen en transport públic o a peu, segons les conclusions d’un estudi participatiuimpulsat pel Col·lectiu Punt 6.

Un punt negre dela seguretat enrelació amb lamobilitat i el transport en horesde nit: el túnel percreuar la Gran Viaentre l’Hospital deBellvitge i laparada delBaixbus.A la imatge,l’entrada al túnelper la banda del’hospital.

BM104.010-019.Dossier-cat-JordiOK-DEF.qxp:. 13/06/17 10:25 Página 15

Dossier

16

tiva/reproductiva de la nit, que trenqui amb la culturanocturna predominantment masculina i vinculada a l’oci, elCol·lectiu Punt 6 ens vam plantejar fer un projecte derecerca amb dones que treballen de nit. “Nocturnes: la vidaquotidiana de les dones que treballen de nit a l’Àrea Metro-politana de Barcelona” és un projecte d’investigació-acciófeminista participativa realitzat entre 2015 i 2017 queanalitza com la planificació urbana de les ciutats de l’àreametropolitana condiciona la vida quotidiana de les dones quetreballen de nit, i més en concret estudia la influència delsrols de gènere en la mobilitat, la percepció de seguretat, ladecisió de treballar de nit, el desenvolupament de la vidaquotidiana, les relacions socials, la salut i les desigualtatslaborals. Aquest projecte s’ha realitzat conjuntament amb la

Fundació Àmbit Prevenció, la Secretaria de la Dona deCCOO, Ca la Dona i Irídia, amb la col·laboració d’un equipde vint-i-quatre dones que treballen de nit en diferentssectors i zones de treball (neteja, atenció sanitària, curesgeriàtriques, policia local, servei d’emergències socials itreball sexual).

Transports i seguretat insuficientsLa mobilitat nocturna i la percepció de seguretat són elsproblemes que més afecten la vida quotidiana de les treballa-dores de nit, sobretot d’aquelles que es mouen en transportpúblic o a peu. El transport públic no respon a la població dedones treballadores nocturnes: els horaris, la freqüència i lesrutes en horaris nocturns en dificulten la vida quotidiana. Elsistema de transport públic connecta la perifèria de l’àreametropolitana amb la ciutat de Barcelona, però la connexió

entre municipis és molt deficient, en especial al Baix Llobre-gat, tot i la proximitat geogràfica entre municipis. No és queno hi hagi transport públic, sinó que la inversió de tempsnecessària per traslladar-se d’un punt a l’altre és tan gran quees perjudica molt greument les persones que més en depe-nen, sobretot a certes hores de la matinada (entre les 5 i les6.30 hores) i els caps de setmana, de manera més destacadaen certes rutes.La percepció d’inseguretat també s’identifica com a

element que limita el dret de les dones a la ciutat i ve condi-cionada, en part, per aspectes físics de l’entorn com la mono-funcionalitat de les zones de treball i la manca de visibilitaten aquestes zones. Però també és un factor transversal ambla mobilitat: en el trajecte a peu cap al transport públic, enles infraestructures de mobilitat i a l’interior del transportpúblic. El disseny de les infraestructures lligades a la mobilitat

no proporciona ni autonomia ni seguretat ni llibertat demoviment a les dones. Factors que van des de la configura-ció de les zones d’aparcament fins als tipus de connexió apeu existents entre el transport i el lloc de treball o resi-dència porten les dones a canviar els recorreguts, buscaralternatives o dependre d’altres persones per arribar a lafeina i tornar-ne. En aquests indrets s’han documentat casosespecialment preocupants de violència sexual, com ara elsocorreguts al túnel sota la Gran Via que permet passar entrel’Hospital de Bellvitge i la parada del Baixbus, o al pont queconnecta l’estació de metro de Santa Eulàlia amb el barri deCollblanc a l’Hospitalet. En zones de treball monofuncionals la manca de diversi-

tat d’activitats i usos mixtos va lligada a un disseny no conce-

Dos indretsperillosos de l’àrea

de Barcelona,especialment per ales dones que hande moure’s de nit:

el pont queconnecta l’estaciódel metro de SantaEulàlia amb el barri

de Collblanc al’Hospitalet i, a lapàgina següent, elpas subterrani que

condueix al’Hospital de

Bellvitge des de laparada

de l’autobús, a lal’altra banda de

la Gran Via.

BM104.010-019.Dossier-cat-JordiOK-DEF.qxp:. 13/06/17 10:25 Página 16

Urbanisme i gènere

17

but per a qui camina. Són zones que presenten grans defi-ciències de transport públic, on la prioritat és el trànsitrodat, amb avingudes amples i no sempre ben il·luminades,on no es veu gairebé ningú caminant de nit i que estanmancades de bones connexions amb els barris de l’entorn. La inseguretat, a més de basar-se en elements físics,

també està condicionada per aspectes socials. Un tema moltpreocupant és la por que provoquen els grups de personesèbries, particularment homes, durant els desplaçamentsnocturns dels divendres i els dissabtes. Moltes donescomparteixen històries d’assetjament sexual viscudes en elstrajectes, cosa que les ha obligat a canviar de ruta per nodeixar rastre dels recorreguts i evitar que ningú les controli.

Els grups més vulnerablesCal remarcar que hi ha grups més vulnerables a les agres-sions. Tant les treballadores de neteja viària com les treba-lladores sexuals pateixen assetjaments sexuals i actes deviolència; una situació vinculada a la manera com s’inter-preta socialment la presència en l’espai públic nocturn delcos d’una dona i al tipus de treball que fan, menys valoratdes d’aquest punt de vista social.Les treballadores sexuals se senten vulnerables pel fet

d’exercir al carrer, perquè els seus cossos es veuen com aobjectes que poden ser violentats i dels quals es pot abusarmés enllà de la seva feina. Les treballadores de la netejaviària també pateixen assetjament i agressions pel fet de serdones que netegen el carrer. La baixa valoració social de lafeina de neteja causa que moltes vegades se les tracti com unobjecte més del mobiliari urbà o que se les assetgi i agre-deixi.

Aquests són alguns dels resultats que s’han extret delprojecte. L’anàlisi de la vida quotidiana amb la participacióactiva de les seves protagonistes ha ajudat a visibilitzar l’úsque les dones fem de la ciutat nocturna, i a reivindicar elnostre dret a la nit i a apropiar-nos-en independentment del’ús que en fem o de l’activitat que desenvolupem durantaquestes hores.

Més informació

Contingut de l’informe:

https://issuu.com/punt6/docs/nocturnes_catala

Vídeo sobre el projecte:

https://www.youtube.com/watch?v=LvKxqeAJRTY

Vídeo sobre mobilitat i seguretat:

https://www.youtube.com/watch?v=vp3EZiQufsA&t=8s

Vídeo sobre els impactes en la salut:

https://www.youtube.com/watch?v=JC2oJY2OERc&t=7s

Aquest projecte ha estat possible gràcies una beca doctoral de dos

anys (2015-2017) de la Public Scholars Initiative del departament

de Graduate and Postdoctoral Studies de la Universitat de Colúm-

bia Britànica (Vancouver, Canadà) i a una subvenció atorgada a

entitats per l’Ajuntament de Barcelona el 2016.

BM104.010-019.Dossier-cat-JordiOK-DEF.qxp:. 13/06/17 10:25 Página 17