una societat del coneixement per al millor granollers

22
ERC – Acció Granollers 2015 Societat del Coneixement Pàg. 1 de 22 Una Societat del coneixement per al millor Granollers INTRODUCCIÓ El futur benestar de la societat catalana, la competitivitat del nostre teixit empresarial i, en definitiva, la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes depenen estretament del model de país que construïm en el marc de la Societat del Coneixement. L'administració local ha de ser un dels agents més actius en transformacions de progrés de la Societat del Coneixement i la Informació. Ha de tenir un paper dinamitzador i promotor en el seu propi àmbit d'actuació i, per tant, ha d'insistir en la necessitat d'assolir un paper actiu del municipi i la ciutadania. Això tan sols serà possible si l'administració disposa de les infraestructures adequades i el mitjans tecnològics necessaris per oferir continguts i serveis digitals de qualitat que afavoreixin un ús cada dia més freqüent de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per part de la població. Hem de reivindicar, per tant, un paper actiu de l’administració que respongui a les expectatives de la ciutadania, i hem de reclamar mesures legislatives i financeres que així li ho permeti. L'ús de les TIC per part dels governs locals té com a fita millorar la qualitat de vida de la ciutadania mitjançant la millora de la seva gestió interna, de l'oferta de serveis i informació i dels sistemes d'intercanvi i de la interacció amb la ciutadania i amb les organitzacions públiques i privades. A aquests objectius cal afegir aquells orientats a assentar les bases pel desenvolupament de la societat de la Informació, tant pel que fa a la promoció d’infraestructures com a la promoció d'una cultura de la informació tant en el teixit social com la pròpia organització. El nostre objectiu és desenvolupar la ciutat inteligent, més enllà de l’smart city, entesa no només com aquella que aplica les TIC en la millora en la prestació de serveis públics. Volem treballar per una ciutat del coneixement basada en un ecosistema per generar inteligència social colectiva, compartida, a partir de les TIC, on tothom –persones, empreses i administració- colaborem per avançar plegats en el desplegament del futur millor per a Granollers.

Upload: ercgranollers

Post on 25-Sep-2015

113 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

L'administració local ha de ser un dels agents més actius en transformacions de progrés de la Societat del Coneixement i la Informació. Ha de tenir un paper dinamitzador i promotor en el seu propi àmbit d'actuació i, per tant, ha d'insistir en la necessitat d'assolir un paper actiu del municipi i la ciutadania. Això tan sols serà possible si l'administració disposa de les infraestructures adequades i el mitjans tecnològics necessaris per oferir continguts i serveis digitals de qualitat que afavoreixin un ús cada dia més freqüent de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per part de la població. Hem de reivindicar, per tant, un paper actiu de l’administració que respongui a les expectatives de la ciutadania, i hem de reclamar mesures legislatives i financeres que així li ho permeti.L'ús de les TIC per part dels governs locals té com a fita millorar la qualitat de vida de la ciutadania mitjançant la millora de la seva gestió interna, de l'oferta de serveis i informació i dels sistemes d'intercanvi i de la interacció amb la ciutadania i amb les organitzacions públiques i privades. A aquests objectius cal afegir aquells orientats a assentar les bases pel desenvolupament de la societat de la Informació, tant pel que fa a la promoció d’infraestructures com a la promoció d'una cultura de la informació tant en el teixit social com la pròpia organització.

TRANSCRIPT

ERC Acci Granollers 2015Societat del ConeixementPg. 13 de 13Una Societat del coneixement per al millor Granollers

