Editorial xerrameca pasqua

Apreciats lectors i lectores de la nostra revista,

Arriba el final d’aquest segon trimestre després d’unmunt d’activitats que, a poc a poc i sense pausa,s’han afegit a la motxilla d’experiències d’aquestcurs escolar. És bon moment per destacar algunsesdeveniments que per la seva rellevància, hanestat motiu de reflexió aquests darrers mesos ambun component educatiu ben present.

En primer lloc destaquem les dificultats econòmiquesque actualment marquen el dia a dia al nostre país.Hi ha famílies ben properes que han viscut canvisamb perjudicis econòmics, fruit de l’augment del’atur i la contenció del consum. Ara, més que mai,hem d’aprofitar aquesta situació i la seva potencialitatde reflexió educativa: ser sensibles i potenciar elscriteris d’estalvi a nivell escolar i familiar, lareutilització, la solidaritat o el consum responsable.Malgrat la situació, educar als nostres fills en prod’una cultura allunyada del consumisme exacerbat,ha d’esdevenir una oportunitat educativa ja queens permet treballar els valors de l’esforç i de laresponsabilitat. Deixem de banda el “vull” per motscom: “necessito?”, “puc?”, “cal?”, “ara?”... Sensdubte i malgrat tot, se’ns obre l’oportunitat derepensar i redreçar part del mal que aquesta societatsense límits i insostenible ens havia ofert fins ara.Des de l’escola ho volem fer i promoure i, a talld’exemple, us animem a participar d’aquesta iniciativadel nostre PQPI de comerç anomenada “Mercapia”:el gran mercat de la reutilització, la solidaritat i elservei que sens dubte ens ajudaran a visualitzarque realment aquest canvi és possible.

Sembla que aquest moment de reflexió sigui general, ja que en segon lloc volíem informar-vos del properFòrum que l’Escola Pia de Catalunya que tindrà llocel proper 23 de maig precisament a la nostraescola. Què pretén ser el Fòrum i quins objectiuscerca? L’Escola Pia de Catalunya, després de moltssegles de treball per i per a l’educació, troba en ellaïcat (professorat, educadors i voluntaris noreligiosos) un punt de referència que vol reconèixer.L’aposta pel laïcat ja fa anys que la nostra instituciópotencia i predica amb l’exemple i ara, pel momenti la diversitat d’acció de la nostra Província, vol fer-ho encara més palès i reconegut. Volem agrair-lials escolapis religiosos aquesta oportunitat ireconeixement i volem fer-ho continuant la nostratasca diària: educar als nostres alumnes en aquestcarisma obert i compromès amb els temps quevisquem i que ens proposa la nostra institució.

Per últim, i a tall d’exemple del que ha estat unavida dedicada a aquests valors que represental’Escola Pia, volem dedicar aquest número de lanostra revista al Germà Victorino Puentes i al PareJosep Vidal que fa pocs mesos ens van deixar. Elseu testimoni a Sabadell ha deixat petjada en moltssentits, tant per la seva vàlua humana com formativa.Unes petjades que molts, a dies d’ara, mirem decontinuar a l’escola. De ben segur que el mateixDéu i els seus àngels estaran gaudint de la vostramúsica i pintures.

Us desitgem a tots i a totes unes bones vacancesde Pasqua.

XERRAMECA núm. 55març de 2009

Editorial ...................................................2

DENIP .......................................................3

Dos escolapis ben arralats a Sabadell ..4

En record del Pare Vidal.......................6

Juguem a pintar .....................................8

El dia de l'avi ........................................10

Ens visita l'artista................................13

La quaresma .........................................16

Els oficis.................................................20

Sabadell-El fil de la història ..............23

Projecte plantes ...................................25

Treball de recerca: els ecosistemes ....27

El cim del món: l'Everest....................29

Would you like to know Sabadell?...30

Títol de ballarina professional........31

Sortida de camp de CTMA.................32

Viatjar com a

transfomació personal .......................34

Casal Pare Sallarès ..............................35

Esplai ......................................................36

AMPA......................................................37

PQPI........................................................38

Capçalera:Josep Maria Ramoneda

Consell de redacció:Tots els alumnes i professors que han fetpossible aquest número

C. Escola Pia, 9208201 SABADELL

e-mail:sabadell@epcat.nethttp:www.epcat.net/sabadell

2

3

PAST

ORA

L

Amb motiu de la celebració de la mort de Gandhi, cada any a l’escola celebremaquesta data reflexionant per la pau.Procurem relacionar el Dia de la No violència i la Pau, amb la campanya depastoral que aquest any té com a lema On/Off. L’objectiu principal de la campanyaés valorar l’ús i/o l’abús que es fem sobre la televisió i altres pantalles (consoles,ordinador, mòbil, etc...).Setmanes prèvies a l’acte central del dia 30 de gener, tots els alumnes de l’escolavan parlar de quines notícies bones (que simbolitzaven la pau) i quines notíciesnegatives (que simbolitzaven violència) havien vist o sentit als mitjans decomunicació.A partir d’aquí, van folrar uns briks de color verd (positiu) i de color vermell (negatiu)i vam construir dues grans parets.El dia de l’acte, amb la presència de tots els alumnes, professors i personal del’escola al pati, l’Oriol i l’Alba de Batxillerat, ens van dibuixar de manera artísticael lema de la campanya a les parets.En el mateix acte, el director de l’escola va llegir un manifest en nom de tota lacomunitat educativa que ens va fer reflexionar sobre el conflictes del món i enespecial el de Gaza.Després de fer un minut de silenci vam cantar i escoltar una cançó que parlavade la Pau... la pau comença per nosaltres mateixos, tots hem de ser portadors depau!

4

Josep Vidal i Victorino Puente, dos escolapis benarrelats a Sabadell

L’inici de l’any 2009, ens ha portat la inesperada i trista realitat d’haver-nosd’acomiadar d’en Victorino Puente i d’en Josep Vidal, dos escolapis que van viure itreballar molts anys a Sabadell. El germà Victorino va morir el 9 de gener, a lacomunitat de Sabadell i el Pare Vidal, a la comunitat de Santa Eulàlia (Barcelona), el8 de febrer. Les mostres de condol rebudes palesen com n’eren d’estimades aquestespersones. Els religiosos que formen part actualment de la comunitat escolàpia deSabadell volem agrair a totes les persones que, aquests dies, heu expressat l’apreci queheu tingut per aquests escolapis i el reconeixement que heu manifestat per la tasca quevan realitzar.

Els religiosos que formem actualment de lacomunitat escolàpia de Sabadell hem conegut elVictorino en la seva darrera etapa a Sabadell.Juntament amb el P. Enric Dordal (actualmentresident a la comunitat de Santa Eulàlia, deBarcelona), eren els avis de la família. Quanarribaves a casa, quasi sempre hi eren. Aquestapresència discreta donava molta escalfor de llar.

Del nostre germà Victorino voldríem destacaralgunes coses. Primer de tot, l’amor per les sevesarrels burgaleses. Els records de la seva infantesaa Villarmenteros i les dites castellanes omplien,sovint, la conversa de la taula de comunitat. Cadaany, aprofitava les vacances de Nadal i d’estiu perretrobar-se amb la seva família de Burgos.

En segon lloc, la seva dimensió artística. Aquestaera la seva vocació professional. Va estudiarBelles Arts. Va exercir com a professor d’art al’Escola Pia de Sabadell i de Moià. Alguns delsseus alumnes el recorden com un home creatiu.Sens dubte, la seva especialitat era esculpir lafusta. Va guanyar el primer premi en la I biennal

d’escultura “Vila deMatadepera”. Era unhome que li agradava ladiscreció. Es passavaforça hores a la sevahabitació fent esbossosque, més tard, traslladavaa la fusta. La sevavessant artística quedavaben palesa, també, en lesnadales que ell mateixelaborava i que cada any,sens falta, enviava amoltes persones.

Imatge de Sant Calassançrealitzada per en Victorino

Síntesi biogràfica Marian BaquésVictorino Puente Puente

........................................................En Victorino Puente Puente va néixera Villarmentero – Burgos – el 3d’octubre de 1931. Va fer els estudisprimaris al seu poble i al Seminari deBurgos. Va començar el noviciat al’Escola Pia de Catalunya el 7 d’octubrede 1951 a Moià i a Alella. Va realitzarla Professió Solemne el 28 d’octubre de1958. A Alella va treballar de cuiner. Vaser traslladat a l’Escola Pia de Sarriàel curs 1961-1962. L’any 1963,s’incorpora a la comunitat de Sabadell.Es responsabilitza del personal. Aquestmateix temps, estudia Belles Arts. Dónaclasses de dibuix. L’any 1990 , éstraslladat a Moià on ensenya dibuix iajuda a les tasques de la comunitat.L’any 2003, s’incorpora novament a lacomunitat de Sabadell. Continua ambles seves activitats artístiques i ajuda ala cuina de la comunitat. Va morir enla pau del Senyor el dia 9 de gener de2009.

ARTICLE

5

Breu cronologia Joan Florensa, escolapi, arxiverP. Josep Vidal i Bachs

..................................................................................Naixement, a Barcelona, 18-12-1933Primera professió a Moià 15-8-1950Estudis de filosofia i teologia a MarsellaProfessió solemne a Moià 19-8-19561956-1957 a GranollersSacerdot 21-9-19571957-1960 Saint Papoul1960-1961 Granollers, funda els primers Pueri Cantoreso Escolania1961-1962 Saint Papoul1962 Igualada, director de l’Escolania1968 Sabadell, crea l’Escolania o Pueri Cantores1982 Coordinador Escola Experimental de Música, CoblaJovenívola

Prefecte de l’Escolania de la Santa Creu de lacatedral de Barcelona1989 Vicepresident de Federació Espanyola de PueriCantores

President de la Federació Catalana de PueriCantores1990 rector de la parròquia de Sant Feliu de Racó1992 a Sant Eulàlia, deixa responsabilitats1994 reemprèn activitats amb Pueri Cantores de Sabadell

i parròquia de Sant Feliu del Racó2000 per malalt deixa responsabilitats queda adscrit a laparròquia de Sant Feliu del Racó.Mor, en la Pau del Senyor, a la comunitat de SantaEulàlia, el 8-02-2009

P.Josep Vidal i Bachs

El proppassat 15 de febrer, es varealitzar a l’Església de SantAgustí una Eucaristia en recorddel Pare Vidal. En aquell acte,molts vam prendre consciència defins a quin punt en Josep va deixarpetja a les ciutats on va viure,especialment, a Sabadell, Igualadai Granollers. Música i Fe, per aell, van agafades de les mans. Lapresència en aquella Eucaristia del’Escolania - Coral Sant Agustí,de la Cobla Jovenívola, de molts exescolans de Sant Agustí, del’Escolania de la Sagrada Famíliai de molts representants d’altresescolanies, així com la granquantitat de mostres de condolr e b u d e s , e v i d e n c i e n e lreconeixement de l’aportació delP. Vidal en el foment dels PueriCantores de Catalunya. Hem pogutconstatar que la llavor que en Josepva sembrar en el cor de molts petitscantors ha donat molt de fruit. Sónmolts els que, fins i tot, amb elsanys, han fet de la música el seucamí professional. Sens dubte quecaldrà fer una revisió profunda dela vida del P. Vidal per poderponderar justament les sevesapor tac ions en l ’àmbi t del’educació musical.Alguns exalumnes el recorden,també, com a un excel·lentprofessor de Francès.

En la seva tasca pastoral, també,va deixar un bon record en elperíode de rectorat de la Parròquiade Sant Feliu del Racó.Properament, per iniciat ivad’alguns exescolans, es realitzaràun acte d’homenatge a l’Esglésiade l’Escola Pia de Sabadell (SantAgustí) on, sens dubte, la músicaserà la millor lloança que lipuguem fer.La comunitat escolàpia de Sabadellse sent agraïda per la sort d’havertingut aquests bons companys, enVictorino Puente i en Josep Vidal,i procurarà prendre el relleu al seutestimoni.

COMUNITAT ESCOLÀPIA DE SABADELL

ARTI

CLE

6

EN RECORD DEL PARE VIDALEn conèixer la mort del Pare Vidal, a molts sabadellencsels va venir el record d’aquella colla de nens uniformatsque dirigits per un escolapi feien concerts, misses iactuacions a tot arreu.

Cantaven caramelles, participaven a algunes funcionsamb els Amics de l’Opera, estaven a les festes delspessebristes de l’Acadèmia Catòlica, del Gremi deFabricants, però sobretot, animaven les eucaristies del’Escola Pia de Sabadell.

L’activitat musical del Pare Vidal amb els seus nens, els seus “nois” com ell els deia, era intensa:assaigs tres cops a la setmana, repàs de les tasques escolars, esplai dissabtes a la tarda imissa cada diumenge al matí.

Van ser molts anys de treball diarifet amb constància, il·lusió i nodritper uns objectius concrets iassolibles.

La seva tasca va enganxar afamílies senceres que vivien alvoltant de l’activitat de l’Escolaniade l’Escola Pia.

Buscant al·licients pels nois mésenllà del propi grup, va portar aCatalunya i després a España elmoviment de Pueri Cantores, unaorganització internacional queconnecta milers de corals quecanten arreu del món.

Participant en trobades i congressos els nois podien viatjar, fer turisme, i compartir uns dies demúsica amb gent de tot el món. Gràcies a la tasca feta pel Pare Vidal durant molts anys, tenimencara ara uns forts lligams musicals amb persones i corals d’arreu del món.

Demà tots els infants del móncantaran la pau de Déu

Aquest era el lema del fundador dels Pueri Cantores, i el Pare Vidal el va fer seu. Ensenyavaals cantaires no només a cantar, sinó també a conviure, per aprendre i per pregar cantant.

De ben segur que aquests ensenyaments van arrelar fort al menys entre un grup d’anticsescolans que ara, en saber de la seva mort, s’estan organitzant per fer-li un Homenatge enrecord dels anys que van ser els seus deixebles. És un bon testimoni d’afecte i estima tant pelPare Vidal com per l’Escolania.

Són molts els nois que van aprendre a estimar la música gràcies al que els va ensenyar el PareVidal. Arreu de Catalunya hi ha grans músics que van cantar les seves primeres notes amb ell,i que van rebre les primeres lliçons d’instrument a l’Escolania.Ara són professors de música, cantants, compositors, directors de coral o d’orquestra,instrumentistes solistes o bé formen part d’un grup musical o d’una orquestra.

ARTICLE

7

Des de l’any 1968 fins ara, sota formesdiferents segons el moment, l’Escolaniaha continuat cantant i estant present a lavida sabadellenca, sempre amb un recordagraït vers el Pare Vidal, el que va posarels ciments del projecte i que dia a dia vaconstruir una sòlida trama de treballil·lusionat.

L’Escolania ha crescut i s’ha anat adaptantals temps i als costums de cada moment.

Ara hi canten nens i nenes, nois i noies, i l’any passat ambmotiu del 40è aniversari es va renovar també l’escut, el logo,de la coral, incorporant-hi una nena, els colors de la banderade Sabadell i donant un aire més actual al símbol dels PueriCantores.

L’Escolania-Coral Sant Agustí, després de quaranta anys devida, amb dificultats i problemes, continua la seva tascamusical i educativa al lloc on va néixer, a l’Escola Pia deSabadell.

Avui recordem al Pare Josep Vidal, amb pena perquè ja nohi és, però amb simpatia perquè som els continuadors de laseva tasca: fer música.

I voldríem tenir la força, constància, sensibilitat i ganes detirar endavant que ell ens va ensenyar. És el que sabemd’ell, una mica pel que el vem conèixer i una mica més pelque ens han explicat.

Que descansi en pau!Gràcies Pare Vidal.

La Junta de l’Escolania-Coral Sant Agustíde l’Escola Pia de Sabadell

ARTI

CLE

Juguem a pintar amb pilotes de tenis

Els ànecs, els conills i els ponis ens ho hem passat d’allò més bé pintantamb pintura, però no hem fet servir ni pinzells ni esponges, hem pintat ambpilotes de tenis!!!Que divertit que ha estat pintar amb les pilotes de tenis sucades de pintura.Ara us explicarem com ho vam fer:

Primer de tot vam jugar apassar-nos una pilota detenis entre nosaltres.Mireu que bé que ens ho passàvem!!

Després vam preparar les safates ambpintures de diferents colors i vàrem posarun paper d’envelar al terra.

Quan ja ho vam tenir tot a punt, i teníem les mànigues ben arremangades,vam començar a sucar les pilotes de tenis a les safates de pintura i ens lesvam anar passant.

8

INFA

NT

IL ànecs conills ponis

9

INFA

NT

ILVam anar llençant les pilotesamb més o menys forçaper sobre del paper,quedant-nos bocabadatsdels caminets que quedavenpintats sobre el paper.

Quines mans més brutesque ens han quedat!

I després de deixar que la pinturas’assequés, vam penjar la nostra obrad’art al passadís de l’escola perquètothom ho pogués veure.Que bé que ens ha quedatAmb tants colors!!

Ha estat una experiència molt emocionant i hem descobert una manera moltdivertida de pintar!

Ànecs, Conills i Ponis

10

INFA

NT

IL

Tarda de l'aviUn any més hem dedicat una tarda als nostres estimats avis i àvies compartintamb ells/es una estona diferent tot explicant contes, berenant i jugant.Gràcies per la vostra companyia, per ajudar als pares, per acompanyar-nos a l'escola, fer-nos el dinar, per les vostres anècdotes... i en definitiva gràciesper la vostra dedicació!!

11

INFA

NT

IL

12

INFA

NT

IL

Què penso dels meus avis?

13

INFA

NT

IL

14

INFA

NT

IL

15

INFA

NT

IL

16

CICLE IN

ICIAL

17

CICL

E I

NIC

IAL

18

CICLE IN

ICIAL

19

CICL

E I

NIC

IAL

20

CICLE IN

ICIAL

ELS OFICIS

21

CICL

E I

NIC

IAL

22

CICLE IN

ICIAL

23

SABADELLEL FIL DE LA HISTÒRIA

Al llarg d’aquest segon trimestre els nens i nenes de 3r de Primària estem fent unapinzellada a la història de la nostra ciutat, fent un seguit de sortides programadescronològicament.

Ens aturem concretament en tres moments que ens semblen importants:· Els origens de Sabadell i els primer pobladors.· L’edat medieval.· La transformació de la revolució industrial.

CICL

E M

ITJÀ

24

És per aquesta raó que hem tingut l’oportunitat de veure Sabadell des de dalt la Torre del’Aigua, entrar dins l’ermita de Sant Nicolau, fer un pic-nic al bosc de la Salut, visitar elmuseu d’història, pujar al campanar de Sant Fèlix,...

I tot parlant a classe hem pensat que:-“Ens ho hem passat molt bé, perquè ens agrada caminar i aprendre coses noves.” (Miquel)-“Va ser fantàstic ser a dalt del campanar quan justament tocaven les campanes.” (Mireia)-“Ens va impressionar molt que la gent s’unia per fer coses importants com la construcció,entre tots, del campanar de Sant Fèlix.” (Jaume)-“Hem tingut la oportunitat de veure Sabadell des de dalt de la Torre de l’aigua, i des delCampanar de Sant Fèlix.” (Oriol)-“És molt interessant conèixer i veure coses que ja existien fa 1000 anys.” (Nina)

Amb aquestes sortides hem pogut aprendre que:“Hi havia un Castell d’Arrahona.” (Rodrigo)“Abans Sabadell es deia Arrahona, i després es va dir Sabadello.” (Mònica)“Per Sabadell i passava la Via Augusta dels romans.” (Albert)“Els origens de Sabadell són a l’altra banda del Riu Ripoll.” (Maria)“Sabadell, com altres ciutats medievals, també va tenir la seva muralla.” (David)“Al Riu Ripoll hi havia molins de farina.” (Anna)“A l’edat medieval es treia a fora de les muralles la gent que tenia la peste o estavamalalta.” ( Jan)“Les campanes del Campanar de Sant Felix tenen noms.” (Mireia)“Cada campana té un so diferent que s’utilitza per coses diferents.” (Judit)

Per acabar volem des de tercer engrescar-vos a tots a conèixer la ciutat on vivim: Sabadell.

CICLE M

ITJÀ

25

PROJECTE DE PLANTES

Després de treballar el tema de lanutrició de les plantes,hem fet untreball per grups, per conèixer mésa fons alguns tipus d’aquests éssersvius: les plantes medicinals, aromà-tiques,ornamentals,comestibles,tèxtilsi els arbres.

Entre altres moltes coses n’ hembuscat curiositats, frases fetes,endevi-nalles,poemes.....

SABIES QUÈ?...la recol·lecció de plantes al boscestà reglada i legislada?...els primers que van cultivar lesbledes van ser els àrabs?...les mòmies egípcies solen estar embolicades de teixits de lli?...hi ha espècies de plantes que poden suportar temperatures de 37 graussota zero....que els grecs i els romans utilitzaven l’espígol per aromatitzar els seusbanys?...Sabies que el cultiu de les plantes aromàtiques van començar a aparèixerals primers jardins florits fa més de 5.000 anys?

FRASES FETESLa malva tot ho salvaOn hi ha menta,l’amor hi entra.Per divendres Sant,a collir farigola al camp.Amb farigola,malves i grans de rosari es planta un ric herbolari.Perfum d’espígol i flor de saüc tornen la salut.Mal de ronyons, cataplasmes de fonoll.L’esperit de romaní el dolor prest fa fugir.Et conec herbeta que et dius marduix!!!

CICL

E M

ITJÀ

26

ENDEVINALLES

Rodona com la pilota,fa plorar a qui la pela,símbol del bon patriota,de Sabadell contrasenya.(La ceba)

Una senyoraSe’n va al mercatamb la cua verdai faldellí morat.(Albergínia)

Jo tinc el nom d’una santai sóc flor d’allò més bellmereixo de ser ofrenadaa la que és la Mare de Déu.(Rosa)

Som de família robustai pel fred no ens espantem,puix que a l’estiu ens vestimi a l’ hivern ens despullem.(Arbre)

POEMES

L’ametllerA mig aire de la serraveig un ametller floritDéu te guard,bandera blanca,dies ha que t’he delit!(......) Joan Maragall

Romaní del caminetRomaní del caminetherba humil,floreta blava,prop de la vinya has crescutentre el mar i la muntanya.Tomàs Garcés.

CICLE M

ITJÀ

27

En aquest segon trimestre, els alumnes decinquè, hem fet un treball de recerca sobrediversos ecosistemes i els animals que elshabiten. Primerament hem treballat lescaracterístiques generals d’un ecosistemai seguidament hem profunditzat diferentsecosistemes: la selva, la sabana, el boscmediterrani , el desert i el fons marí.

Vam fer grups de quatre persones i havíem de buscar informació de cadaecosistema, a partir de diferents llibres i de pàgines d’internet. Cada vegadaque finalitzàvem un ecosistema, el mestre ens donava el següent.

Però treballar així també té dificultats,perquè costa molt: decidir quines sónles millors idees, posar-se d’acord ambels companys i avaluar-nos entrenosaltres. A més al llibre de text no hiés tot i ho hem hagut de buscar a altresllibres o a Internet.

Aquest tipus de feina és molt dura i difícilperquè s’ha de decidir molt!!!

CICL

E S

UP

ER

IOR

28

Però també hem trobat molts aspectes positius, per exemple:treballar en grup és divertit, el fet de buscar informació sols i compartir-la amb els companys és interessant, és emocionant no saber quin serà elsegüent ecosistema a treballar.

A més, el nostre tutor ens va explicar que hauríem de decorar el passadísentre les tres classes, amb diversos ecosistemes,. A 5è B ens va tocar fer: la sabana i el desert.Ens va portar molta feina, cada grup tenia una feina concreta i vam haverd’utilitzar diferents tècniques i materials: guix, pintura, palla, paper, cartró…

Trobem bé barrejar el medi natural i la plàstica,perquè aprofitem els coneixements de lainformació que hem trobat i treballat a l’horade medi, per pintar i construir un ecosistemaamb tècniques de plàstica.

A continuació, en aquest treball de recerca,hem treballat els animals de cada ecosistema. Aplàstica els hem dibuixat i els hem situat alsecosistemes del passadís.

Per acabar hemanat al Zoo deBarcelona per aveuredirectament elsanimalstreballats!!!

Aquest treball ensha servit per aconèixer millor elsecosistemes itambé per saber buscar informació individualment o en grup,aplicar-la a classe, i treballar!!!

CICLE SU

PE

RIO

R

29

En Lluís és un alpinista, pare del Pol Gómez de 6è C, que va aconseguir arribar al sostre del món.

La part més lenta d’una expedició no és la pujada, si no la preparació, i és aquí on comença l’explicaciód’en Lluís Gómez .

La preparació de la pujada a l’Everest s’ha de fer amb dos anys d’antelació, ja que s’ha d’aconseguirtot el material necessari i distribuir-lo de tal manera que si es perdés alguna bossa no passi res. Un copa Beijin (capital de Xina), s’han de fer tràmits per aconseguir els papers que els permet pujar a l’Everesti una vegada ja s’han aconseguit. Ja poden començar l’ascensió a la muntanya més alta del món.Es carreguen uns grans camions amb tot el material necessari. Fins arribar al campament base hi ha unbon tros, però per sort hi ha un camí fins al campament encara que hi ha rius que s’han de passar al matíquan porten menys cabal.Un cop arribats al campament base i mentre descarreguen els camions aprofitaven per aclimatar-se, iun cop descarregat tot , comença la pujada!

Els primers tres campaments els van poder transportar gràcies als iacs(semblant a un bou).En arribar al tercer campament els iacs no els poden ajudar més i llavors han d’anar al campamentquatre portant ells mateixos coses i això fa que tardin més en equipar els campaments quatre, cinc,sis iset. Un cop arribats al campament set, han de baixar al sis perquè tenen només tres dies per intentararribar al cim , ja que a 8000m d’altura només poden estar tres dies per la manca d’oxigen que hi ha aaquella alçada.Al dia següent, els toca arribar al cim, i al final gràcies al bon temps van poder fer el cim!

I ara el que queda de la xerrada ho dedicaren a anècdotes .

1r) Pujar l’Everest ho van fer dues vegades però a la primera no van aconseguir fer el cim per culpa delmal temps.

2n) Quan anaven cap al campament, un dels camions es va quedar atrapat en un riu, el van poder treureperò llavors no funcionava, i el que més els va sorprendre va ser que un cuiner que portaven, (que decuinar no en sabia gaire), desmuntés el motor, el netegés el tornés a muntar i funcionés.

3r) Un cop fet el cim, tocava la part més difícil, la baixada, ja que a tres companys els va sorprendreuna allau , per sort dos d’ells es van ajupir i no els va passar res, però a l’última persona, que era unagran alpinista, se la va emportar , però nedant per sobre la neu va poder sobreviure.

4rt) Dos d’ells van haver de fer bivac a una temperatura molt baixa .

I així amb les anècdotes acabem aquest article sobre una de les muntanyes més boniques del món,l’Everest.

JOSEP CIURANAMARC PEIG

6è d’EP

CICL

E S

UP

ER

IOR

30

OUR ENGLISH TRIP TO KNOW SOME OF THE MOST BEAUTIFULAND INTERESTING PLACES IN THE CITY.

The students of 4th ESO went on an English trip to know better some interestingplaces in our city: VAPOR BUXEDA, CASA DURAN, CAMPANAR DE SANT FÈLIX.

We visited Buxeda factory. It was a very interesting cultural trip.There was a native English teacher who told us everything about the factory.We have learnt a lot of things about the first steam factory in the city. Buxeda factorywas built between 1852 and 1854, some years later the Buxeda brothers arrived inSabadell.The factory brought together the whole wollen productive process: the wool enteredthe factory to become a finished product: rags, cloths and other fabrics for men.The traction engines became very important in Catalonia because it was the firststep towards modernization of the wollen Industry. Progressively, the hydraulicpower gave way to the steam energy which brought about a new way of working:from craft industry to mechanized industry. Besides, it transformed the industrialscene completely: with steams, boilers and chimneys and it caused the appearanceof a new industrial architecture called ‘textile steams.’

At the beginning, the English traction machine called Hall was used. It had only 40horse-power. Soon a more powerful traction machine was needed to increaseproductivity. It was then when the Wolf traction engine appeared. It came fromGermany and it had 300 horse-power.However, at the beginning of the 19thC the crisis in England due to the first WorldWar, made the coal more and more expensive and it stopped being productive. Thesolution was in alternative energies: gas and electricity.

4th ESO GROUP 2

ESO

31

“M’agradaria arribar a tenir el títol de ballarina professional”

QUERALT BORRELL, estudiant i ballarina

Queralt Borrell és una estudiant de 4t d’ESOde l’Escola Pia de Sabadell. Als quatre anys vacomençar a estudiar ballet a l’escola del Ritme.Ara fa dos anys, va començar a l’Institut delTeatre ja que és una escola més especialitzada.

- Perquè estàs a l’institut del teatre?- Perquè la Cristina, la professora de la primeraescola que vaig anar, quan li vaig dir que voliaser ballarina professional em va recomanar quehi anés. En veure l’escola, em va agradar i m’hivaig quedar.

- Fins on vols arribar?- M’agradaria arribar a tenir el títol de ballarinaprofessional i començar a ballar en una companyia.Quan ja sigui massa gran, m’agradaria serprofessora de ballet en una escola o coreògrafa.

- Quantes hores a la setmana practiques?- Els dilluns, els dimecres, els divendres i els dissabtes faig dos hores. Dimarts i dijous no hivaig. Quan haig de fer una actuació o un ballet m’hi fan anar cada dia.

- Com t’ho compagines amb els estudis?- Em costa compaginar-ho, per arribar puntual a la classe hauria de plegar 30 minuts abans del’escola, ja que haig d’anar fins a Barcelona. Plego uns minuts abans i vaig agafar el tren. Hoaprofito per estudiar i fer deures. Si no puc fer la feina al tren l’haig de fer a la nit quan arriboa casa a un quart d’onze de la nit.

- Són molt dures les classes?- Depèn de la professora. En general ho són perquè el ballet en si és dur i costa molts anys aarribar a ballar bé. Però si els professors no fossin exigents no aprendríem.

- Qui és la teva ballarina de referència? Per què?- Tamara Rojo, perquè és una ballarina que té el títol. Ha estat durant molts anys en una de lesmillors companyies del món i ara fa de coreògrafa de la seva companyia i a més és professorade grau mitjà. Representa el que jo vull ser, tot i que no sé si arribaré tant lluny.

- Moltes gràcies Queralt, tens molt valor de fer tot aquest gran esforç per el ballet.

Carla Salvadó i Berta Valls

ESO

32

Un dia diferent

SORTIDA DE CAMP DE CTMA

El passat 12 de Desembre, els científics de batxilleratvam fer un itinerari pel Vallès Occidental ambl’objectiu d’avaluar els diferents riscos associats alsistema conca. L’itinerari constava de quatreestacions. Així que, amb la son de cada matí, pujarema l’autocar fins a arribar a la primera estació: la Rierade les Arenes. Allà vam poder realitzar un estudibastant complert de la Riera :vam observar i dibuixar el registre estratigràfic desediments del marge de la riera (el qual marcavaels diferents episodis que s’havien produït), vamcalcular també, les di ferents veloci tatsen què podia anar la riera durant cada episodi(basant-nos en el diagrama de Hjülstrom), tambévam fer un recull geològic: tipus de roques de lazona, etc. Un cop acabada la primera feina, ensvam donar el gust d’esmorzar i prendre’ns un cafèamb galetes que alguns havien portat per tots (undels millors moments del dia). Un cop acabat elcafetó, vam reprendre el nostre it inerari.

La segona parada fou la Riera de Gaià on vam fer una excursioneta pels voltants incloent-hi els descens pels xaragalls de la zona; tot un panorama! . Allà vam fer un estudi deltorrent:

- detectar les formes del relleu a causa de la hidrodinàmica del torrent,- identificació de zones amb acumulació de sediments i zones erosionades,- recull geològic,etc.

Seguidament, un cop enllestida la meitat de la feina, vam anar a la Universitat autònomade Bellaterra a dinar. Però el temps no s’atura mai, i efectivament, aquell dia tampoc esva aturar; l’estació tres ens esperava. La veritat és que l’estació no tenia res de bonic: lointeressant d’aquell lloc ple de brutícia eren les argiles expansives que hi afloraven. Lesargiles expansives són un tipus de litologia que te la capacitat d’hidratar-se i deshidratar-se i, per tant, si es construeix a sobre d’elles, aquests moviments poden provocar esquerdesa les edificacions.

BAT

XILLE

RAT

33

Finalment, ens van dirigir cap al coll de Montcada, la nostra última destinació. Aquesta quartaestació consistia en analitzar els riscos que patia la carretera compresa entre dos vessantsa banda i banda amb pendents molt pronunciats. A partir dels riscos, també havíem de proposarpossibles mesures (murs de contenció, xarxes metàl·liques, parets de formigó...).

Amb tot això va concloure l’ excursió. Aquell dia vam aprendre moltes coses i vam poder veurei entendre millor el que ja sabíem. Les sortides de camp són molt útils per complementar elscontinguts de matèries com biologia i ciències de la terra i del medi ambient pel seu grancomponent empíric. Sempre és profitós veure el que has estudiat perquè cada vegadacomproves que una imatge val més que mil paraules.Va ser un dia llarg, intens i divertit. Esperem explicar-vos la propera sortida ben aviat!

Júlia Casas Altarriba, Isabel Joanico, Alba Pardo i Jordi Rodríguez.2n Batx.A

BAT

XIL

LER

AT

34

Viatjar com a transformació personalConxita Tarruell i Llonch, com a professora de l’Escola Pia ha anat a conèixer les escoles delSenegal. Ha fet rutes solidàries per Amèrica Llatina: Equador, Brasil i Perú. Últimament ha fetuna estada de quasi dos mesos a Costa Rica fent un recorregut pel país tot convivint ambfamílies i col·laborant amb les escoles. Aquests viatges l’han transformat interiorment i l’hanmotivat a comunicar als altres les seves vivències per mitjà de diaris que ha publicat a revistesi webs. Aquest curs ha sortit un llibre recollint les seves experiències a l’Amèrica Llatina:Viatjar com a transformació personal.Ha fet presentacions a Sabadell: Acadèmia Catòlica, Alliance Francesa,,, A Barcelona: a l’Ateneu Barcelonès, l’Unesco i a les llibreries: Altair i Excellence.

L’autora ens transmet la seva passió per recórrer móni ens anima a fer un intercanvi intercultural, per aprendred’altres cultures i maneres de viure. Ens explica la sevaexperiència intensa i enriquidora de les rutes solidàries.També ens parla de la participació, com a responsabled’un projecte d’intercanvi en diverses escoles decomunitats rurals de Costa Rica. El llibre fa connectaral lector amb els seus sentiments i a la vegada el traslladavisualment a llocs que potser mai no anirà. Compartir,conviure i dialogar amb les famílies ha estat per ella ungran aprenentatge. Tot el que ha viscut, l’ha ajudat adescobrir el valor de les petites coses i a obrir noushoritzons. El que pretén en aquest llibre és que la sevaexperiència pugui ajudar a altres persones, perquè cadanou viatge els aporti una transformació personal en laseva vida. Si t’agrada viatjar i conèixer món gaudiràsllegint aquest llibre.ARTICLE

35

Hola a tothom!! Com podeu veure,

el Casal Pare Sallarès aquest any ha

crescut!! I no cal que us diguem que

estem d’allò més contents!!! Us

presentem a tots els monitors que

formem part d’aquest projecte que

mica en mica va creixent més i més:

“1r ESO” Jordi Camps, Marta

Gonzalez, Yoel Ricardo i Anna Marín,

“2n ESO” Beatriz Aroca i Anna Mª

Saludes, “Tomàquets verds (4t ESO)”

Maria Aroca, Laia Llobet i Rosa

Abadal, “Fulanos de tal (2n BTX)” Judit

Morera i Joan Bonfill, “Nenes del Peig (2n UNI)” Jordi Peig, “Quedem + tard (3r UNI)” Maitane Rodríguez

i “X2 + Segadors” Maitane Rdríguez i Sergi Asensio. Enguany hem incorporat una nova activitat, la

SORTIDA LÚDICA DE MONITORS, és un espai on poder disfrutar d’una estona agradable i poder compartir

coses que durant l’any no tenim temps de fer, per allò de “l’estrés” i “ostres, no puc”... I la veritat és

que estem molt contents de com va anar, tan com per repetir-ho cada any!!!

També us volem presentar el nou grup de 1r ESO.

Estem treballant amb ells el tema de la violència

de gènere, racisme i els seus ídols. Amb tot això

n’hem extret una “persona ideal” amb la qual hem

tret els valors més rellevants amb els quals ens anem

identificant en certs moments. La fotografia que

veieu és de quan estaven constrint aquesta

“persona ideal”.

Actualment estem preparant les colònies del Casal

on el centre d’interès és la Màfia Italiana que vol

destruïr el Casal i tots els joves han de participar

perquè la Màfia no aconsegueixi el seu objectiu i

per tant salvar el Casal!! Se’n sortiran? Ja us ho

explicarem en el següent article!!! Fins aviat!!!

CASAL PARE SALLARÈS

CASA

L

C PS

36

LA CIUTAT COM A PEDAGOGIA I DE CONSTRUCCIÓ DE LA PARTICIPACIÓ

Quan parlem de La ciutat com a pedagogia pretenem provocar des d’un treball d’investigació – acció,des d’un enfocament concret de la pedagogia i formació, i des d’unes propostes d’avantprojectesconcrets com el fet de potenciar que els carrer, als barris, els pobles i en conseqüència les ciutats, desd’una pedagogia de la vida, puguin transformar-se en ciutats diferents.

Ciutats on sigui possible viure i conviure, la tertúlia, el sentir-la com a pròpia, el compartir, el ser diferent,el viure la intimitat, l’exercir el “carpe diem”, el gaudir en silenci, l’utilitzar, viure, sentir els diferentsespais, l’oferir alternatives als seus problemes.

Ciutats on el fet d’educar no s’atribueixi exclusivament a l’escola, la universitat i la família, sinó ques’incorpori com a essencial en el temps lliure.

Ciutats on es puguin viure els moments trivials, petits de cada dia, de la vida quotidiana de forma queno passin desapercebuts perquè per a ells passa fonamentalment la vida i en conseqüència es potdetectar, intercanviar i provocar vida.

On l’equivocar-se o tenir pors es consideri un element normalitzador i una etapa de creixement personal.

Ciutats on la llibertat es compagini amb l’existència, normes i lleis lògiques i justes. On existeixi espaisbuits encara sense omplir amb possibilitats de concretar des de la ciutadania la seva utilització.

Ciutats on circuli la informació, es potencií el coneixement horitzontal més que el vertical, el saber iel poder no estiguin separats ni en mans de determinades èlits. On la tecnologia no sigui un nou focusd’exclusió, on els parc científics siguin parc d’aprenentatge no espais privats de tecnicismes.

Ciutats on es valori que allò fonamental són els diferents processos, més que els objectius, els resultats.

Ciutats on es pugui recuperar la credibilitat en la política i ens els polítics i oferir una alternativa real.

On augmenti la il·lusió.

En conseqüència ciutats on la ciutadania no sigui client, pacient, beneficiaria, administrada sinócol·laboradora.

Amb aquesta perspectiva, de participació i de construcció d’un bé comú a ser compartit, amb aquestavisió del concepte de responsabilitat de la ciutadania, és d’on parteix el món del lleure, i des d’on l’EsplaiCan Colapi partim coma eix fonamental en la construcció de la persona, i a llarg termini, en la construcciód’una ciutat més participativa i educadora.

Des dels inicis del lleure podem trobar experiències d’aquest centres lligades al moviment social i alpropi tarannà d’aquesta societat. Per tan seria un gran error parlar de lleure sense que una part importantd’aquesta paraula estigues impregnada del concepte de participació.

Per altre banda podem veure com cada cop més la participació està sent minoritària, on potser lacultura urbana dels adolescents és més llunyana de l’acte participatiu. La cultura social apresa per unaimmensa majoria de la ciutadania, i entre ells els adolescents dels nostres centres, s’allunya del donarper uns valors determinats (de la participació) i es mouen per fer quelcom a canvi d’altres.

Des dels nostres centres, i en termes amplis, des del món del lleure, tenim una gran camí a recorre,en part com a deure, del fet de formar part del teixit associatiu.Cal que oferim eines als nostres joves, per aprendre que son clau en l’esdevenir del barri, ciutat osocietat al la qual pertanyen.

Equip de monitores i monitors del Grup d’Esplai Can Colapi.

ESP

LAI

37

A TERRASSA SI ! A TERRASSA !

A Terrassa anem ! Sí a Terrassa !A Terrassa em anat a visitar un orfenat, menjador de dia i pisos de acollida , SiSenyor, a Terrassa si, a Terrassa hi ha la Fundació Busquest.No cal anar gaire lluny per adonar-nos d’una realitat que tenim ben a prop nostre.Moltes vegades fem els ulls clucs i no ens adonem si els nostres fills valoren lescoses que realment tenen…. I si ens a n’adonem ... fem alguna cosa per canviar-ho?

Es clar, es molt fàcil dir als nostres fills quan deixen el menjar al plat.... no t’hodeixis que hi han nens a l’Àfrica que no tenen per menjar!!!! ..... i ??? ....on ésL’Àfrica? .... lluny ! molt lluny !

La Comunitat Eucaristia Familiar Escola Pia Sabadell, va visitar el DIUMENGE11 a la FUNDACIÓ BUSQUEST DE TERRASSA ( a TERRASSA sí ! aTERRASSA).

Els nens van triar un dels seus regals de reis i el van dur per entregar-lo als nensde la fundació , i tal com va dir la directora de centre Sor Sacri: “Esto si que tienemérito”Es va fer entrega també de la col·lecta de la Eucaristia familiar que va representarun total de 610 €uros i la càmera de fotos digital fruit de la donació de 150 €urosde l’AMPA de L’Escola Pia de Sabadell.

L’experiència va ésser positiva per tots, tan per grans com petits.

No cal anar gaire lluny per veure nens orfes , com es gestiona un menjador dedia per a la gent que no té de menjar , com trien i reparteixen la roba fruit de lesdonacions.... No cal traumatitzar els nostres fills, però si ser conscients de quea prop de casa tenim una part de la realitat de la nostre societat actual... i aixòsi que ho entenen els nens.

La diada la varem acabar amb un dinar de germanor al Casal Pare Sallarés.

Durant l’ecuaristia el Pare Ferran proposar fer un intercanvi de diades (dinarpares i alumnes de SABADELL i TERRASSA a l’Escola Pia de Terrassa i unaltre any... tots a la de Sabadell). BONA IDEA !Durant el dinar sortiren noves iniciatives tal com organitzar , ..... GIMCAMA AMBELS NENS DE LA ONCE.

Apali, Bon Any a tothom !

COMUNITAT EUCARISTA FAMILIAR- ESCOLA PIA SABADELL

“Germà Victorino, de l’amor que sempre ens vas saber impregnar ens vasacompanyar durant tot el diada” .

AM

PA

38

“Jo creia que el món laboral no era tan dur, però hoés; no és gens fàcil, has de treballar molt”

Els alumnes del PQPI d’Administratiu i de Comerç de l’Escola Pia deSabadell expliquen la seva experiència de pràctiques, que, per a lamajoria, és la primera experiència laboral Els PQPI són programes deformació professional de grau inicial.

En Fidel ha descobert queaixò de treballar no és tanfàcil com sembla. Fa lespràctiques a la botiga deZara, per a homes, que hi haa la Rambla. “doblegar laroba de la tenda, canviar elspenjadors, atendre alsclients” són algunes de lesfeines que ell i els seuscompanys i companyes delPQPI de Comerç realitzen..

L’Enric considera que lesseves pràctiques de 200 h alMass imo Dut t i de laR a m b l a l ’ a j u d e n a“conèixer el món nou de lamoda i el de treballar a unabotiga”.

Molts coincideixen amb laLorenna (Stradivarius) quandiu que “el que mésm’agrada són les companyesque t i nc i l a mevaencarregada”. Bé, en aixòdarrer, potser no tots hi estand’acord.

Els alumnes de Comerç fanles pràctiques al matí, de les1 0 a l e s 1 3 : 3 0 h ,aproximadament. El dia a diaés exigent. L’Estefania(Berskha) en fa una bonadescripció: “t’atabales unamica perquè la gent t’hodesendreça tot, ho posa onvol; quan has de reposar laroba, et trobes la gent al migi has d’anar demanant pas”.La llista de tasques quepresenta en Marc (Zara dedona) provoca un cert

m a r e i g : “ a t e n d r e a l a g e n t e n e l semprovadors, baixar al magatzem per reposar la roba, penjar la roba, posar-hi elspreus, doblegar-la, posar-hi l’alarma, pujarcaixes, baixar-les...”. Els ha calgut aprendrel’argot de l’ofici, com la paraula “repo” que,segons el Juan (Zara), consisteix en“apuntar la roba, complements i calçat ques’ha venut i, seguidament, anar al magatzemper agafar aquests articles i posar-losnovament a la botiga”.Això de treballar al matí i estudiar a latarda, costa una mica: “moltes vegades a lesclasses estic cansada, em costa posaratenció i m’agafa son” confessa la Natàlia(Berska). Alguns, com en Manel (AuraVeterinària), han trobat un entorn de treballformidable: “un aspecte positiu del meu lloc

de “treball” és l’excel·lent tracte que tots els treballadorstenen amb mi. L’ambient debenestar i de treball t’ajuda arendir més, perquè “a tots ensagrada que ens felicitin per lafeina ben feta”.Cadascú en treu alguna cosadel treball. Per a l’Alba(Massimo Dutti) “l’aspectepositiu és que sortirem del curs amb una experièncianova. La principal dificultat va ser que, en començar, emcostava obrir-me a la gent”._________________________

“A tots ens agradaque ens felicitin perla feina ben feta”________________________

En el cas de la Ransel(Stradivarius), les pràctiquesl’ajuden a saber què vol i quèno vol: “em tracten molt bé,però a mi no m’agradatreballar a una botiga de roba;m’agradaria més treballar a una sabateria”. La Fiama(Technirisk), molt assenyada,sentencia: “això de lespràctiques és una bonaexperiència, perquè, tal comestan avui dia les coses, senseexperiència, ni els estudissecundaris, ni res. . . notrobaríem feina”.En Marco (Escola Pia) i enCamilo (Crack de la Rambla)coincideixen en què això detreballar sense cobrar costau n a m i c a ; t a n m a t e i x ,reconeixen que aprenen arelacionar-se i s’adonen queaixò de treballar és dur.

PQ

PI

39

La S í lv ia (Papere r iaTorrente) considera que lespràctiques et fan espavilar,pe rquè has de dona rresposta a situacions noves.

Els alumnes del PQPId’Administratiu fan lespràctiques a la tarda, de les15.30 a les 19:30 h,aproximadament. En moltescoses coincideixen amb elss e u s c o m p a n y s icompanyes de Comerç. Lestasques, òbviament, sóndiferents: “faig moltescoses com, per exemple:arxivar, in t roduir e lscurrículums de la gent,envair fax...”, ens diu enValeri, que treballa a unaE T T ( A d e c c o ) .L’Alexandra, que també fales pràctiques a una ETT(Marlex), diu que “no trobocap dificultat en aquesttreball, són coses fàcils deportar i sobretot de fer”.Algunes llistes, afegeixenaltres tasques, com la de laNina (Pinturas Torra): “ferpressupostos, comptabilit-zar albarans, fer fotocòpies,escanejar, rebre visites...” ola d’en Carlos (ESEC):actualitzar base de dades,treballar amb l’Excel,destruir paper, trucar pertelèfon, etc.”

Com en el cas dels alumnesde Comerç, el tracte quereben a l’empresa és unaspecte molt important: “elque més m’agrada de lespràc t iques és que fa igmoltes coses diferents;també, m’agrada la maneracom em tracten. Em sentomolt bé amb la Dolors iamb l’Eli”, ens diu la Marta(Escola Pia). La Tamara(Frans Bonhomme) reiterael mateix: “un dels aspectespositius que més m’agradaés el tracte que em donen...Al principi, com que tot era

nou i mai havia fet res d’allò, trobava quem’anava gran, però els companys em donenmolts ànims”.En general, l’experiència és positiva, talcom ens comenta l’Aaron (Acces): “les hores se’m passen bastant ràpid, ja que nofaig sempre la mateixa feina i quasi no tincnoció del temps”. Cal dir, però, que la nociódel temps és molt subjectiva. L’Adrià, quetambé treballa a Acces ens diu que: “elúnico inconveniente que veo es que elhorario no te deja tiempo para nada más,pero, bueno, así te vas acostumbrando almundo laboral”. En efecte, aquest és un delsobjectius de les pràctiques: adquirir l’hàbitd’una jornada de feina completa. La Mireia(Ben Net) també reconeix que aquest hàbitno és fàcil d’adquirir: “L’única cosa que emmolesta és l’horari , perquè estavaacostumada a fer classes al matí i, a la tarda,sortir o quedar-me a casa, i ara surto del’escola i a treballar, sense temps per dinarni res”._____________________________________

“No trobo cap dificultat enaquest treball, són coses fàcilsde portar i sobretot de fer”.__________________________________

El domini de l’office i d’internet és essenciaper a un administratiu. L’Anna (Massagas),per exemple, ens diu: “he d’introduir lesrutes al “portal de movilidad” perquè arribia la PDA dels operaris; després, les he depassar a l’Excel”.L’atenció al públic també és una tasca querealitzen els administratius. A alguns, coml’Ariadna (Expofinques) els semblaquelcom interessant: “el més postiu de lameva feina és atendre els clients”, encara que reconeixen que “a vegades, tinc moltavergonya”. A d’altres, com la Marta (LCPapereria), també els hi agrada, però

expliquen que “el que méscosta és tenir paciència ambla gent i, sobretot, aguantaralgun mal caràcter”._______________________

“Estava acostumadaa fer classes al matí i,a la tarda, sortir oquedar-me a casa”_______________________

L’Àlex (Markem – Imaje) haconstatat la complexitat del’activitat empresarial: “Ima- je produce las etiquetas de losembases que nos envían. Haym u c h a s e m p r e s a s q u etrabajan con Imaje. A laDesiré (Sanimamp), tambél’impressiona l’activitat em-presarial: “la empresa es degas . Se dedica a ponercalderas, encimeras y cosasasí. Mi trabajo es llamar a losclientes para concertar visitas,archi- var facturas, hacerfotocopias, etc.”.Alguns, com en Bernat,realitzen les pràctiques a lesoficines d’entitats socials,com la Creu Roja. Ha quedatsorprès de l’enorme activitatadministrativa d’una ONGcom aquesta.

L e s p r à c t i q u e s q u e e srealitzen durant el Programade Qualificació ProfessionalInicial (PQPI) són una bonaoportunitat per ajudar els joves a adquirir majorresponsabilitat i descobrir lesseves potencialitats. Calagrair a totes les empreses que s’ofereixen per donar alsjoves l’oportunitat d’aproxi-mar-se al món laboral.

Alumnes del PQPI d’Administratiu i deComerç de l’Escola Pia de Sabadell

PQ

PI

Servei integral de neteja i mantenimentper a tot tipus de dependències.

Telèfon centralitzat d'atenció al client

902 297 297

ARAMARK Servicios de Catering

Dando servicio a:

Colegios, Residencias, Empresas,Hospitales, Centros de ocio

C/Aribau 200-210. 5ª Planta08036 Barcelona

Tel.93.240.21.41/Fax.93.240.24.50

C O N S T R U C C I O N E SM U RC I A N O E H I J O S , S . L .

obres i reformes de qualitat

C/

Man

uel d

e Fa

lla, 3

2 2n

082

10 B

arbe

rà d

el V

allè

s93

718

08

6160

7 0

8 53

34

Passeig de la Plaça Major, 48 - Tel. 93 725 83 59 - 08202 SABADELL

Passeig de la Plaça Major, 34-38Tels. 93 725 59 59 - 93 727 33 54 - Fax 93 727 65 91

Passeig de la Plaça Major, 12Tel. 93 727 58 04

Marià Fortuny, 11Tel. 93 727 57 94

08202 SABADELL

ESTUDI FOTOGRÀFIC Passeig Manresa, 1 1er Pis