revista zer 14_15

48
Núm. XXIII 7 PUNT I SEGUIT Curs 2013/2014 la prehistòria

Upload: zercozer

Post on 19-Aug-2015

84 views

Category:

Education


5 download

TRANSCRIPT

  1. 1. Nm. XXIII 7 PUNT I SEGUIT Curs 2013/2014 la prehistria
  2. 2. editorial Aquest curs 2013-2014, que ara acaba, ha estat lany de la Prehistria a les escoles de la ZER Conca de Barber. Tenir un projecte de treball en com fa equip, fa comunitat i a la vegada permet expressar a cadasc la seva individualitat. Treballar a partir dun fil conductor permet pensar en un cam des del qual es poden abordar totes les rees i els diferents continguts. Permet visualitzar un mateix tema des de diferents perspectives i des de diferents enfocaments. Daquesta manera, saconsegueix una visi global dun aspecte concret. El centre d'inters s un recurs educatiu. Des d'aquesta perspectiva, l'inters s considerat el mateix fi de l'educaci, i ve a dir que s molt difcil que els infants aprenguin quelcom si no hi estan interessats. Per tant, els centres d'inters sn una bona metodologia per aconseguir l'aprenentatge dels infants a travs de la motivaci, ja que tenen la virtut de poder ser prou fecunds com per anar-hi lligant gaireb totes les activitats. Quan escollim un centre dinters per a tots els alumnes, tenim en compte les seves caracterstiques, interessos i motivacions. Aix, aconseguim trobar un tema que ens serveix per a les finalitats educatives que volem aconseguir i que, a ms a ms, diverteix. El centre d'inters parteix del fet que els nens i nenes, d'una manera espontnia i volguda, se senten motivats i actuen, s'interessen, fan, exploren, construeixen i elaboren. I els mestres intervenen, sobre aquesta base, com una eina que ajuda a resoldre problemes, a trobar solucions, etc. En labordatge divers del coneixement de la prehistria, per exemple, hi caben expressions numriques, culturals, de llenguatge, dart, de msica ... que units donen una visi complerta i complexa duna sola realitat que ens permet arribar a un coneixement ms ampli. Treballar a partir dun fil conductor no s un invent nou, s pensar que les expressions i realitats humanes no sn mai simples, sin diverses; el conjunt ens dna la visi complerta. Es tracta de tenir en compte el concepte dintelligncies mltiples (Howard Gadner). Cada rea, cada matria representa un mbit diferent i el treball conjunt, la programaci del tema des dels diferents aspectes curriculars, ens permet completar el coneixement total de laspecte triat: aquest curs i a la nostra ZER, la prehistria.
  3. 3. LART RUPESTRE HEM VOLGUT SABER COM ERA LART A LA PREHISTORIA I HO HEM BUSCAT A LLIBRES, A INTERNET, HEM VIST PELLICULES, ... I HEM VIST QUE UTILITZAVEN ELS MATERIALS QUE TENIEN AL SEU ENTORN. JLIA,INS,MALAK,XNIA,MARC,VCTOR
  4. 4. LART RUPESTRE la PrehisTOriala PrehisTOria JLIA,INS,MALAK,XNIA,MARC,VCTOR I AQUESTS VAREN SER ELS RESULTATS
  5. 5. GRAVATS PREHISTRICS Els alumnes deducaci infantil de Solivella han experimentat amb la sorra i laigua. Desprs dhaver visitat les coves de lEspluga de Francol i haver treballat la Prehistria, vam decidir fer gravats amb la sorra tal i com ho feien els homes dels avantpassats. Voleu veure com va comenar la nostra aventura? ERNEST,LIA,ADRI,HOUSSAM,ALBA,SCAR,LAIA,PAU,ROSETA,AINA,DAVID 2- Quan vam tenir la sorra, la vam colar amb el colador de lescola. 1- Primer, vam sortir a buscar sorra pels voltants de lescola.
  6. 6. GRAVATS PREHISTRICS la PrehisTOriala PrehisTOria ERNEST,LIA,ADRI,HOUSSAM,ALBA,SCAR,LAIA,PAU,ROSETA,AINA,DAVID 3- Desprs, vam barrejar la sorra amb aigua i cola blanca. I .... Quins artistes!
