74Revista trimestral de l'Escola Pia de SabadellXERRAMECA Juny 2015

XXXXaa MMOONNTTSSEERRRRAATT AA PPEEUUBBAATTXXIILLLLEERRAATT AARRTTÍÍSSTTIICCCCLLOOEENNDDAA PPAASSTTOORRAALLRROOMMAANNSSEELL CCEELLNNÎÎMMEESS

1

SUMARI

1

INFANTIL 3

PRIMÀRIA 8

ESO 16

BATXILLERAT 24

PASTORAL 28

CPS 33

AMPA 35

ESCOLA 37

EDITORIALApreciats amics i amigues,El curs 2014­2015 ja s’ha acabat, i si l'any passat vaig centrar les paraules d'aquestescrit en l'àmbit dels projectes educatius, aquest curs repartirem aquests mots entrel'àmbit esmentat i les obres que es duran a terme aquest estiu, el seu sentit i la sevanecessitat, amb l'horitzó cada vegada més proper del bicentenari de la nostra escolaque tindrà lloc el proper 2018. Sembla que encara falti molt, però és pràcticament atocar.Començaré parlant de les obres. Hem començat els tràmits necessaris per afrontardues obres de gran envergadura, però al nostre parer absolutament imprescindibles.

D'una banda iniciarem les tasques de restauració de la façana interior del pati, de la mateixa manera comes restaurà la façana principal del carrer Escola Pia. Entenem que aquesta és una actuació que ja ha estatdemorada i que ja ha arribat el moment d'executatar­la. No es tracta d'una qüestió estètica, es tracta d'untema de seguretat i de manteniment, indestriable de la condició d'edifici patrimonial i més que centenarien el qual ens movem cada dia. La segona gran actuació serà la renovació total de la coberta del pavelló.És evident que el pavelló ha presentat històricament un problema endèmic d'humitats i filtracions. Ambaquesta obra volem tallar de soca­rel aquests inconvenients, refent de nou els pendents d'evacuació,dimensionant de nou la quantitat de gàrgoles necessàries i substituint els materials aïllants per altresnous amb millors prestacions. Totes dues són obres de gran magnitud i cost elevat que podem fer amb elsuport de la nostra Institució, l'Escola Pia de Catalunya. També durem a terme altres obres de menorenvergadura, centrades especialment a l'etapa d'educació infantil.Un cop citades les grans obres de l'estiu, de les quals donarem explicacions més detallades el proper mesde desembre, ens centrarem ara en l'àmbit pedagògic. Tenim previst pel curs vinent afegir un altre auxiliarde conversa nadiu en llengua anglesa. D'aquesta manera disposarem de dues persones, una que secentrarà a l'etapa de primària i una altra a secundària i batxillerat. Dins de l'àmbit de millora del'aprenentatge de la llengua anglesa anirem incorporant de manera gradual aquesta llengua en altresmatèries, mirant de fer­ne un ús puntual i estratègicament distribuït. Les noves tecnologies ens podendonar un gran servei. En aquest sentit, l'escola ha adquirit noves llicències d'un programari que permetfer presentacions i a la vegada serveix de repositori de materials multimèdia que en alguns casospermeten substituir el llibre de text.Però el punt a destacar, no només del proper curs, sinó del proper quadrienni és l'inici de la nova políticaper a la interdisciplinarietat a l'aula. Ja vaig comentar a l'editorial de Pasqua la gènesi d'aquest projecte,el seu sentit i els seus objectius, que són consolidar el nostre document d'estil metodològic i crear unsmecanismes d'aprenentatge més competencials, vius i vivencials, que no renuncien en cap moment alrigor i a la vegada afegeixen elements de motivació que fan d'aquest un procés més ric. A més, aquestamanera de treballar ens garanteix l'èxit del procés d'ensenyament i aprenentatge per damunt de lesdificultats que els canvis normatius ens plantegen. En aquest sentit, mereix capítol apart el desgavell creatper la nova llei de millora de la qualitat educativa (LOMCE) i les seves adaptacions fetes pel Departamentd'Ensenyament. En el moment d'escriure aquest editorial tenim damunt la taula un model organitzatiu delbatxillerat que topa frontalment amb el nostre model de flexibilitat de tria i personalització segons elsinteressos de l'alumnat. Hem estat forçats a canviar el nostre model ­ preservant­ne, això sí, la sevaessència ­ en virtut d'una llei que la totalitat de les forces polítiques excepte el partit de govern de l'EstatEspanyol han dit que derogarien. Aquesta provisionalitat i manca de consens, en darrera instància a quiafecta més és a l'alumnat i als equips directius dels centres que ens veiem obligats amb massa freqüènciaa fer esforços per adaptar­nos a les exigències massa canviants imposades pels marcs legals i normatius.I finalment vull aprofitar aquestes línies per agrair a la Junta de l'AMPA i a la totalitat de mares i parescol•laboradors l'èxit abassegador assolit en la darrera edició de l'Aplec Familiar del passat 29 de maig.Gràcies a la vostra implicació aquest any més que mai podem dir que vàrem celebrar la festa de l'escola.Són nombroses les nits i els vespres en els quals la comissió de l'AMPA es va reunir per poder bastiraquest projecte de renovació. En una d'aquestes ocasions vaig tenir el privilegi d'acompanyar aquestespersones i vaig quedar meravellat de l'elevat grau de compromís que aquestes mares i aquests paresdemostren tenir vers l'escola. De tot cor, moltes gràcies.Que passeu un molt bon estiu.

Jordi FontobaDirector­Gerent

22

3

INFANTIL

3

Què veiem al Cel?Aquest tercer trimestre tots els nens i nenes d'educació infantil treballemel monogràfic «MIREM EL CEL». Nosaltres, els més petits, ens centrem aconèixer i aprendre més característiques sobre el sol i la lluna.

Hem iniciat aquest tema a partir d'una pregunta: QUÈ VEIEM AL CEL?.Cada nen espontàniament ha verbalitzat què sap sobre aquest tema:‐ VEIEM EL SOL!!‐ EL SOL ÉS UNA BOLA DE FOC, ÉS RODÓ‐ LA LLUNA SURT A LA NIT‐ EN EL CEL HI HA ASTRONAUTES

Per tal de poder observar el sol en directe vam fer una excursió al'OBSERVATORI DE SABADELL. Aquí ens van explicar amb imatges moltsaspectes de la lluna i del sol.

També vam poder conèixer el telescopi i amb ell vamveure el sol a través de diferents visors. En un es veia decolor vermell i en l'altre de color groc. Ens va agradarmolt!!!!

4

INFANTIL

4

Després vam anar al parc que hi ha davant de l'observatori on vam dinari jugar una bona estona.

Va ser una sortida molt interessant i vam aprendre moltes coses que finsllavors no ens havien explicat. A partir d'aquesta excursió seguíremtreballant el SOL I LA LLUNA.

Que divertit que és fer anglès!!Els nens i nenes de P4 aquest any hemconegut el Frankie, la Dizzy, el Tex i l'Spot.Tots quatre ens han ensenyat moltes coses enanglès: contes, cançons, jocs...

Sempre que fem anglès, la Mar i els seusamics, ens donen la benvinguda tot cantantuna cançó.

INFANTIL

55

Al llarg del curs, ens hem pogut emportar acasa una maleta amb els personatges i jocs perpoder jugar amb les nostres famílies. Tambéhem escrit la nostra experiència en unallibreta i l'hem compartit amb els nostrescompanys/es.

Com que ens agraden molt els contes, la Mar ens va preparar una sorpresai ens van venir a representar el conte: The Three Little Pigs. Ens ho vampassar molt bé i vam riure molt!

Cada trimestre els nens i nenes de 6è ens han vingut a representar unaobra de teatre i ens han preparat uns jocs molt divertits.

Hem après molt vocabulari i ens ho hem passat molt bé fent English!!

INFANTIL

66

La Cantata del Peix Irisat a P5Els submarinistes, els ballarins i els veterinaris van presentar la cantatadel Peix Irisat després de treballar‐la durant mesos.

INFANTIL

57

INFANTIL

68

PRIMÀRIAAquest mes de maig l'hem començat treballantel còmic. Tots els nens i nenes han dut aclasse còmics que tenen a casa, els hem

observat, els hem llegit a l'hora de lectura itambé a les estones lliures.

També hem après algunes paraules relacionades amb elscòmics: vinyeta, bafarada, onomatopeia...

Hem omplert bafarades de còmics entre tots, hem retallat i enganxat les bafarades al personatgecorresponent, hem mirat còmics a la PDI i també ens hem inventat un còmic nosaltres!!!!! Aquest darrertreball l'hem fet en parelles: així hem col· laborat i ens ho hem passat millor!!!

A l 'acabar el treball dels còmics hem valorat què ens ha semblat fer aquest treball:M'agrada

molt omplir lesbafarades.

A mim'ha agradatmolt llegir i fercòmics perquèm'agraden elsdibuixos.

Jo m'hohe passat moltbé llegint còmicsperquè em fanriure.

A mi emfa posar contentllegir còmics.

11rr CC ­­ LLeess ttoorrttuugguueess

7

PRIMÀRIA

9

PRIMÀRIA

810

PRIMÀRIA

911

PRIMÀRIA

1012

EEllss VVeerrtteebbrraattssEl tema dels animals vertebrats és un dels que mésens agrada treballar a tercer perquè és moltinteressant i, a més a més, perquè sempre estemdisposats a aprendre coses noves sobre elsanimals.

­ Aquest any, però, les nostres tutores ens hamproposat treballar­lo d'una manera diferent:

­ Per començar ens van adjudicar una animal acadascú i nosaltres vam haver de completar unafitxa amb informació diversa, i sense oblidar­nosuna foto.

­ Un cop a l'aula, ens vam agrupar segons les semblances dels animals que havíem treballat. Així ens vamadonar que a tots ens havien tocat animals vertebrats i vam decidir que ens podíem agrupar en :mamífers, peixos, aus, rèptils i amfibis.

­ A partir d'aquí i amb la informació que havíem recollit tots els membres del grup, vam omplir una graellaamb els aspectes més importants de cada tipus d'animals : alimentació, reproducció, hàbitat...

­ En acabar vam elaborar conjuntament un text per poder fer l'exposició oral dels nostre descobriments ala resta dels grups.

­ I per últim, encara vam fer un esquema per intentar resumir tot el que havíem après.

La veritat és que no ha estat fàcil, perquè a vegades ens encallàvem en alguna tasca,i , sobretot, perquè avegades és complicat posar­se d'acord amb el grup...Però estem força orgullosos del resultat final!!!

PRIMÀRIA

1113

SSOORRTTIIDDAA AA CCOOLLLLSSEERROOLLAAAquest tercer trimestre els alumnes de quart hem treballat les plantes. N'hem après moltes coses i moltinteressants, algunes les hem treballat a classe i d'altres les hem pogut observar directament de la natura.. Aquí en teniu unes quantes:Les plantes,quan respiren,agafen oxígen de l'airei desprenen diòxid decarboni. Durant lafotosíntesi ho fan alrevés.

Les plantes fan lafotosíntesi durant eldia, ja que necessiten lallum del sol.

Jasabemdistingir arbres,arbustos iherbes

Lescapçades delsarbres estanplenes de vida:flors, fruits ianimalsdiversos .

Molts animalsaprofiten les zonesde bosc frondós perfer el seu cau.

Latemperaturai el graud'humitat del'aire varien enfunció de sitrobem ens unbosc d'obaga ode solell.

Hemde respectarel bosc ja que lavida que hi ha enell és essencialper a l'ésserhumà.

Ui, gairebé me n'oblidava, el millor de tot va ser que per acabar de conèixer els amfibis i els rèptils vam feruna sortida al CRARC (Centre de Recuperació d'amfibis i rèptils) i allí vam poder tocar i veure tortugues,salamandres, serps, salamandres... Però també vam entendre que aquest tipus d'animals són salvatges ique no és bona idea tenir­los a casa com a mascotes, ja que sovint, quan es fan grans, és impossible tenir­ne la cura adequada.

PRIMÀRIA

1214

PPRROOJJEECCTTEE IINNTTEERRDDIISSCCIIPPLLIINNAARRDDEELLSS RROOMMAANNSSEls nens i nenes de cinquè, aquestes tres setmanes, hem estat treballant els romansd'una manera molt divertida i hem après molt!, sobretot a treballar en grup.

Ens van posar en grups i cadascun havia de triar el nom d'una ciutat romana deCatalunya. Uns enviats de Roma ens van convocar al Fòrum i ens van explicar quefeien un concurs per poder anar al Senat de Roma com a representants de Catalunya.

El projecte consistia a elaborar, cada ciutat, una revista explicant com vivien, comfeien les ciutats, quins eren els edificis més importants, què menjaven i com vestien elsromans a partir de la informació que trobàvem cada membre de la ciutat.

PRIMÀRIA

1115

UURRBBAANNIINNSS,, TTAALLLLEERR DD´́UURRBBAANNIISSMMEE AA SSIISSÈÈFa una setmana vam fer un taller amb unesarquitectes que ens van explicar quina era l´evolucióde les ciutats al llarg de la història, els elements de laciutat, els diferents models i com es fa un projecte deciutat.

Ens ho van explicar a partir d´un vídeo i un joc decartes. Per acabar vam fer un joc de taula, on, perpetits grups, havíem de construir el nostre model deciutat.

Aquesta primera activitat ens ha servit perquè posteriorment haurem de fer un projecte de geometria

A més a més, de tant en tant havíem de resoldre algun enigma matemàtic ode llengua que ens plantejaven i que resolíem en grup o individualment. Tambéhem fet un mosaic, però abans hem calculat molt!!! Tota la feina puntuava de cara apoder anar al Senat. També vàrem treballar els romans a visual i plàstica, anglès ieducació física. A més a més, férem una visita a Barcino, que va ser molt xula!

L'últim dia ens reunírem tots i ens van dir quines eren les ciutats que ens podienrepresentar al Senat de Roma. Ho acabàrem celebrant amb un esmorzar típic delromans !!!

Ha sigut molt interessant i divertit.

ESO

1416

LLAA DDIIAADDAA DDEE LL''EESSPPOORRTTPPrreeppaarraacciióó ddee lleess ssaammaarrrreetteess::La Diada de l'Esport ha estat, com el seu nom ja indica, dedicada a l'esport. Tot va començar uns diesabans: havíem de decidir el color, el nom i el número que portaria cada persona a la seva samarretapersonalitzada. Al principi, els nois volíem una samarreta de color verd i les noies taronja; però de cop ivolta aquestes van canviar a un verd militar i els nois al taronja. Al final vam fer vots i, com que som mésnois que noies, vam guanyar nosaltres, els nois. Un cop encarregades les samarretes, ens vam adonarque hi havia nens i nenes que no tenien la samarreta que havien encarregat i varen anar a altres botiguesper fer­ne de noves. També hi va haver gent que va fer la comanda per telèfon, sense anar­hipersonalment.

EEll ddiiaa ddee llaa ddiiaaddaa::En definitiva va ser una jornada molt cansada. Els esports que es van dur a terme van ser el futbol il'handbol. L'esport que va tenir més demanda va ser el futbol, com tots podeu suposar.

QQUUEESSTTCCAAMMPPOOUUNNAA AACCTTIIVVIITTAATT EEXXTTRRAAOORRDDIINNÀÀRRIIAA AA 11rr EESSOO CC

Durant el tercer trimestre, a cada sessió de ciènciesexperimentals, en Joan planteja una pregunta sobreanimals. Els alumnes han de trobar la resposta a lapregunta per a la sessió següent. La professora que hatingut la iniciativa ha cedit els últims 5 minuts de cadaclasse per fer l'activitat. Aquí us deixem un recull depreguntes:

TEST1.Quin és l'animal que pot suportar més vegades el seu propi pes?

2.Quin és el peix més gran?

3.Quin és l'animal amb millors papil· les gustatives?

4.Quin és l'insecte amb vista de 360º sense moure el cap?

5.Quina és l'única au que pot sobrevolar l'Everest?

6.Quin és el peix que se li regenera el cor si es fa mal?

El solucionari al final de la secció ESO

ESO

1317

El primer partit va ser d'handbol. Va ser molt emocionant. Vam perdre només de 2 gols. Aquest any nohem guanyat res, ni a handbol, ni a futbol femení, però a futbol masculí vam guanyar un partit i l'altreestàvem remuntant i va començar a ploure i el van anul· lar. No el vam poder disputar.

CCaapp aa ddiinnaarr !!Al migdia, tota la classe vam anar al Viena, tret d'algú que no se'n va assabentar. Un cop ben dinats, ensvam separar per grupets i vam anar a fer un gelat, comprar llaminadures, refrescos... Però vam tornarràpidament a l'Escola ja que l'estona ens va passar volant i havíem de fer el partit contra els de segon. (Alfinal no el vàrem poder jugar perquè hi va haver un embolic amb les noies i tota la gent va acabar passantpel mig del camp).

En definitiva, va ser una jornada diferent, tothom s'ho va passar molt bé i vam gaudir moltíssim.

Jordi Pla i Gennadii Saus.DDEELLEEGGAATTSS DDEE 11rr CCIICCLLEE DD''EESSOOHem estat dos anys fent de delegats, a primer i segon d'ESO, i aquesta responsabilitat ens ha comportatque hem estat més pendents de l'opinió i les propostes de la nostra classe. Fer de delegats ens ha permèsmillorar alguns aspectes de l'escola, ajudanr tots els alumnes i fer que l'escola sigui un lloc millor. Hemaportat el nostre gra de sorra per fer de la nostra escola una escola millor.

Quan vam començar a ser delegats vam fer unes sessions de formació on ens van explicar les tasquesque havíem de fer en aquesta nova responsabilitat. Ens van donar un dossier on hi havia unes activitatsque ens ajudarien a fer de delegats. Vàrem aprendre com gestionar les propostes democràticament, comactuar com a representant d'un grup,...tasques que realment al principi semblaven d'allò més difícils i queara ens semblen molt importants i no tan complicades.

Durant aquests dos anys, hem anat demanant propostes al grup classe que seguidament hem comentat ales reunions de delegats de cada trimestre i les respostes han sigut transmeses a la resta del grup. Tambéhem hagut de ser els representants en alguns problemes menors amb professors, amb demandes de canvide controls...

Com a delegats, ens hem sentit escoltats i respectats tant pels companys com pel professorat i tornaríema repetir l'experiència si ens tornèssin a votar.

Ha sigut una experiència molt bona i en guardarem un molt bon record. Encoratgem tots aquells quevulguin ser representants d'un grup que ho facin i aportin propostes per fer de l'escola, la nostra escola,un lloc de convivència i companyonia.

EEqquuiipp ddee ddeelleeggaattss ddee 11rr CCiicclleeCarles Bruguera i Idoia Gárriz. 2n ESO AAnna Gónzález i Joan Borràs 2n ESO BGuillem Escudero i Jordi Doben 2n ESO C

ESO

1418

SSEETTMMAANNAA MMAATTEEMMÀÀTTIICCAA1122 ddee mmaaiigg:: DDIIAA EESSCCOOLLAARR DDEE LLEESS MMAATTEEMMÀÀTTIIQQUUEESSDurant la setmana del 12 al 15 de maig hem celebrat la SETMANA MATEMÀTICA.Aquest any el tema de la setmana ha estat ENTRETENIMENTS MATEMÀTICS, ja quel'any 2014 ha estat el centenari del naixement de MARTIN GARDNER, matemàtic que esva especialitzar en aquest tema.

Durant aquesta setmana, hem fet moltes activitats relacionades amb les matemàtiques recreatives.

El dimarts 12, els alumnes de quart d'ESO van fer una gimcana matemàtica pels carrers de Sabadell.

El dimecres 13, els alumnes de primer de batxillerat van realitzar unItinerari matemàtic per l'Eixample de Barcelona, durant el qual van poderconèixer una mica d'història del barri així com descobrir que lesmatemàtiques són presents en tots els aspectes de la nostra vida(amplada dels carrers, alçada dels edificis, àrees de les cruïlles,estadístiques...).

El dijous 14, els alumnes d'infantil i primària van venir a les classes de segon i quart d'ESO i van podergaudir dels diferents jocs que havien preparat els alumnes de secundària. Els petits s'ho van passar moltbé jugant amb les matemàtiques i els més grans van fer de mestres per un dia.

Finalment, el divendres 15, es va fer el repartiment de premis dels diferents concursos matemàtics en quèhan participat molts alumnes de secundària: FEM MATEMÀTIQUES, PROBLEMES A L'ESPRINT, PROVESCANGUR, COPA CANGUR I CONCURS DE FOTOGRAFIA MATEMÀTICA. A tots ells, se'ls va lliurar undiploma a més de pujar­los la nota d'actitud en l'assignatura de matemàtiques. També els primersclassificats en les proves Cangur i en el Concurs de Fotografia Matemàtica van rebre un petit obsequi, amés de pujar la nota de procediments de l'assignatura de matemàtiques.

Departament de Matemàtiquesde Secundària i Batxillerat

ESO

1319

IINNTTEERRCCAANNVVII NNÎÎMMEESS­­ SSAABBAADDEELLLLEntre el 26 i el 29 de maig, els alumnes de francès de 3r d'ESO hem fet lasegona part de l’intercanvi Nîmes­Sabadell.

Ha estat una experiència nova per a molts de nosaltres, ja que era laprimera vegada que viatjàvem amb l’escola a un país estranger, amb unallengua diferent i sense pares.

Al principi, tothom estava neguitós i expressava els seus dubtes envers lesfamílies. Tot i que anteriorment ja havíem tingut l'oportunitat de conèixerels nostres corresponsals, ens aferràvem a la idea que alguna cosa nosortiria bé. Al passar tot tan ràpid, no va haver­hi temps que cap imprevistens espatllés l’estada a França. Sí que és cert que tots, en un moment o unaltre, ens vam quedar en blanc, però era necessari que això passés perpoder tirar endavant.

El que ens va faltar, però, va ser quedar­nos­hi un dia més. La setmana que vam anar­hi, tenia un dia festiui, per tant, només vam poder estar­nos­hi quatre dies.

Considero que ha estat tot un repte, i que, després d’haver­hi anat, estem molt més preparats per afrontarel que ens espera.

La pregunta és: hi tornaríem anar?

Sí, ho faríem!Núria Mas – 3r ESO A

ESO

1420

Personalment crec quel’intercanvi va ser unamanera de fer-nos tornarmés responsables, tanten l’àmbit familiar comquan anàvem a visitarobres arquitectòniquesromanes.

Va molar molt el LaserGame i quan vam ferla visita a l’escola emvaig quedar flipant. Lapart dolenta va ser lesvisites que vam fer vanser avorrides. Tambéem va semblar quefaltava un dia més (fertota la setmanasencera).

Per mi l'experiència ha estatenriquidora i molt satisfactòria.

He pogut parlar quasi les 24hores del dia en francès i heaprès molt. A més, la meva

família i la meva corresponsaleren molt simpàtiques i

acollidores. He passat 4 diesfantàstics.!

L'estada a Nîmesha estat moltmaca peraprendre francès.Llàstima queaquest any haestat molt curta!

Les visites quehem fet m'han

encantat. Nîmesés preciós i elsvoltants també.

L’intercanvi va seruna gran experiència iespero que l’escola nodeixi de fer-lo. A més,intentaré no perdre elcontacte amb la mevacompanya francesa.

Crec que ens hauríem pogutquedar un dia més, perquèquan vam començar a agafarconfiança amb la família i jateníem el francès per la mà,vam haver de marxar.Doncs crec que és una bonaoportunitat per practicarfrancès, no només amb lesfamílies, sinó també ambels nois i noies de la nostraedat. I de retruc, vampoder visitar la ciutat deNîmes.

PPRROOVVEESS OOFFIICCIIAALLSS DDEE FFRRAANNCCÈÈSS AA LL''AALLLLIIAANNCCEE FFRRAANNÇÇAAIISSEELa Teresa, el Marc, l'Agustí i la Marta, alumnes de francès de 4t d'ESO, ens vam presentar a l'examenoficial d'A­2 a l'Alliance Française, els dies 3 i 6 de juny. La Judith, que també fa 4t d'ESO, es vapresentar a un nivell superior, el B­1, els dies 6 i 11 de juny.

Ha estat una bona experiència que la Dolors hagiconfiat en nosaltres i ens hagi donat l'oportunitat depreparar­nos per a examen que fa dos dies ens hauriasemblat impossible aprovar.

Ara queda esperar els resultats!

Gràcies, Dolors!

Marc, Agustí, Teresa, Judith i Marta

ESO

1521

EESSCCAALLAADDAA AA 33rr dd’’EESSOOEl dimarts 20 de maig vam anar d'excursió a la Panxa del Bou.Va ser una activitat que va durar quasi tot el matí. Allà vàrempoder conèixer els diferents tipus d'escalada i com ho feienantigament els valents escaladors que pujaven muntanyessense ajuda (cordes, arnesos...).

El matí es va dividir en quatre parts:

La primera part va consistir en la explicació de com pujar lesmuntanyes utilitzant diferents mètodes de escalada, i comescalaven antigament. Ens van explicar que la gent escalavasempre les muntanyes més difícils i que, com més dificultat,més valor tenia pujar­les. Però, per culpa d'aquests reptes,molta gent ha patit accidents molt durs, des de trencar­se unacama fins a la mort.

La segona part de la activitat consistia a dividir­nos en grups desis o set i escalar de diferents formes. El meu grup va escalar alprincipi una petita paret que feia corba i l'havém d'escalar sense seguretat. A sota, hi havia un matalàs. Vaser difícil, però crec que al final tothom es va animar i la va escalar.

La tercera part va consistir a baixar una paret fent ràpel. Això no va costar gaire, però va ser molt divertit.La quarta i última havíem de escalar una part bastant alta amb arnés. Aquesta va ser bastantentretinguda i molt divertida.

L'excursió em va agradar moltíssim: va ser molt interessant i divertida.

Miquel Rodriguez ­ 3r ESO B

EELL KKOORRFFBBAALL AA 44tt dd’’EESSOOEls alumnes de 4t d’ESO han pogut experimentar que vol dir jugar al korfbal,seguint les instruccions dels monitors i de la professora s’han dividit engrups de quatre, dos nois i dues noies, i han fet uns partits amistosos ambels companys de classe.

L’objectiu del Korfbal és millorar el joc en grup i la col· laboració entre membresd’un mateix equip, ja que les regles d’aquest esport diuen que només es potdefensar a membres de l’equip contrari del mateix sexe que tu, i que no es pot botar la pilota, cosa queobliga els jugadors a coordinar­se i a millorar les relacions entre companys.

L’objectiu de l’activitat és ensenyar un esport alternatiu al futbol o el bàsquet, ensenyar que un esportcom el korfbal també pot ser divertit i que hi ha altres persones a qui els agrada. El korfbal és esportnacional als Països Baixos i Catalunya té un equip que ha competit internacionalment i ha quedat 4t delmón.

ESO

1622

La jornada va acabar amb un somriure als llavis dels jugadors i molts riures i bromes.

Albert Camps ­ 4t d'ESO A

OOUURR EEXXPPEERRIIEENNCCEE WWIITTHHTTHHEE CCOONNVVEERRSSAATTIIOONNAASSSSIISSTTAANNTTSS

Having conversation assistants at school has been a great experience to improve my English and get toknow the real speed of English speakers accents. I think the school should have conversation assistantsevery year, because it's a funny and different way of learning English. ­ Marina

I think I've learnt very much and I'd like to have more activities with them next year. ­ Joan

It's fantastic to speak with native English speakers and learn things from their countries and learn to speakEnglish. ­ Miquel

OOuurr CCaammeerroonnThis year we have had a language assistant that hashelped us to learn English.One day every two weeks he comes to our class to talkwith us and teach us things like how to do a presentation,how is to live in the USA, etc.

We think that having this assistant has helped us a lot because now we know how to do a presentation andwe have been able to see how English native speakers talk...We think it would be better if we could keep longer with Cameron because we don't have time to askeverything we wanted to know.Cameron is sympathetic, expressive and young, this is an advantage because is closer than otherteachers.This is an activitie that the school have to repeat because the students learn while they are having fun. Forthis we want more time with Cameron.OOuurr SSttuuddeennttss ooppiinniioonnss

BATXILLERAT

1723

ESOThis experience is good because you can interact with natives from the USA and England. ­ Héctor

Abdul and Cameron are different in a lot of things, like the place they live and their cultures. I liked it a lotthat Abdul is from the UK and Cameron from the USA because this way I could learn cultures fromdifferent countries. ­ Sergi

I like conversation assistants because I learn more and I can speak more. Next year I'd like forconversation assistants to come because it's a lot of fun. ­ Arnau B.

It has been an interesting experience that I'd like to repeat. I've learnt a lot of English with Abdul andCameron. ­ Núria

They are very patient with us. They are very interesting and nice. Thanks to them I've realised that I knowmore English than I thought. ­ Anna C.

It's a very good experience because we learn a lot. They've told us about their culture, traditions... ­ Carme

Sometimes we got together in small groups and they asked us some questions about our plans for thesummer, our favourite food and things like that. ­ Laura

Cameron was born in Louisiana in the USA and he told us that in Louisiana there are a lot of rivers. Abdulwas born in London and he is very friendly. ­ Guillem

The experience with Abdul and Cameron has been veryinteresting and different. We have learnt a lot of thingsabout their countries (habits, diet, traditions...). I thinkit's a very good way of learning English in a moredynamic way. ­ Pol

I think that it's a perfect experience because we canlearn a lot of things. We talked about things like theirtown, their lives... ­ Mireia

I think it's a very good experience because when youtalk with them you learn how to pronounce better, youdiscover real English and other ways of saying thesame. ­ Jaume

I've really enjoyed this experience because we've had natives speaking English in class and we couldlearn about the American accent and the accent from the UK. ­ Arnau A.

The activities are very good and interesting. Learning English this way is a lot of fun! ­ Roger

With them we've had the chance to get to know different types of English and also to improve ourspeaking. ­ Montse

I've enjoyed their company a lot because I've tried to speak English and I've realised that I understandmore than I thought. ­ Anna G.

1.escarbathèrcules2.tauróbalena3.silur4.libèl·lula5.ansarindi6.peixzebra

Solucionari QU ESTCAM PO:

Alumnes 3r ESO C

ESO

1822

BATXILLERAT

2024

PPRRAACCTTIIQQUUEEMM AAIIKKIIDDOOEls alumnes de 1r de batxillerat vàrem fer, durantuna sessió de dues hores, una classe teòrica ipràctica sobre l’AIKIDO, amb el suport i gràcies alConsell Esportiu de Sabadell i duta a terme pelsensei (mestre) Joaquim, del Gimnàs Llenas deSabadell.

Després d’una interessant introducció sobreaquesta art marcial, els alumnes hem pogutgaudir d’aquesta interessant art basada en ladefensa i on no hi són inclosos els cops nil’agressió, ja que l’aikido es regeix perl’aprofitament de l’energia en els cops de l’atacant.

El significat de l’AIKIDO prové de les lletres xineses Ai (que designa la l’harmonització), Ki (querepresenta les energies que dominen tot l’univers) i Do (que significa el camí, la via, la recerca).

Els alumnes de 1r batxillerat hem pogut aprendre, tant en la teoria com en la pràctica, que l’Aikido ésl'única art marcial que estudia el conflicte i l'agressió amb la idea d'arribar a una solució de la situacióharmoniosa per a tots els participants. No accepta la violència i proposa maneres d'actuar queprotegeixin tant l'agredit com els agressors, de manera que els atacs es guien per la idea que no culminino, encara millor, perquè no s'arribin a produir.

En paraules del propi sensei Joaquim, l’AIKIDO no és sols una activitat extraescolar i tampoc és unesport: l’AIKIDO és un camí de vida i una forma de veure el món basada en la no violència i enl’afrontament dels problemes per mitjà del pensament i la calma, deixant de banda la força i la ira.

En finalitzar les classes, els alumnes hem estat convidats a practicar l’aikido al Gimnàs Llenas deSabadell. En Joaquin va acabar explicant que practicar aquesta disciplina és una molt bona forma detreballar i millorar tant la condició física general, com la coordinació, l’equilibri, l’esperit de superació...sigui quina sigui la teva condició física, animeu­vos i aneu­ho a provar.

Davor Mlikota

BATXILLERAT

1925

BATXILLERAT ARTISTIC'Aquest curs 2014/15 l’Escola Pia de Sabadell ha iniciat un nou batxillerat: l’Artístic.

Les matèries noves impartides han estat: dibuix artístic (I), volum i tècniques d’expressió gràfico­plàstiques (TEGP). El curs vinent s’incrementarà el nombre d’assignatures amb cultura audiovisual,dibuix artístic (II), i disseny. En el mes de març, va venir el dissenyador Toni Mañach per fer­nos unaxerrada sobre aquesta darrera matèria.

Els nostres alumnes han cursat les assignaturesteòricopràctiques en una aula, especialmentpreparada, situada a la part alta de l’edifici.

L’escola ha facilitat tot tipus de material: cavallets,figures de guix, teles, bastidors, buidadors,esponges, regles, pintures (olis, acrílics…),dissolvents, papers de tots tipus, pinzells, paletines,fang, eines…

També hem disposat d’una pissarra digital a l’aulaaixí com d’un armari amb llibres d’art per poder­los consultar a l’hora de fer les seves obres, explicacionso treballs.

En un seguit de reunions, prèvies a l’inici del curs, les professores a’Artístic vam acordar treballaralgunes d’aquestes matèries conjuntament en la mesura que fos possible.

Així, doncs, vam decidir que, per aprendre les diferents tècniques i procediments i no repetir­los, enl’assignatura de dibuix artístic (I) es farien servir les tècniques seques (carbonet, grafit, pastel, llapiscolor, sanguina, conté…) i en la de TEGP les tècniques humides aquoses (tinta xinesa, aquarel•la, guaix,acrílic…), les tècniques humides grasses (pintura a l’oli, ceres…) i les tècniques mixtes (pintura matèrica,collage…).

En una altra col•laboració comuna entre volum iTEGP s’ha treballat paral•lelament dues gransartistes: una escultora (Niki de Saint Phalle) i unapintora (Françoise Nielly), per les coincidènciesentre elles, totes dues dones, franceses i amb unamanera d’entendre les formes i el color moltespecial.

Gràcies a les obres resultants d’aquestacooperació vam poder oferir una exposició al’escola en la Jornada de Portes Obertes.

Un dels objectius d’aquest curs ha estat que l’alumne treballés la part pràctica com ho faria un artista alseu taller.Hem intentat que fessin servir la investigació i l’experimentació tenint en compte totes les possibilitatsque ofereixen els procediments i les tècniques de les diferents matèries.

BATXILLERAT

2026

Hem pintat murals directament en les parets del passadís, ambun suport ben diferent a l’habitual, i amb una temàtica nova. Haestat la manera de fer més nostre l’entorn on ens movem.

També hem sortit de l’escola, tant per fer esbossos de la nostraciutat com per apropar­nos més a la gent (una experiència queels nostres alumnes no oblidaran fàcilment).

I també hem fet visites interessants com al Caixa Forum a veure“PIXAR. 25 anys d’animació” o bé al Museu del Disseny deBarcelona, inaugurat recentment.

Aquestes sortides han estat molt enriquidores tan pel seu contingut com per acostar­nos una mica mésals nostres alumnes i a la seva forma de veure i entendre l’art (música, teatre, cinema…) i la vida. De caraal curs que ve, un dels objectius previstos és que puguem fer més sortides.

Cal remarcar que a les classes de batxillerat artístic el component humà és bàsic per tirar endavant lesfites que ens proposem. I cal destacar la bona sintonia del grup d’aquest any.

Gràcies a la motivació dels nostres alumnes, del 25 de juny fins al 3 de juliol, al Casal Pere Quart de laRambla, tornarem a repetir la experiència fent una nova exposició on inclourem els treballs més recents .

Pensem que és una molt bona ocasió perquè Sabadell i la seva gent ens coneguin i aprofitem aquestarticle per convidar­vos­hi. En aquesta exposició, hi trobareu una mostra de les pintures, dibuixos iescultures fetes durant aquest primer curs.

Esperem que us agradi i us volem transmetre les nostres ganes i entusiasme perquè el batxillerat artístices vagi consolidant a la nostra Escola Pia.

Flora i ElenaProfessores de Batxillerat Artístic

BATXILLERAT

2127

BATXILLERAT

2228

PASTORALMMOOUU­­TTEE!!GRUP, INQUIETUDS, INTERIORITAT, XARXA, CELEBRACIÓ, PROJECTE, CREIXEMENT PERSONAL,PREGUNTES, AMISTAT, COMPARTIR,…. Aquestes són algunes de les paraules que més diem al Mou­te,són exemples d’allò que tractem al llarg del curs, allò que creiem que ajuda a créixer els nois i noies queformen part d’aquest projecte.

Per fer­ho, l’Escola Pia de Catalunya va distingir tot un seguit d’objectius per treballar segons el curs delsalumnes tot facilitant que s’adquireixin les competències al llarg del procés.

Les activitats i temàtiques que portem a terme al Mou­te tenen sempre 3 eixos complementaris:dinàmiques, reflexió i interiorització. Així, un tema, pot allargar­se fins a dues o tres sessions amb lavoluntat d’interioritzar tot allò tractat.

A 3r de primària els temes que es treballen són:Amb qui visc?M’agrada i no m’agrada.Dins i fora.Coses que faig.Som iguals, som diferents.El nostre entorn.

A 4t de primària es tracten els següents temes:Quines coses rebo de la natura?Quines coses rebo del poble?Gràcies, moltes gràcies.Donar sense que t’ho demanin.Donar et fa feliç.Compartir és tenir a mitges.Què fem entre tots?Ajudar i deixar­se ajudar.

A 5è fem un pas endavant i els demanem escollir un projecte solidari i pensar com el poden finançar. Això,sense deixar de banda els següents temes:

Austeritat i senzillesa.Diversitat i marginació.El nostre món.Por.Moments per pensar, moments de silenci.

Un cop arriben a 6è. la seva maduresa i el final d’etapa fan que la seva evolució sigui de caire méspersonal i de compromís amb el grup. Presentar­los la continuïtat al Casal Pare Sallarès a partir deSecundària és la finalitat última d’aquest projecte per tal que no deixin a mitges el fet de formar part d’ungrup i tot el que això representa.Adaptats a la seva edat, es treballen els següents continguts:

Vergonyes.El meu temps.Pensar abans de parlar.

PASTORAL

2329

Felicitat / Angoixa.Estimar als enemics / Empatia.Com canvio per dins i per fora.Sol o en equip.Conviure, l’art de viure amb els altres.

Tot plegat suposa un treball d’educació en valors que vol fer créixer els nois i noies interiorment perarribar ser persones del demà.

SSEENNSSAACCIIOONNSS DDEELLSS VVOOLLUUNNTTAARRIISS DDEEBBAATTXXIILLLLEERRAATT AA PP55El mes de gener passat, un grup de 15 alumnes de batxillerat van portar a terme el curs d’iniciació alvoluntariat impartit per l’escola de formació Adhara i promogut pel Departament de Benestar i Família dela Generalitat de Catalunya.

Un cop assumida la part teòrica, tocava posar enpràctica el que s'havia après. Un bon nombre delsalumnes que van fer el curs ha estat 3 mesos a P5 fentun voluntariat a les hores de plàstica. Ha estat unahora i mitja de dedicació setmanal que se’ls hacertificat com a voluntariat oficial.

Les següents línies són el testimoni d’aquests jovescarregades d’emoció, de recompensa i de ganes detornar­hi:

Des del primer moment que vam entrar a la classe de P5 els alumnes ens miraven amb carad'admiració perquè érem més grans. Les professores ens han tractat molt bé i el fetd'ajudar i formar part de l'aprenentatge dels més petits ens ha recompensat molt a nivellpersonal. Ja no és el fet que nosaltres els haguem ajudat a ells a retallar o a pintar, ells enshan donat a nosaltres l'alegria d'haver pogut compartir aquestes magnífiques setmanes. Nohi ha res millor que sentir­te útil ajudant els altres i veure el seu gran somriure cada dilluns.

Ens ha agradat molt poder fer de voluntàries a les hores de plàstica amb els nens i nenesde P5 ja que han estat unes estones molt divertides que ens han servit per passar unestardes de divendres entretingudes, per passar moments bons i agradables amb ells i perrecordar quan érem petits. Ens ho hem passat molt bé, ja que ens agrada cuidar nens inenes petits i a més ha sigut una classe molt agradable i carinyosa. Una cosa que ens haagradat és que sempre que havíem de fer una activitat se'ls veia amb molta il•lusió per fer­la. A més sempre han estat molt simpàtics amb nosaltres i de seguida se'ls dibuixa unsomriure a la cara quan et veuen. D'aquestes tardes de voluntariat ens n’emportem moltbons sentiments per part dels nens i nenes i records bonics. Esperem poder continuar fentvoluntariat l'any que ve ja que aquest és el segon any que en fem i cada cop ens agradamés.

Ens ha agradat molt l’experiència de passar aquestes tardes amb els nens fent manualitats itreballs, acompanyant­los al pati i berenant amb ells!!! Ja tenim ganes de tornar­hi!!!

PASTORAL

2430

PPRROOJJEECCTTEE PPAADDRRIINNSSOOppiinniioonnss 11rr dd''EESSOO

• M’ha ajudat a ser una mica més ordenada.• És molt amable amb mi i ha estat per mi.• Era molt simpàtic però no m’ha servit de gaire.• M’ha anat molt bé poder parlar de coses.• M’ha ajudat a solucionar problemes tant personals com acadèmics.• M’ha ajudat a planificar­me.• M’ha donat consells.• Em cau molt bé i m’ha ajudat a tenir les coses endreçades.• No m’ha servit de res perquè jo no ho necessitava però és bona persona.• No li he fet cas.• M’ha ajudat molt perquè he tret millors notes.• He conegut més l’ESO.• Tinc l’armariet i la carpeta molt ben ordenats gràcies al meu padrí.• M’ha ensenyat trucs útils.• M’ha agradat tenir un germà gran, ara som amics.• S’ha portat molt bé amb mi.• M’ha ajudat a millorar l’estudi però xerra massa.• Hem fet poca cosa, perquè es va saltar una trobada i no sabia què havia de fer.• M’ha donat consells i els he fet servir.• Ha sigut educatiu i ha fet un esforç.• És útil que et guiï una persona que ja ha passat el canvi de primària a ESO.

OOppiinniioonnss BBaattxxiilllleerraatt• És gratificant ajudar els nens.• És un projecte molt interessant i útil per als fillols.• No hem pogut arribar a tenir confiança perquè hi ha hagut poques trobades.• Ha sigut una nova experiència.• No crec que el que haguem tractat hagi estat útil.• Ha sabut escoltar el que li he anat dient.• El projecte et fa veure com vivies l’ESO i et permet ajudar algú que hi acaba d’entrar, amb la tevapròpia experiència.• Hem connectat molt bé.• Amb aquestes experiències sempre s’aprèn.• El meu fillol ha sigut molt respectuós i amb ganes de deixar­se ajudar.• Aquesta activitat “fa escola”.• És una idea molt bona tot i que la meva fillola m’ignorava, no es deixava ajudar i van obligar­la afer el projecte.• S’ha portat molt bé i ha complert els objectius.• Tot i que no teníem gaire temps a les trobades, crec que he arribat a tenir prou confiança com perpoder­lo ajudar més.• Et sents realitzat.• No he estat gaire útil per al meu fillol, perquè ell ja sabia com organitzar­se, és un molt bonalumne.

PASTORAL

2531

EEll rreessppeeccttee...... ttoott uunn rreepptteeAquest és el lema de la campanya de pastoral que ens ha servit al llargdel curs per treballar el valor del respecte des d’un punt de vistapositiu.

Al llarg del primer trimestre es van portar a terme diverses dinàmiquesen les quals cadascú havia de dir moments en què se sentís respectatpels companys.

Durant el segon trimestre i per treballar el respecte cap als altres, es van definir tot un seguit d’actitudsque posteriorment es van classificar de respectuoses o no respectuoses; en aquest segon cas, també esva valorar què calia canviar per tal de no generar aquest tipus d’actituds amb els companys.

Finalment, al tercer trimestre, hem anat més enllà i hem treballat el respecte a l’entorn. La cloenda delpassat dia 4 de juny va introduir el contingut a través del Capità Enciam i la Capitana Endívia.

Després d’un dia sense papereres, al pati, es va mostrat la quantitat de deixalles que generem a l’escolaen 24 hores. Intentar disminuir aquesta quantitat passa per treballar les 3 R: reduir, reciclar i reutilitzar.Això és el que s’ha treballat les dues darreres setmanes de curs amb la intenció d’assolir algunscompromisos que han estat proposats pels propis alumnes, de cara el proper curs.

En l’acte de cloenda, a banda de mostrar el contingut del que s’ha treballat al llarg del curs, també hempogut gaudir de l’acompanyament musical dels grups de conjunt instrumental de cicle superior. I, com jaés tradició, també s’ha pintant el logo de la campanya al pati.

A banda del sol que en moments ha estat una mica empipador durant l’estona de l’activitat de cloenda alpati, el bon ambient i el caràcter festiu ha fet que sigui un moment ben especial. Sobretot perquè elsalumnes grans de l’escola (de 5è a batxillerat) han anat a buscar els alumnes petits (de P3 a 4t) i han segutjunts al pati (padrins i fillols) per compartir aquesta darrera estona de la campanya.

Reflexions finals i agraïments han tancat un acte festiu, reflexiu i viscut que ha tingut la intenció de fer­nosveure que el RESPECTE és la base per a una bona convivència i que respectar l'entorn és primordial pertenir un món millor.

2632

PASTORAL

CPS

2133

Els Súper Bons Nois som el grup més jove del Casal Pare Sallarès. Som l’Anna Lladó, la MariaBertolín, el Marc Oliveras, l’Anna Tió i la Mireia Prats. Aquest segon trimestre hem fet activitatsmolt diverses. Vam dedicar una de les primeres sessions de Casal a deixar volar la nostraimaginació i vam fer petites improvisacions teatrals. Un altre dia vam fer una reflexió moltenriquidora sobre qui era Déu per a nosaltres, amb quines paraules o valors l’associàvem, enuna activitat titulada “Encara es pot creure en algun Déu?”. També ens vam adonar que avui endia, a part del Déu venerat pels creients, també hi ha qui considera els diners, la fama o latelevisió el seu “Déu” particular a qui adorar.

El dia 29 de gener els rols habituals es van capgirar i l’Anna Tió i la Maria van viure l’experiènciade ser monitores durant una sessió de Casal. Vam començar amb la lectura d’un conte perreflexionar sobre la importància de la creativitat a l’hora de buscar solucions i alternatives. Acontinuació ens van proposar un seguit de problemes de lògica molt entretinguts, amb els qualsvam poder posar en pràctica aquesta recerca de solucions que s’allunyin de les convencionals.

La següent sessió va girar al voltant dels set mites de l’amor romàntic, entre els quals es trobenel famós mite de la mitja taronja, el de la ceguesa, el de l’exclusivitat i el de la gelosia. Aquell diavam fer una reflexió molt interessant on cadascú va poder aportar el seu punt de vista sobre el

tema. També vam aclarir conceptes com ara poliamor, amor lliure,amor platònic... i vam contextualitzar l’amor cortès i el burgès.

Vam dedicar una altra sessió areflexionar sobre la nostra

situació vitalactual, i vam fer unbalanç de vidaconsiderant

2234

CPS

EEll CCaassaall ddee JJoovveess PPaarree SSaallllaarrèèss

diversos aspectes: salut, economia, amor, feina,amistat i aspiracions. Va ser un dia molt enriquidor ivam poder compartir experiències personals iinquietuds. Un altre dia vam fer una activitat pertreballar l’autoestima, en la qual vam elaborar unallista elaborada entre tots amb les qualitats decadascun dels membres del grup.

Finalment, vam endinsar­nos en el joc espacial de laNASA, amb l’objectiu de treballar la presa dedecisions individual i en grup. Uns astronautes de la NASA havien patit un accident i el seuobjectiu era arribar a l’altra cara de la lluna on una nau els havia de rescatar. L’activitat consistiaa ordenar un seguit d’elements segons si els consideràvem més o menys necessaris per dur aterme l’expedició. L’objectiu de la dinàmica era comprovar si realment la presa de decisions engrup és de millor qualitat que la individual, i per tant, s’acostava més a la llista proposada pelstècnics de la NASA.

PPeerr eessttaarr aall ddiiaa ddee ttoott::Correu: joves.cps@gmail.comFacebook: https://www.facebook.com/jovescpsTwitter: http://twitter.com/jovescps

AMPA

2735

XXXXaa PPUUJJAADDAA AA MMOONNTTSSEERRRRAATT ((aabbrriill 22001155))Aquesta és la lletra del teu autocar. Que tinguis una bona caminada.M’hi havia inscrit els primers dies. Com cada any, no recordava la talla de lasamarreta que m’aniria bé, i ara em justejava per la panxa. El voluntari, norecordo si era algú de l’AMPA, de l’esplai o dels professors, em va dir la lletra delmeu autocar de baixada. No les tenia totes d’arribar a dalt en condicions; noseria com les altres vegades, ja que no havia fet gens d’esport durant l’any. Comque faltaven moltes hores per encarar l’última pujada, hi vaig deixar de pensar.Al meu voltant tenia la família, que havia vingut a acomiadar­se, i els companysde viatge: amics, coneguts, gent que tens vista, retrobaments i novesconeixences que hi hauria al llarg de la nit.

Abans de començar el pelegrinatge, ens van fer una primera gran foto dels 237 participants. Ja tot estavaa punt de començar després que la Marta hagués donat les últimes instruccions i agraïments acol•laboradors i patrocinadors. Només faltava que arribessin els de la Pia de Mataró que havien sortit almatí; tots esperàvem veure quines cares feien. Els de Sarrià ja estaven amb nosaltres i el de Terrassas’uniria al grup des d’allà.

L’ànim de la gent era festiu; per això, vam sortir amb força seguint els set guies; els joves tibaven. Tot justpassat l’Eix Macià, les converses eren ben vives d’expectació. Algú que ja havia fet el camí comentava quela nit es fa curta, que la son no t’atrapa fins a l’autocar, que a Terrassa la gent et saluda i se sorprèn desde la porta d’un bar, que les cames no flaquegen potser fins a mitja muntanya... De sobte, va callar: hauriaexplicat molt més, però volia deixar que cada pelegrí interpretés la caminada a la seva manera.

En tot el recorregut vam veure els estralls de la ventada històrica que havia arrasat el Vallès feia unesquantes setmanes. Si hi acostaves la llanterna, els arbres eren arrels fantasmagòriques que tenebrejavenel camí.

M’agradava anar fent camí sense el pas accelerat i que el transcórrer de les hores em semblés màgic;m’agradava la conversa i el silenci compartit; i albirar algun paisatge amb el llambreig del clar de lluna. Iem complaïa la idea que, en els moments de descans, hi hagués els dels cotxe escombra, que emsomriguessin i em donessin mitja taronja, un plàtan o un raig d’aigua.

Sabia que en un punt concret de la travessa m’aturaria un instant en aquell revolt angost i costerut i queobservaria una llarga processó de llums frontals on no hi distingiria ni l’avi, ni el pare, ni el jove enjogassat.

AMPA

2836

I per tal com feia vint anys que la gent enfilava de la Pia a Montserrat, si ho preguntaves, n’aprenies mésde la història que aquella nit vam allargar. De cop, tot canvià. S’esdevingué una pausa en la travessia,com si enmig d’una novel•la d’aventures hi apareguessin extraterrestres que se’ns volguessin emportar.No, eren els mossos d’esquadra amb els llums dels cotxes que ens feien pas als caminants per la C­58.I aleshores, el que esperava: Montserrat semblava a tocar però encara quedaven força pendents i sentirels gossos d’urbanització bordar tot al llarg de Vacarisses.

Arribàrem a un pas estret, tots marxàvem d’un en un. Era un moment de llargs silencis però també deconfidències. No volent­ho, vaig sentir un parlar entre enamorats que no em vaig atrevir a interrompre perdemanar­los més pudor.

Baixant cap a Monistrol, ja pensava que, en arribar, aniria a venerar la Mare de Déu. Evocant els versos deVerdaguer els pensament em rimaven però calia fer bé la passa i no caure per l’empedrat. Una camavacil•là i el peu em va quedar mig despenjat. Com que ningú se’n va adonar, jo que vaig seguir i,concentrat, vaig deixar a mitges la pregària a la Verge de Montserrat.

Em vaig refer amb un cafè i un riu al bar de la plaça, abans de pujar al monestir. Recordava l’últimavegada i sabia que seria fatigós. El meu grup es dispersà i cadascú va caminar al seu aire. Jo no vaigparar, anava a un ritme calmós. Els graons em van fer la passa encara més baixa però l’ànim dels quim’envoltaven i de la meta propera em feien seguir. I per fi vaig arribar i somreia i era feliç. I esmorzava laxocolata amb la coca i seia i era feliç.

Vam honorar la Moreneta i ens va plaure com, des de l’altar de la basílica, ens acollia l’Àngel, un monjo deMontserrat exalumne de l’Escola Pia de Sabadell que per mi era una retrobada amb un amic de fa moltsanys. Vam escoltar, també, les bones paraules dels representants de l’escola. Després les ofrenes.Només quedava una segona foto al peu de Sant Josep de Calassanç que al cap d’uns dies es publicà alDiari de Sabadell amb la crítica de la sogra que em va dir que m’havia de posar en un lloc més visible.

Tot i el munt d’hores que feia que estava despert, estava ben desvetllat prop dels autocars, conscient quela carretera em bressolaria i m’adormiria. Vaig sentir algú que ens deia:

­ Els de l’autocar C. Ja el teniu aquí!AMPA ESCOLA PIA SABADELL

Agraïm la tasca de Marta Marín, de l’Escola Pia de Sabadell, Sarrià, Mataró i Terrassa i dels guies; lacol•laboració dels professors voluntaris i l’esplai Can Colapi; l’acolliment de l’Àngel Pons a Montserrat i elpatrocini de Pa Natural, Armengol i Aramark.

ESCOLA

3337

RACONS D'ESCOLA LLaa ccuuiinnaaAvui:Benvinguts a la cuina de l’escola, on cada dia, des de les 8 del matí, un equip format per 4 cuiners icuineres prepara menjar per a una mitjana de 400 persones al dia, a repartir en 2 torns entre alumnes itreballadors. S’hi preparen tant el dinar i com el berenar, aquest últim destinat a alumnes d’educacióinfantil i de cicle inicial de primària.

ESC

Segueix­nos i estigues al dia de tot el que passa a l’escola amb el llocweb i les xarxes socials

sabadell.escolapia.cat facebook.com/escolapiasabadell@epiasabadell3438

MMOOLLTTAA SSOORRTT II FFIINNSS AAVVIIAATT !!!!!!

Escola Pia 92 ­ 08201 SabadellTel. 937 484 430 ­ Fax 937 266 814E­mail: sabadell@escolapia.cathttp://sabadell.escolapia.cat

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya