1

SUMARI

Editorial2

Notícies3

Notícies del CETT8

CETT Formació20

Coneguem Catalunya29

Bibliografia40

Estudis i investigacions34

Tot Flash38

Internacional31

AAA CETT Associació d’Antics Alumnes 25

Tema. TURISME I MEDI AMBIENT11

Entrevista. JORDI PORTABELLARegidor de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona

17

Opinió27

Editorial

2

em estat uns dies a Albània i hem pogut comprovar que estàcanviant. Es respira, es palpen, signes de col·locar-se en elscanvis per al desenvolupament, sobretot, en el camp turístic.Algunes de les persones del milió i escaig d'immigrants queviuen fora de la seva terra tornen de vacances a Dures, a veureals familiars a Tirana, a Doermi o a Saranda. D'altres immigrants

tornen de l'estranger amb dòlars a la butxaca per instal·lar un restaurant, un petithotel o una botiga. Ja hi ha alguna autopista i autovia. Tot i així, malauradament, acada cantonada encara s'apila la brossa i viatjar en tren no és massa aconsellable.Hi ha coses que encara continuen igual que fa deu anys.

Al costat de l'estació de trens han disposat una improvisada estació d'autobusosque van en totes direccions. Al centre de Tirana es fa difícil aparcar entre la quanti-tat de Mercedes, Audis i Land- Rovers. S'han instal·lat, arreu, nous restaurants.Alguns, amb excel·lent cuina i un esforç de bon servei, s'escampen per Tirana, perVlora o al voltant de la carretera que va cap al Sud. A voltes massa, es toquen unamb l'altre.

El turisme s'està endegant a Albània. Els macedonis, els kosovars i alguns ale-manys i italians ja han estat passejant pel país. Qui mou tot això? Hem parlat ambles persones "que es mouen" i són empresaris individuals que cerquen, també, lamanera de relacionar-se, d'organitzar-se entre ells.

La societat civil és el motor de tot aquest canvi. L'administració, per primera vegada,té criteris sobre el seu paper en el turisme, criteris clars i valents. Escolta els empre-saris.De retorn a Catalunya, hem llegit els diaris, hem sentit les ràdios i tots parlaven deldescens del turisme i preguntaven les causes a la gent relacionada amb el sector:hostalers, agents de viatges, propietaris d'apartaments, alcaldes i regidors de totesles adscripcions polítiques. Expressaven opinions diferents -sobretot en allò referenta les causes d'aquesta "suposada" davallada- i, de vegades, contraposades. Aixòsí, amb una coincidència: enguany, a Catalunya el turisme ha baixat en comparacióamb l'any anterior.

En el món del turisme es fa difícil trobar una causa de l'augment o disminució devisitants a una determinada destinació turística. El tema és molt complex i no espoden donar respostes simples. Alguns diuen que és per la situació econòmica aAlemanya, per la temperatura o per la por als atemptats de l'organització terroristad'ETA. També diuen que és per l'agressivitat comercial en el mercats competidors,per la manca de promoció o pel tipus de comercialització. I, fins i tot, es culpa a lataxa ecològica que s'aplica a Mallorca.

Els que més han opinat han estat els polítics de tots els partits, com si fos una cam-panya electoral. Els empresaris han parlat poc i són, precisament, les organitza-cions empresarials les que haurien de donar les respostes rigoroses. És convenienti necessari per a la maduresa i autonomia del sector. No hi ha hagut davallada delturisme.

Treuria algunes conclusions:

• El turisme és massa complex per reduir-lo a una explicació simple.

• Cal estudiar-lo molt seriosament, no només aixecar el dit humit per saber d'on ve l'aire.

• Dintre de la imprescindible col·laboració públic/privat, és la societat civil qui ha de liderar la progressió.

• Als polítics els pertoca planificar i ordenar el territori en base a un projecte de futur sostenible de turisme, adaptar-hi les infrastructures i equipaments, apli-car el marc legal, facilitar les condicions als emprenedors, etc.

Gaspar Espuña

HLA FORÇA DELS EMPRESARIS

3

Notícies

Hotels Catalonia,

L'ÈXIT D'UN ESTIL PROPIHotels Catalonia és una cadena hotelera decaràcter familiar que no ha deixat de créixer desdels seus inicis. Als anys vuitanta, des del sec-tor immobiliari va donar el salt hoteler, confor-mant una de les principals cadenes del nostrepaís en el segment urbà -líder a Barcelona-. Vacomençar amb quatre edificis en el centre deBarcelona (aparthotels) i, actualment, compteamb 46 establiments dels quals 44 es troben aEspaña, un altre a Brussel·les i un complexhoteler a la República Dominicana.

Amb més de 5.500 habitacions, Catalonia manté des de sempreuna política de creixement basada en la discreció i la precaució.Demostra una evolució paulatina i positiva, una cadena on elsestabliments són en propietat (únicament dos en lloguer a llargtermini) i al qual se suma un recent projecte d'Hotels Associats.El 60% dels ingressos de Catalonia procedeixen d'hotels de ciu-tat, mentre que un 40% correspon a hotels de caràcter turístic,situats principalment a les Balears i Canàries. L'estructura empresarial d'aquesta cadena hotelera es fona-menta en el principi de qualitat en la gestió de serveis, ambun estil propi i diferenciat. La seva filosofia es basa en oferiruna excel·lent relació qualitat/preu en els serveis, seguint cri-teris de professionalitat. Hotels Catalonia gestiona el seu pro-pi equip d'obres dedicat exclusivament als treballs de cons-trucció i renovació dels diferents establiments de la cadena.En una aposta per les noves tecnologies la cadena té des del'any 2001 una website corporativa www.hoteles-catalonia.eson es poden realitzar reserves on-line i rebre informació de lacadena i de cada un dels establiments.

L'expansió geogràfica durant l'any 2002

La cadena ha estat treballant durant l’any 2002 en projectesa diferents punts d'Espanya. Entre les últimes adquisicions estroba l'hotel Catalonia Colombo situat a S'Illot (a la zona dePuerto Cristo de l’illa de Mallorca). Més tard, l'hotel CataloniaSes Estaques (a Santa Eulàlia del Río d'Ibiza) i un edifici situatal carrer Goya (Madrid), el qual va passar a ser el cinquè esta-bliment de la cadena a la capital. Pel que fa referència a novesapertures, al mes d'abril, es va inaugurar el primer hotel de

Catalonia en la ciutat de Salamanca, el Catalonia SalamancaPlaza (4 estrelles), situat privilegiadament al costat de la PlazaMayor de la ciutat.L'apertura, el passat mes de juliol, de l'hotel Catalonia Princesa(3 estrelles), va significar l'hotel número 15 de Barcelona. Almes d'agost va obrir les portes el Catalonia Moratín (4 estre-lles) i el segon establiment en marxa de la cadena a Madrid.Hotels Catalonia preveu inaugurar en el futur els hotelsCatalonia Berna (3 estrelles) a Barcelona, Catalonia ZaragozaPlaza (4 estrelles) a Saragossa i tres nous projectes a Madrid:Catalonia Atocha (3 estrelles), Catalonia Las Cortes (4 estrelles)i un tercer establiment, situat al carrer Goya, (4 estrelles).Recentment la cadena va iniciar un nou projecte que incorpo-rarà nous hotels a la seva xarxa, com hotels associats. Aquestprojecte obre una nova via per a la comercialització d'hotels,amb les avantatges que ofereix la vinculació dels hotels asso-ciats a una cadena amb una sòlida i demostrada evolució posi-tiva. Aquest nou projecte se suma a la iniciativa del grup queen 1998 va crear una societat, Catalonia de Compres i Serveis,dedicada a gestionar les compres del grup juntament amb unnombre important d'establiments adherits. La sòlida implanta-ció de la cadena en les principals ciutats espanyoles i en lesmés importants zones turístiques són els pilars d'aquesta novaincursió empresarial del grup. Hotels Catalonia preveu comp-tar amb 14 hotels sota aquesta fórmula a finals d'aquest any isuperar els 30 hotels associats a la cadena al 2003. n

Pere GelisHotels Catalonia

4

Notícies

El sector de la restauració de la Ciutat Comtalestà de celebració. Enguany es commemora el550 aniversari del seu naixement, l'any 1452,i varis són els actes que el Gremi deRestauració de Barcelona ja ha realitzat pertal de commemorar aquesta data tan assen-yalada. Unes activitats que posaran punt ifinal el proper mes de desembre amb la cele-bració d'un sopar de cloenda.

Commemorar l'evolució de la restauració a la CiutatComtal i, en general, a tot Catalunya. Aquest és el princi-pal objectiu del seguit d'actes que el Gremi de Restauracióde Barcelona ha preparat enguany per celebrar com esmereix una data tan rellevant: el 550 aniversari del naixe-ment de l'entitat. Conformen el ventall del programa des d'activitats cultu-rals fins algunes activitats de caire més reivindicatiu.Precisament, de caràcter reivindicatiu va ser l'acte que vaobrir l'any de l'aniversari. El passat 18 de febrer el Gremi deRestauració de Barcelona va lliurar al Parlament deCatalunya les signatures recollides en suport de la cam-panya per incloure l'art culinari en el concepte de cultura.

Per què la cultura no inclou l'art culinari?

El gremi considera que la cuina, la restauració, és en simateixa un art i com a tal hauria de ser reconegut. Un artque, en totes les seves variants (restauració, rebosteria, fle-queria, xarcuteria, begudes alcohòliques com els vins i elscaves, entre d'altres) té els seus orígens indissolublementlligats a la història de la nació catalana. Forma part de lacultura i identitat catalana i ha contribuït a la formació dela personalitat del poble català. Fins ara, però, la societat i les institucions mai havien reco-negut la importància d'aquesta part de la cultura. Peraquest motiu, el Gremi de Restauració de Barcelona vaengegar la campanya de recollida de firmes Per què la cul-tura no inclou l'art culinari?, i que van presentar a inicisd'any davant els parlamentaris catalans. Fruit d'aquesta

El gremi de restauració de Barcelona

COMPLEIX 550 ANYScampanya, el Parlament va aprovar posteriorment la inclu-sió d'aquest terme dins del concepte de cultura. Aquest reconeixement legal i social de l'art culinari suposa,entre d'altres aspectes:

• que la restauració i la cuina tinguin a partir d'ara accésals pressupostos pel foment de la cultura, i així podrancomptar amb una reserva pressupostària que permetrà eldesenvolupament de l'art culinari;

• la possibilitat de crear casals de cultura culinària de lamateixa manera que n'existeixen d'altra mena d'arts, coma espai on compartir, debatre i impulsar aquesta part dela cultura catalana;

• la millora de l'oferta universitària existent en matèria decuina i restauració, així com de les altres variants relacio-nades amb l'art culinari;

• i el reconeixement de la importància de l'art culinari enl'economia catalana i estatal, ja que el sector suposa el13% del total del PIB.

La mostra de restauració històrica

Entre les activitats socioculturals destaca la realització, del9 al 14 de juliol al Moll de la Fusta, d'una Mostra deRestauració Històrica. Un repàs de la cuina des delRenaixement fins el present i les tendències de cara alfutur, amb una exposició temàtica dels productes i estris de

1452 • 2002

5

les diferents èpoques. Els assistents que es van donar cita alport de Barcelona, el passat mes de juliol, van poder degus-tar una gran varietat de plats i begudes en el recorregutpels estands del recinte.

Han completat el programa la participació a la Setmana delLlibre en Català (presentant la més àmplia oferta literària decuina, pastisseria, alimentació, dietètica…) i la celebració, el8 de juliol, d'una missa solemne cantada a l'església deSanta Maria del Mar. Més recentment, han estat presents enel Primer Fòrum de les Estrelles, dins d'HOSTELCO 2002 (SalóInternacional de l'Equipament per a la Restauració,Hosteleria i Col·lectivitats), a la Fira de Barcelona i finalitza-ran l'aniversari amb un sopar de cloenda el proper mes dedesembre.

De cara al futur

El gremi mira enguany cap al passat -commemorant aquests550 anys d'història- però també cap al futur. I és que entreles seves funcions es troben la de vetllar i defensar els inte-ressos dels empresaris de la restauració, desenvolupant ini-ciatives i projectes per dinamitzar el sector. En aquesta línia,i coincidint amb la celebració, l'associació ha posat en circu-

lació el sistema de vals menjador de crèdit restaurant i tambéha disposat una central de compres i serveis que permetrà alsagremiats abastar-se de tota mena de productes i serveisnecessaris, per desenvolupar la seva activitat comercial, desd'un sol punt. Aquest nou servei comptarà amb dues àrees:una primera de compres amb un ampli assortit de productesamb més de 3.000 referències seleccionades pel canal HORE-CA i, la segona, de serveis professionals, per donar resposta ales necessitats del sector. n

L'any 1452, la Confraria de Santa Marta, patrona d'hostalers, taverners i aventurers -s'anomenaven aventurers atots aquells que proveïen de productes als establiments, una tasca que es realitzava per la nit i per la qual cosacorrien el risc de ser atracats- va convocar una reunió amb la finalitat de demanar a la reialesa la confirmació delsprivilegis de la Confraria i proposar la creació del primer reglament dels oficis d'hostalers, taverners i aventurers,així com la creació d'un registre de llicències de la ciutat. En representació d'Alfons el Magnànim (que aleshores residia a la ciutat de Nàpols), el rei Joan de Navarra va fir-mar i aprovar, tres anys després (l'any 1455), les peticions de la Confraria de Santa Marta, tal i com està docu-mentat a l'Arxiu de la Ciutat ("Casa de l'Ardiaca") i a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.Les ordenances del rei Joan de Navarra són les primeres que regulen els oficis de Taverners i Hostalers. D'aquestamanera, allò que en un principi era una confraria religiosa i mutualista es va transformar en una corporació repre-sentativa i reguladora dels establiments d'hostaleria i per tant, el naixement del Gremi. Des de llavors, el Gremi deRestauració de Barcelona ha tingut continuïtat legal i associativa durant aquests 550 anys, que se celebren aquestany 2002.

El gremi considera que la cuina és en si mateixa un art i com

a tal ha de ser reconegut

550 ANYS ENRERE

6

Notícies

MERCABARNAobre una oficina al servei de la restauració

A Mercabarna es pot adreçar des del petit restaurador finsa la gran cadena, passant per una empresa especialitzadaen col·lectivitats. Explicant les seves necessitats concretes

de productes i serveis a l'Oficina d'Atenció al Comprador(OAC), se'ls posarà en contacte amb les empreses deMercabarna que li poden donar millor resposta a les sevesdemandes. Per facilitar el contacte, la direcció deMercabarna ha posat al servei del restaurador un telèfongratuït 900 900 221, a través del qual el restaurador rebràun assessorament totalment personalitzat. En la seva curta trajectòria, l'OAC ja ha pogut tabular lesdemandes més freqüents. Així, segons explica el seu res-ponsable, Toni Nieto, "per exemple, les petites empreses derestauració de categoria mitjana o alta acostumen a cercarproveïdors que mantinguin uns estàndards de qualitat ele-vats, que els proporcionin productes innovadors per dife-renciar-se de la competència i que els ofereixin un serveide lliurament adaptat a les seves necessitats". "En canvi, -continua dient- les cadenes de restauració i les empresesespecialitzades en col·lectivitats busquen proveïdors queels estalviïn processos i, per tant, mà d'obra". "Aquestesempreses -afirma Nieto- volen proveïdors que els ofereixinproductes refrigerats, elaborats, precuinats, de quarta icinquena gamma; descomptes per volum de compra;pagaments aplaçats i molt valor afegit en el servei".A Mercabarna hi ha vuit-centes empreses especialitzadesen alimentació majorista. Per tant, el restaurador pot triarentre comprar els productes directament a les empresesdels Mercats Centrals de Fruites i Hortalisses, Peix i Marisc,Carns o Flors i Plantes o a algunes d'aquestes mateixesempreses que s'han especialitzat en el canal HORECO i quedisposen de plataformes d'elaboració i distribució aMercabarna. "Algunes grans cadenes -comenta el respon-sable de l'OAC- prefereixen proveir-se directament als

Per cuinar un plat exquisit només cal un telèfon

Li presentem el primer telèfon que li donaràun cop de mà a la cuina: 900 900 221.Aquest és l'eslògan de la campanya publi-citària que la direcció de Mercabarna haposat en marxa per donar a conèixer el seunou servei d'atenció a les empreses de res-tauració, que gestiona l'Oficina d'Atenció alComprador (OAC) d'aquest gran mercat. I ésque a Mercabarna hi ha més d'un centenar

d'empreses especialitzades a proveir el sec-tor HORECO (hostaleria, restauració icol·lectivitats), les quals han fet un granesforç per adaptar-se a les necessitatsactuals de la restauració. Per això, la tascade l'OAC és assessorar personalment al res-taurador per ajudar-lo a trobar les empresesque millor s'adaptin a les seves necessitatsde proveïment.

7

Mercats, ja que tenen una persona exclusivament per rea-litzar les compres d'aquest tipus de productes, la seva prò-pia xarxa de vehicles per fer-hi la distribució als seus dife-rents punts de venda i molta tecnologia o personal perestalviar-se el servei que ofereixen els proveïdors especia-litzats en el sector de la restauració de Mercabarna".Segons comenta Nieto, molts responsables de restaurantsètnics de dimensions petites també compren directamentals mercats centrals, perquè són empreses normalmentfamiliars en què un dels membres s'encarrega de la com-pra o perquè hi dediquen molt de temps al seu negoci.

Assessorament extra

El més habitual, però, segons l'experiència de l'OAC és queels restauradors s'adrecin a les empreses de Mercabarnaespecialitzades a proveir-los, ja que requereixen cada copmés estalviar-se processos, reduir la manipulació del pro-ducte, que se'ls faciliti l'emmagatzematge, es recolzin elsseus sistemes de qualitat, etc. "A més de tot això, -afirmael responsable de l'OAC- a Mercabarna hi ha moltesempreses que assessoren al restaurador pel que fa a l'ela-boració i conservació del producte, el seu ús i tractamentòptim, li faciliten receptes i informació constant sobrenous productes, i es comuniquen constantment amb ellper saber el seu grau de satisfacció i el del consumidorfinal, amb l'objectiu de millorar contínuament el seu pro-ducte i el servei al client".Tammateix, el sector d'empreses de Mercabarna especia-litzat a proveir la restauració està invertint constantment

en noves tecnologies de preparació i elaboració d'ali-ments, per tal de facilitar la feina al restaurador, totgarantint la qualitat i la seguretat alimentària. Així, perexemple, moltes empreses poden servir els productes càr-nics desossats, els peixos tallats, filetejats i eviscerats, elsmariscs cuits i les fruites i hortalisses rentades, higienitza-des i trossejades.Aquestes firmes majoristes envasen també el producte agust del client, tant pel que fa el seu format com les tecno-logies que utilitzen per allargar al màxim la seva caducitat -buit, atmosferes controlades i modificades, porexpan...-.

Com diu Toni Nieto "el restaurador que vulgui trobar unaempresa que li subministri ràpidament 200 amanides deformatge de cabra i raïm acabades de fer o dues-centesbrotxetes de gambes i sèpia llestes per a la planxa o tota ladecoració floral per al saló de convencions, només ha detrucar al telèfon de l'OAC". n

Roser Lapuente Cap de Comunicació i Relacions Externes de Merca-barna

A Mercabarna hi ha més d'un centenar d'empreses especialitzades

a proveir la restauració

8

Notícies del CETT

SOPCPElisenda Farràs.

Directora del Servei d'Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques

Les borses de treball i les de pràctiques sóndues formes de canalitzar i de conèixer quinessón les necessitats que presenta un determinatsector. En aquest sentit, el Servei d'OrientacióProfessional, Col·locació i Pràctiques (SOPCP)del CETT ha tancat l'activitat interna del curs2001/2002 i ara és moment de fer un balanç del'any.

Demanda de treballadors

La borsa de treball del CETT va rebre durant el passat anymés de 1.700 demandes laborals d'un ampli ventall de sub-sectors (animació, turisme i oci, restauració, cuina…). Segonsles xifres, les subàrees que demanen més personal profes-sional són, com ja és habitual en els darrers anys, les decuina i sala, amb unes ofertes cada vegada més variades. Ésa dir, el mercat demanda tant professionals de restauració(cambres, maîtres, cuiners, caps de partida,…) com de nousperfils (gestors d'empreses de restauració, catering, col·lec-tivitats,…). I tots els alumnes que cursen aquests estudis,una vegada finalitzen el curs, s'incorporen al món laboral deforma immediata. S'ha de destacar el continu creixement que -malgrat lesadversitats d'aquest any (davallada econòmica, atemptatsde l'Onze de Setembre a Nova York)-, està tenint el subsec-tor de l'allotjament, i que, per primera vegada, supera a una

Demandes laborals rebudes durant el curs 2001/2002

altra àrea amb molta tirada: la de transport i viatges. Unsubsector, aquest darrer, que tot i oferir més de 300 feinespateix la davallada més significativa respecte a l'any ante-rior. Per altra banda, la resta de subàrees es mantenen ensituació similar a la de l'any passat.Tenint en compte que el seguiment s'ha fet de setembre de2001 a setembre 2002, cal destacar que els mesos que hanconcentrat més demandes han estat els de febrer, maig ijuny.

Incorporacions laborals

Aquesta important demanda laboral, ha tingut el seu reflexen les incorporacions. De tots els professionals que vandonar resposta a la crida per treballar al sector, uns 400van incorporar-se al món laboral. El grau d'inserció escorrespon, força, amb les subàrees que més dèficit tenende treballadors. És el cas de transport i viatges, allotjament,sala i cuina.

Demandes de pràctiques rebudesPel que fa referència a la borsa de pràctiques, durant el curs2001/2002, es van rebre prop de 700 demandes de la diplo-matura de Turisme, per realitzar pràctiques a les empresesdel sector. Un altre vegada, el subsector amb més necessi-tats és el de transports i viatges, que concentra el 59% detotes les demandes de pràctiques. Com que una notificació de l'empresa pot gestionar mésd'una sol·licitud de pràctiques, finalment el nombre de con-

Incorporacions laborals

Baròmetre

9

venis que es van signar el curs passat van ser de més de 800. La valoració que els alumnes fan de les pràctiques realitza-

Demandes de pràctiques rebudes Convenis de pràctiques signats durant el curs

Com ja és habitual el Grup CETT va celebrar durant aquestpassat mes de setembre la seva trobada anual. El dissabte14 va ser la data escollida per aplegar a tot el personal irealitzar el balanç del curs passat així com exposar elsobjectius pel proper any. La benvinguda a l'acte va anar a càrrec del president delGrup CETT, Gaspar Espuña. La consellera delegada del GrupCETT, Maria Abellanet, va fer un balanç sobre el curs 01/02;va ser aleshores quan felicità a tots els presents per la con-secució de la certificació ISO 14001. La trobada anual d'enguany va ser l'acte elegit per GasparEspuña per presentar la Fundació que porta el seu nom. Eva

Espuña, membre del Patronat de la Fundació GasparEspuña, va exposar un dels projectes que s'està portant aterme des de la Fundació en col·laboració amb WWF: l'es-cola de l'ecoturisme de la Mediterrània.Referent a la formació, el director acadèmic, GasparRosselló; la cap del SOPCP, Elisenda Farràs; i el responsabledels Serveis de Restaurant i Bar del Grup CETT, FedericoRuiz, van voler fer incís parlant sobre Els Centres d'Aplicacióen la creació de valor per a la formació. Es va aprofitar també aquest dia tant especial per tal que eldelegat a Catalunya d'Aenor, Ángel Sánchez Robles, ens fesoficialment el lliurament del Certificat ISO 14001.Per últim vàrem tenir el plaer d'escoltar al polifacèticArturo Pardos, que ens va sorprendre amb una conferènciatitulada "Como quiero que me quieran. La Comunicacióncomo una de las Bellas Artes" plena d'humor, sàtira i queben segur no va deixar a ningú indiferent. Ben dinat i com a fi de festa es va organitzar una visitaguiada entorn a l'obra de Gaudí a Barcelona utilitzant coma transport el peculiar Bus Turístic.

Conscients de la necessitat de millorar el seu servei a lesempreses, l'Hotel Alimara està treballant en la construccióde 9 noves sales, que s'inauguraran a la primavera de l'any2003. Es tracta, en total, de 520 m2 que se sumaran als514 m2 dels quals ja disposa l'hotel en l'actualitat (el GranSaló Mediterrània i Barcelona) i que constituiran, d'aquestamanera, una oferta única per les seves característiques a laciutat de Barcelona.Amb aquest nou espai, l'hotel comptarà amb 21 salonsamplis, acollidors, multifuncionals, totalment equipats iexteriors. I és que, precisament, un dels aspectes que faninconfundibles els salons de l'Hotel Alimara és que disposend'un gran jardí obert, de més de 780 m2.

La capacitat, ambel Gran Saló Cata-lunya -nom querebrà el nou es-pai-, arribarà finsa unes 500 perso-nes. D'aquestamanera les ins-tal·lacions podendonar resposta auna gran varietatd'esdeveniments: reunions de treball, convencions, congres-sos, celebracions, banquets...

des durant aquest curs és força positiva. La gran majoriapuntuen amb un notable la tasca desenvolupada. n

TROBADA ANUAL del Grup CETT'02

L'ALIMARA duplicarà l’any 2003 l'espai destinat a salons

10

Notícies del CETT

El passat dijous 31 d'octubre l'Escola Universitàriad'Hoteleria i Turisme CETT, adscrita a la Universitat deBarcelona, va organitzar una trobada de reflexió i opi-nió sobre la professió a l'Hoteleria i la Restauració. Els principals objectius eren:• identificar les causes de poca atractibilitat de la pro-

fessió en els joves i les accions de millores a proposar;• debatre els problemes actuals de reclutament i rota-

ció de professionals;• valorar la incidència de la formació en la qualitat dels

serveis i en la competitivitat de les empreses;• i proposar noves formes de relació de les empreses

amb els professionals turístics i compromisos per alreconeixement i fidelització del personal.

La sessió, inaugurada pel rector de la Universitat de

Barcelona i presidida per Gaspar Espuña, president delGrup CETT, va comptar amb la participació del DirectorGeneral de Turisme de la Generalitat de Catalunya, pre-sidents de cambres de comerç, federacions i associa-cions d'hoteleria i restauració catalanes, representantsde centres de formació i professionals del sector.

Des de fa temps, es va començar a treballar amb l'equip deprofessors de restauració de l'escola sobre com sensibilitzarals nostres alumnes amb allò que va més enllà d'un plat od'un producte. Hem posat ja dins els nostres plans de for-mació activitats pedagògiques per tal de desenvolupar unapart sensorial perquè quan tinguin davant un plat, un vi oun producte siguin capaços de definir, experimentar i apli-car tècniques que portin a altres resultats i tinguin unconeixement més profund del que estan veient. Per donar resposta a aquesta necessitat de sensibilització ipercepció d'una manera més concreta i exportable, també agent interessada del sector, s'ha creat un equip de treballcoordinat per Núria Bàguena per tal de crear l'Aula delsSentits: l'espai on poder "ensenyar i apropar a tothom elssentits amb un projecte pedagògic que abasti les vessantsmés amplies i concretes de la gastronomia", i recollir aquítot aquell coneixement que l'equip de professors ha desen-volupat ja en els darrers anys i com a laboratori per desen-volupar nous conceptes sensorials. L'Aula dels Sentits estàformada per un espai fix multifuncional (i que es composa

d'arxius permanents de consulta com l'odoroteca, l'especio-teca, la texturoteca o una biblioteca amb llibres representa-tius dels sentits) i un espai itinerant.

Com diu Núria Bàguena, l'únic moment en què tots els sen-tits intervenen és l'acte de menjar, cadascun d'ells, vista,olfacte, tacte, gust i oïda participen d'una manera pròpia ia l'hora tots interaccionen. En poc temps estarem en dispo-sició de conèixer respostes a preguntes com: perquè rete-nim gustos de la infantesa a la memòria, com reconeixemles olors o perquè algunes olors conserven un poder estranyper afectar-nos.

El CETT ha posat dins dels plans deformació activitats pedagògiques per

tal de desenvolupar una part sensorialde la gastronomía

La gastronomia és un art que implica els cincsentits i que va més enllà del plat o del pro-ducte físic. En els darrers temps la figura i laconcepció de diferents professionals de la res-

tauració han anat canviant, i en aquest sentits'ha promogut la creació de l'Aula dels Sentits,un espai per aprendre de forma pedagògica lesvessants més àmplies de la gastronomia.

TROBADA DE REFLEXIÓ I OPINIÓsobre la professió a l'Hoteleria i la Restauració

projecta “l’Aula dels Sentits”

ProgramaDivendres 29 de novembre de 2002

09:00 Inauguració de la jornada a càrrec de Gaspar Espuña, president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT.

9.30-11.30 Taula rodona: Anàlisi actual de l'aplicació de la gestió ambiental al turisme. Ponents: Participaran en aquesta taula membres d'empreses o institucions vinculades a temes medi ambientals i turístics (Universidad Autónoma de Madrid, SGT, WWF, CETT, entre d'altres).

12.00-14.00 Taula rodona: Contribució del turisme en el desen-volupament sostenible des del punt de vista local. Ponents: Entre els ponents es troben representants de diferents administracions, com la Diputació de Barcelona, l'Organització Mundial del Turisme, la Direcció General de Turisme, l'Ajuntament de Barcelona, la Direcció General de Planificació Ambiental i l'Institut Europeu de la Mediterrània.

14.00 Tancarà la jornada el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores.

11

Tema

El passat mes de maig, es va fer la signatura del Protocol decol·laboració en el Programa "Across the Waters" de la WWF,a partir del qual la Fundació Gaspar Espuña-CETT col·laboraen diferents accions de sensibilització i difusió de turismesostenible. La primera d'aquestes accions consisteix en lacreació de l'Escola de Turisme Sostenible a la Mediterrània,la primera escola d'aquestes característiques, i que s'obriràdel 21 al 30 de novembre de 2002. Participaran en la citaquinze estudiants d'arreu de la Conca del Mediterrani, espe-cialment seleccionats pel Fons Mundial de la Natura. Després d'un primer moment d'adaptació i de contacte ambla resta dels assistents i amb els espais que els acullen, elsparticipants entraran en matèria. Entre els temes que estractaran es troben l'impacte de l'activitat humana en àreesde muntanya; la interrelació entre natura, cultura i turisme;l'impacte del turisme en zones costaneres, amb exemples deturisme costaner amb natura; planificació del turisme i màr-keting o incentius per tenir un turisme industrial més res-ponsable (com la iniciativa d'"un dòlar per turista" o la eco-taxa de les Illes Balears).

Jornada sobre desenvolupament sostenible i turisme a la Mediterrània:29 de novembreEmmarcada en les jornades, el divendres 29 de novembretindrà lloc una jornada dedicada a l'anàlisi del paper delturisme com a eina de desenvolupament sostenible, concre-tament en els països de la Mediterrània. Aquest acte paral·lelestà organitzat per la Fundació Gaspar Espuña-CETT junta-ment amb el WWW, en el marc del projecte “Across theWaters” d'aquesta entitat.

Es crea la primeraSOSTENIBLE A LA MEDITERRÀNIA

La I Jornada sobre desenvolupament sostenible i turisme a laMediterrània es desenvoluparà entorn a dues taules rodones:en la primera s'analitzarà l'actual aplicació de la gestió ambien-tal al turisme des d'un punt de vista tècnic i a la segona s'ana-litzarà com el turisme pot contribuir al desenvolupament local,des d'un punt de vista de les institucions implicades.

Per a més informació: www.cett.es/jornada.htm

En el marc d'aquestes jornades, el 21 i 22 de novembre esduran a terme, a Berga, unes jornades de debat i reflexió sobreel paper que pot jugar l'ecoturisme en les comarques de mun-tanya i com s'articula amb altres formes de turisme ja exis-

tents al nostre país. Aquest acte ha estat organitzat pelDepartament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya,conjuntament amb la Fundació Natura, la Fundació GasparEspuña-CETT i el Programa "Across the Waters" de la WWF.

ESCOLA DE TURISME

Del 21 al 30 de novembre tindrà lloc la pri-mera Escola de Turisme Sostenible de laMediterrània, fruit de la col·laboració de laFundació Gaspar Espuña-CETT amb el

Programa "Across the Waters" de la WWF. Enles jornades es tractaran temes relacionatsamb la promoció d'un turisme sostenible enels països mediterranis.

I Jornades d'ecoturisme i turisme rural, A BERGA

Turisme i Medi Ambient

12

Tema

A proposta de la direcció general de Planificació Ambiental del Departament de Medi Ambient dela Generalitat de Catalunya, CETT Consultors treballa en l'elaboració i posterior aplicació d'unPrograma de Bones Pràctiques Ambientals per a Hotels. Aquest programa -composat per unaselecció de bones pràctiques ambientals per a departaments de l'hotel, el pla de formació ambels continguts corresponents i el pla de comunicació amb els materials, les plantilles i les ins-truccions d'aplicació- es lliurarà als establiments que ho demanin.

LES BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALSarriben als hotels

Des de fa ja uns anys, el Departament de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya treballa en l'aplicació de programesde bones pràctiques ambientals per a empreses, amb la volun-tat de col·laborar amb el món empresarial per tal d'aconseguirla reducció dels impactes que les diverses activitats econòmi-ques comporten sobre l'entorn. La importància de la indústria turística, i especialment delsector de l'allotjament hoteler al nostre país, ha fet que desdel Govern català s'hagi considerat important el desenvolu-pament d'un programa de bones pràctiques ambientals enaquest camp. Aquesta tasca ha estat encarregada a CETTConsultors que des de fa uns mesos està treballant en eldisseny d'una proposta d'un programa d'aquestes carac-terístiques adreçada als establiments hotelers de Catalunyaque inclou la seva aplicació en forma de prova pilot a qua-tre establiments hotelers. Els hotels designats per a aquestaaplicació han estat l'Estela de Sitges, el Medes II de L'Estartiti el Llívia de la localitat del mateix nom, a més de l'Alimaraa la ciutat de Barcelona.Els hotels, per les característiques del servei que ofereixen,presenten unes peculiaritats que no trobem en altres empre-ses. Bàsicament, a l'hora de plantejar-se quins són els desti-nataris del programa, ens trobem que als empresaris, directiusi resta de treballadors, cal afegir-hi els clients de l'hotel, coma part bàsica de la prestació d'allotjament hoteler.

Millorar hàbitsEl Programa de Bones Pràctiques Ambientals per a Hotels ésun programa de sensibilització que pretén millorar els hàbitstant del personal i proveïdors de l'hotel com dels seus clients.Amb aquest objectiu s'han dissenyat dues eines bàsiques, comsón un pla de formació per als empleats de l'hotel i un pla decomunicació adreçat tant als treballadors de l'hotel com alsclients, proveïdors i altres públics interessats.El programa proposa als hotelers un seguit de bones pràcti-ques aplicables als seus establiments de les quals hauran detriar les que vulguin implantar en la mesura de les seves pos-sibilitats econòmiques, tècniques o d'infraestructures.Amb l'objectiu de fer-lo més atractiu per als empresaris idirectius hotelers, s'ha intentat mostrar que els beneficisgenerats per l'aplicació d'aquestes pràctiques no són única-ment ambientals sinó que també comporten un estalvieconòmic per a l'hotel, a més de permetre millorar la sevaimatge en un moment en què la sensibilitat ambiental de lapoblació acull positivament les iniciatives empresarials enaquest sentit.Un cop realitzades les proves pilot, s'elaborarà el productedefinitiu, consistent en un "kit" que inclourà una selecció debones pràctiques ambientals per departaments de l'hotel, elpla de formació amb els continguts corresponents i el pla decomunicació amb els materials, les plantilles i les instruccionsd'aplicació. L'objectiu final del programa consisteix en lliuraraquest producte definitiu als establiments hotelers que hosol·licitin amb el compromís per part seva d'aplicar-lo, segonsles especificacions d'utilització corresponents.Amb l'elaboració d'aquest programa, CETT Consultors contri-bueix, amb els seus coneixements en matèria de turisme imedi ambient, a l'objectiu últim d'aconseguir una gestió sos-tenible dels establiments hotelers i ajudar, en definitiva, aaugmentar la consciència ambiental en l'àmbit del turisme alnostre país.

Ramon SerratCETT Consultors

13

Tema

L'Hotel Alimara assoleix la certificacióISO 14001 I EMASPer la promoció d'una cultura de respecte almedi ambient entre alumnes, clients, mercat isocietat, l'Hotel Alimara posseeix diferentsdistintius relacionats amb un sistema de ges-tió mediambiental correcte. Entre aquests estroben el primer distintiu de garantia de qua-litat ambiental de la Generalitat de Catalunyaconcedit a un hotel, la ISO 14001 i l'EMAS.

Durant tota la seva trajectòria, el CETT ha buscat la sevaintegració en el sector turístic; la incorporació de les novestecnologies; la qualitat dels seus ensenyaments, productes iserveis; un alt nivell de capacitació del seu quadre docent ide professionals; el tracte personalitzat i, en definitiva, unestil propi de formar i de donar servei, on la promoció d'unacultura de respecte al medi ambient entre els seus alumnes,clients, mercat i societat ha estat i és un tret de la filosofiaempresarial.

Immers en el compliment d'aquesta filosofia i sota la pre-tensió de ser un referent per al sector, va començar a desen-volupar una línia de sostenibilitat ambiental per tal de sen-sibilitzar als alumnes i a les seves empreses en la manerad'actuar. L'Hotel Alimara, estendard d'aquesta política, porta desen-volupant des de fa tres anys actuacions dirigides a la reduc-ció dels impactes ambientals de l'hotel, a la conscienciaciódels seus hostes i a la formació dels seus alumnes en lesactituds de respecte cap al medi ambient.Aquest línia es va concretar en l'obtenció, per part de l'HotelAlimara, del primer distintiu de garantia de qualitatambiental de la Generalitat de Catalunya concedit a unhotel i amb la certificació del seu sistema de gestió medi-

ambiental segons les directrius de la ISO 14001. Amb lavoluntat de seguir millorant, la nostra darrera fita ha estatassolir l'EMAS (Reglament CEE 1836/93 "Sistema Comuni-tari d'Ecogestió i Ecoauditoria").

Principals etapes realitzades

Una vegada assumit, de forma voluntària, el compromísd'implantar un sistema de gestió ambiental amb el propòsitprincipal de millorar contínuament les accions vers el mediambient, el primer pas a seguir va ser realitzar una avalua-ció ambiental, que consistia en una anàlisi preliminar perdeterminar la situació en aquell moment de l'activitat res-pecte al medi ambient i respecte als requisits legals que lisón d'aplicació.Concretament, en l'avaluació inicial es varen revisar totes lesactivitats del centre (entrades, diferents activitats/processosi sortides), el que va permetre identificar i caracteritzarqualsevol factor que pugui tenir repercussions ambientals,determinant i valorant les seves conseqüències per al medi iper a la gestió de l'empresa. Per tant, aquesta va ser l'einabàsica per marcar les línies mestres a seguir en els passossuccessius.El contingut bàsic de l'avaluació ambiental va ser:• La descripció de l'activitat i situació respecte als requeri-

ments legals que li són aplicables;• la identificació dels aspectes i valoració dels seus impac-

tes ambientals;• la naturalesa i abast dels problemes i deficiències;• i la determinació dels punts d'actuació i establiment de

prioritats.

L’Hotel Alimara, porta desenvolupant des de fa tres anys actuacions dirigides a la reducció dels impactes ambientals

de l’hotel, a la conscienciació del seus hostes i a la formació dels seusalumnes en les actituds de respecte

cap al medi ambient

14

A partir d'aquest punt, per assolir i mantenir els objectius icompromisos assumits a la política ambiental de l'hotel, esva concretar un mètode sistemàtic i documentat de proce-diments operatius i de sistemes de control que defineixen elSistema de Gestió Mediambiental (SGMA) de l'hotel en elseu conjunt.

Pilars del Sistema de GestióMediambiental

El SGMA, un instrument voluntari que permet a l'hotelgestionar el seu comportament ambiental, es basa en trespilars:• El compliment de la normativa vigent aplicable a l'acti-

vitat,• la implicació de totes "les parts interessades" (hostes i

altres clients, personal, alumnes, proveïdors, societat imercat turístic),

• i la millora contínua per a l'eliminació i/o reducció delsaspectes significatius generats per a les activitats del'hotel.

El passat 2 de juliol, l'Hotel Alimara va participar en un taller sobre ecoetiquetatge organitzat pel Departament deQualificació Ambiental de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya.Aquest taller coordinat per Randa Group i emmarcat dins del projecte DEEP (Developing Effective and Efficient ProductInformation Schemes) tenia per principals objectius:• L'anàlisi de les condicions en les que els Sistemes de Informació Ambiental del Producte (SIAP) són una eina eficaç i

efectiva per aconseguir un desenvolupament sostenible;• la valoració de les diferents experiències prèvies amb SIAP en diferents països europeus i la relació d'aquests esque-

mes amb les estratègies empresarials, la política Integrada de Producte (IPP) i les condicions de mercat;• la definició d'estratègies amb l'objectiu de vincular els SIAP amb altres mesures de la IPP;• l'exploració de com els SIAP poden ser utilitzats per a la creació de patrons de consum sostenible, mercats verds, impul-

sar la innovació i el desenvolupament de productes i serveis verds, i implantar iniciatives de múltiples actors.En aquest taller on la indústria del paper, rentadores i turisme eren analitzades, l'Hotel Alimara conjuntament amb larepresentació de càmpings i albergs vàrem tractar i contribuir a l'anàlisi del sector turístic i, sobretot, hoteler.

Per a més informació: www.uniroma1.it/deep

EL PROJECTE DEEP

L’Hotel Alimara poseeix diferentsdistintius relacionats amb un correcte sistema de gestió mediambiental entre

els quals es troben la ISO 14001 i l’EMAS

15

Els elements del SGMA estan documentats en el Manual degestió mediambiental de l'hotel, que serveix com areferència permanent al personal de l'empresa per a la pla-nificació, implantació, control, manteniment i millora delSGMA. En aquest manual es fa la referència de tots elsprocediments, instruccions i bones pràctiques necessàriesper a garantir el compliment de la política, accessibles desde la intranet de l'hotel.A través de la realització d'auditories internes anuals es con-trola la implantació del sistema i el seguiment dels procedi-ments definits, i amb la revisió del SGMA per part de laDirecció es defineix l'eficàcia del sistema per assolir elsobjectius marcats.

Objectius assolits

Els principals objectius que hem aconseguit han estat:• La reducció del consum d'aigua d'un 7,07% durant el 2001.• La reducció del consum d'electricitat en un 9,75% durant

el 2001.• La reducció del consum de gas en un 14% durant el 2001• L'eliminació del 100% dels aparells que utilitzen gasos

perjudicials per a la capa d'ozó.• La recollida durant el primer semestre del 2002 de 21.648

kg de matèria orgànica, 2.480 kg de vidre, 7.716 kg decartró, 1.938 kg d'envasos, 891 kg de paper i 612 l d'olisvegetals.

No podem finalitzar sense, un cop més, agrair a tot l'equipde l'hotel la seva implicació i les il·lusions dipositades en

ECEA, per la millora de l'EducacióAmbiental a Catalunya

En la seva segona fase, el passat 10 de juliol, l'Hotel Alimarava participar en una sessió de treball del projecte ECEA(Estratègia Catalana d'Educació Ambiental) que preténmillorar l'educació ambiental a Catalunya, sota les directriusi tendències de les darreres conferències mundials de mediambient amb la línia d'avançar cap a la sostenibilitat mit-jançant la participació. I tenir un instrument motivador idinamitzador per a cadascun dels escenaris sectorials queimpulsi accions d'educació ambiental.En aquesta sessió de treball, on el món empresarial estavarepresentat àmpliament (assistència de més de 30 empre-ses), l'Hotel Alimara va representar de forma activa el sectorhoteler, contribuint enèrgicament en la proposta de líniesestratègiques.

Per a més informació:www.gencat.es/mediamb/ea/ecea.htm

Programa REST de la UE, el sectorhoteler per a la millora energètica

L'Hotel Alimara participa dins d'aquest projecte (Tourismand Sustainable Turism) emmarcat dins del programaAltener de la UE. Conjuntament amb la participació de 19hotels més, l'empresa Ecoserveis amb el recolzament de laUnió Europea, la Direcció General de Qualitat Ambiental delDepartament de Medi Ambient i l'Institut Català d'Energia,la iniciativa tracta de desenvolupar una acció amb la finali-tat d'incentivar la indústria hotelera per a la millora energè-tica i que, a més, aquesta sigui part activa. Entre altresobjectius el projecte vol desenvolupar una xarxa d'hotelsd'emissió zero o baixa de CO2 a Europa, oferir un servei alsector per interpretar oportunitats i reptes de la liberalitza-ció dels mercats energètics i transmetre oportunitats queexisteixen amb l'ús de les energies renovables, incloent elsubministrament d'electricitat verda.

Per a més informació:www.icaen.es

Per la formació ambientaldels alumnes

La implantació d'un sistema de gestió ambiental dinsdel sector turístic, concretament dins del sectorhoteler, és un pas endavant dins de les possibilitatsobertes a través del Reglament 1836/93 de la CEE idel nou Reglament EMAS II. La nova reglamentaciópreveu l'adhesió d'activitats no lligades al sectorindustrial, per tal d'optimitzar aquestes activitats,reduint el seu impacte sobre el medi i assolint el con-cepte desitjable, i cada cop més necessari, de turismesostenible.A més, en el cas de l'Hotel Alimara, tot això adquireixuna rellevància especial donat que l'hotel té com amissió empresarial formar als alumnes, sent destí deles pràctiques de l'Escola Universitària d'Hosteleria iTurisme CETT, centre adscrit a la Universitat deBarcelona (UB), i de la resta de formacions que al CETTs'imparteixen, formant en aspectes de gestió ambien-tal als futurs professionals de l'Hoteleria i el Turisme.

aquest projecte. Aquest equip és, sens dubte, el factor claud'èxit del nostre sistema de gestió mediambiental.

José Antonio Pérez-Aranda Director de Qualitat i Medi Ambient del Grup CETT

16

Tema

La gran magnitud adquirida pels problemesambientals en aquest tombant del segle obligaal conjunt de la societat a dedicar una atencióprioritària i uns majors recursos a la vessantsocioambiental de les activitats productives, elconsum, la tecnologia, l'urbanisme, l'educaciói la cultura, per tal de corregir el model actualde creixement i avançar cap a pautes dedesenvolupament sostenible. La iniciativa quea continuació us presentem s'ubica en aques-ta direcció, considerant tots aquests factors.

Les Planes de Son és un "centre de natura" que ofereix mol-tes possibilitats de viure plenament els Pirineus i aprofundiren el coneixement de la natura. El visitant pot, durant la sevaestada, accedir a un seguit d'activitats d'educació ambientali de descoberta de la natura. Excursions guiades, conèixer lafauna i flora i visitar el seu planetari són algunes de les inte-ressants propostes que ofereixen. El visitant disposa d'allotja-ment i serveis de restauració per ampliar la seva estada eltemps necessari.A més d'aquesta atractiva oferta, l'aspecte que dóna encaramés valor al conjunt és l'edifici. Aquest s'ha dissenyat i cons-

truït respectant al màxim el medi ambient que l'envolta. Laintegració en el paisatge, cobrint el seu sostre amb prat natu-ral, l'orientació de la seva façana al sud per aprofitar la inso-lació, o la instal·lació d'un sistema de depuració de les aigüesresiduals, són algunes de les mesures respectuoses amb elmedi ambient que han considerat en la seva execució.

Per a un desenvolupament sostenible

Aquest projecte, de Caixa de Catalunya, mitjançant laFundació Territori i Paisatge, vol posar a l'abast de la socie-tat el coneixement de la natura i els valors i actituds res-ponsables vers aquesta a través de l'oferta d'activitats ante-riors i donar un exemple de desenvolupament sostenibleamb un edifici exemplar.Aquesta iniciativa demostra la materialització del seu prin-cipal objectiu: la conservació del patrimoni natural i del pai-satge i conscienciar la població de la necessitat de protegirel medi.Està enclavat molt a prop del bonic poble de Son, a les Vallsd'Àneu, entre el parc d'Aigüestortes, l'Estany de SantMaurici i l'espai natural de l'Alt Pirineu.

Per a més informació:www.lesplanesdeson.com

LES PLANES DE SON,una iniciativa exemplar

Volem aprofitar l'ocasió per a informar-vosd'altres web relacionats amb la protecció delmedi d'interès:

DEPANA. http://www.entorno.es/depana/ Departament de Medi Ambienthttp://www.gencat.es/mediamb/index.htm

Direcció General de Medi Natural (DARP)http://www.gencat.es/darp/medi/cmedi.htm

Servei de Parcs de la Diputació de BCNhttp://www.diba.es/parcs/parcs.htm

A favor de l'ós bru del Pirineuhttp://ww2.grn.es/pro_ornis/proursus.htm

Coordinació grups ecologistes catalanshttp://www.pangea.org/cepa/xacos.html

Greenpeace España. http://www.greenpeace.es

WWF España-ADENA. http://www.wwf.es/

Societat Catalana d'Educació Ambientalhttp://www.pangea.org/scea/

Sociedad Española de Ornitología. http://www.seo.org/

Birdlife. http://www.birdlife.ch/html/partner.htm

IUCN. http://www.iucn.org/

WWF. http://www.panda.org/

Mountain Forum . http://www2.mtnforum.org/

Conservation International. http://www.conservation.org/

The Nature Conservancy. http://www.tnc.org/index.html

EUROSITE. http://www.eurosite-nature.org

UNESCO Man and the Biosphere. http://www.unesco.org/mab/

Terra Bit. http://www.ictnet.es/terrabit/

Best Environmental. http://www.ulb.ac.be/ceese/meta/cds.html

IGC EcoNet. http://www.igc.org/igc/econet/index.html

LA PROTECCIÓ DEL MEDI A LA XARXA

17

• Aquest ha estat per Barcelona unbon any. El turisme ha continuatcreixent, segons les dades de laSecretaria d'Estat de Turisme. Undels principals al·licients supo-sem que ha estat la coincidènciaamb la celebració, enguany, del150 aniversari del naixement del'arquitecte Gaudí.Sí, aquest any, ha estat un bonany turístic per a la ciutat deBarcelona -com ho estan sent elsdarrers- i això ens permet afirmarque la relació qualitat/preu i l'o-ferta puntual de Barcelona ésprou bona com per provocar l'in-terès entre els turistes. És a dir, apartir d'una atracció alta que téBarcelona som capaços d'afegir-hiesdeveniments que puntualmentgeneren més demanda i que enspermet mantenir uns nivells d'o-cupació alts i uns nivells turísticsalts. Per això podem parlar que la

ciutat de Barcelona ha estat laque més ha crescut turísticamenten la última dècada, dins del con-junt europeu, i ha superat totesles modes per convertir-se en unaciutat que té presència i posicióinternacional, i que causa l'admi-ració d'altres ciutats.

• I què té Barcelona que no tinguinaltres ciutats europees?Segons les enquestes que realit-zem als turistes, tant al vacacio-nal com al de negoci, la vessantmés valorada de Barcelona ésl'arquitectura seguit de la culturai l'oci. I és que Barcelona venidentitat. A la ciutat de Barcelonaes pot veure per exemple un gòticcivil interessant o un modernismeque dins de l'art noveau té identi-tat pròpia -amb noms propis d'ar-quitectes molt rellevants comPuig i Cadafalch, Domènech i

Muntaner o Gaudí-. I tot això per-met que no es confongui ambaltres ciutats.

• No ens afecta, doncs, la incertesaeconòmica que sembla que estanpatint els països desenvolupats?És cert que no és un bon momentturístic (ni per l'economia ni per lasituació de conflicte), però veientquin és el comportament que estàmantenint Barcelona ens permetser optimistes amb el futur.Perquè fins i tot quan les condi-cions són lleugerament a la baixaen relació a l'any passat, nosaltrescontinuem mantenint uns nivellsd'ocupació i de turisme bons. Aixòens fa pensar que Barcelona hapres una posició internacional iara es tracta de continuarampliant-la. I en aquest sentit, elFòrum de les cultures l’any 2004és un esdeveniment que ens ha de

Entrevista

"Per professionalitzar el sector turístic s'hade trobar l'equilibri entre les demandes delstreballadors i les necessitats dels propietaris"

JORDI PORTABELLARegidor de Turisme de l'Ajuntament de Barcelona

Jordi Portabella ocupa des de les darreres eleccions municipals la tercera tinència d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, la regidoria de Turisme, i la vicepresidència segona del Consell General del Consorci de Turisme de Barcelona, entre d'altres càrrecs. Des de la seva posició, considera que tot i no estar en un bon moment turístic internacional, la relació qualitat/preu i l'oferta puntual d'esdeveniments a Barcelona són prou interessants per motivar l'interès dels turistes

18

permetre tornar a sortir a les pri-meres planes de tots els mitjansde comunicació.

• A més de la vessant cultural, quinsaltres punts forts té la ciutat?A la vessant de caire cultural, calafegir unes bones condicionsclimàtiques. Cal afegir una bonarelació qualitat/preu en els serveisprincipals que utilitzen els turistesi afegir una certa relaxació delritme que pots tenir en una ciutatcom Barcelona si no estàs treba-llant. Barcelona és una ciutat anivell humà, una ciutat de nivellmig, que es pot fer caminant i queté moltes coses maques a veure. Iel fet que té coses maques esmostra en què, el 40% dels turis-tes que rebem anualment, com amínim han vingut tres vegades.Per tant, tenim un grau de repeti-tivitat alt, cosa que vol dir que laciutat és interessant i que l'aten-ció que donem al turisme és bona.Primer, perquè ningú torna a unaciutat on no hi ha coses interes-sants i, segon, perquè ningú tornaa una ciutat on el maltracten.

• Cultura, clima i relació quali-tat/preu són alguns dels aspec-

tes positius, però Barcelonatambé té altres punts més dèbils.Sembla que una de les majorspreocupacions de la ciutadaniaés la inseguretat ciutadana… És cert que la inseguretat és undels àmbits en el qual s'ha decontinuar treballant per poderdisminuir el número de furts iestrebades que es produeixen a laciutat de Barcelona. Però és igualde cert, que comparativamentamb les ciutats de 1'5 milió d'ha-bitants o amb les ciutats amb unvolum de turisme igual o superioral de Barcelona és menor de lamitjana; i això no vol dir que hemd'estar cofois, sinó que hem decontinuar treballant per disminuirla inseguretat i la sensació d'inse-guretat, ja que existeixen totesdues. Tot s'ha de dir, aquesta sen-sació d'inseguretat la patim mésels que vivim aquí que no els queprocedeixen d'altres ciutats, per-què quan van a ciutats d'1'5 miliód'habitants ja saben que hi hauns certs riscos. Però no és unasituació dramàtica.

• És només aquest el punt dèbil dela ciutat?Un altre aspecte en el que hem demillorar és en la neteja de carrersi d'escombreries, que tot i quecomparativament amb altres llocsestem bé, la nostra situació no éssatisfactòria. Per exemple, hi hacontenidors que estan mal ubi-cats o la recollida de les deixallesha de tenir uns estàndards dequalitat superiors als que té ara.Tot i així, en aquests dos darrersanys s'ha millorat molt. S'ha fet

una nova contracta que divideixBarcelona en 4 parts, i que té unaactuació específica per a cadauna de les parts de Barcelona.Hem de tenir present que no espot dimensionar un sol sistema derecollida d'escombreries en llocstant diferents com Ciutat Vella(on els cotxes d'escombreries nopoden passar) o l'Eixample (on síque tenen cabuda). Per tant,aquestes especificitats ens hanfet dissenyar un sistema de reco-llida d'escombreries específic perals cascos antics.

• A banda de coincidir amb l'anyGaudí, el 2002 ha estat declaratper l'Organització Mundial delTurisme (OMT) i el Programa delas Nacions Unides per al MediAmbient (PNUMA) com l'anyInternacional de l'Ecoturisme.Com ha adaptat aquest concepteBarcelona?El passat 15 d'octubre vam realit-zar una jornada de qualitat en elsector turístic vinculada tant a lagestió en sí com als aspectesmedioambientals. Una jornada, amés, que venia a reforçar les jor-nades de qualitat ambiental ques'havien dut a terme l'any 2001,per tal d'incorporar la gestió d'es-tàndards ambientals a la gestióhabitual i quotidiana dels hotels.

• Però la incorporació d'aquestsconceptes medioambientals alshotels no suposa una forta des-pesa als implicats, en aquest casels hotels?És evident. Una gestió medioam-biental correcta comporta inicial-ment una major despesa econò-mica, però després aquesta des-pesa econòmica es recupera. Elque en tot cas és segur és quetots guanyem a nivell de qualitatambiental i qualitat de vida; és adir, la mateixa persona que s'hade gastar més diners, com pot serel director d'un hotel, despréss'ho retroba en la seva vida quo-tidiana i, per tant, nosaltrescreiem en la necessitat de gestio-nar adequadament els recursos

Cultura, clima i relacióqualitat/preu són alguns

dels punts forts deBarcelona. Entre elsdèbils es troben la

inseguretat i la neteja

19

que s'utilitzen des del turisme, jasigui en la gestió dels recursosmaterials com en la reutilitzaciód'aquests recursos (alumini,paper, vidre…).

• Tenim un turisme estabilitzat…, iquines són les característiquesd'aquest visitant mig que trepitjaBarcelona?Acostuma a ser un turista entre35 i 50 anys, que té força interes-sos de caràcter cultural -cosa quevol dir que produeix una despesaalta-, té interès en veure edificis ialguns museus de Barcelona i perla nit vol passar-s'ho bé, dins d'uncert ordre. Tenim un turista mitjàalt, tendint a alt i és una personaque genera pocs conflictes perquèbàsicament ve en busca d'unaoferta cultural.

• És aquest el turista que esbusca? Hem d'estar satisfets del tipus deturisme que tenim, tant de gèneremasculí com de gènere femení, ihem de continuar treballant per-què ens vingui aquest tipus deturisme i que fins i tot augmentiuna mica en qualitat. Gensmenys, això no treu que puguivenir un turisme jove, que l'hemde veure com una gran oportuni-tat. El turisme jove, que tradicio-nalment té un baix poder adquisi-tiu, és un turisme de futur, quel'hem de cuidar i ben tractar, pertal que en un futur torni i perquètambé dóna una activitat en laciutat, sense la qual ens aca-baríem convertint en una ciutatturístico-mortuòria.

• Una de les mesures que estàdesenvolupant l'Ajuntament és lacreació de noves places hoteleres.Respon aquesta mesura a lademanda?S'estan creant noves places hote-leres perquè les ciutats, cada ve-gada més, s'estan parcialitzant iperquè, cada vegada més, el sec-tor serveis té més importància; iper tant ara totes les ciutatsestan definint el que seran en el

futur. Lògicament, Barcelona nonomés ha d'apostar pel turisme ipel sector serveis, i mostra d'aixòés el 22@ que permet fer unprocés de renovació tecnològicadins de la ciutat. Per tant nosal-tres hem d'augmentar la nostracapacitat de places i les conti-nuarem construint, per poderobtenir una capacitat absolutaque s'aproximi als 10 milions devisitants anuals (en aquestmoment en tenim vuit).

• Aquests nous hotels, però, són de4 i 5 estrelles…, què passa, doncs,amb el turisme que no gaudeixde tant poder adquisitiu?El turisme jove està ben resoltamb els albergs i els hotels d'1, 2i 3 estrelles, que de fet són els quemantenen un grau d'ocupaciómés alt. Aquest estiu per exempleels hotels d'aquestes categorieshan tingut una mitjana d'ocupa-ció del 95%. La promoció d'hotelsde 4 i 5 estrelles va vinculada a lapromoció d'un turisme de qualitatsense abandonar el turisme jove iel turisme menys afavorit econò-micament. Barcelona és prou ricaper tenir diferents circuitsparal·lels, un per joves, un altreper adquisició mitjana i un altrealta.

• Una de les debilitats del sectorturístic sembla que és la mancade professionals qualificats. Des

de l'administració pública com espot fer front això? L'Ajuntament de Barcelona ha detenir una aposta clara i decidida afavor de potenciar la qualitat i laprofessionalització del servei,tant potenciant les escoles d’ho-teleria que segueixen aquests cri-teris com en la vida laboral. I enaquest sentit s'ha de buscar unequilibri entre el que són lesdemandes dels treballadors i elque són les necessitats dels pro-pietaris. El sector hoteler és unsector dur en el que moltes vega-des has de renunciar a tenir festaels caps de setmana o fer nits, iper tant, els professionals hand'estar disposats a treballar enaquests dies si convé. Però, elspropietaris també han de saberque la remuneració dels caps desetmana ha de ser substancial-ment més important que en elsdies de cada dia com perquètambé sigui un atractiu. I és lacombinació entre la renúncia perpart dels treballadors a un cap desetmana lliure i l'incentiu econò-mic per part dels propietaris elque farà que hi hagi una bonaqualitat en el servei dels hotels irestaurants tots els dies de la set-mana.

• La solució es troba doncs, enmans del sector privat?No, s'ha de treballar en conjunt.Sense cap mena de dubte les cosesavancen quan tots els sectors queintervenen es posen d'acord, i elsector turístic és un exemple clarde necessitat de coordinació entreels dos sectors, coordinació aBarcelona, que és modèlica através de Turisme de Barcelona, imotiu per al qual a moltes ciutatsdel món ens demanen que li expli-quem com ho fem. I en realitat, elmotiu de l'èxit de Turisme deBarcelona és d'estructura peròtambé -i aquesta és una part queno és pot traslladar ni aplicar aaltres ciutats- l'entesa entre elsector públic i privat, i això és elque permet que Turisme deBarcelona funciona bé. n

La promoció d'hotels de 4 i 5 estrelles va

vinculada a la promociód'un turisme de qualitat

sense abandonar el turisme jove i el turisme

menys afavorit econòmicament

20

CETT Formació

EL CURS ACADÈMIC2002/2003

El CETT inaugura

El passat 10 d'octubre, el Gran SalóMediterrània de l'Hotel Alimara va acollirl'acte d'inauguració oficial de les diferentsformacions del CETT per al curs acadèmic2002/2003. El rector de la Universitat deBarcelona, Joan Tugores, i el president delCETT, Gaspar Espuña, varen presentar la lliçóinaugural d'enguany a càrrec del directorgeneral de Barcelona Activa, Oriol Balaguer.L'acte va comptar amb una important partici-pació d'alumnes.

Sota el títol "Crear una empresa a Barcelona. El rol del'emprenedor", el director gneral de Barcelona Activa, OriolBalaguer, va voler transmetre a tots els alumnes el desig decrear una empresa pròpia sense por al fracàs; més i tot,dirigint-se al rector Tugores, va demanar que des de lapròpia Universitat s'incentivés als alumnes a crear empre-sa. Per aconseguir aquesta fita -va continuar dient OriolBalaguer- el punt clau és el disseny del "Pla d'Empresa".Aquest pla d'empresa cal aprendre'l a fer des de la univer-sitat o des de l'escola, però per tots aquells que vulguin

assessorament Barcelona Activa té com a objectiu ajudar aqui tingui una idea que pugui ser un bon negoci. La ciutat de Barcelona, va ser un altre punt bàsic de la sevalliçó. Balaguer va voler argumentar com la ciutat, cada copmés, està sent considerada i coneguda a nivell mundial comuna ciutat de negocis. Per constatar-ho va donar algunesdades, per exemple, com a Barcelona hi ha comptabilitzadesmés de 200.000 activitats econòmiques reconegudes, és adir, que paguen impostos, sense comptar l'economia sub-mergida. Una altra dada és que des l'any 1990 Barcelona haduplicat el número de visitants i que, a més, actualment estàen procés d'ampliar la seva xarxa de comunicacions, és a dir,el port, l'aeroport, incorporar el tren d'alta velocitat...

També va fer una exposició dels projectes que s'estan duent aterme per potenciar la ciutat com a centre de negocis: el22@, el Fòrum 2004 i els models d'empresa d'èxit que darre-rament Barcelona Activa ha ajudat a crear en el sector delturisme i de la restauració. Balaguer ha finalitzat la seva inter-venció amb una darrera reflexió sobre la creació d'una empre-sa, "Els factors que calen per crear una empresa són, en pri-mer lloc, una persona que tingui ganes i lideri el projecte; ensegon lloc, cal una idea original, una oportunitat, i tenir clar aquin públic va dirigit i per últim l'equip d'empresa".La inauguració de l'acte s'ha tancat amb el parlament delrector de la UB, Joan Tugores. Tugores ha explicat elsesforços que des de la Universitat s'estan efectuant perpromoure la creació d'empresa a través de les seves funda-cions i de la seva formació contínua. L'acte ha comptat també amb la presència de la vicerecto-ra de Política Acadèmica, Núria Casamitjana Badia; la direc-tora general de la Fundació Bosch i Gimpera, Anna Ros; eldirector acadèmic de CETT, Gaspar Rosselló; el president del'Associació d'Antics Alumnes del CETT, Josep Anton Rojas ila consellera delegada de CETT, Maria Abellanet. n

Oriol Balaguer va voler transmetre a totsels alumnes el desig de crear una empresa

pròpia sense por al fracàs

21

CETT Formació

entre cicles superiors d'Hoteleria i Turismei la Diplomatura del CETTEls alumnes que hagin cursat cicles forma-tius de grau superior de la famíliad'Hoteleria i Turisme podran convalidarassignatures al cursar la Diplomatura al'EUHT CETT, centre adscrit a la Universitatde Barcelona.

El passat dia 17 de setembre va tenir lloc, en el marc delPalau de la Generalitat de Catalunya, la signatura de l'a-cord de col·laboració entre el Departament d'Ensenya-ment de la Generalitat de Catalunya i vuit universitatscatalanes (entre elles la Universitat de Barcelona) per talde reconèixer com a matèries ja cursades els crèdits delscicles formatius de grau superior en els estudis que cadacentre determini. Aquest acord que entrarà en vigor apartir del curs 02/03, facilita l'accés dels titulats en elcicles superiors de turisme o de l'hoteleria a laDiplomatura en Turisme de l'Escola Universitària d'Hote-

leria i Turisme CETT -centre adscrit a la Universitat deBarcelona-. Per tal de facilitar als alumnes la transició i adaptacióals estudis universitaris, la Universitat de Barcelonadesenvoluparà amb el CETT, un procés de tutorització,tant acadèmic com d'orientació. Es beneficiaran d'a-quest acord els alumnes titulats de Tècnic Superior enRestauració, Informació i Comercialització Turístiques,Agències de viatge, Allotjament i Animació Turística.Aquests cicles formatius estan dirigits a la preparació deprofessionals que el sector turístic necessita, seguint unmodel de formació basat en la competitivitat i la quali-tat. Aquest és el motiu pel qual els cicles formatius delCETT gaudeixen d'una gran acceptació en el mercatlaboral. Acceptació que queda demostrada, curs darreracurs, amb les altes xifres d'incorporació al treball delsseus alumnes.D'altra banda la Universitat de Barcelona confirma ambaquest acord el seu interès per apropar-se cada cop mésamb el sector professional.

En aquest nou segle que acaba de començar, la indústria turística i de l'oci està considerada el primer sector de l'e-conomia mundial. Aquest panorama requerirà, cada cop més, d'uns professionals altament qualificats capaços de ges-tionar aquesta realitat amb una preparació d'acord amb les noves necessitats d'un sector molt més competitiu.Com a resposta a aquests requeriments, CETT Consultors , responsable de la formació contínua i a mida per a lesempreses del Grup CETT, proposa una extensa oferta de cursos de curta durada a partir del proper any. L'equip de CETTConsultors està integrat per formadors experts i professionals del sector turístic, hoteler i de la restauració, tant enel camp de la docència com en l'àmbit de la gestió, de l'assessorament i de la consultoria. Tota aquesta experiènciagaranteix una formació d'acord amb les tendències més actuals que tenen com a finalitat bàsica la seva aplicabilitatal lloc de feina, responen a les exigències de la demanda del mercat que busca una formació lluny de la simple teo-ria i propera a les situacions reals del dia a dia laboral. Els diferents cursos programats s'han distribuït en àrees d'estudi concretes: àrea d'empresa, àrea de restauració, àreade turisme i oci, àrea d'hoteleria, àrea de viatges i transports, àrea de tecnologia de la informació, àrea d'animació iàrea de dret, però que es podran adaptar a les necessitats concretes de cada estudiant. Tanmateix, durant el curs s'a-niran incorporant cursos amb temàtiques d'actualitat que cobreixin les necessitats de desenvolupament empresarialque requereixen els professionals i directius en un entorn canviant i de gran incertesa.

Per a més informació:www.cett.es

ÀMPLIA OFERTA de formació contínua al CETT

RECONEIXEMENT D'ASSIGNATURES

22

CETT Formació

El CETT organitza una conferènciasobre restauració col·lectiva a

La intervenció d'Antoni Llorens, director general deSerunión, va posar en evidència els problemes que viu el sec-tor. És a dir, unes despeses d'estructura molt pesades, elsproblemes humans com a conseqüència de les diferentsintegracions de societats, la manca de formació en el perso-nal i l'atomització de la clientela, afegint la necessitat d'unaestructura important per a gestionar les operacions. El sec-tor està patint un procés important de concentració, fet queobliga a les empreses a la presa de posicions que els perme-ti competir en aquest context competitiu de les col·lectivi-tats. Per a concloure la seva presentació, Llorens va explicarque una de les estratègies a seguir ha de ser la de desenvo-

lupar sistemes que puguin millorar el marge i al mateixtemps la satisfacció dels clients i dels empleats, i incorporarjoves professionals formats que puguin créixer en les empre-ses per tal de liderar el canvi.El director de CETT Consultors , David Peguero, va plantejarla necessitat de la investigació i el desenvolupament tec-nològic com un avantatge competitiu en les empreses delsector de las col·lectivitats, així com la creació de nous pro-ductes i innovacions en el servei i la millora dels recursoshumans com element clau de les empreses a llarg termini. A més va afegir que és necessari desenvolupar coneixementdins del sector amb l'objectiu de desenvolupar avantatgescompetitius i va remarcar que a la creació d'aquest coneixe-ment han de contribuir tant els professionals de les empre-ses com el món docent, a través de la investigació i la corres-ponent transferència de coneixements als futurs professio-nals del sector.Va concloure l'acte, el director de l'Escola Universitàriad'Hoteleria i Turisme CETT, Gaspar Rosselló, amb la presen-tació del primer postgrau en Espanya sobre "Gestió de laRestauració per a Col·lectivitats" que l'EUHT CETT impartiràen col·laboració amb el Centre Superior de Nutrició iDietètica a partir de novembre. n

Per a més informació: www.cett.es/pgrc

El passat dia 23 d'octubre el Grup CETT vaorganitzar una conferència sobre "Estra-tègies competitives en la restauració" dinsde les jornades tècniques d'HOSTELCO'02.La conferència, que va obtenir un gran èxit de participació, va anar a càrrec del direc-

tor general de Serunión, Antoni Llorens; eldirector de CETT Consultors, David Peguero,i el director de l'Escola Universitàriad'Hoteleria i Turisme CETT (centre adscrit ala Universitat de Barcelona), GasparRosselló

Assegura't que reps el TotCETT, actualitzant les teves dades. Tens una forma molt ràpida de fer-ho, a través de www.cett.es/AAACETTa l'apartat de Butlleta de modificació de dades

CETT Formació

L'Escola d'Hoteleria organitza,enguany, el Curs Oficialde SommeliersAquest any, l'Escola d'Hoteleria del CETT haestat l'encarregada d'organitzar el CursOficial de Sommeliers, que va començar elpassat 28 d'octubre. El curs consta de dosnivells que transcorren en dos cursos escolars(un per any) i una vegada finalitzat i passadesles proves oficial s'obté el títol reconegut perla Unión de Asociaciones Españolas deSumilleres.

El curs, que va començar el dia 28 d'octubre, s'estructuraen dos nivells que es desenvolupen durant dos anys esco-lars (d'octubre a juny), un curs per cada any. Un cop fets eldos cursos i superades les proves oficials s'obté el títolreconegut per la UAES (Unión de Asociaciones Españolasde Sumilleres) i per la ASI (Asociation Internationale de laSommellerie).El curs es dirigeix a sommeliers, personal del departamentd'aliments i begudes, "maîtres" i xefs, personal del depar-tament de compres i gestió, i personal de botigues espe-cialitzades.L'equip pedagògic està format per: Agustí Torelló i Sibill,director tècnic de Caves Agustí Torelló, membre del comitèi de qualitat de l'ASI i membre del comitè de cata delConsell Regulador del Cava; Lluís Manel Barba Estadella,Tècnic Especialista en enologia i viticultura i Enginyer tèc-nic en indústries agràries i alimentàries i gerent de ANPIWINES SL; Adolfo Gómez Afan, Tècnic especialista enRestauració i director de restauració/càtering i sommelierdel "grup Soteras"; i Salvi Moliner Cols, Tècnic especialistaen viticultura i enologia i enòleg encarregat de producció"Castell del Remei". n

NOU POSTGRAU EN GESTIÓ DE POLÍTICA DE VIATGES A L'EMPRESAA proposta de l'Associació Catalana de Gestors deViatges, es presentarà, a partir del proper mes defebrer, el "Postgrau en Gestió de Política de Viatges al'Empresa" amb l'objectiu de cobrir una necessitatformativa per a tots aquells professionals que, enl'actualitat, realitzen tasques de gestors de viatgesdins de les empreses.

Els viatges d’empresa

En els darrers anys, la necessitat de viatjar ha adqui-rit una dimensió considerable dins de les empreses icada cop és més important una gestió eficient delsrecursos destinats als viatges d'empresa. Aquestasituació ha potenciat la figura del gestor de viatges otravel manager com a element essencial per dissen-yar i gestionar la política de viatges de l'empresa.El present postgrau va destinat a Diplomats enTurisme, Tècnics en Empreses i Activitats Turístiques ialtres Llicenciats i Diplomats Universitaris amb expe-riència en el sector. Tanmateix es contempla la pos-sibilitat d'admetre alumnes, professionals en actiu,que no disposin d'alguna de les titulacions anteriorsamb un reconeixement especial sota l'epígraf de"Diploma d'Extensió Universitària".

La matèria…

El disseny curricular del curs inclou diferents mòdulscom la figura del travel manager, els proveïdors deserveis del travel manager, les eines operacionals degestió o les eines estratègiques de gestió. Els cursconstarà d'un total de 170 hores. El tipus de metodologia que s'utilitzarà en impartirles sessions permetrà connectar a l'alumne amb larealitat concreta i problematitzar-la per indagarreflexivament, desenvolupant capacitats intel·lec-tuals. Per a una millor adequació de les metodologiesproposades, es comptarà amb l'assessorament del'Associació Catalana de Gestors de Viatges.

Per a més informació: www.cett.es

23

24

CETT Formació

Poma al forn amb cremade canyella i clau

Ingredients (per a una persona)• 1 poma Golden

Per la crema de canyella i clau• 1 ou• 100 ml de llet desnatada• 0'1 g (2 pastilles) de sacarina• 2 g de fècula de blat de moro (Maizena)• 1/4 canyella en rama• clau

Material necessari• Safates de forn• Forn mixt• Estri per treure el cor de la poma• Taula per tallar• Ganivets de tall variats• Recipient de plàstic i acer inoxidable

ElaboracióTrèiem en tall la part de la cua de les pomes -elque es coneix com la tapa- perquè les aprofita-rem més endavant. Trèiem, també, el cor de lespomes i les rostim a forn mig (160-180º) fins queestiguin toves. Les retirem del forn i les pelem,per afegir, aquí, la tapa a sobre. Això, pel que fareferència a les pomes. Per fer la crema hem debullir 1/4 parts de la llet amb els aromes (lesespècies) i la sacarina i infusionem durant unsminuts. A part batem els ous. Amb la quarta partde la llet que queda, i que està freda, desfem lamaizena i la barregem amb l'ou. Ara, afegim, demica en mica, la llet bullida, colant els aromes,fins que aconseguim una crema. Una vegada jatenim la crema l'hem de posar a coure a foc lentfins que va adquirint l'espessor adequada.Aquesta és una recepta molt recomanada per ales persones que pateixen diabetis.

La Recepta

Els àpats de les personesAMB DIABETIS

Els restauradors s'han d'estar preparant, contínua-ment, per donar resposta a les noves necessitatssocials que els afecten. Una d'aquestes noves realitatsés que el nombre de persones que pateixen diabetisaugmenta cada any que passa i les previsions indi-quen que anirà en augment de cara al futur. Peraquest motiu, el CETT va acollir, el passat mes de juny,el II Taller de cuina i diabetis, que va ser organitzat perla Federació Espanyola d'Educadors en Diabetis.

La diabetis és una malaltia que va adquirint més rellevància any rereany. Avui en dia un 10% de la població la pateix i la xifra va en aug-ment: s'espera que l'any 2025 el nombre d'afectats arribi a un 20%.En la majoria dels casos, la diabetis es pot controlar amb una bonadieta en hidrats de carboni, proteïnes i greixos i amb la pràctica d'e-xercici físic. Precisament, per aquest motiu és interessant que elsprofessionals de la cuina en general, i no només els que pertanyen acentres hospitalaris, tinguin coneixements sobre les característiquesde la dieta per a diabètics.Si la malaltia, tal i com es preveu, tendeix a incrementar-se entre lapoblació, serà cada vegada més freqüent en un futur la presència depersones diabètiques en la restauració social i, per tant, es fa necessa-ri que els restauradors disposin d'una oferta gastronòmica específicao que puguin adaptar la recepta d'algun plat concret a les necessitatsnutritives del diabètic.

II Taller de cuina i diabetis

En aquest sentit va girar el II Taller de cuina i diabetis que es va rea-litzar el passat 1 de juny a les instal·lacions del CETT. Un taller desen-volupat per la Federació Espanyola d'Educador en Diabetis (FEAED)amb el patrocini de A. Menarini Diagnostics i que, en la seva segonaedició, va comptar amb l'assistència de 30 educadors en diabetis detot l'estat espanyol. El seminari, va consistir en el repàs d'alguns con-ceptes bàsics com la classificació i tipus d'aliment, la composició o lesracions i en l’elaboració de diferents receptes adaptades a una dietaapte per a persones que pateixen diabetis. n

25

Consol SOLERLa Consol Soler va ser una de les afortunadesque va pertànyer a les primeres fornades detècnics en empreses turístiques que van sor-tir del CETT (1975-1978). Segurament, aquestfet, ha marcat la relació que en aquestsmoments manté amb el centre, i que va mésenllà d'haver realitzat els estudis (ha col·laborat amb seminaris i tesi-nes, i encara es continua veient amb la gent amb la que va estudiar). El seu currículum és força complert. La Consol Soler ha treballat enagències majoristes i minoristes, ha estat en departament de reservesi ticketing d'una companyia d' aviació i s'ha encarregat de la comer-cialització i promoció d'una cadena hotelera internacional. L'any1986, però, va acceptar un nou repte: deixar el sector privat i intro-duir-se en el funcionament de l'administració pública. Va entrar coma cap de departament de Turisme de l'Ajuntament de Badalona i, enl'actualitat, forma part del Gabinet de l'Alcaldia d'aquest consistori,assessorant a l'alcaldessa en diferents temes, entre ells, els de turisme. També és molt activa la seva vida associativa. Segons la Consol "elturisme és un sector molt dinàmic i canviant en el qual s'hi ha de par-ticipar. Per això és important formar part d'associacions, així podemparticipar en la pressa de decisions de l'administració".

els EX-ALUMNES DEL CETTAssociació d’Antics Alumnes del CETTAAA CETT

Oriol BARBERÀ

L'Oriol Barberà treballa en l'actualitat al'Administració de recursos humans del GrupParadís a Barcelona. La seva feina consisteixa coordinar l'equip de cambrers de càteringdel grup, unes 500 persones de, en algunscasos, edats superiors a la seva. I és quel'Oriol té només 21 anys. Després d'acabar els estudis de TècnicSuperior en Restauració (l'any 2000), va decidir apuntar-se a la borsade treball que el CETT posa a disposició dels seus alumnes. "Buscavaalguna cosa una mica diferent a fer de cambrer o cuiner i vaig tro-bar aquesta feina", comenta. No va ser fàcil aconseguir-la. A tots aquells alumnes que encara estiguin cursant els seus estu-dis, l'Oriol els recomana que compatibilitzin estudis i feina: "És lamillor manera d'aprofitar els estudis i que quan t'expliquin coses ales classes no et sonin a xino." Ell ho va fer, durant el primer anyd'estudis va estar treballant de cambrer a l'Hotel Alimara i al segoncurs, a la cuina del càtering de Bulli, a Barcelona.

Jordi SALADes de fa un mes, en Jordi Sala ocupa elcàrrec de Director d'Allotjament de l'HotelArts. Va acabar els seus estudis de TEAT l'any92, coincidint amb les Olimpíades i va formarpart del departament d'Allotjament delComitè Olímpic Barcelona' 92, encarregat depreparar l'arribada i el temps d'esbarjo dels esportistes olímpics iparalímpics. Professionalment, en Jordi ha conegut un ampli ventallde tasques relacionades amb el turisme, la restauració i els hotels. Vacompatibilitzar els seus estudis amb el treball (restauració, agènciesde viatges i càmping). Durant un temps, també va estar treballantcom a comercial a Familia Hotels i llavors van entrar a la cadena Ritz-Carlton. Des de llavors, ha estat ocupant diferents càrrecs sempre dins

de la cadena hotelera a Barcelona. Des de recepcionista, a director denit, director del servei d'hostes a director del departament de neteja. La mateixa cadena el va promocionar i durant un any va marxar aHong Kong com a Director de Cap d'Allotjament, i més tard aPuerto Rico. "Durant els estudis mai havia sortit fora, a treballar, itenia pendent el marxar a fora", comenta, però uns dos anysdesprés va tornar a Barcelona, a l'Hotel Arts, i des de fa un mesocupa el càrrec de Director d'Allotjament de l'Hotel Arts. "Totes lesfeines i els estudis que he fet m'han ajudat a arribar aquí, tinc unavisió força global del funcionament d'un hotel". La intenció d'enJordi Sala és, de moment, la de consolidar-se en el seu lloc i d'aquía uns anys, potser, ser director d'hotel.

Si vas estudiar al CETT i vols continuar mantenint contacteamb els teus companys i el centre, una bona manera de fer-ho és participant en les diferents activitats que l'Associaciód'Antics Alumnes us ha preparat. És, per exemple, el cas de lasortida a Universal Mediterránea, programada per al 17 de

novembre o la previsió de fer algunes sortides al febrer al'aula Gastronòmica Empordà, sortides més lúdicoesportives(com fer regates o jugar al golf) o realitzar un curs de cata devins. Si esteu interessats en apuntar-vos-hi o dir la vostra hopodeu fer mitjançant del correu electrònic: aaacett@cett.es.

Els exalumnes preparen DIFERENTS ACTIVITATS

26

AAA CETT

L'Associació d'Antics Alumnes del CETT presenta el seu directori

El CETT ha editat, aquestany, per primera vegadaun directori amb tots elsmembres que compo-sen l'Associació d'AnticsAlumnes del CETT. Unaeina de consulta que, amés de facilitar la ràpi-da localització del seusmembres, ajuda areforçar les relacionspersonals i professio-nals, de tots aquellsantics alumnes que hancompartit el mateixcentre d'ensenyament. El document, que ha estat finançatper la Fundació Gaspar Espuña-CETT, inclou les dades labo-rals dels diferents alumnes: càrrec que ocupen en l'actuali-tat, adreça, telèfon, estudis que va cursar al CETT i la pro-moció a la que va pertànyer. El directori es mantindrà permanentment actualitzat.L'Associació d'Antics Alumnes del CETT anima tots aquellsprofessionals que van realitzar alguna part de la seva for-mació en les instal·lacions del CETT a que incorporin lesseves dades al directori. I si ja en formeu part però heu demodificar qualsevol dada ho podeu fer directament des dewww.cett.es a l'apartat AAACETT, on hi trobareu la Butlletade Modificació.

Per a més informació: Tel. 93 428 07 77 (extensió 331, de 15 a 19 hores)

Entre d'altres, la Consol Soler va ser membre fundadora del Col·legiOficial de Diplomats de Turisme i Tècnics d'Empreses i ActivitatsTurístiques de Catalunya (actualment ostenta la Secretaria de laJunta) i és membre de l'associació d'exalumnes del CETT.

Jorge FLORESMolts de vosaltres no ho sabeu, peròdarrera del Doctor Flo, un dels jutges delconegut concurs televisiu de Popstars, s'a-maga en Jorge Flores, un exalumne delCETT de la primera promoció de Tècnic enAnimació Turística. La seva passió per l'ani-mació va aparèixer de ben jove: "Abans de començar els estudis, jahavia treballat com a relacions públiques de discoteques i muntat-ges especials i festius, presentacions de productes, lliurament depremis,… i m'agradava molt". En Jorge, tenia dues grans afeccions,l'animació i l'esport. Dues activitats que es conjugaven perfecta -ment en la feina d'un animador turístics. Tot i així, en Jorge Flores, no es defineix com animador: "Jo semprehe fugit d'aquest terme, a mi m'agrada més el mot entertainmento showman". I és que, com ell diu, en Doctor Flo és un artista glo-bal. El seu extens currículum es desenvolupa pel món de l'especta -cle: model, actor, mestre de cerimònies, performer, músic i disjokey,i en totes aquestes funcions intenta afegir el plus de l'entreteni-ment. "Per exemple, el meu personatge de Dj no és el típic que posamúsica i ja està. Jo intento jugar amb l'expressió corporal i utilitzarel micro per connectar amb el públic".Precisament, les vessant més musicals són les que el van llençar a lafama mediàtica. Amb el grup Tzaboo va arribar a ocupar en dife-rents ocasions alguna de les vint primeres posicions del Top40 de lesllistes espanyoles; també va estar de fita mundial els anys 1998/99amb la Fura dels Baus, realitzant més de 250 gires amb l'espectacle"Fausto-Versión 3.0". L'any passat li van proposar formar part delprograma Popstars com a jutge. "El meu paper dins del programa,era força seriós, moderat, amb rigor professional i no he pogutexpressar-me com artista en la gran amplitud". En Jorge viu el pre-sent "m'arriben diferents ofertes i agafo les que em ve de gust". n

• Informació• Borsa de treball• Formació• Activitats• Altres serveis...

E-mail: aaacett@cett.esTel.: 934 280 777Horari: De dilluns a divendresde 15 a 19 hores

27

Opinió

de la naturalesa. Les activitats turístiques definirien, deforma clara, la necessitat que la promoció i la conservació esconverteixin en elements clau per a qualsevol desenvolupa-ment turístic.

Les polítiques turístiques municipals hauran de concebre elmedi ambient com a un capital fix per a qualsevol d'aquestsdesenvolupaments. Per a què les esmentades polítiquessiguin possibles resulta imprescindible entendre la conser-vació de la naturalesa no com a un cost per als ciutadansresidents en el municipi sinó com a un avantatge.Perquè el turisme del segle XXI pugui tenir futurs desenvo-lupaments es fa necessari concentrar tots aquests esforçosen la protecció i foment del medi ambient, ja que es tractad'una fórmula d'atracció. Les bones pràctiques, la protecció,l'administració i foment sostenible del medi ambient han deconvertir-se en un factor no tan sols ètic, sinó essencial-ment econòmic i polític de les dinàmiques de promoció idesenvolupament turístic. En qualsevol cas, els gestorspúblics haurien de considerar la sostenibilitat del medi

natural no com a una càrrega, o una limitació, sinó coma una gran oportunitat, entesa aquesta com a unavantatge competitiu en l'oferta.

Quina ha de ser l'actuació delsmunicipis?

El municipi ha d'assumir de forma clara, contantamb el finançament necessari, les actuacionssegüents: planificació, gestió, formació, promoció,sensibilització i negociació. Tot això comportaràuna major dinàmica turística, configurant-se

aquesta en benefici dels residents i de la sostenibi-litat ambiental i cultural.

La importància de la gestió municipalPER A UN TURISME SOSTENIBLE

Quants més transports, allotjaments,menjars, activitats i compres

siguin gestionades des de i en el territori, majors seran els

beneficis econòmics

Als inicis del segle XXI, resulta evident quequan es formulen tot tipus de polítiquesturístiques des de diferents àmbits, tantpúblics com privats, aquestes haurien departir de l'escala local i d'una forta respon-sabilitat municipal. En l'escala local és onpoden conjugar-se amb una major credibili-tat els principis de sostenibilitat i de negociprivat, buscant, en qualsevol dels casos, eldesenvolupament.

El turisme es configura com el conjunt d'activitats quemillor poden conjugar, dins de les estratègies de desenvolu-pament, la dicotomia existent entre promoció i conservació

28

Aquestes actuacions s'hauran de concretar en:a) L'ordenació del territori per a diferents usos: espais natu-

rals, escenari urbà i arquitectònic.b) La promoció i informació municipal dels recursos turístics.c) La gestió i selecció d'inversions turístiques empresarials.d) La formació i sensibilització professional sobre la impor-

tància i les habilitats necessàries per al desenvolupamentd'un turisme sostenible.

Les preguntes que haurà de resoldre un municipi turísticsón: Com arriben els turistes? On s'allotgen i mengen?Quines activitats fan i quins articles compren? A més a més...qui rep els beneficis econòmics i qui suporta els costos?Cada territori turístic haurà d'organitzar una política clarade participació dels residents locals en els beneficis. Quinscostos i beneficis incidiran en el producte econòmic? Dequin benestar social i individual gaudiran els residents en elmunicipi?... Cal pensar que, si aquests factors no es tenen enconsideració, pot donar-se un creixement on els efectesmultiplicadors per a la localitat de destinació siguin nuls oescadussers. Cal que la base de tota política turística es fonamenti en lanecessitat que la despesa del turista es realitzi en el majorpercentatge possible en el municipi. Quants més transports,allotjaments, menjars, activitats i compres siguin gestionadesdes de i en el territori, majors seran els beneficis econòmics.La planificació haurà de començar amb inversions en trans-port, allotjaments, restaurants, activitats i comerç generantocupació. El turisme haurà de fer us del major nombre pos-sible de productes i serveis d'origen local (agències de trans-port, provisió d'aliments, materials de construcció, decoraciói mobles, etc.) i tot això haurà d'estimular-se i defensar-sedes de les administracions locals.

La planificació de les activitats turístiques

Totes les activitats turístiques cal que siguin planificades,des del respecte a la cultura de la comunitat d'acollida i,d'altra banda, des de la cura del medi ambient, el paisatgetradicional, la integració arquitectònica dels establimentsturístics i residencials, l'administració adequada dels ecosis-temes…, en resum, la sostenibilitat ambiental.

La necessitat de donar solucions per al bon funcionament deles activitats turístiques municipals ens porta a què els sec-tors i subsectors turístics afectats, tant públics com privats,condueixen al paradigma "C". Per a la consecució d'aquestparadigma és imprescindible la posada en marxa i desenvo-lupament dels següents objectius i/o polítiques:

• Cooperació amb les diferents administracions, internacio-nals, nacionals i locals, perquè tots són responsables delfuncionament de les activitats turístiques.

• Coordinació dins de les mateixes administracions perquètotes les actuacions que es produeixin amb incidènciaturística en el si de les mateixes administracions siguincoherents i racionals.

• Col·laboració amb la indústria i els professionals quedesenvolupen les seves activitats i aquestes tenen d'una oaltra forma incidència turística.

• Conscienciació. És responsabilitat de les administracionstransmetre als ciutadans, en tots els seus àmbits, la ideaque la renda i el treball que el turisme genera depenend'ells.

Els visitants que es reben, en la seva majoria residents enciutats -per conseqüent exigents i amb gran preocupacióper la relació qualitat/preu-, volen un canvi d'ambient quepugui materialitzar-se en gustos que puguin ser: sol i plat-ja, sol i piscina, turisme rural, ecoturisme, turisme esportiu,nàutic, de congressos, de salut, ...Una localitat és més competitiva quan ofereix una qualitatambiental i cultural per sobre de la disposició de pagar peraixò. Aquesta situació permet que els marges comercials ques'obtinguin de la demanda turística siguin millors, donat quees paga, habitualment major preu per a un espai qualificatdes del punt de vista cultural i ambiental.La consecució d'aquest nou paradigma, per part de tots, és,avui, imprescindible, i decisiu perquè determinats ambientsi patrimonis que no es poden imitar es perdin definitiva-ment per a generacions futures. n

Ramon ArcaronsDoctor en Dret Turístic i Política TurísticaProfessor Titular de Dret Turístic i Política Turística del CETT

Perquè el turisme del segle XXI puguitenir futurs desenvolupaments es fanecessari concentrar tots aquestsesforços en la protecció i foment

del medi ambient, ja que es tractad'una fórmula d'atracció

Coneguem Catalunya

Sant Vicenç de Calders

En l'anterior TOTCETT, havíem acabat la nostra ruta tot visi-tant la premsa de lliura de Mas Borràs. Amb regust a vi con-tinuarem la nostra ruta cap a mar per poder degustar altresplaers que aquest savi món encara ens permet gaudir.Seguirem la nova senyalització que ha realitzat el Plad'Excel·lència del Vendrell, aquesta ens condueix a la partmés baixa de Sant Vicenç. Una vegada aquí, i seguint lesindicacions, ens dirigirem cap a Mar. El paisatge que ensenvolta és de vinyes, que al llarg de l'any ens ofereixen unspaisatges molt canviants i interessants de conèixer.Un cop arribats a Coma-ruga (45 minuts), ens dirigirem amar. Set quilòmetres de platges de sorra fina ideals per ferun bany. Un dels atractius que no ens podem deixar és lavisita a la Vila Casals, la casa on Pau Casals va passar moltsdels estius i gran font d'inspiració.Acabarem la nostra visita a El Vendrell, fent un bon àpat enun restaurant del col·lectiu de Les Cuines del Vendrell: mar,vinya i olivera. Deixeu-vos recomanar pels propis restaura-dors, però no oblideu demanar les postres del col·lectiu: elpastís de garrofa i prendre un bon vi del Baix Penedès. n

Mireia Vila

Per a més informació:Patronat Municipal de TurismeTel.: 977 680 019www.vendrellturistic.com

Del Vendrell a Coma-ruga: entre la mar, la vinya i l’olivera

SEGON TRAM: De Sant Vicenç de Calders a Coma-ruga

30

El Palau Robert ha començat a fer exposicionstemàtiques sobre el menjar a la nostra terra ila primera mostra ha estat dedicada a la frui-ta seca. La comissària de l'exposició ha estatNúria Bàguena, professora del CETT.

Les fruites seques formen part de la cultura culinàriacatalana. Des de la prehistòria s'han consumit avellanes ialtres i el seu cultiu i comerç ha estat i és força important.Per aquest motiu, el Palau Robert ha preparat una sèried'exposicions temàtiques sobre el menjar a Catalunya,entre les quals, hi ha una dedicada a la fruita seca, i queha estat la que precisament ha obert la mostra. Lacomissària d'aquesta mostra, és la Núria Bàguena, profes-sora del CETT.La fruita seca són fruits comestibles que procedeixen dediferents plantes i arbres, i que tenen en comú que no pos-seeixen polpa carnosa, ni sucosa. En tenir poca humitat ésun producte que es conserva molt bé.En la cuina les fruites seques tenen un paper destacat:• És mengen soles: seques, tendres, salades, garapinyades…• Marquen el gust al cuinats catalans: la picada• A una gran zona de Catalunya Nova, cuinen amb romes-

co, que són tres maneres de fer: - Romesco d'amanir: Xatò (ha traspassat el seu territori i

a més existeix ruta gastronòmica)- Romesco de sucar: Calçots (ha traspassat el seu territo-

ri i s'ha fet molt popular anar a menjar calçots)- Romesco de cuina: és una manera de cuinar amb la

picada del romesco que fa de fondo de cocció• Les fruites seques formen part de la pastisseria i llamina-

dures catalanes. n

Coneguem Catalunya

La ruta de la fruita seca,

nova exposicióal Palau Robert

Mongetes amb bròquil

Ingredients

• 500 grams demongetes deganxet, posa-des en remullel dia abans

• 1 Kg de brò-quil

• 3 talls de can-salada viada

• farina • sal

Elaboració

Remulleu les mongetes del vespre al matí següent. Es dei-xen escórrer bé i les posem a coure amb aigua freda (quequedin ben cobertes). Les coem a foc ben baix i quanarrenqui el bull hem d'anar afegint aigua freda, ja queaixò fa parar el bull i les fa coure millor. S'ha d'anar afe-gint una mica d'aigua freda tantes vegades com siguinecessari, d'aquesta manera les mongetes couen millor imés ràpid. Triguen, més o menys, una hora i mitja en estarcuites. Una vegada ha passat el temps i són cuites hi tiremla sal, just a l'últim moment, sinó podrien quedar amb lapell dura.A part, bullim el bròquil tallat -hem de vigilar que no esdesfaci-. Un cop cuit s'ha d'escórrer bé. En un paella amboli calent es fregeix el bròquil enfarinat.Talleu la cansalada a daus petits i fregiu-los amb oli, quansiguin ben rossos afegiu-hi les mongetes i saltegeu-les. Perúltim, poseu-hi el bròquil fregit.

Comentari

El bròquil enfarinat i fregit transmet un gust diferent.Aquest és un plat de cuina de cada dia, la cansalada fre-gida reforça el seu gust, però també és una manera d'in-corporar proteïnes al plat. És un dels passats per la paellamés habituals.La manera de coure que hem fet servir no serveix percoure cigrons ni mongetes vermelles.

Una mica d'història

Els plats de verdures han estat l'àpat de cada dia durantsegles. La mongeta va venir d'Amèrica i va substituir lesvarietats autòctones de fesols, el nom de fesol ha quedaten el llenguatge en certes comarques com a nom de lesmongetes.

La Recepta

31

Vint-i-cinc dels alumnes del CETT van decidir passar un estiu diferent. Deixar les comoditats decasa per posar en pràctica els coneixements apresos durant el curs, en un país amb uns costumsi una llengua diferents als nostres. Van presentar el seu currículum en el SOPCP, i després d'unprocés de selecció entre el CETT i l'empresa -basat en la maduresa de l'alumne i un mínim conei-xement idiomàtic-, van poder fer pràctiques a l'estranger. Tot i tenir moments millors i pitjors,tres mesos després, tots ells han tornat amb la seguretat que van fer ben fet realitzant aquestaexperiència irrepetible. Si voleu conèixer què van fer la Maria, la Miren, la Glòria o en Patricio…seguiu-nos.

Internacional

ELS ALUMNES DEL CETT:a banda i banda del món

L'experiència europea

Escollir Europa com a destí d'un stage és una de les millorsopcions per aquelles persones que decideixen, per primeravegada, passar una temporada llarga fora de casa. Finlàndia,va ser el país escollit per la Maria Oliveres i la Míriam Piradoper realitzar la seva primera estada a l'estranger. La princi-pal motivació que els va moure a inscriure's en el programadels stage va ser la de posar en pràctica el seu anglès i per -feccionar-lo. Tot i així, com comenten, "a Finlàndia pocagent parlava anglès; tots parlaven finès i aquest idioma ésmolt difícil". A més, afegeixen, "quan ens parlaven en finès inosaltres dèiem que només parlàvem anglès s'estranyavenbastant. Vam tenir la sort, que la gent que treballava alrecinte sí que s'expressaven en anglès".La Maria i la Míriam van estar treballant en un gran recinteque incloïa un balneari, quatre hotels, diferents establiments

per dinar i una botiga. "La primera setmana va ser molt durano coneixíem ningú, no ens enteníem i com no podíem estarde cara al públic vam estar a la cuina" explica la Míriam.Totes dues, però, tenien moltes ganes de fer coses, i, de micaen mica, van començar a fer tasques més de cara al públic.Malgrat els impediments inicials totes dues consideren queés una experiència molt enriquidora, ja han conegut un noupaís i una nova forma de viure.

A l'altre costat dels Pirineus

No és el primer any que la Miren Apesteguia i la MontseJuves, estudiants de 1r. curs de Diplomatura de Turisme,van omplir el full de sol·licitud al SOPCP i van sol·licitar unstage a l'estranger. L'any passat ja ho van fer a Anglaterrai com l'experiència els va resultar molt positiva van decidiraquest estiu, un dia, de bones a primeres, provar sort alpaís veí: França. I és que "a banda de practicar i perfeccio-nar l'idioma, aprens a dependre de tu mateix, a conviureamb la gent, a compartir i sobretot, t'arribes a conèixermolt millor".La Miren i la Montse han estat fent pràctiques al petit poblede Najac (al sud de França, a 55 km d'Albi i 110 de Toulouse)en la recepció d'una ciutat de vacances. Tot i les seves rela-tives experiències, asseguren que van passar un primer mesmolt dur. "Pensava que sabia molt francès i vaig veure queno en tenia ni idea. Després comences a conèixer gent i lescoses van canviant", comenta Miren. Tot i així, la imatgeque tenen dels francesos (tancats i una mica estranys) noha canviat gaire després de la seva estada, però suposenque el mateix deuen pensar dels espanyols. "Ells diuen denosaltres que cridem molt i fem molt soroll…, no sé si deuser veritat, però sí que som més efusius". La Miren encara

32

no s'ha plantejat si el proper estiu tornarà a repetir l'expe-riència, (ja que és moment de buscar feina), però no des-carta la idea d'anar a Sudamèrica… un nou repte.

La indefugible Anglaterra

De tots els països de parla anglesa, Gran Bretanya és ladestinació ineludible per practicar l'idioma. Evitant el típicLondres (poc recomanable per perfeccionar el nivelld'anglès), l'Eva Calalan va optar aquest any per visitarStratford, una ciutat de "conte de fades", que va veure néi-xer al dramaturg William Shakespeare. Com la Miren, l'Evacomptava amb l'avantatge i la seguretat que li dóna haverfet un altre stage prèviament (l'estiu anterior va anar alnord del país). A Stratford, va estar treballant en un hotel. Com altresstageres, va anar amb una altra companya del CETT, laCristina Ramírez. Van tenir la sort -entre cometes-, que lesvan instal·lar en hotels diferents, cosaque les va fer espavilar-se. "Jo no voliaanar amb espanyols, perquè ja se sap,sinó no practiques anglès, però és ine-vitable". Tot i així, l'Eva va estar treba-llant en un restaurant amb tot d'an-glesos i sudamericans, per la qual cosa,l'única forma de comunicació possibleera l'anglès. "Jo vaig aprendre molt,vaig practicar molt l'idioma i repetiré,estic segura".

Aires del sud: Tanzània

"Habari asubuhi" és el primer que lideia la gent a Patricio Rascón nomésllevar-se al matí. Significa "bon dia" ensuahili, idioma dels habitants -entred'altres països- de Tanzània. I és que

en Patricio i en Jordi, van decidir presentar la seva sol·lici-tud i el seu currículum per optar a l'stage sudafricà. Elprograma de pràctiques era molt interessant, ja que se cer-cava un alumne per realitzar funcions de coordinador enparla hispana per a una agència de viatges receptiva quetreballa amb altres agències d'aventura. Segons en Patricio"era l'últim dia per presentar el currículum per poder acce-dir a l'stage, i a mi això dels parcs naturals sempre m'haatret. Tot i així, pensava que no m'escollirien".Doncs sí. Els van escollir, i en Patricio i en Jordi van aterrarel 14 de juny a Tanzània. La primera setmana va ser unamica d'adaptació. "Vivia a la mateixa casa del director del'agència i convivia amb ells i la seva cultura", comenta enPatricio. "Quan la gent va a Tanzània, no sap el que es tro-barà. Precisament, aquesta és la tasca dels guies, la de donarles recomanacions correctes". Durant els tres mesos, que Patricio va passar a Tanzània (aArusha) va dur a terme quatre safaris pel Parc Natural delSerengueti fins al cràter de N'gorongoro. "Aprens molt,

33

pensa que anem en un camió entre 17 i 20 persones i et fasmolt amb la gent", ens explica. Patricio recorda la primera nit que va viure de safari. Finsllavors, jo no havia sortit d'Europa. "Acampes amb mig delcamp, intentes dormir, però sents tots els sorolls. Són elsanimals, lleons, hienes… que van a buscar beure o quebusquen el teu calor corporal per dormir. Ho passes fatal,però no passa res. Mentre hi hagi zebres per caçar, no fanres". És impossible relatar tot el que es pot viure en un espai lliu-re com aquest. Però Patricio és mostra segur en afirmar que"tornaria allà. A més de fer currículum, sempre m'ha agradatestar en un medi natural i conèixer nova gent. És un mónapassionant".

Les rocalloses… a Canadà

Com no podia ser d'altra manera, la Glòria també va pas-sar els primers dies en el seu stage al Canadà "una micamalament". La Glòria Cabello va passar el seu estiu d'sta-ge a Vancouver, en una agència de viatges que organitza-va diferents visites per la ciutat i per les muntanyes roco-ses. Vivia amb una família, que "la van tractar com unafilla", i a la feina va relacionar-se, principalment, amb lati-noamericans, "però malgrat tot, m'anava tres mesos i josóc molt d'estar a casa. Anava convençuda, però em vacostar molt marxar". Durant els primers mesos va estar al'oficina fent reserves i transfers, més endavant, ja va ferde miniguia (anava de suport de la guia oficial en grupsd'unes 50 persones).

Tot i així, la Glòria no és partidària de repetir unes pràcti-ques al Canadà. "Tornaria de visita o faria més stages perEuropa… És que la cultura allà és molt diferent". D'entre lesdiferències culturals que va trobar, una de les que més li vasorprendre va ser el tracte que tenen amb el tabac: abanda de tenir pocs espais on es pot fumar, el tabac ésmolt car. "Jo fumo i anava un dia pel carrer i un noi d'allàem va demanar un cigarro. Jo li vaig donar i me'l va pagar.Jo em vaig quedar al·lucinada…", comenta la Glòria. Malgrat tot, la Glòria Cabello ha tornat contenta del seustage, una experiència que recomana. Va aprendre a estarallunyada de casa i a valer-se per si mateixa… "tot i que encom a casa enlloc". Tot just ara, comença a trobar a faltarels seus companys de Canadà. n

NOVES BEQUES per fomentar la mobilitatLa Fundació Gaspar Espuña-CETT ha convocat per al proper any uns ajuts per a fomentar la mobilitat dels estudiants i delsmembres de l'associació d'antics alumnes del CETT. La nova beca sorgeix amb la finalitat de potenciar l'interculturalitat, elperfeccionament lingüístic, el coneixement d'altres maneres d'ensenyar i la participació en diferents sistemes de gestió quecomporten l'aproximació professional a models turístics diferents de l'entorn d'origen. Aquests són alguns dels objectius dela Fundació Gaspar Espuña-CETT. La mobilitat es realitzarà a centres de formació o pràctiques en empreses de països amb què el CETT tingui signat un con-veni de col·laboració. Les sol·licituds s'hauran de presentar abans del dia 30 de maig del 2003 i la concessió o denegació dela beca es donarà a conèixer a finals del mes de juny.

Per a més informació: www.cett.es/lafundacio

Per al curs 2002/03, l'Escola Universitària d'Hoteleria iTurisme CETT incrementa l'oferta de places per mobilitatacadèmica Erasmus amb dues noves destinacions: Itàlia -amb la Universitat de Bologna a Rimini- i Noruega -ambel Stavanger University College-. Amb aquests dos països

ja són set les destinacions europeus que els estudiants dela Diplomatura en turisme del CETT poden escollir per ferun Erasmus (França, Alemanya, Holanda, Finlàndia iLituània), a més de la possibilitat de realitzar un semes-tre lectiu al Canadà.

ITÀLIA I NORUEGA: noves destinacions Erasmus

34

La formació dels gestors del turisme és, avuien dia, un debat inacabat. Capacitació, expe-riència, espais compartits d'aprenentatge ireflexió i diverses fórmules d'associació delsdiferents actors poden ajudar a desenvoluparles competències necessàries perquè la gestiódel turisme es converteixi, amb garanties, enuna activitat plenament competitiva. Peraconseguir-ho, és imprescindible que lesnecessitats de formació estiguin correctamentidentificades, així com les respostes a aques-tes necessitats, algunes de les quals estanperfectament articulades des de la incorpora-ció de la formació turística a la Universitat, apartir de l'any 1997.

És imprescindible que, des del sector, puguem validar laformació turística avui plenament universitària -tant ladiplomatura en turisme com diverses opcions de tercercicle-, únic objecte del qual ha de ser aprofundir en elconeixement del turisme i les seves particularitats, donantresposta a les necessitats anomenades.Interessos de diferents tarannàs -públics (administració,comunitats autònomes i les pròpies universitats) i privats(centres de formació, consultores i empreses del sector)-poden arribar a desvirtuar tant l'oferta com la demanda deformació turística en un moment clau i de profund canviper a l'activitat turística. El debat, inacabat, sobre la for-mació dels gestors del turisme, s'hauria de realitzar ambrigor i profunditat entre els actors implicats i caldria res-pondre al seu profund compromís amb el sector. Demoment és el mercat el que va imposant el seu ordre.Administració, universitats i sector no haurien d'eludir laseva responsabilitat.El turisme és una activitat extraordinàriament sensible alscanvis que alteren els mecanismes econòmics, polítics isocials coneguts fins ara, cosa que comportarà, sens dubte,un nou concepte de turisme. Els destins turístics han degarantir la seva competitivitat, un dels grans reptes delturisme del nostre país per al qual constitueix una alterna-tiva socioeconòmica de primer nivell.

Diferenciar-se de la competència

Administracions públiques i empreses es troben amb l'obli-gació de revisar i renovar el model turístic aplicant, també,nous models de gestió, que tenen en compte els elementsdiferenciadors que defineixen la identitat dels destins i ensón, territorialment i ambientalment, responsables.Aquest valor diferenciador ha d'anar associat a una presta-ció de qualitat i de tracte personalitzat que doni resposta alsinteressos i les necessitats dels clients i que contribueixi a laseva satisfacció. Qualitat que s'ha de fer extensiva a lesinfrastructures, patrimoni, oferta cultural i oci i a aquellselements que configuren els destins turístics i que no podendesvincular-se dels negocis turístics. La qualitat com avoluntat constant de millora en la solució de les necessitatsi desitjos del públic objectiu i que comporta nous models degestió. Qualitat per fidelitzar al client i contrarrestar novesdestinacions competidores -especialment altres païsosmediterranis que ofereixen millors preus-. És necessari, amés, assumir el repte de la innovació per tal d'oferir pro-ductes i serveis més adaptats als mercats, i que comportiflexibilitat, anticipació i adaptació als canvis.És evident que, en ambdós casos, innovació i qualitat, sem-pre hi haurà al darrere persones -professionals del turisme-capacitades per assumir el repte de la competitivitat.Persones amb una formació i amb una mentalitat adequa-da, amb un desig profund de satisfer al client, amb un espe-rit innovador i un compromís clar amb la qualitat.

El paper de les universitats

Les universitats, a través de les escoles universitàries de turis-me i els centres homologats per impartir els cicles formatiusde formació professional, són, en primera instància, els quehan d'aportar al sector professionals degudament capacitats.El seu reconeixement és fonamental per al desenvolupamentdel sector. En aquest sentit, l'Escola Universitària d'Hoteleria iTurisme CETT, adscrita a la Universitat de Barcelona, ofereixals diplomats en turisme la possibilitat de realitzar un itinera-ri curricular orientat a la gestió estratègica del turisme, delpatrimoni cultural i natural i de les activitats i productes deles destinacions turístiques. La Diplomatura en turisme ques'imparteix en el CETT és, a més, la primera titulació de l'EstatEspanyol que s'adapta al marc europeu.

La formació dels gestors del turisme:

Estudis i investigacions

I CONGRÉS DE GERENTSDE PLANS D'EXCEL·LÈNCIA

35

La ràpida evolució del sector genera, a més, la necessitatd'accions de formació contínua en tot l'espectre de pro-fessions turístiques, i, fonamentalment en els àmbits degestió del turisme. Només personal qualificat i una correc-ta estructuració i planificació de l'activitat turística apor-tarà plenes garanties perquè el sector turístic esdevinguiplenament competitiu.

El Ministeri d'Economia, a través de la Secretaria generalde turisme i mitjançant els convenis de col·laboració ambles comunitats autònomes i les corporacions locals estàportant a terme un programa de potenciació i desenvolu-pament turístic que es concreta en els plans d'excel·lènciai dinamització turístiques. Els professionals que gestionenaquesta realitat requereixen una preparació adient per res-pondre, amb garanties d'èxit, les noves necessitats d'unsector cada vegada més competitiu -especialment enreferència a les destinacions turístiques espanyoles-. La formació dels gerents ha d'ajudar, a la vegada, a establiruns criteris homogenis d'actuació i a conèixer i compartir, demanera pràctica, els múltiples i variats problemes amb elsquals s'hauran d'afrontar en la seva gestió diària. La prepara-

ció ha d'incorporar coneixements d'àmbit local i regional, entotes les seves vessants, i instruments de gestió estratègica iterritorial del turisme, entre d'altres.La EUHT CETT i la Universitat de Barcelona Virtual, ofereixenconjuntament aquesta completa formació a través del “Màsteren gestió turística per al desenvolupament local i regional”, uncurs de tercer cicle per a llicenciats i diplomats universitaris iper a tècnics i gestors d'empreses o institucions turístiquesamb un mínim d'experiència professional en el sector.És una clara evidència de la resposta del CETT i de laUniversitat de Barcelona a les necessitats d'un sector queencara mostra algunes dificultats a l'hora de valorar laprofessió turística i de reconeixement de l'esforç realitzatper alguns dels centres universitaris de formació, tant endocència com en investigació.És important destacar el rol dels gestors turístics com adinamitzadors de la formació que es realitza en les desti-nacions ja que l'encert en la capacitació dels professionalsinfluirà directament en la qualitat de les destinacionsturístiques. Per als perfils més tècnics haurien de tenir encompte també l'aportació dels cicles formatius, que estanconsolidant la seva posició.És positiu que en el debat sobre la formació dels gestors delturisme, participin, amb el sector de la formació, les admi-nistracions i el sector privat. El sector públic, en el seu paperd'agent de desenvolupament de les polítiques turístiques, iel sector privat com un agent creador de riquesa en les des-tinacions turístiques. La coordinació d'esforços i recursos,públics i privats, té una extraordinària incidència en benefi-ci del progrés del sector i dels seus professionals.n

Maria AbellanetConsellera delegada del Grup CETT

La Secretaria General de Turisme, la Direcció General deTurisme de la Generalitat i el Pla d'Excel·lència Turísticadel Vendrell van organitzar el 16 i 17 d'octubre el ICongrés Nacional de Plans d'Excel·lència i deDinamització, per debatre la gestió estratègica dels des-tins turístics. Els plans apareixen com una fórmula pergarantir l'oferta de qualitat del conjunt de l'oferta turísti-ca de l'estat espanyol. D'entre els diferents ponents que van participar al Congrés,i que va tenir lloc a El Vendrell, podem destacar la partici-pació de la Secretaria General de Turisme, especialistes enpolítica turística, els gerents de Plans de Lloret, Laredo, Vallede Cidacos, Sóller, del mateix Vendrell; el gerent dePatronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, el gerentde Costa Brava Centre Hotels, entre d'altres.Entre les conclusions del congrés destaquen la necessitat

d'establir criteris desostenibilitat i viabilitatde les actuacions pro-posades en els Plans ien totes les destina-cions que aposten capa l'excel·lència turística;el reconeixement de laprofessió de les gerèn-cies dels Plans com aprofessionals, planificadors de les destinacions i donar unmajor suport als Plans, per part de la Secretaria General deTurisme i de les administracions autonòmiques.

Mireia VilaGerent del PET del Vendrell

I CONGRÉS NACIONAL DE PLANS D'EXCEL·LÈNCIAi Dinamització Turística a El Vendrell

El debat sobre la formació dels gestors del turisme s'hauria

de realitzar amb rigor i profunditatentre els actors implicats i caldria

respondre al seu profund compromís amb el sector

36

Amb l'objectiu de conèixer quin ús en fand'Internet les agències de viatges, CETTConsultors i AECE (Asociación Española deComercio Electrónico) -amb el recolzament dela Secretaría General de Turismo (Ministeriode Economía)- han realitzat l'estudi "Úsd'Internet en el Sector Agències de Viatges aEspanya 2002".

Continuant amb les activitats de recerca que el CETT desen-volupa en diferents àmbits del sector turístic, durant el pri-mer semestre del 2002, i amb la col·laboració de laSecretaría General de Turismo (Ministerio de Economia) iAECE (Asociación Española de Comercio Electrónico), CETTConsultors -consultoria del grup-, va portar a terme lainvestigació "Ús d'Internet en el Sector Agències de Viatgesa Espanya 2002".L'objectiu principal de la investigació ha estat el de conèixerl'ús que les agències de viatges fan d'Internet i totes lesseves possibilitats, buscant el per què d'aquests usos i la sevainfluència en la rendibilitat i gestió dels seus clients, estu-diant també quines són les eines habituals que utilitzen.

Estudis i investigacions

Internet es consolida en el sector de les

Internet: un canal de comercialitzacióen alça per al sector

Des de ja fa uns anys, Internet s'està convertint en un delscanals de comercialització i comunicació més importantsper a les empreses del sector turístic, especialment com acomplement als canals tradicionals.En paral·lel a la creixent aplicació al sector, s'han anatdesenvolupant diferents estudis i investigacions, que inten-ten posar de relleu els condicionants, les característiques, lespotencialitats, els frens,… de l'ús de les noves tecnologies i,especialment d'Internet, en la gestió i comercialització de lesempreses del sector.Tots aquests estudis indiquen que el sector que més ràpid haavançat respecte a la venda per Internet, ha estat el de l'oci,en el seu sentit més ampli, destacant, de forma especial, elsector viatges. En aquest sentit, aquests estudis, especial-ment, s'han dedicat a crear el marc conceptual per a, poste-riorment, anar aprofundint en algun dels seus aspectes.

Aspectes a tenir en compte en la gestiódiària de l'agència de viatges per Internet

Aquesta investigació es troba en la línia de conèixer la pro-gressiva aplicació dels elements que envolten el concepted'E-business -que inclou gestió, comercialització, forma-

com a eina indispensable per a la consecució del seus objectius comercials

AGÈNCIES DE VIATGES

Aspectes que han motivat la posada en marxa del weba les diferents agències de viatges consultades (la res-posta era múltiple

37

ció, seguretat i anàlisi, entre d'altres-, i que, sens dubte,han de marcar la pauta de la veritable adaptació de l'em-presa a l'entorn virtual.En aquest sentit, i per la importància que representen dinsdel sector turístic, les agències de viatge es configuren coma un bon component turístic per a utilitzar-lo com a "termò-metre" de la progressiva utilització d'aquestes eines en laseva gestió i comercialització de productes i serveis turístics. D'altra banda, la importància dins del complex sistema dela indústria turística, ja sigui en la vessant receptiva comemissora, fa que les agències de viatges es configurin coma un dels sectors que haurien d'adaptar-se ràpidament a lautilització d'aquest tipus d'eines.Per aquest estudi s'ha considerat com a univers les agènciesde viatges espanyoles, la facturació de les quals suposa el32,4% de la facturació total del sector segons dades de l'any2000. Una xifra que inclou també totes les grans agènciesexistents al sector tradicional amb presència a la xarxaInternet.

Conclusions de l'estudi

La principal conclusió que es desprèn de l'estudi, és queInternet s'ha consolidat en el sector com un element més

del conjunt d'eines que tenenles agències de viatges per

Material sobre el qual s'ha fet l'estudi1. Univers: agències de viatges espanyoles que suposen el 32,43 % de la facturació total del sector en l'any 2000 2. Àmbit: Espanya3. Tipus d'estudi: censal (100% de l'univers)4. Eina de recollida d'informació: qüestionari telefònic, personal i per correu electrònic5. Base de dades: pròpia6. Treball de camp: CETT Consultors/AECE-maig/juny 20027. Anàlisi de la Informació: CETT Consultors/AECE-juny 2002Fuente: Nexotur / AEDAVE.

aconseguir els seus objectius comercials i empresarials.Dels resultats es desprèn també que les agències de viat-ges amb major facturació són les que utilitzen d'una formaintensiva les potencialitats que Internet facilita a lesempreses. Entre aquestes, destaquen la creixent importàn-cia de la utilització d'Internet per a la millora dels serveisal client i dels processos empresarials, enfortint els objec-tius, fins ara, "tradicionals", com són "vendre", "publicitat"i "ampliar el mercat". Respecte a la facturació, en general,es comprova que, de mica en mica, s'estan aconseguintxifres significatives. Las agències declaren que cada cop més, tot el procés devenda que es realitza a través d'Internet es tanca també através d'aquest sistema, el que demostra el progressiuaugment de la confiança del client en el sistema i l'adap-tació d'aquest vers el mercat.En conseqüència, el client, tot i està cada cop més segur enel procés de compra dels serveis, encara creu necessària elcomponent de presencialitat que aporta el telèfon i la prò-pia oficina de l'agència de viatges. Internet es configura,per tant, com una eina més que utilitza l'empresa per a laseva gestió comercial integral.La importància d'aquesta investigació va permetre fer duespresentacions de les seves conclusions: una a Madrid i unaaltra a Barcelona (a l'Hotel Alimara), durant el passat mesde juliol. D'igual manera, diferents mitjans de comunicació,tant estatals com locals, també han cregut adient feresment d'aquesta investigació. Entre ells podem citar, perexemple, els següents: Barcelona Televisió, RAC 1, OndaRambla, Avui, així com la majoria de les pàgines websturístiques més importants del sector. n

Enric LópezCETT Consultors

Per a més informació: www.cett.es

(a la secció de CETT Consultors)

38

El CETT reuneix les universitats espanyolesque imparteixen estudis en turisme. El passat 18d'octubre, organitzat per l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT i laUniversitat de Barcelona, va tenir lloc a l'Hotel Alimara una jornada amb totesles escoles universitàries de les universitats espanyoles per tractar els aspectesdel marc europeu de l'educació superior i les repercussions en l'àrea dels estudisen turisme. L' EUHT CETT, adscrita a la UB, és la coordinadora del grup de treballque es va formar dins la conferència de rectors d'universitats espanyoles(CRUE), per tal d'anar desenvolupant tots els aspectes que fan referència a ladeclaració de Bolònia.

La Fundació Caixa de Sabadell novament ambels futurs professionals del turisme. El dia 9 d'abril va tenir lloc l'acte de lliurament de les beques de la Fundació Caixa de Sabadellals alumnes de l'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT, de Barcelona. L'acte vacomptar amb l'assistència de Gaspar Espuña, president de la Fundació GasparEspuña-CETT; Manuel Grau, president de la Fundació Caixa de Sabadell; PereRifà, Director General, Eduard Imbernol, Sotsdirector i Joaquim Urgell, Directorde l'Oficina de la Vall d'Hebron.

Lliurament de beques de La Caixa Laietanaals alumnes del CETT. Un any més, els alumnes del CETT hanpogut beneficiar-se de les beques que Caixa Laietana lliura desinteressadament.L'acte va tenir lloc el dia 3 de maig a les mateixes instal·lacions del CETT, i va serpresidit pel president del Grup CETT, Gaspar Espuña; pel sots director general deCaixa Laietana, Josep Ibern i Gallart; la gerent del Grup CETT, Maria Abellanet ipel cap de zona de Barcelona de Caixa Laietana, Josep Cusà.

EUConference a Suwon (Corea del Sud).En el marc de l'EUConference de Suwon, el passat mes d'octubre, el presidentdel CETT, Gaspar Espuña va intervenir amb el tema "Turisme i DestinacióTurística". Entre altres temes, la importància de l'euro, el rol de les regions, lainversió coreana a Europa i la inversió europea a Corea, el procés d'integracióeuropea, la globalització i la societat internacional després de l'11 de setembre ila cooperació científica i l’intercanvi cultural. Intervingueren l'expresident delParlament Europeu, Enrique Barón; l'alcalde de Venècia, Paolo Costa i l'exprimerministre, Narcís Serra, entre altres personalitats.

Signatura de col·laboració amb HotelsCatalonia. El passat mes de juliol el CETT va signar un convenide col·laboració amb la cadena hotelera Hotels Catalonia. Aquest acord preténafavorir el desenvolupament de la indústria hotelera i dels seus professionalsmitjançant l'intercanvi de coneixement i experiència.

FLASH

39

Alumnes del CETT guanyadors dels ConcursosCuiner Jove i Gran Prix Bacardi Martini.Al mes de maig va tenir lloc el concurs de Cuiner Jove organitzat per l'Escolad'Hoteleria de Sant Pol de Mar. El guanyador del primer premi ha estat XavierGruber, alumne de 3r de TCR amb "llom de conill amb cervesa i orellanes". Elpremi li va ser atorgat com a millor plat i la millor presentació. Per la seva banda,també va guanyar la XXXIIna Edició del Gran Prix Bacardi Martini un alumne delCETT. Va ser José Maria Alpuente, de 3r de TCR, en la categoria Junior Prix, pas-sant així a la final nacional que va tenir lloc a Màlaga el 15 de maig.

Tast de Moët Hennessy España. El dia 23 de maig esva celebrar un tast de l'empresa Moët Hennessy España, adreçada als alumnesfinalitzadors de TCR i TSR. El Tast va estar dirigit per Christofe Marquet,Product Manager de Moët. Es provaren quatre dels Champagnes més repre-sentatius de la marca: Brut Impérial, Brut Premier Cru, Brut Impérial Millésimé iBrut Rosé Millésimé. Al tast hi assistiren professionals del sector així com eldirector General de Moët D. Ramiro Otaño. És la primera vegada que es realitzaun tast d'aquestes característiques en una Escola.

Col·laboracions amb l'Escola DEINA. Durant el mes de juny i part de juliol l'associació d'exalumnes de DEINA (Escola de disseny i art)va organitzar una xerrades titulades " Ets el que menges, la interacció de lesarts i la gastronomia", després de la xerrada tenia lloc un aperitiu que va serservit pels alumnes de l'Escola d'Hoteleria. El passat 7 d'octubre es va fer elsopar de cloenda amb un total de 300 assistents a l'acte i que també va ser ser-vit pels alumnes del CETT.

Càtering de la Festa del Comerç. El dia 6 de maig,el grup CETT va elaborar i servir el catering de la Festa del Comerç, organitzatpel departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.Amb 1.008 comensals, aquest és el primer càtering de grans dimensions que elGrup CETT realitza i en el que van contribuir 90 alumnes de sala, 19 alumnes decuina, tots els professors de l'escola i gran part dels professionals de cuina i res-tauració de l'Alimara.

"Cuina al Mercat". Els 40 mercats municipals de producte frescde la ciutat iniciaren el mes d'octubre una campanya promocional que mostraals ciutadans de Barcelona els mercats com a centres de proveïment del millorproducte fresc i de l'atenció personalitzada, amb d'altres valors afegits. Formapart de la campanya un seguit de classes de cuina en directe i unes degusta-cions mensuals. L'Escola d'Hoteleria del CETT hi col·laborarà i es responsabilit-zarà de l'assessorament i coordinació dels diferents serveis de càtering progra-mats.

FLASH

40

Bibliografia

• Alimentación en España 2000.Madrid: Ministerio de Agricultura, 2001.

• Atlas ambiental de la Mediterrània.Barcelona: ICM, 1999.

• Cooperación entre los sectores públi-co y privado, OMT. Madrid: OMT, 2001.

• Dirección hotelera: operaciones yprocesos, Lydia González, Pilar Talón.Madrid: Síntesis, 2002.

• Enciclopedia del turismo, Jafar Jafari.Madrid: Síntesis, 2002.

• Gestión de calidad aplicada a hoste-lería y restauración, Marco Juliá [etal.]. Madrid: 2002.

• Gestión de hoteles: una nueva visión,Jesús Felipe Gallego. Madrid:Paraninfo, 2002.

• Gestión del desarrollo sostenible enturismo. Barcelona: Golima, 2001.

• Governments and tourism, DavidJeffries. Oxford: Butterworth, 2001.

• Hotelería técnicas y calidad de servi-cio, José Mª Pérez Pascual. Madrid: Ed.Hotel, 2001.

• Internet, comercio electrónico y plande negocios. Bilbao: Deusto, 2002.

• La ciudad histórica como destinoturístico, Manuel de la Calle Vaquero.Barcelona: Ariel, 2002.

• La regulación del comercio electróni-co y su utilización en los sectores delturismo de Madrid. Madrid:Comunidad de Madrid, 2002.

• Las empresas turísticas en la sociedad de la información, RamónRufín Moreno. Madrid: Editorial Centrode Estudios Ramón Areces, 2002.

• Los canales de distribución en el

sector turístico, Benjamín del AlcázarMartínez. Madrid: ESIC, 2002.

• Marketing turístico, Josep Cerveró,Oriol Iglesias, Olga Villacampa.Barcelona: EUB, 2002.

• Recursos humanos en empresas deTurismo y Hostelería, Alberto JorgeAcosta, Nuria Fernández, Marta Mollón.Madrid: Pearson Educación, 2002.

• Turisme sostenible, Pere Fullana,Sílvia Ayuso. Barcelona: Rubes, 2001.

• Turismo cultural y desarrollo soste-nible: Análisis de áreas patrimonia-les, Aurelio Cebrián Abellán. Murcia:Universidad, 2001.

• Turismo del silencio. Barcelona:Salvat, 2001.

• Turismo y religión. Rafael EsteveSecall. Málaga: Universidad, 2002.

Juegos y actividades deportivas para la animación turísticaSílvia Font i Xavier Puertas. Madrid: Síntesis, 2002. Tenint en compte el valor d'entreteniment i dinamització dels jocs i esports en l'àmbit turístic, elsprofessors del CETT Xavier Puerta i Sílvia Font han intentat amb aquest llibre plantejar uns objec-tius generals de desenvolupament d'aquest tipus d'activitats, basant-se en la seva experiència itreballs professionals. Més que un llistat de jocs i esports, és una guia d'orientació per utilitzar-losen l'àmbit de l'animació turística."Juegos y actividades deportivas para la animación turística" es dirigeix a animadors turístics enactiu, professors d'animació turística, estudiants del cicle de Tècnic Superior en Animació Turística,futurs animadors turístics i a totes aquelles persones que volen aprofundir en el tema i les possibi-litats que ofereix l'animació turística des de la vessant dels jocs i els esports.

Ready to OrderAnne Marie Baude, Montserrat Iglesias i Anna Iñiesta. Essex: Pearson education limited, 2002.

A partir de la seva experiència, Anne Marie Baude, Montserrat Iglesias i Anna Iñiesta, totes tres pro-fessores del CETT, han establert un mètode innovador d'aprenentatge de l'anglès en l'àmbit del'hoteleria i la restauració. Es dirigeix a grups heterogenis d'estudiants i professionals del sectoramb uns nivells de principiant a intermig baix i es composa d'un llibre de classe acompanyat d'uncassette/CD, un llibre d'exercicis i un llibre pel professor. “Ready to Order” té com a principispedagògics un enfocament molt comunicatiu basat en situacions laborals reals i entre els seusobjectius es troba el treballar tant aspectes pròpiament lingüístics (vocabulari específic, estructu-res gramaticals, habilitats orals i escrites, fonètica, etc.) com aspectes socioculturals i estratègies

www.gaudi2002.bcn.es/www.comunitat-valenciana.com www.viajarsano.com www.andalucia.org www.arsvirtual.comwww.comoviajar.com www.spain.info

Pàgines web d’interèswww.enologo.com www.e-nologia.com http://elvino.paginasamarillas.eswww.vinosnet.com www.baconia.com www.riojawine.com www.oiv.int/index.html

www.Visitbalears.com www.notodohoteles.com www.opodo.com/ www.turismo-cultural.org/www.parillusion.com www.elquijote.org (amb rutes gastronomia)www.filewine.es