  7. 7. VISITA A LES COVES DE LESPLUGA DE FRANCOLLDIAMARCOSERIKIVETTEMARIAGUILLEMPOLJLIAMARCJAN XAVIERNICOLECLAUDIAMARINAARNAUMIQUELNGELSAMUELARIADNA
  8. 8. VISITA A LES COVES DE LESPLUGA DE FRANCOL la PrehisTOriala PrehisTOria Dins la cova hem pogut veure com vivien els prehistrics; com vestien, que menjaven, que caaven, com van descobrir el foc, com feien els soterraments... LIDIAMARCOSERICIVETTEMARIAGUILLEMPOLJLIAMARCJAN XAVIERNICOLECLUDIAMARINAARNAUMIQUELANGELSAMUELARIADNA
  9. 9. VISITA A LES COVES DE LESPLUGA DE FRANCOLLDIAMARCOSERIKIVETTEMARIAGUILLEMPOLJLIAMARCJAN XAVIERNICOLECLAUDIAMARINAARNAUMIQUELNGELSAMUELARIADNA
  10. 10. VISITA A LES COVES DE LESPLUGA DE FRANCOL la PrehisTOriala PrehisTOria GENIAL!!!!! LIDIAMARCOSERICIVETTEMARIAGUILLEMPOLJLIAMARCJAN XAVIERNICOLECLUDIAMARINAARNAUMIQUELANGELSAMUELARIADNA
  11. 11. LA PREHISTRIA, com ens ha agradat aquest tema a la classe de les Papallones!!!!!!! Ens ho hem passat molt b traslladant-nos a una altra era molt llunyana a nosaltres, per sobretot, quan fiem les nostres petites obres dart, les pintures rupestres que tan fascinats ens han deixat. En varem fer unes per decorar lentrada de la classe que era com si fos una cova. Tamb en varem fer estampant les nostres mans en un mural com si fos una paret, com havem vist en la pe.llcula Els Crods. Que divertit pintar amb les mans!! X ENCARNAYASSINEJULIESERGIVANESSAARNAULORENA VAM PINTAR AMB COLOR MARRO DAMUNT DE PAPER DEMBALAR ARRUGAT, COM SI FOS UNA PARET.
  12. 12. la Pla Pla Pla PrehisTOrehisTOrehisTOrehisTOriariariariala Pla Pla Pla PrehisTOrehisTOrehisTOrehisTOriariariaria Tamb en varem fer pintant amb pinzell damunt dunes pedres quan varem visitar la cova de lEspluga. SOM UNS AUTNTICS PREHISTRICS!!! JORDILEYREBERNATMARDARIOALEXIASALMAXAVIER
  13. 13. PATROCINADORS C/Major, 46 Muralla Sta. Tecla, 2 GRCIESPERLAVOSTRACOLLABORACI!
  14. 14. PATROCINADORS la PrehisTOriala PrehisTOria Passeig de l'estaci 29 VALLS Telf. 977612189 - Fax 977608556 GRCIESPERLAVOSTRACOLLABORACI!
  15. 15. la vida a la cova Durant el primer trimestre, per tal destudiar la prehistria, vam pensar que seria una bona idea construir una cova en un rac de la classe. Per jugar a viure com ho feien els homes i dones de la prehistria hem hagut dinvestigar molt i hem aprs moltes coses sobre la seva vida: les feines, els costums, com salimentaven, ... us ho ensenyem al nostre article a la revista. SORAYA-DAVID-RAMON-ABRIL Primer vam construir la cova fent servir materials que vam trovar al voltant de lescola. El foc servia per donar calor, per cuinar i per iluminar la cova. La tribu es reunia al voltant del foc. Per encendre el foc es picanven dues pedres fogueres sobre fulles seques. Quan saltava lespurma shavia de bufar a poc a poc. A la nit dormien al calor del foc.
  16. 16. la vida a la cova la PrehisTOriala PrehisTOria JANA-MOHAMED-AMANCAY-IAN A poc a poc vam anar fent ms detalls a la cova. Al costat de la cova hi havia un rierol. Laigua era necessria per a la vida a la cova. Vam fer farina aixafant grans de blat amb una pedra. Feien la seva roba amb pells danimals. Vam pintar animals a les parets de la cova. Per tenir bona sort a la cacera feien balls rituals. Hem aprs molt sobre com era la vida a les coves!!!
  17. 17. FEM CERMICAFEM CERMICAFEM CERMICAFEM CERMICA!!!! Vam fer les peces de cermica amb les mans i per decorar-les, vam fer servir petxines, cargols, fulles, branquetes i pals. Ens ho vam passar molt b fent de terrissaires neoltics! Carles,Marc,Ayoub,Ramon,Alba,Isolda(1r)iBryan,Francesc,Laura,Ftima,Laia,Paula,Sandra(2n) Mireu quins bols ens van quedar!
  18. 18. FEM CERMICA!FEM CERMICA!FEM CERMICA!FEM CERMICA! la PrehisTOriala PrehisTOria Els nens i nenes de la classe dels pensaments de cicle inicial de lescola de Solivella hem aprs moltes coses sobre la prehistria. Primer vam estudiar el paleolticpaleolticpaleolticpaleoltic i el neolticneolticneolticneoltic amb aquests personatges i, ms tard, vam descobrir ledat dels metalls.ledat dels metalls.ledat dels metalls.ledat dels metalls. Durant el neoltic va aparixer la cermica perqu els homes i dones necessitaven guardar, transportar i coure els seus aliments. Nosaltres tamb hem fet cermica com els terrissaires neoltics! Per aix vam haver de buscar informaci sobre com ho feien i quins materials i tcniques utilitzaven. Carles,Marc,Ayoub,Ramon,Alba,Isolda(1r)iBryan,Francesc,Laura,Ftima,Laia,Paula,Sandra(2n) !HOLA! JO SC EN NEO I US EXPLICAR LES AVENTURES DEL NEOLTIC! NEOLTIC VOL DIR PEDRA NOVA. ES DIU AIX PERQU ELS HOMES I LES DONES FABRICAVEN EINES MS ELABORADES AMB LES !HOLA! JO SC LA PALOLA I US EXPLICAR COM VIVEM AL PALEOLC! PALEOLTIC VOL DIR PEDRA ANTIGA. ES DIU AIX PERQU ELS HOMES I LES DONES TREBALLAVEN LA PEDRA PER FER EINES SENZILLES
  19. 19. RINCN DE LA PREHISTORIA Els nens i les nenes de CI de Pira ens hem divertit molt fent de caverncoles. Els divendres a la tarda a la hora de castell fem RINCONES de joc simblic. Cada cert temps hem escollit i muntat els nostres racons. En aquest sentit hi heu collaborat molt els familiars. Moltes grcies a tots els pares i mares! Sou molt treballadors! Quan vam completar el projecte de la prehistria ens vam quedar amb molta nostlgia de que sacabs aix que vam voler fer aquest rac a lhora de castell. Va sortir elegit per majoria absoluta i ens vam posar mans a la obra per construir-lo entre tots. Uns nens vam portar teles per fer-nos els vestits de pells. Som tots uns dissenyadors!! Uns altres van portar ossos per fer eines i collarets. I fins i tot vam fer un foc que no sapagava mai. Aquest s el que haguessin volgut els prehistrics!! ANIOLMARCMLAURAIZANADRI
  20. 20. RINCON DE LA PREHISTORIA la PrehisTOriala PrehisTOria La vida a la cova era fora entretinguda: Los paps tenan que cuidar de sus hijos Los Hombres y las mujeres necesitaban mucha paciencia para hacer fuego y sus herramientas con piedras, palos y huesos. Los prehistricos y las prehistricas de Pira hemos pasado mucho tiempo cazando, recolectando y persiguiendo a algn mamut muy corredor por la clase. Pero tambin hemos disfrutado de algn momento tranquilo pintando en las paredes de la cueva o reunidos alrededor del fuego comiendo algunos restos de huesos. JAVIERNORAMARCPARNAU
  21. 21. EMPREMTES MOLT LLUNYANES Aquest any dediquem el curs a la prehistria, i els alumnes de cicle superior shan posat de seguida en el paper. Vam decidir decorar laula amb motius prehistrics, per els companys van anar ms enll. Volien que hi hagus un trosset de cada etapa histrica dins la nostra aula. Com serem a la prehistria? Hi vam posar totes les civilitzacions i, a ms a ms, una mostra de levoluci social, humana, tecnolgica... NRIA,MAR,FERRAN,JOAN,BLAI,EVA,IAN,BRANDON,MARIA,EMILY,JLIA,JAVI
  22. 22. EMPREMTES MOLT LLUNYANES la PrehisTOriala PrehisTOria Un cop decorada la nostra aula i ambientada la nostra escola, el dia de la castanyada vam anar a lEspluga de Francol a visitar els nostres avantpassats, a la Cova de la Font Major. Vam conixer de primera m, com eren els primers homnids, com vivien, quines etapes diferencivem i sobretot..... vam poder experimentar! Hem aprs a construir una cabana.... no s tasca fcil!! ...a pintar pintures rupestres Ens ho vam passar dall ms b, i a ms a ms, ara som gaireb uns experts de lpoca prehistrica! NRIA,MAR,FERRAN,JOAN,BLAI,EVA,IAN,BRANDON,MARIA,EMILY,JLIA,JAVIFins lany que ve!!
  23. 23. UN CMIC MOLT PREHISTRIC!!! Aquest curs els alumnes de cicle mitj de Pira, tot treballant la prehistria, sens va ocorre una idea, podem imaginar-nos com vivien els nostres avantpassats aqu a Pira, tant ens ho varem imaginar que ens va sortir una histria i com ens va agradar molt la vam dibuixar i escriure per penjar-la a la nostra classe. Mireu quina histria ms xula ens ha quedat! Guillem,MariaLen,Sandra,Sergi,Anna,Marcos.
  24. 24. UN CMIC MOLT PREHISTRIC!!! la PrehisTOriala PrehisTOria 1- Hi havia una vegada una famlia que vivien a Piroia fa 5000 anys i es deien Espluga. 2- En aquella famlia hi vivia el pare, que es deia Oscar, la mare, Natalia, i tenien tres fills, la nena gran que es deia Marina i tenien un nen que es deia Alex i la nena petita de la casa que es deia Ldia. 3- Un dia lOscar i lAlex van sortir a caar i es van trobar al Xavier i al Jordi, que eren el pare i el fill de la famlia Francol, la mare es deia Maria i tamb vivien a Piroia. 4- Van decidir caar tots quatre junts. Al cap duna estona van veure un mamut i shi van acostar molt a poc a poc. 5- Van preparar una trampa per enxampar-lo i lAlex li va tirar una pedra al cap i el mamut es va enfadar i va comenar a perseguir-lo. 6- LAlex va saltar la trampa i el mamut va caure dins. Ja tenien el sopar assegurat! 7- Quan tornaven cap a casa tots satisfets, van veure unes petjades molt estranyes, eren petitssimes! Les van seguir! I duien a un llac. 8- LAlex i en Jordi es van tirar al llac en busca de ms pistes i van trobar una cova submarina. 9- Dins daquella cova es van trobar una especia de pops prehistrics, seguint-los van veure que la cova era enorme. 10- LAlex i en Jordi van anar corrents a explicar el descobriment als seus pares i ells van anar a investigar-ho. 11- Quan van arribar a la cova van decidir que sinstallarien les dues famlies all, per aix les van batejar com les coves de lEspluga de Francol. 12- Un dia va entrar una papallona a la cova, la Ldia es va quedar bocabadada i la volia agafar, seguint-la es va perdre per dins la cova i... 13- La seva sorpresa va ser quan enlloc de la papallona es va trobar una colla de pops amb cara de pocs amics. 14- La Ldia estava molt espantada per els pops no estaven enfadats sin que la van ajudar a tornar cap a ala cova. 15- Quan van arribar tots estaven molt preocupats buscant-la i es van posar molt contents i van fer una festa tots, juntament amb els pops per donar-los les grcies i van viure felios a les coves de lEspluga de Francol. I aqu teniu els autors daquest cmic tan original, amb les seves vinyetes i illustracions: Esperem que us hagi agradat ! Bones vacances a tothom !!! Jorge,Marc,Ingrid,MariaDaz,Vinyet,Natalia,Jlia,Aina,Sheila.
  25. 25. TEATRE A BARBER DE LA CONCA El passat dijous dia 10 dabril, els nois i noies de Cicle Mitj de lEscola Valldemur, van representar lobra... Aqu teniu les sensacions dels infants de la classe de les salamandres, unes hores desprs dhaver fet lobra. TEOMRIAMLLUSPAUMINERVAROGERBIEL La descoberta del foc estava inspirada en la prehistria, que tots els infants de la Zer han treballat aquest any. Desprs de passar moltes hores assajant a la sala del caf....per fi va arribar el gran dia!!!! Lobra estava llesta per a mostrar-la als companys i companyes de les altres escoles!!! I a les famlies!!!! A mi em va agradar quan la vem fer. Al principi estava molt nerviosa per quan lestvem fent, ja em vaig tranquillitzar i mho vaig passar molt be! Mriam Jo als assajos mho he passat molt be! El dia de lobra estava molt emocionat. Mho vaig passar molt b aquell dia! I mhi vaig esforar molt!! Llus Ha estat molt divertit fer lobra i emocionant. Jo volia que em sorts b i als altres companys i companyes tamb. Va ser molt xulo quan vem saludar i la gent va aplaudir. I al final va sortir molt b!! Teo A mi lobra de teatre mha agradat molt. Al principi semblava una mica difcil, per desprs, cada vegada, ha anat sent ms fcil. De narrador, la tercera frase que deia, mhavia costat una mica aprendre-me-la. Tota lobra, en general, mha agradat molt. Pau
  26. 26. TEATRE A BARBER DE LA CONCA la PrehisTOriala PrehisTOria INDIACRISTIANSAMUELMARCJULIFATIMA Doncs jo el dia de lobra estava nervis perqu hi havia molta gent mirant. Al final va sortir b i els dies dels assajos a vegades tamb estava nervis. Samuel Lobra mha agradat molt perqu no era complicada i tampoc havem de dir massa text. Els assajos tampoc eren complicats i el temps no era ni massa llarg ni curt, van ser uns 20 minuts ms o menys. Roger Jo em vaig posar molt nerviosa al comenar lobra, desprs quan va acabar i mentre lestava fent,estava ms tranquilla. Minerva Em vaig esforar molt perqu queds b, i estava molt nervis. Biel Jo crec que tots shan esforat molt, i per mi s una cosa molt important. La nostra mestra ens va dir que molta merda significa Molta sort!!. Per abans daix, als assajos ha estat el ms important! Perqu hem pogut aprendre tota lobra, que sin, malament anem!!! Marc Quan assajava mho passava molt b. El dia de lobra estava molt preocupat perqu no sabia si ens sortiria molt b. Cristian Jo mho he passat molt b. He disfrutat moltssim. Quan em van dir que fiem lobra, em vaig emocionar molt. Vem fer lobra amb pblic al davant, tota la ZER, i em vaig posar molt nervis. Juli A mi el que ms em va agradar va ser el moment previ a lobra, perqu tots estvem molt nerviosos i ens abravem i ens animvem. Tamb em van agradar els primers assajos, perqu no sabem el dileg, ens sortem de la pantalla... India A mi mha agradat lobra de teatre perqu hem participat tots els nens i nenes de cicle mitj. Tots estvem nerviosos i no mesperava que ens sortiria tant b. Fatima
  27. 27. Sortida a un Assentament ber TREBALL DE CAMP El dia 22 doctubre del 2013 vam anar a un assentament Ibric que est situat entre Pira i Barber, on diuen que abans hi vivien Ibers. Vam trobar trossos de cermica en superfcie. Al principi ens va costar una mica acostumar-nos a veurels, per al final ja en vam trobar molts. Tamb, vam trobar uns quants slex. Aquest poblat Ibric es troba en un camp dolivers i ceps. Com que sovint el pags el llaura cada cop hi surt ms cermica. Vam trobar cermica antiga i moderna. Tamb, vam trobar bastants maons de cases dabans. Finalment quan vam arribar a lescola, vam netejar el que havem trobat. Aqu estem recollint mostres en superfcie de cermica en el lloc on abans hi havia lassentament del poblat Ibric. Un alumne de sis de Pira, Albert Ferr, ens ha portat unes pedres de riu polides que ha trobat en una vinya. Aquestes mostres de pedra polida pertanyen al Neoltic. Estan molt ben fetes. Veiem com dominaven la tcnica de poliment que els va permetre millorar les eines que utilitzaven. ElisabethP.-JordiP.-MiriamCH.-RutC.-MaiteR.-ElenaG.-SusanaB.
