urbanisme i gènere barcelona i l’art urbà, l’entesa possible ...€¦ · una percepció de...

3
www.barcelonametropolis.cat Número 104 – 6 Juliol 2017 Urbanisme i gènere Urbanismo y género Barcelona i l’art urbà, l’entesa possible Barcelona y el arte urbano, un entendimiento posible Descontaminar el cos dels habitants de les ciutats Descontaminar el cuerpo de los habitantes de las ciudades Entrevista Simona Levi Passions positives per transformar la ciutat Pasiones positivas para transformar la ciudad

Upload: others

Post on 21-Jul-2020

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Urbanisme i gènere Barcelona i l’art urbà, l’entesa possible ...€¦ · una percepció de seguretat, perquè estan ben senyalitzats i il·luminats; hi ha gent al voltant que

www.barcelonametropolis.catNúmero 104 – 6 €

Juliol 2017

http://lameva.barcelona.cat/bcnmetropolis http://twitter.com/bcnmetropolis

Urbanisme i gènereUrbanismo y género

Barcelona i l’art urbà, l’entesa possibleBarcelona y el arte urbano, un entendimiento posible

Descontaminar el cos dels habitants de les ciutatsDescontaminar el cuerpo de los habitantes de las ciudades

EntrevistaSimona LeviPassions positives per transformar la ciutatPasiones positivas para transformar la ciudad

Barce

lona

Metròpo

lis 104

- J

ulio

l 2017

COBERTA 104.qxp:BCNM 13/06/17 11:08 Página 1

Page 2: Urbanisme i gènere Barcelona i l’art urbà, l’entesa possible ...€¦ · una percepció de seguretat, perquè estan ben senyalitzats i il·luminats; hi ha gent al voltant que

Dossier

18

diversitat funcional o l’edat, entre d’altres, determinen elsprivilegis i les opressions que experimentem en el nostre diaa dia en l’espai urbà.La ciutat que tenim és la materialització territorial d’un

model social i econòmicament injust, de manera que perposar fi a les desigualtats socials i econòmiques és impres-cindible un canvi estructural de paradigma. Amaia PérezOrozco afirma que el feminisme reclama posar la sostenibi-litat de la vida en el centre per assolir una vida digna de serviscuda i generar un benestar encarnat i quotidià rere totl’engranatge de feines remunerades i no remunerades, depolítiques i processos mercantils i no mercantils que van desdel nivell macro fins al micro, travessant el meso.L’urbanisme feminista reivindica la importància social de

la cura d’altres persones sense que això signifiqui encasellarles dones en el rol de cuidadores, sinó assumint que totesles persones som dependents unes de les altres i de l’entorni que, per tant, la cura ha de ser una responsabilitat

Els entorns urbans són l’escenari en què desenvolupemla nostra vida quotidiana, en una estructura urbanaque està definida sobre la base dels valors d’una

societat capitalista i patriarcal i en la qual tots dos sistemeses retroalimenten. Com a conseqüència de la dominaciópatriarcal i de la seva influència en la producció de l’espai, hiha determinades activitats que són considerades socialmentmés importants. Això es materialitza en una configuracióurbana que jerarquitza unes activitats i usos i els fa prevalerper davant d’uns altres, dedicant-los més espai, millors loca-litzacions i connectivitat. Alhora, les polítiques neoliberals iles retallades provoquen grans desequilibris socials que esconcreten territorialment en fenòmens com la mercantilit-zació de l’espai públic, l’especulació, la gentrificació i/o laturistificació.En aquesta ciutat socialment i econòmicament injusta,

les característiques socials com el gènere, la classe social, elfet de ser una persona racialitzada, la identitat sexual, la

Text: Blanca Valdivia Sociòloga. Col·lectiu Punt 6

Cap a un canvi de paradigma: la ciutat cuidadoraRepensar la ciutat des d’una perspectiva feminista és deixar de crear espais ambuna lògica productivista, socialment i políticament restrictiva, i començar a pensaren entorns que prioritzin les persones que els utilitzaran.

BM104.010-019.Dossier-cat-JordiOK-DEF.qxp:. 13/06/17 10:25 Página 18

Page 3: Urbanisme i gènere Barcelona i l’art urbà, l’entesa possible ...€¦ · una percepció de seguretat, perquè estan ben senyalitzats i il·luminats; hi ha gent al voltant que

Urbanisme i gènere

19

col·lectiva. Repensar la ciutat des d’una perspectiva femi-nista és deixar de generar espais seguint una lògica produc-tivista, socialment i políticament restrictiva, i començar apensar en entorns que prioritzin les persones que els utilit-zaran. Per aconseguir això es proposa un canvi radical deprioritats a l’hora de concebre els espais i els temps a laciutat.

Les persones al centreAquest nou model urbà situa les persones al centre de lesdecisions, tenint en compte la diversitat d’experiències itrencant amb l’estandardització de subjectes, cossos, vivèn-cies i desitjos. A més, pretén que els espais estiguin adaptatsa les diferents necessitats de les persones i no pas que lespersones s’adaptin a les condicions de l’espai. Aquest nouparadigma urbà es concreta en el model de la ciutat cuida-dora, pensant ciutats que ens cuidin, que tinguin cura delnostre entorn, ens deixin cuidar-nos i ens permetin tenircura d’altres persones.En una ciutat que et cuida, els espais públics transmeten

una percepció de seguretat, perquè estan ben senyalitzats iil·luminats; hi ha gent al voltant que et pot ajudar; són visi-bles, vitals i promouen el suport mutu, de manera que qual-sevol persona pot caminar tranquil·la pel carrer a qualsevolhora del dia sense por que l’assetgin o l’agredeixin.En aquest model urbà no hi ha un domini dels vehicles

motoritzats, que produeixen uns índexs molt elevats decontaminació, accidents i inseguretat vial especialment pera les persones grans i els infants. La ciutat que et cuida prio-ritza una xarxa de transport públic accessible, físicament ieconòmicament, que connecta amb una àmplia xarxa dezones per a vianants i amb diferents espais (productius,reproductius, d’oci, d’esport...) en diverses franges horàries,amb espais d’espera segurs i sense obligar a invertir una partconsiderable de la jornada en desplaçaments.Una ciutat que cuida no expulsa les veïnes dels seus

barris per contractes de lloguer abusius, per l’especulació iper regulacions que només vetllen per la propietat, sinó quepermet accedir a un habitatge digne en condicions econò-miques justes i promou diferents models d’habitar més enllàde la convivència de la família nuclear heteropatriarcal.Un paradigma urbà que té en compte la diversitat i la

cura assumeix que les persones som funcionalment diver-ses, que de vegades estem malaltes, tenim dolors crònics ipassem per diferents etapes en el cicle vital que fan que noencaixem amb uns ritmes i nivells de productivitat imposatsi que generen frustracions i pors i minven la nostra autono-mia a l’hora de gaudir de la ciutat.La ciutat que té cura del nostre entorn no consumeix

recursos territorials, energètics i ambientals sense límit.Intenta minimitzar els residus que produeix i promouaccions per netejar l’aire que ens contamina i l’aigua.Impulsa estratègies per a l’aprofitament dels recursos exis-tents, per exemple utilitzant equipaments i espais infrauti-litzats i prioritzant la rehabilitació d’edificis i espais enfrontde la pràctica de la tabula rasa, tan freqüent en urbanisme.Fomenta la distribució equitativa de serveis, equipaments icomerços de proximitat als diferents barris, fet que dona lloca recorreguts funcionals i minimitza l’ús del vehicle privat. Laciutat que es preocupa per l’entorn construeix corredors

verds i desenvolupa estratègies per recuperar la flora i lafauna autòctones.Una ciutat que deixa que les persones es cuidin propor-

ciona espais equipats per a l’oci i les diverses pràctiquesesportives, i afavoreix les relacions interpersonals en espaispúblics exteriors o situats a recer de les inclemències meteo-rològiques, on poder estar, seure, xerrar i relacionar-se, i totaixò sense que sigui obligatòria la mediació de cap activitatcomercial. Aquesta ciutat també ofereix espais per a la parti-cipació política lliures de la instrumentalització dels ens polí-tics.Una ciutat cuidadora també et permet cuidar perquè et

proporciona el suport físic necessari per al desenvolupamentde les tasques corresponents, com ara fer la compra, portarels nens i les nenes a l’escola, acompanyar persones malal-tes al centre de salut... Aquest suport físic es concreta enespais públics amb jocs infantils per a diferents edats, ambfonts, lavabos públics, vegetació, ombra, bancs i taules ialtres elements, així com amb equipaments i serveis propersque faciliten les activitats. La ciutat cuidadora afavoreix l’au-tonomia de les persones dependents i, a més, permet conci-liar les diferents esferes de la vida quotidiana.Barcelona es troba en un moment crucial en què les polí-

tiques urbanes decantaran el model de ciutat que s’estàconfigurant. Com afirma Clara Greed, la planificació urba-nística pot ser qualsevol cosa que vulguem; no està prefi-xada, no és un do de Déu, sinó una creació de realitats pera dones i homes. És el moment de canviar les realitats, cons-truint una societat més justa erigida sobre els pilars d’unaciutat cuidadora que canviï radicalment els principis en quès’ha basat el nostre model urbà.

Parc infantil ala plaça del PoetaBoscà, a laBarceloneta.A la pàginaanterior, l’espaifamiliar Cadí delbarri del Raval.

BM104.010-019.Dossier-cat-JordiOK-DEF.qxp:. 13/06/17 10:25 Página 19