revista 68

56
Gener 2016 · Any XXIV · Número 68

Upload: bell-lloc-escola

Post on 04-Aug-2016

230 views

Category:

Documents


9 download

DESCRIPTION

Edició 68 de la revista de l'escola Bell-lloc de Girona.

TRANSCRIPT

Page 1: Revista 68

Gener 2016 · Any XXIV · Número 68

Page 2: Revista 68

TALENT I ESFORÇARQUITECTURA • PERIODISME • PUBLICITAT I RP • COMUNICACIÓ AUDIOVISUALHUMANITATS I ESTUDIS CULTURALS • EDUCACIÓ INFANTIL • EDUCACIÓ PRIMÀRIA • DRETADE - ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES • ADE - ENGLISH PROGRAMMEADE + ENGINYERIA D’ORGANITZACIÓ • MEDICINA • INFERMERIA • FISIOTERÀPIA ODONTOLOGIA

13 graus. 7 dobles graus. 6.088 alumnes. infinites possibilitats.

EL MILLORENTORN PER AL

TEU FUTURA la UIC et preparem per a l’èxitprofessional, les instal·lacions d’última generació i el nostre

professorat de prestigi et permetran viure l’experiència

real de la teva futura professió.

w w w . g r a u s u i c . e s | 9 3 2 5 4 1 8 0 0

PROCÉS D’ADMISSIÓ OBERT.INSCRIU-T’HI!

Page 3: Revista 68

EDITORIAL

EDITA:BELL-LLOC DEL PLACEntrE COnCErtAt PEr LAGEnErALitAt DE CAtALunyACAn PAu BirOL, 2-6 17005 GirOnAinfOrmACió@BELL-LLOC.OrGwww.BELL-LLOC.OrG

DIRECTOR:DAniEL JuAn

COORDINADORA APARTAT CEI:nÚriA DArnÉS

COL·LABORADORES:mirEiA AuGÉmArtA BOfiLLmiSS nEuS mArtÍLÍDiA OLivErASmOntSE PLA

COL·LABORADORS:JOrDi AGuiLófrAnC BAyErEDuArD BOADArAmOn BOSCh JOAn AntOni GOnZÁLEZEnriC GuArDiOLAmAnEL JunyrAmOn mOnCuniLLmAnEL mOntOLiuDAviD PAGèSJOAn PLAnAGumÀtOni riErAmn. JOSEP mAriA rOvirAJOSEP LLuÍS SAnJOSÉJOrDi SEriñÀtXEmA SimOnJOAn EnriC tALó

CORRECTOR ORTOGRÀFIC:fèLiX BruGuErA

PUBLICITAT:JOAn mEnAChO tEL. 972.232.111

PRODUCCIÓ:PALAhÍ ArtS GrÀfiQuESCAnOnGE DOrCA, 1 BiS. 17001 GirOnA

DIPÒSIT LEGAL: Gi-543-88

CInC vEgADEs DEuDe manera sobtada passen poques coses. La majoria dels esdeveniments es van coent a foc lent fins que arriba el moment de fer el pas, de ser audaços. Els 50 cur-sos acadèmics de Bell-lloc podem dir que són una suma de petites i grans decisions. Per això ens ha semblat un bon pòrtic d’aquesta revista que surt en el transcurs del 50è aniversari de Bell-lloc, destacar al-guns fets i situar-los en el temps. Obrim cinc calaixos de tota mena de bons records que complementen el recull d’imatges històriques que es publiquen a la www aquest curs 2015-16. Les primeres classes a Bell-lloc es van impartir el curs 1965-66. Els inicis els devem i agraïm a aquells pares emprene-dors. D’aquella època és la Masia, l’edifici emblemàtic que ve a representar l’esperit fundacional i la missió del col·legi. De la primera dècada, destaquem la visita a l’es-cola dues vegades de sant Josepmaria, el fundador de l’Opus Dei, els anys 1966 i 1972. Entremig, l’any 1969, es va acabar la construcció de l’oratori del col·legi.De la segona dècada en destaca l’estrena de l’edifici Gran. El col·legi ja arribava gairebé als 800 alumnes. En acabar aques-ta dècada ja s’arriba al miler, comptant els alumnes que cursen els estudis de Forma-ció Professional Agrària de 1r i 2n grau i els anys que es va fer batxillerat nocturn. Més tard, el curs 1984-85 a Bell-lloc es comença a impartir el Batxillerat Interna-cional, el primer col·legi de les comarques gironines a fer-ho.Els anys que van de 1986 a 1995 es va inaugurar el pavelló poliesportiu, l’any 1993. És també d’aquesta època, de 1988, el primer número d’aquesta revista que teniu a les mans. Cal destacar que l’any 1995, és quan neix l’Agrupació d’Antics Alumnes, la “casa gran” que fa sempre ac-tual Bell-lloc, tant als universitari com als

antics alumnes amb els fills a Bell-lloc.De la quarta dècada destaquem la creació del Centre d’Educació Infantil Bell-lloc, l’any 1997. Aquest fet esdevé vital i ens permet dir que alguns dels nostres alum-nes, en acabar batxillerat, han passat gaire-bé 18 anys d’escolarització a l’escola. Amb el canvi de mil·lenni és quan surt la plana www del col·legi, un dels nostres aparadors que ben aviat, per cert, veureu que tindrà un nou format. També és d’aquest període que parlem de la construcció de l’ermita de la Mare de Déu de Bell-lloc.L’etapa actual, la més recent, la recorda-rem per la celebració del 50è aniversari i agrairem a tots els que ho han preparat i fet possible. Tanmateix, aquests últims anys han millorat les instal·lacions espor-tives, s’han implementat la tecnologia di-gital a la docència i la gestió, i s’ha pogut dur a terme l’ampliació de l’edifici de pri-mària. També s’ha començat a fer servir el pavelló poliesportiu per trobar-nos les famílies: fa 3 anys quan vam rebre la visita del Prelat de l’Opus Dei, i en els actes de 50è aniversari: l’acte acadèmic de l’octu-bre i el musical de final de curs. Sense cap mena de dubte, són les perso-nes i l’esperit el que fan forts una institu-ció, per damunt dels edificis i les instal-lacions. La diferència és que les persones hi som un temps i l’esperit perviu. Durant aquests 50 anys, el que de debò mostrem amb orgull és el talent de les persones que han fet seu un esperit, el viu cadascú a la seva manera i sense motllos prefabricats i el procura mostrar amb coherència des de la professionalitat. L’esforç i el compromís per fer un col·legi del s. XXI hi és, si bé la prioritat és no perdre aquest tresor ni deixar mai d’estar agraïts als que van posar els fonaments de Bell-lloc als anys 60. Gràcies i per molts anys.

JOAn PLAnAGuMàDirector de l’escola

3

TALENT I ESFORÇARQUITECTURA • PERIODISME • PUBLICITAT I RP • COMUNICACIÓ AUDIOVISUALHUMANITATS I ESTUDIS CULTURALS • EDUCACIÓ INFANTIL • EDUCACIÓ PRIMÀRIA • DRETADE - ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES • ADE - ENGLISH PROGRAMMEADE + ENGINYERIA D’ORGANITZACIÓ • MEDICINA • INFERMERIA • FISIOTERÀPIA ODONTOLOGIA

13 graus. 7 dobles graus. 6.088 alumnes. infinites possibilitats.

EL MILLORENTORN PER AL

TEU FUTURA la UIC et preparem per a l’èxitprofessional, les instal·lacions d’última generació i el nostre

professorat de prestigi et permetran viure l’experiència

real de la teva futura professió.

w w w . g r a u s u i c . e s | 9 3 2 5 4 1 8 0 0

PROCÉS D’ADMISSIÓ OBERT.INSCRIU-T’HI!

Page 4: Revista 68

4

nOTÍCIEs

n Aquest concurs premia els tres millors treballs d’investigació en l’àmbit jurídic.

n El senyor bisbe de Girona, Monsenyor Francesc Pardo, presidí la Missa en acció de gràcies pel 50è aniversari de l’escola a la catedral de Girona.

MIssA D’ACCIóDE gRàCIEs

El que és Bell-lloc en tota la seva reali-tat actual no hagués estat possible sense l’esperit de l’Opus Dei que era la saba i l’alè que esperonaven els pares promo-tors del col·legi en els seus anhels de procurar una educació profundament cristiana per als seus fills i per a tantes altres famílies de Girona.El diumenge 4 d’octubre, en el marc incomparable de la catedral de Girona, i presidida pel senyor bisbe, Monsenyor

Francesc Pardo, centenars de persones –professors, antics alumnes i moltíssimes famílies– ens reunírem per a participar en una entranyable i gratificant Eucaris-tia. Què millor que començar la celebra-ció d’aquest 50è aniversari donant grà-cies a Déu per tants beneficis que rebem contínuament de les seves mans i mani-festant amb senzillesa el nostre agraïment per tantes coses bones que ens ha donat al llarg d’aquests cinquanta anys

4

guAnyADORs DEL pREMI ROCA I JunyEnT

El col·legi Bell-lloc va obtenir, per segon any consecutiu, el primer premi de la 2a edició del concurs Dret i Societat del despatx Roca i Junyent. Aquest concurs, de caràcter estatal, premia els tres millors treballs d’investigació en l’àmbit jurídic realitzats per alumnes del segon cicle de

l’ESO. El primer premi, assolit pels alum-nes Oriol Puignau, Ignasi Torrent, Carles Herreros i àlex González, i tutoritzat pel professor i advocat Sr. Xavier Correa, va tractar sobre el dret a l’habitatge. Repre-sentant l’escola, a l’acte de lliurament del premi, va asistir-hi el Sr. Jordi Aguiló.

Page 5: Revista 68

5

Any CuLTuRAL DEDICAT A gRAns DOnEs DE CATALunyA

ApADRInAMEnT D’AnTOnI gAuDÍ

LA unIvERsITAT DE CAMbRIDgE AvALuA EL nIvELL D’AngLès DELs nOsTREs ALuMnEs

L’Any Cultural d’aquest curs se centra en “Grans dones de Catalunya”. L’objectiu és donar a conèixer la figura i l’obra de dones que han fet grans aportacions, en camps ben diversos, al país. És el cas de Conxita Badia (soprano), Carme Karr (escriptora i compositora), Ermessenda de Carcassona (comtessa del casal de Barcelona), Pilarín Bayés (ninotaire), Mercè Rodoreda (escriptora), Joana Raspall (escriptora), Maria Rúbies (pe-dagoga), Maria Pepa Colomer (aviado-ra), Helena Maseras (metgessa) i Maria àngels Anglada (escriptora).Al llarg del primer trimestre hem comp-tat amb la regidora Isabel Muradàs, que impartí la conferència inaugural de l’Any Cultural. Així mateix, com ja queda exposat en altres pàgines d’aquest número, amb estudiosos i familiars de Conxita Badia, Carme Karr i Ermessen-da de Carcassona, que han fet magnífi-ques dissertacions sobre els personatges tractats.Com és tradició, al llarg del curs es des-plegaran un nombre important d’ac-tivitats de tota mena a fi d’aprofundir en el coneixement dels personatges i

temes tractats, tals com concerts, di-buixos, exposicions, lectures de textos, plantades d’arbres, sessions de treball, sortides...Els Anys Culturals són projectes trans-versals. Compten amb la participació de diferents departaments i se’n beneficien, d’acord amb l’edat, tots els alumnes del centre.

Amb motiu de la visita que feren a l’es-cola Mariona Agustí i Eulàlia Domènec per a parlar de la seva familiar Conxita Badia, els demanàrem que, en nom del seu espòs i avi, Jordi Bonet, apadrinessin el quadre que Isaac d’Aiguaviva dedicà l’any 2002 al genial arquitecte Antoni Gaudí, que fou un dels protagonistes de l’Any Cultural organitzat aquell any a l’escola. L’altre fou Jacint Verdaguer. Jor-di Bonet és un dels arquitectes més pres-tigiosos de Catalunya, un gran estudiós de Gaudí i, entre els anys 1984-2012, fou arquitecte director de les Obres de la Sagrada Família. L’acte consistí en un parlament de les “padrines” i en un con-cert de la Petita Coral de l’escola.

Tow Wogan, assessor de la univer-sitat de Cambridge per Catalunya i Adele Titford, directora dels exàmens de la universitat de Cambridge a la

universitat de Girona, van presidir el lliurament dels diplomes oficials dels exàmens First Certificate i PET de la universitat de Cambridge. Els alumnes

realitzaren les proves a finals del curs passat. D’igual forma, es van lliurar els diplomes Young Learners als nois de primària.

n Mariona Agustí i Eulàlia Domènec apadrinaren l’An-toni Gaudí d’Isaac d’Aiguaviva.

n Alguns dels alumnes graduats amb els diplomes oficials de Cambridge.

n A la Galeria de Catalans Il·lustres hi destaca la imat-ge de Mercè Rodoreda, escriptora i una de les grans dones de Catalunya.

Page 6: Revista 68

II FIRA MEDIEvAL DEL CICLE supERIOR

un dels punts clau del projecte Step 5.0 ens parla de la necessitat de fer que l’alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge. I quina millor manera d’explicar la història que entrar-hi, viat-jant en el temps? Això és el que es van proposar els alumnes de Cicle Superior, amb la celebració de la II Fira Medie-val. Amb aquest projecte, es va voler fer partíceps els alumnes de com era la vida fa més de 1.000 anys. Com a colofó del projecte, les quatre classes de sisè es van transformar per unes hores en un cas-tell, un monestir, la ciutat medieval i el camp. Tots els alumnes més petits van poder gaudir de les explicacions dels soldats, els pagesos, els monjos i els co-merciants. un bon grup de pares també va voler participar dels diferents àmbits de la Fira. n Els pares també van passar per la Fira Medieval de Bell-lloc.

MusEu DE LA pREhIsTòRIAI EDAT AnTIgA

Els alumnes de 5è de primària van fi-nalitzar el projecte sobre la Prehistòria i l’Edat Antiga preparant un museu on van poder exposar els diferents materials que havien preparat a classe: maquetes de menhirs, dinosaures, pintures rupes-tres, sarcòfags egipcis, eines i armes dels ibers, vestits de romans... un dels punts forts de l’activitat va ser l’autoavaluació, mitjançant rúbriques, que els nois van fer de tot el procés. Sens dubte, el fet d’implicar-se en la construcció i prepa-ració del museu va ajudar a assimilar els coneixements i destreses que el projecte requeria.

n El museu de la prehistòria i l’Edat Antiga va perme-tre treballar el projecte des de l’òptica de la investiga-ció i la recerca.

6

n La nova atracció del tren de la bruixa va ser una gran sorpresa per als alumnes de tercer de primària.

Els alumnes de quart de primària fan el projecte Descobrir Catalunya posant un punt i final festiu, creatiu i pensant en els companys de tercer.La proposta és la de muntar unes “fi-res” amb tot un seguit d’atraccions que ofereixen als seus companys de tercer de primària. Treballant en grups coo-peratius, aquests alumnes de quart pensen com fer passar una tarda agra-dable als companys. Les atraccions són valorades pels professors atenent a la creativitat, el component de sorpresa i que serveixin per posar de manifest al-

guna destresa dels alumnes més petits. S’encarreguen del disseny, la realització de l’atracció i, durant el dia de fires, aquests alumnes fan totes les tasques necessàries perquè tot funcioni de for-ma correcta.Atraccions per demostrar la bona pun-teria en totes les modalitats possibles, les curses de cotxes teledirigits, patinets... i una llarga llista que es faria inacaba-ble. Destaquem, però, l’èxit en l’edició d’aquest any del “Castell del terror” i també la bona acollida que va tenir “El tren de la bruixa”.

LEs FIREs En EL CICLE MITJà

Page 7: Revista 68

7

n El cicle de conferències Educant de cara al futur omplí l’Aula Magna de l’escola.

pROgRAMA DE FORMACIóDE pAREs: Educar EntrE dos

Els dies 16 i 17 d’octubre, uns 120 ma-trimonis de Bell-lloc i Les Alzines, ma-joritàriament pares del CEI i primers cursos de primària, van participar a la setena edició del curs Educant de cara al futur. Enguany, el curs fou impartit pel matrimoni Pilar Guembe i Carlos Goñi, amb una dilatada experiència en el camp de l’educació i autors de diver-sos llibres sobre la seva especialitat. Al-guns del temes tractats en aquestes dues sessions van ser “Educar entre dos: claus per créixer en parella”, “Educar amb de-licadesa: la comunicació amb els fills”, “Educar sense castigar: conseqüències educatives sensates” i “Educar la volun-tat: responsabilitat i èxit”.

n Durant la convivència de la Petita Coral es prepara el repertori més immediat de cançons i també es dedica temps a l’esbarjo i a fer pinya.

LA COnvIvènCIAMés MusICAL

Molts equips de futbol, bàsquet, hand-bol, etc fan estades a ciutats i pobles per perfeccionar la seva tècnica. Doncs aquest és el cas de la Petita Coral de Bell-lloc. Cada any es fan unes con-vivències a Rocacorba (entre Mieres i Santa Pau) per tal de millorar les can-çons durant el primer trimestre.

Aquest any van ser del 26 al 28 de no-vembre de 2015.La veritat és que hi ha molta feina a fer i es varen posar les piles. Calia preparar les cançons de nadal d’enguany que, com cada any, posteriorment, es canten a di-ferents geriàtrics o bé centres d’educació especial de la ciutat de Girona i rodalies.

A més, aquest any que Bell-lloc celebra el seu cinquantè aniversari, la Petita Co-ral també serà l’encarregada de participar amb els seus cants al musical que l’escola organitza de cares a final de curs. Així doncs, aprofitant fins l’últim minut, cal assajar de valent, ja que amb aquestes convivències això només ha començat.

Page 8: Revista 68

CARRER BARCELONA, 106-110 - 17003 GIRONA

Page 9: Revista 68

9

DuEs CAnÇOns

Amb motiu del cinquantenari del nai-xement del col·legi, el professor Albert Heredia ha compost una cançó, titulada “Bell-lloc 50”, que la Petita Coral inter-preta, amb gran èxit, a cada concert al llarg d’aquest curs.Sabíeu, però, que hi ha un precedent? Doncs sí. Ens hem de remetre a l’any 1968. un pare de l’escola, Enric Hu-met, reconegut poeta i músic gironí, va escriure un magnífic poema, dedicat al nostre centre, que va musicar.Ens ha semblat escaient reproduir-ne les lletres en aquest any tan especial de la història de l’escola.

BELL-LLOC

Dintre el nostre Bell-lloc del Plas’hi brunyeixen esperances:cada cor té il·lusió vers el demàper saber i per estimar.

Mirem alt i amb alegria,portem ànsies i foc en el pitper guanyar-nos dia a diapams de món fins l’Infinit.

Sempre, sempre endavanti amb afany estudiant;sempre, sempre cantanti per sempre estimant!

Quan la deu de les il·lusionsperdi ardor i el doll flaquegi,rucs de sínia serem oferint tombsper obrir-ne noves fonts.

Si la vinya és feina durasi els rostolls ens consten d’aplanar,com els pescadors d’alturatirem xarxes i a lluitar.Sempre, sempre endavant...(Enric Humet)

BELL-LLOC 50

A Girona hi ha una escola, que celebra cinquanta anys.Mil nou-cents seixanta-cinc és l’any que Bell-lloc s’inaugurà.un dos d’octubre naixia l’escola que m’ha format, sento orgull formar-ne part fa molts anys fins a l’actualitat.

Bell-lloc fa cinquanta anys, ara junts ce-lebrem mig segle educant petits i grans.

Bell-lloc fa cinquanta anys, caminem tots plegats cap a l’excel·lència que em fa ser gran.

Amb uns orígens agraris, l’escola va començar, fins ara que la masia de tots llocs ens veu arribar.

Fem honor al nostre lema, que és passió per educar, innovem, juguem, creem, motivem i ajudem a pensar.

Bell-lloc fa cinquanta anys, ara junts ce-lebrem mig segle educant petits i grans.

Bell-lloc fa cinquanta anys, caminem tots plegats cap a l’excel·lència que em fa ser gran.

Bell-lloc fa cinquanta anys, ara junts ce-lebrem mig segle educant petits i grans.(Albert Heredia)

us animeu a cantar-les?

n El professor i músic Albert Heredia és el compositor de l’himne del 50è aniversari de Bell-lloc.

n Juli de Castro, Manel Juny, Joan Pons i Narcís Ramió van rebre el guardó en reconeixement a la seva tasca docent a l’escola des de fa 25 anys.

25 AnysA L’EsCOLA

Ens imaginem que els professors Juli de Castro, Manel Juny, Joan Pons i nar-cís Ramió deuen compartir moltes co-ses. En aquest escrit, en volem destacar dues: tots quatre compleixen 25 anys com a docents a l’escola i, alhora, han fet -i fan- bo el lema escollit amb motiu dels 50 anys del centre: Bell-lloc: passió per educar.Per què ho diem això? Doncs perquè, tot i que han impartit matèries diferents en cursos diferents (en Joan, al cicles inferior i mitjà de primària; en narcís, al cicle superior de primària; en Juli, a secundària, i en Manel, a batxillerat), sempre han exercit la seva tasca amb una dedicació, passió i professionalitat totals.I, per descomptat, com a companys de feina han contribuït a fer possible que a Bell-lloc hi hagi -i es percebi de manera immediata- el bon ambient que hi ha, ple de companyonia, cordialitat i desig constant de millora.Que quedi imprès en aquest número de la revista que els volem expressar un agraïment ben gran per tot plegat.

Page 10: Revista 68

10

CEI

nOu EQuIp DIRECTIuAL CEI bELL-LLOC

Aquest curs 2015-16, el CEI Bell-lloc té un nou equip directiu. Està format per tres persones amb gran motivació, il·lusió i experiència en el món de l’educació: Maria Pujol (di-rectora), Maria Serra (sots-directora) i Margarida Madrenas (cap d’estu-dis)L’actual equip directiu agafa el relleu a aquelles persones que van dirigir fins aquest nou curs el centre, a elles els volem donar les gràcies, per la seva tasca i dedicació al capdavant del CEI. Ara toca iniciar nous reptes i nous projectes que continuïn engrescant les nostres famílies, perquè seguei-xin depositant la seva confiança en nosaltres i que siguin atractives per a aquelles persones que ens volen co-nèixer. Sabem que tenim entre mans una responsabilitat molt gran, que és la d’ajudar les famílies en l’educació dels seus fills. Per això, al CEI Bell-lloc treballarem per fomentar l’esforç individual i el treball cooperatiu, per

impulsar innovacions pedagògiques, per educar en valors; formar els nos-tres alumnes d’avui perquè siguin persones responsables i capacitades per assolir i superar els reptes del demà... Som un centre obert, que volem major proximitat; conèixer què us preocupa, quines dificultats teniu i què voleu. necessitem escoltar per poder millorar. Volem anar més enllà, mirar cap al futur i, per aquest motiu, apostem per una educació globalitzada i per-sonalitzada, on els alumnes siguin els AuTÈnTICS PROTAGOnIS-TES. Cal oferir als nostres alumnes el màxim d’experiències possibles, perquè creïn, manipulin, imaginin i, d’aquesta manera, aprenguin a equi-vocar-se. Si perden la por al fracàs, aprendran a resoldre problemes i, en el futur, seran persones que aportin solucions a la societat. El nostre projecte està basat en les metodologies actives, per tal que l’aprenentatge dels alumnes sigui

Page 11: Revista 68

11

funcional i significatiu. Partim del joc com a eina de treball, ja que és la principal motivació en aques-tes edats. El joc afavoreix la intel-ligència, la motricitat, la creativitat, l’afectivitat, la sociabilitat, la comu-nicació i el llenguatge.Aquest curs, hem creat un entorn trilingüe per als nostres alumnes, oferint més hores de llengua an-glesa i castellà. En el cas d’anglès, també hem incorporat una auxiliar de conversa. La nostra intenció és continuar en aquesta línia, ja que les llengües creiem que són un valor afegit per als nostres alumnes i són imprescindibles a la societat en què vivim.És una prioritat, com a escola de qualitat, oferir als nostres alumnes la possibilitat de treballar en grups reduïts, per tal de donar una atenció totalment personalitzada i arribar a l’excel·lència. Per això, aquest curs, hem començat a treballar en les dife-rents àrees curriculars. Apostem per la creativitat, perquè aporta als nostres alumnes una nova visió, obrint un ventall de possibi-litats que els ajudi a pensar i a ser capaços d’afrontar nous reptes. Per això, a partir del gener, hi haurà una professora encarregada de gestionar l’Atelier, per innovar i oferir als nos-tres alumnes el màxim d’experiències possibles.

Entre d’altres projectes que hem encetat, volem destacar-ne alguns, com per exemple el projecte Hort, per apropar i sensibilitzar els nos-tres alumnes en el medi ambient, aprenent a respectar-lo i a tenir-ne cura, o el Projecte Lecdig a P5, que complementa la manera ja existent de treballar la lectura, incorporant el format digital (Ipad), que permet l’alumne interactuar amb el conte i fer d’aquesta experiència quelcom molt motivador. Per a portar a terme tots aquests pro-jectes, disposem d’un equip de pro-fessores, implicades i capacitades, que

estima els seus alumnes i que és l’ele-ment clau en aquest projecte educatiu.només ens queda dir-vos que treba-llem, i continuarem treballant, per tal de garantir una educació integral als vostres fills, un ensenyament de qualitat, en un entorn creatiu, on es puguin desenvolupar totes les seves capacitats intel·lectuals, humanes i espirituals.

EL nOSTRE CAMÍ AMB VOSAL-TRES… TOT JuST COMEnÇA!

GRàCIES PER LA VOSTRA COnFIAnÇA!

Page 12: Revista 68

12

LEGO Education ROBOTIX és una activitat extraescolar innovadora que desperta l’interès per la ciència i la tecnologia en els nens i nenes, mentre desenvolupen habilitats i competències del s. XXI.utilitza les metodologies de Lego Education basades en la construc-ció activa i el descobriment guiat pel propi alumnat. És una eina molt intuïtiva per a aquestes edats i, amb l’ajuda dels

facilitadors certifi cats per Lego Education, els més petits són capa-ços d’anar avançant, creant i diver-tint-se, mentre treballen de forma cooperativa amb els seus companys. Aquesta activitat és íntegrament en anglès, per tal d’adquirir nou voca-bulari que es treballa en el taller.

Paraules per cruspir fomenta el gust per la lectura. Qui no ha sentit parlar alguna vegada sobre la impor-tància de la lectura i dels seus bene-fi cis? A través de contes i jocs de llenguatge, treballen l’escolta estructurada mitjan-çant estratègies de comprensió i desco-difi cació; la lectura guiada i expressiva que els permet aprendre a “llegir per comunicar”, atenent a la importància

que tenen aspectes com l’entonació, la interpretació i l’expressió. L’activitat pretén animar els alumnes a la lectura, des d’una perspectiva lúdica, tot treballant amb diferents materials i formats, com el paper im-près, els Ipad’s o les Pdi’s. Impliquem les famílies a participar-hi, fent-los arribar cada setmana un report sobre el que s’ha treballat i com s’ha treba-llat el conte, aportant noves idees i continguts per si volen donar-hi con-tinuïtat, a casa, amb els seus fi lls. És impartit per la Sra. Mireia Augé, diplomada en Magisteri Infantil per la universitat de Barcelona, Psico-pedagoga i Màster en psicologia de l’educació. Actualment és coordina-dora del 2n. Cicle d’Educació Infan-til i professora de P5 al CEI Bell-lloc.

Auxiliar de conversaAquest curs acadèmic 2015-2016 presenta una novetat molt interes-sant per als nostres alumnes. Tenim la gran sort de poder comptar amb l’Allison Frankiewicz, una auxiliar de conversa, procedent dels EuA, que d’octubre a juny treballarà al CEI.La seva tasca és molt important, ja que es tracta d’un recurs docent ex-traordinari en el procés d’aprenen-tatge de la llengua. La seva presència a l’aula desperta en els alumnes la curiositat i la motivació per aprendre anglès i aporta una visió directa de la cultura i de la vida actual del seu país.

És la forma d’aprofi tar que els alumnes estan motivats i són receptius per apren-dre l’anglès. L’objectiu és dotar-los d’un recurs més, mantenint les hores del Role Play i les de la pròpia aula.Miss Allison treballa, amb el segon cicle d’infantil, en un espai propi anomenat Speaking corner, específi c perquè els nens, amb grups reduïts

de 4 alumnes, treballin amb ella en un entorn diferent, a l’hora que fo-menta el factor sorpresa, peça clau per a la motivació dels alumnes. Per altra banda, amb els alumnes de pri-mer cicle, treballa dins l’aula, amb rutines diàries, que els són familiars i on practiquen vocabulari i expres-sions pròpies del moment.

nOvETATs

Bus a P2Finalment, aquest curs, els alumnes de P2 poden agafar l’autobús com a vehicle per anar i tornar de l’escola, facilitant així que els pares no hagin de venir a buscar-los.Aquesta ha estat una petició dels pares des de fa alguns anys i, fi nalment, ha estat efectiva. El CEI Bell-lloc disposa de cadiretes de seguretat per tal que

cada alumne pugui gaudir de l’auto-bús amb les mesures necessàries, ce-dides per l’escola als pares, ja que són ells qui es responsabilitzen d’agafar-la i de quedar-se-la a casa. Esperem, doncs, que els alumnes d’aquestes edats puguin gaudir de la nostra escola, sense que el transport sigui un impediment per portar-los al CEI.

Activitats extraescolars Aquest any, han entrat en funciona-ment al CEI Bell-lloc, les activitats extraescolars. Activitats pensades mi-

nuciosament que aportin algun valor afegit als nostres alumnes, mentre passen una bona estona, adquirint o ampliant nous coneixements.

Aquest curs hem començat amb dues activitats: Lego Robotix i Paraules per cruspir, a les quals s’afegirà, a fi -nals de gener, la de Massatge infantil.

Page 13: Revista 68

13

Grups reduïtsAl CEI Bell-lloc som partidàries d’una educació personalitzada, en què l’alumne sigui el protagonista. Per aquest fet, tot i representar un gran esforç per part de l’escola i el professorat, aquest any els alumnes

treballen les diferents àrees en grups reduïts. Què vol dir això? Doncs, que dins d’una mateixa classe, se separa els alumnes en dos grups. Mentre uns fan una activitat, els altres en fan una altra i, després, es canvien per tal que tots passin per les diferents propostes.Aquests grups es duen a terme du-rant les classes d’anglès, a l’Atelier, el Role Play, música, psicomotricitat, amb l’auxiliar de conversa i a l’aula, treballant aspectes curriculars. Com a docents, ens permet donar una atenció molt més personalitzada a l’alumne, alhora que permet fer una avaluació més precisa de cada un

d’ells. En surten benefi ciats alumnes i escola. Així mateix, l’aprenentatge és molt més ràpid i efectiu, provo-cant, d’aquesta manera, una parti-cipació més activa de l’alumne i de treball cooperatiu.El fet de treballar en grups reduïts permet a les professores conèixer-los individualment, saber quins són els seus punts forts i punts dèbils, Això permet ajudar-los a millorar i a de-senvolupar destreses i tècniques per aprendre. S’atén cada infant perso-nalment, respectant el seu espai de desenvolupament segons les seves capacitats i nivell d’aprenentatge.

Ha estat coautora de diferents contes infantils i imparteix formació per a professionals de l’educació.Aquest proper mes de gener, enceta-rem un nou taller de Massatge in-fantil, per a infants i mares de 0 a 1 any, no caminants. La Sra. Magda Fontanet serà qui impartirà el taller, que es durà a terme en 9 sessions. “Serà un espai per a compartir, res-pectar i aprendre.El tacte és el sentit més desenvolupat en el nadó, és a través d’ell que li ar-riben informacions al sistema nervi-ós. La naturalesa de la intel·ligència humana pot dependre de com es desenvolupen els sistemes sensorials del bebè i de com aquests s’estimu-

len. Si en un inici es minimitzen les experiències tàctils, l’infant haurà d’esperar que els sentits de la vista i l’audició madurin de manera sufi -cient per poder comunicar-s’hi.Cada vegada s’estan fent més estu-dis sobre l’efecte del contacte en el desenvolupament. Clínicament, està demostrat que l’estima, les carícies i

tota la nutrició afectiva, que donem al nen durant les primeres etapes de la vida, tenen un important efecte posi-tiu sobre el desenvolupament global posterior. Tot al contrari, quan no hi ha aquest nodriment, ja que es donen greus retards en el desenvolupament neuromotor, així com un augment de l’agressivitat i poca sociabilitat.

CastellàAquest any també, amb la intenció que els nostres alumnes adquireixin un millor coneixement del castellà, hem incorporat més hores en aques-ta llengua.Cada dia, les professores, quan hi ha castellà, entren a classe amb un mo-cador de color verd, com a distintiu i els expliquem contes en aquesta

llengua. Aquest trimestre hem treba-llat dos contes a cada curs i abans de

les festes de nadal, vam treballar la història del nen Jesús i els reis mags. A P5, a més a més, han treballat el Quixot.Tots els contes s’acompanyen de cançons, per tal de fer d’aquestes classes, quelcom divertit i amè. Cal que n’obtinguin experiències grati-fi cants, per fomentar l’interès per al seu aprenentatge.

Monitores de parla anglesa en el menjadorDurant aquest primer trimestre, s’han incorporat tres monitores al menjador. Com a tret diferencial, durant les hores que estan al men-jador amb els alumnes, únicament els parlen en anglès. És una forma de

sentir i parlar novament en aques-ta llengua, però en un entorn dife-rent al qual estan acostumats. nou vocabulari, esforç per sol·licitar el què necessiten, adquirir expressions pròpies del moment… Tot això en-tenem que ajuda els alumnes a com-plementar el seu anglès i tenir més

estones d’escolta i comprensió en aquesta llengua.Aquestes monitores no substituei-xen les professores, que continuen al menjador acompanyant i educant en hàbits els seus alumnes, sinó que les acompanyen tot complementant les seves funcions.

Page 14: Revista 68

n Els Esquirols viuen un espectacle en directe dels bombers!

n Cangurs!!!! Que s’acosta el drac!!!

n Els Elefants gaudeixen del paisatge de tardor a les Fonts de Salitja.

n Passejada de tardor a la fageda d’en Jordà amb en Torero.

sORTIDEs CuLTuRALs

Projecte Angel CustodiAngel Custodi és el nom que hem posat al nostre projecte de religió.L’àngel custodi és el protagonista i encarregat d’anar presentant als nens i nenes les realitats de la vida cristia-na que estem vivint a cada moment litúrgic de l’any, les oracions que els ensenyem i d’anar explicant la vida de Jesús amb imatges , paraules ente-nedores i exemples pràctics que po-den entendre i que són models per a la seva vida.L’objectiu és acostar la persona de Jesús , la seva Mare, la Verge Maria i altres models que tenim a l’esglé-sia i que són propers nostres, com poden ser sant narcís o sant Josep-

maria, a les seves vides i ajudar-los a concretar com han d’actuar si volen ser bons cristians com Jesús ens ha ensenyat. Volem començar a viure la fe, i ensenyem a estimar la família i els companys, com Jesús ens ho va ensenyar.

Projecte Hort¿Per què tenir un hort escolar? Per a l’aprenentatge dels alumnes és molt enriquidor en tots els aspectes. Algunes de les coses que ens aporta tenir un hort a l’escola són:• Major motivació en l’aprenentatge,

ja que l’hort permet la participació de tots els i les alumnes, indepen-dentment del seu nivell i necessitats.

• El seu treball afavoreix que s’instal-

lin en els alumnes actituds i valors cívics i ecològics.

• Potencia el contacte amb la natura, atès que possibilita realitzar activitats que no es poden desenvolupar dins les quatre parets de l’aula, podent observar in situ els aspectes treballats. Per exemple, conèixer els seus noms, identifi car les seves parts, mesurar, etc.

També facilita l’adquisició de com-portaments responsables.

Dormitori a P3Els alumnes de P3, a l’inici del curs escolar, poden tenir la necessitat de descansar al migdia per poder apro-fi tar millor les hores de la tarda. És per aquest motiu que, aquest any, hem organitzat els horaris per po-der oferir aquest servei a les famí-lies. Els alumnes que ho necessitin, després de dinar, poden disposar d’un espai adaptat per descansar en un ambient relaxat i ergonòmic. Creiem que a P3, sobretot el pri-mer trimestre, aquest fet els ajuda a mantenir-se més actius a la tarda i, per tant, poder aprofi tar i assimilar millor tot allò que poden aprendre i experimentar.

14

Page 15: Revista 68

15

Podem definir la creativitat com a l’habilitat de la ment per inventar i desenvolupar idees noves i origi-nals. Significa posseir la capacitat de trobar solucions a problemes de forma original i creativa. Tothom posseeix, en major o menor mesu-ra, aquesta habilitat en néixer, però es pot anar perdent si no s’estimula adequadament o no es proporcio-nen els mitjans adequats per al seu desenvolupament. Això implica la interacció entre el pensar, percebre, sentir i intuir.La creativitat forma part important del procés d’aprenentatge dels nos-tres alumnes, ja que es pot entrenar, potenciar i fomentar, a través de les activitats que els proposem dins les nostres aules, com els proporciona el Projecte OMEC del CEI, que permet presentar un ventall ampli d’experiències. El factor sorpresa és el motor que fem servir al nostre centre, per a de-sencadenar la capacitat creativa dels nostres alumnes i això ho aconse-guim de manera excel·lent a l’aula Atelier i Role Play i, en diferents ni-vells, dintre les aules, treballant les habilitats pròpies que hem de de-senvolupar a les edats de 0 a 6 anys.

Però, què busquem en incloure aquest concepte en el nostre pro-jecte educatiu?La creativitat no és una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà que ens permet guiar els nostres alum-

nes cap a un procés d’aprenentatge constructivista i autodidacta. Quan estimulem els processos creatius en els infant, estem aconseguint que descobreixin el món que els envol-ta d’una manera significativa, amb motivació cap a noves experiències, amb il·lusió per conèixer i descobrir. De la mateixa manera, aconseguim no només un avenç intel·lectual, sinó també emocional, ja que el pro-cés creatiu parteix de la implicació directa del nen, del seus propis des-cobriments que li aporten satisfac-ció, autonomia, autoconeixement i autoestima.La creativitat no la fixem únicament en la resolució de problemes quo-tidians sinó també en la seva loca-lització en el COM els afrontem. Aquesta és una habilitat clau perquè els alumes siguin capaços, en el fu-tur, de resoldre per si mateixos els reptes que els sorgeixin durant les següents etapes educatives i en el seu dia a dia.

Com treballem la creativitat al CEI?Aquest és un repte que ens pro-posem ja des dels primers cursos d’Educació Infantil al CEI Bell-lloc. El professorat ofereix les oportuni-tats d’aprenentatge adequades dins un ambient harmònic, per tal d’afa-vorir al màxim les possibilitats de cadascun dels nostres alumnes. Això és possible gràcies a l’adequació de materials, molts d’ells creats pel ma-

teix professorat, així com la instau-ració d’ una aula destinada a tots els processos creatius: L’“Atelier”.Dins d’aquesta aula, a l’infant se li proporciona l’oportunitat d’investi-gar, explorar, redescobrir, jugar amb les idees, formular interrogants, transformar els materials i les idees preconcebudes… Per això, dispo-sem de materials naturals i reciclats que ens faciliten descobrir l’entorn més proper al nen d’una manera lú-dica, vivencial i significativa. També apliquem la creativitat en l’aprenen-tatge de la lògica-matemàtica i, per això, disposem de taules i recipients de transvasaments, així com la taula de llum que proporciona diferents punts de vista, transformacions i associacions sobre els materials tre-ballats.El professorat actua com a guia en les activitats, facilitant el pensament divergent dels alumnes, és a dir, bus-cant múltiples respostes a una ma-teixa pregunta. Aconseguim així la implicació de tots els infants en les activitats, que mostrin interès, sensi-bilitat..., mentre aprenen a través del joc. Cal destacar que totes aquestes activitats les realitzem en grups re-duïts per afavorir el procés d’apre-nentatge i ser així personalitzat.El nostre paper es basa en “Ensenyar a Aprendre”, un gran repte a la so-cietat actual.Paula Pascual – Professora del 1r Cicle d’Educació Infantil del CEI Bell-lloc

LA CREATIvITAT A L’AuLA D’EDuCACIó InFAnTIL

Page 16: Revista 68

16

#VolemSerVoluntarisPetites accions que canvien el món.Ajudar els altres ens fa més feliços? Sí! Davant de les iniciatives solidàries cal ser actiu, no podem col·laborar només a portar quelcom, sinó que cal anar més enllà, cal ser volunta-ri i, per tant, activar-se! Per aquest motiu, durant aquest nadal, hem encetat tres iniciatives: “una jogui-na per a tu” (Creu Roja), “Sóc nen i sóc voluntari” (Banc dels Aliments) i “Tots junts és més divertit” (Germa-netes dels Pobres). A cada una d’elles, els nens s’hi han implicat d’allò més. Primer, hem fet un treball previ, de

conscienciació, mitjançant una pre-sentació a classe. Vam treballar amb els nens les necessitats que tenen moltes persones al món i com ho podem fer per ajudar-les, així com treballar els valors del respecte, la so-lidaritat, l’empatia, etc.Més endavant, el 21 de desembre, vam fer una sortida. un grup va dedicar el matí a portar farina i su-cre al Banc dels Aliments. un cop allà, ens van fer una visita on vam poder veure com s’organitzen, què implica ser voluntari i l’esforç que representa. un segon grup va anar a les Germanetes dels Pobres, per fer

una representació, a la sala d’actes, per a tots els avis de la residència, de la festa de nadal del CEI. En fi na-litzar, els alumnes van entregar un petit detall que havien preparat, per a cada un dels presents.

nOTÍCIEs bREus

Fem de periodistes! En Grau i la Mireia van fer de pe-riodistes i van entrevistar a Arnau Cañabate, Premi Joves Investiga-dors i exalumne del CEI Bell-lloc. Durant la seva estada, ens va expli-car que està estudiant a la univer-sitat i que vol treballar d’investiga-dor, per tal de formar part del grup de persones que vetllen per aportar solucions a la societat. Va posar èm-fasi a la importància que té l’esforç, des de ben petits, per aconseguir tot allò que volem. un cop acaba-da l’entrevista, els alumnes, de for-ma distesa, van mantenir un canvi d’impressions, que els va permetre

poder parlar amb ell i fer-li totes aquelles preguntes que tenien pen-sades. Moltes gràcies Arnau per la teva visita; ets un gran exemple per

als nostres alumnes. Et desitgem el millor i no tenim cap dubte (de pe-tit ja apuntaves maneres) que arri-baràs molt lluny! Sort!

Page 17: Revista 68

17

Formació professorat, equip di-rectiu i comunicació a l’IESEEl passat 21 de novembre, un grup de professores, equip directiu i co-municació, en representació del CEI Bell-lloc, va assistir a la xerrada que es va dur a terme a l’IESE per a centres d’educació infantil. El Sr. Richard Gerver, referent mundial en innovació educativa i autor del best-seller “Crear avui les escoles del demà” va ser l’artífex d’una jorna-da intensa i apassionant, fent-nos partíceps de les seves experiències i consells. Ens va animar a formar

part d’una comunitat educativa en què els professors aprofi téssim l’eta-pa d’educació infantil durant la qual els nens són “màquines d’aprendre” per motivar-los i oferir-los el màxim d’experiències possibles. D’aquesta manera, aprofi taríem al màxim les seves capacitats. Ens va demanar que apostéssim per la creativitat, pel factor sorpresa, per generar entorns diferents, va incidir que no posés-sim limitacions als nostres alumnes, sinó que els deixéssim volar, experi-mentar, crear, imaginar, per aconse-guir que fossin nens creatius, crítics

i amb capacitat per pensar. Ens va encoratjar a seguir treballant en allò que creiem fermament al CEI Bell-lloc; els alumnes motivats, són sinò-nim d’èxit.

Festa de Nadal 2015 Aquest any hem celebrat la festa de nadal en un entorn diferent del que estàvem acostumats fi ns ara. Per tal de facilitar als pares la seva assistèn-cia i perquè tots poguessin gaudir de les representacions del seus fi lls, vam creure necessari celebrar-la al pati de l’escola. En un primer moment, hi va haver dubtes de si faria fred, si seria un bon lloc, si suposaria un gran es-forç però, val a dir, que ha estat una molt bona decisió. Vam gaudir de bon temps, els nens van estar esplèn-dids, els pares van poder gaudir tots d’una bona ubicació i, per tant, van poder viure en família de la gran festa de nadal que ens van regalar tots els alumnes del CEI. A l’arribada, els pa-res van ser rebuts amb un díptic so-bre la festa, que incloïa l’ordre de les actuacions i un text sobre “25 mane-res de viure el nadal”. un cop dins, ja amb l’escenari preparat, al voltant de 800 persones van poder gaudir de cada una de les actuacions, des de P0 a P5. un cop acabada la festa, els pares van passar per les classes per recollir de mans dels seus fi lls un pe-tit detall fet amb molta il·lusió. Gran dia viscut en família i per a la famí-lia. Angelets, fumeres, pastors, llufes, patges reials, tions i cap d’any van estar a l’alçada de la festa que, amb molta estima i il·lusió, nens i profes-sores vam preparar. Va ser un dia de treball en equip; pares i professores recollint cadires, traient la decoració de l’escenari, recollint papers de ter-ra, etc. GRAn FAMÍLIA LA DEL CEI BELL-LLOC!

Page 18: Revista 68
Page 19: Revista 68

19

Totactivitats.cei un any més, durant aquest primer trimestre, hem encetat el “Totactivi-tats.cei”, un programa per a totes les famílies de l’escola, que inclou algu-nes activitats. Hem treballat per ofe-rir-vos tallers, cursos, xerrades, etc. on poguéssiu gaudir, conèixer i aprendre en un ambient distès, alegre i familiar. Hi hem parlat de com viure el nadal, hem fet xerrades per a famílies que, aquest any, els seus fi lls faran la Prime-ra Comunió, hem fet cursos de deco-

ració i cuina de nadal, amb propostes innovadores i molt útils, així com si-mulacres per entendre com funcio-nen i com estan organitzats els cursos

d’orientació familiar. Esperem que us hagin agradat i continuarem treba-llant per oferir-vos moltes coses més! us hi esperem, hi esteu tots convidats!

 

 

  SEGUEIX-­‐NOS!  

 www.bell-­‐lloc.org  

   belllloc  

 @BellLlocdelPla  

   www.facebook.com/bell.lloc  

 

 

Segueix-nosVols veure el dia a dia del CEI Bell-lloc, què fa el teu fi ll a l’escola? Què aprèn i com ho aprèn? Com treballem el factor sorpresa? Fotos, vídeos, articles d’interès i molt més.

Entra a les xarxes socials i se-gueix-nos!

Demo Lego Robotix per a famíliesEl passat 21 de desembre, al CEI Bell-lloc pares i alumnes van poder gaudir d’un dia d’activitat Lego Ro-botix molt especial!Amb l’objectiu de mostrar-los tot el que els seus fi lls han realitzat aquest primer trimestre a l’activitat extraescolar de robòtica educativa amb LEGO Education, han volgut compartir amb tots els pares l’expe-riència ROBOTIX. Per això, a l’última sessió del trimes-tre, les famílies que ho van desitjar van poder assistir a la sessió habi-tual de l’extraescolar i viure l’activi-tat amb els seus fi lls.

Aquesta activitat presenta una no-vetat: a partir del mes de gener, serà impartida en anglès. Creiem que aporta un valor afegit als nos-

tres alumnes i per aquest motiu s’ha efectuat el canvi de llengua durant aquest trimestre que hem comen-çat.

Lucía y ValentínLídia Oliveras i Mireia Augé, mes-tres d’Educació Infantil del Cei Bell-lloc i psicopedagogues, són coautores d’una col·lecció de con-tes infantils “Les bones maneres”, publicada per l’Editorial Mediter-rània. Alguns dels seus títols són:- La Berta i en Martí aprenen a dir... gràcies- La Berta i en Martí aprenen a dir... perdó- La Berta i en Martí aprenen a... saludarEntre molts altres títols que, de ben segur els ensenyaran a fer ús, de forma divertida, de les formes de cortesia, tan necessàries a la nostra societat.Així mateix, tots els contes presen-ten una guia didàctica, dirigida a pares i mares, per tal de treballar la

forma de cortesia que tracta el con-te.El 2013 es van publicar dos llibres en castellà i actualment s’han pu-blicat la resta de contes de la col-lecció i un nou títol Lucía y Valen-tín aprenden a no hacer bullying.Enhorabona, professores, per apro-par tots aquests valors als nens i ne-nes de 3 a 6 anys.

Page 20: Revista 68

20

Propera Jornada de Portes obertes Dissabte 20 febrer 2016 a les 10:30h

PLAY, LEARN, GROW UP WITH US!

COME TO Cei Bell-lloc!

O Visites guiades: Role Play, Atelier, aules, cuina, instal·lacions... O Projecte educatiu a càrrec de l’equip directiu O Exposició de treballs dels alumnes del Cei. El Cei es

convertirà en un gran Museu! Us sorprendrà!

#proactiu #feliç #responsable #creatiu #solidari #crític

= El seu potencial, la nostra passió!

Page 21: Revista 68

21

AuLEs EspECIALITzADEs

Al CEI Bell-lloc disposem d’aules es-pecialitzades, on els alumnes poden potenciar i millorar les seves habilitats i coneixements. Disposem de 4 aules per a treballar aspectes específi cs:Role Play: Joc simbòlic en anglèsAtelier: Aula laboratori de creativitatMúsicaPsicomotricitatQuè s’hi treballa en cada una d’elles?

Role PlayÉs un aula dedicada al joc en anglès.Sempre seguint una programació que va en consonància amb els con-tinguts i el vocabulari que es treba-llen a classe, aquesta aula ens dóna l’oportunitat de practicar el nostre anglès a nivell oral i, sobretot, de guanyar competències de compren-sió oral de la llengua estrangera, al-hora que ens permet jugar en equip i compartir deixant volar la imagina-ció. Els blocs es transformen en ar-bres de nadal i camells, les nines són els bebès que tenen gana o bé resulta que anem a un restaurant a on els cambrers parlen en anglès i, si no ens espavilem, no ens entenen ni atenen! Entre moltes altres situacions i jocs amb què els nens van aprenent la llengua anglesa. La professora esdevé el model viu de joc i parla interactuant amb els nens contínuament, un cop presentat el tema que es vol treballar amb el seu vocabulari i les estructures que es vo-len desenvolupar.

PsicomotricitatEl moviment físic és bàsic per a l’in-fant, per això, a psicomotricitat bus-quem el correcte desenvolupament de tot el seu cos i propiciar les conne-

xions neuronals que els permetran te-nir un bon desenvolupament motriu. Seguim la metodologia de Bernard Aucouturier hem encetat la pràctica sistemàtica dels patrons bàsics. Aquest any hem incorporat una es-cala de braquiació que ajuda a la coordinació espacial i oculomanual, la lateralitat, l’equilibri, entre altres aspectes. Durant aquesta estona, s’aprofi ta per posar molt d’èmfasi a realitzar correctament els exercicis de patrons bàsics: volteig, arrossega-ment, gateig, etc.

MúsicaSegons Edwin Gordon, tots tenim aptitud per aprendre música. Aques-tes capacitats musicals si no s’esti-mulen mitjançant un entorn ric i variat, no es podran desenvolupar. Per això, el CEI Bell-lloc vol donar l’oportunitat d’oferir MÚSICA i vetllar per la qualitat d’aquesta nu-trició musical, destinant-hi un espai específi c, per al descobriment del so, el ritme i el moviment. En aquestes primeres edats, el nostre objectiu és desvetllar la sensibilitat musical, basant-nos, sobretot, en metodologies actives, lúdiques i vi-

venciades que es desenvolupen amb èxit a diferents escoles de música. Cançons, contes musicals, audicions, instruments, exercicis rítmics, danses, jocs, etc. afavoreixen, alhora, la for-mació integral dels nostres alumnes.

AtelierL’Atelier és un aula on es pretén po-tenciar la creativitat de cada nen. En aquest espai, tenen l’oportunitat d’experimentar, tocar, olorar, escol-tar i manipular tot tipus de material, preparat per estimular totes les vies d’entrada del cervell de l’infant, des-pertar sensacions i fent que la seva personalitat es manifesti des del punt més creatiu.Tots els alumnes de P1, P2 i P3 hi treballen cada setmana i poden fer servir qualsevol part del seu cos per pintar sobre suports gegants i atra-ients. Troben material per practicar seriacions i treballar les matemàti-ques des del punt de vista més ma-nipulatiu, taps de colors, petxines de mar, taps de suros, “rulls”, pinces i un llarg etcètera. La psicomotricitat fi na, la practiquem agafant la sorra per fer-la baixar per tobogans recar-golats, omplint ampolles amb grans de llenties o, també, fabricant la nos-tra pròpia plastilina.Objectes comuns per a tots nosal-tres, que trets del seu entorn, poden ser el clic d’ignició de tot un món nou d’imaginació.

Page 22: Revista 68

22

n Ens ho passem d’allò més bé amb les pallasses del CEI!

n La castanyera ve de la muntanya carregada de castanyes.

n Aquests Pandes fan el seu concert amb instru-ments de vent, de corda i de percussió. n Instruments a punt, que comença el concert!

n Celebració dels patrons de la nostra escola: els Àngels Custodis.

n La Maria castanyera collint castanyes i cargols amb banyes!

n La Berta i l’Oriol Garay, exalumnes del CEI Bell-lloc, són els nostres músics convidats.

àngELs CusTODIs

LA CAsTAnyADA

LA FEsTA DE sAnTA CECÍLIA

Page 23: Revista 68

23

ARTICLE LECDIg

Aquest projecte neix de la investi-gació vinculada amb el projecte de literatura infantil i juvenil digital: producció, usos lectors, recepció i pràctiques docents que porta a ter-me el Grup GRETEL (Grup de Re-cerca de Literatura Infantil i Juvenil i Educació Literària) dirigit per la universitat Autònoma de Barcelo-na. El projecte LECDIG (lectura digi-tal) sorgeix de la necessitat actual de redefinir l’alfabetització i la compe-tència lectora, a causa de l’extensió de les lectures en nous suports, com és la lectura digital. Els nous aven-ços tecnològics s’estan integrant a la nostra societat. La lectura, també ha experimentat en pocs anys un nou impacte a partir del desenvolupa-ment d’un nou document, el digi-tal, que posseeix el seu propi discurs i els seus codis. Així doncs, aquest tipus de document reclama la seva pròpia lectura digital, amb les seves pròpies competències i també nous processos de comprensió lectora.Des de l’escola, es pretén potenciar i desenvolupar la qualitat d’aquestes noves formes multimodals a partir de la lectura de llibres digitals, que hem implantat aquest curs 2015-16 als alumnes de P5. La literatura té un gran valor afectiu i també un valor educatiu en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Els contes infantils són les primeres activitats d’expressió oral i de lectura. Es-coltar contes constitueix una forta motivació perquè el nen/-a desitgi

voler aprendre a llegir de forma au-tònoma, perquè associa la lectura amb el plaer. També, és a través de la lectura de contes que els infants es formen com a lectors literaris i desenvolupen les seves capacitats creatives. D’altra banda, cal tenir en compte que davant aquest nou format serà necessari, també, for-mar el lector perquè aprengui a sa-ber accedir, manipular i respondre a la informació. Les imatges i els sons dels llibres digitals es combinen amb textos escrits per crear noves formes de transme-tre significats, explicar

procediments i comunicar-se inte-ractivament. La lectura digital està present a les nostres aules per for-mar lectors competents però viu i conviu amb la lectura impresa. Cap d’aquest tipus de lectura substitueix l’altre, ja que en cadascun d’ells es treballen competències i habilitats diferents. “La lectura digital va uni-da a noves pràctiques culturals, que requereixen noves competències.” (José Antonio Millán).“un aprendizaje eficaz en el s. XXI no solo requiere cambiar nuestras herramientas, sino también nues-tra forma de pensar. necesitamos integrar la tecnología de manera que no solo permita a nuestros es-tudiantes hacer coses «antiguas» (como escribir o documentarse) de un nuevo modo, sino lo que es más importante, han de hacer «nuevas» cosas de «nuevas» maneras, y adqui-rir una educación diferente y mejor, porque la tecnología existe.” (Marc

Prensky1, junio de 2012)Mireia Augé, coordina-

dora 2n cicle d’Educa-ció Infantil del CEI Bell-lloc

100%

CEIBELL-L

LOC

Page 24: Revista 68

24

n Gran aportació durant la Campanya de Nadal “La meva joguina és per a tu”

n “Junts és més divertit; Celebrem el Nadal!” amb les Germanetes dels Pobres.

n “Sóc nen i sóc voluntari” Recollida de farina i sucre pel Banc dels Aliments.

#vOLEMsERvOLunTARIs

Page 25: Revista 68

25

LA FEsTA DE nADAL

FEM CAgAR EL TIó!

Page 26: Revista 68

26

EL DIA A DIA AL CEI bELL-LLOC

Page 27: Revista 68

27

Page 28: Revista 68

28

Ens hAnvIsITAT

IsAbEL MuRADàs

MARIA CARME ROCA

Isabel Muradàs, tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Girona i regidora d’Educació i Esports, estigué a l’escola el passat 21 d’octubre per a inaugurar l’Any Cultural, que enguany es dedica a Grans dones de Catalunya. Muradàs féu unes

reflexions molt interessants que adreçà als alumnes de 4t d’ESO a l’entorn de la importància de les conviccions, l’edu-cació, l’emprenedoria, els valors... i els instà a no posar-se límits a l’hora d’ima-ginar el seu futur i de planificar-lo.

Maria Carme Roca, escriptora, filòloga i historiadora, visità la nostra escola el passat 18 de desembre. Hi impartí dues sessions sobre la figura i l’obra d’Ermes-senda de Carcassona, una per als alum-nes de 2n d’ESO i l’altra, per als de 3r.

Roca -que en el curs anterior ja ens vi-sità per a parlar-nos de l’abat Oliba- és una gran coneixedora d’aquesta podero-sa comtessa del casal de Barcelona, que va viure ara fa mil anys i que està enter-rada a la Catedral de Girona.

n Sessió inaugural de l’Any Cultural amb la tinent alcalde i regidora d’Educació i Esports, Isabel Muradàs.

n Maria Carme Roca ens parlà d’Ermessenda de Carcassona.

Page 29: Revista 68

29

JOAQuIM LLIMOnA

Joaquim Llimona, advocat, professor de Dret Comunitari Europeu de la universitat de Barcelona i besnét de Carme Karr, parlà de la seva besàvia, el passat 20 de novembre, davant els alumnes de 1r de batxillerat. Karr fou una persona que, dins del moviment modernista català, tingué un paper molt principal. És conegut el seu com-promís amb tots els aspectes de la vida ciutadana. Destacà com a escriptora, periodista, compositora... S’esforçà perquè les dones tinguessin les matei-xes oportunitats que els homes, de ma-nera especial en el camp cultural. Karr, de mare italiana i de pare francès amb arrels alemanyes, nasqué l’any 1865 a Barcelona, ciutat on morí el 1943.

n Joaquim Llimona parlà de Carme Karr, una persona que, dins del moviment modernista català, tingué un paper molt principal.

MARIOnA AgusTÍ I EuLàLIA DOMènECh

Mariona Agustí i Eulàlia Domènech parlaren de la vida i obra de la seva mare i besàvia, Conxita Badia, una de les so-pranos més destacades del segle XX en el camp de la cançó culta i popular. En-ric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla foren, al llarg de la seva vida artís-

tica, els seus tres grans mestres. A més de cantar en gèneres ben variats, fou una excel·lent pianista i va desenvolupar una important carrera com a professora de cant. La sessió tingué lloc el passat 22 d’octubre i anà adreçada als alumnes de 2n de batxillerat.

n Mariona Agustí i Eulàlia Domènech parlaren de Conxita Badia.

Page 30: Revista 68

nADAL 2015

30

n Les aules plenes de gom a gom per veure les actuacions de cada classe.

n Els dimonis intentaren temptar els pastors i espectadors que assistiren a la representació teatral.

n Els nois de primer d’ESO van representar l’obra Els Pastorets de Folch i Torres.

Page 31: Revista 68

n Poemes, nadales, representacions teatrals... tot un conjunt d’activitats treba-llades per fer d’aquell dia una gran jornada.

n Davant els pares i un munt de càmeras fotogràfiques, els alumnes represen-taren diferents funcions nadalenques.

n Quina il·lusió poder fer-me la foto en família amb el meu rei preferit!

n Poemes en català, castellà i anglès que durant aquestes festes tots recitarem a casa nostra.

n Al final de la festa, ses majestats vingudes d’orient van acostar-se a l’escola per a rebre els més menuts.

31

Page 32: Revista 68

Confïi en el nostre.

Creu que és prou eficaç el seu

sistema de seguretat?

C/ Puig Negre, 2 · Local 1

17111 Vulpellac (Girona)

www.seguritec.cat

[email protected]

T. 972 640 109

Empresa reconeguda per la Generalitatde Catalunya amb la concessió demencions en l’àmbit de la seguretatprivada a Catalunya.

Page 33: Revista 68

33

n L’Agustí i en Martí prepararen, des de primera hora, unes magnífiques botifarres per a les famílies d’ESO que vingueren a la festa.n Concurs de pessebres, arbres i tions organitzat pels alumnes d’ESO-1.

n El fet de celebrar aquesta diada en diumenge permet que vingui tota la família a la festa de l’escola.

n L’entrada als edificis de primària ja ens deixava veure que aquesta era una festa que aglutinava la festa de nadal amb la celebració del 50è aniversari.

Page 34: Revista 68

34

EspAIEDuCATIu

bELL-LLOC CELEbRAEL sEu 50è AnIvERsARI

pER RAMOn MOnCunILL

Bell-lloc ha crescut amb l’esforç, con-fiança i generositat de moltes famílies i professionals de l’educació, però el seu origen amaga la història d’un grup de pares de família que des de finals de la dècada dels 60 del segle passat varen so-miar la creació d’una escola que donés resposta als seus ideals. El seu entusias-me, iniciativa i visió sobrenatural foren capaços de fer realitat un clar objectiu: procurar una sòlida formació profes-sional, humana i cristiana per als seus fills. La idea fundacional del pares pro-motors del col·legi fou la de capacitar professionalment la gent del camp, jun-tament amb l’educació de nois d’altres procedències socials. Bell-lloc va iniciar la seva activitat acadèmica a 1965, amb 60 alumnes, a les precàries instal·lacions d’una masia del segle XVI. Enguany en celebrem el 50è aniversari !

Dissabte 24 d’octubre: Acte Institu-cional de celebració dels 50 anys de Bell-llocEl pavelló poliesportiu convertit en un digne saló d’actes fou la seu de l’acte

institucional de celebració del 50è ani-versari de Bell-lloc que aplegà cente-nars de famílies, antigues i actuals, que volgueren ser presents i protagonistes d’una jornada històrica. La presència de l’alcalde de Girona, del Delegat del Govern i moltes altres autoritats, testi-moniaren el reconeixement de la socie-tat civil a la tasca educadora i social que al llarg d’aquests 50 anys Bell-lloc ha desenvolupat a favor de milers d’estu-diants.Després de les paraules del director del col·legi, el Sr. Joan Planagumà, que glossà el profund sentit d’aquesta jor-nada, fou un antic alumne, en Didac Lee, prestigiós empresari del món de les noves tecnologies, el qual, evocant els seus records com a estudiant de Bell-lloc, desplegà un missatge ple de sentit positiu, encoratjador, optimista i pro-fundament educatiu que impactà en tots els assistents.

un moment entranyable el vàrem compartir quan algunes persones –el Sr. Miquel Andreu, antic director del

n El Sr. Miquel Fàbrega, antic president de l’AMPA de Bell-lloc, rebé un dels guardons que es lliuraren en el decurs de l’acte acadèmic.

n El Sr. Joan Planagumà, director de Bell-lloc. n El Sr. Didac Lee, antic alumne i prestigiós em-presari, va impartí una engrescadora xerrada.

Page 35: Revista 68

35

col·legi; el Sr. Joan Quintana, professor durant molts anys; la Sra. Montserrat Tulsà, al capdavant de l’Administració de la cuina; el Sr. narcís Mató, respon-sable de la Secretaria del col·legi; els Srs. Llopart-Vidal, antics pares i ac-tuals avis de molts néts estudiants de Bell-lloc; el Sr. Miquel Fàbrega, que presidí l’AMPA del col·legi amb veri-table encert, la Sra. Rosa M. Arman-gué, viuda del Sr. Paco Serra, que fou president del Consell d’Administració de Bell-lloc; el Sr. Joan Ribot, de la pri-mera promoció del col·legi; la Sra. Loli López, que fou la primera directora del CEI Bell-lloc – van rebre un senzill guardó com a testimoni i record per la seva tasca i representació de moltes al-tres persones que han fet que Bell-lloc, gràcies a la seva dedicació, implicació i servei, sigui el que és en aquests mo-ments.

Després de les sentides paraules del Delegat del Govern, Sr. Eudald Ca-sadesús i de l’alcalde de Girona, Sr. Carles Puigdemont, la Petita Coral de Bell-lloc va cloure el familiar acte ins-titucional amb una reeixida i simpàtica actuació.En acabar, una ballada de sardanes a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona posà la nota festiva, a una jornada his-tòrica i molt gratificant.

n L’alcalde de Girona i el Delegat del govern ens acompanyaren en aquesta entranyable celebració dels 50 anys de Bell-lloc.

n La Petita Coral de Bell-lloc va posar, brillantment, la nota musical a la jornada.

Page 36: Revista 68

36

EsCOLADE pAREs

DE “pADREs hELICópTEROs” A “pADREs DROnEs”

pER pILAR guEMbE I CARLOs gOñI

Los llamados “padres helicópteros” son aquellos padres controladores –en inglés se conocen como overparenting o hiper-parenting– que están al servicio perma-nente de sus retoños, revoloteando so-bre ellos, llevando a cabo una vigilancia constante. Están en alerta continua, preparados para entrar en acción de forma inmediata cuando perciban que alguna de las necesidades o caprichos de sus hijos quedan desatendidos. El resul-tado suele ser, como es de esperar, niños sobreprotegidos, que nunca han proba-do andar solos, que nunca se han caído y que se han acostumbrado a tener un “helicóptero” sobre sus cabezas, niños dependientes, inseguros, caprichosos…Pero los “helicópteros” no pueden llegar a todas partes, hay lugares y momentos en los que los padres no pueden estar pilotando y se ven obligados a “aban-donar” a sus hijos; por ejemplo, en el colegio. En tales situaciones de falta de cobertura, los “padres helicópteros” han desarrollado un nuevo modelo para se-guir vigilando a distancia, se trata de los “padres drones”.Cristina Gutiérrez Lestón, codirecto-ra de la escuela La Granja y autora de Entrénalo para la vida, un libro que nos

enseña cómo ayudar a nuestros hijos a poner en práctica las emociones, habla, en una carta publicada en La Vanguar-dia, de las características de esos “padres drones” que se las arreglan para contro-lar a sus hijos desde la distancia cuan-do ellos no pueden estar físicamente. Según Cristina Gutiérrez Lestón unos “padres drones” serían aquellos que:• Quieren decidir con quién se sienta su

hijo en clase.• Piden al profesor que no permita que

un compañero se acerque a menos de diez metros de su hija.

• Solicitan que el maestro justifique por qué se cayó su pequeño en el patio.

• Deciden qué días se deberían poner los deberes para combinarlos con las acti-vidades extraescolares de la familia.

• Creen a sus hijos antes que al profesor.• Exigen que en los campamentos de

dos días se les lave el pelo con champú y suavizante.

Cristina Gutiérrez Lestón se pregunta cómo debe sentirse un niño o una niña con unos “padres drones”, sabiéndose observado continuamente, sin posibi-lidad de equivocarse ni de probar qué es eso de la libertad. Pero también se pregunta cómo debe sentirse el profesor o la profesora, siempre en el punto de mira, siempre con alguien dispuesto a apuntar el más pequeño desliz para, si fuera el caso, llevarlo al grupo de What-sApp de la clase, a los periódicos o a los tribunales.La hipervigilancia es amor mal com-prendido, genera agobio en los hijos e incomodidad en los profesionales, dos situaciones emocionales que no favore-cen la interacción educativa.

n La hipervigilància és un amor mal comprès.

n Els pares drons són pares que se les arreglen per controlar els seus fills des de la distància quan no poden ser-hi físicament.

Page 37: Revista 68

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

BellllocCorporatiu(1B)260514AFR.pdf 1 26/05/14 11:52

Page 38: Revista 68

38

L’altre dia un amic es va trobar amb la següent situació. un avi anava pel carrer amb la bossa de la compra. Estava esgo-tat i es va aturar a reposar. Es va recolzar a la paret d’un bloc de pisos. Les cames li tremolaven i li costava respirar. Dues persones davant d’ell, del meu amic, no es van parar per ajudar-lo, l’avi. El se-gon, almenys, es va girar per contem-plar-lo, però no es va aturar. D’on surt aquest?, hagués pogut preguntar-se es-tranyat. El meu amic va atendre aquell bon avi. Li va agafar la bossa i van anar a descansar en un banc que era a la vora. Se’l veia molt agraït. Li va comentar que havia quedat sorprès que un jove estigués disposat a ajudar una persona gran. Aquest amic meu va estar-se amb l’avi uns 10 minuts. S’ho van passar bé. no va ser per tirar coets! Però va marxar amb la satisfacció d’haver fet una bona obra de misericòrdia.El comentari de l’avi ens fa pensar. Com és possible que ens oblidem tan fàcilment de les persones necessitades? no ens preocupen els problemes de la gent? Anem massa ràpids per la vida. Massa coses al cap i no ens adonem de les necessitats que es generen cada dia al nostre voltant. I són moltes, la veritat.Per això, podem pensar que el Sant Pare ha sabut llegir a la perfecció l’estat de la situació i, per aquesta raó, convoca l’Any Jubilar de la Misericòrdia. Va co-mençar el passat 8 de desembre, solem-nitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. Tenim tot un any per davant per entendre i viure de cares al nostre proïsme.Vaig conèixer, una vegada, una mare de família que duia un cop al mes els seus fills a un menjador de gent pobra i dis-

capacitada. Ho feien el dissabte. Hi ana-ven d’hora, paraven les taules, servien el dinar i procuraven donar una mica de conversa a aquelles persones. Tothom està d’acord que és una bona acció. Però, em podríeu dir quantes persones coneixeu que de manera habitual realit-zin aquestes bones obres? I encara més, quantes mares porten els seus fills a fer aquestes accions? Tornem a repetir-ho: quina cosa més bona! Quantes perso-nes estarien disposades a dedicar el seu temps a les persones necessitades? Em vaig portar una alegria gran en sentir que una mare de l’escola ho va fer amb el seu fill i alguns amics seus.Tots podem guanyar una mica més en humanitat. Tenir un cor misericordiós suposa, com a primera cosa, sortir dels nostres egoismes per poder veure que altres persones ho estan passant mala-ment. Realment, amb el nostre actuar no podrem acabar amb la fam al món, ni eradicarem el terrorisme internacional. Però, també entenem que tots aquests mals comencen en els cors de persones, que han estat imatge de Déu. Per tant, hem d’anar al cor de les persones per canviar el món. Hem d’anar al nostre cor i veure què és el que hi ha. Tantes vegades veiem egoismes, vanitats, im-paciències, pors... Per què no procures canviar el teu cor? no te’n vagis gaire lluny. Procura crear a la teva vora, entre els teus, un clima de més confiança, de caritat..., de misericòrdia. A la teva fa-mília, a la feina, amb els veïns... allà on siguis. Procura ser misericordiós, com-prensiu, amable, carinyós... I ja veuràs que comencem a canviar aquests món nostre que ens ha donat Déu nostre Senyor.

REFLEXIOnAnT

Any JubILARDE LA MIsERICòRDIA

pER Mn. JOsEp MARIA ROvIRA

n El Sant Pare va convocar l’Any Jubilar de la Miseri-còrdia que començà el passat 8 de desembre.

n Procura crear a la teva vora un clima de més con-fiança, de caritat, de misericòrdia…

Page 39: Revista 68

C. Argenteria, 22 GIRONAC. Lasauca, 1 FIGUERES

[email protected]

Page 40: Revista 68

40

Jaume Fàbrega i Dalmau, persona molt vinculada a Bell-lloc, va morir a Girona el passat 29 de juny. Va ser un dels fundadors de l’escola, de la qual ha estat pare i avi. També, professor. Home d’una qualitat humana exem-plar i d’unes conviccions religioses pregones. Enamorat de Catalunya, dels seus paisatges i de les seves mi-llors tradicions. Durant molts anys exercí de veterinari. En aquest núme-ro en parlem amb un dels seus néts: en Jaume Arxer i Fàbrega, professor de l’escola.

Fes-nos unes pinzellades biogràfiques del teu avi. Va néixer el 21 de març de 1924 i va mo-rir el 29 de juny passat. Primer va estu-diar magisteri a Girona i, després, va cur-sar veterinària a Saragossa. En casar-se amb la meva àvia, va anar a viure a Santa Coloma de Farners. Després, amb els es-talvis, van comprar la granja del costat del Sitjà a Salt. Finalment es traslladaren a Girona, on encara resideix l’àvia.

Tenia parentiu amb el famós Dr. Francesc Dalmau, que, com a soldat

En ELRECORD

JAuME FàbREgA vIsT pEL sEu néT JAuME ARXER

pER DAvID pAgès I CAssú

n Jaume Fàbrega obrint la porta de la masia l’any 1965.

Page 41: Revista 68

41

n En Jaume Fàbrega. n En Jaume i la seva esposa Anna.

del British Army, va participar a la Batalla de Normandia, així com en altres batalles de la Segona Guerra Mundial. És així? Sí, el Dr. Francesc Dalmau va ser un gran personatge. La seva vida dóna per a un bon guió cinematogràfic. De fet, acaba de sortir un llibre de l’historiador Francesc Marco en què aprofundeix en la seva biografia. Era fill del metge i po-lític Laureà Dalmau, que era l’oncle del meu avi. La filla d’en Laureà, que nedava molt bé, va salvar un ministre de Franco a la platja de la Fosca. Li van dir que de-manés el que volgués i va demanar que el seu pare pogués tornar de l’exili.

El 27 d’abril, dia de la Mare de Déu de Montserrat, de l’any 1950 es va ca-sar amb la teva àvia Anna. Seixanta-cinc anys de casats, 11 fills, 56 néts i, fins al ara, 7 besnéts...una família molt gran, que segueix crei-xent molt! El lema familiar és Com una pinya. Els meus avis han lluitat per acon-seguir-ho. M’impactava molt veure en aquests últims anys, quan amb prou fei-nes parlava, com li brillaven els ulls quan mirava la meva àvia. I somreia feliç. Crec que la seva mort resumeix la seva vida: aquella tarda van pujar a can Figueres els seus amics, i part de la família. I va morir a la nit, rodejat de la seva dona, tres de les seves filles, jo mateix i la meva filla com a representant dels néts i dels besnéts, que ens havíem quedat a sopar per casualitat.

Digues tres adjectius amb què el ca-racteritzaries?Era molt exigent amb nosaltres, no ens en deixava passar ni una! Per exemple, sem-pre que ens queixàvem que teníem set, ell ens responia: “Jo en tinc vuit i encara no bec!” Però alhora era molt just i coherent: predicava amb l’exemple. I això feia que te l’escoltessis. Sempre estava alegre i pro-curava que els altres fossin feliços.

Els néts, quins records teniu d’ell com a avi?

Tots els néts grans recordem amb grà-cia la llei de la palanca. Sempre que l’havíem d’ajudar a carregar pedres o branques, ens l’explicava! En els àpats familiars, l’avi ens recordava allò de “Cucharada y paso atrás” perquè no ens atipéssim. Era una manera de dir-nos que havíem de pensar en els altres.

A can Figueres, la casa que va adqui-rir a Anglès com a segona residèn-cia i per a les trobades familiars, era l’home més feliç del món...Va ser un autèntic encert poder tenir un lloc gran per a reunir tota la família. Hi hem passat molts estius de la nostra in-fantesa. Allà era un “multiusos”. Quants de records que tenim d’ell fent córrer el seu carretó de color rovellat, amb el bar-ret de palla, carregant soques i arreglant camins, o bé amb algun nét netejant la piscina i comprovant els nivells de clor o degustant els tomàquets del seu hort. no parava de treballar en tot el dia!

I quines coses més recordes?Cada matí d’estiu a can Figueres, quan venia a despertar-nos a l’habitació, ens deia: “Beneït sigui el dia”, i nosaltres responíem adormits: “El Senyor que ens l’envia”. A la cuina, mentre ens prepa-rava torrades amb pa de pagès plenes a vessar de la melmelada de móres de la meva àvia, ens preguntava: “T’has aixe-cat sense plorar?”

Va exercir durant molts anys com a ve-terinari. Ens consta que tenia un gran prestigi i que la gent l’apreciava molt.Sí, el coneixia molta gent. La meva mare recorda que la gent li deia: “Ah, tu ets filla d’en Fàbrega, el veterinari?” Tothom parlava d’ell amb molt d’afecte perquè estava pendent de la gent.

L’avi Jaume fou un dels precursors de Bell-lloc. Com hi intervingué?Bell-lloc va ser la nineta dels seus ulls. Va ser un dels fundadors del col·legi i hi va impartir classes de zootècnia veterinària

uns quants anys. Els promotors busca-ven un possible terreny per a l’escola i ell va llegir al diari Los Sitios l’anunci de la venda de la finca Can Pau Birol. Va anar-hi. I, a partir d’aquí, va venir tot. El primer any de l’escola, els alumnes anaven a casa seva per al tema de la ma-trícula. L’any passat, el senyor Castany li va regalar una foto de quan ell obria la porta de la masia i l’anunci al diari de la venda de la finca.

Així, podem dir que tres generacions de la família Fàbrega, fins ara, heu es-tat professors de l’escola: el teu avi, el teu oncle Xavier i tu mateix.Sí! Hi hem passat molts membres de la fa-mília Fàbrega. Actualment també n’hi ha una bona colla. Recordo que el dia que els avis feien 50 anys de casats era laborable. Com que vam anar tots a celebrar-ho, el meu oncle Xavier va haver de comunicar a l’equip de cuina que aquell dia hi men-jarien trenta persones menys.

De les coses que et va ensenyar, qui-nes en destacaries?Podria dir tòpics, però el meu avi vivia el que predicava. I així podem parlar de l’amor a Déu (sempre que veiem un campanar, se’ns escapa un “Serviam”, que vol dir “Et serviré, Senyor, amb el que em demanis”; o toquem el clàxon quan passem per davant la Mare de Déu de Can Figueres). De l’amor a la família (causava impressió com cuidava la meva àvia... i a l’hora de beneir cada àpat fami-liar, picava la copa amb el ganivet, aixe-cava el dit i deia: “Que tots hi siguem!”). I, també, de com tractava els altres (sem-pre somreia i contestava “molt bé” quan li preguntaven com estava). Sense gaires sermons, no perdia ocasió per a educar-nos a fi que fóssim persones íntegres i fortes com ho era ell”.

Gràcies, Jaume, per obrir-nos el llibre de la vida del teu avi, que presenta tantes i tantes pàgines de bona llavor i de bons fruits.

Page 42: Revista 68

42

Aquest estiu, pocs dies després d’haver acabat el proppassat curs, vàrem conèi-xer que el projecte Wirbasing Europe, liderat per en nil Matamala i en Quim Montoro, rebien el premi internacio-nal Enterprise without borders. Durant aquest últim any de batxillerat–ara tots dos ja són a la universitat- han desenvo-lupat uns carregadors sense fils per a dis-positius mòbils, així com també uns car-regadors solars. Arribar al prototip defi-nitiu va resultar un camí bastant llarg i difícil. Després de provar amb diferents materials, començant per la fusta, van acabar adquirint una impressora 3D per fabricar-los. El jurat que va atorgar el premi va destacar el grau d’innovació i sostenibilitat del projecte, així com el nivell d’internacionalització aconseguit: a més de comprar algunes peces a Sin-gapur, van aconseguir implicar en el seu projecte un grup d’estudiants de disseny de noruega que els va ajudar amb la part gràfica. A la seva pàgina web (http://wir-basing.jimdo.com/) podeu troba-hi tota la informació, així com accedir a la seva botiga online.

EspAIEMpREnEDORIA

WIRbAsIng pREMIATA bRussELEs

pER JOAn EnRIC TALó

n La participació a les jornades formatives Thinkbig dóna eines per perfilar futurs projectes emprenedors als joves estudiants.

FORMACIó AMb ThInKbIg

També, a finals de novembre, quatre alumnes de 4t d’ESO van participar a les jornades de formació organitzades per ThinkBig, el programa de suport a joves emprenedors socials promogut per la Fundació Telefónica. En Gerard, en Pau, en Lucas i l’Ignasi eren els repre-sentants dels quatre projectes que van ser seleccionats per formar part d’aquest

programa i van viatjar fins a Buitrago de Lozoya (a 100 km al nord de Madrid) on es van desenvolupar aquestes jorna-des. Allà van coincidir amb uns 200 joves de tot l’Estat que també assistien als més de 25 tallers i conferències que s’hi van realitzar. Ben segur que aquesta trobada ha suposat una bona empenta per als seus projectes!

n El projecte liderat per en Nil Matamala i en Quim Montoro va rebre el premi internacional Enterprise without borders.

Page 43: Revista 68

Després de la gran experiència que va suposar l’apadrinament del projecte SchoolGo per part de la Maite Esteve –van guanyar el 1r premi europeu Global Enterprise Progect-, aquest curs 15/16 hem iniciat -amb el seu assessorament- un programa d’apadrinament dels pro-jectes dels alumnes de 4t d’ESO. Mares i pares d’alumnes de totes les edats de l’escola fan de padrins d’aquests projec-tes. El seu paper és el d’orientar i guiar els alumnes, proporcionar-los una opinió externa i una visió més àmplia, i eixam-plar la seva xarxa de contactes. Durant el mes de novembre, han començat les reunions del grups d’alumnes amb els seus padrins... A hores d’ara, ja han pas-sat més de 12 padrins per reunir-se amb els alumnes de diferents grups. Aquest curs també tenim projectes prou in-teressants: una polsera per localitzar persones amb Alzheimer que es poden perdre, un maillot que s’il·lumina i es carrega amb energia solar, una platafor-ma per donar sortida a tot el menjar que llencen moltes empreses del sector de l’alimentació o una aplicació per ajudar els sense sostre i refugiats.... Aquests són només alguns dels projectes que segur que faran parlar al llarg d’aquest curs.

ApADRInAMEnT DE pROJECTEs

n L’apadrinament de projectes proporciona un assessorament i dóna orientació als emprenedors de projectes de l’escola.

Can Quelot, s/n - Sant Gregori - Tel. 972 42 91 59 - www.marangels.com

Page 44: Revista 68

44

FLAshDE nOTÍCIEs

Les sortides culturals del primer trimestre van permetre a tots els alumnes de l’escola treballar diferents projectes a partir d’un centre d’interès. A la fotografi a, alumnes de 2n de batxillerat a la visita als laboratoris Hipra.

Els alumnes Francisco Javier Céspedes Rodríguez de primer de primària i Bernat Lucas Valencia de quart de primària van resultar guardonats en el tradicional concurs de pintura ràpida del GEiEG.

A fi nals d’any, un bon grup de professors va assistir a l’IESE per escoltar el conferenciant Richard Gerver, dins el marc de les Jornades que organitza Institució Familiar d’Educació.

Page 45: Revista 68

El cicle superior de primària va organitzar un concurs de fotografi a aprofi tant l’inici de les festes de Girona. El jurat, encapçalat pel fotògraf Toni Forns, va tenir la difícil tasca de discernir entre més d’una quarentena de fotografi es.

El professor del cicle mitjà Lluís Gordaliza va participar en tres programes del Gran Dictat de TV3. Una gran experiència i l’oportunitat de conèixer professionals de primer nivell.

Page 46: Revista 68

46

AnTICsALuMnEs

L’ACTE InsTITuCIOnAL DEL 50è AnIvERsARI D’AnTICs ALuMnEs

EL buTLLETó

El passat dia 4 d’octubre, a Bell-lloc celebràvem els seus primers 50 anys de vida. una fi ta molt memorable. Aquest motiu fou més que sufi cient per donar cabuda a dos fets en els quals, en bona part, l’Agrupació d’Antics Alumnes hi va poder posar el seu gra de sorra. En primer lloc, el dia 4 d’octubre, celebrant una missa d’acció de gràcies a la cate-dral de Girona. Fou una vetllada plena

d’èxit. Així mateix, el dia 24 d’octubre, es van celebrar diferents actes al Pavelló Esportiu de Bell-lloc, dels quals desta-quem els actes celebrats per l’Agrupació a la tarda, una taula rodona formada per personalitats com Dídac Lee, Martí Sa-balls i Rafel de Ribot, així com la pro-jecció d’un recull d’imatges i vídeos que recollien diverses activitats i moments de la història de Bell-lloc.

El curs passat es va publicar el núme-ro 29 del Butlletó; enguany, publicarem el número 30, una xifra especial. Com bé sabeu, El Butlletó recull una varietat d’articles que tenen en comú la presèn-cia d’antics alumnes. D’aquest darrer, en destaquem l’aparició de narcís La-guarda, el qual sorprèn el lector quan explica les curiositats i les vivències de la Sagrada Família. O en Vicenç Sarquella, que a l’apartat titulat “De lluny”, ens re-sumeix la seva vida a l’Extrem Orient. Altres articles interessants són l’entre-vista feta a en narcís Mato, a en Martí Saballs, Miquel Bastons, un recull foto-gràfi c de les sortides familiars i la taula rodona que es realitza amb motiu de les Jornades Agràries, aquest any el tema de debat era “És rendible ser sostenible?”.A hores d’ara, ja estem començant a po-sar les primeres pedres del que serà El Butlletó d’aquest curs que, de ben segur, us agradarà.

n Els antics alumnes Rafel Ribot, Martí Saballs i Dídac Lee participaren a la taula rodona organitzada per l’agrupació en motiu del 50è aniversari.

agrupació d’antics alumnes de Bell-lloc

[email protected]

Núm. 29 - juny 2015Any 13

3 E

elbutlletó

parlem amb en narcís mató

narcís laguarda: construint la sagrada Família

Page 47: Revista 68

47

A finals del curs passat, el dia 21 juny, vam visitar núria des de Fontalba. A l’inici d’aquest curs 2015-2016, de moment, hem realitzat un parell d’excursions. La primera, a data d’11 d’octubre, consis-tia en un recorregut clàssic del Pirineu, en concret, del pic de la Dona i al pic de Bastiments. Mentre que l’altra, el dia 15 de novembre, consistia a recórrer les Guilleries, acompanyats per l’àlex Se-rrahima (un gran coneixedor de la zona); vam sortir de Sant Miquel de Cladells i entremig de boscos de castanyers i alzi-nes, vam arribar a Santa Margarida de Vallors.Com és costum, però, d’ara a finals de curs, se’n realitzarà una de mensual. Així que hi esteu convidats!

EXCuRsIOns DE L’AgRupACIóD’AnTICs ALuMnEs

n Coronant el pic de la Dona i el pic de Bastiments el mateix dia.

n Travessa de Fontalba a Núria.

n L’Àlex Serrahima descobrint-nos diferents indrets de les Guilleries.

Page 48: Revista 68

48

El passat mes de novembre, el profes-sor Ramón Moncunill va ser convidat a participar en el congrés internacio-nal “Lecciones cervantinas entre dos centenarios (#Quijote2015/ #Cervan-tes2016)”, organitzat per la universitat de navarra. La ponència del Dr. Mon-

cunill, que és especialista en el Segle d’Or, es titulava: “El ingenio en la no-vela de Cervantes: Los trabajos de Persi-les y Sigismunda”. A l’esmentat congrés, hi participaren professors universitaris d’Espanya, Equador, Colòmbia, Perú, Cuba i Mèxic.

bELL-LLOCFORA DEbELL-LLOC

RAMón MOnCunILL pARTICIpA En un COngRés InTERnACIOnAL A pAMpLOnA

n La UNAV convidà Ramón Moncunill al congrés internacional Lecciones cervantinas entre dos centenarios.

El divendres 18 de setembre tingué lloc, al pati de les Magnòlies de l’edi-fici de la Generalitat, la celebració de la 22a edició de la nit de Poetes, que organitzen els Amics de la unESCO de Girona. L’acte tingué dues parts ben diferenciades: la primera consistí en la lectura de poemes premiats, en la ca-tegoria de batxillerat, en l’última edi-

ció dels Jocs Florals de l’Ajuntament de Girona i, també, de poetes d’avui (Manuel Forcano, Isabel Oliva i Prat, Cèlia Sànchez-Mústich i Jordi Serra i Garrido); la segona, en un homenatge a la poetessa Rosa Leveroni. Josep no-guer, amb “Coses de nens” i Joaquim Llopart, amb “La cançó del silenci” re-presentaren Bell-lloc.

nIT DE pOETEs 2015

n Josep Nogué i Quim Llopart participaren en el certamen de Nit de Poetes.

Page 49: Revista 68

49

LA MOnOgRAFIA bI DE L’ARnAu CAñAbATE I L’èRIC vALLès, pREMIADEsA JóvEnEs InvEstIgadorEs I AL Bcn BIo Pro scIEncE MEEtIng

El divendres 28 de febrer de 2014, La Vanguardia va publicar un article en el qual es descrivia un descobriment sen-sacional del Dr. Joan Massagué realitzat al Memorial Sloan Kettering de nova York sobre el mecanisme molecular im-prescindible per a realitzar una metàsta-si i, per tant, el seu coneixement era clau per aturar aquest procés responsable de la malignitat del càncer.La lectura d’aquest article em va fer veure la possibilitat d’un estudi virtual de disseny d’inhibidors de la proteïna VCAM-1 mitjançant tècniques de Quí-mica Computacional, disciplina que ja gaudeix d’una certa tradició en els tre-balls de recerca dels nostres alumnes de batxillerat i que va iniciar per primera vegada el nostre antic alumne i actual-ment metge traumatòleg, Pau Macha-do. Vaig consultar amb el nostre també antic alumne Aleix Viñolas, químic per la universitat de navarra i expert en la matèria, qui sense dubtar-ho va veure possibilitats clares d’èxit i va suggerir dues línies a seguir, un partia de l’indol i l’altra, de la quinolina, com a compos-tos inicials per al disseny d’inhibidors virtuals de VCAM-1.Dos alumnes de la promoció havien de-mostrat a les classes seu interès per la Bi-oquímica i per realitzar un treball de re-cerca sobre aquesta temàtica. un dia, a l’hora del descans, passejant pel pati, els vaig proposar la realització d’un parell de treballs de recerca en Química Com-putacional. Evidentment que el seu des-coneixement era total però la idea els va entusiasmar atès que era una cosa que tenia novetat en el seu contingut i la tra-dició en el seu desenvolupament.En dissenyar els índexs individualitzats dels treballs ja es va pensar en una pos-sible presentació conjunta de les dues

monografies per als certàmens de major nivell fet pel qual haurien de tenir una possibilitat relativament fàcil d’acoblar, de forma natural, els continguts d’amb-dós textos.un cop fet aquest pas i per tenir la se-guretat que s’anava per bon camí, vam contactar amb el Dr. Joan Massagué, mitjançant un correu electrònic al Me-morial Sloan Kettering de nova York. A les poques hores, vam tenir la resposta de l’insigne investigador que ens ani-mava a seguir pel camí que inicialment havíem pensat i ens marcava algunes precisions a seguir. El correu va resultar absolutament motivador per als nostres alumnes ja que el Dr. Massagué els con-siderava un equip col·laborador de les seves investigacions. Al llarg dels dos tri-mestres finals de primer de batxillerat, es va anar desenvolupant la part més bi-bliogràfica del treball i va ser, en acabar primer de batxillerat quan, amb l’ajuda de dos alumnes que havien acabat se-gon de batxillerat i que havien fet un treball d’investigació en Química Com-putacional, Adrià Marly i Santi Caireta, van guiar els primers passos de l’Arnau i l’Eric amb els programes de disseny mo-lecular imprescindibles per realitzar la investigació. Durant l’estiu i el primer trimestre del curs 2014-2015 el treball es va finalitzar amb èxit.Es van enviar al Dr. Massagué els dos treballs i durant les vacances de nadal, al desembre de 2014, vam rebre la res-posta des dels Estats units en la qual el Dr. Massagué qualificava els treballs de molt assenyats i sofisticats atès que havien estat realitzats per alumnes de batxillerat.Al llarg del segon trimestre, els treballs es van fusionar en un de sol i es van anar fent els retocs finals i es van presentar

al Certamen de Joves Investigadors al maig de 2015.El dia 23 juliol de 2015, vam rebre la comunicació oficial que ens confirmava que el treball “Una adhesión no deseable. Diseño virtual de inhibidores indólicos y quinoleicos de la VCAM-1 mediante téc-nicas de Química Computacional” havia estat seleccionat per a la fase final del Certamen de Jóvenes Investigadores.Tal com s’indica a la informació ofici-al, “el Certamen de Jóvenes Investiga-dores, és una iniciativa de la Secretaria General d’Universitats i de l’Institut de la Joventut posat en marxa l’any 1988. El seu objectiu és despertar en els joves d’entre 15 i 21 anys un interès per la recerca cien-tífica a través de la concessió de diferents tipus de premis als treballs realitzats per aquests durant els seus estudis d’Educa-ció Secundària Obligatòria, Batxillerat o Formació Professional en qualsevol de les matèries del currículum oficial. Tots els treballs que es presenten han de comptar amb l’assessorament i supervisió d’un co-ordinador, que podrà ser un professor del centre educatiu o una persona que exer-ceixi funcions d’animació o direcció en l’associació a la qual pertanyen els autors.”En aquesta convocatòria de 2015, les inscripcions al certamen van ser 289, procedents de 15 comunitats autònomes. El jurat va seleccionar els 40 treballs finalistes, els autors van ser convocats a la fase final del certamen de Joves Investigadors a realitzar en el Centre Eurolatinoamericano de Joven-tut (CEuLAJ), que és un centre de re-cursos i activitats idoni per a la formació juvenil i que es troba a Mollina, Màlaga.El Certamen es va desenvolupar des del 28 de setembre al 2 d’octubre i tots els participants van haver d’exposar els seus treballs davant un jurat format per pro-

n Exposició del Treball de Recerca.n L’Èric i l’Arnau amb els diplomes del Premi Especial del Jurat.

n Menció d’Honor del Certamen Jóvenes Investiga-dores al senyor Manel Montoliu.

Page 50: Revista 68

50

n L’Eric, l’Arnau i el senyor Montoliu amb el Dr. Michael Levitt, Premi Nobel de Química 2013.

fessors de les universitats Autònoma i Complutense de Madrid i de la univer-sitat de Màlaga.A l’Arnau i l’Èric els va correspondre realitzar la seva exposició dimarts a úl-tima hora de la tarda. Gràcies als reite-rats assajos realitzats tant a Girona com a Mollina, l’exposició va ser molt ben realitzada, donant a la consistència dels coneixements descrits, la dinàmica de la simpatia i l’entusiasme. A més de la presentació audiovisual en pantalla, es va lliurar als membres del tribunal, un fulletó explicatiu de tots els detalls fona-mentals de la investigació. Després dels 20 minuts d’exposició, van venir-ne al-tres 20 de preguntes per part del jurat que van ser resolts amb eficàcia i solvèn-cia, demostrant, sense cap dubte, un co-neixement clar del tema exposat.Posteriorment, l’Èric i l’Arnau van deba-tre en privat amb els membres del tribu-nal i amb els altres participants a la sessió d’exposicions de dimarts a la tarda.Durant tot el dimecres i el dijous al matí, vam assistir a les brillants expo-sicions de la resta de participants i a la tarda de dijous vam visitar l’Alhambra de Granada.

El divendres al matí, va ser el dia del lliu-rament de premis i diplomes. La jornada va començar amb una conferència im-partida per José Cervera, biòleg i divul-gador científic en programes com Òrbita Laika, de TV2, posteriorment i després d’escoltar amb nervis creixents unes pa-raules de tots els responsables del certa-men, el Dr. Jesús Jordà va procedir a lle-gir l’Acta del Jurat. En primer lloc es van citar els premis a institucions i professor-coordinador de treballs d’investigació, sent la Menció d’Honor per al professor de Bell-lloc, Manel Montoliu Bargalló. Després, es van anar llegint els premis als alumnes. Tots els alumnes finalistes reben almenys un premi i poden arribar a ser més si també reben el premi d’una estada en un centre del CSIC, tal com van rebre l’Arnau i l’Eric. Es van llegint els premis en ordre creixent d’importàn-cia, en primer lloc els accèssits, després els tercers premis, després els segons i es deixen per al final els primers premis de cadascuna de les àrees del coneixement. Quan ja només queda un premi per nomenar i no havent estat nomenat a les categories anteriors, és quan l’Èric i l’Arnau es van adonar que eren ells els

que havien guanyat el Premi Especial del Jurat, dotat amb 6000 euros.Fotografies, felicitacions, abraçades es van succeir ràpidament perquè l’AVE no espera als viatgers.Era dos d’octubre de 2015, els àngels Custodis, festa gran a Bell-lloc i també a Mollina.Posteriorment al Certamen de Jóvenes Investigadores, el treball de l’Eric i l’Ar-nau ha obtingut un altre reconeixement al Certamen BCN Bio Pro Science Mee-ting celebrat al Parc de Recerca Biomè-dica de Barcelona (PRBB) el BCn Bio Pro Science Meeting, un primer congrés científic sobre biologia de frontera obert al públic en general, en el qual joves estudiants preuniversitaris han tingut l’oportunitat de ser part de la programa-ció, que inclou investigadors dels més importants centres de recerca de Catalu-nya i convidats excepcionals com el Dr. Michael Levitt, Premi nobel de Quími-ca 2013, i professor de la universitat de Stanford, considerat pare de l’anomena-da Biologia Computacional, el qual ha descrit en la seva conferència una visió històrica de la Química i Biologia com-putacionals i ha aconsellat als joves estu-diants que les qualitats que ha de tenir un bon científic són: apassionament per la feina, persistència en l’esforç, origi-nalitat en els plantejaments, educació i bondat en tots els aspectes de la vida.Els estudiants preuniversitaris han pre-sentat al certamen els seus treballs de re-cerca que han estat exposats en forma de pòsters. Els que han estat considerats els quatre millors treballs han tingut l’opor-tunitat de ser explicats pels seus autors en unes conferències realitzades al Saló d’Ac-tes del PRBB, una de les quals ha estat la dels nostres alumnes Arnau Cañabate i Eric Vallès que han explicat brillantment la seva investigació Una adhesió no desitja-ble. Disseny virtual d’inhibidors indòlics i quinoleics de la VCAM-1 mitjançant tècni-ques de química computacional.

Manel Montoliu Bargalló

Especialitats - Odontologia general- Ortodòncia - Endodòncia - Periodòncia - Cirurgia i implants- Estètica- Pròtesis

Ens trobaràs davant del Centre Cívic Can Ninetes

La teva clínica de con�ançaamb l’última tecnologia Primera visita gratuïta i

descomptes del 10% als alumnes, ex-alumnes, familiars i professors del Bell.lloc del Pla en tractaments d’ortodòncia i implants

Page 51: Revista 68

51

L’antic professor de Bell-lloc, Josep Ma-sabeu, acaba de publicar el llibre: Escri-và de Balaguer a Catalunya. 1913-1974, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, un llibre que detalla les 37 estades de sant Josepmaria a Catalunya a través d’una àmplia documentació que inclou 118 entrevistes, 69 escrits de tes-

timonis directes i la recerca a 34 arxius històrics.A Girona, la Casa de Cultura es va om-plir el 5 de novembre per a la presenta-ció que va anar a càrrec de l’historiador Joaquim nadal. El catedràtic d’Histò-ria, i antic alcalde de la ciutat, va desta-car que “aquest és un llibre sòlid, sol-

vent, d’informació molt contrastada”. En el decurs de l’acte, va rememorar una pregunta que els seus pares van fer a sant Josepmaria sobre l’educació dels fills.El Dr. Josep Masabeu ha presentat aquest llibre a Igualada, Terrassa, Tarra-gona, Lleida, Vic, Andorra i Barcelona.

La Fundació Lluís Carulla va convocar, el passat 17 d’octubre, la IV Jornada Premis Baldiri Reixac, que enguany tin-gué lloc a l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona. Mestres i professors vinguts d’arreu de Catalunya donaren a conèi-xer a companys i companyes d’altres centres educatius els treballs pels quals els seus alumnes havien resultat guanya-dors en l’última edició dels Premis. Les diferents sessions esdevingueren una excel·lent manera de fer visible la feina que es fa dins de les aules i, alhora, de compartir experiències i bones pràc-tiques educatives.En representació de Bell-lloc hi assis-tiren els alumnes Genís Esteva, Marc Got i David Vega, acompanyats pel seu professor/tutor, David Pagès, que expo-saren el treball “Seguint els passos de l’abat Oliba”.

JOsEp MAsAbEu pREsEnTA un LLIbRE sObRE sAnT JOsEpMARIA I CATALunyA

JORnADA DELs pREMIs bALDIRI REIXAC 2015

n Escrivà de Balaguer a Catalunya. 1913-1974, darrer llibre de l’antic professor Josep Masabeu.

n Exposició del treball Seguint els passos de l’abat Oliba dels representants del nostre centre.

Especialitats - Odontologia general- Ortodòncia - Endodòncia - Periodòncia - Cirurgia i implants- Estètica- Pròtesis

Ens trobaràs davant del Centre Cívic Can Ninetes

La teva clínica de con�ançaamb l’última tecnologia Primera visita gratuïta i

descomptes del 10% als alumnes, ex-alumnes, familiars i professors del Bell.lloc del Pla en tractaments d’ortodòncia i implants

Page 52: Revista 68

El passat mes de novembre, els alum-nes de 5è de primària van participar en el repte “aeroports verds”, organitzat per l’entitat AEnA, responsable de la gestió dels aeroports. Bon dia nois! Benvinguts a l’aeroport! La Meritxell amb la seva gorra de pilot professional va ser l’encar-regada de fer-nos la visita guiada per tots els racons de l’aeroport, fins i tot els més secrets. Després de fer la visita, vàrem po-der participar d’un interessant taller amb materials LEGO, en el qual els alumnes havien de plantejar-se com realitzar un aterratge verd, és a dir, més sostenible, menys contaminant i amb menys soroll. Després, a classe, els alumnes van partici-par en el repte online on en grups de qua-tre o cinc van dissenyar la seva proposta per a fer un aeroport menys contaminant.

El passat 10 de setembre tingué lloc a l’Auditori Josep Viader de la Casa de Cultura de Girona la presentació del llibre Referents. Entrevistes a quaranta personalitats dels Països Catalans (Curbet Edicions), del professor i escriptor Da-vid Pagès i Cassú. El volum, que compta amb un pròleg de l’historiador Joaquim Ferrer, recull les entrevistes que Pagès ha fet aquests últims anys a homes i dones d’arreu de les terres de parla catalana i que són bastides a partir del pensament i de la trajectòria i obra dels personatges, reconeguts de manera unànime com a referencials, que hi apareixen. La presen-tació anà a càrrec de Mn. Joan Carreres i Péra, prevere, escriptor i estudiós de Ver-daguer; Domènec Fita, creatiu, Jaume Sobrequés, historiador i del mateix autor.

REpTE AEROpORTs vERDs

rEFErEnts. EntrEvIstEs a 4o PErsonaLItats dELs PaÏsos cataLans

n La visita a l’aeroport va permetre participar d’un taller amb materials LEGO i visitar tots els indrets de les instal·lacions.

anunci_bell-lloch_traçat_sangs_tall.pdf 1 10/12/15 13:50

Despatx TULSÀ & QUINTANO AdvocatsMés de quaranta anys al seu servei ens permeten oferir-li la millor assistència jurídica

Ctra. Sta. Eugènia, 7, 3r 2a - 17001 Girona - Tels. 972 21 20 66 - www.tulsaadvocats.com - [email protected] - @tulsaadvocats

El Despatx TULSÀ & QUINTANO Advocats és un despatx d’advocats i mediadors familiars que presta serveis jurídics en totes les àrees del dret, amb particular i més especial dedicació al dret matrimonial i de família, canònic i successori.

Page 53: Revista 68

anunci_bell-lloch_traçat_sangs_tall.pdf 1 10/12/15 13:50

Despatx TULSÀ & QUINTANO Advocats

Page 54: Revista 68

A l’edifici de Primària, amb les obres d’ampliació, es va dissenyar un espai po-livalent. El resultat final va ser una paret exterior amb grans finestrals i amb una altra paret, la que limita amb el passadís, que és tota de vidre i permet veure l’ac-tivitat que s’hi està realitzant. Aquesta particularitat, que es pugui veure perfec-tament l’interior de l’aula, és la que va portar a anomenar l’aula l’Aquari.Són múltiples les activitats que realitzen

els alumnes en aquest espai; des de tre-balls en petits grups, classes de conversa en anglès, reeducacions... i és un espai constant d’exposició de treballs.un espai d’aquestes característiques és sempre ben aprofitat per poder impulsar qualsevol activitat fora de classe però que et permeti disposar del mobiliari adequat per a treballs amb grups cooperatius i poder deixar treballar petits grups que hagin de debatre els seus treballs.

RACOnsDE bELL-LLOC

L’AQuARI DEL CICLE MITJà

pER JOAn AnTOnI gOnzáLEz

n Una aula polivalent amb moltes possibilitats.

n Els auxiliars de conversa la utilitzen per realitzar petites dramatitzacions amb grups reduïts d’alumnes.

54 5454

Page 55: Revista 68

Per a pares que no volenun cotxe de pares.

Descobreix una nova dimensió de l’emoció: amb potents motoritzacions, suspensió AGILITY CONTROL i canvi automàtic 7G-TRONIC PLUS, el Classe V proporciona una conducció esportiva que podràs compartir amb vuit passatgers. Descobreix més sobre el teu nou company a www.mercedes-benz.es/nuevo-v.

Consum de combustible (l/100 km): ciutat: 7.7 - 6.3 / carretera: 5.6 - 5.0 / mixt: 6.1 - 5.7; emissions de CO2 (combinat): 159 - 149 g/km.

Classe V. Tan gran com la vida.

Les xifres no es basen en les específiques emissions o consum de combustible d’un sol vehicle, no formant part de cap oferta, i s’ofereixen únicament amb finalitats comparatives entre diferents models de vehicles.

Speedy Cars inc, Highway 99, 9966 DowntownTel (123) 456 78 900, www.speedycars.inc

Page 56: Revista 68