ELS 0 CANTON Any II. Núm. 54

PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ I SERVEIS Divendres 17 de juny del 1994 ?m. 100 Pies.

El 56% dels santcugatencs voten a les europees M \ \ E ESPINOSA

Les eleccions europees a Sant Cugat han tornat a donar com a guanyadora la coalició nacionalista Convergència i Unió amb un ampli marge de 16 punts respecte al segon par­tit més votat, el Partit Socialis­ta. El PSC ha tingut un fort re­trocés en relació amb les euro­pees del 1989 i les generals de l'any passat. El Partit Popular quasi s'ha convertit en el segon grup més votat, amb una di­ferència de 146 vots respecte als socialistes.

Iniciativa per Catalunya es confirma com la força política que més ha crescut, perquè ha doblat el percentatge de vots obtinguts.

Tot i el desmotivament po­lític dels electors en general, la participació dels santcugatencs ha estat força alta, un 56%, en comparació amb els anteriors comicis europeus.

Els representants a Sant Cu­gat de CiU, PP, 1C i ERC estan molt satisfets amb els resultats obtinguts tant a la nostra ciutat com en l'àmbit estatal. El PSC considera preocupant la seva davallada, tot i que ja s'ho es­peraven. Pàgines 18-19

Torna la Festa Major El tennista santcugatenc

Alex Corretja n'és el pregoner Amb un programa en la línia dels darrers

anys, la Comissió de Festes i les entitats del mu­nicipi han fet un esforç per oferir un seguit d'actes diversos oberts a totes les edats.

Alex Corretja, semifinalista del darrer Torneig Comte de Godó, serà enguany el pregoner de les festes que començaran dissabte 25 de juny i s'aca­baran la diada de Sant Pere.

L'esportista està molt content de viure a la nostra nostra vila, si bé, pels seus compromisos, hi fa gaire vida. Pàgina 25

# La junta de Sant Cugat Comerç amenaça de dimitir si finalment construeixen Kampio

Pàgina 3

# Els sindicats de la policia estatal denuncien que reben un tracte despòtic del comisssari

Pàgina 4

# El Centre Popular Andalús celebra el dissetè aniversari amb una gran festa

Pàgina 5

W L'Azqueta tanca les portes. Breu història d'una escola que mai no s'ha dit així

Pàgines 16-17

LÍNIES DE FINANÇAMENT PREFERENCIAL PER A L'EMPRESA I EL COMERÇ

fins a l '

* Interès nominal (7.80% TAE) Tipus d'interès fixat setmanalment per l'Institut de Crèdit Oficial.

INFORMEU-VOS A QUALSEVOL OFICINA

• |s CAIXA DE TERRASSA Persones. Servei. Qualitat.

ELS 4 CANTONS S E R V E I S DIVENDRES, 17 DE JUNY 1994

POLICUNIC TORREBLANCA S A N T C U G A T

e l s i n f o r m a d e l e s

Farmàcies deTorn D e l 1 7 a l 2 4 - 0 6 - 9 4

M () R A

Divendres

17 Sta. Teresa, 40 Tel. 675 33 44

D () Dissabte M E N K 18 ( H

Sant Magí, 50 Tel. 674 33 53

o R

Diumenge

19 N Sta. Maria, 27 S Tel. 67415 31

c Dilluns

20 Pg. Diputació, 1 Tel. 674 03 64

Dimarts

21 Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

^ Dimecres

l 22 R S. Rusinol, 38 T Tel. 674 06 45

Dijous

23 I D RW. del Celler, 97 O Tel. 674 77 49

P Divendres

24 Alfons Sala, 46 Tel. 674 04 83

Els dissabtes tot el dia i diumenges al matí, també resten obertes:

Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 -Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol,

Pg. Baixador, 78-Tel. 674 23 72

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - Cures POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 5 8 9 18 8 8

Horari Autobusos I . I

SANT Cl (, VI • MIRA-SOI. • MAS JANKK

D t s d t M A S J A N K R j MIUIJJ !«• 1 i r i n i i u l - l ' iminu i - Jc

. J . I J luir.i ïins k's -2 2ílh l. 'ullir servei f i n a l c / a : ! seu rcscrrciiti: a

I L'VIJ^ÍII Je l*.CJ (.' Je Sani L utiat Dissabtes i festius la Sortidj

117 Kl-liK.HHi lals II) minuts úc-sadahura firis Ics : :H l t iL ' i i l t im

servei finalitza el seu rei.irTejiut a I cstacir de I' (i (' de Sant C u p l

Sortides des de AV. AI.FONS SALA. Feiners excepte dissabtes.

la Surtida: -f> s i M P silfi i als 5(1 minlus dècada hora fins les

21 50h Dissabte i festius la. Sortida- <P S I M I S . 5 0 h i als 50 minlus

Avadah( i r . l f :ns l c s2 l >(l h RLTORRKGIT: Ma-Janer Kslacio

Mira s,,i. HI t an ( adc'a h'.asM Y Caejt. Vk-:.a. larte H.ar.ca, CAP.

Mluns Sa a, ( an Cadena, l-sotr. M.v ,•> Mas laise:

L- 2 NlCI.URBADl·.SWTCTCAT UesdeSASTIXIMKNKC la s.m.Ja i * lt> nh4Mi i als I h i 46

minlus dècada hora r.:is eK 22 It'h Dissabtes i festius la Sortida:

(tM l(i CUMi i als '.h • 4fs r.,n:us de cada -.Ta fins les 22 Ihh

Sortides des de SAVI' l RANCLSC Feiners euep le dissabtes Ja.

Sortida IXs 2s iVs 5 sh i ais 21 i 5 1 mintus de sada hora fins les

22 2 ih Dissabtes i festius la Sortida: ÍN 21 - Í N ' . ' h . i als 22 i53

minlus de cada hora lins les 22.22h

Sortides des de 1,'tSTAClO FGC Feiners excepte dissabtes la

Sortida iih t)5 iKi ' sh i als (15 i V5 minlus de cada hora fins les

22 " h Dissabtes i fesittis la Sortida: IW.05 - IM « h i als 05 135

minlus de cada hora fins les 22.ï5h RLCORREÍi lT: Sani Domènec,

( \ l ' . Sai.l Irancesv PI I'..'' Mena! l i r . - Blaiwa. Monestir, KsldLH'

l'ílC, CoHimer Sani IHimenes

I.-3

SANT C I C A T • LA FLORESTA - LES PLANES

Des de F. COLOM Sortides Cada hora i milu.

la welala: (• illfl mall Mflssahtcs; festius a les tt.ÜO hi.

l ï l ima sortida 21 ' d h iDissahlcs i festius a Ics 21.30 hi.

Des de l'F.S TACIO- N<1 ales Cada hora i imtia.

'.d sortida " l ' o h mati i Dissabtes! festius ales S 50 hi

I llima sortica 22 2'lh 'Dissabtes i tesims a les 22 21) hi

R E C O R R E U ! : I- Colom. I ..Floresta. P Centre. Mercat. CAP.

\ fons Sala l'sia, .i PI I filtro l.af'o·esl.-.. f Colom

•\-J S A M ( T C A T - R L B l - TERRASSA

De dl lulls adoe ' ie jes , j . sortida a n's 5 all í> 2^h. I ais 25 'tim..ts Jc

cada hi.'a lins 'es 22 l í h Sortietes addiciona's.només cap a l 'erassai

b 5 5 h " s s s ; ] 55 h D.ssables. sliumcnçcs: leslius la sortica l· 25

aK 25 niintils de cada hor., fins les 22 l'*t

A-3 S W I C U i A T - B A R C E L O N A

DeJilliiiis... docndrcs I,: sortida a l e s ; I5 s 4iir. i als 4)1 minuts de

•Ja.'.a ho-a l'-.s 'ull,nu sonida a les 22 :l Sortides .id.li.acials 'llis

( ï r t la r . i · la ales 22 4iih 2 ' h Diss^oies \ TCa. 5 15-5 4,1-

'i >r iK I l!iiiinils,los.»·an..-, , l"· · -nit -na sortida ales 22 H'F

Soriida .nklisional'llis Csr.lapsola 2) h Dnirnençes i festius la sor

l .„a„ es ' I II, ao I ': i;|. Ce .a-:.l li na t ' • "ull 'na sonda a :.

22.l!lh SoníJaaJJicional l'-.s C.T.laii>olaa les 22-h.

DE BARCELONA A SANT Cl t, \ T : De Jidiuis a duendres a

sortida 5 : - - jis |5 , js [uiiuits i lc.ada no-afins l'ultima sortida a

I . s2 l - .5 | i Sortida tïlis t e ' i !a" :s" . i . es 22.15|t Dissabtes la. sorti­

da 5 45 i ,i s : ; -".':,.'s .i; ..i.L 'i n- ' no I . :im,i sortida a les 2' 45

f)..-nenc.^ 'cs'uis L: s,.on:.. : ' o . 5 I ' aF -5 nnnuo de *dh

REFRANYER CATALÀ del llibre

1 iS&j,

Fer peça Agradar, interessa, convenir, simpatitzar

És terme de teixidor, que significa que el fil por­tat a teixir és prou bo, ben filat i en quantitat suficient per a poder-ne fer una peça, que reu­nirà les condicions precises en quantitat i qua­litat. Els vells teixidors en molts casos no tei2xien per compte propi, sinó que transformaven en peces de teixit el fil filat a casa de les dones; aquestes peces restaven de propietat de qui les feia teixir i el teixidor el limitava a cobrar una quantitat per la seva feina de transformador. Si el fil era mal filat, poc retort, mal cuit, poc rentat, e t c , o no n'hi havia la quantitat suficient pera obtenir una peça de la mínima tirada corrent, el teixi­dor refusava la feina perquè no feia peça. El mot peça, referint-se a la roba mentre el tei­xidor la teixia, ha donat lloc a diverses frases i dites. Per a qualificar algú de dolent i pervers es diu que és una mala peça. o sia un teixit difícil i dur de teixir per deficiència del fil o per alguna altra circumstància. Per a indicar que algú té una malaltia de guariment difiícil, la qual

pagarà amb la mort, es CIÍLI que té mala peça al teler. Per a indicar que algú ens ha desbaratat un projecte, ocasionat un perjudici o plan­tejat una dificultat, es diu que ens ha tirat la peça per terra.

El Temps Tendència per al cap de setmana No hi haurà canvis significa­tius aquests dies, l'ambient serà calorós amb xafogor a la costa. La nebulositat augmen­tarà al Pirineu i a les comar­ques del nord, però no serà de gran importància. Les temperatures seran altes i superaran els 30 graus a zones de l'interior i a les hores centrals.

*si<MtSt?ïass·s&

PERRUQUERIA SALÓ D'ESTÈTICA

í ^ > § 5 Dilluns tarda obert

DESCOMPTES 3 ' Edat i Carnet Jove

Alfons Sala, 23 baixos Tel. 675 16 51 Sant Cugat

.«WïiííftSÏSiSWÍSSÍ

TELÈFONS D'INTERES SERVKIS

- Ajuntament 589 22 88 - Ambulatori Les Planes 675 5105

Bombers Bellaterra 6928080 - Bombers Generalitat 085 -Bombers Rubí 699 8080 -CAP 5S9 1I22 - CAP. Urgències 5894455 -Casa de Cultura 5891382 - Casal Valldoreix 674 45 99 - Catalana de Gas 725 29 44 - Centre Cívic La Floresta 5890847 - Centre Cívic Les Planes 675 51 05 - Centre Cultural Mira-Sol 589 2018 - Cinemes Sant Cugat (Reserves'l 589 09 41 -Correus 674 70 96 -Creu Roja Sant Cugat 674 12 34 - Creu Roja Valldoreix 674 24 59 - Dispensari La Floresta 6747615 - Ent. Municipal Descentralitzada 67427 19 - ENHER (Rubíi 699 1892 -F.E.C.S.A 58912 26 -F.F.C.C 6741934 - Funerària 67405 25 -Grua 6743371 - G. Civil (Mira-sol) 6742379 -Hisenda 5891155 -Jutjat 6746696 - Oficina Municipal La Floresta 589 08 47 - Parròquia Sant Pere Octavià 674 11 63 - Parròquia Les Planes 204 75 03 - Parròquia Valldoreix 6740569 - Piscina Municipal Valldoreix 675 40 55 - Cuerpo Nacional de Policia 674 78 58 -Urgències 091 - Policia Municipal- ....092 - Voluntaris Protecció civil 092 - Policia Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25 - Comissaria de Policia 674 7612 - Taxis (parada) 6740997 - Ràdio Taxi 58944 22 -Repsol-Butà 67415 80 -Sant Cugat Comerç 674 03 22

- SAUR i Aigües) 589 00 21 -Valldoreix (parada) 6741111

ÚTILS - Aieües La Floresta 674 20 89 - AÀPP i VV Mira-sol 6742018 • AAVV Verge Carme Mira-Sol 674 1003 - AAVV Sani Joan Mira-Sol 674 71 03 - AAPPi VV Valldoreix 67421 97 - AAPP i VV Colònia Montserrat Vall. .674 21 05 - AAPP i VV Can Majó Valldoreix 674 50 49 - AA. Prop. i Veïns La Floresta 674 20 89 - AA. VV Aiguallonga La Floresta 674 51 29 - Ass. Consumidors 2684567 - Alcohòlics Anònims 31777 77 - D.N.I (Cita prèvia) 589 30 80 - Greenpeace (91) 5434704 -H. General de Catalunya 5891212 -H.Valld'Hebron 4272000 - H.Sant Joan de Déu 203 40 00 - Unitat Coronària 24810 40 - Tel. de l'Esperança 414 48 48 - Inf. Carreteres 2042247 - Inf. Aeroport 478 5000 -Inf. RENFE 4900202 -Inf. Port 318 87 50 -OMIC 5893188 - Policlínic Torreblanca 589 18 88 -PROMUSA 589 17 32

ENTITATS -ASDI 67535 03 - Arxiu Gavin 674 25 70 - Casal d'Avis S.C 589 16 38 - Llar d'Avis Parròquia 589 05 98 - Club Muntanyenc 674 53 96 -Coral La Unió 6741006 -Esbart Sant Cugat 6752652 - El Tot Sant Cugat 674 86 61 - Grup Sup. Immigrants 674 9314 - Ràdio.Sant Cugat 675 59 59 - Televisió Sant Cugat 589 04 38 -Els4Cantons 5891401

VA'x'l 589 44 22 SANT 674 92 12 C U G A T SERVEI DIA I NIT -servei de Grua-

I V A L L D O R E I X CobraMem mb Targetes de Crèdit i Tektot

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI

y P ^ W P ^ F '

I Servei Recollida de

Voluminosos 589 28 17

MIQUEL RAMS • ELECTRICITAT • AIGUA • GAS

• AIRE CONDICIONAT • CALEFACCIÓ

• INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

Carrer Can Matas. 6 -SANT CUGAT- Tels. 674 80 39 mòbil 908 897882

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P. « 67495 84-674 9612 CASAS PARTICULARES - COMUNIDADES

DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC... PERSONAL CUAUFICAPO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION

Ctra. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

DIVENDRES, 17 JUNY 1994 SANT CUGAT AL DIA ELS 4 CANTONS 3

La Junta de Sant Cugat Comerç dimitirà si Kampio tira endavant Jaume Roca ataca durament el centre comercial i el gerent Joan-Marc de Semir

Jaume Roca, President de Sant Cugat Comerç, va asse­gurar aquesta setmana a Els 4 cantons que la Junta de l'asso­ciació de comerciants dimitiria en ple si finalment la Generali­tat dóna el seu vist-i-plau a la instal·lació del centre comer­cial Kampió en els terrenys del Colomer.

Jaume Roca també ens ha fet arribar les seves queixes pel que considera unes desa­fortunades declaracions del senyor Laymón, gerent de Dis-vahe, empresa promotora de Kampio al nostre setmanari. En aquestes manifestacions mantenia entre d'altres que "Sant Cugat és una de les zo­nes del Vallès menys saturades de grans àrees comercials". Roca afirma que les afirma­cions de Laymón sobre les possibles sol·licituds de parti­cipació en el projecte Kampio de diversos comerciants de la ciutat són totalment falses.

Com a mesura de pressió perquè la Generalitat rebutgi el projecte, el President de

Sant Cugat Comerç li va fer arribar al Director General de Comerç de la Generalitat, En­ric Grass, una carta, datada del 8 de juny, on fa una argumen­tació en contra de la construc­ció del centre comercial en qüestió. Roca assegura que la seva implantació no suposaria cap millora en les estructures comercials existents ans al contrari ja que provocaria la desaparició d'un sector del co­merç tradicional. Pel President de Sant Cugat Comerç, Pryca i

Kampio són dues coses ben di­ferents ja que Kampió afecta directament el centre de la nostra ciutat mentre que Pryca té una àrea d'influència molt més gran.

La Comissió Territorial d'Equipament Comercials de la Generalitat, presidida per Enric Grass, s'ha de pronun­ciar abans del proper dimarts dia 21 si no el projecte de Kampio tirarà endavant pel que es denomina "silenci ad­ministratiu". •

Reunió entre la Plataforma Torre Negra i la conselleria de Medi Ambient

David Bajona, nou president de les Joventuts d'ERC Joan-Marc de Semir

La secció de Sant Cugat de les Joventuts d'Esquerra Repu­blicana de Catalunya (JERC) vol apropar la política als sant-cugatencs i en especial als més joves. Així va quedar palès en la presa de possessió del càrrec del nou President de les JERC, David Bajona feta davant dels mitjans de comunicació locals dimecres 15 de juny.

Dins de les prioritats del nou President entra la dinamit-zació de la secció a través d'un contacte més proper amb els joves. D'aquesta manera a par­

tir de l'any vinent s'intentarà organitzar agrupacions inde-pendentites dins dels instituts d'ensenyament secundari.

"El canvi no és rupturista -com va declarar Bajona- sinó que es tracta de continuar la feina que es feia fins ara". L'anterior President, Patrici Cros es dedicarà a partir d'aquest moment a la coordi­nació comarcal de totes les seccions del partit al Vallès Occidental. Tot i els canvis, Bajona continuarà exercint el seu altre treball de Cap de premsa d'ERC a Sant Cugat. •

Patrici Cros i el nou president de les JERC, David Bajona

Xavi Cava

La Plataforma Torre Negra i la conselleria de Medi Ambient van man­tenir una reunió el passat divendres per tractar sobre el tema de la urbanització dels terrenys de la Torre Negra. Els re­presentants de la plataforma Manel Cunill, Christian Herbolzheimer, Jesús Murias i Marc Moliner van exposar als tècnics de Medi Ambient la seva preo­cupació pel perill que pateix la zona i

la seva confiança en la bona voluntat de les institucions per resoldre la situa­ció.

Xavier Carceller, responsable dels serveis jurídics de la conselleria, va manifestar el seu compromís d'estudiar la situació urbanística del paratge da­vant la Direcció General d'Urbanisme. Carceller no es va voler pronunciar ofi­cialment sobre el tema a l'espera que l'Ajuntament de Sant Cugat faci un primer gest. En canvi si va afirmar que

en la seva opinió els terrenys de Torre Negra, que ja ha visitat amb anteriori­tat, tenen la mateixa importància ecològica que la resta del massís de Collserola, tot i que s'ha d'esperar a te­nir un estudi més rigorós.

La plataforma també ha fet públic el que ja es el seu "logo" oficial. La plataforma ha escollit com a símbol emblemàtic la silueta del conegut Pi d'en Xandri, enclavat al bell mig dels terrenys de Torre Negra. •

pEFEl]lSE/Vi TORRE NEGRA C O L L S E R O L A

Plataforma Cívica PER LA DEFENSA DE TORRE NEGRA I RODALS

CAMPANYA DE PROMOCIÓ DE

la visió natural en totes les distàncies

mm. Alfons Sala, 40 Tel. 674 5117 SANT CUGAT

GAUDEIXI D'UN 20% DE DESCOMPTE FINS EL 31-7-94

4 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 17 JUNY 1994

Funcionaris de la policia estatal denuncien l'actitud del comissari Avelino Maestre, comissari en cap: «No hi dono gens d'importància»

successos Detenció de dos delinqüents per diversos robatoris M. de R.

El 7 de juny van passar a disposició judicial Antonio Ma­nuel C.A., de 24 anys i Javier G.M.. de 18 anys, com a autors d'un robatori de vehicle, dos ro­batoris amb intimidació i un de­licte de falsa identitat. Els dos delinqüents tenien diversos an­tecedents per robatori.

Els detinguts, després de ro­bar un vehicle a Rubí, es van di­rigir cap a Sant Cugat, on van estar deambulant per diversos carrers cèntrics. Aproximada­ment a dos quarts d'una de la nit. quan transitaven pel carrer d'Estapé. es van dirigir cap a una senyora i, intimidant-la amb una navalla, li van prendre la

c bossa amb les pertinences. 2. l 'na hora i mitja més tard. 7' quan la víctima va denunciar el

Marc l)t Rojas

Els quatre sindicats de la po­licia estatal, el Sindicat Unificat de la Policia (SL'P), l'Associació Nacional de Policia Uniformada (ANPU), el Sindicat Profesional de Policia Uniformada (SPPU) i la Unió Eederal de la Policia (L'EPi van convocar dijous de la setmana passada una assemblea a la Casa de Cultura per denun­ciar els problemes que afirmen tenir amb el seu cap superior de la dependència. Els policies l'a­cusen de tractar-los despòtica-ment i de manera vexatòria.

El representant del SUP va destacar que «no estem d'acord amb l'actitud del nostre comis­sari amb els nostres funcionaris i per això ens veiem obligats a convocar una assemblea sindical per posar-hi remei».

D'altra banda, el represen­tant de l'ANPl' va comentar que •<o bé milloren les nostres rela­cions o bé que deixi el càrrec». El representant del SPPU va ser més explícit en les declaracions: "El que nosaltres pretenem amb aquesta assemblea és una millo­ra a la comissaria per tenir un tracte més bo amb el poble i mi­llorar així els serveis en els quals treballem. Si està mala­

ment a dintre, evidentment el funcionari que surt al carrer no pol fer la feina policíaca com caldria». Ecs declaracions de 1UEP van ser més acusadores: «Aquest senyor té molt despo­tisme i practica un règim molt dictatorial».

L'n dels punts que va tenir més polèmica a la assemblea va ser el baix índex de delinqüèn­cia que hi ha en aquesta ciutat i l 'obligació de fer més de deu identificacions diàries.

U'n altre punt que hi van es­mentar va ser la reducció del pressupost de ben/ ina. que té com a conseqüència el que ano­menen «patrulles a peu». Els s ind ica ts van denunc ia r que «mentre que el nostre comissari agafa el cotxe oficial per traslla­dar-se al seu domicili a la locali­tat de Terrassa, amb la ben/ina que es crema amb quatre viatges diaris es podrien fer més de deu serveis en aquesta localitat".

Segons que han declara t . més de quatre policies es troben en aquest moment expedientats per no haver saludat el seu cap. També afirmen que els policies que són de baixa per raons de malaltia han estat visitats pel co­missari acompanyat d'un ins­pector per comprovar si real­

ment estaven malalts. L'n altre punt en qüestió a

l'assemblea va ser la pèrdua de relacions entre la policia estatal i l'Ajuntament, la policia local i la guàrdia civil.

Tots aquests punts van ser recollits en un acta que encara na han dirigit al cap superior de la policia de Barcelona.

Els 4 Cantons es va posar en contacte amb el comissari Ave­lino Maestre per saber-ne l'opi­nió. El comissari va destacar que aquest és un problema in­tern de la mateixa comissaria i que els sindicats s 'han saltat l 'ordre jeràrquic perquè no li han comentat res a ell. Maestre va assenyalar respecte als poli­cies expedientats per no haver-lo saludat que la salutació és obligatòria perquè així ho diu la llei.

Pel comissari tot aquest mo­viment ha estat portat per tres o quatre funcionaris que no repre­senten la unanimitat dins la co­missaria. Avelino Maestre ens va explicar que el descontenta­ment dels policies podia haver estat originat pels canvis de per­sonal que hi ha hagut a la co­missaria. Aquests provoquen que els funcionaris hagin de do­blar torns. •

La pedregada de dissabte va enblanquinar uns instants els carrers

fet a la policia estatal, en van informar totes les dotacions de la policia que eren de servei, ai­xí com també la policia estatal i la policia municipal de Barcelo­na. causa justificada perquè els delinqüents van fugir cap a la capital.

Una dotació de la guàrdia urbana de Barcelona els \a de­tectar a la /ona de la Rambla. Aleshores \a enmençar una per­secució dins cl nucli urbà fins que finalment els van detenir i van recuperar el vehicle i tots els objectes robats.

l'n dels delinguts. en el mo­ment de ser identificat, va faci­litar una identitat falsa, perquè el dia d de juny havia comes un robatori amb intimidació en un establiment de Cornellà. El de­linqüent va ser reconegut per les víctimes. •

Un policia local salva una garsa a la plaça de Barcelona M. de R.

Una anècdota molt curiosa i plena de tendresa va tenir lloc dimecres 8 de juny a la plaça de Barcelona.

El fet va succeir quan un po­licia local posava una multa prop de l'Ajuntament. El policia va tenir una bona sorpresa quan de darrera el cotxe multat va sortir una petita garsa. L'ocell

no podia volar perquè era molt jove. Gràcies a la col·laboració ciutadana, el policia va salvar la garsa. Va tallar el trànsit i al­guns vianants encuriosits inten­taven agafar l'ocell, el qual, es­pantat, corria de cotxe en cotxe.

Finalment, la garsa va ser salvada i traslladada a un centre de rehabilitació. Quan creixi la deixaran lliure a la zona verda de la Torre-negra. •

CENTRE DE LA IMATGE

• Fotos en color en 1 hora • Diapositives en 1 hora

• Diapositives a paper en 2 hores

• Venda de material fotogràfic nou i usat

(taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax

• I ara també un nou servei: li passem

les fotos de color a blanc i negre

Sta. Maria, 14 - Sant Cugat -Tel. 6 7 5 5 6 7 4 - Fax. 675 57 24

Av. Catalunya, 72 Tel. 580 19 53 -Cerdanyola-

DIVENDRES, 17 JUNY 1994 SANT CUGAT AL DIA ELS 4 CANTONS 5

El Centre Popular Andalús celebra el 17è aniversari «L· nostra entitat gairebé ja és major d'edat», va bromejar el vice-president del Centre Popular Andalús, al dis­curs de presentació de la celebració del 17è aniversari, que tingué lloc a la sala d'actes que aquesta associació té al carrer de Sant Francesc, dissabte passat dia 11. A l'acte també van parlar el president, Gabriel Ruiz, i el regi­dor Pasqual d'Ussó, com a representant de l'Ajuntament de Sant Cugat, i hi van lliurar el premi anual en reco­neixement als mèrits d'un soci, que enguany ha tocat a Encarna Martín L·guna.

Xavier Borràs

El regidor Pasqual d"Ossó venia en represen­tació del consistori i de l'Alcalde, de qui va dis­culpar la no assistència per problemes d'agenda. També va fer broma amb la data de l'aniversari: "Este centro es tan acogedor y sois todos tan di-vertidos, que aquí siempre hay ambiente. Es co-mo tener una novia muy guapa. Sant Cugat tiene una novia muy guapa, que es el Centre Popular Andalús. Y ademas tiene diecisiete anos, que es una edad que està muy bien para una novia".

Més poètic, el president del Centre, Gabriel Ruiz, va llegir el seu discurs com si fos una ima­ginària carta de felicitació que el Monestir de Sant Cugat adreçava al local del centre, d'edifici a edifici, per a simbolitzar l'arrelament de la co­munitat andalusa dins el teixit social de la vila.

Després d'un recordatori dels vuit presidents anteriors i el lliurament del premi al soci més me­ritori de l'any, l'acte va concloure amb el cant de l'himne de la Comunitat Andalusa i una exhibició de sevillanes.

El Centre Popular Andalús fou inaugurat el 27 de juny del 1977, a un local de lloguer del carrer Rius i Taulet, amb la intenció de dotar els immi­grants d'Andalusia afincats a Sant Cugat, d'un lloc per a reunir-se i per a mantenir el contacte amb la seva cultura d'origen. Posteriorment, l'en­titat va comprar l'edifici d'una vella bòbila al ca­rrer Sant Francesc, que varen restaurar i encara és la seu social del centre. Al llarg d'aquests disset anys, el Centre s'ha destacat per una participació i col·laboració molt activa dins el teixit cívic de la vila. El mateix Alcalde, Joan Aymerich, així ho va reconèixer durant els actes d'inauguració de la nova seu del Centre Castellano-Manchego, el passat mes de maig, on va posar el Centre Popu­lar Andalús com exemple en aquest aspecte."So-mos de raíz andaluza, però no podemos olvidar que estamos en Sant Cugat".

Entrevista amb el president del Centre Popular Andalús

Abans d'iniciar els actes commemoratius, el president del Centre Popular Andalús va concedir una breu entrevista a Els 4 Cantons, on va repas­sar una mica aquests primers disset anys d'histò­ria del Centre Popular Andalús de Sant Cugat:

-Ens podria explicar breument com varen ser els orígens del centre?

El Centre Popular Andalús fue iniciado por un grupo de personas andaluzas que se unieron aquí

en Sant Cugat para ver la manera de mantenerse en contacto con sus raíces. Esto fue en el ano 1977. Y se constituyó casi podríamos decir que en la semiclandestinidad, pues aquel fue un ano que, si hacemos un poco de historia, aunque los asuntos políticos ya se estaban clarificando para llegar a lo que luego fue nuestra democràcia, aún el fenómeno asociativo no estaba demasiado bien visto desde los órganos de poder de entonces. Cuando se inicio este proyecto, fue pensando tan-to en los andaluces como en los no andaluces. Se penso que aquí tenían que tener cabida todos los ciudadanos del estado espanol, aunque no fueran andaluces. (,Por qué?, porqué nuestro lema es la concòrdia, la paz y la libertad.

-Quants membres varen ser, al principi? Al principio fue un grupo reducido; como

siempre ocurre, los comienzos son todos muy di-fíciles, y en un principio eran, no sé, veinticinco, quizà treinta personas.

-I ara, quants membres tenen? Actualmente tenemos trescientos veinticinco

socios. -Han canviat moltes coses, en aquests anys? jUy!, en estos anos han cambiado muchísimas

cosas. Cuando empezamos, estàbamos en un edi-ficio de alquiler. Aquello les costo (en aquella època, yo no tuve la suerte de estar con ellos) mu-chísimos sacrificios. Hasta que un dia, un presi-dente que era un gran hombre, José Gómez San­tos, tuvo la idea de comprar un local que es éste en el que nos encontramos ahora, que se inauguro hace unos siete anos. Esto era una antigua bóbila. Y con el sacrificio de todos los asociados empezó a construirse esto, hasta llegar donde estamos. Es­to es un edificio al que nosotros le tenemos sumo carino, porqué es el único que un centre regional tiene en propiedad en Espana. Y nos sentimos muy orgullosos de haber hecho realidad el pensa-miento de aquellos pequenos però grandes nom­bres que lo empezaron. Cuando digo pequenos, me refiero a que el pueblo andaluz es humilde: nosotros no queremos ser mis que nadie. Lo que ocurre es que... me voy a remitir a las palabras de un cierto personaje de la historia de Espana, que decía que todas las naciones tienen hombres va-lientes, lo que hace falta es demostrarlo. Y aque­llos hombres lo han demostrado, y aquí tenemos sus frutos.

-Quines activitats hi desenvolupen, aquí? Pues tenemos un amplio abanico de activida-

des; tenemos un grupo de teatro, por ejemplo, te­nemos grupos de murgas, tenemos un coro rocie-ro, y por supuesto, tenemos los cuadros de baile. Y últimamente hemos constituido el àrea de ju-

Gabriel Ruiz, President del Centre Andalús MANÉ ESPINOSA

ventud, que prometé mucho, porqué entendemos que nuestra asociación tiene que potenciar con sumo carino la juventud, que es nuestro futuro.

-I quines perspectives hi veu per al futur?

Bueno, las perspectivas que tenemos para el futuro son am-plias. Nos queremos abrir am-pliamente al pueblo de Sant Cugat, porqué... le voy a decir una cosa: nosotros somos de raíz andaluza, de idiosincracia andaluza, però lo que no pode­mos hacer es olvidar que esta­

mos en Sant Cugat, con lo cual siempre, siempre, en todo lu-gar, nos presentamos como an­daluces sancugatenses. Esto es algo que al principio no se aca-baba de entender, però que afortunadamente ya se va en-tendiendo. En definitiva, y res-pondiendo a la pregunta que me ha hecho, nuestras perspec­tivas son de abrirnos totalmen-te a este maravilloso pueblo de Sant Cugat, abrirnos a Catalun­ya, abrirnos a Andalucía, abrir­nos a Espana. •

DECORACIÓ mobiliari -confecció - tapisseria - teles

AMBIENTACIÓ AMB ESTIL PROPI

DISSENY I FABRICACIÓ PDÒPIA DE MOBLE EN FEDDO FOQJAT

PROMOCIONS QUINZENALS Aquesta setm 3113.'

'CORTINES PLEGABLES I ENROTLLABLES tots estüs - tots models - tots els sistemes

i també...

ARTICLES DE REGAL 50%dte. ROBA DE CASA 30 % dte. FLOR SECA 20 % dte.

uo< u& 6& fiendeu !!

XERRIC, 25 Tel. 589 45 36 SANT CUGAT

6 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES. 17 JUNY 1994

Jesús Serra i Santamans i el Club Muntanyenc, homenatjats pel Rotari Sant Cugat

MANF: ESPINOSA

K. Rodó

LI president del grup Catalana-Oec iden t i el Cluh M u n t a n y e n c . han rebut el premi Paul Harris i la Venus de Sant Cugat , respectiva­ment. Aquests són guardons insti­tuïts pel Rotari Cluh de Sant Cugat i|ue es \an entregar en un sopar ce­lebrat dissabte passat.

Jesiis Seria, com a motor de di-\ c i s e s in ic ia t ives e m p r e s a r i a l s i culturals que. evidentment, han dei­xat solc en la nostra \ ida local (com és el cas de subvencions al Centre Cultural, a l 'hsbar t . a l 'Orquestra Sant Cugat o amb una important aportació a les obres de restauració del \1onestir i . \ a manifestar en el seu par lament d ' a g r a ï m e n t s que . pel que ta a aquest darrer tema, al­guna de Ics obres que s'han dut a terme en el nostre monument no son de la seva satisfacció. Les críti­ques no es referien a la restauració) del c laustre , sobre el qual va co­mentar que s 'ha seguit un tracta­ment acurat que el deixarà ben aviat llest per a visitar-lo. sinó a la utilit­zació d'espais que ell imaginava al servei de la ciutat com biblioteques. sales d 'exposició, e t c com a lloc d ' e m m a g a t z e m a m e n t d ' ob j ec t e s ; aquesta referència feia al·lusió di­recta al Centre de Restauració de Béns Mobles que la Generalitat va instal.lar-hi fa uns anys i que ac­tualment ha estat també remodelat.

Serra, en to de broma, va expli­car que va refusar la co l · locac ió d 'uns vitralls de Joan Miró en la barreja d 'es t i l s que un arquitecte con t r ac t a t per la d i r ecc ió de les obres volia imposar . «Vostè», va afegir, «és l'arquitecte, però jo sóc el que paga». El tècnic va ser relle­vat per la Generalitat.

Serra també va fer referència a la bona col·laboració que sempre ha trobat a Sant Cugat i l 'Ajuntament per iniciar projectes, en una ciutat que va qualif icar de molt act iva.

Una ciutat que ell va es­c o l l i r , q u a n n ingú no s ' h i f i x a v a . per instal.lar-hi la seu cen­tral de C a t a l a n a - O c c i -dent; a partir de llavors. va m a n i f e s t a r , m o l t e s grans empreses van ado­nar-se de les seves pos­sibilitats.

Jesús Serra c o m p t a amb diversos guardons. els quals la Creu de Sant Jordi, entregada en la se­va d a r r e r a edició) pel president de la Generali­tat.

D'al tra banda, la fi­gura e s c u l t ò r i c a de la V e n u s de Sant C u g a t , obra original de l'escul­tor santeugatenc Sala. va ser a t o r g a d a al C l u b Muntanyenc Sant Cugat per la seva trajectòria a favor de l'esport i de l 'associacio­nisme a Sant Cugat, a banda de la celebració) del seu Cinquantenar i , que ha suposat una majoria d'edat i un exemple a seguir per totes les entitats.

El pres ident del c lub . Eduard So le r , va a g r a i r al Ro ta r i C l u b l 'atorgament del premi i va explicar la tasca d'aquesta entitat tan arrela­da a casa nostra; al mateix temps va oferir al Rotari una placa comme­morativa del Cinquantenari.

Francesc Balaguer, president de l'entitat organitzadora, va manifes­tar la gran vàlua de la personalitat de Jesús Serra i l ' exemple d ' una entitat com és el CMSC, que durant tants anys ha fomentat les línies que d e f i n e i x e n el m o v i m e n t r o t a r i : Amistat i Servei.

El Rotari Club va néixer a Chi­cago, als E L A . l 'any 1915 i s 'ha estès a tot el món. Actualment és l'entitat que gaudeix de més asso­ciats, més d 'un milió de persones en fornien part, bàsicament empre­

saris i professionals que treballen en projectes per a la comuni ta t a banda de fomentar l'amistat. El Ro­tari Sant Cugat va organitzar ara fa dos anys un camp internacional de joves sords-muts i ha portat a terme la restauració, en col· laboració de d i v e r s e s e m p r e s e s l o c a l s , d e l s bancs situats a l 'església del mo­nestir.

El Paul Harris és un guardó in­ternacional que atorguen els clubs a persones que s 'han destacat per la seva vàlua i que han encapçalat ini­ciatives positives que han afavorit la societat. Els antecessors de Jesús Serra i Santamans van ser el vice-president del Govern, Narcís Serra, per la consecució per a Barcelona dels JJOO i el desaparegut mestre pastisser Jaume Sàbat.

La Venus de Sant Cugat, guardó creat pel Rotari local, va ser entre­gada abans del Club Muntanyenc a Mn. Juli Nàjera, rector durant molts anys de la parròquia de Sant Pere Octavià. •

L'escola Pla i Farreras celebra el 25è aniversari Montse Sant

Aquest any la tradicional festa de fi de curs del col·legi Pla i Farreras s'uneix amb la celebració dels 25 anys de fundació del centre educatiu. Amb motiu d'aquesta data tindrà lloc al matí un gran festival aeri a càrrec del grup Ales Catalanas amb el l'airament d'un globus i una exhibició d'ultre-lleugers i un cross infantil. A la tarda es farà un maero festival amb diverses representacions dels alumnes, un festival Folklòric amb la participació de l'Esbart de Sant Cugat. FI grup de ball Raiees Nuevas de la Unión Extremenya, la Irmandade Galega i el Centre Popular Andalús. A la nit. ja més privadament es celebrarà un sopar i el comiat dels alumnes de vuitè acabant la festa amb un ball amenizal per l'orquesta Festival. •

XVIII exposició de col·leccionisme a l'Ateneu Santeugatenc Redacció

Del 24 de Juny al 3 de Juliol. l'Ateneu celebrarà la IS exposició de col·leccionisme

La participació a l'exposició és oberta a totes aquelles persones amb inquietud col·leccionista que vulguin fer a conèixer el fruit del seu esfors exhibint la seva col·lecció havent de satisfer una petita quota (8()0pts) per despeses de local i altres costos de l'or­ganització. Tots aquells que vulguin pendre-hi part es poden posar en contacte amb el 6781566.

HI col.lecionisme és una aficeió enriquidora i quasevol sèrie d'objectes pot esdevenir una col·lec­ció sense cap neeesitat que els objectes escollits si­guin valuosos. Aquesta és una de les exposicions amb més tradició i èxit de les moltes que organitza anualment a l'Ateneu

També al mateix Ateneu tindrà lloc el dia 21 de juny a les sis de la tarda el sorteig per fer el calendari del 5è torneig social de Tenis -taula. •

Assistència Sanitària Col·legial inaugura les seves noves oficines Redacció

La mútua Assitència Sanitària Col·legial inaugu­rarà el proper dilluns 20 de juny les noves oficines al carrer Jaume Sàbat de la nostra ciutat.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, farà el descobriment d'una placa commemorant l'acte. •

Estudiant universitari

d'informàtica desenvoluparia aplicacions en C++, Assembler,

Cobol, SQL, Pas­cal i Clipper en

concepte de pràctiques

Truqueu al telèfon 674 96 25

L

TODO EN CARPINTERIA DE ALUMINIO Y PVC

Fabricación pròpia

VISITE NUESTRA EXP0SICI0N

EN SANT CUGAT

cl. de la Torre, 1 (Plaça del Monestir)

Tel. 67415 02

PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO

RKPVRACIOI VKNDADK

MAQLINÀRIA PORTÀ HI.

ARTK'LKS DL I KRRKTKRIA

Taller, Kxposick) i Venda: P! Pep VL-nt.-rj t . i r : .urror Salle··i

c\ i h \ 674%78 iiM'UíSmiCiiEat

M. LOMENAu

i$ URSSA SISTEMAS PVC

FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24-Fax. 788 0719 EXPOSICION: Arquímedes. 150 Tel. 733 14 05 TERRASSA-

PELUQUERIA

J, G A R C I A

CABALLER0S

C/Martorell. 16 08190 Sant Cugat del Vallès

HNOS MARTIN DEL VALLÈS S.L. MÀRMOLES G U I M A R

C0NSTRUCCI0NES Y REF0RMAS

ESCALERAS • BANOS

COCINA • FACHADAS

Strawinsky, 8 (Pol. Ind. Can jardí) RUBÍ Tel. 588 05 01

ELECTRICITAT - FONTANERIA • CALEFACCIÓ

<5, llar, comunitats i empreses

Instal·lació i manteniment

INSTAL·LACIONS M I N G O demani'ns pressupost Tel. 6 7 4 4 1 4 4

«9 SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT

DIVENDRES, 17 JUNY 1994 O P I N I Ó ELS 4 CANTONS 7

EDITORIAL Gràcies Nou Foment

~W "Tna Escola tanca. L'escola Nou Foment deixa de donar servei a m I la comunitat educativa de Sant Cugat. L'Azqueta, el nom pe ^ y qual el coneix tothom, el proper 22 de juny veurà que per le se­ves portes del carrer Major surten per darrera vegada quitxalla, alumnes.

Darrera d'aquest fet, inevitable i lògic per altra banda, queda tota una història de 90 anys. El descens de matrícula no ha estat un dels motius principals.

Per les seves aules hi han passat bona part de santugatencs i sant-cugatenques, en grup mixtes o en agrupacions de nens i nenes per se­parat. La família Azqueta, i l'equip de professorat que ha treballat amb ells, en temps de dictadures o democràcia, de repressió o de lli­bertat ha fet un veritable esforç per adaptar el ritme educatiu a les ne­cessitats de cada moment.

El servei que ha fet cal valorar-lo en la seva globalitat i en l'esforç que al llarg dels anys ha anat fent. La cobertura educativa la nostra població que ha fet el Nou Foment, en un esforç d'arrelament a la vila i d'obertura a totes les classe socials, ha permès que avui per avui els records que molta gent en té siguin més de la banda positiva que nega­tiva.

El tancament és un fet trist per a tothom però queda el record, el servei que ha donat i la formació que molta gent ha rebut.

Europa, massa lluny encara

L es eleccions ja han passat. Enrera queden els discursos, els pro­grames, els enfrontaments, el treball dels polítics. Les votacions i les abstencions.

L'augment de participació a la nostra població de tres punts respec­te a les europees de 1989, no justifica que amb un 57% encara estem lluny de sentir-nos vinculats a Europa. Encara queden 4 anys. Ara cal, en el dia a dia, que es faci un treball afons d'explicar què és el parla­ment Europeu i quines competències té que ens poden afectar.

Paral·lelament, i a tots els nivells de la política, caldrà recuperar amb actituds el desprestigi que han portat els darrers fets.

Sant Cugat no ha estat diferent que la resta del país, i en aquest sen­tit l'esperit cívic i de participació en una jornada sense incidents, ens porta a creure que sortosament tenim democràcia per molts anys.

Bé, doncs ja hem votat!! Josep M. Cabrerizo

Després d'estar aguantant tots els insults que una bo­na colla de representants

polítics s'han fet, en defensa dels nostres interessos ... diumenge per fi...!! va arribar el dia assenya­lat, el dia de la veritat, el 12J.

Un servidor, que per primer cop li va tocar fer de president de taula, va tenir l'ocasió de viure al­gunes anècdotes pròpies del dia... Sabien vostès que el president i els vocals de taula cobren 8.300 pes­setes cadascú ..., que cobren fins i tot força abans d'acabar la jorna­da..., que a més fórem convidats a esmorzar i a dinar..., que també te­níem dret a mig dia de festa a l'empresa l'endemà, ho sabien? Ben mirat, exercir de president o de vocal d'una taula electoral no és, segons el meu punt de vista, més una OBLIGACIÓ que un DRET. És un acte de civisme, que al cap i a la fi, tenim tots per a tots.

Una pregunta que vaig fer-me.. a quants d'els aturats que té aquest país els hauria agradat ocupar llocs en les taules electorals? Ben segur que els hauria ajudat a sen­tir-se útils a la societat. A més, si tenim en compte l'esplèndida ge­nerositat de la nostra administració els hauria suposat un ajut més ne­cessari a ells que no pas a molts dels qui ens va tocar estar-hi.

En una diada com aquella es poden compendre altres qüestions més enllà del malbaratament, per exemple: els neguits i desespera­ció que alguns polítics pateixen al llarg del dia. Van de taula en taula

per a sentir el soroll de les papere­tes a les mans dels votants.

Compten a ull, segons la pila que fan els sobres tancats dins les urnes, la participació. Intueixen per les butlletes que queden a les piles si els resultats els seran al fi­nal favorables o no. És un dia molt especial, sobretot per a ells, els polítics. Alguns intenten dissimu­lar-ho, són humans, caminen tot prement-se les cames, perquè sa­ben que tot està decidit, el resultat final ja no és a les seves mans. És només qüestió d'hores o de minuts i és que encara que ho dissimulin s'hi juguen molt.

Aquests mateixos polítics, obli­den que també el resultat final pot ser el resultat d'anys, els mateixos anys que es necessiten per a guan­yar-se el vot del ciutadà, i que moltes vegades volen defensar-lo o guanyar-lo quan només manquen pocs mesos perquè els votants ens pronunciem a les urnes. Una bona mostra d'aquesta manera de fer política, estranya política, és l'ac­titud del Partido Popular, que amb els resultats obtinguts, en aquestes últimes eleccions, sobre tot a la resta de l'estat espanyol, ja està venent la pell de l'os abans d'ha­ver-lo caçat del tot.

És una mostra clara d'entendre la política, segons alguns polítics. Hom pensa que té molt a veure aquesta visió l'esplèndida genero­sitat de l'Administració que els provoca a molts polítics una sospi­tosa salivera de servei. De servei diuen, en benefici dels ciuta­dans... Per cert que les votacions del diumenge eren per al Parla­ment d'Europa, oi? •

A B A N S i A R A Han passat més de 23 anys d'una foto a l'altra. Són els components de l'Expedició Anoukrim 71. Amb motiu del cinquantenari del CMSC s'han trobat per recordar com s'ho van passar de bé. Són en Pepe, en Miquel i en Ramon Pros, en Ramon Durà, en Josep M. Navarro, en F Campmany, en P. Pérez en Joan Bas i en Jordi Farrés. A veure si els aparelleu.

8 ELS 4 CANTONS OPIMO DIVENDRES, 17 JUNY 1994

El Quart Cinturó o la mutilació definitiva del Vallès

\DK\ iC i Associació per a la defensa i estudi de la natura) i ( i rup de Natura del C'MSC

E n els últims anx^ .issistim a una prolife­ració e\li aoiilinai ia de \ ics de eomuni-eaeio ( \uiopista Terrassa Manresa. Au­

topista del (iairal . Túnels de Vallvidrera. Ron­des de Haivelona... i. l 'n d'aquests projectes, el del Ouart Cinturó. amenaça amb destruir els en­cara e le \a ts valors naturals i paisatgístics del Valies. Aquest escut \ol fer conèixer l'estat ac­tual del projecte, tot aportant elements de debat.

Les arrels del problema son molt generals i estan lligades directament a l 'evolució de la nostra societat durant aquest segle. LI transport. a petita i a gran escala, ha esdevingui un dels pilars de la nostra forma de viure: i el model ac­tual prima el transport privat per carretera en perjudici d 'a l t res sistemes mes econòmics i

blematiques N-1I i N-340 que passen per les concorregudes /ones de la costa catalana. No­més el cost de la part corresponent al Quart Cinturó i tram Abrera-Massanet) s 'es t ima en uns 50.000 milions de pessetes. Aquestes costo­ses inversions es justifiquen oficialment, segons documents del mateix MOPTV1A. a base de les quatre finalitats següents:

ai Solucionar els problemes de trànsit Nord-Sud de les N-H i N-340 a l'alçada de Barcelona ciutat.

b) Crear un nou cinturó de dcsocngestió del trànsit de Barcelona ciutat.

ei Resoldre la gran demanda de trànsit pre­vista ui base què'1) l'any 2.000 a la B-30 (en la qual. per cert. últimament s'ha reduït el trànsit

menvs impiietants sobre el medi com el fermen- en un 30 per cent i a l 'A-7). ml o el transport públic en general. Lneara que di Millorar la comunicació entre els mumei l 'automòbil com a mitja de transport presenta pis del mateix Vallès. avantatues en ter l's tracta d'un

projecte d 'au to­via amb limita­ció total d 'accés amb la propietat colindant. L'am­plada prevista és de 2 X 7 ni. amb marges exteriors de 2,5 m. i inte­riors d'l m. Tan­mateix. preveuen una intensitat de t r àns i t d ' e n t r e 7 .000 i 2 7 . 5 0 0 v e h i c 1 e s d ia r i s . LI t r aça t no és especif ica t més en l l à del nom de l s m u n i c i p i s afectats, però en tot cas, les reser­ves de sòl efec-

' ' tuades pels mu­

n i c ip i s en e ls seus plans urba­

nístics permeten aventurar-lo amb força defini­ció. A Sabadell, les /.ones més afectades són les de Togores. Can Déu. així com els camps i bos­cos situats entre Sabadell i Terrassa.

Les conseqüències d'aquest projecte que po-delormai del país on el centralisme econòmic i dria entrar en funcionament a finals del 148S polític son els protagonistes. (declaracions de premsa, desembre del 93) .

Històricament, els orígens del projecte del completat amb la nova autovia del Baix Llobre-Cnutrt Cinturó podem trobar-los en el Pla Direc- gat i la de Mataró-Granol le is . són les d 'una tor Territorial de l'Arca Metropolitana de Bar- fragmentació i transformació enèrgiques del te-celona ( l % b ) . L'objectiu essencial del projecte rritori vallesà a curt i mitjà termini era el de congestionar el trànsit a Barcelona ciu-

mes de mobilitat i c o m o d i t a t , les conseqüències negatives d ' a q u e s t mode l son cada cop mes evidents.

1 ."ocupació p r o g r e s s i \ a de l ' e s p a i del via­nant i la contami­nac ió g a s o s a i acústica a les ciu­tats sou a lgunes de les manifesta­cions a les quals ens hem habituat. La c o n s t r u c c i ó d' un n o m b r e creixent d ' a u t o ­pistes i autovies n ' é s una a l t ra . potser de les mes contundents. L'efectivitat

d'aquestes en la transformació del territori rau. mes que en la important pèrdua de sòl directa. en ser vies de penetració per al creixement ur­banístic incontrolat al mes pur estil "desarrollis-ta" dels 1)0. lanmateix. responen a un model

tat tot permetent el creixement urbanístic de la (iran Barcelona. Però no és fins I'11 de juliol del I 985 on el Pla de Carreteres de Catalunya. aprovat per tots els grups polítics al Parlament de Catalunya, legitima el projecte del Quart Cinturó. Ln el nou (vell) projecte, el Quart Cin­turó és concebut com una nova autopista entre Mataré) i Vilafranca del Penedès, passant per Granollers, Caldes de Montbui. Sabadell. Te­rrassa i Martorell (enllaç amb l'autopista A-7).

L'últim any. el Quart Cinturó ha estat incor­porat a un projecte molt més ambiciós. Es pre­veu la construcció d'un nou eix mediterrani per la /ona prelitoral. des de la frontera francesa fins L'Hospitalet de l'Infant, potser fins i tot, fins al País Valencià. Ln essència, es volen substituir amb un nou eix Nord-Sud les pro-

)es de l'ADKNC i el Grup de natura, mani­festem la nostra oposició a aquest projecte. Per a nosaltres, es evident que a mitjà i llarg termini cal replantejar-se l'actual sistema de transport. La solució al problema no consisteix en sepul­tar progressivament la natura sota l'asfalt, sinó en ser conscient que la "Cultura de l 'Automò­bil" ha tocat sostre i cal posar en practica alter­natives ambientalment sostenibles. A curt ter­mini. però. proposem tota una sèrie de mesures alternatives suficients per a solucionar les man­cances que el QUART CINTURÓ pretén co­brir: ampliació de carrils de l 'Autopista A-7; supressió dels peatges i semàfors de la B-30; desdoblament de les carreteres ja existents i mi­llora de la xarxa viària actual en general, sense descartar la construcció de rondes de circumv a-lació d'abast local.

La Primmirada

Resultats Fina Pérez

Tothom guanya , to thom perd. A ixò són els inde­

fugibles cinc cènt ims que arreu es treuen de les

bu txaques l ' e n d e m à de qualsevol visita domi ­

nical a les urnes , el pronòst ic paradoxal del pr imer di­

lluns de la p r imera se tmana de l 'any nou polí t ic . LI

pr imer di l luns: dia dels c i rcumloquis per excel · lència .

de les paraules més pures que mai .

I ben mirat , po tse r la sen tènc ia . Tothom ífiuinvii.

tothom perd, és del tot encer tada . Prou bé ho sembla :

el P S O E perd cinc escons eu ropeus ; però el seu oncle

d ' L u r o p a en g u a n y a d o s . i. a m e s . c o n t e m p l a a m b

gran sa t is facció el descens sensible del seu rival , el

Partit Popular Europeu , que en perd catorze . LI PP. en

canvi , ja pot anar xiulant, j a que la victòria no deixa

de ser s imbòl ica: com aquell qui treu un repòquer. . . i

s ' empor t a tot cofoi una aposta de quatre rals. Són I I -

\C les que pugen de mane ra més espec tacu la r , més

que doblant els seus escons a Brussel · les ; on. però . les

ma temàt iques els cauen a sobre a m b una venjança de

càlcul gairebé infini tesimal . I una cosa semblant po­

dr ia d i r -se t a m b é de la coa l i c ió C iU. . . a m b un t r io

d inàmic els c o m p o n e n t s del qual ni van a parar al ma­

teix l loc. A l 'ú l t im, t a m b é puja e spec t acu la rmen t la

força electoral de la coal ic ió E R C - A C C . però el sen­

yor Barrera es jubilarà sense que ningú no li prengui

el relleu.

Quant a Andalus ia , els que hi han manat fins ara

hauran d ' ap rend re l 'art de pactar (corre la b r ama que

la General i ta t organi tzarà uns cursets de reciclatge en

aquesta art ga i rebé ob l idada) . Perden el poder absolut ;

però a la llarga guanyaran en caràcter.

I una b e n v i n g u d a ca lo rosa a Àus t r i a , e n c a r a que

l ' e x p a n s i ó de la U n i ó E u r o p e a n o d e i x a d ' a b r i g a r

g rans incògni tes . Espe rem i confiem que . a la fi, totes

les parts hi t indran més per guanya r que no pas per

perdre .

De momen t , però , ningú no en sap res. Ningú. Es a

dir. els resultats del d iumenge dia 12 no són més que

xifres... números sobre el paper. Ment res tan t , els re­

sultats de debò , encara no s 'han donat a conèixer.

ELS Ei CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès

Edita: Diari de Sant Cugat, S.L Rambla del Celler. 91

OS NO Sani CuMldei Valies CIF : BMi:x;3ív

Director en funcions:

J Marc de Semir Cap de Publicitat: Carlos Borda

Dipòsit legal: 01-1.405-^3 Filmació: Casas i Girona i Impressió: Rotimpre-.1 Girona)

Col·laboradors: Josep M. Cabreri/o. Fmir.a Ansola. Pere

Pich. Anna Cabussa, Xavier Borra-,. Adolf Anna Borau.Núria de Mas. fina Pérez,, N,

Artigas. Rosa Carrasco. Montse Sant. Xavier Cava. Carmen Perdices. Pep Català,

Fotografia: J.M. Mula, M.Vallès, M Espinosa, M. Sant Redacció: 589 14 01 Publicitat: Tel i Fav 674 02 04 Distribució: Mailin" - Valle-- S.L.

M e m b r e de l 'Associació Catalana de la Premsa Comarcal Aquest mitjà d informació expressa les seves pròpies opinions exclusiva­ment a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees perso­nals de les quals són responsables. Per respecte a la pluralitat, Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general, sempre que s'ajustin a l'estnele respecte que mereixen persones i institucions.

Telèfon redacció 589 14 01

Telèfon publicitat 674 02 04

Generalitat de Catalunya

A la natura, qualsevol foc és molt perillós. Aquest estiu, una simple burilla pot tenir la potència

devastadora d'una bomba incendiària; només serà necessari que un inconscient la llenci per la finestreta del cotxe, no l'apagui trepitjant-la o faci servir el bosc com un immens cendrer.

Aquest any, aquest estiu, el perill d'incendi és màxim. Qualsevol flama o espurna, per insignificant que pugui

semblar, pot tenir conseqüències desastroses: per això, si us plau. aquest estiu no encengueu foc, enlloc.

1 0 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES. 17 JUNY 1994

CARTES DELS LECTORS ^

Les coses al seu lloc Una bona iniciativa fils dono les gràcies per dei­

xar-me dir cl que penso en les seves planes.

Sóc mare de dos nens de 7 i 10 anys i cada cap de setmana passo mol les hores amb els meus fills a la plaça del Centre Cultural. A ells els agrada pati­nar i jo i el meu marit aprofitem per lleguir el diari o un llibre. Mai no hens havia costal tan pocs diners passar una bona es­tona com ara.

Només hi trobo a faltar ar­bres que facin niés ombra per­què els que han posat són una mica pobres, tot i ser tan cars. Els magnolis són macos però te­nen un creixement molt lent. Deixo caure una idea per si es vol tenir en compte. Fer-hi una ombra amb elements de fusta o ferro que a l'estiu ens permetin protegir-nos una mica.

Maria Garcia de la Torre

A l'escola Azqueta, gràcies

Perquè en cap moment, pels problemes que a vegades els na-nos poden tenir, no ens hem tro­bat mai sols, sempre per part de l'escola hi havia una amiga que ens va ajudar a solucionar-los. ja que a part del bon ensenyament, ha estat prioritàriament el tracte humà. la direcció i el professo­rat. Abans que res eren amics de

tots nosaltres, era tan fàcil parlar amb ells. els nens semblaven gairebé tan seus com nostres, i així moltes coses es soluciona­ven fàcilment.

Per això a l 'hora de l 'aco­miadament (i parlem en nom de molts pares), rebeu la nostra es­timació i agraïment, de tot cor. gràcies.

Família Baeta

Els parcs de Sant Cugat Referent al projecte de cons­

trucció del nou parc a la part posterior del Monestir, es fa im­prescindible significar diverses coses.

Kn principi, significar que l'art ha trobat a Sant Cugat un lloc on establir-se i que la seva impor tància , tant qual i ta t iva com quantitativament, és cada vegada més gran. Però, quant a l 'úmtim precedent, el Central Parc sembla ser que s'ha dete­riorat pel disseny, que no és art. ja que aquest es dedica a la deli­neació d'edificis o figures, a di­ferència de l'art, que ha de ser entès com aquella capacitat que té l 'home per a crear bellesa. Serveixi d'exemple el camp de golf. el Turó Parc, etc. El Cen­tral Parc pretén ser un parc que combina un excés de material inadequat, com són els molts fa­nals i els bancs metàl·lics, amb un escàs nombre d'elements na­turals, quan la seva majoria con­formen per si mateixos el perfil

d'un lloc bell: un parc! L'ohjecte d'aquesta carta rau

damunt d'aquest motiu, demanar que el nou parc mereixi el seu nom i que el personal encarregat d'aquesta empresa sigui l'adient. això és, que siguin els artistes, la sensibilitat i bon gust dels quals els obligui, els responsables de crear art i no pas els arquitectes. l 'urbanisme dels quals sembla ser estès a tot allò susceptible del mateix.

Xavier Campmany

Comissió d'estudi, encara existeix?

Encara existeix la Comissió d'estudi per la viabilitat de la se­gregació de Valldoreix '.'??. Fa poc hi va haver una reunió d'al­guns veïns de Valldoreix -però no es tractava de la Comissió-per discutir uns punts sobre la resolució de la consellera Cuen­ca, i ara s'està esperant una res­posta sobre els límits i condi­cions de les delegacions que té la EMD. Però, què passa amb la Comiss ió? . Fa mesos que no se'n parla. Ja no volen estudiar més si hi ha viabilitat o què'?. Tenim dret a saber quelcom, però no li demano a Els 4 Can­tons que ho investigui, m'agra­daria que la EMD publiqués una nota oficial explicant què passa. moltes gràcies.

Sergi Oleguer Samper

W w • # • # # # • • • # #

Aquest espai ha estat pensat per recollir, a tall de flash. aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra, en què de vegades cal cridar i atenció oe petits fets, no forçosament amb ànim tan sols de critica, sinó també que puguin ajudar a millorar la convivència ciutadana Aouesta secció es oberta a tots e/s lectors que desitgin fer -hi les seves observacions.

Una manera d'estacionar molt difícil

Deixar els vehicles ben estacionats és cada cop més difícil com podem veure en aquest STOP. La majoria dels vehicles que ocupen les places reservades d'estaciona­ment en el passeig de Torre Blanca prefereixen ocupar-les incomplint les normes de circulació, per la dificultat d'estacionar-hi d'esquena al sentit de circulació. Dit d'una manera més planera; cal entrar-hi de cul i això és, menys, difícil i contradictori.

Carmen Perdiees

L 'ànsia per assolir el po­der, mostrada en aques­tes eleccions per alguns,

els porta a voler provocar unes situacions que no serien sinó properes al "surrealisme" polí­tic. Imaginem que demà hi ha unes eleccions legislatives i les guanya el partit X.

Posteriorment, se celebren diferents eleccions autonòmi­ques i/o municipals. Els resul­tats d'aquests segons comicis són, com és d'esperar, variats. Però aleshores, algun il·luminat (del partit X, naturalment), co­mença a deixar anar el lluït rao­nament que, ja que l 'a lcalde d'aquell poble o el president d'aquella comunitat autònoma escollits, no són del mateix par­tit que el que va guanyar les eleccions legislatives, és a dir el seu. la des l eg i t imac ió d 'aquests últims és clara i el que han de fer l 'alcalde o el president és dimitir o convocar unes eleccions anticipades.

Òbviament, aquesta seria una s i tuació absurda , entre d'altres coses, perquè estaríem fent eleccions constantment i perquè finalment (per tal d'ob­tenir la legitimació necessària segons alguns), totes les institu­cions democràtiques haurien d'acabar governades pel mateix partit, ja que seria l'única ma­nera de tenir-ne assegurada aquesta legitimitat. Tots coinci­direm que aquesta seria una dinàmica sense cap ni peus. I a ningú no li semblaria seriosa una proposta d'aquestes carac­terístiques.

Totes i cada una de les elec­cions a què acudim els votants, presenta unes circumstàncies i uns interessos determinats i molt específics. Així, a causa d'unes europees no podem es­perar una resposta de l'electo­rat igual a la que per exemple es pot esperar de les munici­pals. Concretament, les elec­cions municipals són, segura­ment per la proximitat entre els ciutadans, els seus represen­tants (que solen ser molt cone­guts per la gent) i la gestió polí­tica que desenvolupen, unes de les més participatives quant al vot.

Pel que fa a les autonòmi­ques, els exemples mostrarien diferències entre unes comuni­

tats i altres. Suposo que. sobre­tot, perquè potser n'hi ha que varen néixer amb vocació i la mantenen, i n'hi ha que són un mer resultat de l'aplicació de la Constitució, dit sense cap ànim de menyspreu. Aquestes di­ferències en el punt de partida de les diferents au tonomies ofereixen, doncs , resultats i anàlisis diferents. En general. les eleccions autonòmiques no són tan "populars" com les mu­nicipals perquè per diverses ra­ons, molta gent no les percep tan properes o no se sent tan di­rectament la repercussió dels resultats de l'acció de govern, com passa a les municipals . Quant a les legislatives, sem­blen ser les que més mobilitzen l'electorat en cas d'incertesa, o així el vàrem veure a les cele­brades darrerament, amb un ín­dex de participació superior a l 'habitual. Sigui com sigui, a cada convocatòria electoral hi concorren situacions diferents que per les seves peculiaritats les fan absolutament indepen­dents unes d'altres, tant a nivell formal com a l'hora d'interpre­tar els resultats de cada una d'elles (diferents interessos ciu­tadans, diferent opció de vot).

Potser és per tot això que m'indigna sentir establir una relació causa-efecte entre els resultats de les europees -que. a més a més. són les que presen­ten un major nivell d'abstenció. per tant, poc representatives-amb la política anterior. Em sembla que el que s'està fent és posar en dubte els resul tats d'unes eleccions celebrades fa només un any, amb el que com­porta de voler córrer davant dels mateixos vots que no són sinó -ens agradi més o menys-l'expressió pura de la legitimi­tat en una democràcia: la vo­luntat popular.

1 és aquí on fa mal. Si s'han d'avançar les eleccions que si­gui per causes de política inte­rior i no per la impaciència irresponsable d'aquells que sa­ben que prendran el relleu i vo­len córrer més que els propis esdeveniments, barrejant peres i pomes. Sovint, aquesta ànsia per governar fa que l'arbre del present no deixi veure el bosc del futur.

DIVENDRES, 17 JUNY 1994 ELS 4 CANTONS 1 1

Bellesa, estètica i salut

Urïas quebradizas Dolors I Núria Garriga

Este f enómeno puede deberse a una eventual desmineral ización, cu -yo tratamiento corresponde ai cam­po medico, aunque f recuentemente es consecuencía de un desmaquíl la-je de las unas con d iso lven tes no grasos.

Un disolvente del t ipo acetona el i ­mina los l ípidos. En caso de emple-a r l o , debe rà anad í rse le un 1 % de aceite de r ic ino.

Las unas quebradizas pueden me-jorarse con banos de aceite hidróf i lo al que se anade un 5% de aceite de r ic ino. Sumergír las en un bano ca-l iente a temperatura sopor tab le d u -ran te 10 m i n u t o s . No lavar. seca r cuidadosamente.

Para las unas blandas, estr iadas y manchas amari l las(de nicot ina), una buena c rema a base de que ra t i na puede, eventua lmente , dar resul ta-dos interesantes, así como banos de agua caliente con algunes gotas de t intura de mirra al 5%.

Las manchas de nicot ina se e l im i -n a n c o n a g u a o x i g e n a d a . E n j u a -g a r b i e n y acaba r , s i e s p o s i b l e , c o n u n a c l a r a d o d e h i p o s u l f i t o d e s o d i o a l 5 % , e n j u a g a r d e n u e v o c o n a g u a y e n j u a g a r c u i d a d o s a ­m e n t e .

^

S~?^ ^ ^

s"

Tractaments corporals i facials Çsúxr" Diagnòstic gratuït de la pell _ j g j = —

Carrer del Carme, 37 ^ . j « . _ _ I L (junt Santiago Russinyol) " 0 / 3 Z 1 3 3 I '

SALINAS P C Í . U O U E S O

Dona - Home • Nens E s t è t i c a

Sant Jordi, 25 Tel. 674 89 15

Sant Cugat

LA PELVQVERIA

difuaión

Sant Jord i , 33 Tel. 675 33 01

Sant Cugat

Qf

Tel. 589 33 62

SANT JORDI, 19 SANT CUGAT

NOVA ESTÈTICA .SÍLVIA CARTOIXA

)/ Gimnàs Ioga

iiWk Centre

St Domènec, 22 Tel. 589 25 80

ROSARA su BKLLEZA

Dos de Maig, 22 2° 2' Tel. 674 43 47

Sant Cugat

ID C M N A Centre d'Estètica

DIA

Major, 36 1er Tel. 675 52 54 Sant Cugat

Quiromasajistas diplomados JUAN MONTERO AURORA BUXADÉ

ESTETICISTA DEPILACION ELÈCTRICA INDOtORA

DRENAJE LINFATICO MANUAL

JAQUECAS - CELUUTIS

STRESS - LINFOTERAPIA

Hospi ta l , 25 3° 2 a - Sant Cugat Tel. 674 94 25

^MA^VEI^ M" Luisa Vera Romeo

raso:;: Ruoi. 110 Tel. 589 18 26

Valldoreix

Ca*fU <i RouJL p • r • v q u • r >

Solàrium

UVA alta pressió

Depiloció higiènica

ïmctamenfs focials

Diagnòstic i tractaments capilhrs personalitzats HORES (0HVIN6UDES

Francesc Moragas, 23 bis, 1er Tel. 674 08 83 Sant Cugat

PERRUQUERIA - SALÓ D ESTÈTICA

Dilluns tarda obert - Descomptes 3a edat i Carnet Jove

Montiïll Alfons Sala, 23 baixos -Sant Cugat-

Tel. 675 16 51

Jjem? CUIDADOS DE BELLEZA Y ESTÈTICA

Pous . 10. bajo» 2." Tel. 674 50 54 (Hora> a conven ir ) 0*1*0 SANT CUGAT DEU VALLftS

1 2 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 17 JUNY 1994

Les relacions Ajuntament-EMD de Valldoreix Jordi Casas*

La proposta de resolució de la conselleria de Governació de la Generalitat del proppassat Ui de

maig situa a la recta final el contenciós c o m p e t è n c i a ! ent re l ' A j u n t a m e n t i l ' E M D de V a l l d o r e i x , El fet que l 'Ajuntament iple del dia 2 de jun\ i s'hi hagi pronunciat fa\ o rah lement . malgrat cjiie el matei\ dia el president de l 'EMD \a presentar hi al·legacions (algunes de consideració i. la preveure que abans de l'estiu tindrem la ivsolu CH'I definitiva, la qual cosa vol dir que estarem en condicions de definir defi­nit ivament el marc competencia l de l 'EMD.

Si be aquesta definició no presenta Lianes problemes, perquè la mateixa re­solució regula les competències delega-bles per part de l'Ajuntament, la qües­tió fiscal es presenta més complicada. Gap de les lleis municipals no regula la c o m p o s i c i ó de les f inances de les EMD. El marc jurídic sobre aquest as­pecte queda reduït als següents punts: 1 ) L'KM D de Valldoreix disposa de preus públics, taxes i contribucions es­pecials pròpies, juntament amb dos im­postos cedits per l'Ajuntament: plusvà-lues i impost sobre construccions, ins­tal·lacions i obres (resolució, punt 1, apartats g, h i i, i punt 7). 2) L'EMD té l'atribució legal d'elaborar, gestionar i liquidar el seu pressupost (resolució, punt 1, apartat f). 3) L 'EMD ha de con­tribuir a les càrregues generals del mu­nicipi en la forma i la proporció que determina la legislació de finances lo­cals (llei IS/1987, Art, 80.5). l'esmen­tada llei de finances no ho determina, i 4) L 'EMD no pot tenir impostos propis ni participar en els tributs de l 'estat. però sí en els del municipi al qual per­tany (llei 39/1988, art. 137.1). A part d'així), res més.

A l'hora de definir la futura compo­

sició de les finances de l 'EMD de Vall­doreix. podem partir de dos criteris di­ferents: a) una concepció de caixa úni­ca m u n i c i p a l , o b) l ' a t o r g a m e n t a l 'EMD de tots els recursos generats al seu territori.

Segons el primer criteri. l 'Ajunta­ment passaria a l'KMD el que aquesta necessita per funcionar, d 'acord amb les competències recentment definiti­ves. Però, per tal de posar un límit i te­nint en compte la tendència a generar d e s e c o n o m i e s d ' e s c a l a per part de

ÍVtMAWA P í D C n o w r í

l 'EMD, es fixaria el següent sostre: els diners per a Valldoreix i aportats per l'Ajuntament (més els ingressos propis de l 'EMD) no podrien superar la des­pesa per càpita del conjunt municipal, destinada per l'Ajuntament a la presta­ció dels mateixos serveis o d 'equiva­l e n t s . És e v i d e n t que l ' o b j e c t i u d'aquesta limitació no és altre amb un problema: com participa l 'EMD en la despesa global municipal , de la qual també gaudeixen els veïns de Valldo­reix, que és pagada des de l 'Ajunta­

ment'.' Aquest aspecte és recollit al con­veni del 1982. peó) ha quedat desfasat.

Això implica la necessitat de fer-ne una revisió integral. Malgrat la comple­xitat de la qüestió, que requereix abans de qualsevol quantificació un aclari­ment conceptual, a tall indicatiu caldria tenir en compte -a part dels ja previstos al conveni- els següents serveis prestats des de l 'Ajuntament: Centre Cultural. Patronat Municipal d'Ensenyament, bi­blioteca. transport públic, ràdio munici­pal i les infrastructures que afecten tot el municipi (la qual cosa implica impu­tar una part de la càrrega financera ac­tual).

Cap dels dos criteris aplicables no garanteix una distribució de la despesa que tingui en compte el nivell de renda i. per tant, que en possibiliti una redis­tribució progressista, però podria ac­ceptar-se com el preu a pagar per la descentralització administrativa obtin­guda. Si l 'EMD necessités més recur­sos, per tal de garantir un nivell de ser­veis superior a la mitjana municipal . els hauria d'obtenir a partir dels ingres­sos propis (augmentant la pressió, si cal). De tota manera, cal dir que, pel caràcter d 'aquests, les possibilitats en aquest sentit són escasses.

En definitiva, les possibilitats són variades. Ens consta que a nivell tècnic ja s'hi treballa i àdhuc és possible que s'hagi arribat a alguna concreció. Amb aquest article no volem fer altra cosa que avançar alguns aspectes de la nos­tra opinió, per tal que aquest tema no es reso lgui a nivel l res t r ingi t i que abans de qualsevol signatura de conve­ni s'intenti assolir el màxim de consens institucional, com s'ha fet fins ara al nostre Ajuntament amb quasi tot el que es refereix a aquesta qüestió.

Portaveu del Grup Municipal d'IC

Recuperació amb incerteses Francisco Valera Tabuena*

L ' economia catalana comença a mostrar petits signes de recupera­ció econòmica, sempre tenint pre­

sent que el punt de partença té com a re­ferència el pitjor exercici de les últimes dècades, on el PIB va baixar un 2,5 per cent. i la taxa d'atur es situa en el 21,7 per cent de la població activa.

Això significa que tota hipòtesi de re­cuperació s'ha de realitzar amb la màxi­ma prudència. Per exemple, és cert que els beneficis empresarials han augmentat durant el primer trimestre d 'enguany. però això s'ha produït damunt d'una ba­se de referència molt negativa, on la més mínima millora es tradueix en grans va­riacions, on encara una gran part de les empreses tenen números vermells, on la rendabilitat mesurada en proporció a les vendes, és en la meitat del seu valor nor­mal, i on l'atur encara continua baixant.

Kls diferents sectors industrials mos­tren signes que permeten tenir esperan­ces envers un canvi de tendència. Les vendes d'automòbils han experimentat

un augment durant el mes de maig. No obstant, aquest factor té un gran compo­nent cojuntural en coincidir amb les me­sures de suport del govern, la qual cosa, probablement hagi provocat un efecte anticipació en els compradors, i per això hàgim de prendre amb prudència les xi­fres.

La majoria d ' e s t i m a c i o n s envers l 'evolució de l 'economia ha revisat a l'alça les seves projeccions realitzades sis mesos enre ra , cosa pos i t iva . En aquest sentit, considerant el tradicicional comportament de l 'economia catalana. s'espera que aquesta augmenti per da­munt de la mitjana del conjunt de l'eco­nomia espanyola que. recordem, el go­vern ha situat després de l'última revisió en el 15 per cent. mentre l'OCDE ha mo­dificat a l'alça tres dècimes la seva pre­visió, situant-la en 1' l '2 per cent.

Això és positiu, però cal recordar que perquè el nostre sector productiu generi ocupació en termes nets de forma positi­va. és necessari que el creixement es si­

tuï al voltant del 3 per cent. El malalt presenta signes de millora,

però encara té febre. Amb totes les seves divergències, la

majoria de pronòstics assenyalen que, per ara, la demanda interna no ofereix possibilitats d 'un canvi de tendència a curt termini, especialment en el que fa referència al consum, tant públic com privat.

El primer, enganxat en un dèficit de les Administracions Públiques que supe­ra el 7 per cent, un volum d'endeutament que ja supera el 60 per cent del PIB i un deute comercial amb el sector privart que supera els 2'5 bilions de pessetes.

El segon, el consum privat es troba "enganxat" en uns nivells elevats de de­socupació i en un augment de la taxa d'estalvi, això últim positiu, derivat de l'ajustament que els consumidors han re­alitzat en els últims dos anys.

La inversió, adormida durant els úl­tims anys. es troba en un punt d'inflexió on, malgrat que les expectatives siguin

incertes, s 'ha de recuperar encara que només sigui per a poder mantenir els ni­vells mínims d'estocs que en garanteixin la continuïtat.

L'evolució del sector exterior, de tra­dicional rellevança en l'economia catala­na, de major grau d'obertura que la resta de comunitats, és el factor més positiu sobre el qual fonamentar les perspectives de recuperació. Les exportacions, gràcies en part a les passades devaluacions de la pesseta, han aconseguit obrir mercats. L'augment de les importacions de béns d'equip permet esperar certs símpotomes de recuperació de la inversió en un futur immediat, la qual cosa s'afegiria al ja es­mentat canvi de tendència.

No obstant, el signes encara són molt febles com per afirmar amb certesa que el camí de la recuperació es troba a la cantonada.

Sotsdirector Departament d'Economia de Foment del Treball

DIVENDRES, 17 JUNY 1994 ELS 4 CANTONS 1 3

VOLEM SER MOLT A PROP DE VOSTÈ

En el nostre esforç per millorar dia a dia el servei als nostres assegurats, tenim noves

oficines dAssistència Sanitària CoLlegial

a Sant Cugat. A partir d'ara, som ben a la vora.

On vostè ens necessita.

Assistència Sanitària Col·legial Jaume Sàbat, 10

(davant del Pavelló Municipal d'Esports)

Sant Cugat del Vallès

1 4 ELS 4 CANTONS D I S T R I C T E S DIVENDRES. 17 JUNY 1994

Mira-sol

Les associacions de veïns denuncien massa sigil en la instal·lació de la planta esterilitzadora de l'HGC Les agrupacions han convocat els ciutadans a una assemblea per aquest dissabte per informar-los de les últimes novetats IVp Català

I \ s soc I ,IC !0 lli.' Ve I lis de S.inl Joan \ .i convocar divendres p.iss;ii nn,i reunió de lotus k's |un-U-- de la-- aL'l'lipacions veïnals del IllUlilCipi de S.l'l! CllllUt pi'l Ull d ' l i l t o l Ml.II k 'S d e 1,1 s i l ü a C I O 011 kt

i|ii,il os n.>h;i\ oi: iespècie Jo ki pi,ml,i cslci ililAidoia construïda ,i klkispiiai (icncial de ('aluUm\ ,i i ;lo los ,k ll,,a lulis I mobli l l /auoils l|l.C pClls.IV Oli lol

\ la conv >>L ai.iria \ an respon-.lio los ass. viacions do Mas .lanor i \ oi ÜO dol ( amic do Mira Sol. la de ( 'an \ l a ] o i I 'Assoc iac ió do Voms i l'ropiclaris do Valldoreix : la do Can I ontanaU do Sani Cu-

1 'ol·|ooiiu que volien assolir ora oi suport do k's donios asso-ciacions al manifest que van pre sonlar. oi contingut dol qual de­nuncia oi silenci que ha envoltat Iota la tramitació de la construc­ció de la planta cstcnli t /adora de residus sanitaris d'alt risc i de les modificacions posteriors respecte de k's lones que os volen tractar-hi sense passar per l 'Ajuntament. el qual ha posat un recurs conten­ciós administratiu per aquesta raó en contra de la dita modificació. LI Consistori havia donat permís per tractar 1UÓ tones anvals men­tre que el canvi fel ha significat un augment de la quantitat fins a los 1.50(1 tones a l'any.

kls representants de Sant Joan van posar l'accent en el tipus de residus que es tractaran i sobretot en el seu transport, del qual no sa­ben res.

l'd manifest elaborat proposa que c o n t i n u ï n pa ra l i t z ades les obres de construcció, la realitza­ció d'un estudi d ' impacte medio ambiental per part de la regidoria competent de l 'Ajuntament, que inclogui una anàlisi detallada de l'obra i del seu entorn, i. en tercer lloo. volen informació complerta i

acurada de la planta i un debat posterior entre la població, per fer complir el principi do transparèn­cia informativa.

LK ass i s ten ts ., ,m signar el nianilest i els lepresentats de Sant Joan os v .ui cóiiiptoinc:ie a passar el document pe: la testa d'agru­pacions per aconsellin oi sou su­port. Desprès laian anihar l'escrit a l 'Ajuntament i a la Conselleria de Medi Ambient.

Lis representants de les asso­c i ac ions ve ïna ls de Sani Joan . Mas .lanor i Verge del Carme de Mira-Sol han convoc.it els ciuta­dans dok sector a una assemblea demà dissabte al Casal de Cultura per fer conèixer com esta la situa­ció quines son les novetats i Ics accions a realitzar c- el cas.

Sospi ispites Al llarg de la reunió os \ an

subrat l lar una sèrie de sospites que tenen els representants veï­nals sobre l 'assumpte, relaciona­des amb la situació econòmica de l 'HGC.

La primera era que la cessió de l'espai per part de l 'HGC per construir la planta li reportar ia uns guanys econòmics importants per les seves malmeses finances. ja que no s 'acabaven de creure que la con t r apa r t ida per fer el tractament al centre sanitari fos només l ' es ter i l i tzació dels seus residus.

També van subratllar que això coincidia amb l'aval de dos mil milions que la Generalitat havia atorgat a aquest centre hospitala­ri.

Per últim dubten de k's mesu­res de control sobre el transport dels residus per la proximitat en què es troben els habitages de Mi­ra-Sol respecte de la planta de tractament i per l ' incompliment de les direct ives europees i en­sems de la llei catalana al respec­te. •

L'Ajuntament reconeix que la llicència era per mil tones P. C.

Els quatre presidents de les associacions de veïns de Mira-Sol es van reunir el dissabte passat al matí amb l'alcalde Joan Ayme­rich, per tractar de la planta esteri­litzadora de l'Hospital General de Catalunya.

Ca reunió va durar tres hores. segons Josep Maria Àngel, presi­dent de l'Associació de Sant Joan. i es mostrà satisfet perquè l'alcal­de va agafar el compromís de de­fensar els termes de la llicència que inicialment havia atorgat l'A­juntament, el tractament de 109 tones anuals.

D'altra banda. Joan Ayme­rich va reconèixer a Els 4 Cantons que el projecte modificat va entrar a l'Ajuntament el novembre pas­sat i que el 2 de maig es va ator­gar la llicència per tractar mil to­

nes anuals. També, va assenyalar que no va veure en cap moment aquest projecte modificat, perquè "no puc mirar-los tots". No obs­tant, va afirmar que hi havia inter­posat un recurs i que defensarà el tractament de les 109 tones ini­cials del primer projecte amb la finalitat de reduir els vehicles que porten aquests residus.

Transport

L'alcalde va subratllar que té un document signat pel president del consell d'administració de l'empresa CESPA segons el qual aquesta societat es compromet en determinades qüestions preocu-pants per al municipi.

Un d'ells és el transport. Tant dels residus contaminats d'altres hospitals cap a l'HGC com els que una vegada esterilitzats surtin

d'aquest lloc cap a la planta que tenen a Santa Maria de Palautor­dera es faran sempre per l'auto­pista. En el cas que hagin de fer alguna recollida d'algun centre sanitari de Sant Cugat, el camí serà marcat per l'Ajuntament i el traçat serà el més curt per arribar a l'autopista.

Un segon compromís impor­tant segons Aymerich és la renún­cia per part de l'empresa a sol·li­citar una ampliació del tractament de les mil tones anyals durant un període de cinc anys.

Amb les mesures que s'esta-bleixen al document, Aymerich se sent satisfet perquè l'Ajuntament tindrà informació de primera mà i se soluciona una de les reivindica­cions dels veïns de Mira-Sol: els vehicles de transport no passaran pels carrers del sector.

O L I

ESCOLA D'ANGLES ( L R S O S I N T L N S 1 L S

A L J U L I O L

• Per a adults. ]oves i nens • Recuperacions per a escolars

INIORMA TL'N Al. TELÈFON

675 2106 Sant Domènec. ~ - I r. 2a

Els 4 Cantons

589 14 01

Noves promocions d'habitatges 1994

4 SJ

PROMUSA PROMOCIONS MUNICIPALS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS S.A.

Habitatges de Protecció Oficial i Lliures a preu Taxat

Informació i Sol·l icituds:

I) V I L S : del U> de maig al 22 de juny

H O R A R I : dilluns a divendres de 9 a 14

dijous de 16 a 19

L L O C : Avda. Torrc-Blanca 2-K. local planta baixa al costat de Saur

T L L L L O N : 589 44 06

Imprescindible acreditar un mínim de 5 anys d'empadronament al Municipi de Sant Cugat del Vallès

CENTRE D'ESTUDIS \ MUSICALS I HUMANS

TALLEDA-MCOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue...

VENDA D ' I N S T R U M E N T S MUSICALS

X C/ Balmes, 11 - Sant Cugat 1 ï 6 7 4 5 8 6 2

CREACIÓ 1 DISSKNY

OCTAVIO SARDA

/9/£ , « , , . „ - T . , , ™ „ „ „ « „ , „ PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

JOIERS - TALLERS PROPIS RELLOTGES D-ACTUALITAT AMB LES MILLORS MARQl ES

^ TU i* K M E G A JTL TLING Hami l ton KRONOS <IJUNCHANS maurice Locroix

i884

Santiago Rusinoi, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

DIVENDRES, 17 JUNY 1994 D I S T R I C T E S ELS 4 CANTONS 1 5

La Floresta

SAUR es farà càrrec de la gestió de l'aigua PI de juliol ha Cooperativa d'Aigües de la Floresta vol construir una piscina pel barri amb el producte del traspàs del servei Pep Català

A partir del primer de ju­liol, la Societat d'Aigües Urba­nes (SAUR) agafarà la gestió de tot el relacionat amb la dis­tribució, manteniment i admi­nistració de l'aigua de la Flo­resta, segons que ha informat la direcció de la Cooperativa. Això vol dir que els veïns d'aquest districte pagaran el rebut del segon trimestre enca­ra a la Cooperativa d'aigües, però a partir del tercer trimes­tre, el rebut del qual s'enviarà a l'octubre, anirà ja amb el se­gell de SAUR.

D'aquesta operació es va informar als cooperativistes els passat dissabte al matí, du­rant la reunió general ordinària que es va celebrar als locals de l'Associació de veïns i Propie­taris. L'assemblea va comptar amb la participació de divuit cooperativistes dels 1.360 que són censats.

Altres punts de l'ordre del dia van ser aprovar la memòria de l'exercici anterior, el nome­

nament dels censors de comp­tes per realitzar les gestions necessàries per formalitzar el traspàs i discutir i aprovar la proposta de la junta respecte de la destinació que donaven als béns de la Cooperativa: una piscina municipal.

Piscina El traspàs de la gestió su­

posarà per a la Cooperativa un ingrés de 35 milions de pesse­tes, a més de les reserves pre­vistes pels pressupostos de 1994, que poden incrementar-se en cinc milions més. D'aquest diners, una part es tornarà als cooperativistes que han pagat la part corresponent a les reparcions fetes per la so­cietat. La junta directiva ha calculat la quantitat a retornar que puja a gairebé onze mi­lions de pessetes.

No obstant, els diners que no es puguin tornar passaran a incrementar els fons de reser­va que volen destinar-se a la construcció d'una piscina pú­blica a la Floresta, segons es

va votar en l'assemblea, per tretze vots a favor (nou dels assistents més els quatre dels representants presents de la junta) i nou en contra.

D'aquests últims, una part demanava que s'oblidessin d'aquest equipament perquè ja hi havia en marxa una iniciati­va privada en aquest sentit, i un altre grup pensava que això és treure feina a l'Ajuntament, la responsabilitat del qual és justament fer instal·lacions d'aquesta mena.

Modificació dels estatuts Perquè la majoria del béns

de la Cooperativa d'Aigües es poguessin destinar al bé del districte de la Floresta, calia modificar els estatuts de la so­cietat. Aquest acte es va fer el mateix dissabte, després de la reunió ordinària, en una as­semblea extraordinària que la junta havia convocat a dos quarts d'una.

El redactat anterior impo­sava a la Cooperativa que un seixanta per cent de les reser­

ves existents quan es dissol­gués la societat, hauria de pas­sar als fons d'aprenentatge de l'Associació de Cooperatives de Catalunya, mentre que el quaranta per cent restant es podria destinar a actuacions socials.

Amb el nou redactat, els percentatges varien de forma important i només es destina­

ran a aquest fons institucional el vint per cent de les reserves finals, mentre que la resta es podrà invertir en obra social.

Aquest és el punt més des­tacat que va subratllar la direc­ció de la Cooperativa. Respec­te dels demés, sols va ressen­yar que eren canvis formals, gairebé tots sense variacions de contingut ressaltables. •

SEMPRE AMB PRODUCTES NATURALS PER AL JARDÍ

Els nostres productes en fusta són càlids i confortables. No contaminen el medi ambient i contribueixen a regenerar la massa forestal. Dels frondosos boscos de Finlàndia procedeix la fusta que, un cop tractada, és elabo­rada a Holanda on es creen productes de la més alta qualitat i garantia per al seu jardí.

INDUBRUC, S.A. Av. Ragull, nau 19 Zona Industrial Can Magí

Tel. 589 00 23 Sant Cugat-del Vallès

16 ELS 4 CANTONS REPORTATGE DIVENDRES, 17 JUNY 1994

La Nova Escola del Foment tancarà les portes després de quasi cent anys de servei al poble

El proper dilluns dia 20sïnaugura una exposició commemorativa de

la història de l'escola Azqueta Montse Sant lat els sous somnis a baso do

treball dur i vocació. Hls dos l'na vegada ara ta molts junts \an crear una escola que

anvs un jove ben plantat i de- seria durant noranta anys la oidit. dedicat a l'ensenyament, terra l'eraç on brollaria l'edu-\a arribar al poble, \enint de cació per a molts sanlcuga moll i moll trenes. lluny, de niés La "Nue\a en I la de les " -*«*,·*·*í.«.*•*» Hseuela del i o-inuntanv es del regne de Nava-rra. l'ortav a un iiran sac carre­ga! il'iI.ILisions i de llibres. ('om acostunia a passar el noi es \ a enamorar d'una jove i ho-nica sancuga-lenea que tenia una escola per a nens. l'encola Nostra Senyora dels Àngels, i com és tradi­cional on els eontes es van ca­sar i van viure plegats por sempre. Aquí és on totes los rondalles acaben però por al jove mestre (andido i per a la bonica Angeleta es llavors quan va començar lot allò a que dedicarien la seva vida sencera .

Cdndido A/queta i Maria

«Càndido Azqueta i Maria Àngels

Marrans van fer realitat els seus

somnis, van crear una escola que

seria durant molts anys l'altra llar de

molts infants santeugatenes»

meu to v a ser per a la majoria dels santeuga-tencs l'escola de "l'Asqueta". ai­xí amb el cog­nom del matri­moni catalanit­zat i tot més nostra. Hstic se­gura que per a molts el mestre A/quota i la senyora Ango­leta els sembla-

bem inseparables dels mots escola, apendre, saber, educa­ció i por sobretot Sant Cugat.

Més tard va arribar la Ge­rra Civil i la "Nueva F.seuela del Fomento" i el Colegio "Nuesira Sonora do los Ange-les" van haver de tancar les portes, encara que no pas per gaire temps.

Passada la uuerra el nia-Angels Magrans van fer roali- trimoni A/queta va tornar a

Mestre Cadido Azqueta, fundador de l'escola l'any 1904

l'ensenyament, ara al carrer Major nens i nenes, junts però separats. L'escola Az­queta ora popularment la dels nens i la de la senyora Ange-leta per a les nenes, era al ma­teix lloc però amb classes, pa­tis i entrades separades.

El mestre va morir molt poe temps després de la gue­rra l'any 41, la seva esposa "dona Angelita" va continuar al oapdevant del'eseola ajuda­da pols seus fills Xavier i Montserrat.. Perquè aquesta és l'altre de les coses que Can-dit i Àngels van saber fer, trasmetre l'amor i la seva vo­cació de mestres els seus fills.

Fins l'any 85 l'escola va

estar regida pel meste Xavier A/queta que a més do l'en­senyament es va interessar pel camp de la música, va arribar a compondre diferents peces i fundar una coral, i sobretot va ser un personatge molt arrelat al nostre poble i a les seves tradicions.

En morir, la direcció passa a la seva germana Montserrat i a la seva filla Maria Càndi­da. Malauradament aquest és l'últim curs que funciona. L'A/queta. doncs, el seu re-duit espai físic i la nova refor­ma do l'ensenyament fan im­possible la seva continuïtat. Amb l'Azqueta es tanca tota una tradició escolar al nostre

poble. La Nova Escola del Foment tanca però l'Azqueta restarà per sempre en el cor dels santcugalencs.

La desaparició de l'escola Azqueta tanca un concepte d'escola familiar, nio mancada de grans valors educatius, que avui dia s'ha tornat inoperant amb la reforma de la nova llei d'escolarització.

Aquest tipus d'escola va saber portar el concepte d'e­ducació i ensenyament ade­qüis a les necessitats d'una època en què difícilment els infants podien accedir a grans escoles privades més costoses i elitistes. •

Senyora Angeleta, esposa i co fundadora de l'escola Grup de nenes, als braços de la senyora Angeleta hi ha Maria Càndida, actual directora del centre

DIVENDRES, 17 JUNY 1994 REPORTATGE ELS 4 CANTONS 1 7

Alguns ex-al·lumnes ens parlen de PAzqueta L'escola Azqueta és l'escola de quasi un terç dels santcugatencs d'avui, és per això que hem volgut que uns pocs ens parlin d'aquells records que de ben segur seran els records de molts dels nostres lectors. No hi són tots els que voldrien ser-hi perquè l'espai no ha permet.

A l'Azqueta vaig tenir-hi la primera nòvia anava a les classes de les nenes, però els patis eren a tocar l'un de l'altre i de vegades ens podien escapolir per veure'ns per la tanca. Llavors jo tenia uns deu anys. També recordo que va ser com a representant de la meva clas­se que vaig parlar per primera vegada en un acte públic. Va ser en una festa homejatge als avis. Cada escola esco­llia un nen per llegir un vers i em van escollir per fer-ho. Vaig recitar un poe­ma que es deia "El meu avi".

També vaig apendre a ballar sarda­nes i el Paga-hi Joan. Sempre tindré un bon record de V escola Azqueta ja que va ser la que em va preparar per al fu­tur.

J. LLAMAS

Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat

Els meus records d'escola van units a l'Azqueta, la meva primera es­cola. De molt petit vaig anar al parvula­ri que estava a l'edifici de l'Ajuntament. No me'n recordo del nom que tenia, perquè tothom en deia l'escola dels ca­ganers ja que era l'escola dels més pe­tits. En fer sis anys vaig començar a anar a l'Azqueta amb la senyora Ange-leta, i vaig continuar anant-hi fins als catorze anys.

El Mestre Xavier Azqueta el recor­do com un home molt seriós, recte i disciplinat que ens imposava..

Un grup de "nens" de l'Azqueta en una trobada d'ex-alumnes l'any 89

Alumnes de l'última promoció de l'escola Azqueta.

Joan Auladell i Domènec, músic Dir quelcom sobre l'escola Azqueta és fer una

evocació de les vivències més boniques i impor-tans de la infantesa i primera joventut. Pràctica­ment tota la vida, i això és conegut de tothom, ja que es fonamenta en els coneixements assolits en aquell període.

El mèrit principal d'aquesta escola és la peda­gogia humana que ha desenvolupat i que es pedra fonamental de tot el seu ensenyament.

;Com recordem la figura patriarcal, seriosa, amable, comprensiva, plena de bondat de Don Càndido i de la seva esposa Sra. Angeleta .L'arimètica, gramàtica, geografia... lligades d'una manera natural i perfecta amb l'ensenyança

de la naturalesa, de l'estima i amor als principis, la veneració als pares i l'instruir amb aquella matèria tan important; la urbanitat. L'escola era tot, i el mestre l'eix principal.

De grans, quan recordem aquelles nobles figu­res, ho fem agraint amb una oració silenciosa, tot el que varen fer per nosaltres per poder ser homes.

Ells posaren la primera pedra; nosaltres sols intentem pujar l'edifici d'aquella humanitat. Que bonic seria tornar a ser infants, com llavors...!

Amb els seus fills, en Xavier, que va continuar ensenyant-nos els mateixos fonaments.Després, la música ens va unir del tot ,en una profunda amis­tat; i la Montserrat, encarnació dels principis in-culcats a l'escola, sencillesa, eficàcia i bondat, el fer i pensament de pares i germà.

"Nenes" de l'Azqueta celebren la inauguració del carrer Xavier Azqueta l'any 91 J. LLAMAS

Anna Munné, mestra He rebut una trucada, em demanen que jo faci, com d'altres

un esbós dels meus records a l'escola. Per què jo ?... ... És el lloc on he passat les millors estones de la meva vi­

da. Vaig entrar-hi quan encara no tenia tres anys, la meva mare

ja n' era ex-alumne i la meva àvia companya de la sra. Angele­ta. Fa un any vaig sortir-ne per primera vegada.

Ara, en aquest moment, penso que no sabré fer-ho perquè em venen al pensament tants records que anomenar-los em se­ria molt llarg, però quan arriba el juny, i se sent la flaire de la ginesta qui no recorda l'olor que sortia de la classe de la Sra. Angeleta, plena a vessar de clavells i ginestra, ruscle i pètals de rosa, per fer catifes del Corpus...

Quan s'acostava el mes d'abril, els assatjos, preparant les funcions, els decorats, la missa, els rams, els regals...

Al desembre al camp de futbol -quin fred que feia!!- per anar a veure els partits preparats pel dia del sant del mestre ...

Són tants i tants els records, tantes les hores, que només em resta agrair per sempre més als meus pares el seu desig que jo pogués anar a aquesta escola i també els meus fills.

Però no tan sols la meva gratitud és per a ells sinó també per als meus mestres i als mestres que he conegut dins i fora de l'escola i a totes les "petites" i grans persones que durant aquests anys he tingut el gust de compartir les hores de la meva vida a l'entorn de la "meva" escola.

Gràcies !

Mercè Erra, administrativa Vaig anar a l'escola Azqueta des que tenia tres anys i fins al

final de bàsica. Recordo que estàvem dividits en tres grans classes cada una

formade per dos o tres cursos. Primer i segon anaven amb la Sra. Anita, el tercer i quart amb la Sra. Montserrat i els cursos de cinquè fins a vuitè amb el Xavier Azqueta. Ara emb sembla mentida com podia fer-nos rutllar en aqueta distribució però lla­vors per a mi era tan normal que quan un dia em van dir que a les altres escoles hi havien classes separades no me'ls volia creure.

Els meus records del meste Azqueta són els d'un home se­ver i disciplinat però simpàtic, sabia renyar, però després nor­malment sempre feia una broma o un acudit sobre "Perico de los palotes" que ens feia riure i ens treia l'amargor.

Hem passat moltes coses bones a l'escola. Recordo un dia que estàvem a la plaça del Monestir jugant, com cada dia, espe­rant que fossin les tres per entrar a classe, el Manuel Moreno debia ser al Meson i el Pinxo, el seu gos, jugava amb nosaltres. Com que fèiem tard vam córrer cap a l'escola i el Pinxo ens va seguir fins entrar a classe, es va instal·lar sota la tarima de la Sra. Montserrat i només moure'ns ell grunyia ensenyant les dents. Quan el Manuel va arribar per endur-se'l la mestra va co­mentar que mai no ens havíem portat tan bé com aquella tarda..

Més tard quan vaig acabar l'escola vaig estar d'ajudant, du­rant un temps, amb els més menuts .

1 8 ELS 4 CANTONS DIVENDRES, 17 JUNY 1994

ELECCIONS

CiU torna a guanyar i manté l'hegemonia a Sant Cugat PSC i PP es disputen la segona plaça amb un 20 per cent dels vots cadascun

Joan-Marc de Sumir

Convergència i l 'nio va tor­nar a guanyar a Sant Cugat a Ics europees de diumenge pas­sat. anih 6.75? vols. un 36.65 per cent del total. D'aquesta numera, manté el percentatge de les generals de l'any passat. Ja són \ llit els comicis, és a dir. set anvs des de les municipals ilel 87. en que Cil ' manté 1 he­gemonia L'iitie els saiitcuga-tencs.

l'ei la sé\ a banda, el Partit Socialista de Catalunya va tenir una torta da\ aliada, tot ressen­

t int-se de la pèrdua de con­fiança dels electors a causa dels darrers casos de corrupció i de la crisi e conòmica , que han desgastat el PSOK a nivell esta­tal i de re t ruc el l 'SC. Kn aquesta ocasió, els socialistes han ob t ingu t 3.8 2 8 vots (20 .76 ' í ). mentre que el PI'. que ha estabilitzat els resultats al vol tant d 'un 20 ' i i 3.6 86 \ots). ha estat a punt de conver­tir-se en la segona força políti­ca del nostre municipi , l e n t una comparació amb els resul­tats de les anteriors eleccions europees, l'any 84. cal destacar

que el PSC ha baixat en nom­bre de vots i en percentatges. ha passat de tenir un 27. 47':'r dels vots al 20,767,, HI PP. per la seva banda, ha incrementat espectacularment els vots i ha passat de 1.46X el 89 als 3.686 que va obtenir diumenge.

Iniciativa per Catalunya \a obtenir els millors resultats. IC segueix la dinàmica de la fede­ració estatal Ksquerra Unida. Ha passat en cinc anys d'obte­nir un 5,70 (:{ de vots (744 vots) a un 10.25 ':•}• amb 1.840 vots. D'aquesta manera IC es manté i s'atïança com a quarta

força política de Sant Cugat . davant d'Hsquerra Republicana que també ha incremantat la porció de vots en el pastís sant-cugatenc. del 3.57</í del 1484 al 6,72' í .

Cal destacar a més la polari­tat de partits a Sant Cugat amb només cinc partits o coalicions majoritàries i després tot un grapat d 'agrupac ions , partits encapçalats pels Verds que no arriben a representar un l ' í dels vots. l'n altre fel a comen­tar d 'aquestes eleccions és la bona predisposició dels ciuta­dans a en t ra r en el j oc de­

mocràtic i d iposi tar el vot a l'urna.

L'índex de participació va sobrepassar el 56 ' í . una quanti­tat més que respectable si tenim en compte l'índex de les passa­des europees, en què només va votar un 51.46 '.í dels santeu-gatencs amb dret de vot i s'ha assolit un percentage semblant al de les eleccions municipals del 1441. Ara. la propera cita que tindrem els santeugatencs amb les urnes serà el 28 de maig. quan haurem d'elegir els representants municipals i l'al­calde. •

MANK ESPINOSA

DAVID SAMPERE(ERC): «Si es manté la tendència, esperem un regidor»

JORDI CASAS (IC): «Els resultats no són extrapolables al municipi»

/ A'C Ui una valoració molt positiva dels rcsulhiís oblingut.scn aquestes clcc-ciims europees. A San! Cui;ai. hi ha ha­gut una i onsolidacio del vol a Lsque-rra. id voltant del ó a / '<.

Des de fa uns iitiys es manté aquesta tendència i per a nosaltres això implica que amb tota prolhibilitat obtindrem itn regidor ti h's properes elcccio}\s munici­pals. Si l'any / W J temem el J.57 per cent dels vots a Sant Citrat a les matei­xes eleccions, avui hem assolit el 6,72 per i c/i/, qitt representa gairebé el do­ble di- vots.

lot ai\o s'ha produït malgrat la for­ta bipolarit:ació de la campanya electo­ral i el tractament discriminatori per part de molls mitjans de comunicació cap a la nostra formació política, que

en el cas < onerci de / V.'' ha estat escandalós. l.a pariu ipacio ha estat molt baixa.

(Juc un /•»" i dels electors no hagin \ol-i,','f/ i \td ir i I dret de vol demostra que la pollina s'ha i onvertit en un especta­cle. en un < <.euici ile inïtnpteting. Els responsables dels partits polítics ja no s'ocupen de vehicitlar les inquietuds la­tents a la societat.

A Sant Cugiit. el nostre partit ha in­tentin fer propostes dia a dia atenent aquesta sensibilitat envers la societat.

Finalment, hem de lamentar el jet que només per uns milers de vots no hem assolit el nostre representant al Parlament europeu. També ens dol la forta baixada que la nostra coalició de l'Europa de les Nacions ha tingut al l'ais Basc.

Dels resultats de les eleccions al l'arlamenl europeu es poden extreure dos tipus d'interpretacions.

D'una banda, una interpretació glo­bal que és el triomf previsible del PP, segons les enquestes, i l'ensorrada estre­pitosa del PSOE. Aquest descens dels socialistes, també a nivell de les elec­cions andaluses, crec que fa necessari que es replantegin la política d'aliances que porten a terme des de fa un temps. Es curiós cpic el vol de càstig hagi fet tan mal al PSOE i en canvi a CiU. que és la seva aliada, no.

Una segona interpretació sém els re­sultats aconseguits per Esquerra Unida i Iniciativa per Catalunya, que són molt positius.

Hem doblat els resultats, també a

Andalusia. A Sant Cugat els resultats són bons, malgrat la tendència de vot. que sempre és més favorable a CiU.

L·i participació em pensava que seria encara més baixa i sempre és preferible que en unes eleccions la participació si­gui alta. L'abstenció és explicable per la poca percepció que es té encara de la qüestió europea i també pels casos de corrupció dels darrers mesos. Cal desta­car que en general a Catalunya la mitja­na ha estat més baixa que a la resta de l'estat.

Els resultats no són extrapolables a l'àmbit municipal. Les eleccions locals són molt diferents i, per tant. no crec que es pugui extreure cap mena de conclusió sobre la política local atenent els resul­tats de les europees.

DIVENDRES, 17 JUNY 1994 ELS 4 CANTONS 1 9

ESPECIAL ELECCIONS

JOAN AYMERICH (CiU): «Convergència continua

guanyant eleccions al municipi»

FRANCESC LLATJOS (PP): «Els espanyols ja no donen

suport a Gonzàlez»

MARIA SANSA (PSC): «La davallada del PSOE

és preocupant, però s'esperava» J. A. MULA J V MULA J A MULA

Per a CiU els resultats de les eleccions són clars: continua guanyant eleccions al municipi. A més, les europees d'enguany eren difícils per a CiU, perquè la campanya es va polaritzar molt al voltant de dos partits o dues persones.

CiU ha guanyat en unes eleccions no autonòmi­ques i a Sant Cugat fins i tot hem augmentat els re­sultats. En faig, doncs, una valoració positiva.

Això ens anima, perquè no hem tingut cap vot de càstig.

La davallada del PSC no m'ha sorprès, però em preocupa el vot de càstig que han patit perquè nosaltres, des de la nostra formació, vam dir que manteníem el suport al partit de Gonzàlez.

De totes maneres, si l'electorat no ens hagués votat potser hauríem de replantejar-nos aquesta política. Com que no ha estat així, ens ha animat a donar suport a un govern poc estable fins a les properes eleccions, perquè jo no estic gens a favor d'avançar-les. Cal un rellançament econòmic.

A Sant Cugat, el PSC també ha baixat i el PP ha pujat però tampoc no tant com a la resta del te­rritori. El PP ha tocat sostre a nivell local.

Els resultats d'aquestes eleccions no crec que tinguin cap sentit a nivell local, perquè en cada elecció molta gent vota diferent. A les generals vo­ten la governabilitat d'un país i a les municiàls hi ha més coses properes al ciutadà. Les europees han servit a alguns per començar campanya muni­cipal. Jo crec que falta un any i no ens hem d'a­vançar.

Aquestes eleccions han estat molt importants per a Europa i també com a test general per al govern, que ha estat un fort revés per a ells. Això demostra que el poble espanyol ja no dóna suport a Eelipe Gonzàlez- El PP ha obtingut 1.700.000 vots més que el PSOE, i això és un toc d'atenció per al govern. L·i seva obligació, ara, seria dimitir o convocar noves eleccions, però hau­rem d'esperar a veure quines accions porten a terme.

Els resultats a Sant Cugat també han estat de gran rellevància. Hem augmentat el percentatge de vots res­pecte a les anteriors europees, i hem passat d'uns 1.400 vots a més de 3.000. Això ens col·loca amb el mateix percentatge que el PSC, i és un resultat molt positiu amb vistes a les properes eleccions municipals. Pel que fa a la participació, ja abans havíem mostrat preocupació per un possible índex d'abstenció molt alt. Ja vam reco­manar a tots els ciutadans que votessin, perquè l'absten­ció no és bona per a ningú, i menys per al ciutadà. De totes maneres, la participació, tot i que podria haver es­tat més alta, no ha estat tan dolenta com en altres llocs.

La davallada del PSOE és preocupant però espera­da a causa dels errors dels darrers anys. El que cal ara és posar totes les mesures possibles per analitzar els problemes i trobar-hi una sortida adequada que satis­faci els ciutadans.

A Sant Cugat ja sabíem que era difícil guanyar, ara bé, la població que ens votava ho ha continuat fent. Crec que l'apropament dels resultats del PP als del PSC aquí a Sant Cugat és més el resultat del que fa el PP a Madrid que no pas del que fa aquest partit al mu­nicipi.

Si ha augmentat la participació també es deu al fet que el PP ha sabut mobilitzar un electorat normalment desinteressat per la qüestió europea, però, com que es presentaven les eleccions amb un altre significat, sí que han votat.

Els resultats, però, no poden extrapolar-se de cap de les maneres a un altre tipus d'elecció. Tot i així, molta gent ha votat en reacció contra la mala situació que viu el país.

2 0 ELS 4 CANTONS E S P O R T S DIVENDRES. 17 JUNY 1994

Voleibol femení

El Club Voleibol Sant Cugat acomiada la temporada en el seu sopar anual, amb un centenar de convidats

CLUB VOLEIBOL S A N T # G W TEMPORADA 93-94 '*

6è«„.VERSARI

Anna Borau

l'n centenar de persones van ser els convidats del sopar anual que celebra el Club Voleibol Sant C'uvzat a la l'i de la temporada. Junta directiva, pares i jugadores van sopar divendres passat en companyia dels representants ilels mitjans de comunicació lo­cal i de Ferran Domínguez com a representant de l'Ajuntament, en companyia del regidor d'es­ports, Xavier Figueres qui arri­baria més tard atès que havia ha­gut de comparèixer en un altre acte.

Carles Castro, president del Club, va dirigir unes paraules als assistents, valorant la temporada de "molt positiva" i felicitant les jugadores per la seva actuació així com agraí la colaboració dels mitjans de comunicació i de l'Ajuntament, a qui demanà més suport de cara a l'any vinent. Per la seva banda Xavier l igueres felicità el club i elogià la tasca de base, referint-se als equips més joves com a "pilars sense els quals no existiria el club". elogià la dedicació del club du­rant aquesta temporada i els animà per a continuar endavant

en les properes, afegint que des de l'Ajuntament es faria tot el possible per a colaborar-hi.

Molts canvis per al 94/95 Carles Castro va declarar a

Fls 4 Cantons que "el més im­portant d'aquesta temporada ha estat cl salt quantitatiu i qualita­tiu de passar d'un equip a quatre. perquè ha estat posar unes arrels aquí a Sant Cugat". Aquestes arrels augmentaran de cara a l'any vinent atès que el c lub comptarà amb 7 equips (sènior, 2 cadets, 2 juvenils i 2 infantils) amb la possibilitat de crear-ne 2 d'alevins. Castro va declarar que "el gran problema que tinc és què fem amb els equips mascu­lins", atès que ha rebut propostes d'alguns pares de fer equips per als fills i, a nivell sènior, juga­dors del Barca i l 'Hispano Francès residents a Sant Cugat li van proposar també formar part del Sant Cugat. En aquest sentit Castro va afirmar que "seria molt més fàcil incloure un equip sènior, perquè està format i és més assequible als horaris d'en­trenament que podem oferir".

FI problema econòmic serà resolt per l'ampliació del número de socis a través dels propis ju­gadors i. com va dir Cas t ro ,

Handbol

La derrota contra el Gràcia deixa la UESC fora de la Copa Catalana

UESC 17-Gràcia 23 Kauhó

Fls jugadors de la UFSC només han arribat fins a quarts de final, però han plantat cara a un equip d'una categoria superior com és el Gràcia, tot i que la diferència teòrica no va ser tan gran a la pràctica.

Fls de la UFSC havien de guanyar aquest segon partit, i amb aquesta mentalitat van sor­tir a la pista a l'inici del partit, fins i tot van aconseguir dur un avantatge d'un gol que es man­tindria fins al descans.

Al segon període les coses van anar d'una altra manera, el Gràcia va reaccionar i va co­mençar a aprofitar les seves ju­gades d'atac i la pressió a la de­fensa per a remuntar els tres gols de diferència i fer girar el marcador per canviar el rumb d'un partit que quasi estava a mans dels de Sant Cugat. Se­gons l'Armand Mora. jugador de la Unió Fsportiva Sant Cugat. "la diferència va ser en l'aspecte físic, perquè tècnic;.ment no eren molt més bons que nosal­tres".

Al final, però,tot i demostrar

que estava a falcada dels grans, la UFSC es queda fora del cam­pionat, als quarts de final de la Copa Catalana.

24 Hores a Granollers Demà dissabte dia 17 de juny començaran les 24 hores de Handbol que organít /a anual­ment el Granollers. Fn aquesta edició del 94'. a més a més de l'equip organitzador i de la Unió Fsportiva Sant Cugat, hi partici­paran els equips: H. Palautorde­ra, H. Cardedeu, H. Fa Roca, H. Sant Fost, H. Parets i el botxí de

la UESC, el C.S.S. Gràcia. Aquest torneig del cinquentenari del Club Granollers començarà a les vuit de la tarda de dissabte amb el partit Granollers- La Ro­ca i conclourà diumenge amb el partit que s'iniciarà a les 19:20 i que encararà el campió del cam­pionat amb la selecció.

La UESC encetarà la seva participació dissabte a les 21:40 contra el parets i, en cas de no ser campió, l'últim partit el dis­putarà diumenge a partir de les 16:00 contra l'amfitrió, el BM. Granollers. •

"atès que la temporada vinent anem a la Divisió d'Honor i que la crisi s'està superant, penso que trobar un espònsor serà més la-cil". Un dels possibles espónsors hauria estat la Winterthur, ubica­da a Sant Cugat, però sembla ser que finalment patrocinarà l'Es­panyol. Així que en principi el club només compta amb els 7 milions de pressupost previstos.

Pel que fa a les jugadores sè­nior, hi haurà alguns canvis: de les actuals es quedaran la majo­ria excepte Valerià, que per mo­tius d'estudis hauria de deixar-ho, Judit que s'ho volia pensar i les dues Sandres, l'Estornell pot­ser marxarà als Estats Units i la Sànchez. amb la qual el presi­

dent haurà de parlar entre el I X i el 23 de juny, atès que té les pro­ves de selectivitat i després mar­xa en concentració amb la Selec­ció F-spanyola. Hi haurà noves fitxes atès que el club ja ha fet alguns contactes amb quatre ju­gadores de clubs catalans, però. com va declarar Castro "fins al dia 30 no s'acaba la temporada i estan lligades als seus clubs", de tota manera, com va dir el presi­dent: "el handicap és l'econòmic, però penso que no hem de resol­dre les coses a cop de talonari, hem d'intentar fer un equip de base que vagi pujant i que el sè­nior del Sant Cugat surti d'a­quests equips". •

El sènior femení d'aquesta temporada

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL! SUSANA NICOLETTI

Curso para la correción postural de la espalda dirigido a jóvenes escolares

Duración: 2 semanas (20 horas)

Fechas: Julio y Septiembre (primera quSncena)

Contenido del curso: clases teoricas y practicas

Teoria * La necesidad de compromiso con la postura para mejorar las condiciones de la espalda. * Nociones de fisiologia y anatomia con material au-dio-visual. * Realización de fotos indlviduales. * Estudiós funcionales de las cltadas fotos para co-nocer en profundidad cada caso. * Observación de los malos nébitos posturales de cada alumno, a fin de realizar un asesoramiento posterior.

Practica * Gimnasia correctiva, con atención particularizada a los participantes.

Cl. Sant Antoni 74 baixos Tel. 6 7 4 7 4 3 7 Sant Cugat del Vallès

DIVENDRES, 17 JUNY 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 2 1

Futbol El Sant Cugat finalitza la temporada amb guanys econòmics

Jofre Llombart

El Club Esportiu Sant Cugat, que a partir d'ara recuperarà el nom i l'escut de Sant Cugat Esports Futbol Club, ha tancat la temporada amb un superàvit econòmic de 150.000 pessetes. Aquesta dada es va fer pública a l'assemblea del club que es va celebrar el passat divendres a la Casa de Cultura.

Després de molts exercicis deficitaris, el Sant Cugat ha pogut concloure l'any amb be­neficis gràcies al sanejament de fons i una política financera austera duta a terme per la no­va Junta Directiva encapçalada per Francesc Ruiz, ex-jugador del club. El tresorer, Pere Gar­cía, va declarar que l'economia del Sant Cugat "depèn dels 3 milions de pessetes amb que els subvenciona l'Ajunta­ment anualment i d'una quantitat similar que apor­ten els socis amb els seus abonaments". Aquests abona­ments seran incrementats en 1.000 pessetes l'exercici vi­nent, amb la qual cosa ser soci del Sant Cugat a general cos­tarà 11.000 pessetes i 13.000

Francesc Ruiz i membres de la Junta

pessetes si el seient és a tribu­na. Els components de la Junta Directiva van justificar la puja per "la creació d'un equip sub-21 que doni més sortides als jugadors més joves".

Tot i el balanç positiu, Ruiz creu que "la situació econò­mica és encara molt delicada" i afegeix que amb el pressupost previst per a la temporada vinent, uns 8 mi­lions i mig de pessetes, "s'in­tentarà mantenir la catego­ria o millorar-la, encara que tenim molt clar que amb aquestes xifres no podem fer

miracles perquè ens hem de conformar amb jugadors ba­rats".

El president del Sant Cugat també va aprofitar l'assemblea per posar el seu càrrec a dispo­sició d'aquell soci "que tingui més possibilitats de portar el club endavant", al-legant que presideix l'entitat "a la força i per amor al Sant Cugat". La reacció dels socis ratificant-li el seu suport fa pensar, però en la continuïtat de Francesc Ruiz al capdavant de la Junta per la propera temporada. •

Futbol Fi de lliga per als petits de la Penya

Pre-benjamí A

Redacció

La temporada 93/94 s'ha acabat i els més petits podran gaudir de les vacances després d'haver acabat amb èxit les lligues corres­ponents.

Aquests tres són els equips més joves de la Penya Blaugrana de la nostra localitat. L'AIe-ví B va ser campió en la lliga Adebufe. destacant per la se­va capacitat golejadora. Pel que fa als més petits, el pre-benjamí A va ser campió de la Copa de l'Escola de futbol

Sant Pere Lumen després de vèncer a la final a l'Olímpic de Can Fatjó per 2-3, i el B va quedar sotscampió de la lliga de la mateixa escola, on el guanyador va ser el Sant Cu-

Pre-benjamí B

gat que va vèncer els de la Penya Blaugra­na per 2 gols a 1 en el partit final.

Després d'una temporada més. la junta de la Penya Blaugrana, en decla­racions fetes a Els 4 Cantons, va agrair "a tots els jugadors, tèc­nics i directius per

e v i fer possible un any més de bon funcionament de tots els equips que formen l'escola de futbol de l'entitat" i va convidar tothom al tor­neig que organitzaran a partir del dia 29. •

La UESC organitza les 2es. Jornades de Mini-Handbol a Sant Cugat IdgieT.

La Unió Esportiva Sant Cugat ha organitzat les sego­nes jornades de mini-handbol que es van celebrar dissabte passat al pavelló de Valldo­reix.

Els equips participants pro­cedien del Ripollet, el Regina Carmeli, el Polinyà, el Sant Esteve Sesrovires, els Maristes de Rubí el Mataró, l'escola Santo Àngel i, de les de Sant Cugat van participar l'Escola

Avenç, el C.P. Pins del Vallès, el C.P. Catalunya, el C.P La Floresta i el C.P. Joan Mara-gall.

Van ser nou els conjunts alevins que hi van jugar, que­dant campió l'equip A del Ma­taró, mentre que a la categoria benjamí guanyava el campio­nat, entre els 12 conjunts que el disputaven, els jugadors" dels Maristes de Rubí, quedant en segon lloc l'equip aleví que representava l'escola santcuga-tenca Avenç. •

F RESTAURANT E La Nansa R

E S P E C I A L I D A D E S PAELLA DE PESCADO Y MARISCO 900 A R R O Z N E G R O 1 . 2 5 0

- SUQUET DE PESCADORES 2.900 - ZARZUELA DE PESCADO 2.900 - ESPECIAL LA NANSA 3.000

(Mejillones, Canaillas, Bocas, Gambas,

Cuerpo, Chocos, Langostineras y Calamares) -PARRILLADA 2.700

(Rape, Merluza, Salmón, Gambas, Cigalas,

Sèpia, Calamar, Chirlas y Mejillones) -MARISCADA 3.800

(Centollo, Boca, Nécora, Canaillas, Percebes, Almejas, Gambas y Cigalas)

Cerrado martes noche y miércoles todo el dia. AGOSTO ABIERT0

tra. Sabadell, 47 RUBÍ Tel. 6 9 9 1 1 5 2 (Ce rca Mútua )

c las s i f i ca t s íOs 674 02 04 JUNY 1994

ADMINISTRACIÓ j DE FINQUES]

A.RTHLR 586-7 06 3ilagoras.5 Es: A Ert- •• P_3

CASAS - 4 ' 5 66 Alfons Sa!a 22 baixos 2 n

SAKAFNCIES - : 4 o : i i Vòlldo'en 60

-INQUES GRONE--A 674 7. 54 p ,ara hospi'a '0

-INQUES VA. .HONRA - -R- 54 14 Dsg F-aii'ji'ír Ma:...-. - IJ P' -.

'.'COVÇA •.••:-•'••:

# SUZUKI

ALUMINI VIDRES

- un repte -

J. Guix 674 0910-5891310

Francesc Moragas, 42 08190 Sant Cugat

: - A - A S A l C TFCEN t " 4 \ > 7 1 :<i'ces: '.'o-acas, "

3

"3 ^

CENTRE

AUTORITZAT

MÈTODE

IRENEU

SEGARRA.

Canovas del

Castil lo, 14

Te 675 11 94

HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC

LOGIC , , , b r° t í i eIrl l l ,

^ v MOBLES DECORACIÓ

CCKTR0.

Rosselló, 32 baixos. OKl·HtSa.mCí.isuil

IVI. 675 lv> II Ka\. 675 M 11

#GAflR|GA Exposició i venda:

Valldoreix. 53

Taller: Oriente. 68

675 29 02 Fax675 28 61

Sant Cugat del Vallès

CRISTA.ERIESG. 6~i 5" 97 Clra Cerdanvola 26

AUTOSERVEISl ALIMENTACIÓ;

ESPORTS GIMNASOS

i ^ M J r V " NST '-'0GA 674 21 03

V V L L E S T E C N C L O G C S A 589 33 OC

Plaça UTO 3

CASAJUANA

GALERIES SANT JORDI

Mooles i Decoració

Mooles de cuina a mica

Matalassos i Somiers

Ea":aqc ^ s r a . S ? Te 589 22 32

Carre ' M a p s ^r':' h-:"- ''•'- J-J

SABATERIES

Mff SoóA 1VÜM tàaóà TATERS

Sant Antoni. 62

RVS 589 04 38

ELS 4 CANTONS 58914 01 Rbla. del Celler. 91

TALLERS MECÀNICS

D A N V I L ' . ' • "OS S .

SaDadel 37 3

TALLEPES MENA oasseig TOT-3O anca

PUNTS DE SERVEI F X Ser.e Qt BOSCH 674 76 'i FECSA Cistelvi.22

RUBIO Villa, 1 Local 5

Eziaa cu.'!

•; : : d i «

? Ü J \ I P :

E

DECUO DECORACIÓ

6T37C

INSTRUMENTS DEJ Fsancesc Mo'agas. 4

M U S I C A ] CASADELESCOR'NES 6 3 , 2 C 7 . Víctor Balaguer 26 RUBÍ

- . A - L D A RIC0I.1A 574 58 62

Balmes 11 FALGUERA Villa. 1 local 2

V./W.w- , - '..I Mí·n 'A i . ·s íE'I.VI.·u-i·^ H TELEFONIA

BARS CAFETERIES

RlST'-C Parbaceí Cel*- ÍT

a 0"TAS :la-'a h..Sf i:a 35-37

ESTANC VCNE3" R BELLES ARTSJ P=W Octavia, 3

BELLES ARTS CABANAS 674 06 49 Sanvago Rusinol 54

p — — , T 0 T A R T

flKJ A M B U L À N C I E S ! Carrer de La Creí 1

CREU RCJA Sant Juli 2

674 12 34 GRUP VI BELLES ARTS 675 20 01 Montserrat. 31

ANIMALS • VETERINARIS

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

C.ir iL 'nUjL·Mií i ! : . :.

Ti·ls. f)755(l WSS«)79 5(hi

iM l mS. .n i ( ii4.il il

BORRÀS 675 35 00 Plana Hospital. 3-5 Local 2

LINEA D.RECA c6 E n r a e Granados 15-Local 5

ffi" TINTORERIES

SOL-NET P Torreblanca 52

TINTORERIA SAN* CUGAT 674 11 33 Sam^aco RJSIPOI 35

TINTORERIA SANT CJGA" 674-Sant Antoni, 1

INS'AJCIONES ZAMORA 589 26 38 TINTORERIA SANT CUGAT 675 22 25 Mossèn CntoVeroaaue-,18 Valldoreix Rambla Ribatallada. 34

MANTSEPV. S A Av Catalunya. 18

674 63 53

RESTAURANTS

ANIMALS Perruqueria 589 13 29 Carrer de la Creu. 33 Local 2

LA FAUNA ... 674 '3 05 Rambla del Celler 35-37

CICLES CARDONA Valldoreix, 41

BICICLETESl

F-ECAVAJ.DOP 674 2 ' 9 5 674 1509 ^''a w°ssen Cnto Verdaguer, 2' Vall

BODEGUES • VINS

VET SANT CUGAT Vinyotes 10

675 0512

H3^ VINSNOES.A 58919 83 Baixada Sannt Sever, 4

ARTS GRAFigUES COPISTERIES

CALEFACCIÓ

COPV-GRAFIC Can Matas 8

COP! iMATGE Rambla del Celle-, 95

675 36 53

589 23 6

AIFA Clra. Cerdanyola. 18

FOTO VÍDEO F.P Rambla del Celler 93

GRÀFIQUES CELLER 589 37 02 Vic. 11

ASSEGURANCES

D. G. 0 ASSEGURANCES ...675 42 03 Rambla del celler. 95

G ASSOC ATS Marcel .r'a i; U '

SANT CUGAT

C.ESTIO, S.A.

Servei d'Assessorament Administratiu

Assegurances generals i administració de finques

SanuaLii Rusinol . "O

ï d v <WS | 7 i P f>74 hh(M

kiV 5S') 27 "74

ASSESSORIES GESTORIESl

CAS'ELn'l Ser.-os A : r l - 674 -2 4 -

Rl.siTai.let 4

G.C.I. CONSULTING San Bonaventura. 8 Entlo. 3a.

674 79 68

VÍDEO CLUB STCJGAT 674 66 49 Alfons Sala 52

E3 JOGUINES

JOGU NES MARGA Sarta Mana 44

574 ' 5 32

J P V ] JOIERIES U J RELLOTGERIES

JOIERIA TOUS Rbla Rnbatallada. 24 C

AUGUET

675 52 52

674 58 54

T NTOPEP 4 SANT CJGAT 674 41 67 A'fonsSala, 2'

TRANSPORTS

OBRES I CONSTRUCCIONS

PROMUSA Av Torreblanca 2-8

LABOLERA Baixada de L Alba. 20

CASABLANCA

67416 75

.674 53 07 58917 32 Sabadell, 47

Sanago Rusinol, 40

SANBER-6 Anselm Clave, 23

674 45 71

FUSTERIES

JAJME S03=EGPAL N'ina '"•

LOTERIESl

REFORMAS INTEGRALES DE

LAVIVIENDA

BANO - COCINAS PARQUETS I MOQUETAS C E R À M I C A

Presupuestos sin compromiso

Tel. 674 05 07 Sr. Ferran

10 JRcsón BAR - RES1AURANT

TOTA UNA TRADICIÓ

4223Ü7 WOKLDWtOe COURIES

ENVIOS URBANOS. NACIONALES E 1NTERNACIONALES

Paqueteria

urgente a •

toda

Espana

Vs

675 10 11-W0 301) 400

FRUITERIES

=APIO_-VENDAiNETE„A- 574 55 GC Canovas de' Casli lo, 4

CISTELLERIES

ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21

ACf·'N·STPACC N ' 539 47 42 Val oo-ei» 67-A

J ADVNISTRAC J N.2 .. 674 V 74 Ma or 33 l|unt Moreslr;

^Q

CAN BUFA Car-er de _a Torre '6

CONSULTORIS DISPENSARIS

' . 'Rt r 675 53 53 M- •• ii " i-'-o.: • i fa-a'a1-42

oOSE F=JiTS 5,sJ 44 8t Me-calPereSa- Oí-aca G3

GAS ELECTRICITAT

MARBRES PEDRA ARTIFICIAL

CL. DENTAL BANARES 674 18 77 Francesc Moragas. 8 2on.

P OLERA. 5 47 AL·LCOPEI:>

SUMMS'RCS VA.lDCPf Mossc-r Ja;.ri Verdag.if"

CONSTRUCCIONS] C r e r ! 4 1

MATERIALS;

674 4 • 44

GALERIES D ART

MAMHOUS RS/Bki.

XARCUTERIES

REPARTIDOS DE CORRESPONDÈNCIA

COLCE'S Airons Sala, 20

AL'TOESCOLES

^ '

DOLCERIES

DROGUERIES

ELECTRODOMESTICS| ALTA FIDELITAT'

SA..A RLS'NCL Sarliagc Ri.sino

CANA_SGALEF A r AR Ca-re-de la Crv., 15

HERBOLARIS DIETÈTICA

H1DROCULT1LS

AI TÜMOBILS

Mai'a 47

ENSENYAMENT

H I P i y l E S

INFORMÀTICA

ELABORACIONEN

MÀRMOLES Y GRANITOS

NATURALES

Fax- 588 24 53 ( aín-u-i.i .!. k · · i . i ss . i . 'I

(IS •)! k l 'HI

MARCS;

VIATALASSERIES

MEDECINA FISIOTERÀPIA

MISSATGERS

CENTRE ÒPTIC S A L D O N

1 9 5 6

Especialistes en

lents d'alta definició

l;rancLsc Moratias. 4 Tcl.6TSi)7S4

(18140 Sant C'usai

M A - L ; N G VALLÈS. SL 589 23 7

Sani Domènech, 10-baixos

CAFÈS PERE BUSCALLA 674 15 24 Francesc Moragas 5

CANSALADERIA JULIANA 674 08 61 Francesc Moragas .26

PEIXATERIES

ASSUMPCIÓ 674 36 51 Mones: r, 33

ROSTA 674 3147 Dg Reti ••;} -VA^DOPEIX-

PERRUgUERIES

J Eí r ' «A aic-e .27

SOLSONA.... Rosselló, 2

539 13 26 70PEIX-

PERSIANES

PNEUMÀTICS

PUBLICITAT

INDEX de SECCIONS 01 Administroció Finques 23 Electrodomèstics-A.F. 46 Metges 02 Alumini-Vidres 24 fnsenyoment 47Missatgers

03 Ambulàncies 25Esports-Gimnasos 48Mobles i Decoració

04 Animals i Veterinaris 26 Estancs 49 Moda i Confecció 0 5 Ars Gràfiques- 2 7 Estètica 50 Motos Copisteries 28 Forns de Pà 5'Neteies

06 Assegurances 29 Fotografio i Video 52 Obres - Construtoons 07 Assessories Gestories 30 Fusteries 53 òptiques

08 Autoescolss 31 Fruiteries 54 Peixateries 09 Automóbis 32 Gas - Electricitat 55 pernj(jUerjes

^ ' u ^ n - r * 5 6 t e m K

34 Herbolaris • Dietètica „ » „ mi.t„ 12 Belles Arts 35 Hidrocultius , . , , , . . . . , , „ . . , . , , „ . . 58Publicitat 13 Bicicletes 36Hípiques r n l , ,_ . r r r r , 14 Bodegues • Vins 37Wormàt,ca 59 Punts serve, FECSA 15 Calefacció 38 Instruments Música 60 Restourcnts lòCnmiceries 39 Jardineria 61 Repartidors correspon.

17 Cctïfes 40 Joguines 62 Sabateries

18 Cistelleries 41 Joieries - Rellotgeries 6 3 Tal le,s Wecon,cs

19 Consultoris-Dispensoris 42 Loteries 64 Telefonia

20 C o n s t a oris- Mcter. 43 Marbres-Pedrc Artificial ^ Tintoreries 21Cclcenes 44 Marcs 66 Transports 22 DrooL-eries 45Matalcsseres 67 Xarcuteries

lOAiimentocó

11 Bars - Cafeteries

Sense moure's de casa

TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI

"A.-EDA-PCCMA TOT SANT CUGAT.. Sant Antoni, 42-44

SUPERMERCAT VILARÓ

58935 82

CONSTRUCCIONES Reformas - Torres - Nuevas

674 63 08

Menjars Preparats TASTA'M

589 29 29 • 589 35 35

Immobiliària

t VKMK* *w

674 78 50 • 674 91 61

TORRES EN VENDA Sant Cugat - Valldoreix.al coMat de l'estació FFCC. terreny 500 m\ torre 100 nv, menj. sala d'estar 30 nr, cui­na. 4 hab. 2 banys, llar de foc. orienta­ció i vistes excel·lents. Sant Cugat - Valldoreix Zona Pas seig Rubí, torre 110 nr. terreny 300 nr, menjador, sala d'estar, cuina-offi­ce. 3 dormitoris. 2 banys, estudi, cale­facció. IMPECABLE. Sant Cugat -Valldoreix, zona Mas Roig. OPORTUNITAT. Terreny 1625 nr. torre 90 nr (ampliables), menja­dor, sala d'estar, cuina, 3 hab., bany, calefacció, traster, piscina amb depu­radora.

Sant Cugat, zona d. Granollers, to­rre adossada cantonera, 240 nr. men-jador-cuina 30 m2, sala d'estar 50 nr, 4 dormitoris (l suite), dos banys, un servei, cal.lefacció, hab., planxar, tras­ter. jardí privat amb piscina. Sant Cugat - Valldoreix, zona Ram­bla Verdaguer, terreny 1133 nr, torre 230 nr, menjador sala d'estar 40 nr, cuina-office equipada, 3 dormitoris dobles, estudi 35 nr", dos banys, ser­vei, cal.lefacció, llar de foc. San Cugat - Mas Janer, terreny 900 nr. torre 90 nr, menjador sala d'estar, cuina equipada, tres hab.. bany i tras­ter.

Sant Cugat - Zona El Colomer, torre adossada 300 nr, menjador sala d'es­tar, cuina-office. 5 hab., (una suite). sala d'estar, tres banys, servei, estudi amb solàrium, armaris encastats amb interiors, garatge tres cotxes, safareig, traster, sistema de tele-seguretat i cai­xa forta.

Sant Cugat - Zona d. Orquídia, casa de disseny, terreny 600 nr, torre 300 nr, menjador sala d'estar 50 nr, cinc dormitoris (una suite), cuina-office, dos banys, servei, calefacció, garatge tres cotxes i safareig. Sant Cugat - Valldoreix, zona R. Es-cayola, terreny 1405 nr, torre 295 nr en una sola planta, menjador 16 nr i sala d'estar 50 nr, cuina-office 15 nr. 4 dormitoris dobles, dos banys, dos trasters, celler rebost, golfes, calefac­ció, parquet, garatge 32 nr, piscina amb depuradora.

PISOS EN VENDA Zona Mercat Torreblanca, 84 m . menjador sala d'estar amb parquet, ai­re condicionat, dos dormitoris, cuina-office. bany complert, armaris encas­tats. parquing, 14.500.000 Zona Mercat Torreblanca, 123 nr, menjador sala d'estar 30 nr', aire con­dicionat. 3 hab. (una suite), cuina-offi­ce, dos banys, calefacció a gas, arma­ris encastats, parquing. 23 M.

APARTAMENTS VENDA VALLVIDRERA, 135 nr, menjador-sala d'estar 58 nr. cuina americana 9 nr, 2 hab., dobles, estudi, bany, cale­facció, pre-instal.lació llar de foc. SANT CUGAT • LA FLORESTA 100 nr de jardí, menjador sala d'estar, cuina, dos dormitoris, bany, llar de foc. 7 M.

TERRENYS EN VENDA SANT CUGAT - ZONA LA BONA-NOVA, Solar de 600 nr, excel.lent orientació

SANT CUGAT - LA FLORESTA, solar 750 nr, orientació sud, vista ex­cel.lent

SANT CUGAT, solar de 629 nr a 1000 mts. sortida 4 Túnels de vallvi-drera. FACILITATS DE PAGAMENT.

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES

PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS

Administració de finques.

Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic

Agents d'Assegurances

C & F CASAS FERRERAS, S I . GABINET ADMINISTRATIU

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Estimació objectiva. Mòduls I.V.A. Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions

-Viudetat -I.L.T.

Magistratura: -Conciliacions -Acomiadaments

GABINET JURÍDIC

AGENTS D'ASSEGURANCES

Av. Alfons Sala 22, bj. 2. Apar­tat de correus, 12 Sant Cugat del Vallès

67415 66-67410 54

-̂ ^̂ r̂TT llncusarfe&£

Av. Barcelona, 70

Tel 699 65 48 RUBI

OFERTflS flLQüILERES

Cen t ro del pueblo 100m\3 hab. (1 suite), 1 bano, calefacción, bal-cón, armarios empotra-dos. 95.000ptas /mes 1 Atico dúplex lOOnr, C/ Martorell. 4 hab., ba­no y aseo, calefacción. A 5 minutos estación. 100.000 ptas/mes C/ Reus, àtico a estrenar, 9 0 m \ 2 hab. , bano y aseo, calefacción, terra-za, pàrking. 110.000 ptas/mes Cerca es tac ión piso 112m\ 4 hab., bano y aseo, exterior, amuebla-do. 90.000 ptas/mes Piso amueblado 80nr Centro pueblo., 2 hab., 1 bano, 1 aseo, calefacc, patio. 100.000 Ptas/mes

TORRES Torre individual semi-nueva, inmejorable zo­na. 250m2, 4hab., 2 ba-fíos, 1 aseo, bodega, pakg, buhardilla, jardín y piscina. Buen precio. Torre alto standingj un­to campo de golf, 450m2

const., salón-comedor 50m2, 4 hab. dobles+1 hab., servicio, 3 banos, 2 aseos, jardín privado, ga-rage y piscina

WlSACA Finques

674 6715 589 33 68 PISOS EN VENDfl

Zona d a r r e r a estació, l3Xnr'+l() terrassa. 5 hab., 2 banys complerts, tot exterior, calefacció, parket tot el pis, do­ble finestra a tot el pis. 18 M. Àtic, Ctra . Cerdanyola, 2hab.+20m' terrassa, tot exte­rior, 1 bany. 1 aseo, calefacció. Zona Eixample, KXlrrr, terras­sa, tot exterior. 3 hab. dobles, 2 banys, parket. calef., llar de foc, 1 pi. pàrking i traster. 26 M. Zona estació. 3 hab., 1 bany, parket, tot exterior, calefacció, 14 M. Zona alta. àtic dúplex 100m:+30 terrassa. 3 hab., 2 banys, exterior, vistes molt ma­ques. IX M. Zona estació, 13()m\ 4 hab. do­bles, 2 banys complerts, calefa., armaris encastats, 1 pi. pàrking. Zona comun. amb pisiena i jar­dí. 28 M.

PISOS LLOGUER Zona estació, Apartament mo­blat, terrassa, 1 hab. Pis moblat C t ra . Cerdanyola, 90m !, 4 habitacions, sol i vistes. 65.000 ptes/mes tot inclòs.

Plana l'Hospital, 10

67472 54 6747466

VENDA I

LLOGUER DE:

TORRES LOCALS

TERRENYS PISOS

I APARTAMENTS (amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les

característiques

{Extensa cartera amb molt bones

ofertes!

A 14 Km. de

FIGUERES

Molí antic restaurat 300m2, enmig d'l

hectàrea bosc cente­nari, riu, camí bon estat. Gran taller

artístic i sala assole­llats, 2 banys, molta aigua potable, llum, calefacció central,

telèfon, TV sat., alarma central. Piscina coberta i pista tenis petites.

27.000.000.-Part. a part. 674 87 40

Piso Masnou

Céntrico, 4 habitacio-

nes, todo exterior, 2

terrazas, 2 banos, par­

ket, calefacción.

16.000.000. Ptes.

555 50 18

classificats BORSA DEL LLOGUERS-

TREBALL VENDES

ofertes Alquilo piso en Rambla del Celler, 80m2, 3hab., bano, aseo, calefacción, telefono, parquing. Impe-Se ofrece chica para can

guros. Sra. Pilar. Tel. 674 c a b l e T e ! ; 674 94^97 87 88 (Noches)

HIDROCULTIU Plantes sense terra

més fàcils de conservar Instal·lacions i manteniment

d'oficines i despatxos

Av. Joan Borràs, 54̂ -Valldoreix -tel. 674 75 98

Se dan clases de Fran­cés, ni vel 1. Sàbados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08 FRINE

El Taller: Se dan clases de grabado. Doleres Ma-yorga. Tel. 589 20 04

Noia s'ofereix per fer cangurs de dilluns a di­vendres. També dóna classes d'Alemany. Nicole Gonzàlez. 775 08 87

PISO EN ALQUILER, Rambla del Celler (frente zona deportiva) 80 m2, 3 hab. Salón-comedor, 1 bano 1 aseo Cocina office SOL calef. gas tel. 75.000.- pàrking opcional Tel. 674 94 97

Es lloga DESPATX, a estrenar. Zona cèntrica, en els 4 Cantons. 42m2. 60.000 Ptes/mes. Tel. 589 48 22. De 19 a 22 hores.

pàrquings Noia s'ofereix per fer de P l a z a d e parquing con cangur, dissabtes (Matí, ^ , ^ 0 , adosada. En ven-tarda, nit) Tel. 674 40 08 t a b u e n p r e c i o T e L 6 7 5

FRINE 10 92

2 4 ELS 4 CANTONS MOTOS 0 w Antoni Llaveria

DIVENDRES, 17 JUNY 1994

Primera reunión del Comitè organizador del certamen

El Salón Internacional del automóvil se celebrarà en Barcelona entre los días 13 y 21 deMayode1995 El Salón Internacional del automóvil, Vehículo Indus­trial i Motocicleta ha cele-brado en los primeros dí­as del presente mes de Junio la constitución de su Comitè Organizador, al mismo tiempo que ha rea-lizado la primera de sus sesiones de trabajo pre-vias a la convocatòria del certamen, que tendra lu-gar en el recinto de la fe­ria de Barcelona entre los días 13 y 21 de Mayo del próximo ano.

Presidido por javier Godó, Conde de Godó, el Comi­tè Organizador del salón esta formado por dos vi-ce-presidentes, Guillermo Bueno Henke y carlos Es­pinosa de Los Monteros, su director, Alberto Gime­no, y por la representa-ción de la pràctica totali-dad de las asociaciones profesionales, empresia-riales y firmas mas impor-tantes del sector. Con la ocupación prevista de la totalidad del recinto de la Feria de Barcelona, el Salón contarà con la

participación de los si-guientes sectores: Auto-móviles; Equipos para la personalización de los au-tomóviles; Recambios, partes, componentes i ac-cesorios para el automó­vil; Autobuses y autoca-res; Carroceros y equipos especiales para vehículos industriales; Car àudio, te­lefonia y alarmas; Coparïí-as Petroleras; Lubrican-tes, productos químicos y pinturas; Neumàticos; Zo­na de Boxes; Prensa Tèc­nica y Servicios. El Comitè Organizador del salón acordo, entre otras cuestiones, la distribución del espacio por sectores en los diferentes palacios del recinto ferial, así como las fechas en que se cele­braran los Dias de la Prensa (11 y 12 de mayo), jornadas previas a la apertura del Salón a los visitantes (13 al 21 de Ma­yo). Tal como ya se hizo en la convocatòria de 1993, el Salón prolongarà su horario hasta las 22 horas el dia 18 de Mayo.B

CONSEJOS PATROCINADOS POR:

S I S U C O C H E ' l ' IEIMF 1 () A N O S O M A S

EL GOBIERNO OFRECE lOO.OOOptas

LO MEJORA

ÍOO.OOO PTAS. ÍOO.OOO PTAS.

P L A N R K N O V A C I D N OI-! . t i O B U K N O * *

I ' R O M ( X : I O N I ' H K ; I ; Ü T ( C O M O M Í N I M » »

200.000 p t i i í s . c l c A h o r r o

V U N P L A N 13E F I N A N C I A C I O N M L J V E S P E C I A L

DI-SDIi S O I . O 100.000 P T A S . O E E N T R A D A

15.000 ptii*>. Í\\ m e s

A P R O V E C H E E S T A O P O R T U N I D A D . LE E S P E R A M O S E N S A N T C U G A T .

\ MOTOR RALLY * Ctra. de Cerdanyola, 69 \ Tel: 675 18 63 (Tallery Recambios). Tel.: 67415 03 (Ventós)

SANT CUGAT DEL VALLÈS

SU AGENTE PEUGEOT •Ejemplo ite Financiación Peugeot 106 Kid: P.V.P. Recomendado (IVA. impuesto de matriculatlón y iransporte): 1.170.000 ptas. AHORRO GOBIERNO: 100000 ptas. DESCUENTO PEUGEOT: 100000 pus. NUEVO PRECIO: 970.000 ptas. ENTRADA: 100.000 ptas. CAPITAL FINANCIADO: 870.000 ptas. 48 MENSUALIDADES (12cuotas poraflo): 1' ANO. 15.000 ptas.; 2° ANO, 20.000 ptas.; 3" ANO, 26.000 ptas.; 4° ANO.31.600 ptas. TAE: 12,12%. Oferta vàlida hasta el 31-7-94 para vehículos en stock, no acumulable a otras en vigor. ·*Paracoches que tengan 10 aftos o mas.

PEUGEOT

SERVEIS ADMINISTRATIUS u^m CIIM/\W c i Ctra. Cerdanyola, 24-26 - ~ M P W n » a·L·. Tels.674 5216/66Fax.589 07 32

GASOLINA SIN PLOMO iQué coches la pueden utilizar?

• •• breves • • • El mini cumpte 35 arïos. Rover pre­para para el 28 de Agosto en el circui-to de Silverstone, la fiesta del 35 Ani-versario del Mini. La de los 34 anos reunió a 37.000 Minis y mas de 120.000 personas. Si desea asistir, in-fórmese escribiendo a: Mini 35 P.O.

Box 1959 Birmingham B 20 1 AE Gran Bretana.' Novedosa garantia de Rover, única en Espana. Rover se comprometé

El plomo es utilizado en la produc-ción de la gasolina como lubrican-te de los asientos de vàlvulas y para aumentar su octanaje. Todos los coches equipados con catali-zador, dispositivo que depura los gases que salen por el tubo de escape transformando gran parte de las emisiones nocivas en otras menos contami-nantes para la at­mosfera, necesi-tan utilizar gasoli­na sin plomo. To­dos los coches fa-bricados antes del ano 1990 pueden usar la gasolina sin plomo, tenien-do en cuenta que, de cada cuatro lle-

nados del depósito, tres tiene que ser con gasolina sin plomo y una con plomo. Todos los coches fa-bricados posteriormente a esta fe-cha ya disponen de asientos de vàlvulas reforzados y, por tanto, estan preparados para usar la ga­solina sin plomo.•

dentro de los 30 primeros días o 1000 Km. recorridos a cambiarle el coche o devorverle su dinero si no queda com-pletamente satisfecho sin obligación de significar el motivo.

OFICINA GESTORA DE SEGUR0S

T0DAS LAS C0MPANIAS Rambla del Celler, 95

T0D0 TIP0 DE SEGUR0S (lad0 Farmacia)

PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JÓVENES Tel. 6 7 5 4 2 0 3

PAGO FRACCI0NAD0 Fax 589 48 02 SE RESPETAN B0NIFICACI0NES SANT CUGAT DEL VALLÈS

DIVENDRES, 17 JUNY 1994 FESTA MAJOR ELS 4 CANTONS 2 5

Torna la Festa Major

Del 25 al 29 de juny Sant Cugat serà una festa Redacció

El dissabte 25 i encara sota els efectes de la revetlla i la diada de Sant Joan, els santu-gatencs podran tornar a sortir al carrer per participar dels ac­tes diversos que ha preparat la Comissió de Festes i les diver­ses Entitats de la població.

Alex Corretja obrirà la Fes­ta Major amb el pregó que lle­girà des del balcó de l'Ajunta­ment. Els 4 Cantons us ofereix una àmplia entrevista amb aquesta jove promesa del tenis català. A partir d'aquest mo­ment mainada, joves, adults i grans podran gaudir de balls, de concerts, d'espectacles in­fantils i de multiplicitats d'ac­

tes que permetran que la vila sigui una Festa constant.

Amb un pressupost limitat la Comissió de Festes ha hagut de tenir imaginació per omplir uns actes que en dissabte i diu­menge i la Diada de Sant Pere s'esperen com a més forts. El 27 i el 28 la Plaça de Barcelo­na oferirà com l'any passat la Fira de la Pesseta i jocs per menuts.

Pep Pros, membre de la Comissió de Festes, ha comen­tat que ha calgut parlar amb to­tes les Entitats per atendre to­tes les seves propostes i enca-bir-les en un programa equili­brat i obert a tothom. D'aques­ta manera torna la Trobada Ge-gantera, el Centro Popular An-

daluz continua tenint el prota-gonisme que sempre ha tingut, i les Entitats culturals en el Monestir, al carrer o a l'audito­ri oferiraran concerts de músi­ca clàssica i més actual.

L'esport mantindrà les acti­vitats dels darrers anys mante­nint la trobada de futbol i ns i la de Bicicletes de Muntanya per l'èxit que van tenir l'any passat.

Els actes històrics o tradi­cionals com el Paga-li Joan o l'arrossada popular mantindran una Festa Major viva que ofe­reix com a novetat una propos­ta anomenada "La botiga al ca­rrer". El proper número dels quatre cantons portarà el pro- J grama i l'explicació més deta- £ llada de les activitats. • 1

EL PREGONER D'ENGUANY

Àlex Corretja: «M'encanta viure a Sant Cugat» Acaba de fer els vint anys i ja ocupa un lloc important en el món del tennis internacional Barceloní de naixement

i santcugatenc de domicili, Alex Corretja, el noi que va començar a jugar al Set Ball i va destacar-se al Tennis la Salut, haurà d'encarar aquest mes de juny dos reptes:

jugar el Wimbledon sobre una superfície que no és la seva i superar la timidesa per fer el pregó de la Festa Major.

A. Borau

Àlex Corretja serà l'encarregat de fer el pregó que obri la Festa Major de Sant Cugat en aquest any 94. El noi que va créixer admirant el joc espectacular d'Ivan Lendl i l'estil d'Estefan Edberg ha aconseguit mit­jançant la seva dedicació total esdevenir una de les figures a tenir en compte dins el món del tennis internacional. Ara s'en­fronta al repte de fer dues coses que no ha fet mai: jugar sobre herba i inaugurar amb les seves paraules una festa major, la de la ciutat on viu des que tenia 8 anys.

D'aquestes i altres coses va parlar en l'entrevista que va concedir a Els 4 Cantons pocs

dies abans de marxar cap a An­glaterra.

- Com és que t'has decidit a jugar el Wimbledon, potser pressionat pels darrers resul­tats?

- L'únic pel que vaig al Wimbledon és perquè en principi podria tenir opcions a estar en l'equip de Copa Davis, que es jugarà sobre Herba contra Alemanya. Si no vaig a Wimbledon gairebé em descarto de l'equip, per­què puc guanyar o perdre partits, però al menys demos­tro que hi tinc interès.

- Si guanyes partits, però, no podràs estar aquí per la Fes­ta Major...

-No m'importaria guan­yar partits.

- Com et veus de posssibili-tats?

-Bé, vaig negatiu pel que em toca. Laconte és un juga­dor molt bó, té molta expe­riència, no és cap petard... és un d'aquells jugadors incò­modes. A més si ell ha jugat mil partits sobre herba jo no n'he fet cap.

- Si fos sobre terra seria una altra cosa?

-Segur, la meva mentalitat seria totalment diferent Sor­tiré a guanyar, el que no puc fer és sortir pensant que vaig a perdre, això no ho he fet mai, però sóc conscient que el meu rival té una potència es­pectacular.

-I com valores el teu joc? -Consistent, amb un bon

joc de cames i una bona men­talitat. Potser hauria de mi­llorar la sacada per tenir més garanties i potser també hau­ria de tenir una dreta més guanyadora, però de mica en mica...

- Quins trets t'agradaria te­nir?

- La sacada del Sampras, la dreta de l'Aberasategui i el revés no ho sé, potser de l'S-tich.

- La resistència, la teva? -Sí, m'agrada patir a la

pista i no em deixo anar, no regalo els partits i m'empren­

yo gaire quan jugo. Campió d'Espanya quan era

més jove i campió mundial de la categoria cadet quan tenia 16 anys l'Àlex ens explicava què havia passat per la seva ment quan li van dk de fer el pregó de la Festa Major

-Em va sorprendre molt, perquè no pensava que pen­sessin en mi, no m'imaginava que fos ningú per haver de fer el pregó. Però es van fixar en mi i em va fer molta il·lu­sió, tot i que quan m'ho va dir el meu pare no entenia res, quina relació podia tenir jo?

- No hi ets gaire per Sant Cugat..

-Hi sóc poc. Però no és que no estigui aquí a Sant Cugat, sinó que no paro a Barcelona.

- Com t'hi trobes? - Aquí m'agrada molt es­

tar-hi, estic molt a gust per­què estic a casa, però ja dic el fet que no hi estigui gaire és perquè la meva vida profes­sional es desenvolupa a Bar­celona, és un problema de treball. Però jo em sento d'a­quí, m'agrada viure a Sant Cugat i no ho canviaria.

- Què t'ha semblat el seu de­senvolupament en els darrers anys?Trobes normal aquest creixement?

- M'agrada que evolucio­ni, però tal i com ho està fent, no m'agradaria que es con­vertís en una ciutat com Bar­celona. I sí que ho trobo nor­mal, perquè penso que han fet un esforç molt gran, per­què s'han aconseguit moltes coses, i són coses que s'havien de tenir, ara pots viure a Sant Cugat sense moure't. Potser abans estava més endarrerit, però ha canviat molt, cada vegada que torno trobo algu­na cosa nova.

- Les aprofites, les noves in-fraestructures?

-Sí, sempre que puc, m'a­grada anar al cinema i sortir, fer la vida que fa un noi de la meva edat però sóc conscient que la tinc molt més limitada.

-1 de la problemàtica social, te n'assabentes?

-La veritat és que no gai­re. Però no és que en passi, és que no te n'assabentes, has d'anar d'aquí cap allà i no és que no sàpiga res de Sant Cu­gat, és que no sé que passa al món, no vivim al dia. Però provo d'estar-ne informat

Així, aquest "santcugatenc internacional" tindrà l'oportuni­tat, si pot arribar a temps, de posar-se al dia amb les festes de la seva localitat. •

2 6 ELS 4 CANTONS CULTURA i ESPECTACLES DIVENDRES, 17 JUNY 1994

Sant Cugat, una festa de les arts Pere Pich Rosell

HI proper dimecres dia vint i dos de juny, tindrà lloc la inauguració de la IX Mostra d'Art Contemporani Català a la Casa de Cultura de la nostra ciutat.

Com cada dos anys. la nostra ciutat es vesteix de testa de les arts. realitzant una important aportació en la promoció de l'art català.

La mostra totalment consol idada. s'ha convertit en un punt de referència. tant pels artistes com pels espectadors i afeccionats de l'art. I.a mostra, organit­zada per "Canals-Galeria d'Art", és un aparador del dinamisme de la ciutat de Sant Cugat en la potenciació de l'art ca­talà.

Darrera de la IX Mostra d'Art Con­temporani, hi trobem el galerista Josep Canals , recentment guardonat com a santeugatenc de l'any, personatge inspi­rador i organitzador de la Mostra; per aquest motiu el nostre diari li ha realit­zat una entrevista per a comprendre mi­llor les raons i la importància de l'expo­sició.

-Resumeix la idea general de la mos­tra d'art contemporani català.

I.a intenció de la Mostra d'Art Con­temporani Català és posar de manifest. cada dos anys. el punt on es troben les tendències artístiques, tant pel que fa a Catalunya com al Principat d'Andorra, i veure així en quina situació ens trobem aquí, respecte a la plàstica que es ta fo­ra.

-E-"és una petita trajectòria de la histò­ria de la mostra.

La Mostra neix l'any 1977 amb mo­tiu del Congrés de Cultura Catalana, per a fer balanç, de la plàstica a Sant Cugat, i a partir d'aleshores participa en tots els esdeveniments rellevants que es pro­dueixen a Catalunya: els mundials de futbol del 82. l'Olimpíada Cultural l)0-92. essent l'única manifestació d'art jo­ve inclosa dins d'aquest esdeveniment cultural, etc. Un fel important, digne d'esment, és el caràcter itinerant de la Mostra, que permet veure l'exposició a diferents llocs, descentralitzant-la dels grans nuclis urbans.

-De la primera mostra a la d 'avui, que és el que més ha canviat'.'

Potser el fet més destacable des de la primera edició de la Mostra fins ara. és l'augment notable de ciutats que l'han volgut acollir, a mesura que han anat passant els anys. Aleshores les institu­cions municipals no disposaven d'espais adients per a exhibir-hi l 'exposició, i

amb els anys ho han pogut anar solucio­nant, i avui existeix de forma desentra-lit/ada forces espais artístics amb una dinàmica important. El fet d'augmentar el nombre de ciutats que volen exhibir la Mostra és molt important, ja que això facilitava l'apropament de l'art actual a llocs que, de no ser per la itinerància de la Mostra, hauria estat impossible de veure art actual.

-Per què aquest compromís cap a l'art contemporani'.'

Bàsicament perquè em sento una persona d'aquest final de segle. Un ho­me dels nostres dies que espera co­mençar, dins de pocs anys el nou segle. I perquè em sento molt de Sant Cugat, lloc d'on va arrencar el nou concepte contemporani tèxtil, l'existència també a Sant Cugat de l'Escola Internacional de Pintura Mural, fets radials de la nostra cultura i jo volia ampliar aquesta vitali­tat existent a la ciutat amb una nova aportació viva, actual i contemporània. Per això neix la mostra d'Art Contem­porani.

-Com participen les institucions pú­bliques en la realització de la mostra'.'

Tant els ajuntaments com les diputa­cions i la Generalitat han donat suport des d'un primer moment a la Mostra. Sense la seva inestimable col·laboració. no hauria estat possible aquest fet cultu­ral que tanta gent mou. No és només el fet econòmic, que en cap edició ha co­bert despeses, sinó) també l'ajut moral d'aquestes institucions, que han vist la Mostra com un fet positiu, molt gratifi­cant.

-Com s'han seleccionat les pobla­cions catalanes de la mostra itinerant'.'

Sempre tornem a oferir a les pobla­cions que varen participar en la Mostra anterior, la possibilitat de tornar-hi a col·laborar: en últim cas, cada ajunta­ment té l'última paraula.

-Després d'haver vist 348 dossiers d'artistes, per a la selecció dels artistes, quina valoració fas de la salut de l'art català.'

La salut de l'art català és molt bona, els nostres artistes tenen creativitat, te­nen força i ganes de continuar lluitant, tot i el mal moment que pateix el món de l'art en general. La valoració dels nostres artistes està al nivell d'altres paï­sos d'alt nivell, el nostre art es pot expo­sar a les millors sales del món amb tot orgull.

-Quina aportació fan els artistes se­leccionats al panorama de l'art contem­porani'.'

Els artistes seleccionats aporten prin­

cipalment un gran nivell, fruit d'un tre­ball constant. Una característica general dels artistes seleccionats és la seva preo­cupació per estar en contacte amb els corrents contemporanis, fent una lectura persona l o re lec tu ra de les ú l t imes tendències de l'art.

-Com trobes la vida artística a Cata­lunya i Andorra?

La vida cultural i artística de Cata­lunya i Andorra és molt interessant. An­dorra comença a tenir una activitat artís­tica important, de dos o tres artistes de fa pocs anys, ha passat a un bon grapat de pintors i escultors que treballen molt intensament; a Catalunya hi ha un im­portant grup d'artistes que treballen amb la intenció clara de convertir l'art en la seva professió, donant un nivell a la se­va obra molt important al mateix temps que continuar aportant a l'art universal el millor de la nostra cultura.

-I a Sant Cugat? Sant Cugat es troba amb un petit in­

terrogant. Tenim una escola d'art, unes acadèmies, uns quants tallers d'artistes, però tot es troba molt difuminat i en molts casos sense l 'ajut necessari: la Mostra vol col·laborar a fer conèixer tot

aquest important potencial humà del qual disposa aquest municipi, al mateix municipi i a la resta del país.

-Per què és positiu promocionar una política cultural descentralitzada de la ciutat de Barcelona?

La ciutat de Barcelona ja té un gran poder cultural, fruit de l'estatus de gran capital; Barcelona disposa d 'unes im­pressionants infrastructures realitzades per a les Olimpíades. Cal pensar en Ja possibilitat de promocionar altres ciu­tats. com Cadaqués, Sitges o Sant Cu­gat. i difondre l'art per tot Catalunya ja que aquestes són ciutats culturals.

-L'Any Miró ha ajudat a fer arribar a tot el públic de Sant Cugat la importàn­cia de l'art contemporani?

L'Any Miró ha fet entrar l'art con­temporani a totes les escoles de la nostra ciutat, i només per això l'Any Miró ha estat important.

L'art contemporani és el llenguatge visual del nostre temps, i seria bo que tothom hi pogués entrar a fer-hi la seva lectura personal.

El futur depèn de cada persona, la seva inquietud cultural i la seva existèn­cia. •

TVSC -^* %<«?&& namMMXismm

Què fa la Televisió local de Sant Cugat aquest any per

FESTA MAJOR

DIVENDRES, 17 JUNY 1994 ELS 4 CANTONS 2 7

Compra a Sant Cugat Cada comerç, un amic Si ti fa, oíauna «*»* f«& identifica fa Koat%& ciutat c& úe*a duéte l"eàtac(& deU *?wt6cwvUtA @atala*A. Ptutt «emàtçie, datant mUtà. a*ufà,,dc fa ciutat. S* fa pUmena imatae queneft tt vüitant fut oeam&úte** Sant &tçat. tfa etttwi* pU de comença dina, vitalitat <* fa nadatia de l'e&tacié.

Plaça de l'estació i rodalia

SAJMBftflT ENSENYANÇA I TRAMITACIÓ DE PERMISOS DE CONDUIR

14 anys al seu costat Gràcies per la seva confiança

Villa, 1 Telèfon 674 42 00

Finques

m\ Valldoreix, 60 bxs. Tels. 674 67 15-589 33 68

Fax. 589 33 68

PASTISSERIA

BOMBONERIA

ExuiJDriesoL Valldoreix, 79 Tel . 6 7 4 0 7 71

(2tÍ5tO.ÍQXUi /VFUE VIDRES PLANS FUSTERIA D'ALUMINI VIDRES DE COLOR IMPORTACIÓ. TOTS ELS COLORS VIDRERES ARTÍSTIQUES AMB PLOM

Fem tota mena d'instal·lacions artesanes amb vidre.

Gràcies per confiar en nosaltres

Dr. Murillo, 3 Tel. 674 73 13

CAFÈ BAR

SUCRE Valldoreix, 39 Tel. 674 04 50

Garcia Guillén

OFERTES PERMANENTS

NO ESPERI A DEMÀ, APROFITI-HO ARA !

EXISTÈNCIAS

LIMITADES

Obtindrà grans avantatges TOM*

Valldoreix, 44 Telèfon 674 71 64

RUBIO

AUT0SERVICI0 AUTOSERVEI

Villa, 1 - Local S Tels. 674 62 99 - 589 04 25

FALGUERA

TAPISSERIA DECORACIÓ

Villa, 1 Local 2 Tel. 675 24 01

6i6'S Valldoreix, 43

Tel. $893955

la botiga de

pem ©err Tapisseria, matalasseria cortines i complements

per a la decoració

Valldoreix, 45-47 Tels. 674 53 35 - 674 51 04

iatWs Calçats i

Complements

Sant Antoni, 62 Valldoreix, 22 i 24

Tel. 675 55 06

2 8 ELS 4 CANTONS CULTURA i ESPECTACLES DIVENDRES, 17 JUNY 1994

El Brujo omple amb el Tenorio Rafael Alvarez «El Brujo» toma al Teatre Auditori amb el seu nou espectacle

«IM sombra del Tenorio»

Anna Cabussa en el paper del criat. el C'iuiu. Així. amb un art magistral.

Rafael AK.ue/. mes conegut Rafael A h a r e / combina en la en el mon de l'espectacle com HI interpretació tres papers força Hrii|o. \a omplir gairebé del tol diferents i fins i tot en algun iim-el teatre Auditori de la nostra ment sembla que ell mateix els ciutat, on dissabte passat va fer confon. I-d quart personatge es la pre-estrena del seu nou mun- "»a monja, sor Ines. que la \ ot tatge /.</ \onilu-n del l\ iiurm. <-lc silenci i es mira impassible Desprès de le\it d'/.7 La:ürillo. Ics anades i vingudes del malalt Rafael A K a r e / va començar que vetlla. amb bor peu la icprcsculació Tal com havia promès I actor d aquesta \CIMM del clàssic ll·ii cordovès a la presentació de la l·itUs l\-i'iiy;n es^iala pel José Soiuhru del Teiiciia. viuran; la i.ais \loiisu de S.uitos. mitja part i davant la sorpresa

del públic, l'autor sorteja un per-l n actuí . (pialre personatges m l ibèric que som de SOL, els

Ralael Mvare/ interpreta so- enagos de sor Ines. bie l'escenari el paper d'un vell

M \ \ l l·.sl'INf •> '•

ai 'oi conuc que. ingrcss.il en un Records del l.a/arïllo liospna! i en la danera nu de la De la genial interpretació del sc\ a v id.a. vol interpretar nu pa- I .a/arillo de Tormes que fins ara pci i| K sempie ha somiat, el del ha portat a escenaris de lot l'e.s-lenoiui. \qnes; lepreseula. per lal Ralael Mv.ne / . retornen a a Satuinino Moiales. un mon escena ara amb el l enono els impossible, perquè ell ha treba- moviments i gestos que tan ca­llat la major part de la seva vida ractent/.en aquest carismàtic ac­

tor. Hi retrobem també certes prelació, tan feixuga, a vegades tadament amb un espectador que anècdotes que II Hrujo ja expli- com es la dels monòlegs estossega amb por. La somhva cava assegut a les escales durant De l'espectacle de dissabte del l'cnorio tornarà als escena-

'£. el «descans.- d'l·l I ti:ttrillt> i passat, també cal destacar la ca- ris barcelonins cl mes de setem-- també de nou topem amb la mà- pacitat d'fil Brujo per improvi- bre. després d'una lornet que i gia i la gràcia que Rafael Alva- sar, tot fent referències a l'entorn farà al llarg de l'estiu per països - re/ sap donar tan bé a una inter- de la jornada o bé dialogant sob- de Sud-amèrica. •

Mil anys de pregària feta cant Diumenge dia 12 se celebrà al monestir la missa dels cantors

Montse Sant

Com un acte mes de les ce lehracions del mil·lenari es van comemorar els mils anvs de pregària feta cant amh una mis­sa d'acció de gràcies solemnit-/.ada pel cant d'una coral forma per totes aquelles persones que durant les mises dominicals can­ten tot ajudant a la pregària i a hi celebració de la missa.

I 'ns setanta-cinc cantaires dirigits per el mestre Joan Aula-dell van omplir el recinte amh l'harmonia de les veus. Durant la celebració es va ler una ofre­na simbòlica de la música sota el sitine d'tines partitures i una duccio d'una obra de l'artista per la gran rosassa, tot simbolit-rosa. Acabada la missa, els CM\- saiiteugatec (irau Ciarriga. crea- /ant el cant l'et pregària de feli-

da amb motiu d'aquest mil.le- gresos i monjos que al llarg dels nan I obra representa un penta- segles han pregat i han com is-

populars. A lots els assistents a g'ama amb noies musicals que cul junts tot lent la historia del l'acle els van recalar hi repro- s'eleven i penetren al monestir nostre poble. •

i* *

laircs v ,in retuur-se al peu de la creu de terme per cantar peces

DIVENDRES, 17 JUNY 1994 CULTURA I ESPECTACLES ELS 4 CANTONS 2 9

Deu anys fent teatre Anna Cabassa

Quatre actuacions, quatre plens, quatre èxits. Rubianes torna a Sant Cugat i marxa amb el públic a la mà. Durant els dies 14, 15, 16 i 17 l'actor ga­llec ha rememorat alguns dels seus primers números d'espec­tacles ja tan coneguts com Pay-pay, La creación o Scum.

Els espectacles van co­mençar amb Códigos, La pa-sión. El amor es algo inaudito, Nino bueno, Si yo fuese mujer, Las tapas i va finalitzar amb Me moriré solo y rodeado de gatos, una mena de cant a la re-bel.lia. Cada número té un des­tinatari, vells amics de Rubia­nes, gent que l'ha impressionat o indignitat, tots personatges amb un regust de fracàs i sar­casme. Si existeixen realment o si són tan sols una invenció és quelcom difícil d'esbrinar a causa d'aquesta tendència, que ell mateix ha reconegut, a dir mentides i a inventar la seva pròpia història, potser tal com li

Rubianes: el seductor torna als orígens L·s actuacions tenen tant d'èxit que es prorroguen fins dissabte

hauria agradat viure-la. La set­mana passada Rubianes féu una conferència de premsa per pre­sentar aquest espectacle, Así empecé, a mida per a la sala Res. Ja aleshores avançà el que ha anat repetint al llarg de les quatre actuacions. «Sant Cugat és un lloc molt especial per a mi perquè hi he passat llargues temporades de descans i també perquè conservo encara velles amistats», va explicar Rubianes entre dos números. D'altra ban­da, Pepe Rubianes traspuava emoció mentre explicava la im­portància de tornar a treballar en un local petit, amb el públic tan a prop, «tal com vaig co­mençar a Cuba ja fa més de deu anys».

Després de gairebé dues ho­res d'espectacle, Rubianes es­gotat però content per la res­posta del públic es queda enca­ra a fer unes copes amb amics, vell coneguts o simplement persones que potser l'admiren i mai no l'havien tingut tan a prop. •

Ton Marcet

Pepe Rubianes necessita menys de dos minuts per posar-se el públic a la butxaca. S'enfila dalt d'un escenari, obre l'aixeta de l'humor i enganxa el públic fins al final de l'espectacle.

Dimarts, a la Sala Res de Sant Cugat, vam po­der constatar una vegada més que aquesta màqui­na de seducció teatral que és Rubianes està molt afinada. Ni tal sols no va haver d'enfilar-se enlloc, perquè la Sala Res no té escenari, pròpiament dit, i la platea es conforma posant unes cadires plega­bles i arraconant les taules. És un espai petit i acollidor i això és precisament el que sembla que buscava l'humorista per muntar aquesta antologia del seus millors números. No endebades l'especta­cle es titula Así empecé, un títol que fa referència tant als seus primers esquetxos, algun d'ells es re­munten a l'espectacle Pay Pay, com al tipus de lo­cals on es va a donar a conèixer com a actor solis­ta, com a home-espectacle. com a narrador tot te­rreny, digueu-ho com vulgueu. Cabaret teatre, n'­hi va dir Rubianes, ni que fos per puntualitzar a continuació, sempre capficat amb la presència fe­menina, que «per ser cabaret faltarien les cabara-teres», i ho deia amb aquella cara lúbrica que for­ma part del seu personatge. Café-teatre, doncs, o sí voleu, gin-tònic teatre, que tampoc no seria una mala fórmula.

Rubianes sembla trobar-se a gust en aquest capbussament en el passat, amb la proximitat dels espectadors que passen per davant seu quan tor­nen de la barra o del lavabo i li fan perdre el fil (o ho fa veure?) i li permeten aleshores d'improvisar acudits i gràcies. Després, entre número i número, l'actor explica que ell ha viscut temporades a Sant Cugat, i il·lustra l'experiència amb una anècdota: «Jo —diu— sóc un dels privilegiats mortals als quals un ministre (i actual vicepresident del go­vern central, hi podria afegir) li tocava el piano a l'hora de la migdiada». I deixa sense aclarir si aquesta circumstància va influir en el seu canvi de d'aires cap a altres indrets (al cap i a la fi, ell pas­sava temporades a la nostra ciutat per fer repòs).

En aquest ambient, ben diferent dels escenaris barcelonins més convencionals (Villarroel Teatre o Teatre Goya) on havia presentat espectacles més recents, Rubianes manté —si no augmenta— tota la seva eficàcia. La distància curta s'escau als monòlegs surrealistes, hiperbòlics i irresistible­ment desternillants d'aquest gran actor. No hi fa res que ja coneguem les peripècies de les tapes d'un bar de Sevilla, la seva particularíssima versió de la passió de Jesús, les malifetes del «nino bue­no» Wenceslao o les experiències sexuals amb Titina, mulata tremenda per excel·lència: són històries que han esdevingut clàssiques. Qui li ho hauria dit a Pepe Rubianes, tan rebel i amb tanta devoció pels personatges marginals! I és que deu anys donen per a molt. 5

Per cert, és de justícia destacar l'esforç dels s responsables de la Sala Res per fer una programa- * ció d'espectacles a cops d'il.lusió, sense ajudes ex- g ternes, i mantenir-la a base de vendre copes: gin f tònic-teatre, ja ho hem dit. •

DAILY FAMILY

S O L O 1.900.000 V E N T A J A S • 7 m' de capacidad. •3.170 Kg de PMA. • Motor de 2,5 L y 75 CV. • Inyección directa, cinco velocidades. • Frenos delanceros de disco

y posteriores de tambor. • Dirección servo-asistida de sèrie. • 6 cómodos asientos con segunda

fila facilmente desmontable.

• Tapizado integral de paredes y techo en cabina.

• Revestimiento en zona de carga. 1 Sistema de calefacción y aireación de tres velocidades.

• Etc, etc. • Y todo, por solo 1.900.000 ptas. (todo incluido excepto IVA, matriculación y transporte).

Concesionario oficial

IVECO Ctra. de Montcada, 591 - Tetf. 785 23 00 ' - TERRASSA

Sepautos.A. k > ( ^ Í V E C O ASSA y Servicios/ W^ Camí Can Calders, 1 - Tel. f

IVECO EL GRAN SALTO

T. Reparac

674 34 75 - Sant Cugat de) Vallès

-G. ió, S.L.

3 0 ELS 4 CANTONS CULTURA i ESPECTACLES DIVENDRES. 17 JUNY 1 9 9 4

El meu llibre de Sant Cugat apropa el poble als escolars L'Ajuntament ha subvencionat aquesta publicació que s'incorporarà a partir del curs vinent a les escoles de Sant Cugat Anna Ca bassa

El meu llibre de Sant Cugat recull els orígens del municipi. així com també les tradicions. costums o l'àmbit natural que ens envolta i s'enceta amb una foto a la portada del pi del Xan-dri. símbol des de fa temps de la identitat de Sant Cugat. Amb la intenció de donar a conèixer tots aquests aspectes als escolars, des de segon fins a sisè de primària. l'Ajuntament ha editat aquest llibre, que va ser presen­tat dilluns 13 de juny. a la Casa de Cultura.

Del llibre, que segueix la lí­nia de la reforma educa t iva (LOCISK), se n'ha fet una prime­ra edició de cinc mil exemplars, tots acompanya t s d 'una guia didàctica per als professors.

1:1 projecte va néixer fa dos anys gràcies al treball conjunt del Centre de Recursos Pedagò­gics del departament d'Knsenya-ment de la Generalitat de Cata­lunya i el servei d'K.nsenvament de l'Ajuntament.

A partir d'aquí va formar-se un grup de treball amb Jaume Busquets de l'Institut de Cièn­cies de l'Kducació de la UAB, que ha elaborat el llibre del mes­tre. i amb Francesc Carbó. Àn­gels Ponsa i Dolors Moreno han

lèt el llibre de l'alumne. També diversos mestres d'escoles de Sant Cugat han col·laborat amb el projecte i han fet una primera prova de la validesa de la publi­cació.

Teoria i pràctica El meu llibre de Sant Cugat

s'organitza en cinc capítols. El

primer se centra en el medi natu­ral i físic que envolta el munici­pi. el segon parla de la història, seguidament un tercer capítol dedicat a la societat i l'econo­mia. el quart és dedicat a la vida cultural i a les tradicions i el darrer als mitjans de comunica­ció.

Jaume Busquets va explicar

durant la presentació del dia 13 alguns dels continguts del llibre. «Hem donat molta importància als mitjans de comunicació local perquè Sant Cugat és situat en un punt de confluència no tan sols viària, sinó també de la co­municació», va explicar Bus­quets.

«Juntament amb tota la in-

Presentació a la Casa de Cultura d'El meu llibre de Sant Cugat MANI KSPINOS-X

formació que els alumnes po­dran trobar sobre el municipi també hi ha una part dedicada a activitats de treball». El llibre conté també una part important d'educació cívica, ambiental o de convivència, aspectes bàsics de la pedagogia moderna.

Sant Cugat, més a prop «Sant Cugat ha crescut molt

des de l'any 1987, hi ha vingut molta gent de la ciutat de Barce­lona que no coneixia la identitat del nostre municipi», va dir l'al­calde, Joan Aymerich, que va presentar Tacte. «Aquest llibre és precisament per anar en con­tra d'aquesta tendència, per do­nar un coneixement més ampli sobre Sant Cugat als nens des de les escoles».

I és que Et meu llibre de Sant Cugat pretén ampliar en di­versos camps els coneixements que les nenes i els nens del mu­nicipi puguin tenir sobre el lloc on viuen. «Els nens explicaran als pares el que aprenen i així. gràcies a ells. els grans també descobrirem aspectes descone­guts de la ciutat», diüué l'alcal­de.

Els autors, com mostren al títol del llibre, volen que nens i nenes facin seva la identitat de Sant Cugat. •

C r í t i c a d e l l i b r e s

Joxe Marí Bakero: de pelotari a futbolista Títol: La Balada de Wembley 1

Autors: Josep Abril/Pere Cullell i Editorial: La Campana, 1994 .

160 pàgines 4

Marta Martín

La Balada de Wembley és una biografia novel·lada sobre un

dels jugadors més carismàtics i estimats per l'afecció del FC Barce­

lona: Joxe Mari Bakero. El llibre nana en segona persona del singu­

lar les sensacions, peripècies, emocions, creences i idees que se

succeeixen, no sense tendresa i temor, al llarg d'un període de la vi­

da del futbolista, nascut a Goi/ueta l'I I de febrer del 1963. La na­

rració aporta un clímax psicològic que permet al lector pensar i fer

igual que el protagonista. La lectura de La Balada de Wembley és

un exercici de transmutació de personalitat, el màxim exponent de

la qual es verifica entre el lector i el personatge com en un joc de

complicitats i de silencis.

L.i novel.la reflecteix algunes de les condicions necessàries

com ara la \oltintat. la perseverança i la disciplina per avorrer el no

sempre fàcil canti cap a l'èxit, el qual sí que necessita una condició

suficient —la coherència personal i indiv iduai per transforma:' e s

somnis d'un noi base. el cinquè d'on/e germans, en un futbolista

delit que no oblida mai d'on prové. L'ns orígens deU quals se sent

orgullós i que invoca davant un marcador advers, ja sigui en el ter-

renv de joc ja sigui en la intimitat. L'n fil invisible l'uneix a la seva

mtantesa. De les seves arrels és d'on brolla la seva forca personal.

Pere Cullell i Josep Abril, els dos periodistes autors de la novel.la.

indeslligable dels savis consells del capellà don Vicente, el seu més

fervent admirador, sense oblidar les llegendes del seu avi que sem­

pre va apostar per Joxé Man. eik'ara que no encertés la seva espe­

cialitat esportiva.

Tradicions basques, records, primers amors, primeres morts.

primers èxits, pruneres traïcions, ei vertigen de la lama i la iran-

quil.litat de lluitar per allò qt.e un estima: la cara humana del perso­

natge. cuc ^^x\ tot ésser humà pateix i estima, somia i deduïa unes

veritats q.<e cl mateix Bakero assegura que l'han fel reileximiar.

•\nih aquesta primera novel.la. de formal circular. Josep

Abril i Pere Cullell reten homenatge a l'honestedat, a la perseve­

rança i a la disciplina humanes en contraposició a la competició i a

La balada deWembley

Josep Abril - Pere Cullell

Pròleg de Joxe Mari Bakero

eaooNS <è3

la rivalitat de l'esport professional. Una narració àgil i plena de sub­

tileses. en les quals no s'escapa una certa crítica als professionals

del periodisme esportiu que en nom del sensacionalisme, sovint.

s'obliden de la imaginació. Els autors descriuen així una història

d'amor correspost entre un esport, el futbol, i un home, Joxé Mari

Bakero. Cna novel.la tendra sobre la fugacitat dels instants, sobre el

futur i el passat de les il·lusions.

3 1 ELS 4 CANTONS CULTURA i ESPECTACLES DIVENDRES, 17 JUNY 1994

D'art, parlem-ne

Repartiment de passaports pels territoris nòmades a La Floresta

MANCEUVRE NOMADE

A T I R R A I S Q l l Ai> II .RKAM

COLI ECTIF INTER/LE LIEU MAI KTJUIN 1994

Quebec • Europe

Pere Pich Rosell

El passat dissabte dia onze, La Floresta es va convertir en un cantó, en un territori on al­guns dels seus habitants es varen declarar nò­mades, disposant fins a les tres de la matinada d'un protocol virtual. Els singulars fets varen succeir en una "performance" o acció artística amb el món de "maniobra nòmada", on el col·lectiu artistes canadencs varen proposar la creació d'un "territori nòmada" en contraposi­ció, com diu el col·lectiu "INTER/LE LIEU" a "l'afirmació ètnica i l'exacervació dels nacio­nalismes" dels moments actuals.

Durant la nit, els artistes del Quebec veren fer de cònsols, dels virtuals territoris, instal·lant una ambaixada als locals de la U.R.E.F., i va­ren lliurar passaports tot utilitzant tecnologia digital en la realització de les fotografies i dels documents; els artistes convidaven als assis­

tents a reflexionar sobre la llibertat de movi­ment dels països del món.

La "performance" realitzada a La Floresta, era una més de la que realitzava el col·lectiu per tot Europa i els EE.UU. Els artistes volen emetre mil passaports, presentant-los el mes d'octubre en un festival internacional de "per­formance"; el col·lectiu té l'ajut i el suport del "Conseil des Arts du Canadà".

La dinàmica comuna a tots aquests artistes és la seva implicació en la recerca d'una alter­nativa a les maneres d'expressió i producció de les arts institucionals, els caracteritza un esperit obert, festiu i nòmada.

El col·lectiu "inter/le lieu" no va anar a cau­re a La Floresta per casualitat, sinó per l'amis­tat i coneixença d'un artista florentí: Valentí Torrents, un nòmada més que en aquest cas els va oferir el seu territori. •

19 9 4

SANT CUGAT

COMERÇ

Preparem la festa Major! r e M f l^ A partir del dia 20 t^cSr?^ Els nostres aparadors a punt! Tel. 674 03 22

La festa Major s'inaugura amb en CESC Redacció

Francesc Vila i Rufas, més conegut amb el nom de CESC, va estar ahir a la nostra ciutat, per a inaugurar a Canals-Galeria d'Art una exposició de pintures i dibui­xos, que es pot visi­tar fins al dia 14 de juliol a aquesta ga­leria.

CESC ha parti­cipat en la nostra Festa Major, i així aquest espai d'art santcugatenc enge­ga la gran festa lo­cal amb l'optimis­me de les seves obres.

L'any 1943 CESC va exposar per primera vegada a la Sala Rovira, i el 1952 s'inicià com a dibuixant d'humor al "Diario de Barcelona".

Després, ha col·laborat en diversos diaris i revistes de Cata­lunya i de la resta de l'estat, i alguns dels seus "cartoons' han estat reproduïts en prestigioses publicacions estrangeres. CESC ha guanyat els premis Ynglada Guillot i Ciutat de Barcelona.

CESC ha creat un estil propi i inconfusible dins l'acudit pe­riodístic, personatge entranyable, que amb els seus dibuixos ha anat escrivint la història del nostre país. La seva personalitat queda plenament emmarcada dins d'una època de conquesta de les llibertats en què, un dibuix seu en un diari, sovint expressava molt més que una simple anècdota d'actualitat.

L'exposició bàsicament motivada pel color i l'expressió, ens suggereix els ambients més genuins de l'època estiuenca i feste-ra. Personatges, carrers, espais o les taules d'algun bar, són els temes escollits per l'artista, per a endinsar-se en allò que és més quotidià i senzill, però que és habitualment copsat, pel seu grau d'observació. •

La recepta Conill ofegat

Ingredients (4 persones): 1 conill, 1 ceba grosseta, 2 tomà­quets, 1 got petit de vi, 1 fulla de llorer, 1 ramet de farigola i ro­maní, picada (ametlles, avellanes, pinyons, pa fregit, all i julivert)

En una cassola de fang es va fregint el conill a trossos. Quan estan ben rossos, es retiren. En el mateix oli es posa una ceba tallada petita i quan està ben rosseta s'hi afegeixen dos tomà­quets a trossos. Es deixa el sofregit i s'hi torna a posar el conill afegint-li un got petit de vi, quan el vi s'ha evaporat s'hi afegeix una fulla de llorer i el ramet de farigola i romaní. Es remena bé i es deixa coure a foc lent. A mig fer s'hi posa sal i pebre.

3 2 KUS 4 CANTONS CULTURA I ESPECTACLES DIVENDRES. 17 JUNY 1994

La Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat /:,' l'ilCi '••.'',',,; /'•,': ''";,V,'/.7;,/1' m hi l'tltl í/i Síii:' Cll^d! ;/( I Ydlics liHI fundada i'tlllV / ^ ' . í Dl f !/í/i iilllVÜ de

•" \;;{,"•:::>u ::: v , i , v ' • < < : ' < | : : / 'r ; ' ' > , -1 ; .'/,'( O apropa'' ,; :/ :,'<Ï.'.' 'I/ /VI>.'W "hitiui dels conti ictí s • L- 'nis-quetla de soiu-

• •,,..i;\. - ' / T I ' \: !<,<:••:;;, :d pau La l 'niversaa; ii:n :> ' 'H1." ••.''<,''<' comptar a la seva presidim ni amb di: l'eemi :\ohe!

de i'n' /'<•/?(. WÍ<', '" /'i /'i'." I:sqni:el. comjheí\ i/• ji/üt • .':; !,„,,/i v ' ^ r i :,V.'\'\ </<•• (!i/'w>\ I/ 'CSI'/ÍÍ /V/N I,\'/<!'\ /.V/IÍ /UÍUÍ/Í

iilf'· de .LU'ít' alu>"'h • i ls>' y.rojí ssofs ,/(' ditcrcnlCl nacionalitats.

Li: dina. v'i; i/: i'ÍI'I.'U ui í /,'.''.Í /M/ui na i ••Mi !tdni!:'iu de di'u 'sos otiiius, en e! tenen: :U !<s iiiinln^ws. lemes

i "//i < / d', /1.'/)/(, ••, ií> (/c ; ,i/!i /CÍ.'Í ;'ÍÍ i/ne lord coiisitU nu re\"!in inihin. en^uanv fonen: pid'l dels plantejament1, con-

wn'íid'í'/y Uimhe ui passar i'epocii de! l'ech iin'mi:. tai Ú/ vt'i'íí oivanuuii n> lia anal \arianl des (dinis comença­

ments iissamhlcaris en els quals heu: inh u\ 'aa passant per una etapa i/< i ursos que cordauuoen eada anx i final-

iidiit hd adaptat la tonna de seminaris que s'nipaneixat en nvs diis. La l·iiuersnai, que manté vincles amb les

( i!t\cr\i!dts Í/C /:; Pau ;/( Inriíia a Itàlia, di \amtir a Bèlgica, Sa de Hriidfard d la (iran Rrctanxa i amb la d'ai- „

;'((<.\ eau-nie\ di \lc\tc. Ls una oportunitat per pasiir-sc ai dut, percudiu r ; v w de diferents Hacs i maionalitats i ~

per i untik'tar amb naus miciativis. Cada arc: s'ojvieixci: i ursos amb di\ersos temes que corresponen als conflic- <

ics mes acmais. Tothom pal participar-hi i du \cobrir que alia que es pot fer per hi pau es prou divers i imaginatiu. Carlos Taibo, Frederic Roda i Arcadi Oliveres, impulsors de la UIP

ENTREVISTA AMB FREDERIC RODA,

DIRECTOR DE LA UIP

Agucda de Urruela

Amb ocasió de la celebració de l'on/ena edició de la Univer­sitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès, que es celebra del 18 al 23 de juliol al Centre Borja, ens adrecem al di­rector. el Sr. Frederic Roda per assabentar-nos de les activitats que es preparen i de la se\ a sig­nificació.

P. Sr. Roda com es va deci­dir de crear una Universitat In­ternacional de la Pau a Sant Cu­gat?

Frederic Roda: Fa idea que va sorgir ara fa on/e anys era la de conver t i r Sant Cugat del Vallès en "capital catalana de la pau". Fes ciutats petites tenen com a recurs Fespecial i l /ació per aconseguir una certa dimen­sió. així hom identifica Cannes amb el cinema o Avinyó amb el teatre. Fs \a pensar en promou­re una dimensió cultural més ample de Sant Cugat, que no es limites a la història del Monestir i de Ics excavacions . Avui Sant Cugat ha adquirit una nova di­mens ió amb la loca l i t zac ió deiiipresses multinacionals com

la Hevvlel-Packard o la Sharp i d'altra banda també la Generali­tat hi ha traslladat algunes de les seves estructures com I'Arxiu Nacional de Catalunya. Fa Uni­versitat és un marc d"intercan­vis. i així es va proposar convi­dar cada any un alcalde d'altres Comunitats Autònomes en un intent de crear una plataforma federalista. A nivell internacio­nal mantenim re lac ions amb universitats de Itàlia, Bèlgica, Gran Bretanya i Mèxic. El nos­tre vincle amb Mèxic s'estèn als amics de la Unesco i a les co­missions de drets humans mexi­canes, alguns dels nostres pro­fessors hi v ia tgen per donar classe a la Universitat de Aguas Calientes i els seus alumnes as­sisteixen als nostres cursos.

P. Quin és l ' e sper i t de la Universitat'.'

F.R. Fa Universitat vol ésser un fòrum de debat obert a totes les opinions i és per aquest mo­tiu que des d'un començament vam donar audiència a militars de carrera, com és el cas del Ge­neral d'artilleria Alherto Piris, que ens visi ta cada est iu . D'aquesta forma pretenem apro-

XI Universitat Internacional de la Pau

17/24 de juliol del 1994 Seminaris:

l-DFCAR PFR FA PAF PFR Ml I JA l)FF COMFIC I F: RFSOFUCK) l)i: CONFF1CTFS.

l'FORIA 1 TFCN1QFFS l)F FA MF1MACK)

PAU 1 CONFFICTFS Mediterrània Occidental: economia i política

()b)eccio: insubmissio. servei militar, exèrcit tun debati Fa reforma de lesNacions Unides. Conflictes a l'Fst

RACISMF I MIGRACIONS/1NTFRCUFTURAFITAT

ACCIONS PER A FA SOLIDARITAT. QUÈ FEM?

TALLER DE TEATRE

Lloc: Centre Borja/Sant Cugat del Vallès lnf../inscripcions: Tel: (93) 417 53 85. Eax (93) 434 (X) 11

par la realitat militar que a vega­des ens sembla molt llunyana com una mena d'entitat abstrac­ta o com fills naturals de Fran­co. i a la vegada confrontar el seu punt de vista amb els dels objectors de concièneia. L'espe­rit que regna a la Universitat és cl de l 'opt imisme, que es pot treballar per la pau i si venim a parlar de la reforma de les Na­cions Unides és perquè pensem que es positiu i factible i creiem en el progrés de la humanitat en la resolució de conflictes.

P. Un dels temes més tradi­c iona ls de la Univers i t a t és l'educació per la pau...

FR. Sí. durant els ú l t ims quatra anys hem anat organit­zant un seminari sobre educació per a la pau, cosa que ens ha portat molta afluència de gent del món de l'ensenyança. Per a nosaltres era important donar-li un contingut sòlid, que no es fes només aprendre als nens a tren­car armes i portar flors, que no s'infantilit/és en altre paraules. Amb aquesta intenció vam deci­dir de fer anàlisi de conflictes i sociologia del conflicte, inspi­rant-nos en l'Institut de Polemo-logia Victor Seix. Vam voler anar més lluny perquè alguns podrien preguntar-se per què serveix l'anàlisi, quina aplicació) pot tenir, i ens vam especialit/ar en la Mediació seguint l'expe­riència de la Universitat belga de Nanuir.

P. Fa Mediació seria com una mena d'intervenció per la solució de conflictes, com un ar­bitratge'.'

F.R. No. al contrari la Me­diació es distingeix d'altres for­mes de solució de conll ictcs perquè no ve imposada des de fora. ni de forma violenta com la guerra, ni jurídicament com la sentència, ni imposit ivament com l'arbitratge A la Mediació son les parts en conflicte les que. amb l'ajut de mitjancers professionals, troben la solució a llur conflicte. En el decurs de l'edició d'enguany aprofitarem per institucionalitzar la media­ció aní la creació de l'Institut de

la Teoria i de les Tècniques de la Mediació amb la intenció) de crear una nova professió de ges­tors de conflictes.

P. A quin tipus de conflicte podria aplicar-se la tècnica de mediació?

F.R. F'única condició és que el conflicte es produeixi entre grups de persones, així associa­cions de veïns, conflictes labo­rals amb enfrontament de dos grups d ' interès , conflictes de bar r i , podr ien ser subjec tes d 'una mediació. Seria idea de recuperar ía figura del jutge de pau amb un contingut professio­nal més sòlid. Hem de tenir pre­sent que és una tècnica que s 'aplica normalment en altres països, només a Austràlia hi ha 14,000 piediadors censats. Als conflictes internacionals es so­lucionen sempre amb mediació. si les parts no volen no hi ha so­lució. .

P. La Universitat inclou tota la varietat de tenies de l'actuali­tat...

F.R. Intentem que hi siguin presents diversos temes de l'ac­tualitat, encara que incloure-ho tot i en tant poc temps ens resul­ta impossible. De l'elecció dels seminaris s 'encarrega Arcadi Oliveres. Aquest any tenim, a més del p rog rama esmenta t abans seminaris sobre la refor­ma de les Nacions Unides, sobre l'objecció, els conflictes a l'Est.

la situació) a la Mediterrània i sobre racisme i migracions amb els problemes que impliquen per a la convivència a casa nostra.

P. Però. a més dels seminaris cada any a la Universitat es fa un Taller de teatre, a quina fina­litat respon?

F.R. El Taller de Teatre és el que gaudeix de més acceptació a la Universitat, perquè ens fa viure una experiència col·lecti­va. pacífica i de convivència. El teatre esdevé un fet social de la­boratori on es superen proble­mes d'estètica, de llenguatge, és a dir seria el model que s'hauria d'aplicar al món polític. A més contribueix a crear-hi un am­bient simpàtic per passar-ho be a l'estiu.

P. El cartell de la Universitat havia estat dissenyat per Ta­pies...

F.R. Si, l'original es troba a l'Ajuntament, el logo que tenim ara és l ' o b r a de l ' e s c u l t o r Eduardo Chillida i simbolitza Ja porta de la pau. Crec que Chilli­da ho va comprendre bé, no es tractava de dibuixar colometes de la pau perquè aconseguir la pau és dur. la pau té un preu. la pau és una dimensió del conflic­te.

La Universitat Internacional de la Pau està oberta a tothom i els veïns de Sant Cugat tenen entrada lliure a tots els semina­ris. •

Generalitat de Cata.unya I »* ** Departament de Treball *••»*

CURS DE DISSENY GRÀFIC I AUTOEDICIÓ PER ORDINADOR

(Entorn Macintosh) Por a aturats menors de 25 anys

Curs subvencionat per la Direcció General d'Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu

Interessats truqueu al tel: 697 25 52 de 8,30 a 13 hores del mat: Disseny Gràfic / Publicitat - RUBÍ

Josep Puig i Cadafalch, s/n. T. 589 24 81

250 PTES. TOTA LA NIT Pàrking Cinemes i Auditori

Obert les 24 hores PUPIL·LATGE • S ADMETEN ABONATS

DIVENDRES, 17 JUNY 1994 AGENDA CULTURAL ELS 4 CANTONS 3 3

Divendres 17 EXPOSICIÓ DEL LLIBRE GEGANT

Inauguració-cercavila. Actuació del grup Xarop de Canya. A les 19 hores sortida de la plaça Barcelona. Org. Ajuntament i Comissió del Llibre Gegant. Col. Llibreria Paideia i Tot Sant Cugat

MUSICA AL CENTRE CULTURAL Maria Dolors Pradera, en concert. Al Teatre-auditori a les 22 hores. Venda anticipada d'entrades al c/ Francesc Moragas, 30. Tel. 589 22 88

Dissabte 18 FESTA FI DE CURS ASDI

Actuació del grup "Que et moqui la Iaia". Als jardis del Mo­nestir a les 17 hores. Org. ASDI

II FESTA DE LA PRIMAVERA DE LES PLANES Cantada d'havaneres, concurs d'acudits, poesia, karaoke... Lloc: Passatge d'Aigües de Barcelona. Org. AA.VV. de Can Borrull. Col. Comissió Festes i Ajuntament

BALLET CONTEMPORANI Presenta la trilogia: "Cants per a dona". Coreografia i Dansa: Montse Barquin (Caracola). Ballarins: Eulàlia Gonzàlez i Mont­se Bo. A les 20 hores a la Unió Santcugatenca. Org. Llibreria Claret i anna Barberà

Diumenge 19 MUSICA AL CENTRE CULTURAL

Concert coral i orquestra de l'Escola Fusió. Al Teatre-auditori a les 19 hores. Venda anticipada d'entrades al c/ Francesc Mora­gas, 30

75 ANIVERSARI DE L'ASS. PROPIETARIS I VEÏNS LA FLORESTA

A les 10 hores carreras de BMX al circuit de la Floresta A les 18 hores Festival Infantil al local de l'Associació. Org. A.P. i Veïns la Floresta

Dijous 23 REVETLLA DE SANT JOAN

•A les 23 hores ball amb l'orquestra "Òxid" a la plaça del Coll. »A les 24 hores ball amb "Els nois de la Mare" al Camp de Futbol

Divendres 24

TEATRE A LA UNIÓ AMB

FILA ZERO

Pre-estrena: "Mordisco desgarrador". A les 24,30 hores al Teatre de la Unió. C7 Anselm Clavé Organitza La Unió Sant­cugatenca. Col·labora Ajuntament

ALTRES ACTIV ITATS FIRA D'ART AL CARRER: "FIRART". Cada diumenge d'11 a 14 hores a la plaça Octavià.

CURS DE BALLS DE SALÓ A LES PLANES. Fins al 5 de juliol. Inf. i inscrip­cions al Centre Cívic Les Planes. Org. Ass. Monitors l'ESCLOP

I CURSET-TALLER DE MANUALITATS. Centres florals, policromia, etc. Fins al 30 de juliol. Inf. i inscripcions al telèfon 675 43 88. Org. Ateneu santcugatenc

CURS DE MONITORS DEL LLEURE INFANTIL I JUVENIL. Inscripcions i in­formació al telèfon 675 02 13. Org. El Faristol

ESCOLES ESPORTIVES D'ESTIU I ACTIVITATS FÍSIQUES PER A ADULTS. Matriculació i informació a partir del 30 de maig a l'OMET (c/ Sant Antoni, 10. Tel. 589 09 73). Org. Ajuntament i ACEF

CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n.

Tel. 589 13 82

EXPOSICIÓ DEL LLIBRE GEGANT Del 16 al 26 de juny

Org. Comissió Llibre Gegant

MOSTRA D'ART CONTEMPORANI

Del 22 de juny al 25 de juliol

GEGANTS DE CATALUNYA Del 23 al 30 de juny

Org. Geganters i trabucaires

MOSTRA DE TREBALLS ESCOLA MUNICIPAL

D'ARTS I D'OFICIS Fins al 20 de juny.

Org. Escola d'Art Sant Cugat

CENT ANYS D'ESCOLA Exposició de material i records

de l'Escola Azqueta Del 20 al 25 de juny

CANALS GALERIA D'ART C/de la Creu, 16. Tel. 675 49 02

"Cesc" (dibuixos) Fins al 14 de juliol

SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52

Tel. 675 47 51 "Gómez Vellvé" (Olis)

Fins al 28 de juny

RACÓ DE L'ART Tel. 675 20 53

"Jaume Gispert" (Olis) Fins al 22 de juny

SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26

"Adolf (Olis i Flors). Del 10 a 13h.idel7a20h.

FEBO GALERIA D'ART Tel. 674 19 55

"Fèlix Plantelech" Del 17 al 30 de juny

SALA ASSOCIACIÓ DTDEES C/ Sant Bartomeu, 11

Tel. 674 24 50 Col·lectiva de ceràmica i pintura sobre seda de tres artistes sant-cugatenques: Carme Canals, Ma. Dolors Padrós i Evelyn

Freitag. Del 17 de juny al 15 de juliol

A N A L Cesc

GALERIA D'ART Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT - Tel. 675 49 02 - Fax 675 57 69

Gran festa - Balls de Saló «V ANIVERSARI ESCOLES DE BALL DE SALÓ: PEP ASENSIO I ELVIRA AYESA. S. Cv»

«II TROBADA ALUMNES DE BALL DE SARAGOSSA I SANT CUGAT DEL VALLÈS

Dissabte 18 de Juny a les 20 hores

Amb exhibició de la parella professional internacional: Pepe Asensio i Elvira Ayesa.

Demostració de Ball de Saló per nivells a càrrec dels alum­nes de les escoles del Vallès i Saragossa de Pepe Asensio i Elvira Ayesa.

^o

ALON

LLOC: Pavelló Municipal de Sant Cugat. C/ Rambla del Celler, s/n (al costat del camp de futbol)

ORGANITZA: Escoles de Ball de Saló Pepe i Elvira, S. Cv.

ENTRADES: Venda anticipada. 300 ptes., als centres de Ball "Pepe i Elvira", de 21.00 hores a 22.30 hores. Venda en taquilla. 500 ptes., al Pavelló el dia 18 de juny a les 20.00 hores

Es prega no filmar en vídeo.

GOMEZVELLVE Del 9 al 28 de juny

Sala RusirTól Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

3 4 ELS 4 CANTONS C I N E M A - R A D I O - T . V . DIVENDRES, 17 JUNY 1994

SALM

El tren de la muerte

(Majors de 13 anys)

Horaris: 16.35,18.35, 20.35, 22.35

SALA 2

Conserje a su medida Comèdia romàntica a l'us sobre un conserje d'hotel trepa i enredaire. Protagonitzada per Michael J. Fox, el noi de "Re-greso al Futuro". El director és el mateix de "La Familia Ad-dams" 11II.

(Majors de 13 anys)

Horaris: 16.40,18.40, 20.40, 22.40

SALA 3

Rosita please

Corredia esoanyoia amb Amparo Moreno

(Apta)

Horaris: 16.45,18.45, 20.45, 22.45

SALA 4

Distracción fatal Parodia enfollida d'"Atracción Fatal" i altres films. Molt en la línia d'"Agàrralo como puedas", "Aterriza como puedas", "Hot Shots" i similars. Protagonitzada pel Rei del Mambo Armand Assante.

(Majors de 13 anys)

Horaris: 16.45,18.25, 20.30, 22.30

SüffiS

De 07h a 9 30h "El Gall del Monestir"

Revista d'informació, despertador, notícies de Sant

Cugat i el Món, la tertúlia.

De09.30h.al3h. "Dies de Ràdio"

El Magazine

Del3h.al3.30h. "Sant Cugat Avui"

['informatiu.

De 13.30h.al4h. "La tertúlia" (Repetició)

De 14h a 15h. "La gramola"

Les cançons de la teva vida.

De l5h !a l9h . "Vol de tarda"

El plaer de la música i res més.

De l9h .a2 lh . "Al l loro"

La música dels 90 als 91.5.

De 21.10b. a 21.20h. "L'esportiu"

10 minuts amb tot l'esport local i comarcal

De21.20h.a23h. "Somnis i estels"

Música sobre els clàssics.

Programació de nit Dilluns. De 23h. a 24b. "Un pam de món"

Entrevistes insòlites sobre personatges mai no entre-

vistables.

Dimarts. "L'estafeta"

Un espai de lectura de cartes.

Dimecres. "Això es pot salvar"

Programa d'ecologia i medi

ambient.

Dijous. "Una proposició

indecent» RADIO SANT CUGAT

li '^b

'RSC

Propostes pel cap de

setmana.

Divendres. "Vallès sense fronteres"

Programa de suport als immigrants

De 24h. a 07h. "Música al teu costat" Música per

amenitzar la ni t

Programació cap de setmana

Dissabte: -8.00h. "Nosequeting" -lO.OOh. "Vallès

sense fronteres" -l l.OOh. "Això és pot salvar" -

12.00h. "L'estafeta" -13.00b." Avant-Matx" -14.00b.

"Un pam de món" -15.00h. "Súper DJ " -18.00h.

"Marató" -23.00h. "Et sona?"

Diumenge: -8.00h. "Missa" - 9.00h. "Esports en

marxa" -lO.OOh. "Roda d'amics" (Racó de la poesia,

Sardanes, La sarsuela, La música de sempre) -

14.00h. "Esports en marxa"-15.00h. "Súper DJ"-

18.00h. " No m'agraden els dilluns" -21.00h. "Es­

ports en marxa" -22.30h. " Històries"

C o m e n t a r i d e c i n e m a MBMMMI

De Niro ens carrega

La noche y la ciudad Títol original: Night and the City. Director: Irwin Winkler. Guió: Richard Price. segons novel.la original de Cïerald kersh. Producció: Jané Rosenthal i Irwin Winkler. Fotografia: Tak Fujimoto. Música: James Newton Howard. Intèrprets: Robert de Niro, Jessica Lange, Cliff Gorman, Jack Warren. Eli Walach, Alan King.

Xavier Borràs

I.a noche v la ciudad és un clàssic menor del gènere negre que va filmar el 1950 Jules Dassin (artífex d 'al t res apre­ciables clàssics menors del gè­nere. com Morada de ladro-ucs). Sembla ser que mentre l'estava rodant, li va arribar la noticia que el seu nom aparei­xia a la llista negra de la co­missió McCai l ln i va fugir. i.ames ajudeu-me!, a ( irècia. on \ a trobar l'amor de sa vida al costat de Ylelina Mereouri. i \ a perdre bona paït del seu àn­gel cinematogràfic ( l 'amor de les dones afebleix el guerrer, segons que diria un samurai i.

l a un parell d'anys. Robert de N n o \ a i n t e rp re t a r i I i naiiçar i mitjançant TRIBECA. la seva productora) un interes­sant film que es deia. precisa­ment. Ea lista ni'xra. on inter­pretava el paper d'un director de cinema perseguit pels caça­dors de bruixes roges de Mc-C'arthy. que podria ser moll be el mateix Dassin. Diriuia el

novell Irwin Winkler. ex-pro-duc to r de Mar t in S e o r s e s e . Ara, el mateix actor-produetor i el mateix director ens presen­ten aquest "remake" de l'obra mestra de Dassin, remodelat i actualitzat. I aquest cop han l'et pana de la manera més lamen­table.

Potser en mans de Manin S e o r s e s e , aques t " r e m a k e ' ' hauria surat per damunt de la seva línia de llotacio. tota ve­gada que el tema i l 'ambient són molt escaients per a l'au­tor de Mtdas calles. EI (olor del dincro, Uno de los niies-Iros i Taxi Drivcr.

Però Winkler mimés fa que imitar l 'es t i l d ' S c o r s e s e de manera força maldestra: allò que Seorsese sembla inspirat. aquí només sembla amanerat. Posats a iiintar. sembla que Winkler hagi volgut imitar el naufragi que el seu mestre va tenir amb un altre " r emake" d'un altre clàssic menor del ci­nema n e g r e . El cabo del miedo. N'ha copiat fins i tot el repartiment, posant a De Niro

al costat de Jessica Lange un altre cop i afegint-hi dues ve­lles glòries (Robert Mitchum i Gregory Peck allà, Eli Walach i Jack Warden aquí) en papers secundaris. Però el pitjor del film és. sens dubte, el mateix De Niro. que aquí exerceix de rei absolut de la funció: surt en gairebé tots i cadascun dels fo­togrames, i fa una interpreta­ció encara més passada de vol­tes que la que va fer a El cabo del miedo. que j a és dir. ja . Com molts grans mestres de la interpretació, cau en el parany de la sobreactuació, i el film esdevé un inacabable recital de ganyotes, gestos, posats i enfa-tismes variats '"made in De Ni­ro". Arriba a ser agobiant de debò. Arriba a fer-te pensar: Però, és que no sap dir una so­la frase de manera normal? i, sobretot, arriba a fer-te enyorar el sobri Richard Widmark, que va fer el mateix paper en la primera versió. I és que aquí. De Ni ro . més que De Ni ro . sembla Jack Nicholson en els seus pitjors moments. •

DIVENDRES, 17 J U N Y 1 9 9 4 PASSATEMPS E L S 4 CANTONS 3 5

HORÒSCOP Per Lin Mithal-Hir

À R I E S (21-3/2-4) A A D'on menys et penses, ve l'ajut, i fi tot tindrà un final feliç. Pots tenir " una agradable sorpresa referent a

aquell afer que tant t'amuina. Vigila els refredats que en aquest temps són molt traïdors.

T A U R E (21-4/20-5) ^ ^ Amb la teva proverbial sort, tot ^ ^ s'arregla a l'últim minut. No si-^ ^ guis tan cap de trons. Per què no

intentes que la teva personalitat més as­senyada prengui el control una estona? Intenta tocar de peus a terra.

B E S S O N S (21-5/21-6) ^— No et prenguis la vida tan serio-I I sament, una mica d'alegria i dis­

bauxa no és dolent. Tingues més sentit de l'humor, si els altres riuen, per què no els acompanyes? Veuràs com les teves relacions milloraran.

C R A N C (22-6/22-7) * ^ En saps un munt de nedar i guar-

^ Q dar la roba. Bé per a tu, amic! Però alerta, pensa que no tot és

mèrit teu, també els esperits t'han ajudat força. Sigues agraït i els tindràs sempre al teu costat.

L L E Ó (23-7/22-8) ^ % Les coses semblen millorar. A A I poc a poc i bona lletra, que el có­

rrer no cal. Pren la fortuna quan t'és favorable, però no la forcis. I no ju­guis que perdràs tot el que has guanyat.

V E R G E (23-8/21-9) fvy» Si trobes un bon camí, per què no 11 Jf el segueixes? Sí que de tant en

tant pot tenir algun roc, però un roc no és una muntanya, i si demanes ajut, trobaràs qui et doni una mà. Sigues prudent, no és el mateix que ser covard.

B A L A N Ç A (22-9 / 22-10) Riure l'últim és una cosa, però fo-

•TL tre-se'n dels altres és molt dife-^^™ rent. Aprèn, que riure junt amb els

altres no és el mateix que riure's dels al­tres. Si rius dels altres, després no ploris quan els altres es riuen de tu. I no siguis tan vegetatiu.

E S C O R P Í (23-10/21-11) ^ ^ Tot va bé, però els esperits són in­f l i • constants. Intenta que segeuxin I I " propicis. No deixis que els fums es pugin al cap. Vigila el teu cor; et pot trair. Si camines entre les fulles humides, ben aviat estaràs xop, i si ho fas entre espi­nes...

S A G I T A R I (22-11/21-11) • Comences a ser conscient que tu

'fl· no ets el centre, i això està bé. Aquest és el camí. Mira al teu

voltant i veuràs que tot té la seva im­portància. No siguis impacient. Aprèn a esperar i deixar que els que són més lents facin la seva feina.

C A P R I C O R N I (21 12/19 1) Ja et vaig advertir; la fortuna és inconstant i és molt difícil apresar-la. Si vols de veri­tat aconseguir el seu favor, torna a inten­tar-ho. Si vols ser un bon genet, torna a pujar sense por. Ella és dóna i no es pot re­sistir a la gosadia dels que s'hi atreveixen.

A C U A R I (21-1/18-2) Quan més llargues són les ombres, més bri llant sembla després el sol. I també a la fos cor hi ha bellesa; no ploris pel sol i podràs veure la llum dels estels. Mira una petita es purna, del més llunyà estel pot esdevenir el més gran dels sols, si t'hi pots apropar.

P E I X O S (19-2/20-3)

HBon temps per a emprendre un nou camí. Els esperits et són fa­vorables, la vida és feta de sorpre­

ses. El destí crida els que són nascuts so­ta el temps del canvi. Escolta el teu cor i sigues valent.

MOTS ENCREUATS Per Jordi Alins

1 1

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

2 3 4 • 5 J _N 6 7 8 9 10 11

V •

• • •

Horitzontals -1 Plural, dificultats perdura terme una acció.- 2. Feix d'espigues Al revés, el nom d'un element radioactiu.- 3. La casa d'un animal. Al revés, nom que rep el pendent d'un revolt fet per compensar la força centrífuga - 4. Femení que té ondes. Narració que intenta explicar el món- 5. Al revés, nom que rep una fulla llarga i estreta amb els marges quasi paral lels. Diftond.que designa un producte comú dels ocells i del rèptils. Consonant vibrant- 6. Al revés, giny usat per explorar. Abreviatura d'ascensió recta. Pronom de primera persona.- 7. Contrari de brut Que pot rebre una pena- 8. Símbol del crom. Capa petita. Consonant vibrant.- 9. Al revés, gènere poètico-musical. variant dialectal de cim.-10. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics. El nom d'un impost. Melodia relacionada amb l'òpera -11 . Individu que ha sortit viu d'una catàstrofe.

verticals . - 1 . Plural, estat de qui no sap res- 2. Dona que té cura dels infants. Vocal tancada.- 3. Persona que actua sense arriscar-se Forma prefixada procedent del grec que significa greix.- 4. Al revés, Contrari de mal. Fornia prefixada procedent del llatí que significa anus. Recipient fet de matèria vegetal.-5. Símbol del prefix deca. Etzibar un tret.-6. Vocal tancada. D'aquesta manera. Prefix prodecent del grec que significa sobre. En números romans, mitja desena- 7. En lletres, deu centenes. Al revés, nom d'un vas sanguini. Símbol del iode- 8. Individu víctima de l'amor. Ai revés, sense valor- 9. Forat del nas. Fer sortir el gra de l'espiga-10. Allò que surt d'un fusell. Article masculí. Al revés, lloc on hi ha metralladores instal lades-11. Lloc on s'hi pot comprar de tot.

Prediccions biològiques per a la setmana vinent La forta insolació d'aquesta setmanal recomana protegir les pells sensibles sobretot la de criatures petites. Risc d'insolacions i cremades. El cansament produït pel fi­nal de curs i exàmens es podran combantre amb la pràctica d'esport i una aportació complementària de fruita fresca i verdura. Una passejadeta per la platja és la millor teràpia per al cansament, depressions, varices...

SOLUCIONS

X NI a A | T A H 3 d n S V I H v l

A V A i • 3

3 1 ( l i • A I M o i V

5 I

D »• V xa d V D V

5 I

D

a 1 a VÍN a d D

X 3 M IV a aivj

T s'o K a V

M H Í I oh T ijjsl 3 V M

aT i oh

v a|v,a NI

I

O

N d a H V I jJÉi í l

NI

I

O

N

n H V MíT

i v a H V O

s X N 3|W i a 3 d IM I I IOI 6 S L 9 S P Í Z I

P E L U Q U E R I A

F0RMAS HOMBRE - MUJER

PILAR HEREDIA ESTILISTA

ALOPECIA FEMENINA Dentro del desequilibrio hormona! en la mujer se pueden dar dos tipos de trastomos: • por exceso de androgena. 0 por exceso de estrogena. El exceso de androgena puede tener diferentes causas aun-que de forma genèrica se presenta a partir de la menopausia, creando una afeccíon fisiològica normal llamada hirsutismo. El exceso de estrogenos en la mujer aparecen en el periodo del embarazo, ocasionando cambios cutaneos mínimos, dis-minución de la segregación sebécea y apenas caída de Cabe­llo. Se trata de un estado "hiperestrogénico fisiológico". La alopecta difusa post-parto acontece a partir del parto, so­bre el segundo mes, con una caída importante del cabello, la cual puede continuar durante largos periodos si no se cuida y trata convenientemente. Esta caída general del cabello viene

originada por su metabolismo y por el traumatismo del parto. Los orígenes y factores respecto a la alopecia post-parto tres: . Disfunción metabòlica. Las mujeres embarazadas precisan de cantidades importantes de hierro, calcio y magnesio ade-màs de vitaminas y otros elementos para ambos organismos. La falta de ellos representa en el post-parto unas disfunciones orgànicas que inciden directamente en el bulbo capilar, oca­sionando la caída difusa. . Trauma post-operatorio. Por representar el parto una opera-ción quirúrgica en el paciente, con el consabido sufrimiento pueden tener, indirectamente, una relación con fa caída del cabello. . Regulactón hormona!. Se ha comprobado que el factor hormc-nal interviene en la pérdida de cabello dentro del post-parto.

d Elies Rogent, 18A (tocant mercat Torre Blanca) Tel. 675 40 06 Sant Cugat

* ~ -\ Í - • * * rl

.Pers

Rudolf Hàsler: un homenatge als detalls invisibles Marta Martín

V iu a Sant Cugat des de la dècada dels 70. Pertany a la ge­

neració del 27. Es un cos­mopolita que els santcuga-tencs han adoptat com a seu, tot i haver nascut a In-terlaken, un poble situat al cor de Suïssa. Rudolf Hàs­ler, però, fa tota la sensa­ció que va arribar del món i que pel món camina fent-se seu un trosset de cada lloc on ha viscut i de la gent que hi ha trobat. El seu esperit aventurer l'ha portat a viatjar, sempre acompanyat per un qua­dern de notes i d'esbossos, per països tan distants com oposats són cadascun dels cinc continents.

En aquests recorreguts va quedar captivat pel refi­nament cultural de països com Txecoslovàquia i la Xi­na, enamorat de la riquesa del desert saharià, desbor­dat per l'exhuberància cu­bana i perplex per la des­humanització dels Estats Units.

El seu carisma sedueix. De petit, explica, era abso­lutament tímid i absoluta­ment inquiet. És per això que va començar a fixar-se en els detalls impercepti­bles, per a molts, de la rea­litat que l 'envoltava, un exercici de reflexió que avui és un dels trets més característics de la seva personalitat i de la seva obra. Observant i obser­vant va entendre que calia tenir tot el temps del món per dedicar-lo a l'humanis­me, a l'art, i a la seva voca­ció apassionada: la pintura. Ros, gran, amb la veu greu, de ritme pausat i d'erres alpines arrossega­des càl idament per una cantarella de diminutius, transmet saviesa, sensibili­tat, perseverança i geni.

Els seus ulls, d'un blau quasi transparent encara que petits, arriben a fer vi­sibles els detalls invisibles i hom creu que, potser, la transparència no és altra cosa que una convenció per evitar veure allò que no es vol veure: la substància,

U Finestra

l'essència. La seva agude­sa visual, més perfecte pel fet de ser humana que la de qualsevol màquina de fotografiar, combinada amb el traç segur i ferm de les seves acollidores mans fa que les seves creacions si­guin una recerca constant de la perfecció, una obses­sió pel detall i un esforç de fidelitat per retratar una re­alitat plena d'abstraccions.

En aquest univers, la pressa no hi té cabuda. Pinta lentament amb la mestria de l'artesà, acura­dament. El pinzell esdevé lupa escrupolosa, amb la qual ressegueix les pistes dels objectes, dels rostres i dels paisatges. La tècnica és quasi detect ivesca, igual que la capa ampla que el defensa del fred a l'hivern. Igual que, a l'estiu, la senzillesa d'unes sandà­lies marca el compàs d'un món pausat on el movi­ment no s'atura.

Contemplant els seus quadres (és impossible no­més mirar-los), la majoria

de grans dimensions, els lí­mits del marc es desdibui­xen i les sensacions es desperten davant l'espec­tacle de precisió, real i oní­rica per real, que plasmen. La realitat i els somnis, igual que a la vida, es bar­regen.

Els panets exposats al taulell del forn són calents, entrar a fer un cafè al bar Catalunya és quotidià, pu­jar per l'escala d'incendis d'un barri de Nova York no­més és una proposta, sen­tir la tebiesa del Carib ens recorda les nostres arrels i la llum translúcida del Ma­grib ens aproxima a la Me­diterrània.

I així és com l'artista, Rudolf Hàsler, projecta la seva monumental persona­litat satisfeta i un xic vani-tosa, la seva enorme ten­dresa respectuosa, la seva eloqüència irònica i les se­ves contradiccions, perquè totes juntes són el millor aparador del personatge i de la persona, que també és Rudolf Hàsler.

Esteve Rodó

àgt "1^ermeteu-me que. després del can­v i ^J^sament d'unes jornades on Euro-"^ pa i les eleccions han marcat la

'. pauta dels nostres darrers dies, segui al llindar d'aquesta finestra, on avui sembla que s'ha girat una mica d'aire. Ho noto pel brusc moviment dels geranis oberts com magranes mirant el sol. Un sol que, en aquestes últimes setmanes, s'ha fet notar; pensant-hi. permeteu-me, com us deia, unes reflexions literàries i carregades de nostàlgia. La visió del que tinc davant no em permet fer-ho d'una altra manera. L'aire, però. és calent.

Com sempre, la calor ens arriba d'una forma sobtada, ens agafa desprevinguts encara amb la manta al llit i la samarreta al cos.

Com sempre, l'estiu i les primeres ca­lors ens cauen com una llosa de xafogor al damunt, cosa que sembla un càstig diví a la peresa d'un cos acostumat a gaudir més que mai. abrigat i mandrós, a la vora del foc.

La calor ens arriba. com sempre, de cop, provocant la bogeria dels armaris i dels cossos. Uns cossos que, de mica or: mica. desperten d'una hivernació mesura da per tal d'anar assaborint els nous des­cobriments de cada an\ i que mai no dei­xen de ser nous: l'amor, l'olor, la •, i>.;;Í. l 'olfacte, el plaer de passejar, el plaer d'uns cossos descobrint els altres, el plaer de les nits i de la testa, la remor del mar que ens torna properes diades familiars de crits, tovalloles, gelats, ombrel·les, turis­tes... cues...

La calor, com sempre, ens a/riba de cop. sense avisar, i amb ella sobtadament ai'iibcn turistes no desitjats: el mosquit, la pols. l'al.lèrgia, el toc que depreda.

Que bonica és la calor, això sí. per esti­rar-se plàcidament sota d'un xop o un pi o al costat de qualsevol altre regal de la na­tura que porti fulles abundoses, o bé a prop d'un recinte humit per remullar-se com la piscina, la bassa o bé el mar (si és aquest darrer, encara millor). Que bonica és la calor per seure a la fresca de la nit i recordar un poble on es deia bon dia, bona nit. passi-ho bé, des d'una punta a l'altra. Un Sant Cugat petit on diuen que quan arribava aquesta època, no fa gaires anys. se sentia fins a dins les entranyes l'olor penetrant del blat tallat fa poc, barrejat amb l'esclat desvergonyit ple de color dels tomàquets, les mongetes, els enciams, els pebrots i tots els productes curosament conreats en centenars d'horts escampats com una catifa de corpus per planes i mar­ges.

Que bonica és la calor, per viure-la, això sí, llegint un bon llibre al costat d'un rierol que fa saltirons, extasiats pel concert de cant de totes les bestioles que volen per damunt nostre, les orenetes, els falciots, la tó r to ra . . . , t ravessant un cel blau i net.Quan arriba el mes de juny, arriba la calor, pintada de diades plenes de festa, la festa més gran. Aquesta arriba també des­pertant carrers i places, desvetllant petits, joves i grans, portant-los d'un lloc a l'altre com l'invisible flautista de Hammelin. I és que quan arriba la calor, arriba també la Festa Major.

ELS0CANTONS s P e X i

3 7 joves creadors de

Aquestes pàgines

Catalunya i Principat

constitueixen, juntament

d'Andorra es mostren,

amb el vídeo-cataleg de lo

amb les seves idees i

Mostra'94 i el catàleg

actituds personals, a

general de l'exposició, una

diferents indrets de

aproximació al fet mes nou

Catalunya i Principat

del nostre art jove.

d'Andorra.

A. .1 m$

Generalitat de Catalunya El Conseller de Cultura

I Galeria Canals de Sant Cugat del

I ^ \ Vallès ha organitzat, i enguany arriba

L a C i n la seva novena edició, la Mostra

d 'Art Contemporani Català, un certamen

bianual en què s'obren les portes perquè joves

artistes del nostre país exposin les seves obres.

Aquesta és una iniciativa molt notable i que cal

felicitar, ja que ens dóna l 'oportunitat de poder copsar i conèixer millor la producció artística que es realitza actualment, és a dir, l'art

contemporani català, i, en aquest punt, cal destacar la voluntat descentralitzadora

d'aquesta mostra, que passa per les persones

que hi participen i que provenen de vint-i-una

poblacions de Catalunya i del Principat

d'Andorra, i també pel seu caràcter itinerant.

La riquesa cultural d'un país es fonamenta en la

seva capacitat d'engegar iniciatives, de portar­

ies a terme i, perquè aquest sentit tingui

continuïtat, cal fonamentalment que aquestes

s'obrin a la joventut, potenciant el seu enginy i

capacitat creativa perquè es puguin manifestar i

endegar els camins d'una trajectòria artística i

cultural que el futur i aquells qui ens hi rellevin

hauran d'aprovar i valorar.

Per to t això, em plau adreçar aquesta salutació

a la Galeria Canals, que exemplifica aquest

dinamisme cultural que hi ha a Catalunya, a

totes les persones que han col·laborat en

l'organització d'aquesta mostra artística, i

també a les persones que hi han participat amb

les seves obres, a qui vull encoratjar perquè

continuïn amb la seva tasca creativa.

CATÀLEG VÍDEO OFICIAL

MOSTRA'94

C U L T U R A

LM0STRR D I T JOVE Tres-cents quaraiita-vuit artistes plàstics de

Catalunya i Principat d 'Andorra han presentat «'Is sens dossiers per oplar a la selecció i

participaren la IX MOSTRA D'ART ( O M ' K M I ' O R A M CATALÀ'1*!. D'aquest total, finalment

en 8Ón escollits trenta-set . que són els artistes que fornien aquesta exposició i t inerant.

Alguns de ls mi l lors e s p e c i a l i s t e s del món de Part del nos tre país , en representació de galeristes, artistes, historiadors, crítics i la universitat, han format el jurat de la IX MOSTRA, i els seus noms són: l'KRK FALCO, viee-degà de la Fatuïtat de Belles Arts. DANIEL ARGIMON, president de la Federaeió Sindical d'Artistes Plàstics de Catalunya, IMM A JULI AÍN, catedràtic d'Història d'Art Contemporani de la l niversitat de Barcelona i crític d'Art. COINXITA OLIVER, crític d'art del Diari Avui i memhre de la Junta de l'Associació Catalana de Crítics d'Art, i JOSEP CANALS, director de la MOSTRA i membre del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya.

Trenta-set. joves artistes de Catalunya i Principat d'Andorra ens presenten el seu treball, sobre el qual aquest jurat valora l'aetual moment creatiu del nostre art.

LH MQSTRfl 94 . IHRÜGURRDR EL MES DE JUNV fi SfMT CUCffTKL VALLÈS. ES CLOURH EL MES BE FEBRER DE 1995 fl L HOSPITALET DE LL0BRE6RT La Mostra és Túnica manifestació d'aquestes característi(gne| que existeix a l'Estat espanyol, i un fet únic a l a Unió Europea.

Durant quasi dues dècades la MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ ha

estat un fidel reflex d'alguns dels corrents plàstics més importants que s'han desenvolupat a Catalunya en els últims Durant aquests anys s'han exposat <

quals tenen avui un merescut reconeixement 1 Enric Pladevall, Perejaume. Snsana Solano, Arf^^f^G^n^aTosK^mofií Irferreros,

Joan Pere Viladecans, Broto, i un llarg e t c , són un petit exemple dels artistes que formen part de la història de les diferents edicions de la MOSTRA.

Aquesta alternativa plàstica descentralitzadora, sorgida a Sant Cugat del Vallès, ha aconseguit agrupar en la seva organització els sectors implicats en l'art actual: galeristes, artistes, historiadors, crítics i la universitat. Així mateix, el

suport institucional fa possible el seu recorregut itinerant. Els tres -cents quaranta-vnit art istes que s'han presentat mitjançant la

convocatòria pública feta per Canals-Galeria d'Art (amb una àmplia distribució

de les bases del concurs a cen tres ^ « r t , estudis d 'ar t i s tes , ga ler ies i institucions), ha permès copsar el nivell dç la nostra plàstica. El resultat de la selecció són aquestes trenta aCt'j manifest les principals tendències per Ics qual»

actualment.

RLTERNRTIVR DESCENTRALITZADORA

Aquesta és una mostra singular creada a Sant Cugat l'any 1977 , que té com a objectiu estimular i difondre l'art de les joves generacions, potenciant la descentralització i donant a conèixer l'art que es l'a a les comarques.

Preu

2000 ptes

A LA VENDA A LA SALA D'EXPOSICIONS

* ^ Ü , .

es estiu

Tenim l'oferta més propera i més

variada. Si ja ens coneixes, et

continuarem sorprenent. I si encara no ens

coneixes, a que esperas?

Estem oberts des de les I I de la nit fins a la matinada, tots els divendres i

dissabtes. No preguntis com és, vine a veure-ho tu

mateix. Aquí trobaràs el teu ambient, jove o madur, mogut o

tranquil, per ballar i pendre copes o, fins i tot , pots provar les teves habilitats en

les nostres pistes de mini motos

i motos-quads.

Krí·ii·-

" H^Wfiififtlt^ï- • i,.

KIKE'S BAR El bar dels amics

Hem fet un bar per als nostres amics... i per

als que vulguin ser amics nostres. Potser ens

coneguis de la UESC: allà en tenim un altre. I

ara, amb aquest, hem volgut seguir la mateixa

línia. I si no ens coneixes de la UESC, vine al

KIKE'S i ens coneixeràs: T'ho passaràs bé.

APTC Anar al APTC és atractiu

Hem creat per a tu i per tu, allò que esperaves a Sant Cugat, un

local senzill on gaudir escoltant els ritmes que sempre havies desitjat,

amb la teva gent.

Prenem el vol cada setmana a AIRPORT SANT CUGAT.

EL PIRATA El local preferit de John Silver i de Barbanegra

Un local amb personalitat per prendre una copa en bona

companyia, mentre s'escolta bona música: Funky,

Rock'n'Roll, Soul . . . , de tot, menys màquina!

No cal que naveguis fins a l'illa de la Tortuga: Si estàs

«pirat», vine al Pirata.

Si vols desfasar-te, vine al DESFASE

Som un grup d'amics que ens hem ajuntat amb

una idea: ajudar la gent que vulgui desfasar-se

de la seva rutina diària. I per això res millor

que muntar un local com aquest, on cada dia és

una revetlla.

Si no t'ho creus, vine a veure'ns.

TRÒPIC Relaxant ambient tropical

Al Tròpic tenim un bon ambient i, al mateix temps,

tranquil i relaxant, ideal per a majors de 25 anys, per

a qualsevol tipus de gent tranquil·la i sense problemes.

Amb un repertori musical d'allò més variat.

YELLOW Tinc un local groc

Se'ns va acudir folrar l'hangar amb tela de color groc.

I, quan vam acabar de fer-ho, vam adonar-nos que

només el podíem anomenar d'una manera: com el

famós submarí. Si vols passar una bona estona, vine al

local groc: és fàcil de trobar. wm

LÀSER K A R A O K E El karaoke màs professional de Sant Cugat

Tenim un equip de so professional i TOT el repertori de cançons en castellà i, a més, una gran quantitat en

anglès, francès i italià. També organitzem concursos arbitrats per un jurat professional i amb suculents premis:

viatges, sopars de luxe. . .

CODIGO B A R La nostra simpatia, el nostre capital principal

Som els més antics d'aquesta plaça, i un dels més simpàtics: un grup de gent de

Mira-sol i Valldoreix als que ens agrada crear un ambient d'amics: tenim una

clientela fixa i fidel que en sap molt d'això. I els divendres, la tercera consumició

és gratis.

BOOCATA Donem menjar al qui té fam

Airport necessitava un f a s t - f o o d on la gent pogués sopar: és aquest. Obrim tota

la nit fins a les 6 de la matinada. Entrepans freds i calents, amb pa d'elaboració

pròpia. També tenim pizzes, brioixeria, patates fregides, amanides i cafè. Tot és molt

assequible.

LA SALSA Un petit hangar per

poder ballar

Ens diuen l'hangar petit però tot ho fem

a lo grande. Tenim la pista més calenta

per als qui volen quelcom diferent.

Oferim concerts, activitats i,

potser et convidarem.

t'esperem

!^"Í8É1Ï>: :;3'4W'*S*teí

"T&«

t < \ \ ' i « * • * • ! * • ;

RHTISTES PflRTICIPHNTS Montserrat ALTET, F. \ a \ i e r A L U M Í I U S . Miquel AM)RIXO, Carnien AINZAINO. Sei- i IURXILS. Marta RERROCAL. Àiifïí-ls CAMÓS, Mami CLW'Klt. Jai-inl ' • ' " • • • • • • -S. Rilúana CRESPO. DALM U - GORRIZ.

is I)E I - l l „ i

l·l<;i EROLA. Felip CAN;. Charo (, MA EZ. Al. Antònia IIERXANDEZ. GAIXET, Matias kRAI IX . I . \ a \ i e r L O Z A N O . AL Neus L L A T J E . Gabr ie l M V I Í T I X . Conxi ta

M A R T Í N E Z . K U I J Í T M A S , Magdalena A I E S S E U KK, l l ec to r

M I L L A . Ce i i .ma M O L E R A . Montserrat M O X Ï E R O . Fiona

A I O R R I S O N . d i a r i M l R. K i M - r O D l R E R . Al. Jesús

O L I V A . Anna R E C I O , Montserrat R E M \ C I I \ . l i ïaki

S A L O AI. Cu i l lem T O R N É . I

VALLS. Tots rifi.

Catalunya d'Ami. >. «-li els

maneres

no es aliena a un <•

Els I n h a l i - >ón un exponent deU me- • •....! i.

quals lli eolial i i ten la f l^uraeió i Tal is iratMio; ie>

expressionistes, les gestuals i les niatèrique». Diversitat que

no és aliena a un cert posl iuoderi i iMiie, aml i alguna dosi

d 'eelert ie isnie. que sedueix lȎ el> mestres de les

avantguardes històriques.

L«-s I«-<·MÍ<|II«-- IJ IM' part ic ipen en aquesta mostra són:

pin tura , esei i l tura, <ïravat i fotograf ia .

»en en aques t ra son:

Una iniciativa de Canals, Galeria d'Art, amb el suport de la GENERALITAT DE CATALUNYA, DIPUTACIÓ DE BARCELONA, i els Ajuntaments de SANT CUGAT DEL VALLÈS, MOLLET DEL VALLÈS, ENCAMP, SANT FEUU DE LLOBREGAT i L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

MT CU6AT DEL VRLLES Organitza: Ajuntament i Canals

Galeria d'Art Sala: Casa de Cultura Adreça: C/ Castellví s/n Data: Del 22 de juny al

25 de juliol de 1994

• L L E T DEL VALLÈS Organitza: Ajuntament Sala: Can Mula Adreça: Cl Alcina, 1 Data: Del 2 de setembre

al 2 d'octubre de 1994

w —Prat d'Andorra— Organitza: Comú d'Encamp Sala: Sala d'Exposicions

Complex Esportiu i Sòcio-Cultural

Adreça: Prat del Bou, s/n Data: Del 7 al 31

d'octubre de 1994

# T FELIU DE LLOBREGAT Organitza: Ajuntament Sala: Sala d'Exposicions

del Casal de Joves Adreça: Ctra. Laureà Miró,

118-122 Data: De l'I de desembre

de 1994 al 8 de gener de 1995

#SPITRLET DE LLOBREGAT Organitza: Ajuntament Sala: Tecla-Sala Adreça: Cl Josep

Tarradellas, 44 Data. Del 13 de gener al

26 de febrer de 1995

WHKWBP!**??.:.;

Sf&

CAIXA DE CATALUNYA

SUCURSALS AL SEU SERVEI A SANT CUGAT

DEL VALLÈS 141

SANT CUGAT PI. Pere San, 5 Tel. 674 57 99

299 ESTACIÓ c/ viiià, 7

Tel. 674 46 00

492 ALFONS SALA C/ Rius i Taulet, 33

Tel. 675 19 04

611 C. CERDANYOLA

P. Torreblanca, 31 Tel. 675 01 00

Ï I Jteeón TOTA UNA TRADICIÓ

PUNT DE TROBADA

GASTRONOMIA

CULTURA

ART PI. Octavià, 5 Tels. 674 10 47 - 589 27 02 Sant Cugat del Vallès

OFICINA GESTORA D'ASSEGURANCES

TOTES LES COMPANYIES TOT TIPUS D'ASSEGURANCES

PREUS ESPECIALS PER ALS JOVES PAGAMENT FRACCIONAT

ES RESPECTEN BONIFICACIONS ASSEGUREM OBRES D'ART

Rambla del Celler, 95 (al costat de la Farmàcia) Tel. 675 42 03 Fax 589 48 02

Sant Cugat del Vallès

Bang & Olufsen Sant Cugat

H I - F I "TV.

VÍDEO TELEFONIA

L>1U

Av. Torreblanca, 2-8, local 15 (al costat del pàrquing)

Tel. 589 00 37

~ssííï&8&8#$as%ífc:

£*aÉÉaWs»#"

jf? «S> ' i&