zonasec 107
DESCRIPTION
El diari gratuÞit del barri del Poble-secTRANSCRIPT
zonasecPublicació del Poble-secwww.zonasec.cat [email protected]
Any 16 - Octubre 2012Exemplar gratuït
(cada dia 15)
nº 107
Confíenos la venta o alquiler de su viviendaValoraciones gratuitasReformas de pisos
93 443 61 00 C/ Blai, 1, LocalPisosOh!
Aquest psicòleg, teòleg i filòsof, fa gairebé un any que ha agafat les regnes de la presidència d’una associació que vol modernitzar. Combatre l’espanyolització històrica i mediàtica de l’Amèrica Llatina és el seu principal repte. (pàg. 7)
93 443 31 04Carrer Poeta Cabanyes, 39 • 08004 Barcelona
La Peixateriadel Poble-sec
Peix i marisc del dia amb tota confiança
L’oposició va rebutjar el Pla d’Actuació al Districte (PAD) i el Pla d’Actuació Municipal (PAM)
Entrevista a Josep Puig, president del Casal Català de Buenos Aires
El PAD sense consens
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 • Rosselló, 371Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90
fins a 37 E(Or de 24 quilats) per gram
0,40 Eper gram
Tamarit, 116
Fo
to: Jo
rdi M
olina
Tot i la manca de consens, es buscaran acords puntuals per tirar endavant el PAD (pàg. 3)
El carril bici del Paral·lelnecessita millorar
L’avinguda del Paral·lel, un dels punts negres per a ciclistes de Barcelona, comptarà amb un pla d’actuació per minvar-ne la sinistralitat (pàg. 3)
zonasec nº 107 octubre 2012
editorial/
Direcció:Enric Mestres
Redacció:Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres
Maquetació:Enric Mestres
Fotografia:Ana Inés Fernández
Si voleu col·laborar truqueu al telèfon:93 329 99 52 / 93 443 21 72Carrer Elkano, 24-26, baixos08004 BarcelonaE-mail: [email protected]
Il·lustracions:David Vila
Publicitat:Ernest Millet (Tel. 699 271 825)[email protected]
Col·laboracions:Albert Hernàndez, Xavier Rodríguez, Maribel Craus, Núria Beltrán, Jordi Llavoré, Josep Mª Torremorell, Enric Ruiz, Castellers Poble-sec, Geganters Poble-sec, Diables del Poble-sec
Dep. Legal: B-39.712/1997
zonasec no es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
La tirada d’aquest zonasec és de 6.000 exemplars
zonasec
Aquesta publicació forma part de:
2 Editorial
Amb el suport de:
ODONTOLOGÍA - PRÓTESIS Y ESTÉTICA DENTALODONTOPEDIATRÍA - IMPLANTOLOGÍA
C/ Roser, 21, baixos - 08004 Barcelona - Tel. 93 441 37 20
Clínica Dental Rosal
Llar d’infants des de 4 mesosAmpli horari i 12 mesos de servei (obert tot l’any)Mestres i Educadores espec. en Educació InfantilCuina pròpia, Instal·lacions acollidoresAssessorament pediàtric i psicopedagògic
Av. Paral·lel, 110 - 08015 Barcelona - Tel. 933 290 668www.apolo10.com e-mail: [email protected]
Escola Infantil APOLO 10
Política partidista o política
(sempre independents!)
VENDA A L’ENGRÒS • MATERIAL ELÈCTRIC
FONTANERIA • ELECTRODOMÈSTICS
AIRE CONDICIONAT • SANITARIS
edita: zona sec comunicació
Hem deixat enrere un mes de setem-bre amb molta càrrega política. La res-saca de la massiva manifestació de l’11 de setembre encara cueja i la crispació o malestar generat, de portes en fora, per aquest suposat nou rumb que ha agafat Catalunya és evident. Ho és tant que el regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, ho ha notat en el seu àmbit. Que la tensió, com ha dit Martí, arribi també a nivells de districte fa que la paraula política perdi tot el seu significat.
De fet, sense anar més lluny aquest mateix mes de setembre, n’hem tingut
un altre exemple: el procés d’aprovació del Pla d’Actuació al Districte (PAD) i el Programa d’Actuació Municipal (PAM). Es tractava d’un plenari extraordinari per tal de donar el vistiplau a un seguit d’actuacions al barri, unes millores que, en principi, s’havien consensuat amb veïns i entitats abans de plasmar-les en paper. Però res de res. Convergència i Unió es va quedar sola i el PAD es farà però amb pegats. I els perjudicats: els veïns i les veïnes. Poca entesa en un dels grans projectes del barri i del districte, donant la sensació que no s’escolten als
seus conciutadans. La qualitat política altre cop a debat.
Desacords entre formacions políti-ques, per pures decisions marcades des d’altres instàncies, que poc o gens co-neixen del que es cou en aquell entorn tan concret. Per tant, es desvirtua ja la funció dels portaveus dels districtes, que són els que reben el primer cop de les queixes i aquells a qui primer s’acut, nor-malment, en primera instància. S’hauria de deixar més màniga ampla als polítics de barri, que estan més sensibilitzats amb la problemàtica local.
G airebé una cinquantena de persones van assistir el passat 3 d’octubre al Consell
de Barri del Poble-sec al centre cívic El Sor-tidor, un Consell en què es van tractar temes candents i que va ser dirigit pel regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí.
La sessió va començar de forma relaxada amb les explicacions respecte la nova xarxa d’autobusos i la seva implantació al Districte. D’entre els canvis més significatius al Poble-sec caldria esmentar la creació de la línia 150 (Pl.Espanya-Castell de Montjuïc per Av. de l’Estadi) i la prolongació de la línia 13 fins a l’Estadi Olímpic, tot connectant amb les línies 55 i 150. En aquest punt, però, ja van començar a sortir les primeres crítiques, i és que són molts els qui encara opinen que el barri resta d’esquenes a la muntanya de Montjuïc i que no se’n facilita l’accés. De fet, cap de les noves mesures imple-mentades a la xarxa d’autobusos no té a veure
El conflicte de la plaça Navas també es debat al Consell de Barridirectament amb la connexió Poble-sec- Montjuïc. Durant el Consell es va informar de la mesura de govern “convivim esportivament”, presentada per Merche Albira, Directora de Serveis a les Persones del Districte; es va donar informació sobre el pla de Dones del Districte; es va parlar de la previsió d’inauguració del Centre d’Albareda i es va infor-mar els assistents d’algunes de les actuacions realitzades en els darrers mesos al barri.
La plaça de Les Navas, punt críticLa sessió es va allargar fins al punt que gai-
rebé no va quedar temps per al torn de precs i preguntes. En aquest punt, però, el regidor del Districte va haver de fer front a les crítiques envers la manca de civisme a la plaça de Les Navas des de la seva inauguració. Martí, es va mostrar clar: “Hi ha problemes de convivència i els hem d’abor-dar, però no prohibirem els nens jugar a pilota”. Tanmateix, es va mostrar favorable a obrir una
porta al diàleg amb un únic interlocutor, en nom dels veïns de la plaça. De la mateixa manera que en el seu dia es va crear l’Associació d’Amics de la plaça de Santa Madrona, va deixar entreveure que el sorgiment d’una organització al si de la plaça facilitaria la gestió del conflicte actual.
Establiments de fruita a dojo La proliferació d’establiments de fruita a se-
gons quines zones del barri també fou un altre tema a debat, arran del torn de precs i preguntes. El regidor va insistir que dia a dia s’estan duent a terme controls cada vegada més exhaustius i inspeccions a locals del barri per mirar d’aturar els negocis fraudulents, i que s’han duplicat les denúncies per part de la Guàrdia Urbana des de l’any passat. Pel que fa a l’aprovació de les llicèn-cies que s’atorguen, Martí va anunciar que des del Districte no hi ha res a fer pel que fa a la selecció de la tipologia de comerç a dia d’avui, però a nivell
Barcelona s’estudia una normativa en aquest sen-tit que molt probablement s’aprovi l’any vinent.
Elena Berlanga
La plaça Navas al punt de mira del Consell
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
octubre 2012 nº 107 zonasec Notícies 3
El PAD treu a relluir la falta de consens
E l carril bici de l’avinguda Paral-lel és un dels trams amb major
índex d’accidents i atropellaments de la ciutat comtal. Així ho certifica el Pla de Foment de la Bicicleta a Barcelona, presentat el juliol d’en-guany, en el que es quantifiquen més d’una vintena durant el 2011. A part, les cruïlles amb plaça d’Espanya i entre Entença i Viladomat és un punt d’acumulació d’accidents.
