perspectiva 107

Novembre, 2011Núm. 107

• Sorea es reinventa

Reportatges d’empresa

Raimon Ràfols,Service2media

Gent emprenedora

Estrelles i forquilles

Restaurant Infinit

Marida’t i cava, el projecte de Cal Matías i Artcava

La iniciativa

5

6

8

9

10

11

12

14

16

18

ContextL’escenari global i la feina dels agents locals . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’art de viure La intel·ligència emocional de la dona aplicada a l’empresa . . . . . . . . . . . . . . . .

Humor amb Perspectiva . . . . . . . . . . . . .

Jornada de debatLa prevenció de riscos psicosocials en una conjuntura de crisi . . . . . . . . . . . . . .

Gent de ràdio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Comunicació Màrqueting a prova de nens . . . . . . . . . .

Gestió empresarial El risc de trobar feina . . . . . . . . . . . . . . .

Responsabilitat social corporativaPimes, amb una gran responsabilitat envers la societat (4) . . . . . . . . . . . . . . . .

Estrelles i forquillesRestaurant Infinit, cuina tradicional actualitzada basada en el producte de proximitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Medi ambientLa crisi i la sostenibilitatUn nou marc per a les decicions . . . . . .

20

21

2121

22

24

26

29

30

32

34

36

38

39

40

41

42

La cuina de l’estrès Restaurants solidaris . . . . . . . . . . . . . . . .“Andorra a la taula” a Mas Rabell, Bodegues Torres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .El peix de la llotja de Vilanova és virtual o . . . real: venda online . . . . . . . . . . . . . . . .«Cooking with parmigiano» . . . . . . . . . . . .

Formació ADEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’EmpresaSorea es reinventa i ofereix tot el seu know-how i saber fer a les empreses . .

La iniciativaMarida’t & Cava és el projecte comú d’Artcava i el Restaurant Cal Matías» . .

Nous socis de l’ADEG . . . . . . . . . . . . . . . .

Gent emprenedoraRaimon Ràfols «Una amenaça greu és la nostra manca de domini de l’anglès»

Locus mundiPals, una joia de l’Empordanet . . . . . . . .

El cara a cara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

EconomiaCrisi financera i nous models de bancaCap on bufa el vent? . . . . . . . . . . . . . . . .

Empreses de l’ADEG• Axa Exclusiv . Si cada persona és única, els productes i el tracte que rep també ho haurien de ser . . . . . . . . . . . . . . . . . . .• Mescom, noves tecnologies i comunicació a l’abast de totes les empreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .• RDI Recuperació d’impagamentsMarca la diferència . . . . . . . . . . . . . . . . .• Spring No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix, hem de canviar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Converses a l’antaraTastar sense por al ridícul . . . . . . . . . . .

SumariEditaADEG . Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf· Carrer de la Beneficència, 1708720 Vilafranca del Penedès· Carrer de l’Àncora, 308800 Vilanova i la GeltrúTel . 902 106 700 Fax 938 106 701· adeg@adeg .cat · www .adeg .cat

RedaccióADEG · comunicacio@adeg .cat

PublicitatADEG · comercial@adeg .cat

ImpremtaGràfiques Ferpala · ferpala@ferpala .es

PortadaRestaurant Infinit

DifusióGratuïta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf .

DistribucióTramesa per correu postal a través d’Unipost .

DL B-11279-921.400 exemplarsEl fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista .

Novembre, 2011Núm. 107

• Sorea es reinventa

Reportatges d’empresa

Raimon Ràfols,Service2media

Gent emprenedora


Restaurant Infinit

Marida’t i cava, el projecte de Cal Matías i Artcava

La iniciativa

Xavier Cardona Torrandell President ADEG

L’escenari global i la feina dels agents locals Avui, a Europa, un país amb un PIB equivalent al de Catalunya fa tron-tollar l’economia de la Unió Europea i té serioses repercussions d’abast global . Per enèsima vegada els interessos locals posen de manifest la feblesa d’un sistema econòmic i d’una moneda única difícilment soste-nibles i explicables en el si d’una desvertebració política generalitzada que fa impossible la governança econòmica del sistema . Si extrapolem la situació europea als Estats Units seria com si cada estat federal fos políticament independent de Washington, fet que, malgrat l’existència del dòlar com a moneda única, donaria lloc a que una possible falli-da d’estats irrellevants sota el punt de vista econòmic com Utah o Montana, tinguessin repercussions fatals sobre l’evolució global de l’economia americana . De fet, Califòrnia, que no és un estat irrellevant econòmicament, genera un PIB equivalent al de França; està en fallida i tot i constituir un seriós problema nacional d’ordre econòmic no posa en qüestió la supervivència o l’estabilitat del sistema . Aquesta és la vul-nerabilitat de l’Europa comunitària que posa en perill l’euro i el nostre futur, conseqüència d’haver començat la construcció de l’edifici euro-peu pel terrat, dotant-lo d’una moneda única i menystenint la creació d’organismes forts de caire polític que asseguressin una política econòmica compartida i respectada per tots els membres de la Unió .

Una altra vegada, quan semblava assolida una certa calma després de les concessions de la Unió Europea al rescat grec, la juguesca del referèndum submergeix de nou la ciutadania en el desconcert i el can-sament dels malsons reiterats . Creix el divorci entre economia real i economia financera i s’engreixa el brou de cultiu per l’especulació .

Baixant a nivell del nostre territori, la recuperació de la confiança dels agents socials, tan necessària per iniciar la recuperació del ritme econòmic, no sembla que tingui que prendre com a referència el mal-mès escenari europeu . Fent un esforç d’abstracció, i oblidant-nos de les inevitables repercussions pròpies d’una economia interdependent i global, cal fixar la vista i aplicar l’esforç en tot el que és possible fer a nivell del nostre Gran Penedès per tal d’utilitzar la totalitat delsac-tius humans i infraestructurals disponibles . És precís optimitzar els recursos que per definició són escassos però existents ja que hi ha actius, hi han institucions, hi ha talent que només cal organitzar amb la deguda dosi de generositat i esforç per vertebrar el territori cap a l’objectiu comú de crear riquesa . És prou evident que si aquesta sim-biosi s’assoleix es posaran en marxa mecanismes que donaran lloc a sinergies, interaccions i economies d’escala que revertiran en genera-ció de riquesa i creació d’ocupació dels territoris .

En els darrers mesos, dues iniciatives en aquesta direcció han estat promogudes per representants dels agents socials de les comarques del Garraf i l’Alt Penedès i ambdues estan resultant molt encorat- jadores . Primer, al Garraf, fou creat el Fòrum Econòmic i Social del Garraf, (FESG) i, gairebé de seguida, a l’Alt Penedès, el Consell Econòmic i Social de l’Alt Penedès, CESAP, que tenen com a característica comuna el fet d’estar integrades per agents socials independents de les administra-cions i dels governs municipals . Els dos organismes treballen en règim consultiu sobre temàtiques de naturalesa econòmica, social i cultural

considerades prioritàries i estratègiques pel desenvolupament de les dues comarques, tals com l’educació, la sanitat, la innovació, les infra-estructures o el turisme i la cultura . En el treball dels dos col·lectius hi batega una finalitat de cohesió i vertebració del territori per tal d’optimitzar recursos escassos, no només en l’àmbit comarcal sinó també intercomarcal .

En el Fòrum Econòmic i Social del Garraf hi participen, fins ara, repre-sentants de vuit agents socials del territori: tres de caire econòmic l’ADEG, Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i el Garraf, el Gremi de Constructors del Garraf i la Cambra de Comerç de Barcelona, delegació del Garraf; dos sindicats de treballa-dors, UGT i CCOO; el Consorci Sanitari del Garraf, el Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú i, finalment, una associació de caire cultural, l’Institut d’Estudis Penedesencs .

Pel que fa al Consell Econòmic i social de l’Alt Penedès, els agents socials participants són sis: tres de naturalesa econòmica, l’ADEG, la Unió Empresarial del Penedès i la Cambra de Comerç de Barcelo-na, Delegació de l’Alt Penedès; dos sindicats de treballadors, la UGT i CCOO i una associació de caire cultural, l’Institut d’Estudis Pene-desencs .

S’han realitzat, amb èxit més que satisfactori, unes jornades de pre-sentació als mitjans de comunicació i als agents socials, abraçant l’ampli espectre des de l’empresariat a l’ensenyament i les associacions de caire cultural de cada comarca . D’una part, l’11 de juliol fou el torn del Fòrum Econòmic i Social del Garraf, a la Masia Cabanyes de Vilano-va, i el 18 d’octubre ho fou pel Consell Econòmic i Social de l’Alt Penedès, a l’incomparable escenari del Castell de Sant Martí Sarroca . El format de la jornada va consistir en una primera part, al matí, amb ponències que posaven de manifest la situació dels actius de cada territori per fer front als desafiaments de la crisi . A la tarda, taules de debat amb participació multisectorial escollien arguments que eren presentats i defensats pels ponents en una breu síntesi de dos o tres minuts, que tenien com a objecte suggeriments i propostes orientades a la solu-ció de problemes, a l’optimització de recursos i en general a la creació de valor i a on es posava de manifest la importància de la dependèn-cia entre els diversos sectors de l’economia del territori . Tanmateix, el debat va conduir a que, fins i tot la cultura i el paisatge, arguments que de vegades semblen ser extra econòmics, van recuperar la valide-sa d’actius econòmics en jugar-los en combinació amb activitats com l’enoturisme i la museística .

En conclusió, les jornades foren un motiu d’optimisme i de recupera-ció de confiança que justifiquen la continuïtat de l’esforç dels agents socials del territori . Està clar que, més enllà del fet canviant de l’escenari global, la convicció en la col·laboració, la generositat i la feina ben feta són un filó inexhaurible de creació d’oportunitats i de riquesa . Només caldria per arrodonir-ho que partits polítics i administració no malbaratessin l’esforç tot ignorant el treball dels agents socials .

6

L’art de viurePilar García

6

En aquest article parlarem de la intel·ligència emocional i de com la dona pot aplicar les seves competències i valors al servei d’una organització i dels seus projectes . Es tracta d’una síntesi de la ses-sió que sobre aquest tema es va celebrar a l’octubre, a l’hotel Estela de Sitges, en el programa Business Executiva XXI, un cicle de ses-sions formatives organitzades pel col·lectiu Dones d’Empresa de l’ADEG, que ja arriba a les 500 associades .

Homes i dones hem de posar les nostres fortaleses emocionals al servei d’una idea, d’un propòsit . . . En termes molt generals, sem-bla provat que cada gènere té uns mecanismes de canalització de les emocions, fruit de l’evolució i de la repetició de conductes ancestrals . Aquets trets defineixen la seva manera de relacio-nar-se, d’afrontar situacions i de manifestar-se . Posar al servei de l’empresa el millor de cada gènere i treballar plegats, en equip, és la més òptima fórmula de triomf .

Arran de la publicació l’any 1993 del llibre Les intel·ligències múlti-ples, de Howard Gardner, el concepte d’intel·ligència experimenta un canvi revolucionari . El model clàssic de la intel·ligència huma-na unitària deixa pas a un altre que considera que hi ha vuit formes diferents d’intel·ligència i -el que és molt important- que es tracta d’ una capacitat que es pot incrementar al llarg de la vida . Aquesta va ser una gran notícia per a les persones que no han estat brillants a l’escola i que aquest fet ha condicionat la seva manera de valo-rar-se i de confiar en les seves possibilitats . Segons Garner, cada persona té un tipus d’intel·ligència més desenvolupada que li per-met desplegar una sèrie de competències que el distingeixen de la resta . La intel·ligència emocional és la suma de dues d’elles: la interpersonal i la intrapersonal .

Els professors Peter Salovey i John Mayer, de les més prestigioses universitats dels Estats Units, van ser els creadors originals del ter-me intel·ligència emocional, que després donaria la volta al món gràcies a la popularitat del llibre de Daniel Goleman . Per a Mayer i Salovey, la intel·ligència emocional és definida de la següent mane-ra: l’habilitat per percebre, valorar i expressar emocions amb exactitud, per accedir i/o generar sentiments que facilitin el pensament; l’habilitat per comprendre emocions i el coneixement i l’habilitat per regular les emocions promovent un creixement emocional i intel·lectual (1997) . Les organitzacions, en aquest moment convuls de canvi, reque-reixen membres amb una gran capacitat per a gestionar-se, per regular-se, per relacionar-se amb alts nivells d’Intel·ligència emo-cional . Tasques bàsiques com són: la presa de decisions, el treball en equip, la creativitat, la innovació, la comunicació interpersonal o el lideratge requereixen el domini emocional .

Investigadors reconeguts afirmen que el coeficient intel·lectual participa només en un 20% dels factors que determinen l’èxit per-sonal i professional, el 80% restant està vinculat a factors com la gestió de les emocions . Per tant, el progrés personal no es deu

La intel·ligència emocional de la dona aplicada a l’empresa

tant a com utilitzem la nostra capacitat intel·lectual sinó de com controlem les nostres emocions . De fet les persones més brillants intel·lectualment habitualment no són les que tenen una vida més satisfactòria .

Cadascú interpreta una situació de diferent manera en funció de les seves creences, història, caràcter… Les emocions actuen en tres nivells: pensaments, comportaments i relacions socials . No hi ha emocions bones o dolentes, útils o inútils totes donen informació del que és important per a nosaltres, de les nostres necessitats bàsiques i valors . Si són satisfetes i coherents sentim emocions agradables; en cas contrari, seran desagradables . Per tant, s’han d’utilitzar com a un “sistema de senyals” que ens donen les infor-macions per a organitzar la nostra conducta .

Les dones, en termes general, sembla que han potenciat molt més aquest tipus d’intel·ligència . Per una banda, des de la vessant físi-ca, la dona té més desenvolupat l’hemisferi cerebral dret que és el que ordena les emocions i la intuïció i, culturalment, perquè la dona ha pogut posar-se en contacte amb les seves emocions, conèixer-les i expressar-les . En termes molt generals, es podria afirmar que les dones focalitzen i atenen més a les emocions pròpies i dels altres, tenen més habilitats comunicatives i mostren nivells alts d’empatia . En conseqüència, la seva aportació al bon funcionament de les empreses, on el capital humà és el principal valor, es troba fora de dubte . Els estudis desenvolupats en empreses liderades per dones han demostrat que tendeixen a posar un major èmfasi en les persones, a adoptar un estil més democràtic, consultiu, cooperatiu i integrador, demostren més habilitats interpersonals i confiança . És un tipus de lideratge que no es vincula al poder, sinó més aviat a l’autoritat moral i competencial . Les prioritats són: fer bé les coses, ser efectives i que tot el món estigui content .

També hi ha trets que poden atenuar les competències emocio-nals de les dones, per això cal reconèixer-les, saber manifestar-les i enfortir més les fortaleses de manera que arribin a desactivar el punts febles . És des de la pròpia intel·ligència emocional que podem superar les mancances per garantir una bona relació amb una mateixa i amb l’entorn . De fet, la contribució de la manera de fer i mirar de les dones en l’àmbit empresarial, en el moment actual i de cara al futur, és imprescindible . Les necessitats de canvi, d’imaginació i creativitat, de treball en equip, de comunicació efi-cient –escolta, comprensió i diàleg-, d’empatitzar, són essencials per a la gestió i la reconversió de les empreses de tot tipus .

Però cal desprendre, identificar creences limitadores, transformar vells hàbits i fomentar la confiança amb les capacitats . No podem deixar-nos segrestar per les emocions, cal acceptar-les i respondre . La dona compta amb una posició privilegiada per enlairar-se, per actuar amb perspectiva, amb energia, tenacitat i contribuir decidi-dament a l’èxit, en una societat que necessita d’homes i dones amb voluntat d’innovar sense por a un futur incert i apassionant .

1 HORA GRATIS

Entra a autopistas.com o truca al 902 200 320 i demana informació sobre els nous Truck Park. També pots visitar-nos i provar els nostres serveis de forma gratuïta.

* Montseny (direcció sud) i Porta de Barcelona (direcció nord).

BENVINGUTS A TRUCK PARK: les noves àrees de serveiper a professionals del transport.

Truck Park és la resposta d’abertis autopistas per als professionals del transport que viatgen per autopista. Aparcaments vigilats les24 hores, d’ús exclusiu amb VIA-T, situats a les àrees de servei* de l’AP-7 i concebuts per fer les pauses i els descansos reglamentarisamb una àmplia oferta de serveis adaptats a les seves necessitats, i sense reserva prèvia.

Poseu-vos en contacte amb nosaltres i deixeu-nos sorprendre-us!

Dolce Sitges és l’escenari ideal per les vostres celebracions, els vostres banquets i, en aquestes dates tan assenyalades, les vostres trobades nadalenques.

Deixi’s sorpendre pel nostre Xef amb les seves increïbles propostes festives!

AV. CAMÍ DE MIRALPEIX, 12 · 08870 SITGES, BARCELONA · T +34 938 109 000 · DOLCE.COM

CELEBREU EL NADAL A LA SITGETANA

Per més informació, per favor contacti amb Camille del Río(T) 938 109 058 o [email protected]

Humor

8

Quimèriques, per Quim#

La Revista Perspectiva inclou, des de l’edició 70, una secció d’humor gràfic elaborada per l’il·lustrador Quim . El recull de Quimèriques el trobareu al web de l’ADEG, a www .adeg .cat/cat/publicacions_humorgrafic .php .

“...Baixa les revolucions del cervell...”

9

Prevenció de riscos

L’ADEG, conjuntament amb Sego-via consultors, ha organitzat una jornada de debat i treball al voltant de la prevenció de riscos psicosocials i concretament de la seva situació en conjuntura de crisi.

Els objectius d’aquesta jornada són expo-sar la necessitat de vetllar per la salut psicològica de les persones que formen part de les nostres organitzacions, enca-ra més en temps de crisi; emmarcar els efectes de la manca de gestió del risc psi-cosocial; analitzar la correlació entre la gestió del risc psicosocial, la competitivitat i la productivitat a les empreses; informar sobre les responsabilitats (administrati-ves, civils i penals) que es poden derivar de no gestionar els factors organitzatius; informar sobre els criteris de la Inspecció de Treball en matèria de risc psicosocial i en concret sobre la violència laboral i assetjament . També pretén informar dels

criteris a considerar per a l’elaboració i implementació d’un protocol de preven-ció i abordatge de l’assetjament laboral en qualsevol de les seves modalitats i infor-mar sobre els beneficis de l’aplicació d’un protocol de prevenció com a eina de des-envolupament de les organitzacions

Programa de la JornadaLa gestió del risc psicosocial: com donar valor afegit a les nostres organitzacionsPonent: Alfred Barredo, Activa Mutua 2008 . Metge del Treball . Expert en psicoso-ciologia aplicada al treball .

Responsabilitats administratives, civils i penals relacionades amb el risc psicosocialPonent: Javier Blasco, cap de l’assessoria jurídica i PRL del grup Adecco .

Criteri tèc . 69/2009 sobre violència laboral Ponent: José Antonio Ferrando, ITSS de Tarragona

Protocols de prevenció i abordatge de l’assetjament laboral: una eina de gestióde les personesPonent: Rafael Segovia, Segovia Consultors .

Exposició de bones pràctiquesJoan Capellades, director financer i admi-nistratiu de Brose SAAntonio Suárez, cap de la Unitat de Servei de Prevenció de l’Ajuntament de Vilanova i la GeltrúMar López, directora tècnica de Preconlab, servei aliè de prevenció de riscos laborals

ConclusionsRafael Segovia, Segovia Consultors i director de la jornada .

Col·laboren· Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals de Foment del Treball· Dones d’Empresa Penedès/Garraf· Joves d’Empresa Garraf/Penedès

Jornada de debatLa prevenció de riscos psicosocials en una conjuntura de crisi

iAgendaData: 22 de novembre

De les 9h a les 13hLloc: ADEG Vilanova

(C. de l’Àncora, 3)Inscripcions al 902 106 700

Celebramos que elija el Servicio Postventa Mercedes-Benz. Y que

est� realmente satisfecho con nosotros. Y es que usted tiene un

Mercedes por la misma raz�n por la que nuestros empleados trabajan

para Mercedes-Benz: por pasi�n. Por ello, recibe de nuestra parte el

cuidado y la atenci�n que requiere. A lo largo de los aÇos hemos

aprendido una cosa: nuestros clientes s�lo pueden avanzar si

nosotros progresamos. Y, aunque nos guste verle entre nosotros, lo

que realmente nos satisface es, verle volver.

www.mercedes-benz.es

Taller Autorizado Mercedes-Benz, C/ Ronda de Europa, 73, 8800 Vilanova i laGeltrffl.Barcelona, Tel.: 93 893 86 09, Fax : 93 814 04 96, www.mercedes-benz.es

Autotaller J.J. S.A.

Pasión difícil de reemplazar.Servicio Postventa Mercedes-Benz.

10

Gent de ràdio

Empresa Empresari Onda Cero (96.3FM) · Cada dimarts, a les 13h15

27.09.11 · Storytelling per vendre més- Ana Lavarias, Solutiona Mk i comunicació- David Castellló, Diferenttic- Mireia Bertran, Artrivity

04.10.11 · Com accelerar el creixement de l’empresa amb 4 decisions - Lluís Ma . Gras, business coach · ISASER- Mireia Bertran, Dones d’Empresa

11.10.11 · El Disseny Gràfic a les nostres comarques- Judith Antolín, Judith Antolín Studio- Raúl Ramos, Cocolia

18.10.11 · Com retallar els costos finan-cers i bancaris de la meva empresa - Felipe Laborda, GAG de Vilanova- Jordi Solé, Kreedit

25.10.11 · ADEG Autònoms, un col·lectiu a l’alça- Beatriz Spaltro, Natureza- Marta Eroles, Bird

22.09.11 · Temps d’empresa- Raúl Ramos, Cocolia- Mari Carmen Cruz, Ayatana- Rafael Almagro, Racfred

29.09.11 · Temps d’empresa- Trini Merino, Protocol d’empresa- Maria Baró, Caves Vilarnau- Ángel Calvo, RDI Recuperación de Impagos

06.10.11 · Temps d’empresa- Conrad Rovira, A16 Sistemes Informàtics- Juan Carlos Vicente, Hotel Estela- Álex Suárez, Aquells nois tan simpàtics

13.10.11 · Temps d’empresa- Jordi Vives, Escènic Art- Eloi Montcada, Lavola- Carles Castro, Vilanova Digital

20.10.11 · Temps d’empresa- Mar López, Preconlab- Ambrosio Alcover, Restaurant La Cucanyca- Josep Maria Pujol, Relief Vilanova

27.10.11 · Temps d’empresa- Joan Ollé, Jove Cambra de Vilafranca- Martí Sistané, Provement Consulting- Sílvia Isach, Sínoca

05.10.11 · El Disseny Gràfic a les nostres comarques- Àlex Soteres, Artrivity- David d’Eboli, Blanc Festival

19.10.11 · Dones d’Empresa- C . Mestre, Design 41 - G . Montero, Sepes - N . Nicolau, Gelats i torrons Llorens- M . Bernardo, intèrpret i traductora -

26.10.11 · ADEG Autònoms- Ernest Perera, Dforma- Judith Arnabat, Més que estil- Ramón Mañé, Publipan

Temps d’Empresa Ràdio Ribes (107.2 FM) · Cada dijous, a les 21h

Gent d’empresa Canal Blau (104.0 FM) · Cada dimecres, a les 9h30

«Empresa Empresari» és l’espai radiofònic de l’ADEG a Onda Cero que s’emet cada dimarts, a les 13h15 . Per aquesta tertúlia al llarg de tants programes, més de 200, han passat empresaris i empresàries, directius i directives, de les em-preses de les nostres comarques expressant i debatent les seves inquietuts i preocupacions bé sectorials o bé generals en què està immer-sa l’economia comarcal i global .

111111

Comunicació

Quantes vegades hem sentit aquesta dita: si vols vendre cal que ho entengui fins hi tot un nen. Empresaris, products managers i directors de màrqueting no són prou conscients, a l’hora de prendre decisions pel que fa a les seves accions de comunicació, de la veritat absoluta que té aquesta frase.

A l’hora de generar campanyes de publici-tat o accions de màrqueting promocional, ens obsessionem amb la creativitat per damunt de tot, de vegades incomprensible per al nostre target, en assolir l’excel·lència, o en la coherència corporativa de la nos-tra comunicació deixant de banda moltes vegades l’objectiu essencial de qualsevol acció de màrqueting . . ., atreure, interessar, convèncer, transformar i vendre . Així doncs, contrasta abans de posar en marxa qual-sevol acció de màrqueting la capacitat de comprensió que tenen les persones a qui et dirigeixes . Posa’ls-hi al davant, dóna’ls 20 segons, i pregunta’ls: Què han entès? Si ho entenen, val . Si no ho entenen… torna a començar .

Aquestes són algunes de les recomanacions clau que hauríem d’aplicar a les nostres eines de màrqueting de forma sistemàtica . Comunicar és en essència un exercici d’economia d’esforços. Quant més fàcil i directe és el teu missatge, més ente-nedor i seductor resulta per als teus interlocutors, així doncs, recordeu, màr-queting a prova de nens, si ho enten un nen, val .

1 Si és directe, valSi comuniques amb tecnicismes o ambigüitats,aconseguiràs dificultar la comprensió del teu missatge . Tenim un coneixement adquirit en relació amb el nostre producte que ens perjudica seriosa-

ment a l’hora de difondre’l . Que nosaltres ens entenguem no vol dir que els altres ens entenguin . Explica la teva promesa amb frases senzilles i directes . Si el teu mis-satge és fàcil, directe i entenedor, val.

2 Si emociones, valFins i tot els productes industrials i tecnolò-gics tenen la capacitat d’emocionar al seu target en el moment en què posen en relleu el seu benefici . Com diguem les coses és determinant per a obtenir el resultat espe-rat . Cal recordar que sempre ens dirigim a persones . Combina de forma intel·ligent els missatges emocionals i la informació racio-nal . Si la teva idea arriba al cor, val.

3 Si recorden la teva marca, valEl 25% de la població és auditiva, un 50% és visual i l’altre 25% quinestèsica . Uti-litza els recursos gràfics i audiovisuals de manera que reforcin la teva promesa publi-citària . La creativitat ha de treballar per a tu i no en contra teva . Quina marca era la d’aquest anunci tan xulo? D’on era aquell venedor que ens va fer l’oferta? Com es deia aquella botiga online on vàrem comprar tan bé? Si se’n recorden de la teva marca i del que vens, val.

4 Si la teva publicitat somriu, valEscriu en positiu, fes que la teva comunica-ció somrigui i aconseguiràs la predisposició del teu interlocutor . Les persones busquem inconscientment apropar-nos al benes-tar . Desenvolupa comunicacions amb caràcter positiu i a ser possible en clau d’humor . Si la teva publicitat transmet “bon rotllo”, val.

5 Si utilitzes el seu llenguatge, valEsbrina com pensen els teus clients, que és molt diferent al que pensen . Si el teu discurs de comunicació entra en sintonia, aconseguiràs que t’escoltin . El teu to de comunicació ha de ser en essència el dels teus clients potencials, idioma, to, argot .Si ets proper, val.

6 Si ven, valNo intentis canviar als altres, la teva pro-posta de venda s’ha de centrar en les necessitats del client . Els clients compren beneficis, mai productes o serveis . Desco-breix què valora el client de la teva oferta . Si la teva promesa de comunicació és un benefici tangible, val.

7 - Si no has entès res … valComunicar amb poques paraules signifi-ca fer arribar un missatge d’una banda a una altra: marca - consumidors; produc-te i serveis - usuaris . El que fa augmentar la qualitat receptiva d’aquest missatge es troba en els matisos semiòtics descrits en els punts anteriors, especialment en el món de la comunicació publicitària, on la marca desenvolupa tota la seva estratègia en fun-ció dels consumidors a qui es dirigeix . Ser directes i inequívocs, aconseguir emocio-nar, tenir presència i ser recordats, parlar amb el to dels nostres interlocutors o quel-com tan natural com somriure, són el que marca la diferència entre una comunicació efectiva i la resta . Al cap i a la fi, si ho entén un nen, val.

Jordi CorellaADN Studio

Màrqueting a prova de nens

Demani'ns pressupost sense compromís.

Catàlegs, llibres, revistes, cartells, retolació, etc.

[email protected] · Tel. 93 893 70 11

12

Gestió empresarialRamon Sallés . Consultorrsallessegura@gmail .com

Sí, estimats/des lectors/es, heu llegit bé . Al títol d’aquest article no hi manca un NO entre el verb trobar i el substantiu feina .

Amb una taxa d’atur superior al 20% de la població activa i amb gairebé 5 .000 .000 d’aturats a Espanya, sostinc que avui dia trobar feina és un perill . M’explicaré .

Tradicionalment s’ha entès que trobar feina és aconseguir endo-llar-te rutinàriament –posem per cas de dilluns a divendres; de 9 a 5- a un lloc on a canvi d’obediència (ens diuen què hem de fer) i d’esforç (generalment aquest que comporta una dosi de penúria) ens compensen amb una nòmina a final de mes .

Aquest model comporta algunes consideracions que us convido a meditar . 1) Que la feina és en el fons quelcom vinculat a un sentit de sacrifici i de maledicció bíblica; una manera inexorable de “pringar”, de la qual ens podem alliberar només si ens toca la loteria . 2) Que la feina depèn sempre d’un altre que ens la doni, la qual cosa alimen-ta un nefast sentit de dependència aliena i 3) Tot i això, acceptant “pringar” i abdicar de la pròpia responsabilitat, pot ser captivado-ra la idea de la seguretat de la nòmina fixa . Aleshores, maximitzar aquest quid pro quo pot esdevenir l’objectiu, a base de sobrevalorar la part que ens correspon de l’intercanvi . Emprenent una batalla de caire reivindicatiu que identifiqui sempre la relació amb qui “dóna” la feina com de desigualtat i iniciar una reclamació permanent per tractar de reduir-ne les diferències . Aleshores, els líders sindicals ens ajuden a creure’ns que ens mereixem sempre més augment de sou i treballar menys hores . I així pretenem anar tirant i instal·lem la relació amb el nostre empresari en el conflicte permanent i, a més, ho fem des del paper assumit de ser “la part dèbil”, la part pidolaire . . . encara que sembli rar, hem funcionat així des de l’inici de la revolució industrial, amb el naixement del proletariat com a nova consciència de classe .

Malgrat tot, el que acabo de descriure en el paràgraf anterior ha semblat durant molt temps menys “pringat” del que realment és . Principalment perquè històricament venim de plantejaments enca-ra molt pitjors i també perquè durant dècades canviar de feina era relativament fàcil . Ambdues coses han fet que el “pringue” s’hagi

viscut de manera suportable, fins i tot en alguns moments de mane-ra festiva; hem cregut que teníem dret a treballar cada cop menys hores setmanals, tenir increments salarials sempre per sobre de l’IPC, jubilar-nos cada cop més joves i alimentar l’esperança al dret de la subvenció vital, des del bressol a la tomba . Amb una mica de perspectiva es veurà que haurà estat un miratge permès per unes dècades de fortíssim desenvolupament econòmic com mai havia viscut la humanitat . Però això s’ha acabat .

No vull frivolitzar el drama que suposa per a 5 milions de persones i les seves famílies no tenir feina, però tinc clar que els oasis dels miratges no ens assedegaran ja més, per molt que ens hi escar-rassem .

Ja no hi ha feines per triar i remenar com abans . Ja no ens paguen pel nostre temps i per la nostra capacitat de “pringue” . Certament alguns grups corporativistes encara poden plantar cara emprant antics mètodes, però resulta patètic, qui dóna suport a les vagues de col·lectius privilegiats de Renfe, o d’AENA, per exemple? Per l’amor de Déu!

Avui s’imposa:- Saber-nos persones portadores de valors autèntics, que poden ser posats al servei de la societat a través d’habilitats i conductes professionals .- Experimentar noves formes d’organitzar-se per l’aportació del valor . No tot passa per “entrar a la llista de la nòmina” . - Entendre que treballar per treballar és quelcom pel que ja no es paga . Es paga la capacitat d’aportació de valor, d’art, de creativi-tat . - Substituir la cultura de la reivindicació permanent per la del regal permanent . - Deixar de sentir-nos insatisfets i víctimes per sentir-nos curulls de tresors a compartir, fins i tot potser no “tenint feina” .- Sentir-se, sempre, l’únic responsable de la pròpia ocupabilitat .

Dit això, esteu alerta . Trobar feina avui seguint els antics parà-metres és difícil però no impossible . Si ho aconseguiu pot ser la garantia d’haver de tornar a buscar-ne molt aviat .

El risc de trobar feina

RESTAURANT MAS ROQUERTel. 93 893 34 02 • Fax 93 893 55 28 • A/e: [email protected]

Càmping Vilanova Park, SACtra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 6408800 VILANOVA I LA GELTRÚ

SALONS ESPECIALS PER REUNIONSD’EMPRESA, PROJECTORS, INTERNET...PÀRQUING PROPI

13

Màrqueting

Els canvis en els hàbits de consum, valors i actituds adoptats pels espan-yols des de l’inici de la crisi han donat lloc a l’aparició d’un nou tipus de com-prador. Segons desvetlla l’estudi «Canvi en els hàbits de consum en període de cri-si», que elabora GfK anualment des de 2009, ha sorgit el que podem anome-nar el comprador X-trem.

Gabrielle Nauton, responsable de l’estudi GfK, ha explicat que són notables les diferèn-cies que s’aprecien en els consumidors des de l’inici de la crisi. Ara el comprador X-trem assu-meix i manifesta el seu poder. A més, compta amb més tecnologia, eines i recursos per acce-dir a la informació sobre el producte. Amb això, podem parlar d’una nova generació de compradors que busquen mantenir el control i ‘guanyar’ en el joc de cercar el millor preu.

Aquest nou consumidor se situa en una franja d’edat jove, és obert i tolerant . No renuncia al seu futur i està disposat a llui-tar pel seu desenvolupament professional . Tot i així, tampoc es conforma amb la seva situació actual i busca opcions d’oci que s’adaptin a les seves possibilitats econò-miques ajudant-se per això dels mitjans d’informació i tecnològics .

Els consumidors, més críticsPer allò que es refereix a les expectatives dels espanyols en general, resulta interes-

sant en quina mesura han elevat el seu grau d’exigència, demandant un plus de quali-tat no només a les marques de fabricant (37%) sinó també a les marques de distri-bució (44%) . Ambdues xifres han registrat un increment de 7 punts percentuals res-pecte a 2010 .

També un 40% dels entrevistats considera que, gràcies a la crisi, ha après a comprar millor . De fet, un 45% dels consumidors assenyala que ara destina més temps a informar-se sobre els productes abans d’adquirir-los . Destaca el fet que un 24% d’ells reconeix que ha incrementat l’ús que fa d’Internet amb aquesta finalitat .

Creixen les retallades però les sortides a restaurants es recuperenDes del començament de la crisi els consu-midors han elevat el número de retallades per fer front a la nova situació . Si al 2009 els espanyols només havien reduït la seva despesa en 3,5 articles davant una mitja-na mundial de 5 productes, ara es troben en aquest mateix nivell . Els sectors més perju-dicats respecte a 2010 en aquest sentit són hobbies (+9) i roba (+5) .

Pel contrari, dins el capítol d’oci, les sortides a restaurants comencen a recuperar-se i disminueix en 4 punts percentuals la pobla-ció que conté la seva despesa en aquest sentit . Aquest fet és donat a que molts establiments han adaptat la seva oferta, buscant opcions més flexibles que perme-ten ajustar el pressupost dels consumidors .

Per altra banda, la substitució de marques de fabricant per productes de marca blanca sembla haver tocat sostre . Únicament se’n registra un petit increment en làctics, cos-mètica i brioxeria industrial, produint-se pel contrari retrocessos en nombroses cate-

gories . A més, destaca que, mentre que el producte on més s’incrementa la presèn-cia de marca blanca creix només en 3 punts, els que perden presència ho fan en valors superiors (plats preparats 11 punts; cafè i begudes d’alta graduació en 7 punts; i refrescos 6 punts) .

En aquest sentit, Nauton assenyala que tots aquests fets posen de manifest que el consumidor ha descobert noves vies per accedir als productes que desitja per un preu inferior. Els canals outlet i els portals compa-radors de preus són bons exemples d’aquests mecanismes.

Sobre l’estudi L’estudi Canvi en els hàbits de consum en període de crisi s’ha realitzat a partir de 1 .012 entrevistes realitzades a llars a població espanyola major de 15 anys . Aquesta és la tercera edició de l’informe, el qual s’ha ela-borat de forma continuada des de 2009 .

Sobre el Grup GfK El Grup GfK aporta el coneixement que la indústria, el comerç, les empreses de serveis i els mitjans de comunicació neces-siten per prendre decisions en el mercat . Proveeix una extensa gamma de serveis d’informació i consultoria en tres sectors: investigació ad hoc, retail i tecnologia i mitjans . Amb operacions en més de 100 països i més de 11 .000 professionals, GfK és la quarta empresa d’investigació de mer-cats del món . El 2010, les ventes del Grup GfK van arribar als 1 .294 milions d’euros . A Espanya, GfK Emer ocupa el segon lloc en el rànquing elaborat per ANEIMO, compta amb una plantilla superior a les 300 per-sones, distribuïdes en les seves oficines de Madrid, Barcelona i Valencia . En el tanca-ment de 2010, es preveu una facturació de 40 milions d’euros .

Sorgeix el comprador X-trem, un nou perfil de consumidor més poderós, crític i informat

14

Responsabilitat social corporativa

En les primeres entregues d’aquest article, Josep Maria Canyelles, expert en Res-ponsabilitat Social Corporativa i promotor de Responsabilitat Global, ens parlava de la importància de l’estratègia de les pimes en matèria de Responsabilitat social corporativa i de la perpectiva amb què es planteja.

RSE i la conjuntura econòmicaLa pime es veu afectada en molts casos pel poder d’una cadena de proveïment sobre la qual no té el control, de manera que en moments com l’actual pateix totes les demores en el pagament i, a sobre, veu molt més limitat l’accés al crèdit . No sola-ment són empreses més poderoses les que perjudiquen la pime sinó que el sector públic també ha esdevingut en aquest moment un client perillós .

Qui digui que aquesta pime està deixant l’RSE perquè enguany no ha fet aportacions filantròpiques està desvirtuant el sentit de l’RSE i el que aquesta significa en unes cir-cumstàncies com les que estem vivint .

Algunes dadesPer a valorar l’estat de la formalització de l’RSE entre les pimes podem tenir en comp-te algunes dades . Una de significativa és que de les memòries GRI que es fan al món, un 7% són d’empreses catalanes, i lògica-ment les grans empreses (com GasNatural, Mango . . .) en són una part petita, la majo-

ria són pimes . Si els catalans som poc més d’un 1% de la humanitat i les memòries d’RSE sortides de les nostres empreses són un 7%, ja es veu que no estem parlant d’un enfocament que a casa nostra sigui poc rellevant .

Si mirem les certificacions, podem tenir en compte les dades que ofereix Forética sobre el seu sistema de gestió SGE21: en els darrers 3 anys el nombre de pimes certifi-cades ha passat de representar un 55% del total d’empreses al 75% actual .

Si ens referim a la implantació de codis ètics, no podem disposar de dades quan-titatives atès que sovint no se’n té un coneixement públic o no es disposa de prou dades . Tanmateix, volem fer notar que ha estat en aquests darrers anys que algunes microempreses han començat a elaborar-ne, com fins i tot el cas que presentàvem recentment d’un botiga de llaminadures .

Per contra, no ens interessen dades com les que ens diuen que l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) va promoure que 130 pimes catalanes elaboressin el seu informe d’RSE de forma gratuïta (822 a l’Estat) . No podem conside-rar que fer una “memòria express” sigui un gran mèrit, de la mateixa manera que el fet que deixin de fer-la tampoc ha de ser analit-zat com un pas enrere .

ConcloentQuan parlem de l’RSE cal que sapiguem que hi ha més pimes que grans empreses gestionant l’RSE, només que coneixem millor els casos de les grans per raons evidents de capacitat comunicativa i necessitat de gestió de la reputació cor-porativa .

Però no es tracta solament de quantitats sinó de models . Per posar un exemple, les microempreses i les pimes sovint es troben més còmodes en models de gestió de territoris socialment respon-sables, com el que algunes comarques i països han començat a definir . Ara mateix a Catalunya, a les Illes Balears i a dues comarques aragoneses limítrofes, 18 territoris han començat a avançar en models d’aquesta mena .

O també podríem parlar de les microem-preses que van adquirint compromisos en matèries diverses . O de les pimes amb compromisos d’RSE que en plena crisi estan desenvolupant-se i creixent, com KH Lloreda o La Fageda . O iniciatives com l’RSE-PIME que han permès que una tren-tena de pimes catalanes s’incorporessin en plena crisi a la gestió de l’RSE .

Tenim la ferma convicció que les pimes no s’estan veient tant afectades en llur RSE com potser algunes grans empreses .

Pimes, amb una gran responsabilitat envers la societat (4)

Josep Maria CanyellesResponsabilitat Global

F I N C A M A S S O L E R SFestes de Nadal

16 i 17 DE DESEMBRE

Sopars per a grups, amb música Dj.

Preu: 39€� IVA inclòs

31 DE DESEMBRE

Sopar de gala, cotilló i ball de cap d’any.

Preu per persona: 120€ IVA inclòsPreu Cotilló: 40€ IVA inclòs, a partir de les 23:30h

Tel. Reserves: 93 893 36 66Antic Gran Casino de Barcelona - Sant Pere de Ribes - www.fi ncamassolers.com

Sin título-1 1 03/11/11 10:44

16


Restaurant Infinit, cuina tradicional actualitzada basada en el producte de proximitatL’Infinit és la culminació d’un projecte que van estar coent David Contre-ras i Vinyet Gassó durant quinze anys, molt ben pensat i amb una perso-nalitat molt caracterís-tica, tant per la ubicació com per la seva gastrono-mia .

David Contreras Puig va formar-se en el món de la cuina a l’Escola d’Hostaleria Arnadi de Barcelona . Professionalment, va treballar durant una temporada a Suïs-sa, després a Casa Irene, a la Vall d’Aran, i, durant un any, a l’Hotel Ra del Vendrell; entre d’altres, com el Dolce Vita de l’hotel Domo, a Vilafranca del Penedès . Al seu bagatge gastronòmic s’afegeix l’experiència que va assolir en treballar colze a colze amb la mestra dels mestres, Carme Ruscalle-da, al restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar .

Per la seva banda, Vinyet Gassó treballa-va en el sector de l’interiorisme, on s’havia especialitzat . En el moment en què decideix entrar al món de la restauració es forma com a mâitre .

Aquesta parella compartia des de feia anys la il·lusió i les ganes d’emprendre un projec-

personalitat molt característica a la localitat. Tots els vilanovins ho coneixen, sobretot la gent gran, perquè venien a fer les gestions de la llum i a pagar els rebuts cada mes.

Concretament, el restaurant està situat on hi havia la sala de comptadors i màquines; de fet, és on hi va haver el primer trans-formador que va donar llum a Vilanova i la Geltrú . Encara hi podem observar la placa a l’entrada .

Abans de ser la seu principal de Fecsa, en aquella època Fuerzas y Riegos del Ebro, a la zona, havia estat la primera fàbrica de gas de Vilanova, cap a principis del segle XX .

El local conserva el sostre tradicional de les construccions de l’època i està decorat per les mans de la Vinyet, amb un estil molt propi i molt suggerent .

te conjunt . Tot va començar per un comentari de la meva mare, comenta David . El meu pare, Josep Maria Contreras, havia tre-ballat tota la vida a la Fecsa de Vilanova i la Geltrú i quan van tancar el local, l’any 96, que tenien al pont de la via del carrer Llibertat, va sorgir l’oportunitat de comprar-lo ja que, a més, tenia un valor sentimental important per a la família. En aquell moment, nosaltres ja erem nuvis i la meva mare va dir: “algun dia, en aquest local tindreu el vostre restaurant”.

D’aquesta manera tan improvisada, la mare del David va deixar anar una idea que de mica en mica es va anar gestant com a projecte empresarial i que tots dos ens vam anar fent nostre fins que va arribar el moment de fer realitat la nostra il·lusió, diu Vinyet .

La ubicacióL’edifici on està ubicat l’Infinit és una cons-trucció industrial modernista, amb una

CAFÈS NOVELL, S.A.POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES

C/ FONT DE L’AVELLANER, S/NTEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

www. cafesnovell.com • [email protected]

1717

La cuinaEl Restaurant Infinit ofereix una cuina de proximitat, amb productes de temporada però sempre basada en la cuina catala-na tradicional actualitzada . Una cuina que recorda els gustos de la família però més actualitzada i moderna.

Juguem amb la presentació, els sabors i els colors, diu David, xef del restaurant .

L’Infinit ofereix un menú diari a la carta que permet al comensal tenir la llibertat de triar entre moltes propostes . A més, per a grups també disposa d’un menú especial a preu tancat .

Amb reserva prèvia, també oferim un menú desgustació molt interessant.

La carta varia en funció de la temporada i hi anem incorporant propostes noves. La crea-ció de plats, però, és en funció del nostre estat d’ànim i de la inspiració, però contínuament estem innovant i creant receptes.

El plat estrella és, sens dubte, el morro de bacallà gratinat amb tomàquet confitat però també ens demanen molt les croquetes de peix fetes com abans. Aquests són els plats que més surten, però també són molt recone-guts la coca de llobarrro amb espàr-recs, els canalons cruixents de bolets i l’arròs de lla-màntol.

Quant a la carta de vins, apostem aferrissada-ment pels vins de la nostra terra, els productes d’aquí.

Per a tot tipus de trobades i celebracionsAra que vénen les festes de Nadal, l’Infinit ofereix la carta més característica d’aquestes dates i acull sopars d’empresa, trobades familiars, dinars de nadal, etc . Hi ha un gran ventall de possibilitats i tam-bé, si és un grup nombrós, es pot tenir l’exclusivitat de l’espai .

L’aforament del restaurant és de fins a 49 comensals i hem fet des de casaments, bate-jos i presentacions de producte a reunions d’empresa. La veritat és que ens adaptem al que vol el client, comenta Vinyet.

Hi podem anar a dinar cada dia, de dimarts a diumenge, i a sopar, de dimecres a dissabte .

El menú del xefDavid Contreras ens recomana, per començar, una patata emmascarada amb botifarra i bolets; seguir amb... una cua de bou sense os amb puré de moniato. I de postres, les bombetes de crema catalana amb gelat de coco.

C. de l’Aigua, 199, 1r 3a · 08800 Vilanova i la Geltrú · T. 619686234 · F. 938101391

NETEJA GENERAL GOPAIM

- Comunitats- Pàrquings - Oficines- Obra nova- Consultoris- Anti-acars

i Morro de bacallà gratinat amb tomàquet

i Bombetes de crema catalana amb coco

i Coca de vidre amb escalivada i parmesà

i Canelons cruixents de bolets

InfinitC. Llibertat, 107-109

Vilanova i la GeltrúT. 93 815 67 31

18

Medi ambient

La crisi i la sostenibilitatUn nou marc per a les decicions

La situació econòmica global ha situat les empreses en un marc nou on la pre-sa de decisions ve determinada per tot allò que afecta la macroeconomia i pel problema del crèdit. En aquesta presa de decisions també s’hi pot incloure la sostenibilitat o el concepte que tingui la mateixa empresa sobre la seva rela-ció amb l’entorn, amb el medi ambient i també amb la societat.

En aquest sentit, semblaria que els con-ceptes relacionats amb el medi ambient poguessin quedar en un segon terme, però no ha estat així perquè les empreses hi han seguit apostant . I això ha estat possible perquè la sostenibilitat ara mateix es rela-ciona amb eficiència, disminució de costos i competitivitat .

En un marc econòmic en què les vendes en general s’han reduït i tampoc es coneix

l’abast de l’evolució que aquestes poden tenir, podríem dir que hi ha hagut tres tipus de reaccions en relació amb la sostenibili-tat: un primer cas és el d’una empresa que opta per reduir qualsevol tipus de despesa a curt i no actua, no desenvolupant cap pro-jecte que no estigui estrictament lligat a la immediatesa, i per tant, no actuant en el vector ambiental; un segon cas és el de les empreses que veuen una importància cada vegada més gran en el vector energètic com a font d’estalvi dins del seu compte d’explotació .

