setembre del 2012 n. 108 Colla Jove Xiquets de Tarragona — www.collajove.cat

2

ÍNDEX

Equip de redaccióAngel Altès, Xavier Altès, Montse Blanch, Adrià Calvet, Arnau Curto, Jordina Estopà i Anna Guasch

Col·laboradorsChantal Bertran i Miquel Seró

MaquetacióCinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona.C.Cós del Bou, 23 - 43003 Tarragona - Apartat de correus 463 - 43080 TarragonaTel. 977 235 134 - www.collajove.catL’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA - C. Cartagena, 12 - Tarragona - DL: T.765.85

Editorial 3

· L’Associació que volem 4· El Repàs 5· St. Pere i St. Joan 7· Diada del quadre de Santa Rosalia 9· Sant Magí 2012 10· El Catllar i L’Arboç 12· I l’aleta es va fer! 14 · Equip mèdic de la Colla Jove 16· La Canalla 17· La Jove des de la barrera 18· L’entrevista a... Genoveva Zaragoza 20· Què hi dius 23· Les nostres fotos 24· Cuina de festa major 26

3

Cada any és diferent a l’anterior i cada temporada és úni-ca. Això fa que enguany sigui un any especial. S’alineen un seguit de circumstàncies que fan que sigui un any sin-gular. Per una banda, l’esforç que ha realitzat la Colla en temporades anteriors ens ha permès poder encarar un calendari envejable i únic que qualsevol colla voldria tenir per a si mateixa. No ho hem aconseguit amb un castell o amb una actuació d’un dia per l’altra sinó que és el fruit d’anys i anys d’anar pels pobles, per les festes majors i per les grans diades oferint el millor dels nostres castells possibles en cada moment amb honestedat i va-lorant les places com es mereixen. Poc a poc hem passat de ser en moltes ocasions la colla “que acompanyava” a ser la que marcava el ritme i el nivell de la diada i això, on hi entenen, ho agraeixen.

Per altra banda, aquest és un any de concurs i, malgrat que hi hagi qui ho pugui posar en dubte, aquest fet fa que els anys parells siguin diferents dels imparells. Tarra-gona ha estat des de sempre plaça de referència en el món casteller, una plaça ancestralment valorada per les grans colles i amb una tradició sostinguda en el temps que fa que sigui l’únic lloc capaç de poder arribar a organitzar i a celebrar una gran festa com la que serà aquesta edició del Concurs de Castells de Tarragona. Aquest esdeveniment juntament amb la diada de Festa Major fan que la nostra ciutat esdevingui un dels eixos fonamentals sobre els que hagi de girar la temporada, no sols de la Colla sinó de tot el món casteller.

Ens trobem doncs que enguany totes les mirades es giren cap a Tarragona i cap a la Colla Jove i és la responsabi-litat assumida i il·lusionadament anhelada la que ens ha de fer gaudir de les grans diades com mai no ho hem fet abans. Ningú pot dir que el camí cap a l’èxit sigui pla-ner, sinó més aviat tot el contrari. Però és la capacitat de

superar els moments complicats la que ens ha fet grans, no sols a nosaltres, sinó a totes les colles del món. Qui no sap superar un entrebanc, està abocat a quedar-se pel camí i en poques ocasions una afirmació pot arribar a formular-se de manera tan incontestable com aquesta.

Tenim doncs davant nostre una oportunitat immillorable de seguir avançant per un camí del que encara no ens podem ni imaginar on ens pot dur. El que sí sabem és que ens agrada caminar, ens agrada el viatge i ens agrada que estigui ple de dificultats per poder-les superar per-què sabem que això ens farà créixer i sabem que enca-ra hem de créixer molt i molt més. En aquest camí, els pusil·lànimes no hi tenen cabuda i potser per això, si algú és capaç de tirar endavant i de gaudir dels seus èxits, aquests som nosaltres, la Colla Jove.

4

“L’ASSOCIACIÓ QUE VOLEM”L’Associació d’Amics de la Colla Jove va nàixer l’any 1985. La junta de la colla d’aleshores va saber reaccionar al mo-ment d’efervescència social i cultural que vivia la ciutat. La Jove n’era un clar exponent. Els membres de l’entitat, la majoria joves i amb un entusiasme latent, havien estat pro-tagonistes de la recuperació de la majoria d’elements del seguici popular de la ciutat i havien ajudat a la reactivació de l’expressió festiva perduda durant el franquisme.

Es tenia molt clar que l’Associació d’Amics havia de ser l’eina definitiva per posicionar la colla a la ciutat i vehi-cular les inquietuds dels centenars de simpatitzants que la nostra colla havia generat. El primer president, escollit a sort entre els membres de la junta de la colla, va ser en Jor-di Sentís i Bonet. Mai la sort hagués pogut deparar tanta fortuna. El pare de l’actual cap de colla i reconegut metge a la ciutat, traspassat l’any passat, representava millor que ningú l’esperit de la nova entitat. Els tarragonins veien, fins aleshores, l’activitat cas-tellera amb recel. Grups tan-cats de gent, sovint vinculats a classes marginals. En Jordi Sentís aglutinava l’esperit obert, innovador, jove i a la vegada assenyat que la colla volia transmetre a l’exterior.

Així doncs, la nova entitat de la colla començaria a funcio-nar organitzant activitats per la colla però també per tots els seus simpatitzants, aprofitant cada acte per donar a conèixer el nostre nom i valors. Amb l’eclosió castelle-ra de mitjans dels 90, l’associació va tenir el seu màxim repunt. Tarragona era lila, no només perquè la Jove era la millor colla de la ciutat sense discussió, sinó perquè el nostre color i nom eren presents arreu.

Des de fa uns anys ençà, però, l’entitat havia anat desvin-culant-se poc a poc de la colla, i el sentit inicial s’estava diluint. Per això, és important conèixer l’inici de cada his-tòria i els seus protagonistes, per poder intuir el camí més propens que condueixi a un bon final.

Així, com va passar fa 27 anys, la junta actual de la colla va tornar a pensar en l’associació. La Jove ha tornat a la posició castellera que mai hauria d’haver deixat i la seva massa social cada dia és més potent. Calia doncs reactivar aquesta eina tan important que tenim. Què en volem de l’associació?

En el context actual de crisi econòmica, però també de valors, l’associació ha de ser un catalitzador que ajudi a la Jove a ser cada dia més gran. En primer terme, una entitat sense ànim de lucre com la nostra, cada dia és més difícil de mantenir. Per això, associar-se i pagar-ne una quota com a casteller és transcendental. Aquest petit gest ajuda a la colla i li dóna un valor afegit al soci. Amb aquests in-gressos l’associació ha de ser capaç de generar activitats, marxandatge, buscar patrocinadors... que la dotin d’un coixí econòmic per contribuir al manteniment de les activi-tats gratuïtes per tots els associats i poder ajudar a la colla en qualsevol moment. Contribuir per invertir.

Per ser el primer aspecte, l’econòmic, no hem de dotar-li més significat del que té. No és l’activitat bàsica de l’associació, però si la primera que ajuda a complir els objectius que ens proposem. I aquests no poden ser al-tres que renovar, en els temps actuals, l’esperit de mit-

jans dels 90. L’associació ha de preparar i promocionar actes pels seus socis/caste-llers, però també obrir-los a la ciutat. Mantenir la nostra presència a la ciutat és vital. No podem, però, oblidar que s’ha de difondre els nostres valors als més joves: escoles i universitats. Amb tot, hem de ser capaços de dotar a la co-

lla d’un teixit social ric, intern i extern a la colla.

I amb aquest propòsit una última reflexió. Hem crescut cas-tellerament. Des de ja fa diversos anys l’equip tècnic i de pinyes ha sabut diversificar i repartir la feina que els hi pertoca, a la vegada ha implicat a més gent en las realit-zació d’aquestes tasques. També hem crescut socialment. En aquesta vessant, però, la colla ha condicionat massa el seu creixement a l’empenta desinteressada de les juntes pertinents. Amb la nova empenta a l’associació s’ha impli-cat més gent a la tasca comú: fer més gran la Jove. Uns ho fan a l’equip de pinyes i altres ho podrien fer a l’equip de comunicació.

Hem de ser capaços, entre tots, d’aprofitar l’associació d’amics de la colla Jove. Alguns s’implicaran pagant re-ligiosament la quota. Però segur que molts altres poden aportar més, i seran benvinguts a construir plegats camí.

La Junta

Hem de ser capaços de dotar a la colla d’un teixit

social ric, intern i extern a la Jove

5

A Sant Cugat vam fer una magnífica diada descarregant 3 castells de la gamma alta de vuit. El 4d8a, el 5d8 i el 2d8f. Per acabar vam arrodonir la diada amb el pd6. Una diada a l’abast de poques colles, no ens enganyem.

Després d’una setmana de descans vam donar un pas més en l’evolució de la temporada i a Torredembarra ens dis-posàvem a tirar la tripleta màgica. Aquest cop sí, vam descarregar el 3d9f, però malauradament el 4d9f només el vam poder carregar. Vam descarregar el 5d8 i vam deixar el nostre objectiu a mitges. La millor diada de la temporada fins llavors.

A les vivendes de la Colla Vella va arribar el primer cop fort de la temporada. Negativament parlant, és clar. La colla va veure com el 3d9f, en el que tanta confiança hi havia dipositat, quedava en intent. Vam poder reconduir la diada amb el 5d8, el 3d8 i el 4d8, però la sensació de derrota era palès a les cares dels castellers. Tocava assa-jar més. Vam repetir la mateixa actuació a la festa major de Vilanova una setmana més tard.

Tornen els assajos, la suor, els ‘’caps acotxats a la pinya’’, el sorollet de l’alarma que ens fa pensar allò de ‘’el Carles canta pinya, anem o què?’’... Tornen els castells al nostre local, i per tant també torno jo per escriure com ha anat aquest primer tram de la temporada de la Colla Jove.

Agafeu una cervesa del tirador del local (o dues, que ens coneixem) perquè tenim sessió de ‘’remember’’ per una bona estona.

Vam començar la temporada a Riudecanyes amb un 5d7, un 4d7a, 3d7.

Un mes després ens vam plantar a la Rambla Nova en motiu de la diada de St. Jordi per descarregar el 2d7, un altre 5d7 i un 4d7a.

Una setmana més tard, per la diada del local, vam desca-rregar la primera ‘’clàssica de 8’’, amb el 3d8, el 4d8 i el 2d7. Actuació que vam repetir a Terrassa set dies després.A Gràcia, junt amb els castellers de la Vila de Gràcia i els Capgrossos vam descarregar el primer 2d8f de la tempo-rada, seguit del 3d8 i el 4d8. Cal remarcar que aquest 2 folrat és el més matiner de la història de la Colla.

Una setmana més tard vam anar a... Reus per descarregar el 3d8, el 4d8 i el 4d7a, castell que poc s’esperava el que li esperaria a El Vendrell en poc més de set dies.

La Colla descarregaria el 4d8a més matiner de la història de la Colla (i de lluny) a la diada del 86è aniversari dels Nens del Vendrell amb un 4 sòlid i un pilar que es va de-fensar a la perfecció de totes les sotragades que anava rebent. També vam descarregar el 2d8f i el 4d8.

La següent actuació anava dedicada als més petits. La dia-da de la festa ‘’el Futur és Jove’’ va veure un 3d8, un 4d8 i un 5d7 sota un sol de justícia.

El dia 23 de juny vam tornar a... Reus en motiu de la festa major de St. Pere on vam aconseguir descarregar el segon 4d8a de la temporada acompanyat un altre cop del 2d8f i, aquesta vegada, del 3d8.

Arriben els 9 pisos... i el pilar

L’endemà arribava la primera prova de foc per la colla. Per Sant Joan ens disposàvem a descarregar el 3d9f. Malauradament només va quedar en carregat, però vam saber acompanyar el 3 amb un 5d8, un 2d8f i... el pilar de 6. El primer de la temporada. Una manera perfecta de reconduir una diada que s’havia enterbolit amb la cai-guda del 3.

Arnau Curto

TOrnEn LES fAIxES AL COS dEL BOU

6

L’endemà a Vilallonga no hi va haver castell de 9, però sí que hi va haver el 5d8, el 3d8 i el 4d8a, castell que, pel que sembla, aquesta temporada tenim la sort de poder portar a qualsevol lloc.

A principis d’agost vam anar a Constantí, una mena d’oasi que ens marca el principi del mes més exigent de la Colla Jove. Vam descarregar el 3d8, el 4d8 i el 5d7.

Una setmana més tard, a Llorenç del Penedès vam desca-rregar el 5d8, el 2d8f i el 4d8. El mateix dia, a la tarda, vam anar a La Canonja i vam descarregar el 5d8, el 3d8 i estrenàvem el 9d7.

Pocs dies més tard, per les festes del barri de la colla, vam descarregar al Cos del Bou el 4d8a, el 5d8 i el 2d8f. Cal no oblidar que, encara que hi hagués gent que esperava un castell de 9, vam aconseguir la millor diada de la his-tòria del nostre carrer.

I de la resta d’actuacions en tenim crònica a part, així que ens veiem al pròxim número. I espero poder escriure bones noves!

A SUAR! (i a l’assaig també)

7

El calendari festiu dels nostres veïns ganxos ens ha portat enguany a actuar per Sant Pere en la vigília de Sant Joan. Així hem repetit l’intens cap de setmana casteller de l’any passat, però invertint l’ordre, dissabte a Reus i diumenge a Tarragona. Crec, però, que les semblances acaben aquí.

L’any passat per aquestes dates portàvem dues clàssiques de vuit com a millors actuacions i el cinc de vuit era el gran repte. En les dues diades del 2011 l’objectiu va quedar assolit a mitges, atès que en els dos intents el cinc va que-dar només carregat. No és que petés, simplement es va ensulsir de forma sorprenent amb tot el pom de dalt fora i quan ja semblava que el teníem al sarró.

En canvi enguany portàvem molta més feina avançada. Ja havíem estrenat el dos de vuit amb folre a Gràcia i el qua-tre de vuit amb l’agulla al Vendrell. Seguint aquesta bona seqüència d’objectius castellers, les travesses apuntaven al cinc de vuit a Reus i algun castell de nou per Sant Joan. Finalment, alguna baixa va aconsellar deixar les dues es-trenes per diumenge.

Abans de la revetlla

Dissabte a Reus vam ser els encarregats d’obrir plaça amb un tres de vuit que crec que no va patir cap complicació. El mateix castell van triar les altres dues colles, els Xiquets de Reus i els Castellers de Lleida, però els de la terra ferma només el van poder carregar.

En la segona ronda vam descarregar el nostre tercer dos de vuit de la temporada. Abans, però, mentre es cantava la pinya, el Carles va concentrar els components del folre i ens va fer una xerradeta. En el vídeo el castell es veu prou paradet i amb bones mides, però a dins el folre us puc assegurar que vam pencar de valent. Tot plegat sembla que va ser un petit moviment d’un segon que es tanca una mica, el seu terç que s’asseu per no abocar-se, el prime-res mans que intenta aixecar-lo, el terç que crida que no l’empenyin, el seu segon que torna a lloc però estirant el de l’altre rengla que el segueix per no obrir-se i se’n va mig pam endins. En fi, tot el folre de cul, però això si, to-thom molt tranquil, evitant moviments sobtats, treballant en equip i ajudant segons i terços segons anaven demanant. La veritat és que es va treballar molt bé i la pinya és una

veritable roca. A més, en baixar, hi havia moltes ganes de parlar per millorar-ho, comentant els defectes, sense cap retret, buscant explicacions i aprendre’n més. Crec que hi ha moltes ganes de manilles i aquest és un bon camí per arribar-hi.

Els Xiquets de Reus van descarregar el primer quatre de vuit de l’any. Ja havien fet el tres en dues diades, però amb el quatre s’estrenaven i van celebrar-ho amb verita-ble eufòria. Els de Lleida van completar el dos de set, també d’estrena, doncs enguany encara no havien passat del cinc de set.

A la tercera ronda vam fer el millor castell de la jornada i crec que també el millor de la temporada de la Jove fins al moment. El quatre de vuit amb l’agulla va pujar molt bé, sembla que cada vegada amb més confiança. L’agulla va estar fantàstica, el Miqui em va dir que havien pencat de valent, però crec que no es va arribar al límit, sobretot comparant-lo amb el del Vendrell.

Els de Reus van enllestir la tercera ronda amb un bon dos de set i els de Lleida amb el cinc. Després dels pilars de cinc vam sortir tots corrents, uns a la revetlla, d’altres a veure la roja, que hi ha gustos per tot, però amb la Jove en tercera posició del rànquing del concurs. Sí, ja sé que Minyons tenen festa major a Terrassa l’1 de juliol, però això demostra que portem un nivell d’actuacions de pri-meríssima categoria.

Castells de traca i mocador

st. Pere ist. JoAn

8

Ja farts de petards, coques i cava

Diumenge a Tarragona també vam obrir plaça i ho vam fer estrenant la catedral. M’han dit que enguany hi ha canvis a la banda del tres i per això als assajos encara es veu una mica tremoladís. Deu ser que estem mal acostu-mats a veure un cinc molt més parat que el d’altres colles, potser perquè el vam començar a fer molt pesant i estàtic l’any 1993. Jo enguany patia una mica amb les proves de cinc de set net. En canvi, a plaça l’execució va ser impeca-ble, al Quarts de nou han dit que el millor de l’any.

A la segona ronda vam donar la campanada enlairant el tres de nou amb folre, que a Tarragona té molt mèrit per Sant Joan, que no és pas la nostra festa major. A la pinya vam sentir molta lluita i des de massa aviat. El cas és que va petar quan ja havíem sentit baixar la canalla del folre. A veure si li trobem el punt i en descarreguem molts, que enguany tenim grans expectatives i no convé gens quedar-nos en carregats.

A la tercera ronda vam optar pel dos de vuit. Jo confiava en repetir el magnífic quatre amb agulla, que ens donaria una morterada de punts i prestigi, però suposo que convé rodar molt el dos si volem pujar-lo amb manilles.

Però no va acabar aquí la cosa. El Jordi ens va sorprendre amb el pilar de sis, que vam descarregar després de molts anys, i és que la constància i el sacrifici en els assajos es-pecials de pilars ja estan donant fruits. Per fi tenim pilar i la gamma de castells que això pot obrir és extraordinària.

Pel que fa a la resta de la diada, el matalassers van fer el 3de8, 2de8f i 4de8(c), els del Serrallo 3de7, 4de7 i 4de6a i els de Sant Pere i Sant Pau 3de7, 3de7a, 4de7(id) i 4de7.

Joan Olivan

9

Ara ja fa més d’un any que visc al món dels castells. Des del primer dia que vaig fer un castell he intentat donar el màxim per tal de que la Colla apostés per mi i donar la resposta que ells esperen. Va ser el dia 14 de juliol, a la celebració de la Diada a Torredembarra, quan em van brindar la oportunitat de plantar un castell de gamma alta de 8. El 5de8.

Tot i que ja m’havien donat altres oportunitats en altres castells de 8 i de 7, el pas a un castell més llarg i més dur em va fer veure que m’havia de mentalitzar i donar el màxim. La primera sensació que vaig tenir quan em van cantar com a baix del castell va ser un moment de sorpre-sa i que va portar el seu temps d’assimilació, ja que no em pensava que em brindessin aquesta oportunitat tan ràpid. Abans de començar el castell vaig estar una mica nerviós i amb un nus a la gola però un cop va començar, em vaig concentrar en fer la feina que em tocava. Era la primera ronda de l’actuació i un cop descarregat el 5 de 8 encara no m’acabava de creure que hagués tingut aquesta opor-tunitat, però poc a poc em vaig anar calmant i assimilant-ho tot amb més tranquil·litat.

La diada em va semblar molt bona, tot i que a segona ronda només vam carregar el 4d9f, degut ,crec, a nervis de la gent i falta de concentració per part dels castellers... Però per aquest error o aquesta falta d’humilitat hem es-tat a temps de rectificar i a la tercera ronda vam saber aplicar-nos al 100% i descarregàvem el primer 3 de 9 amb folre. De la resta de colles a plaça, doncs els Castellers de Vila-franca van fer de forma molt segura el 4de8 amb agulla, 3 de 9 i 4 de 9, per acabar amb l’espadat de 7. I la colla local, els Nois de la Torre van aconseguir el 3 de 7 amb agulla, i el 3 i 4 de 7.

Àlex Collado

dIAdA dEL QUAdrE dE sAnTA rosALIA

Esteu bé terços? Tranquils que ja l’arreglarem a dalt!

FRASES CÈLEBRES i d’altres perles castelleres:

No us talleu les ungles el dia abans! (cap de pinyes)

10

Sant Magi és una dia especial, molt especial. Des de fa anys comença a les 5 de la matinada, a Missa Primera a l’ermita de Sant Magi, on es respira una atmosfera d´un Tarragonisme molt intens. Hi veig gent de totes condicions (i de totes les colles) però amb el comú denominador de la devoció al Sant Patró tarragoní.

Però per a un grup de castellers la diada de Sant Magi comença a les 7 del matí. Aquest any un nodrit grup de grallers/eres i timbalers de la colla participen a les mati-nades de Sant Magi pels carrers de Tarragona. Anem per feina, grallers de la Colla Jove i Grallers de l´Alfàbrega fem un recorregut ja tradicional els darrers anys pels car-rers cèntrics de Tarragona i acabem a casa per, com és costum, esmorzar tots junts; és molt d´hora i podem es-morzar bé. Es parla de festa però, sobretot, de castells. Es parla de castells des del punt de vista tècnic, es parla de previsions, es parla en especial de les gralles. Avui serem un bon grup de gralles i, segons l’evolució vista als darrers mesos, aportarem un bon nivell.

A les 11h ja toca concentració al local. Molta gent, velles glòries, novells, canalla, gent que ve més esporàdicament però que és molt benvinguda en aquestes diades, en fi, un local ple de gom a gom. L´equip mèdic ens organitzem, el material i sobretot l´aigua, litres i litres d´aigua per a una diada que es preveu llarga i xafogosa. Les darreres instruccions del cap de colla i endavant, amb les gralles al capdavant que condueixen als castellers fins a la plaça de les cols. La baixada Misericòrdia (de pujada) tocant la gralla és de mèrit. Un llarg toc d´entrada a la plaça, en honor als centenars de castellers de la Jove i quedem ubicats al nostre sector habitual. Organitzem les gralles, apilem l´aigua, ubiquem la farmaciola i tot l´equip, movi-ments a l´equip de canalla i a l´equip tècnic; cal anar ben ràpid perquè som els primers.

De paret a paret

Amb puntualitat britànica (com és habitual quan la colla Jove obre les actuacions) es munta la pinya del primer cas-tell; el 4 de 8 amb agulla; primer peu desmuntat, no es veu clar. La pinya és la de les grans ocasions, de paret a paret, impressionant i una gran mostra de la capacitat de con-vocatòria de la colla; i sobretot una pinya de castellers/eres amb majúscules. El segon intent és el bo. El castell és sobri, ferm, tranquil; es culmina el 4 sense problemes, molt sobrat i es despulla el pilar, algo més nerviós que en altres ocasions, seguramenrt fruit de les circumstàncies del majestuós entorn, però que es descarrega amb seguretat.

Els grallers som uns privilegiats (avui som un grup molt nombrós) perquè tenim l’oportunitat de veure el castell

des del peu mateix de la pinya, i us podem donar fe dels nervis que patim, d´una banda pel propòsit de sonar el millor posible i d´altra banda per l´espectacle que veiem davant nostre.

En acabar retornem a la nostra zona; repartiment d´ampolles i garrafes d´aigua, tranqulitat, s´han relaxat algunes de les expressions de castellers que mostraven molts nervis al començament de la diada. Bons auguris de gran diada. Hidratació, descans i expectació devant del 5 de 8 dels Xiquets. Però sobretot sol i calor; és un aparent inconvenient per la diada però és aquest el tradicional caliu d´una gran actuació de Festa Major. Sempre històri-cament ha estat així i s´ha d´aguantar, no és d´ara; jo recordo (deu fer més de 35 anys) de veure els castells al coll del meu pare des del carrer Merceria, amb el mateix sol i gentada que ara.

A la 2a ronda encarem el 3 de 9. Tot i que en tenim un mal regust aquest any, s´ha d´encarar amb decisió i fermesa. Es torna a desmuntar el peu. A la segona puja; no ha anat bé des de bon començament i el castell puja nerviós, es va deformant i es corona, però amb tota la canalla dalt del castell, fa llenya. El cop ha estat dur, fisic i moral (so-bretot). Molta gent amb petites incidències que s´intenten resoldre a plaça. Desencís, dubtes, cares de desànim i ca-breig.

Ara, a la segona ronda, els Xiquets també tiraran el 3 de 9 folrat. És el primer de la temporada i la Colla Jove el mira amb expectació; es descarrega de forma solvent. Com sempre, s´increpa a la colla jove, crits, algun insult; això,

SAnT 20 MAGÍ 12

11

el COnCUrS

lluny de ser un factor negatiu per la Colla Jove el que pro-voca es una motivació extra de cara a la tercera ronda. Caldrà fer algun canvi motivat per les conseqüències de la caiguda del 3 de 9. No hi ha d´haver problemes, la colla té un gran grup de castellers que poden assolir qualsevol repte que es presenti.

Tal i com està previst en el programa, s´encara la 3a ronda amb el 4 de 9 amb folre. S´ha de destacar que hi ha molts factors que a hores d´ara poden influir negativament: el cansament, les hores que portem a plaça aguantant calor i sol, la caiguda de la 2a ronda… però cal confiança per assolir aquest repte. El castell puja amb fermesa, amb de-cisió, es corona amb tranqulitat (aparent) segons sospito pels castellers que sempre tinc la oportunitat de veure de cara i que, amb la seva expressió, indiquen quines són les seves sensacions. Sembla que es podrà defensar però a la sortida de la canalla començen els problemes i el castell no es pot defensar, fent novament llenya. Ràbia, ara sí; no és una mala actuació però si que s´ha frustat un programa ambiciós però que es contemplava com a materialitzable en la seva plenitud. Desencís, per l´actuació i pel context de la importància de la diada.

Però encara queda veure què passa a la 3a ronda dels ratllats; podem contemplar com munten l’estructura de 4 de 9; mirem amb atenció i silenci però cadascú pensa el que creu al seu interior. Són també moments de tensió; es desmunta. Acabaran l´actuació amb el 2 de 8 amb folre.

Els grallers esperen comentant la jugada i en un extrem de la plaça s´intenta atendre l’enorme quantitat de gent

que pateix problemes derivats de les caigudes. Hi ha pre-ocupació però hem d´animar-nos, no ens podem permetre engorrar-nos ara.

Acabem l’actuació amb el pilar de sis, molt segur, molt ferm i que representa una molt bona forma de cloure l´actuació.

Les colles petites també surten satisfetes. És com a les elec-cions, tothom guanya. Ja està bé.

Cercavila fins a la colla, amparitos a petició de la canalla, refrescos, cervesa (ara sí) i discurs encoratjador i motiva-dor del nostre cap de colla, amb especial dedicatòria a la canalla.

No en tinguem dubte, som una colla enorme, en tamany i en potencial; anem pas a pas i després de cada caiguda hem d´esmenar els errors i superar-los de cara als reptes i oportunitats que tenim aquest any, perquè actuacions com les de Sant Fèlix són oportunitats que ens brinda la his-tòria i ajuden, si cal, a motivar de forma extra a la gent de la colla. Més que mai hem de fer pinya, haurem de patir. M’emociona veure la capacitat per aportar el seu sacrifici tots i cadascun dels castellers que ajuden a la colla per assolir uns objectius sempre comuns.

No en tinguem dubte, sóm una gran colla. Ara ja toca anar a fer el dinar de festa major, una mica tard, per cert, però el meu fill Magi, m´ho sabrà disculpar…

Toni Guerra

12

Sempre la sortida al Catllar és una d’aquelles que et fa posar la pell de gallina. En els últims anys les actuacions que hem dut a terme han estat molt exemplars, com per exemple la Tripleta Màgica descarregada el passat any.

Aquest any no podíem ser menys i anàvem amb la intenció de tornar-ho a repetir, després d’un entretingut Sant Magí on vam deixar feina a mitges i no aconseguir descarregar els castells de nou.

La tarda al Catllar es presentava calorosa, encara que els senyors del temps ens volien fer creure que anaven a baixar les temperatures. Sou uns mentiders! La plaça

estava plena a vessar, fins i tot uns familiars de Pamplona, acostumats als San Fermins, es van mostrar sorpresos de l’ambientàs. Cal dir, que l’ambient del Catllar és el més semblant al “Txupinazo”, però amb menys borratxos.

Comencem amb un confiat 5de8, un castell ben conso-lidat, el desè de la temporada. A segona ronda ja toca un de nou, anem a pel tres. Després de desmuntar-ne un peu, a la segona sonen gralles, tira cap amunt, tots forts i concentrats, de fons el cap de colla crida: la mida és bona, està perfecte,... que a la trinxera de la pinya ens sembla que tot va bé, quan sentim el toc de l’aleta, ja es comencen a sentir els primers crits d’eufòria i a la vegada de desconcert, que si cau, no cau... sembla que ha perdut la mida algun pis, però gràcies a l’esforç titànic de tota la Colla es descarrega, el segon 3de9f de la temporada.

Això ens encoratja a tirar el 4de9f a tercera ronda, camí de la tripleta. El primer intent desmuntat hi ha hagut algun problema al castell, amb alguna patinada, potser hauríem d’haver demanat magnesi als tiradors de corda de Vila-franca per posar-nos als peus i evitar aquests ensurts. A la ronda de repetició, muntem un peu i a la segona, segon intent desmuntat del 4de9f, potser ens faltarà alguna cosa més que magnesi. Acabem amb 2 pilars de 5.

Tot i això, balanç positiu de la jornada, no totes les colles tenen els pebrots de tornar a fer un 4de9f després d’un intent desmuntat.

Castellers de Vilafranca va mostrar molta seguretat, sortint d’un 4de9f clavat, a segona ronda un 3de9f amb un folre reduït i un 4de8a ben parat. Tancaren l’actuació amb un pilar de set molt segur, recuperant-lo després de les dues caigudes en passades actuacions. I la Vella de Valls sortí de 3de9f, segona ronda amb 4de9f i per acabar la triple-ta un 5de8, tots ben parats. A l’hora dels pilars, un pilar de 6, lluitat a la descarregada de manera èpica.

Au! Agafem l’autobús i anem directament a l’Arboç, que ho tornarem a intentar.

EL CATLLAR I L’ARBOÇde Quarts de nou a Quatres de nou

13

Dia assolellat a l’Arboç, amb una lleugera baixada de les temperatures, aquest cop sí, els homes i dones del temps l’han clavat. A l’entrar a l’Arboç, ens trobem una rèplica de la Giralda de Sevilla, però aquí venim a fer Castells, i dels bons!

Com al Catllar, tornem a sortir de 5de8, l’onzè i impecable, ovació gran de la plaça i ja ens preparem per l’objectiu del dia, tornar a tirar el 4de9f. A segona ronda, allí estem de nou, un castell entrenat sobradament. Desmuntem el peu i a la segona va cap amunt, tot i que es mostra sòlid i ben treballat, tornem a desmuntar-lo. I amb més pebrots que mai, el tornem a tirar a la ronda de repetició. La gent concentrada, de 9, i el tornem a desmuntar amb dosos col·locats. Després d’aquesta intensa sessió d’assaig, crec que el veurem ben aviat descarregat.

A tercera ronda, ens plantem amb un treballat 2de8f, amb més moviment que mai. Potser estàvem fent un homenatge a Sevilla i les seves sevillanes amb els seus “zapateaos” (per això de la Giralda a l’Arboç). Com el dia anterior, acabem amb dos pilars de 5.

Els amfitrions de la diada, Minyons de l’Arboç, homenatja-ren als seus Castellers. Mostraren de sortida un sòlid 5de7. A segona ronda un treballat 7de7 i per acabar 4de7a molt ben plantat. A ronda de pilars, un pilar de 5 i 2 de 4. Castellers de Vilafranca obriren la diada amb un 4de9f i a segona ronda un acollonant 3de9fa, que esperàvem per Sant Fèlix i han avançat uns dies. Acaben la diada amb un 3de9f. A ronda de pilars no mostren pilar de mèrit, i planten 8 pilars de 4 i un de 5. I la Vella de Valls repe-teixen l’actuació del Catllar, amb uns més que consolidats castells de 9. Per acabar, pilar de 6, amb menys patiment que al Catllar, però també molt ben defensat.

Ara tots més forts i més concentrats que mai! Treball, tre-ball i més que treball! Tenim assaig de sobres! Que des-prés d’aquest inten(t)s cap de setmana casteller, sense els resultats que ens esperàvem, hem de recollir els fruits ben aviat i segur que a Sant Fèlix ho podem demostrar.

Txepo Torrobella

14

La Santa Tecla del ‘93 la Jove carregava el seu primer 4de9 amb folre i s’apuntava al privilegiat grup de colles de nou. A partir d’aquest moment la colla explota i el 1994 es planta al XV Concurs de Castells com a favori-ta per guanyar-lo havent aconseguit el 3 i 4 de 9 amb solvència. Però encara hi havia més, i és que el 5 de 8 s’havia convertit en el castell insígnia de la Jove i ja es parlava seriosament de plantar el 5 de 9 amb folre. Un castell inèdit al SXX i del qual es tenien referències de la seva consecució únicament a la Santa Úrsula del 1883. L’opinió de part del món casteller era escèptica davant la possibilitat d’aconseguir aquest castell però el convenci-ment de la Jove era meridià.

Ferran Ventura, cap de colla 1994“Després del 3 i el 4/9f que els teníem molt bé, el que teníem millor per poder fer un pas endavant era el 5/9f. El 5/8 el fèiem sense cap problema, molt segur i com a xurros. Això sumat a que teníem moltíssima gent amb uns assajos importants, …La Colla va optar per aquest cas-tell. Era desconegut i vam passar moltes hores mirant com s’havia de fer el folre, provant com anaven les crosses si per fora o dins, vam col·locar sisens a l’assaig moltes

vegades i aquesta va ser l’opció. Moltes colles venien a veure els nostres assajos i a aprendre com després es va veure.”

el primer intent

El Concurs del ‘94 va veure el primer intent de 5 de 9 amb folre. Va ser un moment especial. No només ens jugàvem guanyar el Concurs, sinó que tot el món casteller ens mi-rava i encara molta gent el recorda amb pell de gallina.

Maurici Preciado, terç de la plena“Quan vaig pujar a la pinya, era bestial, i em va fer l’escaleta un “matalasser” …vaig veure que n’hi havia d’altres, així que vaig pensar “au! tira amunt sense mi-rar”. Jo realment quan ens vam col·locar no estava bé, les mans m’estaven “putejant” i em treien de lloc. Els hi deia que no estava bé, però no em sentien… apa doncs, una vegada començat el castell tenia moltes ganes de fer-lo.”

Ramon Borràs, terç a la buida “tot feia pensar amb la possibilitat de fer-lo, hi havia ner-

I L’ALETA Es vA fER!

Petit i humil homenatge a totes les persones que han sumat esforços durant tants anys per aconseguir el 5 de 9 amb folre

El 23 de setembre del 2011 la colla Jove assolíem una de les fites més grans ,sinó la més important de la colla, durant els últims anys. Però l’efemèride té una llarg recorregut en el sí de l’entitat, en la història moderna dels castells i ha implicat a un gran nombre de gent de la Jove. Cal remuntar-nos uns quants anys i ser conscients del panorama casteller de mitjans dels ‘90 per ser plenament cons-cients del què va suposar el nostre 5 de 9.

15

vis i ganes. Recordo una pinya molt gran, per arribar al lloc era una excursió…”

Ramón Pasano, crossa d’un baix “ Pinya compacta, molt de silenci, convençut i amb moltes ganes, un ambient que posava la pell de gallina”

Michael Schilacci, enxaneta “Començo a pujar i al agafar al Maurici és movia molt…, després ja em vaig trobar amb el Tonet damunt del meu peu.Vaig estar molt enfadat perquè vam quedar segons, competíem amb els millors”.

Però aquí no es va acabar la fe de la colla en aquest castell. El 13 de novembre del mateix any, la Jove orga-nitzava la Diada de la colla per tal de poder-lo intentar novament, però en va sortir amb 2 intents més.

Lluny d’abandonar la comtessa, el 1995 és potser l’any en què el castell és l’objectiu de la temporada. Arribats a Santa Tecla, la colla estava fent un gran any i tot estava llest. La ciutat bullia pel castell i la plaça de la Font es va omplir com mai per veure l’assalt, però tampoc va ser reeixit... Durant tots aquets anys hem anant veient com altres colles assolien el castell que nosaltres no havíem pogut fer mai. Els castellers i castelleres noves de la colla no han viscut

aquest desencís ni tampoc la desil·lusió que any rere any es van anar acumulant. És per això que quan la colla es refà, tornem a il·lusionar-nos i aquí no tant sols els de fa molts anys sinó tota la gent de la Colla el veiem possible, aquesta vegada amb opcions d’èxit. Ens motiva i ens om-ple d’orgull tornar a plantejar-nos el castell més desitjat de tota la historia de la Colla Jove. Aquesta vegada juguem amb avantatge ja que la consecució d’aquest castell per part d’altres colles ens fa assegurar el tret, tot i que amb castells, ja sabem, “no es pot dir blat fins que no està al sac i ben lligat”.

I finalment a la vuitena ha anat la vençuda, demostrant un cop més que som la gran colla de la ciutat. 17 anys des-prés de ser els primers en intentar-ho, hem fet el pas...i la sensació no és pas d’haver arribat a un final, sinó d’haver començat un nou camí.

Anna Guasch i Adrià Calvet

Una estructura majestuosa que, fins ahir, molt pocs

creien en elladiari de Tarragona, 3 octubre 1994

Aquest intent va demostrar a l’afició castellera que aques-

ta construcció es pot fer El nou diari, 3 d’octubre 1994

La Colla Jove vol fer història i recuperar el cinc de nou

folrat després de 112 anysdiari de Tarragona, 23 de setembre 1995

16

EquIp mèdICL’equip mèdic som un grup de castellers de vàries pro-fessions sanitàries (fisioterapeutes, infermers, psicòlegs i metges) que fa uns anys vam decidir posar els nostres co-neixements al servei de la colla per tal de potenciar-la i fer les actuacions més segures.

Cobrim totes les actuacions al llarg de la temporada, asse-gurant-nos de portar motxil·la de primers auxilis i d’estar en un lloc visible per poder ajudar a qualsevol casteller que ho necessiti.

Un dels nostres principals objectius és la prevenció i, per aquest motiu, ens encarreguem de difondre consells de salut, ja que l’educació sanitària és una eina fonamen-tal per prevenir lesions. Alguns dels exemples de consell més destacats són l’alimentació i la hidratació adequada abans i durant les actuacions, la utilització correcta dels elements protectors com la faixa i el mocador i la correcta col·locació del cos, de les mans i del cap a les pinyes.

També volem promoure el condicionament físic adaptat i amb criteris professionals amb una òptima utilització del gimnàs de la colla. Junt amb l’escalfament abans i la re-cuperació després, tots són elements clau per millorar el rendiment dels castellers i evitar lesions musculars.

Des de la vessant psicològica, podem oferir assesso-rament psicològic per evitar bloquejos i augmentar la motivació i la confiança i d’aquesta manera incrementar també el rendiment.

Amb aquest article volem donar-nos a conèixer, ja que el nostre objectiu és també el vostre: Fer millors castells i més segurs!

És molt important que ens notifiqueu qualsevol incidència de tipus mèdic que us passi, ja que és la única manera d’aprendre i de fer alguna cosa per què no torni a passar i, en cas de lesió, poder fer un seguiment.

Estem a la vostra disposició!

de la Colla Jove xiquets de Tarragona

Alba Pellisse Carme Pujol Toni Guerra

Enric Rovira Llorenç Arroyo Marta Montolio

Joan Garriga M. José Serrano Lluís Robert

Marc Vallvé Ana Valle Jordi Pérez ‘Patxi’

17

El dia 22 d’agost canalla i monitors vàrem fer una excursió a la platja Llarga i al bosc de la Marquesa.

A dos quarts d’onze del matí pujàvem a l’autobús que ens havia de portar fins a la platja. Un cop allà, vam caminar sota el sol i amb els peus a l’aigua fins arribar al final de la platja, on vam estendre les tovalloles i apilar les motxilles. Allí vam banyar-nos, jugar amb la sorra, jugar a pilota, alguna excursió nedant fins les boies grogues i sobretot vam fer moooolts Castells (tot i que la majoria van quedar en intent, ja que les ones feinen que fessin llenya). Quan ja començàvem a estar una mica cansats va començar la tem-porada de pesca, quatre peixets, un cranc i un eriçó pes-cats per la canalla, i tornats a l’aigua abans de marxar…

Passada la una del migdia vam decidir posar-nos a l’ombra dels pins del bosc de la Marquesa amb l’objectiu de dinar a la “fresca”. Hi havia de tot! Macarrons, entrepans, pa-tates, amanides de pasta… Després de dinar una bona

migdiada per païr, sentint de fons els típics “falta molt per tornar-nos a banyar?”, “què podem fer per no aburrir-nos?”, “quan tornarem a la platja?” i algun que altre “una cullerada més i prou!”, fins que passat un temps pruden-cial tornem cap a la platja, on ara el sol apreta de valent i la caminada fins a situar-nos al punt de marxada es fa una mica més pesada…

Arribats al lloc, les tovalloles ja no s’estenen, sinó que es llencen sobre la sorra, per poder entrar a l’aigua el més ràpid possible… i hi tornem: a fer castells, jugar a pilota, enterrar gent a la sorra i fins i tot vam estar a punt (o no…) de llogar un patí de pedals amb un tobogan!

Cap a quarts de sis anunciem l’hora de berenar, els més petits surten de l’aigua preocupats perquè no els hi han posat res per berenar a la motxilla… però això no és pro-blema, hem portat sis paquets de galetes farcides de xo-

colata que no duren ni un quart d’hora… i sense temps de començar a fer la digestió tots a l’aigua una altra vegada. I a quarts de set comença la part més complicada de l’excursió… és hora de marxar i per tant de sortir tots de l’aigua, eixugar-se, vestir-se, calçar-se (-“espera, que tinc sorra als peus, torno a l’aigua a mullar-me’ls”. –“vigila que et mullaràs els pantalons i hauras de tornar a Tarrago-na mullat!!”. –“és que quan surto de l’aigua se’m tornen a embrutar els peus de sorra”.– “VA, TOTS FORA QUE PERDREM EL BUS!!!”)

I així, després de collir alguna mora de camí a la para-da del bus, arribem a Tarragona puntuals i tots sencers, amb la impressió que dormiran tots quasi tan plans com els monitors, i sabedors que hem passat un esplèndid dia de platja!

L’Equip de la Canalla

lacanallaLES COLònIES

18

El 9 de juny del 2002, la Colla Jove Xiquets de Tarragona trepitjava per primera vegada la Plaça Vella del Vendrell. Tot just enguany es celebra el desè aniversari de la prime-ra visita de la vostra colla al Vendrell. I deu anys després d’aquesta efemèride, es pot dir, sense cap mena de dubte, que els dos qualificatius que millor defineixen l’actitud de la Jove de Tarragona envers El Vendrell són el compromís i la generositat.

Aquella primera diada de la Jove de Tarragona al Ven-drell es va celebrar essencialment pel seu desig d’actuar a una de les places més emblemàtiques del mon caste-ller. Celebràvem la diada del 76è aniversari dels Nens del Vendrell i ho fèiem a la Plaça Vella. Aquest és un sentiment que tenen totes les colles que actuen per primera vegada a la Plaça Vella, però un cop passat aquest primer enlluer-nament, la Colla Jove ha demostrat un respecte envers la plaça que l’ha fet mereixedora deu anys després del qualificatiu de colla “resident”, perquè, des d’aquell dia, la Jove de Tarragona no ha faltat mai a la seva cita anual amb la plaça vendrellenca.

Un any després de la seva estrena, la Jove de Tarrago-na tornàveu a la Plaça Vella però ho fèieu en un context completament diferent. Es tractava d’un moment històric, perquè per primera vegada una colla no vallenca actuava a la Diada castellera de la Fira de Santa Teresa. Tot i que el programa ja estava tancat amb la presència de la Joves

de Valls i els Nens del Vendrell, la desaparició de la Colla Nova de Vendrell deixava un buit a plaça, i per omplir-lo, les dues colles participants varen renunciar a una part dels seus honoraris per a que es pogués contractar la Colla Jove de Tarragona, amb la qual els Nens havíem iniciat re-centment una cordial relació. Aquell any, la meteorologia va fer de les seves i la diada es va haver de suspendre a mitja actuació per culpa de la pluja, amb una torre de vuit amb folre descarregada i un intent de cinc de vuit per part de la colla tarragonina.

LA JOvE dEs dE LA BARRERAfeliç 10è aniversari vendrellenc, Colla Jove de Tarragona!

La generositat i el compromís de la vostra colla han facilitat

la presència continuada al Vendrell

19

LA JOvE dEs dE LA BARRERAfeliç 10è aniversari vendrellenc, Colla Jove de Tarragona!

A partir d’aquell moment, la cita de la Jove amb la Fira ha esdevingut un clàssic i la generositat i el compromís de la vostra colla han facilitat la presència continuada al Vendrell. Nosaltres hem apreciat amb gratitud com sem-pre heu vingut a donar el màxim que heu pogut en cada moment i com els minvats pressupostos no han estat mai un obstacle per a vosaltres. Fruit d’aquesta sòlida relació, aquell llunyà registre de la vostra primera participació a la Fira es va veure espectacularment superat l’any passat amb un tres i un quatre de nou amb folre descarregats, a més d’un quatre de vuit amb l’agulla carregat. I enguany, el compromís i la generositat de la Jove s’ha pogut apre-ciar de nou, quan el 3 de juny vàreu tornar amb el castell que l’any passat la Plaça Vella només va veure carregat. Aquest cop sí, descarregàveu de manera espectacular el vostre primer quatre vuit amb l’agulla de la temporada.

Així doncs, hem presenciat amb orgull com any rere any superàveu els vostres registres i recuperàveu amb escreix el nivell que havíeu tingut en el passat. Hem tingut la sort de compartir els vostres èxits i desitgem presenciar les no-ves fites històriques que de ben segur protagonitzareu. Ara bé, no us negaré que, com també succeeix en les relacions de parella, hem passat moments complicats per malentesos que podrien haver provocat el trencament de la nostra relació, però també s’ha de dir que el diàleg i la voluntat d’entesa han estat clau per superar aquests moments difícils, reforçant encara més els vincles entre ambdues colles.

Però la relació dels Nens amb la Jove va més enllà de les vostres visites a la Plaça Vella o de compartir diades tan importants per a nosaltres com la de la Festa Major de Llorenç del Penedès. Molt poca gent sap que la Jove de Tarragona també va posar el seu granet de sorra en la recuperació d’un castell emblemàtic per a la nostra colla i per al Concurs de Tarragona. Us estic parlant, com ja po-dreu imaginar, de la torre de vuit amb folre dels Nens del Vendrell. Quan començàvem a treballar els folres, alguns membres de la Junta de la Jove van assistir a un assaig

nostre, compartint experiències i impressions amb els nos-tres tècnics sobre el que havien viscut a l’assaig. Però la cosa no va quedar així, perquè cal reconèixer que l’ajut dels castellers de la Jove va ser clau en l’històric moment que la Plaça Vella del Vendrell va presenciar emocionada, quaranta anys després de la primera torre de vuit amb folre descarregada del segle XX, com els mateixos prota-gonistes, els Nens del Vendrell, la descarregaven de nou. Tot això nosaltres no ho oblidem i quedarà escrit també en la ja llarga història dels Nens del Vendrell.

Així doncs, Colla Jove Xiquets de Tarragona, us desitgem aquest 2012 un feliç aniversari vendrellenc!

Alfonso González BondiaCasteller dels Nens del Vendrell

no apreteu collons! Manteniu la pressió! (un home del darrere)

FRASES CÈLEBRES i d’altres perles castelleres:

Pareu-lo que va bé! De cos i de cap, el dominem!

20

Com i quan vas començar a la colla?

El setembre de l’any 90 vaig entrar a formar part de l’Associació d’Amics de la Colla Jove. I més tard vaig sol·licitar la camisa, que van tardar un temps i finalment al cap d’onze mesos, me la donaven. Era el juny del 92. Jo amb la colla sempre havia tingut molta relació perquè recordo que ja hi havia hagut un primer contacte anterior quan van passar per l’Escola Pax, on anaven els meus fills, i llavors vam anar-hi amb ells per si els agradaven els castells. En aquella època el Dani tenia una mida així com l’Abril i s’enfilava pels llocs i em van dir –Aquest xiquet ens aniria bé–, però els meus fills en aquell moment no els va captivar la idea de fer castells.Després quan va entrar l’Andreuet (Andreu Pinyol) va ser el moment decisiu d’entrar a la colla. Som molt amics amb la família i em vaig dir que si l’Andreu pujava, jo havia d’estar allí.

A la Jove vam ser dels primers en “normalitzar” el rol de la dona dins dels castells. Quina era la situació dins la colla quan vas entrar a formar-ne part?

En un principi les camises femenines només eren les de les nenes que pujaven i les gralleres. Al final va haver-hi una rebel·lió! Quan jo vaig començar a venir als assajos, molta sensibilitat femenina no hi havia... quan arribava al local els divendres el primer que em preguntaven era si vindria el Rafa... A les dones, o com a anxanetes i aco-txadores o, si no, només ens deixaven entrar de falques... però és clar, aquí també hi havia una jerarquia i fins que no faltaven les falques més antigues tu no podies avançar a la pinya! Quan per fi vaig arribar a ser falca primera, em van dir que era massa alta i em van donar un disgust de mort!

Creus que avui en dia hi ha encara certes recances cap a la dona en el món casteller?

Crec que s’ha superat i el mèrit no és de la colla, el mèrit és de la societat. Hem educat els nostres fills de manera que s’entengui la igualtat en tots els àmbits de la vida, inclòs el casteller. Potser els Minyons de Terrassa van ser els primers i des-prés nosaltres també vam comptar ràpidament amb do-nes en moltes posicions als castells. Però jo que m’hi fixo, ja us dic que encara hi ha colles que els hi costa més... (riures).

L’ENTREVISTA A...Amb molta puntualitat arriba la nostra entrevis-tada. La Genoveva té un caminar relaxat i una mirada viva. És una de les veteranes però conti-nua amb la força del primer dia, i és que Geno-veva...

21

Ja fa molts anys que estàs fent de crossa al bell mig de la pinya. Allà on gairebé no es respira. Poques crosses a la colla tenim amb la teva experiència.

Guardo un record especial de l’Albert Gómez quan em guardava un lloc específic a la pinya, donat que vaig estar de baixa durant un temps, i sempre li estaré agraïda a ell per guardar-me aquell foradet a la pinya. Més tard quan vam anar a l’Arboç vaig aguantar tot un 3 de 9 amb un peu al cap i la Montse Masdeu, que era cap de pinyes en aquell moment, ho va veure i es va dir: –Mira, aquesta tia aguanta–, i llavors em va preguntar si volia fer alguna cosa més i em va proposar de fer de crossa, i jo més con-tenta que un gínjol.A tot això, vaig començar a fer de crossa l’abril del 1997. Anàvem de parella amb la Isabel Mora i el Lluís Solé, el germà del Martí. Ens vam estrenar al camp del Nàstic fent un pilar i d’aquell moment en tinc una foto guardada al meu àlbum. Em sembla que ara mateix he acabat fent de crossa a gairebé tots els baixos de la colla.

Els secrets per ser una bona crossa?

És molt important la confiança amb el teu baix. Crec que és essencial i que sinó et pots arribar a lesionar. A banda, jo he fet ioga i em va molt bé quan es tanca el castell allò de concentrar-me i controlar la respiració...ooooommmmmmm.

Sabem que tot aquest treball persistent com a falca i crossa va tenir un premi el seu dia...

Sí, allò em va fer molta il·lusió sobretot perquè jo no es-

tic gaire acostumada a rebre agraïments d’aquesta mena dins la colla... La cosa és que durant els sopars de final de temporada, l’Associació d’Amics donava un obsequi a diferent gent de la colla, i a mi em va fer molta il·lusió quan em van donar el premi a la falca. Per mi va ser tot un reconeixement molt important per part de la colla i estic molt agraïda, en especial, al Quico Sempere. Al cap d’un temps també em van donar el premi de crossa!

Et sents com la matriarca d’una família castellera ?

Jo sí que me’n sento! i la que ho té molt clar és l’Abril, que en una entrevista va dir que ella entrava a la colla de l’àvia. La veritat és que estic molt orgullosa de tenir a les meves nenes a la colla. I ens van fer una entrevista molt xula a El Periódico on el Dani, el Rafa i jo portem cadascú un dels meus néts a sobre fent un pilar. Aquell retall de diari amb la foto el tinc emmarcat a casa!

Tu que n’has viscut moltes, quins serien els teus millors i pitjors records dins la colla?

Et diria que tinc un parell de moments molt especials a la memòria. Menció a part és quan vaig veure les meves nenes, l’Eva i l’Abril, allà dalt. Això no té paraules! és el que jo sempre hagués volgut, però vaig entrar a la colla quan ja era massa gran. El primer record és quan vam fer el 5 de 8 i el vam des-carregar (que consti que a mi m’agraden molt més els castells de 8 que els de 9, eh?! És molt més emocionant i gratificant un castell de 8, però em sembla molt bé que la colla els faci de 9). Llavors va venir el “Gordito”, que jo en aquell moment no el coneixia de res, i em va abraçar plorant perquè havíem fet el castell.

genozaragozaveva

Xavier Altès, Montse Blanch i Adrià Calvet

22

L’altre moment és extracasteller i el recordaré fins el dia que em mori, en allò que diuen que et passa la vida en un segon... Va ser en un sopar de la colla. Jo sempre havia ballat amb el Quico Sempere, ja que tant a la seva sen-yora com al Rafa no els agrada ballar. En aquell sopar va venir el germà del Quico, el Santiago, que és ballador professional, i jo crec que ningú de la colla ho va veure, però vaig estar ballant amb ell tota la nit! Hi va haver una comunicació brutal i encara avui quan ens trobem pel carrer sempre ens fem una gran abraçada. És un dels mo-ments que recordaré sempre.I per moment dolent, crec que després de l’intent de 5 de 9 del 95... semblava que la colla es desestructurava i molta gent deixava de venir. Però després de tot, també d’això n’hem tret coses bones.

I ja per acabar, com veus la colla actualment?

Veig que hi ha molta gent jove i és molt important per tal d’anar renovant-se. A la gent gran si no ens mouen, ens costa molt. La gent jove entra amb ganes i em sembla es-tupendo.

Tot un plaer Genoveva!

CONTRA GUSTOS NO HI HA RES ESCRIT...ELS PREFERITS DE LA GENOVEVA

Una plaça La de les Cols

Una diada Per mi hi ha molt dies importants. No tinc una diada es-pecial

Un castell El 5 de 8

Un cap de colla El Ferran Ventura, me l’estimo molt

Un castellerNo, unes castelleres! les meves nétes!

Una posició al castell Entrar de crossa

Els castells, emmanillats o sense folre?Els castells sense folre pesen un ou!

El transport de la Colla Jove!

23

Sergi Solé

Aquest any no. I el concurs seria la tercera diada més important. La segona seria St. Fèlix i la primera Sta. Te-cla!

Sergi Martí

No. Crec que Sta. Tecla és més important per la colla. Deixant de banda que en-guany tinguem Sta. Tecla i l’Arboç. El Concurs és cada dos anys i és com un premi.

Ismael Martínez Batiste

No. Personalment no, vaja. Prefereixo Sta. Tecla que és la nostra diada, per dir-ho d’alguna manera. I també St. Magí, perquè cap altra plaça és com la de les Cols.

Oscar Farreró

Jo crec que és una diada més que té la seva màgia però to-tes les diades són importants per la Colla. St. Magí, Sta. Tecla, totes les diades tenen el seu ‘’què’’ i totes són igual d’importants.

David Martorell

És una diada important. Però no ha de ser la més impor-tant. Sempre és ‘’Concurs, concurs’’ i la gent parla molt d’ella. Per mi les diades im-portants són St. Magí i Sta. Tecla, perquè són les diades de casa i és on la colla dóna tot el rendiment que tingui. També crec que El Catllar és una diada molt important per la Jove, ja que és on de-mostrem sempre els nostres màxims.

Manel Burillo

Bona pregunta... No. Vinga va; el Concurs és una gran sortida de cada dos anys. Però diades importants? Les de les festes majors de Tarra-gona.

Carla Garcia

No. Potser enguany és St. Fèlix. Però per mi les de Ta-rragona sempre seran impor-tants. Representem la nostra ciutat.

Jordi Alomà

No. Sta. Tecla i la diada del primer diumenge de festes són diades més importants.

Arnau Curto

Creus que el Concurs és la diada més important de la temporada?

24

Les

25

nostresfotos

26

Bullim els peus en força aigua amb sal i una fulla de llorer, durant un mínim de dues hores o fins que

quedin cuits. També els podem comprar ja cuits.

Els desossem, amb cura de no trencar-los excessivament. Ho farem quan els peus siguin tebis, per facilitar el desossat.

Els posem sobre un tros de mantellina. A sobre, hi posem el morro de porc cuit i tallat menut. Salpebrem. També

posem les prunes i les orellanes picades. fem rodolar la mantellina, com si fos un paquet. Guardem a la nevera.

Mentrestant, fem l’amanida de llenties. Pelem i tallem la pastanaga i la ceba tendra molt menuda i ho barregem

amb les llenties. Acabem amb uns trossos d’aranja. fem una vinagreta emulsionant l’oli, el cava, el vinagre

de Mòdena i una mica de sal. Amanim les llenties.

Torrem els peus de porc a la paella, per tots costats.

Els servim calents amb l’amanida de llenties.

8 peus de porc300 g de morro de porc cuitUn grapat de prunes sequesUn grapat d’orellanes1 tros de mantellinaOli d’olivaPebreSal Per a l’amanida:300 g de llenties pardines cuitesUna pastanagaUna ceba tendraUna aranja tailandesaOli d’olivaUna copa de cava100 ml de vinagre de MòdenaOli d’olivaSal

cuina de festa major

pEus dE pORC fARCITs dE mORRO dE pORC AmB AmAnIdA dE LLEnTIEs

Estrenem secció culinària a l’Esperidió amb la col·laboració de la restauradora Ada Parellada.

Un espai on esperem les vostres aportacions en els pròxims números de la revista per tal d’anar ampliant el llibre de receptes de casa i que us animi a posar-vos als fogons amb

la preparació de plats, ja siguin esmorzars de forquilla i ganivet o dinars de festa major. Per tal ocasió, l’Ada Pare-llada ens proposa un plat molt saludable, ple de proteïnes sense greix que sens dubte ens ajudarà a recuperar les forces. El col·lagen que ens aporten els peus de porc ens ajudarà a nodrir els nostres tendons i articulacions.

Ada Parellada

27

28