  28. 28. Sortida a un Assentament ber la PrehisTOriala PrehisTOria TREBALL A LAULA A larribar a classe vam rentar els trossos de cermica per poder fer la segona part del treball. Per comenar vam fer una classificaci de tots els trossos de cermica. Aquest treball consistia en separar-los segons el tamany, el color i la forma. En acabar la classificaci vrem fer la descripci dels diferents materials. Nhi havien de molts tipus. Sobretot de diferents colors de cermica, des de vermellosos a ataronjats i negrosos, uns trossos ms petits i d altres ms grans. I per acabar vam extreure algunes hiptesis: - Els trossos de cermica eren de diverses civilitzacions com la Ibrica, la Romana i la Grega. Van trobar trossos de plats dels bers, anses dalgunes mfores romanes i gregues. Finalment vam concloure que els pobladors daquest assentament ber intercanviaven productes amb els romans i els grecs. AlumnesCSPira:IzanM.-DanielR.-ArnauS.-GiselaL.-MarinaP.-EduardG.-AlbertF.-IvetR. .
  29. 29. Activitats al voltant de la prehistria. En el nostre pas per la prehistria, a lhora de plstica, al igual que la resta de companys de la ZER, hem realitzat tota una srie dactivitats que us volem mostrar. Aquest ha estat el resultat! SEBIANTONIOGUILLEMJOANMIQUELANGEL Pintures amb colorants naturals. Els materials que vam utilitzar van ser clara dou, cendra, pebres, sorra i carbonet. Va ser sper divertit! Homes prehistrics. Mireu que atractius hagussim sigut si els cinc nois de la classe hagussim viscut a lpoca de la prehistria. Nhi ha per tots els gustos!! Representaci de pintures rupestres. Ho vam pintar amb carbonets i pintures de colors forts. Al final li vam donar volum com si fos la paret duna cova. La cova. Va ser lltima de totes les activitats i la que va costar ms. La cova la vam fer amb materials reciclats. Al voltant vam fer un muntatge amb pedres, pinassa, papers diversos i fins i tot persones i animals. Va quedar molt b.
  30. 30. Activitats al voltant de la prehistria la PrehisTOriala PrehisTOriaDes de lrea de Medi hem fet darquelegs tecnolgics del segle XXI. Ens hem encarregat de buscar tot all que volem saber de la prehistria. Per fer-ho ens van fer falta un munt destris: enciclopdies, llibres, quadernets, revistes, cerques dinternet,.. Com que ens vam dividir la feina ens va tocar explicar-nos els uns als altres tot all que havem anat descobrint de la prehistria. SEBIANTONIOGUILLEMJOANMIQUELNGEL
  31. 31. EXCAVANT EL PASSAT El dilluns 5 de maig tots els alumnes de cicle mitj de la ZER vam anar dexcursi al Camp dAprenentatge de la Noguera a Sant Lloren de Montgai. A banda de poder gaudir dun paisatge espectacular, all vam recordar moltes de les coses que hem aprs aquest curs sobre la prehistria, i tamb en vam aprendre moltes de noves. El Toni, la Snia i la Geza en sn uns grans experts! Vam fer un taller de msica: El Toni ens va anar explicant com es van descobrir els primers instruments i ens vam construr un vibrfon amb fusta, corda i slex! Amb la Geza vam fer pintura rupestre. Sabeu que a la prehistria noms pintaven amb quatre colors? Groc, vermell, marr i negre I tamb una excavaci arqueolgica allucinant! Abans de comenar el Toni i la Snia ens van explicar les diferncies de la vida al paleoltic i al neoltic. Com caaven, com menjaven, com vivien Desprs, ens van explicar com treballen els arquelegs a les excavacions i ens van proposar que ho fssim nosaltres. Desprs descoltar b com ho haviem de fer, vam agafar una pala, un pinzell, una galleda i un full on anotar i dibuixar tot el que anssim trobant. Va ser fantstic, i sabeu qu??? Vam descobrir un poblat paleoltic i un altre de neoltic!!! MART,LIZZY,MARC,POL,SEMAHEL,ANNA,RIC,LIAM,JORDITORRES,JORDITRAV
  32. 32. EXCAVANT EL PASSAT la PrehisTOriala PrehisTOria Mireu quins rquelegs ms professionals !!! XON,SAMYA,GUILLEM,JOAN,CARLA,AIDA,DDAC,MOUNIRIALEIX
  33. 33. Relats prehistrics Aprofitant que hem estat envoltats de prehistria, els alumnes de CS dins lrea de llengua, hem volgut elaborar una colla de contes i narracions amb personatges i escenaris referents als primers humans. Els textos han resultat molt originals i plens daventures. DE TANT QUE ENS HAN AGRADAT NHEM FET UNA EXPOSICIO ! AQUI EN TENIU UNS EXEMPLES!AQUI EN TENIU UNS EXEMPLES!AQUI EN TENIU UNS EXEMPLES!AQUI EN TENIU UNS EXEMPLES! ElenaGiselaIzanMarinaDanielArnau
  34. 34. Relats prehistrics SusanaRutMriamAlbertEduardJordiMaiteIvetElisabeth
  35. 35. MANKIND DISCOVERS FIRE HIGHCYCLE Els alumnes de Cicle Superior han realitzat la narraci de la veu en off del vdeo Mankind discovers fire en el que un prehistric descobreix el foc. A travs de diferents activitats, els nens i nenes han estat capaos dordenar la histria i caracteritzar-la utilitzant diferents veus. Finalment, us compartim una activitat que podeu fer tots a casa que sanomena Breath Boxes. Nosaltres hem fet una petita competici a laula. Qui ser el guanyador a casa? Properament es podran veure les gravacions al bloc de la ZER. Teniu lenlla sota la fotografia. http://blocs.xtec.cat/zerconca/english-corner/
  36. 36. MANKIND DISCOVERS FIRE la PrehisTOriala PrehisTOria HIGHCYCLE It was fun to be the narrator. We used strange voices. We love doing the breath boxes. We did a competiton!!! The video was also very funny and entertaining. The man was crazy!!! First, it was difficult to put the story in order, but it was worth it.
  37. 37. Els orgens de la msica!! La msica a la Prehistria s un tema complicat, ja que no queden restes materials, amb lexcepci dalguns instruments musicals trobats en jaciments arqueolgics, o dobjectes que van poder ser utilitzats com a instruments. En la prpia naturalesa o en les activitats quotidianes es pot trobar la msica. En colpejar dues pedres, o tallar un arbre, es produeix un so rtmic, i el fet de mantenir un patr rtmic ajuda a la realitzaci daquesta activitat. Tamb podia haver-hi un primer crit o paraula que servis com nim, suport, i per elaborar ms eficientment una determinada activitat. Aquests anirien evolucionant cap a petites frases, fins a acabar units en una can. MsicaiPrehistria
  38. 38. Els orgens de la msica!! la PrehisTOriala PrehisTOriaNosaltres hem pogut apropar-nos a aquesta msica primitiva visitant les restes de Sant Lloren de Montgai i construint un dels que suposem va ser el primer instrument musical: el timbal. Amb ell podem picar ritmes, els quals canvien el nostre estat dnim, tothom ha sentit com una msica amb un ritme lent ens tranquillitza o com un ritme rpid ens anima. A la prehistria es van adonar daquest poder i lutilitzaren per fer rituals. Amb aquest ritme lhome del paleoltic aconseguia una uni entre individus complicada daconseguir amb altres mtodes. Per altra banda laparici de la melodia vindria de la m del desenvolupament del llenguatge, qui no ha escoltat a una mare fent melodies al seu nad per captar la seva atenci o per adormir-lo? Qui no ha sentit com una veu greu et dona sensaci de tranquillitat i una aguda ens agita? La msica s una evoluci natural de les nostres necessitats dexpressi i una ferramenta perfecta per socialitzar- nos. Msicaiprehistria
  39. 39. LESCRIPTURA A LA PREHISTRIA Sabeu com escrivien a la prehistria?Sabeu com escrivien a la prehistria?Sabeu com escrivien a la prehistria?Sabeu com escrivien a la prehistria? A la prehistria, lescriptura encara no existia per la gent que hi va viure es comunicava a travs de smbols i dibuixos. Amb els nens i nenes hem elaborat els tints que feien servir els homes prehistrics per plasmar en les parets, el sostre de les coves, etc. els animals que caaven. Daquestes manifestacions sen diuen pintures rupestres. Els materials que empraven per dibuixar-ho eren el carb, diferents tipus de terres, fruits, etc. tots ells aglutinats amb aigua o greixos danimals. Per dibuixar , utilitzaven pinzells de pl danimal, plomes, canyes o incls feien servir les seves prpies mans. Imitant als homes prehistrics, entre tots els alumnes hem decidit plasmar el nostre alfabet, perqu nosaltres s que en sabem descriure, amb els mateixos materials i eines que ells utilitzaven. Preparant els materials i eines per fer lalfabet BIELPOLANIOLGISELAJORGE
  40. 40. LESCRIPTURA A LA PREHISTRIA la PrehisTOriala PrehisTOria Elaborant lalfabet amb plomes, pals, el propi dit, etc. Aqu teniu el resultat! HOUSSAMHASSANEMARCMOUNIRBRYAN
  41. 41. Levoluci del moviment Hereditriament els nens i nenes sn diferents. Uns tenim ms llargs les extremitats o el tronc... En funci de la maduraci del cos i de lexperincia construm els nostres patrons motors: 1. Crrer, saltar, ... 2.Equilibris 3.Llanaments i recepcions Amb el creixement hi ha una evoluci de cada patr motor. Per exemple, en el llanament: El mateix passa amb els altres patrons motrius, com a conseqncia de levoluci humana. educacifsica
  42. 42. Levoluci del moviment la PrehisTOriala PrehisTOria A partir dels 6-7 anys la memria i latenci ens permeten millorar el tractament de la informaci i podem fer tasques ms complexes. Per tant, tota la prctica motriu que fem quan som petits ens permet aprendre ms rpidament. educacifsica
  43. 43. Lorigen de les religions a Aquest curs, el tema en el qual es basa la revista Punt i seguit s la Prehistria. Per aquest motiu, des de lrea de Religi, ens ha semblat oport encapalar la nostra collaboraci amb el ttol Lorigen de les religions. I s que la religi s tan antiga com la humanitat. Hi ha creences i prctiques religioses que enfonsen les seves arrels en la religi prehistrica del Paleoltic. En aquesta collaboraci, us oferim, des de lescola Valldemur, una aportaci sobre creacions artstiques prehistriques amb sentit religis; des de les escoles Sagrat Cor i Antoni Tous, aportem alguns aspectes sobre simbologia religiosa de la Prehistria; i des de lescola Sant Roc, una reflexi final sobre lorigen de les religions. PREHISTRIA: SIMBOLOGIA RELIGIOSA En la Prehistria, trobem diversos elements de la natura curulls de simbolisme religis per a lsser hum primitiu. A la classe de Religi de Cicle Superior de les escoles de Pira i de Solivella, hem confeccionat un mural en relaci a alguns daquests elements: El Sol i la Lluna regeixen els processos vitals de la natura i marquen el cicle del temps: dies, mesos i anys. Laigua significa vida (pluja que amara la terra, rius, llacs) o mort (pluges devastadores). La terra s fecunditat, per tamb el lloc on reposen els morts. El foc proporciona llum i calor, per tamb s purificaci i destrucci. La muntanya simbolitza immensitat i permanncia; el seu cim sacosta al cel. Larbre arrela a la terra, per les seves branques apunten al cel, cercant la llum. AlumnesdelreadeReligiZERConcaBarber
  44. 44. Lorigen de les religions la PrehisTOriala PrehisTOria LES IDEES RELIGIOSES: Amb els nens i nenes del cicle mitj de Barber hem investigat com es van comenar a desenvolupar les idees religioses a la prehistria i com va sorgir la idea de pertinena a un grup social com la tribu. Els homes escolliren smbols que els representessin aix la tribu de ls, la del corb... Nosaltres encara fem alguna cosa semblant. Aleshores, cada classe t un smbol les salamandres, les papallones, etc. Tamb algunes caracterstiques naturals del territori o fenmens naturals com els trons, els llamps, la pluja,el sol, entre altres, tenien un poder aclaparador i conscients de la seva inferioritat els homes els adoraven com a divinitats. Aix que, ens hem posat a la pell dels homes de la prehistria i hem fet representacions de Dus ,Venus ,Menhir i Dolmens amb plastilina. El resultat ha estat dall ms creatiu. RELIGI Es pot descriure sense risc, potser, com una realitat social que lliga ("re - lliga", aquest s l'origen de la paraula "religi") a cadascuna de les persones ntimament amb l'entorn social on sorgeix un determinat sistema de creences. Aquesta s la histria de l'home/dona en la seva inquietant dimensi espiritual, l'aventura del robatori del foc sagrat, la poma menjar de l'arbre de la cincia del b i del mal, l'agosarat toc d'alerta propinat a les portes de l'Olimp, del cel, del Parads, en suma, del que aparentment va ser expulsat en els temps primers i al qual sempre tossudament pretendre tornar. AlumnesdelreadeReligiZERConcaBarber
  45. 45. PATROCINADORS la PrehisTOriala PrehisTOria GRCIESPERLAVOSTRACOLLABORACI!
  46. 46. PROMOCI 2005-2014