Cofinancen:

Barcelona Treball

Smart Cities Informe sectorial 2013

Amb la col·laboració de: Doxa Consulting

Any 2013 /Pàg .2

Les 10 claus per

conèixer el sector

En els darrers anys s‟ha incrementat el pes polític i

econòmic de les ciutats, el que planteja reptes pel que fa a

la sostenibilitat, la gestió de les infraestructures i de

l‟energia, la mobilitat i la prestació de serveis a la

ciutadania, entre d‟altres. Que les ciutats donin resposta a

tots aquests reptes requereix que s‟adaptin per a ser

intel·ligents (Smart Cities).

El sector

Smart City (ciutat intel·ligent) és el terme que defineix el nou model de ciutat que integra iniciatives

orientades a millorar la sostenibilitat mediambiental i econòmica, així com la gestió eficient dels seus

serveis, amb l‟objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones i permetre, a llarg termini, una

reducció de la despesa pública. Per fer-ho innova, per exemple, en els materials, recursos i models

emprats, buscant la màxima integració i connexió entre les infraestructures i serveis de la ciutat. Per

tant, utilitza de manera intensiva la tecnologia. El fet que els projectes Smart Cities afectin el

desenvolupament d‟infraestructures i serveis d‟una ciutat, el converteix en un sector transversal que

abasta activitats tant diverses com l‟energia, l‟aigua, el transport, l‟urbanisme, la recollida de residus,

l‟ensenyament o la salut, a més de les TIC, entre d‟altres.

Principals àmbits d’activitat

El sector de les Smart Cities està format pels següents àmbits d‟activitat: Mobilitat urbana;

sostenibilitat mediambiental i gestió d‟infraestructures; ciutadania, governança i economia; i salut i

serveis socials. La mobilitat urbana abasta l‟accessibilitat, la seguretat i l‟eficiència en els sistemes de

transport. La sostenibilitat mediambiental i la gestió d‟infraestructures engloba els serveis d‟estalvi de

recursos energètics basats en dissenys innovadors, la gestió eficient dels sistemes energètics dels

Any 2013 /Pàg .3

edificis, les aplicacions intel·ligents o la millora de la xarxa elèctrica i d‟aigua. L‟àmbit de ciutadania,

governança i economia abasta els serveis associats amb el govern de les ciutats i la seva relació

amb la ciutadania, el suport a l‟activitat econòmica i la seguretat pública. Finalment, en l‟àmbit de la

salut i els serveis socials hi trobem els nous models de producció i gestió dels serveis sanitaris i

socials, molts d‟ells basats en aplicacions TIC, com la telemedicina o la teleassistència.

Tendències

Per les ciutats intel·ligents es poden identificar algunes tendències comunes, relacionades amb la

necessitat d‟emmagatzemar i gestionar grans quantitats de dades i informació (l‟Open Data i Big

Data); amb l‟eficiència energètica i el canvi en el model de producció i gestió de l‟energia (Smart Grig

o xarxes elèctriques intel·ligents); amb l‟aplicació de les TIC a la medicina i la modificació en la

prestació dels serveis mèdics (la medicina personalitzada); amb la nova gestió dels serveis públics (e-

Administració); i amb la necessària combinació entre construcció i tecnologia per donar resposta a

les infraestructures que requereix una Smart City (el sector de les infraestructures es reinventa).

Pes econòmic

La transversalitat del sector fa que a Catalunya i Espanya no es disposi de dades econòmiques

concretes referents a les Smart Cities i, per tant, hem de fixar-nos en dades relacionades amb els

principals àmbits d‟activitat que les conformen. No obstant, totes les fonts consultades coincideixen

que es tracta d‟un sector en plena expansió. Així, Ferrovial estima que la xifra de negoci pels propers

10 anys se situarà en 10 mil milions d‟euros1. Tanmateix caldrà que el sector públic faci un esforç

inversor important; Indra considera que les ciutats grans hauran d‟invertir entre 100 i 200 milions

d‟euros en els propers 3 anys per desenvolupar-se com a Smart Cities2. A més, segons A. Brey

Rodríguez, director general d‟Urbiotica, les millores en l‟eficiència dels serveis que fa possible una

Smart City poden arribar a més del 20%.

L’ocupació

Els projectes Smart Cities requereixen i ofereixen oportunitats d‟ocupació a professionals de

formacions i camps molt diversos. Novament, però, el caràcter transversal del sector fa que no es

disposi de dades específiques d‟ocupació, ni a nivell autonòmic ni estatal. Per tant, es prenen com a

referència les dades i tendències dels principals àmbits d‟activitat més relacionats, com ara la

informàtica i les telecomunicacions. Tanmateix, tot i que no tots els projectes Smart Cities són

tecnològics, el cert és que el sector es caracteritza per fer un ús intensiu de la tecnologia. Per aquest

motiu, es preveu que el sector incidirà, sobretot, en una major demanda de perfils afins a aquesta

realitat, que podran participar en projectes de tipologia diversa, com ara els relacionats amb el medi

ambient o l‟energia, per exemple.

1 http://infraestructurasinteligentes.com/

2 “En busca del futuro ciudadano “Smart”. Expansión, 15 de novembre 2012.

Any 2013 /Pàg .4

Perfils professionals més demandats

Les Smart Cities requereixen principalment professionals amb formació universitària en les àrees de

tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i en sostenibilitat. Per això els perfils professionals

més demandats són els informàtics; els enginyers, principalment, de telecomunicacions i industrials; i

els professionals amb formació relacionada amb la sostenibilitat, com els llicenciats o graduats en

ciències ambientals. En el cas dels informàtics i dels enginyers de telecomunicacions, la demanda

s‟explica perquè el sector és intensiu en l‟ús de tecnologia; i, en el cas dels enginyers industrials i dels

llicenciats o graduats en ciències ambientals, perquè hi ha molts projectes Smart Cities relacionats

amb l‟energia, la climatització (fred/calor), l‟aigua i la contaminació. Tanmateix, el sector també ofereix

oportunitats a perfils professionals de menor qualificació que treballen fent tasques d‟instal·lació i

manteniment, com per exemple, electricistes, mecànics, electrònics o frigoristes.

Ocupacions més demandades

La majoria són intensives en coneixement i estan relacionades amb el desenvolupament de projectes

vinculats a les TIC; la mobilitat urbana; l‟eficiència energètica; la sostenibilitat mediambiental; la gestió

d‟infraestructures; i els nous models de producció, gestió i prestació de béns i serveis. Algunes de les

ocupacions que poden tenir més demanda són, per exemple, l‟expert/a en xarxes de transmissió i

distribució, el consultor/a expert/a en mobilitat urbana, l‟expert/a en e-Commerce i sistemes de

pagament, l‟expert/a en Big Data i el consultor/a en e-Salut. Entre les ocupacions més demandades

amb menor qualificació, cal destacar el/la comercial de serveis d‟eficiència energètica.

Projecció futura

La projecció futura del sector passa per la consolidació dels diferents àmbits d‟activitat en que aquest

es desplega, i de manera més concreta, pel desenvolupament de sistemes de producció, gestió i

prestació de recursos eficients i sostenibles tant econòmicament com mediambiental, basats la major

part de les vegades, encara que no necessàriament, en solucions TIC. A Barcelona, alguns exemples

d‟aquests sistemes són els següents: el sistema de recollida pneumàtica de residus que començarà a

implantar-se al 22@ i que permetrà estalviar un 15% d‟energia en el procés de recollida; o el projecte

Open-DAI, que avalua el potencial i l‟eficàcia de diferents dades obertes (Open Data) de distintes

administracions per crear nous serveis i aplicacions dirigides als ciutadans, les empreses i les

administracions. A més, Barcelona lidera el City Protocol Society la primera aliança de ciutats,

empreses i organitzacions per definir els estàndards de qualitat de les ciutats del futur i compartir

solucions per donar resposta als seus problemes i suport a la seva transformació.

Debilitats

La implementació i desenvolupament de projectes Smart Cities és complex, atenent que requereix

d‟una visió transversal i integrada, així com de la transformació de moltes infraestructures i serveis de

la ciutat, i dels seus models de gestió. Tanmateix, les col·laboracions publicoprivades es troben sovint

Any 2013 /Pàg .5

afectades per la dificultat de concretar el retorn de la inversió privada, o per la forta inversió pública

necessària, tenint en compte el context econòmic actual. D‟altra part, el desenvolupament

exponencial de les TIC sovint complica la integració entre la tecnologia existent i la nova, així com

l‟adaptació i els nous usos que en puguin fer les persones, les empreses i els governs. Això

s‟accentua pel fet que el sector fa un ús intensiu de la tecnologia i, sovint, alguns projectes tendeixen

a centrar-se, quasi exclusivament, en el desenvolupament tecnològic, sense considerar altres

variables com el model de gestió dels serveis urbans o el propi model de ciutat.

Oportunitats

Barcelona ocupa la vuitena posició en el rànquing europeu de ciutats intel·ligents, després de

Copenhaguen, Estocolm, Amsterdam, Viena, París, Berlín i Londres3. I la primera posició entre les

ciutats espanyoles; a Barcelona la segueixen, per aquest ordre, Santander, Madrid, Màlaga i Bilbao4.

Per tant, la ciutat està en una bona posició per seguir desenvolupant-se com una Smart City i

s‟espera que, en els propers anys, pugui generar ocupació i negoci en sectors i àmbits tant diferents

com l‟energia, la mobilitat, l‟urbanisme, el comerç, la sanitat, l‟educació, les infraestructures, la

informàtica, l‟electrònica, la mecànica o el medi ambient. D‟altra part, Barcelona compta amb el

lideratge del City Protocol Society la primera aliança de ciutats, empreses i organitzacions diverses en

la qual participen 33 ciutats. A més a més, el fet que Barcelona aculli el 2013 una tercera edició del

“Smart City Expo and World Congress” que se celebrarà en el marc de la “World Sustainable Mobility

Week”, coincidint amb el saló més important del vehicle elèctric i amb la quarta edició del saló

internacional de la indústria ferroviària, el BcnRail, afavorirà el posicionament de la ciutat. Finalment,

a nivell més global, la creixent concentració de població a les ciutats i la necessitat de gestionar-les

de manera eficient i sostenible, farà que d‟una manera o altra, pràcticament tots els sectors d‟activitat

tradicionals tinguin oportunitats de creixement i ocupació derivades del desenvolupament de projectes

i models Smart City tant a nivell local i nacional, com internacional.

3 “Barcelona empeny en el rànquing Smart”. La Vanguardia, 14 de novembre de 2012.

4 “Una lengua llamada City Protocol”. El País, 11 de novembre de 2012.

Any 2013 /Pàg .6

01Presentació del sector

El paper de les ciutats en el desenvolupament socioeconòmic dels països les ha convertit en pols

d‟atracció de població. La concentració de persones a les ciutats d‟arreu del món s‟ha incrementat

exponencialment en els últims anys. De fet, el juliol de 2007, la població urbana va sobrepassar la

rural a tot el món, i les previsions apunten que el 2050 arribarà pràcticament al 70%5.

Aquest fet

confereix a les ciutats un important pes econòmic i polític. Però, en contraposició, aquesta situació ha

convertit les ciutats en grans consumidores de recursos: s‟estima que generen el 75% del consum

energètic mundial i el 70% dels gasos d‟efecte hivernacle. Aquesta situació ha motivat la posada en

marxa -per part de les administracions públiques, en col·laboració amb el sector privat i la ciutadania-

d‟actuacions encaminades a fer de les ciutats espais sostenibles i compromesos amb el seu entorn

que disposin d‟infraestructures i serveis dotats de solucions tecnològiques avançades, amb aquesta

finalitat. Tanmateix, la crisi econòmica exigeix una gestió més eficient de les ciutats per mantenir el

nivell de vida associat a l‟estat del benestar.

Així, una Smart City (ciutat intel·ligent) és la que integra iniciatives orientades a fer-la més sostenible

mediambientalment i econòmica, i dotar-la d‟una gestió eficient dels seus serveis i infraestructures,

per tal de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. Per a fer-ho innova en els materials,

recursos i models, buscant la màxima integració i connexió entre les infraestructures i serveis de la

ciutat. Per tant, utilitza de manera intensiva la tecnologia, tant com a facilitadora com a mecanisme

d‟eficiència. Avui en dia la tecnologia ha permès innovar en la prestació dels serveis urbans, com per

exemple, espais en els quals l‟enllumenat públic s‟activa segons la llum del dia i el pas de les

persones, l‟activació del reg automàtic en funció de la humitat de l‟ambient, o la senyalització de

places de pàrquing lliures usant sensors i aplicacions per Smartphones. Però el desenvolupament

d‟una Smart City o ciutat intel·ligent va més enllà de l‟ús de les tecnologies de la informació i la

comunicació (TIC).

Així, la implantació d‟una Smart City requereix, a més de solucions basades en les TIC, canvis en:

Els models de gestió dels serveis urbans, que s‟han de prestar de manera més transversal i

involucrant els ajuntaments, les empreses i els emprenedors.

5 Smart cities: un primer paso hacia la Internet de las cosas. Fundación Telefónica, 2011.

Any 2013 /Pàg .7

Els models de producció i distribució energètica, que han de combinar les TIC amb l‟energia,

fent possible, per exemple, que cada edifici produeixi energia, l‟usi i la pugui compartir a

través de la xarxa energètica (el que es coneix com a Smart Grid).

Els hàbits d‟ús de recursos i serveis, com per exemple, reduint-ne el consum; disposant de

transports sostenibles; o compartint recursos a través, per exemple, del car sharing o ús

compartit d‟automòbils.

El propi model de ciutat, que suposa implicar la ciutadania en la presa de decisions i en la

gestió de la ciutat. Això vol dir avançar cap a la cocity o ciutat col·laborativa, que requereix de

ciutadans implicats en el desenvolupament de la Smart City i preparats per usar les TIC, és a

dir, “ciutadans intel·ligents” (concepte que s‟ha creat a l‟entorn del propi desenvolupament del

concepte Smart City)6.

Els projectes Smart Cities, per tant, poden afectar molts dels serveis que es presten en una ciutat:

mobilitat, producció i distribució de serveis (energia, aigua, gestió de residus, etc.), educació, salut,

seguretat, atenció a les persones, etc. Tanmateix, no existeix un únic model de Smart City; hi ha

innumerables iniciatives arreu del món, i múltiples aproximacions, en funció de les necessitats

concretes i la realitat de cada ciutat, el seu entorn i els seus recursos.

D‟altra part, la dimensió dels projectes Smart Cities fa que només es puguin abordar amb suficients

garanties d‟èxit des d‟un sòlid compromís entre les institucions públiques i les empreses capaces de

dissenyar models de producció, gestió i prestació de serveis, així com solucions tecnològiques que

assegurin el funcionament dels nous serveis.

Barcelona lidera la creació del primer protocol de ciutats intel·ligents de tot el món (el City Protocol) i

la trobada mundial de ciutats intel·ligents (el Smart City Expo and World Congress) del qual se n‟han

fent ja dues edicions, la primera el 2011 i la segona el novembre de 2012. Tanmateix, recentment, la

ciutat s‟ha situat en la vuitena posició en el rànquing europeu de ciutats intel·ligents, després de

Copenhaguen, Estocolm, París, Londres o Berlín. A nivell estatal, Barcelona ocupa la primera posició

del rànquing, seguida per Santander, Madrid, Màlaga i Bilbao.

Actualment s‟estan desenvolupant força projectes Smart Cities, com per exemple, el projecte de TMB

per implantar autobusos urbans nets o la línia ortogonal d‟autobusos, inaugurada l‟octubre de 2012,

que connecta la ciutat de manera rectilínia amb una trama ortogonal per facilitar l‟ús als usuaris.

D‟altra part, el projecte TAP and GO, en col·laboració amb La Caixa, Telefónica i Indra, impulsa el

desplegament massiu a la ciutat de la tecnologia NFC, de pagament sense contacte, a través del

telèfon mòbil.

6 Dossier “La revolución inteligente”. “Smart cities y los retos del siglo XXI. Diari de Tarragona, 7 novembre 2012.

Any 2013 /Pàg .8

En clau de sostenibilitat, el projecte d‟Illes eficients, en col·laboració amb Schneider Electric i GD

Suez, s‟endega per fer possible que els edificis puguin generar l‟energia que consumeixen a través de

la captació i transformació d‟energia fotovoltaica, eòlica i geotèrmica. I per tal que les empreses

puguin testejar les seves iniciatives Smart, el projecte Urban Lab permet que aquestes disposin d‟un

espai al districte 22@ per provar productes innovadors que estan en fase de precomercialització. Un

altre projecte a destacar és l‟Open-DAI, que avalua el potencial i l‟eficàcia de diferents dades obertes

(Open Data) de distintes administracions per crear nous serveis i aplicacions dirigides als ciutadans,

les empreses i les administracions. Tot i així, cal esmentar que actualment, la gran majoria de

projectes Smart Cities de Barcelona estan relacionats amb l‟eficiència energètica i la sostenibilitat.

Any 2013 /Pàg .9

02Principals àmbits d‟activitat

Tal com exposàvem en l‟apartat anterior, no existeix un únic enfocament ni delimitació del concepte

de Smart City. Tot i així, amb la finalitat de crear una taxonomia que permeti analitzar el sector i les

seves iniciatives, el subdividirem en els següents àmbits d‟activitat:

Mobilitat urbana

Comprèn els projectes i iniciatives relacionats amb la sostenibilitat, accessibilitat, seguretat i eficiència

en els sistemes de transport, com ara la gestió del trànsit en temps real, nous sistemes de transport,

gestió de flotes i d‟aparcaments, vehicles elèctrics, etc.

Un dels principals problemes de les ciutats és la congestió del trànsit, que té un impacte negatiu en la

vida de les persones pels efectes nocius sobre la qualitat de l‟aire, la contaminació acústica o la

disminució de la productivitat. Els espanyols perden cada any 420 milions d‟hores en embussaments,

especialment a Barcelona i Madrid, dues de les 20 ciutats més congestionades d‟Europa; això suposa

una despesa d‟uns 1.000 euros per càpita anuals7.

Els projectes de mobilitat urbana a les Smart Cities tenen per finalitat disminuir els efectes de la

congestió del trànsit a través de solucions basades en la gestió de la circulació en temps real que

donen informació sobre congestions, obres, timming dels semàfors, etc. Un dels aspectes en què

Barcelona destaca com a ciutat Smart és justament el de la mobilitat urbana. En aquest àmbit ha

desenvolupat, entre altres projectes, un accés per a mòbils que utilitza Google Maps

(m.google.es/maps/transitbarcelona) per conèixer la fluïdesa de la circulació i consultar imatges

captades per càmeres situades als districtes. Aquesta aplicació també es pot consultar a través de

http://maps.google.es/transitbarcelona. En aquest àmbit també ha posat en marxa, l‟octubre de 2012,

la línia ortogonal de TMB conformada per cinc noves línies d‟autobús que connecten la ciutat de

manera rectilínia amb una trama ortogonal per facilitar l‟ús als usuaris.

Els projectes de mobilitat urbana a una Smart City també es poden orientar al redimensionament de

les xarxes de transport públic, la disposició d‟informació sobre la xarxa de transport (panells

informatius, aplicacions mòbils, etc.) en temps real; la replanificació urbana per dissenyar rutes més

7 Informe del Instituto de Prospectiva Tecnológica (JRC-IPTS) de la Comisión Europea.

Any 2013 /Pàg .10

eficients que permetin reduir els temps de desplaçament; el desenvolupament de sistemes

intel·ligents de pàrquing que indiquin la disponibilitat de places en temps real o la gestió del sistema

de transport públic en bicicleta, com el projecte Bicing de l‟Ajuntament de Barcelona.

Sostenibilitat mediambiental i gestió d’infraestructures

Aquest àmbit comprèn serveis d‟estalvi de recursos energètics basats en dissenys innovadors, gestió

eficient dels sistemes energètics dels edificis (calefacció, aire condicionat, etc.), aplicacions

intel·ligents (immòtica i domòtica), o millora de la xarxa elèctrica i d‟aigua.

Les ciutats són les que generen la major part d‟emissions de CO2, també són les que demanden més

energia, i el 50% de l‟energia que consumeixen els edificis no és eficient8.

L‟augment del preu de

l‟energia, la seva demanda creixent, i la necessitat de reduir les emissions està obligant a optimitzar-

ne el consum. De fet, 400 ciutats del món es varen comprometre el 2009 a fer fortes retallades en les

emissions9 de CO2, i a oferir energia segura i sostenible. Això, suposa fer un ús més eficient de

l‟energia i incrementar, al mateix temps, el consum de renovables (fotovoltaica, eòlica, biomassa,

geotèrmica, etc.) tot assegurant una provisió del servei contínua, sense caigudes, ni talls de llum. En

aquest àmbit, a Barcelona s‟està desenvolupant el projecte d‟Illes intel·ligents per aconseguir que els

edificis puguin generar l‟energia que consumeixen a través de la captació i transformació d‟energia

fotovoltaica, eòlica i geotèrmica, i en un futur, marítima. També s‟està implantant el projecte Live

(Logística per a la Implementació del Vehicle Elèctric), una plataforma de col·laboració publicoprivada

per donar suport i impulsar el desenvolupament de la mobilitat elèctrica a Barcelona i la seva Àrea

Metropolitana, que entre altres actuacions, promou el desplegament de xarxes públiques i privades de

recàrrega per a vehicles elèctrics. A més, les ordenances municipals ja regulen qüestions com l‟ús de

l‟energia solar en edificis públics i privats10,

i la ciutat ha previst invertir 550.000 euros per dotar dos

quilòmetres del Passeig de Gràcia amb una “capa” intel·ligent que permetrà, en el futur, desenvolupar

projectes com el reg a mida, el control de l‟enllumenat i el càlcul dels fluxos de transit11.

Els projectes Smart Cities de sostenibilitat mediambiental i gestió d‟infraestructures estan orientats al

desenvolupament de xarxes intel·ligents de distribució i gestió energètica que integren les renovables

a la xarxa existent (Smart Grid) i a la introducció de sistemes automàtics (domòtics i immòtica) o la

provisió d‟eines d‟informació general. Alguns exemples de projectes que s‟estan desenvolupant arreu

actualment són: la il·luminació eficient dels carrers i de l‟interior dels edificis; l‟ús de la tecnologia LED

als semàfors; els sistemes de reg automàtic als parcs i jardins amb sensors i temporitzadors que

permeten mesurar el nivell d‟humitat i activar el sistema en el moment i temps òptims; els

mecanismes per mesurar la qualitat de l‟aire, l‟aigua o la temperatura en temps real; els fanals amb

8 http://www.telenorconnexion.com/

9 Burger, A. “Mayors‟ pledge to make „drastic‟ CO2 emissions cuts highlight of EU Sustainable Energy Week”. International

Institute for Sustainable Development. 12 de febrero de 2009. 10

“Sense rastre de Madrid”. La Vanguardia, 14 de novembre de 2012. 11

“Las empresas apuestan por la urbe inteligente”. El País, 11 de novembre de 2012.

Any 2013 /Pàg .11

sensors de moviment, temperatura o contaminació acústica que recullen informació en temps real a

través de tecnologia Wi-Fi (Sensors per serveis urbans) ; o els sistemes pel buidat de contenidors i la

millora en la gestió dels residus urbans.

Ciutadania, governança i economia

Inclou els serveis associats amb el govern de les ciutats i la seva relació amb la ciutadania (e-

Administració, e-Participació); la seguretat pública (videovigilància, prevenció o protecció civil); la

participació en la gestió i construcció de serveis d‟ensenyament mitjançant nous sistemes

d‟aprenentatge i treball (e-Learning i teletreball); el suport a l‟activitat econòmica; i el foment de la

cohesió social.

Aquest àmbit s‟ocupa, per tant, de millorar la transparència en la gestió pública, promoure la

participació ciutadana en la presa de decisions, fomentar l‟ús de les TIC a l‟ensenyament, millorar els

sistemes de seguretat ciutadana, difondre la cultura, i proporcionar noves eines de gestió i treball a

les empreses.

Podem trobar-hi projectes relacionats amb l‟educació, l‟e-Administració, l‟e-Participació o la seguretat

pública. En educació es desenvolupen sistemes TIC per l‟aprenentatge i metodologies d‟e-Learning o

blendedlearning. En l‟e-Administració s‟ofereixen serveis on-line que faciliten la relació amb la

ciutadania (accés a informació, disposició de firma digital, realització de tràmits a través

d‟aplicacions, pagament de taxes i impostos, etc.) i optimitzen les tasques i els processos dels

treballadors del sector públic (workflows). En l‟e-Participació es desenvolupen projectes que

afavoreixen la transparència i la participació ciutadana, com per exemple, la realització d‟enquestes i

votacions on-line, o l‟anàlisi dels corrents d‟opinió que es generen a la xarxa. En seguretat pública, es

duen a terme projectes per millorar la coordinació de recursos i agents, i els sistemes d‟emergència i

protecció civil. Per exemple, el 112, que està dissenyat sota un criteri multiservei que integra tots els

organismes implicats en situacions d‟emergència; el desplegament de càmeres de videovigilància

destinades a controlar zones concretes; o la generació de sensors contra incendis, entre altres.

A Barcelona està en marxa el projecte Urban Lab que permet que les empreses disposin d‟un espai

de proves per testejar productes innovadors que estan en fase de precomercialització; el projecte

TAP and GO que impulsa el desplegament massiu a la ciutat de la tecnologia NFC, de pagament

sense contacte a través del telèfon mòbil; o el projecte iCity, en fase de desenvolupament i liderat per

l‟Institut Municipal d‟Informàtica (IMI) de l‟Ajuntament de Barcelona i aprovat recentment per la

Comissió Europea, que permet l‟obertura de part de les infraestructures municipals (Wi-Fi i fibra

òptica corporativa), la reutilització d‟informació pública i la provisió d‟eines que permetin el

desenvolupament d‟aplicacions per part de tercers (empreses, centres de recerca o universitats).

Any 2013 /Pàg .12

Salut i serveis socials

Inclou l‟aplicació de serveis tecnològics a la salut i a l‟atenció a les persones, com la telemedicina, la

teleassistència, les aplicacions d‟història clínica digital i compartida, la recepta electrònica o els

sistemes de visualització adaptats. Així, la tecnologia aplicada a la salut i als serveis socials permet

la millora de la prestació dels serveis fent possible que les persones rebin atenció i assistència des de

casa seva.

En general, els projectes Smart Cities en aquest àmbit estan orientats a avançar en el diagnòstic en

temps real, al seguiment de l‟estat de salut al domicili del pacient a través de la monitorització

(teleassistència i telemedicina), i al desenvolupament d‟aplicacions per compartir informació mèdica

(història clínica electrònica compartida o recepta electrònica).

A Barcelona s‟està desenvolupant un projecte de teleassistència que ofereix assistència domiciliària

les 24 hores del dia i tots els dies de l‟any amb l‟objectiu de donar una resposta immediata davant de

situacions de demanda d‟ajut de persones grans o discapacitades. El servei es basa en un aparell

instal·lat a l'habitatge de l'usuari i connectat mitjançant la línia telefònica fixa o mòbil a una central

receptora amb la qual es pot comunicar, en cas d‟urgència, prement un botó. Actualment, hi ha més

de 50.000 llars a Barcelona que disposen d‟aquest aparell, la majoria de persones majors de 75 anys,

i algunes persones amb discapacitat.

Any 2013 /Pàg .13

03Tendències del sector

Una de les claus pel desenvolupament d‟una Smart City és

la capacitat d‟obtenció de dades en temps real i la gestió

intel·ligent de la informació que aquestes generen de

manera immediata. Sovint, aquest procés permet dotar

d‟una major integració i eficiència els serveis oferts al

ciutadà.

El model de ciutat intel·ligent o Smart City es pot aplicar a pràcticament qualsevol àmbit de gestió de

la ciutat i té relació amb la visió de futur d‟aquesta. Per aquest motiu les tendències en el sector de les

Smart Cities estan estretament relacionades amb l‟estratègia Smart de cada ciutat i amb els projectes

concrets que s‟hi vulguin desenvolupar. Tot i així, podem identificar en la majoria de ciutats

intel·ligents les següents tendències:

L’Open Data: dades accessibles

L‟Open Data permet disposar de dades sota la llicència oberta dels estats (Open Goverment Licence)

de manera que les dades sobre els serveis públics puguin ser accessibles a tothom. Això permetrà el

desenvolupament de multitud d‟aplicacions que donin informació, per exemple, sobre la predicció del

temps, les incidències de trànsit o els serveis de guàrdia.

A Barcelona s‟està desenvolupant el projecte Open- DAI que testeja el potencial i l‟eficàcia de

diferents dades obertes (Open Data) de distintes administracions per crear nous serveis i aplicacions

dirigides als ciutadans, les empreses i les administracions. Aquestes aplicacions abastaran sectors

com el transport o el medi ambient, serveis de geolocalització i turístics, i noves formes de relació

entre el govern i els ciutadans.

Any 2013 /Pàg .14

Big Data, el poder de la informació

S‟estima que el volum de dades que genera la societat de la informació arriba a 2.5*1030 bytes

diaris12

, procedents de diferents fonts (publicacions digitals, administració, comerç electrònic, xarxes

socials o dispositius mòbils).

Un dels reptes de les Smart Cities és la gestió d‟aquest volum de dades i la seva posterior

interpretació. Per aconseguir la gestió de les dades s‟han desenvolupat, i se seguiran desenvolupant

en el futur, solucions tecnològiques amb una alta capacitat d‟emmagatzematge, anàlisi i tractament de

la informació. És el que s‟anomena Big Data. Aquesta tecnologia ofereix moltes possibilitats a les

Smart Cities donat que aporta intel·ligència, capacitat de previsió, facilita la presa de decisions i

potencia la col·laboració entre els serveis públics, com per exemple, el servei de trànsit amb el de

control mediambiental, o el de salut amb el d‟emergències. Un exemple concret d‟aplicació Big Data a

una Smart City és l‟anàlisi integrada de les dades dels sensors digitals que poden mesurar i

comunicar la ubicació, moviment, vibració, temperatura, humitat i canvis químics en l‟aire que té

aplicacions en el control de la contaminació o en el sistema de reg dels parcs de la ciutat.

Les Smart Grid (Xarxes elèctriques intel·ligents)

Aquesta tendència suposa un canvi en el model de producció i distribució energètica; una Smart Grid

és una Smart City en la què la distribució de l‟electricitat es fa utilitzant tecnologia digital per estalviar

energia, reduir costos i aconseguir un subministrament elèctric eficient, segur i sostenible.

En una Smart Grid es consumeix l‟energia que es necessita i s‟emmagatzema l‟excedent. Les tarifes

elèctriques varien de preu en funció de la demanda, i el consumidor les coneix en temps real i pot

adequar el seu consum al preu. Aquest sistema requereix la instal·lació de dispositius intel·ligents

(Smart Meters) que reemplacen els antics comptadors i que, juntament amb altres protocols

informàtics, informen del preu de l‟energia. La finalitat d‟aquest sistema és potenciar el consum

energètic en hores de poca demanda i racionalitzar-lo. A més, en aquesta xarxa intel·ligent, els

usuaris podran ser proveïdors d‟energia. Per exemple, els edificis que disposin de generadors

d‟energia neta en podran distribuir l‟excedent a través de les xarxes elèctriques intel·ligents. Un altre

exemple d‟aquesta tendència és el vehicle-to-grid, que aprofita l‟excés d‟energia que pugui generar un

vehicle elèctric per vendre‟l en els punts de recàrrega.

Medicina personalitzada, un nou model de servei sanitari centrat en el pacient

La e-Salut, concepte que fa referència a la utilització de les TIC en el camp de la salut i que afecta un

dels àmbits en què s‟estructura el sector de les Smart Cities, farà possible la implantació d‟una

medicina més personalitzada en la qual el pacient estarà en el centre del sistema sanitari.

12

Four Vendor Views on Big Data and Big Data Analytics_ IBM Hurwitz & Associates, Fern Halper, Gener de 2012.

Any 2013 /Pàg .15

En efecte, la e-Salut permet el desenvolupament de sistemes i eines que faciliten el diagnòstic i el

tractament individualitzat mitjançant les xarxes d‟informació compartida, els historials clínics

electrònics, els serveis de telemedicina o els sistemes de comunicacions portàtils o portals de salut,

entre altres eines de suport a la prevenció, diagnòstic, tractament, monitorització i gestió dels estils de

vida de cada persona.

Un exemple innovador d‟aquestes eines, desenvolupat per enginyers en microelectrònica i biomèdics

del Georgia Institute of Technology, és la generació de biosensors que fan possible l‟anàlisi de

multitud de paràmetres sobre la salut de la persona en temps real, el que permet fer diagnòstics

immediats i ajustats, receptar fàrmacs amb precisió, estalviar temps, i millorar la qualitat en l‟atenció

sanitària.

e-Administració

L‟e-Administració és una de les tendències en alça de les Smart Cities, i es concreta en un nou

procediment per la presentació, tramitació, recepció i enviament de documents a l‟administració, i en

un nou sistema de relació entre l‟administració, la ciutadania i les empreses.

Els tres pilars bàsics de l‟e-Administració són:

Multicanalitat: provisió de serveis a través de tots els canals disponibles (web, telèfon, mòbil,

TDT, etc.).

Simplificació procedimental: reorganització dels procediments interns de gestió administrativa,

per fer-los més senzills i eficients.

Simplificació documental: eliminació de requisits i documents no necessaris per a la finalitat

pública o ja disponibles per part de l‟administració.

El sector de les infraestructures es reinventa

Una Smart City requereix d‟infraestructures intel·ligents que combinin elements de construcció,

d‟enginyeria i de tecnologia. Per aquest motiu cada vegada és més freqüent, i ho seguirà essent en el

futur, la col·laboració entre empreses de la construcció i empreses tecnològiques, per poder aprofitar

les possibilitats que ofereixen les Smart Cities. Actualment, ja no resulta sorprenent que, per exemple,

en els contractes ferroviaris se separin les tasques d‟instal·lació de les de senyalització. Les primeres

són assumides per empreses constructores i les segones per grups d‟empreses amb participació

d‟empreses tecnològiques.

Any 2013 /Pàg .16

04El sector en xifres

A Catalunya i Espanya no es disposa de dades econòmiques i d‟ocupació concretes del sector de les

Smart Cities ja que les activitats que s‟hi desenvolupen queden diluïdes en les què es realitzen en

d‟altres sectors, com ja hem comentat. Tanmateix, a continuació es proporcionen dades relacionades

amb els principals sectors o àmbits d‟activitat que estan més relacionats amb les Smart Cities i que

justifiquen la seva rellevància quant a generació de negoci i ocupació.

Dades econòmiques

Hi ha diverses estimacions del volum de negoci que pot generar el sector de les Smart Cities i

totes coincideixen que és un mercat en expansió. CISCO el situa en 1,2 bilions de dòlars en

els pròxims 10 anys, la International Data Corporation Espanya (IDC) l‟estima en més de 57

mil milions d‟euros el 2014 i Ferrovial valora en 10 mil milions d‟euros l‟externalització de

serveis municipals de medi ambient i mobilitat a Espanya.13

Europa té actualment 35 ciutats que superen el milió d‟habitants i Xina, al 2025, en tindrà 221.

600. A les ciutats hi viu una cinquena part de la població i generen el 60% del PIB mundial.14

Les ciutats ocupen el 2% de la superfície del planeta, però consumeixen el 75% dels recursos

i l‟energia mundials, i en 40 anys el 75% de la població mundial viurà a les ciutats; aquestes

xifres posen de manifest el pes de les activitats econòmiques que s‟hi generen.15

El creixement de les ciutats va lligat al desenvolupament d‟activitats empresarials. Un sistema

administratiu poc eficaç pot suposar un cost de fins a un 6,8% del PIB en algunes economies.

Una reducció del cost administratiu d‟un 25% (simplificació de tràmits mitjançant l‟e-

Administració) pot representar fins a un 1,5% d‟estalvi del PIB16.

L‟impacte de la congestió del trànsit en ciutats com Barcelona suposa entorn el 1,4 % i el 4 %

del PIB de la ciutat. Els conductors espanyols perden cada any 420 milions d‟hores en

13

Full de ruta per a la Smart City. Centre Tecnològic de Catalunya. Barcelona, febrer 2012. 14

Smart cities: un primer paso hacia la Internet de las cosas. Fundación Telefónica, 2011. 15

Garnett, T. (1996). “Farming the city: the potential urban agricultura”. The Ecologist, via Factiva. 16 Measuring administrative costs and reducing administrative burdens in the European Union”. Comisión Europea. 2006.; i

Estudi d‟IBM Global Bussiness. Ciudades inteligentes.

Any 2013 /Pàg .17

embussos, especialment a Barcelona i Madrid, dues de les 20 ciutats més congestionades del

món, el que suposa una despesa per càpita de 1.000 euros anuals. 17

La congestió del trànsit va costar 78.000 milions de dòlars a l‟economia nord-americana el

2005, i va causar la pèrdua de 4.200 milions d‟hores, segon l‟estudi d‟IBM “Ciutats més

intel·ligents: Cap a un nou model d‟eficiència i sostenibilitat. Aquestes xifres augmenten un

8% cada any. Tan sols a Nova York, el cost econòmic dels embussos s‟aproxima als 4.000

milions de dòlars anuals. Diverses estimacions suggereixen que el cost dels embussos a les

ciutats equivalen a entre l‟1 i el 3% del PIB.

La cerca d‟aparcament provoca un 30% dels embussos que pateixen les ciutats, segons un

estudi sobre el tema a nivell mundial elaborat per IBM. Els sistemes d‟aparcament intel·ligents

poden reduir aquest percentatge considerablement. 18

L‟Ajuntament de Barcelona vol que la ciutat sigui la primera del món autosuficient

energèticament mitjançant energies renovables d‟aquí 40 anys. 19

La xarxa C40 Cities, formada per 58 ciutats del món que prenen mesures a favor de

l‟eficiència energètica han posat en marxa més de 4.700 iniciatives. Aquestes ciutats

preveuen retallar gairebé 250 milions de tones en emissions anuals el 2020 i fins a 1.000

milions el 2030. Entre elles hi ha Barcelona, Hong Kong, Jakarta, Moscou, Basilea, Berlín,

Roma, San Francisco o Toronto.

Barcelona és un camp de proves per al vehicle elèctric, i ha instal·lat la primera

electrogasolinera pública de càrrega ràpida de l‟Estat que permet omplir el dipòsit en 10

minuts. A més, disposa d‟una plataforma publicoprivada que promou la utilització de vehicles

elèctrics a la ciutat participada pel Govern espanyol i català, l‟Ajuntament de Barcelona,

Endesa, Siemens i Seat (projecte Live Barcelona).

Les poblacions espanyoles de més 50.000 habitants destinen més de 1.600 milions d‟euros a

la recollida i tractament de residus, i més de 1.000 a la neteja viària.

Les millores en l‟eficiència dels serveis que fa possible una Smart City poden arribar a més

del 20%, segons A. Brey Rodríguez, director general d‟Urbiotica.

L‟ús d‟aplicacions de reg als parcs i jardins municipals permet un estalvi de fins a un 15% de

l‟aigua utilitzada i d‟un 25% en el transport, en el cas de la recollida d‟escombraries. 20

El nombre d‟usuaris de tecnologia DSL (Digital Subscriber Line), que són totes les tecnologies

que proveeix una connexió digital sobre la línia de la xarxa telefònica, han crescut en un 37%

a Espanya des del 2006, els de serveis de cable un 27%, i els de fibra un 36%, segons

17

Instituto de Prospectiva Tecnológica (JRC-IPTS) de la Comisión Europea. 18

http://www-03.ibm.com/press/es/es/pressrelease/35510.wss 19

http://www.redesurbanascaloryfrio.com/images/stories/noticias/121009notaconvenigdfsuez.895.pdf 20

http://www.tic.cat/web/i-digital/coneixement/experiencies/detall/-/asset_publisher/Dcb0/content/entrevista_jordi_sala

Any 2013 /Pàg .18

dades de l‟OCDE. Aquestes dades indiquen que la ciutadania està cada vegada més

preparada per viure en una ciutat Smart City i que creix el nombre de “ciutadans intel·ligents”.

Dades d’ocupació

La transversalitat del sector Smart Cities fa que requereixi i ofereixi oportunitats d‟ocupació a

professionals de formacions molt diverses, i tot i que no tots els projectes Smart Cities són

tecnològics, el cert és que el sector es caracteritza per fer un ús intensiu de la tecnologia. Per aquest

motiu, les dades d‟ocupació que es presenten a continuació, donat que no existeixen dades concretes

de les Smart Cities, se centren en l‟àmbit d‟activitat de la informàtica i les telecomunicacions, com dos

dels més relacionats amb aquestes.

La Unió Europea ha situat el desenvolupament d‟una estratègia digital a Europa com una eina

imprescindible del creixement econòmic i social. Així, el desenvolupament de les xarxes de

telecomunicacions, especialment, les basades en la fibra òptica, són infraestructures

prioritàries. S‟espera que l‟any 2013 tota la ciutadania europea tingui accés a la banda ampla i

que l‟any 2020 pugui accedir a connexions de 30 Mb. Aquest fet generarà ocupació en el

sector de les telecomunicacions, la programació i la consultoria. Actualment les activitats de

telecomunicacions donen feina al 0,7% de les persones ocupades, i les de programació i

consultoria l‟1,3%21

en el primer trimestre de 2012.

Una de les formacions més habituals entre els professionals de les Smart Cities és

l‟enginyeria informàtica o la de telecomunicacions. Actualment els enginyers d‟aquestes

branques tenen una taxa d‟atur del 7,6% enfront la mitjana catalana del 22, 6%, segons

dades del 3r trimestre de 2012. Un 13% de les ofertes de feina sol·liciten aquests perfils

formatius.22

Es preveu que la demanda d‟aquest tipus de perfils segueixi augmentant en el

marc de les iniciatives de les Smart Cities.

Segons un informe elaborat per ESADE per a Infojobs, de les 961.145 ofertes de feina

publicades per aquest portal el 2011, el 23% (al voltant de 250.000) ho van ser per la

categoria d‟Informàtica i telecomunicacions. A més, el nombre de candidats presentats per

cada lloc de treball en aquesta categoria va ser de 14, mentre que la mitjana de candidats per

la resta de categories va ser de 6223

. Així mateix, un estudi publicat pel Centre d‟Innovació en

Formació Professional (CIFO) de Lleida el 2012 indica que el 84% dels estudiants de TIC

21

INE 22

http://noticias.universia.es/en-portada/noticia/2012/06/19/943781/profesionales-mas-demandan-empresas.html

http://www.adecco.es/_data/NotasPrensa/pdf/372.pdf 23

http://blog.uchceu.es/informatica/estudiar-informatica-una-vocacion-con-un-7-de-desempleo/

Any 2013 /Pàg .19

d‟aquesta demarcació troben feina en acabar la formació, i fins i tot abans de finalitzar- la.24

Les conclusions d‟aquests dos estudis posen de manifest la necessitat d‟incentivar entre els

estudiants l‟elecció de formacions en informàtica i telecomunicacions per garantir la cobertura

de la demanda d‟aquests professionals en els propers anys.

A l‟àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, a Catalunya durant el primer

trimestre de 2012, hi treballen 88.500 persones, el 4,2% del total de persones ocupades al

sector serveis.25

Els EUA necessiten entre 140.000 i 190.000 treballadors amb competències analítiques i

d‟interpretació de bases de dades, i 1,5 milions amb formació de gestió de dades i perfil

gerencial, segons dades de 2011 de la consultoria McKinsey Global Institute.

Fonts. Darreres dades disponibles. Full de ruta per a la Smart City. Centre Tecnològic de Catalunya. Barcelona, febrer 2012. Smart cities: un primer paso hacia la Internet de las cosas. Fundación. Telefónica, 2011; Garnett, T. (1996). “Farming the city: the potential urban agricultura”. The Ecologist, via Factiva Measuring administrative costs and reducing administrative burdens in the European Union”. Comisión Europea. 2006; Estudi d‟IBM Global Bussiness. Ciudades inteligentes; Instituto de Prospectiva Tecnológica (JRC-IPTS) de la Comisión Europea; http://www-03.ibm.com/press/es/es/pressrelease/35510.wss; http://www.redesurbanascaloryfrio.com/images/stories/noticias/121009notaconvenigdfsuez.895.pdf; http://www.tic.cat/web/i-digital/coneixement/experiencies/detall/-/asset_publisher/Dcb0/content/entrevista_jordi_sala; INE; http://noticias.universia.es/en-portada/noticia/2012/06/19/943781/profesionales-mas-demandan-empresas.html; http://www.adecco.es/_data/NotasPrensa/pdf/372.pdf ; http://blog.uchceu.es/informatica/estudiar-informatica-una-vocacion-con-un-7-de-desempleo/; http://www.lavanguardia.com/local/lleida/20120629/54317654607/ingenieros-informaticos-esquivan-crisis-paro.html

24

http://www.lavanguardia.com/local/lleida/20120629/54317654607/ingenieros-informaticos-esquivan-crisis-paro.html 25

INE

Any 2013 /Pàg .20

05Perfils professionals més demandats

Perfils professionals de major qualificació

Perfil formatiu

Tot i la transversalitat del sector, les Smart Cities requereixen principalment professionals amb

formació en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC); sostenibilitat; gestió

d‟infraestructures; i nous models de producció, gestió i prestació de béns i serveis Així, les

formacions reglades més habituals entre els professionals del sector són la informàtica; les

enginyeries, principalment, telecomunicacions i industrial; i algunes formacions relacionades amb la

sostenibilitat, com les ciències ambientals. En el cas dels informàtics i dels enginyers de

telecomunicacions, la demanda s‟explica perquè el sector és intensiu en l‟ús de tecnologia. I en el cas

dels enginyers industrials i dels llicenciats o graduats en ciències ambientals perquè hi ha molts

projectes Smart Cities relacionats amb l‟energia, la climatització (fred/calor), l‟aigua, la contaminació, i

la construcció d‟infraestructures intel·ligents. En menor mesura, el sector també requereix persones

amb formació en ciències econòmiques, administració d‟empreses o doble titulació econòmiques/dret

per treballar en projectes Smart Cities relacionats amb l‟eficiència econòmica; i analistes i estadístics

per treballar en la recopilació, anàlisi i posada en valor de dades.

Pel que fa a la formació complementària a nivell de postgraus i màsters, l‟especialització requerida

depèn de l‟àmbit del projecte Smart; tanmateix, les més habituals són les relacionades amb la

tecnologia (per exemple en TIC i biotecnologia), la sostenibilitat i el medi ambient.

Els professionals amb perfils de major qualificació solen ocupar llocs de treball de responsabilitat,

amb un alt component tècnic, gestionen projectes i s‟encarreguen de la seva implementació. Per tant,

han de planificar tasques, organitzar el temps i assumir la gestió de la seva unitat de negoci o

projecte, per la qual cosa és convenient que ampliïn la seva formació de base amb d‟altra d‟específica

en gestió empresarial. A més, cal domini d‟un idioma diferent del català i castellà, amb preferència

l‟anglès.

Any 2013 /Pàg .21

Perfil competencial

El sector de les Smart Cities evoluciona ràpidament i constant, i requereix professionals capaços de

trobar noves fórmules i solucions per fer front als reptes que imposa el sector, i per cobrir les

expectatives de les empreses que estan obligades a evolucionar molt ràpidament i oferir propostes

que donin sortida a les demandes de l‟entorn i la ciutadania, cada vegada més exigent i amb accés

més immediat a la informació. Per tant, els professionals del sector han de ser flexibles, innovadors,

tenir capacitat d‟anticipació als canvis (especialment en matèria tecnològica), capacitat d‟organització,

planificació i anàlisi, i capacitat d‟integració i interrelació de conceptes.

Així mateix, cal que aquests professionals puguin dirigir i coordinar, i estiguin motivats i

compromesos amb l‟objectiu de les Smart Cities: aconseguir ciutats més eficients, sostenibles i

habitables.

Exemples de perfils professionals del Catàleg d'ocupacions del web Barcelona Treball

Consultor/a expert en mobilitat urbana

Expert/a en xarxes de transmissió i distribució

Consultor/a en e-Salut.

Expert/a en e-Commerce i sistemes de pagament

Expert/a en Big Data

Perfils professionals de menor qualificació

Perfil formatiu

Els perfils formatius de menor qualificació requerits pel sector ho són en les mateixes especialitats i

branques que les indicades pels perfils de major qualificació. En aquest cas, la formació que se

sol·licita és un cicle formatiu de grau mig o superior, o formacions equivalents. En el cas de les TIC, hi

ha alguns cicles formatius de grau superior que s‟ajusten especialment als requeriments formatius

d‟alguns projectes Smart Cities com els de desenvolupament d‟aplicacions multiplataforma i de

desenvolupament d‟aplicacions per a webs (família professional d‟informàtica i comunicacions).

Els professionals del sector amb perfils de menor qualificació es dediquen, fonamentalment, a fer

tasques d‟instal·lació i manteniment dins de projectes Smart Cities de diferents àmbits. Entre aquests

trobem, per exemple, electricistes, mecànics, electrònics, frigoristes o instal·ladors de plaques solars.

D‟entrada no necessiten cap coneixement específic vinculat al sector, més enllà d‟entendre que

Any 2013 /Pàg .22

treballen en una tipologia de projectes més tecnificats i transversals que els que es duen a terme dins

dels sectors d‟activitat tradicionals.

Perfil competencial

Als perfils professionals de menor qualificació del sector de les Smart Cities, els calen les

competències següents: destresa manual, atenció concentrada, pulcritud i atenció als detalls,

preocupació per l‟ordre i la qualitat, i aprenentatge i utilització dels coneixements.

Exemples de perfils professionals del Catàleg d'ocupacions del web Barcelona Treball

Comercial de serveis d‟eficiència energètica.

Tècnic /a en seguretat i mobilitat

Tècnic/a en gestió ambiental municipal

Operador/a de central receptora d‟alarmes

Any 2013 /Pàg .23

06Escenaris de futur

Debilitats

La tendència d‟alguns projectes Smart Cities a centrar-se quasi exclusivament en el

desenvolupament tecnològic, sense considerar suficientment els canvis que s‟han de produir

en el model de gestió dels serveis urbans (que s‟han de prestar de manera més transversal i

involucrant als ajuntaments), les empreses i els emprenedors; i en el del propi model de

ciutat, que ha d‟ implicar a la ciutadania en la presa de decisions.

Les modificacions en l‟estratègia i les prioritats de desenvolupament del model Smart City,

produïdes com a conseqüència dels canvis en el govern de la ciutat. Aquesta és una qüestió

cabdal perquè la implementació d‟un model de Smart City és complex ja que afecta,

pràcticament, a tots els serveis de la ciutat i, per tant, requereix una visió transversal i

integrada, i implica transformacions en les infraestructures urbanes i en els models de gestió.

L‟evolució exponencial de les TIC provoca que, en ocasions, aquesta evolució no segueixi

uns estàndards específics que facilitin la integració de les noves tecnologies en les ja

desenvolupades. Així, la implantació de noves i millors tecnologies està condicionada per la

capacitat d‟aprofitar el potencial i coneixement desenvolupat per les anteriors.

L‟estat incipient de regulació dels aspectes jurídics que afecten el desplegament d‟una Smart

City, especialment si és té en compte que un dels principals actors implicats en aquest

desplegament és el sector públic.

Amenaces

El nombre de joves matriculats en carreres tecnològiques ha disminuït gradualment en els

últims anys, el que pot generar un dèficit de professionals amb els coneixements necessaris

per desenvolupar el sector a Catalunya i Espanya.

La forta inversió pública que requereix el sector pot alentir el seu desenvolupament i

implantació efectiva, sobretot en el context econòmic actual.

Any 2013 /Pàg .24

Les dificultats per concretar el retorn de la inversió privada, fruït d‟eventuals col·laboracions

publicoprivades en el sector, i la pròpia dificultat per articular de forma concreta aquesta

cooperació.

La implantació efectiva de les Smart Cities va lligada, en gran part, als nous usos que les

persones, les empreses i els governs facin de les TIC perquè molts projectes Smart Cities

requereixen l‟ús i/o la comprensió d‟informació generada o facilitada en nous suports. En

aquest sentit cal tenir en compte que l‟escletxa digital entre Espanya i la mitjana de la UE

segueix augmentant. Així, al tercer trimestre de 2011, l‟Indicador de la Societat de la

Informació (ISI), elaborat per Everis i IESE, va caure un 0,7% a Europa i un 1,3% a Espanya.

Aquest indicador considera variables com el nombre d‟ordinadors o telèfons mòbils per

habitant, l‟ús de les xarxes socials, o la venda minorista on-line.

Fortaleses

El model Smart City juga un paper molt important en l‟eficiència energètica, la reducció de les

emissions d‟efecte hivernacle i el creixement sostenible.

El model Smart City no només ajuda a fer ciutats més sostenibles sinó que promou la

competitivitat de la indústria local i genera oportunitats de negoci.

Barcelona disposa de centres de formació d‟alt nivell amb capacitat per formar professionals

amb les competències requerides pel sector.

Barcelona té centres d‟investigació prou potents per liderar projectes de Smart Cities que es

puguin implantar a la ciutat i internacionalitzar.

El lideratge, per part de Barcelona, del City Protocol Society, la primera aliança de ciutats,

empreses i organitzacions diverses en la què participen 33 ciutats; diverses empreses

privades, entre les quals Schneider Electronic-Telvente o Indra; universitats com la London

School of Economics i el Massachussetts Institute of Technology; o organitzacions com la

Citizen Housing and Planning Council New York i la Red Española de Ciudades Inteligentes.

La creació, per part de la Tercera Tinença de l‟Ajuntament de Barcelona, d‟un departament

que agrupa les àrees urbanisme, medi ambient, tecnologia i serveis urbans per aconseguir un

enfocament integrat que permeti impulsar els projectes Smart Cities a la ciutat.

Any 2013 /Pàg .25

Oportunitats

El fet que Barcelona ocupi la vuitena posició en el rànquing europeu de ciutats intel·ligents,

després de Copenhaguen, Estocolm, Amsterdam, Viena, París, Berlín i Londres26.

La primera posició de Barcelona en el rànquing les ciutats Smart espanyoles; a Barcelona la

segueixen, per aquest ordre, Santander, Madrid, Màlaga i Bilbao27

.

El fet que Barcelona aculli, el proper any 2013, una nova edició de l‟“Smart City Expo and

World Congress” que se celebrarà en el marc de la “World Sustainable Mobility Week”,

coincidint amb el saló més important del vehicle elèctric i amb la quarta edició del saló

internacional de la indústria ferroviària, el BcnRail.

La creació del primer centre d‟excel·lència Smart City al districte 22@ fruit de la col·laboració

entre l‟Ajuntament de Barcelona i l‟empresa Schneider Electric-Telvent en el qual està previst

desenvolupar projectes d‟energia, transport o edificació en col·laboració amb altres empreses.

La col·laboració publicoprivada com a mecanisme per desenvolupar nous models de negoci a

l‟entorn del creixement de les Smart Cities. La concentració de població a les ciutats i la

necessitat de gestionar-les de manera eficient i sostenible, fa que, d‟una manera o altra,

pràcticament tots els sectors d‟activitat tradicionals tinguin oportunitats de creixement i

ocupació derivades del desenvolupament del model Smart City.

La concentració de població en els nuclis urbans, que dota les ciutats d‟un gran pes polític i

econòmic. En aquest sentit cal tenir en compte que el 75% de la població mundial viurà en

ciutats en els propers 40 anys, i que Europa compta amb els índexs més alts d‟urbanització,

que seran propers al 80% el 2020.

Barcelona és un reclam turístic; el primer trimestre de 2012 han passat per la ciutat 3.564.611

turistes, un 1,7% més que el mateix període de l‟any anterior28

.Incrementar el valor afegit de

l‟oferta turística mitjançant el desenvolupament de sistemes tecnològics és una oportunitat per

continuar desenvolupant el sector de les Smart Cities i per generar ocupació no només en el

sector turístic sinó també en el de les TIC.

La necessitat de frenar els efectes derivats de la combinació entre creixement demogràfic i

canvi climàtic mitjançant la fusió de les TIC i les energies renovables, que segons Jeremy

Rifkin, assessor de diferents governs europeus i de la Comissió Europea, pot donar lloc a la

“Tercera revolució industrial o la Internet energètica” i potenciar el canvi cap al model Smart

City.

26

“Barcelona empeny en el rànquing “Smart”. La Vanguardia, 14 de novembre de 2012. 27

“Una lengua llamada City Protocol”. El País, 11 de novembre de 2012. 28

Ajuntament de Barcelona.

Any 2013 /Pàg .26

L‟estimació d‟una inversió de 30.000 milions de dòlars en sistemes de comunicacions de

banda ampla, sanitat o xarxes de distribució d‟energia que podrien generar al voltant d‟un

milió de llocs de treball només als Estats Units.29

L‟aproximació dels ciutadans als centres de decisió a través d‟aplicacions d‟e-Participació que

converteixin les ciutats en espais més democràtics.

La necessitat de les Smart Cities de comptar amb ciutadans intel·ligents (disposats a

participar en la gestió de la ciutat i capaços d‟usar les TIC) per promoure la participació

ciutadana i reduir l‟escletxa digital.

29

Atkinson, Robert D., Daniel Castro y Stephen J. Ezell. “The Digital road to recovery: A stimulus plan to create jobs, boost productivity and revitalize America”. International Technology and Innovation Foundation. 2009. http://www.itif.org/files/roadtorecovery.pdf

Any 2013 /Pàg .27

07Enllaços d‟interès

Organismes nacionals

Barcelona Ciutat intel·ligent

http://Smartbarcelona.cat

Ajuntament de Barcelona. BarcelonaCreixement.

http://w42.bcn.cat/web/cat/

Districte 22@ Barcelona

http://www.22barcelona.com/

Red Espanyola de Ciudades Inteligentes (RECI)

http://www.redciudadesinteligentes.es/

Organismes internacionals

City Protocol Society

http://www.cityprotocol.org/

Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU)

http://www.cideu.org

European Smart Cities

http://www.Smart-cities.eu/

SETIS, Strategic Energy Technologies Information System

http://setis.ec.europa.eu/

Any 2013 /Pàg .28

Comissió Europea. Technology & Innovation. Smart Cities and Communities

http://ec.europa.eu/energy/technology/initiatives/Smart_cities_en.htm

Massachusetts Institute of Technology

http://cities.media.mit.edu

Associació mundial de grans metròpolis

http://www.metropolis.org/

United cities and local goverments

http://www.cities-localgovernments.org

Esdeveniments nacionals (fires, congressos, etc.)

Smart City Expo Barcelona

www.Smartcityexpo.com/

I Congrés Smart Grids

http://congreso-smartgrids.es/

Esdeveniments internacionals (fires, congressos, etc.)

Smart City event

http://www.Smartcityevent.com/

Portals temàtics nacionals i internacionals

Live. Endolla‟t a Barcelona.

http://w41.bcn.cat/

Smart Cities. Un primer paso hacia el Internet de las cosas

http://smartcity-telefonica.com/

eSmartcity. Todo sobre ciudades inteligentes

http://www.eSmartcity.es/

Any 2013 /Pàg .29

Smart Cities (Idom)

http://www.Smartcities.es/

Projectes Smart Cities que engloben les ciutats al voltant del Mar del Nord

http://www.Smartcities.info

Smart Cities and communities

http://eu-Smartcities.eu/

Connected Urban Development (CUD). Iniciativa de la empresa CISCO.

http://www.connectedurbandevelopment.org/

Llistat de publicacions sobre ciutat i creixement de McKinsey and company

http://www.mckinsey.com/

Cofinancen: