L’EnllaçNúmero 75, gener de 2014 Número 75, gener de 2014

El punt de vista delsalumnes de pràctiques

Els nostres clientsParlem amb...

Pàg. 8

Lourdes Ferrer i Mariadel Mar Lluch, delguardó Top20 al’Hospital Dos de Maig

Pàg. 19

L’estalvi energètic al ConsorciEl responsable d’Infraestructures explica les mesures previstes i implementades

Nosaltres

El dispositiu sociosanitari,en el nou model d’atencióa la cronicitat

Pàg. 16

2

El 23 de gener passat el ple del Parlamentde Catalunya va aprovar els pressupos-

tos de la Generalitat de Catalunya per a l’e-xercici 2014. El pressupost total consolidatd’aquest exercici és de 36.132,7 milionsd’euros, dels que les polítiques de salut(agrupació 41) en suposen un 22,98%. Caltenir present que la suma de les despesesfinanceres i la variació de passius financers(capítols 3 i 9) suposen el 25,53% de pres-supost total de la Generalitat.

El pressupost del CatSalut es manté pràcti-cament constant en relació al del pressupostprorrogat de l’any 2013 (amb una lleugeradisminució del 0,17%), la qual cosa ens faser optimistes respecte el fet que almenysen aquest exercici 2014 no ens veurem afec-tats per reduccions addicionals en la concer-tació sanitària com ha passat en els darrersexercicis, especialment l’any 2011 i aquestpassat 2013. Tot i això, haurem de veurecom en els propers mesos es concreten elsescenaris de concertació i activitat per feruna valoració més acurada al respecte.

Les polítiques del Departament de Salut i elCatsalut per a aquest exercici 2014 seguei-xen avançant en el disseny i posada enmarxa de reformes estructurals que permetinreinvertir els guanys d’eficiència en milloresen la resolució i l’accessibilitat, es consolida-ran els projectes de racionalització i harmo-nització de la prescripció farmacèutica ambcriteris de cost efectivitat i s’avançarà en lasimplificació administrativa i racionalitzaciódel sector públic salut prioritzant les inver-sions (221,9 milions d’euros) d’acord amb allòcontemplat al pla de salut 2011-2015.

El pressupost en polítiques de salut per a l’any2014 ha de permetre seguir avançant en:a) L’abordatge integral de la cronicitat, imple-mentant processos clínics integrats (rutesassistencials) per a deu malalties (ICC,

MPOC, trastorns mentals greus, diabetis,insuficiència renal, càncer, demència, dolorcrònic, asma i depressió), augmentant l’auto-responsabilització dels pacients i cuidadorsen la seva salut i fomentant l’autocura (l’any2014 es preveu assolir la fita de 4 milers depacients experts), desenvolupant alternativesassistencials de forma integrada (es preveuarribar pel 2014 als 8 milers d’altes de sub-aguts i 10,5 milers d’altes d’hospitalització adomicili), assolint que un 25% dels pacientscrònics complexos i els malalts amb malaltiacrònica avançada estiguin identificats i dispo-sin d’un pla d’intervenció individualitzat i com-partit, i implementant programes d’ús racionaldel medicament en pacients polimedicats.

b) La col·laboració entre l’atenció especialit-zada i l’atenció primària per a la millora del’accessibilitat i la resolució. Amb els acordsde base territorial que no només fixin objec-tius compartits sinó que permetin organitzarde forma diferent el procés assistencial i ellideratge clínic, tot suportat amb sistemesd’informació i comunicació integrats, poten-ciant modalitats assistencials no presencialsi desplegant la recepta electrònica. Elsàmbits prioritzats són els de l’aparell locomo-tor, oftalmologia, salut mental, dermatologia,urologia i al·lèrgia.

c) La millora de l’atenció urgent, prioritzantl’accés de les urgències sense risc vital a l’a-tenció primària i CUAP, l’avaluació de resul-tats dels codis actuals, l’objectiu del 100%d’urgències amb triatge i consolidant la pla-taforma de CatSalut Respon.

d) Establiment d’una cartera de serveis ade-quada als nivells de complexitat, finalitzantl’ordenació territorial de la cirurgia pediàtrica,ordenant l’atenció de cirurgia vascular debaixa i mitjana complexitat i avaluant els fluxosassistencials en l’atenció inicial al pacient trau-màtic greu segons ordenació per nivells.

e) La gestió qualitativa de la prestació farma-cèutica, amb l’ús racional dels medicamentsper als malalts crònics especialment (conci-liació, programa pacient polimedicat, interac-cions, problemes amb medicaments...), laimplementació al 100% de la recepta electrò-nica a l’atenció especialitzada i la salut men-tal, l’harmonització dels tractaments deMHDA, l’harmonització dels medicaments enl’àmbit d’atenció primària i comunitària, l’ela-boració de la guia de risc compartit amb laposada en marxa de tres experiències encàncer de colon i la potenciació de la carterade serveis de la farmàcia comunitària.

f) La millora de l’accessibilitat. Millora en elsregistres de llistes d’espera, consolidant elscriteris clínics d’inclusió i priorització, refor-çant el paper de les comissions territorials deseguiment, establint plans d’acció per alseguiment i la millora de les llistes d’esperade proves diagnòstiques i millores en l’àmbitde la cirurgia cardíaca.

g) La millora de la qualitat en l’alta complexi-tat. Amb el pla director de cirurgia cardíaca,la reordenació de la cirurgia vascular (pro-gramada, urgències i guàrdies), l’ordenaciódel transplantament renal, determinació delscentres d’expertesa en malalties minorità-ries, l’ordenació de la cirurgia traumatològica

Editorial

El pressupost de Salut per a 2014

3

ANA CERROCap de l’EAP Collblanc

PILAR MADRIDGestora del procés d’Hospitalització de l’HDM

M. JESÚS MARTÍNEZCoordinadora de Qualitat de l’HDM

EVA M. MELENDOCoordinadora del procés Atenció Sociosanitària

ANNA MILLÀTècnica de Comunicació del CSI

CATI PADILLACoordinadora assistencial de Metodologia Infermera

EVA PÉREZTreballadora social de l’HGH

ELVIRA QUINTEROSecretària d’Atenció Primària

NATÀLIA RIERACap de l’EAP Sagrada Família

MARTA LANUZATreballadora social del Servei de Valoració del

Grau de DiscapacitatISABEL SALGADO

Coordinadora de l’Àrea MaternoinfantilPALMIRA TEJERO

Directora d’Atenció al Ciutadà i ComunicacióANNA VILANOVA

Responsable de Desenvolupament de RH

MÒNICA FERNÁNDEZ

ANNA MILLÀ

SANDRA ROPERO

Tècniques de ComunicacióDirecció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació

Gràcies a totes aquelles persones que hancol·laborat per fer possible aquest número.

ISSN: 2014-7007

Su

mar

i 4

8

10

16

19

20

En profunditat: L’estalvienergètic al Consorci

Parlem amb...: LourdesFerrer i Maria del Mar Lluch,sobre el guardó Top20 al’Hospital Dos Maig

Breus: Recull d’allò mésinteressant al Consorcidurant els mesos darrers

Nosaltres: El dispositiusociosanitari, en el noumodel d’atenció a la cronicitat

Els nostres clients: Estu-diants universitaris al CAPSagrada Família

La contra: Paqui Sánchez,netejadora, explica la sevaafició per les manualitats

Per a qualsevol suggeriment, dubte oper fer arribar els vostres escrits icomentaris, contacta amb nosaltres acomunicacio@sanitatintegral.org oa qualsevol dels tres punts de Comu-nicació del Consorci. L’ENLLAÇ espublica quatre vegades l’any, és larevista interna per a tots els professio-nals i col·laboradors del ConsorciSanitari Integral. Les opinions expres-sades en els articles no són necessà-riament compatides per l’equip edito-rial de L’ENLLAÇ. Teniu més informacióa la Intranet.

COMITÈ DE REDACCIÓ

COORDINACIÓ, DISSENY, MAQUETACIÓ I CORRECCIÓ

complexa de genoll, maluc i raquis i l’ava-luació dels codis d’emergència activats.

h) La interacció de serveis sanitaris isocials, en relació a les residències gerià-triques i serveis socials bàsics amb els dis-positius sanitaris i l’adequació de la llargaestada sociosanitària i de salut mental.

i) L’impuls dels plans directors i de lesnoves formes d’atenció i accessibilitat.

El 50,7% del pressupost de salut es con-centra en cinc grans grups de diagnòsticencapçalats per les malalties de l’aparell cir-culatori (12% del pressupost) i seguit de lesmalalties del sistema nerviós i òrgans delssentits (10,6%), les neoplàsies (10,1%), elstrastorns mentals (9,3%) i les malalties del’aparell respiratori (8.8%). També cal teniren compte que d’aquest pressupost per al2014 suposa una despesa per càpita de1.095,34 euros, però amb una gran disper-sió, com ho podem veure si concretem unxic més tenint en compte la classificació demorbiditat que ens proporcionen els CRG.En aquest sentit, aquell grup de pacientsamb necessitats elevades d’atenció (1,1%de la població) suposa una despesa percàpita mitjana de 10.992 euros.

El marc pressupostari condiciona els recur-sos que la nostra entitat disposa per assolirl’activitat sanitària i social que té encomanadacom a referent territorial. Les necessitats irequeriments de servei són any rere any crei-xents i cal que cada cop siguem més eficientsper tal de poder fer-les front i garantir la nos-tra sostenibilitat. El nostre pla estratègic aixího contempla i el repte és difícil, però any rereany anem demostrant que ho estem aconse-guint, amb l’esforç, professionalitat i obser-vança dels valors que caracteritzen els pro-fessionals del Consorci Sanitari Integral.

MIQUEL ARRUFATGerent del Consorci Sanitari Integral

En profunditat4

Una de les línies recollides al Pla estratègic del Consorci 2013-2014 va ser el Consum responsable de recursosenergètics. Aquesta línia s’ha desenvolupat a través d’unes mesures recollides al Pla d’estalvi energètic, quees gestiona des de l’Àrea d’Infraestructures del Consorci Sanitari Integral.

Mesures per fomentar l’estalvi energètic al Consorci

El Departament d’Infraestructures ha

plantejat tota una sèrie de mesures

per contribuir a la gestió eficient dels

recursos i fomentar l’estalvi, amb la fina-

litat de reduir la factura energètica del

Consorci Sanitari Integral.

Per dur-ho a terme, un cop analitzats

els factors, s’han establert quatre grans

línies sobre les quals es pot actuar en

general:

- Disminució del consum d’electricitat.

- Millora de la gestió de la climatització.

- Disminució del consum d’aigua.

- Gestió eficient dels gasos medicinals.

Prenent com a bases aquestes línies, les

mesures preses fins a l’actualitat es

poden agrupar en dos blocs: les mesures

de conducció i les mesures de redisseny.

1. Mesures de conducció: es fan regu-

lant els sistemes i, normalment, no impli-

quen una inversió, però requereixen la

dedicació dels tècnics de manteniment

per ajustar els paràmetres.

Entre elles es troben:

- El tancament de circuits d’aigua clima-

titzada en funció de l’ús de l’edifici.

- La limitació del llindar de regulació de

temperatura que pot seleccionar l’usuari.

- El tancament de circuits d’enllumenat

en funció de l’àrea.

- La regulació de temperatura de les

àrees.

2. Mesures de redisseny: es tracta de

mesures d’estalvi que requereixen inver-

sió i que produeixen estalvis que perme-

ten l’amortització dels recursos invertits.

Això inclou accions com:

ANNA MILLÀ

El disseny de l’estructura de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi busca fomentar l’estalvi energètic

En la següent entrevista, Jordi Vivan-

cos, responsable d’Infraestructures

ens explica una mica més d’algunes

d’elles i de com s’ha prioritzat la seva

implantació.

-Com s’emmarquen les mesures enel Pla d’estalvi?- El Pla és un seguit de mesures que

s’estan desenvolupant. D’una banda,

hi ha unes intervencions que necessi-

ten forçosament d’una inversió, més

gran o més petita. En principi estem

invertint en els projectes que tinguin un

retorn econòmic a curt termini, és a dir,

a un any o menys d’un any. Després

intentarem invertir en projectes amb

retorn econòmic a mig termini, entre un

i tres anys.

- I d’altra banda?- També estem fent petites actuacions

per tal de tenir aquest estalvi energètic.

Això ho fan els professionals del servei

de manteniment.

- Quines són les principals mesuresdutes a terme?- S’han fet algunes actuacions que es

consideren importants, com per exem-

ple, al Broggi s’han reprogramat els

aires condicionats de les sales d’ope-

racions perquè a la nit i als caps de

setmana estiguin en un estat d’s-tandby, amb un règim de climatització

més baix. Això vol dir que la tempera-

tura està més alta del que és habitual i

n’hi han menys renovacions d’aire.

Quan és necessari, es passa a les

temperatures i condicions adients per

operar. Quan no està previst intervenir,

roman en un estat que garanteix les

renovacions necessàries per mantenir

les condicions higièniques i assegurar

que no es produeix cap contaminació.

- Uns graus varien molt el consum.- S’ha de pensar que dos graus de tem-

peratura és molt en termes energètics.

- Què més s’està fent?- A part d’això, en general, en tots els

5

- El canvi d’enllumenat de tipus halogen

pel de tipus díode electroluminescent

(LED) en ascensors.

- La instal·lació d’interruptors temporit-

zats per a l’enllumenat de banys públics.

- La instal·lació de termòstats en els des-

patxos.

- El redisseny de la regulació de climatit-

zació de les sales d’operacions (afegint

el funcionament en mode de no-ús, que

produeix estalvi).

- La col·locació d’adhesius amb missat-

ges de conscienciació adreçats a l’usua-

ri intern del Consorci (“Quan marxis,

apaga el llum”).

- Queden pendents el canvi de fluores-

cents estàndard per tubs LED, el canvi

d’halògens per LED en mostradors i la

regulació automàtica de circuits d’enllu-

menat per fotocèl·lula.

D’aquestes línies, algunes han estat

implantades en alguns centres del Con-

sorci, principalment a l’Hospital de Sant

Joan Despí Moisès Broggi; altres estan

en fase d’implantació i altres es faran en

un futur.

6 En profunditat

centres estem fent bastant interven-

cions per intentar aïllar diferents tipus

de conductes: sistemes de calefacció i

aigua calenta i intercanviadors de

calor. També per canviar bombetes de

consum normal per les de baix con-

sum, introduint les de tipus LED, però

aquestes són intervencions que supo-

sen una inversió a part del fet de can-

viar la bombeta. Els llums de LED són

el futur, però encara són cars i han de

baixar de preu.

- Com es prioritzen les inversions?- Les accions que requereixen inversió

van en funció dels recursos disponi-

bles, és a dir, fem un pressupost i

esperem que s’accepti. Com hem dit,

ara les inversions aprovades són les

tenen un retorn de la inversió en un

any o menys. Al fer el canvi, en alguns

tipus de llums això és possible, en

altres no.

- Com per exemple...- Els espais on ho estem implemen-

tant són els ascensors, que són llums

que estan vint-i-quatre hores funcio-

nant i aquests són els que més con-

sumeixen. Altres llocs són els vestí-

buls. En llocs com els despatxos, on

les llums estan obertes poques

hores, no compensa. Totes les bom-

betes de baix consum són més cares

que la resta, per això, hem de veure

sempre si es poden amortitzar en un

termini curt.

- És important també fer un bon ús.- Cal intentar conscienciar a tots els

professionals que l’estalvi és important,

perquè al final els estalvis repercutei-

xen en nosaltres. Pensem que estem

parlant de diners públics i tot el que

puguem estalviar va al nostre favor.

- També s’han fet algunes accionsen aquesta línia...- A l’hora de conscienciar, es van fer

dues accions en col·laboració amb la

Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comu-

nicació. Uns adhesius i un estalvi de

pantalla. Els adhesius, amb el missat-

ge de Quan marxis, apaga el llum, els

hem posat sobretot als despatxos i

dependències que són d’ús del nostre

personal. D’altra banda, es va fer un

estalvi de pantalles amb l’exemple

d’algunes accions que suposen un

estalvi. A part, també crec que és

important fomentar el boca-orella

entre tots. Els llums, l’aire condicionat,

l’ordinador, les pantalles, etcètera, tot

el que consumeixi energia cal tancar-

lo al marxar.

Estalvi de pantalla

Adhesiu

El passat 2013, l’Àrea de Respiratori de l’Hospital Dos de Maig va aconseguir el premi Hospital TOP20, guardó queatorga la consultora IASIST cada any a aquells hospitals amb millors resultats de qualitat, funcionament i eficiència.En el cas de l’Hospital Dos de Maig, l’Àrea de Respiratori està formada per un equip interdisciplinari format per pro-fessionals del Servei de Medicina Interna i del Servei de Pneumologia. A continuació coneixerem les claus de l’èxitque han facilitat guanyar aquest premi i quins reptes es plantegen de cara al futur aquests professionals.

Lourdes Ferrer (LF) cap de Servei de Medicina Interna i Especialitats Mèdiques i Maria del Mar Lluch(ML), gestora del Procés d’Hospitalització, de l’Hospital Dos de Maig.

“El Premi TOP20 és un estímul per continuar treballant”

8 Parlem amb...

SANDRA ROPERO

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Rubén Manresa (M. Interna), Lourdes Ferrer, Virginia Isern (M. Interna), Susana Casas (M. Interna), CarmeSantiveri (Pneumologia), Alejandra Marín (Pneumologia) M. del Mar Lluch, Rita Godoy (M. Interna), Clara Sala (M. Interna), Carlos Sabbagh(M. Interna) i Rafael Calvet (Pneumologia).

El 2013 vau ser els guanyadors delTOP20 en l’Àrea de Respiratori,

premis que atorga IASIST als millorsresultats de qualitat, funcionament ieficiència.

- Quins indicadors es van analitzar enel vostre cas? - LF: Primer de tot destacar que vam gua-nyar el TOP20 del 2013 però s’avaluenels resultats obtinguts al llarg del 2012. ElTOP20 valora una sèrie d’indicadors, enel cas dels malalts de respiratori, es fixaen aquells que es troben sota un d’a-quests tres diagnòstics (GRD): MPOCdescompensat, pneumònies i neoplàsiesde tràquea, bronqui o pulmó amb proce-diment de cirurgia oberta. Aquest últim noexisteix en el nostre cas perquè no tenimcirurgia toràcica (per aquest motiu hemguanyat, conjuntament amb l’Hospital deTorrevieja, a la categoria d’Hospital deNivell 1). Cal destacar que s’analitzen 91hospitals de tot el territori espanyol. Res-pecte els indicadors que s’analitzen són:l’índex de mortalitat ajustat per risc, lesreadmissions per risc, l’índex de reitera-ció d’ingressos per pacient ajustat i l’ín-dex d’estàncies ajustades per risc.

- ML: Els resultats que s’han valorat sóntotes les altes del 2012, després s’efec-tua l’estudi comparatiu respecte els resul-tats dels hospitals participants. En el nos-tre cas complim els criteris d’excel·lènciaassistencial en diferents patologies, peròdestaquen els de l’Àrea de Respiratori.

- L’any anterior vau quedar en 6è llocen la mateixa categoria. Què ha millo-rat per aconseguir el guardó en aques-ta ocasió? - LF: Creiem que l’atenció efectuadadurant l’ingrés, la col·laboració entre met-

ges internistes i pneumòlegs i el suportd’infermeria especialitzada ens permetoptimitzar l’atenció. També hem milloratla posologia de passar els broncodilata-dors en aerosol el més aviat possible ainhaladors. A més hem augmentat el con-trol de l’estada i l’alta, fent que els nostrespacients no hagin d’estar més temps delnecessari. El nostre sistema consisteix enuna responsabilitat compartida del malaltentre serveis (amb Medicina Interna com aresponsable), coordinació assistencialamb seguiment post alta segons el perfildel malalt a Consultes Externes, Hospitalde Dia i Hospitalització Domiciliària. Aixòpermet reforçar l’atenció integral del malaltsegons les seves necessitats i permet dis-minuir reingressos i estades hospitalàries

- A l’HDM és el servei de MedicinaInterna qui s’encarrega del procésd’Hospitalització. En altres hospitalsés diferent, perquè aquí s’organitzad’aquesta manera?- LF: Sí, nosaltres treballem d’una mane-ra diferent a altres hospitals de volumsuperior. Des de que va començar elCAIDM, el 2010 el pes del procés d’hos-pitalització ho porta Medicina Interna; lesespecialitats porten uns malalts en con-cret (que pel seu diagnòstic o pel volumd’ingressos és interessant que ho gestio-nin ells) o bé ser consultors: quan elsmembres de Medicina Interna necessi-tem assessorament, comptem amb ells.Treballem com un equip, però no nomésés un premi per l’Àrea de Respiratori, nide l’equip assistencial, sinó que tota l’es-tructura humana de l’Hospital hi participa,des del Servei d’Admissions, dietistes,educadors, rehabilitadors, infermeria,assistents, neteja, etcètera. Tots col·labo-ren en els bons resultats, i per això volemque es valori com a premi a l’Hospital Dos

de Maig.

- I com es pot dur a terme aquestacoordinació entre els diferents ser-veis?- LF: En realitat és molt senzill, perquèsegons el nostre model organitzatiu tot estroba sota un mateix Cap de Servei, quesóc jo (Cap de Servei de Medicina Inter-na i Especialitats Mèdiques). Hem coordi-nat tots els serveis sota la premissa deltreball com una activitat de vasos comu-nicants, tots col·laborem i treballem enequip. Així podem oferir un millor servei,més ràpid, eficaç i amb una alta qualitatassistencial als nostre clients.

- Què suposa guanyar aquest premi?- LF: Com equip una gran satisfacció pelreconeixement de la nostra feina benfeta. Com a professionals un estímul perseguir treballant en la mateixa línia.Aquest guardó reconeix l’esforç que esva fer des que es va obrir l’Hospital coma CAIDM, els ajustos per aconseguir l’ex-cel·lència a la nostra tasca diària.

- Encara es pot millorar en aquest 2014?- ML: Molt més marge de millora notenim, però aquest any hem tingut mésaltes ja que hem hagut d’obrir la Unitat 10degut a l’epidèmia de grip (30 llits més).

- LF: Es reflectirà en què tindrem unes200 altes més, i això és positiu ja que sila mostra de pacients és més gran, eltemps global d’estada es redueix (ja quesi alguna estada s’allarga té menys reper-cussió sobre el número total d’altes). Somconscients que el repte està en mantenirel que hem aconseguit. Tot l’ entorn assis-tencial treballa per millorar els resultatsamb una ràpida adaptació als recursosdisponibles.

9

10 Breus

Guanyadores del Concurs de fotografia i Nadala

Les imatges guanyadores del VIIConcurs de fotografia del Consorci

Sanitari Integral. Han estat:

- 1r premi: Tradición, de SandraRopero (imatge de la dreta).- 2n premi: Paseo por la paz, d’OlaiaGüenaga.- 3r premi: Auschwitz, nunca más, deSílvia Benito.

Un jurat format per un membre de laDirecció d’Atenció al Ciutadà i Comu-nicació, un fotògraf professional, unprofessional de la comunicació audio-visual i la guanyadora de l’any passatdel Concurs de fotografia, va triar el 1ri 2n premi.

El Jurat va considerar que la fotoguanyadora (a la imatge) “mostra unpunt de vista diferent, amb un boncontrast de colors i lluminositat. Té uncel de color molt natural, cosa que ésdifícil d’aconseguir captar en un diamolt assolellat. Les parts fosques i cla-res estan molt ben tractades i el colorde l’aigua cristal·lina deixa entreveurela sorra de la platja”.

Paseo por la paz, segons el Jurat, té“la dificultat tècnica de fer l’enfocamenta una nena caminant en un segon pla,enxampada entre barrot i barrot, lleuge-rament desenfocats, però que perme-ten la lectura del que tenen escrit (quedonen nom al títol de la foto).

La combinació de colors naturals dóna com a resultat una imatge de colordessaturat selectiu natural que trans-met un missatge molt clar”.

El tercer premi ha estat triat pels pro-fessionals amb els seus vots a travésdel web habilitat per a aquest fi. Lafoto guanyadora ha obtingut 15 vots.

La resta d’imatges finalistes han estat:- Aquesta pluja no mulla, de David Pumar.- Surprise under the rainbow, de SilviaGarcia.

- El camino, de Mireya Jimeno.- T'he enxampat, de Lola Molina.- Czech Pasion, d'Albert Soriano.- Laboratorio, de Lucía Boja.- Sense fred, de José M. Arruti.- La belleza de la desnudez, deManuela M. Marcos.- Candaus, d’Àlex Díaz.

Totes les imatges estan disponibles al web del concurs. Les guanyadores ifinalistes formen part del calendari ins-titucional 2014, disponible en elsPunts de Comunicació dels centres.

Més endavant, es farà exposició itine-rant amb les fotografies presentades aconcurs pels diferents centres delConsorci Sanitari Integral.

D’altra banda, la nadala guanyadorad’aquest any ha estat la presentadaper Raquel Alonso (imatge inferior). ElJurat ha estat format per dos membresdel Comitè Executiu i tres membres dela Unitat de Comunicació del Consorci.

11

Lliurament d'obsequis i reconeixements per jubilació i 25 anys al CSI

El passat divendres 20 de desembre,es va celebrar a l'auditori de l'Hospi-

tal Dos de Maig el lliurament d'obsequisa les persones que feien vint-i-cinc anysal Consorci Sanitari Integral i també a lespersones que van causar baixa per jubi-lació o incapacitat permanent durant el2013.

El gerent del Consorci Sanitari Integral,Miquel Arrufat, va començar l’actedonant la benvinguda als professionalsassistents, va fer un balanç del 2013 i varecordar efemèrides i anècdotes de1988 (25 anys enrere).

Els companys i companyes que vanrebre el guardó per la seva jubilació oincapacitat permanent han estat: Azuce-na García González, M. Antonia Àvila,Manuel López Tain, Jorge Julià Giber-nans, Francisco Javier Gisper Nicolau,Pilar Betroz Egea, Ignasi Bellorbí Malet,Rosa Mayol Piella, Alberto de la Torrien-te Oria, M. Carmen Castro Olivares,Sara del Pilar Gamarra Rivera, EstherSaladrigues Fernández, M. José CatroSiota, Maria Paz Gómez Gonzalo,Miquel Pallarés Querol, Juana AguadoRodríguez, Nuria Blasco, Isabel Cintas,Juan Manuel Gasulla Roco, CarlosGodina Miñana, Dolors Hurtado Torres,José Luís Marin Ripoll, Isabel OrtegaToral, M. Asunción Palacio Riu.

També es va recordar al nostre com-pany, Francesc Gandia Bausells, quemalauradament ens va deixar en aquest2013.

Respecte els professionals que vanrebre un reconeixement als seus 25anys de vinculació a l'entitat van ser:Luis Javier Fernández, Fructado Jimé-nez Muera, Adela Morcillo López, LidiaGarcía Pérez, Margarita López Giao,Montserrat Heredia Vidal, Moisés RibasOlmo, Francisco Belles García, NicolásRico Villoria, Carmen Fernández Peláez,Iluminada Guerrero Martín, M. JosefaLuis González, Ricardo Martí LópezAmor, Leocadio Poza Megías, AlejandroGarcía de la Cal, Ángel Rama Tamayo,David Acero Martín, Emilia Tovar Sán-chez, Loreto López Orenes, Marta CostaTamarit, M. Teresa Martín García, MartíSerra Ayats, Lluís Reig Puig, Lidia Cada-hia, Teresa Guerrero Villar, M. TeresaLabielle García, Gemma Lázaro Valls,Palmira Molas Gonzalvo, Virginia RandoGarcía, Antonio Ruiz Pes, Eva TejadaEstruch i Montse Pérez.

El lliurament dels reconeixements vaanar a càrrec del Comitè Executiu delConsorci Sanitari Integral: Alícia Garcia,directora de Recursos Humans; JavierGrueso, director de Sistemes d'Informa-ció; Maria Rotllan, directora de centre;Albert Pons, director assistencial; MiquelArrufat, gerent; Daniel Rodríguez, direc-tor de centre; Palmira Tejero, directorad'Atenció al Ciutadà i Comunicació; Ser-gio Oleaga, director d'Economia i Finan-ces, i Carme Gimeno, directora de Plani-ficació i Seguretat del Pacients, acom-panyats per Jesús Esteve, director d'In-fermeria de l'hospital transversal i CarmeBarceló, directora d'Infermeria de l'Hos-pital Dos de Maig.

L'acte, que va concloure amb un foto-grafia commemorativa de tots els guar-donats, va estar conduït per SandraRopero, tècnica de Comunicació.

12 Breus

VI Jornada de Rehabilitació del CSI

Canvis en la distribució dels treballs fets amb Postermèdic

El 9 de novembre passat va tenir lloc laVI edició de la Jornada de Rehabilita-

ció del Consorci, aquest any estava dedi-cada a la ‘Síndrome del Dolor regionalcomplexe crònic ’(CRPS, per les sevessigles en anglès), un trastorn de dolorcrònic que es creu és el resultat d'un dis-funcionament en el sistema nerviós cen-tral o perifèric. Les característiques típi-ques inclouen canvis dramàtics en elcolor i la temperatura de la pell en l'extre-mitat o part del cos afectada, acompan-yats per un dolor candent sever, sensibili-tat de la pell, sudoració i inflamació.

Al llarg del dia, els professionals de Reha-bilitació van treballar el contingut teòric ipràctic a l’Hospital Dos de Maig, on es

van exposar els últims coneixementsbasats en l’evidència científica, l’intercan-vi d’opinions, experiències i coneixe-ments entre els assistents a la Jornada.

Fins l’any passat, aquestes jornadesestaven dirigides exclusivament als pro-fessionals del Servei de Rehabilitaciódels tres centres del Consorci (metges,fisioterapeutes i auxiliars de fisioterà-pia), però l’edició anterior ja va comptaramb la participació de professionalsrehabilitadors de l’Hospital General deCatalunya i aquest any ha estat convi-dat el Servei de Rehabilitació de l’Hos-pital Sagrat Cor de Barcelona, tot acon-seguint aquesta edició arribar als 70participants.

Aquest fet consolida l’èxit i prestigi queaquestes jornades han aconseguit al llargdels anys.

El Consorci ha unificat la distribució dels pòsters fets a tra-vés de l’eina Postermèdic, que elabora el disseny i la

impressió (si cal) dels pòsters corporatius del Consorci Sanita-ri Integral. Els treballs que es presentin en nom del Consorci,algun dels seus serveis o centres, a esdeveniments o congres-sos medicocientífics han de seguir aquest format.

El lloc de recollida dels treballs, un cop impresos, és:

- Hospital transversal, Servei de Valoració de la Dependèn-cia i Centres d’Atenció Especialitzada (CAE): AssumptaJanáriz. Coordinació de la secretaria clínica (lliurarà els pòstersa les secretaries clíniques de servei). Tel. 93 553 12 00, ext.7481. @:assumpta.janariz@sanitatintegral.org. Horari: dedilluns a divendres, de 8 a 14 h, i dimecres, també de 15 a 17 h.

- Hospital Dos de Maig, CAP Sagrada Família (ABS Gaudí iABS Sagrada Família) i Servei de Valoració del Grau de Dis-capacitat: Ester Abad. Secretaria de Direcció. Tel. 93 507 2723. @:ester.abad@sanitatintegral.org. Horari: De dilluns adivendres, de 8 a 15 h.

- CAP La Torrassa i CAP Collblanc: Elvira Quintero. Secretariad’Atenció Primària l’Hospitalet. Tel. 93 553 12 00, ext. 5271.@:elvira.quintero@sanitatintegral.org. Horari: de dilluns a diven-dres, de 8 a 15 h.

- Residència Francisco Padilla i Residència Collblanc Com-panys Socials: recepció de cada un dels centres.

Més informació a la Intranet.

13

El Consorci estrena Intranet

El 15 de gener, el Consorci va ini-ciar la primera fase de la nova

eina de comunicació interna delConsorci Sanitari Integral (CSI), laIntranet. Un nou espai que neixamb la voluntat de facilitar la feinadiària, així com la de ser un espaide reunió i trobada per a tots elsprofessionals.

El projecte ha estat desenvolupatper Sistemes d’Informació i Atencióal Ciutadà i Comunicació, amb lacol·laboració de Planificació i Segu-retat del Pacient i de la resta deDireccions del Consorci. Els coordi-nadors de la intranet han estatRoger Pons, de Sistemes, i MònicaFernández, de Comunicació.

La incorporació d’aquesta eina supo-sarà millores en les rutines de treball,ja que des d’un únic entorn hi haaccés a totes les eines de treball; iuna reordenació de tota la documen-tació generada pel CSI en aquests13 anys, segons el model de gestióper processos del Consorci.

Per accedir i personalitzar els con-tinguts cal entrar a Internet Exploreri identificar-se en el sistema. Es potfer amb el nom d’usuari i contrase-nya d’accés informàtic del CSI.

Hi ha disponible un petit manual d’úsi un vídeo tutorial, que es pot con-sultar a la secció de vídeos de lapàgina d’inici de la intranet.

El 3 de novembre passat va tenir llocal Casal de la Gent Gran de Pubilla

Cases, de l’Hospitalet, una xerradaconduïda per Àngels Vernet, infermerade Seguretat del Pacient, amb el títol:“Ingrés a l’Hospital? Algunes coses quecal tenir en compte”.

L’objectiu de la trobada va ser informarsobre les qüestions bàsiques del siste-ma de salut i de seguretat al pacient encas de fer ús dels serveis hospitalaris od’atenció primària del Consorci SanitariIntegral.

Hi van assistir 28 persones, que vanestablir un col·loqui amb la ponent.

L'activitat s'emmarca dins de lesaccions de Seguretat al Pacient amb lafinalitat d'augmentar la seguretat i dis-minuir els errors humans a l'entornsanitari.

Xerrada de seguretatdel pacient

Per segon any consecutiu, el 15novembre es va celebrar, al pavelló

de docència de l’Hospitalet, la Jornadad’actualització de treball social del Con-sorci Sanitari Integral. L’objectiu principalde la trobada va ser establir un espai per-què els professionals del treball socialcompartissin algunes experiències de lapràctica habitual i fomentessin així latransmissió del coneixement. Hi va haverdiferents exposicions/ponències delsparticipants: sobre el paper del treballsocial a l’àrea de Gestació i Naixement,el treball social grupal, el servei d’acolli-ment social a la vellesa...

També van participar-hi amb duesponents externes al Servei:

- Ana Budet (a la imatge durant la sevaexposició), del Servei de Valoració de la

Dependència, amb la ponència "Lesdarreres modificacions en la valoració dedependència". - Raquel Alonso (Direcció d'Atenció alCiutadà), amb la ponència "Nivells de

cobertura sanitària".

La Jornada ha estat organitzada per la res-ponsable de Treball Social, Melinda Jimé-nez, i l’Àrea de Desenvolupament del CSI.

14 Breus

II Jornada de Treball social al Consorci

Lliurats els premis del Concurs de fotografia de lactància materna

L’últim dia de 2013 es van lliurar, a l'Hos-pital General de l’Hospitalet, els premis

a les persones guanyadores del Concurs defotografia sobre lactància materna (imatge).

Les fotos guanyadores es van conèixer alnovembre i van ser:

- 1r premi: Un buen comienzo, de LuísArigita.

- 2n premi: Encantada de la vida, deSara González.

- 3r premi: Vincle, de Marta Castellarnau.- 4t premi: Mirada, de Manel Maya.

El primer premi es va endur un cofre expe-

riència, que inclou un sopar, una nit d'hoteli esmorzar per a dues persones. El segonpremi s’ha endut també un cofre experièn-cia amb una nit d’hotel i esmorzar per adues persones. El tercer premi ha guanyatun cofre experiència amb una activitat pera dues persones. Tots tres premis hanestat patrocinats per Natalbén. Finalment,el quart premi s’ha endut un coixí de lac-tància i roba, cortesia de Cucut.

Totes les 44 fotos participants en el Con-curs es van exposar a la planta baixa del’Hospital General de l’Hospitalet i al ves-tíbul de l’Hospital Sociosanitari de l’Hospi-talet. Les fotos guanyadores i finalistes

quedaran exposades de forma permanenten la nova sala de lactància de l’ÀreaMaternoinfantil del centre.

15

Taller per a nouvinguts a l’Hospitalet

Ameitat del mes de desembre es vaposar en marxa el primer d’un

seguit de tallers dirigits a col·lectius depersones nouvingudes. L’objectiu de lessessions és informar a aquestes perso-nes sobre aspectes diversos del funcio-nament del sistema sanitari català, totfacilitant-los coneixements bàsics sobrela promoció de la salut.

La primera sessió del taller es va celebrara l’Hospital General de l’Hospitalet i estàprevist que es vagi repetint dos cops almes. En cadascuna d’elles participarangrups de 10 persones.

La iniciativa està conduïda per la media-dora intercultural del Consorci SanitariIntegral, Ghizlane Taha, i s’inclou dins del

programa de mediació que des del Con-sorci Sanitari Integral s’ofereix a tots elsseus centres.

Per a més informació, cal contactar ambla mediadora.

Telèfon: 93 440 75 00, extensió 3919.Mòbil: 672 201 241

16 Nosaltres

El sector sociosanitari de Catalunya esdesenvolupa a partir de la creació del

Programa Vida als Anys al 1986 per partdel Departament de Sanitat. L’objected’atenció eren les persones grans ambmalalties cròniques o les persones ambmalaltia en situació terminal, amb l’objec-tiu de promoure la millora de l’assistènciaa aquestes persones.

En aquest sector s’integraven els serveissocials i sanitaris i es va promoure unmodel de treball en equip interdisciplina-ri, basat en l’atenció integral i que analit-zava l’impacte de la malaltia en la perso-na i en la seva família. A més de pro-moure el model assistencial, es va portara terme una transformació del sistemasanitari amb la creació de nous serveisque fins el moment no constaven a lacartera de serveis sanitaris.

Així es varen començar a desenvoluparunitats de llarga estada, hospitals de dia,unitats de psicogeriatria, els programesd’atenció domiciliària (PADES), unitatsde convalescència i de pal·liatius i final-ment els equips d’avaluació integralambulatòria (EAIA) de geriatria, pal·lia-tius i de trastorns de memòria o dedemència.

La finalitat d’aquests recursos era la

millora funcional i la readaptació a situa-cions de dependència irreversible (con-valescència), la millora del control desímptomes i el confort en les situacionsde final de vida (cures pal·liatives iPADES), les avaluacions geriàtriques i lapriorització dels problemes de salut enpacients ambulatoris a les EAIA.

El terme sociosanitari pot portar a confu-sió quan es compara amb els recursos

de l’activitat sociosanitària fora de lacomunitat autònoma de Catalunya, a onaquest sector està representat principal-ment per serveis de caire social com lesresidències, centres de dia, serveis d’a-tenció domiciliària adreçats a personesamb dependència, etc. En aquest sentit,en el nostre entorn són recursos sanitariscontractats directament pel Servei Catalàde la Salut. En el cas de la llarga estadai hospital de dia, hi ha una participació

El dispositiu sociosanitari, en el model nou d’atenció a la cronicitat

Aquest article revisa els recursos sociosanitaris i l’adaptació al model d’atenció a la cronicitat, per acabar fent unrepàs dels serveis disponibles al dispositiu sociosanitari del Consorci Sanitari Integral.

Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet

17

econòmica del Departament de BenestarSocial i Família en forma del que anome-nem mòdul social.

En l’actualitat el Pla director sociosanita-ri (PDSS) és l’instrument, del Departa-ment de Salut de la Generalitat de Cata-lunya, d’informació, estudi i proposta deles línies directrius per impulsar, planifi-car i coordinar les actuacions a desenvo-lupar en els següents àmbits: atenció a lasalut de persones que necessitin d’aten-ció geriàtrica i de cures pal·liatives, depersones que pateixen malaltia d’Alzhei-mer i altres demències, així com de per-sones amb altres malalties neurològi-ques que poden cursar amb discapacitat.

En aquests moments, els sistemes sani-taris estan afrontant un repte de granenvergadura, es tracta del repte de lacronicitat. Tres de cada quatre adultspateixen una malaltia crònica a Catalu-nya. Les malalties cròniques seran lacausa principal de discapacitat al 2020 i,el 2030, es doblarà la incidència actuald’aquest tipus de malalties en personesde més de 65 anys.

El Pla de salut 2011-2015 està contri-buint a la transformació del sistema sani-tari, per fer front als nous paradigmesassistencials, econòmics, socials i tecno-lògics. Aquest Pla de Salut té com a fina-litat desenvolupar un model assistencialadaptat a les noves necessitats sanità-ries de la població i millorar la gestió, elsresultats i l’excel·lència de la sanitatpública, així com garantir la seva soste-nibilitat.

El Programa de prevenció i atenció a lacronicitat (PPAC) ha de donar respostasocial i sanitària a les necessitats de la

població amb patologies cròniques,implantant un model de prevenció delfactors de risc, fomentant estils de vidasaludables entre la població i responsa-bilitzar-la en la gestió de la seva malaltia.

També s’han d’anar adaptant els disposi-tius i els processos d’atenció a aquestarealitat. L’atenció a les situacions decomplexitat és una de les estratègiesfonamentals d’aquest programa. Les per-sones amb malalties cròniques comple-xes han de tenir un model assistencialproactiu, eficient i satisfactori en qualse-vol moment i amb la intensitat de curesnecessàries. En l’aspecte territorial s’hand’implantar rutes assistencials específi-ques que garanteixin l’atenció 7 dies x 24hores, amb l’accessibilitat i la continuïtatassistencial garantides.

El PDSS, seguint les directrius del Pla desalut, ha proposat una reordenació delsactuals dispositius sociosanitaris, cap auns recursos centrats en l’atenció inter-mèdia. Per atenció intermèdia s’enténun ventall de serveis integrats per pro-moure una recuperació més ràpida de lamalaltia, prevenir l’ingrés innecessari enhospital d’aguts i l’internament prematurde llarga durada, facilitar l’alta hospitalà-ria puntual i maximitzar l’autonomia delpacient.

S’ha proposat que l’actual llarga estadasociosanitària estigui sotmesa a unaadequació, en el sentit de que moltespersones ingressades en aquest serveinecessiten un model d’atenció méssocial amb intervenció sanitària limitadaen el temps. Altres recursos com la con-

Mostrador de recepcció de l’hospital sociosanitari

18 Nosaltres

valescència han de donar resposta a lesnecessitats de rehabilitació geriàtricaamb una optimització de les estades d’a-quest recurs cap a una atenció anome-nada postaguda. L’atenció pal·liativa s’hade veure reforçada amb la propostad’ampliar aquest tipus d’atenció a lespersones amb malalties avançades iamb diagnòstics principals que no serannomés oncològiques.

En la reordenació dels recursos sociosa-nitaris s’incrementa la cartera de serveisamb els llits de subaguts. L’atenció asubaguts està destinada a persones quenecessiten continuació d’un tractament osupervisió clínica continuada que, acausa de la seva complexitat, requerei-xen intensitat de cures, evitar el seuempitjorament i l’aparició de dependèn-cia Aquesta situació es dona especial-ment en el context d’una persona ambmalaltia crònica. Són exemples les per-sones amb insuficiència cardíaca cròni-ca, malaltia pulmonar obstructiva cròni-ca, demència amb complicacions mèdi-ques, etc.

Les EAIA han de proporcionar atencióespecialitzada en les seves línies d’ac-tuació, donant suport a l’atenció primària.Les EAIA de demència seran un recursimportant amb la ruta assistencial de lesdemències que s’establiran a totes lesregions a partir de d’aquest any.

Finalment, cal recordar el paper delsPADES i altres recursos assistencialssociosanitaris en l’atenció als pacientscrònics avançats, per la seva expertesaen aquestes situacions. Per exemple, enles rutes assistencials de complexitat(pacients amb malaltia crònica complexai malaltia crònica avançada) es necessa-

ri que participin tots els recursos: elssocials, emergències mèdiques, atencióprimària, els hospitals d’aguts i també l’a-tenció sociosanitària.

DISPOSITIUS AL CONSORCIAl Consorci Sanitari Integral disposemd'una línia d'Atenció Sociosanitària, físi-cament ubicada a l'edifici hospitalari del'Hospitalet, estructurada en atenció d'in-ternament i ambulatòria. A la part d'inter-nament, s'ha desenvolupat la unitat deconvalescència o rehabilitació geriàtri-ca, amb la finalitat de fer recuperació fun-cional i cures d'infermeria; la unitat decures pal·liatives, per atendre a pacientsen situació de malaltia avançada i final devida amb símptomes complexes; psico-geriatria, per al control de pacients ambdemències i trastorns de conducta; la uni-tat de llarga estada, per a pacients querequereixen cures d'infermeria de llargaduració o trastorns de conducta que nopoden ser atesos a la comunitat (domici-

li/residència) i recentment s'ha iniciat laactivitat de subaguts, entesa com arecurs per al tractament de pacients ambdescompensació de patologies cròniquesben diagnosticades que requereixeningrés hospitalari per a la seva resolució,però que no cal l'ingrés hospitalari con-vencional a aguts.

D'altra banda, a la atenció ambulatòria,tenim dos dispositius: l'Hospital de Dia,per a la rehabilitació geriàtrica i l’estimu-lació cognitiva; i la EAIA, per al diagnòs-tic i l’abordatge ambulatori de pacientsgeriàtrics, per al diagnòstic i tractamentde pacients amb demències i trastornsafins (en col·laboració amb el servei deneurologia), i per a l’abordatge ambulato-ri de pacients pal·liatius.

PAU SÁNCHEZCap d’Àrea de Pacient FràgilBENITO FONTECHACap de Geriatria i Cures Pal·liatives

Hospital de dia sociosanitari

19

INTRODUCCIÓ

Des del curs passat, el Centre d’Aten-ció Primària (CAP) Sagrada Família

col·labora amb la Universitat Internacio-nal de Catalunya (UIC) acollint estu-diants de 1r i de 6è curs del Grau enMedicina d’aquest centre. Sempre acom-panyats d’un especialista del CAP, elsestudiants poden conèixer de primeramà com és el dia a dia d’un metge defamília i aprendre les seves tècniques iprotocols.

Però més enllà de l’aprenentatge, per amolts d’aquests estudiants l’experiènciaha sigut personalment molt enriquidora. Iés que tots aquests joves, al CAP Sagra-da Família, el que han descobert és unestil de fer medicina més proper a lespersones, fent costat a la gent i a aque-lles persones que més pateixen.

És en moltes de les nostres consulteson s’hi pot descobrir la medicina que noestà escrita als llibres sinó que s’ha deviure i aprendre en primera persona.

L’Adriana Margets és una d’aquestesestudiants. A punt d’acabar el Grau enMedicina i pocs mesos abans d’estudiarel MIR ens ha escrit un text compartintles que han sigut les seves vivències alCAP Sagrada Família.

Natàlia RieraMetgessa. Cap EAP Sagrada Família

Estudiants universitaris al CAP Sagrada FamíliaDes del curs 2012-2013, el CAP Sagrada Família acull estudiants universitaris del Grau de Medicina. Aquesta expe-riència suposa per a ells el primer contacte directe amb els malalts. La metgessa Natàlia Riera, cap de l’Equip d’A-tenció Primària de Sagrada Família, ens apropa la memòria d’una alumna que ha volgut explicar la seva experiència.

Els nostres clients

Durant la primera quinzena del mes d’oc-tubre vaig poder compartir uns dies

amb tots els metges del servei de Medicinade Família en l’ABS Sagrada Família.

El cert és que, abans de fer aquestes pràc-tiques, no sabia massa de què tractava l’a-tenció primària, havia sentit opinions dife-rents però tenia ganes de veure personal-ment quin era el dia a dia d’aquesta espe-cialitat. I us he de dir que sincerament m’hasorprès molt i crec que es té una opinió molterrònia de la medicina de primària.

En aquests 15 dies he pogut fer-me unaidea del funcionament d’aquesta especiali-tat. A les consultes he pogut conèixer casosmolt diversos, des de malalts amb patolo-gies cròniques als quals se’ls hi realitzavaun seguiment i control de la seva malaltia,pacients plurimedicats als quals se’ls vigila-va la medicació, i també patologia agudamolt variada. Gràcies a aquesta varietat decasos, he pogut millorar l’exploració físicadels diferents aparells (auscultació cardio-pulmonar, otoscòpia, exploració d’orofarin-ge, exploració mamària, exploració muscu-loesquelètica en cervicàlgies, gonàlgies...) itambé el seu maneig i tractament.

Un cop per setmana anàvem a fer visitesdomiciliàries a pacients que no podien des-plaçar-se al Centre d’Atenció Primària. Heviscut moments molt interessants i he pogutconèixer de primera mà com funcionavenaquestes visites, l’exploració i el maneig d’a-questes. Un dia a la setmana passava laconsulta d’Anticoagulació Oral i vaig apren-

dre a interpretar els resultats i a modificar ladosi de Sintrom segons el valor analític. Emvan ensenyar a punxar la prova analítica aldit per a posteriorment analitzar els resul-tats.

També vaig tenir la oportunitat, després decomentar-li a la meva tutora que m’agrada-ria dedicar-me a la pediatria, de passar con-sulta al Servei de Pediatria i poder veure elseu funcionament. Va ser una experiènciamolt enriquidora i més per al meu futur jaque durant les pràctiques de pediatrianomés passem per l’hospital i així vaigveure com és el dia a dia d’una pediatra quevisita en un CAP i que atén tant infantsmalalts com fa el seguiment de nens quevenen a fer-se les revisions de salut perti-nents.

En l’Atenció Primària he vist un tracte moltproper amb el pacient, ja que solen ser per-sones ja conegudes als quals els hi fas unseguiment. També m’he adonat que, sovint,s’ajunta problemàtica social, familiar o labo-ral amb la qual has de lidiar. Per a mi, lespràctiques de medicina familiar i comunitàriahan sigut una experiència personalmentmolt enriquidora, m’ha sorprès la quantitatde patologia diversa que tracten i veuen ique ha estat, en general, una experiènciarealment molt gratificant, en la qual he pogutaprendre molt i tenir una visió molt diferentde la que tenia d’aquesta especialitat.

Adriana Margets AlomarEstudiant de 6è del Grau en Medicina i Cirurgia

(Universitat Internacional de Catalunya)

“Hay quién coge un libro y desconecta. Yo hago manualidades”

Paqui Sánchez, limpiadora en el Hospital General de l’Hospitalet

Para Paqui Sánchez la des-conexión del trabajo esdedicar tiempo a las manua-lidades. Es una artista poli-facética con más de 24 añosde experiencia. Ha experi-mentado todo tipo de mate-riales: madera, estaño,decoración de espejos,cerámica, marmolinas,ceras… La podéis encon-trar en el Servicio de Lim-pieza del Hospital Generald’Hospitalet.MÒNICA FERNÁNDEZ

– Así que para desconectarlo mejor es hacer manuali-dades… – Sí, para mí es como una

terapia. Hay quién coge un

libro y desconecta, yo me

siento allí (Escuela Manualida-

des Mati de Hospitalet Centro)

y durante tres horas me olvido

del mundo.

– ¿Qué tipo de manualida-des hacéis? - Un poco de todo: cuadros,

cerámica, pintar marmolinas,

decorar cajas… También va

en función de la época del

año. De cara a Navidad, hace-

mos centros de Navidad, bele-

nes, abetos de goma eva

(material muy de moda), deco-

ración de velas...

– ¿Y en sólo tres horashaces tanto?

– No, me llevo el trabajo a

casa.

– ¿Cómo llevas el reciclajede materiales?– La verdad es que utilizo a

menudo cosas que tengo para

crear nuevas ideas y nuevas

manualidades. Utilizo botellas

para convertirlas en guerreros

masais, por ejemplo, es apli-

car un poco de creatividad…

De hecho, mucha gente me

guarda cosas que saben que

puedo utilizar para transfor-

marlas en pequeñas o gran-

des obras de arte. Pero al final

también hay que invertir en

materiales, así que las piezas

son únicas y muy valiosas.

– ¿Con qué material disfru-tas más?– A mí me gusta mucho el

estaño. En este caso he

hecho un baúl todo forrado de

estaño. Son trabajos que no

requieren prisa.

– Y la familia, ¿te pidemanualidades?– Todas las casas de mi fami-

lia están decoradas con mis

manualidades.

- ¡Enhorabuena!– ¿Has expuesto en algunaferia o muestra?– Yo no, pero la profesora sí

que ha llevado algunas de

nuestras piezas para enseñar-

las.

– Entonces no has pensado

en montar un negocio… – No, la verdad es que no. He

hecho piezas para compañe-

ras, pero la verdad es que no

cobro por mi trabajo. Me gusta

lo que hago, y sólo pido pues

el importe que pueda haber

invertido en el material. A mí

me sirve para aprender.

– Me suenan un par de bele-nes aquí en el HospitalGeneral de Hospitalet… – Sí, ganamos un año el con-

curso de Decoraciones navi-

deñas del CSI con un belén en

el que trabajó todo el Servicio

de Limpieza. Habíamos hecho

las figuras del belén en la

escuela de manualidades, y

utilizamos la misma idea de

reutilizar revistas. Fue un

éxito, porque le encantó a todo

el mundo. De hecho, después

de que nos premiaran,

muchas de ellas se las lleva-

ron como recuerdo.