INTRODUCCIEl futur benestar de la societat catalana, la competitivitat del nostre teixit empresarial i, en definitiva, la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes depenen estretament del model de pas que construm en el marc de la Societat del Coneixement.L'administraci local ha de ser un dels agents ms actius en transformacions de progrs de la Societat del Coneixement i la Informaci. Ha de tenir un paper dinamitzador i promotor en el seu propi mbit d'actuaci i, per tant, ha d'insistir en la necessitat d'assolir un paper actiu del municipi i la ciutadania. Aix tan sols ser possible si l'administraci disposa de les infraestructures adequades i el mitjans tecnolgics necessaris per oferir continguts i serveis digitals de qualitat que afavoreixin un s cada dia ms freqent de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC) per part de la poblaci. Hem de reivindicar, per tant, un paper actiu de ladministraci que respongui a les expectatives de la ciutadania, i hem de reclamar mesures legislatives i financeres que aix li ho permeti.L's de les TIC per part dels governs locals t com a fita millorar la qualitat de vida de la ciutadania mitjanant la millora de la seva gesti interna, de l'oferta de serveis i informaci i dels sistemes d'intercanvi i de la interacci amb la ciutadania i amb les organitzacions pbliques i privades. A aquests objectius cal afegir aquells orientats a assentar les bases pel desenvolupament de la societat de la Informaci, tant pel que fa a la promoci dinfraestructures com a la promoci d'una cultura de la informaci tant en el teixit social com la prpia organitzaci.El nostre objectiu s desenvolupar la ciutat intelligent, ms enll de lsmart city, entesa no noms com aquella que aplica les TIC en la millora en la prestaci de serveis pblics. Volem treballar per una ciutat del coneixement basada en un ecosistema per generar intelligncia social collectiva, compartida, a partir de les TIC, on tothom persones, empreses i administraci- collaborem per avanar plegats en el desplegament del futur millor per a Granollers.Per tot aix, creiem que sha davanar sobretot en laplicaci dels principis de la societat del coneixement tant a ladministraci, com entre els ciutadans, les entitats i les empreses. I cal tamb fomentar la implantaci dinfraestructures TIC per a la connexi ciutadana.Al mateix temps, les TIC no poden deixar de banda el respecte i s de la nostre llengua. Avui en dia s possible viure plenament les TIC en catal, per cal una constncia i vigilncia que les institucions han dencapalar.I tot aix sha de fer, com defensem des dERC Acci Granollers, de forma planificada, oberta, transversal i participada, i pensant en tothom. Perqu quan parlem de participar, hi incloem tant la mirada dels joves, nadius digitals, que saben com treure profit de les TIC, com tamb aquells que estan en risc de caure a lescletxa digital, quedant-se fora daquest futur per no tenir la capacitat dadaptar-se als canvis que sestan esdevenint, a un ritme difcil dassumir. El Pla Director de la Societat del Coneixement parlava duna Vila Oberta al futur. Per el futur de forma persistent arriba i ja no es pot ajornar ni un moment ms la necessria orientaci a la societat del coneixement que cal que emprengui la ciutat.Sens dubte aix tamb impacta en la forma com l'administraci s'ha de comunicar amb els ciutadans. Ms enll de la comunicaci unidireccional dels clssics Butlletins informatius calen eines amb components bidireccionals, on la informaci arriba sense excessives interpretacions, transparent, compartida, participada, segons noves tendncies de les xarxes socials. I on cal ms que mai impulsar, com a mitjans dinformaci pblics, incorporar valors, respectar la pluralitat democrtica i la diversitat social i cultural, i treballar per una societat ms crtica, tamb amb les prpies institucions locals.Els reptes sn grans, i per aix, des dERC Acci Granollers ens proposem els segentsOBJECTIUS Treballar per una ciutat intelligent a partir del coneixement ciutad compartit, promovent actuacions de foment de les TIC orientades a la ciutadania Facilitar des de la Societat del Coneixement el servei a les empreses per al seu desenvolupament Fomentar els beneficis dus de les TIC en els diferents mbits de ladministraci local Facilitar lexistncia dinfraestructures adequades per a portar a terme els projectes dinnovaci previstos. Formar als professionals de ladministraci municipal per tal que siguin capaos de desenvolupar els processos dinnovaci tecnolgica al si de lorganitzaci Fomentar la divulgaci tecnolgica a la ciutadania Evitar la fractura digital entre la ciutadania, fent arribar a tothom les oportunitats de desenvolupament que ofereixen les TIC i incentivar ls del programari lliure com estratgia per millorar la cohesi digital

PROPOSTES DACTUACI1. ORGANITZACI I PARTICIPACIEl Pla Director de la Societat del Coneixement de Granollers, Canovelles, les Franqueses del Valls i la Roca del Valls sexhaureix aquest 2015, i caldr actualitzar-lo. Lactual PDSC proposava quatre eixos de treball, 21 objectius estratgics i 107 objectius operatius, desenvolupant cada ajuntament un pla d'acci per al seu desplegament. El Pla d'Acci Granollers sacaba precisament aquest 2015 i caldr actualitzar-lo. Els quatre eixos sn: fer una administraci ms propera, modernitzar-la i donar compliment al marc jurdic posar en valor la infraestructura tecnolgica existent als municipis i desplegar-ne de nova alinear factors a favor d'una estratgia de competitivitat formar, divulgar i donar nous serveis mitjanant les TICEl PDSC tamb defineix lexistncia dun Consell Assessor de la societat del coneixement, basat sobretot en qestions tcniques. Des dERC Acci Granollers pensem que aquesta s la primera gran experincia de posar en com estratgies municipals per al conjunt de la conurbaci. Tot i amb aix, caldria incrementar tant limpuls de les accions a desenvolupar, com el carcter participatiu del Consell assessor, al mateix temps que utilitzar molt ms les possibilitats de les noves tecnologies precisament per a augmentar la implicaci ciutadana en el seu desenvolupament. Impulsar el Pla Director Societat del Coneixement de Canovelles, Granollers, Les Franqueses i la Roca, amb la seva actualitzaci per als propers quatre anys. Potenciar el Consell Assessor de la societat del coneixement reforant la seva vessant de participaci ciutadana, facilitant laccs als projectes al conjunt de la ciutadania, les entitats i les empreses de la conurbaci granollerina, i potenciant el seu treball en xarxa. Al mateix temps, dins lAjuntament conv incentivar la capacitat daplicar innovacions de forma transversals, a totes les rees de lorganitzaci. Des dERC Acci Granollers proposem la constituci duna Regidoria dinnovaci per al foment de lmbit TIC.

2. LES TIC PER A LADMINISTRACIs evident que l'administraci local ha d'aprofitar al mxim l'enorme potencial de les TIC, amb l'objectiu de millorar els processos de gesti de ladministraci municipal i, de retruc, millorar la qualitat del servei que s'ofereix la ciutadania.Per sobretot, cal que ladministraci tingui uns criteris clars de perqu vol aplicar les TIC, i una actitud ms agosarada, que el context municipal permet, de tendir cap a conceptes com govern obert, que englobarien els segents principis per a laplicaci de les TIC: Transparncia: definir el pla de transparncia municipal que ha de ser full de ruta dactuacions i objectius. Aquest pla es pot fer genric o ms especfic, segons la dimensi del municipi. En aquest pla, cal fer especial mfasi en la transparncia en el processos de compra pblica a travs de les TIC. Participaci: les eines TIC tenen un paper fonamental en aquest mbit, i poden ajudar molt per assolir la codecisi de la poblaci. Dades obertes: molt orientada a la fiscalitzaci de la ciutadania, per tamb a fomentar activitat econmica mitjanant lexplotaci de les dades. Eficincia: canvis normatius i de processos que permetin avanar cap a una Administraci sense papers real, orientada a la mxima agilitzaci dels trmits de ciutadans i empreses. Relaci amb el ciutad: transformar en el model de relaci amb el ciutad i passar a tenir una visi integral i proactiva de la relaci ciutad-Administraci mitjanant els mecanismes que proporcionen les TIC.Alhora, s'ha d'entendre com una oportunitat de reforma de lorganitzaci municipal, flexibilitzar-ne les estructures, reduir el seu carcter jerrquic, afavorir la polivalncia dels treballadors pblics mitjanant una divisi menys estricta del treball, que es tradueixi en una millor atenci a l'usuari final.Per tot aix, des dERC Acci Granollers proposem aplicar les mesures adients per a la implementaci dun autntic govern obert, que inclogui la transparncia, la collaboraci i la participaci.

Transparncia Vetllar, mitjanant mesures dinformaci i control, perqu la gesti municipal sigui transparent, eficient i efica. Introduir mesures de transparncia, facilitant la informaci relativa a tots els mbits de la gesti municipal, des de lexecuci dels pressupostos municipals, els convenis, els contractes, les relacions de llocs de treball i les modificacions dels treballadors pblics, la declaraci patrimonial dels crrecs pblics, la prestaci de serveis i els seus costos, etc.. Aplicar mecanismes despecial transparncia en els criteris dadjudicaci municipals; aix s, dels ajuts, sobretot pel que fa a lhabitatge, de les places en centres educatius i dels serveis socials bsics. Implicar els servidors pblics al servei de lajuntament en la definici i implementaci de les mesures de transparncia i participaci de la ciutadania. Auditoria dels serveis pblics: en cas que les empreses prestadores de serveis pblics obtinguin beneficis desproporcionats per la prestaci dun servei o que el servei tingui un cost excessiu per al consistori, caldr estudiar les formes per evitar-ho, entre les quals, la municipalitzaci dels serveis pblics o la mancomunitat dels serveis amb altres municipis. Publicar el compte general al web un cop aprovat pel ple i, complementriament, proporcionar peridicament la informaci de manera entenedora. Seguir amb rigor la planificaci i lexecuci pressupostries i publicar al web totes les actuacions que generen obligacions econmiques. Publicar butlletins informatius de la situaci econmica municipal simples i entenedors. Amb aquesta finalitat, el govern municipal adoptar mesures per fer comprensible el pressupost municipal, alhora que saugmentar la transparncia i la qualitat de la documentaci i de la informaci econmica subministrada als crrecs electes municipals i a la poblaci. Facilitar les tasques del secretari i de linterventor municipals en el marc dun escrupols compliment de la Llei.

Dades obertes Open data Portar a terme una gesti transparent des de lAjuntament, a fi de retornar la confiana de les persones en la poltica. Proposem lelaboraci dun Pla de transparncia en la gesti municipal, que incorpori propostes que facin ms accessible al conjunt de la ciutadania tots aquells aspectes de la gesti municipal que siguin rellevants per a ella, ms enll dels que ja li hagin de ser accessibles per requeriment legal. En aquesta lnia, valorem molt positivament la recent entrada en funcionament del portal de dades obertes Opendata.granollers.cat, amb dades bsiques, sense processament, el qual cal anar ampliant i millorant constantment, en una doble lnia: orientada a la fiscalitzaci de la ciutadania, per tamb a fomentar activitat econmica mitjanant lexplotaci de les dades. Seguir impulsant lobertura de dades, en formats accessibles i interpretables per a les ciutadanes i ciutadans, i per als agents socials i econmics. Impulsar la difusi de les dades obertes, a personal municipal, persones que participen en els consells de participaci, centres formatius, institucions i empreses, i fomentar la seva utilitzaci i explotaci. Promoure lanlisi Big Data sobre Granollers i el Valls Oriental, entre estudiants dels instituts i empreses tecnolgiques. Amb la voluntat daprofundir en el concepte dinnovaci social, impulsar lanlisi de Big Data en lmbit social (garantint la protecci de les dades personals en tot moment).

Participaci Preveure la creaci dun Consell de Transparncia, format per ciutadans, com a rgan de seguiment i control de les activitats de transparncia i tica dabast municipal. Promoure la participaci ciutadana en tots els Consells i organismes municipals, a partir del foment i s de les TIC, aix com el seguiment, control i avaluaci de les activitats. Les TIC tamb sn una bona eina davaluaci de poltiques pbliques de forma transversal. Caldria introduir la cultura del seguiment i lavaluaci dels objectius establerts. Impuls de noves formes de comunicaci amb el ciutad: web 2.0, SMS ciutad, comunicacions via missatgeria instantnia segons preferncia dusuari, etc.

Administraci electrnica Fomentar la proximitat de l'administraci 24 hores 7 dies a la setmana mitjanant la realitzaci de tots els trmits possibles en lnia, convertint lOficina dAtenci al Ciutad en una Oficina Virtual dAtenci a la Ciutadania. Desenvolupar la implantaci de lAdministraci electrnica a fi de millorar latenci al ciutad i que aquest pugui dur a terme la majoria de trmits amb lAdministraci electrnicament. Ladministraci electrnica tamb ha de permetre millorar els resultats dels indicadors de qualitat inclosos en les Cartes de serveis dels equipaments i serveis municipals (temps despera, usuaris atesos, satisfacci dels usuaris, etc.). Implantar una estratgia de zero papers a ladministraci. Reforar el paper de lArxiu Municipal en la gesti documental electrnica de lAjuntament. Agilitzar i simplificar els trmits municipals: evitant la duplicitat de dades (per exemple, dades de qu ja disposa lAjuntament), Compartint informaci amb altres administracions. Identificant electrnicament, i amb nous sistemes didentificaci personal. Facilitant la traabilitat dels expedients i la consulta del seu estat per les persones interessades. Per a nous trmits, com poden ser: obertura de noves empreses. obtenci de permisos, llicncies, etc. pagament dimpostos, taxes, etc. Donar una informaci completa, clara i entenedora dels serveis municipals a la ciutadania. Aprofitar les xarxes socials per a comunicar-se directament amb els ciutadans, com per exemple, amb missatgeria instantnia, com fa lAjuntament de Matar. Collaborar amb el Consorci Administraci Oberta de Catalunya en el seu objectiu de modernitzar les administracions pbliques catalanes i fer-les transparents, modernes, en xarxa i integrades al servei de la ciutadania, tot promovent el desenvolupament d'eines per tal de millorar-ne la coordinaci. Tot aix, a fi i efecte de permetre la millora de les relacions entre les administracions, la ciutadania, les empreses i els sectors professionals. Buscar mecanismes dintercanvi i daccs dinformaci a altres organismes, amb lobjectiu de disminuir els requeriments que es demanen al ciutad: Hisenda, Generalitat, Cadastre, Collegis professionals. Impulsar els programes de formaci, amb ms implicaci publico-privada en el disseny, fent que la formaci no noms sigui de nivell bsic, sin tamb dun nivell avanat i amb aplicacions prctiques en el mn laboral a curt termini. Reducci dels costos TIC mitjanant els mecanismes de la compra agregada. Fomentar ls de les TIC entre el personal al servei de ladministraci local. Promoure les certificacions digitals com a manera de relacionar-se entre la ciutadania i lAdministraci. Impulsar un Pla de seguretat TIC a lAjuntament. Aprofitar els coneixements i lassessorament que proporciona el Centre de Seguretat de la Informaci de Catalunya (CESICAT), mitjanant el conveni existent amb el Consorci AOC. Garantir la protecci de dades personals, adoptant les mesures tcniques i organitzatives necessria per protegir la informaci, ponderant aspectes com ara lestat de la tecnologia en cada moment o la naturalesa de les dades que cal protegir, dacord amb la Llei orgnica de protecci de dades personals. Impuls dels Webs municipals, a partir de: manteniment i actualitzaci de continguts; garantir la consulta en altres idiomes, especialment els oficials; millorar laccessibilitat per a persones amb qualsevol tipus de discapacitat; adaptaci per als dispositius mbils ms comuns; interacci amb la ciutadania; certificaci de qualitat dels continguts i de la seguretat informtica; dades obertes sobre la consulta de les pgines.Cal mantenir la informaci dels webs municipals actualitzada, vetllant per la seva integritat i lautenticitat, i representant l'oferta real de lAjuntament, sense mancances ni excessos. Aquesta informaci ha de ser en tot moment lliure, gratuta, vera i verificable pel ciutad com a tal. Potenciar la utilitzaci dels webs municipals per part dels ciutadans, generant la capacitat dinteractuaci, consultes, debats, retransmissi de plens en directe, etc.. Facilitar dispositius informtics (tauletes, mbils, etc.) en aquells serveis que es presten en atenci directa a lusuari al carrer, per substituir el bloc de notes. Desenvolupar un aplicatiu (web i tauletes) per al seguiment del Programa dActuaci Municipal, amb el detall dactuacions, objectius, i indicadors de seguiment, que permeti lavaluaci de les poltiques pbliques municipals per part de la ciutadania.

Smart city Promoure el concepte dSmart City en lentorn de la conurbaci, amb la millora de la prestaci de serveis pblics conjunts entre Canovelles, Granollers, Les Franqueses i La Roca. Les iniciatives sn molt diverses i van des de lenllumenat intelligent, la mobilitat i leficincia energtica fins a la salut. Ser clau en els propers anys impulsar la introducci de sensors de ciutat de forma que es pugui automatitzar lactualitzaci de dades que puguin ser tils en el dia a dia dels ciutadans (nivell de contaminaci, disponibilitat daparcament, horari i incidncies del transport pblic, control denllumenat, control de reg automtic, etc.) LIOT (o internet de les coses), permet, amb la gesti de les dades que es generen amb lactivitat de la ciutat, superar nous reptes i poder oferir millors serveis a les persones. Control del trnsit de la ciutat (sincronitzaci dels semfors, gesti de la congesti, pannells informatius vials a les entrades de la ciutat, tancament de carrers per obres, etc.). Informaci sobre locupaci i accessibilitat dels aparcaments pblics fet que reduir la mobilitat pel centre de la ciutat. Fomentar la generaci dAPPs per a usos ciutadans, entre estudiants, empreses tecnolgiques, comeros, etc. Impulsar a Granollers lestructuraci dun Living Lab, un Laboratori vivent de coneixement de ciutat, on tots els actors (administraci, el sector productiu, el sector formatiu, la societat civil organitzada i els ciutadans a ttol individual, participen activament per a generar innovaci (oberta i collaborativa), treballant a partir de la co-creaci i validaci de les solucions que necessiten ells mateixos, en contextos d's reals, utilitzant les TIC com a mitj, conformant aix un ecosistema de Recerca i Desenvolupament, que possibilita de manera permanent a la Innovaci Social.Amb un Living Labs es pretn passar dels laboratoris convencionals als contextos de la vida real, i per tant implica un canvi de paradigma per a tot el procs d'innovaci, esdevenint un procs dinnovaci social per essncia, usant les TIC i les cincies de la vida, que s'ocupa de la soluci dels problemes socials i de la vida de les persones en el seu dia a dia. Aquests laboratoris es pensen per integrar-se a xarxes globals i interactuar amb altres experincies en ciutats arreu del mn (model SparkLab, llga.org, ateneus de fabricaci, ...).Es tracta d'un nou concepte de recerca centrat en la persona usuria, que es recolza en la innovaci oberta i els escenaris reals. Sn espais on es donen les condicions adequades de participaci activa per conixer la realitat social d'un mitj determinat. L'objectiu final del Living Lab s la creaci de nous productes, serveis i infraestructures socials adequades a les necessitats reals de la societat. En aquests processos intervenen tant collectius pblics com privats, els escenaris que s'ofereixen sn els espais on es desenvolupen i proven prototips tecnolgics per a la millora del benestar ciutad i que tindran una efectivitat real i provada.

Estndards oberts Per tal de garantir l'evoluci futura dels sistemes informtics de lAjuntament, cal donar prioritat a l's d'estndards oberts, com per exemple aquells que sn reconeguts per l'OASIS (Organization for the Advancement of Structured Information Standards) en mbit ofimtic i el W3C (World Wide Web Consortium). Cal vetllar tamb perqu qualsevol soluci tecnolgica sigui compatible amb l'entorn GNU/Linux, de tal manera que s'hi pugui accedir des de clients pertanyents a qualsevol plataforma, sigui lliure o propietria, indiferentment. Donar prioritat a ls del programari lliure en catal i fomentar-ne ls entre el conjunt dels ciutadans i les empreses locals, i tamb ls de les eines que posa a disposici el Consorci AOC per treuren el mxim profit. En lmbit de ledificaci, adoptar els estndards BIM (Building Information Management) i GIS en les rees durbanisme, obra pblica i edificaci.

3. LES TIC AL SERVEI DE LA CIUTADANIAL's de les TIC ha de comportar nombrosos beneficis immediats per a la poblaci: ms agilitat dels sistemes administratius de gesti, increment de productivitat dels recursos humans de l'organitzaci, millora de l'accs de les administracions locals als provedors de serveis, al mercat de recursos, seguiment dels trmits, amplitud horria, tractament de dades de qualitat, puntualitat en la resposta, participaci ciutadana i, sobretot, capacitat de fomentar l's de les TIC en les relacions ciutadania-administraci i, en general, al conjunt de l'activitat quotidiana.Cal incentivar, fomentar i enfocar ls de les TIC com a millora personal de la ciutadania, en el seu dia a dia, a ms de la seva relaci amb lAdministraci. Qestions com el transport, la salut, leducaci, la cultura, leconomia, el comer, ... sn susceptibles de millorar la vida de les persones si se sap trobar la seva aplicaci a partir de les TIC. A ms, fer fcil la vida dels ciutadans amb les TIC ofereix tamb la possibilitat doferir oportunitats de negoci a les persones emprenedores.

TICs per a la ciutadania Vetllar perqu l's de les TIC sigui a l'abast de tota la ciutadania, de manera igualitria i no esdevingui un element d'exclusi social. Utilitzar les prestacions que ofereixen les noves tecnologies pel que fa a l'accs a la informaci per part de les persones amb discapacitat, per tal d'oferir facilitats per la realitzaci de gestions amb l'administraci local i l'accs a la informaci. Garantir l'accs a Internet a tota la ciutadania. Potenciar les xarxes socials existents Potenciar l's de la certificaci digital per realitzar trmits administratius. Incrementar els trmits per Internet. En la mesura d'all possible, s'ampliar progressivament l'oferta de serveis i trmits electrnics fins a assolir la totalitat dels trmits oferts presencialment. Es vetllar que tota l'oferta de trmits estigui integrada amb la daltres administracions pbliques a travs de l'AOC. Fomentar la participaci ciutadana i la democrcia electrnica per a la presa de determinades decisions. Impulsar eines de participaci ciutadana en lmbit local: plens dels municipis per internet, llistes de distribuci com a element normal de comunicaci, xats amb crrecs electes del municipi, enquestes en lnia, etc. Crear un canal de televisi IP accessible per a qualsevol dispositiu mbil o fix. Utilitzar les prestacions que ofereixen les noves tecnologies pel que fa a laccs a la informaci per part de les persones amb discapacitat per tal d'oferir facilitats per a la realitzaci de gestions amb ladministraci local i laccs a la informaci, qestions que poden sser dinters per a les persones amb mobilitat reduda o persones amb dificultat per a laccs a la informaci. Vetllar que l'accessibilitat a les eines informtiques no dificultin les opcions de les persones amb discapacitat a les ofertes de feina i les proves de selecci de personal. Implantar eines on line de treball en grup (agendes, frums,....). Incorporar eines de-learning per a la formaci continuada dels empleats pblics. Fer ms eficaos els serveis pblics donant al ciutad lexpectativa duna millora del servei de ladministraci, agilitant trmits, gestions administratives i sobretot donant uns serveis ms econmics Promoure les competncies digitals de la ciutadania, perqu es pugui desenvolupar personalment i professionalment. Impulsar les acreditacions TIC de la Generalitat de Catalunya ACTIC per uniformitzar els nivells de competncies de la ciutadania, amb acords amb provedors locals. Sollicitar lACTIC als processos de selecci dels mateixos ajuntaments. Garantir a tota la poblaci laccs a Internet, fins i tot als llocs ms allunyats del centre urb. Potenciar les xarxes socials i crear-ne de noves. Promoure la interacci amb els ciutadans utilitzant les TIC. Impulsar els trmits administratius i mecanismes electrnics per promoure la participaci i linters de tothom en els afers pblics, aix com laccs a la informaci relativa a lactivitat municipal. Fer s de les TIC per a poltiques socials que evitin lallament de les persones i el seu sentit de pertinena i la seva atenci social. Aplicar les TIC per al foment de la cultura i leducaci mitjanant la instrumentalitzaci de les xarxes socials i altres eines socialitzadores. Fomentar la collaboraci ciutadana mitjanant lobertura de nous canals moderns que permetin detectar i solucionar de forma rpida problemtiques que esdevenen a lespai pblic. Convertir els centres cvics i les biblioteques de la conurbaci en espais per a la formaci, el foment i ls de les TIC per al conjunt de la ciutadania. Promoure lAula de les TIC. Donar continutat a la Setmana Tecnolgica, amb aportacions dempreses, centres educatius, centres culturals de la ciutat, etc. Recuperar per a Granollers el projecte de la Catosfera, perdut aquesta legislatura, com un punt de trobada de la ciutadania, les empreses del sector i ladministraci local.

Ecosistema TIC:Per les TIC tamb sn la principal palanca de canvi que permet la innovaci necessria a tots els mbits sectorials i, per tant, fa que siguin un element transversal imprescindible en la nostra societat. Per a aix, conv a mig termini incrementar drsticament les vocacions cientificotecnolgiques a la nostra ciutat, al mateix temps que es desenvolupa la creativitat, la comunicaci, lautonomia, etc. i evitem lescletxa digital. Impulsar el talent digital com a motor de canvi del model productiu i palanca de creixement econmic sostenible i de creaci de valor afegit. Articular una iniciativa en lmbit municipal, coordinada a nivell nacional, per desenvolupar el talent digital. Es basaria, entre altres eixos, en la introducci de solucions educatives transformadores a les escoles. Creaci dun centre Fab-Lab a Granollers. Els Fab-Lab sn obradors tecnolgics, tallers de fabricaci i innovaci a petita escala, un obrador de coneixement / tecnolgic de ciutat, equipats amb mquines de fabricaci digital i tecnologies per a la producci d'objectes, eines i aparells electrnics, i que exploren la relaci entre el mn digital i fsic. Varen comenar com un projecte d'extensi del Centre de Bits i toms del MIT i s'han convertit en una xarxa mundial de persones que investiguen sobre la popularitzaci d'un nou mode de producci que afectar a tots els nivells de la nostra vida: des del mn professional de la producci de disseny, arquitectura o industrial, a l'esfera domstica, amb la introducci de la fabricaci personal en la nostra vida quotidiana. El centre de Granollers sintegraria en la xarxa de centres municipals Fab-Lab existent a nivell mundial. Impulsar el projecte de Health Factory de lHospital de Granollers, per tal dimpulsar la innovaci en lmbit de la salut a la ciutat, entre empreses, agents de salut i la ciutadania. Aprofitar Roca Umbert Fbrica de les Arts, el CTUG i el Mercat de lAudiovisual de Catalunya per a generar tamb un ecosistema TIC en lmbit de la comunicaci audiovisual. Fomentar les poltiques formatives i de reciclatge que permetin una sortida laboral TIC a professionals daltres sectors. Definir lnies de treballs especfiques que garanteixin la socialitzaci del coneixement i que evitin lescletxa social vinculada a les TIC. Treballar conjuntament amb la indstria laccs a fons de finanament europeus per fomentar la competitivitat del sector. Fomentar la innovaci en escoles i instituts. Impulsar un Premi anual dinnovaci per a projectes de recerca en lmbit de les TIC Programa per fomentar les TICs entre les entitats: formaci, lnia dajuts per a inversions en TIC, suport a pgines web, foment dAPPs de suport (agendes, marcadors), etc. Facilitar al sistema educatiu (mestres, alumnes, pares i mares) la implantaci de les TIC en lEducaci, amb la creaci dun grup de treball compartit entre el Consell escolar i el Consell del PDSC.

4. LES TIC AL SERVEI DE LES EMPRESESCal garantir i afavorir limpuls de la nostra economia i del seu creixement, tant quantitatiu com qualitatiu. Les TIC s'han d'entendre com un motor d'impuls econmic a escala global, per sobretot tamb com a motor de la reactivaci econmica a escala local, ja sigui per la seva incorporaci al cicle productiu o mitjanant la creaci d'empreses de base tecnolgica. En aquest sentit, s fonamental l'adopci de les noves tecnologies digitals a les petites i mitjanes empreses del territori que, d'aquesta manera, poden assolir una autntica projecci internacional. Cal evitar, la deslocalitzaci interna a Catalunya i la fractura territorial que suposa la concentraci d'empreses tecnolgiques en els grans nuclis urbans.Les TIC sn en contnua evoluci i desenvolupament, i han esdevingut un dels principals motors econmics a nivell mundial. Malgrat el lloc capdavanter de Catalunya quant a R+D de les TIC, resta encara molt lluny dels primers llocs en la creaci dempreses tecnolgiques. Per aix, s necessari que sapiguem aplicar poltiques, tamb des dels ajuntaments, que permetin aprofitar la inversi en TIC per estimular el creixement i la creaci d'un sector tecnolgic potent a la nostra comarca. Foment de la collaboraci pblic-privada en limpuls de les TIC. Incentivar i afavorir la creaci dempreses dalt contingut tecnolgic i coneixement Promoure la localitzaci dempreses especialitzades en manufactures i serveis dalt grau tecnolgic i de coneixement seguir fomentant ls de les tic. Desenvolupar un Programa per a latracci dempreses especialitzades en manufactures i serveis dalt grau tecnolgic i de coneixement Establir contactes amb empreses dalt contingut tecnolgic Donar avantatges econmics per les externalitats positives que generen a la zona on es localitzen Promoure lorganitzaci de congressos, fires i workshops relacionats amb les TIC, i simpulsar ls de les TIC en les fires de la ciutat. Promoure la digitalitzaci de les pimes per mitj daccions de sensibilitzaci, orientaci i acompanyament de projectes, com ara la factura electrnica i, alhora, aconseguir que es disminueixi el risc de fractura digital entre el teixit empresarial, de manera que es facilitin els negocis en xarxa. Treballar en poltiques de modernitzaci del petit comer i de la petita i mitjana empresa daltres sectors per fomentar-ne la competitivitat mitjanant les TIC. Promocionar iniciatives empresarials des de lajuntament per reconvertir la clssica economia industrial en economia del coneixement. Impulsar un Pla local dinnovaci. Impulsar la installaci a Granollers dun centre tecnolgic / de recerca avanada en lmbit de les TIC, en relaci al mn de lesport per a persones discapacitades. Negociar amb partners interessats, com poden ser telefnica, universitats catalanes, clnica Gutmann, Once, etc. Treballar per disposar de connexi de banda ampla i telefonia mbil 4G satisfactori pels polgons industrials de Granollers, negociant amb les principals operadores de telecomunicacions. Aconseguir que la fibra ptica i altres serveis arribin en ptimes condicions a tots els polgons de la conurbaci, per tal devitar aturades de producci (electricitat) o de comunicacions (telefonia). Completar lesfor amb LocalRed al capdavant, vetllant per la neutralitat de les infraestructures de telecomunicacions, i treballant per intentar que la gesti de les mateixes pugui ser pblica. Impulsar ls de xarxa per a lintercanvi de bens i serveis. Aix agilitzaria/augmentaria molt ms la productivitat de les empreses que els seus productes sn ms lgics que fsics Promocionar Granollers com a ciutat tecnolgica arreu del pas per mitj de la presncia del CTUG a fires, trobades i activitats del sector. Al mateix temps, fomentar convenis entre el CTUG i Can Muntanyola amb municipis de lentorn per promoure les TIC entre empreses. Potenciar la web de Granollers Mercat com a portal dinformaci interactiu propi, possibilitant que les empreses i professionals tinguin accs directe per gestionar i rebre serveis. Potenciar una xarxa dintercanvi de coneixements i experincies entre PIMES dels mateixos sectors. Treballar en poltiques que permetin el foment i el desenvolupament de la indstria TIC com a generadora docupaci de futur. Creaci duna borsa de treball de noves professions, per tal dincrementar el percentatge de treballadors del coneixement. Potenciar lemprenedoria en lmbit de les TIC entre els joves estudiants de secundria, aprofitant el teixit empresarial daquest sector. Aconseguir un Centre de recerca de tecnologies dalta competici, aprofitant la proximitat del Circuit de Catalunya i el clster dempreses dedicades a lalta competici del motor. Aprofitar limpacte del Mobile World Congress, tot i ser un esdeveniment especfic de Barcelona, per treballar en poltiques que permetin el foment i el desenvolupament de la indstria TIC com a generadora docupaci de futur, amb els sectors industrials capdavanters al nostre territori.

Circuit de Comer SocialLalt nivell dendeutament pblic i privat i la crisi financera iniciada lany 2008 en una economia molt dependent del crdit bancari origin una manca de liquiditat que dificult la recuperaci de lactivitat econmica. Davant daquest escenari, des de lmbit local cal buscar alternatives que superin les actuals restriccions de liquiditat i que afavoreixin els desenvolupament econmic i social. En aquest sentit, els sistemes de pagament o monedes digitals sn iniciatives especialment adequades per aconseguir aquesta finalitat, com ho demostren les experincies en ciutats com Bristol o en una economia desenvolupada com Sussa. Els sistemes de pagaments digitals, com ara Digipay4Growth, sn una eina mitjanant la qual sincrementa la liquiditat del capital circulant i sestimula la demanda interna, i permet, al mateix temps, lexplotaci i loptimitzaci de les capacitats productives que estaven infrautilitzades, amb la intenci de promoure el comer local i generar ocupaci. Tot aix condueix al desenvolupament dun context ms adequat per al teixit empresarial i promou la productivitat i la competitivitat de les empreses. Aquest projecte dmbit europeu ja funciona en diversos llocs a mode de prova. En els propers anys, caldr articular un sistema catal de moneda prpia complementari i coordinat amb leuro, i dur a terme accions de prova i dimplementaci del sistema esmentat en lmbit municipal, tenint en compte les experincies prvies. El pagament digital s un sistema per al desenvolupament econmic local: una poltica de promoci econmica innovadora que permet incrementar limpacte multiplicador de la despesa municipal sobre el comer local i de proximitat, mitjanant un sistema de pagaments digital que optimitzi la circulaci del diner dins la ciutat.El Circuit de Comer Social s una innovadora poltica de promoci econmica basada en sistemes de pagaments digitals. Consisteix en un sistema de pagaments digitals que mant determinades despeses municipals dins leconomia local, desencadenant un efecte multiplicador sobre lactivitat econmica i locupaci a la ciutat. Les Unitats dIntercanvi (UDI) sn un poder de compra temporalment captiu dins la ciutat, que es pot convertir a euros sota determinades condicions (per exemple, a partir duna data preestablerta). El sistema permet evitar les fugues de capital i incentivar la circulaci del diner dins de la ciutat durant ms temps, facilitant ms propensi a comprar al comer local. Els objectius especfics del projecte sn: Estimular el comer local i de proximitat a la ciutat. Estimular el comer mutu entre botiguers. Ms impacte de la despesa municipal en lactivitat econmica local. Desencadenar un efecte multiplicador sobre lactivitat econmica.Es tracta, doncs, duna poltica de promoci econmica aprofitant despeses existents; per tant, sense incrementar el dficit. Es proposa com a mesura per promocionar lactivitat econmica local: Canalitzar diners en un sistema de pagaments digitals, que noms permeti la retirada dels diners a condici que hagi circulat un cert nmero de dies dins la xarxa de comeros adherits.

5. FOMENT DINFRAESTRUCTURES TIC PER A LA CONNEXI CIUTADANAEl desplegament de la banda ampla s essencial per garantir que el conjunt de la ciutadania, i en especial les empreses localitzades als polgons industrials, tinguin accs a infraestructures dalta capacitat arreu del territori. Per aix, des dERC Acci Granollers proposem: Impulsar poltiques dactuacions relatives a la planificaci de les infraestructures de telecomunicacions a Granollers i el seu entorn metropolit, amb un Pla dordenaci, plans estratgics, plans especials... Promoure, en lobra pblica, lestudi i la inclusi de les infraestructures de telecomunicacions. Facilitar el desplegament dinfraestructures de telecomunicacions per garantir serveis avanats i de qualitat, especialment a nivell de conurbaci, vetllant per la neutralitat dus daquestes infraestructures, a fi de millorar la competncia. Implantaci dinfraestructures innovadores de baix cost i ms eficincia, tant energtica com de processament o cost de desplegament, que les disponibles actualment. Potenciar el concepte de nvol (cloud) privat per a administracions pbliques, en el Pla Director de la Societat del Coneixement, amb la generaci de nous serveis i aplicatius. Elaborar un Pla perqu la proliferaci dantenes de telefonia mbil no actun com a element distorsionant, i garantir la cobertura al mxim de llars possibles, per arribar a un consens entre la poblaci, lajuntament i les operadores de telecomunicacions mbils. Promoure la compartici daquestes infraestructures entre les diverses operadores que presten serveis al nostre pas. Promoure la wi-fi gratuta (free wi-fi) per a visitants a la ciutat. Assenyalar equipaments i zones per a aterrar-hi infraestructures del coneixement: Can Muntanyola, Roca Umbert Fbrica de les Arts, Centres cvics, Biblioteques, Centres de salut, etc. Impulsar que les escoles de Granollers disposin dinternet de ms capacitat (high-quality, high-speed connectivity), vetllant perqu sigui la millor infraestructura disponible, per que sobretot sigui segura i permeti el treball a l'aula amb la tecnologia adequada (tauletes, mbils...) amb el consens de tota la comunitat educativa (alumnes, professors i Ampas). LAjuntament sha de fer seu el Manifest Jove per a un millor internet, una declaraci de joves de la Uni Europea sobre com es pot disposar dun millor internet per al futur, a partir de 10 principis clau (llanat pblicament el 18 mar 2015 a Brusselles:1. Lliure accs a internet, sense restriccions.2. Suport i educaci sobre internet per a tothom.3. Capacitat per a protegir les dades i privacitat en lnia.4. Un mn en lnia lliure de la intimidaci, el racisme i la intolerncia.5. Inversi en infraestructura per garantir l'alta qualitat i connectivitat d'alta velocitat.6. Termes i condicions fcils d'entendre.7. Accs a una bona qualitat i contingut en lnia fiable.8. Un entorn en lnia hack gratut.9. Llibertat d'expressi en lnia.10. Un Internet obert i democrtic. Elaborar un mapa sonor i de SMRF Sistema de monitoritzaci de Radiofreqncia per obtenir mesures objectives dels nivells de radiacions de les infraestructures de telecomunicacions mbils.