70Revista trimestral de l'Escola Pia de Sabadell Abril 201 4XERRAMECAPPUUJJAADDAA AA PPEEUU AA MMOONNTTSSEERRRRAATTTTRREEBBAALLLLSS DDEE RREECCEERRCCAATTRREEBBAALLLL CCOOOOPPEERRAATTIIUUFFEEMM MMAATTEEMMÀÀTTIIQQUUEESSRRAACCOONNSSDDEENNIIPP

SUMARI

1

INFANTIL 3

PRIMÀRIA 7

ESO 1 3

BATXILLERAT 1 9

PASTORAL 23

CPS 26

AMPA 27

ESCOLA 29

EDITORIALApreciats amics i amigues,

No és poc el neguit que hem passat aquest trimestre per diverses notícies sorgides

als mitjans de comunicació i que sovint implicaven de manera errònia el nom de

l’escola com a actor principal d’aquests esdeveniments. Em refereixo naturalment a la

interlocutòria del TSJC i a la brutal pallissa d’una adolescent a una altra enregistrada

en vídeo i que esdevingué un fenomen viral a Internet. En tots dos casos els mitjans

de comunicació associaren en un primer moment de manera errònia el nom de la

nostra escola a aquests fets. En qualsevol cas, caldria qüestionar fins a quin punt

resulta rellevant saber el nom de l’escola o escoles de la noia agressora o de les famílies que han

interposat recurs davant del tribunal, ja que sabem del cert que aquests centres estan duent a terme una

tasca excel•lent de treball en valors i de convivència i emprant amb èxit la immersió lingüística com a eina

de cohesió social i d’integració d’alumnat de procedències diverses. El que caldria pensar és quin model

social hem bastit entre tots, que permet que els tribunals se sentin legitimats per legislar i on la violència

es banalitza i esdevé fenomen d’entreteniment popular amb el suport de les noves tecnologies.

Mai no he explotat el fet que aquests editorials es publiquin en un mitjà digital i, per tant, podguin incloure

enllaços a altres pàgines o recursos. Aquest cop sí que ho faré. Permeteu que comenci recordant un

concepte prou conegut en qualsevol societat democràtica com és el de la divisió de poders, hereu d’un

concepte nascut a la Roma antiga i desenvolupat metòdicament per Montesquieu l’any 1 748. L’estat

espanyol reconeix a la seva Constitució aquest principi de separació de poders.

Sembla clar que les funcions del poder judicial, representat en el nostre cas pel TSJC han de ser les

d’interpretar les lleis, no les de crear-ne de noves o modificar les ja existents. En aquest sentit convé tenir

present que la llei educativa vigent és la LEC, que desenvolupa a Catalunya els conceptes de la LOE i no

pas la LOMCE o “Llei Wert”, que dins del seu calendari d’aplicació té prevista la seva implantació

progressiva a partir del curs 201 4-201 5. Certament ja ens tocarà amoïnar-nos amb alguns dels continguts

d’aquesta nova llei, com el famós decret de llengües, però recordem que regular la quantitat d’hores

lectives corresponents a una determinada matèria o a una determinada llengua és facultat del poder

legislatiu, que empra decrets i instruccions per concretar les directius de les lleis. Mai no ha de ser

facultat dels magistrats, ja que si ho fos, serien posseïdors de més d’un dels tres poders que haurien de

romandre separats i independents.

Respecte al segon punt que esmentava a l’inici, és certament molt greu la banalització que es fa de la

violència sota l’empara de les noves tecnologies. A l’escola disposem d’una reglamentació que regula l’ús

d’aquests dispositius, que no són dolents per se, però que són susceptibles de patir un mal ús. Unes

quantes famílies ens heu manifestat el vostre neguit al respecte i ens heu demanat una revisió d’aquesta

normativa. No és un tema de fàcil solució, perqué demanarà que treballem de manera conjunta família i

escola. Acceptem que la normativa escolar va néixer en un moment en el qual aquests dispositius no

posseïen les funcionalitats que tenen ara, però creiem que cap reglament no serà útil si des de casa no es

combrega amb el seu esperit i s’actua de manera coherent amb el seu contingut. No són poques les

persones de l’equip docent que no entenen per què alumnat cada cop més jove té accés a equips

sofisticats de telefonia mòbil capaços d’enregistrar i penjar a Internet qualsevol tipus de gravació.

Aquests aparells són molt més que telèfons i l’argument sota que donem aquests ginys als nois i a les

noies per poder-nos comunicar amb ells perd pes davant de les funcions afegides que tenen, sense

oblidar el component d’addicció que pot provoar el seu mal ús i la seva associació com a signe identitari i

de grup. No és un tema de fàcil solució però seguirem treballant i cercant noves vies de conciliació entre

totes les posicions i opinions.

Molt bona Pasqua a tothom

Jordi Fontoba

Director-Gerent

2

INFANTIL

3

AAPPRREENNEEMM AA RREELLAAXXAARR--NNOOSSAls conills, les ovelles i els ànecs ens agrada buscar moments perrelaxar-nos, escoltar el silenci, aprendre a respirar.. . Ho fem ambdiferents activitats:

DDee rreessppii rraacciióó

Aprenem a respirar, amb les cames com els indis, els ulls tancats, les mans a la panxa,

agafant aire pel nas i traient-lo per la boca. Mentre escoltem música tranquil·la ens

imaginem que tenim un globus a la panxa que s'infla i es desinfla.

Estirats a terra, amb un peluix sobre la panxa i escoltant una música relaxant, prenem consciència de la

nostra respiració observant com puja i baixa el peluix.

DDee vvii ssuuaall ii ttzzaacciióó

Amb una música suau i estirats o asseguts, escoltem les indicacions que la mestra ens va donant i

intentem imaginar el lloc que ens descriu. De vegades vivim aventures ens imaginem que som al mig del

mar, en una muntanya, en un castell. . .

DDee mmaassssaattggeess

Representem la cançó de massatges de la Dàmaris Gelabert, ens posem en rotllana, llums apagats i

seguim les indicacions de la cançó.

INFANTIL

4

Asseguts a la cadira, escoltant una música relaxant, un company de la

taula fa massatges amb un objecte de la caixa de dimensió interior. Va

passant per tots els companys/es de taula i es van canviant

successivament.

nens i nenes de PP33EELLSS RRAACCOONNSS AA PP44Els nens i nenes de P4 fem dues hores setmanals de racons,joc simbòlic i treball. Repartim la classe en dos grups: Sols iLlunes.

En els racons de treball organitzem l'aula en diferents espais, treballant habilitats de les àrees de

matemàtica, llenguatge i plàstica.

En els racons de joc simbòlic anem a l'aula de

racons on hi ha diferents espais per jugar.

INFANTIL

5

Tant en els racons de joc com en els de l'aula gaudim del joc i aprenem tots junts

nens i nenes de PP44

INFANTIL

6PP55nens i nenes de

PP44

PRIMÀRIA

711rr BB -- EEllss ttaauurroonnss

PRIMÀRIA

8

22nn BB -- EEllss ppaassttiisssseerrss

PRIMÀRIA

9

VVOOLLEEUU SSAABBEERR QQUUÈÈ EESSTTEEMM AAPPRREENNEENNTTEELLSS NNEENNSS II NNEENNEESS DDEE TTEERRCCEERR DDEE PPRRIIMMÀÀRRIIAA??

Aquest any estic aprenent moltes

coses sobre Sabadell i m'està

costant una mica. Però hem fet

moltes sortides molt divertides.

Àlex Morral 3rB

Aquest any estic aprenent

a treballar en grup.

Martina Cardoso 3rB

Aquest any he après a estar

amb nous companys i jo

pensava que seria més difícil.

També he après a multiplicar i

restar portant-ne.

Anna Canals 3r C

Aquest any m´agrada

més que l´any passat perquè

puc anar a la bibliotecai perquè em

posen deures. A mi m´agrada fer-los,

sobretot els controls i les

multiplicacions en vertical.

Pol Girvent 3r C

Jo he après a conviure amb amics nous

que no coneixia i m'ha agradat molt. Al

principi em costava una mica però ara

n'estic molt orgullosa.

Clara Gallardo 3r A

Aquest curs estic aprenent

coses sobre Sabadell. Que

Sabadell va començar a

l'altra banda del riu Ripoll.

Georgina Beneït 3r B

He après com

era la vida dels pagesos

d'abans. I era tan dura que em

va interessar molt.

Ferran Vila 3r A

He après què és un ésser viu. I que neix,

creix, es reprodueix i mor.

Alejandro Zhang 3r B

A mi la matemàtica és

l'assignatura que més m'agrada i com

més difícil encara millor.

Pau Torra 3r C

Aquest any m'agrada molt

tercer. Estic aprenent coses

molt difícils, però m'agrada

molt! Per exemple: el orígens

de Sabadell, les multiplica-

cions i les síl· labes.

Pablo Fernàndez 3r C

He conegut altres

companys i he après que no

sempre he de jugar a futbol. M'ha

agradat molt i m'he sentit molt a gust

amb aquestes coses.

Sergi Escudero 3r A

Jo he après que els íbers van

viure primer que els romans.

Oriol Arango 3r A

PRIMÀRIA

10

TTRREEBBAALLLLEEMM LLEESS EEMMOOCCIIOONNSS AA TTRRAAVVÉÉSSDDEE LLAA PPLLÀÀSSTTIICCAA

Com convertiríeu un full de paper en un habitacle, només plegant, doblegant i estripant?

Què passaria si féssiu un ninotet de plastilina i imaginéssiu que sou vosaltres?Si aquest ninotet pogués entrar dins de l'habitacle, on se situaria? Què estaria fent?Què sentiria?

I si per alguna de les obertures de l'habitacle hi entrés llum (projectada amb unallanterna), què passaria? Ompliria tota l'estança? Voldríeu que us il·luminés o us enamagaríeu? Entraria per una obertura i sortiria per una altra? Faria ombres? Canviariade direcció al xocar amb alguna paret?

Caldria que ho experimentéssim.

I entre habitacle, llum i ninotet com us sentiu? Què us imagineu? Quina paraula podriadefinir el vostre estat?

Com podríeu explicar amb paraules el que imagineu i sentiu.

Aquesta és la proposta de treball que han realitzat els nens i nenes de 4t. A través de la plàstica han

treballat: domini de les tècniques, imaginació, observació, curiositat, llengua oral i escrita, gestió de les

emocions...

Ha estat una experiència molt interessant plena de reptes i sorpreses.

PRIMÀRIA

11

TTRREEBBAALLLL CCOOOOPPEERRAATTIIUULLEESS FFOONNTTSS DD´EENNEERRGGIIAA

Els alumnes de cinquè vam treballar de forma cooperativa el tema de les

fonts d´energia. Vam classificar les energies en tres grups:

-Energies renovables: eòlica, solar, biomassa i hidràulica.

-Energies no renovables: carbó mineral, petroli, gas natural i urani.

-Electricitat: central nuclear, tèrmica, hidroelèctrica, eòliques i solars fotovoltaiques.

Les classes estaven organitzades en cinc grups cooperatius, cada un s'encarregava de treballar dues

d´aquestes energies. Els alumnes de cada grup van haver de distribuir-se la feina: cercar informació,

destriar-la, entendre-la, prendre acords i confeccionar els murals informatius.

Després, cada grup va transmetre aquesta informació a la resta de la classe. Finalment, alguns d´aquests

murals estan exposats al nostre passadís.

GGRRUUPPSS CCOOOOPPEERRAATTIIUUSSAquest curs, els alumnes de sisè de primària estem treballant en grups cooperatius. Ens col·loquem en

grups de 4 o 5 i cadascú de nosaltres té un càrrec que anem canviant per torns cada setmana:

12

PRIMÀRIACoordinador -Dirigeix les revisions de l'equip (objectius i compromisos) i anima a anar avançant.

-Modera els torns de paraula.

-Decideix qui ha d'assumir el càrrec d'una persona malalta.

Ajudant decoordinador

-Procura que no es badi a l'hora de posar-se la bata i seure, i també al recollir.

-Vigila que no es perdi el temps i controla el to de veu.

-Revisa els deures fets i repassa que tots s'apuntin les feines a l'agenda.

Secretari -Omple les revisions del quadern de l'equip.

-Recorda a tots els membres els objectius del grup i els compromisos personals.

-Guarda el quadern de l'equip.

Responsable delmaterial

-Reparteix els fulls, el material i els llibres de l'equip.

-S'assegura que es tingui la zona de treball neta i endreçada.

-Apunta a la graella els deures de la persona que està malalta.

AAvvaannttaattggeess ddee ttrreebbaallllaarr eenn ggrruupp ccooooppeerraattiiuu1.-Ens serveix per ajudar-nos a entendre el que hem de fer.

2.-Podem comentar entre tots quina és la resposta adequada.

3.-Aprenem a cedir i a no imposar la nostra opinió.

4.-Cal que ens expliquem bé si volem que el grup ens faci cas.

5.-Hem d'aprendre a arribar a acords entre tots.

6.-No podem cridar ni insultar.

PPrroobblleemmeess qquuee eennss ttrroobbeemm aa ll''hhoorraa ddee ttrreebbaallllaarr eenn ggrruupp ccooooppeerraattiiuu

1.-No sempre sabem guardar el torn de paraula.

2.-Ens costa parlar en veu baixa i d'un en un.

3.-Algunes persones xerrem més del compte.

4.-Hi ha gent que li agrada fer pallassades.

5.-Per vergonya, a vegades no aclarim alguns dubtes.

6.-Volem anar ràpids i no sempre ens queda tot clar.

ESO

13

FFEEMM MMAATTEEMMÀÀTTIIQQUUEESSCom cada any els alumnes de 2n d’ESO han participat en el concurs Fem

Matemàtiques. A la primera fasedel concurs es participa en grups de 4

persones. Els alumnes que la superen, participaran en la segona, de caire

individual.

A l’escola, i barrejant les classes de 2n, durant el primer quadrimestre,

els alumnes han preparat els 3 problemes de què consta el concurs. Per

fer-ho a consciència, primer van pensar i resoldre els problemes de l’any anterior. Un cop iniciada la

convocatòria 2014, els dilluns a la tarda i a l’aula i biblioteca, han estat treballant amb els grups. La

finalitat del concurs no és tant la resposta dels exercicis, sinó sobretot la manera d’explicar què i com s’ha

fet. Si voleu veure els problemes i informacions del concurs, teniu la web http://fm.feemcat.org/

Una de les feines que han hagut de fer els alumnes, a més dels problemes, ha estat fer unes línies

explicant amb estil periodístic com s’havien sentit treballant-los:

Als alumnes ens

ha servit per

posar-nos a

prova i veure de

què som capaçosPau

Hem estat resolent icomentant els problemes,amb moltes ganes de feruna bona feina; el millorde tot és que ens hemdivertit fent matesNina

Hem fet 3 proble‐mes que hem

superat gràcies al

nostre enginy i al

treball en equip

NúriaDe seguida ens vamposar a resoldre elsproblemes juntes peraixí tenir méspossibilitats de fer-ho bé

Mireia

Coses que es resolien amb

lògica i amb mates; molt

recomanable per a nois

comnosaltres, treballar

en grupVicenç

Els dilluns a la tarda

hem anat tots plegats a

la biblioteca i hem

treballat de valent per

aconseguir resoldre els

problemesMarc

L’ambient de treball i

l’intercanvi d’opinions

entre classes ha resultat

una experiència

gratificant que servirà i

recordarem Edi

Hem provat teories,

pràctiques... per

arribar a la solució

Núria

La tarda dels dilluns,entre l’hora de lectura il’hora de matemàtiques,era diferent

Pau

Hem après a treballar

de manera molt més

autònoma i col•lectiva

Adrià

Hem hagut detreballar en grupper ajudar-nosentre nosaltres, iresoldre elsproblemesJosep

Sincerament, han estatdifícils de resoldre, peròreconec que no noméshem après a plantejarproblemes, sinó que hemaprès a treballar en grup

Anna

Eren problemes que no elsresolies en un dia, sinóque hi pensaves durantdies fins a trobar lasolució

Laia

Espero poder tornar

a repetir aquestaexperiència

Clara

Ha estat una manera

d’estimular els alumnes

i ensenyar-nos altres

maneres d’aprendre més

entretingudes

Irene

Els alumnes que partici-

pen en aquest concurs

aprenen d’una manera

més didàctica i treballen

en grup de manera

unidaRodrigo

ESO

14

Ha estat una bona

manera de practicar

matemàtiques més

útilsMireia

Una manera divertida ientretinguda de milloraren matemàtiques

Marta

Una altra forma defer mates una micamés divertida, peròigual de dura

Oriol

Tothom podia treballaramb el seu grup iaprenent mates amb elscompanys, fent‐ho mésdivertit

Mireia

Hem fet untreball llarg,complicat idivertit

Marc

EEXXCCUURRSSIIÓÓ AALL MMUUSSEEUU DDEELL GGAASSEl dia 14 de febrer, els alumnes de 2n d' ESO van tenir l'oportunitat d'anar a visitar el Museu del Gas. Tot

va començar amb una breu explicació de l'edifici i del contingut que se'ns explicaria durant la visita. Les

activitats van constar de dues parts:

Una part conceptual, en la qual s'explicava la història de

l'electricitat i com es va anar desenvolupant al llarg del temps.

Aquests continguts s'introduïen de manera participativa

acompanyats d'imatges o maquetes que ajudaven a entendre els

conceptes explicats. Aquest mètode va ser una bona manera

d'explicar-ho, ja que feia que l'excursió no fos tan avorrida.

Aquesta part va ser una mica avorrida, ja que alguns dels

conceptes explicats eren una mica complicats, però també va

estar bé perquè aquell dia tots vam aprendre alguna cosa nova.

L'altra part va ser més experimental i va ser la part que ens va agradar més. En aquesta part vam fer un

taller en el qual podíem experimentar amb l'electricitat. Tota aquesta feina va començar amb un exemple

d'electricitat estàtica, en el qual un dels companys havia de tocar una gran esfera que li passava

electricitat, i com a conseqüència d'això, els cabells li pujaven cap amunt. Aquest va ser el millor

experiment de tots i el que va sorprendre i agradar més. Els treballador del museu van preparar cinc

taules en les quals hi havia formes diferents de manipular l'electricitat Aquesta part ens va agradar molt,

ja que et diverties manipulant l'electricitat i podies comentar el resultat amb els teus companys de taula.

Jo recomano que feu aquesta visita ja que descobreixes i aprens coses noves sobre l'electricitat i la seva

història. També val la pena fer-la, perquè et donen l'oportunitat d'experimentar i manipular l'electricitat,

una activitat que molt pocs poden fer.

Clara Ribes (2n ESO B)

ESO

15

VVIISSIITTAA AA LLAA BBIIBBLLIIOOTTEECCAA VVAAPPOORR BBAADDIIAAEls alumnes de 1r ESO hem fet una visita a la biblioteca Vapor Badia. Hi vam

anar els tres grups en dies diferents, als de 1r ESO B ens va tocar el dia 20

de febrer.

Dues persones de la biblioteca ens van rebre, ens van fer una explicació

general de les biblioteques de Sabadell i el seu funcionament (accés,

carnets, préstecs, renovacions,…). Ens van explicar que abans la biblioteca

era una fàbrica tèxtil (un vapor). El propietari era el senyor Badia; d’aquí ve

el seu nom: Vapor Badia. També ens van explicar el que faríem a la biblioteca. El plànning era dividir-nos

en dos grups per fer dues activitats d’uns 30 minuts, una activitat era visitar els diferents espais de la

biblioteca amb la monitora, parant per fer les explicacions; l’altre grup aniria als ordinadors a fer un

treball de cerca de contes i llegendes en una web que es deia ALADÍ.

Quan vam acabar l’activitat vam haver de tornar cap a l’escola, però ens en vam anar amb molta més

informació de la que teníem abans!

AACCTTIIVVIITTAATT:: PPAASSSSEEIIGG PPEERR LLAA BBIIBBLLIIOOTTEECCAA

El grup que va anar a fer la passejada per la biblioteca va descobrir els racons

més amagats de la biblioteca. En entrar a la biblioteca, ens sorprèn un cotxe

antic. Més endavant ens trobem la recepció principal, que és on es fan els

préstecs i el carnet, i et donen informació,... Seguint recte, a mà dreta, ens

trobem la biblioteca infantil que està destinada als menors de 12 anys. Sortint

de la sala infantil ens trobem al mig de la planta baixa: hi trobem revistes,

pel·lícules, CD, DVD... També hi trobem la zona dels còmics per a adults.

Pugem a la primera planta, destinada a joves i adults. S'hi poden trobar llibres

de consulta, diccionaris, novel·les i manuals de tot tipus, catalogats segons

una classificació decimal que ens van mostrar en un plafó. Per exemple, els

llibres de Ciències comencen per 5: si és un 52, són d'Astromia; 56, de Paleontologia,...

També ens van explicar que en els lloms de les novel·les hi havia enganxats uns dibuixos que fan

referència al tema de la novel·la, com per exemple: un cor, novel·la romàntica; una

pistola, novel·la policíaca; uns llavis, novel·la eròtica; un vaixell, novel·la d'aventures...

Hi ha també un racó de llibres especialitzats en la nostra ciutat. També vam veure la

zona de connexió a Internet i la sala d'estudi. Tot això i molt més, a la biblioteca.

AACCTTIIVVIITTAATT SSAALLAA OORRDDIINNAADDOORRSS:: CCEERRQQUUEEMM LLLLEEGGEENNDDEESS

Una vegada a la sala d’ordinadors, ens van ensenyar a fer cerques en la

web de les biblioteques. Tan sols ens van dir que podíem buscar per:

qualsevol paraula, títol, autor, tema… com veieu a la figura 1.

A partir d’aquí, amb un guió, nosaltres havíem de fer les cerques i veure

què passava. Vam buscar llegendes catalanes. Tots penseu que es busca

per tema, oi? Doncs no, mireu la figura 2: no s’ha trobat cap resultat. És

que a la biblioteca no tenen cap llibre sobre llegendes catalanes?

Figura 1

ESO

16

Doncs sí que en tenen: és que no havíem de buscar per tema sinó per "Qualsevol paraula", figura 3. Ara sí

que tenim resultats. Anem bé!

I aleshores quin és el tema d’un llibre que parli de llegendes catalanes? Doncs fem clic sobre un dels

llibres que ens apareixen i allà hi podem veure el tema, figura 4: era Llegendes --- Catalunya. Ja sabem

com trobar el tema!!!

Ara sí que, cercant per tema, trobarem llegendes catalanes (figura 5) !!!!! Hem trobat 40 resultats

Perfecte!

I és així com vam anar practicant i aprenent. Us diem només un altre truc: si teniu el títol d’un llibre i feu

una cerca per títol, no hi poseu l’article del davant!

Figura 2 Figura 3

Figura 4

Figura 5

IIMMPPOORRTTAANNTT,, NNOORRMMAATTIIVVAA DDEE PPRRÉÉSSTTEECCEns van explicar que, per emportar-nos documents a casa, només es necessita el carnet de la biblioteca,

és gratuït i serveix per a totes les biblioteques de la Diputació de Barcelona. Aquest carnet és personal i

el pots sol·licitar a la biblioteca o per la web: biblotecavirtual.diba.cat. S’ha de presentar el DNI o el

passaport.

De la biblioteca, a la vegada, puc agafar 15 materials de paper, 6 DVD, 9 materials multimèdia. Tots els

documents s’han de tornar al cap de 30 dies. Si necessites més temps, pots demanar una renovació anant

a la biblioteca o per la web: aladi.diba.cat. Es poden fer fins a 3 renovacions.

Si no retornes el document el dia que et toca, per cada dia que passa, t’acumulen un punt de penalització

ESO

17

Quan tinguis 50 punts, pots fer ús de la biblioteca, però no et pots emportar cap document a casa.

Per fer una reserva d’un document que està en préstec, tens dues opcions. La primera és anar a la

biblioteca i dir que, quan aquell document arribi, et truquin. L’altra és connectar-se a la web

(aladi.diba.cat) i mirar si el tenen en una altra biblioteca i reservar-lo via Internet. Quan el document

arriba a la biblioteca, el pots anar a buscar durant 7 dies.

Miquel Puigmartí, Anna González, Olga Martínez, Joan Schmit (1r ESO B)

El dilluns 10 de març, els alumnes de 4t d'ESO vam fer una activitat de

lectura amb la classe dels Falcons de primer de primària.

L'activitat va consistir a posar-nos en parelles, de manera que cada alumne

d'ESO va compartir una hora de lectura amb un alumne de primària. Abans

de començar a llegir, però, els Falcons ens van voler ensenyar les feines que

havien fet durant el trimestre. Alguns també ens van fer algunes preguntes

sobre alguns dubtes que tenien sobre nosaltres, com per exemple, on

guardem el mòbil en hores de classe.

Un cop vam començar, els més petits van poder escollir el llibre que van

voler llegir. Molts van triar la Cucafera o el Reporter doc, però d'altres van

preferir llegir un conte o un còmic.

A mi, personalment, em va agradar molt poder llegir amb un nen més petit que jo. Acostumada a l'ambient

de l'ESO, anar a fer una hora de classe de català a una classe de primària va ser ben diferent a les nostres

classes habituals, però, sens dubte, va ser una bona experiència. Els Falcons ens van rebre molt contents

a la seva aula.

Al principi, l'alumne que vaig tenir de parella va estar bastant callat, però al cap de poc, ja em va

començar a explicar coses i ens ho vam passar realment molt bé.

Ha estat una activitat que m'encantaria repetir molt aviat.

Carla Doben (4t ESO A)

LLeeccttuurraa aa llaa ccllaassssee ddeellss FFaallccoonnss

ESO

18

SSOORRTTIIDDAA TTRRIIMMEESSTTRRAALL 33rr EESSOOEl dia 28 de febrer els alumnes de 3r d’ESO vam fer l’excursió trimestral

curricular a la Sagrada Família de Barcelona. Aquest cop ens va tocar

matinar més que ningú: a les 8 havíem de ser al Parc Catalunya, però

els tutors ens van convocar a les 7:55!! Després de certs problemes

amb els autocars dels més petits, i cap a les 8:20, sortíem de

l’aparcament per anar cap a la Diagonal, on ens van deixar els dos

autocars. Teníem el temps just per arribar al temple! Encara bó que

només eren 2 carrers!

Mentre féiem cua per entrar per classes, vam esmorzar. A l’entrar amb el guia que ens havia de fer la

visita a les Escoles que hi ha dins del recinte del temple, ens van repartir uns dispositius tablet que ens

ajudarien a seguir tota la visita i que contenien les explicacions amb il•lustracions. Mentrestant, el guia

amb un micròfon, ens anava donant la informació més general de l’obra de Gaudí. Nosaltres el sentíem bé

gràcies a uns auriculars.

La primera parada va ser una de les façanes principals, on vam poder

observar les meravelloses escultures que la revestien. Durant una hora i

mitja aproximadament vam visitar l’interior i l'exterior de la Sagrada Família.

Un cop acabada la visita vam disposar de temps lliure per a poder apreciar

els detalls del temple. Aquells que ho van voler, van fer un tomb pels

voltants.

Més tard, ens vam reunir amb els professors al parc del davant de la Sagrada Família i vam fer camí fins a

la Plaça Catalunya. Un cop allà, ens van deixar temps lliure per poder dinar on ens vingués de gust i

visitar l’entorn de la plaça, una zona força comercial. Allà a prop hi havia una seu del Mobile World

Congress i una tenda Apple; juntament amb un Starbucks proper, van ser una de les visites que els

alumnes vam fer.

Un cop dinats i reunits al Portal de l’Àngel – el lloc de trobada amb els

professors –, vam baixar caminant fins a la Plaça de Sant Jaume. Tocava la

foto de grup, davant de la Generalitat. Abans d’arribar-hi vam passar per la

plaça de Sant Felip Neri.

Seguidament, vam anar creuant el Barri Gòtic cap a la Rambla, que vam

baixar tot observant les estàtues humanes, fins a l’estàtua de Colom. Allà

vam veure la gravació d’un anunci de la marca japonesa de cotxes Toyota!

Per arribar al Maremàgnum vam creuar el pont de Rambla

de Mar; allà vam estar rondant per les tendes una estona

fins que va arribar l’hora d’agafar els autocars de

tornada.

Creiem que aquesta sortida ha valgut molt la pena, perquè hem pogut visitar un

monument molt valuós i important en la nostra història.

Guifré Serrano, Miquel Jové i Arnau Nogués

BATXILLERAT

19

LLlluumm ppeerr aa llaa cciièènncciiaaEl passat dia 21 de febrer els alumnes de segon A de

batxillerat de l’escola vam visitar l’ALBA, la font de llum

sincrotró més important del sud-est d’Europa. Aquesta

instal•lació d’altíssima tecnologia situada a Cerdanyola

tira endavant diversos projectes de recerca públics i

privats en àmbits com la medicina, la farmàcia, la biologia

i les noves tecnologies.

Però, què és una font de llum sincrotró? És una instal•lació que permet crear rajos de llum molt brillants i

precisos, i que podem modificar per tal de poder veure i estudiar coses que sense aquest tipus de llum no

es podrien veure. Aquesta llum es genera quan electrons que viatgen molt ràpid giren.

Per aconseguir que els electrons arribin al 99,99% de la velocitat de la llum, s’acceleren per mitjà d’un

anell ple d’electroimants. Quan els electrons assoleixen aquesta velocitat, s’emmagatzemen en un anell

més gran a velocitat constant i on la llum que emeten pel fet d’anar tan ràpid s’utilitza en els experiments.

Aquesta llum es fa servir per veure l’estructura de les molècules com les proteïnes i, en alguns casos,

modificar-les. Això és molt útil en biologia, per estudiar l’ADN i crear nous fàrmacs, entre d’altres coses.

Tot això tan complicat va ser nou per a nosaltres, tot i fer classes de física. Les cares de “pòquer” van

estar presents durant tota la visita, però van ser també de sorpresa al veure l’abundància de paper de

plata, que resulta que és un molt bon aïllant.

Pol Ureta

TTRREEBBAALLLLSS DDEE RREECCEERRCCAA

“L’evolució del sector aeri durant l’última dècada” és el títol d’aquest

treball de recerca que estudia principalment l’evolució de l’aerolínia

comercial més gran d’Europa, Lufthansa, i la ultra low cost irlandesa, Ryanair.

Per fer-ho, es basa en la comparativa de beneficis, tràfic total de passatgers,

tarifes i serveis d’ambdues. També s’interessa per l’inversió de cadascuna d’elles.

Per una banda, Lufthansa aposta per la millora de la seva infraestructura en els aeroports principals on

opera i pel rendiment de la seva flota. Per altra banda, Ryanair se centra únicament i exclusivament a

ampliar les seves rutes i les seves bases per tal d’arribar a oferir el seu servei a tot Europa. D’aquí en

BATXILLERAT

20

deriva la inquietud per estudiar també l’estratègia operativa que han de dur a terme a dia d’avui les

aerolínies de xarxa per afrontar aquesta “nova” manera de volar amb low cost.

Albert Brunet

El meu treball es titula:“Les proves Cangur, creació d’una prova estil Cangur”. Les proves Cangur són un

concurs matemàtic internacional que està aconseguint més participants any rere

any, i que ha passat a ser molt conegut en el context matemàtic de l’educació

secundària i el batxillerat. Vaig escollir aquest tema, perquè volia fer un treball de

caràcter matemàtic però amb alguna aplicació i que no fos completament abstracte.

En pensar en aquestes proves vaig decidir que jo mateix en podria intentar crear

unes de semblants. Els objectius plantejats en el treball són dos: fer un estudi del

tipus de problemes que apareixen a les proves Cangur i realitzar i aplicar una prova

pròpia amb el format Cangur. Ha estat un treball molt enriquidor i he gaudit moltíssim

realitzant-lo.

Sergi Grima

"Venus en l’art. La influència del mite del naixement de Venus en els estils pictòrics de l’època moderna i

els inicis de la contemporània" Vaig escollir aquest tema perquè tant la mitologia com l’art eren dues

coses que desconeixia però que trobava interessants i de les

quals volia aprendre'n coses. Vaig triar la deessa romana

Venus perquè sabia que era la màxima representant de la

bellesa femenina i volia saber com interpretaven cada època i

cada autor el model de bellesa femenina. Vaig triar l'època

moderna i la contemporània perquè creia que hi hauria

abundància d'obres per analitzar.

Per realitzar el meu treball em vaig plantejar uns objectius, el

principal era conèixer la influència del mite del naixement de

Venus en la pintura de l'època moderna i contemporània, i vaig

formular la hipòtesi que aquesta influència seria molt gran. El meu treball és principalment bibliogràfic i la

part més pràctica i de recerca és la tria, comentari, buidatge i anàlisi de les obres (seguint el model que

proposen per a la Selectivitat).

A través de l’elecció i l’anàlisi de les diferents obres d’art he arribat a la conclusió que Venus, Afrodita en

la cultura grega, era pintada segons dues versions diferents (la d'Homer o la d'Hesíode) i que al principi es

pintava amb la intenció de representar el mite clàssic, però aquesta intenció va anar evolucionant fins a

ser eròtica.

Anna Martín

El treball “Proposta d’ampliació i remodelació de l’estadi de la Nova Creu Alta” és un avantprojecte

arquitectònic per a la remodelació de l’estadi de la Nova Creu Alta de Sabadell.

En primer lloc el treball fa un repàs de l’historia del CE Sabadell i de l’esport de la ciutat. Un cop fet això,

el treball se centra en l’Estadi de la Nova Creu Alta de Sabadell. Seguidament es fa un anàlisi de les

característiques de l’actual estadi amb el reglament de la FIFA. Aquesta pas m’ha estat molt important

per veure en quins punts m’havia de centrar, i què era el que més necessitava el camp. Aquesta s’ha

completat amb entrevistes a directius i membres de la junta del Centre d’Esports Sabadell.

BATXILLERAT

21

Un cop definida la proposta de remodelació, el que es

necessitava per poder continuar eren els plànols de

l’actual estadi. Aquests van ser proporcionats per

l’Ajuntament de Sabadell. Un cop obtinguts i tenint clara

quina era la meva idea, vaig començar a dibuixar a mà

alçada el que volia construir. Un cop dibuixat a mà

alçada, vaig comprovar si el que havia dibuixat era

factible o no. Al veure que sí, vaig fer el pas a dibuixar-ho

amb ordinador (AutoCad). Estic satisfet del resultat

obtingut, ja que he estat capaç de plasmar la idea

dibuixada a mà alçada a l’ordinador.

Des del meu punt de vista, estic satisfet del treball, ja

que he aconseguit remodelar el camp de la manera que

a mi m’agradava i satisfent les necessitats del club. Faig

una valoració molt positiva un cop acabat aquest treball i espero que algun dia es pugui fe der veritat

l’obra que jo he pensat.

Marc González

“El veritable funcionament dels sistemes electrònics” Les tecnologies són

presents a les nostres vides des de sempre. La gran importància i la gran

rellevància d'aquestes en les nostres vides són els principals motius pels

quals he triat aquest àmbit de treball de recerca. Tot sistema electrònic

basa el seu funcionament en una arquitectura de hardware, també

anomenat maquinari, que en aquest treball s'explica a partir dels

microcontroladors (processadors portats a la senzillesa extrema). La

recerca conté una explicació sintetitzada de com funcionen els sistemes

digitals que tots utilitzem diversos cops al dia. La millor manera de

comprendre el seu funcionament real és començar per la base i avançar

fins al punt de valorar tot el treball fet fins a arribar a les tecnologies actuals. Tots els coneixements del

treball s'apliquen a l'hora de crear un aparell electrònic molt conegut i útil, la calculadora. Aquesta

calculadora és capaç de dur a terme càlculs aritmètics sobre nombres enters.

Albert Garcia

“Disseny i construcció d’un ROV” El treball consta d’una part

teòrica on s’estudien possibles dissenys per a construir un

ROV, un vehicle submarí operatiu controlat a distància sense

cables. El disseny de l’estructura externa és de plàstic PVC,

amb orificis de metacrilat per a una càmera. L’electrònica

interior consta d’un mini ordinador, una Raspberry,

connectada a un microcontrolador Arduino, que controla les

bombes d’aigua que impulsen el vehicle per l’aigua. Està

orientat a ser fàcil de modificar, per evitar programació

avançada i sistemes electrònics complicats.

Aleix Martorell

BATXILLERAT

22

MMAANNGGOO SSMMIILLEEDurant les darreres setmanes, els alumnes de primer de

batxillerat social ens hem estat informant sobre el

desenvolupament i la finalitat d'aquest projecte. El projecte Mango Smile té com a objectiu principal fer un

país més sostenible i inculcar a la societat el concepte de reciclatge i reutilització de la roba.

El nostre primer contacte amb aquesta campanya, va ser a la facultat d'International Bussines (ESCI) de la

Universitat Pompeu Fabra. Allà, ens vam reunir les diverses escoles interessades a formar part d'aquest

projecte. Aquesta primera sessió va consistir en la transmissió d'una sèrie d'idees i de la informació

necessària per poder començar a dur a terme amb èxit el projecte. Allà, també ens van informar sobre

l'existència de l'empresa Roba Amiga. Aquesta empresa es dedica a recollir la roba que els ciutadans ja

no utilitzen per després poder vendre-la i no desaprofitar-la.

Després d'això, en aquesta primera trobada, tots els alumnes que vam assistir a la reunió vam escriure en

uns post-it les idees i propostes que ens van semblar interessants i innovadores per crear un nou model

de negoci i de reciclatge de roba. A partir d'aquí vam introduir les nostres idees al web de Mango Smile i

així els experts van poder-les comentar i van opinar sobre la seva viabilitat. Per últim, els representants

d'aquest projecte van triar les idees que van considerar més encertades i més viables de totes les idees

disponibles.

A la segona trobada, les escoles seleccionades vam assistir a Formació i Treball, on vam veure el

funcionament de Roba Amiga. Un dels responsables de l'organització ens va ensenyar les instal· lacions (la

botiga, el magatzem, la selecció de roba i joguines...) i el restaurant formatiu que hi ha obert al públic. A

continuació, vam posar en pràctica les nostres idees i les vam escriure i desenvolupar. Finalment, ens van

assignar la tasca de fer una presentació i un vídeo per vendre la nostra idea i convèncer la gent de

l'organització de la seva viabilitat.

Olga Gorina, Lidia Navarro, Lídia Mas, Dalmau Pérez.

PASTORAL

23

TTRROOBBAADDAA DDEELLSS GGRRUUPPSS DDEE CCOONNFFIIRRMMAACCIIÓÓEl passat 12 de febrer les noies del grup de Confirmació vam anar a la Fundació sor Lucia Caram a

Manresa. Aquesta Fundació ajuda la gent més necessitada oferint-los menjar per a un dia o bé un lot de

menjar per a tot un mes.

Un cop allà, ens vam trobar amb els altres grups de confirmació de les altres Escoles Pies. Vam poder

parlar amb sor Lucia Caram i amb alguns dels interns del centre, els quals ens van explicar el que es feia

allà. Un cop acabada la xerrada, vam fer una visita per les instal•lacions i per l'alberg que havien construït

expressament per a aquelles persones sense sostre.

Per nosaltres, ha sigut una molt bona experiència, ja que, gràcies a aquesta Fundació, hem vist en primera

persona la vida dels més necessitats.

Alba Deu, Berta Van Erps i Mireia Cascales.

DDEENNIIPP

Si hi ha un moment entranyable durant el curs, en què tots els

alumnes, professors i personal d’administració i serveis passen

una estona junts, sens dubte, és el Dia Escolar de la No

Violència i la Pau (DENIP). Fer un acte d’aquest abast no tindria

sentit si abans no s’haguessin fet activitats de sensibilització a

les classes. En aquest sentit, i seguint la temàtica de la

campanya de Pastoral d’aquest curs, vàrem enfocar aquestes

activitats sota el lema “Per la pau... compta amb mi!”.

Tots els alumnes van visualitzar una projecció sobre Nelson Mandela on es destacava, a banda de la

importància de la seva figura, també un seguit de frases que han donat la volta al món i que són

aplicables al nostre dia a dia. Paral•lelament, el grup The Alvians componia la cançó del DENIP “Compta

amb mi!”, que serviria per posar el punt més festiu a l’acte central del 30 de gener.

Una de les activitats de sensibilització més especials, va ser quan alumnes grans i petits es van aparellar

per conèixer-se, cantar junts la cançó i decorar una etiqueta que més tard van enganxar en dos murals

que simbolitzaven la cohesió de tots els alumnes de l’escola sota dos símbols de pau. Les mateixes

parelles van servir per baixar junts al pavelló el dia de l’acte i tornar a compartir una estona molt emotiva

entre grans i petits.

PASTORAL

24

L’acte va tenir 4 moments destacats: primerament, un grup de joves nouvinguts que reben classes de

professors voluntaris a la nostra escola van ser els encarregats de citar les frases de Mandela davant

l’expectació, respecte i silenci de les més de 1200 persones que hi havia congregades al pavelló.

Seguidament, un grup de 4 alumnes voluntaris de 2n d’ESO, amb gran professionalitat, ens van

escenificar com es pot treballar la pau deixant clar que, si tots ens hi posem des del nostre àmbit i encara

que sigui amb petites coses, ho podem aconseguir.

Després, va arribar un moment visual impactant: dos alumnes amb la seva professora de visual i plàstica,

van pintar a sobre dels plafons de les etiquetes, dos símbols de la pau: un colom i el símbol de la pau.

Aquests plafons estan exposats a l’entrada de l’escola.

I per acabar, arribava el moment estrella i el més esperat per tothom. The Alvians va tocar i cantar en

directe la cançó “Compta amb mi!” mentre tothom la cantava i ballava. Les veus de tots els que eren a

l’acte, cantaven a l’uníson ens feien partícips del contingut i el missatge de la seva lletra.

És en actes com aquest que posem de manifest que tots anem a la una i que som una escola que,

comptant uns amb els altres, és capaç de construir la pau: Per la pau... compta amb mi!

25

PASTORALCCAAMMPPAANNYYAA DDEE LLAA FFAAMMDurant els mesos de febrer i març, a l’escola portem a terme la col•laboració amb MansUnides per la Campanya de la Fam.

Enguany, per sensibilitzar els alumnes, a partir de cicle superior, van

veure el vídeo “Objetivo: un mundo nuevo” per fer entendre als nois i

noies que, amb petites coses, podem fer un món millor. Seguint aquesta

línia, vàrem demanar voluntaris que volguessin fer pastissos, coques,

magdalenes, galetes... per vendre als companys de l’escola.

La proposta va tenir molt d’èxit i el passat 7 de març a l'hora de plegar a

la tarda un gran nombre d’alumnes de 5è i 6è van posar a la venda el que

havien fet engegant el “1r Berenar Solidari”. Les diferents portes de

l’escola feien olor de dolç i en l’ambient es respirava molta col•laboració, companyonia i solidaritat.

En poc més de mitja hora es va vendre gairebé tot i es va aconseguir la fantàstica xifra de 653,26€ de

benefici. La valoració va ser molt positiva i tothom té ganes de repetir-ho en una altra ocasió.

A secundària i batxillerat, vàrem seguir el mateix format, però la venda es va portar a terme en la franja de

matí per fer el “2n Esmorzar Solidari”. En aquest cas, els alumnes van comprar-se l’esmorzar a les

parades instal•lades als dos patis durant l’estona d’esbarjo. Tot i que el temps va ser limitat a l’estona del

pati, van sobrar molt poques porcions, que es van acabar de vendre a la sala de professors. Finalment, es

van recollir 372,93€.

La suma dels diners obtinguts d’aquestes dues activitats més el que es reculli dels diners dipositats a la

urna que hi ha instal•lada a l’entrada de l’escola, anirà destinada a finançar els següents projectes de

Mans Unides:

- Construcció d’un dipòsit subterrani d’aigua i de conduccions en una escola de secundària a Uganda.

- Programa de millora de la salut materna i infantil en 12 comunitats indígenes a Guatemala.

- Ampliació d’una escola: construcció d’una aula d’informàtica i una sala polivalent a Madagascar.

Des de l’escola creiem que és molt necessari seguir treballant per desvetllar actituds de col•laboració,

voluntariat i solidaritat als nostres alumnes que seran les persones del demà, amb la intenció de formar

ciutadans compromesos.

CPS

26

EEll CCaassaall ddee JJoovveess PPaarree SSaallllaarrèèss

I des del Casal de Joves Pare Sallares us volem comunicar que el grup de Fulanos de Taltorna amb més força que mai!

Després de moltes voltes, de molts dies pensant-hi, hores buscant, discussions davant d’un mapamundi i

de xerrades sense final, el grup Fulanos de Tal anuncia que aquest agost del 2014 anirà al Perú a fer un

camp de treball!

Amb l’ajuda de les nostres monitores, hem trobat una associació anomenada Proide, que ens dóna

l’oportunitat de compartir amb ells un estiu solidari que promet ser una experiència tan enriquidora com

fantàstica.

Aquesta associació, sota el lema: “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el

món”, és una fundació que es va constituir com a tal l’any 2000, tot i que va néixer l’any 1992 des de les

escoles de La Salle de Catalunya, i és una fundació compromesa amb els més desafavorits.

Fulanos de Tal no ha parat ni un moment de buscar maneres de fer d’aquest viatge el projecte més gran

que hem dut a terme, i per això us volem fer partícips a tots dels nostres avenços en el projecte. També us

volíem comunicar que, donada la dimensió del projecte, Fulanos de Tal busca maneres de recaptar fons

per a finançar-lo i quin millor dia que la diada de Sant Jordi?

Aquest any, com ja us vam prometre l’any passat, ens hem proposat que tots

tingueu una rosa per Sant Jordi. Per aquest motiu, ja estem movent tots els fils

necessaris poder posar una paradeta de roses vermelles i d’un munt més de

coses que no podem dir. Així que, si voleu descobrir què tenim, haureu de venir

a mirar-ho.

Però no us preocupeu, no farà falta que ens vingueu a buscar, nosaltres

mateixos ens encarregarem que tingueu les roses ben a prop, i per això uns

quants de nosaltres anirem fins a la mateixa porta de l’escola.

Ja ho sabeu, doncs, si voleu formar part d’aquest projecte, podeu col•laborar amb nosaltres de moltes

maneres: la diada de Sant Jordi n’és una, però n’hi haurà moltes més! Us mantindrem informats!

AMPA

27

PPaarrttiicciippaacciióó -- PPrreessèènncciiaa -- CCoommuunniittaatt

“En un castell hi ha molta gent a la pinya, i molta també a l'estructura, peròfinalment el més important és al pom de dalt: la canalla, els petits, els fràgils”

Enric Canet

El passat 13 de març l’AMPA va assistir, a l’Escola Pia de Balmes a Barcelona, a la presentació dels

resultats del procés participatiu Acció CE7, iniciat per la comunitat escolàpia el maig del 2013, amb la

voluntat de promoure noves accions per continuar avançant: participació institucional, presència

territorial i fer comunitat.

El pare Enric Canet va utilitzar el símil amb els nostres castells És una crida a

tothom a participar i implicar-se. “Només entre tots ho farem”, va dir. Fer pinya,

empenyer i combregar, tothom suma en aquest projecte comú d’escola que, mirant

cap al futur amb voluntat de renovació, vol mantenir les seves arrels en el que va

iniciar Calassanç a Roma el 1597.

Amb l’assistència del pare provincial, Jaume Pallarolas, i el pare general de l’Escola

Pia, Pedro Aguado, en l’acte, s’hi van exposar els resultats del procés iniciat. Per

mitjà d’una taula rodona, moderada pel periodista Francesc Romeu i amb la

participació de Mireia Sánchez, professora de Granollers, Txon Reverter,

col•laboradora del servei solidari, i Ramon M. Nogués, escolapi, es van anar

responent diverses preguntes sobre el nou procés participatiu, com ara, què vol dir

ser escolapi, distintius de l’Escola Pia, laics dintre l’Escola Pia o la confluència de

les comunitats religiosa i educativa.

Molt actuals van ser les reflexions de Ramon M. Nogués, que van recordar que a la fi “tots som laics”, ja

que així ho volia Jesús, alhora que recalcava la importància de la institució que finalment posa ordre. Va

fer referència a la necessitat de “compartir papers” ara ja definits i que cal anar refent, tot englobat dins

el concepte de “comunitarietat” o ideal d’aire comú participat de formes diverses. També va parlar de la

dificultat de poder articular la participació i la responsabilitat, més dins un grup d’interessos molt

heterogenis: responsabilitats laborals, lectives, econòmiques, molts fronts on treballar. També va

reflexionar sobre els nous joves en xarxa, whattsapps, twits i com concretar aquestes iniciatives.

Txon Reverter i Mireia Sánchez van remarcar la importància dels valors intrínsecs de l’Escola Pia, la

complementarietat de l’acció social amb la pedagògica, el compromís amb l’educació i el cor amb la

nostra cultura. Un cert tarannà d’humilitat, “sense fums”, i una mentalitat inclusiva, fent confluir el que

totes les “parts” tenim en comú.

El pare Jaume Pallarolas va fer el símil amb la geometria, utilitzant la figura polièdrica i l’interior,

desmuntat, d’un cub de Rubik per il•lustrar:

"L'Escola Pia d'avui és com un poliedre, on una cara correspon a l'escola, una altra a l'acció

social, el laicat, o els grups Mou-te. Tot junt aguanta el poliedre, i, a dins, totes les cares

coincideixen, es troben en el nucli. “

Finalment, el pare Pedro Aguado, va recalcar el procés continu de construcció de l’escola, basat en els

quatre segles d´història. Així mateix, va expresar la voluntat de comptar dins la casa comuna amb

AMPA

28

persones de grans conviccions, que comparteixin esperit i visió de vida. Va apostar fort per un subjecte

escolapi renovat i que tingui present aquelles coses que no canviaran.

Alhora, el pare Aguado va reclamar subjectes “que se la juguin”, que treballin per la missió, i donin forma

a allò que és nou, amb preguntes fortes com a persones. Va parlar d’un proper futur amb una escola a 45

països, nous laics amb ministeris i va acabar demanant “professors que resin pels seus alumnes”:

“Estamos por lo niños”.

AAnneemm aa MMoonnttsseerrrraatt!!Són les 20:00 del divendres 28 de març, ni unes gotetes cinc minuts abans de començar la marxa eviten

que 160 valents comencin el camí. Motxilles, frontals i molta energia per a passar una nit freda envoltats

d'escalfor humana. Hi ha moltes maneres de fer germanor, serà molt semblant a aquesta. Sabadell i

Terrassa passen volant, i sense gairebé adonar-nos-en estem fent un “bocata” reparador. Aquest any,

després de l’experiència de l’any anterior, es van veure termos compartits, bótes, sopa, cafè

reconfortants. Després de l’energètic sopar, fem l'entrada a Vacarisses, per on passarem gairebé tota la

nit. Sí, perquè Vacarisses és finita, però gran. Vacarisses amunt , Vacarisses avall, un corriol ens porta a

l’espectacle de llum de la nit: els Mossos tallant la carretera per a nosaltres.

A partir d’allà comencem a veure la silueta, tot i els núvols, de la nostra estimada muntanya de

Montserrat. El ritme no decau i això ens permet arribar amb una certa antelació a Monistrol. Entretant un

parell d’avituallaments complets: plàtans , taronges, aigua... L’organització, un 10.

De Monistrol al cel. Un cop descansats i preparats mentalment, iniciem el camí a Montserrat, un camí

ascendent. Aquí ja no hi ha reagrupament, cadascú al seu ritme. Aquí s’ha acabat el fred: fora jaquetes,

fora gorres. Poc a poc, graó a graó.

Ens espera un esmorzar guanyat durant tota la nit: xocolata amb coca, escalfant cos i ànima. Després,

visita a la Moreneta. Hem de reconèixer que molts vam resar durant una bona estona… que llenci la

primera pedra qui no ho fes. I és que l’espera pels autocars, ens va ajudar a “concentrar-nos”. Els

autocars es van convertir en l'hotel Califòrnia, ple de somnis de quan farem la següent.

Xavi

ESCOLA

29

GGeenntt ddee llaa ccaassaa:: RRAAMMOONN RRIIEERRAA BBOORRRRÀÀSSOmnipresent a la vida de l’escola des de principis delsanys 70, en Ramon ha participat molt activament en moltesde les facetes de la nostra escola, com per exemple elsquintos de Nadal, la coral Piafònica o les pujades a peu aMontserrat entre d'altres. Tot i que es va jubilar el curspassat, continuem gaudint de la seva presència a l’escolaen mil i un projectes en què col•labora o que organitza.

Ens pots explicar quan i com vas entrar en contacte

per primer cop amb l’Escola Pia de Sabadell?

Vaig arribar al col•legi de Sabadell el curs 1 971 -72. Venia

del col•legi de Balaguer, on havia estat dos cursos. Havia

tingut al P. Joan Zanuy de director.

Era un repte estimulant però també ple d’interrogants.

Eren uns anys molt intensos en tots els sentits. Va ser un

temps de moltes “mogudes” a tots nivel ls. I més per un

jove de 20 i pocs. Sortíem de la primavera del 68 de

París, erem en ple moviment hippie, rock, cançó protesta,

la Nova cançó, vivíem dins un franquisme que volien

mantenir com fos però que feia aigües per totes les

bandes. . . .Pel que fa a l’escola, l ’any 1 970 va aparèixer el

“Ll ibre blanc”, que va reformar tot el sistema educatiu. Va

ser l ’ inici de totes les reformes

(quantes? Mira, no em facis

parlar. . . ! )

La veritat és que, quan vaig

arribar a Sabadell , em va

costar integrar-me. Recordo

que jo estava habituat a donar

el bon dia, saludar tothom que

es creuava, fer-la petar amb

qui fos. . . però no sabia que a

“a Sabadell , cada u va per el l”.

Tot ho trobava estrany: horaris,

maneres de fer i ser en una

ciutat industrial . I els anys 70

van ser molt “moguts” en el pla sociolaboral. Calia estar

preparat per córrer davant els “grisos”. . .

A l ’ inici de 1 975 vaig haver d’anar a fer la “mil i” (havia

demanat pròrroga) a Marina, 1 8 mesos. Vaig acabar la

mil i a finals d’agost. El 3 de setembre de 1 976 em

casava, amb l’Ana Mª, professora del cole.

I fins la jubi lació.

Quines tasques has realitzat a l’escola durant tots

aquests anys?

Jo sóc mestre. No sóc ll icenciat (només de la mil i). Havia

estudiat anglès pel meu compte (a través d’uns discs de

vini l “Assimil”) i , després, en una acadèmia. L’estiu del 74

vaig anar a treballar a Londres (no vegis!). I atès que el

professor d’anglès, que hi havia en el cole, va treure les

oposicions, quan vaig tornar de la mil i em van posar de

profe d’aquesta l lengua. Cal dir que llavors la majoria

d’alumnes estudiaven francès. En molt poc temps es va

canviar i la majoria es van passar a l ’anglès (malgrat el

profe!). Jo escrivia i feia els meus ll ibres (un amic

dibuixant em feia i l•lustracions), els ciclosti lava (no saps

el que és això, oi?), els grapava per temes i era el que

fèiem a classe, a més d’escoltar música anglesa de

l’època.

També vaig fer de profe de gimnàstica durant uns cursos.

I després, català, castel là, rel igió i cultura rel igiosa,

crèdits variables. . . En els 90 vam iniciar, en una casa del

davant del cole, uns cursos del que s’anomenava PGS

(Programes de Garantia Social) que són els actuals

PQPI .

He tingut sempre presents 3 coses, que també

demanava als alumnes: imaginació, ganes i bon humor.

Tota la vida entre adolescents. A més, he estat sempre

tutor d’un grup, menys els dos últims cursos.

A part, he participat en les activitats de pastoral del

col•legi i en activitats paraescolars.

De quina estàs més satisfet o

en guardes un millor record?

D’entrada haig de dir que

guardo molt bon record de tots

aquests 40 anys. Més que un

lloc de treball , ha estat la

segona casa (o gairebé, la

primera): durant bastants anys

hem viscut els 4 en el cole.

(l ’Ana i jo de profes, els fi l ls,

Ramon i Laura, d’alumnes

durant uns quants anys; i

després el Ramon jr. de profe).

D’entrada vull dir que em considero un privi legiat: he

pogut treballar en el que m’ha agradat. De mestre.

Sempre he tingut present una dita popular “no és qüestió

de fer només el que t’agrada, sinó mirar que t’agradi el

que has de fer”. Més que mencionar una tasca o fet en

concret, que podria ser una nimietat, voldria dir que, en

general, estic satisfet de la feina feta (assumint errors),

content del tipus de feina, content amb tots els alumnes

que he tingut (adolescents: vital itat pura i “dura”) i ,

sobretot, agraït a tots els companys (mestres i personal

de l ’escola), amb els quals m’hi he sentit sempre a gust.

Per mi, el bon ambient amb els companys ha estat bàsic.

Recordo que un any vaig començar a estudiar per fer

oposicions, però al cap de quatre dies vaig pensar: "òn

tindràs més bons col•legues que aquí?" La veritat és que

sempre hi ha hagut bon rotl lo, molt treball en equip (tot i

que a vegades no era senzil l), hem fet bromes en

moments més pesats, hem fet trobades, sortides. . .

Buscar l ’entesa en lloc d’una discussió inúti l .

“Doy gracias a la vida que me ha dado tanto”, cantava

Violeta Parra, cançó que sempre he tingut present.

30

Ens pots explicar alguna anècdota o moment que

recordis especialment?

En 40 anys, hi ha infinitat d’anècdotes que hom recorda. I

la immensa majoria són positives i alegres. Algunes són

de moments o situacions concretes però molt divertides.

Altres són d’unes vivències més àmplies, ja sigui pel

nombre de persones, el temps dedicat o els canvis

positius aconseguits.

Ni que sigui per citar-ne una, la més recent: la festa que

em van fer tots els companys arran de la meva jubilació.

Va ser quelcom extraordinari per mi. Moltes gràcies a

tots!

També n’hi ha d’agredolces. I també n’hi ha de tristes o

lamentables.

He viscut algunes situacions molt traumàtiques, com era

la mort d’algunes persones, una d’el les, de manera molt

especial, perquè jo n’era el tutor i vaig seguir i viure tot el

procés. I va ser molt traumàtic, també, per a tot el grup-

classe. Durant bastants anys ens trobàvem per recordar-

la.

Recordes algun canvi, alguna novetat que s’ha anat

convertint en quelcom habitual o normal?

En realitat, més que citar algun canvi o novetat que

s’hagi convertit en quelcom habitual, cal dir el contrari: el

més habitual i normal han estat els canvis i novetats

constants, i en tots els aspectes.

Qualsevol que miri uns anys enrere, independentment de

l’edat, podrà observar la quantitat de canvis que ha

viscut. I si no, pensa en les joguines que tenies quan

eres petit. . .

De canvis n’hi ha hagut molts i a tots els nivel ls,

començant per les continues reformes del sistema

educatiu que s’han fet habituals a cada canvi de govern

(des de 1 970 n’hem “patit” 1 3, gairebé una cada 3 anys!)

i continuant amb els canvis socials, de mental itat, de

valors. . . També hi ha hagut canvis en l ’estructura de la

classe, material escolar, mitjans electrònics, etc. El que

deia: el normal ha estat, és (i crec que serà) els canvis i

novetats. El problema és la rapidesa amb què es

produeixen: sovint no hi ha temps de digerir-los ni pair-

los.

Com veus l’escola actualment?

A què et refereixes: a l ’esperit o a la matèria? Al contingut

o al continent? Si parles de l’esperit o del contingut,

imagino que treballant de valent, innovant i mirant d’estar

al davant de tot, com sempre!

Si vols dir la matèria, el continent, l ’edifici , doncs el veig

bé, renovant i mil lorant. Abans la veia més per dins. Ara

la veig des de fora i encara la veig i es manté ben ferma.

I que per molts anys!

Precisament “el 23 d’abril de 1885, diada de Sant Jordi,

el pare Ramon Riera, provincial i antic rector del col•legi

de Sabadell, va beneir el nou edifici. I el dia 25 s’hi van

inaugurar les classes”, diuen els documents històrics.

Saps quants anys té l ’edifici? Calcula-ho! Mira-te’ l bé,

respecta’l i cuida’l .

Per finalitzar aquesta entrevista, i perquè potser

molts lectors ho desconeixen, què és “ Tertúlia”?

“Tertúl ia” és un joc que vam fer entre 4 persones de

Sabadell (Carmina Piña, Núria Caballeria, Carles

Cassanyes i jo mateix) l ’any 1 987. Com diu la

presentació:

“Es un joc instructiu, sobre Catalunya, per a joves i

adults, que pretén fer passar unes estones entretingudes

en companyia de famil iars i amics. Consisteix a recórrer

les comarques catalanes a mesura que es contesten

unes preguntes (2880) sobre l lengua, història, art,

geografia, esports i folklore de Catalunya, i sobre cultura

universal. El joc consta d’un tauler amb les comarques,

480 targetes de preguntes i respostes, 38 targetes de

comarques, 6 fitxes i el dau”.

En realitat la idea va sorgir arran del “Trivial”, un joc

internacional que estava molt de moda perquè a més

d’instructiu, permetia jugar a gent de tot tipus i edat. Ens

va semblar una bona manera de poder conèixer, tot

jugant i fent petar la xerrada, moltes coses, curioses i

interessants, de Catalunya.

Després de moltes hores de treball va sortir al mercat a

finals de 1 987. Però, ves per on, l ’any següent, 1 988, la

General itat va afegir 3 comarques noves: Pla de l’Estany,

Pla d’Urgell i Alta Ribagorça. I aquí es va acabar el joc. . .

Calia fer-los tots nous, l lençar tots els que estaven fets i,

a més a més, fer preguntes noves!

Aquesta és la breu història del “Tertúl ia”. De tota manera

si algú en vol, encara en tinc uns quants a casa.

Lògicament, l ’apartat de preguntes d’esports són gairebé

totes obsoletes, ja que han passat 25 anys!

ESCOLA

31

AArrqquueeoollooggiiaa ffoottooggrrààffiiccaa 22Continuem endavant amb el recull de fotografies antigues de l'escola.Esperem que us agradi. Si teniu alguna fotografia antiga de l'escola usagrairíem moltíssim que ens la féssiu arribar escanejada a la següentadreça de correu electrònic: sabadell@escolapia.cat Si no disposeud'escàner, les podem escanejar a l'escola.

EEll ppaattii ddee ll''eessccoollaaHem trobat força fotografies del pati principal de l'escola en què es poden veure les diferents etapes i

transformacions de a la part central de l'escola: arbres dins el pati, el terra de sorra, dos nivells, enrajolat i

posterior pavimentat, construcció del pavelló... Aquí en teniu unes quantes.

ESCOLA

32

Com podem observar en les següents fotografies, els patis van ser utilitzats per a diverses activitats

extraescolars, com per exemple partits de hoquei patins o ballades de sardanes. En aquesta última

fotografia, podem observar una de les entrades a l’escola pel carrer Garcilaso, que es troba situada al

bell mig del “pati de dalt”. Més endavant, a sobre de la porta, s’instal•là una imatge de la Mare de Déu que,

amb les posteriors obres del pavelló, es desplaçà a l’entrada cap a la sala d’actes des del carrer

Garcilaso.

ESCOLA

33

RACONS D'ESCOLA EEll ppaavveellllóó mmeetteeoorroollòòggiiccAvui:Construït el 1912 i rehabilitat l’any 1943, el pavelló meteorològic de l’escola actualment es fa servir molt

esporàdicament per a fer activitats amb grups reduïts d’alumnes: tallers del Dia de la Ciència,

observacions amb telescopi, pràctiques de batxillerat, ...

34

ESCOLA

AAGGEENNDDAA1

2

14

15

18

25

30

Festiu

3a festa de ll iure elecció

Dia de l 'avi (alumnat d'EI i cicle inicial d'EP)

Taller de primers auxil is a 2/4 de 9 (Sara González)

Primera comunió (1 2h)

Primera comunió (2/4 de 1 2 i 1 3h)

Aplec famil iar

1

5 al 13

8

12

16

16 i 17

19

20

27 al 29

Primera comunió (2/4 de 1 2 i 1 3h)

Audicions d'instruments (EP i ESO) i conjunts

instrumentals (4t d'EP ia 4t d'ESO)

Eucaristia famil iar

Festa de comiat (alumnat 2n de batxi l lerat)

Aula oberta (alumnat de P3)

Concerts de cant coral (alumnat d'Eensenyament musical)

Festival de danses (alumnat de 2n d'EP)

Festa de comiat (alumnat de 4t d'ESO)

Cantates de P5

JJUUNNYY

MMAAIIGG

Segueix-nos i estigues al dia de tot el que passa a l’escola amb el llocweb i les xarxes socials

sabadell.escolapia.cat facebook.com/escolapiasabadell@epiasabadell

Escola Pia 92 - 08201 SabadellTel. 937 484 430 - Fax 937 266 814E-mail: sabadell@escolapia.cathttp://sabadell.escolapia.cat

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya