LA POLISURBANISME, SOCIETAT I POLÍTICA

La polis1.1 Definició i

característiques1.2 Finalitat de la polis1.3 Parts de la polis

Organització social

Organització política

1

2

3

Desaparició de la monarquia micènica

Enfrontaments entre pagesos i aristocràcia militar per l’assumpció de poder

Necessitat d’una nova organització sòcio- política

Sorgiment de la polis

? I què és la polis

La polis no és una ciutat (en el sentit actual de la paraula): és un grup de ciutadans que viuen en un territori i que tenen un centre comú en el nucli urbà.

«La ciutat (polis) és l’associació de famílies i pobles per a una vida perfecta i autosuficient».

Aristòtil, Política

L'aglomeració urbana no és el lloc on hi viuen tots els ciutadans de la polis: una gran part resideix en el territori circumdant, en petits llogarrets o pobles petits. Tanmateix, tots tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions.

UnitatLa ciutat és un tot únic; no està dividida en recintes principals i secundaris , ni té indrets reservats a determinades classes socials. Existeixen uns espais de trobada on la població pot sentir-se formant part d'una mateixa comunitat 

ArticulacióLes àrees privades (reservades als habitatges), les sagrades (als temples) i les públiques (al mercat, teatre, reunions públiques...) configuren les tres zones de l'espai d'una ciutat.

Control de poblacióQuan la ciutat assoleix un determinat nivell de creixement, no es modifica la ciutat, sinó que se'n crea una altra.  

Característiques generals de la ciutat grega

La finalitat de la polis és assegurar a l'individu la llibertat i la justícia.

L'autoritat, el poder de la polis, no té cap altra raó de ser que la protecció del ciutadà contra l'opressió interna i externa.

Per a què la polis?

A les poleis es diferenciaven tres parts:1. Zona sagrada, dedicada als temples.

Què hi trobem a la polis?2. Zona pública, on hi

havia els edificis públics (mercat, plaça, termes…)

3. Zona privada o residencial, on hi havia els habitatges particulars.

La zona sagradaEn moltes poleis hi havia una acròpolis (ciutat alta) on s’hi concentraven la major part dels temples. No obstant, n’hi havia d’altres en les zones públiques de les ciutats.

1

El centre de la vida pública a les poleis era l’àgora, on s’hi concentraven els edificis públics.

La zona pública2

Els grecs s’hi reunien a tot hora, especialment al migdia, per fer les compres i parlar dels assumptes de la ciutat.

La zona privada3Els habitatges eren, generalment, modestos. Tenien

poques estances i escàs mobiliari. Gairebé a totes les cases hi havia un pati, on s’hi realitzaven les

activitats familiars.

Com s’organitza socialment ?

Classes socials a Esparta

Periecs: Es dedicaven al comerç, la pagesia i l’artesania. En temps de guerra servien com a soldats.

Hilotes: Esclaus adscrits a la terra on treballaven. Eren propietat de l’Estat.

Esparciates: En el segle V aC constituïen una minoria de cinc mil ciutadans que imperaven sobre una població més nombrosa formada per periecs i hilotes.

Com s’organitzen políticament ?Monarquia

(abolida en general en època arcaica)

Aristocràcia

Democràcia

Sistema mixt

El govern a Atenes

Principis de la democràcia atenesa (segons Aristòtil):

Democràcia

Designació de les magistratures per sorteig o elecció

Salaris per assistir els funcionaris de l’Estat

Isegoria o igualtat de paraula (llibertat d’expressió)

Isonomia o igualtat davant la llei

L’assemblea o ekklesía: Hi formaven part tots els ciutadans majors d’edat. Era el màxim òrgan de govern.

Funcions:

Control de l'abastiment de la ciutat, la política exterior i militar i les finances de l'Estat.

En matèria judicial l'assemblea intervenia especialment en els processos que afectaven la seguretat de l'Estat.

En teoria els poders de l'assemblea eren il·limitats, amb l'excepció de legislar contra les antigues lleis.

La bulé era la representació permanent de l'assemblea, formada per cinc-cents membres, elegits per sorteig.

Funcions: Redacció dels probouleúmata per presentar a

l’assemblea. Execució de les decisions de l’assemblea. Administració de la polis, tot exercint control sobre

els magistrats, l'organització militar i les finances.

Característiques: Tothom hi podia accedir (tret de les que requerien

coneixements especialitzats) Col·legiades. Anuals. Representants triats per sorteig o elegits per

l’assemblea. Obligatorietat de rendir comptes de la seva

administració un cop acabat el mandat.

Destaquen: Arcontat Estratègia

MAGISTRATURES

Arconts (archóntes)

Les seves funcions eren sobretot religioses i judicials. Dels

nou els més prestigiosos eren l'arcont rei (basileús), que

presidia tota la vida religiosa, el polemarc, president del

Pal·ladi o tribunal dels estrangers, i l'arcont epònim, que

donava nom a l'any. Els altres sis eren els tesmotetes,

encarregats d'examinar les lleis i evitar les contradiccions.

Els estrategs (strategoí)

Eren deu estrategs. La seva funció

és exclusivament militar, tot i que

en època de Pèricles l'estratègia

esdevé la magistratura suprema,

sobrepassant les seves atribucions

teòriques de comandància de

l'exèrcit per la capacitat de

convicció davant l'assemblea

d'estrategs com Pèricles.

Heliea

El tribunal principal era l'Heliea, constituït per sis mil jutges

triats per sorteig anualment entre els atenesos majors de trenta

anys. Per a cada sessió se sortejaven els jutges necessaris. Al

moment de lliurar el seu veredicte els jutges eren retribuïts amb

un jornal.