Aspectes com les tarifes i potències contractades, la gestió de l’energia, la realització d’una auditoria energètica o directament la implantació d’accions de reducció del consum són accions que permeten a les empreses aconseguir importants estalvis econòmics . De manera similar es pot actuar en el cas del consum

d’aigua i la gestió dels residus, ja que el seu encariment, sovint per sobre de l’IPC, i les seves càrregues impositives fan que tant energia, aigua com residus tinguin cada dia que passa una incidència més important en els comptes d’explotació .

És important destacar que actuant sobre aquests tres vectors des del punt de vis-ta econòmic, aconseguim, de retruc, reduir l’impacte ambiental de les nostres organit-zacions i productes: reducció d’emissions de CO2, de reducció de les emissions de par-tícules contaminants, reaprofitament de residus com a matèries primeres . . .

Finalment, trobem un tercer grup d’empreses que estan apostant per pro-jectes d’alt valor afegit i que han engegat diverses iniciatives per conèixer les emis-sions de CO2 dels productes que fabriquen o analitzar aquests des de la vessant ambiental tot difonent les seves virtuts com a elements de valor afegit . Això, que en segons quins mercats pot no ser una varia-ble important, n’hi ha d’altres que sí que ho valoren i tot i que en un moment de crisi pot no tenir un valor tangible, en el moment en què se surti d’aquesta situació pot posi-cionar aquests productes i a l’empresa fabricant positivament a nivell competitiu . No hem de perdre de vista que el consumi-dor cada vegada demanda més informació del producte o servei que vol comprar, i el primer pas per a donar-li i diferenciar-nos del mercat és tenir-la .

Cuina catalana, marinera i de mercat Selecció de delicadeses Peix fresc i salvatge Marisc d’alta qualitat Arrossos i cassoles marineres Carns selectes de procedència certificada Postres artesans

Menú Foix els migdies de dimarts a diumenge 19€ + IVA

Sol·liciti informació dels menús per les festes de Nadals (Nit Bona, Nit Vella, Cap d’Any i Sant Esteve)

Descomptes especials als socis de l’ADEG

Pg. Marítim Sant Joan de Déu s/n Port Esportiu de Segur. Local F1 43882. Segur de Calafell

Reserves al: 977 673 836o a: [email protected]

www.foix.cat

La cuina de l’estrèsJosep Maria Matasjmmatas@matasarnalot .com

20

Quan s’apropa Nadal es respira dins l’ambient un cert aire de solidaritat que està bé o prou bé, malgrat que l’any té qua-tre estacions i 365 dies . Però aquests dies sembla com si s’hagués de fer quelcom de més, que hem de ser-ho més i, la veritat sia dita, no sé pas perquè aquesta diferència . Els que estan al davant dels restaurants, crec que per tot arreu, són o som una gent solidària, a cops amb més o amb menys implicació, però solidaris al cap i a la fi .

En aquest cas han estat 58 restaurants de Barcelona que s’han adherit a la campa-nya de tapa solidària . Una iniciativa contra la pobresa infantil . Sempre he dit que hi ha molts móns, el primer, el segon, el tercer i el quart món, i que aquest darrer és el que tenim al costat nostre . Habita entre nosal-tres i a vegades ens preocupem d’ell pot ser no tant com caldria . Que ja està bé ajudar a llocs i països que tenen pobresa però ens oblidem del nostre i no estaria gens mala-ment que de tant en tant li donéssim un cop d’ull i diguéssim a l’uníson: Apa, anem-hi! Això és el que ha passat i està passant a Barcelona . Els principals restaurants s’han unit amb el Casal dels Infants per dur a terme el projecte de “tapa solidària”, que els mateixos Albert i Ferran Adrià s’han atrevit a apadrinar i que es va pre-sentar en el seu local Tickets, de l’avinguda del Paral·lel . Hi eren la majoria dels res-taurants participants i també l’alcalde de Barcelona que va destacar la tasca que rea-

El comentari

Restaurants solidàris amb tapa solidària

Saviesa popular

“A tot arreu se’n fan de bolets, quan plou”Possiblement ja hem caçat més d’un bolet els que hi hem anat, per més que és un any difícil. De tota manera, aquesta expressió

entenem que vol dir que a tot arreu es fa el que es vol amb els inconvenients que hi ha i que no són exclusius d’un lloc o d’un ésser.

“Ja hem begut oli”Darrerament ja ens hem acostumat a dir aquesta expressió tan nostrada. Cada dos per tres ens la fan i quan això succeeix

acostumem a dir que “ja hem begut oli”, o sigui que a vegades no hi ha remei en alguna de les situacions compromeses en què ens podem trobar.

Restaurant Drolma, Hotel Majèstic, Barcelona

litza el Casal dels Infants des de fa més de 30 anys, instal·lat al barri del Raval, i que ajuda, com pot, a nens, joves i famílies, des-favorits i desfavorides per la societat .Avui dia encara més, necessiten de la solidari-tat aliena degut a la situació econòmica actual . Els germans Adrià es van impli-car en els parlaments tot demanant a qui correspongui solucions pràctiques per als restaurants ja que les administracions són lentes en els seus tràmits i així els restau-rants seran capaços de poder ajudar més a aquests tipus d’iniciatives solidàries . Va subratllar que no demanaven diners els res-taurants; si més no, solucions . L’alcalde va prometre que tornarien a reduir despeses en els nous pressupostos i poder desti-nar més recursos a assumptes socials com aquest perquè puguin treballar millor allà on l’Administració no hi arribi .

El projecte aportarà 0,50€ per cadascuna de les tapes solidàries que els 58 restau-rants venguin fins al proper mes de gener i els oferiran al Casal dels Infants i, a més, tindran un expositor amb publicitat i fitxes perquè els clients que així ho vulguin es puguin fer socis del Casal i col·laborar d’una manera continuada amb l’associació perquè pugui destinar els recursos obtin-guts en projectes solidaris i lluitar contra la pobresa .

Així que ja ho saben . Quan vagin a la capi-tal barcelonina i entrin en algun d’aquests establiments, demanin les tapes solidàries i fent un xic més d’esforç, de passada, poden fer-se socis del Casal dels Infants .

2121

Comarca gastronòmica

“Andorra a la taula” a Mas Rabell, Bodegues Torres

Als que ens agrada el formatge de tot tipus solem ser uns enamorats de l’autèntic Parmigiano-Reggiano, no pas de les imitacions . Àngela Barusi, gerent de Forma Libera i responsable de comunicació del Consorzio del Parmi-giano-Reggiano a Espanya, ha estat investigant més de dos anys aplica-cions culinàries del formatge, juntament amb el xef Ramon Vidal, buscant i tro-bant sinergies dins els àmbits culturals gastronòmics de diferents tradicions i l’intercanvi de gustos i costums .

Resultat d’una experiència per 18 països, que ha fructificat en 28 receptes . Amb aquest volum, el Consorzio ha editat el seu receptari més internacional, fidel als seus principis de promoció, educació i consum del famós i valorat formatge ita-lià Parmigiano-Reggiano .

Sopa de lletres

«Cooking with parmigiano»

La Confraria de Pescadors amb el seu patró, Miquel Illa, al davant i apadrinats per la Regidoria de Promoció Econòmica i Turisme de Vilanova i el seu regidor, Gerard Figueras, van presentar el programa per poder vendre i comprar peix de la llotja online per a professionals de l’hostaleria i men-jadors escolars (www .llotjavilanova .com) .

Aquesta iniciativa és la tercera que hi ha a la costa catalana, on ja venen entre un 15 i un 18% del peix que pesca la seva flo-ta . A França, Bèlgica i Holanda ja tenen uns percentatges superiors, que arriben a un 40-45% . Ho fan amb el sistema tra-dicional dit a l’holandesa, o sigui a la baixa . Aquí es farà solament en horari de tarda i s’establirà un contracte de compliment i també se seguirà el reglament pel que fa als empats de puja, fent primer la col·lisió d’interessos i si segueix es farà un sor-teig entre els empatats ja que la venda per Internet és a temps real . El possible proble-

ma del transport i repartiment es resoldrà privadament a conveniència de les parts .

La possibilitat de poder prendre part a la subhasta sense ser-hi present pot obrir un ventall de recursos als professionals par-ticulars de l’hostaleria que podran obtenir peix recent pescat per oferir-lo als seus clients el mateix dia i sense moure’s de l’establiment si no es vol .

Sols puc desitjar que la cosa funcioni com tenen previst, que funcioni entre el virtual i el real .

“Andorra a la taula” és la nova promoció gastronòmica d’Andorra tot recuperant la tradició de les Jornades Gastronòmiques de Tardor, que s’havien realitzat anys enrere . Duraran fins al 27 de novembre . Fins a Mas Rabell, de Bodegues Torres es va desplaçar una repre-sentació dels xefs de restaurants participants en la promoció,que són un total de 44 establiments . La vedella bruna dels Pirineus i la trumfa (patata) de fred seran els protagonistes de molts dels plats que es presentaran, amb un preu unitari de 25€, sense begudes, i que podrà constar d’aperitiu, cinc plats i postres . Altres oferiran

dues opcions per cada plat i postres . Els visitants potser tenen sort i poden tastar una de les 800 ampolles de vi de gel etiquetades com “Cim del Cel”; elaborades amb raïm veremat més alt dels mil metres; i pot ser que sigui una de les vinyes més altes d’Europa . La comercia-lització dels menús es presenta, en aquesta ocasió, amb uns vals que es poden comprar a les oficines de turisme, en les recepcions dels hotels adherits . S’inclouran també en paquets de venda anticipada amb nits d’hotel o entrades per activitats d’oci a Naturlàndia, Cal-dea o el Palau de Gel (www .algunacosaesmouaandorra .com i www .facebook .com/uniohoteleradandorra) .

Juan Carlos Valladares, del restaurant Deliz Somriu; Sebastien Besnier, del Plat’in; Albert Coll, del Cantina de Racons; Jordi Ban-querri, del Plató, i Miquel, del Mínim’s, van ser els cinc xefs andorrans que ens van preparar un excel·lent menú harmonitzat amb vins de Bodegues Torres . Sense ganes de fer-vos dentetes, el menú va ser: tàrtar de tomàquet a la brasa i embotits d’Estamariu amb coca de pa i oli de l’obrador, amb Atrium Chardonnay 2010; amanida de bacallà confitat amb salsa romesco d’Andorra, caviar de trumfes d’Andorra i xips de donja, amb el vi Fransola 2010; truita del Valira amb romesco fumat i escuma de formatge de cabra, acompanyat d’Atrium Merlot 2010 . Aquest darrer plat va ser una sorpresa agradable; canelons de rostit de Festa Major amb vedella del país, suc de tòfona i beixamel de ceps, juntament amb el vi Salmos 2009; escudella de Pit de vedella del país, bolets i verdures de tardor, harmonitzat amb Mas La Plana 2007, com sempre aquest vi és sensacional, sens dubte un gran vi de la casa Torres; i per postres: torrada de brioix caramel·litzada amb escuma de cre-ma catalana i gelat de mel de pinya d’avet amb canyella, acompanyada del Moscatell Floralis de Torres, i mignardises d’Andorra .

Producte

El peix de la llotja de Vilanova és virtual o… real: venda online

22

Formació Adeg

Tests projectius · La casa, l’arbre, la persona...

Lideratge i gestió d’equips Autoestima i desenvolupament personal

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .



21.11.11 – 12 horesDilluns i dimecresDe 18h a 21h120 € · Bonificable!ADEG Vilanova

21.11.11 – 8 horesDilluns i dimecresDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

21.11.11 – 8 horesDilluns i dimecresDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilanova

Treball amb Windows 7 Creació d’un lloc web amb Joomla

Valoració d’empreses


Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .


21.11.11 – 8 horesDilluns i dimecresDe 15h a 19h80 € · Bonificable!ADEG Vilafranca


22.11.11 – 6 horesDimartsDe 10h a 13h60 € · Bonificable!ADEG Vilanova

Anàlisi de balanços Edició de vídeo digital amb Camtasia




23.11.11 – 8 horesDimecres i dijousDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

Atenció al client Com vendre més i millor


24.11.11 – 6 horesDijousDe 10h a 13h60 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

Com treure més profit de l’Excel

Tècniques d’assertivitat

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .


23.11.11 – 8 horesDimecres i dijousDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilanova

24.11.11 – 12 horesDimarts i dijousDe 9h30 a 13h30120 € · Bonificable!ADEG Vilanova

Google Apps, com a sistema de gestió de l’empresa

Actualització a Office 2010 Grues d’autocàrrega




24.11.11 – 4 horesDijousDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilafranca

24.11.11 – 9 horesDimarts i dijousDe 19h a 22h90 € · Bonificable!ADEG Vilanova

24.11.11 – 10 horesDijousDe 9h a 14h200 € · Bonificable!ADEG Vilanova

Google Analytics


22.11.11 – 6 horesDimartsDe 10h a 13h60 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

Programació bàsica de pàgines web amb html

Política retributiva



24.11.11 – 12 horesDimarts i dijousDe 15h a 19h120 € · Bonificable!ADEG Vilanova

25.11.11 – 6 horesDivendres De 15h30 a 18h3060 € · Bonificable!ADEG Vilanova

Podeu consultar els detalls de la programació i gestionar la vostra inscripció a l’espai www.adeg.cat.

La motivació · Potencia el rendiment del teu equip


25.11.11 – 8 horesDivendresDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

23

Moltes més propostes a www.adeg.cat i també formació in compani i formació a mida bonificable. Consulteu [email protected]

Com comunicar-nos amb el nostre equip

Creació d’una botiga online amb Prestashop

E-mailing · El màrqueting a través d’e-mail

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Socis . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .



25.11.11 – 8 horesDivendresDe 15h a 19h80 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

25.11.11 – 12 horesDivendresDe 15h a 18h120 € · Bonificable!ADEG Vilanova

25.11.11 – 4 horesDivendresDe 9h30 a 13h3040 € ADEG Vilanova

Imatge personal Entorn i fases del procés de selecció



26.11.11 – 6 horesDissabtesDe 10h a 13h60 € · Bonificable!ADEG Vilanova


Aprendre a delegar Anàlisi transaccional · Tècniques pel coneixement



28.11.11 – 8 h.Dilluns i dimecresDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilanova


Atenció telefònica



Introducció a Google Docs

Funcions avançades d’Excel

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .


28.11.11 – 4 horesDillunsDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilanova

28.11.11 – 8 horesDilluns i dimecresDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

Tècniques de retoc i muntatge amb Photoshop

Productivitat i eficiència Preparació prova Actic nivell mitjà · Base de dades





29.11.11 – 8 horesDimarts i dijousDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilanova

29.11.11 – 8 horesDimarts i dijousDe 15h a 19h80 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

Gestió i avaluació del rendiment a l’empresa


28.11.11 – 8 horesDimecresDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

Creació de presentacions amb Prezi

OpenOffice com alternativa a Office



30.11.11 – 4 horesDimecresDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilanova

01.12.11 – 4 horesDijousDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilafranca

Càlculs estadístics amb Excel


01.12.11 – 4 horesDijousDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilanova

Creació de presentacions amb Prezi


12.12.11 – 4 horesDillunsDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilafranca

.Neapolis. Rambla Exposició, 59-69 / 08800 / Vilanova i la Geltrú / 936 571 221 / 610 364 619 / [email protected] / www.printestudio.es

La comunicación visual es el mundo de PRINT ESTUDIO donde le ofrecemos diseño, produccion, tecnologia, innovacion, impacto, profecionalidad, seriedad, rapidez,

seguimiento, imagenes, textos y estrategias.

Todo esto con los precios mas bajos de mercado en flyers , folletos, revistas, pegatines, catálogos, tarjetas de visita y mucho mas.

No pierdas mas tiempo y visitanos!

La comunicación visual es el mundo de PRINT ESTUDIO donde le ofrecemos diseño, produccion, tecnologia, innovacion, impacto, profecionalidad, seriedad, rapidez,

seguimiento, imagenes, textos y estrategias.

Todo esto con los precios mas bajos de mercado en flyers , folletos, revistas, pegatines, catálogos, tarjetas de visita y mucho mas.

No pierdas mas tiempo y visitanos!

SociosADEG

-20%

Tarjetas NavideñasCalendario -10%

Mejoramos todo tipo de presupuestos mantenientdo

la calidad!

