lgracia 61

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelona Publicació quinzenal liniagracia.cat · 10-04-2015 · Núm.61 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

líniagràcia

Reportatge pàg 3Gràcia és el districteon més gent té el catalàcom a llengua habitual

Música pàg 8Sabor de Gràcia, liderat perSicus Carbonell, presentael disc ‘Gitanos Catalans’

Igualtat pàg 9Dues lesbianes denuncienhaver estat discriminadesen una cafeteria gracienca

Assemblea veïnal pàg 8‘Gràcia cap a on vas?’debat demà el futurdel turisme al districte

Comerç pàg 10La ciutat rep un premi pel seu model de mercats

Esports pàg 12L’Europa afronta un derbiclau contra la Montañesa

Acaben vuit anys d’inversionsde la Llei de Barris al Coll

Els canvis fets a la zona, centrats en millorar la mobilitat, han tingut un pressupost de 15 milions d’euros pàg 8

Revivint la històriaGràcia recorda un any més la Revolta de les Quintes pàg 9

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 10 abril 2015líniagràcia.cat

3 | Reportatge 10 abril 2015 líniagràcia.cat

Barcelona és una ciutat bilingüeamb el castellà com a llengua pre-ponderant. Aquesta és la princi-pal conclusió a la qual s’arriba sis’observen les xifres sobre laqüestió.

Un cop d’ull a les darreresEnquestes de Serveis Municipalspermet observar com la llenguahabitual de la ciutat, el castellà,ho és de més de la meitat delsbarcelonins. Segons l’última d’a-questes enquestes, la referent al2014, la llengua de Cervantes ésl’habitual del 55,5% dels barce-lonins, mentre que el català ho ésdel 40,3% dels ciutadans. Aques-ta és una realitat que en els úl-tims anys s’ha mogut al voltant

d’aquestes xifres, tot i que en elsdos últims anys el català ha ex-perimentat un lleuger retrocés.Si des del 2008 al 2012, aquestpercentatge va passar del 39% al43,4%, el 2013 es va reduir al42,7% i l’any passat va ser del40,3%.

INFORME SOBRE ELS GREUGESEn el marc de l’ús de les diferentsllengües que hi ha en un Estat, oen una zona concreta del seu te-rritori, també hi juga un paperimportant l’acció que desenvo-lupen els governs per promourei protegir aquestes llengües.

En aquesta línia, recentmentel Departament de Cultura hapublicat l’informe ‘Greuges con-tra la llengua catalana 2010-2013’,un document que recull els in-compliments de l’Estat envers laCarta europea de les llengües re-

gionals o minoritàries. Segons laDirecció General de Política Lin-güística, l’estudi “constata la vo-luntat de recentralització de com-petències i de refermament delcastellà a Catalunya per part del’Estat”.

El document també assenya-la com a greuges que pateix el ca-talà per part de les autoritats es-panyoles “la nul·la receptivitat del'Estat a les recomanacions delComitè de Ministres del Conselld’Europa i les dificultats d'úsdel català a les institucions eu-ropees”. Finalment, també apun-ta els “obstacles” que l’Estat posaa l’aplicació del CELRoM –unconveni internacional aprovatpel Consell d’Europa i que Es-panya ha firmat– com ara “elProjecte de llei estatal d’educació,promogut pel Ministeri d’Edu-cació, Cultura i Esport”.

El català recula» Després de cinc anys creixent, l’ús del català entre els barcelonins ha caigut en els últims dos

» La Generalitat presenta un informe on recull els greuges de l’Estat amb la llengua pròpia de Catalunya

Albert RibasBARCELONA

GRÀCIA4Pel que fa al districtede Gràcia, la situació del catalàés millor que a la de la mitjanade la ciutat. De fet, és el distric-te on la xifra de ciutadans que te-nen el català com a llengua ha-bitual és més alta.

Així doncs, la xifra de gra-ciencs que fan servir el català ha-bitualment és 14 punts percen-tuals superior (54,4%) que lamitjana dels barcelonins(40,3%), segons l’Enquesta deServeis Municipals de 2014. Res-pecte al 2013 però, la situació haempitjorat lleugerament, ja quellavors el català era la llengua ha-bitual pel 55,6% dels graciencs.

En canvi, on sí que hi ha ha-gut una millora al districte és enla xifra de gent que parla el ca-talà. Mentre que l’any 2013 erenel 83% de veïns, el 2014 aques-ta xifra es va enfilar fins al86,3%.

També cal destacar que lesxifres dels graciencs que es-criuen el català va millorar del2013 al 2014, ja que es va pas-sar d’un 64,1% a un 68,6%. Fi-nalment, pel que fa a la com-prensió, la situació és exacta-ment la mateixa, ja que tant el2013 com el 2014, els gra-ciencs que entenien el catalàera del 96,1%.

Gràcia lidera l’ús del catalàen el conjunt de la ciutat

Només quatre de cada deu barcelonins té el català com a llengua habitual. Foto: Arxiu

| 4Opinió10 abril 2015líniagràcia.cat

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Gràcia no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniagràcia.cat

Dipòsit legal: B 43219-2010

amb el suport de:Difusió controlada

14.025 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#Estrella#Canvi #Sorpasso?

@apuente: El concejal de ICV-EUiA QuimMestre tiene como principio no estarnunca con un partido que pueda ganar laselecciones.

@JEFFERSONCATALA: Vista l'enquesta d'El Mundo sobre Barcelona, és fonamentalque la CUP aconsegueixi fer-se un lloc a costa de Colau.

@Eugismo: Si Jérémy Mathieu sigue marcando goles tan importantes para elBarça, por mí se puede fumar hastalas distancias.

Un diari plural Un diari participatiu

Sempre hi ha hagut una estra-nya tendència en certs ambientsindependentistes de criticar totallò que ERC faci o deixi de fer.És igual que sigui l’únic partitamb possibilitats reals que, ambmés o menys encerts, hagi sacse-jat el país per avançar cap a l’alli-berament nacional. O que, com acamàlics de la política catalana,hagin empès l’autonomisme capa la ruptura amb l’Estat. Al final,ERC acaba sent el boc expiatorifàcil de l’independentisme fàcil, isempre estarà en el punt de mira.

Fins i tot la mateixa militànciaa vegades ha estat la més irres-ponsable a l’hora de valorar quètenien entre mans. Els dards vani venen; per si és un partit ambmassa perfil de partit, o per si ésun partit que accepta massa inde-pendents. Per si és massa assem-bleari, o si n’és massa poc. Per si ésmassa d’esquerres, o fa el joc aConvergència.

ERC és l’esquerra singulard’arrel no marxista que la gauchedivine sucursalista mai ha pogutsuportar, i també l’adversari realdel bàndol històric que representael regionalisme de la Lliga. Peraixò a ningú li hauria d’estranyarque entre ERC i CiU hi hagi unabisme de tradició política que faque l’entesa sigui un calvari. Par-tint d’aquí, doncs, seria saludableque s’entengués que ERC no en-trarà mai en el joc de l’abraçada del’ós convergent ni en muntatgesunitaris sense un horitzó diàfan,sinó tot el contrari, hi anirà a com-petir precisament per fer un paísmillor i arrossegar Convergènciacap a la independència. Perquè ésnomés des de la competènciaquan surten les millors idees i elslíders més ben preparats.

4Competènciaper Eric Herrera

4Com a casa, enllocper Sergi Villena

Atesa l’esperada negativa delMadrid d’acollir la final de Copa,el Barça tindrà la satisfacció dejugar-la a casa.

Un cop es va confirmar laimpossibilitat de disputar elmatx al camp del Madrid, el FCBarcelona va mostrar la sevapreferència per jugar al CampNou, mentre que els bascos esdecantaven per San Mamés.Finalment, es van fer votacionsentre els membres de la Fede-ració Espanyola i va guanyarl’estadi barceloní. Sens dubte, ésel millor escenari possible. És elmateix estadi, el camp ambmés aforament, sense haver deviatjar, la gespa en el millor es-tat… Objectivament, tot sónavantatges. L’únic risc, que sem-pre hi és, respon al fet que sicaus derrotat sembla més greu.El Madrid ho sap prou bé, i en-

cara els cou la humiliant derrotaa la final de Copa contra el De-por l’any del centenari del clubmadrileny. Aquella final de l’a-ny 2002 ha passat a la històriacom la del “Centenariazo” peròno cal cridar el mal temps.

L’atenció mediàtica estaràcentrada en el tema dels xiuletsa l’himne espanyol. El record deles dues darreres finals dispu-tades entre Barça i Athletic ésmolt present, i sembla que esvulgui magnificar per a escalfarl’ambient previ. En l’horitzópodria haver-hi també la pos-sibilitat de sancionar al Barce-lona si no pren mesures dissu-assives. Per si de cas, el club haestat hàbil dient que aquest diael Barça únicament lloga l’esta-di i que és la FEF la que ha d’as-segurar-se que no hi hagi inci-dents importants.

La Vanguardia dóna coberturaservicial a Construïm en el seuobjectiu de convertir-se en par-tit polític amb voluntat de des-construir el procés sobiranistademocràtic i pacífic de Catalu-nya. El seu líder i principalideòleg és Josep Anton DuranLleida, malgrat que encara ésdirigent d’Unió Democràticade Catalunya. Escandalós.

El manifest fundacional“Som el que Construïm” porta14 signatures. Duran no hi fi-gura en un intent estèril de ferveure que ell és simple obser-vador d’una operació ben vis-ta per l’espanyolisme. Pot qua-lificar-se de cinisme el fet queDuran, que ho sap tot de Cons-truïm, doni la benvinguda almanifest de Construïm fent-seel sorprès. El dia en què es pu-blica aquest document, Du-ran escriu aquest tuït: “Perdefunció d’un familiar porto unmatí complex i no he llegit afons l’article “Som el que Cons-truïm” a La Vanguardia”. Tots’hi val, també una defunció.

Un dels signants és Fran-cesc Torralba, director de la cà-tedra Ethos d’ètica aplicada. Éslegítim preguntar a l’expert si ésètic que s’amagui expressa-ment el nom de Duran en elmanifest de Construïm quantothom sap que ell n’és el líderi l’ideòleg. És legítim preguntar-li si és ètic que el dirigent d’unpartit, en aquest cas Unió De-mocràtica, posi en marxa l’o-peratiu per crear un altre par-tit com Construïm. L’estratègiade Duran, encara que ell esfaci el desentès, inclou la pro-pera presentació d’un manifestamb un centenar d’adhesions.

És legítim preguntar-li si ésètic que es faci la comèdia queDuran no té res a veure ambConstruïm. Les tres preguntestenen una mateixa resposta.Construïm de Duran no és ex-emple d’ètica política.

Cal deixar clar un altre as-pecte. El manifest indica queun dels fonaments de Cons-truïm és “l’humanisme integralforjat en la cultura cristiana”.Això no és cap novetat. Elspartits catalans (dirigents, mi-litants, votants) beuen al llargde la seva història, amb encertsi errors, de la cultura cristianaque forma part de les arrels deCatalunya.

Duran segueix els passosque fa anys va seguir AntonCañellas quan es va separard’Unió Democràtica per par-ticipar en una mena de Cons-truïm que llavors fou UDCA(Unió Democràtica CentreAmpli). Cañellas i UDCA fra-cassaren. Ara l’objectiu deDuran amb Construïm és des-construir el sobiranisme ca-talà. Per això Duran fa im-mensament feliç a ultra es-panyolistes com José Bono. Eldia de presentació del mani-fest de Construir, Bono elo-giava en una entrevista ra-diofònica amb Mònica Terri-bas a ciutadans com Albert Ri-vera i Duran. Els tres (Bono,Duran, Rivera) comparteixenel mateix objectiu de des-construir el procés sobiranis-ta. Si els demòcrata cristiansi catalanistes Manuel Carras-co Formiguera i Miquel CollAlentorn, assassinat i perse-guit respectivament pel fran-quisme, aixequessin el cap!

per Oriol Domingo

4Deconstruir la sobirania

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 10 abril 2015 líniagràcia.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected] abril 2015líniagràcia.cat

@GrassonetBord: No sé si en Toni Cantópot estar dubtant ara entre tornar al teatreo seguir en política, però si acaba fitxant per C's no li caldrà triar.

@Apujolmas: El full de ruta d'UDC amb"consulta acordada" està en sintonia amb l'esperit de Pasqua: demana un miracle!

@encampanya: Gent d'ERC que es mor deganes de fer acudits sobre Toni Cantó peròque pensen en Puigcorbé i opten per plorar molt fort.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

El pavelló de la Fira de Cornellà s’om-plia a vessar per assistir a l’acte 27-09-2015: On tot comença, en què l’ANC feiapúblic, després de dos mesos de feina in-terna, les diferents propostes que per-metran que tota la maquinària de l’or-ganització es posi de nou en marxaamb un sol objectiu: que l’independen-tisme guanyi clarament les pròximeseleccions del 27 de setembre.

El passat 4 de març, el plenari del Se-cretariat Nacional de l’ANC va debatrei aprovar, amb un sol vot en contra, elFull de ruta 2015-2016 i la Ponènciamarc complementària. Des de l’endemàmateix, les assemblees territorials i ex-teriors de l’ANC disposen d’ambdós tex-tos per tal de poder debatre’ls i pre-sentar-hi esmenes, si ho creuen conve-nient. Els textos definitius els aprova-rà l’Assemblea General del pròxim 12d’abril.

La proposta de Full de ruta del Se-cretariat Nacional de l’ANC presenta dosgrans eixos de treball a curt termini i quepodríem resumir en: El primer, construirla unitat d’acció imprescindible entre lasocietat civil, les institucions i els par-tits polítics i, segon, orientar adequa-dament el treball per augmentar la in-cidència social de l’ANC, arribant a sec-tors socials escèptics amb la indepen-dència. En aquest sentit prenen especialimportància les accions inscrites en el Plad’Actuació 2015-2016.

L’ANC avisa els partits que podriaanar a les eleccions. Impulsaria una can-didatura de país si els partits no s’avin-guessin a pactar uns punts mínims d’u-nitat d’acció. L’ANC mou fitxa perquèles eleccions del 27 de setembre siguinun autèntic plebiscit per la indepen-dència de Catalunya. La ponència polí-tica aprovada pel secretariat i que hau-rà de ser validada en l’assemblea gene-ral del 12 d’abril, demana als partits quehi hagi unitat d’acció amb la societat ci-vil. I proposa un punt programàticcomú perquè després del 27-S comen-ci el procés cap a la independència. Unprocés que l’ANC preveu que serà de sismesos o d’un any i mig, depenent de sil’estat espanyol s’avé a negociar o no.

Per fer possible que les eleccions del27S esdevinguin plebiscitàries i que, coma conseqüència, siguin les eleccions de-

finitives que ens han de portar a laproclamació de la República catalana,des de l’Assemblea treballarem inten-sament en els tres eixos bàsics del nos-tre Pla d’actuació: Incidència social, in-cidència política i mobilització social.Respecte a l’eix d’incidència social, l’ob-jectiu principal continua sent el mateix:augmentar la majoria social favorable ala independència.

L’ANC vol insistir i remarcar sobreels perquès de la independència. Volemproclamar una nova República catala-na independent que comporti el com-promís de construir un país nou, un paísper a tothom. Volem la independènciaperquè disminueixin els actuals des-equilibris socials. Volem un estat de dret,democràtic i social i això vol dir que cal-drà millorar i ampliar tot allò que faci re-ferència als drets socials: salut, ense-nyament, habitatge, pensions, atur, ser-veis socials…

Per fer possible que les eleccions del27S esdevinguin plebiscitàries i que, coma conseqüència, siguin les eleccions de-finitives que ens han de portar a laproclamació de la República catalana in-dependent, des de l’Assemblea treba-llarem intensament en els tres eixos bà-sics del nostre Pla d’actuació: Incidèn-cia social, incidència política i mobilit-zació social.

Respecte a l’eix d’incidència social,l’objectiu principal continua sent el ma-teix: augmentar la majoria social favo-rable a la independència. Les accions d’a-quest eix buscaran incidir més directa-ment en els diferents àmbits a travésd’un missatge clar de futur, un missat-ge en què es facin ben palesos els valorsde l’ANC: llibertat, democràcia i justíciasocial.

L’ANC insisteix a remarcar elsperquès de la independència. Volem pro-clamar una nova República catalana in-dependent que comporti el compromísde construir un país nou, un país per atothom. Volem la independència perquèdisminueixin els actuals desequilibris so-cials. Volem un estat de dret, democrà-tic i social i això vol dir que caldrà mi-llorar i ampliar tot allò que faci referènciaals drets socials: salut, ensenyament, ha-bitatge, pensions, atur, serveis socials, imolts altres interessos bàsics del país.

4Al peu del canóper Sebastià Barrufet

Vagi per endavant que una tragèdia comla viscuda avui fa una setmana escassatreu qualsevol mena de transcendènciaa si trobem a faltar o no la nostra llen-gua en una placa en terres alpines. Elsque trobem a faltar, i ens manquen deveritat, són les víctimes, que sota capconcepte mereixien viure, i patir, una cir-cumstància tan brutalment sagnantcom injusta i innecessària. I el nostre re-cord ha de ser per elles i pels familiarsi amics que no deuen viure un momentespecialment tendre. Des d’aquí dosmots prou clars: reconeixement i com-prensió.

Deia Baudelaire que la gran virtut deldiable és fer-nos creure de la seva in-existència i l’Aloixa als aclamats Ger-mans Karamazov també ens recordavaque tot podia ser possible en un móndescregut i sense Déu. És clar, i evident,que hom pot no creure i ser un virtuós,de la mateixa manera que certes creen-ces, o formes de comprendre-les, podeninduir-te a comportaments immorals oassassins. No és per aquest article, niaquest articulista, discutir sobre lesraons que portaren al copilot de l’avió afer semblant bestiesa però quan parlemque vivim en una societat creixentmentdeshumanitzada, i desviada d’un conjuntde valors tradicionals i de moral relati-vista, hauríem d’adonar-nos que, sensevoler, ens acostem a la barbàrie i ens allu-nyem de la civilització.

Que la nostra llengua no es trobi enuna placa o en un monument a Françano hauria de sorprendre a ningú. Fran-ça té una llarga i extensa tradició de ne-gació de tot allò que s’allunya del patrójacobí i homogeneïtzador. O millor dit,hauria de sorprendre a tots els qui pre-diquen i es confessen seguidors de l’Es-panya plural i d’un encaix satisfactori deCatalunya a Espanya, i ja no diem a lapròpia França. Al món, o ets un Estat ono ets ningú. Als vuitanta, he escrit mol-tes vegades, una colla de catalanistes –i europeistes- ben intencionats i, tant omés ingenus, creieren que amb el pro-cés d’integració europeu el fet diferen-

cial català, no només seria respectat,sinó, fins i tot, incrementat al nivell com-petencial, jurídic i normatiu. La realitatfou molt més prosaica i decebedora, Ca-talunya va beneficiar-se de formar partde la UE en tant que regió espanyola,però no pas pel fet de ser catalans. El fa-mós, i inútil, Comitè de les Regions maiva arribar a ser la cambra política que an-helaven solvents catalanistes com Pujol,Maragall, i tants d’altres a dreta i es-querra de l’arc polític, i nacions com Ca-talunya eren equiparades a pobles de Lu-xemburg o a regions sense cap mena deconsciència nacional. Qui ho volia veu-re ja se n’adonava llavors però a casanostra una determinada i suposadaprudència, aconsellava fer la vista gros-sa i mantenir un pensament acrític so-bre les nostres relacions amb Europa iel mateix Estat espanyol.

Avui les coses han canviat molt i acasa nostra una part important de la ciu-tadania, en especial els menors de cin-quanta anys que no han viscut amb ri-gor el pes del franquisme, entenen quel’emancipació nacional, o sigui la inde-pendència, és l’únic instrument viable ieficaç per fer tirar el nostre país enda-vant i guanyar-nos el respecte i el reco-neixement exterior que ara, indiscuti-blement, no gaudim ni tenim. Si entreles víctimes de l’avió de German Wingshi hagués un ciutadà andorrà la nostrallengua faria part de la placa en qüestió.Ja sé que una placa amb un idioma o unaltre no serveix per consolar a les vícti-mes però il·lustra, aquest fet, la petite-sa de la nostra terra essent com som, aulls del món, una mera regió espanyo-la que encara no ha fet el pas endavantvers les seves aspiracions nacionals i, perquè no dir-ho, racionals. Que el català,per Andorra, sigui oficial a l’ONU, i nopas a la UE per Catalunya i el conjuntdels Països catalans, expressa que llunyde debilitar-se la globalització continuafent dels estats, petits o grans, l’instru-ment i actor únics en el marc de les re-lacions internacionals. Si volem, podrem,ara ja no valen dilacions.

4Ni rastre de català als Alpsper Marc Gafarot

Gràcia| 8

10 abril 2015líniagràcia.cat

La Llei de Barris impulsada pelprimer govern tripartit durant elseu pas per la Generalitat va in-cloure el barri del Coll entre lesseves zones d’actuació. Ara, des-prés del seu inici l’any 2007,s’han completat el 100% de lesintervencions previstes, de lesquals la meitat han estat cofi-nançades per la Generalitat.

Els objectius d’aquests vuitanys d’inversions han estat im-pulsar accions urbanístiques,econòmiques i socials per tald’intentar millorar la cohesióveïnal, la mobilitat i crear mésespais de trobada per a la genten un barri amb una orografiacomplicada.

La inversió, de 15 milionsd’euros, ha permès la instal·laciód’escales mecàniques als carrers

de Jaume Cabrera i Móra laNova, la urbanització del carrerPortell, la construcció de la novaplaça Laguna Lanao, la recupe-ració de la Finca Sansalvador, l’o-bra inacabada de Josep MariaJujol, l’adequació de la FincaTurull, que ara té un espai amb16 parcel·les d’horts urbans per

a la gent gran, una aula am-biental i un bosc per passejar-hi,o la creació dels projectes socialsRadars i Benvingudes al Barri.

Finalment, un altre punt ons’han produït canvis ha estat a laFont-Rúbia gràcies a la recupe-ració per a la memòria populard’aquest espai.

El Coll, un dels barris beneficiats per la Llei de Barris. Foto: Ajuntament

Acaben vuit anys d’inversions al Coll gràcies a la Llei de Barris» Els canvis efectuats han tingut un pressupost de 15 milions d’euros

» S’ha millorat la mobilitat per lluitar contra l’orografia del barri

Gràcia on vas? debat demà el futur del turisme al districteSOCIETAT4La plataforma veï-nal Gràcia cap a on vas? haconvocat demà a les onze delmatí a la plaça del Sol una au-diència veïnal per debatre “quinés el futur del turisme a Gràcia”.

Els ponents de la jornada se-ran el president de la Federaciód’Associacions Veïnals de Bar-celona (FAVB), Lluís Rabell,que parlarà sobre el paper delsveïns al voltant dels problemesi reptes que planteja el turisme;el geògraf Albert Arias, que es

focalitzarà en la qüestió delsallotjaments turístics, i l’inves-tigador i comunicador socialErnest Cañada, que durant laseva intervenció farà referènciaa les condicions laborals que hiha en el sector turístic.

Deixant de banda la partici-pació de Rabell, Arias i Cañada,durant l’audiència veïnal tambéintervindran graciencs que ex-posaran algunes de les proble-màtiques viscudes relaciona-des amb el turisme.

MÚSICA4Els Sabor de Gràciacelebren enguany el seu 20èaniversari i per aquest motiuhan decidit treure un nou discque van presentar abans-d’ahiral Centre Artesà Tradicionàrius(CAT), ‘Gitanos catalans. 20anys de Sabor de Gracia’ (Picap,2015).

La banda, liderada per SicusCarbonell, va escollir el 8 d’abrilper presentar el seu nou tre-ball, ja que és el Dia Interna-cional del Poble Gitano. Al nou

disc, la banda, formada a finalsde l’any 1994 pel mateix Carbo-nell, aposta per renovar parcial-ment el seu estil particular ambla incorporació d’altres estilsmusicals com el pop o l’ska.

L’àlbum inclou deu cançonsinèdites i cinc versions, entre lesquals hi ha 'Boig per tu', de Sau,amb la col·laboracio de PepSala, 'Hope for the future', ambSteve Hogarth dels Marillion,'D’un temps d’un pais', de Rai-mon, ‘Pensant en tu’ de Peret i

‘Djelem, Djelen’, himne univer-sal gitano.

La banda també ha comptatamb altres convidats per com-pletar l’elaboració del disc, comara els grups Las Migas i Txa-rango, el cantant Francesc Ribera‘Titot’ i el comunicador ÒscarDalmau.

PRIMER CONCERTEl primer concert de presentaciódel nou disc serà el pròxim 19 demaig a la sala Luz de Gas.

RedaccióEL COLL

L’assemblea veïnal es farà a la plaça del Sol. Foto: Arxiu

‘Gitanos catalans’ veu la llum

Imatge de la presentació del nou disc al CAT. Foto: Sabor de Gràcia

Comunicació | La revista ‘Or i flama’ arriba al número 100La revista ‘Or i flama’ del Centre Moral Instructiu de Gràcia, nascuda l’any 1924, ha publicat

recentment el seu número 100. Al llarg de la seva història aquesta revista, que es publica trimestralment, ha passat per diferents etapes. Actualment el seu director és el jove periodista David Gallach. Aprofitant l’efemèride, també s’ha renovat el seu disseny.

Gràcia9 | 10 abril 2015 líniagràcia.cat

Arriba una nova edició de la Diada de la IndependènciaCASTELLS4Els Castellers dela Vila de Gràcia organitzenun any més una jornada caste-llera per la Diada de la Inde-pendència, que tindrà llocaquest diumenge a la plaça Re-volució a partir de les dotze delmigdia.

Enguany la colla graciencas’haurà d’esmerçar per superarl’actuació que van firmar du-rant la diada de l’any passat,

quan van aconseguir la triple-ta de vuit més matinera del seuhistorial. Fa dos anys, durant ladiada del 2013, van aconse-guir el tres de vuit més matiner.

COLLES CONVIDADESLes dues colles que diumengeacompanyaran la colla gra-cienca són els Castellers deSant Cugat i la Colla Jove Cas-tellers de Sitges.

Dues lesbianes denuncientracte discriminatori en un barIGUALTAT4Una parella de les-bianes ha denunciat recent-ment el tracte discriminatorique presumptament haurienpatit a finals de març en una ca-feteria de la Travessera de Daltdesprés que un treballador del’establiment, segons ha infor-mat El Periódico, les hauriafet fora per, segons elles, fer-sepetons en públic.

Segons l’Observatori Contral’Homofòbia (OCH), que és quiha presentat la denúncia oficialal Departament de BenestarSocial, el treballador del bar esva dirigir a les dues dones ambl’argument que era “inapro-piat” que s’estiguessin fent pe-

tons, “ja que el bar no és ni unacasa okupa ni un lloc de copes”ni que tampoc era “l’hora perfer aquestes coses”.

La versió dels fets però, ésmolt diferent segons la pro-pietària del bar. Segons infor-ma el mateix diari, la propie-tària ha explicat que les dones,clientes habituals del bar, s’es-taven fent “tocaments als ge-nitals” en un sofà i davant lapresència d’altres clients, ques’haurien queixat de la situació.És per aquest motiu que el tre-ballador, segons la propietària,els hi va demanar que paressin,cosa que hauria provocat quereaccionessin malament.

L’abril del 1870 la vila de Gràcia,juntament amb altres poblesdel pla de Barcelona, es va re-voltar contra el govern espanyola causa de la mobilització de lle-ves ordenada per les autoritatsespanyoles.

Aquesta revolta popular, co-neguda amb la Revolta de lesQuintes, va acabar amb un set-ge de sis dies per part dels mili-

tars espanyols que va provocarquasi una trentena de morts i unsaqueig indiscriminat d’un grannombre de cases. Com ja és tra-dició, Gràcia tornarà a viureenguany, el pròxim diumenge 19d’abril, aquells fets històrics.

L’acte de recreació històricadels moments més destacatsd’aquells fets, com ara l’alçamentde barricades per part dels veïns,el bombardeig de l’exèrcit o lacremada dels papers, tornarà aanar a càrrec dels Trabucaires deGràcia, al mateix temps quetambé s’hi impliquen altres en-

titats de cultura popular de laVila i agrupacions de trabucai-res de la ciutat i d’altres zones deCatalunya.

La diada començarà a les 12del migdia amb la cercavila, quefarà el següent recorregut: Pla deNicolás Salmerón, Gran de Grà-cia, Travessera de Gràcia, To-rrent de l’Olla, Diluvi i plaça dela Vila. Mitja hora més tard esfarà la representació de la Re-volta de les Quintes de 1870, a laplaça de la Vila i una hora méstard arribarà el torn de la Gale-jada final.

La Vila reviurà la commemoració de la Revolta de les Quintes. Foto: Trabucaires de Santa Coloma de Gramenet

Gràcia reviu un any més la Revolta de les Quintes

RedaccióGRÀCIA

Comerç| 10


Barcelona va convertir-se en lacapital mundial dels mercatsdurant els últims dies de març.El Congrés Internacional deMercats Públics, que organitzal’organització estatunidencaProject for Public Spaces (PPS),va servir per ensenyar al món elmodel de mercats barceloní.

Les jornades van cloure ambel lliurament del premi CiutatMercat a Barcelona, un guardóque reconeix “el model d’utilit-zació dels mercats com a eina dedesenvolupament urbà soste-nible” que en fa la capital cata-lana, segons indica PPS.

La cita va reunir a Barcelonaprop de 450 assistents de 120ciutats del món, que van acordaruna declaració final en la qual esdestaca que els mercats públics

“són espais que ofereixen gransoportunitats per a la transfor-mació de ciutat i regions enllocs pròspers, sostenibles i so-cialment cohesionats”.

Segons el document, els mer-cats públics són “centres vitalsdels sistemes alimentaris lo-cals” que cal protegir. A més, esdestaca la capacitat d’aquests

equipaments com “creadors d’o-cupació” i “motors econòmics”.

A més, durant la trobada elsparticipants van poder inter-canviar les seves experiències ensessions diverses i en visitesguiades a diferents mercats bar-celonins com el de Sants, el deSanta Caterina o el nou edificidels Encants.

El congrés va destacar el model de mercats de la ciutat. Foto: PPS

Barcelona rep un premi pel seumodel de mercats públics

» El guardó va ser atorgat durant la cloenda del Congrés Mundial de Mercats, celebrat a la ciutat durant els últims dies de març

FESTA4La diada de Sant Jordis’acosta, i el comerç de Gràcia jaescalfa motors per celebrar el diade la cultura i l’amor d’una ma-nera especial. A més de les tra-dicionals paradetes que s’ins-tal·laran al carrer o a l’entradad’alguns establiments com arafloristeries o llibreries, el SantJordi 2015 al districte tindrà unvessant molt didàctic amb la dis-tribució de punts de llibre entreels botiguers, que repartiran alsseus clients.

Per la seva banda, l’associa-ció de comerciants Gran de Grà-cia editarà un total de 10.000punts de llibre per repartir entreels seus establiments associats.Aquests elements, que es co-mençaran a repartir a partir dela setmana que ve i fins ques’exhaureixin, volen servir perpromocionar el comerç gracienc.

Segons informen des de l’eixcomercial, els punts tindranuna cara amb un disseny “moltprimaveral” i una altra amb una

guia amb informació sobre lesbotigues associades. Amb tot, ésla primera vegada que l’asso-ciació gracienca realitza unacampanya similar. Aquesta ini-ciativa s’afegeix a una altra si-milar que posarà en marxa elconsistori, i que consistirà en elrepartiment de mig milió depunts de llibre –elaborats per es-colars en el marc del programaEl Comerç i les Escoles– entreels comerços associats als eixosde la ciutat.

RedaccióBARCELONA

Punts de llibre per Sant Jordi

Els botiguers augmenten les vendes un 3,7% al febrer

BALANÇ4Els bons resultats delcomerç de proximitat català se-gueixen creixent. Segons dadesde l’Índex de Comerç de l’Insti-tut Nacional d’Estadística (INE)publicades fa pocs dies, els bo-tiguers catalans van vendre du-rant el passat febrer un 3,7% mésque en el mateix període del’any passat. A més, aquesta xi-fra representa el sisè mes con-secutiu d’increment de les ven-des del petit comerç.

Aquesta xifra, unida a l’aug-ment de la facturació durant lacampanya nadalenca, augurenuna recuperació del sector. De

fet, en l’estudi de l’INE s’indicaque l’increment de les vendes delpetit comerç és superior al de lesgrans cadenes –2,8%– i elscentres comercials –2,5%–.

Per la seva banda, des de laConfederació de Comerç de Ca-talunya (CCC) asseguren queaquestes xifres del mes de febrer“són les millors que s’han regis-trat des de l’inici de la crisi eco-nòmica”. Per altra banda, laCCC destaca que el comerç deproximitat “és l’únic sector queestà generant ocupació des de l’i-nici de l’any, amb un 1,9% mésde contractacions”.

El petit comerç també incrementa la seva l’ocupació. Foto: Arxiu

Tradició | Prop d’un milió de mones de Pasqua venudes a CatalunyaEls pastissers catalans fan un bon balanç del dia de Pasqua i asseguren que han venut entre

800.000 i 900.000 mones enguany. Aquesta xifra representa un augment d’entre l’1,5 i el 3% respecte de l’any passat. En aquest sentit, més de la meitat de mones s’han venut a les comarques de

Barcelona. Els personatges que han triomfat enguany han estat els de la pel·lícula d’animació Frozen.

Esports| 12


Després de l’empat a un gol con-tra el filial del CE Sabadell, l’Eu-ropa torna a jugar un partit alNou Sardenya, on tan sols hanperdut dos partits en tota la tem-porada. Amb el suport del públic,els de Pedro Dólera buscaran re-cuperar les bones sensacions itornar al camí de la victòria en elderbi barceloní contra la Mon-tañesa aquest diumenge.

Els escapulats són tercers a laclassificació, i a falta de 7 jorna-des per acabar la temporada re-gular, gaudeixen de 7 punts d’a-vantatge respecte a la UE Figue-res i el Terrassa FC, els seusperseguidors, però no perdende vista les dues primeres posi-cions. L’Europa és a 3 punts dela Pobla de Mafumet i a 4 del lí-der, el FC Ascó.

Per altra banda, aquesta set-

mana l’Europa ha rebut unagran notícia. Després que JaviSánchez hagués d’abandonarl’entrenament del passat 1 d’abrilper una lesió al peroné de la sevacama dreta, les proves mèdi-ques definitives que se li van feral davanter descarten que hihagi afectació als lligaments delturmell. Es tracta, per tant, d’u-

na fractura neta i sense despla-çament, de manera que Sán-chez, que ha marcat 5 gols en lapresent temporada, podria rebrel’alta mèdica a principis de maig,i per tant estaria novament a dis-posició de Pedro Dólera de caraal play-off d’ascens, l’objectiude l’entitat aquesta temporada.

L’Europa vol assegurar l’accés als play-off. Foto: Àngel Garreta / CEE

L’Europa vol recuperar les bonessensacions contra la Montañesa» Els de Dólera reben diumenge al Nou Sardenya l’equip de Nou Barris» Els escapulats es volen fer forts a casa, on només han perdut 2 partits

Tot a punt per a una jornadaclau per al bàsquet gracienc

BÀSQUET4Després de l’atura-da de Setmana Santa, el bàsquettornarà a Gràcia amb tres partitsclau per a les aspiracions deLluïsos de Gràcia, del Vedruna idel CB Coll.

En el cas dels Lluïsos, els dela plaça del Nord jugaran demàdissabte a la tarda a Badalonacontra el Sant Andreu Natzaret.Els graciencs són ara per ara ter-cers amb 16 victòries i 9 derro-tes al seu grup de Copa Cata-lunya, i el partit contra els ba-dalonins es presenta assequiblea priori, ja que el Natzaret ocu-

pa la penúltima posició a la lli-ga amb 7 victòries i 18 derrotes.

Per la seva banda, el Vedru-na rebrà a casa el CB Valls en la26a jornada del grup 3 de Pri-mera masculina, una oportuni-tat pels graciencs –ara tercers–d’arrabassar la segona plaça a laSalle Reus.

Pel que fa al CB Coll, els de laCreueta s’enfrontaran al Bàs-quet Neus de Badalona en la 25ajornada del seu grup de Terri-torial Sots 25. El Coll buscaràguanyar per seguir en les pri-meres places de la classificació.

L’Oficina de Serveis als Clubsde la ciutat, en marxa a l’abrilSERVEIS4El passat 30 de març,durant el Consell Municipal del’Esport, es va presentar l’Ofici-na de Serveis als Clubs de Bar-celona, un dels projectes inclo-sos en el Pla Estratègic de l’Es-port de la ciutat.

Es tracta d’un organisme queoferirà assessorament fiscal,comptable, jurídic o destinat a lapresentació de subvencions i al-tres serveis, com els relacionatsamb la imatge corporativa, un

servei lingüístic o serveis depremsa i comunicació a totes lesentitats esportives de la ciutatque ho sol·licitin.

Aquesta oficina començarà afuncionar durant aquest mesd’abril, serà gestionada per laUnió de Federacions Esportivesde Catalunya (UFEC) i disposa-rà d’una seu virtual, que estarà enfuncionament pròximament, iun local situat al número 81 de laRambla de Catalunya.

El Catalunya afronta tresfinals per accedir al ‘play-off’

WATERPOLO4El primer equipmasculí del Club Natació Cata-lunya vol ser al play-off de la Di-visió d’Honor de waterpolo.

Els graciencs tenen a la vis-ta tres finals per poder accedir ala fase d’eliminatòries i lluitar peraconseguir el títol. Dues d’a-questes cites seran a casa, on re-bran el suport de la seva gent.

El primer d’aquests tres par-tits serà demà dissabte a lescinc de la tarda contra el Club Es-

portiu Mediterrani. Els sant-sencs, per la seva banda, són cin-quens a la classificació i estan vir-tualment classificats per a lafase final del campionat.

La setmana que ve el Cata-lunya visitarà la piscina del ClubNatació Barcelona, mentre queel darrer partit rebrà a la Pisci-na Sant Jordi el cuer, l’AR Con-cepción-Ciudad Lineal madri-leny, que encara no ha aconse-guit guanyar cap partit a la lliga.

RedaccióGRÀCIA

Atletisme | Tot a punt per a la 37a Cursa del Corte InglésEls runners barcelonins tenen una nova cita aquest diumenge amb la tradicional Cursa

del Corte Inglés, que enguany arriba a la 37a edició. La prova, d’uns 10,5 quilòmetres, recorrerà alguns dels punts més emblemàtics de la ciutat, com el passeig de Gràcia, la

plaça d’Espanya o la muntanya de Montjuïc, i tindrà la meta a la plaça de Catalunya.

| 14Agenda10 abril 2015líniagràcia.cat

[email protected]

AGENDA UINZENALQ

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DIMECRES 22 D’ABRIL17:00-19:00 Diada d’intercanvi de llibres a Grà-

cia, en el marc de les celebracions de Sant Jor-di. Els participants poden portar llibres a lesbiblioteques per intercanviar-los aquell dia./ Plaça de la Vila, plaça Lesseps i bibliotecaVallcarca.

DIMECRES 15 D’ABRIL11:00 Aula de salut. Alimentació infantil. Una

xerrada on es donaran claus per a l’apre-nentatge d’hàbits alimentaris durant elsprimers anys de vida d’una persona. / Bi-blioteca Jaume Fuster.

DIVENDRES 24 D’ABRILDv. 20:00 Taller Anem al teatre, a càrrec de Mà-

rius Hernández. Aquesta activitat portarà elsparticipants a veure les obres més interessantsde la cartellera teatral a Barcelona. / Centrecívic la Sedeta.

A PARTIR D’AVUIMatí-TardaPaisatges i emocions. Exposició a cà-

rrec de Manuel Ruiz de pintures a l’oli, un in-tent de plasmar la impressió visual i senso-rial del paisatge i de la vida en general, aixícom les emocions subjectives que ens trans-met. / Centre cívic la Sedeta.

A PARTIR DEL 30 D’ABRILDj. 17:00 Viatge a les pròximes exposicions, un

taller a càrrec d’Alba Solà que permet la pos-sibilitat d’estar al dia pel que fa a les darre-res exposicions que es realitzen a la ciutat. /Centre cívic la Sedeta.

DIMECRES 15 D’ABRIL 18:00 Sac de rondalles. Contes i històries del Corn

d’or, a càrrec de Carles Alcoy, narracions so-bre viatgers i aventures. Adreçat a un públicde més de 5 anys. / Biblioteca Vila de Gràcia.

DIMARTS 21 D’ABRIL11:00 Primeres passes. 30 elefants sota un pa-

raigua, un conte narrat per Albert Vilà i EvaVilamitjana. Adreçada per a infants de 6 me-sos a 3 anys. En aquesta activitat es gaudi-rà de la música barroca. / Biblioteca JaumeFuster.

DIUMENGE 12 D’ABRIL12:00 Partit de futbol entre l’Europa i la Mon-

tañesa, corresponent a la 32a jornada de lli-ga del grup 5 de Tercera divisió. / Nou Sar-denya.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

En el marc de les celebracions de la dia-da de Sant Jordi a Gràcia, la bibliote-ca Vallcarca i els Penitents organitza untaller de roses i titelles. Cal inscripcióprèvia. Activitat a càrrec d’Olga Barrioi adreçada a infants majors de 4 anys.

Taller de roses i titelles de Sant JordiDj. 16 d’abril a les 18:00

Activitat que ensenyarà a ballar les dan-ses de l’Índia a l’estil de les famosespel·lícules del cine popular. Taller a cà-rrec d’Alícia Meco. / Centre cívic la Se-deta.

Taller deBollywood

Dv. a partir del 24 d’abril

Gràcia commemora un dels seus fetshistòrics més importants amb tot unseguit d’actes al llarg de la pròxima set-mana, com ara la celebració dels Pre-mis Vila de Gràcia (13 d’abril), la Dia-da Bastonera (18 d’abril) i la Diada delsTrabucaires (19 d’abril).

Revolta de les Quintes

Des d’avui fins al 19 d’abril

El CN Catalunya rep a casa el CE Me-diterrani, en un partit de waterpolo co-rresponent a la vintena jornada decompetició de Divisió d’Honor. / Pis-cina Sant Jordi.

Partit de waterpoloCN Catalunya-Mediterrani

Demà 11 d’abril a les 17:00

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815 | 10 abril 2015

líniagràcia

líniagràcia.cat

| 16 10 abril 2015líniagràcia.cat Pròxima edició: 24 d’abril

lgracia 61

Documents