geografia ii unitat 3 urbanisme i societat

GEOGRAFIA IICFA Mare de Déu de Montserrat

(GES II) 1

ÍNDEX

Unitat 1: La població i la demografia.

Unitat 2. L’espai econòmic.

Unitat 3: Urbanisme i societat.

2

UNITAT 3: OBJECTIUS.

1.Identificació de l’impacte dels processos

productius, dels moviments de població i

del creixement urbà sobre el territori.

3


2. Anàlisi sobre les formes de vida, dels

problemes i de la gestió de les ciutats

actuals, especialment Catalunya i

Espanya.

4


2. Anàlisi sobre les formes de vida, dels

problemes i de la gestió de les ciutats

actuals, especialment Catalunya i

Espanya.

5

UNITAT 3: URBANISME I SOCIETAT.

6


7

El poblament

L’assentament dels grups humans en un territori

s’anomena poblament. A grans trets hi ha dos

tipus bàsics de poblament: el rural i l’urbà.


8

El poblament rural és propi de les persones que

viuen en espais rurals i que dediquen a

l’explotació del camp o dels recursos del mar. Hi

ha dos tipus de poblament rural: el concentrat i

el dispers.


9

El poblament urbà és el propi de les persones

que viuen als nuclis urbans i treballen

principalment en la industria i els serveis.

El poblament urbà presenta tres formes: la

ciutat, l’aglomeració urbana i la megalòpoli.


10

La ciutat és un nucli poblat per un nombre més omenys gran d’habitants que treballenmajoritàriament en fàbriques, oficines, empreses...

Tanmateix, es fa difícil donar-ne una definicióuniversal vàlida perquè com veiem es barregenmolts criteris i habitualment aquests no serveixenper tot arreu. Bàsicament, per distingir les ciutatsdels pobles, fem servir els següents criteris, però nocal que els compleixin tots alhora per considerar unnucli habitat una ciutat:


11

a) El nombre d’habitants. La xifra varia depenent

de l’extensió i el nombre d’un país.

- Al Japó amb 30.000 habitants.

- Als Països Baixos amb 20.000 habitants.

- A Espanya i Suïssa a partir dels 10.000 habitants.


12

b) L’activitat econòmica de la població. A les

zones rurals l’activitat econòmica està

relacionada amb el sector primari, mentre que

a les zones urbanes es dediquen als sectors

secundari i terciari.


13

c) L’organització de l’espai. És la influència queexerceixen el poble o la ciutat sobre el territoridels voltants. Es pot veure en els fluxos odeplaçaments, tant de persones com decapitals o mercaderies, que es produeixendiàriament. Els pobles es limiten a l’espaiagrari immediat. En canvi la ciutat és un grancentre d’atracció, a més allí es concentrenl’administració i les institucions de govern, isolen estar connectades per moltes i variadesvies comunicació.


14

d) Altres criteris: el creixement, les ciutats

creixen mentre que els pobles o no creixen o

ho fan menys; forma i grandària dels carrers,

amples a la ciutat; tipus de construccions,

habitatges baixos o coses unifamiliars als

pobles i diverses plantes a les ciutats; i l’estil

de vida i les relacions socials entre els

habitants.


15

L’aglomeració urbana

És el conjunt format per una ciutat principal que

ha sobrepassat els seus límits municipals, s’ha

estès pels municipis veïns i ha anat incorporant

altres nuclis urbans.


16

Megalòpoli

És una gran regió urbana que integra diverses aglomeracions urbanes i altres ciutats. El paisatge urbà és el que domina la regió, per bé que poden restar-hi petites àrees dedicades a l’agricultura intensiva i intercalar-s’hi espais naturals.


17

Corredor de BosWah:

• Boston 4.522.858

• Providence 178.042

• Hartford 1.212.381

• Nova York 22.085.649

•Newark 277.140

•Filadelfia 5.965.343

•Baltimore 2.690.886

•Washington D. C.8.026.807

•Richmond 1.175.654


18

L’evolució del poblament

Les primeres ciutats van aparèixer fa uns 5.500 anys aMesopotàmia, a les riberes dels rius Tigris i Eufrates.Aquestes ciutats van sorgir a partir de nuclis rurals en elsquals l’obtenció d’excedents d’aliments va permetre que unapart dels habitants es dediqués a tasques diferents de lesespecíficament agrícoles i ramaderes. Aquesta divisió deltreball també va comportar una divisió de la població enclasses socials i l’aparició d’una elit dirigent que vetllava perl’organització d’una societat cada vegada més complexa.


19

Des dels seus orígens fins al segle XIX, la població

mundial va ser bàsicament rural. Molt poques ciutats

superaven la xifra de 100.000 habitants, i gairebé

tothom vivia al camp, en nuclis més o menys grans i

cases aïllades.


20

Al llarga del segle XIX es van produir una sèrie de

transformacions que han estat la causa d’un canvi

profund en el tipus de poblament al món, que ha deixat

de ser bàsicament rural per esdevenir urbà. Aquestes

transformacions, que els historiadors han anomenat

revolució industrial, es van iniciar durant la segona

meitat del segle XVIII a Anglaterra.


21

D’una banda , el progrés científic i tècnic va fer possible

el desenvolupament de nous mètodes de cultiu, més

productius. De l’altra aquest mateix progrés tècnic es va

aplicar a la producció de manufactures i al transport. Els

antics obradors on es filava i es feien teixits van

incorporar màquines es va ampliar. D’aquesta manera

es van crear les primeres fàbriques.


22

Com que necessitaven mà d’obra, les fàbriques van

desencadenar un moviment de població des del camp –

on sobraven braços a causa de les noves tècniques de

conreu- cap als llocs on s’instal·laven, generalment

ciutats ben comunicades.


23


24

La revolució urbana

D’ençà de l’aparició de les primeres ciutats fins a larevolució industrial, els nuclis urbans van anar creixentmolt lentament, al ritme determinat pel creixementnatural de la població i els fluxos migratoris. En canvi,els dos darreres segles, i com a conseqüència de laindustrialització, un bon nombre de ciutats han crescutespectacularment.


25

Per exemple, l’any 1800 la població de la ciutat de Nova

York era de 50.000 habitants, i actualment és d’una

aglomeració urbana que supera els 22 milions de

persones.

Aquest procés de creixement urbà i ràpid i desmesurat

és el que alguns sociòlegs han anomenat revolució

urbana.


26

En els primers moments, el creixement de les ciutats

industrials va ser conseqüència sobretot del

desplaçament de la població al camp cap a la ciutats

(èxode rural), on s’havien instal·lat les fàbriques. Aquest

procés d’urbanització s’ha generalitzat des de fa uns

quants anys als països més endarrerits econòmicament,

sense l’existència d’un procés d’industrialització.


27

En els primers moments, el creixement de les ciutats

industrials va ser conseqüència sobretot del

desplaçament de la població al camp cap a la ciutats

(èxode rural), on s’havien instal·lat les fàbriques. Aquest

procés d’urbanització s’ha generalitzat des de fa uns

quants anys als països més endarrerits econòmicament,

sense l’existència d’un procés d’industrialització.

L’explicació d’aquest fenomen cal trobar-la en l’elevat

índex de natalitat, sobretot en l’àmbit rural, que no és

capaç d’absorbir la pressió demogràfica i expulsa

població cap a les àrees urbanes.


28

Als països industrialitzats, en canvi, el desplaçament de

la població del camp a la ciutat s’ha aturat, però el

creixement natural de la població que ja hi viu i

l’arribada d’immigrants provinents d’altres països

mantenen el teixit urbà saturat i en expansió constant.

La conseqüència d’aquesta expansió és la creació d’una

àrea urbanitzada cada vegada més gran, que obre el

camí cap a les aglomeracions urbanes i la megalòpoli.


29

La jerarquia urbana. Una xarxa mundial

La distribució territorial de les ciutats sobre l’espai d’un

país no segueix un ordre fix.

Segons com sigui aquesta distribució, la xarxa urbana

pot ser:


30

1.- Concentrada > quan les ciutats s’agrupen en unàmbit limitat del territori.


31

2.- Regular > si els nuclis urbans estan distribuïtsuniformement per tot el país.


32

3.- Radiocéntrica > En aquest cas les principals ciutatsd'un territori envolten a una gran ciutat que se situa alcentre i organitza la xarxa de comunicacions.


33

4.- Lineal > Les ciutats es localitzen seguint un eiximportant de comunicacions, que pot ser un riu, una viaimportant de transports, etc.


34

5.- Dendrítica > En aquest tipus de xarxa les ciutats

s'acumulen en la costa, i l'interior del país queda

bastant buit, amb alguna que una altra ciutat que es

comunica amb les de la costa per algun riu.


35

La forma o disseny de les ciutats

El carrer és l’espai públic que actua com a element

organitzador, que dóna forma a la ciutat, ja que crea els

barris i possibilita l’accés de tota la ciutat.

El traçat viari forma la trama urbana, que és el conjunt

de carrers i la seva disposició.

L’anàlisi del disseny de la ciutat es basa en l’estudi de la

trama urbana, que es pot observar en la configuració

dels plànols urbans. Així doncs podem distingir diferents

plànols urbans:


36

Irregular > Carrers irregulars, estrets i sinuosos. No hi ha

cap planificació ni geometria. Edificació desordenada.


37

Reticular > Carrers rectilinis. S’entrecreuen formant un

angle recte, que origina illes rectangulars o quadrades.

Edificis disposats ordenadament.


38

Radial Radiocèntric > Els carreres parteixen d’un punt

central, que pot ser una plaça, generalment al centre de

la ciutat, com si foren els radis d’una circumferència.

Els carrers radials tallen de forma perpendicular uns

altres disposats en cercles concèntrics.


39

Radial Lineal > Quan hi ha una via de comunicació (riu,

camí, carretera, ferrocarril...) que fa créixer la ciutat a

partir d’aquesta via, a tots dos costats.


40

En l’actualitat els urbanistes les persones encarregades

de l’ordenació del territori determinen les

característiques i la situació de tots els elements que

configuren l’espai urbà. Però, com ja saps, no sempre

ha estat així: moltes ciutats han crescut d’una manera

espontània i llavors el resultat sol ser un cúmul

desordenat d’edificis i carres.


41

En l’actualitat els urbanistes les persones encarregades

de l’ordenació del territori determinen les

característiques i la situació de tots els elements que

configuren l’espai urbà. Però, com ja saps, no sempre

ha estat així: moltes ciutats han crescut d’una manera

espontània i llavors el resultat sol ser un cúmul

desordenat d’edificis i carres.


42

Els nuclis antics de la major part de les ciutats europees

i de moltes ciutats del Tercer Món responen a aquest

creixement espontani.

En contraposició, en una ciutat planificada els carrers i

els edificis s’ordenen d’acord amb un projecte establert,

i aquesta creix seguint unes directrius. Els nous barris i

eixamples de les gran ciutats occidentals construïts

entre el segle XVIII i XX responen a projectes planificats.

geografia ii unitat 3 urbanisme i societat

Education