24

L’empresa

Sorea ha començat una nova línia de negoci oferint solucions i tecnologia a les empreses . Aprofitem tot el coneixement i les innovacions tecnològiques que l’empresa fa contínuament en els seus propis processos, comenta Emili Giralt, director de la zona Penedès Garraf, amb l’objectiu de donar les mateixes garanties a les empreses com hem vingut fent fins ara a les administracions. Par-lem tant de les tecnologies vinculades al cicle intregal de l’aigua com de qualsevol dels pro-cessos que té establerts l’empresa, tots els nostres serveis els podem oferir a manera d’outsourcing.

Així, Sorea es reinventa per fer front als nous temps . El negoci de les concessions és un mercat molt madur i en aquest moment l’empresa s’ha de reinventar. De fet, ja fa molt de temps que hi estem treballant -comenta Giralt- i ara hem creat una marca que eng-loba aquestes solucions i tecnologia per a empreses: Aqualogy .

Sorea inverteix molts diners en recerca i innovació per a la millora dels seus propis pro-

cessos i no podem deixar que es quedin només a “casa”; podem oferir-ho a tothom.

Aqualogy: solucions i tecnologia per a les empresesAmb aquesta nova línia de negoci venem el nostre valor afegit, el coneixement i el saber operar que hem acumulat de tants anys de treball i recerca. Les empreses tenen necessi-tats que nosaltres els hi podem solventar. Per exemple, en matèria de depuradores, podem implantar instal·lacions automatitzades o aportar el personal professional del servei. Per la nostra singularitat tenim personal alta-ment qualificat en plantilla i els podem oferir els seus serveis externament.

Un altre exemple són els serveis concrets en matèria de recursos humans. ADN és l’empresa que gestiona tot el personal i la formació del grup empresarial AGBAR. També podem oferir els seus serveis a d’altres empreses.

Tenim programes de control d’avaries que hem creat nosaltres, tecnologies exclusives per a depuradores que podem construir i explotar,

serveis d’assegurances de fuites i escomesa de clavegueram mitjançant la marca Segu-ragua, etc.

En definitiva, hem empaquetat totes les nostres àrees de treball i les oferim a les empreses.

En el nostre negoci tradicional, també estem innovant. Podem oferir els serveis empaque-tats, què vull dir: abans si concursàvem per un municipi només ho féiem per fer el servei del cicle integral de l’aigua; ara, podem solucio-nar qualsevol necessitat concreta que tingui aquell ajuntament, no necessàriament tot el procés.

Per exemple, tenim una aplicació pròpia de gestió de base de dades dels clients i hi ha ajuntaments que justament tenen problemes amb aquesta gestió, doncs podem implantar-los aquest sistema exclusivament.

InternacionalitzacióAqualogy també ha permès a Sorea i AGBAR sortir a l’exterior . Sí que és una

Sorea es reinventa i ofereix tot el seu know-how i saber fer a les empresesAigües de Barcelona va néixer a principis del segle XX, enfocada principalment a donar serveis integrals en el cicle de l’aigua als ajunta-ments . Avui compta amb una dilatada experiència en el món de la gestió de l’aigua i amb unes tecnologies exclusi-ves que posa a l’abast de les petites i grans empreses .

25

> Desenvolupament de persones> Sanejament – Depuració> Medi ambient - Descontaminació de sòls> Recursos hídrics - Gestió de conques> Medi ambient - Abocaments i gestió de residus> Proveïment – Gestió Clients> Sanejament – Afecció al mig receptor (tancs de tempestes)> Medi ambient - Aigües de bany> Recursos hídrics - Gestió del DPH i zones associades> Sanejament – Clavegueram> Proveïment – Gestió global recursos hídrics> Gestió del coneixement> Regadius - Captacions i filtracions> Indústria - Tractaments d’aigua> Sanejament – Cicle integral del sane-jament> Recursos hídrics – Gestió d’inundacions (Directiva Europea 2007/60)> Proveïment – Captació i Potabilització superficial i subterrània> Proveïment – Distribució d’aigua pota-ble, preses embassaments i basses> Sanejament – Emissaris> Indústria - Altres serveis> Regadius - Gestió global de regadius i posada en reg de terrens i xarxes de dis-tribució> Medi ambient - Aigües superficials i subterrànies> Medi ambient - Gestió impacte del canvi global (canvi climàtic)> Regadius - Dipòsits, basses i embassa-ments> Proveïment – Recursos hídrics alterna-tius i tecnologies de membranes> Recursos hídrics - Canalitzacions i defenses

SoreaC. Sumella, 1

CubellesTel. 93 895 77 07

www.agbar.es

Serveis i productes

multinacional amb capital francès, però ara també està treballant a Xile, Colòmbia, els Estats Units . . . Hem exportat els nostres pro-cessos i serveis tant als ens públics com a les empreses de l’exterior -comenta Emili.

Fins i tot hem inaugurat una escola de negocis vinculada al sector de l’aigua a l’Aràbia Sau-dita.

Els orígensSorea és la marca amb què AGBAR desen-volupa el seu negoci a Catalunya, A la capi-tal i a l’àrea metropolitana manté el seu nom original, Aigües de Barcelona .

Al nostre territori es va establir a Cubelles el 1967 amb un contracte d’aigua i, poste-riorment, el 2003, de clavegueram . Després de gairebé 45 anys a la zona del Penedès Garraf, àrea que dirigeix Emili Giralt, estan establerts amb contractes de concessió a Sitges, Sant Pere de Ribes, Olivella, Cube-lles, Olesa de Bonesvalls, Canyelles, Sant Cugat Sesgarrigues, Torrelles de Foix, l’Arboç, Castellet i la Gornal, Gelida, Medio-na, Sant Llorenç d’Hortons, Calafell, Cunit, Bellvei i Banyeres del Penedès i amb man-teniment de clavegueram a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès . En gairebé totes aquestes localitats disposa d’oficina d’atenció a l’abonat .

Sorea va començar el seu camí oferint ser-veis integrals per al cicle de l’aigua en l’àmbit públic, mitjançant concessions . Aquest mer-cat requereix de moltes i fortes inversions i un endeutament molt important en aquest

aspecte, a recuperar com a mínim en 20 anys . A més, el sector públic no valora prou la R+D+i que desenvolupa l’empresa i ara hem d’anar a buscar el client que sí que ho valori i o ho requereixi.

L’aigua, un recurs escàsEl problema de l’aigua en aquest país és que és massa barata, estem pagant la meitat que a Europa i tenim molts menys recursos.

A Catalunya perquè arribi un metre cúbic d’aigua a casa, al darrera s’ha d’haver invertit molt. En el nostre cas concret, les tres comar-ques són deficitàries en recursos hídrics, hem d’importar l’aigua de fora. Es compra a Aigües Ter Llobregat o, en el cas del Baix Penedès, al Consorci d’Aigües de Tarragona, i s’ha de por-tar fins aquí. Per tant, hi ha un sistema molt costós.

Del preu que paguen els abonats, el 40% són despeses de matèria primera, un altre 40% de personal i costos fixos i només el 20% és per a inversions i millores. Per tant, és molt difícil tenir una xarxa adequada, en perfecte estat i sense imprevistos de fuites o problemes.

L’aigua any rere any anirà augmentant de preu perquè no hi ha un altre remei. Avui en dia el preu d’un metre cúbic d’aigua de l’aixeta és d’1,5 €, si ho comparem amb l’aigua embo-tellada... L’administració pública no acaba d’invertir el que el sistema hidràulic requereix. Quan tornem a tenir una sequera, patirem. El preu del rebut és tan barat perquè els ajunta-ments els hi costa repercutir els costos reals i necessaris ja que són mesures antipopulars.

Telf. 902 918 607www.secretariatonline.es

Serveis d’atenció telefònica y secretariat per hores .

Provi el primer mes d’atenció telefònica per 15€.

26

La iniciativa

26

Una innovadora experiència, fruit de la sinergia entre cava i gastronomia, que ambdós creadors us faran propera d’una forma participativa i plena d’emocions per als vostres sentits .

Marida’t & Cava és un taller enogastronò-mic on els participants gaudeixen de tot un dia a les instal·lacions d’Artcava Celler Can Batlle, a Avinyonet del Penedès .

Què és Maridat&Cava?L’experiència comença a mig matí, amb el taller de desgorjat de cava, tasca bàsica del procés d’elaboració, en què s’eliminen els sediments . Cada persona, prèvia selec-ció del cupatge, desgorjarà la seva pròpia ampolla, de la mà de l’enòleg Eric Enguita, tot participant d’una activitat lúdica única al món . Durant el procés de desgorjat, el xef Matías Delgado ens començarà a pre-parar uns aperitius per obrir-nos la gana: xoricets embolicats amb patata xip o bé una emulsió de tomàquet amb oli d’oliva i format-ge parmesà, entre d’altres .

Al migdia, el protagonista és el xef qui, fent-nos participar del procés d’elaboració, ens explica detalladament el menú que tot seguit degustarem . Compartirem una esto-na d’allò més intensa amb un dels xefs de renom del Penedès mentre aprendrem com cuinar a casa tots aquests plats .

Després d’una bona estona de fogons i pre-paració comença el torn de la degustació . Maridarem els aperitius amb el cava i el vi d’Artcava fins el moment d’entaular-nos i començar el dinar . Mentrestant, el xef ens estarà preparant, per exemple, un llom de bacallà amb verduretes macerades i fruites o bé un filet de garrí amb salsa de codonyat sobre un niu de patates palla .

Havent dinat, un pre-postre en forma d’emulsió de poma verda amb escuma de iogurt i regalèssia i una copa de crema cata-lana amb gelat de caramel i gelatina de cava rosat pinot noir seran els encarregats, con-juntament amb uns cafès, de finalitzar l’experiència enogastronòmica del taller Marida’t & Cava .

L’enòleg, Eric EnguitaEnguita és un jove emprenedor penedes-enc, innovador i entusiasta . Està capficat en nous models de negoci basats en la col·laboració i el desenvolupament sosteni-ble i lluitant per reinventar el sector del vi català .

Amb ell aprendreu d’una forma única com s’elabora el cava, apropant-vos de la terra al cor tot el procés d’elaboració mentre parti-cipeu i en descobriu tots els secrets .

És tècnic superior en Indústria alimentària en l’especialitat de la Viticultura i enologia i en Gestió comercial i màrqueting . També és diplomat en Ciències Empresarials per la Bachelor of Science in Business Adminis-tration .

El xef, Matías DelgadoRestaurador apassionat, cuiner inquiet i, sobretot, emprenedor de mena . Està en con-tinua motivació per acostar la creativitat i la innovació a tothom que busqui valor afegit en l’experiència gastronòmica i restauradora .

Marida’t & Cava és el projecte comú d’Artcava i el Restaurant Cal MatíasUnir la cuina d’avantguarda i el millor cava, el que et fas tu, és la nova proposta que ha sorgit de la confluència del xef Matias Delgado (Restaurant Cal Matías) i l’enòleg Eric Enguita (Artcava) .

Matías Delgado, xef del Restaurant Cal Matías Èric Enguita, fundador d’Artcava

2727

A les fotografies podem veure diferents moments del taller, des del desgorjat, a sota, el taller gastronòmic, a la dreta, i un moment de la visita a la cava i d’explicació del procés de fabricació del cava, a baix a la dreta.

www.sipcom

unicacion.com

Mentre descobriu les seves creacions, ell us mostrarà les bases perquè la creativi-tat que tots portem a dins arribi als plats que podem fer a casa, sempre mirant de fer diferent allò quotidià en les nostres cuines .

40 anys en el món de la restauració: servei de sala, maitre, direccions d’explotació en cadena de restauració . . . Fent el salt el 1992 amb restaurant propi, fins a crear el 1999 l’actual Cal Matías des d’on, conjuntament amb la Teresa Vendrell, us apropen el seu somni restaurador .

Detalls del servei Marida’t&Cava inclou: el cava (ampolla que s’emporten a casa els participants) i el menú preparat per ells mateixos (taller gas-tronòmic) . La realització del taller és a les sales de Masia Can Batlle .

Cal Matías i Artcava ens proposen tot un dia d’experiències, començant a les 10h30 i fins a les 18h, qualsevol dia de la setmana, sempre amb reserva prèvia per confirmar la disponibilitat de les dates segons la coordi-nació entre les dues empreses implicades .

Aquesta pot ser una bona activitat, ara que vénen les dates de Nadal, com a incentiu d’empresa i per als nostres col·laboradors, o també una bona proposta per a fer amb la família . Els grups poden ser de mínim 15 persones i fins a 25 .

Propostes gastronòmiques Els menús del xef són de temporada, esco-llint en tot moment els millors ingredients que es troben al mercat .

Consten de 3 entrants diferents (aperitius líquids i sòlids . . .) que es realitzen durant el desgorjat (sigui en petits grups o el grup sencer) .Un primer plat (amanides, cremes . . .) i un segon plat (carn, peix . . .), un pre-postre (petit postre digestiu) i un postre elaborat .

Per als més menuts, també ofereixen un menú més adequat per a ells com un primer plat (canelons, macarrons . . .) i de segon plat: pit de pollastre i el seu postre especial .

També hi ha la possibilitat de realitzar altres configuracions de menú, com xai o peix, amb avís previ .

En funció de la data de confirmació de la reserva, es facilitarà un menú més detallat i d’acord amb l’estació de l’any .

Maridat&CavaMasia Cal Batlle · Avinyonet647 906 742 (Eric Enguita)618 608 270 (Matias Delgado)maridatcava.blogspot.com

29

Donem la benvinguda!

Els nous socis de l’Adeg

AFSCarrer de l’Aiguadolç, 308870 SitgesTel. 938 942 503Consultoria en formació

BOTTEGA VERDE VILANOVARbla. Josep Tomàs Ventosa, 3-508800 Vilanova i la GeltrúTel. 626 154 266Comerç productes cosmètica i estètica

BROKER’S 88Carrer Tallers, 77, 4t B08801 BarcelonaTel. 934 120 094 Fax 933 043 003www.brokers88.esAssegurances

CASAL · SOCIETAT “LA PRINCIPAL”Rambla de Nostra Senyora, 35-3708720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 901 248www.casal.orgAssociació de caire sociocultural

CONFORT TIME PROJECTRambla de l’Exposició, 8308800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 934 862Consultoria i formació

CONSORCI DE SERVEIS A LES PERSONESCarrer de Sant Josep, 16-2208800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 144 481 Fax 938 140 039www.cspvng.catAtenció a la dependència i atenció social

CORBEROPasseig del Ferrocarril, 33708860 CastelldefelsTel. 936 455 300 Fax 936 455 299Venda al major electrodom. línia blanca

EVENCarrer d’Olèrdola, 43, 4t08800 Vilanova i la GeltrúTel. 607 220 100www.evencomunicacion.comOrganització integral d’events

INAURESCarrer Major, 2508870 SitgesTel. 938 947 076www.inaures.comCreació, fabricació i venda de joies

PROTECTATAvinguda del Penedès, 1, 4t 1a08800 Vilanova i la GeltrúTel. 931 187 026www.protectat.esServeis de protecció de dades

RAQUEL PÉREZ PUJADASCarrer dels Caputxins, 1908800 Vilanova i la GeltrúTel. 665 474 897Assessora laboral

SÍNOCARambla de Sant Francesc, 1, 2n 4t08720 Vilafranca del PenedèsTel. 626 309 502www.sinoca.catAudiovisuals i fotografia

SIP COMUNICACIÓNC. Carrerada, 15, nau 51 · Pol. I. Avinyó Nou08793 Avinyonet del PenedèsTel. 938 970 291www.sipcomunicacion.comImplementació d’imatge corporativa

SPRINGCarrer de Santa Madrona, 154, bxos08911 BadalonaTel. 647 727 995www.spring-vision.comEstratègia i vendes · assessorament

VINS DE CATALUNYAPlaça de l’Àgora, 108720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 170 482www.vinsdecatalunya.catPromoció i venda de vins catalans

WOM CREATIVE AGENCYCarrer Darius Huguet, 10 R08880 CubellesTel. 615 456 702www.womcreative.comPublicitat i comunicació

Les empreses de l’ADEG disposen d’un espai exclusiu d’informació a la pàgina web de l’entitat: www.adeg.cat/cat/socis.php.

A l’espai destacat per a les empreses associades, prèvia identificació amb el codi individual, podreu accedir als més de 500 currículums actualitzats de la Borsa de Treball de l’ADEG, podreu consultar el titulars diaris de la infor-mació econòmica i empresarial amb el Què ·De·Nou i accedir a l’InfoADEG, el recull d’informacions d’àmbits molt diversos d’actualització diària i interès per a les empreses.

Si encara no disposeu del vostre pass- word o per a més informació dels ser-veis i activitats que us ofereix l’entitat, poseu-vos en contacte amb l’ADEG, per telèfon al 902 106 700, via internè-tica a la direcció web www.adeg.cat, o a través del correu electrònic de l’entitat: [email protected].

Si voleu conèixer totes les empreses que formen part de la nostra entitat, podeu fer una cerca a www.adeg.cat/cat/empreses.php. En aquest espai podeu fer cerques per comarca o població i també per sector d’activitat. També podeu sol·licitar la base de da-des, exclusiva per als socis de l’ADEG, al correu [email protected].

Only members Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf

30

Gent emprenedora

Raimon Ràfols «Una amenaça greu és la nostra manca de domini de l’anglès»Raimon Ràfols és enginyer informàtic i, des del mes de setembre, l’encarregat de fer que funcioni i creixi la seu de Service2media a Vilanova i la Geltrú . La perspectiva és que a finals de 2012 siguem de 25 a 30 treballadors.

defensar el català, però crec que en lloc de doblar tantes pel·lícules i dibuixos podríem aprofitar els diners per fer altres coses . . .

· Si pogués canviar-ho tot per on començaria?Hem de promocionar el territori . Vulguem o no, sempre estarem a l’ombra de Barcelo-na, per molt que fem soroll, ella sempre en farà més, però ho hem d’aprofitar .

Hem de millorar el transport públic, les comunicacions, Internet, les infraestructu-res . Perquè mirant la resta d’Europa estem a anys llum . L’any 2008, quan vaig arribar a Holanda, una tarifa plana d’Internet mòbil (sense veu) costava 4 € . Avui en dia, pagant 60 € al mes, tenim 200 megues simètrics a casa . No pot ser .

Estem començant a crear oportunitats al territori . Hem de ser atractius i apostar per les infraestructures, com Neàpolis .

· Com serà el futur paisatge del Penedès? Crec que s’aniran creant empreses i s’aniran movent cap aquí . En l’àmbit de la tecnolo-gia -que és el que jo conec- a Barcelona hi ha el 22@ però no hi cap tot i no tothom vol estar a la capital perquè hi ha molta com-petència . En el nostre cas concret, com que no volem que el nostre personal tingui rotació, preferim estar a la perifèria i “ser una de poques que no una de moltes” . Per nosaltres és molt important tenir persones implicades amb l’empresa i cuidem molt l’staff i aquest fet ens ho permet . A Holanda tampoc estem a la capital; som a Ensche-de, a l’est del país, i a Amesfoort, a una hora d’Amsterdam .

· Com valora des de dins l’evolució del seu sector: els smartphonesEls smartphones van néixer el 2001, són molt recents . El 2002 vaig començar a tre-ballar programant per mòbils que encara eren en blanc i negre .

El creixement va ser lent perquè el preu era prohibitiu i a més la gent era molt reticent a utilitzar-los perquè els hi feia cosa que els truquessin pel carrer . Avui fem servir Twitter per explicar tot el que fem i on som . La men-talitat ha canviat molt . Ara hi ha un boom i tothom vol aplicacions, totes les empreses volen tenir la seva icona als mòbils . Fa un temps, si no estaves a Internet no existies, ara si no estàs al mòbil tampoc .És un canal de màrqueting molt potent i les empreses el volen aprofitar .

· Com va néixer Service2media?Service2media neix el 2005 d’una part de la junta directiva de Logica CMG que va veure una oportunitat en el sector del mòbil i les aplicacions . L’empresa és molt jove però els tres socis tenen una dilatada expe-riència en el món internètic . Van començar sent sis persones i avui en som cent tren-ta . Van néixer a Holanda i van començara expandir-se per Anglaterra, el mes de set-embre vam obrir a Vilanova i a l’octubre a Dubai .

El mercat està creixent de forma exponen-cial però també és una època de vaques grasses . Hi ha molta demanda i molta ofer-ta, però tot s’anirà relaxant, quan estiguin tots els serveis bàsics fets hi haurà una davallada .

El nostre valor diferencial de la competèn-cia és que no només fem aplicacions per

· Què té el Gran Penedès que no tinguin altres territoris?La proximitat a Barcelona . Estem a 30 minuts de la ciutat però alhora tenim la tranquil·litat de viure en un poble . I a més, de mica en mica, estem creant les mateixes oportunitats que allà, de manera que la “fuga de cervells” -els estudiants van a la universitat a Barcelona i s’hi queden per-què troben feina allà- s’està reduïnt, suposo . També és molt important la proximitat amb els aeroports de Barcelona i Reus .

· Quines són les principals amenaces d’aquestes comarques?La poca visibilitat que tenim, tant pel que fa al turisme com a la instal·lació d’empreses . Des d’Holanda, on va néixer Service2me-dia, es coneix Barcelona, la Costa Brava i el País Basc, només . Per això la gent és més reticent a instal·lar-se aquí . Els sembla que està molt lluny i que no hi ha facilitat per accedir a la capital .

Una altra amenaça, greu, és la nostra man-ca de domini de l’anglès . Com pot ser que un enginyer que surt de la universitat no sàpi-ga anglès? A nivell intern, la comunicació és íntegrament en anglès . Sóc el primer a

3131

El test de la gent emprenedora1. El seu vehicle preferit... A peu

2. Les seves vacances a... Al País Basc

3. La seva ciutat preferida Deventer (Holanda)

4. Un llibre que l’hagi marcat especialment... “Asesinatos SA”

5. Una cançó que el faci vibrar especialment... “Stairway to heaven”, de Led Zeppelin

6. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil? Masses

7. I quants correus electrònics? Encara més, entre 20 i 30

7. I quantes aplicacions té al mòbil? Potser 50

8. Qui més contamina més ha de pagar? Sí

9. Per què paguem tants peatges? Bàsicament pel model de negoci.

10. Una setmana laboral de 35 hores és possible? A Holanda, sí.

11. Si tornés a la infància què li agradaria ser quan fos gran? Metge o biòleg

12. Es pot ser empresari i romàntic? Sí, però no és fàcil

13. I empresari i polític? Les coses es fan de manera diferent...

14. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes? Si estan acostumats al ritme d’empresa els hi deu sorprendre la gestió pública.

a mòbil sinó que hem creat una platafor-ma pròpia que ens permet aconseguir una aplicació compatible amb tots els tipus de sistemes operatius de mòbil (Android, iPho-ne, Backberry, Windows Phone 7, . . ), amb gairebé el mateix temps i esforç que fent-ne una de sola . Abans s’havia de programar i dissenyar una per una i això suposa un estalvi molt important de costos i de temps .

· Quin és el futur del sector?Crec que baixarà el número d’empreses que ens hi dediquem . És una tecnolo-gia fàcil i que no requereix molta inversió i han crescut com a bolets, però costa molt destacar . A més, els clients que tenen con-tinuïtat són pocs perquè una vegada tenen feta l’aplicació no necessita manteniment, i no en fan cada dia, d’aplicacions . I els pocs clients “de continuïtat” requereixen un cost molt important: auditories de seguretat, la ISO 27001 . . . i les petites empreses no s’ho poden permetre .

· Com va començar la seva aventura personal?Vaig estudiar enginyeria informàtica a la FIB, al Campus UPC Nord de Barcelona, però pel meu compte vaig veure que els mòbils es poden programar i vaig anar fent cosetes . Això va fer que trobés la primera feina programant missatgeria i geolocalit-zació .Després vaig anar a programar jocs per mòbils que van començar a ser popu-lars entre els adolescents, a una empresa de Barcelona . I a partir d’allà, quan van començar les aplicacions de màrqueting, Service2media va trobar-me a les xar-xes socials i els va interessar el meu perfil . Després d’una entrevista de quatre hores i de dir-me les coses positives i negatives

que veien de mi (una metodologia habi-tual als Països Baixos) em van contractar . I me’n vaig anar a Holanda durant 3 anys . Vaig començar com a enginyer de software i vaig pujar fins a arquitecte de software fins que em van encomanar la tasca d’instal·lar aquí una delegació . Primer va ser una ofici-na comercial a Madrid perquè ja hi teníem alguns clients i volíem proximitat tant d’espai com de llengua (no podem comuni-car-nos en anglès amb ells i hem hagut de buscar personal autòcton) i després a Vila-nova i la Geltrú . Aquí volem cobrir les dues àres amb els tècnics de software i gestió .

· De quin projecte està més orgullós d’haver participat?Doncs potser el de la F1, que estem treba-llant, i també la plataforma pròpia . Tots dos són molt rellevants . · Quin és el secret per consolidar i fer créixer una empresa?Crec que el tracte i la confiança i trans-parència amb els mateixos treballadors . Això fa que la gent s’impliqui molt i dóna millors resultats .

· Com porta la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social?Quan vaig ser fora va ser molt difícil, tot i que ho havíem parlat moltes vegades, però ho vam superar i ara ens veiem -tot i que vivim junts- però menys del que voldríem .

· En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics? Més amics que clients perquè el meu per-fil no és de vendes, per tant, és una relació més informal .

Service2mediaRbla. Exposició, 61

Ed. NeàpolisVilanova i la Geltrú

T. 691060616www.service2media.com

32

Locus mundi

32

Jo&Vi

Després d’anar unes quantes vegades a jugar a golf a Pals, sempre amb les presses degudes per poder arribar a punt per sor-tir a l’hora establerta i participar als trofeus de Cuina i Golf que promou el col·lectiu de cuina de l’Empordanet, nom carinyòs que se li diu al Baix Empordà . . . un bon dia vam decidir que això no podia ser i a la següent ocasió ens vam agafar la tarda d’abans lliu-re per poder visitar aquesta meravella que és el poble medieval de Pals . És un dels municipis més interessants de la comar-ca i constitueix un dels conjunts històrics i arquitectònics més importants de Catalun-ya . Instal·lat damunt del turonet conegut

com Puig Aspre, et vas endinsant mica a mica al seu nucli antic . Travessem els arcs gòtics que servien d’entrada i sortida al poble emmurallat . Encara queden vestigis d’entre els segles IX al XII, com ara la rodona torre romànica, amb base circular i quinze metres d’altura, de l’antic castell medieval Torre de les Hores .

Després que el castell fos derruït, cap el segle XV, s’hi va col·locar un campa-nar gòtic, també conegut com a Torre de l’Homenatge, assentat sobre una plata-forma de roca natural, en la qual també s’hi troben tombes visigòtiques .

També podem visitar l’església de Sant Pere, que ja existia el 904, al costat mateix del mirador conegut com de Josep Pla, que era un enamorat i defensor de Pals i que escriví coses tan boniques com: Pals mereix no una visita, sinó cent visites, perquè la seva situació ofereix la possibilitat de veure un dels paisatges més bells i inoblidables del país . Certament, des del seu mirador podem contemplar la plana de l’Empordà, els Piri-neus i fins i tot les illes Medes .

Tot el recinte mereix una foto a cada ins-tant . Racons per on camines tot respirant pau i tranquil·litat i contemplant els arcs de mig punt on les cases s’estimen comu-nicant-se al seu damunt, petits detalls que rememoren l’època en què les torxes eren l’enllumenat del poble i els habitants ana-ven a peu o en carro de cavalls pel mig de carrerons empedrats, de façanes amb finestrades ogivals i balconades de pedra i un ambient calm i plàcid .

Durant la darrera confrontació bèl·lica, la vila va quedar molt malmesa i gràcies al Doctor Jaume Pi i Figueres i l’alcalde Pere Servià es va promoure la seva res-tauració, el 1948, que va durar trenta anys . L’esforç va merèixer que fos reconegut amb el Premi Nacional de Belles Arts i la Medalla d’Or del Turisme de Catalunya . A l’any 1973 va ser declarat Conjunt Historicoartístic, entre d’altres distincions . Pals és també la vila de l’arròs per excel·lència . Actualment, després de temps difícils, ara hi torna amb embranzida ja que havia estat històricament una de les prin-cipals activitats dels veïns de Pals, que van heretar dels àrabs, el cultiu de l’arròs i les sèquies per regar que arrancaven del riu Daró i del Ter, com la coneguda Rec del Molí . Avui dia, encara podem contemplar el Molí de Pals, que data de l’any 1452, abans de la conquesta d’Amèrica, on tro-bem, segons els estudiosos, un altre punt de lligam amb Pals ja que s’afirma que les naus van sortir de la ciutat emmurallada de Pals i no pas de Palos de Noguer, que no era emmurallada i Colom podria ser ben bé originari de la població .

Des del 1900 es torna a tenir permís per plantar arròs i s’han recuperat varietats autòctones de qualitat com el semillarg

Pals, una joia a l’Empordanet

33

cristal·lí i el perlat rodó, a més de les cone-gudes baia, tebre i loto, que s’obtenen gràcies a la climatologia de zona, amb hiverns i estius suaus, que és un dels secrets ja que la maduració del gra és més perllon-gada que en altres latituds inferiors . Unes de les empreses arrossaires més impor-tants són L’arròs del Molí, de la família Parrals i l’Arròs Estany de Pals, de la família Grassot . Ambdues segueixen pro-cediments ecològics pel seu conreu de produccions limitades seguint els mètodes tradicionals . Caminar pels camins al costat

dels conreus d’arròs o anar en bicicleta per ells és un atractiu afegit i també es poden visitar agafant el Trenet de l’Arròs . L’any 2006 van desmuntar, definitiva-ment, a la Platja de Pals l’emissora Radio Liberty, finançada per la CIA per ordre de Eisenhower, que va considerar l’indret com el lloc idoni per transmetre propagan-da anticomunista a l’antiga URSS i països de l’Est . Construint les antenes de ràdio el 1958 van arribar a ser tota una institució .

Pals és una vila eminentment dedicada al turisme . A part dels encants ressenyats, s’hi pot fer senderisme, aprofitar les dunes i la platja amb més de 3,5 quilòmetres i la seva mar ideal per practicar esports nàutics . Per als amants del golf, hi ha dos camps que són planers, I, finalment, no ens podem obli-dar de la gran cuina de l’Empordanet, amb la fama de que no es menjarà mai mala-ment enlloc .

A la fotografia de la pàgina de l’esquerra veiem una representació dels arcs de mig punt que podem trobar repartits per Pals. A sobre d’aquestes línies, veiem entrada d’aigua per fer funcionar el Molí de Pals. A la dreta, una casa típica i la Torre de les Hores.

A sobre, veiem el Col du Tourmalet. A l’esquerra, un esglèsia típica de la zona i a sota, vistes boiroses des del Pic du Midi.

i OFICINA DE TURISME DE PALST. +34 972637380 · [email protected] www.pals.es i ARRÒS MOLÍ DE PALS [email protected] i HOTEL LA COSTA Golf & Beach Resort****Arenales de Mar, 3 · 17256 Pals T. 972 66 77 40 · F. 972667736 www.resortlacosta.com

i Hotel Restaurant Sa Punta****Platja de PalsT. 972636410 · F. 972667315 [email protected]

Dades d’interès

3434

El cara a cara

Querido gastrónomo...Hace unos días tuve la ocasión de ver un reporta-je en TV3 sobre la última cena del Bulli. Fue todo un recital de investigación aplicada a la buena coci-na, qué bien se lo pasaron todos los grandes chefs invitados a un evento de tal magnitud, todos colabo-rando en la preparación del último menú.

Se demostró una vez más que El Bulli ha creado escuela, pues los artistas invitados, y que ahora dirigen los fogones más estre-llados, habían pasado por esta institución durante su formación . He de confesarle que me generó un profundo sentimiento de sana envidia y al mismo tiempo de alegría por ellos, algunos de los cuales conozco, res-peto y admiro sinceramente .

Por otro lado, sólo había que ver las caras de los afortunados 50 invitados, todos clien-tes asiduos del Bulli, mientras saboreaban los platos, de ellos se desprendía sorpresa, satisfacción, respeto y al mismo tiempo una cierta tristeza por el cierre de este monu-mento a la gastronomía moderna .

Me invadió también un cierto sentimiento de nostalgia al ver las fotos de la Sra. Mar-keta, a la que conocía personalmente y del Dr. Shilling, los que compraron el terreno, construyeron la casa y después abrieron el restaurante . Pero ¿sabía Vd . que el lanza-miento del Bulli al candelero gastronómico se debió a una apuesta? Pues así fue . El Dr. Shilling, aficionado a la buena mesa, hizo una apuesta con un amigo suyo de que en menos de dos años su restaurante, modes-to al principio, recibiría una estrella Michelin . Y lo consiguió, acertando al contratar a otro buen amigo, Jean Louis Neichel, un alsa-ciano de pro, para que dirigiera sus fogones . Luego, Jean Louis se trasladó a Barcelo-na, donde abrió su propio restaurante, que le recomiendo sinceramente . Tomó el rele-vo en El Bulli otro joven francés; Jean Paul Vinay, hasta que finalmente lo arrendó Juli Soler, el cual fichó a Ferran Adrià . Y aquí empezó todo . Me consta que fueron unos

años de mucho sacrificio y duro trabajo has-ta llegar a posicionarse en todo lo alto del ranking de la restauración mundial y Ferran se convirtió en la persona más influyente a nivel mundial en lo referente a gastrono-mía . Me alegro muchísimo por ellos y les deseo toda suerte de éxitos al frente de la Bulli Foundation que están preparando y que sin duda seguirá aportando muchísimo a la cocina mundial .

Si no pudo ver el reportaje le recomiendo que lo busque a través de internet, me cons-ta que Vd . es un persona muy puesta en estas nuevas tecnologías y no le será difícil encontrarlo en la red .

Ahora me gustaría comentarle un tema que me tiene cada vez más preocupado . ¿Qué está pasando con la pesca extracti-va? ¿Porqué cada vez hay menos pescado y algunas especies parecen estar clara-mente en vía de extinción? ¿Tendrán razón quienes hace unos años me parecían ago-reros con sus denuncias y declaraciones ambientales? De todo habrá, pero recuerdo que, precisamente en Vilanova i la Geltrú, cuando se hacía la subasta a la antigua, el subastador, que era al mismo tiempo el pre-sidente de la Cofradía, me dijo, mira, seguro que con los vertidos que se hacen de aguas residuales sin tratar, directamente al mar y la cantidad de desechos no degradables, léa-se plásticos y derivados, se está haciendo un gran daño, pero, los principales causantes del desaguisado somos nosotros, los pescadores, que no respetamos suficientemente las reglas del juego. Si vieras como está el lecho marino, con la potencia de los nuevos motores, parece un campo acabado de labrar con un tractor.

Sea lo que fuere, o todo en conjunto, aña-diendo el tan traído y llevado cambio climático, sí que es verdad que algunas especies van desapareciendo del mercado . Y no tan sólo en nuestro litoral, sino tam-bién en otros mares . Recuerdo, hace una veintena de años, la subasta del pescado en el puerto de Algeciras, con barcos que iban a pescar frente a la costa africana . En un día se subastaban toneladas y toneladas de los pescados más variados, todos de tallas grandes, dentones, corvinas, congrios de 10 kg en adelante, samas, pargos, pulpos como los de las películas de terror, palome-tas . . . Estos pescados se distribuían por los

mercados centrales de toda la península . Hace poco, hablando con un mayorista, me comentaba que en Barcelona ya no llega-ban estos tipos de pescados y si lo hacían raramente superaban los 2,5 kg . Sí que es verdad que, con la globalización, nos están llegando pescados de los cinco continentes, pero ¿Cuanto durará? Por muy prolíficos que sean otros mares, llegará un momento en que se notará forzosamente la sobrepes-ca y empezarán a menguar las capturas . Un ejemplo claro es el bacalao, sobre todo el más apreciado, el Gadus Moruha, que por su escasez ha pasado de ser un pes-cado de mesas humildes a ser un producto de lujo, al menos por el precio que alcanza . Comentándolo con Joan Portet, un amigo que está considerado como la persona más entendida en bacalao de Europa, me decía que parte de la culpa es la prohibición de la caza de focas, pues parece ser que estas se alimentan basicamente de bacalao . En fin, un tema más a añadir al problema .

Con frecuencia se escuchan denuncias que provienen de distintas fuentes, pero perso-nalmente creo que hay demasiada presión entre diferentes gobiernos y las asocia-ciones de pescadores y de momento no se apunta ninguna solución clara .

Qué le vamos a hacer, muy pronto nos toca-rá consumir casi exclusivamente pescados de piscifactoría, algunos de los cuales están francamente buenos . Recemos para que estos industriales tengan las ideas claras y el propósito de hacer las cosas bien, con honradez y respeto hacia el propio pescado que producen y hacia sus consumidores .

No sé qué opinará Vd . al respecto, pero como lo considero una persona clarividente y de buen criterio, seguro que estará mejor informado que yo sobre este asunto y que podrá aclarar muchas de mis dudas .

Lamento que mi misiva tenga este tono desalentador, pero ésta es mi sincera opi-nión . Le agradezco que pueda dedicarme unos minutos de su apretada agenda para ilustrarme sobre este tema que considero muy preocupante . Le saludo y quedo a su entera disposición .

El cocinero “jubilat”

3535

Muxas teclas pa tan poco piano

Apreciat Mestre de cuina jubilat...

M’ho vaig passar en grande veient el vídeo del comiat del Bulli, quasi lo’ ojones se’m posen plorosos, quien te ha vizto y quien te ve.. . Com pot suposar, m’hagués agradat estar allí però châpeau pels que hi eren, tant al davant i quin detall que van tenir tots els que han col·laborat amb El Bulli durant tots els anys que ha estat funcionant . A mi enten-der faltaba uno, aunque no hubiera o hubiese trabajado con Adrià. Em refereixo al comú amic, por lo que veo, Jean Louis Neichel . No sé si tienen buen rollo entre ellos o no, tant se me’n dóna, mirant-ho fredament, cosa que no vol dir que no em sàpigui greu . Però ell va ser el primer espada de El Bulli, abans que Juli Soler i Ferran Adrià . Cosas vere-des, amigo Sancho, perdón, amigo Chef” .

Zabe maeztro, vaig tenir una petita gran enveja sana per no poder estar allí present, com ho van estar els cinquanta privilegiats que podran dir de per vida que van ser els que van tancar El Bulli . Sí, ya ze que disen que volverán con eso de la Fundasión, però de moment hi ha un punt i apart y lo que se ten-ga que ver ya ze verà zi es que ze ve . Cosa que no poso en dubte, que tornaran, com ha tor-nat l’Indiana Jones, quatre vegades, crec . Zabe una cosa, hemo d’estar contentos de la gran quantitat de xefs il·lustres que han sor-tit del Bulli i que ara dominen les cuines de tot el món . Formen part de la gran família, escola, de cuiners de El Bulli . Le confesaré, maeztro, una cosa”: el primer cop que vaig conèixer i parlar amb Ferran Adrià vaig tenir molt clar que ell tenia molt clar el que volia, també tenia molt clar el seu pensa-ment i la seva manera de pensar pel que fa a la cuina i més clar encara que es volia reti-rar de machaca quan tingués quaranta anys, cosa que per poc no ho ha pogut fer perquè el món de la cuina i de les estrelles no ho ha permès i no ha volgut permetre-ho . Una persona com ell no es pot retirar mai pel bé de la gastronomia mundial, al meu enten-dre . Punto y, en lugar de a parte, me guztaría que fuera punto y seguío .

Y ahora cambiando de tercio como en los toros . Qué passa amb la pesca extractiva? Que

lluny queden aquells dies en què els pesca-dors pescaven per consum propi, després per a la família, després per a la població, més tard per vendre a altres indrets, a les llotges, a majoristes, als mercats centrals, a les multinacionals i a la globalització en general, un peix pescat aquí se’n va a les quimbambes i un de les quimbambes ens el mengem aquí . En un prinsipio se pescaba con una lansa de palo i un ansuelo de hueso de animal, més tard, amb més hams i xar-xes per pescar més, barques més grans, més pesca indiscriminada i més petites les xarxes i arrossegant pel fons de la mar des-truint tot el que trobaben i troben, tots els camps de posidònia . I el peix se’n va més lluny i les barques són més grans per anar més lluny a pescar i pesquen tot el que tro-ben, el pitjor depredador que hi ha a mar i a terra és l’home . Som nosaltres que ja no tenim consciència del que hem tingut dins la mar ni del que tindran els que vindran darrera nostre .

¿Ze acuerda maeztro de cuando tirábamos al mar loz pulpos y las rayas desde la barca cuando llegaban a la playa? Vaja, les escrites . Aquestes últimes perquè ningú les volia per res i si et punxaven amb la punxa de la cua et podien matar, deien, i els pops perquè feien malbé les arts . Ara els pops els pes-quen per anar al Japó i les escrites per a les gran taules, crec recordar que cuinada a la mantega negra era un plat sensacional .

Ahora maeztro, des de la llotja de Vilanova vendran peix per Internet, pa que vea uzté, i serà peix de la nostra mar i perquè és dels millors i seran del km0 . Això és el que em sap més greu, el nostre peix sempre l’he conside-rat com un dels millors y yo no zoy fanfarrón, que n’he tastat d’altres mars i oceans i molts d’ells no se li assemblen en res . Pero una coza le voy a desir y quisá uzté i yo ya no lo veamo: arribarà el dia en què la majoria de peix que arribi a les taules serà de pisci-factoria . Ahora disen que la meitat del peix que es consumeix al món ve de piscifacto-ria, d’aqüicultura, ja tenim llobarros, orades, rodaballo dit turbot, corvina, salmó, bacallà, marisc com ostres, cloïses, musclos, viei-res, llagostins, camarones . . . Ara sembla que finalment han trobat la manera de cultivar la tonyina vermella i altres peixos, com les

truites de riu, l’esturió, la perca del Nil, que la fan passar per mero o nero i qué ze yo qué ma y ¿qué ez lo que comen? . N’hi ha que els tenen en estat semi-salvatge abans de por-tar-los als llocs de venda i altres tenen més greix que chicha . De toa manera i la verdá sea disha, quan mengem un peix, moltes vega-des no sabem el que mengem i ara sí que em poso dur i trist a la vegada . Peixos amb anisakis des de fa molts més anys dels que diuen que hem de congelar-los per matar el cuco, el bisho . Altres vénen amb cadmi, mer-curi, radioactivitat i mil puñetas més, de too lo que llegamo a echar a la mar, entoavia hay vertios de toas clases, de toos lo pueblo y ciu-dade que están matando nuestro mar i otros i les nuclears que han petat de Chernobil i Fukushima i les seves ones expansives tant per l’aire com pel mar, possiblement les corrents aèries i marines transportin el seu verí atómico per tot el món i quien zabe si es crearan monstres i noves espècies que ser-viran per alimentar la població .

Pa acabá y no me guztaria ponerle de mu mala leshe, pero e lo que hay, m’encotrao un papé que dise mushas cosa y solo le diré algu-na d’ella . Segons l’informe L’estat mundial de la pesca i l’aqüicultura 2010. FAO, la pesca de captura o extractiva i l’aqüicultura subministraren al món uns 142 milions de tones de peix el 2008; d’ells, 115 milions es destinaren al consum . L’aqüiculura mun-dial va produir 68 .400 .000 de tones enfront dels 67 milions de tones de pesca de captu-ra . Xina és el major productor de peix amb 47,5 milions de tones, 32,7 d’aqüicultura i 14,8 de captura . L’any 2008 s’estaven criant en el món 483 espècies diferents, entre peixos, mol·luscs, crustacis, algues i altres . Y hazta aquí puedo llegar que m’e mareao de tanto número, leshe .

Vostè pensi el que cregui més convenient, maeztro, però és el que hi ha, ens agradi o no .

Com sempre, la meva més cordial salutació i hazta la pròxima.

Un aprenent de filòsof de la gastronomia.

36

Economia

La crisi financera global s’ha desplegat en una successió d’episodis que han qüestio-nat alguns dels supòsits fonamentals amb els que havien treballat la banca i els mer-cats de capitals .

D’entrada, la interrupció d’algunes de les fonts tradicionals de provisió de la primera matèria bancària, el finançament als propis bancs, n’ha estat una de les conseqüèn-cies més severes . Les emissions de deute bancari adreçades als inversors professio-nals que han vençut des de l’inici de la crisi només s’han renovat en el mercat de gros en una petita part i han estat substituïdes en bona mesura per dipòsits d’alta remunera-ció provinents del mercat minorista . Aquest moviment continua i acabarà fent que el sis-tema bancari sigui molt menys depenent del mercat de capitals majorista en el futur .

D’altra banda, aquestes tensions de liquidi-tat han fet aparèixer una forta competència pels dipòsits de les empreses i famílies que porta els bancs a oferir unes remuneracions molt més atractives als seus clients i, de retruc, a haver de prendre com a referència de la taxa d’interès exigida als nous deman-dants de crèdit aquests dipòsits d’alta remuneració .

La crisi financera també ha fet evident la infravaloració del risc de les operacions de crèdit bancari . L’exemple de les hipote-ques subprime ha estat molt representatiu dels excessos de crèdit de l’anterior fase del cicle econòmic . Ara doncs, no només el mar-ge bancari s’ha de construir a partir d’una primera matèria més ben pagada, els dipò-sits de clients, sinó que el preu del risc de les operacions de crèdit ha de prendre en consi-deració els forts augments de la mortalitat

empresarial, de la morositat comer-cial i de l’atur en un moment en què els actius immobiliaris que poden servir de garantia del crèdit han ajustat a la baixa els seus preus de mercat molt signifi-cativament respecte als valors de 2008 . Això ha minvat la demanda solvent de crèdit precisament en un moment de debilitat de l’activitat econòmica .

Aquesta crisi obliga a una revisió del nivells de deute assumits per tots els agents econòmics: administracions públiques, bancs, empreses i famílies, que ara sem-blen excessius en un context de creixement feble de l’activitat econòmica i de contracció generalitzada dels ingressos dels deutors . Es fa necessària la reducció progressiva del deute acumulat i això suposa un esforç addi-cional de pagament del crèdit disposat que pot deteriorar la confiança .

Les millors pràctiques bancàries en aquests temps difícils han girat cap a la prudència en la concessió de crèdit i cap a l’acumulació d’actius líquids en el balanç per a compensar la manca de visibilitat sobre l’abastament de finançament en el futur . A més a més, pel que sembla, la perspectiva és d’un creixement econòmic lent, els objectius de creixement del benefici per acció han cedit prioritat als objectius de seguretat i quali-tat del finançament del negoci, és a dir, a la

bona correspondència entre actius i passius que mesura la ràtio dels préstecs sobre els dipòsits . Des del punt de vista més estric-te de l’inversor en borsa, el múltiple PER (preu de l’acció dividit pel benefici per acció) ha perdut importància perquè l’atenció es concentra en el descompte que presenten les cotitzacions bancàries respecte als seus valors comptables . El model de negoci de la banca comer-cial europea ha resistit aquesta crisi financera global . Els bancs donen ara més valor estratègic a la diversificació de les seves activitats de dipòsit i crèdit en dife-rents sectors i blocs econòmics . S’ha engegat un procés de més supervisió i alhora de més concentració i capitalitza-ció que millorarà la resistència cíclica dels bancs i la seva capacitat d’atendre les necessitats de crèdit i d’estalvi i d’inversió de les empreses i de les famílies .

Cirus AndreuSots-Director General de Banc Sabadell

Crisi financera i nous models de bancaCap a on bufa el vent?

AULAforma

ció

www.pastisserialagranja.com

38

Empreses de l’ADEG

als quals dóna suport, donant resposta a les seves necessitats de protecció perso-nal, d’assegurament, d’estalvi i de gestió de patrimoni . AXA està al seu costat en els moments difícils, oferint-los els mitjans per emprendre nous projectes i preparar el futur amb més tranquil·litat .

La seva experiència es reflecteix en una oferta de productes i serveis adaptats a cada client en les tres principals línies de negoci: assegurances de vida, estalvi i jubilació, assegurances de no vida i gestió d’actius .

Durant 30 anys, el Grup AXA ha crescut respectant uns valors que l’impulsen a ser sempre més exigent amb la manera com desenvolupa la seva activitat . Fidels a la seva ambició de convertir-se en la compa-nyia preferida, s’esforcen, cada dia, a crear valor i generar i guanyar confiança .

Axa Exclusiv Si cada persona és única, els productes i el tracte que rep també ho haurien de ser

El Grup AXA vol assolir el lideratge mundial en la pro-tecció financera . La seva estratègia es sustenta sobre uns valors i uns compromisos molt concrets . La visió AXA és ajudar als seus clients i amics a viure segurs i protegits . L’estratègia tracta d’assolir l’excel·lència operativa i arribar a ser líders en cadascun dels mercats en què es mou .

Ets una petita o mitjana empresa que encara no ha descobert el potencial

d’Internet?

www.laguiadelgarraf.cat

El teu directori comarcal d’empreses i serveis

La Guia del Garraf

Anuncia’tper només

90€a l’any

Cada dia 5empresesanunciadesa la pàginad’inici

[email protected]. 655 633 329 / T. 608 064 029

Lleure i oci

Gastronimia

Comercial

Serveis

T’oferim la nova secció:

Gastronomia

Cada matí el Menú del diaal Butlletí

Bon Dia Garraf

Les dadesde la teva

empresa, fotosi ubicació aGoogle Maps

Mitjà de comunicació associat i adherit:

www.laguiadelgarraf.cat/m

la guia al teu mòbil

La marca AXA opera a tot el món, amb activitats concentrades, sobretot, en els mercats europeus, d’Amèrica del Nord i a la regió Àsia-Pacífic, amb gairebé 100 milions de clients, particulars i empreses,

Axa ExclusivPlaça de la Pau, s/nCornellà de Llobregat T. 93 290 90 97

www.axa.es

Sota aquests paràmetres neix AXA Exclu-siv, per donar als seus millors clients tota l’atenció que mereixen: personalitzada i exclusiva . Per fer-ho, han seleccionat als millors professionals que pels seus coneixe-ments i la seva formació estan preparats per aconsellar-lo en tot el que necessita sobre el seu patrimoni, estalvis, inversió, fis-calitat . . .

Cada client té assignat un professional que li oferirà solucions específiques, l’informarà dels seus productes i la seva situació i buscarà, en tot moment, les millors opor-tunitats pel client . Des d’AXA Exclusiv li donaran un suport absolut perquè a l’hora de prendre decisions adopti les solucions més adequades per a vostè i els seus .

A AXA Exclusiv se sentirà realment espe-cial .

39


per mantenir sempre el nivell més eficient, seguretat, control d’accessos, videovigilàn-cia, videoconferència i tot tipus de serveis i equips relacionats amb les telecomunica-cions .

Amb oficines centrals a Vilanova i la Geltrú, manté una xarxa de més de 200 distri-buïdors al llarg de tot el territori nacional, assegurant d’aquesta manera un trac-te proper i personalitzat a tots els seus clients .

Avui dia, les empreses no es poden permetre quedar-se en l’obsolescència tecnològica, ja que aquest fet fa que no puguin mantenir el mateix nivell de qualitat en els seus serveis al llarg del temps, amb la consegüent baixa-da de competitivitat .

És per això que, actualment, i mitjançant el seu personal altament qualificat, Mescom

Mescom noves tecnologies i comunicacióa l’abast de totes les empreses

Mescom és una empresa es-pecialitzada en la distribució, consultoria i venda de produc-tes per la telefonia i les comu-nicacions . La seva filosofia és aconseguir per als seus clients una gestió més eficient de tots els seus recursos mitjançant les noves tecnologies .

està desenvolupant una campanya per incentivar l’ús de la Videoconferència HD online com a millor eina per millorar el rendi-ment empresarial i gaudir d’un estalvi molt important en despeses de desplaçaments i dietes .

A Mescom tenen molt clar que el seu èxit es l’èxit del seu client, i que per aconseguir això, cal estudiar els factors més impor-tants de les comunicacions dins l’empresa, i els petits detalls . . .

Amb més de 20 anys d’experiència al sector TIC, Mescom (Mayorista en segu-ridad i comunicación) ofereix als seus clients i distribuïdors assessorament en les comunicacions a l’empresa, instal·lació i manteniment d’equips de comunicacions, com poden ser centrals telefòniques ana-lògiques, digitals, IP o híbrides d’última generació, suport tècnic online, auditories

MescomCarrer Gornal, 13

Vilanova i la GeltrúT. 93 810 14 33www.mescom.es

Reclamació de deutesReestructuració de l´empresa (concurs i reorganització d’actius)Responsabilitat AdministradorResponsabilitat penal de l´empresa (nou)Conflicte i gestió laboralMedi ambient (llicències, seguretat industrial i sancions)Assessoria fiscal-contable (recuperació IVA)

Solucions legals i pràctiquesOptimització, eficiència i solvència

estratègies & resultats

PREUS ESPECIALS

(dtes. per associats)

C/ Aragó nº 383 9º 08013 Barcelona.- Tel. 93 301 37 40

www.llobetadvocats.com

MERCANTIL

CIVIL

LABORAL

PENAL

ADMINISTRATIU

MEDI AMBIENT

40


RDI, Recuperació d’impagaments, té com a objectiu recobrar els seus deutes d’una manera eficaç i ràpida .

Implicació, respecte, professionalitat i transparència són els valors que aporta a cadascun dels projectes dels seus clients . Sempre reben un tracte personalitzat . RDI garanteix cobertura a nivell nacio-nal, compta amb bufets associats en tot el territori español, especialistes en recobra-ment tant en amistós/prejudicial com en judicial .

Recobrament de deutes per via amistosa El mètode de recobrament per part de RDIestà basat en l’automatització de la gestió i això permet oferir el servei de reco-

brament per via amistosa amb les tarifes més baixes del mercat . Sense quotes, sen-se despeses de gestió, únicament cobra un 10% del deute recuperat .

RDIRecuperació d’impagamentsMarca la diferència

RDI està formada per un equip especialitzat en el recobrament d’impagats, amb experiència contrasta-da i amb un equip multidis-ciplinari en els àmbits de la gestió de recobrament amistós, la gestió del deute, negociació especialitzada, reclamació extra judicial i dret (procés judicial) .

RDICarrer Metal·lúrgia, 6Vilanova i la GeltrúT. 93 811 59 80

www.rdimpagos.es

V04

«He posat fre a les comissions»

BS Col·lectius i AssociacionsCompte Professional

1. Excepte comptes inoperants en un període igual o superior a un any i amb un saldo igual o inferior a 150 euros, en els quals s’aplicarà una comissió trimestral de manteniment del compte de 10 euros.2. La quota anual de la targeta Visa Classic és de 35 euros a partir del segon any.Condicions revisables segons evolució del mercat financer.

Vingui a les nostres oficines i obri el seu o informi-se’n en el 902 383 666

Compte Professional és el compte que ho té tot, excepte comissions1:

A més a més, amb Compte Professional podrà accedir a la resta de serveis financers exclusius per a vostè i per a la seva activitat laboral.

de mantenimentd’administracióper emissió de Visa Classic20

comissions

OFERTA PER A:

Saba

dellA

tlánt

ico

i Sab

adel

lSol

bank

són

mar

ques

regi

stra

des

de B

anco

de

Saba

dell,

S.A

.

41


No pretenguem que les coses canviïn si sem-pre fem el mateix . Estem davant una situació de mercat absolutament aclaparant, glo-bal i molt hostil pel que ara, més que mai, hem de dedicar un moment per pensar a efectuar canvis en el model de gestió de la nostra empresa . Probablement el que fins fa pocs anys funcionava bé ara ja no és tan efectiu i les nostres vendes cauen acusada-ment . Ens plantegem cap a on volem portar la nostra empresa, si l’equip de vendes ho està fent tan bé com desitgem, si hauríem de donar-li més imatge o pes a la nostra marca, si hauríem d’obrir nous mercats, si el canal de venda és ara l’idoni, si el produc-te és actualment ben acceptat pel client . Al final, tard o d’hora, pensem que hauríem de fer alguna cosa per millorar el rendiment de la nostra companyia, ser més rendibles i efi-cients, en definitiva, donar-li continuïtat al projecte de la nostra empresa .

Spring neix de la unió de dos professio-nals que havent estat en llocs directius durant molts anys i tenint l’experiència de conèixer detalladament diversos sectors, ara uneixen el seu coneixement i sinergies per ajudar a les empreses, als seus clients, a desencallar d’algunes situacions molt habi-tuals en l’entorn empresarial actual .

Un servei externalitzat, objectiu, implicat i amb una gran visió externa pot derivar a tenir un bon pla de vendes, definir una acció de màrqueting o un pla anual, ava-luar i millorar l’equip comercial, tenir noves eines de seguiment de l’activitat comercial, tenir definida la missió de l’empresa, un pla estratègic clar i executable, etc . Al final és poder disposar de més recursos sense per això engrandir l’estructura de l’empresa així com treballar amb més informació objecti-va per poder prendre les millors decisions .

Spring No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix, hem de canviar

És millorable el seu procés de venda? La seva oferta està alineada amb la demanda de mercat? Cap a on es dirigeix l’empresa?

Spring ajuda a reinventar, donar un impuls, fer un pas més . Analitza, diagnostica i genera alternatives cap a entorns favora-bles per implantar-los adequadament en la seva empresa .

SpringPasseig de Gràcia, 26

BarcelonaTel. 647 727 995www.spring-vision.com

42

Converses a l’antaraImma Pulido

Tastar sense por al ridículEl vi és cultura, és tradició i és economia . Però el vi s’ha conver-tit també en una moda i el fet d’“entendre” de vins ens aporta una certa pàtina d’autoritat en una trobada o reunió ja sigui al voltant d’una taula o en un encontre informal per prendre una copa .

És per això que cada vegada són més els espais on s’ofereixen cursos de tast de vins i els mitjans de comunicació que anuncien programes i reportatges relacionats amb el món del vi . Fantàstic .

Però la majoria de vegades, per molt que mirem els programes, lle-gim els reportatges o anem a algun tast, continuem sentint aquella horrorosa por a fer el ridícul . Quantes vegades se’ns ha fet un nus a la gola quan hem hagut de triar el vi en una carta? Quantes vega-des hem olorat una copa mirant de buscar aromes a fruites del bosc que no sabem ni quines són? I si a sobre mirem de practicar l’esport de risc que en aquest món del vi és el de llegir les contraeti-quetes de les ampolles perquè ens guiïn en el tast, hem begut oli .

Aprendre a tastar no és difícil . Tan sols requereix pràctica i unes quantes pautes que es van adquirint amb el temps i l’experiència . Ah! I per descomptat cal tenir en compte que els tastadors no són déus ni tenen la vareta màgica del coneixement de totes les aro-mes . Existeixen uns patrons que indiquen que unes certes varietats donaran aromes a uns elements concrets, mentre que altres, con-reades en un cert clima o vinificades d’una manera o una altra, en donaran d’altres .

Però de moment no correm tant . Per començar a tastar us recoma-no que cada vegada que tingueu l’ocasió d’assaborir un vi, ja sigui a casa o al restaurant, aprofiteu els primers glop sense menjar per estudiar-lo mentalment seguint aquests consells:

Oblidem-nos de buscar aromes que ens recordin a alguna cosa . Tastar és un joc, un “divertimento” i un plaer per als sentits . No ens podem permetre estar en tensió mirant d’olorar una herba o una fruita que ens diuen que està a les aromes i que nosaltres no tro-bem ni per casualitat . Quan més tranquils estiguem més gaudirem del plaer que provoca l’entrada del vi a la boca i els seus contras-tos gustatius .

Relaxem-nos . Si ho aconseguim començarem a notar ele-ments bàsics i gustos com el dolç o el salat, l’amargor, l’alcohol, l’astringència (quan el vi se’ns enganxa amb una sensació secant als costats del paladar), l’acidesa, etc . No cal anar més enllà .

Tasteu diversos vins provant d’identificar aquests gustos bàsics i composeu-vos el vostre tipus de vi ideal . Hi ha persones que prefe-reixen els afruitats o dolcencs, d’altres es decanten pels vins secs, més salats . A molts els encanten els vins astringents i d’altres els prefereixen frescos, amb acidesa .

Sigui quin sigui el vostre tipus de vi ideal mireu d’identificar-lo i aneu buscant aquells que més s’avenen amb els vostres gustos . És el que jo anomeno el grup Alfa . Per fer-ho podeu consultar els pro-fessionals de les botigues especialitzades on us poden ajudar molt en aquesta cerca . Però sobretot no us estanqueu en una sola mar-ca de vi perquè no us ajudarà a comparar .

Quan el vostre paladar els tingui identificats i n’hagueu tastat uns quants, cadascú amb els seus matisos dins la gamma que més us agradi, aventureu-vos a anar una mica més enllà . Podeu identificar si hi ha varietats de raïm que es repeteixen una i altra vegada en els vins que us han agradat, podeu buscar les aromes de fusta que dóna l’envelliment en bótes de roure o, en el cas, per exemple, dels blancs afruitats, podeu mirar de jugar a descobrir l’aroma d’alguna fruita amagada .

Tot això, sense presses . És impossible fer-ho tot en un dia . Ni en dos, ni en deu .

Quan ja tingueu el vostre grup de vins Alfa identificat i el conegueu mireu de buscar tres o quatre adjectius que els defineixin (dolç, salat, àcid, etc .) i retingueu-los a la memòria .

A partir d’aquí enceteu la descoberta d’un nou grup i repetiu tot el procés . Si per exemple heu començat amb els blancs afruitats, per-què no fer una incursió al món dels rosats?

Quan hagueu seguit aquest ritual amb dos o tres grups diferents comprovareu com, sense adonar-vos, la vostra ment s’ha anat omplint de conceptes que pot identificar ràpidament perquè té l’experiència del tast conscient que heu estat fent al llarg del pro-cés . Serà aleshores quan la vostra curiositat us demanarà més i ja no n’hi haurà prou amb identificar grups .

És aleshores quan val la pena assistir a un curs de tast i quan cal que comencem a escoltar les paraules d’aquells professionals que ens poden guiar en el reconeixement de les aromes i en la des-coberta de les particularitats de cada varietat, de cada zona o de cada tipus d’elaboració .

Trobareu una àmplia oferta de cursos de tast per a diferents gus-tos i nivells a vinoteques, entitats o als programes d’activitats paral·leles a la majoria de les fires del vi que es fan a Catalunya . Aprofiteu-los i aprofiteu també aquests certàmens per tastar peti-tes quantitats d’una gran diversitat de vins a preus raonables i sense haver de comprar ampolles senceres . I si ho podeu fer en companyia i intercanviant sensacions i impressions sobre el vi, molt millor .

ESTAS FIESTAS COMPARTE MELIÁ

En estas fechas, cada una de las cosas que vives tiene que ser especial. Por eso, Meliá

Sitges quiere estar a tu lado, cuidando cada detalle para que te dediques a lo que

verdaderamente importa. Porque la verdadera magia es compartir tu ilusión.

CENA DE GALA NOCHEVIEJA 2011

Foie natural con reducción de oporto,arándanos y perfume de naranja

Milhojas de blinis con caviar de oricios, mousse de vieira,aguacate y gelée de tomate

Crema de espárragos trigueros con nube de beicon ahumado,pulverizado de ceps

Bogavante fileteado sobre hortalizas frescas, huevos de codornizen emulsión de alcaparras y cebollitas tiernas

Sorbete licuado de manzana verde Granny Smith al calvados

Solomillo de ternera lechal relleno de jamón pata negra en crocanti de pistacho y acompañado de crema de queso viejo

Láminas crujientes de chocolate, espuma de amarettoy frambuesas silvestres en salsa de pimienta verde y menta

Las uvas de la suerte

Bodega:Vino blanco Atrium chardonnay

Vino Blanco Natureo de Torres (sin alcohol)Vino tinto Tarsus Reserva

Cava Juvé y Camps Reserva de la FamiliaAguas mineralesCafés y licores

Elige su mejor opción:

Opción ACena Cotillón

Habitación DobleDesayuno Buffet

Brunch el 1 Enero de 2012

Opción BCena Cotillón

Habitación DobleDesayuno Buffet

Opción CCena Cotillón

Información y Reservas: 93 811 08 11 [email protected] o en melia.com

215€ por persona

Niños hasta 12 años 136e 8% IVA incluído

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Remm-SOL-11100416.pdf 1 03/11/11 17:41

perspectiva 107

Documents