revista escolar zer "riu set" curs 2008-2009

REVISTA ESCOLAR REVISTA ESCOLAR REVISTA ESCOLAR REVISTA ESCOLAR RIU SET RIU SET RIU SET RIU SET ---- 13 13 13 13

1 1

NÚM. 13 JUNY DE 2009

L’ALBI, CERVIÀ DE LES GARRIGUES, LA POBLA DE CÉRVOLES i VINAIXA.


2

Editorial.......................................................................................2 Els projectes interdisciplinaris.....................................................3

Projecte del reciclatge ( La Pobla)..............................4 Projecte de l’aigua ( Cervià i l’Albi).............................6 Projecte de l’hort ( Vinaixa).........................................8

Sortides i activitats conjuntes....................................................10

Sortida a l’Espluga de Francolí ( EI, CS)...................10 Colònies a Empúries (CM, CS) ................................11 Teatre en anglès a les Borges Blanques(CI, 3r).......12 Trobada ZER a Vinaixa.............................................13 Sortida a Cardona (CM, CS).....................................14 Sortida de música a Cornellà (CM/CS).....................15 Colònies “La Saidia” (EI/ CI).....................................16 Sortida de la comarca (CM/CS)................................17 Sortida a Tarragona ( EI/CI).....................................19

Mostres literàries.......................................................................21 Llars d’infants............................................................................26 Projectes de ZER......................................................................29

Ciències 3/6 a l’educació infantil...............................29 Pla de l’esport a l’escola - ZER Riu Set-...................31 PuntEdu....................................................................33 Filosofia 3/18 a l’escola.............................................35 Obres d’ampliació de l’escola de Cervià...................36

ÍNDEX


3 1

EDITORIAL

Una vegada més, a les acaballes de curs, us oferim un resum de les activitats,

novetats, notícies, mostres literàries... , que giren al voltant del treball

pedagògic de la nostra ZER.

Ja són tretze números de la nostra revista, corresponents als cursos escolars;

des d’aquí us hem anat desglossant un munt d’informacions que considerem

prou importants per a tota la comunitat educativa.

Volem aprofitar especialment aquesta publicació per presentar el treball o

projecte interdisciplinari , tal com estableix el nou currículum de la LOE , sobre

algun aspecte de la realitat. En aquest projecte de caràcter competencial els

alumnes han d’anar aplicant els coneixements que van adquirint de les

diferents àrees curriculars: llengües, matemàtiques, medi natural, social, ed.

artística, ed. física ..... .

L’Aigua. Ceip “Els Aubis “. L’Albi

Ceip”El Cèrvol”. Cervià de les Garrigues

L’hort. Ceip “Sant Bonifaci”. Vinaixa

Reciclar per un món millor . Ceip “Josep Espasa” . La Pobla de Cèrvoles

A més també trobareu informació sobre els projectes que anem duent a terme

des de de fa uns anys a la ZER: Biblioteca Punt Edu , Filosofia 3/18 , Ciències

3/6, Pla de l’esport a l’escola .

Bon estiu!

Claustre de professores i professors de la Zer Riu Set


4

El nou currículum de Primària estableix que es realitzarà com a mínim un treball o projecte

interdisciplinari de caire competencial sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que

requereixin l’aplicació de coneixements de diverses àrees; llengües, matemàtiques, medi

natural i social, ed. artística, ed. física .....

La metodologia del treball per projectes comporta un procés en el qual hem tingut en

compte quatre fases o etapes:

• ELECCIÓ DEL PROJECTE: .

Preguntarem als alumnes QUÈ EN SABEM? Sobre el tema escollit per detectar així els

seus CONEIXEMENTS PREVIS, donant la oportunitat d’explicar-se, opinar i posar en comú

(serveixen d’hipòtesi inicial que després durant el desenvolupament es podran verificar,

ampliar o refutar). Es pot fer a mode de mural; QUÈ EN SABEM DE ........? i escrivint a sota

les aportacions fetes per cada nen i nena. Podem acompanyar-ho també amb un dibuix.

Tot això servirà d’eina avaluativa inicial i a partir d’aquestes activitats podem fer una llista

sobre QUÈ EN VOLEM SABER sobre el tema. Es poden posar també amb suport paper i

posar-ho al mural.

• PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE:

Consisteix en buscar suports que ens poden ajudar a resoldre els dubtes (FONTS

D’INFORMACIÓ: cintes de vídeo, revistes, contes, CD’s, Internet, llibres, joguines, DVD’s.

Farem pensar a l’alumnat sobre ON HO BUSCAREM? És a dir, quins materials ens poden

servir i nosaltres analitzarem la viabilitat de les seves idees. És essencial que les famílies

coneguin el projecte i ajudin als infants a cercar la informació que sol·liciten, fomentant així

la relació família –escola

• DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE (ACTIVITATS).

Al llarg del projecte s’aniran duent a terme diferents activitats en funció de tot allò

que ens aportin els infants , professors i tot allò que vulguin saber, descobrir,

experimentar... sobre el tema escollit.

• AVALUACIÓ DEL PROJECTE:

Per part de l’alumnat: definirem aquest punt com: QUÈ HEM APRÈS? Farem una

pluja d’idees final per prendre consciència de tot allò que hem après i finalment ja

per part dels professors i especialistes es farà l’avaluació global a llarg de tot

aquest trimestre del que s’ha après sobre el projecte en les diferents àrees.

PROJECTE INTERDISCIPLINARI


5 1

Ja fa tres cursos que el CEIP Josep Espasa està immers en un projecte interdisciplinari potser no pensat tant en cobrir les expectatives actuals del Departament, sinó per donar cabuda a la nostra filosofia de viure.

Conscients de les necessitats del nostre món, que poc a poc s’anava convertint en un abocador, se’ns féu imprescindible que el reciclatge fos present en l’àmbit escolar. Per això ens vam embrancar en la recollida selectiva de deixalles a l’escola, separant-les tal com permetien els contenidors del poble: paper, envasos i brossa comuna. Un cop a la setmana els alumnes i les mestres van a llençar-les al seu contenidor. Ara, a més, també recollim la brossa orgànica. Així que només deixem per a la senyora que neteja la brossa comuna. Va costar molt que s’hi sumessin les famílies; en veritat, la nostra idea era formar futurs “recicladors” que fossin més tard la consciència familiar. Hem constatat que molta gent del poble recicla perquè veu els seus fills o néts reciclar. No era la nostra intenció fer grans projectes: només fer conscients els/les nostres alumnes del perill que corre el nostre/seu món si continuem malbaratant-lo. Val a dir que no ha estat fàcil: La idea pretén evitar massa deixalles, però també no malgastar aigua, aquest bé tan escàs a la nostra comarca, i com no!: una altra peça clau: No malbaratar energia: tancar llums quan hi ha llum solar (és un dels càrrecs de la classe), abaixar la calefacció diàriament, etc.. Tot això ha hagut de comportar també la

implicació de tots els docents, estiguessin o no tan motivats en el tema.

El món, per ser millor, no necessita només aquest punt, però de ben segur que ens ho agrairà un moment o altre! En tot cas, la vida del col·legi és sempre alguna cosa més que una suma dels seus integrants, la dinàmica que es genera en les interactuacions d’uns i altres depèn de múltiples factors que impliquen íntegrament les persones que formem part del Centre i que inentem no només instruir, sinó educar.