Per això, tal com adverteix el re-gidor del Districte Sants-Montjuïc, Jordi Martí, “en aquest últim trimestre o primer del 2013 es farà una actua-ció, que els tècnics encara estan es-tudiant”. Unes millores emmarcades per eliminar punts negres de la ciutat o minvar-ne la sinistralitat. Aquesta és una de les moltes intervencions a dur a terme fins el 2015, període que es perllonga el Pla. Encara que Martí matisa “tot dependrà del pres-supost”. Sobre el paper al Poble-sec en l’últim exercici, és a dir, 2014-2015 s’hauria d’arreglar el tram comprès entre plaça d’Espanya i Viladomat. Tanmateix, entre maig i juny es va modificar la regulació semafòrica evitant la confluència de vianants i ciclistes amb els vehicles.
Albert Hernàndez
E l passat 18 de setembre es va ce-lebrar un ple extraordinari per vo-
tar el Pla d’Actuació al Districte (PAD) i el Programa d’Actuació Municipal (PAM). L’oposició els va rebutjar, van donar-hi l’esquena Partit Socialista de Catalunya (PSC), Partit Popular (PP) i Iniciativa per Catalunya Verds–Es-querra Unida i Alternativa (ICV-EUiA). Mentre que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es va abstenir. “No hi ha propostes originals, provenen d’al-tres mandats”, argumenta el portaveu socialista, Albert Deusedes i afegeix “en el moment de crisi com estem s’han de fer propostes una mica més ambicioses”. El regidor del distric-te, Jordi Martí, lamenta les renúncies perquè “no hi ha motius per votar en contra” i justifica el contingut del PAD al·legant treballs anteriors a la seva legislatura que “s’han d’acabar”. Mal-grat la manca de consens Martí estén llaços d’unió, “qui té esperit de col-laboració són ERC i PSC” i continua, “ICV-EUiA i PP no volen acord”. El regidor pensa que els “partidismes” s’han de deixar a banda i “prioritzar el veí”. Tot i així, ell mateix afirma que des de l’11 de setembre “ha canviat el panorama polític. Hi ha certa tensió” i al seu parer, “no pot afectar a les relacions personals i polítiques”.
L’aprovació del Pla d’Actuació al Districte (PAD) mostra la divisió entre els diferents partits polítics en un gran projecte comú de barri
Més acords puntualsEl PAD inicial conté al voltant d’una
trentena d’actuacions al Poble-sec com ara la millora de les instal·lacions de la Satalia i Julià de Campmany, un poli-esportiu cobert, un itinerari cívic d’unió Paral·lel amb Ciutat del Teatre, la remo-delació del parc de les Tres Xemeneies o la creació de casals per a joves i ado-lescents, entre d’altres. Això obligarà a crear més aliances, “tothom haurà de posar de la seva part”, assegura Martí. Els socialistes es mostren partidaris a
Carril bici del Paral·lel, millora immediata
D urant el Consell de Barri es va anunciar que el centre del carrer Al-
bareda no podrà ser inaugurat el proper 24 de novembre ja que serà jornada de reflexió electoral. El regidor Jordi Martí no va voler anunciar una data determi-nada, però va assegurar que s’intentaria inaugurar abans de Nadal. Tanmateix, va emplaçar els participants a assistir
col·laborar, “estem d’acord en moltes coses. Haurem de fer consens punt per punt”. Deusedes considera que així “serà millor pel barri”. El regidor del districte sosté que tirarà endavant “el màxim possible” i apunta que el “95% del que hi ha es pot fer”. Partint d’un pressupost general per a Barcelona de 1.900 milions d’euros. Sigui com sigui, al final, acaben sent desavinences po-lítiques amb conseqüència social.
Albert Hernàndez
el proper 6 de novembre al procés par-ticipatiu per a l’ús i funcionament del centre del carrer Albareda al centre cívic El Sortidor. Respecte el nom del centre, que encara no està decidit, Martí es va mostrar partidari que les propostes de nomenclatura surtin del Consell i es de-cideixin, també, al Consell.
Posposada la inauguració del centre d’Albareda
Una de les actuacions del PAD afectaria el parc de les Tres Xemeneies
Redacció
Foto: Ana Inés Fernández
4 xxx zonasec nº 107 octubre 20124 Cartes al Director
Una finestra al’assemblea de barri
L’educació...pública i de qualitat
#assembleapoblesec
Botiga i Oficina: Parlament, 35 • 08015 BarcelonaTels. 93 441 08 66 - 93 443 99 77 / Fax 93 443 98 18
www.serralleriasoyma.come-mail: [email protected]
La FrançaHostal per a parelles
intimitat, discreció i luxe
www.lafransa.com
C/ La França Xica, 40Tel. 93 423 14 17
CARTES AL DIRECTORLa plaça de Les Navas, una altra vegada
D es del començament de la crisi hem vist com s’ha anat produint un continu trans-
vasament de recursos des del sector públic cap al sector privat. I és que, a cap dels nostres polítics els ha tremolat la mà a l’hora de retallar les partides pressupostàries d’educació i sanitat que, estranyament, produeixen grans benefi-cis un cop privatitzades. Menys professorat, reducció de beques menjador, no substitució de docents, menys inversió en els centres... Aquests són alguns dels efectes que estan tenint les polítiques d’austeritat en les nostres escoles, instituts i llars d’infants.
És per això que algunes persones de l’as-semblea de barri ens hem ajuntat per donar llum a un nou projecte: la comissió d’educació. Aquesta comissió neix amb l’objectiu de crear una plataforma per fer front a aquesta situació que ens afecta a tots i totes, la defensa de l’educació pública i de qualitat.
Animem doncs, a tots els pares, mares, estudiants, professors, directors i a tots els veïns i veïnes... a posar el seu granet de sorra en aquesta lluita per tal de donar una resposta col·lectiva front als problemes que està patint l’ensenyament.
L’educació es un àmbit fonamental de la so-cietat, doncs és mitjançant l’acció de tots els agents educatius que els nens i nenes d’avui esdevindran els adults del futur. I serà amb les eines que els hi donem, que construiran la societat del futur.
Per participar a la comissió o bé per rebre més informació:E-mail: comissió[email protected]
Obert tots els diesde 20 a 2h
(caps de setmana 2.30h)
CARRER MARGARIT, 1808004 BARCELONATEL. 933 297 618
Ronteca con mas de 80 variedades diferntes, cocktails, cervezas de importación, zumos tropicales naturales, exposiciones, rugby y la mayor selección de músicas del mundo en Barcelona.
desbanalizando desde 2007 / desconcertando desde 2010
No és la primera vegada que l’Ajuntament de la nostra ciutat executa obres de millora al barri, a més, si tenim en compte els anys que s’ha trigat per tal de trobar un disseny idoni per a la plaça de Les Navas, ja no hi ha excuses. Fa un parell d’anys els veïns del Poble-sec van haver de constatar com es degradava la zona del carrer Vila i Vilà després d’unes teòriques obres de millora de l’espai urbà. Un mobiliari urbà del tot qüestionable, la proliferació de bars i l’augment imparable d’indigents a la zona. Tot plegat, unes conseqüències que podrien haver-se tingut en compte amb les obres d’execució de la plaça de Les Navas. Ara però, sembla ser
que no n’aprenem i hem tornat a entrebancar-nos amb la mateixa pedra. La plaça de Les Navas sembla estar condemnada a seguir acaparant problemes i malestar als seus veïns que ara han de fer cassolades per veure si s’arregla el soroll, els actes vandàlics de tota mena i la brutícia que ocasiona tot plegat.
És una llàstima que després de tant de temps aguantant una situació tan molesta com les obres, ara ens haguem de trobar amb tot aquest pano-rama. Quina llàstima! I també, tan difícil és tenir una bona convivència?
Berta Sorribes
El nombre de persones sense feina al Poble-sec continua augmentant i les entitats que s’encarreguen d’acompanyar-les en la cerca d’una nova feina no poden absorbir la demanda existent.
L a comissió sociolaboral del Pla Comunitari Poble-sec, formada per entitats del bari que treballen per
la inserció laboral de joves i grans, manifesta una clara preocupació per la situació actual i per la incertesa sobre la continuïtat de les subvencions i ajudes rebu-des durant el 2012. L’Esther Garcia, Tècnica del Pla de Desenvolupament Comunitari, admet que “les entitats que treballen per la formació estan sobresaturades do-nat que les Administracions donen menys recursos i en canvi augmenta el nombre d’usuaris”. El Departament d’Immigració ha confirmat que no es donaran més ajuts per a l’acollia, tot i que sí es mantindran per a la integra-ció. Sobre la resta de subvencions no se sap clarament quin serà el futur, però un descens dels ajuts seria molt perjudicial per a la gent desocupada actualment. Cal recordar que alhora que augmenta el nombre de perso-nes que es queden sense feina, augmenta el nombre de persones que estan en situació d’atur de llarga durada, i que ja no tenen accés a cap prestació econòmica.
Percentatge molt alt d’atur al Poble-secLes últimes xifres de l’atur al barri de que disposem,
de març del 2012, mostren un total de 4.456 persones en aquesta situació. Xifra que manté al Poble-sec entre els barris amb un dels percentatges de persones aturades més elevats de la ciutat. Malgrat que s’hagi detectat un augment de l’activitat econòmica al barri i la creació de noves empreses i entitats, es tracta d’un augment de l’auto ocupació. Les persones amb escassos recursos i formació són les que més pateixen la situació de crisi
actual. Els grups amb més dificultats per aconseguir una feina són els joves que no estudien ni treballen, els adults amb un nivell formatiu baix i les persones immigrades sense formació. Amb els recursos actuals, les entitats del barri s’esforcen per atendre el màxim d’usuaris possibles, però el material i el personal disponible són escassos i no es poden crear nous serveis com una escola d’adults reclamada des de fa temps.
Agreujament de la desocupació al barri
Marta Tello
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
octubre 2012 nº 107 zonasec Notícies 5
El Rincón de la Empanada és un projecte posat en marxa per Esteban Celano, argentí, assessor fiscal de professió i dedicat al sec-tor de la hostaleria al seu Buenos Aires natal; i per Andrés Marín, català, advocat i vinculat al món de l’oci de Barcelona des de fa més de vint anys. Al petit racó del carrer de Poeta Cabanyes -gairebé cantonada amb Blai- s’hi poden degustar tota mena d’empanades, pizzes, pascualinas, milaneses, cañones i alfajores, entre d’altres. En definitiva, una àmplia gamma de productes argentins de primera qualitat, fets al dia i llestos per em-
Publi-reportatge
C/ Poeta Cabanyes, 43 • Tel. 93 187 25 13 • www.elrincondelaempanada.com
Fo
to: E
l Rin
cón
de
la E
mp
anad
a
El Rincón de la Empanada,un nou racó argentí al Poble-sec
portar. De fet, el Rincón de la Empanada neix amb aquesta vocació, la de donar resposta a l’interès per la gastronomia forània, amb uns productes de qualitat indiscutible.
El passat divendres 5 i dissabte 6 d’oc-tubre va tenir lloc la inauguració oficial del local, en què els assistents van poder degus-tar algunes de les saboroses especialitats argentines i d’arreu que s’ofereixen, des de ja, a Poeta Cabanyes, 43. Ambdós socis es van mostrar satisfets per la gran acollida de “El Rincón de la Empanada” al barri, la festa d’inauguració fóu tot un èxit.
C assolada per lluitar pel descans dels veïns. Sembla paradoxal però
d’aquesta manera pretenen aconseguir-ho els residents de la plaça de Les Navas. Des de fa unes setmanes, cada dissabte a mitjanit un grup de persones es reuneixen i fan sonar aquests estris domèstics. Es queixen del xivarri que generen els clients del local que hi ha a la plaça, la brutícia que originen i les destrosses al mobiliari urbà. A més, denuncien que molts orinen en portals i diferents racons de l’emplaça-ment públic. La seva intenció és continuar així fins que se solucioni aquest problema, ja que, com es pot llegir en cartells de protesta enganxats pel barri, la Guàrdia Urbana “fa cas omís de les trucades”. Una altra de les iniciatives endegades pels veïns és la recollida de signatures per dur-les al Districte i així es posi remei.
El regidor del districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, assegura que entre mitjans i finals d’aquest mes d’octubre “acabarà el pla de mediació fet”. Un pro-jecte, com diu Martí, “per no acabar ma-lament. Per una bona convivència entre veïns, establiments i tothom”. Dins aques-ta actuació, indica el regidor, s’inclou la formació d’una associació del tipus amics de la plaça per tal que el contacte amb l’administració local sigui més efectiva.
Els veïns de la plaça de Les Navas demanen descans picant la cassola
Un equipament polèmicDes de pràcticament el seu esbós
aquest punt del barri manté un idil·li quasi constant amb la controvèrsia. El retard de quatre anys d’una obra que va ocasionar acomiadaments i tancaments de negocis de la zona, va provocar un caldo de cultiu que va esclatar en la inauguració de la plaça, celebrada el passat mes de juny amb
la presència de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i objectiu de totes les queixes i crítiques. Malgrat fer-ho en un ambient festiu, ja que es va fer en el marc de la Festa FEM Paral·lel i la Mostra d’Entitats del Poble-sec. Sembla, per tant, que la polèmica està instal·lada a la plaça de Les Navas.
Albert Hernàndez
Els veïns diuen que molt del xivarri i incivis-me el protagonitzen clients d’aquest local
Uns vàndals trenquen els vidres d’un portal al carrer Bòbila
L a matinada del dissabte 13 d’oc-tubre s’han produït diversos actes
vandàlics per les rodalies de la plaça de Les Navas i un dels més visibles ha estat la trencadisa dels vidres d’un portal al carrer Bòbila, 11.
El fet va provocar la concentració d’alguns veïns indignats pel incivis-me i la falta de seguretat que viu i pateix el barri.
Aspecte del portal al carrer Bòbila
Redacció
Dissabtes a mitjanit es fan cassolades per exigir la solució dels problemes de la plaça
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
zonasec nº 107 octubre 2012�� Notícies
Bona Voluntat en Acció, punt d’atenció laboral, de formació i aliments al Poble-sec
Los Templarios nos traen el arte de los presos de toda España en la ‘Casa dels Entremesos’
Roser, 19 - Telèfon: 93 441 51 88
Fontrodona, 22 - 08004 (Poble-sec)
Baluard, 36 - 08003 (Barceloneta)
Patrícia Gabancho guanya el Prudenci Bertrana de novel·la
ROSTISSERIAPIZZERIA MENÚ A 6,45 E
Menjars preparatsa qualsevol hora
Faci les seves comandesal TEL. 93 443 80 83
Horari: de dimarts a divendresde 12 a 16 h. i de 18 a 22 h.
Dissabtes i diumenges de 12 a 17 h.DILLUNS TANCAT TOT EL DIA
C/ BLAI, 51
Reparació de l’AutomòbilRevisió i Reparaciód’Aire Acondicionat
Olivera, 28 - 08004 BarcelonaTel. 93 325 58 06
Mòbil 609 32 67 30
E l alcalde de Barcelona, Xavier Tri-as, ha puesto a disposición de
la Asociación Templarios de Jumilla, que cuenta con el apoyo logístico de la Associació Cultural Jumillana de Barcelona, la Casa dels Entremesos sita en la plaza de les Beates, 2, en pleno corazón de Ciutat Vella, del 6 al 25 de noviembre donde se mos-trará una selección de las tres últimas ediciones de la Exposición Nacional Itinerante Presos de las Bellas Artes y Artesanía, que cuenta con la ayuda de la Obra Social “la Caixa”, evento que reúne los mejores trabajos en artes plásticas y maquetas realizados por internos en distintos centros peniten-ciarios del Estado español, incluídos tres de Cataluña, más Andorra como país invitado y l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer del Poble-sec.
La muestra se recoge en el Proyecto Fénix que emplea las Bellas Artes y Artesanía como formación profesional y estímulo de la autoestima del internado, y se enmarca en las actividades com-prendidas en la IX Cruzada Cultural de la bailía Templaria de Jumilla (Murcia). El motivo que ilustra el cartel anuncio es obra de Arango (C.P. Zuera Zaragoza).
Associació Cultural Jumillana
Tel. 699 271 [email protected]
www.zonasec.cat
ANUNCIA’TAL ZONA SEC
A ixí és com s’anomena el nou pro-jecte de la Fundació Artesà, en col-
laboració amb Aspasim i el Poble Espa-nyol. Aquest projecte es basa en construir i cuidar d’un paisatge agrícola mediterrani. Aquest projecte té tres objectius: El primer consisteix en que els nostres nois es fan càrrec de la cura i el cultiu d’un espai de 400 metres quadrats on es practica l’agro-ecologia, que consisteix en una agricultura ecològica que té en compte l’entorn na-tural i paisagístic i tot el que fa referència a aspectes culturals i tradicionals. Aquest espai consta de diferents zones: bosqui-na mediterrània, conreu de secà, zona d’horts, zona de treball, miradors i un camí perimetral. Per a dur amb èxit aquest pro-jecte, durant el mes de juliol s’ha realitzat un curs de formació per a monitors/es, on s’ha ensenyat tot el necessari en horticultura ecològica. Curs que després s’ha repetit, amb les adaptacions pertinents, als nois/es designats per dur-lo a terme.
El segon, respon a la idea de fer de l’espai un lloc d’aprenentatge tant per alumnes d’escoles com de visitants del recinte.
I el tercer, és poder complimentar amb els objectius propis dirigits als nois/es de la Fundació. És a dir: l’autonomia personal i social, l’aprenentatge de tasques d’agri-cultura i jardineria i la inclusió social.
