ERC Acci Granollers 2015UrbanismePg. 2 de 21

Un urbanisme per al millor Granollers

INTRODUCCI

Un urbanisme sostenible

L'urbanisme s l'rea que engloba les competncies relacionades amb l'mbit fsic del municipi. Per tant, la poltica urbanstica condiciona l'ordenaci del territori i l'estructuraci de la ciutat (ubicaci de carrers, indstries, jardins, escoles, mercats, etc.) i les condicions generals de vida (estat de carrers i enllumenat, aparcaments, recollida descombriaires, clavegueram, etc.).

Avui ja s innegable que el desenvolupament sostenible ser el criteri ms important que regir les poltiques urbanstiques daquest segle. La limitaci de recursos, comenant per lespai en el cas de Granollers, i seguint per laigua, lenergia (elctrica, gas natural, combustible, etc.), i la seva gesti seran bsics per tal de fer compatibles el desenvolupament econmic de la ciutat amb els criteris de qualitat de vida i de societat del benestar que tots els ciutadans i ciutadanes desitgen.

Lefecte de lacci humana en lescalfament del planeta, i per tant com a primer element causant del canvi climtic, s un fet, hores dara acceptat per la prpia ONU. La utilitzaci de combustibles fssils ha fet augmentar considerablement les emissions de gasos defecte hivernacle. Daquesta manera, lhome est potenciant lefecte hivernacle, motiu de preocupaci medi ambiental per les possibles conseqncies que pot causar a la natura i al clima.

En aquest sentit el nostre s un programa , tamb de futur, on es plantegen propostes a mig i llarg termini. Creiem que hem de deixar la possibilitat descollir a les generacions futures quin Granollers voldran en aquells moments. Volem que puguin tenir loportunitat de rectificar all que avui ens pot semblar normal per, a trenta anys vista, pot ser inoperant i sense possibilitat de tornar enrere, i tamb volem que les generacions actuals, ens comprometem a fer possible la reducci de les causes que hores dara estan provocant el canvi climtic.

Continuem dient, doncs, que volem una ms gran qualitat de vida per a tots els ciutadans i ciutadanes de Granollers, i per aix el nostre s un model de ciutat ordenada i equilibrada, amb un desenvolupament sostingut, respectuosa amb lentorn, buscant aquest equilibri home - medi que tants beneficis ens pot portar. Un model que avui continua essent, ms que mai, el nostre model de ciutat.

Aposten per un model de municipi compacte, vertebrat en la convivncia dusos, amb un centre urb fort i cohesionat i ben relacionat amb els barris. El territori en el que ens movem, les cases, els carrers, els parcs i espais verds, la mobilitat o els serveis pblics sn un punt de trobada i, per tant, han de ser espai de cohesi social.

Per aix volem potenciar les illes de vianants i, simultniament, els plans de dotaci daparcaments, que afavoreixin el comer urb, tan al centre com a totes les rees urbanes amb una presncia destacada de lactivitat comercial.

El disseny, gesti i manteniment de lespai pblic ha de recollir les necessitats de la ciutadania i situar-les com leix central de la poltica urbanstica del municipi. Cal fer compatible ls de lespai pblic amb una millora de la neteja i la conservaci, aix com de la seguretat.

Un urbanisme participat

Des dERC Acci Granollers defensem un urbanisme deliberatiu subjecte a control democrtic, de fort contingut social que validi la subjecci de cada proposta a linters general sota el paradigma del desenvolupament urbanstic sostenible. Sn moltes, les previsions normatives que permeten un apoderament ciutad real en la presa de decisions i la fiscalitzaci dels processos urbanstics al servei de la transparncia:

La generalitzaci dels processos de participaci ciutadana.

La fiscalitzaci dels indicadors que, obligatriament, ha de contenir el planejament per valorar la seva convenincia dacord amb el principi dutilitzaci racional del territori, ha de maximitzar:

Indicadors de creixement econmic i poblacional que justifiquen el pla.

Els recursos hdrics i energtics a qu sha dajustar el planejament.

Avaluaci de la mobilitat generada.

Riscos geolgics i capacitat de crrega contaminant del territori.

Necessitats quantitatives i localitzaci de lhabitatge social.

El planejament general permet condicionar el desenvolupament de plans parcials a la prvia execuci de plans aprovats anteriorment, un clar antdot poltic a les bombolles.

La generalitzaci dels informes de seguiment de lexecuci del planejament previstos a la legislaci per avaluar la sostenibilitat ambiental i econmica de les actuacions s un instrument a labast dels governants per gestionar el ritme de lurbanisme i corregir decisions quan calgui.

En resum, apostem clarament a favor dun model de Granollers:

sostenible i respectus amb el medi natural, sobre la base de la utilitzaci racional del territori per compatibilitzar el creixement i el dinamisme econmic que comporta amb la cohesi social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de generacions presents i futures.

ordenat i equilibrat, amb una utilitzaci racional i del territori dacord amb el model territorial de desenvolupament urbanstic sostenible. Un municipi equilibrat entre el rgim de sl urb i no urbanitzable. Un municipi ordenat, ben compensat i estructurat.

compacte, mediterrani. Treballem per la utilitzaci eficient de les rees urbanes, la renovaci i la reutilitzaci dels teixits urbans per compactar la demanda despai per a habitatge i per a activitats econmiques.

al servei de les persones i de la cohesi social, on el municipi sigui un espai de trobada, relaci i integraci; en definitiva, la construcci quotidiana de lespai cvic.

amb veritables espais pblics. Hem de liderar la construcci dun espai cvic amb lobjectiu de teixir un espai de convivncia real, fet i viscut pels ciutadans. No podem continuar fent espais pblics neutres i asptics, projectats sense cap valor cvic. El disseny, la gesti i el manteniment de lespai pblic ha de recollir les necessitats de la ciutadania.

Cal tenir present, que Granollers ja no pot crixer de la mateixa manera que ho havia fet en els darrers anys. En el propers anys o en la propera dcada, el manteniment, la rehabilitaci i la millora de les estructures ha de ser la nostra premissa. I aquest nou urbanisme no pot oblidar la incorporaci dels reptes tecnolgics i socials presents en les aportacions entorn al concepte i al paradigma de les ciutats intelligents.

Un urbanisme que illusioni

Ara b, la filosofia amb la que encarem el programa durbanisme des dERC Acci Granollers la nostra visi poltica del com lAjuntament hauria de plantejar lurbanisme- noms t sentit si som capaos de posar-hi sentiment, nima, passi per fer que la gent sestimi la ciutat. No s qesti de portar a terme una gesti de la cosa pblica si no sabem posar-hi emoci. En tota la democrcia recuperada excepte un breu perode convergent- lurbanisme de la ciutat ha estat en mans del Partit Socialista, que ha intentat portar a terme una administraci professional totalment freda, manada pels reglaments, procediments i la normativitzaci de la construcci del paisatge arquitectnic de la ciutat. Uns responsables poltics asptics, que han aconseguit anestesiar qualsevol intent de transformar imaginativament la ciutat, fos des de dintre mateix de lAjuntament, on no es permet el talent creatiu per al disseny de la ciutat dels tcnics municipals, encorsetats per les estrictes normatives existents, o vingus de fora lAjuntament, evitant les idees dels ciutadans. Exemples com la remodelaci de la Plaa del Peix un esfor intil en un espai cntric, fet sense pensar en les necessitats dels que hi viuen-; el naixement del grup Imagina un Granollers amb + colors, reclamant canviar el gris que caracteritza la nostra ciutat; o la consideraci que tenen els arbres com a elements de mobiliari urb enlloc dssers vius que ajuden a donar forma a lespai i a fer-lo evolucionar, sn smptomes de qu alguna cosa ha fallat. Enlloc de sembrar dillusi qualsevol rac trist de la ciutat, se lha contaminat doficialitat mal entesa.

I s que perqu lurbanisme emocioni, cal pensar en la suma de la funci i aquesta ha de ser definida entre tots, no noms des dun despatx- i de la forma que ha de ser agradable al gust de la gent. (All que alguns en diuen bonica i els ms joves en diuen xula). Hem de ser valents per omplir de bellesa una ciutat que t de referents arquitectnics la Porxada, Raspall i el Museu, mostres de la voluntat de transformar la ciutat en el seu moment, des duna mirada contempornia. I pensant que haurem deixat un Granollers millor als ciutadans que ens precedeixin daqu a uns segles

Lequip que ha governat Ajuntament durant molts anys no ha ents que avui en dia la gent necessita una administraci que faciliti el portar a terme lurbanisme que vol la gent. La mirada tcnica, doncs, no sha de fer des de la superioritat del coneixement professional que dicta als ciutadans qu li conv a la ciutat, sin des de la intelligncia collectiva, com a suma de la capacitat de tothom per dir la seva sobre com veu i creu que la ciutat pot definir i dibuixar el seu espai collectiu, i amb una administraci que ho afavoreix i ho fa possible des de la simplificaci.

I, des daqu i entre tots, amb lurbanisme sostenible, participat i que emocioni, fer un millor Granollers.

OBJECTIUS

Seguir desenvolupant la ciutat futura, en debat constant amb tota la ciutadania, sota els criteris de cohesi social, sostenibilitat, accessibilitat per a tothom, facilitat de mobilitat, ls cvic de lespai pblic i embelliment dels espais de la ciutat, qualsevol de les actuacions urbanstiques que es portin a terme a la ciutat.

Deixar definides les rees i les infraestructures que dibuixen la ciutat del futur: els nous espais urbanitzables, lentorn del riu, les carreteres, les vies, les rondes, els passeigs, els espais verds, les zones industrials, etc. Establir mecanismes per tal de fer-ho de forma participada amb tots els sectors implicats.

Millorar la qualitat de vida urbana en tots els seus mbits i en cadascun dels barris de la ciutat: habitatges, places, enllumenat, art pblic, carrers, aparcament, circulaci, serveis...

Mantenir els espais naturals existents i ampliar els que siguin necessaris per afavorir la biodiveristat. Treballar en benefici de la salut i afavorir un major gaudi de la ciutadania.

Implicar duna forma real en la definici de lespai pblic als ciutadans de Granollers en els processos urbanstics que definiran la fesomia i el futur de la ciutat.

Planificar conjuntament amb els municipis del nostre entorn el futur creixement urbanstic per a tenir un creixement sostenible en lmbit dels serveis compartits i de lurbanisme, impulsant sistemes de decisi conjunta amb els municipis de la conurbaci.

PROPOSTES DACTUACI

1. EL PLANEJAMENT URBANSTIC

Un cop els darrers anys sha completat la recuperaci del centre histric i la seva reconversi en illa de vianants, des dERC Acci Granollers creiem que cal reforar leixample de la ciutat, relligant-lo amb el conjunt de barris, potenciant la compatibilitzaci dusos dels espais i afavorint la vida social, cultural i comercial en cadascun dells. Per a aix, ens plantegem els segents Objectius

Reduir els desequilibris territorials entre els diferents barris de la ciutat.

Rehabilitar els espais malmesos de la ciutat i garantir un bon manteniment dels serveis i les infraestructures.

Facilitar laccessibilitat a Granollers, la mobilitat i connectivitat interna de tots els ciutadans.

Recuperar i millorar el paisatge urb.

Minimitzar limpacte sobre el paisatge natural (agrcola, forestal i fluvial).

I per a aix fem les segents Propostes dactuaci:

Lurbanisme participat

La llei durbanisme ja permet que els ciutadans puguin participar de forma activa en el planejament urbanstic de la seva ciutat. Per aix, des dERC - Acci Granollers pensem que cal aconseguir una major implicaci de la ciutadania en tots i cada un dels projectes urbanstics que es desenvolupen des de lAjuntament a nivell de ciutat. Alguns dels projectes que proposem per a fer possible aquesta participaci sn els segents:

Transformarem el Consell Assessor Urbanstic en un veritable consell assessor que marqui conjuntament amb el Govern, els professionals i els ciutadans la definici de lurbanisme de la ciutat. Amb una freqncia de reuni dalmenys un parell de vegades lany (molt ms que no el parell de vegades que sha reunit en tota la legislatura actual), i amb grups de treball especfics que desenvolupin projectes i es plantegin reptes de ciutat concrets .

El Consell assessor urbanstic estaria integrat pels agents locals implicats: representants de les administracions, entitats professionals, associacions venals, persones interessades a ttol individual, etc. I tindria la presidncia delegada a una persona representant del mn de lurbanisme, no poltic.

El Consell, a ms, permetria:

Reforar els serveis urbanstics municipals, en funci dels reptes i necessitats ciutadanes;

definir els Plans dactuaci municipals en lmbit urbanstic i els plans que sen derivessin;

aprovar el pressupost dedicat a urbanisme;

realitzar el seguiment de laplicaci dels diversos plans i programes;

avaluar les poltiques durbanisme del municipi.

Celebrar un ple anual sobre urbanisme, amb rendiment de comptes, proposta i seguiment d'indicadors, propostes i estratgies consensuades i compartides entre agents; elaboraci d'indicadors i objectius per a fer seguiment acurat del tema.

Des dERC Acci Granollers volem garantir que qualsevol actuaci urbanstica municipal hagi estat plenament treballada i acordada amb els vens afectats, tant en el moment inicial de plantejar-se, per tal de recollir les necessitats reals, com en el disseny del projecte, en lexecuci de lobra i en lavaluaci del resultat final, per garantir-ne el seu manteniment posterior. Per a aix, caldr garantir des del Consell Assessor Urbanstic la participaci de totes les parts implicades en un projecte urbanstic.

Aix mateix, i en el que qualifiquem de micro-urbanisme, volem garantir tamb la participaci ciutadana dels projectes dobres, per petits que puguin semblar. Per aix proposem:

Promoure el programa Junts fem els parcs, una proposta d'ERC - Acci Granollers que ens pot servir dexemple a la participaci que desitgem en temes durbanisme. Volem impulsar la recuperaci dels parcs de la ciutat, tant els existents actualment (Parc del Ramassar, Parc de Congost, Parc de Ponent, Parc del Lledoner, Parc Torras Vill, ...) com els nous parcs i espais verds previstos (el Parc de Pins, etc.), a partir de la participaci ciutadana en el redisseny daquests espais.

Per dur-ho a terme, plantegem la creaci, en cada cas, duna comissi oberta, encarregada de redissenyar i millorar cada parc de manera que tothom hi pugui dir la seva. La comissi estar formada pels mateixos usuaris, assessorats per un equip tcnic. Aix, les famlies, infants, joves, gent gran, esportistes, vens botiguers, mestres, etc. de lentorn seran els que decidiran, en una experincia intergeneracional, com han de ser els parcs. Aquesta proposta, grcies a la collaboraci de tothom, hauria de pensar en com loci, lesport, el joc, lesbarjo, leducaci, el comer, ..., tornin a ser els protagonistes daquests espais pblics i la gent sels faci seus.

Una primera gran oportunitat la tenim amb la proposta de remodelaci de la Plaa Barang, que volem fer coincidir amb la necessria reforma / transformaci del Parc Torres Vill i la proposta remodelaci del carrer Girona Avinguda del Parc Avinguda de Sant Esteve.

Tamb volem fer possible que els vens decideixin el pressupost dinversions i manteniment del seu barri, amb el programa Decideix tu les inversions del teu barri. enllumenat, mobiliari urb, jocs infantils, voreres, jardins i arbres. Un 25 % del pressupost el primer any fins arribar al 100 % del pressupost al final del mandat municipal. La decisi aniria a crrec duna comissi venal escollida i dinamitzada per lassociaci de vens, amb lassessorament dun equip de tcnics.

Recuperar tamb lexperincia Fem un jard, en la qual els infants duna escola participaven en el disseny dels parcs del seu entorn, on juguen a lentrada i sortida de lescola.

Lurbanisme obert i transparent

Canviem el paradigma: s la fallida del model de la plusvlua, el que ens porta a optar per estratgies urbanes enfocades en el reciclatge del sl urb i deixar de prioritzar lextensi de la ciutat en espais oberts. s, doncs, una oportunitat dendrear i millorar el que shavia fet fins ara.

El procs de transformaci dels nostres municipis ser molt ms lent i, per tant, ha de ser ms reflexiu i, alhora, ms flexible, ja que buscarem al mxim leficincia i la rendibilitat dels recursos tant en lmbit econmic, com en el social i el mediambiental.

Lactuaci de lAjuntament i altres organismes amb competncies urbanstiques ha de ser el mxim de transparent i abandonar lopacitat vers els ciutadans. Per aix, tamb cal una implicaci dels ciutadans (coresponsabilitat) en la comprensi de la disciplina urbanstica. Millorem les eines que permetin que els ciutadans no experts puguin entendre els processos que succeeixen amb el planejament urbanstic; cal ser molt ms transparent, la transparncia no es pot limitar noms a donar accs als documents i als procediments.

Promoure lurbanisme obert, incloent tota la planificaci i el procs urbanstic de cada projecte en mode de dades obertes, de manera que tots els vens puguin fer-ne el seguiment via informtica, tant de la programaci, com del procs de concurs i adjudicaci, i de calendaritzaci de lobra en la seva execuci.

Al mateix temps, generar un aplicatiu per a tots els ciutadans, que permeti conixer qualsevol actuaci a la via pblica, en el moment en qu est prevista, i les seves caracterstiques.

Pla estratgic / Pla director d'mbit comarcal

Impulsar lelaboraci dun Pla Estratgic dmbit Comarcal per tal de definir el futur de la comarca. Pensem que hi ha molts condicionats dmbit superior al municipal, que condicionen moltes de les accions que Granollers pot plantejar.

Des dERC Acci Granollers estem clarament oberts a plantejar la definici destratgies comunes entre els dos vallesos fins i tot, el Pla Estratgic podria sser conjunt entre les dues comarques-, propugnant lassumpci de serveis compartits i promovent laugment de la relaci amb la comarca del Valls Occidental.

En lmbit durbanisme, la figura estratgica a desenvolupar seria la dun Pla Director comarcal (intercomarcal), que hauria de recollir aspectes com:

Alineaci de plans directors municipals

Equilibri urbanstic

Protecci dels espais lliures, especialment de la plana vallesana

Planificaci dinfraestructures

Connexions entre municipis

En la voluntat davanar en harmonitzar les poltiques durbanisme dels municipis de la conurbaci, proposem de crear un grup de treball tcnic, dins del Consell Assessor dUrbanisme, per estudiar la revisi dels diversos POUM dels municipis de la conurbaci, de cara a lalineaci dels seus continguts.

Al mateix temps, disposem a Granollers de Plans Estratgics / Directors amb clara incidncia en lmbit urbanstic. El ms paradigmtic, per, s el Pla Estratgic de Palou, al que no sha perms entrar a discutir, per exemple conceptes recollits en el Pla Director del Circuit de Catalunya, que directament afecten sobre lurbanisme del territori. Des dERC Acci Granollers volem un Palou i un Granollers amb capacitat de decidir sobre els aspectes urbanstics que ens afecten.

Garantir lelaboraci dun Estudi d'impacte ambiental i de minimitzaci del mateix en:

la creaci de noves vies de comunicaci (rondes, accessos, etc.), amb especial cura en els temes de sorolls i fums

En totes les propostes recollides en el nou Pla Director del Circuit de Catalunya.

En totes les propostes recollides en el Pla Estratgic de Palou.

Infraestructures

Granollers s crulla de camins, enmig duna comarca on hi passa de tot en poc espai disponible. Per aix cal combinar les necessitats de comunicaci internes, aquelles que ens venen donades per la mobilitat exterior, i la voluntat de creixement dels municipis, al mateix temps que de preservar i ampliar els espais naturals (veure el programa de Mobilitat). Per aix, proposem:

Planificar la internodalitat en la xarxa ferrovial dels vallesos.

Impuls a la construcci de la lnia ferroviria orbital entre Matar i Vilanova i la Geltr.

Desdoblament de la lnia ferroviria del Nord (Granollers Canovelles, La Garriga, Vic, ...)

Negativa a la construcci de lantic IV Cintur.

Potenciar lestudi dun Eix Transversal valles.

Reforament i millora de les vies alternatives actualment oblidades que uneixen els dos vallesos (carretera de Granollers a Sabadell, ...).

Potenciaci de la B-30 i la C-17.

Construcci de les calades laterals de lAP 7, i la connexi amb la interpolar C-35.

Supressi dels peatges de lAP-7.

Construcci duna estaci intermodal al Valls Oriental, propera al Circuit de Catalunya.

Trasllat de lestaci de mercaderies de Granollers al sud de la comarca.

Reclamar ampliaci de la Ronda de Granollers, en el tram de la Torreta.

Potenciar les Taules de coordinaci entre els municipis de lentorn per tal de consensuar aspectes de planejament que afecten a tots els municipis vens, tenint en compte la nova realitat econmica que tindran que afrontar els municipis en els proper anys degut a la crisi econmica.

Per fer-ho possible, proposem reforar loficina del Pla Estratgic de Granollers, per tal de poder realitzar un bon seguiment de les accions que han sortit, i una revisi constant en aquesta lnia. Aquest refor hauria de venir per:

Marcar les directrius per la definici, participaci i seguiment dels diversos plans dmbit sectorial que sen desprenguin.

Impuls del Servei destudis del Pla Estratgic, per a convertir-se en un Observatori de la conurbaci, amb capacitat per a la realitzaci i/o encrrec destudis per a realitzar les avaluacions dels diversos plans.

Completar els espais inacabats de la ciutat

El Pla dOrdenaci Urbana Municipal, deixa clars quins sn els criteris de ciutat que desenvoluparem a Granollers en els propers 15 anys. Aquest, per sha de adaptar a la nova realitat econmica del nostre pas i lalentiment en el creixement urbanstic que ha provocat. Noms per a fer-ne memria podem dir que el nou planejament havia de permetre:

Estabilitzar la poblaci de la ciutat al voltants dels 70.000 habitants.

Reordenar els espais ciutadans de forma que assolim un model de ciutat compacte i sostenible.

Potenciar la compatibilitzaci dusos dels espais per mantenir els criteris de cohesi social.

Tot i lalentiment en el desenvolupament urbanstic que ens ha portat la situaci de crisi econmica que estem vivim, cal continuar desenvolupant noves unitats dactuaci urbanstica, cal prioritzar tot all que impliqui el completar actuacions ja desenvolupades, per encara inacabades.

Relligar la ciutat: del Centre histric a leixample granoller

Un cop acabada la conversi del centre histric en illa de vianants, ara conv relligar-lo amb la resta de la ciutat, comenant per leixample granoller, i replicant el model dilla de vianants que tants aspectes positius ha aportat a la qualitat de vida i la convivncia de la ciutat. Per a aix, conv crear noves centralitats, des don estendre els espais oberts pacificats al trnsit, que de seguida sn ocupats per la gent. Compactar el teixit urb, tancar ferides en el territori, rehabilitar espais malmesos, dinamitzar leconomia, sn prioritats dun urbanisme que tamb es vol sostenible i respectus amb el medi que ens envolta. Per aix, ens proposem aquests objectius:

Afavorir la compactaci i la integraci de les activitats del municipi.

Relligar els barris en lespai urb per articular lestructura viria i de serveis.

Afavorir el desenvolupament del petit i mitj comer urb..

Promoure la millora del continu urb amb els municipis vens.

I fem les segents propostes dactuaci:

Programar la superilla central de Granollers: creixement previst i gesti de la circulaci, amb intervencions immediates als carrers Ricom, Barcelona i Guayaquil.

Pla de desenvolupament urbanstic de leixample granoller, amb ampliaci de la illa de vianants, ampliaci de voreres, propostes dajuts per a la rehabilitaci dhabitatges, construcci de prquings pblics municipals, millora del clavegueram, installaci de serveis automatitzats, millora enllumenat (amb control de sensors), etc.

Potenciar les diverses illes de vianants de la ciutat i, simultniament, el pla daparcaments dissuassoris, perqu afavoreixin el comer urb tant al centre com a totes les rees urbanes amb una presncia destacada de lactivitat comercial.

Tenir cura del paisatge urb en el centre histric.

Elaborar el Pla de rehabilitaci dedificis i faanes, amb ajuts a la rehabilitaci, especialment dels inclosos en el Pla especial de protecci del patrimoni arquitectnic i arqueolgic.

Potenciar les poltiques de rehabilitaci, especialment del centre urb, aix com el sistema de lloguer i la construcci i promoci dhabitatges socials.

Adequar la xarxa viria al concepte de passeig, canviant la relaci que existeix a molts indrets, entre el trnsit rodat i el de vianants, sota dos criteris prioritaris (quan no es decideixi la transformaci a illa de vianants exclusiva):

Invertir la prioritat als carrers de 6 metres d'amplada o menys, donant preferncia als vianants davant dels vehicles a motor, garantint almenys un ter de l'espai per als vianants.

Fer les voreres proporcionals a l'amplada dels carrers, i en tot cas no inferiors a 1.5 metres per cada banda.

Nous equipaments

Els equipaments pblics, a ms de complir la seva funci prpia del serveis que contenen, tamb generen dinamisme al seu voltant, i comporten atracci per al barri on sestableixen. Per aix s tan important el repartir de forma equilibrada els equipaments en el conjunt de la ciutat, generant noves centralitats, i permetent un acostament dels serveis a les persones usuries.

Adequaci de nous espais pblics com a equipaments culturals (enlloc de les oficines actuals), que ajudaran a donar vida cultural i doci al centre i recuperar lespai en horaris on ara mateix no hi ha cap activitat (veure programa de cultura):

antics cinemes Majstic i Mundial,

el complex de la Sala Tarafa (a lantic Gra i lespai de la Rdio);

Can Puntas, amb lampliaci de la Biblioteca Can Pedrals.

Centre cvic a la Masia de Tres Torres.

LHospital lleuger que inicialment sha dubicar al solar de lantiga Policlnica, gestionat per lHospital General de Granollers. Des dERC Acci Granollers, per, proposem estudiar la seva construcci en el lloc ms adequat, estudiant la seva ubicaci enlloc de lactual edifici dels antics jutjats, amb millor ubicaci, connexi, facilitats daparcament, etc.

Des dERC Acci Granollers tamb proposem la construcci dun nou Institut a la ciutat, centrat en la Formaci Professional, que nosaltres ubicarem en ledifici de lantic magatzem de Telefnica al Parc Firal. Aix, a banda destalviar costos i reduir terminis en la seva construcci, tamb podria servir despai firal tancat, de gran utilitat per a la ciutat.

Finalment, tamb cal tenir present les necessitats dequipaments doficines per a serveis municipals. Conv explicitar que s important que per al treball de serveis s important disposar dedificis multifuncionals, amb senzills espais modulars flexibles, espais datenci al pblic i reunions. En aquest sentit, s bo recordar que encara queda pendent la construcci dun edifici municipal a la Plaa de Can Comas.

Un municipis amb veritables espais pblics, places i parcs

Volem potenciar els espais oberts que compleixin una funci compensadora de les activitats urbanes i formin part essencial del patrimoni paisatgstic del municipi. Entenem que cal dignificar lespai pblic com a contenidor de les relacions socials, pacificant-lo, on el vianant sigui lactor principal i no com fins ara, que ho ha estat el transport privat. Son espais acollidors on es pretn crear la cultura de lespai pblic compartit, on predomina la convivncia, lestada, el joc.

Pensar i dissenyar lespai pblic des de la perspectiva de gnere, de manera que es puguin aconseguir espais integradors on es barregi la gent i on la seguretat sigui un factor a considerar, perqu tothom shi senti cmode. Plantejar la illuminaci de lespai pblic com un factor de seguretat.

Establir eixos cvics als diversos barris, pensats de manera que els espais de vianants guanyin presncia, i minimitzar lespai de circulaci rodada al mnim necessari.

Omplirem de vida la plaa Barang. Cal recuperar la vida ciutadana a la illa de la plaa Barang. Els edificis obsolets (jutjats, telefnica, AISS), que ara ja tenen una nova seu o que ja no tenen un s especfic han de deixar pas a un replantejament de lespai que suposi la continutat del Carrer Girona / Avinguda del Parc i lenlla amb el Parc Torras Vill. Volem que la vida ciutadana retorni a aquest espai cntric i sel faci seu.

En aquest sentit, proposem ladequaci del carrer Girona en el seu tram nord (ms enll del carrer Francesc Ribas), de lAvinguda del Parc (com a frontissa entre una nova plaa Barang i un nou parc Torras Vill) i de lAvinguda Sant Esteve, fins a la Plaa Serrat i Bonastre, amb criteris de reducci de densitat de trfic, amb reducci a dos carrils de circulaci, de millora i ampliaci de voreres, i de construcci dun carril bicicleta que vagi destaci (de Granollers Centre) a estaci (Les Franqueses Granollers Nord).

Creaci de noves centralitats a la ciutat

Cal desenvolupar nous espais que tamb funcionin com a centres de la ciutat, per tal de fomentar la cohesi social, la cultura, i les activitats creatives i productives a tots els indrets de la ciutat. Aquestes noves rees han de concretar-se en un equilibri dusos (habitatge, comer, activitats productives, equipaments), i potenciar-hi el trasllat de serveis pblics. Pensem que poden esdevenir noves centralitats :

Leix del carrer Colom / Carrer del Camp de les Moreres, de lEstaci de Frana fins el Tub, que shauria de prolongar amb un pont a rotonda al passeig Fluvial, travessant el congost, fins a la zona industrial.

Millorar laccessibilitat de lestaci de Frana.

Aprofitar el desenvolupament del centre cvic a Tres Torres a la Rambla de Tres Torres.

Lentorn de Roca Umbert - Fbrica de les Arts, sest convertint ja en un nou pol estratgic de la ciutat. Caldria, per, millorar la seva connexi als espais ciutadans que sobren cap als carrers que lenvolten i als habitants que t al seu entorn, amb faanes ms permeables.

Lespai que hauria de sorgir del cobriment de la lnia del ferrocarril, entre la carretera de La Roca i la carretera de Cardedeu. El primer gran efecte que assolirem s la major qualitat de vida per totes les persones que ara hi viuen. Tot seguit saconseguiran altres beneficis, com la major connectivitat entre la zona de la Font Verda i el centre histric de la ciutat, la creaci de nous espais verds, especialment donant continutat al Parc Torres Vill, on desenvolupar propostes dactivitats culturals, esportives, socials i de treball, la creaci de nous habitatges, de noves places daparcament, tant a nivell com soterrades, i de nous espais per a locals comercials.

Si en algun moment es pot arribar a desencallar lacord actual del govern de la ciutat amb ADIF per impulsar el primer tram de cobriment de la via, des dERC - Acci Granollers impulsarem un procs participatiu amb el vens per analitzar aquest creixement i el futur creixement urbanstic daquesta

Fins aleshores, proposem modificar la situaci actual, fent-la permeable a partir de la construcci de passeres que travessin la via del tren, amb enjardinaments laterals i amb pantalles acstiques, i amb ladequaci dels espais annexes. De passeres, proposem que nhi hagi un mnim de tres:

a lalada del Parc Torras Vill;

a lalada del carrer Enginyers;

a lalada del carrer Minetes.

Mentrestant, shauria de desenvolupar el sector del camp de Futbol, entre el carrer Girona i la vida del tren, treballant per traslladar el camp de Futbol.

En aquest sentit, s urgent analitzar la proposta avantprojecte- actual de trasllat del camp de futbol del carrer Girona al camp de futbol de Palou, doblant lespai esportiu previst dos camps de futbol i oficines- sense abans haver elaborat un Estudi dels impactes que podria tenir en tot lentorn (mobilitat, aparcaments, consums daigua i llum, sorolls, etc.).

El Lledoner, tot i lalentiment en el seu desenvolupament degut a la crisi, ha desdevenir una nova centralitat amb protagonisme propi. La barreja dusos prevista, els equipaments pblics dels que disposa: Centre Cvic Nord, Escola Lledoner i la previsi dhabitatges de tota mena ho faran possible.

La Bbila s el darrer pol de creixement de Granollers. Cal tornar a definir com ha de crixer aquesta zona, i dibuixant una zona molt ben connectada, que b podria permetre lestabliment dun campus universitari. Aquest pol comporta:

Millora dels enllaos amb la ronda;

trasllat de lestaci de mercaderies;

Estudiar-hi el trasllat de lestaci dautobusos del centre, creant un pol de comunicacions;

millora de lestaci de rodalies

Completar la millora de les entrades a la ciutat, especialment des de Lli i can Gili. Arranjament del pont sota la via i millora dels passos de vianants.

La divisi territorial de la ciutat

El Mapa de barris actual s de ms de 14, que no coincideix amb les divisions per districtes de serveis. Per tal de trobar un sistema de descentralitzaci municipal ms lgic i coherent, volem impulsar la creaci duna Comissi de descentralitzaci territorial, amb participaci de les Associacions de Vens, de Comerciants, entitats del barri , tcnics i experts municipals, per tal de debatre aspectes lligats al territori.

Estudiar la ciutat en superilles per classificar carrers de circulaci rodada i carrers ciclables i de vianants, per ordenar i implantar els recorreguts per a bicicletes.

La ciutat i la indstria

El model de ciutat desenvolupat a Granollers i a arreu- comporta que, progressivament, shagin anat construint polgons dedicats a activitats exclusivament industrials. Volem fer del sl industrial un dels principals actius de la ciutat, alhora que pugui lligar-se amb la resta del teixit urb, mitjanant una mixtura dusos eficient i segura. Canviar-ne la visi, perqu el sl industrial tamb s ciutat i, per tant, cal dignificar-lo.

A continuaci, exposem les propostes dERC - Acci Granollers que relacionen la visi urbanstica de la indstria. (Veure el programa de Desenvolupament econmic).

I s que ens agradaria dignificar els polgons industrials, de manera que pogussim donar el valor despais tamb per als ciutadans, tant en hores de descans laboral com els caps de setmana, quan es redueix lactivitat empresarial. Tot i que lactual Pla general dordenaci urbana ja propicia el canvi de zones industrials cap a espais dedicats als serveis i les noves tecnologies del coneixement i de la informaci; vetllant per afavorint la implantaci daquest tipus dindstries netes, conv avanar en rentar la cara als polgons, combinant leficincia i competitivitat de les empreses amb ladequaci de lurbanisme per a la ciutadania.

Pla de modernitzaci i manteniment dels polgons industrials

Els polgons industrials sn els veritables pols datracci econmica de la ciutat, ms enll de la seva capacitat comercial. Des dERC - Acci Granollers plantegem la creaci duna Comissi de modernitzaci dels polgons industrials dins del Consell assessor dUrbanisme, en la que hi participarien representants dels polgons de la conurbaci de Granollers.

Elaborar un Pla de Modernitzaci i manteniment dels polgons industrials, que constaria de les segents propostes i actuacions:

Facilitar laccs a les zones industrials, amb lelaboraci dun Pla de mobilitat per cada polgon, que potenci ls del transport pblic per poder-hi accedir, aix com la implantaci de carrils bicicleta.

Fomentar la creaci de comissions per a la promoci dels polgons, formada per les empreses de cadascun dels polgons. Cal la cooperaci entre usuaris dels polgons per tal de plantejar, com a interlocutors amb lAjuntament, els aspectes de modernitzaci i manteniment necessaris a cadascun dels polgons.

Elaborar els mapes de qualitat dels polgons, per tal de conixer la situaci de cada un dells, les seves necessitats i les seves possibilitats de futur. Aquests mapes serviran de base per plantejar cada un dels Programes de millora per a cada polgon.

Elaborar un Programa de millora per a cada polgon, de forma participada amb les empreses que prevegi millores en:

subministrament energtic suficient.

xarxa de fibra ptica;

transport pblic;

enllumenat;

asfaltat dels carrers;

neteja;

informaci sobre localitzaci dempreses;

accessibilitat;

clavegueram; etc.

Plantejar que les empreses del polgon comparteixin serveis i activitats en com, com:

sistemes de recollida de residus;

depuradora;

s denergies alternatives;

adopci de sistemes de cogeneraci energtica; etc.

Impulsar la creaci de zones de descans / esbarjo a cada polgon, promovent la implantaci despais verds a lentorn de cada empresa.

Potenciaci de loferta industrial de Granollers

Malauradament la crisi econmica a provocat lalliberament de sl industrial i el no cobriment de totes les expectatives de creixement en la implantaci de noves empreses a Granollers, es per aix que des dERC - Acci Granollers volem impulsar la creaci dun nou ens de comercialitzaci daquest espais per atreure la implantaci de noves empreses a la nostra ciutat. Aquest nou organisme hauria de treballar de forma coordinada amb els municipis del voltant, ja que moltes daquestes zones industrials estan compartides amb els municipis vens.

A finals del segle passat ja vrem poder apreciar com es desaprofitava el sl industrial, com en el cas de la creaci del polgon de Cal Gordi Cal Catal, entre Granollers i Montmel, amb una superfcie de 807.000 m2 i situat al costat del Circuit de Catalunya, quan es va perdre la possibilitat dacollir empreses delevat valor industrial i de serveis, i shi van installar majoritriament empreses del sector logstic, dun valor afegit molt baix, tant respecte a la capacitat daportaci de coneixement com en termes docupaci. En lloc de convertir-se en una zona destinada a potenciar la recerca i el coneixement, per exemple, en el sector de lautomoci, es va convertir en un magatzem de mercaderies de Barcelona.

Per aix, des dERC - Acci Granollers, un cop definides en el Pla General dOrdenaci Urbana la creaci a la ciutat de zones empresarials industrials i de serveis dalt valor afegit eminentment de caire tecnolgic, fem propostes que pretenen una poltica municipal activa en termes de recerca de loferta industrial per part de lAjuntament, quan aix sigui possible. I, sobretot, un intent de desenvolupar en lurbanisme la possibilitat de generar espais industrials que permetin guanyar a la ciutat aquest valor afegit industrial. No pot ser que la promoci econmica de la ciutat estigui deslligada dels aspectes urbanstics de futur.

Volem que des de Can Muntanyola, coordinadament amb Granollers Promocions, simpulsi la creaci dun servei per a la captaci dempreses, amb la collaboraci dels agents socials de la nostra ciutat i entorn i la Generalitat de Catalunya, per tal dafavorir la implantaci de microempreses dalt valor afegit, aprofitant la implantaci de la fibra ptica, i el desenvolupament inicial de cadascun daquests plans urbanstics. Aix mateix, shaurien de potenciar els nous sectors econmics emergents, vetllant per la implantaci tamb, de diversos serveis auxiliars, com sn els serveis de proximitat a les empreses, o els serveis datenci a les persones. (Veure programa de Desenvolupament econmic).

Estudiar la millor adequaci de les normatives urbanstiques, amb ladaptaci de les normatives docupaci i s de sl industrial a les necessitats dels sectors econmics, i optimitzant el poc sl industrial disponible a la ciutat.

Pel que fa referncia al Pla Director del Circuit que no va passar en el seu moment ni pel Consell Assessor dUrbanisme ni pel Consell del Medi Ambient-, des dERC Acci Granollers lamentem que s en el terreny municipal de Granollers on shi estableixen les activitats de menys valor afegit. I fins i tot, en lmbit de sl no urbanitzable, en plena Plana de Palou, shi preveuen activitats anomenades dinters pblic, per que no coincideixen amb linters de mantenir Palou com a zona agrcola. Almenys, per, el Pla hauria de permetre lordenaci del polgon industrial proper a la C-17.

2. LA GESTI URBANSTICA

Amb la visi de promoure un urbanisme tendent a crear un municipi compacte i continu, dens, policntric, multifuncional i participatiu: la ciutat complex, des dERC Acci Granollers ens proposem els segents Objectius de gesti urbanstica per a aquesta legislatura:

Millorar la participaci de la ciutadania en la gesti urbanstica de la ciutat.

Augmentar la transparncia de la gesti urbanstica, tant pel que fa a la informaci als professionals com als particulars.

Millorar leficincia en la gesti a partir de la implantaci de ladministraci electrnica.

Impulsar el treball transversal amb altres rees de lajuntament.

I per aix fem les segents Propostes dactuaci

Oferir ms possibilitats de participaci ciutadana en lurbanisme de la ciutat, per tal daconseguir una ciutat molt ms propera als mateixos ciutadans que lhabiten (veure lapartat de lUrbanisme participat),

Impulsar un Pla de barris amb la collaboraci daltres administracions- a partir de propostes dactuaci que plantegin tractar els reptes dun barri o zona de la ciutat de forma conjunta entre diverses rees municipals, que lliguin lurbanisme, els serveis socials, la mobilitat, leducaci, la salut, etc. i

Millorar els estndards actuals dels espais lliures i zones verdes de qu disposa la ciutat. Per aix, cal disposar dels indicadors de gesti urbanstica, i marcar objectius de millora en cada un dells, que es vagin concretant en els diferents plans dactuaci.

Impulsar ladministraci electrnica en lmbit de lurbanisme, potenciant el seguiment informtic (per internet o aplicatius mbils) de la programaci dobres, expedients urbanstics, etc.

En lmbit de ledificaci, adoptar els estndards BIM (Building Information Management) i GIS en les rees durbanisme, obra pblica i edificaci.

Potenciar el seguiment i control de la disciplina urbanstica, a travs de limpuls de lactivitat dinspecci, perseguint de manera efica les infraccions urbanstiques. Evitar qualsevol incompliment de les normes urbanstiques, assegurant que no es malmetr el medi ambient i que no es produir especulaci immobiliria, deguda a la voluntat de sobreaprofitament urbanstic amb lucre privat.

Obrir els concursos didees als arquitectes de la ciutat, exposant pblicament tant les bases de participaci, els projectes presentats i els resultats finals del mateix concurs. Adjudicaci per concurs de propostes tant de projectes dobra com de disseny urb .

Un Granollers ordenat, net i equilibrat

Intervenir en la gesti del paisatge de la ciutat, a partir del Pla de Paisatge de Granollers, tenint en compte tamb les continutats supramunicipals, considerant els riscos i impactes al paisatge, marcant uns Objectius de qualitat paisatgstica que orientin sobre el futur del paisatge a Granollers per a cada una de les tipologies de paisatge, i generant instruments com:

Ordenana de paisatge, per establir criteris normatius per regular lafectaci que sobre el paisatge tenen les activitats i usos que desenvolupen les persones,

la Carta de Colors, recentment establerta, actualitzada dacord amb el criteri dels ciutadans.

Vetllar per lembelliment del paisatge urb neteja de carrers a fons (restringint laparcament peridicament per poder netejar al 100% el carrer), rehabilitaci de faanes, aplicaci de la carta de colors i de materials, enjardinaments, murals i grafittis, etc.

Un Granollers compacte, al servei de les persones

Ens referim a aplicar conceptes ms adequats cap a models productius de cicles tancats on la descentralitzaci s la clau, repensant quin paper hi juga en el nostre municipi, el barri, lilla. Dotant-los de les eines autosuficients per aconseguir un municipi policntric.

Redactar el pla daccessibilitat municipal, adaptant, en la mesura de les possibilitats, lespai pblic, racionalitzant lespai urb per facilitar la mobilitat de les persones discapacitades o amb mobilitat reduda; especialment, disposar daparcaments reservats a aquest efecte.

Disposar de prou espai daparcament i de parada per a persones discapacitades, per al transport escolar i de passatgers, per als taxis i per al venat amb infants, malalts i gent gran.

Aprofitar els espais naturals per a les persones, creant zones per a lesbarjo, el passeig i lesport on es pugui anar amb bicicleta o, simplement, caminar amb una relativa tranquillitat.

Crear circuits urbans per a la prctica de lesport.

Impulsar ladaptaci daparcaments per a bicicletes en prquings de vehicles, pblics i privats, facilitant informaci i suport a les comunitats de vens interessades.

Fomentar, on sigui possible, la creaci de centres educatius integrats infantil, primria i secundria.

Un Granollers amb un urbanisme sostenible i de qualitat

Impulsar el procs dactualitzaci de lAgenda 21 del Medi Ambient com un autntic pla estratgic que inclogui una diagnosi de la realitat municipal. Els resultats poden determinar les actuacions que guiaran, en gran mesura, lactualitzaci del POUM.

En els diferents concursos urbanstics que es portin a terme shan de puntuar tamb aspectes com:

Les mesures dimpacte ambiental i visual en cada actuaci, aix com mesures obligatries destalvi energtic en les noves edificacions, i la obligatorietat de gestionar els residus procedents de lactivitat de construcci (veure lapartat de Medi Ambient).

La disposici de certificacions quan a sistemes de qualitat i de gesti mediambiental, per part de les empreses. Aix mateix, es fixaran en tota obra pblica els criteris de qualitat de productes a complir.

Seguir vetllant per lacompliment de lobligaci que tenen les empreses en lacompliment de la normativa de seguretat i salut laboral en la construcci, com un dels criteris ms importants i fonamentals.

Impulsar un ecobarri (amb una implantaci alentida per la crisi), que suposa la consideraci de determinats parmetres de la sostenibilitat urbanstica, en la planificaci urbanstica i en la planificaci, construcci i gesti de les obres durbanitzaci i equipaments pblics en mbits dactuaci, amb lobjectiu de:

optimitzar la demanda denergia

reduir el consum daigua,

maximitzar la recollida selectiva,

aprofitar els elements naturals com a zones verdes,

reduir la mobilitat privada,

caracteritzar lobra pblica (mobiliari, paviments, etc. amb criteris deficincia energtica i ambiental,

amb atenci preferent a ls dels recursos locals (sol, aigua, verd) a la recerca de lautosuficincia (deixalleria de barri, compostatge orgnic in situ, aprofitament daiges, etc.).

Aplicar mesures mediambientals en els projectes urbanstics i dobres de la ciutat:

Materials reutilitzats / reciclats.

Materials que disminueixen el soroll.

Nous materials que comportin estalvi i eficincia energtica

Continuar amb el desenvolupament del Pla dAcci per a lEnergia Sostenible (PAES), que contempla mesures destalvi energtic per a totes les installacions municipals. Promoure la seva implantaci en tots els equipaments pblics, aix com en els centres escolars concertat (veure lapartat de Serveis).

Maximitzar lenergia solar trmica i, si s possible, introduir sistemes de cogeneraci.

Implantar sistemes i installacions denergia solar en equipaments municipals.

Un Granollers respectus amb el medi natural

Plantejar un ambicis Pla Agrari del Valls, lligat a Gallecs i altres zones dagricultura periurbana de la regi, amb el que es podria desenvolupar lespai agrari de Palou.

Ampliar lrea dinfluncia de lespai agrari de Palou, com a sl no urbanitzable, incloent les serres de Ponent i Llevant, on tradicionalment i actual, shi porta a terme activitat agrcola.

Mantenir i recuperar la xarxa de camins rurals tradicionals, especialment a les serres de Llevant i Ponent. Enllaar els camins rurals tradicionals de la vall del Congost amb els municipis vens, facilitant-ne la circulaci en bicicleta.

Establir rutes per a vianants que connectin els espais verds i de lleure a laire lliure de les diverses zones del nucli urb entre si i amb els espais naturals ms adequats de lentorn del nucli.

Connectar amb una passera entre el Parc del Puig de les Forques i el Parc de Pins.

Fomentar els sistemes de connexi biolgica entre els espais oberts, lespai construt i les masses forestals.

Avaluar els riscos i les conseqncies dels fenmens naturals propis del nostre clima mediterrani aiguats, incendis forestals, nevades, ventades, etc. i actualitzar els plans de protecci civil de tipus especial i territorial a fi dadaptar-los als canvis de circumstncies de cada municipi

Impulsar la preservaci activa del sl no urbanitzable.

Recuperar les faanes fluvials amb criteris dintegraci territorial i de recuperaci i protecci dels ecosistemes.

Ordenar lhorta marginal.

Impulsar la protecci despais lliures amb diferents tipus de valor biolgic, paisatgstic, fluvial... com a garantia duna protecci del sl i de lespai no urbanitzable del nostre pas.

Potenciar la prctica esportiva en els espais verds, de manera que sen fomenti el respecte i la recuperaci en favor de la ciutadania.

Afavorir i assegurar la creaci i el bon manteniment dels espais verds, concebre aquest espais com a infraestructura ecolgica que relliga la ciutat.

Cultura i urbanisme

Tal i com creix una ciutat, lurbanisme va configurant la manera de ser i de fer de la seva ciutadania. El fet danar en cotxe o a peu, el comprar als comeros del centre o en un centre comercial de fora de la ciutat, els espais verds o grisos, la possibilitat danar en bicicleta i en patinet, els bancs i les papereres duna plaa, , sn elements que defineixen el tarann de les persones. La seva cultura, en un sentit ampli. La relaci entre les rees de cultura i urbanisme, a ms, es desenvolupa en altres moments del dia a dia (veure el programa de Cultura):

La Comissi Municipal de Patrimoni ha de continuar vetllant per la correcta aplicaci del pla especial del patrimoni arqueolgic, arquitectnic i natural.

Obrir la Comissi a entitats de la ciutat interessades en el Patrimoni.

Impulsar la difusi per internet de tota la documentaci relacionada amb el patrimoni (plans, fitxes, actes, expedients, projectes, ...)

Actualitzar el Catleg del Patrimoni Arquitectnic i Arqueolgic incorporat al Pla Especial de Protecci del Patrimoni Arquitectnic i Arqueolgic, a partir de la Comissi Municipal de Patrimoni. Especialment, caldria definir criteris dactuaci i els processos a seguir per a cada cas.

Patrimoni arqueolgic

Les troballes arqueolgiques a la nostra ciutat sn contnues -i previsibles -, ja que l'emplaament de la ciutat s'ha anat definint, en el que s el seu centre histric, sobre s mateix, ja des de l'poca romana i ha deixat enterrats vestigis de les civilitzacions que ens han precedit. Aix comporta que, quan s'ha d'aixecar el sl en certes zones, s segur que s'hi trobaran jaciments que requeriran un cert temps a ser estudiats. Ara que ja tenim consolidada la Comissi Municipal de Patrimoni cal :

Consolidar i augmentar la partida pressupostria del pressupost municipal destinada de forma especfica a larqueologia.

Ampliar el criteri dexpectativa arqueolgica -i, per tant, de seguiment arqueolgic en la construcci de nous edificis- incls en el PEPPAA, a les zones limtrofes als punts on shi ha localitzat troballes.

Declarar Zona dexpectativa arqueolgica la zona compresa entre els carrers Sant Jaume, Sant Josep i Pompeu Fabra. Aquest Pla especial urbanstic ha de permetre el manteniment de totes les restes romanes existents.

Creaci dun Centre dinterpretaci del Granollers antic -rom i medieval-, depenent del Museu de Granollers, que contemplaria les restes romanes que shan mantingut visitables, com ara les de la parrquia de Sant Esteve o dalguns comeros particulars.

Publicar el Catleg del Patrimoni Arquitectnic i Arqueolgic, tant en suport paper com a la xarxa, a partir de la pgina web del Museu.

Pel que fa a la difusi dels treballs darqueologia, cal continuar generant rutes, exposicions i treballs a publicar, per part del Museu.

Dacord amb el Consell Comarcal, el Museu de Granollers, shauria de crear la figura dun arqueleg territorial, que dons servei a tota la comarca del Valls Oriental.

En aquesta mateixa lnia, cal treballar per tal que el Museu de Granollers sigui declarat Museu de referncia comarcal, per tal de qu shi centralitzin tots els treballs arqueolgics i de patrimoni en general de la comarca.

Editar per internet latles darqueologia urbana de Granollers, elaborat per la Generalitat de Catalunya, posant-lo a disposici de la poblaci i continuar treballant per actualitzar el contingut amb les successives troballes. Aix com inclourel en el Sistema dInformaci Geogrfica Municipal.

Obrir una lnia dajuts per a particulars que han de portar a terme accions de seguiment o excavaci arqueolgica, incloses dins del Catleg del Patrimoni Arqueolgic.

Patrimoni arquitectnic

Granollers disposa tamb encara de gran quantitat de patrimoni arquitectnic, que cal conservar i donar a conixer. Amb el PEPPAA, aprovat lany 2003, shan incorporat nous elements en el catleg. Queden, encara, passes a seguir per tal daugmentar-ne el nivell de protecci, i daconseguir una conscienciaci entre els propietaris que garanteixi una cura ms escrupulosa en el manteniment del patrimoni de la ciutat.

Actualitzar la declaraci de BCIN de les muralles de la ciutat, tramitant-ne els expedients corresponents, per tal dassegurar-ne que sincorporin els darrers treballs de recuperaci efectuats, i tamb de les torres de Pins i Can Casaca.

Impulsar la rehabilitaci de diversos elements arquitectnics inclosos en el catleg, com per exemple:

la muralla, en alguns trams dels carrerons de Sant Cristfol i Constncia.

Establir converses amb els propietaris per tal de planificar la possible rehabilitaci de la Torre de les Aiges i les masies de Palou (can Bassa, el Junyent, )

Aix mateix, shan de continuar portant a terme diversos estudis que ens permetin augmentar aquest catleg protegit, i definir accions de rehabilitaci, com serien estudis sobre:

larquitectura industrial a Granollers;

lhabitatge social a la ciutat;

els carrers de treballadors (colnies o similar);

els refugis de la guerra civil;

els sistemes de reg de Palou.

Adequaci de refugis de la guerra civil, per fer-los visitables (Plaa de la Porxada, carrer Josep Irla).

Fer del refugi de la plaa Maluquer i Salvador, un veritable centre dinterpretaci dels bombardejos sobre la poblaci civil en poca de guerres, incorporant-lo en una futura ruta turstica nacional de Catalunya.

Promoure la signatura de convenis amb els propietaris dedificis catalogats, per tal de permetre les visites organitzades d algun daquests edificis.

Traslladar als propietaris particulars la cura per la conservaci dels elements del patrimoni arquitectnic de la ciutat. Per a aix, cal promoure el Programa de rehabilitaci de faanes, especialment orientat a les cases modernistes locals, dirigit a la millora dels habitatges inclosos en el Catleg de Patrimoni.

Posar a internet tots els catlegs de patrimoni arquitectnic, aix com les fitxes sobre linventari de masies de Palou.

Editar guies i rutes per tal de visitar tot aquest patrimoni arquitectnic, per fomentar el turisme cultural.

Fomentar la gesti en xarxa del equipaments patrimonials del municipi, integrant-los en el sistema regional i nacional corresponent, per afavorir-ne lintercanvi, leficcia i leficincia.

3. LHABITATGE

Amb la crisi econmica, la problemtica d'accs a l'habitatge a la nostra ciutat sha anat accentuant els darrers anys, sigui per la impossibilitat d'accedir a un habitatge de compra, sigui per la problemtica dels desnonaments. s per aix que des d'ERC - Acci Granollers creiem en la necessitat dimpulsar poltiques pbliques d'habitatge social. Laturada del sector immobiliari en l'mbit de l'habitatge lliure no hauria d'afectar l'impuls en la construcci de nous habitatges per part de l'Ajuntament.

Tota poltica d'habitatges es realitza en funci d'una poltica del sl determinada. Per tant, lestratgia municipal s'ha de centrar en la definici d'aquesta i en el desenvolupament d'un patrimoni municipal del sl en funci dels seus pressupostos.

Cal que explicitem que des dERC - Acci Granollers apostem de forma clara per a la construcci de pisos de lloguer, a travs de la formaci de cooperatives que construeixin habitatges de lloguer.

Per a aix, ens proposem els segents Objectius:

Recuperar el centre i altres zones que perden poblaci com a zona dhabitatge.

Evitar lemigraci de poblaci granollerina, especialment jove, per motius dhabitatge.

Vetllar per la qualitat de lhabitatge.

Disminuir el nombre dhabitatges desocupats.

I fem les segents propostes dactuaci:

Tenint present que bona part del Parc dhabitatges de la ciutat sacosta als 50 anys dantiguitat, proposem lelaboraci dun Pla de renovaci dhabitatges, que contempli mesures com:

informaci a comunitats de vens sobre ajuts;

implantar mesures destalvi energtic;

fomentar ls denergies renovables;

incorporar millores de qualitat (baixants, installaci dascensors, pintura, etc.)

I que contempli deduccions impositives (ICIO, etc.).

Valorar la possibilitat de fer reserves de sl amb dest al patrimoni pblic de sl i habitatge i la delimitaci drees de tempteig i retracte amb la mateixa finalitat, ms enll dels sls per a equipaments obtinguts per cessi urbanstica quan sigui necessari com a estratgia per alliberar sl.

Aquest Pla de renovaci dhabitatges es pot incorporar dins dun Pla urbanstic de millora urbana, amb objecte tant de rehabilitaci, reforma interior o remodelaci urbana com la transformaci dusos.

Gesti de lhabitatge a la ciutat

La societat municipal Granollers Promocions SA ha de promoure totes les qestions de seguiment de lhabitatge de la ciutat, a travs de les segents actuacions :

Elaborar lInventari i actualitzaci permanent de tots els edificis buits i abandonats, promovent la creaci dun Observatori del mercat dhabitatges, com a instrument indicador de la situaci del mercat immobiliari a la ciutat, tant pel que fa a preus, com pel que fa a la seva ocupaci.

Promoci directa d'habitatges, en preferncia de lloguer, escollint el tipus d'habitatge que ms es necessiti. (Per exemple: pisos reduts, per parelles joves, pisos adaptats per a gent gran).

Pla dhabitatge per a joves i grans

Actualment un dels aspectes que incideixen de forma ms greu en el procs demancipaci dels joves s la problemtica de lhabitatge lligada a la precarietat laboral.

Estem en un moment on laccs a lhabitatge, tant en rgim de lloguer com de compra s un luxe ms que un dret. Els preus sn prohibitius i impliquen, alhora de la compra un nivell dendeutament molt perills, a la vegada que en rgim de lloguer no permet cap tipus destalvi, condicionant greument la capacitat adquisitiva dels joves.

Aix provoca que joves de la nostra ciutat continun marxant de Granollers. Per actualment la falta daccs a un habitatge no noms afecta als joves sin que afecta a tota la societat en general (verure Programa dAcci Social per a mesures de foment de lhabitatge social). Per aix, des dERC - Acci Granollers proposem:

Avanar en el cas dhabitatges per a gent gran, en la construcci de pisos assistits, que comporta el fet de disposar de serveis compartits entre tota la promoci de ledifici.

Potenciar la Borsa dhabitatge social, per tal de facilitar lhabitatge a collectius que, per la seva situaci socioeconmica, poden generar desconfiana als propietaris pel que fa al pagament i/o a ls correcte de lhabitatge.

A partir del cens dhabitatges en dess, penalitzar-los fiscalment amb un augment progressiu dels impostos.

Implementar un Programa de reforma per lloguer, mitjanant el qual, els propietaris dhabitatges desocupat o en mal estat, en cedeixen temporalment ls a lAjuntament, que en far les reformes necessries per tal de posar limmoble a disposici de la Borsa dHabitatge municipal. La duraci del contracte de cessi vindr determinada pels anys necessaris per recuperar a travs dels lloguers cobrats la inversi realitzada. Daquesta manera, tal com ja sest realitzant en diferents municipis de Catalunya, sincrementaria el nombre dhabitatges de lloguer disponibles a la ciutat.

Impulsar la contractaci dempreses de carcter social per a la realitzaci de les reformes a fer en lhabitatge.

Desenvolupar, conjuntament amb lrea de benestar social, els programes de convivncia entre els joves i la gent gran.

Desenvolupar el Pla dhabitatge social dirigit a aquelles persones que no poden permetres la compra dun pis normal en condicions de mercat, o que necessiten certes adaptacions en funci de certes minusvalideses. Granollers Promocions haur dactuar de forma transversal sobre el mercat immobiliari (habitatges i sl).

Potenciar les cooperatives dhabitatge.

Crear un Programa per a la promoci dhabitatges de lloguer de renda baixa, per tal de posar en joc els mltiples habitatges buits existents a la ciutat, i evitar aix que joves o persones sense recursos hagin de marxar de la ciutat per manca dun habitatge digne.

Promoure la implantaci de lanomenada masoveria urbana, consistent en qu lusuari de lhabitatge no paga lloguer a canvi de rehabilitar ledifici en el qual sinstalla.

Habitatges sostenibles i de qualitat

Al mateix temps, sha de portar a terme el Pla de sostenibilitat i qualitat dels habitatges, referit tant als de nova construcci com als habitatges antics, que contindria els segents programes:

Programa dassessorament per la qualitat dels habitatges, en defensa dels usuaris, dacord amb la OMIC.

Programa de difusi dels ajuts pblics per a ladquisici i/o rehabilitaci dhabitatges.

Aplicaci de mesures de sostenibilitat i qualitat en la construcci dhabitatges de promoci pblica, com sn la fixaci de criteris de qualitat (certificaci de sistemes i productes) a les empreses i criteris mediambientals.

Elaboraci dun Pla de creaci dhabitatges ecolgics, amb incentius fiscals de lAjuntament per a aquelles noves promocions dhabitatges, a travs de la bonificaci de limpost de construcci (ICIO), en les quals les empreses constructores utilitzin principalment tant criteris com materials ecolgics en la seva construcci.

Rehabilitaci dhabitatges

Tenint present la manca despai a la ciutat, i constatant que bona part del parc immobiliari de Granollers t ja una certa edat i li caldria alguna reforma, proposem el Pla de Foment de la Rehabilitaci dHabitatges, que contindria els segents elements:

Programa de promoci de rehabilitaci dhabitatges en mal estat, malalts i vells, amb problemes estructurals, amb la medicaci dels Collegis professionals competents.

Promoure entre les comunitats de vens, i dacord amb els collegis professionals competents:

el manteniment adequat dels habitatges;

Formaci bsica de manteniment dhabitatges.

facilitar laccs a ajuts i subvencions ofertes per altres administracions amb la installaci dascensors en els aquells edificis que no en disposen.

Difondre els ajuts pblics per a ladquisici i/o rehabilitaci dhabitatges

Reduir les taxes per a la rehabilitaci o l'adequaci dels habitatges a les noves normatives, per evitar-ne la degradaci.

Programa Rehabitem el centre. La conversi en illa de vianants del centre ha implicat una millora substancial en la qualitat de vida. En canvi, per, els baixos estan urbansticament destinats prioritriament a comer i aparcaments, tot i que molts segons o tercers pisos estan buits. Cal apostar per la rehabilitaci daquests espais per destinar-los a habitatge i repoblar aix el centre, facilitant les gestions als propietaris per crear habitatges (amb ajuts i incentius a propietaris, beneficis fiscals, signatura de convenis, campanyes, anlisi de la viabilitat per a leliminaci de barreres arquitectniques i installaci dascensors, etc.).