Equip de mestres del CEIP Josep Espasa. La Pobla de Cérvoles


Reciclar per un món millor


6

FRASES SOBRE EL PROJECTE INTERDISCIPLINARI DEL RECI-CLATGE ESCRITES PELS ALUMNES DE LA CLASSE DELS GRANS DEL CEIP JOSEP ESPASA DE LA POBLA DE CÉRVOLES “Fa tres anys, un dia vam anar a l’abocador comarcal i ens va interessar molt el projecte del reciclatge”. “Això de no contaminar ens agrada molt i és molt interessant.” Emma i Víctor “La Míriam , un dia ens va proposar de reciclar per tenir una escola i un món més nets.” “Tots hi estàvem a favor, així que la senyoreta/tutora va comprar uns cubells: un de groc pels envasos, un de blau pel paper i un que era d’un color taronjós que servia pel rebuig.” David i Joana “El reciclatge és un procés que fan les persones perquè el món estigui net. ” Tipus de contenidors:

El groc serveix per als envasos. El blau serveix pel paper. El verd fort serveix per la brossa normal. El verd serveix pel vidre. I el de color marró és l’orgànic que serveix per les restes de menjar,etc..

Abril i Anna Borch A l’escola C.E.I.P Josep Espasa treballem el Projecte Interdisciplinari del reciclat-ge. Cada divendres per la tarda anem al contenidors del nostre poble a llençar la brossa. Aquí reciclem: recicla el teu món i estarà ben net! Bassine Gaye i Anna Fernández Recordeu les tres erres: REDUIR, REUTILITZAR i RECICLAR! Joana



7 1

Al Ceips “El Cèrvol” de Cervià i al Ceip “Els Aubis “ de l’Albi” , vam proposar el projecte de l’aigua per tal d’iniciar-nos en el treball del projecte interdisciplinari, des d’E.I. Fins a Cicle Mitjà. Ens interessava l’aigua , per tal que els nostres alumnes es conscienciessin del seu valor i de la importància que té per a la terra i per cadascun de nosaltres . L’aigua està per tot arreu, pel cel amb gotes dins els núvols, caient en forma de pluja, pels rius i llacs , mars i oceans.... També podem trobar aigua en estat sòlid, com el gel i gasós en altres contextos... . L’aigua és útil per a rentar, cuinar . És vital per a totes les formes de vida. El cos humà conté dues terceres parts d’aigua . Necessitem l’aigua , per tot i per a tot, sobretot que estigui neta , per això cal tenir cura de no malbaratar-la ni de embrutar-la.

Partint del que en sabien els nens sobre aquest element i del material que van anar aportant les professores i professors, vam elaborar un pla de treball per cicles que hem anat desenvolupant al llarg d’aquest trimestre. En ser un treball interdisciplinar estava relacionat en gairebé totes les àrees: Llengües, matemàtiques, medi social i natural, Educació artística, Educació física...

L’AIGUA



Ceip Els Aubis . L’Albi Ceip El Cèrvol de Cervià de les Garri-gues


8


QUE VOLEM SABER?QUE VOLEM SABER?QUE VOLEM SABER?QUE VOLEM SABER?

Com es neteja l’aigua?. Jaume. Com és que l’aigua del mar és salada?. Oriol. Com és que l’aigua es transparent?. Judit. D’on surt l’aigua?. Yeray. Com és que l’aigua de la piscina és blava i la de beure és

transparent?. Joel. Com és que no podem respirar sota l’aigua?. Yeray. Com és que l’aigua és bona per la salut?. Dioni. Com és que l’aigua fa onades?. Yeray.

QUÈ SABEM?QUÈ SABEM?QUÈ SABEM?QUÈ SABEM? L’aigua és transparent. L’aigua és un líquid. Hem d’estalviar aigua. No hem d’embrutar l’aigua. Hem de cuidar l’aigua. La neu és aigua gelada. Necessitem aigua per viure. L’aigua és important per tots

(higiene, beure, navegar…) Si nó plou, no hi ha aigua. L’aigua no fa olor. L’aigua té oxígen.

L’aigua del mar no es pot beure. Gel- L’aigua s’ha congelat. Els núvols són aigua. Vapor. Per fer bombolletes necessitem aigua. Dins de l’aigua hi ha bombolletes d’aire. La saliva és aigua.


9 1

Totes les feines que s’han fet a l’hort, prèviament les hem comentat i explicat.

Dels compostadors, d’exterior i d’interior, en traiem l’adob natural per al nostre hort.

Arrenquen pastanagues

Planten

Cullen estirabecs

PROJECTE CURRICULAR



10

Ensulfaten les cols contra la mosca blanca amb sabó

A la classe es van estudiant les hortalisses com el bròquil

Aquest projecte interdisciplinar l’hem treballat desde totes les àrees

CEIP Sant Bonifaci –Vinaixa



11 1

SORTIDA A L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ.

El dia 10 d’octubre els alumnes de la Z.E.R Riu Set, varem anar a l’Espluga de

Francolí a visitar la cova de la Font Major. En aquesta cova, vam fer l’observació

de la vida dels homes primitius . Els guies, ens van explicar quins eren els seus

estils de vida i les seves costums. Com caçaven, com vivien, què pintaven....van

ser alguns dels aspectes que ens van explicar. També van poder pintar,en unes

pedres pintures rupestres i van poder realitzar amb pells d’animals una cabana.

Al migdia, els alumnes van dinar al parc fluvial i s’ho van passar d’allò més

bé!!!!!!!!!!!

Abans de dinar, va quedar una estona de temps lliure i les mestres juntament amb

els alumnes, varem anar a visitar la cooperativa vitivinícola, on hi havia les tines

plenes de vi de diferents varietats.

Ed. Infantil i C. Inicial de l’Albi.

SORTIDES


12

Aquest curs els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior de la ZER Riu Set hem anat de colònies al Camp d’Aprenentatge d’Empúries, concretament a l’Escala els dies 29/30/31 d’octubre. A les vuit del matí vam marxar tots els alumnes de la ZER des de l’Albi. Quan vam pujar a l’autocar ja estàvem xops perquè plovia bastant, la pluja ens va acompanyar durant tot el viatge fins a l’alberg. A l’arribar allí ens vam fer la presentació dels monitors, de l’alberg i de les normes. A continuació cadascú va anar a les seves habitacions. Aviat es va fer l’hora de dinar, que ens l’havíem portat de casa. Quan vam acabar van anar a visitar les ruïnes grecoromanes d’Empúries acompanyades per la història d’en Marius, un nen que va viure al segle I. Durant tota la visita va fer molt fred i anava plovent. A l’arribar a l’alberg vam berenar i vam jugar a jocs tot esperant l’hora de sopar:vam menjar verdura, peix arrebossat i fruita. Tot seguit va arribar una de les activitats que tots esperàvem, era sorpresa: va ser el karaoke,on quasi tots vam cantar cançons de diversos estils. Havíem d’anar a dormir però no en teníem massa ganes!

L’endemà a les vuit ens vam aixecar, vam esmorzar i a les nou vam agafar un autocar i vam començar l’activitat: vam anar a veure els Aiguamolls de l’Empordà on hi havia tot tipus de plantes i animals. L’activitat va durar tot el dia i vam dinar tipus p i c n i c ( d o s e n t r e p a n s , a i g u a plàtan,suc,galetes). A l’arribar a l’alberg, vam berenar (madalenes, xocolata i suc) i després vam anar al poble del costat, l’Escala, on vam anar a comprar records i xuxes. Vam tornar a l’alberg, on vam sopar: sopa, fruita o iogurt. Més tard, la segona activitat de nit, la discoteca. El divendres ens vam aixecar vam preparar les motxilles i vam anar a esmorzar. A continuació, vam fer el taller de la sorra, becs i potes a la platja tot anant experimentant sobre la formació de les roques,... En acabar, vam anar a dinar: espaguetis, hamburgueses, patates xip i fruita. Ja havia arribat l’hora de tornar cap a casa, durant el viatge va anar plovent, vam parar a berenar en una àrea de servei on els mestres ens van comprar berenar:”donuts”. En arribar ja no plovia, vam arribar molt contents i cansats, tot esperant poder repetir el curs vinent!

CS del CEIP El Cérvol

COLÒNIES A EMPURIES

SORTIDES


13 1

SORTIDES

Any rere any, el Consell Comarcal de les Garrigues organitza diferents activitats per les

escoles de la comarca. Una d’elles és el teatre en anglès. Dos obres realitzades per la

companyia IPA Productions destinades als nens de primària.

El dia 17 de desembre vam anar a veure l’obra “Rudolph” amb els alumnes de 1r, 2n i

3r de tota la ZER. L’obra ens explicava la història de com Rudolph, un petit ren amb el

nas vermell, salvava el Pare Noel de les mans de la malvada Ice Queen (la bruixa del

gel). Els nens van gaudir d’alló més amb els diàlegs, les cançons prèviament

treballades, les sorpreses... Fins i tot algun dels alumnes va poder pujar a l’escenari per

ajudar a Rudolph a aixafar els plans d’Ice Queen.

Els alumnes de 4rt, 5é i 6é també van gaudir d’una obra de teatre el passat 2 de juny.

Ells van veure “Robin Hood”. El conte, per tots conegut, del noi que robava als rics per

repartir-ho entre els pobres; encara que IPA Productions sempre canvia una mica la

història amb sorpreses inesperades per mantenir l’atenció del públic constant.

Valorem molt positivament aquesta acrtivitat i encoratgem que sigui contemplada dins

el Pla de Dinàmica Educativa pels propers anys.

Mestres especialistes d’angès de la ZER

TEATRE EN ANGLÈS


14

TROBADA ZER RIU SET

El divendres 3 d’abril, tot just abans de marxar de vacances, ens vam reunir tota la

Zer Riu Set per celebrar la trobada de la nostra “gran” escola. Aquest cop els

amfitrions vam ser els de Vinaixa, els quals estem molt contents d’haver obert el

poble a tota la comunitat educativa que forma la nostra ZER, que aprofita aquest

escrit per agrair la gran col·laboració i al recolzament que vam tenir per part de

l’AMPA de l’escola.

Si hem de fer una valoració de la trobada, es pot dir que va ser molt positiva per a

tots els que hi vam assistir, ja que durant el dia hi va haver tot tipus d’activitats. La

trobada va començar amb una xocolatada, per donar pas seguidament a les

activitats que hi havia programades. Els més petits van fer una gimcana i un ball

alemany, i els grans van participar al taller de “músiques del món” i van assistir a

una xerrada de l’escriptor Pep Albanell. Després de dinar, petits i grans van canviar

d’activitats per poder acabar el dia havent-les fet totes.

Per acabar la festa vam gaudir tots junts del grup d’animació DISFRUITA-LA, els

quals ens van ensenyar que menjar fruita pot ser d’allò més divertit. DISFRUITA-LA

ens va regalar a cada un dels presents un “tupperware” en forma de poma, i

després d’un berenar ben sa, vam agafar les motxilles per marxar cada un cap el

seu poble i d’aquesta manera concloure la XV trobada de la ZER Riu Set.

Ceip “Sant Bonifaci”. Vinaixa

SORTIDES


15 1

El dimarts 21 d’abril vam anar a Cardona i el

primer que vam fer va ser la visita al castell.

Era molt fort i es conservava molt bé.

Vam visitar el claustre, l’església i la

presó.

L’església era d’estil romànic, feta per

mestres d’obra de la Llombardia.

Els castells es construien a dalt de les

muntanyes per poder vigilar millor.

El de Cardona servia per protegir les

terres i sobretot la sal, que en aquella

època era tan valuosa com l’or.

Els estaments més importants de l’època

eren: els senyors, els clergues i finalment

els vasalls. Tenien el seu lloc corresponent

a l’església per no barrejar-se.

A l’acabar la visita al castell ens van

explicar la llegenda de la Torre de la

Minyona, que era la presó, on hi va tancar

l’Adalès, la filla del Duc, que s’havia

enamorat d’Abdalà, príncep dels moros.

Conten que es va morir allí, i que a les dotze

de la nit es podia veure el fantasma

d’Abdalá cavalcant amb el seu cavall que

venia a buscar la seva estimada.

Seguidament vam anar veure la muntanya

de sal.

Vam baixar en 4x4, ens vam posar uns

cascs i vam fer la visita a les mines. Ara ja

no hi treballen. La monitora ens va

ensenyar les estalactites i les estalagmites.

Al final de la visita ens van deixar tastar una

mica de sal.

Per acabar vam veure la sala de màquines i

els ascensors per pujar i baixar de la mina.

Va ser una sortida molt interessant.

Bassine Gaye 4t d’EP Abril Casadesús, Emma Júlia Martín i Anna Fernández Martín 3r d’EP 27-4-2009 CEIP Josep Espasa La Pobla de Cérvoles

SORTIDES

SORTIDA A CARDONA.


16

El curs passat, durant el tercer trimestre i dins l´àrea dÉducació Musical, els alumnes de Cicle Mitjà i Superior de la ZER vam descobrir el món de l´Òpera a partir de la visualització dún seguit de fragments operístics dáutors com W.A.Mozart, G.Rossini i G.Verdi. Per aquest motiu, aquest curs hem anat al Petit Liceu a Cornellà de Llobregat a veure en directe l´òpera “El SuperBarber de Sevilla” de Gioachinno Rossini. Era una òpera còmica on sortien 5 protagonistes que cantaven molt bé. Va ser molt divertida i vam poder distingir les diferents veus que havíem treballat: soprano, tenor i baix. Anaven acompanyats del piano, la flauta travessera i del violoncel. Tota una experiència!

Al matí també vam poder visitar a Sant Sadurní dÁnoia les “Caves Codorniu”. Uns guies de la casa, a partir dún audiovisual i de les seves explicacions, ens van apropar al món dels vins i els caves tot explicant-nos coses sobre les vinyes, els procés de producció i embotellament dáquests productes i sobre la família Codorniu. A la tarda tots molt contents vam anar a Barcelona, vam dinar davant del Camp del Barça i després vam visitar les instal·lacions del “Camp Nou” (vestidors, sala de premsa, cabines de retransmissió dels partits, camp, museu, ...). No vam veure cap jugador, però vam poder realitzar les nostres desitjades compres a la botiga del Barça!

Ens ho vam passar molt bé. Tot ens va agradar i vam aprendre coses noves.

SORTIDES

ÒPERA: “El SuperBarber de Sevilla” al Petit Liceu

(Cornellà de Llobregat)

CAVES CODORNIU (Sant Sadurní dÁnoia)

CAMP NOU (Barcelona)

Alumnes de C.Mitjà i C.Superior

C.E.I.P. “Els Aubis”


17 1

COLÒNIES “LA SAIDIA”

Els dies 19 i 20 de març els d’Educació Infantil i Cicle Inicial de la ZER vam estar de colònies a “La Saidía”. Els petits van fer els tallers de pizza i de llana; els grans vam fer els tallers de melmelada i de bosses aromàtiques. Vam visitar els següents animals: porcs senglars i porcs vietnamites, ruquets, tortugues, oques, cavalls, paons, galls, gallines saltarines coloms, lloros, cotorres, conills i un ós rentador. Quan estàvem visitant els animals vam agafar dos ous i els vam portar a la cuina. Allí hi havia la Mandarina que ens perseguia. La Mandarina era un porc vietnamita domesticat. El dijous a la tarda vam anar a berenar a un pantà. Allí el gos es va tirar a l’aigua. A la nit, els grans vam fer un joc de pistes per a trobar un tresor i els petits van veure una obra de titelles. I el divendres, abans de marxar, cada nen va donar un tomet amb un ruc. Ens ho vam passar molt bé !

Cicle Inicial de Vinaixa.

SORTIDES


18

SORTIDES

TROBADA COMARCAL

El dia 21 de maig els alumnes de cicle mitjà i cicle superior de la ZER Riu Set vam realitzar la sortida per la nostra comarca; les Garrigues. Vam fer una petita ruta per conèixer de més a prop el patrimoni històric i cultural. El matí el vam dedicar a visitar el castell de la Floresta on al seu costat hi havia el pou de gel. Seguidament ens vam dirigir cap a Arbeca, on abans de visitar els Vilars, vam veure un vídeo explicatiu sobre la història d’aquests, per poder fer-nos-en una idea. A la tarda, i ja per acabar la ruta, ens vam dirigir cap a l’Espluga Calba on vam visitar el seu castell. Al Castell de la Floresta. Després de la visita al castell i la seva explicació que destacaries? Ens van explicar que era un palau on els nobles hi anaven a descansar, a caçar i a festejar. Hi havia una sala on hi passaven llargues estones al llarg de l’any perquè estava molt ben aclimatada. A l’estiu s’hi estava fresc ja que s’obrien dues finestres i hi feia corrent d’aire i a l’hivern s’hi estava calent perquè hi havia una llar de foc. Una altra cosa a destacar és que quan caçaven sortien darrera del castell on tenien un tancat amb animals, és a dir, que no anaven a la muntanya a caçar. Que és el que més et va cridar l’atenció? Em va cridar l’atenció que al costat de les finestres hi havia uns seients de pedra que es deien festejadors i allí els enamorats s’escrivien poemes a la paret.

Al pou de gel. El pou te l’imaginaves tal i com és? No, perquè m’imaginava només un pou, com un forat al terra i allò tenia forma d’iglú. Per a què s’utilitzava? Allí s’hi guardava la neu i el gel de l ’h ivern perquè així podien conservar els aliments al llarg de l’any.


19 1

Els vilars. Què són els Vilars? És un poblat ibèric construït pels volts del 750 aC, i va estar habitat ininterrompudament durant quatre-cents anys. Per què es va construir en aquest territori? Es va construir aquí perquè van veure que era un terreny on hi havia molta aigua. Ells van construir i emmurallar el poblat perquè volien protegir l’aigua. Pots explicar algun fet anecdòtic sobre els vilars? Quan es moria algun adult el cremaven i si era ric, mataven un cavall i l’enterraven al costat, com a símbol de riquesa. Si els nadons es morien, com que encara no parlaven, els consideraven diferents i no els cremaven, els tapaven i els enterraven com si fos un oferiment als déus.

Al castell de l’Espluga Calba.

Has trobat diferències o semblances entre el castell de la Floresta i el de l’Espluga Calba? Com a diferència que al castell de la Floresta hi vivien nobles i al de l’Espluga Calba monges i cavallers. Una altra diferència és que al de l’Espluga hi havia un pati interior i al de la Floresta no. I de semblança que els dos tenien festejadors.

T’ha agradat la sortida?

Si , molt. Ha estat molt interessant i els castells molt bonics.

SORTIDES

CM i CS Ceip Josep Espasa . La Pobla de Cèrvoles


20

Els dies 5 i 6 de maig els alumnes d’ Educació Infantil i Cicle Inicial vam anar d’excursió a Tarragona.

Un viatge molt llarg! En arribar a Tarragona vam anar al port del Serrallo i allí vam esmorzar.

Quin lloc més bonic!

Als nostres pobles no tenim mar.

Tenia gana, l’ esmorzar és molt bo.

Fa bon dia. Després, cap al Museu del Port.

Vam jugar a ser pirates.

Ens vam posar un mocador al cap, les senyoretes també.

Vam trobar un pirata barbut.

Per fi, el tresor! Eren monedes bones, de

xocolata.

El museu era molt “guapo” amb vaixells dels d’ abans.

SORTIDA A TARRAGONA

SORTIDES


21 1

SORTIDES

I més tard a pujar al vaixell.

Li diuen “golondrina”.

Portàvem unes armilles salvavides i tenien un xiulet.

Vam veure com carregaven i descarregaven molts vaixells.

Marejava una mica....

Va ser divertit !

Un altre dia m’agradarà tornar-hi a pujar. Ja teníem molta gana i vam anar a dinar a prop de la platja. I després a jugar !

Vam menjar de pressa, volíem anar a jugar a la platja.

La sorra estava calenta però l’aigua ben freda.

Teníem moltes ganes de banyar-nos però no portàvem banyador.

Portàvem galledes i pales per jugar a la sorra.

Vam acabar ben xops!

Ens ho vam passar bomba! CEIP El Cèrvol, Cervià de les Garrigues


22

Hi havia una vegada una família de tres

persones: la mare,que es diu Marta, el pare

que es diu Raül i la nena que es diu Blanca.

Aquesta família era pobra, i vivia al bosc. Un

dia se'ls hi va acabar la llenya, i el pare i la

mare en van anar a buscar i li van dir a la

Blanca:

-Blanca, no surtis de casa -li va dir el pare.

-D'acord pare , no sortiré - li va respondre

ella.

El pare i la mare van marxar. Va passar una

hora i els pares encara no havien tornat i la

Blanca es va preocupar per ells. Va sortir de

casa. Va seguír un camí i es va perdre. Va

sentir algú que plorava, i va dir tremolant:

-Qui hi ha aquí?

Van parar de plorar, i la veueta va dir:

-Sóc aquí ! va dir trista

La Blanca s'hi va acostar i quan no estava

gaire lluny va veure a una nena no massa

petita i un gos no massa gros.

-Com et dius? -va dir la Blanca.

-Em dic Andrea i tinc 4 anys i el meu gos es

diu Floquet -va dir la nena.

-M'he perdut.., -va dir plorant la Blanca.

-No et preocupis t'ajudarem a trobar als teus

pares - va dir l'Andrea

-Que t'has perdut tu també?-va preguntar la

Blanca.

-No, es que els meus pares es van morir fa

poc i una persona em va enviar a un orfenat

i jo m'he escapat -va dir plorant.

Aviat es va fer de nit i tenien molt de fred.

Mentrestant els pares...

-On s'ha ficat la Blanca? Va preguntar la

mare.

-No ho sé ,m'imagino que deu està amagada

-li va suggerir el pare.

-Blancaaaaaa vine !-van dir tots dos alhora.

Però la Blanca no venia.

-Mira ,allà hi ha una cova va dir mirant la cova

la Blanca.

-Anem-hi -va dir l'Andrea.

-Guau-guau -va fer content el Floquet.

Se’n van anar cap a la cova, era molt fosca i

totes dues tenien molta por. L'Andrea va dir

-Tinc molta por Blanca ,marxem.

-Jo també tinc molta por Andrea, però no vull

marxar perquè a fora fa molt més fred que aqui

dins.-va dir la Blanca. Llavors la Blanca li va dir

que l'endemà ja marxarien de la cova, però ara

tenia que dormir. L'Andrea com que era molt

obedient va creure i es va acotxar per intentar

dormir ,però no podia.

-Què et passa Andrea? -va preguntar la

Blanca.

-Es què no poc dormir, tinc molta por -va dir

Mentrestant els pares...

-Què fem? Hem buscat la Blanca per tota la

casa i no l'hem trobada -diu la mare molt

preocupada.

-Tranquil·la, demà mateix anirem al poble que

hi ha a prop d'aquí, i preguntarem si algú la

vista.-va dir el pare per tranquil·litzar-la.

-D'acord -va dir una mica més tranquil·la

L'endemà mateix van començar amb la seva

busca. Van arribar al poble, i allí no massa

lluny la mare va veure una senyora.

-Hola, senyora -va dir- no ha vist pas una nena

amb els cabells rossos, uns ulls blaus

LA NENA PERDUDA I RETROBADA

MOSTRES LITERÀRIES


23 1

com l'aigua del mar...

-No, no n'he vista cap així com diu. -va

contestar .

Tot el matí van estar fent el mateix però

sempre rebien un no. Llavors tota la gent del

poble veient aquesta situació van decidir fer

una reunió i van arribar a una conclusió: Ajudar

a aquella gent tant pobra que havia perdut la

seva filla. Ho van comunicar als pares que van

estar molt contents. Tothom es va repartir pel

bosc, pel poble, per la carretera... Per més que

buscaven no la trobaven. Va passar una

estona i la Blanca i l'Andrea van sentir algú

que deia:

-Blancaaaaaa! Blancaaaaaa! On ets ? Tothom

t'està buscant! -van dir dos caçadors que la

buscaven.

La Blanca en sentir-ho , va dir :

-Sóc aquí! Sóc aquí! -cridant tant com va poder

perquè la sentissin.

-Vine cap aquí, què et portarem amb els teus

pares. -van dir els dos caçadors perquè no

sabien en quin lloc estava la Blanca.

-Ja vinc ! Ja vinc!

-Per fi, hi ha algú que et portí amb els teus

pares.-va dir mig ploriquejant l'Andrea- Però jo

no els trobaré mai els meus pares perquè s'han

mort.

-Tu i el teu gos, també podeu vindre, si voleu.

Voleu?

-No. Diran que fas amb aquesta nena? et pot

fer mal i aquest gos et pot mossegar.

-No,tranquil·la, no diran res d'això els meus

pares. No són així.

Van sortir juntes de la cova i van veure els

dos caçadors que estaven esperant la Blanca.

Van anar caminant fins arribar al

poble. Un home que els va veure venir va

fer sonar la trompeta per reunir a la gent

i dir que havien trobat a la Blanca. La

Blanca quan va veure els seus pares va

córrer a abraçar-los. I l'Andrea es va

quedar amb els caçadors.

L a Blanca va dir:

-Estic molt contenta de tornar-vos a veure.

Perdoneu-me per haver marxat de casa

quan em vau dir que no sortís, ah , us vull

presentar unes persones que vaig conèixer

quan vaig sortir de casa i em vaig perdre,

són l'Andrea i el Floquet. Si us plau

mare ,pare ,que es poden quedar amb

nosaltres?.

-Però segurament els seus pares la deuen

està buscant -va dir la mare

-No. Els seus pares s'han mort i un senyor

la va portar a un orfenat i ella se n'ha

escapat.

-D'acord es pot quedar amb nosaltres, però

amb una condició que no tornis a marxa

més de casa quan et diem que no pots

sortir.

La Blanca va fer que si amb el cap, estava

tant contenta.

Van marxa cap a casa . Van passar 3

anys i la cosa anava prou bé. Era com si

no hagués passat res aquests 3 anys. La

Blanca i l'Andrea era com si sempre

haguessin estat germanes.

Sara Camí 4rt. curs. CEIP “Els Aubis “

Accèssit XIXè. premi literari Les Garrigues

MOSTRES LITERÀRIES


24

Aquesta història parla d’en David, un

astronauta de només 28 anys que

somiava anar a Saturn. Des de petit li

agradaven molt els planetes, sempre

llegia contes d’astronautes,

d’extraterrestres, de l’espai... En 3 anys

ja havia fet 5 missions.

Un bon dia a l’astronauta David li van

comunicar que tenia la missió d’anar a

Saturn perquè s’havia extraviat un dels

satèl·lits. En David estava molt content

de poder intervenir en aquell viatge.

En aquesta missió a més d’en David,

també comptaven amb la col·laboració

de tres tripulants més: en Martí, l’Albert i

l’Oriol. En Martí era l’oficial de

telecomunicació, l’Albert era un tècnic de

naus, en David era el comandant i l’Oriol

era el copilot. Viatjaven en l’Elskerdeg IV

la nau més segura, més ràpida, i més

increïble que s’havia vist mai.

Va arribar el dia en que començava el

seu llarg viatge. En David molt emocionat

s’acomiadava de la seva mare, el seu

pare i la seva germana petita.

Estava a punt de començar un viatge de

més de 5 mesos!

En l’enlairar-se tot va sortir bé.

El problema va sorgir al cap d’uns dies

de vol. Tot va començar quan es van

desviar de la seva ruta. No s’explicava

ningú com podien haver arribat en

aquella zona desconeguda de l’Univers.

-On som?- va preguntar l’Albert.

-No ho sé pas però això no pinta gens

bé -va respondre l’Oriol.

-Hem perdut el contacte amb la terra!-va

dir en Martí.

-I ara que farem?- deia tot enfadat

l’Albert- Tot ha estat per culpa d’en

David que és massa jove per pilotar

aquesta nau!

-Tens raó no havia d’haver acceptat

aquest càrrec -li va respondre en David,

tot trist.

-No ho paguis amb el David que no ha

estat culpa seva, ens hem desviat i ja

està. Girarem cua i ja tornarem a ser

dins la ruta -li deia l’Oriol per

tranquil·litzar-lo.

Però no va ser així, una pluja de

meteorits va xocar contra la nau i la part

dreta va quedar feta bocins.

-Aaaaah! Ens precipitem! -deia tot

espantat l’Albert.

-Caiem damunt d’un planeta nou - deia

en Martí tot sorprès.

VIATGE A NO SÉ ON...

MOSTRES LITERÀRIES


25 1

Es va sentir un gran “xof” però la

nau va caure tan malament que va

quedar destroçada del tot. En Martí i

l’Albert semblaven morts! I l’Oriol havia

desaparegut!. El pobre David amb una

gran ferida estava estès al terra i ple de

sang i només pensava: “Tot ha estat

culpa meva, perquè vaig aceptar aquest

càrrec!” i es va posar a plorar però

aquells plors van durar poc. Al fons veia

com se li acostava una llum, cada

vegada més a prop fins que la va tenir a

tocar. Casi havia perdut el coneixement,

però va notar com una cosa llefiscosa

l’agafava i se l’emportava però no va ser

a temps de fer res perquè l’oxigen se li

havia acabat.

Quan en David va començar a

recobrar el coneixement no tenia ni idea

del temps que havia transcorregut des

de l’accident. No sabia pas on era. No

respirava com sempre, ben bé no sabia

el que li passava. No entenia res.

-Sóc mort?- pensava.

Aquesta situació l’angoixava molt,

no trobava cap explicació lògica al seu

estat.

Tot va començar a canviar quan molt a

prop seu va notar que aquella cosa

llefiscosa el tornava a tocar.

-Déu meu! On sóc?-Es preguntava

a si mateix.

I continuava notant aquella cosa

anguniosa que es passejava per

damunt del seu cos.

Va ser llavors quan aquella “cosa”

va començar a transmetre diverses

emocions. Semblava com si aquell

ésser estrany volgués dir-li alguna

cosa. Li estava transmetent que ell

estava curat de les seves ferides

gracies als “Ucs”, que eren aquestes

estranyes criatures llefiscoses. Es va

quedar sorprès en David, de

l’adelantats que estaven aquestes

criatures, ja que a través de la ment li

estaven comunicant tot el que havia

passat des de l’accident. En cap

moment li van parlar dels seus

companys, més ben dit, no li van

transmetre, ja que no parlaven.

Tot semblava un somni. Allò era

difícil de creure, cap novel·la ni cap

pel·lícula de ciència ficció podia

superar aquella realitat que ell estava

vivint.

Semblava que en aquell misteriós

planeta totes les criatures tenien bon

cor.

Al cap d’una estona, o això li semblava

a en David, ja que allí no tenia noció

del temps es va adonar que no

necessitava ajuda per respirar, tampoc

semblava que li fes falta el menjar ni

l’aigua.

-M’hauré convertit en un d’ells?-

Pensava.

MOSTRES LITERÀRIES


26

La vida allí era molt diferent a la de la

Terra, no hi havia rancúnies ni baralles,

ni res que et pogués fer sentir

malament.

Va ser a partir de llavors quan en David

es va començar a sentir trist, enyorava

els seus amics, la seva família... i,

sobretot, la Terra. Però aquelles

estranyes criatures eren tan intel·ligents

que de seguida van entendre

lényorament que sentia en David. Van

compendre que ell mai seria feliç en

aquell món tan perfecte.

A la seva manera li van fer entendre

que lájudarien. I dit i fet, en un obrir i

tancar dúlls es va trobar de nou en el

lloc de láccident. I quina no va ser la

seva sorpresa quan va trobar als seus

companys sans i estalvis, i la nau

completament nova.

Semblava que res hagués passat.

Pujà de nou a la nau, però va sentir

una sensació estranya al seu damunt,

una mena de tristor i pena. Eren els

seus nous amics que li deien adéu.

Això sonava a un adéu per sempre. Sí,

era un sentiment que li deia que res

d’allò havia passat ,que tot havia estat

un somni.

-Això és també el que senten l’Albert, el

Martí i l’Oriol?

Cap de nosaltres parla del que allí havia

passat. Ens posem tots al nostre lloc ,i

ens disposem a enlairar-nos direcció a la

terra.

Sembla ser que durant la tornada estem

tots muts. Ningú parla ni fa cap comentari

al respecte.

-Pensem tots el mateix? Volem guardar

tots el secret del que allí ha passat?

Tenim por d’explicar als humans, que hi

ha alguna cosa viva en algun altre lloc,i a

més a més, pot ser molt millor que

nosaltres? Potser que si aquesta

informació arriba a qui no hauria d’arribar,

s’intenti acabar amb aquest món de pau,

d’amistat i d’unió que nosaltres, els

humans, tan envegem? O bé, tot ha estat

un somni meu? No ho sé, ni ho vull saber.

Sé el que jo he sentit i ara també sento el

que els meus companys senten, això

alguna cosa deu voler dir, no?

Aida Perramon Güell

CEIP El Cérvol—3r Premi 2a Categoria

MOSTRES LITERÀRIES


27 1

ELS MÉS PETITS, FEM DE JARDINERS. Aprofitant l’arribada de la primavera i el bon temps, els nens i nenes de la Llar d’Infants, hem agafat les eines i ens hem convertit en jardiners. Hem demanat a les famílies si volien col·laborar i portar-nos alguna planta per fer un jardí al pati. Hem aprofitat uns pneumàtics de cotxe per fer de jardineres i ens hem posat a la feina: primer, entre tots/es hem omplert les jardineres de terra, després hem anat posant les flors a dins, i per acabar i el més divertit, omplir les regadores i a regar s’ha dit. Ara ens queda anar-les cuidant i a veure si es fan ben grans i maques.

LLAR D’INFANTS

Llar d’infants municipal de l’Albi


28

Felicitem a la llar d’infants de Vinaixa amb motiu del seus vint-i-cinc anys d’exercici. Per molts anys!

LLAR D’INFANTS

Llar d’infants municipal de Vinaixa


29 1

PETITS MÚSICS PER UN DIA!

La música clàssica a part de ser molt maca, ens relaxa i ens ajuda a saber escoltar-la i entendre-la. Vaig pensar que seria una bona idea introduir-la almenys un dia a la setmana a la Llar d’infants. Això ens ajudaria a relaxar-nos, a saber apreciar la música, a tenir més coneixements… , de fet, tot són avantatges, així que, perquè no fer-ho? Per introduir aquest tema tan nou per als més petits, necessitàvem una adaptació, unes explicacions. Al matí un cop tots els nens i nenes a la classe, ens ficàvem còmodes i amb silenci per poder explicar l’activitat que faríem. Sobretot el més important es aconseguir que deixin els seus joguets per un moment i escoltin la música atentament. Cal dir que tots els nens i nenes van respondre molt bé a aquesta activitat, així que ja forma part de la nostra rutina amb els companys. Per celebrar tanta admiració a la música clàssica, vaig invitar a la Sònia Tost , una mare que toca molt bé el violí, que molt a gust va acceptar la invitació. La veritat és que aquesta classe va ser tot un èxit, els nens i nenes van quedar fascinats de tal i com sonava aquell violí, i més encara quan el Santi ens va ensenyar com tocava el seu violí! Entre tots es va formar una estona màgica, que tornarem a repetir amb altres instruments. I qui sap si algun d’aquest petits músics, d’aquí a uns anys és un gran professional! Llar d’infants “La Lluna”de

LLAR D’INFANTS


30

A Educació Infantil, fa uns anys ens

vam plantejar la necessitat de

treballar ciències d’una manera

experimental i manipulativa, de

manera lògica i fomentant en el

nostre alumnat uns bons hàbits de

raonament.

El programa de Ciències 3/6

desenvolupa en els infants capacitats

cognitives, motrius, d’equilibri

personal, de relació i d’inserció social

partint en tot moment dels seus

coneixements previs i del nivell de

desenvolupament de cadascú.

Es plantegen diferents i variades

activitats que permeten ampliar i

diversificar la seva curiositat,

desenvolupar la seva imaginació i

l’esperita crític, afavorint la

consecució de la seva autonomia.

Els materials i les activitats han estat

dissenyades tenint en compte les

característiques, interessos i

necessitats del nostre alumnat entre

els 3 i els 6 anys.

Aquestes activitats estan lligades als

objectes i elements del seu entorn

proper i situacions de la vida

quotidiana.

Materials que són objectes de la vida

quotidiana poden anar destinats tant al

desenvolupament d'una activitat concreta

amb un únic material com fer activitats

interaccionant diferents materials: Boles

Rampes i suports

Tubs

Pinces d’estendre roba de plàstic i de

fusta de mides diferents.

Botons de diferents colors i mides.

Cadenes , cargols i femelles de

diferents mides.

Bigudis grans, mitjans i petits.

Safates i recipients contenidors.

•

ELS PETITS CIENTÍFICS

CIÈNCIES 3/6


31 1

Materials dirigits a facilitar l'estudi de

l'entorn natural com pot ser el treball

amb l’aigua, el treball de les plantes i el

treball de les deixalles.

Des de la ZER enguany hem decidit

treballar les unitats següents ( el curs

proper treballarem altres unitats): les

pinces, els plans inclinats, les boles,

l’aigua, les plantes i les deixalles.

Anem a veure com pot ser el treball del

plans inclinats en una aula d’infantil:

Presentem el material i esbrinem què

saben els nostres alumnes sobre les

rampes. Què és això? Per a què pot servir?

Quines coses podem fer?

Experimentem, observem, fem hipòtesi,

plantegem curiositats

Muntem una rampa i els hi donem cotxes. Què podem fer amb els cotxes i les

rampes?

Muntem altres rampes. Podem muntar

rampes planes, rampes amb molta

pendent i amb poca pendent. Per quina rampa baixa més depressa el

cotxe? Qui els fa moure? Què fas per què

corrin més?

Ells sols munten diferents tipus de rampes

i van experimentant.

Afegim més material

Afegim en l’experiència boles, pilotes,

bigudis, botons...

Ells van experimentant i observant què

passa amb les rampes i els diferents

materials:

Rodolen o llisquen? Quins rodolen i quins

llisquen?

A poc a poc són ells mateixos qui

troben les respostes amb tot el seu

treball.

Què hem aprés?

A la rotllana es comenta que han

aprés d’aquesta unitat:

“...en una rampa alta baixen les pilotes i

els cotxes més ràpid, els botons si els

posem plans llisquen però si els posen

d’una altra manera rodolen, si posem

moltes rampes, com més altes, els

cotxes van molt ràpid, també les

pilotes...”

Aquesta és una de les diverses

activitats que s’han dut a terme.

Educació Infantil CEIP El Cèrvol

Cervià de les Garrigues

CIÈNCIES 3/6


32

Ara fa un parell d’anys que la ZER Riu Set està inclosa dins el Pla Català de

l’Esport a l’Escola que l’any 2004 els Departaments d'Educació i de

Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Secretaria General de

l'Esport, van acordar impulsar.

A partir d’aquesta proposta i amb el suport dels diferents Consells Esportius

comarcals es van anar formant un seguit d’Associacions Esportives Escolars com a

eina de promoció i gestió de l’esport extraescolar en els diferents centres educatius.

En el nostre cas l’Associació Esportiva Escolar ZER Riu Set es va constituir el

22 de maig de 2007.

I com es complementa aquest Pla amb l’àrea d’Educació Física a la ZER?.

Com a un projecte nascut a partir d’un compromís de les escoles i mestres de la

ZER. Per començar les activitats extraescolars i les jornades esportives de cap de

setmana estan planificades a partir d’una reunió, cada inici de curs, del Consell

Esportiu amb els coordinadors del Pla català de l’Esport dels diferents centres

escolars de la comarca, que són amb la pràctica totalitat els i les mestres

especialistes de l’àrea d’Educació

Física. Això implica que les sessions que els monitors

d’extraescolars treballen amb les nenes i nens

de les nostres escoles tinguin un lligam amb

diferents aspectes del currículum d’Educació

Física de cada centre programats per aquell

curs.

També implica que entre el monitor i el mestre/

a coordinador/a hi hagi un contacte permanent

alhora d’ajustar la planificació de les sessions,

aconseguir el material necessari per al

desenvolupament òptim d’aquestes, resoldre

els petits conflictes que puguin sorgir, ...

• Una altre aspecte important d’aquesta col·laboració Pla Calalà de l’Esport amb les

escoles és la possibilitat de treballar aspectes conceptuals de l’àrea que per

qüestions de material i formació especifica fins ara eren molt difícil de dur a terme

dins l’àrea d’Educació física, per exemple: s’ha pogut introduir el treball de la

bicicleta a l’escola amb sessions pràctiques i sortida per l’entorn proper als centres,

introducció a l’esgrima amb material adaptat a les escoles cedit en préstec pel

• Consell Esportiu de Les Garrigues

L’Àrea d’Educació Física i

El Pla català de l’Esport a l’Escola.



33 1

També s’ha pogut gaudir de jornades formatives específiques d’Educació Física i

activitats esportives com ara la Jornada de Formació d’atletisme, la Trobada

Territorial de centres del Pla d’Esport, la Jornada de Formació per a Dinamitzadors

de centres i que ha fet possible que hi hagi en l’actualitat alumnes que han practicat

en els darrers cursos: piragüisme, patinatge amb línea, ràfting, quads, balance-bikes,

escalada bàsica, tècnica castellera i altres esports més coneguts en condicions

materials, formatives i d’instal·lacions que en altres circumstàncies hagués estat molt

complicat d’accedir-hi.

Finalment i no menys important, el treball conjunt que es realitza amb l’Associació

Esportiva de la ZER i que en aquest dos cursos ha comportat l’organització de les

activitats extraescolars esportives dels quatre pobles amb la contractació dels

monitors i la compra de material

necessari, el suport econòmic alhora de

realitzar sortides de jornades i trobades

esportives, la darrera la Trobada

Esportiva de Primària a Tàrrega per

alumnes de Cicle Superior el passat 8

de maig, organització d’un Casal

esportiu de Nadal 2008 i de Estades per

l’estiu 2009 als pobles de la ZER que

estiguin interessats amb la col·laboració

dels ajuntaments i Consell Esportiu de

Les Garrigues.

No es podria acabar aquest article sense agrair als equips directius i als/les mestres

dels centres el compromís demostrat a aquest projecte, a les diferents institucions,

Consell Esportiu i Ajuntaments, AMPES dels centres que quan se’ls ha demanat han

col·laborat de bon grat amb tot el que han pogut i sobre tot als pares i mares dels

diferents pobles que de manera totalment desinteressada estan al capdavant de

l’Associació Esportiva Escolar ZER Riu Set fent una tasca, no sempre agraïda, però

que tenen clar que per aconseguir que la

educació de les joves generacions dels

nostres pobles sigui una inversió de futur

cal empènyer tots en la mateixa direcció i no

els uns als altres.

Àrea d’Educació Física

ZER Riu Set.



34

Aquest és el segon curs que la nostra ZER duu a terme El programa de biblioteques escolars Puntedu. Un espai de coneixement i aprenentatge que vol impulsar, reconéixer i consolidar el funcionament de les biblioteques escolars com a eina bàsica d’aprenentatge en el desenvolupament de totes les àrees i per a fomentar l’hàbit lector. Considerant també, que la biblioteca ha de ser un servei i un recurs del professorat i un espai obert a tota la comunitat educativa. Dels objectius marcats en el nostre projecte, aquest any hem iniciat la catalogació informàtica (mitjantçant el programa epergam) del fons de les nostres biblioteques i hem continuant realitzant activitats per fomentar l’hàbit lector en els nostres alumnes a través d’exposicions de contes i llibres, les maletes viatgeres, lectura en veu alta, lec tura s i lenc iosa d iàr ia o setmanalment, contacontes … i en la participació de concursos i premis literaris així com l’elaboració de projectes i cicles de conferències per tal de treballar la recerca d’informació. Sense oblidar les activitats d’animació lectora, destaquem aquest curs la visita de l’escriptor Pep Albanell el dia de la Trobada de la ZER. Va ser una experiència molt enriquidora per a tots els alumnes i mestres. Vam atansar l’escriptor als nens i nenes treballant prèciament la seva vida i obra, realitzant activitats molt diverses : representacions teatrals, alumnes grans fent de contacontes als més petits, préstec de llibres seus, exposicions …

PROJECTE BIBLIOTEQUES PUNTEDU

BIBLIOTECA ESCOLAR PUNTEDU


35 1

La proposta per al curs vinent és poder inaugurar les biblioteques de les diferents escoles i posar-les en funcionament com a centres de recerca i centres de préstec i lectura (sempre en la mesura que sigui possible). I pensant en noves activitats que fomentin l’hàbit lector i la recerca d’informació i continuar desenvolupant les que ja hem iniciat i que avaluem molt positivament. En definitiva, a poc a poc, donar vida a la biblioteca!

PROJECTE BIBLIOTEQUES PUNTEDU

Comissió Biblioteca PuntEdu de la ZER


36

FILOSOFIA 3/18

Quan els i les mestres decidim impartir filosofia 3/18 tenim molt clar que: permet entrenar el pensament per jutjar, donar opinions i valorar, permet tractar qüestions importants per als nens i les nenes; la mort, l’amistat, els secrets, etc. I permet endreçar les idees i a més som capaços de donar un color a la filosofia 3/18, o no? Els i les alumnes de cicle superior de l’Albi saben que és la filosofia i el color que els transmet, i així ho han demostrat en aquesta sessió: ADRIÀ- És com un temps de relaxació i coses tranquil·les. És tota la vida, som nosaltres mateixos, és el nostre esperit. Gris, perquè barreja negre, que és lo que pensem i blanc, perquè diem lo que pensem. ANDREA- és constantment, tots junts que ens ajuda a obrir-nos la ment i tenir més imaginació. Blau clar- perquè és igual que un riu d’idees. IVAN- és un temps on diem les nostres opinions i reflexionem. Són tots els nostres pensaments. Blau- és un riu de tranquil·litat. ARNAU- és un temps on aprenem de les opinions dels altres i els altres de les nostres i aprenem a pensar per nosaltres mateixos. Blanc- és un color entremig pq. pot anar capa als colors foscos i cap als colors clars i ja no et preocupa res. ROSA- és un conjunt de persones que aprenen a compartir els seus pensaments amb els altres i aprenem a parlar. Blau clar – perquè em recorda el mar i el cel que és on més tranquil s’està. OT- és una àrea del col·legi que ens ajuda a expressar-nos verbalment i mentalment i a ser més persones, a obrir-nos més portes del coneixement. Verd- perquè és com un prat tranquil. NICKO- és com construir una casa, cada cop és més fàcil entendre-ho tot. És gairebé tot, és constant. Abans de parlar hem de pensar lo que diem i abans de pensar ho has de tornar a pensar. Negre- perquè és com l’espai i hi ha tantes idees que podríem cobrir l’univers. MARIA- sempre parlem i a vegades fas preguntes que jo mai havia pensat i a vegades em faig preguntes que no havia pensat mai. És obrir noves portes, reflexionar més. Groc- perquè s’encén una bombeta al cap. JÚLIA- sempre la fem, és parlar, expressar-nos per comunicar-nos. Blau clar- perquè és diversió. MOHAMMED- és un àrea on tots expressem les nostres coses, el nostre pensament i diem lo que pensem lliurement. Gris- Perquè sempre estem entremig entre el negre (la no raó) i el blanc (la raó) JESÚS- aprenem a pensar per nosaltres mateixos i ens preguntem coses que són importants i ens ajuda a reflexionar. Blau- perquè em tranquil·litza. ANNA- reunió de persones on cadascú diu les seves opinions i també aprenem les opinions dels altres. Blanc- perquè se t’obre la ment i la buides i em quedo en blanc després. GHANI - temps on ens ajuntem tots i ens preguntem coses que no sabem. Vermell Alumnes de CS del Ceip Els Aubis. L’Albi

ELS COLORS DE LA FILOSOFIA


37 1

Al CEIP “El Cérvol” a partir d’aquest curs 08/09 hem gaudit de les obres de millora i ampliació que s’han dut a terme des del juliol de l’any 2007 al març del 2008. Al juliol de l’any 2007 van començar les obres d’ampliació i remodelació. Els últims dies del mes de juny de l’any 2007 el claustre del CEIP El Cérvol conjuntament amb l’ajuda de l’AMPA, l’ajuntament i unes exalumnes vam empaquetar i guardar tot el material que hi havia a les aules, el qual va haver de ser col·locat altra vegada a principis del setembre del mateix any per tal de començar el curs amb la major normalitat possible el dia 12 de setembre. Durant el curs 07/08 les obres van anar continuant i nosaltres, mestres i alumnes, ens van haver d’amotllar, acostumar i conviure amb els inevitables inconvenients que porta el fet de fer obres durant el curs. Finalment, a final del curs 07/08 es van finalitzar les obres, però quedava molta feina per fer: neteja general, reubicar les aules i material, acabar de fer els últims retocs i/o detalls tan per part de l’empresa constructora com des del centre. A grans trets, les millores fetes han estat: ampliació de dues aules, adequació del despatx de direcció, canvi de totes les finestres fetes de formigó per finestres d’alumini amb vidres de doble càmera, arranjaments tècnics d’estructura i/o manteniment,... Els canvis fets han estat elaborats en projecte pel mateix arquitecte que va fer el projecte inicial del centre, per la qual cosa, havien de seguir la mateixa línia inicial. A totes les remodelacions fetes pel Departament d’Educació cal afegir que conjuntament el claustre, l’AMPA i l’ajuntament han dut a terme una sèrie de millores i/o detalls per tal de fer més

funcionals tots els espais de l’escola : compra d’ordinadors, adequació d’una aula com a biblioteca (armaris/taula,...), armari per ed. Física i per l’AMPA, pèrgola pel pati d’educació infantil; a més de nombrosos petits detalls. No obstant, no s’han acabat les millores, ja que sempre hi ha necessitats noves que en la mesura que es pugui anirem realitzant. Per últim, cal afegir l’esforç de tots els membres del claustre, de l’AMPA i l’ajuntament per a que el CEIP El Cérvol hagi quedat tal i com el tenim ara. A tots: Moltes gràcies!! Clautre professors del CEIP “El Cèrvol”

OBRES D’AMPLIACIÓ I ADEQUACIÓ AL CEIP EL CÉRVOL


38

revista escolar zer "riu set" curs 2008-2009

Documents