‘‘Paisatge Agrícola Mediterrani’’
Fundació Artesà
L a periodista i escriptora, Patricia Ga-bancho, va guanyar el 45è premi Pru-
denci Bertrana de novel·la per l’obra La néta d’Adam. Un guardó que va rebre el passat 27 de setembre a l’Auditori de Girona, on es va dur a terme la festa anual dels Premis Literaris de Girona, que aplega, a més del Prudenci Bertrana de novel·la, Miquel de Palol de poesia, Carles Rahola d’assaig, Ramon Muntaner de literatura juvenil i Cer-verí de lletres per a cançó. Precisament un reconeixement que va arribar pocs dies després de ser la protagonista de l’entre-vista del ZONA SEC, en el número 106. Aquest és el primer títol literari d’aquesta argentina establerta a Catalunya. De fet, La néta d’Adam ve a ser una descripció del fet d’abandonar el seu país natal. És una obra intimista, amb molta càrrega personal i és que fa un repàs de la història de la seva família i la història d’Argetina, a partir de l’aterratge del seu besavi, Adam, a Buenos Aires provinent d’Itàlia. Un relat a cavall entre la ficció i la realitat, ja que la base del llibre, com va dir a la gala, “va ser un gran esforç de memòria” i va continuar, “explico coses que he viscut, però també he reconstruït a través de l’absència”. L’escriptora va rebre 42.000 euros i Columna Edicions li publi-carà el llibre, que sortirà el proper mes de novembre a les llibreries. L’altra finalista del Prudenci Betrana va ser l’autora gironina, Núria Esponellà per Una dona d’aigua.
L a ONG del Poble-sec Bona Voluntat en Acció ha reprès el seu servei d’acollida
després de les vacances. Tots els dimarts i dimecres, en horari de matí i tarda, al local de BVA es reben nous usuaris que bus-quen, sobretot, formació, ajuda d’aliments i orientació laboral, sent aquesta última la més demandada. Ens els darrers dos anys s’ha notat un canvi en el perfil dels usuaris, que han deixat de ser principalment perso-nes sense papers, passant a rebre a gent amb permís de treball regularitzat o au-tòctona, però sense una feina. La baixada d’usuaris nouvinguts estrangers ha coincidit amb la situació de mancança de gent que fa més anys que viu al barri que els ha fet apropar-se al nostre local del carrer Roser, 99. Bona Voluntat actua com a punt d’aten-ció per a qualsevol demanda que serà atesa a la pròpia entitat, si és possible, o derivada a la institució adequada (advocats, habitat-ge, institucions contra violència masclista, etc...). D’altra banda, també s’ofereix reforç escolar als nens del barri. Actualment, 28 estudiants, fills d’usuaris de BVA vindran de nou a estudiar amb el començament del curs.
Bona Voluntat en Acció
Patrícia Gabancho
Albert Hernàndez
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
octubre 2012 nº 107 zonasec L’Entrevista 7
l’entrevista per Jordi Molina
Josep Puig Bóo, president del Casal de Catalunya de Buenos Aires
‘‘Cal sortir de la lògica de Madrid i del capital’’
DISPOSEM
APARTAMENTS TURÍSTICS
MATEIXA FINCA • RAÓ RESTAURANT
Menú diari:dilluns a divendres
9,95E
dissabte i diumenge15E
Tanquem a les 3,00h
MariscadaParrillada
CombinatsCarns gallegues
Av. Paral·lel, 99 • 08004 Barcelona • Tel. i Fax 93 441 30 71
del Paral·lel
Tapes Vins Caves
Especialitat en ‘‘montaditos’’i tapes de totes classes.
Obert tots els dies de l’anyAv. Paral·lel, 9908004 Barcelona Tel. 93 441 30 71
En un moment clau de la vida nacio-nal de Catalunya, el diari del barri ha volgut traspassar fronteres i parlar amb Josep Puig Bóo (Buenos Ai-res, 1971), president del Casal de Catalunya de Buenos Aires, el més antic del món. Aquest psicòleg, teò-leg i filòsof, fa gairebé un any que ha agafat les regnes de la presidència d’una associació que vol moder-nitzar. Combatre l’espanyolització històrica i mediàtica de l’Amèrica Llatina és el seu principal repte.
Més enllà del Casal tenim 16 mi-lions d’argentins als que els hem d’explicar qui som. És important te-nir present Catalunya i els esdeve-niments del dia a dia, però hem de mirar més l’Argentina i difondre la nostra cultura al lloc on som. Quan Catalunya obtingui la independència, cal que l’Argentina i Llatinoamèrica acompanyin el procés.No serà fàcil, tenint en compte l’arrelada presència d’Espanya i la percepció homogènia que es té de l’Estat...
Per aquest motiu és important la tasca dels casals. Abans servíem per mantenir llengua i les tradicions, però ja no podem limitar-nos a ser un espai de trobada. Els catalans que viuen o viatgen a l’Argentina poden parlar cada dia en català amb els seus fa-miliars per l’Skype i estar informats del què passa a Catalunya a través de la xarxa. Des que sóc president, hem posat l’accent en penetrar en la societat argentina. Hem signat un conveni amb la Universitat de Buenos Aires per ser lloc oficial de l’ensenya-ment del català i estem treballant en un projecte de ràdio web.Els principals rotatius argentins in-formen des de Madrid del què està passant a Catalunya i simplifiquen i estereotipen força el conflicte...
Es fa difícil penetrar als mitjans argentins. Cap dels meus articles
s’han publicat als principals diaris. La difusió de la informació es fa des de Madrid i les agències d’aquí tre-ballen a partir d’una informació esbi-aixada. Els casals fem de contrapès dels mitjans, tot i que Financial Times, darrerament, està donant cobertura i cert suport al plantejament indepen-dentista. El periodisme argentí mira molt els EUA i sembla que augmenten les simpaties amb Catalunya. Els casals del Con Sud de l’Amèri-ca Llatina heu signat recentment un manifest en suport a la inde-pendència de Catalunya. Va ser una decisió unànime?
No vàrem contemplar cap altra opció. Per a nosaltres si no acon-seguim la independència al llarg de l’etapa que vàrem iniciar l’11 de se-tembre serà un cop dur. En els seus inicis el Casal no tenia una ànima independentista, però amb el temps, sobretot arran dels catalans exiliats de la Guerra Civil Espanyola, va re-
vifar l’anhel sobiranista. La Comissió que jo presideixo és netament inde-pendentista. El PP va endegar una campanya en contra dels ajuts de la Generalitat a les delegacions i als casals. De quin pressupost estem parlant?
Ens va doldre molt el tancament de la delegació catalana a Buenos Aires. Tot i així, i sense simpatitzar amb el PP, cal dir que tenen part de raó. En alguns casos, les subvenci-ons han acomodat el personal. De vegades per manca d’idees o d’altres per discussions internes no hem fet una feina més important a Buenos Aires i a l’Argentina. Què vol dir?
Som ‘argentinocatalans’, és a dir, tenim identitat catalana, però vivim a l’Argentina. No sé si té molt sentit que la Generalitat doni diners tots els anys. Una altra cosa és que atorgui ajudes puntuals per activitats i pro-jectes, com la difusió de la llengua o
la història. Però hem d’avançar cap a l’autofinançament. Ara bé, no és cert que l’ajut de la Generalitat hagi provocat més retallades, em sembla-ria cruel que tot d’una deixin alguns casals sense ajuda. Estem parlant d’ajuts petits, de 8.000 euros l’any, vitals per alguns casals. Argentina és una nació jove, de 200 anys. Costa entendre que en fa 800 ja existia una sensibilitat col·lectiva catalana...
En general, hi ha un profund desconeixement. Pocs saben que el 1810, en el primer govern inde-pendent d’Espanya, dos catalans, Joan Larrea i Domingo Matheu, van ser vocals. Per no parlar de la mú-sica de l’himne argentí, composada fer un altre català. Creu que els partits polítics esta-ran a l’alçada?
No tenen més remei. La socie-tat civil catalana ha parlat. El treball d’Òmnium Cultural o de l’Assemblea Nacional Catalana ha estat admirable i ara toca respondre el 25 de novem-bre. Cal que els diputats es defineixin abans dels comicis i que es respecti la majoria. Si el nombre d’escons és contundent, no caldrà referèndum, sinó proclamar l’Estat Català.Què li pot aconsellar l’Amèrica Lletina a Europa per sortir de la crisi?
És la mateixa crisi del sistema capitalista que vam patir nosaltres. No pot ser que el FMI, que va ensor-rar l’Argentina –s’ha demostrat que el nostre era un deute inventat— i Grècia doni les directius per resol-dre res. Passa el mateix que amb Catalunya i el referèndum. Res serà legal dins la mentalitat imperialista d’Espanya. I, de la mateixa mane-ra, cap solució servirà per millorar res en el marc del capitalisme. Cal generar noves lògiques i, per això, cal sortir de la lògica de Madrid i del capital.
Josep Puig al Casal de Catalunya de Buenos Aires
Fo
to: C
asal
de
Cat
alun
ya a
Bue
nos
Air
es
zonasec nº 107 octubre 20128 Actualitat
ALQUILER Y VENTA DE PISOSSEGUROS DE ALQU I LERTRAMITACIÓN HIPOTECAS
(Porque todostenemos derechos)Seguro Legal
60E año
porque pagando tan solo 60E al año, usted podrá realizar 12 consultas a nuestros abogados
Blai, 9 local 08004Rocafort, 147 08015Av. Generalitat, 36 08754
934 418 278932 263 730936 731 686
Barcelona
El Papiol
Todos tus problemas tienen soluciónporque pagando tan sólo 60E al año, usted podrá
realizar 12 consultas a nuestros abogados
VISÍTANOS EN NUESTRAS OFICINAS
BRASERÍAAlmejas, pulpo gallego,
gambas, padrón, calamarcitosCOCINA A LA VISTACarnes gallegas y pescadosEN BRASA NATURAL
Margarit, 24 / Tel. 93 329 70 74 / 08004 BCN (Poble-sec) / www.omeular.es
P. BRUGUERA
Blai, ��3 • Tel. i Fax: 93 441 2�� 53 • 08004 [email protected]
PerfumeriaCosmètica
KaneboCaritaGuerlainOrlaneNuxe
BulgariKenzo
LaliqueGivenchy
Cartier
Centre d’Estudis Sant Francesc XavierLLAR D’INFANTS (des de 3 mesos)
PRIMÀRIA - ESOANGLÈS - INFORMÀTICA
MITJA PENSIÓ
Bóbila, 26-32 - 08004 Barcelona - Tels. 93 424 57 91 / 93 325 93 32CENTRE HOMOLOGAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Les activitats grupals i co-munitàries, però, es conti-nuaran fent als diferents barris del districte.
E l Punt d’Informació i Atenció a les Dones del districte de Sants-Montju-
ïc, que fins ara es trobava al centre cívic El Sortidor canvia de local i es trasllada a l’edifici que el Centre de Serveis Socials Cotxeres de Sants té a la Carretera de Sants, 79-81. Així doncs, les veïnes del Poble-sec que vulguin rebre atenció perso-nalitzada a partir d’ara, hauran d’adreçar-se a les noves oficines del barri de Sants, que són més àmplies. Per tal d’assegurar l’accés de les persones d’altres zones del districte, les activitats grupals i comunitàri-es es continuaran fent alternativament en els diferents barris de Sants-Montjuïc, el Poble-sec inclòs. Així doncs, es continua-ran organitzant i realitzant activitats als dife-rents barris del districte. El PIAD de Sants-Montjuïc, va atendre l’any passat a 196 dones diferents, i en el primer semestre
El Punt d’Informació i Atenció a les Dones es trasllada a Sants
del 2012 han estat 103. El serveis més demandats són el d’assistència jurídica i la participació en grups i tallers.
Els PIAD a BarcelonaEls PIAD són uns serveis de la Regido-
ria de Dona i Drets Civils, oberts a totes les dones que precisen d’informació, orienta-ció i atenció, de forma individual, grupal o comunitària. Els deu PIAD que hi ha a la ciutat, un a cada districte, fomenten el tre-ball en xarxa i es coordinen amb la resta de serveix d’atenció. Durant el 2011, el total de centres van atendre un total de 2.210 do-nes, mentre que l’any 2010 van ser 2.074. La regidoria ha augmentat 30.000 euros el pressupost destinat als PIAD, arribant fins els 697.415,35 euros per aquest any. Així, el pressupost total destinat als serveis i recursos en matèria de violència masclista és de 3,5 milions d’euros.
PIAD Sants-MontjuïcCrta. de Sants, 79-81 / Tel. 93 291 87 31
El 18 d’octubre, coincidint amb el dia internacional de la menopausa, i fins el 20 d’octubre, la Casa del Mar (carrer Albareda, 1) acull el fòrum per tractar en profunditat com afecta la menopausa a les dones.
E l fòrum està dirigit per Montse Roura, veïna del Poble-sec, fotògrafa i pro-
pietària d’una productora, que va crear al 2010 “Ella y el abanico”, un portal d’Inter-net, que actualment compta amb prop de 220.000 visites, per tractar qüestions relacionades amb la menopausa, amb in-formació, consells i recursos. La Montse va crear el portal quan va tenir la menopausa i va descobrir la manca d’informació sobre el tema i va patir els prejudicis existents, lamenta que “quan les dones arriben a la menopausa estem a la plenitud de la vida, però ens treuen del món laboral”.
Normalitzar la menopausaL’objectiu del fòrum és “reivindicar la
bellesa natural de les dones i donar-los visibilitat laboral”, així com normalitzar el parlar d’aquesta etapa de la vida de les dones. Per aquest motiu el programa s’inicia amb una desfilada de “dones de veritat” i la projecció del documen-tal “dones sense pausa”. El dijous el fòrum comptarà amb la presència de Montse Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya, i divendres i dissabte el fòrum abordarà des de diferents vessants el tema de la menopausa i la dona amb 50 anys. Per la directora de l’encontre és molt important oferir el màxim d’in-formació perquè cada dona triï el que
li serveixi millor i sigui lliure per deci-dir. Participaran psicòlegs, ginecòlegs, professionals de la salut... que oferiran conferències i tallers de cuina, teràpies naturals, sexualitat... Conferències com “Pèrdua del talent femení a partir dels 50”, presentada per l’Anna Mercadé, Di-rectora del Observatori Dona Empresa i Economia, de la Cambra de Comerç de Barcelona; “Alteracions de la son en la dona: cercant solucions”, del psicòleg Francesc Segarra, membre de la clínica de la son Estivill; o “Agulles sense fil per a la menopausa”, presentada per la Dra. Margarita de Legórburu, metgessa màster en acupuntura.
El fòrum va adreçat principalment a les dones amb menopausa, però també a qualsevol dona o home que vulgui acostar-se a aquesta realitat a la que actualment es troben 600.000 dones a Catalunya. La inscripció és gratuïta i es pot realitzar a través de: www.ellayelabanico.com/forumdo-naimenopausaprograma.
Marta Tello
Primer Fòrum de Donai Menopausa a Catalunya
Assaig de la pasarel·la amb la que s’innaugurarà el fòrum
Sala d’espera del PIAD a Sants
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
octubre 2012 nº 107 zonasec Publicitat 9
10 zonasec nº 107 octubre 2012Districte Sants-Montjuïc
Balls pera la gent granOctubre-Desembre 2012Centre Cívic El SortidorDimecres:17 i 31 d’octubre, 14 i 28 de novembre i 5 de desembreHorari de 17 a 20 hActivitat gratuïtaAdreçaCentre Cívic El SortidorPl. del Sortidor, 12Tel. 934 434 311
octubre 2012 nº 107 zonasec 11 Economia
economia/opinió per Josep Maria Torremorell
Presoners espanyols
Bufete CREMADES DEPARTAMENTO JURÍDICOMATRIMONIAL: Convenios Reguladores, Divor-cios, Modificación de Medidas, Solicitud de Ali-mentos, Ejecuciones de Sentencia por Impago de Pensiones, etc...CIVIL: Reclamación de Impagados, Desahucios, Incapacidades, Herencias, Ejecuciones Hipoteca-rias, Juicios Verbales y Ordinarios, etc...PENAL: Asistencia en Comisaría y en Juzgado de Guardia e Instrucción, Juicio Penal Sumario y Penal Abreviado, Juicio de Faltas, Apelación de Senten-cias Penales, Violencia Doméstica, etc.SOCIAL: Reclamación por Despido, Reclamación de Cantidad, Tramitación de Eres, etc...EXTRANJERÍA: Tramitación de Solicitudes de
Extranjería, Recursos de Reposición, Recursos Contencioso-Administrativos.MERCANTIL: Constitución de Sociedades, Con-curso de Acreedores, Fusiones y Absorciones, etc...
ÁREA LABORALConfección de Nóminas y Seguros Sociales, Contra-tos de Trabajo, Altas y Bajas en Seguridad Social.
ÁREA FISCALDeclaraciones de Renta, Impuesto de Sociedades, IVA, Estimación Directa Simplificada, Módulos.
ÁREA ECONÓMICAContabilidades, Estudios de Viabilidad, etc...
Paral·lel, 69, entlo. 1ª • 08004 BarcelonaTel. 93 441 61 15 • Fax 93 441 70 93
Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda
A ixí es titula l’article que va publicar el New York Times el passat 2 d’octubre (Spanish
prisoners). En només 736 mots, 156 més dels que té aquest article, Ricard González (antic corres-ponsal a Washington de El Mundo i El Temps) i l’escriptor Jaume Clotet, expliquen com Espanya ha anat collant Catalunya fins arribar a una situació econòmicament insostenible, socialment inassumi-ble (pel genocidi cultural i l’intent d’extermini dels catalans com a poble), i que políticament només té una sortida: la independència, atès el rebuig frontal a qualsevol altra proposta catalana.
Més despeses que ingressosEls pressupostos generals de l’estat espanyol
per al 2013 -tan irreals que semblen fets per Walt Disney- avalen plenament l’esmentat article. En l’actual situació de recessió econòmica, caldrien -teòricament- uns pressupostos expansius. Què vol dir això? Doncs, més despeses que ingressos, i la diferència coberta amb emissions de deute públic. Però els pressupostos per al 2013, ens aboquen a aprofundir la recessió i destruir més llocs de treball: la consigna és reduir el deute públic, seguint els postulats merkelians. A la pràc-tica, però, es dóna la paradoxa que aquest ofec a l’economia provoca l’augment de la desconfiança en el país, cosa que fa que la prima de risc s’ei-xampli i, com que s’han de pagar més interessos pel deute públic i més subsidis d’atur, tot l’esforç
de retallades se’n va en orris. A més, es esgarrifós veure el malbaratament de recursos en inversions ruïnoses com l’AVE a Galicia, de manera que el 2014 es repetirà la mateixa història, que em recor-da al mitològic Sísif, que a l’infern va ser obligat a empènyer una gran pedra pendent amunt per un vessant, però poc abans d’arribar al cim de la muntanya la pedra sempre rodava cap avall, i Sísif havia de tornar a començar de nou des del principi (L’Odissea, cant XI, vers 593).
Els bisbes espanyols i la unitat d’EspanyaEl PP ens duu a l’infern, on tindrem doble càs-
tig, atès que per als bisbes espanyols el sobiranis-me, excepte el seu, és pecat. En la nota que van evacuar es remeten a una pastoral del 2006 on es
diu que la unitat cultural, política i administrativa d’Espanya és un fet que es remunta als temps de la romanització: no van retrocedir fins als neander-tals d’Altamira perquè llavors encara no hi havia Església catòlica. Per a ells, la santíssima trinitat és “una, grande y libre” i, com tothom sap, Déu és espanyol i no hi ha salvació fora d’Espanya. A més, es rumoreja que uns arqueòlegs han trobat un fragment de les Taules de la Llei de Moisès i, en traduir-ne el text, han descobert que es tracta de la constitució de 1978. Aquest mes, les medalles virtuals al foment de l’independentisme se m’han esgotat: no puc més que agrair l’esforç que fan alguns espanyols per aconseguir-les. Me’n deixo uns quants, però gràcies a Alejo Vidal-Quadras, Guillermo Fernández Vara, Alfonso Guerra, Pedro J. Ramírez, José Antonio Monago, José Ignacio Wert, l’indigent intel·lectual de la Zarzuela; l’escriptor Juancho Armas Marcelo, que al diari El Mundo insinua que els catalans (que llavors encara no existien) van matar Jesucrist; “Nostradamus” Felipe González que de cridar “Gora Euskadi askatuta!” (Eibar, frontó Astelena, 1976) ha passat a “No ha-brá independencia en ningún territorio de España” (Barakaldo, 2012); i Carme Chacón: “¿He de decidir por mi hijo de 4 años si es catalán o español?”. Sorprèn molt aquest dubte en una autodeclarada no-nacionalista. Si no ho és, què importa la naci-onalitat del seu fill? Serà només ciutadà del món com ella, o no?
E l país viu a un ritme frenètic des de la increïble manifestació independentista de la Diada de
l’11 de setembre, i Poble-sec per la Independència, com a assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana (www.assemblea.cat), s’està adaptant a aquesta nova situació. Després de l’organització, amb la territorial de Sants-Montjuïc, de la marxa de torxes de Sants al Poble-sec el dia 10 de setembre, i de la pròpia implicació en la manifestació de l’endemà, se’ns presenten uns mesos carregats d’activitats des-tinades a consolidar la majoria independentista. Us en fem cinc cèntims. El dia 30 d’octubre tindrem presèn-cia al barri amb una castanyada, pensada sobre tot per a la canalla poblesequina: a partir de les 17.00 a la plaça del Sortidor. El dia 3 de novembre hi haurà, en algun lloc del barri, alguna persona parlant-vos sobre independència: el lloc no us el revelem, perquè serà sorpresa! El dia 7 de novembre celebrarem, al centre
cívic El Sortidor, una assemblea de trobada amb els simpatitzants de l’entitat: els animem a ells i a tots vosaltres a venir a conèixer-nos. A més, realitzarem un debat públic sobre el procés i la consecució de la independència: com que no tenim por a l’inter-canvi racional i civilitzat d’idees, sentirem totes les posicions al respecte. Serà al centre cívic El Sortidor, i aviat us en farem saber la data. Finalment, cada dissabte d’11.30 a 13.30 som o bé a la plaça dels Ocellets o bé a la de la Bella Dorita (la del Molino); entre d’altres coses, animem la gent a penjar una estelada al balcó fins que serem independents! Us convidem calorosament a col·laborar amb nosal-tres en totes aquestes activitats. Tenim el privilegi de viure uns moments únics de la nostra història: siguem-ne protagonistes tots plegats!
Poble-sec per la Independència
Properes activitats de ‘Poble-sec per la Independència’
12 zonasec nº 107 octubre 2012Entitats
Diables: Una bèstia de foc?
M olts de vosal-tres devíeu
veure per la televisió les notícies sobre el concurs de castells de Tarragona. Si bé només va sortir l’ac-tuació de les colles
grans, que va ser diumenge 7, les colles situades entre la posició 13 i 32 del rànquing vam actuar dissabte tarda. Quin goig veure més de 160 camises i samarretes blau cel entrant a la Tarraco Plaça Arena per primer cop en 13 anys d’història. Va ser doncs un moment històric, i la colla no va decebre. Vam descarregar un tres de set aixecat per sota, un set de set, i un cinc de set. No van sortir tan bonics com voldríem, però van ser els primers castells del Poble-sec a l’espectacle casteller més gran del món. L’alegria era immensa.
Divendres 19 assaig obert a gent novaAprofitant que el cap de setmana del
20-21 baixem la intensitat castellera (una mica només, ja que el dia 21 actuarem a la Festa dels Súpers aquí a Montjuïc), divendres 19 hem programat un assaig obert als amics i a la gent del barri. Serà per tant un assaig molt més didàctic, on tothom que vulgui podrà provar què és això de ficar-se en una pinya i pujar a les espatlles d’algú. I com hi haurà molta
gent nova, ningú tindrà vergonya. A més, després anirem al nostre local social a sopar tots plegats, i convidarem a un beure als que s’hagin animat a venir. No t’ho pensis i apropa’t a l’escola Ferran Sunyer (Viladomat, 2) a les 20h.
I castells al barri?Sabem que els poblesequins voleu
veure els nostres millors castells al barri. Per això us anem informant de la data de la tradicional Diada de Tardor (o Diada de l’Escudella): l’11 de novembre, amb els Castellers de Sants i els Castellers de la Sagrada Família. Com sempre, a les 12h davant la biblioteca del carrer Blai. Hi ha rumors que potser s’hi veurà el cas-tell poblesequí més gran de la història! Resumint, els Castellers del Poble-sec estem més forts que mai, seguim crei-xent i fent millors castells, però seguim necessitant que tots els veïns i veïnes s’apropin a nosaltres. Només tots junts aconseguirem els reptes que ens propo-sem! Força, equilibri, valor, i seny!
Castellers del Poble-secAssajos oberts:
Dimarts i divendres, de 19 a 22h a l’escola Ferran Sunyer (Viladomat 2-
8).Local Social: Can Bandarra (Passeig de Montjuïc, 70, baixos)
www.castellersdelpoblesec.cat(també al facebook!) Twitter: @Bandarres
Poble-sec participa al Concurs de Castells de Tarragona
Els de la camisa blau cel van representar el Poble-sec al Concurs de Tarragona
D es de fa temps, els Diables del Poble-sec teníem un desig, un somni que ja podem anunciar-vos que és una realitat. Els Diables, a partir d’ara, aniran
molt ben acompanyats als Correfocs. Una gran figura, dolça i malèfica a l’hora, ens farà companyia. De què parlem? Doncs, de la nostra bèstia de foc.
Coincidint amb la II Fira Medieval, que organitzem al barri els propers dies 3 i 4 de novembre, celebrarem el seu bateig de foc i tothom que s’acosti podrà donar-li la benvinguda. Ens trobareu a la plaça de la Bella Dorita (plaça del Molino).
A continuació trobareu el programa d’activitats i horaris d’aquesta II Fira que coincidirà amb la VII Trobada de Malabars de Foc i Exhibició de Ceptrots.
A la fotografia annexa podeu veure part de la nostra colla moments abans de l’inici del Correfoc de la Mercè. A l’esquerra de la fotografia, membres de la nova colla Congregació Diabòlica del Congrés amb el seu “religiós” vestuari es preparen per a la seva primera Mercè. Us esperem els dies 3 i 4 de novembre.
