75Revista trimestral de l'Escola Pia de Sabadell Desembre 2015XERRAMECA

CCoonntteessCCrraannccss

EEnnttrreevviisstteessLLaa CCaassttaannyyaaddaa

SSeettmmaannaa ssoolliiddààrriiaaTTrreebbaallllss ddee rreecceerrccaa

LLlliibbrreess rreeccoommaannaattss NNaaddaall

1

SUMARI

1

INFANTIL 3

PRIMÀRIA 8

ESO 15

BATXILLERAT 21

PASTORAL 22

AMPA 29

ESCOLA 31

EDITORIALApreciats amics i amigues,

En aquest escrit del primer trimestre a la nostra revista és habitual que us expliquiquines han estat les actuacions principals dutes a terme a l'escola aprofitant elsmesos d'estiu. Principalment hem fet reforços estructurals al sostre del passadíssituat davant les aules de P4 i de 2n de batxillerat. Aquestes eren obres necessàriesdonades les característiques i l'antiguitat de l'edifici que habitem. En la mateixa líniaja us podem assegurar que disposem dels permisos oportuns per a iniciar les obresde restauració de la façana interior del pati, així com per a la substitució de la coberta

del pavelló. En tractar­se de dues obres de gran envergadura, la primera la durem a terme durant aquestcurs acadèmic, mentre que la segona la farem coincidir amb el període de vacances estivals. En cap casvolem que totes dues coincideixin en el temps, en tractar­se d'actuacions que suposaran un destorbmomentani, tot i que a la llarga tindran un impacte funcional, visual i estètic molt positiu en la nostraescola.

Sota el nostre parer, és molt més rellevant l'actuació feta a les aules d'educació infantil, de P3 fins a P5.N'hem renovat totalment el mobiliari i al mateix temps hem donat un plus de color per fer més acollidorsaquests espais. Som conscients que el caràcter patrimonial del nostre edifici de vegades fa més difícil laseva ambientació com a espai acollidor dels més petits. Amb tot, volem dotar els espais d'educació infantildel caliu indissoluble de la seva finalitat com a llocs on l'alumnat més jove ha de trobar­se perfectament.No serà la darrera de les actuacions en aquesta línia que emprendrem ­ja siguin petites actuacions, com elcanvi de mobiliari del menjador­ o no tan petites com les que abans hem comentat o la renovació de totsels paviments de parquet antics de la planta baixa de l'escola.

En el sector de secundària i batxillerat, hem tapat la totalitat de les pissarres de guix amb un recobrimentvinílic per transformar­les en pissarres blanques per a retolador. Ho hem fet per dos motius: el primer ésde caire eminentment pràctic, ja que la pols que aixecaven els guixos obturava els filtres dels projectorsde les aules i podia arribar a fer­ne malbé les làmpades. El segon té una orientació més didàctica, perquèla pissarra blanca és un suport que pot fer compatibles en un mateix espai físic una projecció i lesanotacions pertinents que es puguin dur a terme sobre aquesta projecció. I, segons el parer de qui escriuaquestes línies, la mateixa presència de la pissarra i el guix evoquen un model d'escola que volem anardeixant enrere per donar pas a un model més coral i participatiu. En aquesta línia, i tal com ja uscomentàvem en edicions anteriors, hem iniciat un projecte de renovació pedagògica a la totalitat de lesescoles de la nostra institució que persegueix impartir una quantitat important de la nostra activitat lectivade manera interdisciplinària, inclusiva i cooperativa. Aquest projecte ja té un nom definitiu, Summem, i a lanostra escola ja funciona des de l'inici d'aquest curs un equip motor local que està dissenyant un plaintegral per crear el nostre propi projecte global d'interdisciplinarietat, des de la formació dels docentsfins a l'aplicació d'itineraris d'aprenentatge a l'aula.

Enguany, a l'escola, tenim dos nous auxiliars de conversa. La Nadia és irlandesa i actua bàsicament al'etapa d'educació primària amb alguna intervenció a educació infantil. En Braeden és de Sud­àfrica iintervé a ESO i batxillerat. Tots dos s'han integrat molt bé en la nostra activitat quotidiana i estan duent aterme les seves tasques de manera reeixida.

Molt bon Nadal a tothom

Jordi FontobaDirector­Gerent

22

3

INFANTIL

3BBEENNVVIINNGGUUTTSS!!!!!!

4

INFANTIL

4

LLAA FFEESSTTAA DDEE LLAA CCAASSTTAANNYYAADDAA AA IINNFFAANNTTIILLEls nenes i nenes d'educació infantil vam celebrar la castanyada explicant un conte, fent panellets, fent untreball manual i amb la visita de la castanyera. Per fer panellets, cada nen va portar algun ingredient ientre tots vam barrejar els ingredients per fer la massa.

Després de que reposes, amb l'ajuda dels nens i nenes de 5è A, vam donar la forma i gust als panellets:de xocolata, coco, ametlla i pinyons.

INFANTIL

55

Per poder­los coure, els vam posar en unes safates que ens van deixar les cuineres de l'escola i, un copallà, ens les van enfornar.

Tots vau poder tastar com van quedar: boníssims!!!A cada curs vam fer una manualitat relacionada amb la festa de la castanyada:

A P3 vam fer un bolet amb un tub de cartró i un paper de magdalena. Vam tenir molta feina pintant idecorant el barret del bolet amb gomets.

A P4, vam fer un titella de la castanyera molt divertit perquè sortia i s'amagava en un gotde cartró. S'ho van passar molt bé pintant la castanyera.

A P5, vam manipular el fang per fer un cistell molt bonic per posar les castanyes de lacastanyera.

INFANTIL

66

Per fi va arribar el dia que la castanyera ens havia de visitar, però abans vam rebre un missatge a travésde la pissarra digital avisant­nos que aviat arribaria.

El divendres a la tarda ens vam reunir tots al pati esperant il· lusionats la seva arribada.

Després d'esperar una estoneta, va sortir al pati i per celebrar­ho vam cantar cançons, ballar i menjar elspanellets.

Que bé ens ho vam passar!!

INFANTIL

57

68

PRIMÀRIA

7

PRIMÀRIA

9

PRIMÀRIA

810

EELLSS NNOOMMSS DDEE LLEESS CCLLAASSSSEESS DDEE SSEEGGOONNAquest curs els nens i nenes de segon de primària, hem escollit en nom que volíem pera les nostres classes. De cada nom n'estem aprenent moltes coses.

EEllss EEggiippcciissA la nostra classe estem fent un viatge a la civilitzacióantiga dels egipcis. Estem aprenent que aquestacivilització es va crear al llarg del riu Nil, i que tota la sevavida girava al voltant d'aquest riu: estacions de l'any,conreus, tipus de cases, i diferents invents que van idearper facilitar­se la vida.

Un dels treballs que ens ha agradat més ésconstruir­nos complements que portavenels egipcis, com ara un fantàstic pectoralegipci i un nemés (tocat de tela tipíc).

A la nostra classe ens hem ensucrat amb totes lesvarietats de postres, pastissos, galetes... Hem pogututilitzar els utensilis dels pastissers (barret, davantal,mànega pastissera...) Ens hem embrutar els dits fentpanellets i galetes decorades.

Un dels treballs méssimpàtics que hem fet haestat uns cupcakes, però depaper.

EEllss PPaassttiisssseerrss

EEllss PPiinnttoorrssA la nostra classe, amb l'ajut dels pinzells i i lespintures, hem treballat els colors (primaris,secundaris, càlids, freds,...),per transmetreemocions a través de les pintures, com han fet abansmolts dels pintors que hem anatconeixent.

Un dels treballs més complexosperò del que hem après molt haestat la còpia de diferents quadresde pintors reconeguts.

PRIMÀRIA

911

HHEEMM CCAANNVVIIAATT DDEE CCIICCLLEE!!!!!!Els nens i nenes de tercer valorem què ens està suposant el canvi de cicle. Hem explicat què ens agradadel nou cicle i què no; quins canvis importants hi ha; què és el que trobem més difícil...

Aquestes són algunes de les coses que hem comentat:« M'ha agradat poder conèixer mésgent.»« Ha estat dur que em separessin de lesamigues, però ara n'he fet de noves.»« A tercer pots anar a la biblioteca sol!!»« No estic acostumada a fer coses tandifícils.»« Ara pots tenir més amics: els d'abans iels d'ara.»« Fem molts controls i tenim mésdeures.»« M'agrada tenir deures, així nom'avorreixo.»

« Ara aprenem moltíssimes coses.»« M'agrada poder anar a fer els deures ala biblioteca. Així no estic tanta estona alpati i aprofito el temps.»« Ens agrada molt jugar al pati gran.»« Em pensava que trobaria a faltar elsamics del curs passat, però no ha estataixí.»« A tercer fem molts més deures i tenimmés feina.»« Cada vegada hi ha més coses peraprendre.»

« Fem molts controls i m'agrada molt!»« A vegades no puc fer els deuresperquè tres dies faig bàsquet i el cap desetmana tinc partit. Em costa trobar elmoment per fer­los. Però m'agrada 3r!!« Ara ja pugem sols a les classes.»« Penso que hi ha molta diferència entre2n i 3r perquè hem de signar controls,fer deures...però m'agrada més.« Cicle mitjà és diferent a Inicial. Ara femmés feines i, a vegades, em costen.»

PRIMÀRIA

1012

II ssppeeaakk,, yyoouu ssppeeaakk......WWee hhaavvee ffuunn!!!!!!!!Hi! My name is Nadia Kirwan and I´m thenew Conversation Assistant in your school. Iam 20 years old and i´m from Ireland. I willbe staying in your school until the end ofJune. I am very happy to be here helping youall improve your English through fun gamesand activities.

This year we have a new Conversation Assistant in Primary: Nadia. Shecomes to our classroom on Wednesday mornings to help us improve ourspeaking skills. To make it easier we work in small groups of 8/9 people soeverybody gets the chance to speak.

This week we've just completed a Halloween acitivity: bingo!!!! Nadia was calling out different words orcharacters and we had to cross out the pictures on the cards that we were given.

We had a lot of fun and we learnt new Halloween vocabulary!!!!!!!!!!

Here you have some pictures:

PRIMÀRIA

1113

CCoomm hheemm vviissccuutt llaa SSeettmmaannaa ssoolliiddààrriiaa ddeess ddee 55èèAquest curs ens han proposat pintar bàtikscom a activitat de la Setmana solidària;aquesta activitat l'hem compartit amb elscompanys i companyes de segon d'ESO.

D'entrada, no sabíem què eren els bàtiks.Per informar­nos, vam buscar imatges perinternet i vam esbrinar que són unespintures fetes sobre roba amb motius de lavida quotidiana africana, paisatges isanefes. Els tons dels bàtiks acostumen aser ocres, grocs, marrons, taronges,negres..., colors que recorden la sorra, lespostes de sol... N'hi ha que són de colorsmés vius i alegres com el vermell, el verd, elblau.

Abans de pintar les teles vam fer un primer disseny en parelles per triar el motiu i els colors. Quan vaarribar el dia, els companys de 2n d'ESO ens esperaven al pati amb les pintures i les robes. Entre tots vampintar els bàtiks i va ser molt divertit, perquè, a més de pintar, vam estar compartint una bona estona ambcompanys de l'escola més grans.

Vam fer una exposició a la porteria que va donar un toc de color i alegria a l'entrada de l'escola.

LL''EENNTTRREEVVIISSTTAAEls alumnes de sisè de primària a llengua catalana hem après com fer una entrevista.Cada alumne ha realitzat una entrevista a una persona diferent: tiets, àvies i avis ,coneguts...Aquí teniu dues entrevistes fetes a persones vinculades amb la nostra escola.

PRIMÀRIA

1214

Entrevista a Marta Marínresponsable de l 'equip de PastoralEntrevistem la Marta Marín, dotze anys treballant

com a responsable de pastoral de l'Escola Pia de

SabadellEn què consisteix la teva feina?MM. Consisteix a educar en valors els alumnes, através de diferents campanyes preparades per l 'equipde Pastoral

Quantes persones treballen en el teu equip?MM. Hi ha diversos equips. Per exemple a l 'equip depastoral som vuit professors. Al grup Djokko –quepreparem la setmana solidària- hi ha onze professorsvoluntaris i a l 'equip de Mou-te som uns onze monitorsvoluntaris.

Què implica aquesta feina? Feu projectes?MM. Aquesta feina implica coordinar totes les activitatsque es porten a terme a qualsevol dels equips.

Com valoren els alumnes les campanyes depastoral, des del teu punt de vista?MM. Als alumnes, des del meu punt de vista, elsagrada fer aquestes activitats perquè són diferents a ferclasse normal.El bon comportament i el bon ambient que es viu al patidurant les activitats conjuntes, ens fa veure queagraden als alumnes

Quin és l'objectiu dels grups Mou­te del'escola?MM. Els objectius són: fer créixer els alumnes com a

persones, compartir preguntes i inquietuds a través dedinàmiques i jocs.Comencen a tercer els que volen i a quart poden fer laprimera comunió.

La campanya d'aquest curs: Escolta, pensa iactua, en què consisteix?MM. Consisteix a fomentar la participació i la reflexiódels alumnes tot treballant l 'escoltar, el reflexionar i apartir d'aquí fer-los actuar per fer un món mil lor.

En general, què t'aporta aquesta feina?MM. Aquesta feina m'aporta i l · lusió perquè des del'equip de pastoral eduquem amb valors els alumnesperquè siguin mil lors persones i que tinguin bonesactituds al l larg de la vida.

Moltes gràcies per la teva atenció.

Marc Jové 6è AEntrevista a Montsant Pubil l ,

alumna de Batxi l leratEntrevistem Montsant Pubill, de segon de

batxillerat científic, sobre els seus records i

moments viscuts durant els anys que ha passat a

la nostra escola.

Quants anys portes a l'escola?MP. ( pensa un moment ) Moltíssim. Catorze anys, totala vida!

Quan feies educació infantil, treballaves perprojectes? En recordes algun en especial?MP. No ho recordo gaire.

De quin curs tens més bons records i perquè?MP. Els cursos que més recordo i en guardo un recordespecial són sisè de primària i quart d'ESO. Tots doscursos coincideixen que són el final d'una etapa i etsents especial.

Quins records guardes de la festa de SantJosep de Calassanç? Quines activitatst'agradaven més de fer?MP. És molt guai, sempre esperava que arribés aquestdia, sobretot la fira i les seves paradetes. M'encantavaaquest dia.

Quines han estat les teves millorsconvivències?MP. Les de segon de secundària, a la casa de colòniesde la Carral.

Com vas viure el viatge de final de curs a

Itàlia?MP. Em va agradar molt, és únic. També és l 'únicavegada que tens la oportunitat de viatjar amb tantagent. Tot al lò que visites és molt bonic, i a més, elsprofessors et deixen força ll ibertat.

Recordes alguna excursió en especial?MP. L'excursió al canal olímpic que vam anar en caiac.Recordo que jo queia del caiac (rial les). També vamtrobar-hi gambes i crancs.Però la sortida a les tirol ines també va ser moltdivertida.

Quina de les festes que has viscut a l'escolarecordes amb més il.lusió?MP. El carnaval que fèiem a primària. Tothom escurrava molt les disfresses.

Recordes alguna disfressa en especial?MP. Sí, quan ens vam disfressar tota la classe decultures d'arreu del món. Jo em vaig disfressar de noiaamb vels, com aquelles que fan dansa del ventre.Aquell curs, el carnestoltes va ser molt guai. Horecomano.

Aquest curs acabes l'escola. Quin recordt'emportaràs de la nostra escola?MP. El record que m'emportaré és molt bo. Hi hapersones amb qui he compartit tot el que he fet al l largd'aquests anys, aquest és el mil lor record.Dels professors també me n'emporto un bon record,perquè sempre m'han tractat molt bé.

Gràcies, Montsant, per la teva col· laboració.

Carina Freixas 6è A

1515

ESOFFIIRRAA DDEE SSAANNTT CCAALLAASSSSAANNÇÇ 22001155

Un any més, els alumnes de 2n d'ESO de l'escola, han preparat la fira que porta el nom del nostre patróper als nens i nenes de 1r fins a 6è de primària. Hi ha hagut les tradicionals parades de circuits, de ferpunteria, de provar diferents aliments, de futbol, etc. I un cop més, hem pogut veure com s'ho passaven debé, tant els petits que participaven en les activitats que els havien preparat, com els nois i noies de 2n queles havien pensat. Muntar un fira així suposa un bon esforç, tant per part dels nanos que l'organitzen, comper part dels professors que la supervisen, però el resultat val molt la pena en veure les cares de tots elsnens, grans i petits, que hi participen.

ESO

1416

GGIIMMKKAANNAA DDEE LLEESS RREELLAACCIIOONNSS SSEEXXUUAALLSSSSEENNSSEE RRIISSCC –– 33rr dd''EESSOOEl dilluns 30 de novembre, els alumnes de 3r d'ESO vamrebre la visita d'uns agents de l'Ajuntament per parlar­nos sobre sexualitat.

Per començar ens van passar un vídeo de presentacióper conèixer com fer saber a algú que vols tenir­hirelacions, quins mètodes anticonceptius hi ha...

Després, els mateixos monitors ens han dividit en grupsde 15 o 16 per anar a fer els diferents tallers de lagimcana en espais separats cada grup. Els grups esvan fer de manera que hi hagués un equilibri entrenoies i nois.

En un dels tallers hem decidit quins són els pilars necessaris per tenir una bona relació, una relaciósaludable; en un altre taller, ens han explicat alguns conceptes per tenir els coneixements bàsics d'unarelació, i també els riscos que assumim i les malalties que podem contraure al tenir relacions senseprotecció; hem fet un joc de rol per treballar el tema dels mites al voltant de les relacions, i hem acabatamb una activitat que semblava innocent i que ens ha ajudat a comprendre com es poden adquirir lesmalalties de transmissió sexual.

Ens ha semblat una bona manera de fer i unes bones explicacions per aprendre una mica més sobre lanostra sexualitat.

La manera de fer els grups, tot i que ha estat diferent, i potser no quedar agrupats amb els nostres amics,ha fet que anéssim perdent la vergonya a poc a poc, i que ens centréssim en l'aprenentatge.

Carla BenetAlba CaballeroMireia Bardají

ESO

1317

SSEETTMMAANNAA SSOOLLIIDDÀÀRRIIAA 44tt EESSOOCCOONNTTEESS AAFFRRIICCAANNSSTot va començar el dia que els Djokko vanvenir a buscar voluntaris per arepresentar un conte africà als nens deprimer i segon de primària. La idea ens vasemblar interessant, i no vam dubtar ni unsegon a apuntar­nos­hi.

Vam veure també en aquesta activitat unaoportunitat per conviure amb gent de lesaltres classes amb qui no teníem massaafinitat, i per conèixer­la fora de l'ambientde l'aula.

Per preparar la representació i no haverde perdre cap classe, vam decidir trobar­nos durant les estones de pati, quasi cada dia, i anar treballant.

La primera fase era buscar quin conte representar, que tingués una moral senzilla, però contundent; alprincipi ens vam trobar amb 2 contes que no ens van acabar d'atraure: la seva temàtica era senzilla, peròla moral que volien mostrar estava relacionada amb el fet de fer trampes, en el primer conte, i amb el fetde riure's d'algú altre, en el segon.

Després de donar­hi voltes, vam trobar un petit conte, «La dona i el lleó», que ens va fer el pes a tots. Jahavien passat els primers dies. Llegint el text i veient la quantitat de voluntaris que érem, vam anaradaptant­lo de tal manera que el poguéssim representar davant dels petits i poguéssim fer que aquestsentenguessin la lliçó que se'n desprèn.

El cert és que els primers dies no es veia enlloc l'obra sencera: la família assajava el seu text, els lleonsper la seva banda passejaven per l'aula fent el lleó, i les bruixes...feien de bruixes! Els narradors van serels que van tenir la major càrrega: llegir tota l'obra, i posar èmfasi en tot allò que calia remarcar.

El mateix dia de la representació vam fer un parell d'assajos generals a la sala d'actes, i una estona abansde les dues posades en escena, ens vam trobar per maquillar­nos.

Vam tenir una gran experiència, encara queesgotadora, i ens vam sentir molt agraïts en veure laseva reacció. Ens ho vam passar molt bé, tantnosaltres com els infants. No dubtaríem a repetiraquella tarda!!

Núria ArboledaMireia Rigau

Pol Roselló

ESO

1418

EELL NNOOSSTTRREE CCRRÈÈDDIITT DDEE SSÍÍNNTTEESSIIEls alumnes de quart havíem viscut l'experiència del crèditde síntesi tres cops ja, així que fer­lo aquesta darreravegada va ser, en un cert aspecte, més fàcil i gratificant,tenint en compte les experiències anteriors.

Aquest any, en especial, fer el crèdit sobre Itàlia ha sigutmolt motivador, ja que al març visitarem algunes de lesseves ciutats, i no està de més buscar informació per teniralguns coneixements per a poder gaudir­ne.

Malgrat que hem tingut alguns petits problemes commalentesos, errors d'impressió o de cooperació, engeneral vàrem obtenir uns molt bons resultats i, com cadaany, hem tingut una nova oportunitat d'apropar­nos acompanys amb els quals mai havíem treballat.

Cada grup s'ha centrat en un tema diferent i hi haaprofundit buscant informació i exposant­la de diversesmaneres.

Quan vam fer la fira també vam poder donar a conèixer alsalumnes d'infantil, primària i ESO algunes de les cosesque havíem après d'una forma divertida i lúdica, mitjançant jocs, gimcanes, o proves relacionades amb eltema de cada grup, i amb l'objectiu de poder transmetre’ls el que nosaltres hem après i gaudit en aquestsquatre dies.

Mireia PonsIrene Toranzo

BATXILLERAT

1719

TTRREEBBAALLLLSS DDEE RREECCEERRCCAASStteepp bbyy sstteeppLa piezoelectricitat és la capacitat que tenen certs cristalls de generaruna diferència de potencial quan se'ls sotmet a una deformaciómecànica; per tant, quan es deformen, generen energia.

El treball ha consistit a crear dos dispositius piezoelèctrics: el primerés una rajola que genera energia quan una persona o automòbil hipassa per sobre. Aquesta es podria instal•lar en els carrers iautopistes més transitades i aprofitar l'energia pel funcionament delsllums i els panells del voltant. Per altra banda, s'ha dissenyat un dispositiu que aprofita una acció tanquotidiana com caminar, per generar energia i emmagatzemar­la per a un ús posterior, com per exemplecarregar el mòbil.

Marc CervantesEEllss hheerrooiiss ccllààssssiiccss aall cciinneemmaaNarrar mites arriba a ser una necessitat essencial per a desenvolupar els fets creatius de les persones;com ho són la pintura o l’escultura, la mitologia és un art. A part, si no hi ha un significat i una finalitat mésenllà de les necessitats físiques quotidianes, o sigui si no es busca una raó al perquè, ni l'home ni lacultura poden desenvolupar­se. Per això mateix, l'home necessita buscar el sentit a les seves derrotes ivictòries i buscar respostes a fets inexplicables, com ara la creació de la vida o l’existència de la mort.

Vaig començar a saber del món mitològic fa tres anys aquí a l’escola i em va agradar tant que des dellavors he anat aprofundint més en el tema. A l'haver de triar el treball de recerca, vaig voler relacionar elmeu amor incondicional cap a la mitologia grega amb el que probablement serà el meu futur, el vídeo,concretament el món del cinema.

Els herois són estàndards de bellesa, de perfecció, un exemple a seguir i així són representats tant al’època grega com al món contemporani mitjançant trets sobrenaturals que els diferencien de la restad’éssers. Això fa pensar que no tenim una mentalitat diferent a la dels nostres avantpassats, sinó queencara no s’ha vist que no fa falta volar, ni saltar molt alt, ni ser molt bell per ser un heroi, sinó que tots hopodem ser fent feliç la gent que estimem.

S’ha de confessar que aquest treball ha estat dur, però veure tot el teu esforç escrit en un gruix de papero, en el meu cas, també en una pel•lícula, aporta una satisfacció personal que només metes aconseguidesamb molta suor i amb molt d’esforç et provoquen.

Anna CervantesSSttaattss AAnnaallyyzzeerr ffoorr NNBBAAStats Analyzer for NBA és una aplicació per a Android desenvolupada apartir de l’App Inventor, una eina del MIT. L’aplicació tracta l’estadísticade l’NBA d’una manera detallada, utilitzant dades avançades i aportantfuncionalitats úniques. Va ser escollida com l’aplicació més innovadora(la que millor aprofitava la tecnologia de l’App Inventor) aquest octubre.Es pot descarregar gratuïtament amb aquest enllaç(https://goo.gl/B3sK2B ) o escanejant aquest codi QR.

Gonzalo Arilla

ESO

18222020

Podeu veure el vídeo a:https://youtu.be/JWR8yl-3Lno

BATXILLERAT

CCOOMM CCRREEAARR UUNN LLOOFFTT MMIINNIIMMAALLIISSTTAA AAMMBB BBAAIIXX PPRREESSSSUUPPOOSSTTSSEENNSSEE PPEERRDDRREE LL''EESSSSÈÈNNCCIIAA DDEELL MMIINNIIMMAALLIISSMMEE..Des d'un principi tenia clar que el meu treball de recerca havia d'estar relacionat amb el dissenyd'interiors, però no va ser fins més tard que va sorgir la idea definitiva.

Vaig decantar­me per crear un disseny d'interiors, ja que és una de les meves grans passions i, a més amés, diposava de contactes que m'han ajudat molt a l'hora de realitzar el treball. Els exemples principalssón l'empresa de mobles BGV i dues interioristes, les Trestrastos.

L'objectiu del meu treball ha estat demostrar que una obra que compleixi amb la funció, qualitat i estètica,no només depèn de la quantitat de diners que s'inverteixin en el projecte, sinó que hi ha una sèrie defactors que es poden combinar o modificar fins al punt d'aconseguir un molt bon projecte a un preuassequible per a la majoria de persones.

Per comprovar­ho, he dut a terme un disseny d'interior per aunhabitatge que segueix de manera estricta lescaracterístiques de l'estil minimalista, el qual requereix unpressupost molt elevat. Un cop acabat, he realitzat el mateixdisseny però modificant i combinant els factors queinflueixen directament en el preu del mobiliari, com són elmaterial, la ferramenta, etc., de manera que s'aconsegueixiuna aparença idèntica o quasi bé idèntica al disseny originalperò amb la diferència que aquest últim té un pressupostmolt més baix, aproximadament la meitat de l'original.

La veritat és que estic molt orgullosa del meu treball,sobretot perquè m'ha acabat sortint un resultat prou bo, tot ino tenir­les totes al principi. Finalment, però, després de la

gran quantitat d'hores de feina invertides, m'enduc un munt de coneixements nous sobre el dissenyd'interiors, el funcionament d'una empresa de mobles, el càlcul del pressupost de mobles, etc., peròsobretot, els nous coneixements de la professió dels interioristes.

Carla Doben

BATXILLERAT

2121

PPuucc aaccoonnsseegguuiirr mmeessuurraarr llaa vveelloocciittaatt ddee llaa lllluumm??A partir de les mesures obtingudes en l’observació de dos satèl•lits galileans de Júpiter, Io i Europa, heaconseguit mesurar la velocitat de la llum amb el mètode d’Ole Roemer. A més a més, per entendre quècomporta la velocitat constant de la llum he realitzat un recorregut històric passant per tots els científicsque van influir a Einstein a l’hora de postular la teoria de la relativitat.

Aquí podeu observar una imatge presa amb el meutelescopi on s’aprecien els quatre satèl•lits galileans.

Laia López

EEsscceennooggrraaffiiaa:: eessttuuddii ii ddiisssseennyy dd''uunn ppllaattóó ddee tteelleevviissiióó..Quan em van proposar de fer el TR vaig optar per fer un treball que tingués a veure amb la modalitat debatxillerat que jo estic fent, l'artístic. La veritat és que no em va resultar fàcil triar el tema del treball.Finalment, vaig optar per un treball que tingués relació amb el disseny.

El camp del disseny és molt ampli: disseny de producte, gràfic, etc. Jo vaig optar pel disseny d'espaisefímers, ja que per motius familiars podia accedir a conèixer els interiors de TV3 i entrevistar algunescenògraf. Aquesta va ser la clau que em va condicionar a fer un treball basat en el disseny d'espaisefímers i, més concretament, en el món de la televisió.

A continuació calia concretar el treball i el seu nom: Escenografia: estudi i disseny d'un plató de televisió.A partir d'aquest moment va començar la part més complexa: què havia de contenir el cos teòric?, què fera la part pràctica?, entrevistes, visites . L'únic que vaig tenir clar des d'un primer moment va ser que voliafer el meu propi disseny i que el presentaria en forma de maqueta i que, per fer­ho, era necessari definirel meu propi programa.

La recerca bibliogràfica en va servir per anar entrant en el tema, en el seu llenguatge particular. Vaig anara la UAB, on vaig trobar informació.

A continuació, vaig donar estructura al treball i, mica en mica, vaig definir la part teòrica. Pel que fa a lapart pràctica va ser clau poder anar a visitar diversos platós de TV3. Vaig parlar amb el realitzador delprograma .Cat i amb el seu director, i això em va servir per saber com ho fan per definir com serà eldisseny d'un programa de TV, el logo, etc.

I som­hi! Amb totes les idees que em van aportar, vaig crear el meu propi programa i en vaig fer el breafingcreatiu, és a dir els eixos del disseny. Finalment, vaig fer el plànol del plató i la maqueta a escala.

Que si vull estudiar disseny d'interiors un cop finalitzat el TR? Doncs no, ja que, malgrat que és un temaque m'ha interessat, no em veig treballant­hi en el futur.

Pau Martínez

2222

PASTORALQQuuèè ééss eell GGRR??GR, sigles de Gran Recorregut i de Grup de Reflexió, és unaproposta pastoral explícita de l’Escola Pia de Catalunya, adreçada aadolescents i joves que vulguin aprofundir en tres aspectes deforma regular:

REFLEXIÓ: Diàleg sobre fets d’actualitat, societat, país, política, món, cultura.., temes que estractaran en profunditat, ajudats per algun text o especialista que els pugui acompanyar aquell dia.

L’ALTRE I JO: Treball del món interior, introspecció, revisió de vida, transcendència, etc.

COMPROMÍS: Preparació i realització d’accions de solidaritat, realització i revisió de voluntariatsque puguin dur a terme els membres del grup o tot el grup com a tal, projectes de solidaritat, ajudeseconòmiques a programes.

QQuuèè pprrooppoossaa eell GGRR??Participar en els projectes que organitzi el GR i en aquells que promouen altres institucions culturals,socials, polítiques, eclesials , especialment aquelles que malden per un món més just i solidari.

Participar en activitats de l’Escola Pia, obertes a la participació des de les escoles o altres entitatsvinculades (casals d’estiu, camps de treball, repàs escolar, apadrinament d’alumnes amb dificultats, etc.)CCoomm ttrreebbaalllleemm eell GGRR aa ll’’eessccoollaa??

1.­ “Atreveix­te a viure!”:­ Aventura’t a viure.­ Com ocupo el temps?­ Què he fet fins ara?­ He de ser jo!­ Sóc lliure?

2.­ “Em faig moltespreguntes...”

­ Quines són les mevespreguntes?

­ Està escrit el meu futur?­ Perquè hi ha tant desofriment?­ Perquè morim?­N’hi ha que no demanen resa canvi.

3.­ “Ens volemconfirmar?”

­ Es pot creure en Déu?­ L’aventura de Jesús, és lanostra aventura?

­ Preparació de la celebracióde la Confirmació.

Ens trobem quinzenalment els dimecres de les 14:15 a les 15:15 hores a una aula de 4t d’ESO. Laplanificació prevista pel curs és tractar els següents blocs temàtics:

QQuuii ffoorrmmaa ppaarrtt ddeell GGRR aa llaa nnoossttrraa eessccoollaa??La Bego, la Mireia, la Irene, l’Arnau, el David, el Jaumei el Roger que són alumnes de 4t d’ESO. La Marta,responsable de la pastoral de l’escola, és la monitorad’aquest grup i la persona que els acompanya a lestrobades que es fan amb altres GR de l’Escola Pia deTerrassa, Mataró, Sarrià i Balmes.

Fa poques setmanes hem iniciat aquest camí. A horesd’ara, no sabem encara si serà de gran o curtrecorregut... el que és important, però, és que tenimganes de trobar­nos, de reflexionar, de parlar, de fergrup. Ja és un gran pas!

PASTORAL

2323

EESSCCOOLLTTAA,, PPEENNSSAA,, AACCTTUUAAEn el marc de la campanya de pastoral que té per lema “Escolta, pensa,actua!”, hem volgut dedicar aquest primer trimestre a treballar la vessantsocial. Ho hem fet portant a terme activitats de sensibilització des de P3 a 2n.de batxillerat sobre el drama dels refugiats.

Basant­nos en els 3 eixos de la campanya, ho hem treballat de la següentmanera:

Escolta: Tots els cursos han vist diferents vídeos de l’Infok per contextualitzar el conflicte, situar­sei entendre la procedència i la problemàtica dels refugiats, sobretot per empatitzar amb ells.

Pensa: els nens i nenes d’Infantil i Primària, en grups, han pensat quines coses s’emportarien ellsen el cas d’haver de marxar de casa seva. Després, ho han dibuixat i finalment ho han enganxat enuna maleta gegant.

Els més grans han anat una mica més enllà i han fet un joc de rol per grups, representant una famíliaque havia de decidir qui marxava, com viatjarien i fer una llista de 10 coses imprescindibles ques’emportarien. Posteriorment, ho han posat en comú amb els altres grups de la tutoria i hanconsensuat una llista definitiva analitzant­ne els avantatges i inconvenients.

Actua: hem demanat a tots els alumnes que facin propostes per ajudar als refugiats. Tot aquestseguit de propostes i les maletes amb tot allò que s’emportarien, ho hem exposat a la porteria permostrar tot el treball que s’ha fet.

Des de l’escola, ens hem ofert a l’Ajuntament de la nostra ciutat per poder acollir i ajudar els refugiats eldia que arribin. Tenim una persona que forma part de la Plataforma d’ajuda als refugiats que va a totes lesreunions convocades per l’Ajuntament de Sabadell.

D’altra banda, tot aquest seguit de propostes que ens han fet els nostres alumnes, les tenim benguardades per quan arribi el moment poder­les posar a la pràctica i aconseguir així la participació delsalumnes tot donant­los veu per tal de millorar en aquest cas, l’entorn social.

PASTORAL

2424

QQUUÈÈ HHEE AAPPRRÈÈSS AA LL’’EESSCCOOLLAA PPIIAA DDEE SSAALLTT??HHEE AAPPRRÈÈSS……Que sortir de la teva bombolla et fa veure que hiha unmónmolt diferent al costat de casa.

A veure les coses d’una altra manera.

Quan hi he arribat, tenia una idea de la societat igràcies a l’experiència i les xerrades que hem tingut,puc assegurar que tots marxem amb una nova visióde la societat. Sense cap mena de dubte repetirial’experiència.Accions i propostes com les de Salt doten l’Escola Pia d’un tretsingular i uns valors únics. La integració forma part de tots i és una forta manera de combatre elsistema.Me n’emporto un gran record, perquè he viscut una experiència diferent on he aprèscoses noves de la diversitat de cultures.Que no totes les coses són com ens semblen. Cada persona té una història alseu darrere i tothom ha de tenir les mateixes oportunitats en aquest món.M’emporto a casa una gran experiència plena de bons moments però sobretot de somriures, que és elque realment importa: la felicitat de tots.

Que vivim totalment dins d’una bombolla. He après que no importa el passatde la gent, importa el present i hem de fer tot el possible per millorar aquestpresent. Crec que aquesta sortida escolar hauria de ser obligatòria per a tota laclasse, així tots podem veure com el món és en realitat.

PASTORAL

2525

Aquesta sortida m’ha fet adonar que darrere lesnostres vides atabalades hi ha altres vides queels ha tocat viure una injustícia i el més fotutde tot és que molt poca gent és conscientd’aquest fet.En aquests moments en què les nostres preocupacionssón com vestir-nos, on sortir de festa o on anar deviatge, ens trobem gent que té problemes reals comara amb què alimentar-se o bé on anar a dormir. Això m’ha fetpensar que hauríem de valorar més el que tenim i no pensar tant d'agradar a la societat sinó d'agradar-nos a nosaltres mateixos i fer les coses perquè volem, no pas pel que ens ve marcat.

Hem agafat una visió diferent de la societat i tots ens hem sensibilitzat amb aquells que nodisposen de tants recursos com nosaltres. Ens hem adonat que la barreja cultural és un fetque cada cop estaràmés present en el nostre entorn.A part d’això, hem gaudit molt treballant amb els més petits ja que ens fan tenir una actituddiferent, i ens han fet aprendre moltes coses.

Que fora del nostre entorn hi ha un món totalment diferent. He après que nohem de jutjar la gent per les aparences; tots som persones i no hem de ferdistincions entre nosaltres. No importa el passat que hagin tingut, és a dir,hem de fer-los veure que han de viure el present i gaudir del dia a dia.Hem obert una mica més els ulls, el cos se’ns ha emplenat d’emocionsdiverses i hem après a llegir mirades; mirades plenes de sentiment i il•lusió ques’acompanyaven de somriures d’orella a orella. Una experiència inoblidable ientranyable. La felicitat no entén d’edats i d’ètnies. Avui hi ha hagut tantssomriures com persones, he après uns valors nous i diferents.

Gràcies, Salt.

CPS

2626

PASTORAL

OOPPIINNIIÓÓ DDEELLSS AALLUUMMNNEESSEEdduuccaacciióó IInnffaannttiillEm va agradar decorar el mural del passadísamb els pinzells sucats amb pintura i sortiral pati tots els nens i nenes d’Infantil acantar la cançó africana que vam aprendre.

CCiiccllee IInniicciiaallEl que més em va agradar vaser cantar la mateixa cançó isentir amb les portes obertesdiferents nens d’altres classescom també la cantaven.

PASTORAL

3127

CCiiccllee MMiittjjààM’ha agradat molt veure que els nens africans juguena alguns jocs que s’assemblen molt als nostres. Peròtambé n’he après algun que no hi havia jugat mai.Ens ho hem passat molt bé amb els nois de secundària,perquè s’ho havien preparat molt bé. Hi havia jocsmoguts i jocs tranquils... i la majoria ens han agradatmolt.Quan faci tercer d’ESO, jo també voldré prepararaquests jocs.

CCiiccllee SSuuppeerriioorrHa estat una gran experiència, perquè hemsabut posar‐nos en el lloc dels nens del Senegali veure la sort que tenim. Fer els bàtiks haestat molt divertit amb els nens i nens de 2nd’ESO perquè ens vam conèixer entrenosaltres.

11rr dd''EESSOOHem après que l’escola del Senegal és moltdiferent a la nostra, que és molt lluny de lescases dels nens i nenes. A més a més, molts nensja treballen i s’han de fer el dinar. Ens va sobtarque la decisió d’escollir el millor alumne de l’escolaes fes votant entre els alumnes. També hemaprès que hi ha escoles pies a molts llocs delmón.

22nn dd''EESSOOEns ha agradat molt fer els bàtiks amb elsnens de 5è, ja que eren molt originals idivertits. Tenien moltes idees interessants icreatives.

33rr dd''EESSOOLa xerrada del Simon Pierre va sermolt interessant, ja que vam podercomprovar que les donacions quees fan cada any, tenen sentit i quecal anar-les fent constantmentperquè ells visquin millor.

PASTORAL

3228

44tt dd''EESSOOEls dies que hem dedicat a preparar el conte ens hanservit per conèixer millor companys de les altres aules,i això ha estat enriquidor.Escoltar respostes i aportacions dels més petits haestat sorprenent: diuen el que pensen, i pensen demanera senzilla; hem sentit coses que nosaltresmateixos no haurírm sabut expressar.

BBAATTXXIILLLLEERRAATTEl Congo és un país molt ric en recursos naturals i és per aquest motiu que els països mésdesenvolupats en volen treure el màxim profit. Els països rics poden anar a explotar aquestsrecursos, ja que tenen els mitjans necessaris per fer-ho. En a conseqüència, els habitants delCongo sovint treballen molt per molt poc en condicions inhumanes, o el que és pitjor, no tenenfeina i encara s’empobreixen més.La situació social dins del país és complicada, hi ha diversos grups enfrontats entre ells. Aixòfa que en els pobles s’hi instal•li la violència i que molta gent sigui desplaçada cap a d'altresàrees, allunyades de la guerra on encara és difícil sobreviure, però on, com a mínim, guanyen enseguretat.Tinc la sensació que ens dediquem a posar pedaços allà on hem fet forats. Perquè no evitemfer forats?

33aa RROODDAADDAA PPOOPPUULLAARR

AMPA

2729

LLAA MMÀÀGGIIAA DDEELLSS CCOONNTTEESSLLAA MMÀÀGGIIAA DDEELLSS CCOONNTTEESS CCOOMM AA EEIINNAA PPEERR AATTRRAANNSSMMEETTRREE VVAALLOORRSS HHUUMMAANNSSSempre m'ha semblat que explicar, educar, ensenyar... tot el que sigui crearconeixement es pot fer de moltes formes. I és un plaer, un privilegi, transmetresaviesa.La riquesa i capacitat del conte com a eina per a transmetre valors ésinqüestionable. Ajudaran a créixer com a persones els nostres fills, els nens que elsescoltin; a trobar recursos per a viure, a adaptar­se i superar diferents circumstàncies ireptes del dia a dia i de l'etapa adulta. Gràcies al llenguatge del conte, l’adult pot endinsar­se en el móninfantil. Tenim, com a exemple, els valors de la constància i modèstia del personatge de la tortuga de "Latortuga i la llebre" o el valor de treballar bé en "Els tres porquets".És un llenguatge que l'oient entén, que a més l'entusiasma i el transporta a un moment màgic i misteriósque li desperta gran curiositat. Amb aquests ingredients, l’atenció està quasi assegurada. És preferiblel'harmonia, la diversió, la imaginació; transformar la dificultat en senzillesa.. I per això, penso que elscontes són una forma meravellosa, una excusa, per trobar­nos una estoneta cada dia, per mirar­nos alsulls, per aconseguir, després de fer ambient previ de misteri, calidesa, per enganxar­nos encara més al'ànima dels nostres petits i grans, per aprofundir en l'amor.El valor del conte és insubstituïble per a processar emocions, com la por. Amb el conte, el nen se sentcomprès. El món de la imaginació li permet connectar amb els seus sentiments sense que tot hagi depassar per la racionalitat i el judici lògic.

El conte té un valor terapèutic per al narrador i per a l'oient.Inventar o personalitzar un conte amb el nen pot ser una manerad’accedir al seu món intern, de resoldre conflictes, de narrar elseu dia a dia, de construir valors.No cal ser un gran actor ni el millor intèrpret de contes; calenpoques exigències, deixar­se anar, deixar sortir el nostre “nen/a”intern amb calma; la pràctica i l’energia del moment faran la resta.I...vet aquí, hi havia una vegada, que no trobàvem el conte depaper i vam agafar uns peluixos, una família de foques blanquetes

del Pol Nord i vaig començar a fer veus infantils a les joguines. Aquell dia va ser un conte molt divertit, ambequivocacions ­la mama s'equivocava, què divertit!­ A més li vam posar música, perquè la vida ambmúsica ­alguna peça de violí o piano, alguna cançó de musical o no­ ens semblava diferent, més lluent,més exquisida. Vam aprofitar per augmentar, dissimuladament, la dificultat de vocabulari, puntuació igramàtica, a poc a poc, amb molt de joc, sense adonar­nos­en. Vam inventar melodies, tocant el piano i elviolí, i vam dibuixar.Em vaig adonar del més important. Ens divertíem molt junts, en poc de temps, i apreníem, apreníem vida,sentiments, conducta, a comunicar­nos. Perquè el conte era bidireccional, tan aviat parlava o llegia jo,com els nens. Perquè, insisteixo, l'aprenentatge divertit, sobretot els primers anys, és una eina fantàstica.Ens coneixíem i ens fixàvem en els altres. Molts aspectes de la vida els tractàvem com històries. Perexemple, la puntualitat. Hi havia una foqueta que sempre arribava tard. No tenia en compte els sentimentsdels altres ni els nervis per anar a l'escola... Ho trobaven una falta de respecte absoluta i li havien donatpautes moltes vegades, però no hi havia manera. A més a més, no ajudava perquè trigava. Vam crearl'empatia mentre contàvem o escoltàvem. Tot es feia per bondat, per amor, i vaig tenir la recompensa mésgran. Quan acabàvem de sopar, un parell d'ulls càlids i entremaliats, em buscaven i jo em sentia feliç. Feiaexamen sense que ningú no se n'adonés i, a poc a poc un dia vaig descobrir que els contes, o les històries,eren uns ajudants per sempre, fins i tot per als adolescents. Ells volen diversió. Si els dius les coses ambmúsica “canyera”, a vegades t'escolten, perquè es diverteixen i memoritzen. Proveu­ho!!

AMPA

2830

Un conte té tres parts: una estructura d'introducció, una altra de nus o tema principal, i el desenllaç oresolució. És com la vida mateixa. Bondat, companyonia, amor de qualsevol tipus, lleialtat, paciència,puntualitat, responsabilitat, treball en equip, compassió, empatia, valor, constància, etc. Tots ells espoden ensenyar mitjançant els contes.Els contes no són només de paper, clàssics; es poden desenvolupar mentre viatgem, cuinem, fem lesfeines. Es tracta de trobar un tema i posar­hi cap i peus. Es tracta d'apassionar, divertir, transmetre, jugar,impressionar, desenvolupar la imaginació amb el relat.El conte, a més a més, és una teràpia per a qui l'escriu. Els problemes es transformen i moltes vegades esresolen. La gent dolenta es converteix en bona gent i els forts i valents menyspreats són herois.Personalment, per a mi, n'és un exemple meravellós la lectura dels contes d'Ana Mª Matute. Aconsegueixfer poesia amb els personatges dolents, toca l'ànima a fons. Entre d'altres autors, per descomptat, desdels clàssics: germans Grimm, Perrault,etc. Fins a contemporanis com Matute.Prova de convertir­te en narrador!

"Cada dia, cada minut, cada nova albada, cada flor, cada gota demar -d'aquest mar que s'enllaça amb el meu, lluny però present-, emfan sentir més identificat amb la idea que viure és un miracle, i quetots i cadascun de nosaltres som una meravella que mai acabaremde pagar amb el nostre esforç, amb la nostre fe, amb el nostre amor"PAU CASALS

(1973, salutació al Festival de Música de Puerto Rico)

L’AMPA us desitja un Nadal Màgic i un 2016 ple de contes.

II,, ppeerr aaccaabbaarr,, uunn ppeettiitt CCoonnttee ddee NNaaddaallLLAA FFAAMMIILLIIAA FFOOKKMMUUSSIICC II EELLSS EESSPPEECCIIAALLSS RREEGGAALLSS DDEE NNAADDAALLHi havia una vegada una família de foques blanques del Pol Nord. Eren molt suaus, calentetes i boniques. Hihavia el pare, molt gran, en Ricky, cantant d'òpera, quatre germanets, dues nenes i dos nens que es deien Faky,Feky, els nens; i Fiky y Fuky, les nenes. Foky era la mami, violinista. Els nens tocaven vent, excepte Fuky, lagran pianista. Era una família de músics molt especial.Era la nit de Nadal i queien flocs de neu de diferents colors. Anaven a casa de l'àvia i portaven regalets, comgaletes de tonyina que havien fet al forn. El trineu era verd i vermell, amb mantes, i el conduïa una morsapreciosa, molt maca,que era chef - segur que hi hauria pastissets de nata pel camí i torró de gel. Sempre portavaun llaç gegant verd al coll la nit de Nadal.Es van preparar per marxar i van pujar al trineu. Dins hi havia un sobre mooolt gran de paper violeta amb unsegell daurat. Era un missatge del Pare Noel. Els hi demanava AJUDA per repartir regals als nens del món.Eren molt especials. Es van girar i van veure que el trineu estava ple de regals. I, a sobre de cadascun, unaetiqueta vermella metal·litzada que deia: per a en Pau...paciència, per a l'Anna ....calma, per al Nito... puntualitat,per a la Moni..consciència. I així, cada regal era meravellós...i portava instruccions i tot. Fins i tot gominoles imonedes de xocolata. El regal no pesava gens, però era molt brillant, tenia una imatge encantadora, atractiva.Es van passar la nit repartint regals d'aquest tipus i tocant el violí, la flauta, el piano, cantant i, naturalment,explicant contes. Amb música i amor va passar el temps. I així és que, nens!! pareu l'orella la nit de Nadal perquèla música i les coses importants són al cel i les heu d'escoltar...LA COMUNICACIÓ ENTRE LESPERSONES ÉS FONAMENTAL!!Nens!, cultiveu la BONDAT i la INTEL·LIGÈNCIA, COMBINACIÓ QUE NO FALLA.

2931

ESCOLALLLLIIBBRREESS RREECCOOMMAANNAATTSS ­­ NNAADDAALL 22001155Grup d'animació a la lectura ­ Escola Pia CatalunyaIInnffaannttiillNAKANO, Hirotaka. L'elefant surt a passejar. Lata de Sal, 201 5.BOHLMANN, Sabine; SCHOENE, Kerstin. La història del petit liró que no podia dormir. Kokinos,201 5.ISERN, Susanna; FERRERO, Mar. La mejor sopa del mundo. OQO, 201 5.

CCiiccllee iinniicciiaallEL HEMATOCRÍTICO. Feliz Feroz. Anaya, 201 5.BACHELET, Giles. El cavaller impetuós. Joventut, 201 5.SALVADOR, Alba. La cançó de les balances. Takatuka, 201 5.

CCiiccllee mmiittjjààBARCENA, Hali l ; CABASSA, Mariona. Històries de Nasrudín. Fragmenta, 201 5.TELLEGEN, Tom. Cartas de todos para todos. Noguer, 201 5.BLANCO, Riki. El deshielo. A buen paso, 201 5.

3032

ESCOLACCiiccllee ssuuppeerriioorrCIRICI , David. El vol de l'oreneta. Cruïl la, 201 5.SOLAR, Maria. Mi pesadilla favorita. Siruela, 201 5.MORGENSTERN, Susie. Cartes d'amor de 0 a 10. Pagès Editors, 201 4.

11rr ­­ 22nn EESSOOSMITH, Dan. Big Game: caça major. Bambú, 201 5.LOTT, Tim. Cómo hacerse invisible. Océano, 201 5.MILLO, Josep. L'increïble viatge a l'illa gran. Bromera, 201 5.

33rr ­­ 44tt EESSOORUECAS, Javier. Tempus fugit. Alfaguara, 201 0.NESS, Patrick. Un monstre em ve a veure. Sembra, 201 5.BERRY, Jul ie. Tota la veritat dins meu. Camp a través, 201 5.

BBaattxxiilllleerraattBURGAS, Àngel. La mirada indiscreta. Bambú, 201 5.HAWKINS, Paula. La noia del tren. La Campana, 201 5.McCALL SMITH, Alexander. The handsome Man's Deluxe Cafe. Abacus, 201 5.

ESCOLA

RACONS D'ESCOLA TTaalllleerr ddee TTeeccnnoollooggiiaaAvui:

3333

Al soterrani de l'escola, al costat de les calderes de la calefacció, hi trobem el taller detecnologia. Una aula especialitzada per a la realització de les classes pràctiques del'assignatura de tecnologia a la secundària.

AAdduullttssPLATÓNOV, Andrei. La rasa. Edicions de 1 984, 201 4.McCOURT, FRANK. El professor. Bromera.MANKELL, Henning. Arenas movedizas. Tusquets, 201 5.DEFOE, Daniel. Robinson Crusoe. Libros del Zorro Rojo, 201 5.SONTHEIMER, Dory. Les set caixes. Angle editorial , 201 4.

ESCOLA

Segueix­nos i estigues al dia de tot el que passa a l’escola amb el llocweb i les xarxes socials

sabadell.escolapia.cat facebook.com/escolapiasabadell@epiasabadell3434

AAGGEENNDDAA8

1 2

1 7

5

8

9

20

21

8

1 2 al 1 8

1 4 al 1 6

20

21 al 28

GGEENNEERR4a festa de ll iure elecció

Reunió de la Junta de l 'AMPA

Eucaristia famil iar

FFEEBBRREERRCarnestoltes

5a festa de ll iure elecció

Reunió de la Junta de l 'AMPA

Jornada de Portes Obertes

Eucaristia famil iar

MMAARRÇÇReunió de la Junta de l 'AMPA

Viatge final d'etapa 4t d'ESO

Viatge a la Catalunya Nord. Batxi l lerat

Eucaristia famil iar

Setmana Santa

29 DENIP

Escola Pia 92 ­ 08201 SabadellTel. 937 484 430 ­ Fax 937 266 814E­mail: sabadell@escolapia.cathttp://sabadell.escolapia.cat

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya