www.cett.cat

ABRIL 2010. Segona etapa - Núm. 19

© Turisme de Barcelona / Espai d’Imatge

La Responsabilitat SocialEmpresarial en el CETT

Joan GaspartEntrevistemel president del ConsorciTurisme de Barcelonai del Grupo Husa

OpinióBarcelona Pirineu 2022

NotíciesLa nova Agència Catalana de

Turisme ja és una realitat

El Grup CETT se suma al projecteMarca Cuina Catalana

Balanç molt positiu de la Xa TrobadaEscola+Universitat+Empresa

Estudis i investigacionsViatjant a les albors del turisme

El rol de la creativitat en les ciutats

El Pla Estratègic de Turismede la Ciutat de Barcelona

La Visió, el Model i els Reptesdel turisme donen pas al

Desenvolupament d’Actuacions

Publicació del Grup CETT

President: Miquel Alsius

Consell de redacció:

Maria Abellanet, Manel Bassols, Carme Cassà, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, José A. Pérez-Aranda,

David Peguero, Enrique Portales

Han col·laborat en aquest número:

Ramon Arcarons, Vinyet Capdet, Àlex Climent, Assumpta Domènech, Tina Domínguez, Elisenda Farràs, Mercè

Garcia, Isabel Lugo, Maite Martínez, Roser Martínez, Eugeni Osácar, Helena Puig, Patrícia Rodríguez, Monique

Rous, Dolors Salcedo, Damià Serrano, Mar Úbeda, Eva Viciano

Agraïments:

Ferran Adrià, Gemma Albert, Pepa Aymamí, Marcos Berasaluce, Manel Casals, Aroa Casas, Esther Cels,

Centre del Romànic de la Vall de Boí, Joan Coll, Robert Comabella, Montse Costa, Alfonso Cuadrillero,

Ignasi de Delàs, Pere Duran, Àngels Font, Xavier Miquel Fontanet, Eloi Forn, Isabel Galobardes, Joan Gaspart,

Laia Grifoll, Gabriel Guilera, Laura Hevia, Francesc López Palomeque, Jaume Marimon, José Martí,

Susana Martín, Núria Mulero, Rocío de Paz, Montse Planas, Maria Reig, Jaume Renyer, Humberto Salerno,

Francesc Santacana, Rafael Serra, Jaime Tejedor, Jordi Torrell, Turisme de Barcelona, Marcos Vecino,

Marc Vilà, Roser Vilardaga, Alexis Villanueva

Edició: Mar de Paraules

Redacció: Olga Prat

Dipòsit legal:

B-52.226/2001

Grup CETT

Av. Can Marcet, 36-38

08035 Barcelona

Tel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77

www.cett.cat – cett@cett.es

Editorial

a pocs dies, els titulars de la premsa escrita feien referència a uns treballs de recerca sobre el número i la situació dels qui, anys enrere, van ser estudiants.

Les dades revelen que, mentre alguns, un cop finalitzats els estudis, es van incorporar al món laboral, altres també ho van fer, però sense deixar l’aprenentatge, generalment

cursant una formació més específica i concreta, a fi de millorar les possibilitats professionals. Un de cada deu segueix en el món científic,de millora i transmissió del coneixement. Finalment, de cada cent alumnes, noranta revelen estar treballant en allò en què s’havien format.

Una altra qüestió que cal destacar és que la meitat dels professionalstroben que hi ha una mancança pel que fa als estudis de noves tecnologies, presa de decisions, gestió... temes habituals en el món laboral que, en general, hom aprèn fent camí. En aquest cas, cal pensaren el fet que l’experiència no vol dir passar temps fent una cosa, sinómés aviat aprofitar-lo i aprendre de les coses del dia a dia. És evident,però, que qui duu estudis a la motxilla -i com més en dugui, millor- ho té més fàcil. A més, a mesura que s’aprenen més disciplines, formar-se en una de nova resulta més senzill i ràpid.

Els professionals fan referència, segons la recerca esmentada, al baix nivell de formació en idiomes existent, amb el corresponent desavantatge competitiu evident en tots els àmbits. El més dramàtic,però, és que aquesta mancança també es dóna en el món del turisme.Com és possible que avui dia, quan viatjar arreu del món és cada copmes fàcil, als qui estimem i treballem en l’amplíssim món del turisme ens manquin coneixements d’idiomes?

I tota aquesta informació, de què ens serveix? És obvi que els estudisi la formació permeten l’accés al món laboral amb millors condicions.L’actual situació, amb l’evident dificultat per trobar feina, presenta unbon moment per millorar la formació, en lloc de compadir-se i justificar-sefent esment de la “crisi”.

Però... per què triar els estudis en turisme en lloc d’altres?

El sector turístic és essencial per a l’economia mundial i és present i afecta moltes altres activitats i serveis. Genera no només riquesa i llocs de treball, sinó també il·lusions i desenvolupa la creativitat, tan necessària avui dia per fer front als reptes de futur. Formar-s’hi i desenvolupar-hi una carrera professional vol dir desenvolupar capacitatsi aptituds polivalents, i obrir un ampli ventall de possibilitats de treballararreu del món, en un sector que, fins i tot en temps de crisi, manté la seva força i fins i tot n’ajuda altres a continuar endavant.

En les diferents vessants, el món del turisme també permet estar en contacte amb diferents persones i cultures, de forma molt intensiva. Des del sector es presten serveis i se solucionen necessitats, per la qualcosa el contacte diari amb el client fa conèixer molt millor les persones,molt més del que succeeix en altres rams de la indústria o els serveis.

Al Grup CETT ens dediquem intensament a tot allò relacionat amb elconeixement i la seva transmissió en el món del turisme. Per això animeml’alumnat de tots els cursos -cicles, grau, màsters, doctorats, formaciócontínua... a veure la realitat d’aquest sector, que té un futur esplèndid i ple d’oportunitats per desenvolupar-hi il·lusions, treballar-hi i gaudir-ne,arreu del món. No s’ha de tenir por d’emprendre iniciatives; si es duen a terme amb professionalitat, emprant els coneixements adquirits i ambesforç, l’èxit arribarà amb seguretat, més d’hora o més tard.

MMiiqquueell AAllssiiuuss ii JJuurriiooll.. President del Grup CETT

FESTUDIAR... TURISME!

1

El Grup CETT se suma al projecte Marca Cuina Catalana

Tast històric: 100 anys de Vins Dolços Naturals del Rosselló

CETT Consultors estrena nou espai web

XXVI lliurament dels Premis Alimara

TOT SUMARIEditorial

1 Estudiar... turisme!

Notícies del CETT

8

L’Hotel Alimara celebra els 15 anys renovant instal·lacions i serveis7

9

9

10

Tema

15 El Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona

Fundació

13

14

S’estrenen nous equipaments a l’ÀGORA BCN

Els guardons als CS, PFC i a la recerca en turisme i hoteleria de batxillerat

Opinió11 Barcelona Pirineu 2022. Competitivitat i reequilibri

Notícies

4

5

6

La nova Agència Catalana de Turisme ja és una realitat

Es presenta el llibre Ramona Closa o l'alquímia d'una cuinera

JJOO 2022: L’horitzó somiat per a la candidatura Barcelona Pirineu

2

Espai Estudiant Empresa-E3

12 Balanç molt positiu de la Trobada Escola+Universitat+Empresa

© Turisme de Barcelona / J. Trullàs

CETT Formació

L’Àmbit de Coneixement Expert d’Empreses Hoteleres22

Viatjant a les albors del turisme

Estudis i investigacions35

La transposició de la DSMI36

El rol de la creativitat en les ciutats turístiques38

La recepta • Coneguem Catalunya 34

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT

30 El nivell d’inserció laboral de l’alumnat

31 L’exalumnat i antic alumnat emprenedor

33 10 Anys d’intercanvi d’alumnat amb l´escola francesa UTEC Marne-la-Vallée

Internacional32 Alumnes de l’EUHT CETT-UB i de l’Inholland University desenvolupen conjuntament els PFG

Responsabilitat social28 La RSE en el CETT

3

24

25

El màster en direcció d’empreses hoteleres compleix 10 anys

El CETT aposta per la formació integral en hoteleria i turisme

26 Ferran Adrià visita l’Escola d’Hoteleria del CETT

Entrevista

Joan Gaspart, president del Consorci Turisme de Barcelona i del Grupo Husa

27

Tot Flaix39

Recursos turístics40

Notícies

La nova AGÈNCIA CATALANA DE TURISME ja és una realitat

xifra que suposa un increment del 15% respecte a l’anyanterior. Pel que fa als principals objectius per al present any, ja s’hanprogramat fins a 300 accions promocionals. Entre aquestesaccions destaca la celebració, el 21 de maig, del BuyCatalunya (jornada comercial en la qual participaran més de200 empreses turístiques catalanes, que podran donar aconèixer les propostes als més de 150 operadors turístics

L’Agència Catalana de Turisme (ACT) és l’ensque, des del passat 1 de gener, substitueix l’an-terior Consorci de Turisme de Catalunya. La novaagència, nascuda amb els principis de codecisiói de cofinançament dels agents públics i privats,vol dotar el sector turístic d’un instrument depromoció més eficaç, que contribueixi a promo-cionar Catalunya com a destinació turística dereferència internacional, d’acord amb la sevadiversitat, la seva qualitat i la seva rendibilitatsocial i econòmica.

El passat 29 de gener va tenir lloc la reunió constitutiva del'Agència Catalana de Turisme, a través del seu màxim òrgande govern, el Consell de Direcció (vegeu requadre adjunt).El nou organisme respon a dues necessitats. D’una banda,pretén renovar la gestió de la promoció turística del país,passant del model tradicional -on el sector públic assumeixla major part del finançament i gestió de la promoció turís-tica-, a un nou model que fomenti una participació mésgran del sector privat. D’altra banda, vol donar resposta a lavoluntat compartida amb el conjunt del sector de treballarmés coordinadament amb la resta d’administracions públi-ques i en col·laboració amb el conjunt de les empreses pri-vades. L’ACT (al Tot CETT número 15, s’especifiquen les funcions iprincipals objectius de l’ACT, així com la seva estructuraorgànica) està formada per la Generalitat de Catalunya; elConsell General de Cambres de Comerç de Catalunya, enrepresentació del sector privat; i per part dels ens locals i elterritori, el consorci Turisme de Barcelona i els Patronats deTurisme de les quatre diputacions provincials. La creació del nou ens és una actuació contemplada en elPla de Govern de la Generalitat, una de les accions més des-tacades contemplades al Pla Estratègic de Turisme a Cata-lunya 2005-2010, i era una petició reclamada pel sector jaen el Segon Congrés de Turisme de l’any 2004.

Propostes i accions

L’ACT disposa, per al present exercici, de 24,6 milions d’eurosper a les seves actuacions i accions de promoció turística,

4

EL CONSELL DE DIRECCIÓ

El Consell de Direcció de l’Agència és el màxim òrgan col·le-giat de l’organisme i està format pel sector públic -represen-tat per la Generalitat de Catalunya i els organismes promo-cionals locals- i el sector privat -representat pel ConsellGeneral de Cambres-. Per formar-ne part és necessària unaaportació econòmica atenent els criteris bàsics de responsa-bilitat dels seus membres en la codecisió i cofinançament.Així, són membres del Consell el conseller d’Innovació,Universitats i Empresa, Josep Huguet (president), el directorgeneral de Turisme de la Generalitat, Joan Carles Vilalta (vice-president), Ignasi de Delàs (director de l’ACT), així com JaumeFont, sotsdirector general de Programació Turística; PatrickTorrent, sotsdirector de l’ACT; Dolors Batallé, directora delPatronat de Turisme Costa Brava-Girona; Octavi Bono, direc-tor del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona;Àngel Vidal, director del Patronat de Turisme Terres de Lleida;i Carles Ruiz, delegat de Turisme de la Diputació de Barcelona.Representant el sector privat, el Consell de Direcció comptaamb Joan Gaspart, president del Consorci Turisme deBarcelona; Enric Dotras, vicepresident de la Cambra deComerç de Girona; Josep Martí Seró, vicepresident de laCambra de Comerç de Tarragona; Joan Molas, president de laConfederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració deCatalunya; Francisco Carnerero, president de l’ACAV; i JaumeGenover, president de la Federació de Càmpings de Catalunya.

Notícies

europeus i dels Estats Units), i l’aposta pels mercats de pro-ximitat, mitjançant el disseny d'un pla específic per als mer-cats francès i espanyol. L’ACT està enfocada a l’obtenció de resultats, a donar respos-ta a les necessitats del sector que té un producte i el volsituar en els mercats. En definitiva, és un organisme profes-sionalitzat i més eficient que aportarà les eines perquè lapromoció estigui orientada cap a les necessitats de lesempreses i els territoris. En aquest sentit, l’ACT donarà suporta la comercialització, a la venda del producte turístic i tambéa l’autogeneració de recursos que podran reinvertir-se peraugmentar la promoció.Així doncs, pel que fa als reptes per als propers anys, l’ACT volaconseguir recursos propis, mitjançant productes de promo-ció, marxandatge i patrocini, i la gerència -en conjunció ambels operadors turístics- de rutes turístiques. L’objectiu ésdoblar el pressupost general en uns 5 anys. A més, l’Agènciatambé contempla que el sector privat incrementi les aporta-cions, a mesura que es consolidi l’activitat de l’ens. n

Més informació: www.actnoticies.cat

Es presenta el llibre RAMONA CLOSAo l'alquímia d'una cuinera,d’Antonieta Zaccarelli

El Palau Robert va serl’emplaçament escollit,el passat 25 de març, pera la presentació del llibreRamona Closa, o l’alquí-mia d’una cuinera. Aro-mes del record, escrit perAntonieta Zaccarelli ieditat per Pagès Editors.L’acte va comptar amb lapresència de Josep-LluísCarod-Rovira, vicepresident del Govern de la Generalitatde Catalunya; Lluís Pagès, director de Pagès Editors; FermíManteca, capellà i traductor; Jaume Terribas, economista i autor del pròleg; Antonieta Zaccarelli, autora, i Jaume Ma-rimon, de l’Hostal Jaumet, que van adreçar unes paraulesals assistents per donar a conèixer com va néixer l’obra.El projecte d’escriure un llibre sobre Ramona Closa, els seusrecords, receptes i vida -sempre entre els fogons de la cuinade casa nostra-, va sorgir a partir de les converses entre laprotagonista i Antonieta Zaccarelli, que va iniciar fa tempsla tasca d’entrevistar-se assiduament amb la Ramona, qui liva obrir el cor i explicar les seves experiències. Nascuda a Torà el 1919, Ramona Closa ha estat conegudacom a mare, àvia, padrina i ànima de la cuina catalana. Vaformar part de la tercera generació de l’Hostal Jaumet,fundat el 1890, i la seva trajectòria, marcada per la sagafamiliar dedicada a donar un bon servei d’acollida i bonmenjar, ha estat un exemple en tots els sentits. La sevadedicació al treball senzill però constant, el seu amor a latradició familiar i comarcal, i el seu bon fer a la cuina, vanfer que al llarg de la seva vida recuperés els plats tradicio-nals de la cuina segarrenca. En aquest llibre, Antonieta Zaccarelli tracta magistralmenttots els temes relacionats amb la intensa i extensa tasca que,durant desenes d’anys, va realitzar l’autèntica responsable deles veritables “aromes” que, metafòricament, bategen el títolde l’obra. Amb tot, l’autora s’ha referit a bastament a laimportant aportació feta per la padrina o àvia de Cal Jaumetde Torà, com ha estat coneguda Ramona Closa a la Segarrai pels milers de famílies catalanes que han gaudit delsvariats plats que l’estimada senyora oferia a la clientela de lacasa, atesa amb l’amabilitat pròpia de qui, sense cap esforç,sap tractar amb una senzillesa i modèstia exemplars. n

5

L’OPINIÓ D’IGNASI DE DELÀS, DIRECTOR DE L’AGÈNCIACATALANA DE TURISME

La creació de l’ACT suposa un pas endavant en la promocióturística del país per diferents motius. Per esmentar-nenomés dos, direm, en primer lloc, que modernitza un organis-me que treballava en benefici del sector turístic però actuavaamb paràmetres només de l’Administració pública. El finança-ment i les decisions les aportava únicament la Generalitat.Ara, amb l’ACT, canviem el model i donem cabuda als actorsprincipals en la presa de decisions, els territoris i les empreses.Conformem un organisme de promoció poc habitual en ciu-tats -la ciutat de Barcelona en seria una de les excepcions-, igens habitual en l’àmbit de les regions o els estats federats. En segon lloc, perquè l’ACT és el resultat d’una suma de com-plicitats. Tot el sector aposta per aquest organisme, hi parti-cipa i això el fa més fort. Es tracta d’un projecte il·lusionantque, en els propers anys, estic convençut, demostrarà la bon-dat de la iniciativa.

Notícies

Acollir els Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivernde l’any 2022. Aquest és l’objectiu final delprojecte Barcelona Pirineu 2022, que preténreviure el somni olímpic i convertir la CiutatComtal en la primera capaç d’organitzar lesdues versions dels jocs, després de l’exitosaexperiència de l’any 1992.

El passat 13 de gener, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, vafer oficial, al Museu Olímpic i de l'Esport de Barcelona, eldesig de la ciutat d’organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern de2022. Hereu va expressar públicament la voluntat queBarcelona, juntament amb els Pirineus, sol·liciti ser candida-ta a acollir aquest esdeveniment esportiu: “És el moment deplantejar la proposta d’esdevenir la primera ciutat a organit-zar uns jocs olímpics d’estiu i d’hivern. Comença ara un pro-cés que ens ha de portar a assolir, el juny del 2013, la desig-nació com a candidata per part del Comitè OlímpicEspanyol; a superar, el 2014, el tall del Comitè OlímpicInternacional, i l’octubre del 2015, a la nominació olímpica.Aquest és l’objectiu i el camí que hem de recórrer”. Hereutambé va indicar que Barcelona vol reviure, 30 anys méstard, el somni olímpic i que la ciutat està preparada i téexperiència per aconseguir-ho.El procés cap a Barcelona Pirineu 2022, “un projecte deBarcelona per a Catalunya, que es vincula plenament al

paper d’aquestes a Europa i al món” va començar amb uncomplet informe al Consell Plenari Municipal (vegeu elrequadre adjunt).Segons la proposta, els Jocs es durien a terme a la ciutat (on,segons sembla, se celebrarien les cerimònies d’inauguració iclausura i les proves indoor de patinatge, hoquei gel i cúr-ling) i també a diferents punts del Pirineu, on tindria lloc elgruix de les competicions. Les estacions d’esquí de la Cer-danya (la Molina i Masella), per exemple, hi tindrien un granprotagonisme. Així, es preveuen poques obres a la CiutatComtal, mentre que el gruix de les inversions en infraestruc-tures es duria a terme a les comarques pirinenques. A favor de l’opció Barcelona juga el fet de ser una gran ciu-tat, amb molta població i ben comunicada per acollir elsesports de gel i les cerimònies, mentre que els esports de neues disputarien en serralades situades a tan sols una o dueshores en cotxe. De fet, les últimes edicions dels jocs d'hivern,des de Nagano 1998 fins a la d’enguany, a Vancouver(Canadà), passant per Salt Lake 2002 i Torí 2006, han seguitaquest model, que també es donarà a Sochi 2014.En qualsevol cas, caldrà superar, en el camí cap al 2022, laresta de ciutats candidates: Munic (que, com Barcelona, optaa ser la primera ciutat a organitzar els dos tipus de jocsolímpics), la conjunta entre les ciutats aragoneses de Jaca,Saragossa i Osca, Nova Zelanda o Roma. n

* Els jocs olímpics d’hivern duren uns 15 dies i compten amb la par-ticipació d’uns 2.500 esportistes provinents d’uns 80 països, quecompetiran en 15 disciplines.

JJOO 2022: L’horitzó somiat per la candidatura Barcelona Pirineu

6

L’INFORME BARCELONA PIRINEU 2022. JOCS OLÍMPICS I PARALÍMPICS

L'informe, elaborat per l’Institut Barcelona Esports i presentat en la sessió plenària del Consell Municipal del 5 de febrer, va donar eltret de sortida als debats dels grups municipals. El document, que parla del binomi Barcelona-esport, manifesta la voluntat de la ciu-tat de plantejar aquest projecte col·lectiu com una formulació conjunta de tots els agents del territori. També defineix els requerimentstècnics del COI i valora les infraestructures de què es disposa, i en destaca alguns dels punts forts: la nova terminal T1 de l’aeroport, elrecinte de la Fira de Barcelona, l’Anella Olímpica, la capacitat hotelera de Barcelona (més de 35.000 habitacions el 2010), les 22 esta-cions d’esquí del Pirineu català i la capacitat hotelera de muntanya.

L’informe inclou un calendari i full de ruta on es planifiquen els passos que cal seguir: pel que faal projecte de la candidatura olímpica, Enric Truñó va ser nomenat a finals de març comissionat dela Candidatura Barcelona Pirineu 2022. Truñó s'ha d’encarregar de l'impuls polític de la candidatu-ra, així com de la supervisió de l'Oficina Tècnica, de la qual ara haurà de proposar l'estructura i elnom del director. L’Oficina és l’òrgan executiu encarregat de desenvolupar el projecte, sota la super-visió de la Comissió de Seguiment, on seran representats tots els grups municipals, a més de les ins-titucions que donin suport al projecte. L’Oficina Tècnica i la Comissió de Seguiment formaran laComissió de Coordinació Municipal Barcelona Pirineu 2022, presidida pel primer tinent d’alcalde.

© Turisme de Barcelona / Espai d’Imatge

Notícies del CETT

Com ja us informavem al passat Tot CETT , el pro-per mes de setembre, l’Hotel Alimara, del GrupCETT, farà 15 anys, i els celebrarà amb instal·la-cions renovades i actualitzant els productes i ser-veis. Tot això, per seguir oferint la millor qualitat il’atenció cap a la clientela del més alt nivell.

Amb la constant voluntat de millora que caracteritza lamanera de fer de l’Hotel, des del mes de gener és en marxa elprojecte del Nou Alimara Barcelona que, amb una duradaaproximada de sis mesos, preveu comptar amb nous espais iserveis. L’objectiu és que, al setembre, l’establiment celebri els15 anys (1995-2010) amb la millor oferta possible, posant adisposició de la clientela tot el seu potencial, i mantenint l’o-rientació cap al segment MICE i el sector familiar.L’Hotel Alimara no necessita presentacions en el sector turís-tic. És de sobres conegut pels milers de persones i centenarsd’empreses, agències i organismes que hi confien totalment al’hora d’organitzar una estada d'oci o de negoci. I és que l’emplaçament privilegiat a la zona nord de Bar-celona, l’acurada atenció cap a la clientela, l’oferta de serveisi d’instal·lacions (vegeu l’anterior edició del Tot CETT), i la pro-fessionalitat de l’equip, fan de l’Alimara un consolidat destí dereferència per allotjar-se a Barcelona.

Un pas més cap a l’excel·lència

Atesa la seva trajectòria i experiència, l’Hotel Alimara s’haespecialitzat en el públic del sector MICE (Meetings, Incen-tives, Conventions and Exhibitions) i corporatiu, en el sectorfamilar (Family Hotel) i en els serveis destinats cap a la clien-tela d’oci internacional que visita la ciutat de Barcelona. Per incrementar encara més l’oferta de possibilitats i facilitatsque assegurin a qui s’hostatja la millor estada, s’estan realit-zant canvis que no només afecten les instal·lacions, sinótambé la imatge de l’Hotel. Entre altres, es renoven i millorendiversos espais i se’n creen de nous: nova entrada principal,nou Restaurant & Bar, nou La Ronda, nou Foyer, nou GranSaló Mediterrània... i les habitacions estàndard, les habita-cions superiors, les Family Room i les Junior Suites. Tambés’estrenen serveis com ara el gimnàs (Fitness Room), elBusiness Center Service..., o els especialment pensats per a lesfamílies (complements a les habitacions, regals per als més

petits, menú in-fantil, junior ipetit gurmet, pro-grama “FamilyWelcome”), i s’haactualitzat l’espaiweb www.alima-rahotel.com.Com a resultatdel sòlid compro-mís i l’estretavinculació entrel’Hotel i el pro-jecte formatiu ipedagògic delCETT pel que fa ala preparació teòrica i pràctica de l’alumnat, l’Alimara comp-ta amb un equip de professionals experimentat i altamentqualificat que treballa amb il·lusió per oferir una atencióexcel·lent i personalitzada a la clientela. n

7

L’Hotel Alimara celebra els 15 ANYSrenovant instal·lacions i serveis

LA VISIÓ DE FUTUR

Per Enrique Portales, director de l’HotelAlimara, “el projecte del Nou AlimaraBarcelona s’ha dissenyat per a la nostraclientela, després d’atendre les recoma-nacions que ens han fet durant elsdarrers mesos, en les quals suggerienactualitzar el producte i crear nous espais, amb la consolida-ció del jardí com a eix central de tot l’establiment. Volem ofe-rir un hotel actualitzat en una ciutat que se situa a l’avant-guarda en molts aspectes, entre els quals destaca el seu posi-cionament com a destí de referència per a la celebració d’es-deveniments. En moments com l’actual, de grans canvis, hemd’estar ben preparats i oferir els serveis que la clientela dema-na; per això hem cuidat especialment la nostra oferta gastro-nòmica, ja que la nostra clientela visita cada cop més elRestaurant & Bar, on la relació qualitat-preu es valora moltpositivament”. “Amb vista al futur -segueix Portales- entenem que el visitantserà més exigent i coneixedor del destí, i que valorarà les con-nexions de l’Hotel amb la ciutat i l’experiència d’altres clients.També creiem en la creixent importància d’un segment com elfamily, cap al qual s’ha orientat gran part del projecte. Al cap-davall, estem convençuts que els canvis programats reforçaranel posicionament del nou Hotel Alimara Barcelona a la ciutat.“

8

Notícies del CETT

L’Aula Restaurant de l’Escola d’Hoteleria delCETT i el restaurant de l’Hotel Alimara ja osten-ten la distinció Marca Cuina Catalana, un pro-jecte impulsat per l’Institut Català de la Cuinaque pretén salvaguardar el nostre patrimoniculinari. Pepa Aymamí, directora d’aquesta fun-dació, ens en parla.

Un dels objectius del projecte Marca Cuina Catalana és ferque el consumidor identifiqui, en les cartes dels restaurants,els plats que pertanyen a la cuina tradicional. Amb aquestfi, i des del passat 19 de març, els restaurants que ho desit-gin i que compleixin els requisits de la Marca pel que fa a lainclusió de receptes tradicionals i la utilització de productede proximitat, poden distingir-se mitjançant un símbol a lesseves cartes i ostentant una placa visible a l’exterior delsestabliments. La campanya es va posar en marxa el dia deSant Josep, amb la penjada simultània de plaques a tots elsestabliments adherits. Aquell dia, l’Aula Restaurant del’Escola d’Hoteleria i el restaurant de l’Hotel Alimara es vansumar al projecte en l’acte simbòlic que va tenir lloc a l’AulaRestaurant, en una diada que va culminar amb un dinar decuina tradicional catalana.“La Marca Cuina Catalana és un símbol d’identitat que vamés enllà d’un logotip i d’un identificador dels establiments.Representa un valor patrimonial que és necessari convertiren tangible i reconegut, tant per al sector de la restauració ila gastronomia, com per al gran públic”, explica Pepa Ay-mamí, directora de la Fundació Institut Català de la Cuina,entitat que ha impulsat el projecte.“Marca Cuina Catalana va néixer l’any 2001-segueix Ayma-mí-, emmarcat en un ampli procés d’estudi, reflexió i pro-moció de la cuina catalana que es va fer arran del 1r i 2nCongrés Català de la Cuina i la creació de la Fundació Insti-tut Català de la Cuina, projectes en què vaig participar moltactivament. Em vaig adonar que no hi havia cap marca gas-tronòmica global dotada de significat que permetés treba-llar de manera conjunta a tot el territori amb un únic objec-tiu comú: la preservació i la difusió del nostre patrimoniculinari. Per tant, vaig presentar el projecte a la FundacióInstitut Català de la Cuina i la Fundació Viure el Mediterranii començar a treballar en aquest sentit. El primer que caliafer era un inventari del nostre llegat culinari i és així com vanéixer el Corpus de la Cuina Catalana, per dotar la Marca de

contingut. Després vam crearuna normativa per aplicar elscriteris en una marca. L’objectiu principal del pro-jecte és la identificació de tots els establiments que fancuina catalana tradicional i la senyalització dels plats a lescartes. Contribuïm així a la seva valorització, al manteni-ment i protecció del patrimoni gastronòmic de Catalunya,incentivant alhora el consum de productes del territori i detemporada. Pel que fa al Corpus de la Cuina Catalana, estempreparant la nova edició revisada i ampliada. Mentre espe-rem tenir aviat una data de sortida, la primera edició, quasiexhaurida, i les noves incorporacions estaran disponibles enlínia al nou web de la Marca, www.cuinacatalana.com”.Quan preguntem a Pepa Aymamí sobre la salut actual de larestauració catalana, diu que “és més coneguda, més inter-nacional i té un lligam amb la qualitat i la innovació gastro-nòmiques més estret que mai. Per la nostra realitat geogrà-fica, som un país que ofereix una diversitat gastronòmicamolt àmplia, i hem d’aprofitar l’onada mediàtica. Existeixtambé una clara tendència del mercat turístic i de la restau-ració envers la tradició i la cerca de l’autenticitat. És, doncs,un bon moment perquè la cuina tradicional es posicioni.Però, en molts casos, els cuiners d'avui dia se senten arros-segats per la moda de l'alta cuina, per l'estètica imperantbasada en la tradició de l'alta cuina francesa, i pel repte quesuposen els nous plats i les grans innovacions tecnològiquesen el camp culinari. Tot això està molt bé, però no podemdeixar de banda els procediments de la cuina tradicional,base del coneixement de qualsevol cuina, ni oblidar que, enmolts casos, els nostres plats estan fets a base de paciència,de respectar uns temps pautats, unes tècniques culinàriesque és necessari conèixer... És per això que alguns dels platsde la cuina tradicional són difícils de preparar per qui noestigui disposat a jugar amb les veritables regles del joc. n

El Grup CETT se suma al projecteMARCA CUINA CATALANA

Pepa Aymamí

Notícies del CETT

ble de comunicació del Consell Regulador: “Feia temps quevolíem presentar aquests vins a Barcelona, i estic molt orgu-llós que per fi ho haguem pogut fer”.El tast, perfectament guiat i comentat per Éric Aracil, res-ponsable de les exportacions de les DO rosselloneses, va co-mençar amb un vi de l’any, un Muscat de Rivesaltes 2008 delDomaine Rière Cadène -explosiu de fruites fresques, mescs,gingebre i coriandre-, i va acabar amb un increïble RivesaltesCuvée Veuve Parahy de 1910. Aquest 90% garnatxa i 10%carinyena va fascinar per la seva brillantor, el seu color cafèi una altíssima concentració d’espècies, ceres i mel vella. L’acte al complet va esdevenir, en definitiva, un gran mo-ment de tast i de presentació de la gran riquesa i diversitatd’aquests vins catalans encara tan desconeguts al sud delsPirineus. n

Tast històric: 100 ANYS de VINSDolços Naturals del Rosselló, al CETT

El passat mes de novembre, l’Escola d’Hoteleriadel CETT va ser l’escenari de la presentació delsVins Dolços Naturals del Rosselló, un acte coor-ganitzat per la revista Cupatges i l’agència decomunicació Desembolic.

Fa un any, les ciutats escollides per acollir aquest tast histò-ric, anomenat 100 anys de Vins Dolços Naturals del Rosselló,van ser Perpinyà i París. En aquella ocasió, es va presentar unvi per dècada del període comprès entre els anys 1910 i2008, una apassionant odissea entre Ribesaltes, Moscats,Maurí i Banyuls, les quatre DO rosselloneses de vins dolçosnaturals.Al novembre, Barcelona i el CETT van destacar com a ciutati espai escollits per fer la presentació. Al Saló Sitges del’Hotel Alimara, l’alumnat de l’EH CETT va participar en elservei d’aquests vins, considerats icones de la viticulturanord-catalana. Uns 40 assistents vinculats a empreses dedistribució de vins, al periodisme, a la sommelieria i a l’eno-logia més representativa del nostre país van gaudir dels atri-buts d’aquesta selecció històrica de vins dolços. “La cultura dels vins dolços és molt mediterrània però tambémolt catalana, i crec que hem de fer esforços perquè el mis-satge passi els Pirineus”, va comentar Yves Zier, el responsa-

CETT Consultors estrena el nou espai web www.cett.es/cettconsultors

Per tal d’oferir un espai web més funcional i modern, CETT Consultors ha realitzat unredisseny de la pàgina www.cett.es/cettconsultors. El canvi d’imatge i contingutpretén mostrar la informació més actualitzada sobre els nous productes que ofe-reix aquesta unitat de negoci del Grup CETT. L’espai explica de forma clara la tasca que desenvolupa CETT Consultors (projec-tes d’investigació, formació i assessorament per a empreses públiques i privades,a nivell nacional i internacional)en els àmbits del turisme i l’hote-leria (planificació i desenvolupa-ment, qualitat i operacions, inver-

sions i nous projectes, comercialització i màrqueting de serveis), F&B solutions (solu-cions, instal·lacions i equipaments) i de la formació contínua (àrees d’hoteleria, de res-tauració i cuina, i de turisme). Finalment, s’hi dedica un apartat als projectes de recer-ca turística dins el marc dels àmbits de coneixement expert (ACE), i s’hi ofereixen lesdades de contacte. n

9

Notícies del CETT

L’esperada Nit dels Alimara, durant la qual es realitza l’en-trega dels prestigiosos Premis, enguany té lloc el 15 d’a-bril, coincidint amb la inauguració del Saló Internacionalde Turisme de Catalunya (SITC). Un cop més, l’escenariescollit per a la festa és l’Hotel Alimara de Barcelona.

Els salons de l’Hotel Alimara de Barcelona són la seu, un any més, del’entrega dels Premis Alimara, guardons creats pel CETT i organitzats ambel SITC, que suposen un reconeixement públic a l’esforç del sector turístic ihoteler en la divulgació dels seus recursos. Ja fa 26 anys que té lloc aques-ta convocatòria per posar en valor la qualitat del material de promoció turís-tica, tant de les institucions públiques com de les empreses. És una cita entranyable a què assisteixen autoritats de Catalunya, delDepartament d’Innovació, Universitats i Empresa, de la Secretaria de Polí-tica Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Bar-celona, de la Universitat de Barcelona, consellers i directors generals deTurisme de diverses comunitats autònomes, així com representants de lesinstitucions catalanes, personalitats i professionals dels sectors acadèmic,turístic i hoteler, representants d’universitats, d’institucions estrangeres id’empreses. En la present edició 2010 dels Alimara han format el jurat el Sr. Miquel Alsius,president del Grup CETT i, per ordre alfabètic, la Sra. Maria Abellanet, direc-tora general del Grup CETT; la Sra. Carme Ayala, d’Onda Rambla/Punto Radio;el Sr. Enric Domingo, director de Comunicatur; el Sr. Jaume Font, sotsdirec-tor general de Programació Turística de la Generalitat de Catalunya; el Sr.Joan Miquel Gomis, director del Programa de Turisme dels Estudisd’Economia i Empresa de la UOC; la Sra. Dolors Perramón, cap del Servei deFoment de l’Ús de la Llengua Catalana de la Secretaria de Política Lingüísti-ca de la Generalitat, i la Sra. Marta Serra, directora del SITC.A la festa dels Alimara i en el transcurs de l'acte de lliurament de guardonstambé s'atorgarà el Premi Alimara CAT Turisme. Creat amb el suport de la Secretaria General de Política Lingüística i de la DireccióGeneral de Turisme de la Generalitat, juntament amb el SITC, el guardó vol reconèixer l’esforç que fan les empreses i les institu-cions fora de l’àmbit lingüístic català a l’hora de produir i editar material gràfic de promoció. n

XXVI lliurament delsPREMIS ALIMARA

10

ELS GUARDONATS

• Àmbit territorial estatal, autonòmic iregional: Enguany ha estat guardonada la campanya “Fes-te fan de Catalunya” presentada per l’AgènciaCatalana de Turisme, mentre que l’espai webub.edu/mapaturismecat ha rebut una menció.

• Àmbit territorial local:L’espai web www.lloretdemar.org, de LLoretTurisme, mentre que s’ha fet una menció per a lacampanya “El Camí dels Cavalls”, de la FundacióDestí Menorca.

• Àmbit de grans empreses del sector turístic i hoteler:L’espai web www.parador.es, de la campanya“Paradores como siempre, hoteles como nunca”,de Paradores de Turismo.

• Àmbit de pimes, fundacions, associacions,organitzacions...:El premi ha estat, ex aequo, per al llibre “L’emo-ció de descobrir la costa de Barcelona-Maresmeen imatges”, realitzat per Publintur; i l’espai webwww.nekatur.net, de l’Asociación de Agroturis-mos y Casas Rurales de Euskadi.

• Premi Alimara CAT Turisme:Atorgat a la campanya “Del Medio CampidanoAmbiente, Storia, Arte e Cultura” (Sardenya), pre-sentada per la Provincia de Medio Campidano.

• Premi Alimara dels estudiants del CETT: El premi ha estat per a la campanya “Enkarterrien ti”, de Turismo Encartaciones-Enkartur.

• Premi Alimara especial: En el moment del tancament de la present edi-ció del Tot CETT, manca conèixer el guanyadord’aquest guardó. n

La comunitat del CETT es solidaritza amb Haití i Xile Alumnat de les diferents formacions del CETT, una gran part de l’equip humà, i des del Comitè de Responsabilitat Social Empresarial (vegeules pàgines 28 i 29), van posar en marxa recentment un seguit d’accions per recollir fons i donar suport a la població d’Haití i Xile, paï-sos afectats per terratrèmols devastadors. Les accions van implicar els diferents serveis i aules del CETT: “Solidaris des de l’aula Bar-Cafeteria” proposava un muffin i un menú ètnic; a l’Escola i a Àgora BCN, un grup d’alumnat voluntari va reconstruir un “TrencaclosquesSolidari” per recaptar fons (mitjançant adhesius per valor d’un euro que havien de formar un pòster); i a la Residència UniversitariaInternacional es va organitzar un dinar solidari amb tota la comunitat CETT. En totes les iniciatives, el CETT s’ha fet càrrec de les matèriesprimeres, per tal que la totalitat dels ingressos es destini a les persones afectades per les catàstrofes. n

Opinió

Barcelona ha manifestat la voluntat de presen-tar al Comitè Olímpic Internacional la candida-tura per a l´organització dels Jocs Olímpics iParalímpics d´Hivern de l´any 2022, el que ja esconeix com a Barcelona Pirineu 2022.

No ens hauria de sorprendre ni la voluntat manifestada per la ciu-tat -que encaixa amb la seva història més propera dels Jocs del 92,o la més llunyana de les exposicions universals dels anys 1888 i1929-, ni tampoc que aquesta iniciativa hagi estat ben rebuda pelconjunt del país. Perquè tenim una ciutat i un país d´emprenedors,de gent acostumada a posar idees damunt la taula, a encetar gransprocessos de transformació i dinamització urbana, econòmica, cul-tural, i amb una gran vocació internacional.Hom pensa en les expectatives i il·lusions que genera un esdeveni-ment esportiu d’aquesta magnitud, fins i tot des del mateix momenten què es posa en marxa la candidatura i es dóna a conèixer el pro-jecte, en què es desencadenen tot un seguit d’accions i sinergies pertal d’assolir l’adjudicació, la qual cosa és, en si mateixa, positiva.La iniciativa, tot i que es troba en un estat embrionari, ha estat moltben valorada tant pel sector turístic -no només per l’impacte econò-mic directe i indirecte que pot generar durant la celebració dels Jocs-,sinó també pel que significa de millora del posicionament de la nos-tra destinació en l’oferta dels esports d’hivern, i per les institucionspúbliques que aposten per l’activitat turística, que la valoren com unaoportunitat més de desenvolupament econòmic i social del territori.És, en definitiva, una idea que neix des de Barcelona, però que esprojecta sobre el territori. Cal recordar que, en altres jocs d´hivernprecedents, les activitats s´han celebrat en un radi d´acció a partir dela ciutat, en la qual s´han desenvolupat diverses activitats (hoqueigel, cúrling, etc). En el cas de Torí, es van disputar esdeveniments a80 i 100 quilòmetres; a Vancouver es van celebrar en un radi d’entre20 i 120 quilòmetres; i a Sochi, el 2014, la majoria dels esdeveni-ments es celebraran a 60 quilòmetres de la seu olímpica.No és una qüestió capritxosa. El COI encoratja des de fa temps l´elec-ció de grans ciutats que assegurin la projecció mediàtica de l´esde-veniment esportiu, i que projectin aquesta activitat per i més enllàdel territori metropolità. I, d´altra banda, l´aposta de Barcelonaencaixa amb l´estratègia de la Comissió Europea per un desenvolu-pament urbà més equilibrat entre els espais urbans i rurals, la crea-ció d´infraestructures que facilitin el desenvolupament policèntricdel territori i les macroregions europees, i tanmateix, el desenvolu-pament de la natura i el patrimoni natural i la diversitat cultural deles ciutats i territoris europeus.En l’àmbit més sectorial, la proposta Barcelona Pirineu 2022 visualit-za un debat interessant: el del mapa de marques turístiques territo-rials en el nostre país. En aquest cas, de la marca Barcelona, conegu-da i reconeguda tant pels mercats pròxims com llunyans; de la marca

Catalunya, més arreladaen els mercats més pròximsperò no tant com la marcaBarcelona en alguns mer-cats més llunyans i, final-ment, de la marca Pirineus,que fins ara ha estat empa-rellada, bàsicament, ambla marca Catalunya.En aquest debat és palesala capacitat de Barcelona ila força de la seva marcaper atraure grans esdeveni-ments internacionals, ambtot el que això significa pelque fa a la generació d’oportunitats de desenvolupament, i l’irradia-ment de l´activitat turística més enllà del seu territori. Aquesta capa-citat s’ha d’aprofitar i, de fet, ja s’aprofita, com en el cas recent de lacreació de la marca Costa de Barcelona Maresme, entre altres, peròtambé cal valorar l’aportació que des del territori es fa a la marcaBarcelona, sumant atractius històrics, arquitectònics, naturals, pai-satgístics i culturals, donant una major potència a la seva oferta. Catalunya, per la seva banda, és la marca que vertebra els nostresproductes i engloba la nostra oferta, i la fa més atractiva i competi-tiva. És, en definitiva, una marca de qualitat que suma els esforçosde la indústria turística i d’aquells territoris que aposten per desen-volupar l’activitat turística com a eina de progrés econòmic i social,i que haurà de participar molt activament en el projecte olímpic.Tenim, doncs, eines potents per competir, però caldrà també quecreiem en les nostres possibilitats i esmercem els esforços necessarisper assolir la fita Barcelona Pirineu 2022. Aquesta decisió de paísrequerirà estudiar i mesurar acuradament les inversions, i dimensio-nar les infraestructures necessàries amb una vocació de durabilitatmés enllà dels Jocs, amb criteris de sostenibilitat i solidaritat interge-neracional.Els jocs olímpics d´hivern mobilitzen milers de visitants, a més de2.500 atletes i 5.300 familiars, 2.700 funcionaris olímpics i milers deperiodistes acreditats, que requereixen vora 20.000 places d´allotja-ment. Els jocs tenen, finalment, una audiència global potencial de2.100 milions d´espectadors. És, per tant, una ocasió extraordinàriaper treballar colze a colze, sumar esforços i il·lusions, i posar en valorels actius que configuren l’oferta rica i diversa del nostre territori. És coneguda aquella frase del fundador de l´olimpisme, Pierre deCoubertin, que diu que “l´important no és guanyar, sinó més aviatparticipar” i continua afirmant que “l´essencial en la vida no és pasassolir l´èxit, sinó més aviat esforçar-se per tal d´assolir-lo”.L’ocasió ho mereix! n

Isabel GalobardesExdirectora general de Turisme

Advocada i Membre del Comitè Executiu de PIMEC

BARCELONA PIRINEU 2022. Competitivitat i reequilibri

11

Espai Estudiant Empresa

curs 2008-2009), el Grup Sagardi, la Unió Catalana d’Agèn-cies de Viatges Emissores, Porta 22 (Barcelona Activa), el GrupSerhs, Viatges El Corte Inglés, Palau Robert, Eurest Colecti-vidades, Grupo Aramon (Cerler i Formigal), i el Servei Catalàd’Ocupació de la Generalitat de Catalunya, entre altres. La valoració de la Trobada va ser més que positiva. Les em-preses presents, a la recerca de nous talents i bons profes-sionals, van coincidir a destacar la importància d’establir uncontacte directe amb l’alumnat, amb gent de la professió,amb candidats, “per conèixer les seves necessitats i saberquè busquen, ja que són el futur del sector. És una oportu-nitat per a ambdues parts, ja que als estudiants se’ls facilitala inserció laboral, o l’accés a pràctiques i beques”. “Tot el que sigui donar suport i orientar l’alumnat és vital”,afirmava Cristina Bou, cap de promoció i relacions externesde l’UCAVE. Segons Jorge Prieto, director de RRHH de l’HotelJuan Carlos I- Hoteles Husa, “la Trobada permet a les empre-ses conèixer el món universitari, que és on hi ha el futur d’unsector molt necessitat de gent capacitada, preparada i ambuna formació adequada. Iniciatives com aquesta, que s’hau-rien d’impulsar encara més, també són molt profitoses per al’alumnat que vol fer pràctiques o iniciar la trajectòria labo-ral”. Tanmateix, Yolanda Ferrando, directora de RRHH del GrupSagardi, va defensar “la necessitat d’incorporar gent jove alsector, ja que per a la professió són una injecció de motiva-ció, il·lusió i passió, valors essencials”. Bona part de les empreses participants a la Trobada repetienl’experiència: fa anys que mantenen estrets vincles amb elGrup CETT (alguns representants presents a la Trobada n’e-ren antic alumnat), i han incorporat exestudiants als respec-tius equips. Atès aquest vincle, les empreses valoren molt elnivell i valor formatiu i acadèmic de l’alumnat, i l’actitud, l’è-tica i la filosofia de treball rebut al CETT. “Se’ls transmetvocació, estimació per un sector complex. Els estudiants sur-ten molt preparats, amb un molt bon nivell acadèmic, tantteòric com pràctic”, diu Jorge Prieto, d’Hoteles Husa.

Com a resultat de la Trobada, per citar alguns exemples...

• La cadena hotelera Real Hotels & Resorts, la més reconeguda al’Amèrica Central i que opera les marques InterContinental, Marriott iChoise Hotels, ha seleccionat 16 alumnes del CETT per a un progra-ma d’entrenament executiu de sis mesos, amb l’objectiu d’incorpo-rar-los posteriorment a treballar a la cadena.• L’hotel Roger Smith de Nova York ha seleccionat dos alumnesper al seu Internship Program Training d’un any.• La selecció realitzada per l’Hotel Hilton London Metropole perincorporar personal, ha tingut resultats excel·lents. De moment,

Balanç molt positiu de la Xª TrobadaESCOLA+UNIVERSITAT+EMPRESA

12

Les jornades, organitzades pel CETT per facilitarl'accés dels futurs professionals qualificats almercat laboral i conèixer la realitat actual delsector turístic, es van celebrar els dies 2 i 3 demarç a l’Hotel Alimara, i es va superar la partici-pació d'empreses i d’alumnat de l’anterior edició.

45 empreses turístiques participants, 150 ofertes laborals i enpràctiques, més de 800 entrevistes concertades, 27 contrac-tacions laborals i 30 convenis de pràctiques signats fins altancament de l’edició d’aquesta revista... són algunes de lesdades més rellevants de la X edició de la TrobadaEscola+Universitat+Empresa, que consoliden l’èxit d’aquestainiciativa. Un cop més, s’han superat les xifres de l’anterioredició, amb la participació de 3 empreses més i l’incrementde les entrevistes concertades en més de 100. La Trobada, que anualment s’organitza des de l’Espai Estu-diant Empresa-E3 del CETT, pretén aconseguir un major apro-pament entre els estudiants del sector turístic, l’antic alum-nat i el món empresarial, i facilitar l’accés al mercat laboraldels futurs professionals qualificats. Per això, durant el work–shop, cada empresa va disposar de 20 minuts per exposar elstrets fonamentals de la companyia i donar a conèixer lesofertes de treball i de pràctiques destinades als participants.

El sector valora la Trobada

En la Trobada van participar empreses de primer nivell delsector turístic i representatives de l’Administració pública,com ara l’Hotel Arts, l’Hotel Mandarin, el Real Hotels, l’HotelMajestic, l’Hesperia a part of NH Hoteles, l’Hotel Juan CarlosI (premi a la millor empresa col·laboradora del CETT durant el

Fundaciós’incorporarà a la cadena un antic alumne de diplomatura turística i 3 alumnes delgrau en turisme, que realitzaran el programa Supervisor in Training Programme inHousekeeping. Aquest programa té una durada d’un any.• L’Hotel Chancellor de San Francisco ha tornat a escollir un antic alumne de la diplo-matura de turisme per realitzar un internship, per tal de realitzar-hi tasques de super-visió en les principals àrees.

La Jornada sobre la Gestió de les Persones en el Sector En el marc de la Jornada, la taula rodona “Claus per a la transferència de conei-xement i millora de la competitivitat” va comptar amb una àmplia representa-ció del sector turístic, tant de l’àmbit privat com de l’Administració. Van partici-par en el debat Carme Verdaguer, directora general de la Fundació Bosch iGimpera (UB); Alicia Estrada, directora de Màrqueting de GEBTA; Peio Ruiz,director general de Microsoft Innovation Center; Damià Serrano, cocoordinadorde l’Àmbit de Turisme, Cultura i Territori de l’EUHT CETT-UB; Francesc Vila, comis-sionat per Turisme de la Diputació de Barcelona; Jaume Marimón, president dePimec-Turisme, i Jordi Portabella, regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Tots vancoincidir en la conveniència d’ampliar el marc de relació entre les universitats iles empreses del sector turístic per potenciar el traspàs de coneixement entreambdós àmbits, amb l’objectiu de millorar la competitivitat empresarial, mésnecessària que mai en temps de crisi. Carme Verdaguer va exposar que, “per transferir coneixement, cal fomentar iorientar l’esperit emprenedor des de les universitats”, afegint que “les empreseshan d’aplicar una cultura corporativa oberta cap a aquestes per facilitar l’accésa la innovació”. Damià Serrano va destacar el paper de la recerca que s’aplica desde l’ACE, i l’esforç per transferir-lo a l’alumnat i a les empreses. Va reconèixer que“encara hi ha barreres d’accés a les empreses i, per això, cal ampliar noves viesde comunicació que complementin les publicacions científiques o especialitza-des”. Jaume Marimón, des de la perspectiva de les empreses turístiques, majo-ritàriament pimes i microempreses, aposta “per la innovació com a garantia derelleu generacional i un valor diferencial del servei i la professionalitat que ofe-reixen. Per això, les empreses s’han de relacionar més amb les universitats i ofe-rir més suport logístic i institucional”.Durant el col·loqui, Jordi Portabella va demanar que l’Estat espanyol ampliï lesinversions en matèria de recerca i investigació en el sector turístic. “L’Ajunta-ment té un paper rellevant per crear espais idonis per fomentar la innovacióperò, després, són convenients recursos de l’Estat i privats per dotar el sector decontinguts necessaris”. Francesc Vila va apuntar que tot just es comença en latransferència de coneixement. Per això, “és important donar suport als ajun-taments, mitjançant recursos econòmics i tècnics en coordinació amb les uni-versitats. A més, cal orientar-los cap al món empresarial (hotels, agències deviatge, etc.) però també a les comarques reconegudes com a destí turístic”.D’altra banda, Alicia Estrada va demanar a les universitats més consciència delsreptes del sector, i més complicitat en el model de gestió de les agències de viat-ges, ja que els referents actuals es basen en el model d’empreses nord-america-nes”. Finalment, Peio Oiz va defensar la professionalització del sector turísticmitjançant el diagnòstic i el desenvolupament de les competències que conve-nen al lideratge actual, que és en tots els nivells de les organitzacions”. n

13

La residència universitària del CETT oberta a tota la comunitat universitària

www.agorabcn.comInstal·lacions i serveis dequalitat adequats per al’alumnat universitari, elprofessorat i col·lectiusacadèmics, en un entornnatural, tranquil i agradablei en un ambient internacional.Disposa d’una molt bonacomunicació amb el centrede Barcelona i les diversesuniversitats de la ciutat,mitjançant el transportpúblic.

NOUS EQUIPAMENTS per a ÀGORA BCN

En la línia de la millora constant de les ins-tal·lacions i els serveis, i amb el fi de donaruna millor resposta a les necessitats delsresidents, Àgora BCN s’ha dotat de nousequipaments per al present curs 2009-2010. Per una banda, s’ha construït una novabugaderia dotada amb el doble de maqui-nària que l’anterior (4 rentadores i 2 asseca-dores), i ubicada en un millor emplaçament,que restarà oberta les 24 hores.La Sala de Música s’ha estructurat en dosambients, i s’hi han incorporat dos instru-ments bàsics: un piano de cua i una bateria.Finalment, s’ha potenciat el servei de con-nexió a Internet amb un nou servidor quegaranteix una millor distribució de l’amplede banda entre els residents. n

14

Fundació

S’obren les noves convocatòries dels Premis

Ja s’ha obert la convocatòria del VI Concurs de projectes emprenedors al sector turístic, els VI Premis als Millors Crèdits deSíntesi i Projecte Final de Carrera i els IV Premis als Treballs de Recerca en Turisme i Hoteleria, destinats a l’alumnat de batxi-llerat. Més informació: www.cett.cat/lafundacio n

El passat 23 d’octubre, en el marc de l’acte d’inaugu-ració del curs acadèmic 2009/2010 del CETT, vatenir lloc el lliurament d’una bona part dels premisque atorga la Fundació Gaspar Espuña-CETT, perfomentar el desenvolupament de la investigació, elconeixement del turisme i de l’hoteleria i la formaciódels estudiants.

• V Premis als Millors Crèdits de Síntesi dels Cicles Formatius de l’EHT CETTEl Premi al Millor Crèdit de Síntesi dels Cicles Formatius TSAL,TSAV i TSCIT va ser per al treball “Geocaching”, realitzat perM. Jimena Rodríguez i Davinia Rabadán. Es tracta d’un pro-jecte innovador que combina el joc o entreteniment, l’aven-tura i la cultura, i permet descobrir una ciutat d’una formalúdica, amb el foment del turisme actiu i participatiu.

• V Premis als Millors Projectes Final de Carrera de la Diplomatura de Turisme de l’EUHT CETT-UBEn aquesta convocatòria, el premi al millor PFC de DT fou ex-aequo i va guardonar Saray Fandiño pel seu treball “Derechodel turismo en Cataluña. Aproximación turisprudencial”,i David Romo i Elisenda Borràs per “Turisme de sofà aBarcelona?”, que tracta d’una nova forma de fer turisme abaix cost, i consisteix a allotjar-se gratuïtament a casa dedesconeguts de tot el món.

• III Premis als Treballs de Recerca en Turisme i Hoteleria de Batxillerat*Entre els 7 treballs finalistes,el jurat va entregar el primerpremi a Roser Cussó, de l’EASDPau Gargallo de Badalona, peltreball “Fa 2000 anys que empentino a Barcelona”, queproposa un itinerari per laciutat a partir de l’anàlisi de lahistòria dels moviments artís-tics i del testimoniatge depersonatges de cada època. Eljurat va valorar l’originalitatde la temàtica i la qualitat delcontingut i el disseny, amb una important tasca de recercade fons historicoartístiques., reconeixent que aquest “passeigper Barcelona a través dels pentinats femenins desenvolupaun producte nou: el turisme vinculat amb la moda”. El segon premi va ser per a Pau Tena, de l’IES Sales i Ferréd’Ulldecona, per ”Climatització ecològica d’una piscina”,un treball de recerca experimental i innovador sobre els mit-jans per escalfar ecològicament i sostenible l’aigua d’unapiscina. En aquest cas, el jurat va valorar el rigor científic delprojecte, la seva aplicabilitat immediata i la sensibilitat eco-lògica demostrada. Laia Jeréz, de l’Escola Pia de Sabadell, va ser la guardonadaamb el tercer premi, pel treball de recerca “Creació del meuRestaurant”, un estudi i alhora pla d’empresa per a la crea-ció d’un restaurant de cuina de mercat sòlid i equilibrat, através del qual el jurat va valorar l’orientació professionalit-zadora del treball i els valors d’emprenedoria de l’alumna.

* Els Premis reconeixen tant l’autor com el suport del professor-tutor i delcentre de formació de batxillerat i compten amb el patrocini de laGeneralitat de Catalunya, la Fundació Caixa Laietana i Àgora BCN, la col·la-boració d’ABACUS, i el suport de la Universitat de Barcelona, del Depar-tament d’Educació de la Generalitat i de l’Agència Catalana de Joventut. n

La Fundació GASPAR ESPUÑA-CETT atorga,un any més, els GUARDONS als CS, PFC i ala recerca en turisme i hoteleria de batxillerat

15

El Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona endega un procés de reflexió sobre el turis-me i la ciutat amb l’horitzó de l’any 2015. L’interès principal del Pla és la millora del sistematurístic i el seu encaix a la ciutat, mitjançant un procés de participació de tots els agents impli-cats que permeti definir estratègies d’actuació futures consensuades. El desenvolupament i elprocés de treball del Pla es troba actualment en un punt clau. Després de la presentació públicade la Proposta Estratègica del Pla i els Reptes del turisme a Barcelona, el passat mes de gener, enun acte al Saló de Cent presidit per l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, i el president de la Cambrade Comerç, Miquel Valls, s’ha encetat la fase de Propostes d’actuacions, que ha de definir, fins almes de juny, els principals programes i actuacions del turisme amb vista al futur.

El PLA ESTRATÈGICde Turisme de la Ciutat de Barcelona

Tema

El turisme, en els seus diferents aspectes, ha esdevingut undels fenòmens de major creixement i repercussió social ieconòmica a la Barcelona dels darrers temps, i comportacanvis i efectes notables al conjunt de la ciutat, que avui diaés una destinació turística de consolidat reconeixementinternacional. Per això, Barcelona es planteja nous reptes ipropòsits, que requereixen un profund procés de reflexió quepassa pel replantejament d’algunes qüestions clau, com arael tipus de creixement i model de gestió turística, els límitsterritorials de la destinació, la quantitat i conseqüències delsimpactes i efectes del turisme, i les formes de convivènciaque es produeixen entre barcelonins i visitants. Fruit d’aquesta reflexió, l’Ajuntament de Barcelona va in-cloure l’elaboració del Pla Estratègic de Turisme de la Ciutatdins les línies d’actuació integrades en el Programa d’Actua-ció Municipal (PAM) elaborat pel període 2008-2011 i apro-vat a 31 d’octubre de 2008, i n’encarregà la gestió a Turismede Barcelona. Així, el Pla es va posar en marxa a mitjan any2008 i, amb una durada de dos anys, es preveu que finalitziel proper estiu.Un cop constituïts els òrgans de gestió del Pla (l’Oficina deTreball conformada per un coordinador, Enric Truñó, i unequip de tècnics pluridisciplinars; el Comitè Tècnic, el Conselld’Assessors i el Consell Directiu), es van definir els principisinspiradors del projecte: la identitat de ciutat, la sostenibilitat(econòmica, social i ambiental), la cooperació i participació, l’e-quilibri territorial, la qualitat, la innovació i l’alt valor afegit i,finament, l’orientació a la clientela per gestionar la demanda.Els dos grans objectius de treball vers l’horitzó 2015 es vanconcentrar en afavorir la millora de l’activitat turística a laciutat de Barcelona, i la de l’encaix del turisme a la ciutat.Per assolir-los, el Pla se centra en quatre grans propòsits:

La Fase de Diagnosi Estratègica

Aquesta fase (de setembre de 2008 a octubre de 2009) vadesenvolupar la part analítica i de diagnosi del turisme a laciutat. Ho va fer parant una atenció especial als aspectesterritorials, sectorials, econòmics, socials i culturals, assumintuna perspectiva integral del fet turístic, i comptant ambl’àmplia participació i implicació de la societat en la reflexió.

• Determinar els impactes i efectes que l’activitat turística generaa la ciutat, tenint en compte les seves diferents manifestacions,tant qualitatives com quantitatives.

• Reflexionar sobre el model de turisme a la ciutat.

• Emmarcar el desenvolupament turístic de la ciutat de Barcelona en la línia del creixement sostenible.

• Implicar positivament la ciutadania en el projecte turístic de la ciutat.

©Tu

rism

e de

Bar

celo

na /

J. Tr

ullà

s

Tema

En aquest període van tenir lloc 6 sessions de treball FocusGrups, i la confecció, emissió i anàlisi d’un qüestionari sobreel turisme i la ciutat a un col·lectiu significatiu de personesrelacionades amb el turisme i Barcelona, per tenir múltiplesopinions i percepcions sobre aquesta temàtica. Simultània-ment, es van recollir dades i informacions objectives per co-nèixer amb precisió i rigor la realitat del turisme a Barcelona,es van encarregar estudis i informes a grups de recerca uni-versitaris i a empreses especialitzades en l’anàlisi del turisme,es van crear cinc Grups de Treball Tècnic sobre aspectes es-pecífics del turisme a Barcelona, i es van realitzar entrevistesde persones representatives de la ciutat.Les Comissions de Treball (Àmbit territorial, sectorial i deproducte), amb la participació de més de 250 persones, vanobrir debats i contrastar les visions a propòsit del turisme aBarcelona, amb la vocació d’elaborar una diagnosi en clauDAFO (debilitats i amenaces, fortaleses i oportunitats). Tam-bé es va constituir la Taula Tècnica Turisme i Ciutat en el side l’Ajuntament de Barcelona, com a instrument de coordi-nació transversal. Fruit de tot aquest treball, la Fase va cloure, a la tardor de2009, amb la presentació del document Diagnosi Estratègicadel turisme a Barcelona. El cos central del text consistia enun llistat de 150 punts que, com a conclusions, conforma-ven el més destacat de la complexa realitat del turisme i laciutat a Barcelona: els aspectes clau a considerar. Finalment,la Síntesi estratègica presentava el compendi de dades i in-formacions més destacades de l’anàlisi i diagnosi del turis-me a Barcelona, des del punt de vista econòmic, social, cul-tural i territorial.

La Proposta Estratègica

La segona Fase del Pla s’ha dividit en la Proposta Estra-tègica (de novembre de 2009 a gener de 2010), on es defi-neix la Visió, el Model turístic i els Reptes del turisme a Bar-celona; i el Desenvolupament d’Actuacions i la definicióde Propostes, que durarà fins l’estiu de 2010.La definició de la Proposta Estratègica es va presentar el pas-sat 26 de gener al Saló de Cent de l’Ajuntament de Bar-celona. A l’acte, presidit per Jordi Hereu, alcalde de la ciutat,i Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barce-lona, van intervenir Joan Gaspart, president del Comitè Exe-cutiu de Turisme de Barcelona, Jordi Williams Carnes, tercertinent d’alcalde i regidor d’Hisenda i Promoció Econòmica, iEnric Truñó, coordinador del Pla. També es va comptar ambl’assistència de prop de 300 participants en el procés dereflexió del Pla Estratègic.El document inclou els següents punts:

1. El Model de ciutatAquest Model reuneix els principals aspectes i trets caracte-

rístics que definei-xen la Barcelonaactual i futura, és adir, del tipus de ciu-tat al qual s’aspirad’acord amb la rea-litat existent. Commostra el requadreadjunt, integra elstrets definits per ungran conjunt d’ac-tors de la ciutat(entre ells, el governmunicipal, les insti-tucions i els repre-sentants de sectorseconòmics, socials iculturals) i s’enténcom un model desitjat que marca les principals decisions deciutat i, per tant, conforma un element fonamental en elprocés de conceptualització i proposta del Model turísticdesitjat.

2. La Visió del TurismeBCN2020Encara que el present Pla té un Horitzó 2015, s’ha projectatuna Visió de la Barcelona turística del futur a 10 anys vista(2010-2020), per establir un treball de major recorregut:

BARCELONA VOL SER UNA CIUTAT...

• heterogènia i diversa, que posa l’accent en les persones.• tolerant i cívica.• inclusiva, que aposta per la cohesió social.• amb actitud oberta per acollir el visitant.• que aposta per la cultura i l’esport.• que compta amb un teixit associatiu ampli i divers, que està

compromès amb la ciutat.• amb lideratge municipal i complicitats compartides.• conformada pels seus barris.• densa i compacta, que defuig la segregació o la compartimentació.• plurifuncional, amb diversificació d’usos a nivell territorial.• metropolitana.• capital i motor de Catalunya.• “capital” de la Mediterrània.• diversificada, amb pluralitat de sectors econòmics, entre ells,

l’activitat turística.• emprenedora, creativa, innovadora, que aposta per formar,

atreure i retenir el talent.• on l’economia dels serveis i del coneixement en són peça clau.• amb un comerç amb identitat pròpia i que fa ciutat.• sostenible.• amb forta projecció internacional, ben connectada i oberta

al món, tot i que preservant les identitats pròpies.• capdavantera i amb vocació de lideratge.

16

©Tu

rism

e de

Bar

celo

na /

J. Tr

ullà

s

“Al 2020, Barcelona segueix essent reconeguda com la destinacióturística més dinàmica i vibrant de la Mediterrània i una de lesprincipals ciutats turístiques del món, i s’ha consolidat com unadestinació que va molt més enllà dels seus límits administratius.És una ciutat on el turisme està totalment inserit a la seva dinàmi-ca econòmica, comercial, social i cultural, i on la ciutadania reco-neix els visitants de tota mena com uns ciutadans (temporals) més.El caràcter hospitalari dels barcelonins fa que sigui una ciutat vol-guda, amable i diferent.Una ciutat metropolitana que es distingeix per la seva sostenibili-tat ambiental, per la seva excel·lència en el servei, per una contí-nua capacitat de sorprendre i per la novetat de les seves propostes.La cultura, la creativitat i el coneixement són motors de la ciutat iel seu territori.La ciutat real, la seva identitat i el seu dinamisme són la base delseu atractiu i no hi ha lloc per als “guettos” ni per als barris exclu-sivament turístics.L’activitat turística segueix contribuint a l’èxit de Barcelona i ho facontribuint a la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans,al manteniment i creació de nous equipaments, a l’èxit d’altres sec-tors econòmics i a la difusió de Barcelona al món”.

3. El Model turístic desitjat Expressa el tipus de turisme al qual Barcelona aspira, el rolque aquesta activitat ha de jugar en la ciutat i en el conjuntdel territori, i les complicitats que han d’acompanyar el seudesenvolupament. El Model justifica, respon i “treballa” per ala Visió definida, i es defineix mitjançant tres principis bà-sics: la coherència amb el Model de ciutat, l’equilibri o rela-ció sinèrgica visitant-resident, i la sostenibilitat econòmica,social, ambiental i patrimonial. Els principals trets són:

1. Una activitat considerada i gestionada com a transversal, multisectorial i d’ampli abast territorial.

2. Fonamentada en l’activa gestió pública, la cooperació iimplicació interinstitucional i la concertació publicoprivada.

3. El turisme és un dels pilars econòmics de la ciutat, entre altres, i fomenta la distribució de rendes al conjunt del territori i a la ciutadania.

4. Una activitat turística integrada de manera natural a la vida ciutadana.

5. Una activitat turística ben integrada en la política econòmica i en la gestió global de la ciutat, on el binomi turisme i negocis és una prioritat.

6. Una activitat turística desenvolupada amb la complicitat ciutadana.

7. El visitant és “ciutadà temporal”, més enllà del concepte tradicional de turista.

8. Una demanda diversificada, desestacionalitzada i multimotivacional.

9. Un turisme inclusiu i no excloent, amb drets, deures i respectuós.

10. Una oferta turística caracteritzada per la seva excel·lència. 11. La cultura com un dels principals elements vertebradors de

l’oferta.12. Una ciutat per a la ciutadania que agrada als visitants.13. Preservant i oferint els símbols d’identitat de Barcelona. 14. La ciutat s’ofereix com un tot, amb relats amplis i compartits

entre ciutadans i visitants. 15. Una ciutat en la qual el barri és una peça clau. 16. Preservant la mixtura d’usos al territori.17. Una ciutat metropolitana. 18. Barcelona, capital de Catalunya i de la Mediterrània.

4. Els Reptes del turisme a Barcelona Són les principals palanques de transformació que han d’in-duir canvis i millores en el turisme actual, en la línia delModel turístic desitjat per al futur de Barcelona. Perquè aixòsigui així, cal que el més ampli ventall possible d’agents im-plicats els assumeixi, generant acords, compromisos i actua-cions compartides. Els 10 principals Reptes que, atesa la Diag-nosi Estratègica expressada, cal afrontar per avançar en lalínia del Model turístic i fer possible la Visió proposada són:

• Desconcentració territorial de l’activitat turística 1. De Barcelona a la destinació Barcelona 2. De les icones tradicionals a les noves icones 3. De les icones al barri

La desconcentració implica l’ampliació de la destinació a l’àm-bit metropolità, aprofitant les possibilitats del nou espai turís-tic i de l’entorn. Alhora, posa en valor nous recursos i espaisurbans, i dóna un major protagonisme als barris. Pretén am-pliar el marc d’actuació de l’activitat, afavorir un repartimentmés equitatiu dels efectes econòmics i socials produïts pelturisme, i un reequilibri territorial, i alleugerir, d’aquesta mane-ra, la pressió que tenen algunes zones de la ciutat.

• Governança del turisme a la ciutat i l’entorn territorial 4. De turista a visitant 5. De la promoció turística a una governança de l’activitat turística 6. De les dades a la generació de coneixement compartit

Els efectes de les transformacions socials i econòmiques, lesdinàmiques pròpies de l’urbs, la sofisticació i importància crei-xent del turisme i la multiplicitat d’actors públics i privats quehi intervenen, impliquen canvis, adaptacions i reformulacionsen la forma de plantejar i governar les ciutats. Cal, doncs, des-

17

© Turisme de Barcelona / L. Bertran © Turisme de Barcelona / J. Trullàs © Turisme de Barcelona / J. Trullàs

Membre del Comitè Tècnic del Pla Estratègic

Turisme de Barcelona, per encàrrec de l’Ajuntament de la capi-tal de Catalunya, està desenvolupant el Pla Estratègic de Tu-risme de la Ciutat de Barcelona, el procés de reflexió que buscagarantir l’encaix del turisme a la ciutat, així com la sostenibilitati la continuïtat de l’èxit turístic barceloní. El Pla vol implicarpositivament la ciutadania en el projecte turístic de Barcelona,en la mesura que pretén construir les bases d’un model turísticque potenciï l’equilibri entre residents i visitants, tot preservantels valors d’identitat i de convivència a la ciutat.El Pla consta de dues fases: una inicial de diagnosi de la realitat,que s’ha desenvolupat durant el 2009, i una de decisiva, quedurant el 2010 analitzarà el model del sector, les línies estratè-giques i el pla d’actuacions. El Pla establirà objectius i accions defutur amb l’horitzó del 2015, i deixarà obert un espai permanentd’avaluació i de reflexió sobre l’activitat turística de la ciutat. Per portar a terme el procés de reflexió, Turisme de Barcelona vaconstituir, en l’àmbit de l’entitat, una oficina de treball ad hoc-l’Oficina del Pla- a fi d’executar l’encàrrec de l’Ajuntament. L’estructura de gestió del Pla s’organitza en funció de tresòrgans principals: el Comitè Tècnic, el Consell d’Assessors i elConsell Directiu (Comitè Executiu de Turisme de Barcelona), quegaranteixen el desenvolupament del Pla. Així mateix, s’ha iden-tificat un ampli col·lectiu de persones que es consideren conei-xedores i líders d’opinió amb incidència en el sector, i represen-tatives de totes les sensibilitats, per a participar en el Pla. Com aresultat s’ha obtingut l’aportació d’unes 500 persones, que s’haenriquit amb una ingent tasca de documentació, recerca, debati anàlisi que obre, ara, la decisiva Fase d’Estratègia i Propostes. Des de Turisme de Barcelona afrontem aquesta última etapaamb la màxima energia i responsabilitat: hi ha en joc un sectorque té una repercussió directa sobre l’economia de la ciutat de7.500 milions d’euros, aproximadament el 10% del PIB barcelo-ní, i 90.000 llocs de treball. n

PERE DURAN DIRECTOR GENERAL DE TURISME DE BARCELONA

18

Les opinions

A continuació s’exposen les opinions de Pere Duran, directorgeneral de Turisme de Barcelona, entitat que desenvolupa elPla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona, i de diver-ses personalitats del món turístic sobre aquest projecte (perordre alfabètic).

envolupar noves estructures de gestió i coordinació del’activitat turística i les seves relacions amb la ciutat i elsterritoris, tenint present els rols actuals i desitjats de lesdiferents institucions, governs i sector involucrats. La generació i difusió d’informació ha de jugar un paperimportant per ajudar a la consecució de les complicitatsnecessàries, prendre les millors decisions i afavorir la cre-dibilitat de l’activitat.

• Generació de complicitats amb la societat i les institucions

7. De la indiferència a la complicitat ciutadana 8. De la competència a la complicitat amb Catalunya

Per al bon funcionament i la natural integració del turis-me a la ciutat és cabdal comptar amb el màxim de com-plicitats, destacant especialment la ciutadana (condiciónecessària per a la sostenibilitat econòmica i social de l’ac-tivitat) i la complicitat amb Catalunya i les seves institu-cions, quelcom ineludible que cal millorar en benefici mutu. Considerar el barceloní vol dir també fomentar l’hospita-litat, la bona acollida del visitant i la convivència i elsintercanvis recíprocs. Generar complicitats institucionals, en tots els àmbits, voldir reforçar la capitalitat de Barcelona i la projecció deCatalunya.

• Millora competitiva de la destinació i de les activitats relacionades amb el turisme

9. Del creixement “accelerat” en anys de bonança a la consolidació d’un creixement sostenible “postcrisi”

10. De ciutat turística al lideratge en turisme i ciutat El boom turístic de Barcelona experimentat en els darrersanys ha demostrat la fortalesa del producte, la solvènciadels negocis i la competitivitat de la destinació fins avui;tot i això, l’enrariment de l’entorn econòmic-financeractual, així com la forta competència entre destinacions,obliga a plantejar una evolució sostenible al llarg deltemps, tot consolidant els mèrits obtinguts. Tot i disposar de condicions i aptituds per assolir un lide-ratge en turisme urbà continuat en el temps, Barcelona hade treballar per a la contínua millora de la competitivitatde la destinació i dels diferents sectors involucrats.

Per tal de donar resposta a aquests Reptes, la Fase de De-senvolupament d’Actuacions, que es desenvolupaactualment i es clourà aquest estiu, estableix línies d’accióagrupades en Programes i Subprogrames.

Més informació: http://www.turismebcn2015.cat/

©Tu

rism

e de

Bar

celo

na /

Espa

i d’Im

atge

19

La nova Barcelona està cada vegada mésenfocada a consolidar una economiabasada en el coneixement, fet que implica que s’ha de garantirla qualitat en els serveis per millorar el posicionament de la ciu-tat i per aconseguir una major competitivitat i diferenciació.El turisme és un dels pilars econòmics de Barcelona. Ara, però, calvertebrar una nova oferta, associant l’activitat turística a altressectors que li aportin més valor afegit, per generar una deman-da més diversificada, no tan estacionalitzada i multimotiva-cional. Hem d’aconseguir un producte competitiu que aportibeneficis a la ciutat i a Catalunya, i que ofereixi complicitats eco-nòmiques als altres sectors. Hem d’apostar per promoure unturisme associat a experiències autèntiques i serveis de qualitat.Per fer-ho, cal crear noves estructures de governança, gestió icoordinació de l’activitat turística que garanteixin la transversa-litat amb la cultura, l’oci, els esports, la salut, l’educació, els con-gressos i fires, el disseny... Tot això, tenint cura de l’excel·lència enels productes i serveis, impulsant la professionalització del sector,i potenciant l’anglès com a llengua vehicular internacional. n

Un dels grans encerts d’aquest PlaEstratègic és que es posa en marxa jus-tament quan parlem d’una consolidacióde Barcelona com a marca turística iquan la ciutat s’ha posicionat com un dels destins urbans inter-nacionals més atractius. Iniciar un procés de planificació enaquests moments representa una voluntat de millora del modelexistent, a través de la reflexió, l’autocrítica i el diàleg amb elsagents implicats, especialment amb la ciutadania, que és quimés ha patit els impactes negatius d’un model turístic que hacrescut sense comptar amb ella.Des de Cultruta compartim especialment la idea del Pla de “feruna ciutat per als ciutadans, que agradi als visitants”. Ambaquest objectiu contribuïm a crear habitants orgullosos del llocon viuen i els ensenyem a mirar i a estimar Barcelona perquè esconverteixin en els seus ambaixadors arreu del món. Creiem queinvolucrar la població de manera activa és necessari si el quevolem és millorar el model actual i legitimar l’activitat turística,un sector imprescindible per al desenvolupament econòmic isociocultural de la ciutat. n

JOAN COLL EMPRENEDOR I GERENT DE CULTRUTA, SL

Membre de les Comissions de Treballi del Comitè Tècnic del Pla

El Pla és una eina fonamental en el pro-cés estructural de l’economia i la societat de la capital catala-na, i és en aquest sentit que he volgut col·laborar en la seva ela-boració. Pel que fa a l’organització del treball, l’estructura, els objectiusi la finalitat, voldria destacar aspectes com ara la metodologiaaltament participativa que ha involucrat els agents de la ciutatrelacionats o afectats pel turisme i, donada la importància delturisme per la ciutat, la concepció d’una governança adequadaal sector. També la referència que el Pla fa de Barcelona, si-tuant-la com a motor de Catalunya i referència per al sud d’Eu-ropa i la Mediterrània, i la projecció que fa dels fluxos de visi-tants, cercant l’equilibri pel que fa a motivació i estacionalitat.Barcelona té encara molt a oferir en el futur i, com reflecteixel Pla, això passa per avançar-nos a la demanda, per la inno-vació, la creativitat i el coneixement per dur a terme lesaccions pertinents. Cal destacar la importància d’haver definitel model turístic que desitgem per al futur, destacant com atrets principals l’acceptació i la integració del turista i la rela-ció publicoprivada, la desestacionalització i diversitat en lademanda, i la qualitat del servei i dels visitants. n

MANEL CASALSSECRETARI GENERAL DEL GREMI D’HOTELS DE BARCELONA

Membre del Consell Assessor del Pla Estratègic

De la Proposta Estratègica cal subratllar tres aportacions, ambrelació als antecedents en planificació i gestió del turisme: 1. Explicita la consideració del model de ciutat com a elementclau per a la proposta del model turístic. El turisme és part de laciutat. El model de ciutat marca les principals decisions de ciu-tat i, per tant, és referència fonamental en el procés de concep-tualització i proposta del model turístic. 2. Formalitza el model turístic desitjat, que expressa el tipus deturisme al qual Barcelona aspira. Dels 18 trets que caracteritzenel model, cal destacar el fet que el turisme ha d’estar fonamen-tat en una activa gestió pública, una cooperació i implicacióinterinstitucional i una concertació publicoprivada. 3. Identifica els reptes de futur. Dels 10 reptes identificats des-taca el primer, és a dir, el pas de Barcelona com a ciutat turísti-ca (municipi) a la destinació Barcelona, que abraça un territorimetropolità i més ampli, que ultrapassa el municipi. Aquest nouescenari farà imprescindible una major i real cooperació i impli-cació interinstitucional. n

FRANCESC LÓPEZPALOMEQUECATEDRÀTIC D’ANÀLISI GEOGRÀFICA REGIONAL DE LA UB

MARIA REIG PRESIDENTA DE LA COMISSIÓDE PROSPECTIVA DEL PLAESTRATÈGIC METROPOLITÀDE BARCELONA

20

Directora general del Grup CETT

Un dels aspectes més positius del’elaboració del Pla Estratègic ésque ha estat un procés de reflexiómolt participatiu i obert a moltes persones i sectors d’ac-tivitat, que han compartit l’afirmació que Barcelona ésuna ciutat turística, i han aportat una visió polièdrica delfet turístic i de la ciutat. S’ha pres una gran consciència delvalor que genera el turisme per a la ciutat i per a la ciuta-dania, del seu impacte positiu en altres sectors econòmics,i de la necessitat que segueixi contribuint, amb dinamismei sostenibilitat, a l’èxit de Barcelona, que ha de seguir sentun referent en qualitat i innovació turística.La fase de Diagnosi del Pla ha identificat la importànciacabdal que té, per a la ciutat, l’economia dels serveis i delconeixement. Per oferir serveis turístics excel·lents, la pro-fessionalitat esdevé un tema clau i demana un fort com-promís amb la formació de les persones que treballen en elsector, tant en nivells operatius i de contacte amb elsusuaris, com en nivells directius, a fi de liderar els equipsimpulsant els canvis i la innovació.Per assolir l’excel·lència en la prestació, i la innovació enproductes i serveis (dos dels grans reptes de futur) cal, denou, una bona formació i generar coneixement turísticd’aplicació a les empreses i al sector. En aquest procés, lesuniversitats i els centres de formació turística han depoder jugar un rol actiu, en estreta col·laboració amb lesempreses i les institucions. n

MARIA ABELLANET

EL CETT PARTICIPA activamenten el PLA ESTRATÈGIC

Maria Abellanet, consellera delegada i directora generaldel Grup CETT, i David Peguero, director de CETT Consul-tors i professor del màster en direcció d’empreses hote-leres i de restauració de l’EUHT CETT-UB, van ser presents,el passat 26 de gener a l’Ajuntament de Barcelona, a lapresentació de la Proposta estratègica. Ambdós van serconvidats a l’acte per la seva participació en el procés dereflexió de la primera fase del Pla. Maria Abellanet haformat part dels Focus Grups, de les Comissions de Tre-ball i els Grups de Treball Tècnic, i de la Taula Sectoriald’Allotjament, mentre que David Peguero ha estat rela-tor de la Taula Sectorial de Restauració.En aquestes pàgines, aquests i altres membres de l’equipdel CETT dónen la seva opinió sobre el Pla Estratègic. n

Amb prop de 100.000 persones ocupades en un sector que ve a seral voltant de l’1% del PIB de Barcelona, la realització d’un Pla Estra-tègic específic semblava una proposta assenyada. El turisme, que s’ha desenvolupat d’una forma espectacular d’ençàde la gran transformació de la ciutat el 1992, és un dels elementsmés destacables de la nova imatge de la ciutat. Per la seva pròpiavisibilitat i per la seva magnitud. Cal felicitar els responsables que hohan fet possible –òbviament el fenomen no s’ha produït d’unamanera espontània– i que, a més, han considerat necessari obrir unperíode de reflexió sobre com reorientar el sector amb vista al futur. Des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona hi ha dos temes prourellevants de destacar del Model turístic desitjat: la transversalitat iel nou abast territorial, que va més enllà de la ciutat de Barcelona. Elturisme no és una activitat aïllada. Influeix en molts altres sectors i,a la vegada, ve influït per molts d’altres que el poden afectar positi-vament o negativa. I, òbviament, no es pot deixar de banda queBarcelona ja és una metròpoli. n

FRANCESCSANTACANACOORDINADOR GENERAL DEL PLA ESTRATÈGICMETROPOLITÀ DE BARCELONA

Membre del grup d’experts de les Comissions de Treball del Pla Estratègic

En vista dels difícils moments pels quals tra-vessem, l'elaboració del Pla tindrà, d’aquí pocsanys, una importància que potser ara nosabem valorar. En ell, la Diagnosi i la Proposta Estratègica no es limi-ten a veure com pot venir més gent; ben al contrari, assoleixen unmodel de ciutat de component turístic, però que prima l’interès i elbenefici del ciutadà, buscant la complicitat de la ciutat amb els visi-tants. Som amables perquè estem a gust i ens sentim orgullosos de lanostra vila; per això la volem compartir. No ens sentim envaïts; enssentim visitats i valorats. En efecte, més enllà d’institucions, estaments i organitzacions, el mónturístic gira al voltant de les persones. I no podem amagar ni oblidarque certs models turístics, inclòs darrerament el de Barcelona, estavenen entredit. La ciutadania veia amb preocupació un cert deteriora-ment en el target dels turistes. I si al ciutadà l'incomoda la vinguda degent, mala peça al teler. Afortunadament, un dels grans actius iencerts dels treballs del Pla ha estat que tots els actors socials de laciutat n’han esdevingut claus, i les seves aportacions, bàsiques.Comptar amb ells ja permet que Barcelona es refermi com a destíturístic de primer ordre, primer pas per generar cultura turística, fontde riquesa, generador d'oportunitats de negoci, creador d'ocupació.Tots ens hi sentim involucrats i compromesos. Tots hi guanyarem. n

RAFAEL SERRA

PRESIDENT DE L’UCAVE

21

Professor titular de política turística idret turístic de l’EUHT CETT-UB

Davant la necessitat d’una reflexió pro-funda i rigorosa sobre el futur turístic deBarcelona i després de quasi un any i migde treball, la ciutat ja disposa, gràcies alPla Estratègic del sector, de la millor i més completa diagnosi del’activitat turística (que suposa uns ingressos diaris per a Barcelonad’uns 20 milions d’euros) i afronta la fase decisiva del Pla, que hade culminar l’estiu del 2010 amb l’aprovació de les mesures ambquè la capital de Catalunya ha de mantenir el lideratge turístic.Tot un seguit de problemàtiques -detectades durant el procés-poden enterbolir aquest lideratge: excessiva concentració turísticaen determinades zones, dependència de les icones turístiques,manca d’entesa amb la ciutadania, descoordinació administrativa,manca d’informació, estudis i formació, inseguretat, etc.L’agenda és plena de reptes, però els instruments fixats en el Pla perassolir-los són més sòlids que mai. Així, una de les principals eines dela nova gestió pública del turisme ha de ser la incorporació de lagovernança, entesa com a procés d’obertura de la participació de totsels agents implicats en la presa de decisions de gran transcendènciaper al desenvolupament econòmic i social de la ciutat. Amb la sevaimplementació, el futur turístic de Barcelona està assegurat. n

RAMON ARCARONS

Directora del màster oficial en direcció d'empreses hoteleres i restauració de l’EUHT CETT-UB

D’ençà dels JJOO, el 1992, el nombre de per-noctacions hoteleres a Barcelona s’ha in-crementat prop del 300%. Malgrat el creixement turístic delsdarrers 20 anys, l'actual conjuntura econòmica ha posat de mani-fest la necessitat de replantejar el Model Turístic desenvolupat finsara, per mantenir i reforçar la posició de lideratge enfront de des-tins competidors. En aquest sentit, l’esperat Pla Estratègic ha estatel mitjà utilitzat des de l’Administració pública per iniciar el procésde reflexió sobre els “aspectes clau” en què s’haurà de focalitzarl’activitat turística de la ciutat a llarg termini i establir propostesestratègiques sòlides amb què afrontar els nous reptes de futur. L’ excel·lent document de Diagnosi resultant de la primera fase delPla permetrà definir les línies estratègiques a desenvolupar en elspropers 5 anys. A partir d’aquí, cal concretar accions per a la millo-ra competitiva de Barcelona i activar processos d’innovació que per-metin oferir nous serveis referents i productes turístics de qualitatque la diferenciïn de la competència. Per dur-ho a terme, seran im-prescindibles les aportacions dels “generadors de coneixement” enpro de la formació de qualitat en el sector, les inversions en infraes-tructures i serveis de l’Administració pública, i la correcta relacióqualitat-preu dels serveis que ofereixen les empreses del sector. n

Coordinadora de l’ACE (Àrea de Coneixement Expert) en Cuina i Gastronomia, del Grup CETT

Una de les facetes més atractives de laimatge turística que Barcelona projectaal món és la seva riquesa gastronòmi-ca. Una riquesa feta de tradició, d’excel·lència en el producte,una àmplia oferta de restauració, modernitat culinària i un par-ticular art de viure. Els nostres visitants –els “ciutadans tempo-rals” que acollim-, però, no apreciaran veritablement el patri-moni culinari de la ciutat si els mateixos barcelonins no se sen-ten orgullosos, identificats, amb el model gastronòmic de laciutat. I això només s’aconsegueix amb coneixement i expe-riència quotidiana. Si vol ser reconeguda per la seva dimensiógastronòmica, no n’hi ha prou que Barcelona ofereixi uns ser-veis de restauració professionals, o que utilitzi la seva cuinacom a eina de promoció turística. Ha de generar coneixementgastronòmic, i sobretot viure’l, per transmetre la cultura culinà-ria de la ciutat. El Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona ens ofe-reix una oportunitat única per integrar l’anàlisi de la imatge i,sobretot, de la identitat gastronòmica de Barcelona, en el pro-cés general de reflexió de la ciutat sobre si mateixa. n

ISABEL LUGO

Director de CETT Consultors

Oportuna, participativa i concreta sóntres característiques que han marcat lareflexió estratègica que, en matèria deturisme, s’ha produït a Barcelona.Si bé és cert que l’encàrrec de l’Ajuntament es va produir atesa lapreocupació creixent per part de la ciutadania, els agents turís-tics i la mateixa administració local sobre com gestionar ciutat iturisme, també ho és que ha coincidit amb un moment crític enl’economia local i també internacional. Així doncs, aquest con-junt d’ingredients ha generat una veritable i real oportunitatd’endegar la mencionada reflexió. La participació dels diferents col·lectius sectorials, de la comuni-tat universitària, de l’administració local i de tota la ciutadaniamitjancant la campanya “Digues la teva... Barcelona i el turisme”garantitza un conglomerat suficient d’opinions i punts de vistanecessari per a la posterior aplicació de mesures.En considerar el fet turístic com un element concret i únic d’es-tudi i reflexió, se l’ha dut a un elevat nivell d’importància estra-tègica per a la ciutat. I és que el turisme representa el 10% delPIB local, però a més, Barcelona s’ha consolidat com una desti-nació turística d’ordre mundial amb una marca altament recone-guda, i hem de vetllar per mantenir-ne el valor. Del resultat finaln’esperem també oportunitat, participació i concreció. n

DAVID PEGUERO PATRÍCIA RODRÍGUEZ

22

CETT Formació

L’Àmbit de Coneixement Expert (ACE) d’Empre-ses Hoteleres (vegeu el darrer Tot CETT) consti-tueix el grup de treball de professorat, investi-gadors i col·laboradors professionals de l’EUHTCETT-UB, que desenvolupa la seva activitat enl’hoteleria i la restauració, i prioritza i focalitzaels recursos del Grup per al desenvolupament ila transferència d’innovació i tecnologia a lesempreses i entitats del sector.

Una de les peculiaritats del Grup CETT és la presència quel’hoteleria té en molts dels àmbits d’actuació de les forma-cions d’especialitat hotelera: als cicles formatius en la vessantd’allotjament i de restauració, a l’especialitat en direcció ho-telera del grau en direcció turística i hotelera de l’EUHTCETT-UB... o al màster oficial en direcció d’empreses hoteleres.Hi és present en qualitat de gestors d’establiments hotelers,com a consultors especialitzats en hoteleria i, per descomp-tat, com a docents. Sota aquestes consideracions es basa l’aproximació especia-litzada del CETT al món hoteler, a la qual es suma l’experièn-cia de projectes desenvolupats en el terreny de les opera-cions hoteleres, la qualitat a les empreses, la comercialitza-ció i el yield management, així com les solucions en alimentsi begudes per al sector alimentari. Aquests projectes repre-senten una part del patrimoni del CETT i, a més, aportenvalor al capital de coneixement, al conjunt de professionalsde la docència, la recerca, la consultoria, la gestió i al con-junt de les operacions que s’hi duen a terme. En el Grup, elpersonal docent és especialista en operacions hoteleres i, pertant, coneix els processos en tot el seu abast, ja que aquestconeixement en conforma el background professional. Des de l’ACE d’Empreses Hoteleres de l’EUHT CETT-UB s’hanfocalitzat quatre línies de treball, que marquen la pauta dela tasca d’estudi, recerca i desenvolupament que es realitza:

• Operacions hoteleres. A les empreses de serveis, les operacionsmarquen les diferencies estratègiques -la forma de fer és la qües-tió més valorada per la clientela i, probablement, la vessant méstècnica- i s’han de dissenyar com un procés que consideri el cost,l’oportunitat, el coneixement acumulat i les expectatives del client. El mètode, la capacitat d’entendre i interpretar les necessitats i elsaspectes més valorats per la clientela, el domini dels costos, delstemps i de les diferents formes de fer, són competències que es de-senvolupen des d’aquest àmbit.

• Comercialització, Pricing, Revenue Management, coneixe-ment del client, hàbits de consum, canals de venda, plataformes

electròniques, web 2.0, xarxes socials, motor de reserves... sónalguns dels conceptes que amaguen el coneixement clau i neces-sari que permetrà dominar el mercat i conduirà les empreses hote-leres a resultats comercials i rendibilitats òptimes. Vendre, en la forma i en el fons, ajuda a construir els ciments de larendibilitat hotelera. Es tracta d’una operació tan estratègica ifonamental que a l’ACE s’ha aïllat de la resta d’operacions. Perl’Àmbit, la comercialització en el mercat hoteler constitueix unapeça fonamental d’estudi i reflexió; per això, es pretén aportarvalor al sector mitjançant els casos d’estudi duts a terme i de larecerca contínua de noves fórmules més eficients.

• Solucions en aliments i begudes, F&B Solutions. El canvi enels hàbits de consum exigeix a les empreses del sector un procés derenovació constant per donar resposta a les noves tendències en lagestió dels aliments i les begudes. En l’ACE s’uneixen les dues dis-ciplines de F&B Solutions per realitzar projectes d’investigació, de-senvolupament i innovació en l’àmbit de la gastronomia i la res-tauració. En aquest, els projectes d’assessorament vinculats a lamillora i el llançament de nous negocis, productes i/o línies de pro-ducte; a la comunicació, promoció i comercialització, així com a lacreació de serveis per a clients i consumidors duts a terme al llargdels anys, fonamenten l’expertesa adquirida per part del CETT.

• Producte hoteler. L’hotel és un actiu amb personalitat pròpia,que obliga l’inversor a definir amb concreció la seva inversió, i l’ho-teler a garantir un tipus d’operacions coherents i adequades al pro-ducte en qüestió. Hotels per a determinats col·lectius i conceptescom ara “cocooning”, “slow”, “fast”, “celeb”, “micro”... volen imprimirun caràcter concret al producte hoteler; són fórmules que definei-xen l’èxit o el fracàs d’un producte d’aquestes característiques. La complexitat en la gestió és creixent. Les apostes cada cop mésarriscades afegeixen a les inversions unes primes de risc que han deser valorades i avaluades tenint en compte la necessària diferen-ciació que ha d’oferir l’establiment hoteler. Des de l’ACE es posaèmfasi en la reflexió que els operadors, inversors i futurs directiushan de desenvolupar en aquest aspecte.

L’ACE d’Empreses Hoteleres vol influir en el sector desenvo-lupant recerca aplicada i realitzant estudis clau, encami-nats a adquirir nous coneixements, competències i aptitudsútils per al desenvolupament de nous productes, processoso serveis que repercuteixin en l’èxit dels professionals i lesempreses. Així, s’hi han desenvolupat múltiples projectes irecerques vinculades amb l’hoteleria, com ara:

• El disseny i desenvolupament d'un sistema de gestió de qualitaten establiments hotelers d'una mateixa cadena, segons les normesde l'ICTE, en una cadena hotelera espanyola d’àmbit internacional.• La identificació, disseny i millora dels processos operatius de l'à-rea de restauració en una estació d’esquí (34 punts de venda) delPirineu andorrà.• El servei d'assessorament per a la impantació de la marca "Des-tinació de turisme familiar" i desenvolupament del model de turis-me familiar per a restaurants de Catalunya.

Sobre l’ACE d’Empreses Hoteleres

23

• El disseny i desenvolupament del model de gestió de la restau-ració a la Xarxa d’Albergs de Joventut de la Generalitat de Catalu-nya, i la millora del servei “alimentació”.• Assessoraments diversos per a l’elaboració d’estudis de mercat,la conceptualització del producte hoteler i plans de viabilitat. • La investigació per a la redefinició del producte “entrepà”, lacapacitat saciable, la formulació de nous productes per a un grupde restauració de presència internacional.• L’assessorament i el desenvolupament de productes, de testsorganolèptics, del test de producte d’alimentació... per a impor-tants firmes de gran consum alimentari i de distribució.

Seguint amb la tasca investigadora, a l’ACE hi ha actualmenten marxa una sèrie d’investigacions d’iniciativa pròpia quees volen posar a l’abast del sector i que contribuiran al des-envolupament de coneixement en l’àmbit hoteler. Els estu-dis es basen en:

• Identificar, des del punt de vista del client, les tendències quehauran de seguir els hotelers en les futures decisions estratègiques.Es vol saber com evoluciona la clientela hotelera i de restauració,com canvien els seus gustos, quines són les seves noves necessitats.En definitiva, avançar el comportament i les tendències dels con-sumidors perquè el sector es beneficiï d’aquesta informació.

• Per afegir valor al sector i atès que els projectes implicaran unacàrrega molt elevada d’enquestes, s’utilitzarà un òmnibus, quepermetrà extreure la informació complementària per a aquellesempreses i administracions que vulguin aprofitar el vehicle sensenecessitat de realitzar una despesa important. L’òmnibus és una

manera econòmica però eficaç i fiable d’accedir a una mostra grani aleatòria; gràcies a una enquesta òmnibus es pot dur a terme uncomplet estudi de mercat o una enquesta d'opinió a un cost reduït.

• Un tercer projecte pretén analitzar l’impacte del conjunt nor-matiu i legal sobre el compte de resultats dels establiments hote-lers petits i mitjans, en una mostra de regions europees. Es vol esta-blir un comparatiu amb el resultats existents del projecte elaboratper PIMEC per al mateix sector català, i conèixer com afecta aquestimpacte en termes de competitivitat turística. La professora i direc-tora del màster en direcció d’empreses hoteleres, PatríciaRodríguez, dirigeix el projecte, que es realitza amb el suport i lacol·laboració de PIMEC.

Aquests projectes són fruit de la política de transferència deconeixement amb què el CETT es sent compromès i que per-met aportar coneixement especialitzat al sector, proporcio-nant al mateix temps una gran oportunitat d’aprenentatge ireflexió als membres de la comunitat CETT, l’alumnat, pro-fessorat i personal de serveis. n

Els projectes poden ser patrocinats i rebre el suport d’institucionsi empreses que tinguin un especial interès en la matèria o

vulguin contribuir al desenvolupament de la recerca, la investigaciói el coneixement en el sector turístic. Es prega contactar amb

David Peguero a david.peguero@cett.es

Nota: Al proper Tot CETT es presentarà l’ACE de Cuina i Gastronomia, així com les principals línies de R+D+I associades.

L’ACE de Turisme, Cultura i Territori de l’EUHT CETT-UB coordina el número 2 de la revista HER&MUS. Heritage & Museography

El segon monogràfic de la revista HER&MUS. Heritage & Museo-graphy, nascuda amb la voluntat d’exposar els escenaris i patrimonisemergents, així com els mecanismes i sistemes per a la seva gestió,posada en valor i difusió, està dedicat al turisme cultural, amb el títol“Turismo cultural en el entorno del patrimonio”. El número ha estatcoordinat per Eugeni Osácar, professor de l’EUHT CETT-UB i coordina-dor de l’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori, iMagda Fernández, professora del Departament de Didàctica de lesCiències Socials de la UB i membre de l’ACE. Ambdós es troben entreels pioners en el posicionament del turisme cultural com a disciplinaacadèmica aplicada i des de fa més d’un lustre dirigeixen el màster engestió turística del patrimoni cultural i natural de l’EUHT CETT-UB,creat l’any 2004 amb el nom de màster en turisme i mediació didàcti-ca del patrimoni. En el marc d’aquest màster s’han format alguns pro-fessionals i autors dels articles del monogràfic. És el cas de la colom-biana Andrea Cote (“El turismo en áreas protegidas como aliado para laconservación: un anàlisis desde el contexto colombiano”) i la mexica-na Adriana Orlaineta (“San Francisco de Campeche, un destino muysingular”) que, amb Jaime Migone, professor de la UniversidadInternacional SEK de Xile (“Patrimonio y turismo cultural en Chile”),presenten l’estat de la qüestió i exemples del turisme cultural en l’àmbitllatinoamericà. Les diverses modalitats i tipologies emergents de turis-me cultural -com ara l’enoturisme, el turisme industrial i el cinemato-gràfic- també són protagonistes d’aquesta edició d’HER&MUS. És elcas del professor de l’EUHT CETT-UB, Damià Serrano (amb l’article“Turismo y vino. Un viaje por los sentidos”) i dels ja citats MagdaFernàndez (que juntament amb Antoni Vilanova, ha publicat “La di-

mensión turística del patrimonio indus-trial”), Eugeni Osàcar (“Del turismo y elcine al turismo cinematográfico”) i JuanAntonio Mondejar i altres tres professorsde la Universidad de Castilla-La Mancha(“El perfil del turista cultural en España”). A més, el número compta amb articlesque posen de manifest la relació directaentre el turisme cultural i els equipamentsmuseogràfics, amb exemples de creació,implementació i comercialització d’activi-tats turisticoculturals i de sistemes enxarxa per iniciativa d’algunes institucionsmuseístiques. Així, en l’apartat Desde elmuseo al turismo, Carme Prats, coordinadora del Sistema Territorial delMNACTEC, signa l’article “Museos y territorio: del recurso cultural alproducto turístico”; Joan Roca, director del MUHBA, presenta “El Museud’Història de Barcelona, portal de la ciudad”, i la directora de laFundació Arqueològica Clos/Museu Egipci de Barcelona, MariàngelaTaulé, intervé amb “Fundació Arqueològica Clos: la gestión del turismocultural como propuesta de sostenibilidad”.HER&MUS també inclou un article sobre les ciutats espanyolesPatrimoni de la Humanitat, que compten amb un espai comú decomunicació i gestió a través del Grupo de Ciudades Patrimonio de laHumanidad de España, i clou el monogràfic l’apartat dedicat a res-senyes de llibres, pàgines web i tesis doctorals relacionades amb elturisme cultural i la didàctica, comunicació i difusió patrimonial. n

CETT Formació

menta amb la realització d’un projecte final de màster quepermet a l’alumnat investigar, analitzar, experimentar iaprofundir en els conceptes treballats a l’aula.Des de l’any 1995, un total de 277 alumnes han cursat elmàster, procedents de països tan diversos com Alemanya,Argentina, Australia, Brasil, Bèlgica, Bulgària, Colòmbia,Corea, Costa Rica, Equador, França, Grècia, Holanda, Itàlia,Jordània, Lituània, Macedònia, Marroc, Mèxic, Nicaragua,Panamà, Perú, Polònia, Portugal, Regne Unit, RepúblicaDominicana, Rússia, Suècia, Veneçuela i Xile. Per conèixer què ha aportat aquesta formació a la trajec-tòria professional de l’antic alumnat del CETT, hem parlatamb estudiants de diverses promocions. Xavier MiquelFontanet, de 29 anys, és director del’Hotel Panorama Andorra. Va cursarel màster el 2008-2009, “amb el qualvaig adquirir els coneixements tèc-nics i la solidesa en tots els àmbitsrelacionats amb la direcció hoteleracom per poder-me fer càrrec d’unhotel de 4* i 180 habitacions”. “L’altnivell del professorat i dels col·labo-radors i l’alt grau de compromís del CETT a l’hora de for-mar, fer créixer i obrir portes a l’alumnat” són alguns delstrets que convé destacar, segons el seu parer. Marcos

Berasaluce Ortíz, de 37 anys, va seralumne de la promoció 2004-2005. Ésresponsable comercial de l´Hotel Himà-laia Baqueira i assegura que el màsteren direcció hotelera “és una bona for-mació per a persones interessades aocupar càrrecs de responsabilitat enun hotel, fent especial menció alsaspectes formatius en l´anàlisi de

balanços i de lideratge d´equips”.Pel que fa al CETT, ambdós coincideixen a dir que gràciesa la seva bona connexió amb el món professional, és uncentre de formació d’alta qualitat i d’introducció al mónde l’empresa turística, en constant evolució. n

El màster en DIRECCIÓ D’EMPRESESHOTELERES compleix 10 anys

El CETT va iniciar, ara fa deu anys, el màster endirecció hotelera, actualment un dels programesoficials d’educació superior amb major reconei-xement i tradició. A més, aquesta formació s’haconsolidat, des de l’any 2007, com a màster uni-versitari professionalitzador, plenament adaptatal nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES),amb dues vies d’especialització: la direcció d’em-preses hoteleres i la direcció de la restauració co-mercial i per a col·lectivitats.

El sector turístic s’ha convertit, des de fa dècades, en undels sectors més dinàmics i que ha experimentat un majorcreixement en el nostre país. En aquest àmbit, els establi-ments hotelers, peça clau de la indústria turística, precisende professionals altament qualificats, capaços d’actuar enun mercat molt competitiu i en constant evolució. El CETT, amb la finalitat de formar els millors professionalsdel sector turístic i hoteler, ofereix, des de fa deu anys, elmàster en direcció hotelera. Gràcies a la vinculació de l’Es-cola amb les empreses i institucions turístiques i, molt espe-cialment, amb la col·laboració del Consell Assessor Univer-sitat-Empresa CETT-UB, aquesta formació permet a l’alum-nat comptar amb un programa plenament adequat a lesnecessitats actuals del sector, un valor que s’aconsegueixgràcies a un quadre docent format per professorat espe-cialitzat i directius hotelers de contrastada experiència enempreses líders.El contingut del màster desenvolupa en l'alumnat un rao-nament estratègic amb una perspectiva de 360 graus delnegoci hoteler, que el capacita per dissenyar les estratè-gies adequades en funció de l'entorn específic de l'orga-nització, i les adaptacions necessàries per mantenir el nivellde competitivitat desitjada. El màster aplica una metodo-logia d’aprenentatge orientada a l’acció que utilitza tècni-

ques de dinàmica de grup,role-playing, outdoor train-ning... per garantir una for-mació amb aplicabilitatimmediata a l’empresa quefaciliti la promoció profes-sional en l’àmbit laboral. Amés, la teòrica es comple-

24

El CETT compta amb diferents nivells educatiusen les especialitats de turisme, hoteleria i res-tauració, a l’abast de l’alumnat i els professio-nals. Aquesta oferta, àmplia i complementària,obre un ventall complet de possibilitats de for-mació especialitzada que es poden cursar ambcontinuïtat, a fi de desenvolupar un perfil exitósi incrementar les possibilitats de promoció i lapolivalència. El CETT, com a centre integral, reco-neix la formació realitzada prèviament al Centre,optimitzant el temps global dedicat als estudis.

El CETT disposa d’un ampli ventall de solucions formativesper a tota una vida i trajectòria professional; i és que l’elec-ció de la formació de partida no condiciona ni tanca la pos-sibilitat de continuar-hi estudiant altres productes quecomplementin i millorin el perfil professional, o que servei-xin per actualitzar permanentment elsconeixements. En aquest sentit, un delsgrans avantatges del Centre és que reco-neix les competències de les titulacionsque s’hi han obtingut anteriorment. Per exemple, l’alumnat dels cicles for-matius superiors en turisme i hoteleriaes pot confeccionar un pla de carrera, ihi ha diferents itineraris i passarel·lesentre la formació professional i la for-mació universitària destinades a millorarel perfil tècnic i directiu dels futurs pro-fessionals en turisme i hoteleria. Al CETT, el sistema de formació integral ide reconeixement de crèdits entre for-macions permet realitzar itineraris for-matius en un temps inferior al que supo-saria cursar-lo de manera independent.

Una oferta formativa a mida

El sistema integral d’estudis en hoteleriai turisme del CETT ofereix una formacióespecialitzada de partida que, un copfinalitzada i si es desitja, es pot combi-

nar amb altres estudis. L’objectiu pot ser l’especialització enun camp determinat o el fet de complementar la formacióper créixer en coneixement. Cursar un cicle superior professional i el grau universitari enhoteleria i turisme suposa un binomi perfecte per al currícu-lum personal (vegeu el requadre adjunt). Els coneixementstècnics i polivalents, les competències per a la utilització demetodologies i eines específiques, i el domini profund de lesoperacions i dels processos que proporciona la formació decicle formatiu es complementen amb les competències queproporciona el grau en l’especialitat escollida: planificació,gestió dels recursos econòmics, humans i materials, i lacapacitat d’adaptació per treballar en contextos diversos.Així mateix, l’alumnat dels cicles superiors o del grau enturisme pot continuar i potenciar l’especialització, i cur-sar un dels programes de màster o d'extensió università-ria de l'EUHT CETT-UB. Aquesta opció brindarà l'oportuni-tat de desenvolupar les competències directives, concre-tament les capacitats vinculades al disseny, l’anàlisi, eldiagnòstic i la gestió estratègica en les organitzacions iempreses del sector hoteler o turístic. n

CETT Formació

El CETT aposta per la FORMACIÓINTEGRAL en hoteleria i turisme

25

HOTELERIA I RESTAURACIÓFORMACIÓ PROFESSIONAL

TÈCNICA

FORMACIÓ PROFESSIONAL SUPERIOR

FORMACIÓ UNIVERSITÀRIACONTÍNUA

FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA GRAU

FORMACIÓ UNIVERSITÀRIAPOSTGRAU

3 anys

2 anys

3 anys

• Tècnic en Cuina – Gastronomia iServeis de Restauració

• Diplomat en Cuina d’AltaGastronomia Executiva i

Creativa (150 hores)• Diplomat en Sumilleria (360 hores - 2 anys)• Curs d’elBullirestaurant:“Elaboracions Característiques”

(80 hores)

FO

RM

AC

I ÓC

ON

TÍN

UA

• Grau en Turisme- EspecialitatDirecció Hotelera

• Màsters en Direcció d’EmpresesHoteleres i de Restauració (1 any)- Empreses Hoteleres- Restauració Comercial i per aCol·lectivitats

Prov

a d’a

ccés

+19

4 anysConvalidacions

(2+3 anys)

• Màsters en Gestió Estratègica enEmpreses Turístiques (1 any)- E_Tourism

- Qualitat i Medi Ambient• Màster en Gestió Turística delPatrimoni Cultural i Natural (1 any)

• Tècnic Superior en Gestió d’Allotjaments Turístics• Tècnic Superior en Restauració

• Tècnic Superior en Guia, Informaciói Assistència Turístiques

• Tècnic Superior en Agències deViatges i Gestió d’Esdeveniments

• Grau en Turisme- EspecialitatDirecció Turística

TURISME

+

ITINERARIS FORMATIUS CURS 2010-2011

CETT Formació

nament com a eines imprescindibles a l’hora d’acostar-se ala cuina, des del punt de vista del consumidor però, sobre-tot, del professional. Va dir que és necessari tenir una acti-tud sempre desperta i interessada per anar més enllà en l’a-preciació sensorial dels productes, l’anàlisi de les tècniqueso el coneixement d’altres maneres de cuinar. Per Adrià, l’ho-nestedat i la normalitat –més que la humilitat- són virtutsnecessàries per dedicar-se a la cuina, mentre que el lide-ratge natural i l’absència d’ego resulten qualitats essencialsper dirigir un grup de professionals. El cuiner va afirmar que la cuina és un ofici que només espot dur a la pràctica amb passió, element imprescindibletant si es treballa en un bar de tapes com si es regenta unrestaurant d’alta gastronomia. Precisament, un model d’a-questa actitud és l’equip d’elBulli –format pel mateix Ferran,Albert Adrià, i Oriol Castro, entre altres- que, amb una feinaapassionada realitzada sense personalismes, com a conjunt,ha promogut una revolució a la cuina i ha motivat quemilers de joves hagin pres la decisió d’estudiar cuina.Posteriorment a aquesta introducció, Ferran Adrià va donarpas al diàleg amb l’alumnat del CETT, responent totes lespreguntes que se li van plantejar sobre els seus inicis a lacuina, les preferències culinàries personals i professionals,l’opinió respecte a diferents temes referents a l’actualitatgastronòmica i sobre el futur d’elBulli. Pel que fa a aquestadarrera qüestió, Adrià va confirmar que elBulli renaixeràcom una fundació dedicada a l’estudi i a la reflexió sobre lacuina que, mitjançant un sistema de beques, permetrà queels joves professionals ampliïn els seus coneixements. Serà uncentre de pensament on la degustació gastronòmica con-tinuarà tenint el seu espai. n

FERRAN ADRIÀ visita l’Escola d’Hoteleria

El 16 de febrer, elconsiderat millorcuiner del món,Ferran Adrià, va feruna xerrada al CETTper a l’alumnat delscursos d’extensióuniversitària d’espe-cialització en cuinai, posteriorment, alGran Saló Catalunya de l'Hotel Alimara, per als estudiants delscicles de grau mitjà i superior de l'Escola d'Hoteleria. Un copmés, en la ja quarta edició del curs Elaboracions característi-ques d’elBullirestaurant, l’Escola ha comptat amb la presèn-cia d’Adrià i amb el suport del seu equip de professionals.

Passió per la cuina

Durant la primera intervenció, Ferran Adrià va invitar desd’un primer moment l’alumnat a participar en la ponència,fet que va possibilitar que la xerrada s’orientés a temes rela-cionats amb les preguntes que formulaven els assistents.Així doncs, va donar valor a l’aportació que, pel que fa alsingredients i estils, poden fer els països d’Amèrica Central idel Sud a la cuina d’avantguarda, va transmetre el missatgede voler continuar treballant en l’estudi i l’experimentacióen la cuina creativa, i va insistir que les darreres tècniquesculinàries que han emprat a elBulli encara tenen un llargrecorregut de desenvolupament i millora. En la segona intervenció, va defendre el pensament i el rao-

26

La 1ª promoció de graduatsen turisme, en marxa

L’EUHT CETT-UB ha iniciat, el curs 2009-2010, el nou grau enturisme, amb dos itineraris d’especialització: el de direcció turís-tica i el de direcció hotelera. La implantació de la nova formaciós’ha realitzat de forma completa, és a dir, iniciant els quatre cur-sos del grau, fet que ha permès a l’alumnat de la diplomatura enturisme (les darreres promocions) adaptar-se a la nova formació,i continuar i finalitzar els estudis com a graduat. Pràcticament el100% de l’alumnat de la diplomatura ha comprès el valor afegitdel grau i ha decidit traslladar-hi l’expedient acadèmic. El proper mes de juny, el CETT celebrarà, amb els estudiants i elsector turístic i hoteler, el lliurament de diplomes als primers gra-duats en turisme de l’EUHT CETT-UB, una fita històrica en la for-mació turística universitària de caràcter superior. n

Exitosa participació del CETTen el Català de l’Any

El passat 16 de març, l’alum-nat de l’Escola d’Hoteleria iTurisme CETT va col·laborar enla preparació i el servei delsopar que va seguir al lliura-ment del Xè premi Català del’Any 2009, atorgat pels lectorsd’El Periódico de Catalunya. Elsopar de la gala celebrada al Palau de Congressos de Cata-lunya va tenir com a leit motiv la cuina asiàtica i la fusió gas-tronòmica, va ser coordinat pel Grup GSR-Producciones deGastronomía i el van confeccionar xefs de gran prestigi. n

27

Entrevista

• Vostè pertany, com a representant delsector privat, al Consell de Direcció del’Agència Catalana de Turisme, una einainnovadora en la promoció turística, jaque és el primer ens mixt públic-privatque es constitueix a nivell de comuni-tat autònoma i un model de codecisió icofinançament. Valori els reptes i ob-jectius d’aquest organisme.Podríem resumir els objectius i reptes del’Agència en treballar per fer més imillor promoció turística de Catalunya,amb l’horitzó final d’incrementar, anyrere any, el volum d’activitat turísticadel país, perquè el turisme segueixi sentun factor de riquesa per a Catalunya iper al conjunt dels catalans.

• Com valora el sector privat el fet depoder participar en l’ACT?És una moneda amb dues cares. D’unabanda, representa tot un repte i un estí-mul la il·lusió de poder participar acti-vament en la promoció turística del teupaís. De l’altra, suposa una gran res-ponsabilitat que, a més, és doble, ja queés, a la vegada, aportació econòmica iparticipació en la presa de decisions, in-volucració en el dia a dia.

• Una part del pressupost de l’ACT provédel sector privat. Tenint en compte queentre els reptes de l’Agència per alspropers anys es contempla que aques-tes aportacions s’incrementin a mesu-ra que es consolidi l’activitat de l’ens,quina creu que serà la implicació delmón empresarial?

Cal veure quina serà la resposta a curt ia mitjà termini, però en principi cal pre-veure una entrada gradual d’empresesprivades en l’Agència.

• Creu que algunes iniciatives de l’ACTper generar recursos propis poden en-trar en conflicte amb el sector privat?Sempre hi pot haver situacions de certafricció, de malentesos, però ja ens encar-regarem de fer caminar l’Agència amb elconsentiment generalitzat del sector.Altrament, a Turisme de Barcelona faanys que treballem en la generació derecursos propis per a la promoció turís-tica de la ciutat, i diria que sempre enshem sabut entendre amb els interessosque encarnen les empreses privades i laseva activitat empresarial.

• Recentment s’ha presentat la PropostaEstratègica referent al Pla de Turismede la ciutat de Barcelona, que exposala Visió del turisme, el Model desitjatper a Barcelona i els Reptes per asso-lir-lo. Faci una valoració del Pla.El Pla està fent molt bona feina, tant pelque fa a la generació de coneixementcom al contrast i el diàleg amb tots elsagents implicats directament o indirec-ta, sense oblidar-nos de la formulació,sí, del que han de ser els reptes del futurper al nostre sector, i per a la mateixaciutat. Ara, precisament, ens trobem enla fase decisiva d’aquest procés quel’Ajuntament ha encarregat a Turismede Barcelona, i en uns mesos estarem encondicions de visualitzar cap a on s’hau-

ria d’encaminar el sector turístic barce-loní i el seu encaix en el dia a dia de lacapital de Catalunya.

• Quins creu que són, segons vostè, elsprincipals reptes del turisme a Barce-lona? Com s’imagina la ciutat a deuanys vista en aquest sentit?El principal i últim repte de Turisme deBarcelona és seguir generant valor iriquesa per a la nostra societat, comhem fet en els últims 16 anys. I comfarem en el futur, també d’aquí a deuanys, quan tindrem una ciutat millor,una millor destinació turística, i estaremultimant els preparatius per als JocsOlímpics d’Hivern de 2022.

• Als Jocs Olímpics del 1992 vostè vadesenvolupar un paper destacat en laplanificació hotelera de Barcelona.Què en pensa de la candidatura Barce-lona Pirineu 2022?La candidatura per als Jocs Olímpics d’Hi-vern de 2022 és una idea molt audaç,que permet ampliar els referents (elssegments) que s’associen a l’activitat tu-rística de Barcelona, a la vegada que espot convertir en una immillorable plata-forma per al reforç de la projecció inter-nacional de la ciutat. Per a Turisme deBarcelona, implica, a més, nous argu-ments per a la promoció de la ciutat. Enun moment en què tothom busca mar-car un perfil propi, surar entre la resta,esdeveniments d’aquesta mena perme-ten fer sonar el nom de Barcelona arreu.I això és poc menys que impagable. n

JOAN GASPART, president del Consorci Turisme de Barcelona i del Grupo Husa

“Hem de seguir generant valor i riquesa per a la nostra societat, com hem fet i farem en el futur, quan tindrem una ciutat millor, una millor destinació turística, i estarem ultimant els preparatius per als Jocs Olímpics d’Hivern de 2022.”

28

Responsabilitat social

La RESPONSABILITAT SOCIALEMPRESARIAL (RSE) en el CETT

Per al Grup CETT, la Responsabilitat Social Em-presarial (RSE) forma part de la filosofia funda-cional arrelada a la cultura de l’empresa. És unaactitud implícita que els fundadors, i molt espe-cialment el Sr. Gaspar Espuña, van voler inclou-re al Grup des de la seva creació, ara fa 40 anys,i que sempre ha estat molt present en el dia adia del CETT. Els socis i patrons actuals no no-més subscriuen la RSE, sinó que l’han impulsatmés que mai incorporant-la als objectius estra-tègics amb vista al futur, fent una passa més capa la generació de noves oportunitats, un millorposicionament i major competitivitat, tant del’empresa com de l’equip humà.

Al CETT, com a grup d’empreses dedicades a la formació i al’oferta de serveis d’hoteleria i turisme de qualitat, la Res-ponsabilitat Social Empresarial (RSE) forma part del com-promís fundacional i permet fer-lo realitat. En el Grup, l’esforç i el treball s’orienten a assolir un sectormés compromès amb la societat i les persones; es potenciala iniciativa, la integritat i l’autodesenvolupament, i es tre-balla en equip en un context internacional, mantenint elcompromís amb el país. L’eficiència es tradueix en competi-tivitat, un tret fonamental per garantir la continuïtat delCETT, que reinverteix els resultats en la formació i en la co-munitat (la Fundació Gaspar Espuña-CETT, constituïda fa 10anys, garanteix i promou la perdurabilitat d’aquesta filoso-fia i compromís fundacional, mitjançant, per exemple, l’a-torgament de beques, mentre que un altre dels exponentsd’aquesta filosofia és el fet que no es reparteixin dividends). Partint d’aquests valors, la visió de futur al CETT passa per-què el Grup segueixi sent un referent d’excel·lència acadè-mica i de serveis en hoteleria i turisme en l’àmbit interna-cional, compromès amb el desenvolupament responsabledel sector, les persones, la societat i el país, que aporti for-mació, recerca, innovació i coneixement expert, i apostidecididament pel creixement personal i professional dels quien formen part.En aquest context, la RSE s’ha contemplat i es contempla, alCETT, com una eina de millora corporativa integrada en lafilosofia i en la cultura del Grup, perquè assolir una RSE

L’APLICACIÓ DE LA POLÍTICA DE RSE AL CETT*

• Elaboració de la política de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) al CETT.

• Desenvolupament d’un sistema central de control i seguiment dels indicadors de responsabilitat social.

• Creació d’un comitè de responsabilitat social format per personal de l’empresa (gener del 2010).

• Creació d’un espai al web per presentar la política i gestióen RSE.

• Elaboració de la primera memòria de sostenibilitatcorresponent a l’exercici 2009 (maig del 2010).

• Comunicació de la RSE, internament i externa.

VECTOR SOCIAL• Aplicació de mesures per fomentar la igualtat

d’oportunitats i la conciliació.• Avaluació de la satisfacció de l’equip.• Pla de formació interna de l’equip. • Inclusió de la RSE en la revisió curricular dels diferents

programes formatius del CETT.• Accions per fomentar la interrelació entre l’equip.• Formació per a col·lectius desfavorits (immigrants,

discapacitats...).• Beques i premis per als estudiants del CETT.• Accions de fidelització de l’alumnat.• Premis per fomentar l’emprenedoria.• Participació de l’equip i els estudiants en accions

solidàries.• Projectes de cooperació, desenvolupament i transferència

del coneixement amb països menys desenvolupats.• Iniciatives per al foment de l’ús del català amb la Secretaria

de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

VECTOR ECONÒMIC• Incorporació de la responsabilitat social

en el Pla Estratègic.• Incorporació de la innovació en la planificació estratègica.

VECTOR AMBIENTAL• Estudi de la mobilitat generada i implantació de mesures

per a la seva optimització, amb el foment de la mobilitat sostenible tant dels estudiants com de l’equip del CETT.

• Control de les emissions de GEH (gasos d’efecte hivernacle).• Control dels residus generats.

29

competitiva suposa fer un pas més pel que fa a la competi-tivitat, el valor i el posicionament empresarial i de la comu-nitat que el forma. També és una oportunitat: mitjançant la seva aplicació enmolts àmbits i nivells de l’organització, on cal que les fitesde RSE es facin conscients i siguin compartides -es desen-volupa la pròpia Responsabilitat Social Individual (RSI)-, esgeneren complicitats destinades a una millora contínua is’afavoreix la participació de tot l’equip.Segons Maria Abellanet, directora general del Grup CETT, “laRSE és una filosofia al CETT, una actitud interior, un deno-minador comú a l’hora de transmetre el compromís amb lasocietat a través de la nostra feina. A més, com a institu-ció de formació, tenim la responsabilitat de treballar, ambels estudiants i des de diferents perspectives, els valors dela responsabilitat social que hauran de desenvolupar en lesactivitats acadèmiques i de relació, i en l’activitat profes-sional. El millor actiu que podem tenir és el compromísindividual de tota la comunitat CETT (alumnat, residents,professorat, professionals...) perquè comparteixi criteris isensibilitat en matèria de RSE i s’impliqui de manera moltparticipativa en l’actual programa d’implantació que esduu a terme.”

Els compromisos RSE

Des dels inicis, el CETT s’ha proposat assolir fites de RSE, unaactitud que s’ha dut a terme progressivament gràcies a di-verses accions i mesures emmarcades en aquest sentit. Ara,aquesta intenció s’ha intensificat més que mai, assolintnous compromisos i, per tant, responsabilitats, en la línia de

treball del Grup cap a l’excel·lència i amb una visió a llarg ter-mini des d’una mirada responsable. Per a la consecució d’una òptima RSE, ja incorporada com aobjectiu en la revisió del Pla Estratègic de l’empresa 2008-2013, el Grup CETT participa en el programa RSE Pime, quepromou el Departament de Treball de la Generalitat de Cata-lunya, en col·laboració amb el Consell General de Cambres deCatalunya. Aquest programa aporta un mètode i elementsper a la planificació de la RSE, i alhora és un estímul per aldesenvolupament de l’objectiu estratègic. Ha resultat de granutilitat, per exemple, per obtenir una diagnosi externa (ajudaa determinar les accions que cal desenvolupar, a detectar elspunts forts i febles de l’empresa, a definir les accions demillora i definir els indicadors de mesura), i per posar envalor, tant internament com externa, la Política de RSE delGrup CETT i l’inventari d’accions (vegeu el requadre adjunt). “El programa RSE Pime -afirma Maria Abellanet- ha estat ungran estímul per a l’equip directiu; ens ha proporcionat unmètode i formació, i ens ha ajudat a definir les accions demillora gràcies a la diagnosi externa realitzada”. “Som molt conscients de tot el que podríem fer en matèriade RSE, però no ens preocupa tant el que ens manca com lesnostres accions per assolir fites, ja que treballem amb unavisió a llarg termini. Som davant d’un procés inevitable detransformació de la manera de fer, i volem prendre-hi partactiva. En aquest procés, la RSE ens dóna un sentit de trans-cendència com a empresa, i tot allò que fem resulta moltvaluós, perquè estableix les bases per millorar. És un compro-mís pel qual som valorats i del qual som responsables”. n

* Nota: En propers articles descriurem les diverses accions emmarcadesen el Pla Estratègic del Grup pel que fa a la RSE, i que es

desenvolupen al CETT o amb altres entitats sense finalitat de lucre.

Primera experiència del CETT a l'Àfrica subsahariana

Pels turistes més intrèpids, Namíbia és un país d'aventura, exò-tic i molt llunyà, on es troben les dunes més altes d'Àfrica, elsmamífers més grans del món i les platges més inhòspites i mis-terioses del planeta. Pel CETT, Namíbia és un nou motiu per esta-blir llaços de cooperació per al desenvolupament turístic, i pro-cessos de transferència de coneixement turístic entre el Centre iles universitats locals.En els darrers números del TotCETT ja explicàvem aquesta novainiciativa sorgida de la col·laboració del CETT amb la FundacióInternacional Olof Palme i la Agencia Española de CooperaciónInternacional al Desarrollo (AECID). Durant el present semestres'han posat en marxa les dues primeres accions d'aquest progra-ma de cooperació interuniversitària: la primera ha estat l'acolli-da de tres alumnes de la Universitat Politècnica de Namíbia algrau de turisme de l’EUHT CETT-UB. Fins al mes de juny, cursa-ran diferents assignatures dels estudis de grau i conviuran a laResidència Àgora BCN.La segona activitat ha estat l'organització del Primer Seminarisobre Turisme i Desenvolupament realitzat a la capital del país,Windhoek, el passat 18 de febrer. Les autoritats del país amfitrió,l'ambaixador d'Espanya a Namíbia i Maria Abellanet, directora ge-neral del Grup CETT i una de les ponents de les Jornades, van

inaugurar les sessions, que van comp-tar amb la intervenció de DamiàSerrano, professor de l’EUHT CETT-UB,en una conferència sobre la gestió dela Transferència de Coneixement enTurisme entre els països del Nord i elsdel Sud. El seminari va servir perquèles empreses del sector turístic de Na-míbia i la Universitat Politècnica deNamíbia es posessin en contacte, a fi de millorar conjuntamentels programes de formació del centre universitari, aprofitant elbagatge del CETT en aquest àmbit, especialment després de l’in-tens treball realitzat per l'EUHT CETT-UB en el disseny i posadaen marxa del nou grau en turisme, amb la participació delConsell d'Empreses.En definitiva, ha estat una experiència inoblidable de treball con-junt entre ambdues universitats i una mostra més de la necessitatd'establir ponts de transferència de coneixement col·laboratiuentre l’Escola i els països en vies de desenvolupament. Un pasmés per a la consolidació de la xarxa CETT al món. n

Més informació: www.cett.es/ace-tct

30

AAA CETT

El 62% dels enquestats afirmahaver trobat la primera feina abansde finalitzar els estudis i un altre25% diu que va tardar entre un itres mesos. Un 75% del total ho vafer ja dins el sector. Pel que fa a lavia d’accés a aquest primer treball,un 35% ho va fer arran de contac-tes professionals i personals (net-working). Cal destacar aquí la

importància del CETT a l’hora d’afavorir la inserció de l’alum-nat, ja que un 29% dels enquestats assegura que va trobar laprimera feina gràcies als serveis de l’E3. Amb referència a lafeina actual, un 40% hi ha accedit mitjançant contactes per-sonals i professionals i un 23% a través de la Universitat (E3).Aquesta dada posa en relleu que l’antic alumnat, tot i estar jatreballant en el sector amb anys d’experiència, encara recorreal CETT quan decideix canviar o cercar una nova feina. Es rea-firma així el fet que, des del CETT (cal fer esment de la tascaconjunta realitzada des de l’E3 amb CETT Alumni), se’ls conti-nua donant suport al llarg de tota la carrera professional.Pel que fa al CETT, les dades posen de manifest l’elevat reco-neixement d’aquesta marca en el sector turisme i restauració.Així ho demostra el fet que el 76% dels enquestats la valoracom a molt bona i bona. A més, el 77% afirma que tornaria aescollir el CETT com a centre formatiu. n* L’informe -el primer que avalua i analitza a fons aquesta perspectiva- l’hadut a terme Anna Alastrue, alumna finalitzadora del nou grau en turisme, i hacomptat amb la col·laboració de CETT Alumni i la Fundació Gaspar Espuña-CETT. La investigació s’ha realitzat d’acord amb una mostra de 1.156 exalum-nes (un 30,51% de la població enquestada), dels següents estudis finalitzats:TEAT amb revàlida (primer curs el 1983), TCR (primers graduats el 1997 finsa l’actualitat), TSR (primers graduats el 1998 fins a l’actualitat), DT (primersgraduats el 1997 fins a l’actualitat) i alumnat dels màsters. Més informació: http://www.cett.es/web/cat/40anys.htm

Elevat nivell d’inserció laboral de L’ALUMNAT FORMAT AL CETT

L’estudi sobre l’evolució professional de l’anticalumnat del CETT i la percepció i valoració delsestudis realitzats*, ha estat impulsat i tutoritzatdes del departament Espai Estudiant Empresa-E3. Les conclusions indiquen que la formació ésun factor determinant per a l’ocupació.

Després de mesos d’intens treball de camp, el passat dia 3 demarç, en el marc de la Trobada Escola+Universitat+Empresacelebrada a l’Hotel Alimara, Elisenda Farràs, directora de l’E3i tutora del projecte, va presentar oficialment les conclusionsdel complet estudi sobre l’evolució laboral de l’antic alumnatformat al CETT. Una de les dades especialment rellevants de l’informe realitzata partir d’una mostra de 1.156 exalumnes és que el 86% del’antic alumnat treballa actualment. Aquest elevat percentat-ge és molt significatiu si tenim en compte que, quan es varealitzar l’enquesta, el sector turístic havia tocat fons en elcontext de crisi, i que la conjuntura econòmica del país és lapitjor de la dècada. Per tant, es valora molt favorablementl’elevat nivell d’inserció laboral malgrat les circumstànciesocupacionals adverses. D’altra banda, amb relació al 14% delsexalumnes que no treballen, un 58% manifesta estar cercantfeina i el 33% restant està ampliant els estudis o, per diversosmotius, no busca una relació laboral. Malgrat ésser un sector on s’imposa la temporalitat, crida l’a-tenció que el 72% de l’antic alumnat que ha participat en l’es-tudi compta amb un contracte indefinit i un 9% treballa pelseu compte. D’aquesta dada es pot interpretar que la contrac-tació temporal no incideix tant quan es tracta de professionalsamb formació, alhora que es confirma la capacitat emprene-dora de l’alumnat.

Madrid Fusión reconeix el talent d’antic alumnat del CETT

L’equip de cuina del restaurant Libentia de Barcelona, format per Sergi Ferrer, Dídac Moltó i Jaime Tejedor,va rebre, en el marc de Madrid Fusión, el premi Prodemar al Cuiner Revelació 2010, que reconeix la millortrajectòria al llarg de l’any. L’organització del certamen celebrat el passat mes de gener, un dels més pres-tigiosos de la gastronomia internacional i que posa especial atenció en les tendències, la creativitat i elsnous talents, va valorar el fet que l’equip practica l’alta cuina a preus ajustats i que el restaurant és unprojecte intel·ligent. Els tres guardonats, així com el responsable de sala del Libentia, José Maria Alpuente, són antics alumnesdel CETT (podeu veure més informació al darrer Tot CETT). Sergi Ferrer, que també ha estat professor del’Escola d’Hoteleria entre els anys 2004 i 2008, va treballar anteriorment al restaurant Locanda Locatelli de Londres; Dídac Moltó ho va fer al’Alkimia i al Drolma, i Jaime Tejedor, al Restaurant Saüc. Precisament en Jaime ens fa una reflexió sobre la repercussió que ha tingut al Libentiael fet d’haver rebut el premi Prodemar: “Ens ha canviat la vida. Hem passat de treballar molt a treballar moltíssim, per a clientela molt més “espe-cialitzada” en restaurants d’alta cuina, que està al dia en matèria de gastronomia, i que s’ha sentit atreta per la nostra proposta”. n

L’ANTIC ALUMNAT del CETT AVUI

Associació d’Antics Alumnes del CETTAAA CETT

Esther CELSL’Esther Cels, de 38 anys, treballa aAmerican Express, al Departament deTraining. Allà fa, entre altres, tasques desuport a la formació de travel counse-lors en la nova etapa de la “JointVenture”, d’elecció i formació de nousbecaris, cursos d’ADM, ACM i reembor-saments... en una empresa que compta,pel que fa a l’equip, amb una vintena depersones que, com ella, van estudiar alCETT. La trajectòria professional de l’Esther està marcada per unadilatada experiència -10 anys- desenvolupant una feina que l’apas-siona i que, ara com ara, no canviaria. Des que va finalitzar els estu-dis de TEAT al CETT, l’any 1994 (diu que va sortir de la millor escola),ha treballat en empreses punteres del sector. Es va familiaritzar ambels viatges d’empresa i de vacances a Viajes Star; d’allà va passar aHalcón Viajes, on exercí de responsable d’oficina, a l’Hospitalet deLlobregat. El 1998 va entrar a formar part de Carlson WagonlitTravel, com a travel counselor per a viatges d’empresa, on va “conèi-xer la majoria dels processos de gestió d’aquests viatges”. Lessegüents passes professionals de l’Esther es van donar a Back Up ial departament d’outplants de Frape Behr (2001-2004) on, “com aresponsable del compte de Barcelona i Tarragona, gestionava lesreserves d’avió, hotel, tren… per a més de 500 treballadors”. El 2005i fins l’any passat va treballar a outplants del Csc de Barcelona,gestionant comptes clau, fent reserves en línia/fora de línia, sales, vi-sats, vols, trasllats... i compaginant-ho amb les Task Force de Piscis. Iper acabar-ho d’arrodonir, el 2008 i el 2009 va fer cursos de forma-ció per a l’equip alemany i francès de l’Emergency Travel Service. n

Robert COMABELLATé 29 anys i, des del 2006, és responsa-ble de vendes d’Abba Hoteles. A l’em-presa, Robert Comabella, que va realit-zar la diplomatura en turisme al CETT,s’encarrega de la captació de comptes,de l’empresa directa i del client agènciade viatges, de la negociació de tarifesper als hotels de la cadena (allotja-ment, salons per a esdeveniments, reu-nions...), col·labora i participa en lescampanyes publicitaries i de màrqueting, etc. En Robert va utilitzar el servei de Borsa de Treball del CETT per tro-bar aquesta feina, de la qual se sent molt satisfet: “he compaginatbé els meus estudis amb altres habilitats i aptituds personals, fetque m’ha permès desenvolupar un perfil molt comercial, enfocat ales ventes”, i afegeix que li agradaria seguir en la branca comercial“perquè et pot obrir camí en el sector i en d’altres”.Des que va acabar la diplomatura al CETT, en Robert va treballarcom a recepcionista a l’Hotel Catalonia Berna**** (2005-06) i al’Aparthotel Bertrán*** (2004-2005), on també va dur les reserves iva exercir de comercial, entre moltes altres feines. A més, mentreestudiava va realitzar pràctiques, per exemple, com a cambrer alParlament de Catalunya o de recepcionista a l’Hotel Alimara, percitar-ne dues. “És útil tenir un mínim d’experiència per accedir ambmés facilitat al món laboral un cop s’acaba la carrera”, assegura. Iés que l’interès d’en Robert pel sector turístic i hoteler va comen-çar fa molts anys: “sempre he pensat que és un sector que, a Espa-nya, pot aportar molt com a país receptor, i pot generar molta ocu-pació, així com diverses i interessants oportunitats professionals. n

31

Eloi FORN“ViSH, Visit Shanghai Travel Consultants, va néixer a Shanghai elsetembre de l’any passat, amb la idea d'oferir serveis personalitzatsals visitants de la ciutat. La intenció és donar-ne a conèixer la his-tòria i analitzar les particularitats de la societat actual explicant lestradicions, costums i ideologies. Hem creat recorreguts històrics perla ciutat, per entendre’n els orígens, descobrir les etapes històriquesdels segles XIX i XX, i veure en directe el desenvolupament actual iels plans de futur. Per això hem format un equip mixt de professio-nals del sector (xinès-espanyol), per oferir la visió real del país peròdes d'una vessant més accessible als ulls occidentals, apropant lesdiferències ideològiques però mantenint les arrels culturals.”Així descriu Eloi Forn, de 30 anys i diplomat en turisme al CETT(1999-2003), el seu projecte. Pel que fa als inicis, “un cop acabatl'any d'estudis de llengua xinesa a la Universitat de Fudan, a Shan-ghai, volia seguir descobrint a fons la ciutat. Veient que mancavenprofessionals del sector dirigits al mercat hispà i europeu, vaig ini-ciar el projecte. Shanghai, una ciutat generalment desconeguda,

acostuma a formar part de tots els cir-cuits turístics de la Xina, però, amb laseva història mil·lenària i com a prime-ra potència econòmica del país, s’hauriade començar a veure com a destí únic.”La visió emprenedora de l’Eloi no té fi: “Sempre hi ha a noves pos-sibilitats per a explorar, idees interessants. Entre mans tinc un pro-jecte per portar el concepte ViSH a Barcelona, i fer conèixer lariquesa de la Ciutat Comtal al mercat xinès”. Pel que fa a la relació amb el CETT, diu que “en un futur no massallunyà, tindrem la possibilitat d'oferir estades a estudiants que tin-guin interès per la Xina”. Els recomana “ser capaços d’enfrontar-sea projectes complexos i desconeguts, sense por als reptes; estudiaridiomes, fer pràctiques a diferents empreses nacionals i internacio-nals i, sobretot, treballar en un país estranger. El sector turístic s'es-tà globalitzant cada dia més, i és imprescindible que els professio-nals tinguin una visió internacional de la realitat”. n

EMPRENEDOR

32

Internacional

càrrecs de màrqueting, F&B, Rooms Division i Nous Projectes. He estatdirector de l’Hotel InterContinental San Salvador, de l’InterContinentalSan Pedro Sula d’Honduras, i de l’InterContinental de Miami. El 2007-2008 vaig fer un parèntesi per dirigir el famós Hotel Camino RealPolanco (Mèxic), hotel emblemàtic a Llatinoamèrica, amb 700 habita-cions, 10 restaurants, salons per a més de 2.000 persones i 1.500 tre-balladors: una experiència increïble!”. Parla del CETT dient que “vaig sortir molt preparat en coneixements itambé va ser primordial el nivell d’idiomes assolit”. En José, que acabade participar a la Trobada Escola+Universitat+Empresa “amb el propò-sit d’incorporar estudiants del CETT en el Programa de desarrolloGerencial, perquè siguin els futurs directors dels nostres hotels”, reco-mana a l’alumnat “tenir sempre una actitud positiva, i ganes d’apren-dre més. És importantíssima la passió per allò que es fa, la voluntat demillorar cada dia, i estar actualitzats amb les noves tendències -sobre-tot en revenue i e-comerce. Un bon director d’hotel ha de ser genera-lista i conèixer, per experiència, totes les àrees; dominar el màxim d’i-diomes possible i no tenir por de l’experiència laboral internacional, jaque conèixer diferents tipus de servei hoteler enriqueix el coneixementi obre la possibilitat de poder treballar per tot el món”.Per acabar, un consell: “Que tinguin honestedat, dedicació i ganes d’a-prendre, i que cada tasca que desenvolupin la facin pensant com apropietaris, com si l’hotel fos seu”. n

Antic alumnat del CETT ARREU DEL MÓN... José MARTÍL’actual gerent general de l’Hotel Inter-continental West Miami, de 5 estrelles, 265habitacions, 10 sales de conferències... itots el serveis d’un hotel de luxe, té 44 anysi el 1989 va obtenir la titulació de TEAT alCETT. És José Martí, que també col·laboraamb el Corporatiu de Real Hotels & Re-sorts, com a chairman del Comitè de Màr-

queting i Vendes dels 27 hotels, i s’està preparant per ser directord’Operacions de la cadena i fer-se càrrec de l’operació i la coordinaciódels establiments del grup.Parlar de l’experiència laboral de José Martí suposa fer un recorregutarreu del món: mentre estudiava va treballar a l’Hotel Barcelona de laCadena HUSA (recepció, comercial, regidoría de pisos, comptabilitat...),i després va ser director comercial de l’Hotel Almirante de Barcelona.L’any 1990 va marxar a Amèrica. Va treballar 5 anys a Mèxic, a l’àreade màrqueting i vendes de les cadenes Radisson i Camino Real. Va viu-re a Monterrey, Tijuana i Chihuahua. El 1995 va desplaçar-se a CostaRica, per iniciar la trajectòria amb el nou Real Hotels & Resorts i lesmarques InterContinental, Choice i Marriott, que comencava l’expan-sió a l’Amèrica Central. “Hi sóc des de fa 15 anys, i hi he desenvolupat

rístic a la ciutat de Barcelona. L’objectiu principal d’ambdósestudis és l’anàlisi de correlació entre les característiques del’oferta amb els requeriments de la demanda de la potencialclientela holandesa. En aquest sentit, els estudiants del’EUHT CETT-UB s’encarreguen de la realització de l’anàliside l’oferta, mentre que els de l’Inholland University focalit-zen el treball en l’estudi del perfil de la demanda.La finalització dels treballs coincidirà, el mes de juny, ambun “Final Meeting” presencial a la seu de l’EUHT-CETT-UBentre tots els estudiants. La trobada no només inclou unesjornades de treball en què l’alumnat prepararà i presentaràconjuntament les conclusions dels estudis, sinó que, a més,es complementarà amb visites professionals en empresesdels subsectors objecte dels estudis.L’aposta de l’EUHT CETT-UB per la col·laboració ambl’Inholland University forma part dels objectius estratègicsd’internacionalització del Grup CETT per a la millora de lescompetències professionals dels estudiants. n

Alumnes de l’EUHT CETT-UBi de l’INHOLLAND UNIVERSITY de Diemen desenvolupen conjuntament els PFG

L’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB participa en un projecte interuniversitariamb l’Inholland University de Diemen (Holanda),per tal que els estudiants d’ambdues universi-tats desenvolupin conjuntament els projectesfinals de grau.

Durant el segonsemestre del curs2009-10, una vinte-na d’estudiants par-ticipen en la realit-zació de dos treballsfi de carrera: un devinculat a l’ofertadel turisme de golf a

Catalunya, i l’altre, sobre la del wellness com a producte tu-

Internacional

33

18 alumnes estudien a l’estranger en el marc del programa Erasmus

Enguany, 19 estudiants del grau en turisme del CETT han pogut gaudir d’una estada a l’estranger, en el marc programa europeu Erasmus. Onzeho han fet durant el primer semestre i sis en el segon, a l’École Supèrieure de Commerce La Rochelle (França), la Haaga-Helia University of AppliedSciences de Helsinki (Finlàndia), la Inholland Diemen (Holanda), la NHTV Breda (Països Baixos), la Hoschschule Bremen (Alemanya), la StavangerUniversity (Noruega) i a la Klaipeda University (Lituània) . Els dos alumnes restants han fet l’estada a la Université de Québec à Montréal (Canadà),gràcies al conveni bilateral del CETT amb aquest centre docent. Hem parlat amb alguns dels estudiants que ja han tornat. La Gemma Albert, de 24 anys, ha fet l’estada a la University of Stavanger (Noruega),durant 4 mesos i mig. Diu que “ha estat una experiència genial, formidable i única. Poder viure i veure com es viu en un altre país t’enriqueix.Estudiar en un altre centre et permet experimentar una altra forma d’ensenyar, millor o pitjor, però de la qual, en qualsevol cas, aprens. I és quel’experiència Erasmus t’ofereix l’oportunitat d’aprendre o millorar un idioma, conèixer millor i entendre la gent d’altres països (un fet molt enri-quidor per a estudiants de turisme)... Recomano a tothom que aprofiti l’oportunitat que et dóna el CETT.” En Marc Vilà i la Susana Martín hanrealitzat l’estada a Finlàndia, a la Haaga-Helia, durant 4 mesos, i també recomanen l’experiència. En Marc, de 25 anys, diu que l’experiènciaErasmus “ha estat molt positiva, increïble, emocionant, recomanable, enriquidora, tant en l’àmbit acadèmic com personal. He vist una forma d’a-prenentatge totalment diferent, he millorat en l’idioma, he fet grans amistats d’arreu del món, he viatjat molt, he conegut llocs increïbles, pai-satges únics, noves cultures diferents a la nostra i he après a viure sol. En menys d’una setmana ja em sentia com un d’ells -són gent molt aco-llidora i agradable-. Costa prendre la decisió de fer l’estada, però un cop allí tot és molt més fàcil del que sembla”. La Susana Martín Martí, de 23anys, ho confirma: “Tot han estat avantatges. Vius, descobreixes i entens amb el temps els trets i les tradicions d’una cultura diferent, el que etpermetrà poder-los relacionar en el futur amb possibles clients o demandes. Vius moments especials (com ara veure una aurora boreal, banyar-te a l’Àrtic amb la platja nevada, donar de menjar als rens... El que és segur és que un programa de mobilitat internacional com l’Erasmus és moltmés que un viatge d’estudis, és una experiència única que cadascú decideix com viure-la. Si hi vas amb mentalitat positiva aprens molt. Des del

meu punt de vista pràcticament no hi ha aspectes negatius, i si n’hi ha algun, crec que es compensa.” n

diants del CETT han realitzat pràctiques als hotels Intercontinental,Golf i Royal, i als restaurants Au Pied de Cochon, Chez Jean, La Tourd´Argent, "Le Cinq”-Hôtel Georges V, Le Procope i Le Train Bleu.Els intercanvis han estat finançats pel programa d´ajuts del Depar-tament d´Educació de la Generalitat a grups d´alumnes de forma-ció professional, per a la realització d’una estada de pràctiques enempreses estrangeres, i han rebut el suport de la Fundació Gaspar-Espuña-CETT.“Les estades permeten a l’alumnat cursarhores del crèdit de Formació en Centresde Treball (FCT) en una empresa d’unaltre país”, afirma Àngels Font, cap delServei de Programes Internacionals deFormació Professional del Departamentd’Educació. “Els beneficis són múltiples:més enllà d’adquirir i aprofundir en elconeixement del món productiu d’altrespaïsos, es desenvolupen capacitats claulingüístiques, socials i personals (independència, adaptabilitat,capacitat d’iniciativa, autoestima, etc). Aquestes experiènciesbeneficien també els centres de formació, atès que la dimensióinternacional els aporta informació sobre altres sistemes educatiusi l’oportunitat d’intercanviar experiències i bones pràctiques. Totaixò es tradueix en una millora de la qualitat del sistema educatiui de l’entorn productiu, en tant que introdueix elements innova-dors als continguts de formació.” n

10 ANYS d’intercanvi d’alumnat amb l´escolafrancesa UTEC MARNE-LA-VALLÉE

L´any 2000 va tenir lloc el primer intercanvid´alumnat dels cicles formatius d´hoteleria ambl´escola UTEC Marne-la-Vallée. Des d’aleshores,224 estudiants del CETT han participat, duranttres setmanes, de l’estada en una de les 33 em-preses franceses participants.

El CETT sempre ha donat una gran importància a promoure la mo-bilitat de l´alumnat. L’estada a l´estranger li permet conèixer la rea-litat social i laboral del país d´acollida, practicar l'idioma i guanyaren experiències pel que fa a l’especialització, gràcies a les pràcti-ques en empreses. Els resultats d’aquests 10 anys d’intercanvis sónaltament satisfactoris i molt valorats pels estudiants, que en moltscasos es plantegen realitzar noves estades individuals i de majordurada un cop acabats els estudis, amb un contracte laboral.En el cas de la relació entre el CETT i la UTEC, l’alumnat que ha viat-jat a França durant aquesta dècada ha estat el dels cicles de cuinai serveis de restaurant i bar, del cicle superior en restauració i, desde l’any 2005, també els del cicle superior en allotjament turístic.Per part de la UTEC, 196 alumnes d’aquestes especialitats han estatal CETT. Un total de 27 empreses col·laboradores de restauració hanparticipat en l’acollida de l’alumnat francès, entre elles l’HotelCondes de Barcelona, l’Hotel Rey Juan Carlos I, els restaurantsABAC, Ca l´Isidre, Manairó, Saüc i la Fonda Gaig. A França, els estu-

34

El 2010 és un any de celebració a la Vall deBoí, ja que es compleixen 10 anys des queel 30 de novembre de l’any 2000, la UNES-CO va inscriure el conjunt romànic catalàde la Vall de Boí a la llista dels llocs consi-derats Patrimoni Mundial.Per commemorar l’aniversari, el Patronat

de la Vall de Boí i el Centre del Romànic de la Vall de Boíhan preparat un complet programa d’actes culturals ilúdics que tindran lloc durant tot l’any. La primera iniciati-va és la presentació oficial d’un logotip amb motiu de l’a-niversari i un titular, que actuarà de concepte paraigua detotes les accions.

El marc ideal per a un conjunt monumental únicEl 30 de novembre de l’any 2000, quan les nou esglésiesromàniques de la Vall de Boí van ser declarades PatrimoniMundial de la Humanitat per la UNESCO (el conjunt detemples dels segles XI i XII format per les esglésies de SantCliment i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, SantaEulàlia d’Erilll la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat deDurro, Santa Maria a Cardet, l'Assumpció de Coll i l’ermitade Sant Quirc de Durro), les seves campanes van repicar al’uníson i feren sortir al carrer tots els habitants dels pobles

d’aquesta part del Pirineu lleidatà. "Un exemple pur ihomogeni" -va declarar en el seu dia el comitè de la UNES-CO- del que és l’art romànic en el seu entorn natural. I ésque la vall ofereix un marc rural incomparable que atorgaun valor afegit a la bellesa pròpia del Romànic i a la con-servació del conjunt patrimonial, essent alhora un delsaspectes que dóna identitat al municipi de la Vall de Boí. Així, la celebració del desè aniversari servirà per donar aconèixer millor la riquesa de la Vall en el seu conjunt imostrar al món com els seus habitants l’han sabut conser-var sense renunciar a les comoditats ni a una de les prin-cipals fonts d’ingressos de la zona: el turisme.El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, elbalneari de Caldes de Boí, les pistes d’esquí de Boí TaüllResort són, juntament amb el conjuntd’esglésies romàniques, els principalsatractius turístics de la Vall. n

Més informació: Centre del Romànic de la Vall de Boí:

www.centreromanic.com Tel. 973 69 6715

Patronat de la Vall de Boí:www.vallboi.com

EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ compleix 10 ANYS com a Patrimoni Mundial de la Humanitat

Ingredients1 kg de favetes petites, 1/4 l d´oli d’oliva, 2 tomàquetsmadurs, 1/2 copa d’anís, 1/2 copa de menta, 4 grans d’all, 1 ceba, 2 fulles de llorer, 3 botifarres negres, 3 botifarresblanques, 1/2 kg de cansalada viada, 1/2 l de brou.

Elaboració i muntatgeFem el sofregit (només l’enrossim), hi posem la carn i deixem que es cogui lentament. A continuació hi afegiml´anís, la menta i el brou de les faves que haurem bullit prèviament. Quan hagi arrencat el bull, ho col·loquem en unacassola de terra amb les faves, rectifiquem de sal i hi afegimles fulles de llorer. Deixem que faci xup-xup durant una hora,i ho servim en una cassola de fang o un plat soper. n

Faves a la catalana, en memòria de la Sra. Ramona Closa

La Recepta

Recepta per a 4 persones

Sra. Ramona Closa(Hostal d’en Jaumet)

Coneguem Catalunya

35

Estudis i investigacions

Viatjant a les ALBORS del TURISME

El projecte final de màster elaborat per MarcosVecino, alumne de la formació en gestió turís-tica del patrimoni cultural i natural del curs2008-09, es va centrar en el turisme en l'èpocade la Generalitat republicana. A continuaciómostrem les principals línies d’aquesta recerca.

La historiografia turística ens permet desenterrar les nostres arrelsi orígens com a territori turístic. En el cas de l’estudi de la gestióturística de Catalunya anterior a la Guerra Civil espanyola, realit-zat per Marcos Vecino (vegeu el resum adjunt del projecte), lesfonts bibliogràfiques existents -i en general sobre el turisme- erenmolt minses i fragmentades. Això feia realment difícil obtenir unaconcepció conjunta de la tasca turística exercida pels poderspúblics en el període d’autonomia que es va donar als anys tren-ta del segle XX, amb la dificultat afegida de la creença errònia enl’imaginari col·lectiu que el turisme es va formular a partir del tu-risme costaner –de sol i platja– o de masses dels anys cinquanta.Això suposava un repte i una oportunitat immillorable per desferl’error preconcebut de la societat envers el fenomen turístic i laseva gestió sobre el territori català, i per desenteranyinar l’evolu-ció i les circumstàncies que van envoltar la política turística de laGeneralitat republicana; també per abocar llum envers la gestióturística catalana i servir com a eina de formació i coneixement,aportant una dosi més a l’unificació de la historiografia turísticade Catalunya.Un cop realitzat l’estudi i amb la perspectiva del temps, es pot dirque els poders públics de l’època van exercir la primera gestióseriosa i professional del turisme català en la història, creant unprecedent turístic i un mirall on reflectir-se; una gestió no exemp-ta d’un gran esforç institucional que, malgrat tenir una vida moltcurta –només 4 anys-, va posar les bases teòriques i administrati-ves turístiques del que, dècades després, es convertiria en unfenomen de masses, sobretot a la Costa Brava. Es va assumir latasca de coordinació atorgada pel Patronat estatal, amb l’Oficinadel Turisme de Catalunya, i es va diversificar l’oferta turística, ambun discurs turístic sorprenent, ple de vitalitat i modernitat. Era unaprimerenca gestió regional dels recursos turístics de Catalunya,quan el turisme només era un fenomen bucòlic, allunyat del quees començà a donar a partir de la democratització del turisme aEuropa.La present investigació pretenia unir totes les aportacions exis-tents per fer palesa l’existència d’un període en què uns políticsvan treballar a base d’intuïcions i premonicions però, sobretot, vantenir el valor de comunicar que Catalunya s’havia de posicionar enel mercat turístic, fet que va originar una tasca pionera en l’orde-nació, la planificació i la gestió dels recursos turístics del territori. El treball pretén fer comprendre l’esforç realitzat per part delspolítics catalans per obtenir, del Govern republicà, un percentatgeen la gestió i ordenació del turisme a Catalunya, i en el seu des-

envolupament i estructuració durant el període, malgrat les cir-cumstàncies històriques (polítiques, econòmiques, socials iambientals) i les que van envoltar el procés d’adaptació del turis-me a les particularitats de la societat catalana. n

ELS PRIMERS ANYS DE TURISMECATALÀ. L’OBRA DE LA GENERALITATDE CATALUNYA REPUBLICANA (1931-1936)

El primer govern de la Segona República espanyola semblava, enun primer moment, més aviat escèptic pel que feia a les possibi-litats del futur desenvolupament del turisme a Espanya. Així, noés gens estrany que ben aviat s’entaulessin negociacions entreMadrid i Barcelona, el resultat de les quals es va concretar en unconveni (sempre tenint en compte que l'Estatut d'Autonomiaencara no havia estat aprovat), amb el qual la Generalitat deCatalunya s’afanyava a suplir, amb una actuació decidida, l’acti-tud vacil·lant i recessiva adoptada pel govern de Madrid respec-te al sosteniment dels seus serveis de turisme.Formalitzat l’acord (el primer de juny de 1932) en virtut del qualel Patronat Nacional del Turisme conferia la seva representació ala Generalitat de Catalunya, aquesta institució no va trigar aadoptar les disposicions necessàries perquè resultés efectiu l’e-xercici d’aquella delegació de funcions.En la reunió del Consell Executiu de la Generalitat del 6 de junyde 1932 i a proposta del conseller d’Economia i Treball, ManuelSerra i Moret, es van adoptar una sèrie d’acords, entre els qualscal remarcar l’organització de les competències i el nomenamentd’Ignasi Armengou i Torra com a director dels serveis i les ofici-nes de turisme cedides en usdefruit pel Patronat Nacional deTurisme. El conjunt de serveis turístics, dels quals tenia cura laGeneralitat, es va englobar sota la denominació d’Oficina deTurisme de Catalunya. Primerament, l’Oficina va dependre delDepartament d’Economia i Treball, i en desdoblar-se aquest, vapassar al d’Economia i Agricultura i, a partir de maig de 1935, deld’Obres Públiques. Per decret del 10 de juny de 1933 es va decla-rar corporació oficial a Catalunya el Patronat de Turisme deCatalunya, amb caràcter d’òrgan consultiu del Govern de laGeneralitat. Del maig de 1935 a les eleccions de febrer de 1936, es van pro-duir canvis importants en l’estructuració dels serveis de turisme,centrats en una nova corporacióoficial —la Touring Associació deCatalunya—, a la qual fou adscrital’Oficina de Turisme de Catalunya,mentre es retirava el caràcter ofi-cial al Patronat de Turisme. Al capd’uns pocs mesos, abans queesclatés la guerra civil, que vaposar fi a aquest període republi-cà, es tornà a l’estructura anterior.

Marcos Vecino Estand del Saló del Turisme i l'Esport (1934)

LA TRANSPOSICIÓ DE LA DIRECTIVA

El 28 de desembre de 2006 va entrar en vigor la Directiva2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 dedesembre de 2006, relativa als serveis al mercat interior(Directiva de Serveis). Els Estats membres disposaven d'untermini de transposició de tres anys, que va finalitzar el 28 dedesembre de 2009. Tal com explica el llibre blanc per a la reforma del sector ser-veis, la transposició de la Directiva de Serveis es presenta aEspanya com un repte i al mateix temps com una gran opor-tunitat. En efecte, el procés de transposició constitueix unaocasió única per reduir traves injustificades o desproporcio-nades a l'accés i exercici d'una activitat de serveis en deter-minats sectors.Per dur a terme una correcta transposició de la Directiva,Espanya ha optat per l'elaboració d'una llei horitzontal detransposició que promogui una aplicació àmplia dels princi-pis generals de la Directiva amb poques restriccions (Llei17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les acti-vitats de serveis i el seu exercici). En aquest mateix sentit, lesCCAA, en aquelles competències que li són pròpies, estanadaptant les seves normatives, incloses les turístiques, a lesnoves directives.A Catalunya, el 5 de juny de 2008 va entrar en vigor el Decret106/2008, de 6 de maig, de mesures per a l'eliminació de trà-mits i la simplificació de procediments per facilitar l'activitateconòmica (DOGC núm. 5131 de 15.5.2008). El text modifica-va una trentena de decrets i ordres, entre els quals es troba-va la normativa de turisme.

36

Estudis i investigacions

La Directiva Bolkestein va ser la denominaciód’origen amb què fou coneguda la vigent Direc-tiva Europea de Serveis, presentada per la Comis-sió Europea el febrer de 2004 i aprovada el 12 dedesembre de 2006, entrant en vigor el 28 de des-embre del mateix any (Directiva 123/2006/CE delParlament Europeu i del Consell, de 12 de des-embre). El passat 28 de desembre va finalitzar eltermini de tres anys de què disposaven els estatsmembres per a la transposició d’aquesta Direc-tiva, que té com a objectiu la creació d’un mercatinterior de serveis dins la Unió Europea.

La mencionada és una directiva marc que pretén liberalitzarla circulació de serveis dins la Unió Europea de manera simi-lar al que ja es va fer amb els béns. Pretén facilitar la lliber-tat d’establiment dels prestadors de serveis en altres estatsmembres i la llibertat de prestació de serveis entre els estatsmembres, simplificant els procediments i tràmits d’accés ales activitats de serveis i al seu exercici. La directiva estableixpoques normes de caràcter general i deixa en mans delsestats la capacitat de decidir l’aplicació dels seus principis.No contempla alguns àmbits que ja estan regulats per altresnormatives comunitàries, com ara els serveis financers o elsserveis de transport, entre d’altres.La UE considera la Directiva de Serveis com "una de les pecesfonamentals de l'estratègia comunitària d'impuls econòmici de consolidació del mercat interior que s'han instrumentaten el context de l'agenda de Lisboa", i el seu objectiu com el"d’assolir un autèntic mercat únic de serveis a la Unió Eu-ropea a través de l'eliminació de barreres legals i administra-tives que actualment limiten el desenvolupament d'activi-tats de serveis entre els Estats membres".

Definicions i àmbit d’aplicació

La Directiva, en l’article 4, defineix com a “servei” qualsevolactivitat econòmica que es faci pel seu compte, prestada

normalment a canvi d’una remuneració, contemplada enl’article 50 del Tractat. Estem en el camp de les activitatseconòmiques que com a principi general han de sotmetre’sa un règim de competència i mercat (article 86.2 del TCE).Les mesures de simplificació que preveu la Directiva han defacilitar considerablement la vida i augmentar la transpa-rència de les PIME i els consumidors quan desitgen propor-cionar o utilitzar els serveis en el mercat únic. La Directivapromou l'harmonització de les legislacions dels països mem-bres en àmbits com ara la tutela dels consumidors, les asse-gurances professionals i la resolució de disputes, i promou la

La transposició de la DIRECTIVA de SERVEIS en el MERCATINTERIOR (DSMI)

Una reflexió necessària

L’aplicació de la Directiva Bolkestein pot suposar un pasimportant en l’evolució del sector serveis, a l’eliminar barre-res territorials, atorgar seguretat jurídica als consumidors iafavorir la internacionalització dels serveis de petites i mit-janes empreses. També, però, cal fer una reflexió sobre altresconseqüències de la seva aplicació, per les quals ha generatfortes polèmiques. Alguns problemes que podria comportarsón, per exemple, una reducció dels drets laborals i retributiuso una disminució de la seguretat jurídica en el moment enquè les autoritats comencin a legislar i a aplicar la directiva.Els establiments prestadors podran estar operant en virtutd’un silenci, amb els consegüents problemes de seguretatassociats. Segons Alba Nogueira, “l’omissió de tota referèn-cia a la inspecció administrativa, en un context en el qual lasubstitució d’autoritzacions per meres comprovacions resol-tes amb silenci positiu pot reduir dràsticament la qualitat,seguretat i garanties dels serveis prestats, resulta sorpre-nent”. Amb l’autoregulació, els controls periòdics i els plansd’inspecció poden ser imprescindibles si es volen donar ple-nes garanties als usuaris consumidors, que han de disposarde mecanismes de reclamació també davant d’empresesamb seu en altres països. Els requisits normatius poden ser diversos segons quina siguil’administració competent, fet que pot generar conflicte encas d’incompliment d’un prestador que no tingui seu físicaen un determinat territori. Cal considerar també els efectessobre la protecció de la llengua que suposa disposar de l’ha-bilitació d’una administració que no contempli la proteccióde la llengua pròpia d'un país com ara Catalunya. És impor-tant reflexionar si amb l’aplicació de la Directiva es millorao no la competitivitat de les empreses i l’eficàcia de lesadministracions, si s’ofereixen les garanties necessàries alsconsumidors, i si queden disminuïdes les competènciesautonòmiques en àmbits com ara el turisme. També calremarcar que, en igualtat de condicions per a tothom, espoden trobar clars avantatges en la simplificació adminis-trativa i en la facilitat d’establiment en altres mercats. n

Maria Abellanet i MeyaDirectora general del Grup CETT

Nota: En propers articles desenvoluparem l'impacte de la DSMI en les diferents normatives turístiques a Catalunya

col·laboració entre les diverses autoritats nacionals i la cre-ació de codis de conducta. La Directiva estableix per als Estats membres 3 línies de treball:

• La incorporació de la Directiva de Serveis al Dret intern.

• La cooperació administrativa entre Estats membres. Escrearà a tal fi el Sistema d’Informació del Mercat Interior,Internal Market Information system (IMI). Aquesta einaelectrònica proporciona un sistema per a l'intercanvi d'in-formació, de manera que els Estats membres puguin man-tenir una cooperació diària més eficaç en l'aplicació de lalegislació del mercat interior.

• La Finestreta única de la Directiva de Serveis, Point ofSingle Contacts (PSC), a través de la qual els prestadors deserveis d’altres països de la UE podran trobar tota la infor-mació sobre els tràmits i requeriments necessaris per a l’es-tabliment o prestació dels seus serveis als Estats membresde la UE, així com realitzar aquests tràmits electrònicament.Així mateix, el destinatari del servei tindrà informació sobreel prestador i els seus serveis.

Aquest nou marc, teòricament, beneficia especialment lesPIME i els autònoms, que proporcionalment suporten méscàrregues administratives i més costos d’inici d’activitat. Lesfinestretes han de garantir que tot prestador disposi d’unúnic interlocutor a qui dirigir-se per realitzar tots els proce-diments i tràmits, i podran estar constituïdes no tan sols perautoritats administratives, sinó també per cambres de co-merç, col·legis professionals o organismes privats als qualsels Estats atorguin aquesta funció.El nou règim d’intervenció administrativa en el sector ser-veis substitueix les autoritzacions per declaracions respon-sables i s’encamina cap a la generalització del silenci positiui la intensificació de l’Administració electrònica (Nogueira,A., 2009). És un règim que aporta com a important millorauna disminució de la burocràcia administrativa.Atès que els consumidors podran contractar prestadors deserveis ubicats en altres estats, les administracions tenenl’obligació d’assessorar i assistir els consumidors que recla-min o tinguin litigis pendents contra prestadors ubicats enaltres estats. Així mateix, els usuaris tenen dret a contractarserveis a qualsevol prestador que es trobi en un estat mem-bre de la UE, en condicions de no discriminació per tractar-se d’un consumidor d’un país diferent al del prestador.

Bibliografia i recursos en línia• Fortes, M. (2009). «La libertad de establecimiento de los prestadores de ser-vicios en el mercado interior bajo el nuevo régimen de la Directiva 206/123 de12 de diciembre», a De la Quadra-Salcedo, T. (Coord.). València: Marcial Pons.• Linde, E. (2008). “Libertad de establecimiento de los prestadores de serviciosen la Directiva relativa a los servicios en el mercado interior” a Revista deDerecho de la Unión Europea. Núm. 14 (2008) p. 83-101. • Nogueira, A. (2009). “Simplificación administrativa y régimen de control pre-vio administrativo de actividades de prestación de servicios. ¿Hay espaciospara los derechos linguisticos?”, a Revista de Llengua i Dret. Núm. 52 (2009).• Text de la Directiva Bolkestein. Text íntegre de la Directiva 2006/123/CE delParlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als ser-veis en el mercat interior [Diari Oficial L 376 de 27.12.2006]. Consultat el 28/02/2010 a http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?

uri=OJ:L:2006:376:0036:0068:es:PDF• Texto de la Ley ómnibus - Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificaciónde diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las activi-dades de servicios y su ejercicio. Publicada al BOE núm. 308, de 23 de desem-bre de 2009. Modifica 47 lleis estatals per adaptar-les als principis de laDirectiva Bolkenstein, recollits en la Llei paraigua. Consultat el 28/02/2010 ahttp://www.boe.es/boe/dias/2009/12/23/pdfs/BOE-A-2009-20725.pdf• Derogación de normas de turismo estatales por la Directiva Bolkestein - RealDecreto 39/2010, de 15 de enero, por el que se derogan diversas normas esta-tales sobre acceso a actividades turísticas y su ejercicio. Publicat al BOE núm.30, de 4 de febrer de 2010. Consultat el 28/02/2010 a http://www.boe.es/boe/dias/2010/02/04/pdfs/BOE-A-2010-1704.pdf

37

38

Estudis i investigacions

Actualment, els espais de creativitat són delsmés visitats per part dels gestors d’empreses iactivitats turístiques. Partint d’aquesta realitat,el passat mes d’octubre es van celebrar, alssalons de l’Hotel Alimara, les jornades de turis-me en les ciutats “La creativitat en les ciutatsturístiques: des de l’imaginari de Cerdà”, unainiciativa de l’EUHT CETT-UB (ACE Cultura, Tu-risme i Territori) i del Departament d’Urbanismei Ordenació del Territori de la Universitat Poli-tècnica de Catalunya.

Les Jornades, que van comptar amb la col·laboració de laDiputació de Barcelona, Turisme de Barcelona i la DireccióGeneral de Turisme de la Generalitat de Catalunya, teniencom a objectiu donar a conèixer solucions creatives en lagestió turística de les ciutats, identificar com la creativitat esdefineix en l’operativa diària de les zones urbanes i explorarels camps on proporciona nous productes i permet establirnous límits en la gestió turística, tot descobrint alhora l’ima-ginari de Cerdà en la realitat de la Barcelona d’avui. A l’acte es van inscriure més de 110 persones i hi van parti-cipar professionals dedicats a l’ordenació i la gestió delsespais urbans, polítics responsables de turisme, tècnics i ges-tors turístics d’entorns urbans i metropolitans, que vanexposar els seus punts de vista sobre els diversos blocstemàtics en què es van dividir les jornades:

• La creativitat en la gestió del turisme a les ciutatsAquest bloc va comptar amb la presència com a ponents d’un refe-rent internacional en la matèria, el professor Jean Pierre Lozato-Giotart, de la Universitat de La Sorbonne (París, França), i del geò-graf urbà Jordi Borja, una de les veus més qualificades en l’anàliside l’evolució de les ciutats arreu del món. Pel que fa a la taularodona posterior, hi van participar els dos conferenciants, EnricTruñó (coordinador del Pla Estratègic del Turisme Barcelona 2015)i la professora Carme Miralles, geògrafa urbanista de la UniversitatAutònoma de Barcelona.

• L’imaginari de Cerdà en la Barcelona turística d’avuiLa figura d’Ildefons Cerdà va ser la protagonista del segon bloc,com a magnífic exemple de la temàtica general de les Jornades (lacreativitat a l’hora de visionar el creixement d’una ciutat) i la cele-bració enguany de l’Any Cerdà. Ambdós aspectes es van tractar en

la presentació de la figura de Cerdà per part de l’historiador DanielGiralt-Miracle i en la posterior taula rodona, en la qual tant aquestcom els arquitectes Miquel Coromines i Ricard Pié, i la geògrafaMercè Tatjer, van realitzar una profunda reflexió pedagògica sobreCerdà. Van analitzar la manera com l’enginyer va projectar la ciu-tat de Barcelona, i com la Barcelona d’avui en dia encara n’aprofital’imaginari, més enllà de la lectura urbanística del pla i aprofundinten les condicions socials projectades en una realitat ciutadanamolt monopolitzada per l’activitat turística.

• Les cròniques d’iniciatives creatives en ciutats turístiquesEl tercer bloc va tenir en compte les diferents trobades de reflexióque s’han celebrat al nostre territori entorn de la creativitat, elturisme i la ciutat. Així, diversos representants van exposar les dife-rents propostes creatives generades sota aquests tres conceptes:les ciutats gastronòmiques (Xavier Medina), el simposi “MarcaCiutat” (Pau Canaleta), les Ciutats Creatives (JM Llop), Turisme XXL(Ricardo Falcó) i les Ciutats de Cinema (Eugeni Osácar).

Finalment, com a conclusions de les Jornades es va destacarque les estratègies de desenvolupament humà troben el seumàxim interès i resultats en la ciutat i en la força del feturbà. Les estratègies més proactives posen l’èmfasi del des-envolupament urbà en la suma dels valors del patrimonisociohistòric de la ciutat, amb la necessitat de renovacióconstant a partir de la capacitat pròpia d’innovació en elconeixement. La qualitat d’una ciutat radica en el seu geniusloci, essent el Genius la base del concepte de creativitaturbana.La creativitat es dóna en un procés individual, però és en lacoincidència d’un estat social i comunitari de generació denoves idees, propostes... quan és més eficient i transforma-dora de les societats urbanes. La consciència dels recursos adisposició i el desig de nous valors genera un estat proactiui fèrtil per a la modernització de la gestió de les ciutats i, enella, la de tots els aspectes fonamentals per al seu desenvo-lupament. Parlar de creativitat urbana és referir-se a la coin-cidència i sinergies entre actors urbans diversos, interac-tuants i proactius, interessats per la qualitat de vida de laciutadania, més enllà dels interessos personals o de lobbyscorporatius. Per això, a part del sectors clàssics del desenvo-lupament econòmic, la creativitat urbana diposita en lesindústries culturals, en la gestió del turisme i en la partici-pació ciutadana, els eixos centrals d’una política culturalrenovada, per contribuir a la generació i atracció de talentque dugui al desenvolupament socioeconòmic de la comu-nitat-ciutat. n

Més informació: www.cett.es/ace-tct

El rol de LA CREATIVITAT en les ciutats turístiques

La universitat russa DSTU i el CETT signen un acord.Entre el 25 i el 27 de novembre passat, el CETT va ser convidat per la Universitat DSTU, UniversitatTècnica del Don, a Rostov (Rússia), amb l’objectiu d’establir relacions comercials i acadèmiques entre ambdós centres. Fruit de la trobada, el CETT i la DSTU van signar un conveni de col·laboracióper fomentar l’intercanvi d’alumnat, el desenvolupament de coneixement conjunt en el camp del turisme, la comercialització de programes a mida per als estudiants i la possibilitat d’organitzar seminaris de cultura russa al campus del CETT, entre d'altres iniciatives. També es va aprofitar l’ocasió per celebrar diverses reunions amb empresaris turístics del mar Negre i el mar d’Azov.

El CETT visita la universitat mexicana UDEM. Durant la setmana del 15 al 20 de febrer, David Peguero, com a representant del CETT, va viatjar a Monterrey (Mèxic), per assistir a una sèrie de fires educatives sota el títol Study Abroad. El CETT va ser present a les fires internacionals de les prestigioses universitats mexicanes ITESM Tecnológico de Monterrey, UR Universidad Regiomontana i UDEM Universidad de Monterrey, que formen part d’un grup d’elitde centres de l’Amèrica Llatina. El CETT va oferir a aquestes institucions els productes formatius pera graduats i els programes d’estiu per als pregraduats, atès que les citades universitats fomentenentre l’alumnat la necessitat d’incorporar al pla formatiu una estada acadèmica de caràcter internacional. L’Escola també va ser convidada a participar en diverses sessions acadèmiques, durantles quals es va comprovar l’alt nivell acadèmic de l’alumnat.

Conveni de col·laboració entre el Grup CETT i l’IstitutoEuropeo di Design pel curs Food Event Design. El propòsit del conveni és desenvolupar un programa formatiu conjunt dirigit als professionals dedicats a l’organització d’esdeveniments i actes, on l’alimentació, els àpats o els productes gastronòmics ensón protagonistes. La metodologia del curs, que es va iniciar el 23 de febrer a l’IED, comprèn teoriadel concepte, tipologies de l'esdeveniment, història de l'art culinari, recerca de referències en la cultura, exercicis de caràcter pràctic, cates a l'Aula Sensorial del CETT, classes magistrals amb xefs i gastrònoms de referència... i finalitzarà amb l’organització d’un esdeveniment per una empresa.D’altra banda, gràcies a un altre acord entre Àgora BCN i l’Istituto, la residència prestarà el serveid’allotjament a l’alumnat del centre que vingui de tot el món.

Professorat i alumnat del CETT, de nou a Alimentaria.Un cop més, l’Escola d’Hoteleria del CETT va col·laborar amb la fira Alimentaria 2010, que es vacelebrar entre el 22 i el 26 de març al recinte de Gran Via de Barcelona. L’EH CETT va participar endiferents mostres: a BCN Vanguardia, a la final del concurs Cocinero del Año i en diverses activitatsemmarcades en l’espai “Taste & Flavours of Spain” (seminaris i tasts, barra de tast d’olis gourmet,barra de tast de vins espanyols, restaurant Ibérico en compañía, etc.).

Propera Assemblea General d'Euro-Toques España. Els dies 16, 17 i 18 de maig és previst que tingui lloc, a les instal·lacions de la Fundació Alícia, a SantFruitós de Bages, l'Assemblea General d'Euro-Toques España. El passat 24 de gener, Vinyet Capdet,cap de lÀrea de Restauració de l’Escola d’Hoteleria del CETT i delegada provincial a Barcelona del'Associació Euro-Toques, va assistir a l’Assemblea General Euro-Tques Internacional que es va celebrar a Luxemburg, en qualitat de representant d’Euro-Toques España.

La IV Trobada Gastronòmica, el maig. Durant una setmana, del 17 al 21de maig, l'EHT CETT serà l’espai d'enllaç entre l’alumnat que es prepara per formar part del sector i els professionals de la cuina, el servei de restaurant i la recerca gastronòmica. El calendari d'activitats inclou xerrades, tallers, demostracions de cuina i tasts de productes de qualitat, a càrrecde rellevants personalitats del món de la restauració.

TOT FLAIX

39

Alimentaria 2008

Inauguració de la Trobada de l’any 2009

• Abreu, J.C. La industria de las reuniones o el "solomillo" del turismo. Madrid: FundaciónPromoción Turismo de Negocios, 2009.

• Altinay, L.; Paraskevas, A. Planning research inhospitality and tourism. Oxford: Elsevier, 2008

• Atles de turisme a Catalunya. Mapa nacionalde l'oferta i els productes turístics. Barcelona:Generalitat, 2009

• Brisciani, R. El secreto de un restaurante magnético. Estella (Navarra): La revista de Pizza& Restauración italiana, 2009

• Cirdón, F. Cocinar hizo al hombre. 7ª ed.Barcelona: Tusquets, 2009.

• Eguizábal, R. Industrias de la conciencia. Una historia social de la publicidad en España(1975-2009). Barcelona: Península, 2009.

• Gascón, J. El turismo en la cooperación inter-nacional. De las brigadas internacionalistas al turismo solidario. Barcelona: Icaria, 2009.

• International Tourisme XXL. Barcelona:

Generalitat, 2009.

• Jamal, T.; Robinson, M. The SAGE handbook of tourism studies. Los Angeles: SAGE, 2009.

• Latiesa, M.; Puertas, I.; Paniza, J.L. El turismo en el Mediterráneo. Posibilidades de desarrolloy cohesión. Madrid: Ramón Areces, 2009.

• Ludberg, C.C.; Young, C.A. The hospitality

case manual. Developing competencies in

critical thinking and practical action. Londres:

Prentice-Hall, 2009.

• Molinas, Ll. Costa Brava plató de cinema.

Girona: Ullyssus, 2009.

• Otero, M. T. Protocolo y organización de

eventos. Barcelona: UOC, 2009.

• Ramos, J.M.- Vinos internacionales. Barcelona:

Scyla, 2009.

• Tesone, D.V. Handbook of hospitality human

resources management. Oxford: Elsevier, 2008.

Recursos turístics

Se

cto

r p

úb

lic

Se

cto

r p

riva

t

Grans empreses www.nnhotels.comwww.oceanhotels.netwww.denit.comwww.parador.es •www.paradores.tvwww.murmuri.com

Pimes i altreswww.rutaslegadoandalusi.eswww.ub.edu/mapaturismecatwww.monstbenet.catexperiencias.barcelonahotels.eswww.nekatur.netwww.travelfriends.eswww.bestdive.eswww.cartavariada.com

Àmbit estatal, comunitats autònomes, províncies i regions turístiqueswww.turismo.navarra.es/esp/homewww.gastroteca.catwww.costablanca.orgwww.diputaciondezamora.es •www.helcom.es/patronato/index.html www.nowinterblues.comwww.haztefandecatalunya.comwww.turismodeportugal.ptwww.catalogne-midipyrenees.eu

Àmbit localwww.lloretdemar.orgwww.turismepriorat.orgwww.zamoravision.tvwww.castelldefelsturisme.comwww.enkartur.netwww.baixgaiaturistic.catwww.vitoria-gasteiz.orgwww.sitges.cat • sitgestur.cat

40

L’Atles del Turisme a Catalunya.Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya

L’Atles del Turisme a Catalunya constitueixla resposta específica al compliment del’Acció 2.1 del Pla Estratègic del Turisme aCatalunya (2005-2010). L’obra, pionera a

l’Estat espanyol, posa a l’abast del sector turístic una informació completa i terri-torialitzada de l’oferta i els productes turístics de Catalunya. L’Atles proporcionauna visió integradora de l’estat actual del turisme català, de les capacitats actualsi futures dels diversos subsectors, i de les millores d’atractiu turístic d’un territo-ri concret. Alhora esdevé una potent eina de treball i gestió, ja que permet iden-tificar els punts forts i els punts febles i els principals reptes i amenaces que had’afrontar el turisme català en el context actual, les actuacions prioritàries, i faci-litar la coordinació i la col·laboració interadministrativa, sectorial i intersectorial. En la realització de l’Atles del Turisme a Catalunya hi han participat més de 40especialistes de 13 institucions diferents –8 universitats catalanes, 2 internacio-nals i 6 organismes universitaris i empresarials–, que han radiografiat l’estat decadascun dels segments del turisme català. El contingut de l’obra s’ha dividit endues parts: la primera analitza i avalua els usos i els productes turístics relacio-nats amb el patrimoni natural i cultural de Catalunya; i la segona, conté unexhaustiu anàlisi sectorial i territorial de l’oferta i la demanda turística del país.

International Symposium Tourism XXL

Manuel Gausa, Silvia Banchini, Luis Falcón Intelligent Coast

Intelligent Coast presenta, en aquesta obra, lainvestigació objecte del debat produït arran delsegon Simposi Internacional dedicat al Turisme XXLi als processos d'innovació urbana en metropolisturístiques, que va tenir lloc a Barcelona l’any pas-

sat. La trobada va permetre una reflexió, conjuntament amb els agents implicatsen els processos de presa de decisió, sobre els criteris qualitatius d'actuació en lesgrans concentracions urbanes turístiques d’Europa. Quins són, avui dia, els indicadors per mesurar el grau d’innovació urbana i elnivell de competitivitat d’una metròpoli turística dins d’un mercat que busca unadiferenciació qualitativa, més que el superàvit quantitatiu? Barcelona, cas de l’es-tudi central del debat, ha estat una experiència de gestió local reconeguda arreu,que ha tractat de combinar la millora de les infraestructures i l’equipament urbà,la correcció de les desigualtats socials de la ciutat, la qualitat de vida, el dissenydestinat a millorar l’espai urbà, la descentralització cap als districtes i entitatsautònomes i la participació ciutadana. Ara, vol ser una metròpoli creativa i turís-tica que accepta el repte de reinventar-se a través d’un nou relat, capaç de traçarels nous criteris per a un model urbà amb qualitat de vida i coherent amb la sevavocació de destinació turística. El nou relat parteix de les 6 “T” d’excel·lència de lesciutats innovadores: Territori, Turisme, Temps, Tecnologia, Talent i Tolerància.

Pàgines web preseleccionades de la XXVI edició dels Premis Alimara

HER&MUS. Heritage & Museography. Núm. 2. Podeu trobar tota la informació sobre el segon monogràfic de la revista a la pàg. 23 d’aquest Tot CETT.

www.cett.cat

ABRIL 2010. Segona etapa - Núm. 19

© Turisme de Barcelona / Espai d’Imatge

La Responsabilitat SocialEmpresarial en el CETT

Joan GaspartEntrevistemel president del ConsorciTurisme de Barcelonai del Grupo Husa

OpinióBarcelona Pirineu 2022

NotíciesLa nova Agència Catalana de

Turisme ja és una realitat

El Grup CETT se suma al projecteMarca Cuina Catalana

Balanç molt positiu de la Xa TrobadaEscola+Universitat+Empresa

Estudis i investigacionsViatjant a les albors del turisme

El rol de la creativitat en les ciutats

El Pla Estratègic de Turismede la Ciutat de Barcelona

La Visió, el Model i els Reptesdel turisme donen pas al

Desenvolupament d’Actuacions