RADIO LA PLATA, S.L. - Número de registro 1660 otorgado por el Ministerio de Ciencia y Tecnología.“Registre d’Instal·ladors de Telecomunicacions de Catalunya” con el número 177 para el mantenimiento e instalación de
infraestructuras de Telecomunicaciones en edificios
Aboneu-vos a RADIO LA PLATACarrer Lafont, 408004 Barcelona
Telfs.: 93 443 44 97 • ��8�� 47 02 71 E-mail: [email protected]
www.radiolaplata.com
TODOS LOS
octubre 2012 nº 107 zonasec 13
Ara fa anys
Cultura
7.10.1917. Fundació de l’Agrupació Ciclista Montjuïc.
Els ciclistes de la ‘‘Grupa’’, guanyadors de moltes curses
les aus delpoble-sec
La muntanya de Montjuïc n’està plena d’ocells als quals estem acostumats a sentir, però que pocs sabem reconèixer i identificar. Gràcies a l’ornitòleg Carles Oliver, cada mes aprendrem com és i què fa una de les moltes aus del Poble-sec.
Nom en català: Pardal comúNom científic: Passer domesticusOrdre: PasseriformesAlimentació: Invertebrats, llavors, petits fruits.Mida: Longitud 14 cm.
Carles Oliver / Ornitòleg Barcelona Birding Point - Turisme
ornitològic i de naturawww.barcelonabirdingpoint.com
ANUNCIA’TAL
ZONA SECTelèfon
699 271 825
www.zonasec.cat
Xavier Rodríguez / Josep Cordero Català
VII edició dels Tallers Oberts del Poble-sec
A l local del Moulin Rouge (l’actual Molino), un grup de set aficionats al ciclisme, encapçalat
per Llorenç Cabrol i Nadal, va fundar l’Agrupació Ciclista Montjuïc.
La primera sortida, d’uns 35 Km, fou al camp d’aviació de la Volateria, al Prat de Llobregat. A pri-mers de l’any següent ja eren 27 els socis i el març es va organitzar la primera cursa per a neòfits.
Al llarg de la seva història l’Agrupació Ciclista Montjuïc, la “Grupa”, ha organitzat importants cur-ses, entre les quals: la primera Cursa Ciclo-cros celebrada a Espanya (26 de gener de 1922), diver-ses edicions en la Pujada al Castell de Montjuïc, el Campionat de Catalunya de Ciclo-cros, el Pre-mi Inauguració (durant 56 anys, fins al 1988), i la Barcelona-Andorra, la qual va ser el precedent de la Setmana Catalana, entre d’altres.
En aquells temps, les facilitats per a l’organització i la logística de les curses no eren com en l’actualitat: els corredors viatjaven amb tren amb la bicicleta al costat, els organitzadors es deplaçaven amb moto (en el millor dels casos) i duien en un portaequipatge
extensible tot allò que els calia per al desenvolupament de la cursa: pancartes de sortida i arribada, dorsals per als corredors, banderins de senyalització, actes de les curses amb els permisos federatius i governatius, llistes d’inscripció, permisos arbitrals... Tot fet per aficionats que tenien una autèntica devoció per la seva especi-alitat. Ben diferent del que són les curses importants del ciclisme actualment i de la majoria d’esports d’èlit, com els entenem avui dia.
Als seus anys daurats (1929-1950), la ‘‘Grupa’’ va arribar a obtenir fins a 140 triomfs per equips, des-tacant-ne els dos únics Campionats de Catalunya Interclubs en pista que s’han organitzat i l’únic campi-
onat Interclubs per carretera. Igualment, va obtenir quatre trofeus Masferrer i diverses victòries a la Volta Ciclista a Catalunya de 1933.
De l’Agrupació han sortit grans corredors, tant de categoria nacional com internacional, així com directius de gran vàlua que han contribuït a fer més gran l’entitat. Durant una època, l’entitat va arribar a ser la base de la selecció Espanyola de ciclo-cros.
L’any 1946, l’Agrupació va arribar a la xifra de 1000 socis i va concedir el carnet número 1000 a Epifani Fortuny, com a soci d’honor. Fortuny, enginyer agrícola i promotor de diverses ex-cavacions arqueològiques, havia dirigit aquell mateix any, els treballs dels jaciments ibèrics de la muntanya de Montjuïc.
Durant els 95 anys d’existència l’entitat ha tingut diverses seus socials; Creu dels Molers, 40, als inicis; bar La Cremada (Parlament-Borrell), els primers anys 20; bar Mundial (Paral·lel-Blasco de Garay), el 1925; Paral·lel, 124; bar La Cubana (Paral·lel, 104), l’any 1946; Paral·lel, 94; Condòrdia, 28 baixos; i des de 2010, al carrer de Radas, 27.
És l’entitat esportiva més antiga del Poble-sec, la segona ciclista de Catalunya i la cinquena d’Espanya. L’Agrupació Ciclista Montjuïc, sempre vinculada al nostre barri, fa 95 anys.
Ja estem fent les reunions per elaborar el programa de la Festa Major 2013 al Po-ble-sec. Els propers dies de reunió són: 8 novembre, 13 desembre, 10 gener, 14 febrer, 14 març, 11 abril i 8 maig. Les reunions es celebraran al local de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec (carrer Elkano, 24) a les 20 h. Aquestes reu-nions són obertes a tots els veïns i veïnes que vulguin par-ticipar i col·laborar.
Reunions per la propera Festa Major 2013
Lydia & Velasco [email protected]
E l pardal comú és una de les aus més característiques a les nostres viles i
ciutats. Nia en forats que poden estar si-tuats en tot tipus d’edificis, fanals i última-ment han trobat bons espais als colossals nius de les cotorretes grises (veure número de maig 2012). S’alimenta preferentment d’insectes que caça activament, fins i tot perseguint-los en vol! Normalment els tro-barem en petites zones enjardinades i als parcs urbans. La seva població s’ha vist reduïda els últims anys degut a la conver-sió d’aquests espais en “places dures”. A la foto podem veure un mascle, la femella presenta un plomatge menys contrastat i al cap hi predominen els colors terrosos.
Enguany es celebrarà la VII edició dels Tallers Oberts del Poble-sec els propers 10 i 11 de novembre. Comp-tarà amb més participació que mai, més de 25 tal-lers i galeries obertes que aplegaran no menys de 30 creadors locals.
L ’objectiu dels Tallers Oberts del Po-ble-sec és que aquesta diversitat de
creadors que té el barri obrin les portes dels seus tallers (molts d’ells treballen tot l’any amb la persiana abaixada) un
cap de setmana (dissabte i diumenge) per a que els veïns del barri i de tota la ciutat els coneguin a ells i puguin gaudir dels treballs que realitzen. Així també es dóna suport a aquest sector econòmic emergent a la zona i s’apropa el món de l’art i la cultura al veïnat.
Paral·lelament, diversos d’aquests espais han programat activitats lú-diques paral·leles per amenitzar als visitants, tant amb tallers d’arts plàsti-ques com activitats per a nens, repre-sentacions, concerts, entre altres.
Punt de TrobadaHi haurà un Punt de Trobada Infor-
matiu a la plaça dels Ocellets on hi hau-rà una dinamitzadora que explicarà els Tallers Oberts del Poble-sec, amb el su-port de díptics i lones informatives dels tallers. En aquest espai també s’hi han programat activitats paral·leles, com la realització d’un taller de ceràmica,
i diversos tallers exposaran les seves creacions a la mateixa plaça.
Els horaris dels Tallers Oberts del Poble-sec de l’edició d’enguany són els següents: Dissabte 10, de 10h a 14h i de 17h a 21h. Nit blanca dissabte 10, de 21h a 24h. Diumenge 11, d’11h a 14h i de 17h a 21h. Us hi esperem!
Héctor Iburo
Participaran més de 25 tallers i galeries
Fo
to: V
elas
co
14 zonasec nº 107 octubre 2012
Solució Encreuat:H. 1 Hamburg. Ulm. 2 Ària. Alella. 3 Nissaga. Tag. 4 N. T. nedserD. 5 Omití. I. Rse. 6 Va. Arponi. B. 7 Erm. All. Opu. 8 Rius. A. sraR. 9 Ànec. Desig. 10 Unitat. O. E. 11 Bochum. Bonn.V. 1 Hannover. UB. 2 Ari. Mariano. 3 Misti. Munic. 4 Bas. Ta. Seth. 5 U. Anirà. Cau. 6 Rage. Pla. Tm. 7 Gladiol. D. 8 E. S. N. seoB. 9 Ulteriors. O. 10 Llars. Païen. 11 Magdeburg. N.
