Infraestructures iindústria, fites de futur

Foment atura la variantde l’N-340 i l’Aldea prepara mobilitzacions

CAMBRA, EMPRESA I TERRITORI

Després de la constitució del plenari, al juny,el comitè executiu de la Cambra de Comerçde Tortosa ja s’ha marcat els principals objec-tius per als pròxims quatre anys. Són, fona-mentalment, el d’impulsar la reindustrialitza-ció de les Terres de l’Ebre i aconseguir les in-fraestructures necessàries per aquest objec-

tiu. En aquest sentit, la Cambra vol ser serveii suport del teixit empresarial de l’Ebre perreforça la internacionalització i innovació.EBRECONÒMIC presenta totes les cares que con-formen aquest nou plenari i les àrees en quètreballarà cadascú.

PÀGINES 2 I 3

A finals de juliol, Foment aturava les obres de l’esperada variantde l’Aldea. El territori ha rebut la notícia amb indignació i l’Aldea jaestà últimant una mobilització. PÀGINA 16

SUMARI

L’ENTREVISTA

Salvadó: “Val la penalluitar per posar al mapa les TE”

ACTUALITAT

Arranca la redacciódel Pla estratègic deles Terres de l’Ebre

El Pla estratègic de les Terresde l’Ebre ha començat a cami-nar amb la constitució delconsell promotor.

ACTUALITAT

L’Ebre encadena elquart mes consecutiuen què cau l’atur

PÀGINA 5

PÀGINA 8

PÀGINA 17

Número 75 juliol - agost del 2010 Preu: 1€ www.cambratortosa.com

ACTUALITAT

El govern comprarà la nau de Lear a Roquetesper 1,65 milions d’euros PÀGINA 11

LA CAMBRA

La Cambra convoca laprimera edició d’uns premis per reconèixerl’empresariat PÀGINA 12 I 13

L’EMBRES

Frupinsa ampliainstal·lacions amb ametles i garrofes coma protagonistes PÀGINA 6

Amposta acollirà l’1 d’octubreles novenes Jornades GresolPonents d’alt nivell acudiran a la capital del Montsià per participar enaquestes jornades econòmiques

L’any 2008 aquesta trobada va portarfins a 500 empresaris al pavelló firal de Remolins

La reindustrialització i les infraestructures, eixos de treball del nou plenari de la Cambra de Comerç de Tortosa

TORTOSA

J. Ignasi Vidal

El mes de juliol passat, un copfinalitzat el procés electoral i cons-titutiu, el ple i el comitè executiude la Cambra de Comerç de Torto-sa han iniciat el camí d'un noumandat, presidit per José LuisMora, que ha volgut sintetitzar elsobjectius d'aquesta etapa en doseslògans: Compromís amb les Te-rres de l'Ebre i Empresa i territori.Una nova legislatura que s'enfron-ta amb més del 65% del ple reno-vat i amb un comitè executiu onset dels dotze membres tambésón noves incorporacions. Tot ple-gat, després d'un procés electoralqualificat de “tranquil i equili-

brat, amb representants de les

diferents comarques i ciutats”,

ha explicat José Luis Mora.Així les coses, els projectes de

la Cambra de Tortosa en aquestmandat que acaba de començarsón clars i se centren, especial-ment, en el suport i assessora-ment a les empreses en informa-ció sobre ajuts i formació per ob-tindre finançament. Destaca, enaquest sentit, l'aposta perquèl'Escola de Negocis per a Empre-saris (ENPE) faça arribar al territoridiferents cursos d'alt nivell.

Donat l'advers context econò-mic global i local, “la nostra fae-

na principal serà de servei i su-

port al teixit empresarial de les

Terres de l'Ebre, reforçant la in-

ternacionalització i la innovació

com a conceptes imprescindi-

bles en l'estratègia empresa-

rial”, ha explicat Mora. En aquestsentit, hi ha afegit que “ara més

que mai, les empreses de les Te-

rres de l'Ebre han d'aprofitar l'o-

portunitat d'apostar per

aquests dos valors, ja que, en

aquest escenari de recessió,

l'exportació i la millora dels

nostres productes juguen un

paper determinant per a la sub-

sistència i creixement de les

nostres empreses”. Una interna-cionalització que “no es fa no-

més amb l'organització de mis-

sions arreu del món, sinó que

necessita el complement de la

formació perquè, quan sortim a

l'estranger a vendre o a com-

prar, tinguem el bagatge cultu-

ral i coneguem els mercats on

anem”.Tot plegat, en el marc d'una

reivindicació permanent: un plaefectiu de reindustrialització i re-activació del teixit industrial de lesTerres de l'Ebre que “ens con-

duïsca a uns índexs de creixe-

ment semblants als d'altres in-

drets del país”, en paraules delpresident de l’ens.

Les infraestructures seran unaltre dels reclams del nou equipdirectiu. Segons Mora, “des del

compromís amb el territori, la

Cambra de Comerç treballa per

corregir el desequilibri històric

que han patit les Terres de l'Ebre

en infraestructures i ha fet

seues les reivindicacions justes

i en positiu del territori, com les

autovies, el desdoblament de

l'eix de l'Ebre, el port dels Al-

facs, i una aposta decidida pel

corredor del Mediterrani amb

l'estació de l'Aldea com a eix

vertebrador del transport ferro-

viari, amb aturades de l'Euro-

med i del futur AVE”.

La defensa del riu Ebre i laseua navegabilitat, l'empenta a unmodel turístic de qualitat i respec-tuós amb el medi ambient, el co-rredor del Mediterrani, i la declara-ció de reserva de la biosfera per ales Terres de l'Ebre són altrescompromisos de treball del nouple cameral.

◗ Premis Cambra 2010Una de les novetats d'aquest

nou mandat serà l'organitzaciódels Premis Cambra 2010 (més in-formació a les pàgines 12 i 13),una iniciativa destinada a reconèi-xer l'activitat empresarial duta aterme per les empreses, perso-nes o institucions del teixit econò-mic de les Terres de l'Ebre quecontribueixen a la millora de lacompetitivitat del nostre país através de la internacionalització, laresponsabilitat social empresarial,la innovació i la millor estratègia iiniciativa. Segons Mora, “volem

que aquests premis servisquen

d'estímul a les empreses de les

Terres de l'Ebre, perquè, en

temps difícils, també cal reco-

nèixer i potenciar l'esperit i l'au-

toestima de l'empresariat de la

vegueria de l'Ebre”.

L'acte de lliurament dels Pre-mis Cambra 2010 tindrà lloc a lesnoves instal·lacions de l'hotel VillaRetiro de Xerta el 22 de setembred’enguany, i serà presidit pel con-

seller d'Innovació, Universitats iEmpresa, Josep Huguet.

◗ Vocals consultors Una altra de les novetats d'a-

quest nou mandat és que el plecameral, a proposta del comitèexecutiu, elegirà vocals consultorsen representació d'entitats públi-ques o privades de relleu al terri-

tori. La funció dels vocals consul-tors és coadjuvar en les tasquescorporatives participant en algunade les comissions o grups de tre-ball i assistint a les sessions delple, quan se'ls convoque, ambveu però sense vot.

En aquest cas, el president dela Cambra ha proposat el nome-nament de tres vocals consultors,

en representació de diferents àm-bits, amb destacada presència derepresentants de les comarquesde la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.Al tancament d'aquesta informa-ció, la secretaria general de laCambra estava pendent de l'ac-ceptació del nomenament de lespersones interessades. ❚❚

‘Empresa i territori’ i ‘Compromísamb les TE’, objectius de futur

CEDIDA

Onze membres integren el comitè executiu de la Cambra on han renovat set dels dotze membres.

CEDIDA

El plenari ha canviat el 65 % de la composició.

EBReCONÒMIC JULIOl - AGOST 20102Tema del mes CAMBRA, EMPRESA I TERRITORI

COMPOSICIÓ DEL PLENARI

Joan Llangostera

Cadena Llums

PLE

Joaquim López

Hotel Villa Retiro

PLE

Joaquín Pago

Pago Torrent Joaquín

PLE

Maria Cinta Pasqual

Residència tercera edat

Onada

PLE

Andreu Pérez

Amitech Spain

PLE

Joan Vicenç Rieres

Elorz Immobles

PLE

Santiago Roselló

Pimec-AECE

PLE

Javier Carlos Sabaté

Aqüicosta

PLE

Emilio Castellà

Pimec-AECE

PLE

Francisco Juan Iniesta

Cemex Espanya

PLE

Joan Gillén

Servidel

PLE

Jordi Ferrer

Ebrequalitat

PLE

José Ferré

Madersenia

PLE

Juan José Estorach

Construcciones Estorach-Toset

PLE

José Cervera

Mecanicas Delta

PLE

Agustín Fernández

Moblec

VOCAL

Josep Arasa

Banc de Sabadell

PLE

Miquel Alós

Comercial Micana

PLE

Carlos José Ripollés

Carlos José Ripollés Aiximeno

VOCAL

José Ramon Reverer

Mariscos Varadero

VOCAL

Manuel Ibañez

Mistral Bonsai

VOCAL

Pasqual Franch

Hidrocanal

VOCAL

José Luis Mora

Mora Botigues de Moda

PRESIDENT

Francisco José Faiges

Ideal

VOCAL

Manuel Juan Balfegó

Balfegó&Balfegó

VOCAL

Miguel Antonio Domènech

Impremta Monllau

TRESORER

Víctor Brunet

Vima Alfacs

VICEPRESIDENT TERCER

Miquel Fàbregas

Constructora Alfacs

VICEPRESIDENT SEGON

José María Chavarría

Pimec-AECE

VICEPRESIDENT PRIMER

Comissió President Membres

Comerç Exterior Francesc Faiges Manel Balfegó: Agustí Fernández; José Ferré; Joaquín Pago

Comerç Interior Carlos Ripollés Víctor Brunet; Andreu Pérez; Ramon Reverter

Formació José Ferré Agustí Fernández; Joaquim López; M. Cinta Pascual; Santiago Roselló

Indústria Agustí Fernández José Ferré; Joaquín Pago; Andreu Pérez

Medi Ambient Francisco Iniesta Juan José Estorach; Andreu Pérez

Ordenació del Territori José María Chavarría Víctor Brunet; Juan José Estorach; Joan Guillen; Joan Rieres

Promoció Econòmica Pasqual Franch Joan Guillen; Joaquim López; M. Cinta Pascual; Joan Rieres

TIC (Noves Tecnologies i Comunicació) Jordi Ferrer Santiago Roselló

Turisme Ramon Reverter Víctor Brunet; Joaquim López; Carlos Ripollés

Empresa Familiar Manuel Ibáñez

Llotja Joaquín Pago

EBReCONÒMICJULIOL - AGOST 2010 3Tema del mesCAMBRA, EMPRESA I TERRITORI

ÍNDEX PREUS AL CONSUM

L’IPC avançat del

juliol situa la inflació

anual en l’1,9 %

La inflació anual estimada del’índex de preus al consum(IPC) per al juliol del 2010 alconjunt de l’Estat és del’1,9%, d’acord amb l’indica-dor avançat de l'Institut d'Es-tadística espanyol. Això ésquatre dècimes més que almes de juny.

HABITATGE

L'obra nova de pisos

augmenta un 40 %

el primer semestre

El primer semestre de l’anyes van construir a Catalunya7.731 nous habitatges, un 40 %més que el mateix període del’any passat i més de la meitatdel total de pisos que es van co-mençar a construir durant el2009, segons dades de MediAmbient i Habitatge.

CRISI

Cauen un 15 %

els concursos

de creditors

Catalunya va registrar un to-tal de 356 concursos de credi-tors (l’antiga suspensió de paga-ments) durant el segon trimes-tre de l’any, cosa que suposauna disminució del 15% ambrelació al mateix període del2009 quan el nombre de con-cursos va arribar fins a 420.

TREBALL

L’afiliació a la Segu-

retat Social suma sis

mesos d’increments

L’afiliació a la Seguretat So-cial (SS) va superar al juliol el3,169 milions de persones, ambun augment de les personescontractades de 25.579, un0,81 % més que al juny. Aquestincrement suposa acumularaugments d’afiliacions sis me-sos consecutius.

La Cambra de Comerç de Tortosa haconvocat la primera edició dels Pre-mis Cambra 2010, fruit d'un procés

de reflexió intern amb els membres del’anterior i actual comitè executiu i ple dela corporació, i del diàleg amb diferentsinstitucions del territori.Es tracta d'uns premis que naixen amb lavoluntat de reconèixer l'activitat empre-sarial duta a terme per les empreses, per-sones i institucions del teixit industrial,comercial i turístic de les Terres de l'Ebre.En temps difícils com els actuals, cal do-nar suport, potenciar i agrair l'esforç i labona faena de les empreses. Premiar lacreació de riquesa, la millora de la com-

petitivitat i la consolidació de l'ocupacióés gairebé un deure que una corporaciócom la Cambra té amb l'empresariatebrenc.Evidentment, un guardó no soluciona elsgreus problemes de fons. La manca de fi-nançament adient, la reducció de la taxad'atur, la morositat en els pagaments, laretallada de la despesa pública supèrfluao els canvis necessaris i urgents al modelproductiu actual continuaran sent algunesde les dificultats que afectaran la nostrarealitat empresarial.Ara bé, reconèixer públicament el talent ila qualitat és també una forma de contri-buir a la supervivència de les petites i

mitjanes empreses, a la seua autoestimai, fins i tot, a la vertebració d'un territoriprivilegiat com les Terres de l'Ebre.La internacionalització, la responsabilitatsocial empresarial, la innovació i la millorestratègia i iniciativa són els quatre àm-bits acordats per a aquesta primera edi-ció dels premis. Són quatre eixos que,des de la Cambra, considerem bàsics iimprescindibles per al desenvolupamenteconòmic, empresarial i social. La promo-ció d'iniciatives empresarials basades enaquests eixos permetrà gestionar millorla incertesa actual. Cada dia, a les Terres de l'Ebre, hi ha em-presaris que s'arrisquen en la recerca de

nous mercats, en el disseny de nous pro-ductes i en la diversificació innovadora.Som un territori dinàmic, amb una fortavocació emprenedora, gràcies, en bonapart, a un empresariat que genera idees iiniciatives de negocis que creen ocupa-ció i creixement econòmic.Des de la Cambra de Comerç de Tortosaapostem pel foment i el reconeixementdel teixit empresarial ebrenc, guardonantla seua trajectòria, constància i dedicació.Això, i res més que això, són els PremisCambra 2010. Tant de bo aquesta iniciati-va també contribuïsca al renovat impulsde l'economia de les Terres de l'Ebre, unavegueria plena d'oportunitats.

La remodelació del

parador de Turisme

de Tortosa, pel 2011

Segons una informaciópublicada pel Diari de Tarrago-na, la tramitació del projectede remodelació del paradorde Turisme de Tortosa ha patitretards que han obligat a ajor-nar l’inici de la remodelació.Segons aquestes mateixes in-formacions, la Comissió dePatrimoni ha obligat a Parado-res a refer aspectes de l’obra.Recordem que el projecte demodernització de l’establi-

ment compta amb una inver-sió d’uns 10 milions d’euros.

EMPRESESLa indústria catalana

ha perdut el 20 %

de llocs de treball en

els dos últims anys

Entre els primers trimes-tres del 2008 i del 2010 s'hanperdut el 20% de llocs de tre-ball del sector industrial a Ca-talunya. Així es desprèn d'uninforme sobre el comporta-ment de l'ocupació a la indús-tria catalana que ha elaboratla UGT. A més, el treball tam-bé revela que en aquests dosanys Catalunya ha tancat gai-rebé 5.000 empreses delsector de la indústria manu-facturera. A més, segons l'in-forme, la destrucció d'ocupa-ció està molt per sobre de larecessió del PIB, tenint encompte que la destrucció esva produir principalment el2008, amb un 62%, mentreque l'any de crisi forta va serel 2009 amb una caiguda delPIB industrial del 13%.

ESTUDIREVISTA DE PREMSA

NOTA INFORMATIVA:

Les empreses que vulguen enviar in-formació a EBRECONÒMIC sobre qualse-vol aspecte d’interès amb relació a laseua activitat (noves inversions, canvisdirectius, inauguració o amplicació delocals i mercats, etc.) poden fer-ho po-sant-se en contacte a l’adreça electrò-nica següent: ebreconomic@ebredigi-tal.cat.

Un 6,5 % més

d’hipoteques creades

a la demarcació

La contractació de noveshipoteques ha viscut aquestprimer semestre de l’any unaugment força important. Se-gons dades del departamentde Medi Ambient i Habitatge,al Camp de Tarragona i a lesTerres de l’Ebre es van consti-tuir un 6,5% més d’hipote-ques que en el mateix perío-de de l’any passat. Amb tot,l’import de les hipotequescontinua baixant. El primer

semestre del 2009 l’importera un 10,8 % superior.

MÓN FINANCER

ÚLTIMA HORA

Premis Cambra 2010EDITORIAL

Director: José Luis Mora Bertomeu Director adjunt: Francesc Minguell Coordinador: Ignasi VidalConsell editorial: Jaume Sabaté, Carme Canalda, Isabel Cid.

Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de TortosaC/ Cervantes, 7, Tortosa. Tel. 977 441 537.a/e premsatortosa@cambrescat.es.www.cambratortosa.com

Producció i edició: La Veu de l’Ebre SLC/ Rosa Ma. Molas, 2 baixos, Tortosa. Tel. 977 448 757.Fax 977 510 601. a/e: economia@ebredigital.cat DL - T 154/2004. Difusió: 8.000 ejemplars

Redacció: Vanesa Adell (economia@ebredigital.cat)Edició: Cinta Puig (edicio@ebredigital.cat)Fotografia: fotografia@ebredigital.cat Correcció: Núria Espelta. Distribució: Operador Postal de l’EbreImpressió: Indugraf Offset SA (Constantí).

Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa C/ Cervantes, 7, Tortosa. Tel. 977 441 537. a/e fminguell@cambrescat.es.

Edició

Publicitat

EBReCONÒMIC JULIOL - AGOST 20104Opinió

“Posar les Terres de l'Ebre al mapa ésun objectiu pel qual val la pena lluitar”TORTOSA

J. Ignasi Vidal

Lluís Salvadó i Tenesa va nàixer

el 27 de març de 1969 a Sant Car-

les de la Ràpita, és president de

la Federació d'ERC a les Terres de

l'Ebre des de l'any 2000 i mem-

bre de l'Executiva Nacional i del

Consell Nacional d'ERC. És en-

ginyer industrial per l'Escola Tèc-

nica Superior d'Enginyers Indus-

trials de Barcelona (UPC). Al ge-

ner del 2004 va ser nomenat de-

legat del govern a les Terres de

l'Ebre.

PREGUNTA: Ara que el més dur dela crisi està passant, les Terres del'Ebre estan preparades per iniciarla recuperació econòmica?RESPOSTA: El tancament de Lear, iles crisis d’empreses importantscom Ercros o Antaix han sigut copsdurs. Avui tenim més de 13.000aturats, una xifra molt important.Tot i això, continuem mantenint-nos per sota de la mitjana d’atur deCatalunya i, malgrat que la situacióencara és greu, sembla que el pit-jor ha passat. L’atur s’ha reduït enels darrers quatre mesos de ma-nera consecutiva i notable a lesTerres de l’Ebre, havent passat deles 14.641 persones aturades almes de març a les 12.675 perso-nes al mes de juliol; per tant, unamica més de 2.000 persones hanaconseguit faena i les polítiquesactives d’ocupació que el governha dut a terme donen ja els seusfruits. Les institucions de les Te-rres de l’Ebre hem reaccionat, ides de la comissió d’industrialit-zació estem treballant projectesque ens donaran més competitivi-tat en el futur. Vull reconèixer lesaportacions i el treball positiu depatronals, Cambra de Comerç isindicats en tot el procés.P: Com es visualitza aquest treball?R: D'una banda, amb els 11,1 mi-lions dels fons d'industrialització del'Estat. Hem consensuat amb elsagents socioeconòmics destinar-los a actuacions estratègiques,com ara l'adquisició de les naus deLear per facilitar la captació d'activi-tat industrial, el subministramentde grans dotacions d'aigua i gas alCatalunya Sud, l'electrificació delpolígon de l'Oriola d'Amposta, laplanta de valorització de residus ala Ribera, el Centre Tecnològic CTM

de Flix, el viver d'empreses deGandesa, l'antena de la xarxa Tec-nio de transferència tecnològica aAmposta i el suport al sector delmoble. Déu n’hi do el suc que hemtret als diners, però en calen méspel 2011, no en tenim prou.P: I, d'altra banda, amb el Pla d'ini-ciatives de dinamització comarcal? R: Sí. En el marc de la tercera con-vocatòria d'aquest pla, el governhem concedit subvencions i crèditstous a 50 empreses de les Terresde l'Ebre. En els tres anys de dura-da d’aquest pla, hem distribuït mésde 10 milions d'euros que han deservir per millorar els sistemes pro-ductius de les nostres empreses. P: Quins altres projectes han impul-sat la comissió per la industrialitza-ció i el govern?R: Impulsem una xarxa integradade formació per aproximar l'FP ales necessitats empresarials. Es-tem impulsant una xarxa de sis vi-vers d'empresa, una xarxa que hade convertir-se en un ens potent desuport a l'empresa a les Terres del'Ebre. Des del govern estem im-pulsant centres de transferènciatecnològica i recerca, a més del'antena Tecnio a Amposta i el CTMa Flix, comptem amb l'IRTA a la Rà-pita, on estem invertint 7 milionsd'euros i on treballen més de centpersones fent recerca, i el CENFINa la Sénia. Esperem que la URV il'Observatori de l'Ebre puguen su-mar esforços per donar un majorpotencial al Centre de Canvi Climà-tic.També impulsem altres mesu-res de suport als clústers agroali-mentari, aqüícola o del moble. O laxarxa de fibra òptica que estemportant a Tortosa i a Roquetes, i alsprincipals polígons, o les subesta-cions elèctriques al Catalunya Sud iGarcia per solucionar els proble-mes elèctrics de les nostres co-marques.P: La URV s'ha implicat en l'elabo-ració del Pla estratègic de les Te-rres de l'Ebre…R: La universitat el coordinarà, peròsón els agents del territori els quehem de protagonitzar el procés.Crec que avui estem madurs i pre-parats per fer un pla d'aquestes ca-racterístiques, tenim projecte deterritori i voluntat de créixer i d'e-mergir. Hem de consensuar on vo-lem anar i què ens cal per reforçarla nostra estructura econòmica.Com deia el rector Grau, els terri-

toris que no saben on volen anar,sovint no van enlloc.P: Ja tenim aprovat el Pla territorial.Com ha quedat finalment? R: Després del procés d'al·lega-cions, el consens és molt ampli. Eninfraestructures fa un salt qualitatiuimportant, incorporant el desdobla-ment de l'eix de l'Ebre, el port delsAlfacs, l'estació intermodal de l'Al-dea amb parada de l'AVE i estacióde mercaderies, 950 hectàrees desòl industrial més... Finalment, hohem capgirat i el percentatge desòl protegit està per sota de la mit-jana catalana, se n'han tret les res-triccions d'inundabilitat i hi hem in-corporat 700 hectàrees noves desòl urbanitzable. Més enllà de lesplanificacions, voldria destacar lesinfraestructures viàries executades,com ara el pont de Deltebre, les ca-rreteres de Vinallop-Ulldecona,d'Horta o de Batea. I el polígon delMolló, a punt d'inaugurar, o el cam-pus universitari, per exemple. I es-pecialment, vull destacar que s'es-tà treballant en tres projectes perdesdoblar l'eix de l'Ebre des deLleida fins a la cimentera. P: La sentència del Tribunal Consti-tucional torpedina les vegueries.Compromet el futur de les Terresde l'Ebre?R: És obvi que la sentència dificultala creació de la nostra vegueria, pe-rò el govern de Catalunya, tot i la

sentència, no renunciem ni unmil·límetre als nostres objectius po-lítics. Ja disposem de la llei, era unpas imprescindible. Ara cal que elgovern espanyol esmene la trenca-dissa provocada pel Tribunal Consti-tucional. De la mateixa manera queel govern espanyol va substituir laDiputació de Mallorca pels consellsinsulars de Mallorca, Menorca, Ei-vissa i Formentera, amb un reial de-cret llei l'any 78, també haurà de fa-cilitar la creació de la nostra vegue-ria. No podem acceptar que allòque als canaris i als balears se'lspermet, als catalans, i especial-ment als ebrencs, se'ns negue. Toti les dificultats, hem de continuaravançant.P: Així, l'esperança es manté?R: Es manté, però cal el compromísde Madrid i això, per experiència,genera incerteses. Hem de conti-nuar pressionant des del territori.Res serà fàcil, però posar les Terresde l'Ebre al mapa és un objectiu pelqual val la pena lluitar.P: I la reserva de la biosfera, perquan?R: Per la primavera del 2012. És unaextraordinària oportunitat per posarles Terres de l'Ebre al món i per co-hesionar les quatre comarques.Ebre Biosfera és un projecte al qualla Cambra ha aportat molt, és unreconeixement de la Unesco delsnostres valors naturals i patrimo-

nials que pot reforçar la nostra mar-ca turística i el nostre sector agroali-mentari. És una forma de diferen-ciar-nos en un mercat cada vegadamés competitiu i ens ha de perme-tre traure valor econòmic dels nos-tres valors tradicionals. En cap casés una restricció. Com deia MayorZaragoza, ho podem fer tot, peròben fet. ❚❚

CEDIDA

El delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, analitzaen aquesta entrevista alguns dels temes d'actualitat del territori,

com ara la recuperació econòmica, els plans estratègic i territorial, la vegueria o la reserva de la biosfera.

“Continuem mantenint-

nos per sota de la mitjana

d'atur i, tot i que la

situació encara és greu,

el pitjor ha passat”

“La sentència dificulta la

creació de la vegueria,

però tot i això el govern no

renuncia ni un mil·límetre

als objectius polítics”

“Ebre Biosfera és un

projecte al qual la Cambra

ha aportat molt i reconeix

els nostres valors

patrimonials i culturals”

EBReCONÒMICJULIOL - AGOST 2010 5L’entrevistaLLUÍS SALVADÓ, DELEGAT DEL GOVERN A LES TE

L’aposta pel Catalunya Sud i per les energies renovables consoliden el futur d’aquesta empresa

TORTOSA

J. Ignasi Vidal

El 1946, l’empenta empresa-rial de Josep Borràs Cros (Borgesdel Camp, 1922-Tortosa, 1999)posa en marxa la fabricació d’olicomestible a partir d’ametles iavellanes, al barri barceloní de laSagrera. És l’inici de l’activitat del’empresa Frupinsa, que dos anysmés tard adquireix una fàbricad’oli de pinyolada d’oliva a Roque-tes, on inicia la posada en marxad’una indústria dedicada a trosse-jar garrofes i a esclofollar ame-tles, dos productes agrícoles tra-dicionals de les Terres de l’Ebre.El relleu comporta la incorporacióa Frupinsa de la segona genera-ció, amb la participació directa deJosep Borràs Pàmies, amb estu-dis de ciències empresarials a laUB i diplomat en administració idirecció d’empreses per ESADE,que assumeix la direcció generalde l’empresa a partir de 1995.Aquest fet possibilita que Frupin-sa centre la seua activitat empre-sarial en el món de la garrofa i l’a-metla i incorpore tecnologies

capdavanteres que permeten in-crementar la producció en l’es-clofollat de l’ametla i el trossejatde la garrofa.

Tot plegat, segons explica Jo-sep Borràs Pàmies, “actual-

ment, permet la transformació

d’uns 4.000 quilos per hora d’a-

metla amb crosta, que repre-

senten uns 800 quilos per hora

de gra d’ametla, amb un siste-

ma tecnològic que tria i separa

el gra defectuós”. I pel que fa ales garrofes, les instal·lacions ac-tuals de Frupinsa poden transfor-mar “uns 4.000 quilos per hora

i obtindre una mitjana de 400

quilos de garrofí, 2.600 quilos

de garrofa trossejada, i uns

1.000 quilos de farina de garro-

fa”. Evidentment, aquesta pro-ducció està condicionada pel pro-cés natural de les collites i lescampanyes corresponents. Això

fa que Frupinsa tinga una plantillade deu treballadors de forma con-tinuada, que s’incrementa enquatre o cinc persones mésentre els mesos d’octubre idesembre.

Frupinsa va tancar l’any 2009amb un volum de facturació de2,5M € i preveu mantindreaquesta xifra el 2010, un any que,segons Borràs Pàmies, podria tin-dre “una gran collita de garrofa

a Espanya i al Marroc, i uns

preus més baixos” i “una colli-

ta d’ametla inferior a l’any pas-

sat, que, junt amb el canvi eu-

ro-dòlar, fa preveure uns preus

més bons”.

Els seus principals mercatssón a escala nacional. Pel que faa gra d’ametla, els principalscompradors són les empreses defabricació de torrons i les envasa-dores. La crosta de l’ametla esdestina, principalment, a empre-ses que l’utilitzen com a combus-tible. En aquest sentit, Borràs Pà-mies destaca “un nou mercat

emergent: el consum domèstic

d’energies renovables que uti-

litza la biomassa tipus pellet

en els seus sistemes de cale-

facció”. Pel que fa al mercat dedestí de la garrofa trossejada, elprincipal és la fabricació de pin-sos per a l’alimentació animal. Amés, de la llavor de la garrofa, elgarrofí, s’obté la goma de garrofí,que s’utilitza, amb la denomina-ció E-410, com a additiu alimenta-ri en l’elaboració, entre d’altres,de gelats, formatge fresc, maio-nesa, salses, flams, melmeladesi rebosteria. “És un producte

100% natural, sense cap efecte

perjudicial per a la salut”, desta-ca Borràs Pàmies.

A finals del 2008, Frupinsa vainiciar l’ampliació de la fàbrica deRoquetes amb l’adquisició detres naus de 550 metres qua-drats cadascuna al polígon Cata-lunya Sud, on s’ubica un nou cen-tre receptor de garrofa i ametla iuna planta de tractament de cros-ta d’ametla. L’objectiu d’aquestaampliació és apropar els serveisde l’empresa als clients i facilitar-los l’emmagatzematge dels pro-ductes. La inversió ha sigut d’unmilió d’euros.

Segons Josep Borràs Pàmies,“es tracta d’una ampliació que

també inclou una aposta per

les energies renovables”. Enaquest sentit, al sostre de lesnaus s’ha fet una instal·lació fo-tovoltaica de 80 quilovats que“l’any 2009 ha produït uns

89.000 quilovats d’energia, que

s’injecten a la xarxa elèctrica”.

A més, a les naus del CatalunyaSud, Frupinsa aprofita la biomas-sa sorgida de la crosta d’ametlaper adequar-la i poder comercia-litzar-la tant per a les instal·la-

cions de calefacció industrialcom també domèstica. SegonsBorràs Pàmies, “el tipus de bio-

massa sorgida de la crosta d’a-

metla és més econòmica que

els pellets, genera menys resi-

dus, té un poder calorífic més

alt i no contribueix a l’efecte

hivernacle”.

Josep Borràs Pàmies afirmaque “els reptes de futur de Fru-

pinsa passen per la millora de

la comercialització dels dife-

rents productes derivats de l’a-

metla i la garrofa, i per la millo-

ra dels sistemes productius i la

qualitat del nostres productes

per ser més competitius indus-

trialment”.En aquest sentit, Borràs Pà-

mies fa una crida als pagesos per-què “no arranquen garrofers i

ametlers, sinó que en planten

de nous, ja que són productes

amb futur, principalment a casa

nostra i a l’àrea mediterrània”. ❚❚

Frupinsa amplia instal·lacions ambametles i garrofes com a protagonistes

CEDIDA

EBReCONÒMIC JULIOL - AGOST 20106L’empresa FRUPINSA

Les noves instal·lacions de Frupinsa al Catalunya Sud.

La planta que Frupinsa té a Roquetes.

Borràs Pàmies:"Ametles i garrofestenen futur a casa nostra"

TORTOSA

A. Palomo

Amb més de vint anys d’expe-riència en el sector de la construc-ció i concretament en el revesti-ment de façanes, l’empresa fins fapoc coneguda com RevestimentsMontsià ha ft un pas important am-pliant els serveis que ofereix i con-vertint-se en Técnicas de Rehabili-tación Montsià SLU.

Així, a partir del mes de maig, amés del revestiment de façanes(que no pretenen deixar de fer)també cobreixen les funcions derehabilitació i manteniment d’edifi-cis en general, tant a la part exter-na com a la interna.

“Com la sortida del revesti-

ment de façanes d’obra nova és

mínima a causa de la crisi de la

construcció, vam triar aquest

nou camí per tal de diversificar

l’empresa”, afirma Josep Maria Vi-lagrasa, el gerent.

Entre les funcions que duen aterme des de Técnicas de Rehabili-tación Montsià, destaca tant la res-tauració d’edificacions residencialscom patrimonials.

Tal com afirma Vilagrasa,”l’a-

plicació de les tècniques que ja

coneixem en monuments o edi-

ficis antics donen més resultat

perquè és un tipus de servei

menys explotat”. Tanmateix, afir-ma que des del govern haurien dedonar més ajudes per tal de poderdesenvolupar la restauració d’edifi-cis del patrimoni històric i culturaldel país, perquè això, “a més de

beneficiar l’empresa, també do-

naria llocs de treball”.El clients principals de l’empre-

sa que dirigeix Vilagrasa se situenen diferents zones geogràfiques,

com ara Catalunya, València i algu-na part de Terol.

“Començar costa, i més en

els temps que corren”, asseguraVilagrasa, que conclou dient que

“tot i que ara la plantilla està for-

mada per quatre treballadors,

esperem poder ampliar-la a

quinze en un termini d’un any i

mig”. ❚❚

Josep Maria Vilagrasa decideix ampliar els serveis de l’empresa que dirigeix a causa de la crisi de la construcció

Del revestiment a la rehabilitació d’edificis

La nova empresa apostaper la restauraciód’edificis patrimonials i monuments històrics

Dos mostres de les rehabilitacions que han fet Técnicas de Rehabilitación Montsià.

I a més

Dades de contacte

Nom comercial: Técnicas de reha-bilitación Montsià, SLU

Adreça: C. Sunyer, 123

CP i Població: 43530, Alcanar

Tel.: 977 732.495

Amb el suport de:

Vilagrasa: “Ara somquatre treballadors,però esperemaugmentar la plantilla aquinze en un any i mig”

EBReCONÒMICJULIOL - AGOST 2010 7L’emprenedorTÉCNICAS DE REHABILITACIÓN MONTSIÀ

El conseller d’Agricultura, Ali-mentació i Acció Rural, JoaquimLlena, ha posat en funcionament1.200 noves hectàrees de reg a Ba-tea. Llena ha destacat que aquestaposada en funcionament era un“deute històric que el govern ha

pogut tancar amb les Terres de

l’Ebre”. El conseller ha detallat queels equipaments inaugurats for-men part de la tercera fase del regoriental a la Terra Alta i ha insistit enla importància de poder desenvolu-par accions com les d’aquest dime-cres per tal de potenciar les políti-ques agràries. ❚❚

En funcionament1.200 noves hectàrees de reg a la Terra Alta

AGRICULTURA

El director general de la novacaixa encara sense nom i produc-te de la fusió de Caixa Catalunya,Caixa Tarragona i Caixa Manresaha explicat que el principal reptede l’entitat és la “proximitat” il’atenció. En aquest sentit, AdolfTodó ha dit que a partir del se-tembre viatjarà per tot l’Estat perentrevistar-se no només amb elsdirectors d’oficina sinó amb tot elpersonal de la nova entitat. Todóha dit que s’ha de parlar amb to-thom per fer-los conscients que“ens enfrontem a un canvi cul-

tural” en la gestió. ❚❚

La fusió de CaixaCatalunya, Tarragona i Manresa aposta per la proximitat

SECTOR FINANCER

Els 46 ports d’interès generalde l’Estat espanyol van moure170.894.519 tones de tràfic por-tuari durant els cinc primers me-sos de l’any, la qual cosa ha supo-sat un increment del 2,43 % res-pecte al mateix període de l’anypassat. Tanmateix, el port de Bar-celona va acumular 17.335.559 to-nes els primers cinc mesos del’any 2009, mentre que l’any 2010en té acumulats 17.109.145, un1,31 % menys. Pel que fa al tràficinteranual, de juny del 2009 amaig del 2010 es van assolir 416,7milions de tones. ❚❚

El tràfic portuari augmenta a l’Estatperò disminueix a Catalunya

TRANSPORT

Els ajuntaments d’Horta deSant Joan, Prat de Comte i el Pi-nell de Brai han signat amb Adif(ens gestor d’infraestructures fe-rroviàries) la cessió de quatre deles antigues estacions de tren dela Vall de Safan. Els ajuntamentss’encarregaran de rehabilitar-les idonar als edificis un ús turístic quecomplemente l’actual Via Verda.L’acord amb Adif es va presentar ala Diputació de Tarragona, que haconfirmat que continuarà aportant60.000 euros anuals al Baix Ebre ia la Terra Alta per invertir en la ViaVerda. ❚❚

La Terra Alta recuperaquatre estacions per a ús turísticde la Via Verda

TURISME

El Patronat de Turisme de la Di-putació de Tarragona i l’Associacióde Municipis, Turisme i Paisatge-Xarxa Solc, formada per onze po-bles del Camp i l’Ebre, han signatun conveni que estableix la col·la-boració econòmica i professionaldel Patronat amb l’entitat a travésde la concessió d’una subvencióper a la posada en marxa de novesactivitats de promoció del turismesostenible. El conveni també pre-veu la incorporació de dos respon-sables tècnics del Patronat de Tu-risme en el comitè d’experts del’associació. ❚❚

El Patronat de Turismesubvenciona la promoció de municipisde la Xarxa Solc

AJUDES

TORTOSA

Redacció

La darrera assemblea ge-neral de l’Associació Interna-cional Mondial Carob Group,celebrada el mes de maig aFaro (Portugal), ha escollit unnou president. Es tracta del’empresari tortosí Josep Bor-ràs Pàmies, que substitueix enel càrrec al valència ManuelTorres.

Josep Borràs Pàmies vacursar estudis de CiènciesEmpresarials a la Universitatde Barcelona i és diplomat enadministració i direcció d’em-preses per ESADE. Des de1995 dirigeix l’empresa Frupin-sa, amb seu a Roquetes (BaixEbre).

Mondial Carob Group ésuna associació que constitueixa València a principis de l’any2000 un grup d’empresarisdels principals països produc-tors de garrofa, com Espanya,el Marroc, Portugal, Itàlia, Tur-quia, Grècia i Xipre.

En l’actualitat, aquesta as-sociació, amb seu a Santa Bàr-bara (Montsià), agrupa 26 em-preses que representen mésdel 60 % de la producció mun-dial de garrofa. Entre els objec-tius de l’entitat hi ha la defen-sa del sector de la garrofa, elseguiment de les collites a es-cala mundial i la promoció dela recerca sobre la garrofa i elsseus derivats. ❚❚

L’empresari tortosíJosep Borràs Pàmies,president de MondialCarob Group

INDÚSTRIA La primera fase començarà al setembre i servirà per compilar els elements de diagnosi

TORTOSA

ACN

El Pla estratègic de les Terres del’Ebre ha començat a caminar ambla constitució del consell promotorque supervisarà el procés. La direc-ció tècnica del pla anirà a càrrec dela URV, amb el professor d’Econo-mia Joan Antoni Duro al capdavant.Precisament, el responsable delprojecte ha explicat que l’elaboracióes desenvoluparà en dos fases, unade recopilació dels elements dediagnosi, durant sis mesos, i una fa-se de participació en què els agentsterritorials hi faran les seues aporta-cions i que durarà divuit mesos. Tantel govern com la mateixa URV handestacat que la redacció del pla arri-ba en un moment oportú davant lesnecessitats de canvi que ha intro-duït la crisi en l’economia.

La idea, sorgida a proposta delssindicats de la comissió de segui-ment del pla d’iniciatives del governper a les Terres de l’Ebre, creadaarran el tancament de Lear, s’haconcretat amb la constitució delconsell promotor, integrat per 28membres: onze representants delsagents socioeconòmics, set repre-sentants dels departaments de laGeneralitat més implicats en aquestàmbit, un representant estatal i nourepresentants de les administra-cions locals.

La URV assumeix la coordinaciótècnica del projecte i ja ha previstdesplegar el procés d’elaboració del

pla en dos fases i seguint els matei-xos procediments utilitzats per alPla estratègic del Camp de Tarrago-na. Així, en una primera fase, quecomençarà al mes de setembre is’allargarà durant sis mesos, fins alfebrer, es compilaran els elementsde diagnosi, es revisarà la literaturaeconòmica i se n’oferirà de nova, enla línia d’obrir un procés de reflexiósobre el futur de les Terres de l’E-bre.

En una segona fase posterior,que començarà al mes de març del’any vinent i es prolongarà durantdivuit mesos, a un ritme més“lent”, es requerirà la col·laboraciódels agents del territori a partir de laseua “reflexió” sobre quin ha deser el futur econòmic. Els tècnics esbasaran també en grups temàtics,el plenari del consell promotor i en-questes de visió ciutadana per im-plementar aquest àmbit.

“El Pla estratègic ha de servir

perquè els agents pensen en un

projecte integrat. Pensar en ter-

mes globals: amb estratègies lo-

cals serà difícil fer el salt”, ha res-saltat Duro. “És un full de ruta del

desenvolupament econòmic del

territori: tractarem d’ordenar les

diferents peces vinculant-les al

model econòmic: el pla territorial,

el pla estratègic de turisme o els

clústers”, ha reblat.El responsable tècnic del pla

considera que es posa en marxaen un “bon moment”, atesa la si-

tuació de crisi econòmica que obli-ga a “ser creatius”, en el marc del’aportació ebrenca a l’economiacatalana i la reafirmació identitàriaplasmada en el projecte de vegue-ria. En aquesta mateixa línia, el de-legat del govern a les Terres de l’E-bre, Lluís Salvadó, ha destacat la“maduresa” adquirida pel territorien els últims anys. “Fa cinc anys

encara no ho estàvem prou.

Hem avançat en el concepte de

projecte territorial. És el mo-

ment adequat per a un projecte

així. El moment de crisi és ara

més important i cal evitar errors

del passat, com basar l’econo-

mia en el sector del tovot”, resu-mia. Per la seua banda, el rector

de la URV, Francesc Xavier Grau,ha evidenciat la implicació de laURV en el desenvolupament delseu territori de referència amb pro-jectes com aquest pla estratègic.En aquest sentit, ha subratllat lavoluntat de “transferència de co-

neixement” des de la universitatper contribuir a “impulsar el terri-

tori”. Al mateix temps, Grau haapel·lat a no “focalitzar” la relaciódel pla amb la crisi econòmica, queha considerat un catalitzador de laproposta, tot situant per sobre elprocés d’”autoidentificació de

les Terres de l’Ebre com a entitat

que vol projectar-se, que vol ser

i que vol anar cap a una direc-

ció”. ❚❚

Arranca la redacció del Pla estratègicde les TE, que durarà dos anys

ACN

Duro, en primer terme, amb el delegat del govern a les TE, Lluís Salvadó,

EBReCONÒMIC JULIOL - AGOST 20108Actualitat

TORTOSA

Redacció

La ciutat d’Amposta serà laseu, el dia 1 d’octubre, de la 9aedició de les Jornades Gresol, or-ganitzades per la Fundació Gresol,entitat empresarial que englobaels 150 principals empresaris de lademarcació. Les Jornades Gresolsón un punt de trobada anual en-tre empresaris i personalitats re-llevants dins l’àmbit polític, econò-mic, social i cultural, i s’han con-vertit ja en referència dins el teixitempresarial català. En aquestaedició, el títol de les jornades seràFi de la incertesa.

La ciutat d’Amposta serà el se-gon municipi de les Terres de l’Ebreque acull la celebració de les Jorna-des Gresol, després que l’any 2008i en el marc del centenari de laCambra de Comerç, es van fer a laciutat de Tortosa, on es van reunirmés de 500 empresaris.

L’alcalde d’Amposta, Manel Fe-rré, ha explicat que “aquestes

jornades són avalades per po-

nents d’un gran nivell i un reco-

negut prestigi que ens han fet

reflexionar, en edicions ante-

riors, sobre els grans reptes i

canvis socioeconòmics que es

presenten en l’àmbit empresa-

rial”. Ferré ha recordat que “la

ciutat d'Amposta té vocació de

servei al territori, de créixer, de

consolidar el seu empresariat i

refermar els nostres objectius, i

veig en la celebració de les Jor-

nades Gresol una oportunitat

més de donar-la a conèixer”.

El president de la FundacióGresol i president d'honor de Bor-ges SA, Antoni Pont, destaca que“la celebració de les properes

jornades a Amposta és un reco-

neixement als vincles existents

entre els empresaris i els profes-

sionals de les Terres de l'Ebre i la

resta del país”. Pont hi afegia que“les jornades són una oportuni-

tat excel·lent per aprofundir en

temes d'actualitat econòmica”.

Per la seua part, el presidentde la Cambra de Comerç de Torto-sa, José Luis Mora, ha fet una cri-da a la participació en les jorna-des, destacant “l'alt nivell dels

ponents que seran presents a

Amposta el dia 1 d'octubre”. ❚❚

Amposta acollirà l’1 d’octubreles novenes Jornades Gresol

TROBADES

JOSEP VILLA

Uns cinc-cents empresaris van participar, fa dos anys, en les jornades organitzades

a Tortosa.

TORTOSA

ACN

Un total de 52 projectes deles Terres de l'Ebre optaran a lalínia d'ajuts del Pla d'iniciativesde dinamització comarcal que elgovern va crear fa tres anys.Amb tot, aquesta és la primeraconvocatòria on el conjunt de lesTerres de l'Ebre (les quatre co-marques) s'hi poden acollir, jaque fins ara només la Terra Altaestava inclosa en aquest pla. Fi-nalment, 50 projectes d'empre-ses privades i dos projectesd'ens públics ebrencs optaranals prop de vuit milions d’euros(6 M€ en crèdits tous i 2 M€ afons perdut) que el govern hidestinarà enguany. Aquestsajuts permetran consolidar unainversió total de 18 M€, mantin-dre prop de 1.200 llocs de tre-ball, i crear-ne 107 de nous.

Per comarques, al Baix Ebres'han atorgat més d’1,6 M€ pera nou projectes empresarials, is'han subvencionat dos projec-tes del Consell Comarcal delBaix Ebre, els dos únics de cai-re públic. Concretament, estracta de la creació d'un clústerd'alimentació de les Terres del'Ebre, on es treballarà per rede-finir estratègies i buscar les lí-nies de col·laboració i accionsque s'han de fer per reforçar lacompetitivitat de les empresesdel sector alimentari. El segonprojecte públic és la creació d'u-

na xarxa de vivers d'empresesper dissenyar el contingut i lesespecialitzacions que han detindre cadascun dels viversexistents i els que s'estan cons-truint a les Terres de l'Ebre.

Al Montsià, s'han atorgatprop de 3 M€ entre subven-cions i crèdits per a 21 empre-ses, quatre de les quals es de-diquen a la fabricació de mo-bles, que tenen les vendes enel mercat interior i que estantreballant per modernitzar elseu procés de producció, inno-vant i preparant noves línies deproductes que els permetenser més competitius.

Pel que fa a la Ribera d'Ebre,s'han concedit més d'1 M€,que beneficiaran deu projectesempresarials, vuit dels qualssón del sector agroalimentari iaposten per la producció ecolò-gica. Pel que fa a les noves em-preses que reben ajuts per ini-ciar l'activitat, hi ha un celler devi ecològic, un projecte de pro-ducció de cervesa artesanal, und'elaboració d'oli d'oliva, i und'anàlisis clíniques.

Finalment, la Terra Alta tam-bé compta amb deu projectesal Pla amb més d'1 M€ entresubvencions i crèdits. Sis d'a-quests projectes obtenen el fi-nançament per primera vegadai dos són projectes d'emprene-doria, per constituir una novaempresa. ❚❚

Vuit milions d’eurosper a 52 projectes ebrencs

AJUDES

TORTOSA

Redacció

El trencament de l'estacionali-tat en l'activitat turística, principal-ment, així com la generació ener-gètica i l'aposta per l'agriculturahaurien de liderar el creixementeconòmic de les Terres de l'Ebreper sortir de la crisi, segons con-clou el servei d'estudis econòmicsdel BBVA. Aquesta entitat finance-ra considera que el territori ha patitde forma més accentuada elsefectes de l'esclat de la bombollaimmobiliària, amb un major nom-bre de desocupats en el sector dela construcció que la mitjana cata-lana, fet que podria llastar la recu-peració.

Segons va destacar AnabelArador, membre del servei d'estu-dis econòmics del BBVA durantuna jornada econòmica a Tortosa,tot i que el boom immobiliari vaarribar a les Terres de l'Ebre méstard que al Camp de Tarragona i laresta de Catalunya, l'ajustamentprovocat pel trencament de labombolla va arribar “parell” i vatindre un impacte en l'ocupació“més gran que en el conjunt ca-

talà” en el sector del tovot, sobre-tot a la zona de la costa, però ambun menor estoc per vendre. “L'ac-

tivitat econòmica de les Terres

de l'Ebre i Tarragona està esbiai-

xada cap a la construcció i el tu-

risme”, reflexionava.

En aquest context, Arador con-sidera que un major desenvolupa-ment de l'activitat turística, quepassaria forçosament per un im-puls a la “desestacionalització”

de l'activitat, “aprofitant les pos-

sibilitats” de l'entorn natural, elpatrimoni cultural i el clima podriaajudar a accelerar la recuperacióeconòmica. “Cal allargar per al

turisme les activitats rurals i ur-

banes i no només el sol i platja,

que és el que predomina a Tarra-

gona”, sintetitzava Arador, tot re-cordant que l'estacionalitat delCamp de Tarragona i les Terres del'Ebre se situa molt per sobre de lacatalana i afecta el mercat laboral,els indicadors d'activitat i de con-

sum. La caiguda dels preus hote-lers ha accentuat també la crisi alsector, juntament amb la menordespesa per persona, i malgrat lamajor capacitat d'atracció de turis-me nacional i estatal. Amb tot, elservei d'estudis econòmics delBBVA, dins un context de visualit-zació de signes de millora econò-mica i la “major obertura de Ca-

talunya” cap al comerç exterior,veu certes perspectives de milloraeconòmica en el futur, però no en-guany encara, amb el pronòstic detancar l'exercici del 2010 amb nú-meros rojos, tot i un primer se-mestre amb taxes de creixementpositives. Així, Arador va subratllarla importància de la producció agrí-

cola i energètica de les Terres del'Ebre com a sectors que han depermetre guanyar terreny en elcamp de l'exportació, en la matei-xa línia que el global de la demar-cació de Tarragona, amb el portcom una de les portes d'entrada isortida més destacades de la zo-na. En aquest aspecte, el BBVAdestaca l'esforç per “diferenciar

qualitativament els productes

agrícoles” mitjançant denomina-cions d'origen. En canvi, des del'entitat financera consideren quela construcció difícilment tornarà atindre el protagonisme assolit du-rant els últims anys en l'economia,després de l'esclat de la bombollaimmobiliària i bancària. ❚❚

El BBVA creu que l’Ebre ha de basar el seu creixement en el turisme, l’energia i l’agricultura

ESTUDIS

EBReCONÒMICJULIOL - AGOST 2010 9Tema del mes

TORTOSA

ACN

Finalment, el departament deTreball ha aprovat l’expedient deregulació d’ocupació (ERO) queAntaix ha presentat per tancar laplanta d’Amposta. En total, s’aco-miadaran 90 treballadors, que re-bran una indemnització de 27 diesper any treballat amb catorzemensualitats (respecte als 20 diesi dotze mensualitats que oferia ini-cialment l'empresa). Això perme-tria als acomiadats cobrar de for-ma ràpida les indemnitzacions.L'empresa pagarà els set diesamb la liquidació final i els vintdies, amb un préstec d’1,1 M€ delFons de garantia salarial (Fogasa),que haurà de retornar en dosanys.

Addicionalment, l'empresa haassumit la readmissió dels treba-lladors acomiadats si, en un perío-de de dos o tres anys, decideixcontractar nou personal. A més,Antaix ha posat sobre la taula lapossibilitat que els treballadors espuguen acollir voluntàriament auna baixa en aquestes condicions;fet que, sobre el paper, hauria depermetre salvar el lloc a altres tre-balladors inclosos en la llista d'a-comiadaments.

Per contra, el secretari d'acciósindical de la Construcció i la Fus-ta a Catalunya de CCOO, LorenzoHervàs, ha puntualitzat que si laintenció dels treballadors haguéspassat per rebutjar l'oferta i conti-nuar lluitant per reclamar els seusdrets, s'haurien trobat amb unERO aprovat unilateralment perTreball que hauria deixat els aco-

miadats amb només “el mínim

que estableix la llei”: vint diesper any treballat i pendents del co-brament del Fogasa, en un mínimde sis mesos. “L'administració

diu que l'ERO ja està aprovat:

que hi ha causes de sobra per

als acomiadaments: econòmi-

ques, organitzatives i producti-

ves. Des del 2008 s'han recone-

gut les causes i l'empresa ha

anat a pitjor”, ha explicat.Davant aquest panorama, pràc-

ticament tots els treballadors con-centrats davant Treball –que dime-cres al matí deixaven el seu lloc detreball per concentrar-se i pressio-nar la direcció de l'empresa men-tre negociaven amb els sindicats–ha decidit acollir-se a l'acord. “La

indemnització és la mínima le-

gal però hem aconseguit una

compensació per la pèrdua de

poder adquisitiu”, ha destacat elmateix Hervàs, que ha reconegutla mala situació per la qual traves-sa l'empresa, després que la factu-ració caigués dels 40 milions d’eu-ros anuals als 12 en els últimsanys. La direcció pretén ara deixarla planta d'Amposta amb un fun-cionament mínim i concentrar laproducció a la de la Sénia. Malgratl'acord final, el col·lectiu d'Antaixha lamentat profundament la si-tuació que ha portat l'empresa aaquesta situació. Durant bona partdel matí han xiulat, han mostratpancartes i han cridat consignescontra la direcció i la propietat.Menys Ferraris i més salaris, core-javen, amb referència a la col·lec-ció de cotxes de luxe que osten-ten els seus propietaris. ❚❚

Antaix acomiada 90 treballadorsamb una indemnització de 27 dies

INDÚSTRIA

ACN

Els treballadors d’Antaix durant una de les manifestacions.

TORTOSA

ACN

El govern ha aprovat el plade foment turístic Tortosa, ciu-tat del Renaixement, amb unadotació de 540.000 euros, quepretén millorar el posiciona-ment turístic de la ciutat amb laimplantació d'un “producte

proper i de qualitat basat en

la recreació històrica i rigoro-

sa de la temàtica del Renaixe-

ment”. Per la seua banda, l'A-juntament de Tortosa es com-promet a fer una aportació prò-pia de 360.000 euros. El pla voldesenvolupar oportunitats deturisme de qualitat a partir de laidentificació i implementaciódels fets diferencials de la ciu-tat, afavorir la participació ciuta-dana i la consciència d'acollida.El patrimoni cultural, el Renaixe-ment, i el riu Ebre en són elstres eixos principals.

El “tresor en forma de pa-

trimoni històric” que concen-tra Tortosa és el principal actiuque aquest pla vol posar de re-lleu perquè esdevinga una deles “principals activitats eco-

nòmiques de la ciutat i del

seu entorn més immediat”.En aquest sentit, les actuacionsincloses en aquest pla encaixenamb els criteris inspiradors i lí-nies estratègiques definides enel Pla estratègic del turisme aCatalunya i en el Pla estratègicde turisme de les Terres de l'E-bre.

El govern ha destacat que elprojecte s'emmarca també dinsles línies de la política de pro-

moció turística que està duent aterme en els darrers anys,“amb projectes que tenen

com a finalitat millorar l'ofer-

ta turística catalana amb

plans, programes i normes

per a la modernització i ade-

quació d'aquesta indústria a

les exigències actuals de la

demanda, així com per articu-

lar-la i dotar-la d'identitat prò-

pia i diferenciada, com a for-

ma de millorar la seua com-

petitivitat”.

Respecte als tres eixos so-bre els quals bascularà aquestpla, el govern ha ressaltat queel patrimoni cultural de Tortosava des de Roma al modernisme,passant per diferents civilitza-cions, especialment la musul-mana, la jueva i la cristiana.També recorda que el períodedel Renaixement va ser espe-cialment brillant per a la ciutat iel territori que la circumda. Totaixò fa que s'exploren especial-ment les possibilitats turísti-ques d'aquesta etapa de la his-tòria, entre els segles XVI i XVII.

Finalment, el tercer eix giraal voltant del riu Ebre, que pas-sa per Tortosa. Segons argu-menta, el coneixement del tu-rista i del ciutadà de l'entitat i laimportància de l'Ebre “fomen-

tarà el respecte i la compren-

sió de la importància d'aquest

curs fluvial, així com aspectes

de gestió de l'aigua que, tal

com reconeix la comunitat

científica, s'està convertint en

el recurs natural més delicat

per al segle XXI”. ❚❚

Més de mig milió d’euros peral foment turístic de Tortosa

TURISME

EBReCONÒMIC JULIO - AGOST 201010Actualitat

TORTOSA

ACN

El govern ha decidit, final-ment, comprar a la multinacionalLear les instal·lacions que ocupa-va al municipi de Roquetes finsque va decidir tancar la planta iacomiadar 518 treballadors. L’ope-ració, tot i les reserves dels sindi-cats, costarà 1,65 M€ i ha de per-metre oferir espais de lloguer pera la instal·lació d’empreses.Aquest és un dels vuit projectesacordats per la comissió de segui-ment del Pla d’iniciatves per aldesenvolupament de les Terres del’Ebre a principis de juliol. Ambuna inversió de 11,1 M€ del go-vern espanyol, inclouen també elsubministrament d’aigua i gas alpolígon Catalunya Sud o la com-pra de terrenys per a una plantade tractament de residus a Mórala Nova.

La decisió es va fer públicadesprés de la quarta reunió de lacomissió de seguiment, que vapresidir el conseller d’Innovació,Universitats i Empresa, Josep Hu-guet, i que, precisament, va sercreada arran del tancament de Le-ar. El govern, de fet, havia descar-tat mesos enrere la compra d’a-questes instal·lacions. Ara, però,hauria canviat de parer, desprésque la multinacional hagués deci-

dit acceptar l’oferta “sostre” plan-tejada per l’executiu, segons vaexplicar el delegat del govern a lesTerres de l’Ebre, Lluís Salvadó. Fi-nalment, seran 1,65 M€, 1,5 M€dels quals corresponen a l’immo-ble i, la resta, als costos de com-pravenda.

“Hi havia un sostre (econò-

mic per a l’operació): s’estava

disposat a arribar a un punt i, si

se superava, deixava de ser in-

teressant. S’ha arribat a un

acord al sostre que s’havia

marcat. Continua havent-hi re-

cança dels sindicats: l’entenem

i la compartim, en certa mesu-

ra. Podria produir una fractura

important. Hi ha gent que té fe-

rides obertes respecte a Lear;

l’administració les compartim i

les hem patit: hi ha una recan-

ça d’afavorir la gestió del sòl

propietat d’una empresa que

ha provocat un trauma al terri-

tori. Ara bé, hi ha una oportuni-

tat que pesa més i s’acaba pre-

nent la decisió”, va declarar Sal-vadó, que va reconèixer explícita-ment les reserves dels sindicats,que, finalment, han acceptat laproposta.

◗ Lloguer per a empresesUn cop el govern espanyol

aprove, via decret llei, els projec-

tes plantejats per la comissió deseguiment i els dote de finança-ment, es posarà en marxa l’opera-ció que executarà formalment l’A-juntament de Roquetes a travésd’un conveni –les inversions lesexecutaran majoritàriament elsens locals per aquesta mateixavia.

Segons va explicar Salvadó,el govern pretén disposar d’a-questes instal·lacions per oferirnaus de lloguer a “preus asse-

quibles” empreses industrialsque s’hi vulguen establir, aprofi-tant també la futura proximitatde la variant de l’eix de l’Ebre. Laparcel·la té 31.750 metres qua-drats, 13.500 dels quals edifi-cats, i un 13% oficines.

Al costat d’aquesta compra, lacomissió ha donat llum verda alsset projectes restants, alguns jaconeguts. Aquest és el cas delsubministrament d’aigua i gas alpolígon industrial Catalunya Sud,que preveu dotar de 4,5 hectòme-tres cúbics anuals d’aigua (ambun cabal mitjà de 200 litres per se-gon i puntes de fins a 300) la im-plantació industrial des de pous ala zona de la Font de Quinto, almunicipi de Tortosa. Tot plegat tin-dria un cost de 4,5 milions d’euros

A més a més, és previst dotaramb un milió la compra dels ter-

renys per a la instal·lació d’unaplanta de tractament de residussòlids urbans i el seu aprofitamentenergètic al polígon industrial delMolló (Móra la Nova), per reduirl’abocament de fracció resta a l’a-bocador de Tivissa i que construirài explotarà una societat mixta pú-blica-privada i el Consorci de Resi-dus de la Ribera d’Ebre, la Terra Al-ta i el Priorat. El projecte té uncost de 25 M€ i donaria faena aunes 25 persones.

També s’ha fixat una partidade 200.000 euros per impulsar elCTM de Flix i el seu centre d’em-preses, especialitzant-lo en tec-nologia ambiental; 1 M€ per a laconstrucció d’un nou viver d’em-preses al polígon les Planes deGandesa, que formarà part de laxarxa de vivers de les Terres del’Ebre; 600.000 euros per a l’elec-trificació del polígon de l’Oriola, aAmposta; 1,8 M€ (1 M€ dels fonsFeder) per a la creació, al mateixpolígon de l’Oriola, d’una antenatecnològica de referència en l’àm-bit marítim, dels materials com-posites i les tecnologies renova-bles per desenvolupar activitatsd’R+D+I i, finalment, 1,1 M€ des-tinats a reactivar el clúster indus-trial del moble i el Centre de Difu-sió Tecnològica de la Fusta i elMoble. ❚❚

El govern comprarà les instal·lacionsde Lear a Roquetes per 1,65 M€

INDÚSTRIA

LA SÉNIA

ACN

La posada en marxa de dosplantes de valorització energèticade la biomassa a la Sénia i Bateapermetrà transformar unes146.000 tones anuals de biomassaprovinents dels boscos i de les ac-tivitats agrícoles de les Terres del'Ebre. El projecte ha de contribuira gestionar adequadament els bos-cos per evitar incendis, solucionarel problema de les restes agrícolesi generar ocupació. Per possibilitaraquesta activitat, el conseller deMedi Ambient i Habitatge, Fran-cesc Baltasar, va signar a mitjan ju-liol sengles convenis amb els dosajuntaments per possibilitar la pla-nificació i coordinació de les opera-

cions de recollida d'aquest materialtant dels boscos públics i privatscom dels conreus.

L'anomenada Estratègia per ala gestió forestal sostenible a lesTerres de l'Ebre associada a la valo-rització energètica de la biomassaque impulsa el departament par-teix de la possibilitat d'aprofitar36.395,1 tones anuals de biomas-sa provinents de 37.863,9 hectàre-es forestals de boscos públics i pri-vats, així com també de les restesagrícoles de conreus com la vinya il'olivera, que podrien generar109.631 tones anuals de biomassa.

En total, serien unes 146.026tones anuals per a la produccióenergètica –excepte unes 3.000que es dedicarien a altres usos–

que permetrien obtindre 258,9MW de potencial tèrmic i 15,45MW de potencial elèctric. La plantaque l'empresa Econergia SA cons-trueix al municipi de la Sénia –idea-da per donar sortida al subproductede la indústria del moble–, i la futu-ra planta –en una primera fase no-més dedicada a l'estellatge persubministrar la biomassa– que pro-jecta l'Ajuntament de Batea, serienles encarregades, inicialment, d'a-questa valorització.

Segons va explicar el directorgerent del Centre de la PropietatForestal, Antoni Farrero, els con-venis per impulsar mecanismesde recollida i aprofitament ener-gètic van en la línia, en una prime-ra instància, de poder concentrar

Les plantes de la Sénia i Batea permetran valoritzar la biomassa

PROJECTES

l'oferta de biomassa existent, totafavorint la gestió dels boscos pú-blics, amb plans de millora, i elcontacte dels propietaris fores-tals privats amb els centres deconsum d'aquesta matèria. Elsajuntaments s'encarreguen deformar les plantilles i d'organitzarles tasques de recollida a les zo-nes forestals públiques i a les pri-vades que ho hagen autoritzat.

La iniciativa, segons va argu-mentar Farrero, vol convertir-se enuna estratègia de llarg abast pergestionar de forma sostenible labiomassa dels boscos, amb unaespecial incidència en la declaraciói propagació d'incendis. Una ges-tió, a més, que al mateix temps hade permetre evitar canvis en el rè-gim hídric de les conques i reduir lavulnerabilitat que confereix als bos-cos davant plagues o fenòmens na-turals com les ventades.

“Volem augmentar la quali-

tat dels boscos, la seua gestió i

ordenació, d'una forma compati-

ble amb el paisatge, els usos so-

cials i el medi natural. La valorit-

zació de la biomassa és un mitjà

per fer això: no podríem fer-ho si

no poguéssem valoritzar els pro-

ductes, perquè els pressupostos

són molt elevats”, va subratllar elmateix Farrero.

Baltasar va incidir, també, en ladimensió més socioeconòmica delprojecte. “En primer lloc, la ges-

tió dels boscos; en segon lloc, la

gestió dels residus de la produc-

ció agrícola, i, en tercer lloc, un

factor no menor que és com una

motivació per a la generació d'o-

cupació, que fa falta en el con-

text que estem. Ho hem treba-

llat amb la idea que cal articular

les iniciatives públiques i les pri-

vades”. El conseller va afegir aaquesta relació el potencial turísticque pot suposar una gestió forestalen aquesta línia, pionera a Catalu-nya pel que fa al plantejament glo-bal i la implicació pública i privadaen el projecte. ❚❚

TORTOSA

ACN

Els plans extraordinarisd'ocupació local (PEOL) deldepartament de Treball hanpermès la contractació de 294persones en atur a les Terresde l'Ebre. D'aquests plans,que combinen activitats deformació i de treball per a per-sones sense faena amb l'ob-jectiu de reforçar les mesuresdestinades a millorar la seuasituació, s'han beneficiat 47entitats locals per desenvolu-par 78 projectes a les comar-ques de l'Ebre, amb un importde més de 2,1 M€ atorgats peldepartament a través del Ser-vei d'Ocupació de Catalunya(SOC).

La consellera de Treball,Mar Serna, presentava diven-dres a Tortosa els resultatsdels plans, que s'emmarquenen sectors emergents o tradi-cionals que generen ocupació.Així, estan vinculats a sectorscom les tecnologies de la in-formació i la comunicació, lesenergies renovables, l'eficièn-cia i l'estalvi energètic, i la re-habilitació d'habitatges, edifi-cis o equipaments de titulari-tat o d'ús públic. ❚❚

Prop de 300 aturatstroben faena amb elsplans extraordinarisd’ocupació (PEOL)

TREBALL

EBReCONÒMICJULIOL-AGOST 2010 11Actualitat

Guardons a la internacionalització, la responsabilitat social empresarial, la innovació i ia millor estratègia i iniciativa

TORTOSA

Redacció

La Cambra de Comerç de Tor-tosa ha instaurat uns nous pre-mis per reconèixer les millorspràctiques portades a terme pelteixit industrial, comercial i turís-tic de les Terres de l’Ebre. Hi haun total de tretze guardons, valo-rats en 9.000 euros, que seranentregats el 22 de setembre.

El president de la Cambra deComerç de Tortosa, José LuisMora; el president de la comissióde Comerç Interior, Carlos Ripo-llès, i el director gerent, FrancescMinguell, van presentar en rodade premsa la primera edició d’a-quests guardons, una iniciativaaprovada pel comitè executiu del’entitat, que tindrà lloc a Xerta, ales noves instal·lacions de l’hotelVilla Retiro, el dia 22 de setem-bre del 2010, amb la participaciódel conseller d’Innovació, Univer-sitats i Empresa, Josep Huguet.

José Luis Mora va destacarque els Premis Cambra 2010 són:“fruit d’un procés de reflexió i

diàleg amb les institucions i,

sobretot, amb els membres de

l’anterior comitè executiu i de

l’actual i del ple de la corpora-

ció, amb la voluntat de reconèi-

xer l’activitat empresarial duta

a terme per les empreses, per-

sones o institucions del teixit

industrial, comercial i turístic

de les Terres de l’Ebre, que con-

tribueixen a la millora de la

competitivitat del país a través

de la internacionalització, la

responsabilitat social empresa-

rial, la innovació i la millor es-

tratègia i iniciativa”. SegonsMora, “la Cambra vol que

aquests premis servisquen

d’estímul a les empreses de les

Terres de l’Ebre, perquè, en

temps difícils, també cal reco-

nèixer i potenciar l’esperit i

l’autoestima de l’empresariat

de la vegueria de l’Ebre”.“En un moment com l’ac-

tual, on la globalització i la

competitivitat fan difícil la su-

pervivència de les petites i mit-

janes empreses, és del tot ne-

cessari estimular i donar su-

port, alhora que agrair, l’esforç

de les empreses”, va dir durantl’acte de presentació.

Els premis s’atorgaran enquatre àmbits: internacionalitza-ció, responsabilitat social empre-sarial, innovació, i millor estratè-gia i iniciativa. En cadascun d’a-quest àmbits s’atorgarà un premials sectors industrial, comercial ide serveis, i les propostes queopten als premis podran ser pre-sentades de forma individual o ainiciativa de qualsevol institució,organisme o entitat (ajuntament,associació, etc.) vinculada a l’àm-bit econòmic de les Terres del’Ebre. El termini per presentarles candidatures als premis fina-litza el 6 de setembre i tota la in-formació estarà disponible a

www.cambratortosa.com.A més, a proposta del jurat i

dels òrgans de govern de la Cam-bra, també s’atorgaran diferentsreconeixements i, a part dels pre-mis als sectors del comerç, in-dústria i serveis de cadascun delsàmbits, s’atorgarà un altre PremiCambra 2010 a una empresa denova creació.

Els responsables dels premistambé han avançat que l’acte delliurament dels premis comptaràamb una mostra dels productesde qualitat que hi ha a les Terresde l’Ebre. ❚❚

La Cambra convoca la primera edició d’unspremis per reconèixer l’empresariat ebrenc

CEDIDA

Moment de la presentació dels guardons.

Es distingiran tresempreses, una persector i en quatreàmbits diferents

Mora: “Els premis sónfruit d’un procés dereflexió i diàleg ambles institucions”

EBReCONÒMIC JULIOL - AGOST 201012La Cambra

BASES PREMIS CAMBRA 2010

En aquesta edició, la Cambra Ofi-cial de Comerç, Indústria i Nave-gació de Tortosa reconeixerà pú-blicament a través dels PremisCambra 2010 aquelles empresesde les Terres de l'Ebre que s’hi pre-senten i que hagen destacat en elssectors del comerç, indústria, iserveis. Dins de cada sector, hihaurà un premi per a cadascundels àmbits següents: internacio-nalització, responsabilitat socialempresarial, innovació i millor es-tratègia i iniciativa.A part dels premis als sectors delcomerç, indústria i serveis de ca-dascun d'aquests àmbits, la Cam-bra de Tortosa, sota criteri delsseus òrgans de govern, distingiràtambé amb el Premi Cambra 2010una empresa de nova creació iatorgarà els reconeixements queconsidere adients.

BASES GENERALSPER A TOTS ELS PREMIS- La candidatura podrà ser presen-tada per la mateixa empresa o peruna altra empresa, entitat o institu-ció que vulga avalar l'empresa pro-posada.- Una empresa podrà presentar laseua candidatura a més d'un pre-mi. No obstant això, solament po-drà ser guardonada per a un delsPremis Cambra i serà el jurat quidecidisca quina és la candidaturamés meritòria.- Els candidats hauran de presentarla fitxa d'inscripció adjunta a lesbases fent referència al nom delpremi al qual s'opta. Per cada pre-mi a què s'opta s'ha de presentaruna fitxa d'inscripció.- Les fitxes d'inscripció es podranlliurar en suport paper, via correupostal, i/o per correu electrònic.- Per presentar la candidatura ensuport paper es podrà lliurar la do-cumentació a les oficines de laCambra (ubicades al número 7 delcarrer de Cervantes, 43500 Torto-sa) i per presentar la candidaturaper correu electrònic es podrà fer al'adreça tortosa@cambratortosa.com.- Tota la informació, així com les fit-xes d'inscripció, es poden desca-rregar a través de la pàgina web dela Cambra:www.cambratortosa.com. - La candidatura que presentaranles empreses haurà de ser concisa,respondre als criteris indicats enles bases de participació i donar lainformació adient en l'espai prevista la fitxa d'inscripció. - Si escau, l'empresa podrà pre-sentar en un annex la informacióaddicional que considere rellevant,tot i que no podrà ser superior a sis

pàgines.- El termini de lliurament de candi-datures finalitza el dia 6 de setem-bre del 2010.- La Cambra farà públic els nomsde les empreses premiades durantl'acte de lliurament dels PremisCambra 2010 del dia 22 de setem-bre i difondrà públicament elsnoms de les empreses premiadesa través dels mitjans de difusió quecrega més convenients.- Es podrà premiar empreses jaguardonades amb anterioritat ambel mateix premi quan hagentranscorregut cinc anys des de l'úl-tim guardó.- Els membres del comitè executiude la Cambra no podran optar alspremis ni presentar-hi candidatu-res.- Les actuacions que el jurat consi-derarà i avaluarà s'hauran d'haverrealitzat abans del 30 de juny del2010.- El guardó consistirà en una distin-ció i un diploma acreditatiu del Pre-mi, que els guardonats podran uti-litzar a tots els efectes.- Per a qualsevol informació, dubteo aclariment podeu adreçar-vos altelèfon 977 44 15 37 o a l'adreçatortosa@cambratortosa.com.

BASES ESPECÍFIQUESPER ALS PREMISD'INTERNACIONALITTZACIÓ

ObjectiuDistingir aquelles empreses de lademarcació, dels sectors del co-merç, indústria i serveis, que hagendut a terme un esforç destacat perimpulsar la seua activitat d'interna-cionalització.

CandidaturesPodran concórrer al Premi enaquesta categoria les empreses deles Terres de l'Ebre que hagen des-plegat activitats relacionades ambla internacionalització.

MèritsEl jurat valorarà les actuacions re-ferides a:- L'inici de l'activitat exportadora,obertura de nous mercats, incre-ment de les exportacions en gene-ral, increment de la quota de mer-cat en determinats països, i conti-nuïtat de les exportacions en mer-cats i/o sectors amb especial difi-cultat.- Les dificultats país/sector supe-rades amb èxit (esforços realitzatsen l'obtenció d'homologacions icertificacions per a la comercialit-zació de determinats productes enmercats exteriors).

- La cooperació empresarial: grupso consorcis d'exportació, acordsde franquícia o llicència de fabrica-ció amb empreses locals, establi-ment al país de destí mitjançant so-cis, etc.- Les inversions en sistemes pro-ductius i/o en R+D+I necessàriesper abordar mercats exteriors.- La participació en projectes quecontribueixen al desenvolupamentregional a països en vies de desen-volupament.- Les actualitzacions en els àmbitsdels grans projectes d'infraestruc-tures.- La implantació: establiment de fi-lials comercials i/o productives al'exterior.- La utilització d'Internet i novestecnologies per a la internacionalit-zació de l'empresa (B2B, B2C).- El coneixement dels mercatsd'exportació i implantació més im-portants per les empreses exporta-dores.- Altres accions de contingut anà-leg.

BASES ESPECÍFIQUES PER ALSPREMIS DE RESPONSABILITATSOCCIAL EMPRESARIAL

ObjectiuDistingir aquelles empreses de lesTerres de l'Ebre, dels sectors delcomerç, indústria i serveis, que handesenvolupat actuacions ètiquesdestacables en l'àmbit de la res-ponsabilitat social, l'aplicació deles quals hagen representat un in-crement de l'equilibri entre la seuadimensió econòmica, social i am-biental.

CandidaturesPodran concórrer al Premi enaquesta categoria totes les empre-ses de les Terres de l'Ebre que ha-gin contribuït activament i de ma-nera voluntària a la millora social,econòmica i ambiental amb l'ob-jectiu de millorar la seva situaciócompetitiva i el seu valor afegit.

MèritsEl jurat valorarà les actuacions re-ferides a:- L'actuació coherent a la recercade l'excel·lència en el si de l'empre-sa, atenent amb especial atencióles persones i les seues condicionsde treball, així com la qualitat delsseus processos productius.- L'actuació que haja comportatuna clara aportació a la comunitatmés propera a la realitat de l'em-presa i que l'haja combinat amb uncreixement de negoci raonable. - L'aplicació d'una política de sos-

tenibilitat, estalvi energètic i de res-pecte al medi ambient basada enla qualitat, que haja minimitzat l'im-pacte de l'activitat empresarial enl'entorn. - El concepte estalvi energèticcomprèn el conjunt d'accions i me-sures que permeten optimitzar larelació entre la quantitat d'energiaconsumida i els productes i serveisfinals obtinguts. Aquestes mesureses poden aconseguir, tant en l'àm-bit particular com en l'empresarial,mitjançant la implementació de so-lucions tecnològiques o de gestió,o bé d'hàbits culturals en la comu-nitat.- Les relacions establides amb elsdiferents grups d'interès (accionis-tes, clients, treballadors, proveï-dors, societat en general), orienta-des a promoure la responsabilitatsocial, la transparència, la qualitat,la informació mediambiental, etc.

BASES ESPECÍFIQUESPER ALS PREMIS INNOVACIÓ

OObjectiuDistingir aquelles empreses de lesTerres de l'Ebre, dels sectors delcomerç, indústria i serveis, que hantingut una trajectòria estretamentlligada a l’impuls de la innovació, larecerca i el desenvolupament.

CandidaturesPodran concórrer al Premi enaquesta categoria totes les empre-ses de les Terres de l'Ebre que des-envolupen activitats relacionadesamb la millora de la gestió del seusprocessos d'innovació, la recerca iel desenvolupament i que ho enfo-quen com una aposta de futur.

MèritsEl jurat valorarà les actuacions re-ferides a:- La millora important de la compe-titivitat de l'empresa com a conse-qüència de l'organització i la gestióacurades en el procés d'innovació.- La creativitat en el disseny i en eldesenvolupament d'un productei/o estratègia. - L'establiment de noves línies depolítica d'innovació a l'empresa.- La innovació destacada en pro-cessos tecnològics.- L'àmplia trajectòria aplicant políti-ques d'innovació i/o projectes con-crets.- Les certificacions, acreditacionsi/o verificacions obtingudes.- Les inversions en sistemes pro-ductius i/o en R+D+I.- Els projectes que hagen fomentatla col·laboració entre la universitat il'empresa.

BASES ESPECÍFIQUES PER ALSPREMIS MILLOR INICIATIVA

Objectiu (doblle reconeixement)- Reconèixer l'activitat desenvolu-pada en el sector respectiu, co-merç, indústria i serveis, amb l'ob-jectiu de combinar la tradició delnegoci amb la modernització del'empresa en l'adaptació a la reali-tat del consum. - Reconèixer aquella empresa quehagi contribuït de manera important ala dinamització i a l'expansió comer-cial d'una població de la demarcació.

CandidaturesHi podran concórrer les empresesdels sectors i associacions o gre-mis amb seu social o almenys ambun punt de venda ubicat a la de-marcació i amb una trajectòria quecombini tradició, modernitat i efi-ciència.També hi podran concórrer les em-preses que hagen promogut ambeficàcia la dinamització comercialen una població de les Terres del'Ebre o en diverses.

MèritsEl jurat valorarà les actuacions re-ferides a:Concepte tradició i modernitat:- La combinació de la tradició delnegoci de serveis (quan la gestióactual correspon a generacionsposteriors a la del seu fundador)amb la modernització.- L'aplicació de factors innovadorsen la gestió de l'establiment.- L'activitat de promoció i les ac-cions de comunicació i/o publicitatdesenvolupades.- Les accions realitzades per a larehabilitació de l'establiment.- Les accions desenvolupades pera la promoció de l'associacionis-me.- Les accions desenvolupades peraconseguir la professionalitzacióde la gestió de l'establiment.- La creació d'un producte o d'unservei nou i/o original.- El procés de creixement i expan-sió de l'empresa.- El procés d'obertura a nous mer-cats exteriors.Concepte de dinamització comer-cial:- La dinamització comercial promo-guda a partir de la seva presènciaen una ciutat.- La capacitat de generar de volumde vendes- La capacitat de ser competitiva- El fet d'haver creat flux i dinamis-me econòmic i/o turístic al seu vol-tant i que aquest fet haja beneficiatel ritme comercial i de serveis de laciutat.

Els premis s’atorgaran el dia 22 de setembre i les candidatures es poden presentar fins al 6 d’aquest mateix mes

EBReCONÒMICJULIOL - AGOST 2010 13La Cambra

EBReCONÒMIC JULIOL - AGOST 201014Actualitat

TORTOSA

Redacció

El 13 i el 15 de setembre, laCambra de Comerç de Tortosaserà l’escenari de les jornades te-màtiques La reserva de la biosfe-ra a les Terres de l’Ebre. L’objectiuprincipal? Conèixer les oportuni-tats i potencialitats polítiques iinstruments del govern de Cata-lunya i de l’administració de l’Es-tat sobre les reserves de la bios-

fera i, en concret, sobre la candi-datura de les Terres de l’Ebre. Ésper això que en les jornades par-ticiparan responsables d’ambdósadministracions. Els eixos temà-tics sobre els quals versaranaquestes jornades seran els efec-tes socioeconòmics de la reservade la biosfera, sobretot pel que faal desenvolupament rural i de laindústria, la valorització dels ser-veis i productes turístics o la ges-

tió activa del patrimoni natural.Entre els ponents hi ha el secre-tari del comitè espanyol del Pro-grama MaB de la Unesco, Fran-cisco José Cantos, el consellerd’Agricultura, Alimentació i AccióRural, Joaquim Llena, el cap del’àrea de Turisme Sostenible de lasecretaria d’Estat de Turisme, Ri-cardo Blanco, o el conselelr deMedi Ambient i Habitatge, Fran-cesc Baltasar. ❚❚

La Cambra, seu d’unes jornadessobre la reserva de la biosfera

TROBADES

L’EBRE

Al juliol de l’any passat la Cambra ja va ser seu d’una jornada al voltant de la candidatura ebrenca per ser declarada reserva de la

biosfera.

TORTOSA

Redacció

El cap de setmana del 3 i 4 dejuliol, es va celebrar la 23a edició dela Travessia Nauticoturística perl'Ebre a Tortosa, organitzada pelClub de Rem Tortosa, i els clubsnàutics de Sant Carles de la Ràpita,l'Ampolla i Riumar-Deltebre, amb lacol·laboració de la Cambra Oficial deComerç, Indústria i Navegació deTortosa. Aquest esdeveniment tam-bé compta amb el suport de l’Insti-tut per al Desenvolupament de lesComarques de l'Ebre (Idece), de la

Diputació de Tarragona, i de Metro-mar. La Cambra de Comerç de Tor-tosa, amb motiu de les celebracionsdel seu centenari l'any 2008, va ini-ciar la col·laboració activa en aquestesdeveniment per mostrar el seucompromís amb la navegació pel riuEbre com un dels principals actiusturístics del territori i per deixarconstància que el riu Ebre és l'eixvertebrador de les comarquesebrenques i una font de riquesa quecal redescobrir i aprofitar per millo-rar la dinamització turística de lesTerres de l'Ebre. ❚❚

XXIII edició de la travessianauticoturística per l’Ebre

TURISME

Les embarcacions participants van remuntar el riu des de la desembocadura

fins a Tortosa.

TORTOSA

ACN

L’Ajuntament de Tortosa posa adisposició dels turistes que visitenla ciutat a partir del cap de setma-na del 14 i el 15 d’agost la TortosaCard, una targeta que es pot ad-quirir per cinc euros i permet ac-cedir de forma lliure a equipa-ments i exposicions de la ciutat,així com obtindre descomptes endiversos serveis i establiments. Lainiciativa, que segons ha destacatel tinent d’alcalde de PromocióEconòmica, Ricard Forés, no estroba encara molt estesa en ciu-tats mitjanes com Tortosa, ha depermetre que la ciutat disposed’un paquet turístic ampli amb una“oferta variada i ordenada”

aportant avantatges econòmicsque puguen convèncer el turistaper visitar o allargar la seua estadaa la ciutat.

De caràcter unipersonal, in-transferible i vàlida per un períodede tres dies, la Tortosa Card (de laqual s’han editat sis models ambdiferents imatges representativesde la ciutat) es podrà adquirir percinc euros a l’Oficina de Turisme,al Centre d’Interpretació del Re-naixement, als Jardins del Prín-cep, botigues especialitzades i ho-tels de la ciutat. En comprar-la, elturista rep també una guia ambles condicions i els horaris. El titu-lar de la targeta pot accedir de for-

ma lliure als espais de visita de laCatedral, als Jardins del Príncep ial Centre d’Interpretació del Re-naixement, que individualment co-bren una entrada de tres euros.

A banda d’aquestes presta-cions, 26 restaurants de l’associa-ció Platigot ofereixen un descomp-te del 5 % en la factura individual;la Cambra de Comerç de Tortosarebaixa de 2 € a 1,5 € la visita alseu edifici, la pinacoteca i la salaFederico Mayor Zaragoza; el busturístic passa de 3 € a 2 €; els taxisaplicaran un descompte lineal d’1€ per targeta; viatjar pel riu amb elllagut Lo Sirgador costarà un 5 %menys; l’hípica Equitor aplicarà un10 % de descompte; l’empresa deserveis turístics Conficon aplicaràel 50% de descompte en visites iel 10 % en productes turístics; Del’Ebre aplicarà un 10 %; el mateixpercentatge que Visitur.

Forés ha explicat que el consis-tori encara confia a tancar mésconvenis amb empreses de la ciu-tat al mes de setembre, fet quepodria ampliar el ventall de l’ofertade descomptes de la Tortosa Carda gremis com els pastissers. “Po-

dria patir alguna variació en els

pròxims mesos. Però, quan esti-

ga tot configurat, es tancarà per

un any per a les empreses parti-

cipants”, ha indicat el regidor, ques’ha mostrat predisposat a ampliarel radi d’acció del projecte, on, per

contra, els hotels, inicialment, noofereixen descomptes per qües-tions “legals” i “operatives”.

Tot plegat, segons ha argu-mentat el mateix Forés, té l’objec-tiu que la ciutat dispose d’un “pa-

quet turístic ampli”, una “oferta

variada i ordenada amb avantat-

ges econòmics” que puga “aju-

dar el turista a l’hora d’organit-

zar millor la seua estada quan

està aquí i allargar-la”. El regidorha destacat que aquesta iniciativa,que sota termes similars ja funcio-na en ciutats com Barcelona, Va-lència o Tarragona, però “en po-

ques ciutats mitjanes com la

nostra”, és el primer cop que esposa en marxa a les Terres de l’E-bre i permet avançar en la línia nonomés d’oferir avantatges als tu-ristes, sinó que, a més, estiguenenfocades cap al “turisme que

volem”, de tipus cultural i familiaren contraposició al sol i platja. Laconcreció d’aquesta iniciativa, harecordat, ha sigut possible gràciesal “gran acord de tot el sector

turístic de la ciutat, avançant en

la mateixa direcció i en un sentit

concret i tangible”.Els ingressos que s’obtinguen

de la venda de la Tortosa Card esdestinaran a editar les mateixestargetes, les guies i, en cas quesobren recursos, a promocionar laciutat als mitjans de comunicaciólocals i forans. ❚❚

Tortosa ofereix als turistes unatargeta que dóna descomptes

TURISME

TORTOSA

ACN

El preu de l'habitatge de llo-guer a Catalunya ha caigut no-més un -0,6% durant el segontrimestre del 2010, segons l'úl-tim informe sobre l'habitatgede lloguer a l'Estat elaborat pelportal immobiliari fotocasa.es.La caiguda del preu s'alenteixenormement si es comparaamb el mateix període de l'any

2009, quan la disminució va arri-bar a ser del -2,5%. Així, el preumitjà de l'habitatge de lloguer aCatalunya durant aquest mesde juny se situa en els 10,26 eu-ros per metre quadrat al mes.La capital catalana, Barcelona,amb una mitjana de 12,7 €/m2 almes, i la capital de l'Anoia, Igua-lada, amb 6,46 €/m2 al mes, sónles ciutats més cara i més bara-ta, respectivament, per viure-hide lloguer. ❚❚

El lloguer cau un 0,6 %durant el segon trimestre

HABITATGE

L’EBRE

El preu mitjà del lloguer se situa en els 10,26 euros per metre quadrat.

EBReCONÒMICJULIOL - AGOST 2010 15Actualitat

ASCÓ

ACN

L'Ajuntament d'Ascó i l'em-presa Itaca Wind Power SA hansignat un conveni que preveu laubicació d'aquesta companyia enuna nau industrial de la població,de titularitat municipal, on esconstruirà el prototip d’un acumu-lador d’energia amb capacitat peremmagatzemar 150 quilowattsd’electricitat. Es tracta d’un pro-jecte pioner a l’Estat espanyol i aescala internacional, que empraràl’hidrogen com a base per a latecnologia d’emmagatzematge.L’empresa pretén executar aquestprimer prototip i desenvoluparamb posterioritat equips de major

capacitat. La instal·lació d’ItacaWind Power a Ascó suposarà unainversió de cinc milions d’euros icrearà una desena de llocs de tre-ball.

Durant la presentació del pro-jecte, el director general d’ItacaWind Power, Juan Carlos Martí-nez-Amago, ha concretat que, toti que aquestes bateries indus-trials poden carregar-se amb elec-tricitat provinent de qualsevol fontde generació, el pla inicial del’empresa és alimentar-la ambenergia provinent d’un aerogene-rador que s’ubicarà al terme mu-nicipal d’Ascó. Martínez-Amagoha recordat la “imprevisibilitat”

de l’energia eòlica, que depèn delvent i, per tant, “aboca l’energia

a la xarxa amb distorsions”. Amés a més, els parcs eòlics ac-tuals no sempre aboquen tota l’e-lectricitat que generen a la xarxa,ja que, per exemple, durant la nit(quan hi ha menys demanda) bo-na part d’aquesta energia esperd.

En aquest sentit, ha continuatel director, l’empresa vol aprofitaraquesta energia per separar l’hi-drogen de l’oxigen i carregar elseu prototip. El resultat és unequip capaç d’emmagatzemarenergia i abocar-la allà on es vulgai quan es vulga, de manera quees fomenta l’eficiència energèti-ca. Martínez-Amago ha subratllatque es tracta d’una iniciativa“pionera al món” perquè “mai

s’ha fet un prototip de 150 qui-

lowatts a partir del vent”.

Aquest conveni té una durada de

tres anys, tot i que l’empresa hamostrat la voluntat de desenvolu-par un projecte “a llarg termini”.

Els treballs per a la instal·lació aAscó s’iniciaran dilluns vinent il’empresa calcula tindre el dis-seny del prototip d’aquí a un any.

Itaca Wind Power construirà a Ascó unprototip per emmagatzemar electricitat

EMPRESA

El conveni suposa una inversióinicial de 5 M€ de l’empresa, quecrearà entre deu i quinze llocs detreball a Ascó, d’especialitzacióen enginyeria. El director generald’Itaca Wind Power ha afegit quel’empresa ha apostat per Ascóperquè “té un projecte a llarg

termini de clúster d’energia” iperquè el municipi compta amb“personal amb una formació

molt més tècnica que en altres

emplaçaments”.

Per la seua banda, l’alcalde delmunicipi, Rafael Vidal, ha mostratla satisfacció pel conveni, ja que“ens dóna l’oportunitat de ma-

terialitzar la capacitat de con-

vertir-nos en un clúster energè-

tic, lligat a la cultura industrial

del municipi”. Segons Vidal, ambaquest nou projecte a Ascó “s’o-

bre la porta tant a la generació

d’energia com a la seua trans-

formació per ser emmagatze-

mada i utilitzada amb la màxi-

ma eficiència possible”. ❚❚

Aquesta instal·lació suposarà una inversióde 5 M€ i crearà unsdeu llocs de treball

TORTOSA

ACN

Una de les obres més espera-des a les Terres de l’Ebre, la va-riant de l’N-340 a l’Aldea, estàaturada des de finals de juliol. Elstreballadors de l’empresa adjudi-catària, Construcciones SandoSA, haurien comunicat a l’alcaldeque no hi ha prou finançamentper continuar i que la inclusió d’u-na nova partida al pressupost im-pediria reprendre-les, com a mí-nim, fins al 2012.

La reacció del territori no s’hafet esperar. L’Aldea ja ha ultimatuna mobilització aquest diven-dres 13 d’agost per protestar encontra d’aquesta aturada.

El president de la Cambra deComerç de Tortosa, José LuisMora, ha manifestat a l’alcaldede l’Aldea que “la paralització

de les obres de la variant és un

menyspreu indignant i insul-

tant, no només a la gent de

l’Aldea sinó també a la gent de

les Terres de l’Ebre”. Mora ha re-marcat que “aquesta variant no

és només un problema de tràn-

sit, que ja és prou important,

sinó que la seguretat i la vida

d’algunes persones també es

veurà afectada per l’aturada”.

“No hi ha dret que el ministeri

de Foment, sense donar la cara

i en ple estiu, ature l’única obra

que està fent a les Terres de l’E-

bre”, ha insistit Mora.A més, el president de la

Cambra de Tortosa ha reiterat:“No m’estranya gens ni mica

que la gran majoria de les per-

sones enquestades pel CIS

qualifiquen de dolenta o molt

dolenta la gestió del govern es-

panyol, i que la mala imatge de

la classe política siga el tercer

problema més important des-

prés de l’atur i la situació eco-

nòmica. Si continuen així,

aconseguiran que la desafecció

política arribe a rècords totals”.

José Luis Mora ha recordat que“els sectors empresarials i co-

mercials de les Terres de l’Ebre

no podem acceptar de cap ma-

nera que es produïsquen reta-

llades i aturades a les obres de

les infraestructures, perquè ja

acumulem prou anys de retard

en moltes obres i els nostres

negocis topen constantment

amb colls de botella injusta-

ment abandonats per les admi-

nistracions, com el corredor

ferroviari del Mediterrani, l’ab-

sència d’autovies, l’N-340, l’N-

420 o l’eix de l’Ebre”.“Demanem al ministeri de

Foment que rectifique i que el

govern català exigisca al minis-

tre Blanco que no ature les

obres, alhora que tornem a rei-

vindicar la bonificació dels pe-

atges de l’AP-7 al seu pas per

les Terres de l’Ebre”, concloïaMora. ❚❚

Foment atura les obres de la variant de l’Aldea

INFRAESTRUCTURES

TORTOSA

ACN

Les cooperatives Arrossairesdel Delta de l’Ebre i la CambraArrossera del Montsià han tren-cat definitivament les negocia-cions que des de fa dos anys imig mantenien per tancar unprocés de fusió total de les dosentitats que hauria donat lloc auna de les organitzacions pro-ductores d’arròs més importantsde l’Estat. Les discrepàncies enl’estratègia empresarial comunai els ritmes per assolir aquestsobjectius haurien resultat insal-vables, i han posat punt i final alprocés pel qual el govern haviaapostat fortament. Els presi-dents de les entitats tenen pre-vist comunicar aquesta decisióals socis en sengles juntes ge-nerals que es convocaran perdiumenge 29 d’agost.

Les negociacions iniciades alfebrer del 2008, conduïdes peruna delegació de tres personesde cada entitat i encapçaladespels presidents i directors gene-rals corresponents, es van tan-car fa poques setmanes davantel bloqueig per les diferènciesde criteri constatades per totesdos parts durant els últimstemps. Una qüestió que afecta,bàsicament, aspectes d’estratè-gia empresarial futura de les doscooperatives, nascudes, precisa-ment, d’un doble procés de fu-sió, l’any 2003, de les dos enti-tats de l’hemidelta dret (Cambradel Montsià) i les quatre de l’he-midelta esquerre (Arrossairesdel Delta). Les converses també

s’han vist alterades per petitsconflictes d’interessos soterratsentre les cúpules de les dos coo-peratives.

Així, no han sigut suficientsels informes favorables que ava-laven la viabilitat financera delprocés, que hauria generat unaentitat amb més de 4.800 socis(3.500, la Cambra del Montsià, i1.300, Arrossaires) i una produc-ció anual de 80 milions de quilosd’arròs (el 70% del que es pro-dueix al Delta), una de les mésimportants del sector a l’Estat.Tampoc el suport actiu i econò-mic del departament d’Agricultu-ra, Alimentació i Acció Rural, elprincipal incitador de l’operació,que es va comprometre a apor-tar el 40% del cost de la fusió através dels fons d’un pla de mo-dernització i, addicionalment, hafinançat els 40.000 euros que vacostar elaborar un estudi patri-monial i per quadrar els balançosanuals de les dos entitats ambvista a la fusió.

La decisió de no tirar enda-vant el procés de fusió total ja ésferma. Els presidents de totesdos entitats, Miquel Fàbregas,de la Cambra del Montsià, i JordiCasanova, d’Arrossaires del Del-ta, han confirmat a l’ACN que lacomunicaran oficialment als so-cis en les juntes generals que esconvocaran el mateix dia (diu-menge 29), tant a Deltebre coma Amposta. Els màxims respon-sables de les dos entitats, però,han declinat abundar sobre lescauses del trencament de lesconverses abans de comunicar-ho a l’assemblea. ❚❚

Les arrosseres descartendefinitivament la fusió total

AGRICULTURA

L’Aldea es mobilitzarà aquest divendres en contra de la decisió

Les obres estan aturades des de finals de juliol.

EBReCONÒMIC JULIOL - AGOST 201016Actualitat

C. Cervantes, 7 43500 Tortosa Tel. 977 441 537 Fax 977 444 370 Espai web: www.cambratortosa.com Adreça electrònica: tortosa@cambrescat.es

CURSOS i SEMINARIS

Dies: 21 d’octubre del 2010Horari: de 9 a 14 h i 15.30 a 18.30 h.Durada: 8 horesLloc: seu de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació deTortosa.Preu inscripció: 350 eurosPer a més informació i/o inscripcions: Josep Miralles, ConsellComarcal del Baix Ebre (tel. 977 445 308, a/e: enpe@baixe-bre.cat). Imma Benet, Cambra de Comerç, Indústria iNavegació de Tortosa (Tel. 977 441 537, a/e: tortosa@cambra-tortosa.com).Amb el suport de:

Objectius:- Presentar, analitzar i valorar la complementarietat dels dos àmbitsde la gestió: gestió estratègica i gestió operativa.- Entendre les diferències i el valor aportat per cadascun.- Assumir la responsabilitat del director propietari en la gestió estra-tègica.- Presentar les solucions organitzatives per a implantar la gestióestratègica en l’àmbit de la pime familiar.- Preparar l’empresa per fer front posteriorment als conceptes imetodologies per a desenvolupar el seu pla estratègic.

Continguts:- Anàlisi i diagnòstic sobre la situació de les pimes familiars. Els setpecats capitals en la pime familiar.- La gestió estratègica.

- Tipus de gestió i la seua relació.- Anàlisi, problemes complexos i presa de decisions.- Exercici sobre la presa de decisions en l’equip. Cas pràctic.- Evolució dinàmica competitiva.- Funció directiva en la pime familiar.

Participants- Fundadors i propietaris de pimes familiars interessats a potenciarla capacitat de l’empresa en el futur.- Successors en la direcció i propietat d’empreses familiars involu-crats en la seua gestió i preocupats per establir una estratègia queen permeta la viabilitat i el creixement futur.- Directius no familiars en l’àmbit de la pime familiar responsablesi involucrats en la presa de decisions per a mantindre i potenciar lacapacitat competitiva de l’empresa.

CURSIntroducció a la gestió estratègica

CURS ENPE Hi col·labora: ESADE

TERRES DE L’EBRE

Redacció

Quatre-centes vuitanta perso-nes van trobar faena al juliol a lesTerres de l’Ebre. Aquest volum d’o-cupació ha comportat una caigudade l’atur del 3,6 %, un punt més ac-centuada que la mitjana catalana.D’aquesta manera, per quart mesconsecutiu es crea faena al conjuntdel territori. En aquests moments hiha 12.675 aturats, quan al juny la xi-fra superava els 13.000. De fet, nobaixàvem d’aquestes quantitatsdes del desembre de l’any passat.

De la mateixa manera, l’índexinteranual de creixement de l’aturés ara del 13,3%. Es tracta d’unpercentatge notable, però, mirant-ne la part positiva, es pot considerarmoderat, si tenim en compte queen la primera meitat de l’any pas-sat, hi va haver mesos en què elcreixement interanual va arribar a xi-fres de fins al 94% respecte al2008.

El comportament de l’ocupacióés diferent segons les comarques,per bé que tant al Baix Ebre com alMontsià i a la Terra Alta és similar.

De fet, a les tres comarques el des-cens se situa entorn al 4,1 i 4,2 res-pecte al mes passat. Una tendènciade la qual es desmarca clarament laRibera d’Ebre. En aquesta zona, en-lloc de baixar l’atur ha crescut en2,2 punts al llarg del juliol. Una pos-sible explicació seria que s’ha aca-bat l’ocupació generada per la cen-tral nuclear d’Ascó amb motiu de l’a-turada que s’havia fet per recàrrega,i part del contingent de treballadorss’haurien tornat a apuntar a l’atur. ❚❚

L’ATUR DEL JULIOL PER MUNICIPIS (xifres absolutes) Font: dep.Treball

JUNY JULIOL JUNY JULIOL

Baix Ebre 6.411 6.139 Ribera d’Ebre 1.209 1.235Aldover 40 39 Ascó 49 59Alfara de Carles 26 28 Benissanet 44 39l’Ametlla de Mar 444 392 Flix 189 189Benifallet 37 38 Garcia 28 30Xerta 81 81 Ginestar 53 54Paüls 38 35 Miravet 40 33el Perelló 140 136 Móra d’Ebre 372 378Roquetes 705 680 Móra la Nova 193 187Tivenys 54 55 la Palma d’Ebre 19 22Tortosa 2.938 2.864 Rasquera 34 34Deltebre 1.147 1.062 Riba-roja d’Ebre 50 59Camarles 274 273 Tivissa 79 79l’Aldea 304 282 la Torre de l’Espanyol 31 41l’Ampolla 183 174 Vinebre 28 31

Montsià 5.071 4.856 Terra Alta 464 445Alcanar 602 578 Arnes 9 6Amposta 1.705 1.645 Batea 60 52la Sénia 593 564 Bot 23 25Freginals 11 12 Caseres 9 12la Galera 46 40 Corbera d’Ebre 28 27Godall 40 40 la Fatarella 57 54Mas de Barberans 25 21 Gandesa 145 145Masdenverge 75 72 Horta de Sant Joan 49 47Sant Carles de la Ràpita 891 851 el Pinell de Brai 39 38Santa Bàrbara 283 272 la Pobla de Massaluca 12 9Ulldecona 520 500 Prat de Comte 8 5Sant Jaume d’Enveja 280 261 Vilalba dels Arcs 25 25

MERCAT LABORAL

Quatre-centes vuitanta persones van trobar faena al juliol a les Terres de l’Ebre, una caiguda del 3,6 %

TERRES DE L’EBRE

12.675persones estanapuntades a les llistes de l’atur

RIBERA D’EBRE

És l’única comarcaebrenca que registra un increment de lespersones desocupades

L’Ebre encadena el quart mes consecutiu en què cau el nombre de gent aturada

EBR€CONÒMICJULIOL - AGOST 2010 17Actualitat

OFERTES DE TREBALL La inscripció a les ofertes es pot fer a través de la web de la Cambra: www.cambratortosa.com

PROFESSORD’OFIMÀTICAEs precisa professor per a im-partir classes d'ofimàtica bàsica(alfabetització informàtica) enAcció Laboral. Imprescindibletenir experiència prèvia com for-mador i residir a Tortosa o proxi-mitats. La formació començaràa mitjans sgost. Interessats ma-nar CV a: tecnico03.re@accion-laboral.com o cridar al telèfon:977 750 481.

Població

Tortosa

Data

13/07/2010

TÈCNIC DE TREBALLEs necessita tècnic d'ocupacióper a una empresa de Tortosadedicada a la formació. Lesseues funcions seran: gestió icontrol de cursos, atenció alsusuaris, orientació laboral, con-tacte amb les administracions ialtres entitats col·laboradores...Es requereix experiència en llocsimilar d'entre un any i cinc. Esvaloraran dots comercials. Incor-poració al setembre. Si hi esteuinteressats, envieu CV a: tecni-co03.re@accionlaboral.com otelelfoneu al 977 750 481.

Població

Tortosa

Data

22/7/2010

DEPENDENT BOTIGADE CARTUTXOSLloc de dependent/comercial,encarregat de les tasques prò-pies d'una botiga, atendre el pú-blic i buscar clients d'empresesnoves via correu electrònic, telè-fon, etc.

Població

Tortosa

Data

27/7/2010

PROFESSOREs busca professor per a clas-ses de tècniques i habilitats pera la recerca d'ocupació en acciólaboral: confecció de CV, comafrontar entrevistes, com llegiruna nòmina, tècniques de recer-ca d'ofertes, presentació a lesempreses... Imprescindible ex-periència com a formador, diplo-mats en RL o llicenciats en Psi-cologia i residir a Tortosa o roda-lia. La formació començarà amitjan agost. Si hi esteu interes-sats, envieu CV a:tecnico03.re@accionlaboral.com o telefoneu al 977 750 481.

Població

Tortosa

Data

27/7/2010

AJUDANT DE PERRUQUERIAEs necessita ajudant de perru-queria amb formació. Si hi esteuinteressats, telefoneu al 977502 576 o al 671 673 895.

Població

Jesús

Data

30/6/2010

Fa uns dies vaig tindre l'ocasió decompartir unes hores d'animadaxarrada amb Amith Singhal, un delsenginyers de Google que decidei-xen sobre l'algorisme de recerquesutilitzat per aquesta companyia icontrastar els meus pensamentsamb un dels que intervé en un delssecrets millor guardats del món:l'algorisme de recerca de Google.

Singhal fa vint anys que treballaen recerques i forma part del comi-tè de dotze experts que decideixsobre l'algorisme secret de Google,un procediment dinàmic que so-freix una mitjana de 600 canvis perany per tal de millorar-ne les respos-tes i incorporar nous elements d'in-formació, com Twitter o les xarxessocials, en el seu funcionament.

No descobreixo res nou si dicque el nucli estratègic de Googlesón les cerques amb l'objectiu dedonar la millor resposta en el me-nor temps possible a allò que cadapersona necessita i atenent a lapregunta tal com la fa l'usuari.

Un servei tremendament útil,senzill i barat per a l'usuari i nomenys interessant com a platafor-ma publicitària, ja que permet do-nar la publicitat en funció de qui sóci del que estic buscant.

Cerques intel·ligents,

et coneixen, saben on ets

i fins i tot què estàs fent

Una mateixa frase o terme té di-ferents percepcions per a diferentspersones o per a la mateixa perso-na en funció del que està fent o es-tà cercant en cada moment. Ve-gem-ne alguns exemples:

Si cerco el terme restaurant i elsistema sap on sóc físicament enaquest moment pot donar rellevàn-cia als restaurants propers a lameua ubicació perquè és probableque hi vulga anar a menjar. A més,“si ahir vas anar a menjar a un res-taurant italià, potser avui preferiràsun altre tipus de cuina”.

La millor forma de saber on etsen cada moment, sense haver depreguntar-t'ho, és mitjançant el te-lèfon mòbil, ja que sempre va ambtu, o bé oferir-te una eina d'informa-ció geoposicionada a la qual recor-reràs cada cop que vulgues saberon ets o com anar a un determinatlloc. La millor forma de saber el quefas és mitjançant el navegador d'In-ternet, ja que és l'aplicació que uti-litzes per a informar-te, divertir-te,aprendre, cercar o escriure.

Aquí tenim, doncs, la resposta aquatre dels eixos estratègics de lacompanyia: Google Chrome, uncercador ràpid i gratuït; Android, un

sistema operatiu per a mòbils; Goo-gle Maps, un impressionant siste-ma d'informació cartogràfica i unainterfície que s'adapta cada vegadamés a les humanoides: veu i imat-ge.

Un sistema que pensa per mi, a

la llarga també decideix per mi

En paraules de Singhal, “la priva-desa no ha de frenar la tecnologia”.Va recordar que amb l'aparició de laimpremta també l'Església va reac-cionar malament amb l'excusa ques'hi imprimirien bíblies sacrílegues.“I cal reconèixer que amb les cer-ques s'han enriquit les nostres vi-des”.

Està clar que l'usuari se’n benefi-cia, però també hem de fer algunareflexió critica en diversos plànolsque m'agradaria ressaltar, en matè-ria de privadesa i dels models denegoci.

Al meu entendre, la privadesa noha de frenar la tecnologia, sempreque les lleis que desenvolupen elsgoverns escollits democràticamentpels ciutadans integren, mésprompte que tard, aquesta tecnolo-gia en el seu ordenament jurídic. Ai-xò genera un desfasament, atèsque primer és la tecnologia i des-prés vénen les lleis. Però, si això nosucceeix, està clar que tenim unconflicte i, per tant, un fre per aldesenvolupament i integració sociald'una tecnologia.

Tot l'esdevingut a l'entorn de Go-ogle durant les últimes setmanes(denúncies per les dades recollidesper a Street View, els informessol·licitats per la direcció general decompetència de la UE, acord ambel govern xinès, aquesta gira mun-dial de Singhal) té el seu origen enaquesta controvèrsia entre tecnolo-gia i legalitat, a la qual cal sumaruna situació de domini clar de Goo-gle en el món de les cerques, unacosa que sempre complica.

Neutralitat en les cerques,

l'assignatura pendent

Imaginem-nos que tothom utilit-zés els cercadors en la presa de de-cisions a l’hora de comprar i queaquests fossen capaços de donarla millor informació per al ciutadàconsumidor; perfecte des de laperspectiva de l'usuari, però terribleper al comerciant, ja que tothomacudiria al mateix comerç. Això su-posaria la ruïna de la resta de co-merciants, i crec que no seria bo.

Per tant, la informació té una cla-ríssima influència en el mercat i,quan això es planteja, Singhal afir-ma que “l’algorisme no deixa de

ser una fórmula aplicada per unamàquina i, per tant, és neutral”, a laqual cosa hi afegeixo: sí, però la fór-mula l'escriuen persones que tre-ballen per a una companyia l'objec-tiu de la qual –com és natural– ésguanyar diners, i aquesta fórmulaés secreta. Per tant, la neutralitaten la cerca queda reduïda a un actede fe en el bon fer de la seuacompanyia.

Si hi sumem la posició de dominien el mercat i el fet que l’empresamateix està present en algun delsmercats objecte de les cerques(com poden ser els vídeos de You-tube, les fotografies de Picasa, oels webs que comparteixen siste-mes de publicitat amb Google), noés d'estranyar que cada vegada hihaja més veus que demanen alscercadors el mateix grau de neutra-litat que ells exigeixen a les xarxesde telecomunicacions.

La responsabilitat de Google és,per tant, molt rellevant i això explicaque siga objecte d'observació i con-trovèrsia arreu del món. Al meu en-tendre, la millor equació per definirla neutralitat continua sent aquesta:neutralitat=transparència+compe-tència+respecte pels drets.

Vells principis socials,

nous models de negoci

Està clar que Internet en general iparticularment Google permetenque valors acceptats socialment,com ara compartir, accedir a la in-formació, participar en les institu-cions, donar veu al ciutadà, comuni-

car-se..., puguen desenvolupar-sed'una forma nova que converteix elciutadà en un activista d’aquestanova situació.

En paral·lel, les regles d'explota-ció del món dels continguts estàsofrint un procés de reconversió ex-traordinari, ja que el cost de la cò-pia, en el món digital, tendeix dràs-ticament a zero, la qual cosa deixafora de joc tots aquells models denegoci que basaven la rendibilitaten la venda de les còpies.

Apareixen en aquest escenarinous i rellevants jugadors com Goo-gle, que no hi té res a perdre i tot aguanyar, captiven el ciutadà amb ei-nes i aplicacions tremendamentútils i deixen fora de joc els ques’obstinen a mantindre els seus

ineficients models de negoci.El que està clar és que la cadena

de valor està canviant i que les em-preses de serveis (Google), termi-nals (Apple) i xarxes (operadors)van guanyant posicions i rellevànciadavant els generadors de contin-guts: editorials, indústries musicals,mitjans de comunicació... la qualcosa ens duu a un moment de pro-funda reconversió per a aquests úl-tims i de grans expectatives per alsprimers. ❚❚

Article signat per:

Miguel Pérez Subias,president de l’Associació

d'Usuaris d'Internetwww.aui.es

Futur i present de les cerques a Internet LA XARXA

Xarrada amb Amit Singhal, responsable del cercador a Google

Amit Singhal.

EBReCONÒMIC JULIOL - AGOST 201018Noves tecnologies

informació facilitada per.

Horari: de 9 a 14 h i de 15.30 a 18.30 hInsrcipcions i aules: Cervantes, 7.Tortosa. Tel. 977 441 537.

Josep Miralles, CCBE (Tel. 977 445 308,a/e: enpe@baixebre.cat). Imma Benet(Tel. 977 441 537, a/e: tortosa@cambra-tortosa.cat)

Preu inscripció: 350 € (documentacióinclosa)Durada: 8 hores.

Objectius:

- Presentar, analitzar i valorar la com-plementarietat dels dos àmbits de lagestió: gestió estratègica i gestió ope-rativa.- Entendre les diferències i el valor apor-tat per cadascun.- Assumir la responsabilitat del directorpropietari en la gestió estratègica.- Presentar les solucions organitzativesper a implantar la gestió estratègica enl’àmbit de la pime familiar.- Preparar l’empresa per fer front poste-riorment als conceptes i metodologiesper desenvolupar el seu pla estratègic.

Continguts:

- Anàlisi i diagnòstic sobre la situació deles pimes familiars. Els set pecats capi-tals en la pime familiar.- La gestió estratègica.- Tipus de gestió i la seua relació.- Anàlisi, problemes complexos i presade decisions.- Exercici sobre la presa de decisions enl’equip. Cas pràctic.- Evolució dinàmica competitiva.- Funció directiva en la pime familiar.

Participants

- Fundadors i propietaris de pimes fami-liars interessats a potenciar la capacitatde l’empresa en el futur.- Successors en la direcció i propietatd’empreses familiars involucrats en laseua gestió i preocupats per establiruna estratègia que en permeta la viabi-litat i el creixement futur.- Directius no familiars en l’àmbit de lapime familiar responsables i involucratsen la presa de decisions per mantindrei potenciar la capacitat competitiva del’empresa.

Amb el suport de:

CURS

Excel-access

perfeccionament

Durada: 20 horesHorari: de 9 a 14 hLloc: Cambra de Comerç. C. Cervan-tes, 7. 43500 TortosaTelèfon: 977 445 308Preu inscripció: 125 eurosWeb: www.baixebre.cat www.cam-bratortosa.catObjectius:

Primera part: Gestionar sèries dedades, sistematitzant la informació iaplicant els diferents tipus d’estil i for-mat. Treballar amb plantilles i crear tau-les dinàmiques. Utilitzar les macros pera automatitzar el treball.Segona part: Personalitzar els campsd’una taula mitjançant les opcions avan-çades. Treballar amb consultes avança-des, combinacions, consultes de parà-metre i d’acció. Crear formularis i sub-formularis per a introduir i consultardades. Agrupar i ordenar dades en elsinformes per accedir al seu disseny icrear etiquetes per a Word. Conèixer elfuncionament de les macros.

Durada: 4 horesHorari: de 9.30 a 13.30 hInsrcipcions i aules: Cervantes, 7.Tortosa. Tel. 977 441 537.a/e: emontagut@cambratortosa.com

Telèfon: 977 445 308Preu inscripció: 35 euros. Es lliuraràcertificat d’assistència.Dirigit a: empresaris que creuen queno tenen prou temps. Directius icomandaments que van darrere delsfets. Tothom que tinga inquietuds permillorar l’organització del seu temps.Objectius: Identificar els problemes.Per què gestionem tan malament eltemps? Com prioritzem el temps? Comdiscriminem i decidim entre què ésimportant i què és urgent? Quins sónels lladres de temps? Visualitzar leseines i solucions. Identificar què hemde canviar i com ho hem de fer.Tècniques i eines per gestionar el nos-tre temps diferent. Com fer millors reu-nions i amb menys temps. Idees perdominar el correu electrònic.

SETEMBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30

OCTUBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

CURS

Management

internacional

CURS

Lideratge

transformacional Durada: 60 horesHorari: de 9.30 a 13.30 hInsrcipcions i aules: Cervantes, 7.Tortosa. Tel. 977 441 537.a/e: emontagut@cambratortosa.com

Drets d’inscripció: 475 euros

Certificat: certificat d’assistència.

Dirigit: Directius i empresaris amb res-ponsabilitat directa per a impulsarestratègies d’operacions globals, quevulguen desenvolupar i actualitzarconeixements i habilitats en adreçaestratègica. Directors generals igerents. Responsables de l’expansióinternacional de l’empresa.

SETEMBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30

SEMINARI

La gestió eficaç del

temps per ser més

rendible

SETEMBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30 Durada: 8 horesHorari: de 9.30 a 13.30 h i de 15.30 a19.30 hInsrcipcions i aules: Cervantes, 7.Tortosa. Tel. 977 441 537.a/e: emontagut@cambratortosa.com

Telèfon: 977 445 308Preu inscripció: 60 euros. Es lliuraràcertificat d’assistència.Dirigit a: empresaris amb experiènciaal front del negoci. Directius de lesàrees Comercial i màrqueting. Directiusgeneralistes amb experiència de gestiód’empresa. Tothom que vulga visualitzarcap on hem de reorientar els esforçosper tindre una empresa sostenible inde-pendentment del sector.

SEMINARI

Deu claus per vendre

més al segle XXI

SETEMBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30

Durada: 4 horesHorari: de 10 a 174 hInsrcipcions i aules: Cervantes, 7.Tortosa. Tel. 977 441 537.a/e: emontagut@cambratortosa.comTelèfon: 977 445 308Preu inscripció: 60 euros. Es lliuraràcertificat d’assistència.Introducció: Abordar les limitacions enla responsabilitat dels transportistesinternacionals, davant pèrdues, danys idemores, i explicar la millor forma desalvar aquestes limitacions: la correctagestió i contractació de l’assegurançadel transport internacional.

SEMINARI

Prevenció i solució

d’incidències al

transport internacional

SETEMBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30

OCTUBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

NOVEMBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30

OCTUBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

NOVEMBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30

CURS

Introducció a la gestió

estratègica

OCTUBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

Horari: de 9 a 14 h.Lloc: Cambra de Comerç. C. Cervan-tes, 7. 43500 TortosaTelèfon: 977 445 308Preu inscripció: 375 eurosWeb: www.baixebre.cat www.cam-bratortosa.catDirigit a: Persones que tenen la res-ponsabilitat de tranformar les seuesorganitzacions. La contribució dels parti-cipants basada en la seua pròpia expe-riència és un dels valors afegits.

programació d’activitats

EBReCONÒMICJULIOL - AGOST 2010 19Cursos

Per fi s’ha aprovat la Llei deles vegueries al Parlamentde Catalunya. Una fita his-

tòrica per a la nostra nació i peral nostre territori. Una fita que,com és conegut, ho és menys apartir del cop constitucional. El1936 un cop d’Estat va estroncarel desplegament de la nova orde-nació territorial de la Generalitatrepublicana; avui ho han inten-tat uns magistrats molt constitu-cionals però sense cap legitimitatdemocràtica per frustrar les aspi-racions majoritàries del poble deCatalunya.La sentència del Tribunal Consti-tucional (TC), fent-ho curt, ensdiu que "Catalunya no té compe-tències per crear noves vegue-ries". Amb les competències ator-gades pels articles 90 i 91 de l’Es-tatut podem canviar el nom deprovíncia per vegueria, i podemcanviar el nom de diputació perconsell de vegueria. Per tant, enun futur immediat, formarempart de la vegueria de Tarragona itindrem el Consell de la Vegueriade Tarragona. Els símbols són im-portants, però és obvi que quan

es va aprovar el nou Estatut,aquest no era l’objectiu dels par-lamentaris ni dels partits cata-lans. L’objectiu era el d’estructu-rar Catalunya en set o vuit vegue-ries, apostant per un país mésequilibrat, que reforcés els poten-cials de les Terres de l’Ebre o delsPirineus.Tot i el Constitucional, avui te-nim la llei que ens permet fer unnou pas, tenim l’instrument im-prescindible per a continuaravançant. Però, per anar més en-llà, ens cal passar per Madrid.Abans de la sentència ens calia elconcert del Congrés de Diputatsde l’Estat per tal d’adaptar pun-tualment la Llei orgànica del rè-gim electoral general (LOREG).Avui ens cal, a més, que el Go-vern de l’Estat creï les vegueries.Un canvi molt substancial, quecal imputar al recurs del PartitPopular i que ens dificulta enor-mement continuar fent camí.Tot i això, tenim l’obligació his-tòrica de no desistir i de conti-nuar cercant fórmules que enspermetin resoldre els dos proble-mes que tenim avui damunt la

la sentència, per tal de poder as-solir plenament els objectius quepretenia l’Estatut d’Autonomiade Catalunya, es podria instartambé al reconeixement d’un rè-gim especial a Catalunya enaquesta matèria, atesa la singula-ritat de les previsions estatutàriessobre els consells de vegueria, através de la corresponent modifi-cació de la Llei de bases de règimlocal. Cal tenir en compte queaquesta legislació bàsica ja reco-neix situacions singulars com elcas de les comarques, els plansprovincials d’obres i serveis o elrègim especial del municipi deMadrid i Barcelona. Aquesta mo-dificació permetria dotar d’unmajor contingut a les competèn-cies de la Generalitat amb relacióa la creació i la regulació delsconsells de vegueria.”Aquest és un informe que caldràvalidar, però, en definitiva,manté portes obertes a l’espe-rança, aporta possibles solu-cions que passarien per modifi-car la Llei estatal de bases de rè-gim local. Mentre la majoria dels ciutadans

d’aquesta nació no decidim des-bordar el marc constitucional,als representants de les institu-cions catalanes ens correspondemanar als experts, als princi-pals juristes del país, que ensaportin propostes per reconduirles ferides provocades per la sen-tència del TC. I, especialment, alconjunt de les Terres de l’Ebreens toca continuar insistint, con-tinuar pressionant perquè lanostra vegueria estigui entre lesprioritats de qualsevol negocia-ció entre els dos governs.Amb l’aprovació de la Llei de ve-gueries al Parlament de Catalu-nya, els grups polítics que do-nem suport al Govern fem ungest de coherència, un gest de noacceptar la sentència, mentreque al mateix temps, amb un pa-rell d’esmenes, hem donat segu-retat jurídica a la Llei seguint lesrecomanacions del Consell deGaranties Estatutàries. Ambaquest gest explicitem clara-ment que no ens movem ni unmil·límetre dels nostres objectiuspolítics. Malgrat les dificultats,continuem avançant.

taula. El primer és aconseguir lacomplicitat política del Governde l’Estat, i que aquest prenguiles iniciatives legislatives neces-sàries per crear la vegueria de l’E-bre. Complicitat que fins arahem sentit en paraules però nohem vist en fets. El segon proble-ma és que, encara que es materia-litzés aquesta voluntat política,cal capgirar la interpretació delTC, que cada província noméspodrà tenir una vegueria, teninten compte que Madrid, mani quimani, sempre s’ha manifestat ra-dicalment contrari a la creació denoves províncies. Per encàrrec del president delGovern de Catalunya, un grupd’experts ha realitzat un primerinforme sobre la sentència del TCi, respecte a les vegueries, ens fanalgunes aportacions rellevants,que caldrà analitzar detallada-ment amb l’objectiu d’assolir lacreació de la nostra vegueria. Re-produeixo el paràgraf on sintetit-zen les seves propostes:“Més enllà del desplegament deles previsions estatutàries enaquest marc jurídic que recorda

LLUÍS SALVADÓ, DELEGAT DEL GOVERN DE CATALUNYA A LES TERRES DE L’EBRE

Després d’un any 2009en què la renda fixa vaarribar a donar rendi-

ments, en alguns casos, de dosdígits, i uns dipòsits bancarisamb tipus a la baixa, molts in-versors van entrar de ple enaquest camp i van obviar elsriscos que sempre ha tingut larenda fixa. I és que la inversióen actius de renda fixa té mol-tes similituds amb un corredorde curses de fons; d’aquí el mo-tiu del titular de l’article d’a-quest mes. En termes esportius,es tracta d’acabar la cursa –sen-se presses i en un espai detemps perllongat–, i fer-ho ha-vent donat un bon rendimentfísic. En el camp financer, elparticipant és el capital, i ambaquest es vol aconseguir, tambésense presses, beneficis més se-gurs que amb altres actius peròa llarg termini.La volatilitat i la crisi del deutesobirà que va començar a Grè-

cia fa uns mesos ha tornat a re-cordar als inversors aquella fra-se que col·loquialment es fa ser-vir molt dins el món financer:“la renda fixa no és fixa”, per-què té, evidentment, els seusriscos. El terme fixa fa referèn-cia a la renda i no al preu, elqual cotitza al mercat i estàsubjecte a variacions diàries,encara que no són comparablesen la majoria dels casos a lesque tenen les accions. Per quèes produeixen aquestes varia-cions? Bàsicament, per dos mo-tius: els moviments en els tipusd’interès i el risc creditici (o al-trament dit ràting) de les em-preses o governs que han emèsaquests títols. Una pujada en elstipus d’interès i del ràting del’emissor provocarà caigudes depreu en els actius de renda fixai, a la inversa, millores en la sol-vència del títol i baixades delsinteressos ens portaran a puja-des en les cotitzacions de la ren-

fessionalitzada, opció que sí queens permeten els fons d’inversió.En les carteres d’inversió, des deCaixa Penedès Banca Privada,seguim sobreponderant la rendafixa corporativa de qualitat o in-vestment grade. No obstant,conviurem en un entorn en què

seguirà predominant la volatili-tat en aquest actiu, per la qualcosa la inversió hauria d’anaracompanyada d’un enfoc a mit-jà i llarg termini per tal d’obte-nir, com el corredor de fons isense cap pressa, els beneficisdesitjats.

da fixa. Els múltiples instru-ments de renda fixa que podemtrobar pel mercat són senzilla-ment emissions de deute querealitzen empreses i estats a di-ferents terminis per tal d’obte-nir finançament i dur a termeels seus projectes. Generalment,les emissions les realitzen go-verns i entitats corporativesamb una gran capacitat finan-cera en unes quantitats defini-des i amb una data de venci-ment.La renda fixa és un amplíssim iinteressant camp en què podemtrobar multitud d’emissions ques’adapten a qualsevol perfil, ter-mini, rendibilitat esperada, etc.Però, de la mateixa manera,aquest amplíssim ventall de pos-sibilitats que ens ofereix fa quela renda fixa sigui encara forçadesconeguda per al petit inver-sor; per la qual cosa, si es vol en-trar en aquest camp, cal fer-hosempre de la via de la gestió pro-

La renda fixa i el corredor de fons RAFAEL CASELLAS APARICIO, GESTOR BANCA PRIVADA DE CAIXA PENEDÈS

Vegueries després del Constitucional

EBReCONÒMIC JULIOl - AGOST 201020Opinió

EBReCONÒMICJULIOL - AGOST 2010 21Opinió

L’economia de les Terres de l’Ebre s’emmarca, com la del con-junt de Tarragona i Catalunya, en un context econòmic forçaheterogeni a escala internacional: mentre els Estats Units i

els països emergents mostren ja cert dinamisme econòmic, a Euro-pa continuen els dubtes sobre la seva capacitat de creixement, acausa, entre d’altres coses, de l’alt nivell d’endeutament públic iprivat i de la incertesa en els mercats financers.En aquest complicat entorn, l’economia catalana ha iniciat la sevarecuperació en el primer semestre del 2010. El 2009 va ser difícil pera Catalunya, amb una forta caiguda de l’activitat i de l’ocupacióque comportà un decreixement superior fins i tot a la registrada alconjunt espanyol. Però la informació de què es disposa pel 2010apunta que durant el primer semestre ja s’hauria aconseguit créixeri es preveu que, tot i els efectes negatius que l’ajustament fiscal tin-drà en la segona meitat de l’any, els resultats finals seran significa-tivament millors que els de l’any anterior, i arribarem a créixer, jaen 2011, al voltant de l’1%. Aquesta recuperació vindrà propiciadapel sector exterior, a través de la millora de les exportacions i delturisme.Les economies de Tarragona i de les Terres de l’Ebre també podenbeneficiar-se, donada la potencialitat de la zona, de l’impuls delsector exterior. Tarragona, que va experimentar una forta expansióimmobiliària en la fase de creixement econòmic, també ha patit in-tensament la seva crisi, tant directament, amb una important cai-guda de l’activitat constructora i de les vendes d’immobles, com in-directament, a través dels seus efectes sobre indústries vinculades ique ha afectat particularment alguna de les comarques de les Terresde l’Ebre. Però la privilegiada ubicació de la zona la converteix enun enclavament turístic de primer ordre, tant pel d’origen estran-ger com, sobretot, pel nacional, i el turisme podria convertir-se enun punt clau per a una recuperació sostenible. És necessària, però,la reconversió del sector, reduir l’estacionalitat i ampliar el períoded’ocupació a altres èpoques de l’any, aprofitant així tant l’estructu-ra existent com l’entorn natural i el patrimoni històric de què gau-deixen les Terres de l’Ebre, amb les implicacions positives en termesd’activitat, a través del consum, i d’ocupació que la desestacionali-tat del turisme comportaria.Però per evitar caure en errors passats és important diversificar. Iles Terres de l’Ebre tenen, tant en la indústria com en l’agricultura,un bon punt de suport. Amb relació a la primera, cal destacar la im-portància del territori en producció d’energia i les possibilitats queobren les energies renovables. Respecte de l’agricultura, cal esmen-tar els esforços fets per diferenciar qualitativament els productes dela zona emparats sota el paraigua de la denominació d’origen.Cal, per tant, avançar en el desenvolupament de les activitats turís-tiques, encara amb un ampli recorregut, però potenciant també lespossibilitats que el sector primari i industrial ofereixen en el camícap a un creixement sostingut i sostenible.

El turisme, punt clau per a la recuperació de les TE

ANABEL ARADOR HIDALGO, BBVA RESEARCH CATALUNYA A

quest estiu he tingutl'oportunitat de visitaruna de les illes Canà-

ries. L'hotel on estàvem tenia ungimnàs molt ben condicionat.Un matí vaig voler prova-lo ipassar-hi una estona; així tambécomplia penitència pels exces-sos dels dies anteriors.Estava completament sol, i alcap d'un quart hi va entrar unsenyor que aparentava uns 60anys molt ben portats i, educa-dament, em va saludar. Jo tam-bé el vaig saludar i li vaig dirque estava de vacances i quepensava visitar l'illa els dies se-güents. Es va posar a la màquinadel costat i em va preguntar siem molestava que em contésquatre coses de l'illa, i jo li vaigdir que no. No em molestava,ben al contrari, m'agradava gau-dir del privilegi de tenir un guiaparticular per a mi sol. També livaig dir que, si no li contestavano era per mala educació, sinóperquè em faltava aire i ja teniaprou feina a continuar l'exerci-ci.Va començar a parlar, i em vafer un curs accelerat sobre lahistòria i geografia de la zona,però al cap d'uns minuts ja emparlava de futur i desenvolupa-ment, de mancances i reptes, desostenibilitat i progrés, d'indivi-dus i comunitat.Bufant i com vaig poder li vaigdir alguna cosa semblant a“Vostè és polític, oi?”. I, efecti-vament, em va contestar que sí,que era responsable municipald'un dels pobles de l'illa, que erasoci de l’spa i que hi anava detres a quatre dies per setmanaper mantenir-se en forma.A l'hora que parlàvem teníem aldavant nostre unes pantalles ge-gantines de TV. Feien un repor-tatge sobre la Via Verda i es vanveure paisatges de Bot, Val-de-roures, Horta de Sant Joan i al-

tres indrets de la zona. La veri-tat sigui dita, tots els racons queapareixien feien goig: tolls d'ai-gua, vegetació abundant, casesde pedra... Vaig comentar que jovenia d'aquelles contrades i queconeixia el territori. La respostava ser que teníem molta sort detenir tot allò, que quan ell vacomençar a l'illa només teniendesert, vent i cabres.Vaig decidir reduir la velocitatde la màquina i continuar xe-rrant amb el meu company, jaque em va semblar una personade la qual es podien aprendrecoses interessants.Al preguntar-li quina seria la se-va recepta per al desenvolupa-ment d'una zona determinada,no em va deixar acabar i va dirràpidament. “No molestar másde lo necesario”.I ara intentaré fer un resum deldiscurs que tot seguit va fer elmeu company de gimnàs:“El primer que cal tenir és unobjectiu clar, sobre el qual lagran majoria hi estigui d'acord,que beneficiï la comunitat. Algúpot pensar que és difícil, peròper a nosaltres no ho va sergens, vam apostar pel següent:que la gent nascuda al nostrepoble pogués viure allí on havianascut, que no fos necessariabandonar l'illa. “El segon punt va ser veure cla-rament que això no era tascanomés dels diferents governs ipolítics. Hi havíem d'involucrarmés actors, sobre tot atreure lainiciativa privada i fomentar undiàleg obert; necessitàvem queens diguessin quines barreres estrobaven els qui volien desenvo-lupar projectes i definir conjun-tament els programes de refe-rència. Aquest és un punt real-ment important, ja que els polí-tics tenim tendència a creureque hem d'establir nosaltres lesregles i els altres han de seguir-les. En aquest cas, vam fer un es-

forç per tal defer el contrari:ens planteja-ven iniciatives i nosaltres buscà-vem els suports i ajuts per tal dedesenvolupar-les.“El tercer punt va ser un clarcompromís amb l'objectiu fixat.Moltes vegades havíem de llui-tar en contra de gent del nostrepartit dins les diferents institu-cions. Mai ningú del nostreequip no va posar l'ambició per-sonal per sobre dels interessosdel nostre poble; hi va havermaniobres molt subtils ambl'objectiu de trencar l'equip, pe-rò no ho van aconseguir. Aquest

és el punt més complicat delstres, ja que normalment l'ambi-ció personal i la vanitat juguenmales passades i poden fer queens oblidem dels nostres com-promisos.“Encara ens queda molt camíper recórrer, però la veritat ésque ha estat un esforç amb unagran recompensa; estem millo-rant el futur que ens havien es-crit al guió."I aquí es va acabar la sessió degimnàs, jo totalment esgotat i elmeu company fresc com una ro-sa i content d'haver tingut unoient. Jo vaig pensar que, si exis-tien moltes persones com aque-lla, realment les Canàries són lesilles afortunades.

“Encara ens queda molt

camí per recórrer, però

la veritat és que ha estat

un esforç amb una

gran recompensa”

“Hauríem d’atraure

la iniciativa privada i

fomentar un diàleg obert

entre diferents actors”

Illes afortunadesANDREU PÉREZ

Olis (euro/tona)

Oli verge extra DOP envasat · · · · · · · · · · · · · ·3005,06

Extra fins a 0,80 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1983,34

Fi fins a 1,50 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1803,04

Olis de més d’1,50 llampants · · · · · · · · · · · · · 1592,68

Refinat d’oliva · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1712,88 / 1742,94

Refinat de gira-sol · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 835

Oli de sansa 100 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 661,11

Oli sansa refinat · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1081,82

Cereals (euro/tona)

Avena · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 164,08

Panís import. · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · S/C

Ordi (2 carr.) mín. 64% · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 192,33

Panís nacional · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 237,40

Alfals · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 135,28

Blat nacional · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 218,17

Sorgo · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 168,29

Segós (euro/tona)

Tercera 1a · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 162,28

Segó fulla · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 162,28

Ametles (euro/kg)

Comú · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 2,50

Marcona · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 3,30

Llargueta · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 2,50

Mollar · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 2,50

Cascalls/pelones (sg. rendiment) · · · · · · · · · · · · · 1,00

Lleguminoses (euro/kg)

Garrofes al productor · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · S/C

Tortós de farina (euro/tonelada)

De soja revenda 44 % Prot. · · · · · · · · · · · · · · · · 327,56

Olives (euro/kg)

Recollit dalt de l’arbre · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·S/C

Recollit del terra · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · S/C

Arrossos (euro/kg)

Blanc Bahia Extra · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,65

Blanc Bahia Extra · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,28

Combustibles (euro/kg)

Closca d’ametla · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,060

Sansa rectifica · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,072

Ous blancs/rossos (euro/dotzena)

xl - Supergrans (73 g i més) · · · · · · · · · · · · · · · · · ·1,50

l - Grans (63 a 73 g) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,93

m - Mitjans (53 a 63 g) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,80

s - Petits (menys de 53 g) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·0,60

Pollastre (euro/kg)

Groc · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,10

Blanc · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,02

Gallina lleuguera fins a 1.800 · · · · · · · · · · · · · · · · 0,01

Gallina semipesada fins a 1.800 a 2.200 g 0,005/0,10

Gallina pesada · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,25

Gall · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,18

Conill (euro/kg sobre granja)

Jove · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,65

Adult · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,18

Boví (euro/kg sobre escorxador)

Vedella

Extra (+12 mesos/-12 mesos) · · · · · · · · · · · · · 3,82/3,71

Primera (+12 mesos/-12 mesos) · · · · · · · · · · 3,36/3,28

Segona (+12 mesos/-12 mesos) · · · · · · · · · · 3,02/2,92

Vaques

Especial · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 2,40

Primera · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,92

Segona · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,56

Industrial · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,20

Vedell

200 a 240 kg extra (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · · 3,64

200 a 240 kg prim. (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · 3,40

200 a 240 kg seg. (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · · 3,19

241 a 280 kg extra (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · 3,54

241 a 280 kg prim. (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · 3,22

241 a 280 kg seg. (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · · 3,10

Oví (euro/kg viu)

Corders

Lletal viu de 20/22 kg · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 3,03

Lletal viu de 23/25 kg · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 2,75

Lletal viu de 25/30 kg · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·2,57

Ovelles

Ovella extra · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,30

Ovella primera · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,12

Porcí (euro/kg)

Grassos i passats de pes · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,235

País · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·1,255

Selectes · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,275

Porcell (selecte) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 33,00

Porcell (recollida) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 25,00

(El preu del porcell és sobre la base de 15 kg)

Amb el suport demercat de dilluns 9 d’agost del 2010

ELS PREUS

Actualment les empresesde qualsevol mida i sec-tor es veuen obligades a

disposar d'eines que les ajudin areduir els seus impactes ambien-tals, per tal d'anar-se adaptant alsnous escenaris que sorgeixen i noperdre competitivitat en el mer-cat.Un instrument vàlid per demos-trar un correcte comportamentambiental és la implantació d'unsistema de gestió ambiental, jaque permet que les organitza-cions aconsegueixin una milloracontínua de les seves actuacionsmediambientals pel fet de tenirmés controlats els seus processosproductius. Aquesta implantaciógeneralment es duu a terme mit-jançant la norma ISO 14001, tot i

que algunes empreses també esdecanten pel reglament europeuEMAS (més estricte que la normaISO 14001). La norma ISO 14001, tot i ser d'a-plicació voluntària, s'està im-plantant cada vegada més coma conseqüència del rebuig de lasocietat per les empreses quedegraden el medi ambient, aixícom per la creixent sol·licituden l'àmbit públic d'activitats iproductes amb algun tipus dedistintiu ambiental (com en elcas de les licitacions públiques).I de vegades també s'implantaper la pressió del mercat mateix,ja que moltes empreses sol·lici-ten que els seus proveïdors i/oclients disposin d'aquesta certifi-cació. A més a més, a causa del

el compliment per tal d'evitarmultes i sancions.La implantació d'aquesta nor-ma permet millorar la imatgecorporativa i la seva certificacióes pot utilitzar com una eina demàrqueting, ja que és una ma-nera de diferenciar-se de la res-ta de productes i serveis. Tan-mateix, com que es revisen i op-timitzen tots els processos pro-ductius, s'aconsegueixen estal-viar despeses de producció re-duint el consum de recursos–com l'aigua, l'energia i les ma-tèries primeres–, així com el vo-lum de residus i emissions gene-rades. Com a conseqüènciatambé disminueix el risc de te-nir accidents.Tot i la inversió inicial de temps i

recursos, a mitjà termini s'acon-segueixen beneficis econòmics,ja que l'activitat presenta un ma-jor rendiment i es millora laimatge i la motivació del perso-nal. Caldria destacar, però, queper minimitzar els costos inicialsd'implantació es poden sol·licitarunes subvencions que la Genera-litat de Catalunya convocaanualment, destinades tant a em-preses públiques com privadesque s'hagin certificat d'acordamb la norma ISO 14001 o el re-glament EMAS.També remarcar que la ISO14001 serveix com a comple-ment a altres sistemes de gestió,com el de qualitat i seguretat,que es poden certificar mitjan-çant la ISO 9001 i la OHSAS.

creixent requeriment de norma-tiva ambiental, cal garantir-ne

Avantatges de la ISO 14001ARIADNA PIÑOL, CYMBELLA CONSULTORIA AMBIENTAL

EBReCONÒMIC JULIOl - AGOST 201022Opinió

En l'acte de lliurament de premis aBanyeres del Penedès van ser presents,entre altres autoritats, el president deDesenvolupament Local, Joan JosepMalràs, i l'alcaldessa d’aquest munici-pi, Núria Figueras.

El primer premi, dotat amb 8.500 €,va ser per a Susana Carim, de Vinebre,per la cerveseria l'Anjub. Un petit esta-bliment que elabora i comercialitza laseua pròpia cervesa artesana.

També es van lliurar tres accèssits de2.500 € cada un. Un d'aquests guardons,el que distingeix els projectes lideratsper dones menors de trenta anys, ha si-gut per a Maite Pàmies, de Reus, pel ga-binet psicològic virtual Psiconline. Esva premiar també el forn de pa El Cros-tó de la Pobla de Massaluca, de ConsolDomènech i Inma Llop, amb l'accèssitde projectes desenvolupats en àmbitsrurals. L'accèssit per a projectes quedestaquen per la creativitat i la innova-ció se’l va endur Jo & Gos, un servei deteràpia assistida amb gossos de l'Alei-xar, d'Anna Maria Gaig.

El president de la Diputació, JosepPoblet, va destacar que aquests premissón un incentiu al desenvolupamentdels municipis del territori, fomentantla creació d'empreses. "Són un reconei-xement a la faena de totes aquelles do-nes empresàries que dia rere dia lluiteuper tirar endavant els vostres projec-tes", hi afegia. Poblet va posar en relleuel compromís de la Diputació per tre-ballar per a la millor incorporació de ladona al món laboral i, molt especial-ment, al món empresarial.

Per la seua banda, el president del'Organisme Autònom Desenvolupa-ment Local, Joan Josep Malràs, va va-lorar la valentia de les participants perposar en marxa una iniciativa empresa-rial en un context de crisi econòmica.

Una estona abans d'iniciar l'acte, lesparticipants al concurs es van trobar, enun espai de relació, per poder intercan-viar experiències i conèixer les dife-rents propostes empresarials. Ambaquesta activitat es pretenia generar si-nergies entre projectes que es poden

complementar i per aquest motiu esvan constituir diferents grups d'activi-tats afins. En aquest mateix espai, hivan participar diferents associacionsempresarials per donar-se a conèixerentre les futures empresàries i oferir-los el seu assessorament i suport.

En el transcurs del lliurament delspremis, es va projectar un audiovisualen el qual es resumien les cinc edicionsdels premis Emprèn en femení i es rela-tava l'evolució de les empreses que s'-han posat en marxa amb l'ajut que su-posa el premi.

A banda de les premiades, les partici-pants van rebre un diploma acreditatiui un obsequi commemoratiu d'aquestaedició.

La periodista Montse Llussà, que vaexercir de padrina d'aquesta quinta edi-ció, va pronunciar una conferència so-bre experiències personals i el tracta-ment i el paper de les dones als mitjansde comunicació. Un grup de música vadonar la benvinguda a les persones quevan assistir a l'acte i van amenitzar l'a-peritiu que es va servir en finalitzar ellliurament.

Un premi per a dones emprenedores

L'Organisme Autònom Desenvolu-pament Local de la Diputació de Tar-ragona té entre les seues prioritats lacreació d'ocupació i la promoció de lapresència de la dona en el mercat labo-ral. Aquesta promoció s'emmarca en uncontext de la necessitat d'impulsar polí-tiques en favor de la igualtat d'oportuni-tats.

Per tot això el 2006 es va crear un pre-mi destinat a fomentar els projectesempresarials liderats per dones delCamp de Tarragona i les Terres de l'E-bre. Emprèn en femení és el premi mésben dotat econòmicament dins la seuatipologia i pretén ser un incentiu a lacreació d'empreses en clau femenina.Aquest guardó està dirigit a les donesper afavorir la seua presència al mercatde laboral des de l'autoocupació indivi-dual i col·lectiva i la creació de nousllocs de treball al territori.

Els objectius d'aquest concurs són elssegüents:

- Fomentar i potenciar l'emprenedo-ria femenina.

- Estimular el desenvolupament en-dogen dels municipis de l'àmbit territo-rial del Camp de Tarragona i les Terresde l'Ebre i fomentar la creació d'empre-ses vinculades al seu entorn local.

- Contribuir a l'esforç de les donesemprenedores de les comarques tarra-gonines, potenciant les iniciatives indi-viduals i tendint al màxim desenvolu-pament de les seves capacitats profes-sionals.

- Premiar les millors idees empresa-rials de les dones del nostre territori.

Per poder participar en aquest con-curs cal complir unes condicions bàsi-ques de gènere i de territori; és a dir, calque els projectes empresarials esti-guein encapçalats per dones i en casque el projecte es presente de formacol·lectiva, hi poden participar hòmenssempre que el capital social majoritariestiga en mans de dones i, d’altra ban-da, és obligatori que els projectes tin-

guen la seu social al Camp de Tarrago-na o a les Terres de l'Ebre.

Aquesta quinta edició ha comptatamb 41 projectes presentats d'àmbitsdiversos i abasten camps tan diferentscom serveis en línia, producció i co-mercialització d'aliments de qualitat,comerç tradicional i serveis professio-nals de tota mena. El perfil de les parti-cipants també ha sigut divers i incloutant dones emprenedores que volen po-sar en marxa un negoci en solitari, comformant equips més o menys amplis.Terres de l'Ebre: 20 projectesCamp de Tarragona: 21 projectesTotal: 41 projectesTotal de participants: 78 persones

Els 41 projectes presentats optaven alprimer premi. Del total de projectes, 8podien optar a l'accèssit de menors de30 anys; 10 projectes, a l'accèssit de cre-ativitat i innovació, i 26 tenien opcionsa aconseguir l'accèssit de l'àmbit rural.

Cal destacar l'alta participació de lesdones de la Terra Alta, on l'índex de po-blació és molt baix i la taxa d'atur feme-ní és molt elevada.

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

La Diputació lliura els premis ‘Emprèn en femení’

El president de la Diputació de Tarragona, JosepPoblet, va presidir el lliurament dels premis ‘Em-prèn en femení’ que va tindre lloc a la Societat

Nova de Banyeres del Penedès, el dimarts 6 dejuliol a les 20 h. Aquest concurs, que enguany haarribat a la quinta edició, està organitzat per Des-

envolupament Local de la Diputació i premia elsmillors projectes empresarials liderats per donesdel Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

EBReCONÒMICJULIOL - AGOST 2010 23Institucions

“Amb la PAC s’apunta una retallada,però treballem perquè no siga així”TORTOSA

J. Ignasi Vidal

Miquel Fàbregas (Amposta, 1962)

es defineix com "un pagès de tota

la vida", tot i que ha cursat estudis

universitaris de dret a la UNED i a

la UOC i ha treballat, durant més

de quinze anys, com a guia en dife-

rents empreses turístiques del Del-

ta.Al febrer del 2008, va ser escollit

president de la Cambra Arrossera

del Montsià, entitat fundada l'any

1927, una de les cooperatives més

grans de Catalunya i una de les

principals empreses d'Amposta. En

el darrer procés electoral de la

Cambra de Comerç de Tortosa, Mi-

quel Fàbregas ha sigut escollit com

a vicepresident segon d'aquesta

institució.

PREGUNTA:Quins canvis ha com-portat en la seua vida professionalpassar del món turístic a la presi-dència de la Cambra Arrossera delMontsià?RESPOSTA: Molts! L'activitat turísti-ca, com l'activitat agrícola, la fas al'aire lliure i el contacte amb la natu-ra és agraït. El contacte amb lagent, el sol, el vent, també el maltemps... Quan entres a dirigir unaempresa com la Cambra passes delcarrer a moltes hores assegut aldespatx, en reunions, amb proble-mes i estratègies i decisions queafecten molta gent. Això et fa estaren un altre tipus de tensió. Passesd'un medi privilegiat com tenim ales Terres de l'Ebre a estar molteshores tancat sense poder-lo gaudir!P: Com es preveu enguany la collitad'arròs? Ja hi ha preu?R: El preu el fixen els industrials, encomprar arròs al Delta, a partir delmoment que comença la sega. Pelque fa a la collita, enguany ha sigutcomplicada. En el moment del nai-xement hem tingut una primaveradifícil: pluges, vent, mal hora... con-dicions contràries a les òptimes perpoder desenvolupar l'arròs en l'eta-pa més difícil de la naixença. L'ar-ròs, quan el sembres, és com un xi-

quet menut... requereix tota la curapossible. Si agafes una primaveracom la passada, amb males hores,et canses de donar voltes pelscamps, no veus arròs i sempre ésun patir! I això vol dir que acabesgastant-te més diners en productesper ajudar que l'arròs tire endavant iel resultat final és que no acabes te-nint tot el camp ple de plantes d'ar-ròs. A més, ja fa temps que veiemmés presència de quironòmids, pe-tits insectes que ataquen la plantaen els moments inicials. Si ara vaspel Delta ho veus tot cobert i sem-bla una collita normal, però les zo-nes on l'arròs s'ha perdut hi són.Ara comença el tram final complicatde l'espigada de l'arròs. Si les condi-cions són bones, tindrem una collitapotser normal i potser superior a lesexpectatives per la primavera quehem tingut.P: S'ha trencat el procés de fusió dela Cambra Arrossera del Montsià iArrossaires del Delta de l'Ebre?R: Aquesta és una notícia que hasortit als mitjans de comunicació,però jo no en puc dir res, ja queabans he de comunicar la situacióactual del procés de fusió als socisde la Cambra en la reunió de pro-ductors i l'assemblea general delmes d'agost. P: A la campanya 2010 també hihaurà gestos solidaris com ara el re-partiment d'arròs entre els bancsd'aliments de Catalunya?R: No volem deixar de banda la res-ponsabilitat social cooperativa. Peròa vegades tens oportunitats de feroperacions a gran escala i a vega-des no. L'any passat va ser una ini-ciativa pionera dels bancs d'ali-ments de Catalunya amb força bo-na acceptació. Amb les possibilitatsde la Cambra, seguirem estant alcostat de les persones que més honecessiten, perquè pensem que lasolidaritat forma part de la nostracondició de cooperativa.P: Hi ha alguna novetat sobre el fu-tur de la política agrària comuna(PAC)? Hi ha algun perill per al futurdel conreu de l'arròs al Delta?

R: La PAC té unes problemàtiquesevidents. Som més gent ara dins laUnió Europea que quan es va apro-var la PAC actual. Si no augmentenels fons, s'hauran de distribuir d'unaaltra manera. Estem lluitant perquèhi haja més fons, en un moment decrisi que afecta tots els països in-dustrialitzats. En moments de difi-cultats tothom intenta retallar, i laPAC està al punt de mira de moltspaïsos i departaments. L'arròs ésun dels conreus que té més costosde producció i subvencions. En elcas del Delta, realment no són sub-vencions sinó compensacions me-diambientals i de mercat per treba-llar d'una manera específica quecorregeixen el sobre cost i la minvade producció que tenim, perquè elconsumidor final puga tindre pro-ductes de primera necessitat a unpreu més competitiu. La PAC potafectar aquestes compensacions.Primer cal assegurar que hi hajafons i després treballar perquè escontinuen distribuint com ara. El fu-tur és incert en els principals pro-ductes d'aquí: l'olivera, l'arròs i elscítrics. S'apunta una possible reta-llada de diners, però estem treba-

llant perquè no siga així.P: Des de fa un parell de mesos ésvicepresident segon de la Cambrade Comerç de Tortosa. Què aporta aaquesta institució i què n'espera?R: Som pagesos del Delta i apor-tem una visió tradicional amb ex-pectatives industrials, sempre cer-cant una millora pel territori. Les Ter-res de l'Ebre, per circumstàncieshistòriques, estem com en un llim,al mig d'un lloc de pas, i fora d'aquícosta assumir que ens haurien detractar com a altres zones. Quan esrifa alguna cosa que no saben on fi-car-ho, molts números els tenimaquí! Vam ser solidaris amb el mini-transvasament d'aigua al Camp deTarragona. Pensàvem que els ajudà-vem portant-hi aigua i rebent unescompensacions que no tenen res aveure amb la riquesa que aquestaaigua ha generat en destí. Volemuna solidaritat d'anada i tornada, pe-rò l'anada va ser prou ràpida, i la tor-nada no la veig. La Cambra de Co-merç té un pes molt important ihem de treballar per aplicar uns au-tomatismes que ens permeten par-lar amb una sola veu, units per mi-llorar el màxim possible. ❚❚

MIQUEL FÀBREGAS, PRESIDENT DE LA CAMBRA ARROSSERA DEL MONTSIÀ

Agenda

PREMIS CAMBRA 2010

22 DE SETEMBRE. Acte d’en-trega de la primera edició dels PremisCambra 2010 al Villa Retiro de Xerta.L’objectiu dels premis és reconèixerl’empresariat ebrenc. Són guardonsa la internacionalització, la responsa-bilitat social empresarial, la innovaciói la millor estratègia i iniciativa.

GUARDONS

Al despatx de...

Número 75 juliol - agost del 2010 www.cambratortosa.com

Caixa de Catalunya, Tarragona i Manresa incrementaen un 7,5 % els beneficis, que se situen en 91 M€

Els turistes de Catalunyagasten un 8% més

La nova caixa d'estalvis formada per les caixes de Catalunya, Tarra-gona i Manresa ha incrementat en un 7,5 % els beneficis, que se situenen 91 milions d’euros. Així s’extrau dels resultats del primer semestrefets públics divendres 30 de juliol. Aquest benefici és superior al resul-tat previst en el pla d'integració aprovat pel Banc d'Espanya. La taxa demorositat se situa en el 5,22 %.

La despesa total dels turistesinternacionals al juny del 2010 aCatalunya va créixer un 7,9 %. Elturisme al país es va situar 5,5punts per sobre de la mitjanaespanyola.

EXCEL-ACCESSPERFECCIONAMENT

17 I 24 DE SETEMBRE. Cursde 20 hores que s’impartirà a laCambra de Comerç de Tortosa. Diri-git a petites i mitjanes empreses, au-tònoms, comerç i personal que vulgaconèixer l’Excel i l’Acces com einesper millorar la productivitat de la seuafaena diària.

MANAGEMENTINTERNACIONAL

SETEMBRE, OCTUBRE INOVEMBRE Curs de 60 hores demanagement internacional que volavaluar i obtindre profit de les opor-tunitats de negoci internacionals.

CURSOS

MISSIÓ COMERCIAL

MISSIÓ EMPRESARIAL ASUD-ÀFRICA, DARRERSDIES D’INSCRIPCIÓ

DEL 4 AL 8 D’OCTUBRE. L’à-rea de Comerç Exterior de la Cambrade Comerç de Tortosa organitza ambles cambres de Girona i Lleida, unamissió empresarial a Sud-àfrica adre-çada al sector gurmet.

LA RESERVA DE LA BIOSFERA, A LES TERRES DE L’EBRE

13 i 15 de setembre La Cambrade Comerç de Tortosa serà la seud’aquestes jornades.

JORNADES GRESOL

1 D’OCTUBRE Amposta serà laseu de les Jornades Gresol el dia 1d’octubre. Hi participaran destacatsempresaris estatals.

JORNADES