març del 2012 n. 107 Colla Jove Xiquets de Tarragona — www.collajove.cat

2 3

ÍNDEX

Equip de redaccióAngel Altès, Xavier Altès, Montse Blanch, Adrià Calvet, Arnau Curto, Anna Guasch

Col·laboradorsChantal Bertran i Miquel Seró

MaquetacióCinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona.C.Cós del Bou, 23 - 43003 Tarragona - Apartat de correus 463 - 43080 TarragonaTel. 977 235 134 - www.collajove.catL’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA - C. Cartagena, 12 - Tarragona - DL: T.765.85

Editorial 3

· Una Colla i una Associació mirant el futur 4· El Repàs 5· Diada de Festa Major: El primer assalt 7· I sortim de 5 de 9 8· Una Santa Tecla inoblidable 10· Lo Raconet: Història d’una foto 12· La Canalla: Les colònies 13 · Casteller de l’any 2011 14 · Entrevista a…. Jon Montero 16· Què hi dius? 19· Actuacions de la Colla Jove 2011 20· Les nostres fotos 22

Foto de portada: Maria GrauFoto de contraportada: F. Virgili

Poc menys d’un segon va ser el que ens va permetre carregar aquell castell. Un moment, un instant va ser sufi-cient per poder tenir la fotografia i la creueta a l’apartat de castells assolits. Menys d’un segon va ser el que ens va dur a la glòria en el que hauria pogut estar una diada d’aquelles tan dures i de resolució complicada. Però el segon va existir i finalment la Colla va poder arribar, almenys parcialment, al que s’havia proposat des de feia ja massa anys. Els crits d’alegria i les llàgrimes als ulls van donar pas a aquelles abraçades llargues, intenses i profundes pel que tenien de contingudes. Estaven més que justificades.

Per descomptat que la temporada hauria estat també bri-llant, són innegables els èxits assolits al llarg de l’any, però sense aquell segon tot hauria estat diferent. El cas és que l’instant va existir i el castell va aguantar fins a ser coronat i això és el que realment importa i el que ens va donar prou força com per acabar la diada descarregant un castell de nou i carregant-ne un altre. Encara avui hi ha algú que no sap valorar en la seva justa mesura aquells dos extraordinaris castells.

En definitiva, el castell hi va ser i caldrà ara doncs donar-li la importància que es mereix. No podem pas limitar-nos simplement a valorar aquest èxit com l’assoliment d’un objectiu, indubtablement que ho és. Però la cosa és evident que va molt més enllà. Ja tenim la bèstia que havíem estat empaitant durant massa anys i no sols com a divertiment sinó que havia esdevingut quasibé una ob-sessió. Però, i ara què?

No ens ho podem pas plantejar com que ja hem cremat una etapa ni que hem arribat allà on preteníem, sinó tot el contrari. Ara l’únic que hem aconseguit és obrir una porta. Hem pagat ja el peatge que se’ns havia marcat i a l’aixecar-se la barrera tenim al nostre davant tot un se-guit de camins i destinacions a seguir. Així com fins ara, en els darrers anys, l’objectiu semblava bastant evident, a partir d’aquest moment els plantejaments han de ser radicalment diferents als que ens han dut fins on ara es-tem. Quins són els propers objectius? Primer que res i per damunt de tot està clar que cal consolidar el que hem as-solit i també plantejar-se descarregar el que simplement hem carregat.

Arribarà quan arribarà i tots sabem que qualsevol pas endavant que ens puguem plantejar no és cosa de quatre dies. Així doncs cal arromangar-se des del principi i anar de mica en mica però començant a caminar ben aviat perquè són diversos i laboriosos els diferents objectius que ens hem marcat.

Tot això, que sobre el paper sembla tan clar, no té més que un sol secret que és tan evident com els mateixos objectius. I és que ens caldrà molta i molta feina i molt dura. Sabem el que ens ha costat arribar on estem i per tant, sabem valorar perfectament tot el que representa qualsevol nou objectiu. Són hores i hores de feina ben feta per part de tots, dels qui estan al davant i dels qui estan al darrere, al mig, a dalt o a sota. És tan clar que no ens queda altra alternativa perquè en la ment de tots està la voluntat de progressar.

De forma conscient o no, aguantar aquell segon va obrir una caixa de conseqüències difícilment previsibles. No sabem on podem arribar però el repte és aquí i, per una colla com la nostra que mai no ha baixat el cap davant de res i amb les ganes que duem acumulades, se’ns pre-senta una temporada per mirar-se-la amb il·lusió i amb un somriure d’esperança. Beneït sigui aquell meravellós segon.

4 5

“Ho portes dins”A ningú li pot passar per alt que el món està canviant. En el dia a dia de la nostra vida quotidiana veiem com cons-tantment s’estan produint canvis i com constantment estem començant a revisar principis que fins ara semblaven in-qüestionables. Els canvis s’estan accelerant i sols cal obrir un diari, posar el televisor o simplement mirar al nostre voltant per notar-ne les conseqüències. En aquest entorn la Colla Jove no en pot pas ser aliena i s’ha de saber adaptar a les noves regles del joc per tal de no perdre la seva essència com a entitat social vinculada a la nostra ciutat i al nostre territori. No es pot seguir man-tenint una estructura que, si bé fins ara ens ha funcionat, el nou entorn fa que a partir d’ara sigui inviable si volem seguir sent com som. El que ens cal per a dur a terme aquesta adaptació, i alhora el més important, és abans que res, ser conscients de l’abast de la situació en la què ens trobem i tenir la vo-luntat de cercar les iniciatives que ens garanteixin la nostra continuïtat i ens permetin al mateix temps avançar d’una manera encara més sòlida i sostinguda. El primer que ens caldrà serà ampliar la nostra xarxa so-cial de manera que ens permeti incrementar el compromís amb el nostre entorn i de retruc obtenir una estabilitat fi-nancera que podria arribar a trontollar en l’actual situa-ció. En això, juguem amb l’avantatge de comptar des de fa anys amb una Associació d’Amics de la Colla Jove que esdevindrà d’ara endavant una eina clau en l’evolució futura de la Colla. Caldrà potenciar allò pel què va ser creada: “aplegar tota aquella massa de gent propera a la

Colla, que segueix la seva trajectòria amb interès i cerca alguna mena de col·laboració”. Però no ens podem quedar sols aquí i se li haurà de donar una nova dimensió, dotant-la amb les eines suficients donat que haurà de ser ella a través de qui s’haurà de cana-litzar l’organització de qualsevol activitat que sobrepassi l’àmbit merament casteller i qui assumirà d’ara endavant l’organització d’actes que fins ara eren responsabilitat de la Colla. Per assolir-ho caldrà també ampliar la seva base social incorporant també de forma massiva els castellers com a associats reforçant-se així mútuament les dues en-titats que aniran ara més aplegades que mai. Els resultat haurà de revertir necessàriament, tant econòmica com so-cialment, de forma directa en favor de la Colla i haurà de reportar també uns beneficis als membres de l’Associació de forma que faci suficient atractiva la seva pertinença. La conseqüència lògica serà que els associats, com a tals, hauran de gaudir d’un tracte preferencial per sobre de tot aquell que no ho sigui, fins i tot pertanyent a la Colla. Les circumstàncies ens porten a reorganitzar-nos, a re-fundar l’Associació d’Amics i a replantejar-nos la nostra relació com a castellers amb l’entitat. Aquesta capacitat d’adaptació serà la que ens ha de permetre poder conti-nuar essent com som i defensant el model que defensem però comptant al mateix temps amb eines més eficients que obriran més oportunitats per poder portar la Colla allà on tots volem arribar i fent-ho pel mateix camí que fins ara hem anat caminant de forma tan exitosa.

La Junta

per deixar pas a un segur 4 de 9 amb folre que vam des-carregar amb bones mides i serenitat. Moral per tothom, sens dubte. Podria haver semblat que la Colla Jove aca-baria l’actuació amb un castell ‘’menor’’, però potser la ràbia i les ganes de demostrar la feina d’assaig ens van dur a descarregar el 4 de 8 amb l’agulla. Un ferm pilar va aconseguir que la Jove celebrés aquell castell com cap altre de la diada. Au! Cap a casa amb una caiguda però amb un castell que feia molt temps que no descarregàvem i amb una setmana més per treballar el gran objectiu.

EXTRA!

Santa Tecla. 17 anys. Molts assajos, moltes cares, noves i velles, moltes decepcions i moltes alegries. Anys en els que altres colles han passat per davant nostre fent ‘’adéu!’’ amb la mà (i d’altres personatges que fan servir les mans per altres coses). Sortim de 5 de 9. En Jordi Sentís ja ens ho havia deixat clar. Les gralles van començar a sonar. El castell podia tenir unes mides més bones o més dolentes però totes les camises liles tenien molt clar què havien de fer: defensar-lo a mort. El castell tremolava constantment però al final van ser les camises més petites les que van fer la feina. Gràcies a elles el castell es va carregar in extremis. Festa i soroll. Història de la Colla i per la ciutat de Tarragona. A segona ronda vam descarregar el 4 de 9 amb folre i vam acabar l’actuació amb un 3 de 9 amb folre que vam tornar a carregar; el desgast era evident. Però sortir de plaça amb tres castells de 9 diu molt de la potència d’aquesta colla.

La millor temporada de la història de la Jove. És així i aquí estic jo, el redactor de torn, per a resumir-vos l’última part d’aquest curs casteller lila. Moments de dubte i moments de glòria que no deixen a ningú indiferent i que, un nú-mero més revisarem tot prenent una cervesa acabada de treure del màgic tirador del local.

Després de la tripleta màgica de l’Arboç, vam actuar a Cambrils on vam descarregar el 3d8, el 4d8 i el 4d7a. Una setmana després vam actuar a la Rambla Nova en motiu de la Diada Nacional de Catalunya i vam fer el 5d8, un treballadíssim 2d8f que va demostrar de quina pasta està feta aquesta colla i vam acabar amb un bon 4d8.

A la diada del primer diumenge de les festes de Santa Tecla, la colla va poder demostrar la potència de la que disposa malgrat acabar l’actuació amb només dos castells descarregats. La nostra actuació va ser aquesta: un 5d8, un id3d9f patrocinat per GAES, un 3d9f, un id4d9f i fi-nalment un id2d8f. Una actuació amb crítiques diferents, lectures negatives, d’altres positives... per gustos colors, a mi no em mireu.

1r diumenge i 1r intent de 5 de 9 amb folre

Gent amb nervis, potser fins i tot recordant la caiguda del 5 de 9 del Concurs de Castells de l’any passat, va entrar a plaça amb el cap ben alt disposats a tot. Vam començar l’actuació amb un 3 de 9 amb folre que molts crèiem tenir gola avall quan malauradament va caure i va quedar només carregat. A segona ronda arribava el que potser era el castell més esperat de la jornada per tots els tarragonins: el 5 de 9 amb folre que, després de dos peus, vam arriar amunt però que va haver de ser desmuntat tot i la seguretat de l’intent. Mare meva... Amb una aparent decepció vam deixar estar el gran objectiu de la jornada

Arnau Curto

Una Colla i Una assoCiaCió mirant el fUtUr

6 7

La recta final

L’endemà encara teníem més feina. Després del ‘’cansa-ment’’ que molts portàvem de la diada anterior, per la Mercè vam carregar el 4 de 8 amb l’agulla i el 4 de 8. A més, per segon any consecutiu el nostre pilar caminant va arribar a l’Ajuntament. Unes festes gairebé rodones.

Dues setmanes més tard i amb les piles carregades vam anar a parar a Constantí on vam demostrar la gran feina de l’escola de castells que va permetre als seus alumnes demostrar la seva vàlua en els castells de 7.

Al Vendrell arribava la penúltima prova de foc per la Co-lla Jove on vam aconseguir treure’ns de sobre els records dels 3 de 9 amb folre carregats. 4 de 9 i 3 de 9 amb folre descarregats i un 4 de 8 amb l’agulla que només es va poder carregar. Una setmana més tard, i ja per concloure aquesta magnífica temporada, la 9a Diada de l’Esperidió ens va regalar l’inèdit 7 de 8 lila, el 5 de 8 i un 4 de 8 amb l’agulla, aquest cop si, descarregat. La nota amarga la va donar el pilar de 6 que només vam poder carregar; possiblement l’únic punt negre de la temporada. (Esperem no haver de tornar a escriure aquestes dues últimes frases la temporada que ve).

Ha canviat la cançó del reproductor. Com cantava Freddie Mercury ‘’show must go on’’, i és que no ens podem aturar aquí. No fa de colla gran. No és típic de la Colla Jove.

Diada a diadaCambrils. Festa Major. 4 de setembreColla Jove Xiquets de tarragona: 3d8, 4d8, 5d7, 2p5, 2p4Castellers de terrassa: 3d7, 4d7a, 4d7, p5, 2p4Xiquets de reus: 4d7a, 4d8, 3d7, p5(id), 2p4

Tarragona. Diada Nacional de Catalunya. 11 de setembreColla Jove Xiquets de tarragona: 5d8, 4d8a(id), 3d8, 4d8, 2p4, p5Xiquets de tarragona: 4d8, 5d8, 3d8, 2p4, p5Xiquets del serrallo: 4d7a, 4d7, 3d7, 2p4Castellers de sant pere i sant pau: 3d7, 4d7a(i), 4d7, 2p4

Tarragona. Diada del Primer Diumenge de Festes. 18 de setembreColla Jove Xiquets de tarragona: 3d9c, 5d9(id), 4d9, 4d8a, 3p5, p4Castellers de Vilafranca: 3d9, 4d9, 2d8sf, p7, p4Colla Vella dels Xiquets de Valls: 3d9, 4d9c, 9d8c, p6c, p4Xiquets de tarragona: 5d8, 3d9(id), 3d9, 4d8, 3p5, p4

Tarragona. Festa Major de Santa Tecla. 23 de setembreColla Jove Xiquets de tarragona: 5d9c, 4d9, 3d9c, p5Xiquets de tarragona: 5d8, 4d9, 3d9, p5Xiquets del serrallo: 4d7a, 5d7, 7d7(id), 7d7(i), p5Castellers de sant pere i sant pau: 5d7, 2d7c, 4d7a, p5

Tarragona. Diada de la Mercè. 24 de setembreColla Jove Xiquets de tarragona: 4d8ac, 4d8, p4Xiquets de tarragona: 4d8, 3d8, p4Xiquets del serrallo: 4d6a, 3d6, p4Castellers de sant pere i sant pau: 3d7(id), 4d6a(i), p4c

Constantí. Actuació Castellera. 9 d’octubreColla Jove Xiquets de tarragona: 3d8, 2d7, 4d8, 5/7, 4d7a, p5, 3p4

El Vendrell. Fira de Santa Teresa. 16 d’octubreColla Jove Xiquets de tarragona: 4d8ac, 4d9, 3d9, p5, 2p4Colla Joves Xiquets de Valls: 3d8, 2d8, 4d8, p5cColla Vella dels Xiquets de Valls: 5d8, 3d9, 4d8, p6nens del Vendrell: 4d8(i), 5d7(id), 5d7, 2d7, 4d7a, p5

Tarragona. Actuació de Congrés. 20 d’octubreColla Jove Xiquets de tarragona: 4d6, 3d7, 2p4

Tarragona. Diada de l’Esperidió. 22 d’octubreColla Jove Xiquets de tarragona: 5d8, 7d8, 4d8a, p6c, 5p5, 14p4, p4(id)Castellers de sant Cugat: 4d8, 3d7ps, 2d7, p5Castellers de la Vila de Gràcia: 3d8, 4d8, 2d8c, p5, 2p4

Hem passat molts mesos treballant molt dur als assajos. Hem fet més castells de vuit que mai. Hem fet els castells bàsics de nou des de juliol. Hem descarregat dues triple-tes. Tot plegat amb un clar objectiu: afrontar al se-tembre l’assalt a la gamma extra atacant el 5 de 9 amb folre.

I el dia triat és el de la Diada del primer diumenge de les Festes de Santa Tecla, a la plaça de la Font amb els Xi-quets de Tarragona, els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella Xiquets de Valls. Tot el món casteller està pendent d’aquest 5 de 9 amb folre. Han passat disset anys des d’aquell Concurs de castells del 1994 on la nostra colla va ser la pionera provant-lo per primera vegada en el segle xx. Aquell dia vam ensenyar al món casteller i al país que aquest castell era possible, quan alguns deien tot el con-trari, malgrat quedar en intent.

Durant disset anys aquest castell ha estat íntimament lligat a la nostra trajectòria com a colla i a les nostres vides com a castellers. Un castell que ens ha fet sentir amor i odi alhora. Però ara, i avui, toca derrotar la bèstia, amb serenitat, concentració i instint assassí.

Anem a plaça i sortim de 3 de 9 amb folre. Castell que aquesta temporada hem descarregat cinc vegades i no-més una ha quedat en carregat. Sortida per assegurar, però un cop feta l’aleta el castell cau i queda en carregat. És un contratemps que no prevèiem. No comencem bé. No és la millor situació per afrontar el 5 de 9 amb folre, però de totes maneres el cap de colla i l’equip tècnic de-cideixen no variar els plans i afrontem el repte de l’any.

Desmuntem dos peus d’aquest castell, i no és estrany, ja que és el folre més complicat de lligar de tots els castells folrats. Al tercer peu va la vençuda i tira amunt. Toquen gralles, es col·loquen quints, entren sisens i la plaça co-mença a bramar. Inesperadament el castell comença a desmuntar-se i queda en intent desmuntat. Primera con-clusió en calent (la pessimista): llàstima perquè el teníem ben agafat. Segona conclusió en calent (l’optimista): és la primera vegada que sonen gralles i que no ens cau, ja que l’hem desmuntat.

Avui no ha estat possible. A la diada de Santa Tecla tin-drem el segon assalt a la gamma extra, però la diada no

ha acabat i hem de reaccionar, i triem el 4 de 9 amb fol-re. Castell que descarreguem amb molta lluita i convicció. Aquest castell ens ha servit enguany per enfortir el nostre caràcter col·lectiu i la convicció que si volem podem.

I queda la tercera ronda en la què triem el 4 de 8 amb l’agulla. Un quatre impecable i una magnífica defensa dels pilaners, aconseguim descarregar-lo entre l’eufòria de la colla. Això ens demostra l’important que és tenir un pilar de sis per ampliar gamma i tenir molts recursos castellers.

La diada se’ns havia complicat, i molt, i hem estat capaços de reaccionar i reconduir-la. Una altra demostració de caràcter guanyador que acabarà donant els seus fruits. No ha estat una diada perduda. El primer assalt ha estat un pas més pel nostre objectiu final de temporada.

Finalment, vull fer esment a les altres colles participants en aquesta diada que reforça la capitalitat castellera de Tarragona: Uns Castellers de Vilafranca excel·lents que han descarregat un 2 de 8 (sense folre) perfecte, sublim, impressionant... Ha estat la primera vegada que es veia a Tarragona. Una Vella de Valls que sempre ho dóna tot i ens ha ofert un espectacular 9 de 8 carregat i, finalment, uns Xiquets de Tarragona que caminen amb pas ferm cap a la seva consolidació com a colla de nou.

Sergi de los Rios

festamaJor

diada de

el primer assalt

C. Sant Llorenç, 5. Tarragona

8 9

““Tic-tic-tic-tic!” DÉU MEU! Olga, corre que farem tard!!“ Així va començar el dia. Esmorzar, i cap a Tarragona ràpid, que avui és el dia del “Judici Final”. A l’arribar al local, ja hi havia una gentada; una gent il·lusionada i, alhora, nerviosa. Es notava ja en l’ambient el que volíem, el que desitjàvem, el que anhelàvem.

Silenci... parla el “jefe”..., poques paraules i un missat-ge ben contundent: “SORTIM DE CINC DE NOU AMB FOLRE!”; Crits, brams i aplaudiments s’apoderaren del local, la gent es va tornar boja i esperonada pel cap de colla. Sortint amb gralles i canalla al capdavant, cap a la nostra plaça; tan animats anàvem, que les ganes ens van poder, i ens van fer oblidar que a plaça s’entra per ordre d’antiguitat, i no pas per ordre de qualitat. Així doncs, ens vam esperar una bona estona a l’entrada de la plaça, a què passessin els ratllats.

“Tanquem pinya, pugen segons, homes del darrera i cros-ses, primeres mans i daus, terços, laterals, i resta del fol-re. Les mides com les d’un 5de8! Estem prou bé. Amunt! Puja bé, sisens col·locats, dosos col·locats, i comença el “show”! Treballant a tots els nivells, un moviment impa-rable. Davant meu, cares d’incomprensió i incredulitat, i d’altres emocionades i esbojarrades. Sento refilar la pri-mera aleta, JA TENIM EL TRES! Un cop molt fort fa bran-dar tot el castell i, per sort, encara s’aguanta la cosa. Al cap d’un segon o dos, cau. Què ha passat?... Em trec el cul del Carmel de damunt, i a l’aixecar-me veig que la plaça estava embogida, eufòrica, fent salts d’alegria. Una sensació orgàsmica recorre el meu cos, i no és per menys. SOM ETERNS”.

La història ens feia justícia. Vint anyets a la colla i, dis-set esperant aquest moment. Tota una vida, d’anxaneta a quarts. M’abraço amb el meu amic de barba, la Munts, la Rusa, els dos subjefes..., vaja enumerar tota la colla seria terrible i no tinc prou línies per poder-ho fer, així que direm que ens vam abraçar tots, plors d’alegria, cares desencaixades, FELICITAT és el que sentíem. Vam afrontar la segona ronda amb el quatre dels valents (4de9f). El qual férem amb solvència; molt de treball de folre, i molt ben fet per la part superior del castell. Descarregat. Ale-gria altre cop, cares amargues dels companys de plaça. A tercera ronda vam ensopegar amb el 3de9f que sols vam poder carregar, potser per la exigent diada, pels cops rebuts al cinc, o no sé per quin motiu. És igual. Ja havíem convertit el nostre somni en realitat. ja no és una Quimera. És REAL! Hem carregat el CINC DE NOU AMB FOLRE!!!!!

A dinar, i cap a la processó. Aquí, és el moment on es designa el guanyador moral de la diada: si ha anat bé, gresca, xauxa i a beure per celebrar; si ha anat malament, cares llargues, pas cansat i beure per oblidar. Sorprenen-tment, ho som amb una clara diferència, no parem en tota la processó, mantegem als històrics per haver posat la lla-vor del nostre SER, per haver-se enfrontat a un castell què fins aleshores no s’havia vist mai, a aquests valents els hi devíem (i els hi devem) moltíssim.

I ara, si em permeteu, us faré un petit apunt. Jo, la du-pla del 23 i 24 (Santa Tecla i la Mercè) no l’entenc com a dues actuacions, sinó com a tres. Perquè a la nit toca canviar-se i posar-se una samarreta negre, per a fer pilars caminants. Comença ja ha ser una tradició, així que us invito a tots pel proper any. És molt entretingut.

Bé, al que anava. Ens vam aixecar a casa de l’Andreu. Esmorzar al Motoclub per poder llegir els diaris (a veure

què deien de nosaltres). Un cop al local, vam trobar-hi, un altre cop, molta gent (un símptoma, que ja no és cap anècdota). Arribada a la plaça de les Cols. Una genta-da. Sortim del 4de8a amb alguns canvis degut a lesions. El vam haver de treballar moltíssim, però vam aconseguir despullar el pilar. CARREGAT i, en un fort cop endavant, va caure. A la següent ronda, anem a pel 4de8 que el fem bé i sense gaires problemes. Però tot i això, aquest dia es anecdòtic; l’actuació és un plat secundari, ja que el plat fort aquest dia és el pilar caminant. L’Oriol – Sa-brina – Aina pugen i baixen les escales com qui no vol la cosa, baixen esprintant el carrer Major, per després sur-fejar la baixada de la Misericòrdia. A peu de la baixada, paren perquè es recol·loquin tots els membres del pilar, però sembla, més aviat, que paren per saludar la família de l’anxaneta, tots allí mirant des de la botiga. I, altre cop, sortim embalats, llençats direcció a l’Ajuntament. I tant que hi arribem!, l’Oriol i la Sabrina amb somriures a les cares, i el girem perquè el vegi tota la plaça. Ala! Ja està l’Aina des del balco saludant a tota Tarragona. I altre cop, GRESCA I XERINOLA.

En fi. Un cap de setmana BRUTAL, MAGNÍFIC, PERFECTE, ORGÀSMIC, BESTIAL. Un dia que tindrem gravat a les nostres ments, i tatuat als nostres cors. Ja hem tocat el CEL de la GLÒRIA. SOM ETERNS. No ho oblidaré mai.

Però amb això, no hem fet més que començar un nou ca-pítol a la vida de la colla. Ja hem saltat la nostre barrera, derrotat els nostres fantasmes, ara som LLIURES de pres-sions i càrregues històriques. Ara toca treballar per a ser millors.

Jo vull més, i vosaltres?

Michael Schillaci

5de9i sortim de

10 11

el ConCUrs

S’acosta ja l’hora de l’actuació. Em quedo esperant que la Colla entri a la plaça. No vull anar al lo-cal, no vull encomanar-me dels nervis i l’ansietat que segurament es respirarà allí. M’espero veient

l’actuació dels Balls i dels Diables, ho veig però no me n’assabento del què diuen. Saludo els companys que pas-sen, saludo amb la mà ben oberta i ells també em respo-nen igual, ensenyant cofois la mà ben alçada. Els veig a les cares seguretat. Sí, encara que sembli estrany, veig seguretat, sabem tots que és possible, que el comentari del Jordi de què potser el 5 no el faríem, només era per tranquil·litzar-nos, tots n’estem convençuts, el farem!

Ja en acabat els Diables, la Colla ja està preparada per a entrar a plaça, però primer passen els Matalassers, n’hi van forces! Ara arrenca la Colla, passa molta gent, és impressionant i meravellós veure tanta i tanta gent, i a més, gent que feia temps que no es veia per la Colla, és emocionant!

M’afegeixo a la Colla per buscar un lloc prou bo per po-der fer les fotos, gairebé no s’hi cap, la plaça és plena de gom a gom. Miro si trobo al Màrius, el veig i m’hi acosto. -Màrius, vinc amb tu, que hem de celebrar el 5d9, quan el fem! El Màrius somriu i prenem posicions per no molestar-nos. Tots dos estem segurs que anirà bé, a més ja sabem que sortirem de 5 i hem d’estar ben preparats.

Actuarem tercers. S’acosta el moment, ja veiem que es prepara la pinya, que el Carles comença a cantar les po-sicions, que tothom es va col·locant. Pujo a la banque-ta i puc veure alguna cara, i no és de preocupació, veig somriures i això em dóna encara més confiança.

Ja arribat el moment, tothom es va col·locant al seu lloc, es va tancant la pinya. El Màrius i jo també ens preparem. Veiem com va pujant la gent del folre, pugen els terços, sembla que no ho veuen massa clar, quan pugen els quarts decideixen baixar, no ho veuen prou bé. No passa res, és un castell que s’ha de tenir bé per tirar-lo amunt i tota la plaça ho sap. Parlo amb uns forans, els faig entendre que és un castell molt difícil i per a naltrus molt important, que si el fem serà la primera vegada que ho aconseguim, ho entenen i em somriuen, comprensius.

Tornem a muntar la pinya. Ara sí que sembla que ho veuen prou bé, i fan que sí amb el cap. Tiren amunt, em començo a posar nerviosa. No sé com sortiran les fotos. El castell va pujant prou bé. Pugen els dosos i es col·loquen, el cas-tell es belluga, sembla que tingui tendència a obrir-se de terços, segueixo amb la càmera a la cara i vaig veient pel visor com ja s’han posat les acotxadores i la Laura comença a pujar. Passa i fa la primera aleta, i faig la foto, veig el castell tremolar de mala manera. No passarà, pen-so, no podrà, tornarem a patir una decepció, no pot ser! Som massa a prop d’aconseguir el somni! Però la Laura no ens falla, és valenta i ràpida i fa les passes, i el CARREGA, aixeca la mà per fer l’aleta i faig la foto i, cau... Veig com es desploma, però estic contenta, s’ha CARREGAT, i sem-bla que no s’han fet massa mal, veig com tothom crida, veig les seves cares d’alegria immensa. Miro les fotos, la de la segona aleta no és prou bona, el castell ja es veu trencat, llàstima. M’emprenyo amb mi mateixa, per haver esperat que aixequés la mà, però ja no hi ha remei...

Veig com va baixant la gent del folre cridant i aixecant els braços, veig com la gent de la pinya comença a saltar i a cridar: I JOVE I JOVE I JOVE, JOVE, JOVE! Deixo la cà-mera i m’abraço al Màrius, la Lors, la meva germana tam-bé és amb nosaltres, s’acosta, plorant, ens abracem. Per fi, l’hem fet, després de tants anys, ja és nostre! Veig venir el Ricard i la Xènia, estan bé, però la Xènia ve plorant. Li faig un petó al Ricard, els pregunto si estan bé, i m’abraço a la Xènia que no pot deixar de plorar. La gent del voltant ens mira, però no em fa res, miro de consolar-la, l’alegria que tenim és immensa, i no em fa res demostrar-la. Vénen també, el meu germà, el Quim, i el meu cunyat, l’Andreu, ens abracem tots, vénen plorant, l’emoció ens aclapara, no hi ha paraules per descriure tot el que sentim. Són molts anys d’espera, l’espineta que teníem clavada, tant dolorosament clavada, ens l’hem arrencada, PER FI!

La plaça, plena de gom a gom, també s’ha afegit a la nostra alegria, la Jove ha obsequiat Tarragona amb un gamma extra i això tothom ho sap i ens ho reconeix. Feia molt de temps que no es veia una plaça tant plena i abo-cada als castellers, i és d’agrair. Ens fa sentir bé compartir amb tothom aquesta gran fita.

Segueix la diada, i en segona ronda, que tirarem? El tres o el quatre? Truco per telèfon i els pregunto als “meus” que farem. El Quatre. -Màrius, el Quatre! Bé, ja ens pre-parem, a veure com va, sembla que hi ha gent tocada. A veure com anirà? Es munta la pinya, el folre, tiren amunt, els quarts diuen que no i baixen. No passa res. Esperem i tornen a muntar-lo. Ara sí, amunt. Va pujant, amunt, amunt, amunt. Va que ja el carreguem! Pateix més que d’altres quatres, però el carreguem i ja comença a baixar la canalla. No paro de fer fotos. El descarreguem, l’hem patit, però el DESCARREGUEM! Després me n’assabento que tenim molta gent tocada, que el Fibra no es pot ni doblegar, igual que l’Albert.

Les altres colles van fent els seu castells, i ja arriba la terce-ra ronda. Tirarem el tres! A veure si aquesta vegada el po-dem descarregar, però ja estant tots molt cansats i tocats, ja ho veurem... Es comença a muntar la pinya, i el folre. Tira amunt el castell, es veu força bé. El carreguem amb seguretat, però... quan comença a baixar la canalla es va deformant, tremola, s’obre i, cau... Ens agafa una mala llet impressionant, altra vegada ens ha caigut el tres... De-cideixo anar cap a la Colla, i veig cares tristes, desolades. -Ei, ja n’hi ha prou d’aquestes cares, que hem carregat el 5 i hem fet un 4, això del 3 no és res, vinga animeu-vos, home, ja està bé! El tres ens ha caigut, però hem fet tres castells de nou en una diada, això no ho havia fet mai cap colla de Tarragona! Hem fet història!

La gent es va animant, van prenen consciència del que hem aconseguit. Som una gran colla i això no s’acaba aquí. Toca descarregar el 5 i moltes altres fites per a acon-seguir. Hem de seguir treballant i encarar nous reptes, a més d’aquest 5, que aviat descarregarem, segur, tenim el 2d9 que hem de seguir treballant. Ara hem fet el pas, el primer pas d’un nou camí, ara hem de seguir endavant. ENDAVANT, JOVE!

Neus Baena

una santa teCla inoBlidaBle

12 13

Són tres quarts de tres, es comença a muntar un nou castell, és la ronda de millora. No és el cinc, jo esperava un nou intent, no em puc moure del centre de la plaça i menys després de la caiguda de la Vella, massa gent. Cagada, el pilar mira cap a l’ajuntament i jo sols veuré les esquenes.

Feta la pinya pugen els segons, em resigno a no moure’m. Em preparo darrere la càmera, és el 4 de 8 amb agulla. Veig el meu fill i començo a recordar-me de com ha anat la diada. Ahir no vaig aconseguir que anéssim a dormir fins passades las onze de la nit, avui s’ha despertat aviat, ens ha costat que es mengés quelcom d’esmorzar. No hem tingut temps d’arribar al local i ja hem sortit cap a plaça, no eren ni un quart d’onze.

Puja el Mikel, les fotos es fan quasi soles. Em vénen al cap les imatges del 3 de 9 i de la caiguda, veig altre cop la cara de cabreig i dolor del meu fill, intueixo que encara està nerviós, se sent malament pel cop i per no descarregar el castell. El tres, ha estat per ell, un dels castells més difícils d’aquest any.

La Míriam i l’Oriol estan pujant, sonen gralles, ja és un intent. Torno a notar la mateixa sensació que he tingut amb el cinc, l’incert del resultat que t’asseca la boca a l’inici d’un castell a plaça, el nus a la panxa, la suor freda. Sí, me’n recordo, el cinc no s’ha carregat, però he vist en els ulls del meu fill que ara té clar que es pot, que no ha estat sols un intent més, que ell ja l’ha vist carregat, que ja no té el cuc a l’estomac, ara té fam i no sols de menjar.

L’Aina i la Sabrina ja estan al seu lloc, els dosos s’estan col·locant, intento fer una foto de la Marta i el Jesús ajudant-se un a l’altre. Fa una estona quin 4 de 9 més bonic hem fet. Al descarregar-lo, m’ha deixat bocabadat l’esclat de joia del Laxman, ja ha carregat i descarregat el primer de la diada, sap que el cinc està a l’abast, ara no està gens de nerviós i se sent segur de poder fer més castells.

L’enxaneta ha fet l’aleta al 4 de 8, l’acotxadora ha assegurat els seus moviments per arribar a posar-se damunt el pilar, ja ha quedat enrere l’ensurt de l’onze de setembre, s’està des-carregant el tronc del quatre, no veig res per la càmera, està tot entelat, no tinc temps de res més i en l’objectiu sols veig ombres amb color morat. Intueixo el pilar, vaig fent fotos, no el puc perdre. La Maria comença a baixar, la suor es barreja amb llàgrimes, em tremola el pols, veig baixar al Laxman, a la Montse..., amb el mocador del cap arreglo el que puc a la càmera, les ulleres, i faig la foto del meu fill aixecant las mans, exultant de joia, envoltant-los a ell i la Maria les mans de tota la colla, celebrant el castell fet i descarregat

No espero més i arrossegant l’escala com puc m’apropo, dono una forta abraçada al meu fill i després a la Montse, m’adono que estic plorant, han estat moltes emocions contingudes, una

loraconetHistòria d’Una foto

Mira, vaques! Ja queda poc per arribar. Mira, a les mun-tanyes hi ha neu! Ja hem arribat a la casa de colònies, quin fred que fa a la Cerdanya! Organitzem les habita-cions, deixem les maletes, saludem les gosses dels amos i anem a explorar! Una cistella per jugar a bàsquet, un bosc i un camp de futbol! Quin munt de coses que podrem fer aquí!

Acabem de dinar i anem a jugar al camp de futbol. Ju-guem a “polis i cacos” i al mocador i berenem galetes amb xocolata. Tornem a jugar i els monitors ja n’estan pre-parant alguna: la gimcana de Kung Fu Panda! Què divertit anar per la casa de nit... i quina por que fa el Gerard vestit de Panda! I al final... el mestre Shifu ens ensenya Karate!

Diumenge ens aixequem ben aviat, esmorzem i anem tots al camp de futbol, ens ajuntem per equips i fem un joc de proves: curses amb els peus lligats, punteria, cursa ameri-cana, baixar rodolant per una pendent, salt de llargada...

És hora de dinar! Mmm.... què bo és el menjar de la cui-nera de la casa. Després anem tots cap al poble a fer una cosa que sabem fer molt bé: castells. Ens posem la camisa, la faixa, els pantalons blancs i una bona jaqueta! Fem castells a una fira de material d’esquí de segona mà. A l’arribar fem un taller: màscares. Vam acabar tots bruts!

A la nit fem jocs, els petits se’n van a dormir i els grans... cap al bosc! Els monitors han dit que passaríem molta por, però va acabar sent divertit i tot!

Dilluns ens tornem a aixecar ben d’hora i l’Oriol ens porta d’excursió. Anem muntanya amunt i veiem moltes vaques,

ufff quina pujada! Els grans pugem més amunt i des de dalt de la muntanya veiem com els petits tornen cap a la casa. Quina gana! Anem a dinar. Els monitors preparen més tallers, pintem les màscares i fem un marc per a una foto que ens vam fer tots junts.

Bon dia! Els monitors ens han despertat molt aviat, ens fan posar l’abric i ens fan sortir amb el pijama a fora, què pas-sa? Comença a sonar una música. Una classe d’aeròbic improvisada! Ja és l’últim dia així que toca recollir i aco-miadar-nos. Tornem cap a Tarragona! Què bé que ens ho hem passat!

L’Equip de la Canalla

lacanallales Colònies

diada que no començava bé del tot, al final s’ha refet, un cinc del que tenia dubtes ara ja no en tinc. I el millor: he vist el meu fill gaudir amb tota la colla d’un treball ben fet.

Ja dins de l’ajuntament amb més calma li faig una altra abraça-da, tot somrient em diu... “Papa... som els millors”.

Miquel Seró

14 15

El primer guardonat de la nit és de la Colla des dels seus inicis, és d’aquells castellers “de tota la vida” que ha cres-cut amb i per l’entitat. Forma part d’una de les famílies més castelleres que tenim. Acostuma a passar desaperce-but, o al menys ho intenta i és estrany el dia que falta a algun assaig o sortida tot i que ho fa de tant en tant. És d’aquelles persones que durant l’assaig no parlen gaire, però es fixen i observen tot el que els envolta, o així sem-bla.

S’ha dirigit moltes vegades a nosaltres amagat darrere lletres escrites en un paper o revista, sabent què dir i com

dir-ho en cada moment, i nosaltres hem après a llegir entre línies i hem entès, o no, tot allò que ens ha intentat trans-metre. Qui no el conegui podria dir que és un home seriós, però nosaltres sabem que és seriós tan sols en aparença, doncs té un humor anglès d’aquells que et sorprenen i et desperten somriures.

És un fanàtic de fer porres castelleres. Segur que si li mi-réssim la cartera encara trobaríem alguna relíquia de po-rra de farà una pila d’anys, majoritàriament fetes sobre mocadors de paper ben plegats i cuidats. I és que les po-rres són sagrades.

Ha estat president de la Colla, ha estat director de la re-vista “L’Esperidió”, ha estat a l’equip de pinyes i podríem dir que ha pujat a tots, o a quasi tots els folres. Pels valors que ens ha transmès, per la implicació, la constància, la dedicació i la complicitat que ha tingut envers la Colla, es concedeix el premi a casteller de l’any a Francesc Xavier Altès i Català.

Del segon dels castellers de l’any sí que podem dir que es tracta de tot un personatge. Ja apareix a les primeres foto-grafies, encara de color sèpia, que existeixen de la Colla i és que l’any 78, abans que aquesta es creés, ell ja hi era. I evidentment ell ja remugava; remugava i pencava. No sabem si hi ha algú que s’hagi posat més cops la camisa de la Colla o la camisa d’assaig que ell, és difícil, però el que sí que és segur és que ningú ha remugat tant com ell ni de forma tan entranyable.

Els seus renecs s’han deixat sentir des dels seus càrrecs a la junta, als equips tècnics dels que ha format part o des dels milers de castells que ha parat i assajat. Això sí, quan algun cop ha dit que la prova no anava malament del tot, tots hem rebut una injecció de moral al saber que allò estava perfecte.

Castellerde l’anY2011

Tot i que ha pujat a diferents castells a segons i fins i tot de terç, del que se n’ha fet un fart és de dur crosses, sigui a terra o al pis de segons. També ha descarregat pilars de quatre, cinc, sis o set pisos i se’ns faria molt estrany un dia de la Mercè sense veure’l caminar sota el pilar com ha vingut fent des del 1980.

En reconeixement a tants i tants anys de fidel compromís, per les grans alegries que ens ha donat i pels anys que encara li queden de tirar del trineu, se li atorga la distin-ció de casteller de l’any a Antoni Gabriel i Castellví “Gabi”.

La tercera de les distincions a casteller de l’any la podríem argumentar de moltes maneres diferents però que es po-drien resumir senzillament en el fet que es tracta d’un cas-teller de la Jove amb majúscules, amb totes les lletres, i en poques ocasions s’ha pogut utilitzar aquesta expressió de forma tan merescuda. Poc importa el que faci o deixi de fer perquè aquesta pot arribar a ser una qüestió se-cundària quan algú arriba a ser una veritable icona dins d’un col·lectiu. A tots ens agrada saber que ell hi és, que està allí amb nosaltres, al nostre costat i participant de

forma plenament activa en cada un dels castells i activi-tats de la Colla. Pocs castellers trobarem que hagin seguit tan de prop el dia a dia de la Colla des de fa tants anys, que hagin participat tan vivament en les seves activitats i, sobretot, que hagin viscut amb tanta intensitat i sentiment la seva evolució, els seus èxits i també els seus desencisos.

Des d’un segon terme, i sense pretendre-ho, la seva presèn-cia a l’assaig o a plaça ha estat sempre un veritable re-ferent en quant a compromís, lluita i esperit de superació. Un estimat model per a tots nosaltres.

Podríem guarnir la distinció que avui es concedeix amb molts i molts arguments que en cap cas li farien prou justí-cia i, per tant, creiem que no calen. Difícilment un modest guardó com aquest podrà reflectir tot el que et voldríem dir però no podem deixar passar aquesta oportunitat per dir-te, i més en un any com aquest: moltes gràcies, Jordi Anguera i Subirats.

16 17

La pregunta clàssica d’inici de l’entrevista: com vas entrar a la colla?

Vaig entrar al ‘93 abans de les festes de Santa Tecla. Anàvem tot un grup d’amics: el Pau Torres, el Jon Tara-fa, el Martí Solé… de tots ells ara ja només en queda el Martí. Recordo que tenia 16 o 17 anys i vaig entregar la sol·licitud als meus pares al mig de la plaça de la Font perquè me la signessin. Jo ja havia omplert totes les dades però necessitava el seu consentiment... Ma mare era una mica reàcia però el meu pare va veure que ja estava mig fet i que feia mesos que anava pel local.

Què et va fer decidir per la Jove?

La veritat és que no em ve de tradició familiar, però jo havia sigut sempre de la colla Jove. Recordo anar a la plaça de les Cols i que sempre disfrutava quan la Jove des-carregava els castells !!Ma tieta tenia un balcó en aquesta plaça i des de ben petit ja m’agradava la Jove, no sé ven bé perquè però sempre he estat de la Jove.El meu pare va entrar a la colla un any després que jo i també el meu germà s’hi ha apuntat, però diguem que jo vaig començar la tradició a la família.Tamb é em ve al cap que el Jony (casteller i pare del Sergi i la Montse Martí ) que era el meu entrenador de futbol sala de petit, sempre ens havia insistit al Martí i a mi per-què anéssim a la colla.

Portes més de 18 anys a la colla. Més de mitja vida en el teu cas. Què t’ha fet agafar aquest compromís amb la colla?

La veritat és que de tots aquests anys, només he estat 1 any sense venir amb tanta assiduïtat, però la resta m’ho he pres sempre amb implicació. Per mi, apuntar-me a una cosa suposa implicació. A més venia amb els meus amics i l’un arrossegava a l’altre, als assajos.M’agrada l’afany de superació dels castells, aquest es-forç per superar-te cada cop més. De fet, m’agraden de per sí els castells, col·laborar per arribar a una fita més gran és el que m’enganxa. La idea de poder pujar més amunt és el que ens motiva per fer castells més grans.

De tota la teva trajectòria a la colla, de quins moments guardes especial record?

Tinc un molt bon record de quan vaig estar a l’equip de pinyes amb la Montse Masdeu i el Sergi de los Rios, cons-truint les primeres pinyes a la colla del 4de8amb agulla i el pilar de 7 amb folre.Els castells amb folre en general també són especials i m’agraden molt perquè els sento i els pateixo. Normal-ment vaig al folre i m’agrada tocar el castell per poder-lo sentir.Des de fa 3 anys cap aquí, que la colla ha tornat a aixe-car el cap. I no vull dir que abans no féssim castells grans. Ara hi ha gent que no ha viscut temporades més dures on es disfrutaven més els moments bons. Actualment tenim molts bons moments per disfrutar al llarg de la temporada. Fa uns anys no eren freqüents i quan arribaven, els apre-ciàvem molt més.

Parlant de moments especials, què ha significat per tu ca-rregar enguany el 5 de 9?

Quan vaig sentir l’aleta em vaig dir –Per fi! –. M’he tret un gran pes del damunt. Han estat moltes hores de feina. En el seu dia el Ventura va dir que era la cirereta i ens ha cos-tat un grapat d’anys de posar-la, però finalment ho hem fet i ens hem tret una motxilla molt pesada del damunt. Tot i que això no vol dir que s’acabi aquí!

Coneixem l’altre gran afició teva: el rugby. Com t’ho has combinat durant aquests anys?

Doncs començo a jugar al rugby cap al 2000, quan es-

L’ENTREVISTA A...Adrià Calvet i Montse Blanch

tava estudiant a Saragossa. Llavors no havia de compa-ginar els 2 hobbies perquè l’un el tenia a Saragossa i l’altre aquí. Al 2004 ja torno a estar a Tarragona i a partir d’aquest moment ja els combino els dos.

Realment el rugby és un esport noble?

Sí! Hi ha un refrany que diu: “el futbol es un deporte de caballeros jugado per villanos y el rugby es un deporte de villanos jugado por caballeros.”Diria que els castells també són nobles perquè també hi ha normes no escrites que es respecten a plaça, tot i que recordo alguns casos puntuals en què no s’han respectat !!Crec que el fet de jugar a rugby m’ha preparat per rebre cops !!! (Riures) No, seriosament, psicològicament crec que sí que estic preparat a no tenir por del contacte. Per exemple, ara que sóc entrenador de rugby, el que in-tentem transmetre al principi als jugadors nous és a perdre la por del contacte.

Què t’agrada del rugby que voldries traslladar als cas-tells?

Potser la interrelació entre els equips de rugby que no es dóna tant als castells... hi ha casos puntuals que sí, però en general al món casteller no es convida a una cervesa a d’altres castellers després d’una diada. Recordo estar en un torneig del 6 Nacions, en un partit Escòcia-Irlanda i que en un pub irlandès van entrar un grup d’escocesos amb gaites i tocant el seu himne. Tot el bar es va posar a cantar l’himne amb alegria. Una cosa d’aquestes al món casteller no passa i a mi em sembla sensacional.

34 anys. arquitecte tècnic. Cabells curts i peri-lla retallada. porta un mòbil d’aquests d’última generació i el deixa damunt la taula. es demana un xampú i atén a l’equip de l’esperidió amb la seva mirada afable i el seu mig somriure sempre present.

jonmontero

18 19

Joan Albert Besora

Va ser tot molt emotiu. L’ambient estava molt bé. El millor moment? Quan sona-va l’Amparito Roca!

Manel Sanromà

Per mi el gran moment va ser quan vam encarar el carrer Merceria amb els càntics de ‘’les padrines són de la Jove!’’. Quan van dir que no, ens vam limitar a dir que no eren de Gamma Extra!

Gorka Bertran

El moment en què la Colla manteja al Jordi Anguera i ell, des de dalt, cridant ‘’5d9! 5d9!’’. Per mi va ser el moment més emotiu de la processó i de la història de la Colla per arrancar-se aquella espineta que teníem tots clavada.

Michael Schillaci

La processó va durar 3 hores. Jo només recordo 10 minuts. Recordo que em van mante-jar, estic molt content. Però el moment que més guardo és quan em vaig fer la foto amb en Manel, l’Albert i l’Aleix que som els quatre castellers que hem anat algun cop a la rengla del 5.

Carles Enfedaque

Doncs segurament veure que molta gent que feia tant de temps que no venia a la Co-lla portava la camisa amb molt d’orgull. És un gran re-cord. Es va demostrar que l’actuació i el 5d9f significa-va molt per a molta gent. Són 17 anys. Són moltes cares.

Dani Milà

El millor moment és el que els pares fan els pilars amb els fills al seguici. Enguany no és un bon exemple, ja que hi va haver imprevistos, però jo destacaria aquest moment.

Ferran Ventura

Home, si us plau! Aquells 10 minuts dels que gaudia d’un bon got de Chartreuse! Junt amb el 5d9f va ser el més emotiu de la jornada!

Enric Martínez

Quan celebrem tots junts la millor actuació de la història.

Arnau Curto

Un record de la processó de Santa Tecla

Has estat implicat en l’organització de la Colla ,oi?

Sí, en 2 èpoques diferents. Al 94-96 vaig estar a l’equip de canalla amb el Toni Solé, mes tard entre 99-02 amb la Montse Blanch i Xavier Tarafa. I també he estat amb 3 equips de pinyes diferents: Montse Masdeu la temporada de l’any 97; Sergi de los Rios la temporada de l’any 98 i l’any passat el 2010 amb el Carles Ribas.

Com veus que va evolucionant el món casteller?

A nivell d’assajos, crec que hi ha hagut canvis i que s’ha tornat més exigent. A la nostra colla, des que va entrar el Jordi Crespo assagem molt els dimarts. Crec que s’ha de seguir aquest camí, el compromís en els assajos. El nivell de treball ha augmentat molt i cada cop es demana més. I els resultats es veuen a plaça.Sobre el tractament dels mitjans de comunicació, em sem-bla que des de la televisió s’assimila una mica al futbol.. Sembla que hi hagi només una o dues colles i la resta hi som però poc. En l’àmbit organitzatiu, des que s’ha muntat la Coordina-dora el món casteller està més estructurat. Crec que és difí-cil que totes les colles vagin en la mateixa direcció però és positiu que existeixi una Coordinadora que pugui marcar línies generals d’actuació.Personalment, penso que les colles es podrien organitzar millor per tal de poder aconseguir més recursos econòmics i no dependre tant de les administracions públiques. Penso en la nostra colla i crec que podríem buscar tenir un local nou. Pel volum de gent que som ara mateix, crec que po-dríem aspirar a un local millor, amb vestuaris nous. Crec que si féssim un local nou, això ens podria portar a tenir un local social i un bar propi en un mateix espai . A nivell de cohesió social podria ajudar a unir més la gent. També us he de dir que aquesta idea la tinc perquè el meu projecte de final de carrera de fa 3 anys va ser la reforma i ampliació del nostre local…. Que no s’ha fet. (riures)

Com es porta el fet de tenir una parella no castellera?

(Riures) És dur, és dur… perquè jo sempre he defensat de que la parella no castellera, en el meu cas, sempre m’ha conegut fent castells, i llavors ja va dins del “pack”. En la situació contrària, a mi no em sortiria de demanar-li a la parella de que no vagi a una sortida o a una actuació, encara que he de dir, que no ha sigut el meu cas. És dur sobretot pels caps de setmana carregats de castells i que tu tens aquell compromís amb la Colla.Penso que no se li ha de demanar que és vinculi a la Colla sino que ha de sortir a cada persona. Total llibertat !!! És difícil compaginar el fet casteller amb la parella. Jo no ho veig gens fàcil, però al final s’aconsegueix. Penso que les parelles de castellers/es també són part important de la colla.

Com es porta el fet de tenir una parella no castellera?

Ens has dit que vas estar a l’equip de la canalla, qui era la canalla?

Com portes la relació amb ells? Continuo tenint molt bona relació. Sobretot amb la Rosalia hem mantingut una amistat molt bona. Amb el Michael i l’Andreu és una relació especial: de petits sempre em buscaven les pessigolles i ara mantenim una relació on parlem de castells i els recordo les seves opinions de quan eren canalla!

Hi ha alguna cosa que t’agradaria que et preguntéssim i no ho hem fet?La veritat és que no… em va fer molta il·lusió quan em vàreu dir que era l’escollit per la pròxima entrevista, però no m’imaginava què em podríeu preguntar.

CONTRA GUSTOS NO HI HA RES ESCRIT...ELS PREFERITS DE L’ÒSCAR

Colla?La Jove

Castell?3 de 9

Cap de colla?De quasi tots els que he tingut hi ha alguna cosa bona.

Casteller/-a?Els de la Jove

Diada?Sant Magí.

Plaça?La de les Cols .

Castells, esport o acte cultural?Un 50 %.

Mocador i on?Sí i sempre al cap.

Pit o cuixa? Pit (però a mi m’agradava ensenyar el cul!).

Dalt o baix?Dalt.

Esquerra o dreta?Esquerra.

Quan veiem que l’entrevista la tindríem enllestida, el Jon rep trucada i marxa per temes de feina. Tot i que porta una pila d’anys entre nosaltres, no ha perdut gens l’aire d’adolescent amb el que va entrar a la colla quan tenia 16 anys. El Jon et dóna la sensació que és un paiu senzill. Ell ha fet de dau, fa de dau i esperem que continuï fent de dau moltes temporades més.

Tot un plaer, Jon!

20 21

Actuacions COLLA JOVE 2011DATA DESCRIPCIÓ 4de6 2de6 5de6 Pde5 4de7 3de7 4de7a 5de7 2de7 4de8 Pde6 3de8 2de8f 5de8 4de8a 7de8 4de9f 3de9f 5de9f30-gen Trobada Colles Castelleres Països Catalans (Valls) 2 109-abr Riudecanyes 1 1 1 123-abr Diada de Sant Jordi (TGN) 1 1 1 101-mai 4rt Aniversari dels Margeners (Guissona) 1 1 1 108-mai Festa Major de Nou Barris (Barcelona) 1 1 1 122-mai Aniversari Local Colla Jove (TGN) 1 1 1 105-jun Diada del Pati (Valls) 1 1 1 111-jun El Futur és Jove (TGN) 1 1 1 112-jun 85è Aniversari dels Nens del Vendrell (El Vendrell) 2 1 1 124-jun Diada de Sant Joan (TGN) 2 1 1 1c25-jun Festa Major de Sant Pere (Reus) 1 1 1 1c03-jul Festa Major de Terrassa 3 1 1 103-jul Diada de Sant Pere (Sant Cugat del Vallès) 1 1 1 117-jul Festa del Quadre de Santa Rosalia (Torredembarra) 1 1 1 123-jul Diada de Juliol a Sitges 1 1 1 130-jul Diada de Festa Major de Vilanova i la Geltrú 1 1 1 131-jul Diada de Festa Major de Vilallonga del Camp 2 1 1 107-ago Diada de Festa Major de Llorenç del Penedès 2 1 1 114-ago Diada de Festa Major de La Canonja 1 1 1 115-ago Festes de Sant Roc (TGN) 1 1c19-ago Festes de Sant Magí (TGN) 3 1 1 121-ago Diada de Festa Major de Gràcia (Barcelona) 2 1 1 127-ago Festa Major del Catllar 3 1 1 104-set Festa Major de Cambrils 2 1 1 111-set Diada Nacional de Catalunya (TGN) 1 1 1 1 1id18-set Diada del Primer Diumenge de Festes (TGN) 3 1 1 1c 1id23-set Festa Major de Santa Tecla (TGN) 1 1 1c 1c24-set Diada de la Mercè (TGN) 1 1c09-oct Actuació Castellera (Constantí) 1 1 1 1 1 1

16-oct Diada de Santa Teresa (El Vendrell) 1 1c 1 120-oct Actuació Congrés (TGN) 1 122-oct Diada de l'Esperidió (TGN) 5 1c 1 1 1

T O T A L 2 2 1 46 2 3 4 5 5 19 1c 16 2 12+2c 2+2c+1id 1 5 6+3c 1c+1id

22 23

Lesnostresfotos

24