Blai, 28-32 T 659 048 394 08004 Barcelona
Bona teca i bona cara al Poble Sec
dermofarmàciaveterinària - homeopatia - ortopèdia
fòrmules magistrals
Paral·lel, 131 - 08004 BarcelonaTelèfon 93 289 21 90
farmàciaF. IGLESIAS HUIX
CLÍNICA VETERINÀRIA
Varietés
cine amèricaBlancanieves (Director: Pablo Berger)
per Núria Beltrán
Fotograma de ‘Blancanieves’
É s la tercera adaptació que ens arriba en un any del popular conte dels germans Grimm. Està dirigida
per Pablo Berger (Torremolinos 73) i ambientada en la Sevilla dels anys vint. Altre cop una pel·lícula muda i en blanc i negre ens sorprèn agradablement, perquè és una proposta original i arriscada. La protagonista (Macarena García) és la filla d’un gran torero (Daniel Giménez Cano), que viu esclavitzada per la figura de la seva madrastra (Maribel Verdú). Els primers anys de la seva infantesa els passa al costat de la seva àvia (Ángela Molina), però les circumstàncies la portaran al costat del seu pare i de la seva nova esposa. Aquí els seus patiments no faran més que créixer al costat d’una madrastra perversa i egoista que lluny d’aconseguir trencar els lligams entre pare i filla, aquests esdevindran forts i eterns. Empesa per una situ-ació tan hostil la Blancaneus d’aquest conte emprèn una
nova vida acompanyada d’un grup d’artistes nans que l’ajudaran a guarir ferides i a retrobar el seu camí. Resulta difícil destacar només un aspecte del film, perquè és una obra equilibrada en el seu conjunt. La interpretació dels actors és magnífica amb una expressivitat en les mira-des i en els gestos que captiva des del primer moment gràcies també a l’extraordinari treball de fotografia de Kiko de la Rica. No menys crucial és l’impetuosa banda sonora d’Alfonso de Vilallonga i la veu de Silvia Pérez Cruz en les cançons més esgarradores. Blancanieves és una subtil sàtira social, un relat cruel, embolcallat de tendresa i amb tocs d’humor negre, amb una enorme força visual. Una història d’enveja i amistat, d’amor i de mort, que ens hipnotitza de cap a fi.
Ja som més de 130 associats!SIGUES EL PROTAGONISTA DEL TEU BARRI
NO DEIXIS QUE D’ALTRES PARLIN PER TU
FES-TE’N SOCI: TEL. 619 94 43 49Associació deComerciantsi Serveis www.comerciantspoblesec.org [email protected]
A h!... com definir-ho!... el bon menjar és com música que s’assaboreix, colors que es fan olor, la qualitat
està per tot arreu, només cal estar alerta i aprendre a de-gustar-la. En molts sentits la feina d’un crític és fàcil perquè està per damunt dels que exposen el seu treball i, al criteri d’altres. Les crítiques, de vegades positives o negatives, solen divertir però hi ha moments en què un s’ha de llançar en defensa dels projectes que donaran forma als sentits i qualitat als actes. El nou necessita amics.
El món és hostil per als nous talents i les noves cre-acions. Fem-li un lloc al nostre espai en menjar i beure de qualitat. La ruta de les tapes és la nova versió d’una cultura feta des de dins per a tots. Que s’obri la veda des de Montjuïc fins al Paral·lel i recorri al so de l’alegria i la felicitat els nostres carrers, de l’octubre fins al desem-bre, de set a dotze de la nit els dijous! Que només és un dia a la setmana en tres mesos i bona falta ens fa!
Els dijous...La Ruta de les Tapes
Samuel SalabarríaCròniques del meu ‘chaise longue’
octubre 2012 nº 107 zonasec 15
Flams d’albergínia amb verduretes
zona fogons
CONCURSFOTO MISTERIOSA
Envia’ns un E-mail a l’adreça:[email protected] amb la solució.
Podràs participar en el sorteigd’un llibre de cuina ZONAfogons. Ànims!
Tens temps fins el 31 d’Octubreper participar-hi.
Quin racó del barri és?
Guanyador anterior:Núria Capdevila
Solució anterior:Façana del Teatre Condal (lletres)
per Enric Ruiz (Solució a la pàgina 14)
Horitzontals:1 Tema. Tema. 2 En òpera, cançó per a una sola veu. Vi blanc del Maresme. 3 Estirp. Dia alemany, també. 4 Tema, al estil àrab. 5 Oblidà. Res malament. 6 Es dirigeix. Caci la balena mitjançant un instrument d’acer amb pues. 7 Inhabitat. Ingredient de torrada. Opus sen-se final. 8 Ensenyes les dents. Extranys cap a l’oest. 9 Anàtid. Taca a la pell del nadó deguda a un antull de la mare. 10 El nombre enter més petit. 11 Tema. Tema.
Verticals:1 Tema. Universitat de Barcelona 2 Indoeuropeu. En Rajoy. 3 Volcà peruà, prop d’Arequipa. Tema. 4 Vall d’en... (Garrotxa). Tantali. Déu egipci, oposat a Horus. 5 Es desplaçarà. Amagatall de certes bèsties. 6 Ràbia, a París. Escriptor, de nom Josep, autor de Obres com-pletes (47 volums). Tona mètrica. 7 Planta ornamental, molt decorativa de la família de les iridàcees. 8 Serps llargues i pesants de la família de les boidaes, i van pujant. 9 Realitzats després d’una altra cosa. 10 De foc, o d’infants (plural). Digerien. 11 Tema.
Varietés
MONTSERRAT AGUIRRE CANYADELLFARMACÈUTICA
C/ Elkano, 70 • Tels. 93 441 60 91 94 • 08004 Barcelona
Maribel Craus
El nou Cormac McCarthy
Mot
s en
creu
ats
Tema: Ciutats d’Alemanya1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
La críticaliterària
Jordi Llavoré
L ’albergínia és una verdura típi-cament estival; però avui dia la
tenim a plaça durant tot l’any. Avui us en proposem una manera diferent de presentar aquesta verdura, ja que estem acostumats a trobar-la a l’es-calivada, a la plaxa, o farcida.
Ingredients:1/2 bossa de puré de patates ins-tantani150 ml. de llet semidesnatada150g. de porros100g. de xampinyons2 albergínies grans1 carbassó4 cullerades de sofregit de tomàquetromaní / oli d’oliva / sal
Elaboració:Preparem el puré de patates amb
la llet semidesnatada, 150 ml. d’aigua, sal i dues cullerades d’oli. Tallem les albergínies a rodanxes i les coem al forn. També tallem les verduretes, a daus petits, i les saltegem en una pa-ella amb una mica d’oli, sal i el romaní. A continuació, les barregem amb el puré. Folrem les flamberes amb les albergínies i les omplim amb la barreja del puré amb les verduretes. Servim els flams desemmotllats, sobre un fons de salsa de tomàquet, i el guar-nim amb una branqueta de romaní. Bon profit!
P arafrasejant al sociòleg Zygmunt Bauman, vivim en temps de por líquida. Temps en
què qualsevol seguretat prèvia (com ara tenir feina), pot veure’s evaporada en segons. Temps d’incertesa on els supòsits tàcits de civilització i estat del benestar són simples il·lusions.
Les èpoques de crisi econòmica solen ser períodes on podem trobar una immensa quantitat
de pel·lícules i obres literàries dedicades a la figura del monstre (el qual variarà segons les pors exis-tents en cada moment). Ara s’ha anat assentant en el nostre imaginari cultural el zombi.
El zombi representa la metàfora de l’ésser humà infectat i manipulat. Un monstre que, en el cas de cometre algun crim, no ho fa per pròpia voluntat: ell és una víctima, també. Aquesta dualitat és el que ens esparvera més. Ell reflexa la nostra por a deshumanitzar-nos (a “descivilitzar-nos, com digué Jack London), a ser controlats i actuar de manera inconscient. Víctima alienada i botxí involuntari. Perpetuadors, a desgrat, del mal.
En els darrers anys hem vist com les lli-breries s’omplien amb desenes d’aquestes obres −fins arribar als zombis enamoradissos d’Isaac Marion, L’R i la Julie−. No obstant, quan crèiem haver-ho vist tot, Colson Whitehead ens
demostra amb Zona uno (Planeta, 2012), que encara es possible sorprendre’ns.
L’autor aconsegueix crear una novel·la posta-pocalíptica capaç d’enganxar a qualsevol amant de la literatura en majúscules (a l’alçada de La carre-tera, de Cormac McCarthy, guanyadora del Premi Pulitzer). La ploma de Whitehead aconsegueix reformular aquest gènere amb un excels ús de les descripcions i del tempo narratiu, fins al punt que ens perdem, quasi sense alè, en una cursa plena de sorpreses i esperances truncades.
És impossible que el lector no hi vegi paral-lelismes entre ell i els personatges que tracten de restaurar l’ordre previ al Caos, delitosos d’atènyer de nou la seguretat que tenien abans de la seva crisi... Ens en sortirem?
1�� zonasec nº 107 octubre 2012Publicitat