Gener 2015 · Any XXIII · Número 66Gener 2015 · Any XXIII · Número 66

n Oh! Quin goig

que fan aquests

avets tan ben

guarnits...[pàg. 36]

n Carta al prelat de l’Opus Dei en motiu de la beatifi cació de Dón Álvaro

del Portillo...[pàg. 18]

n L’Abat Oliba, el personatge que centra l’Any Cultural d’aquest curs, esdevingué una de les fi gures amb més infl uència i rellevància del seu temps... [pàg. 4]

nn Carta al prelat Carta al prelat de l’Opus Dei de l’Opus Dei en motiu de la en motiu de la beatifi cació beatifi cació de Dón Álvaro de Dón Álvaro

del Portillo...del Portillo...[pàg. 18][pàg. 18][pàg. 18]

TALENT I ESFORÇARQUITECTURA • PERIODISME • PUBLICITAT I RP • COMUNICACIÓ AUDIOVISUALHUMANITATS I ESTUDIS CULTURALS • EDUCACIÓ INFANTIL • EDUCACIÓ PRIMÀRIA • DRETADE - ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES • ADE - ENGLISH PROGRAMMEADE + ENGINYERIA D’ORGANITZACIÓ • MEDICINA • INFERMERIA • FISIOTERÀPIA ODONTOLOGIA

13 graus. 7 dobles graus. 6.088 alumnes. infinites possibilitats.

EL MILLORENTORN PER AL

TEU FUTURA la UIC et preparem per a l’èxitprofessional, les instal·lacions d’última generació i el nostre

professorat de prestigi et permetran viure l’experiència

real de la teva futura professió.

w w w . g r a u s u i c . e s | 9 3 2 5 4 1 8 0 0

PROCÉS D’ADMISSIÓ OBERT.INSCRIU-T’HI!

EDITORIAL

EDITA:BELL-LLOC DEL PLACEntrE COnCErtAt PEr LAGEnErALitAt DE CAtALunyACAn PAu BirOL, 2-6 17005 GirOnAinfOrmACió@BELL-LLOC.OrGwww.BELL-LLOC.OrG

DIRECTOR: DAniEL JuAn

COL·LABORADORS:JOrDi AGuiLóDAViD ArBOiXJAumE ArXErmirEiA AuGÉEnriC BAutistAfrAnC BAyErEDuArD BOADAmArtA BOfiLLrAmOn BOsCh fèLiX BruGuErAEDuArD CuADrADOrAfA DiOnisJOAn fOntAnELLAJOAn AntOni GOnzáLEzEnriC GuArDiOLAmAnEL Junymiss nEus mArtímn. miquEL mAsAtssABinA mOLOnEyrAmOn mOnCuniLLmAnEL mOntOLiuJOsEP nAVArrOLíDiA OLiVErAsDAViD PAGèsmOntsE PLAmiquEL riErAtOni riErAJOsEP LLuís sAnJOsÉJOrDi sEriñàtXEmA simOnJOAn EnriC tALó

PUBLICITAT:rAfAEL CAstiLLOJOAn mEnAChO tEL. 972.232.111

PRODUCCIÓ:PALAhí Arts GràfiquEsCAnOnGE DOrCA, 1 Bis. 17001 GirOnA

DIPÒSIT LEGAL: Gi-543-88

ApREnDRE A ApREnDREEn el procés d’aprenentatge, hi interve-nen molts factors: mecanismes cogni-tius, observació i interpretació del que passa al món, els mètodes de processar la informació, les estratègies que hau-rem fet servir per estudiar i aprendre, el clima d’aula, les relacions amb mestres i companys, el suport familiar... Aquest és el contingut de la competència apren-dre a aprendre: adquirir consciència de la manera com aprenem.Algú podria manifestar: “Tinc clar com i quan s’assoleix la competència mate-màtica, però no la d’aprendre a apren-dre”. La resposta és molt clara, arreu:

• Quan preceptor i preceptuat reflexio-nen conjuntament sobre els resultats de la darrera avaluació i redissenyen l’horari d’estudi per al proper trimes-tre.

• Quan a treball cooperatiu, cada equip d’alumnes assigna els rols a cada mem-bre.

• Quan el PEC treballa, a l’hora de tuto-ria, tècniques d’estudi com ara els re-sums, els mapes conceptuals o quadres de doble entrada.

• Quan els companys avaluen, amb una rúbrica, l’exposició final d’un projec-te que presenten els altres equips de classe.

• Quan el professor treballa destreses

de pensament proposant als alumnes que analitzin, classifiquin, organitzin o identifiquin.

• Quan amb el diari d’aula, cada alumne expressa i reflexiona sobre allò que li ha aportat la darrera unitat estudiada.

• Quan es respon un qüestionari auto-avaluatiu reflexionant sobre la sortida cultural realitzada.

• Quan s’especifica, en un mapa concep-tual, el model de negoci de l’empresa dissenyada, a la matèria d’Emprene-doria o en el projecte de Tecnologia.

• Quan el professor planteja un ABP (aprenentatge basat en problemes) que ha de centrar l’activitat de les pro-peres classes.

• Quan en el Parlem-ne! es reflexiona sobre les emocions, les passions i les motivacions.

• Quan l’ambient de treball del grup provoca que la perseverança en l’es-tudi es valori com a un element en-riquidor i mereixedor de l’esforç que requereix.

És a dir, aprendre a aprendre és com l’humus que facilita que l’aprenentatge trobi l’ambient adequat. A la revista, cap article parla d’aquesta competència. Tanmateix, a cada pàgina, s’hi veu re-flectida.

MiQuEl RiERADirector de l’escola

3

TALENT I ESFORÇARQUITECTURA • PERIODISME • PUBLICITAT I RP • COMUNICACIÓ AUDIOVISUALHUMANITATS I ESTUDIS CULTURALS • EDUCACIÓ INFANTIL • EDUCACIÓ PRIMÀRIA • DRETADE - ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES • ADE - ENGLISH PROGRAMMEADE + ENGINYERIA D’ORGANITZACIÓ • MEDICINA • INFERMERIA • FISIOTERÀPIA ODONTOLOGIA

13 graus. 7 dobles graus. 6.088 alumnes. infinites possibilitats.

EL MILLORENTORN PER AL

TEU FUTURA la UIC et preparem per a l’èxitprofessional, les instal·lacions d’última generació i el nostre

professorat de prestigi et permetran viure l’experiència

real de la teva futura professió.

w w w . g r a u s u i c . e s | 9 3 2 5 4 1 8 0 0

PROCÉS D’ADMISSIÓ OBERT.INSCRIU-T’HI!

4

nOTÍCIES

n L’Institut d’Optometria Mercè Segarra realitzant les proves de rendiment i percepció visual a tots els alumnes de 1r de primària.

pROVES OpTOMÈTRIQUES ALS ALUMnES QUE COMEnCEn A BELL-LLOC

Durant aquest mes de novembre es rea-litzaren les proves optomètriques a tots els nostres alumnes de 1r de primària. Les proves es fan a l’escola amb el des-plaçament de l’equip professional de l’Institut d’Optometria Mercè Segarra, optometrista, amb l’Helena Fontané, psicòloga i la Gisela Llovera, mestra in-fantil, amb l’objectiu de fer una revisió àmplia de la visió infantil, juntament amb proves de rendiment en memòria visual, en percepció visual i en escrip-tura.La visió és un procés complex i fona-mental en l’aprenentatge escolar. Més de dues terceres parts de la informació que reben els estudiants arriben al cer-vell a través del sistema visual.Els ulls són els receptors que el cervell té per recollir la informació del nostre en-torn, però només són una part de tot el procés visual. Aquesta informació cap-tada ha de ser coordinada, ordenada, comparada i processada pel cervell, i és allà on realment aconseguim veure-hi. Es per això que les proves tradicionals de vista no són suficients per als nostres alunmnes i hem d’incloure proves espe-cialitzades en els rendiment visual, per poder prevenir i ajudar aquells nens que ho requereixin.

Tant la lectoescriptura tradicional com l’ús generalitzat de les tecnologies de la informació i de la comunicació exigei-xen al sistema visual un major nivell de rendiment. Les activitats escolars im-pliquen passar molt temps en visió pro-pera, cosa que requereix unes habilitats visuals i perceptives que permetin llegir ràpidament i comprendre bé el que es llegeix. Qualsevol interferència visual és un gran factor de risc en el fracàs es-colar.

4

AnY CULTURALABAT OLIBA

l’Abat Oliba (Besalú, 971-Sant Miquel de Cuixà, 1046), el personatge que centra l’Any Cultural d’aquest curs, esdevingué una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps. Hi ha qui diu que va ser el primer seny ordenador de la nostra terra. Fill del comte Oliba Cabreta de Cerda-nya i Besalú i de la seva muller Ermen-garda, besnét de Guifré el Pilós, comte de Berga i Ripoll (998-1002), abat dels monestirs de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046) i de Sant Martí del Canigó (1009-1014), bisbe de Vic (1018-1046), impulsor de Montser-rat... I creador del primer tractat de pau al món: La pau i treva de Déu.Fou un personatge molt complet; per això mateix pot ser treballat, des de tots els departaments i per a alumnes de diferents edats, a partir de camps molt diversos. Tal com ja queda reflectit en aquest número, des de l’inici de l’actual curs ençà, diferents convidats (Antoni Solà, Monsenyor Romà Casanova, Jo-sep Varela, M. Carme Roca i Alegria Julià) han tractat alguns aspectes de la seva vida i l’obra.

Des d’ara fins a final de curs, en trac-tarem més, amb altres convidats. Així mateix, com cada any, hi haurà, a més de conferències, explicacions i treballs, activitats de tota mena, com ara sorti-des, plantades d’arbres, concerts, expo-sicions... un Any Cultural, un cop més, participatiu, pedagògic i transversal. Visquem-lo i gaudim-lo!

n Estàtua de l’abat Oliba, creació de l’artista gironí Domènec Fita.

5

AUXILIARS DE COnVERSApER A TOTS ELS ALUMnES

CURSET DE BUSSEIG I SUBMARInISME pER A ALUMnES DE 2n DE BATXILLERAT

EL DR. FERnAnDO SARRÁIS En EL CURS“EDUCAnT DE CARA AL FUTUR”

Amb l’objectiu de millorar l’expressió oral dels nostres alumnes, així com també el nivell d’internacionalització de l’escola, enguany, quatre auxiliars de conversa (tres d’anglesos i un de fran-cès) col·laboren amb els Departaments de Llengua Anglesa, Francesa i Educa-ció Física. Els auxiliars anglesos centren la seva tasca a conversar durant deu mi-nuts i en grups de dos amb els alumnes de segon de primària a segon de batxi-

llerat. El mateix fa l’auxiliar francès, però en el seu cas amb els alumnes de primer d’ESO a segon de batxillerat. Així mateix, un dels auxiliars assisteix a algunes de les classes d’Educació Físi-ca de primer i segon de primària, a les quals empren l’anglès com a llengua ve-hicular, i dóna suport oral durant el seu desenvolupament. L’experiència està essent valorada molt positivament per totes les parts.

El dimecres 1’octubre, en aigües de Montgó, un grup d’11 alumnes de 2n de batxillerat -que ja havien realitzat les classes teòriques i les pràctiques a la pis-cina de Bell-lloc el passat mes de maig- van tenir l’oportunitat de gaudir de la seva primera experiència submarina en el mar, sota el guiatge dels magnífics instructors de l’Orca Diving Center de L’Escala. L’èxit va ser total i, a més, s’ho van passar d’allò més bé.

Més de 200 persones, fonamentalment matrimonis joves, del CEi i de la pri-mera etapa de primària, van omplir, el divendres 17 i dissabte 18 d’octubre, l’Aula Magna del col·legi per seguir, amb enorme interès, el curs “Educant de cara al futur” dedicat al tema cen-

tral: “Training per a un matrimoni amb futur”, impartit pel Dr. Fernando Sarráis, metge-psiquiatre a la Clínica universitària de Navarra i professor de Psicopatologia de l’Educació i de Psi-cologia Social a la universitat de Na-varra.

n L’Aula Magna plena de matrimonis participants en el curs “Educant de cara al futur”.

n Els auxiliars de conversa practiquen l’speaking, tant d’anglès com de francès, amb tots els alumnes de l’escola.

n Grup d’alumnes que participà en la jornada d’immersió a Montgó.

n El moment de lliurament dels diplomes acreditatius de Cambridge és molt especial per a aquells que el reben per primera vegada.

LLIURAMEnT DE DIpLOMES DELS EXÀMEnS EXTERnS DE CAMBRIDGE

A finals de setembre es varen lliurar els diplomes dels YlE de la universitat de Cambrige a 200 alumnes de l’escola. Els resultats obtinguts en els tres exà-mens: Starters (2n de primària), Mo-vers (4t de primària) i Flyers (6è de pri-mària) van ser molt bons. Enhorabona a tots!

7

n El Premi Dret i Societat va ésser lliurat per l’honorable Sra. Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, l’excel·lentíssim Sr. Lluís Martínez Sistach, cardenal i arquebisbe de Barcelona i l’excel·lentíssim Sr. Xavier Trías, alcalde de Barcelona.

pREMI “DRET I SOCIETAT” - ROCA JUnYEnT DE “RESpOnSABILITAT SOCIAL DE L’ADVOCACIA”A TRES ALUMnES DE BELL-LLOC

Els alumnes de 1r de batxillerat Jordi Geli, Marc Font i Aniol Castany han obtingut el primer premi del concurs de Responsabilitat Social de l’Advocacia, Roca Junyent, que en la seva primera edi-ció organitzava aquest prestigiós despatx

d’advocats. L’acte de lliurament del pre-mi va tenir lloc el passat 13 de desembre a l’incomparable marc del Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. El treball que van presentar aquests alumnes, i que fou dirigit pel professor Ramón Mon-

cunill, tenia como a títol: Implicaciones jurídicas en el film Sophie Scholl, i tenia com a objectiu l’estudi de les connota-cions jurídiques i morals que traspuava aquesta pel·lícula, a l’entorn d’un episodi històric real de la Alemanya nazi.

“Accepta’m, senyor, com a vassall teu”, sentim a la classe de 6èA de primària. Som a la torre de l’homenatge del cas-tell de Bell-lloc i els nens de 2n de pri-mària estan expectants i atents a les explicacions dels nobles del comte Pau Birol. Estem a la i Fira Medieval de Bell-lloc, que es desenvolupà el passat 27 d’octubre, que va tenir com a prota-gonistes als alumnes de 6è de primària i que va ser el punt culminant del projec-te sobre l’edat mitjana que havíem estat treballant a l’assignatura de Socials des de l’inici de curs.l’Aleix, que feia de comte Pau Birol, en Robert, que feia d’alcalde de la ciutat en Quim, que feia d’abat, i els seus respec-tius acompanyants rebien els diferents visitants que anaven passant per la Fira i que, al final, va ser pràcticament tota la primària, més de 400 alumnes.Els visitants anaven passant per les dife-rents classes de 6è que s’havien centrat

en els principals àmbits de l’edat mitja-na. Els de 6è A havien muntat un castell i les seves estances, a 6èB hi havia els pa-gesos i habitants de les zones rurals que donaven totes les explicacions sobre els cultius i eines de l’època medieval i tam-bé sobre l’art romànic. A 6èC hi havia més festa i gresca ja que entraven a la ciu-tat medieval amb les paradetes i botigues dels diferents gremis com carnissers, vi-trallers, ballesters, argenters i els drapers que, fins i tot, obsequiaven els visitants amb una polsera medieval. I per últim, la visita guiada tornava a encalmar-se amb el passeig pel monestir amb el seu claus-tre, la capella, el refectori on els monjos llegien l’escriptura, la biblioteca on els monjos copistes treballaven de valent i a baix, sota la balconada, l’hort, que uns quants monjos conreaven.L’esforç important dedicat a preparar la Fira va tenir la seva recompensa i tots, tant professors i alumnes organitzadors

com professors i alumnes que ens varen visitar, van quedar encantats de la feina feta. Estic molt cansat!, deien alguns des-prés d’estar més de dues hores fent expli-cacions. I també deien:-Ha valgut molt la pena, ens ho hem passat molt bé i ens ha agradat molt po-der explicar els que ens havíem preparat als alumnes més jovenets.

I FIRA MEDIEVAL DE 6è DE pRIMÀRIA

n Després de treballar el projecte de l’edat mitjana, els alumnes de 6è van representar el dia a dia en una ciutat medieval.

8

El passat 27 de setembre va tenir lloc la solemne cerimònia de beatificació d’Álvaro del Portillo en el parc de Val-debebas de Madrid. S’hi van aplegar milers de persones provinents d’uns 80 països, entre els quals hi havia un bon grapat d’alumnes que van participar en el viatge organitzat per l’escola, moltes famílies de Bell-lloc que s’hi van des-plaçar a través de viatges organitzats o en vehicles particulars i un petit grup d’alumnes de batxillerat hi vam arribar uns dies abans, el 24 de setembre, per col·laborar en l’organització d’aquest esdeveniment juntament amb 200 vo-luntaris d’arreu de Catalunya. La primera indicació que vam rebre els voluntaris va ser la de no perdre mai el somriure. El més important que havíem de fer els voluntaris, malgrat l’esgotament o els problemes que ens poguéssim tro-bar aquells dies, era somriure. La veri-tat és que això no va suposar cap esforç. Era difícil no somriure davant d’aquella allau de gent exultant que des de prime-

res hores del matí arribava al parc de Val-debebas. un policia municipal a qui aju-dàvem a organitzar el pas de la gent ens va confessar que li havia tocat treballar en molts esdeveniments multitudinaris com ara finals de la Champions o con-certs, però que aquell ambient d’alegria, de civisme i respecte només l’havia vist un altre cop, en la Jornada Mundial de la Joventut del 2011...Ens va alegrar molt veure en Jean Paul Muteba, que després de treballar a Bell-lloc el curs 2008/09, per agafar expe-riència, ara està impulsant una escola a la seva ciutat, a Kinshasa. i amb en Jean Paul, molts congolenys que se sentien en un deute de gratitud envers el nou beat: gràcies a Álvaro del Portillo, l’Opus Dei va començar la labor en aquell país i gràcies al seu impuls han nascut inicia-tives com l’hospital Monkole.i com en Jean Paul, ens vam trobar an-tics alumnes com en Francis que venia amb un nombrós grup de keniates, en Martí, des de Costa d’ivori... Aquell dia

vam poder palpar de prop l’expansió de l’Opus Dei arreu del món i la contribu-ció que hi ha tingut Bell-lloc.Aquell ambient d’alegria no era postís. Crec que era un dels llegats del nou beat. Tothom recorda Àlvaro del Por-tillo amb un etern somriure dibuixat a la cara. Com va dir el cardenal Angelo Amato a l’homilia, Álvaro “ens convida a ser sants com ell, vivint una santedat amable, misericordiosa, afable, mansa i humil”. una amabilitat i una afabilitat que, com destacava el Papa Francesc en la carta que va escriure amb motiu de la beatificació, era fruit de la seva confiança en Déu: “el beat Álvaro del Portillo ens envia un missatge molt clar, ens diu que ens refiem del Senyor, que ell és el nos-tre germà, el nostre amic que mai no ens defrauda i que sempre és al nostre costat. Ens anima a no tenir por d’anar a contracorrent i de patir per anunciar l’Evangeli. Ens ensenya que en la senzi-llesa i quotidianitat de la nostra vida po-dem trobar un camí segur de santedat”.

BEATIFICACIÓ DE DÓn ÁLVARO DEL pORTILLO

n Alumnes voluntaris, acompanyats del professor Txema Simon, ajudaren a organitzar els preparatius de la beatificació.

n Les imatges aèries deixaren constància dels milers d’assistents a l’acte.

n Cardenals, bisbes i sacerdots d’arreu del món participaren en l’acte de beatificació.

l’arquitecte Joan Maria de Ribot, persona molt vinculada amb l’escola, morí a Girona el passat diumenge 21 de setembre als 95 anys. Llicenciat en arquitectura i en urba-nisme i doctor arquitecte, la seva ca-rrera professional tingué dues vessants principals: la tasca privada, duta a ter-me des del seu despatx (arquitectura residencial, equipaments industrials i comercials, escoles, habitatges...) i la tasca pública, concretada en la restau-ració de molts edificis singulars de les comarques gironines (el Claustre i la Torre de Carlemany de la catedral de Girona, l’església de Sant Nicolau, el monestir de Sant Pere de Galligants...) i de cases senyorials (la Fontana d’Or (CaixaForum Girona), les Torres de Palau...).De jovenet ja excel·lia en el dibuix. També tenia facilitat per les matemàti-ques. Tot això féu que es decidís per la professió d’arquitecte. La carrera, la cursà a Barcelona, on tingué professors excepcionals: Bassegoda, Florensa... i Jujol (que havia estat col·laborador de Gaudí), que li va demanar d’anar a tre-ballar a casa seva. l’any 1947 acabà la carrera. Llavors, vingué a Girona, on inicià la seva activitat professional. El 1957 esdevingué, per uns mesos, alcal-de de la ciutat. El 1960 es casà, a Santa Fe del Montseny, amb María luisa To-rrella, amb qui tingué tres fills: l’Oriol, en Pere i en Rafa.Fou arquitecte del Servei de Restaura-ció i Conservació de Monuments de la Diputació de Girona, la qual cosa li permeté recórrer totes les nostres comarques, especialitzant-se, bàsica-ment, en monuments romànics, amb l’esperit dels quals se sentia plenament identificat.

Heus ací alguns dels edificis que dis-senyà durant la seva trajectòria profes-sional: el garatge de la Hispano Hila-riense (Arbúcies, 1956); els hotels Sant March (Tossa de Mar, 1955), Alga (Calella de Palafrugell, 1956), Roger de Flor (lloret de Mar, 1956) i inter (lloret de Mar, 1962); el garatge Forné (Girona, 1957); l’edifici d’habitatges a la cantonada dels carrers Emili Grahit i Manel Quer (Girona, 1965/70); el Col·legi Maristes (Girona, 1972)... Pel que fa a les reformes més significati-ves, destaquen la Fontana d’Or de Gi-rona (1966) i la de les Torres de Palau de Girona (1984; amb R. Fina)...; les restauracions de Santa Maria de Lladó (1970); del monestir de santa Maria de Ripoll (1970); de l’església de Sant Ni-colau de Girona (1976); de Sant Pere de Galligants de Girona (1981/1987)...Volem destacar la seva relació amb Bell-lloc. No sols perquè fou un dels promotors del col·legi, on han estu-diat fills i néts seus, sinó també per la seva tasca com a arquitecte, la qual Josep Maria Castany ens concretava d’aquesta manera tan precisa: “En re-lació amb la finca de Bell-lloc, els ar-quitectes Joaquim Masramon i Joan Maria de Ribot feren, l’any 1965, un acurat estudi de les edificacions exis-tents i es veié que, amb els treballs apropiats, en podrien sortir onze aules, que eren suficients per a un parell de cursos, tot respectant allò d’antic que es pogués aprofitar de la masia del se-gle XVi, construïda sobre les restes de la vil·la romana. La bella finestra gòti-ca de la façana és d’aquella època. La restauració i les noves construccions foren projectades per ell mateix. Així, el 1968, començaren les obres en la pròpia masia i en el seu entorn: cuina

i menjador. També es construí el Saló d’Actes i el 7 de desembre de 1969 el doctor Narcís Jubany, aleshores bisbe de Girona, beneí l’Oratori del col·legi (1).Hom inicià, l’any 1972, les obres de l’edifici Gran i, anys més tard, del Petit. El gener de 1985, com a conseqüència dels problemes que unes nevades van ocasionar a les golfes de la Masia, en va projectar les noves dependències: la Sala de Juntes, els despatxos de di-recció i subdirecció. També dissenyà la construcció de l’ermita de la Mare de Déu, que s’inaugurà el 24 de novem-bre de 1997”.Mn. Àngel Caldas, en un article al Diari de Girona, el qualificava d’una manera que creiem molt encertada: “El seu ofici el defineix. Tot ell era ar-quitecte. Com tot ell era espòs i avi i amic. Tot ell era creient”.la vida de Joan Maria de Ribot ha es-tat un model per a tots plegats. Aquest escrit vol expressar afecte i gratitud per la seva humanitat, obra i contribució a una societat millor.

1-En El Butlletó número 21 de l’Agrupació d’Antics Alumnes de Bell-lloc (juny de 2007), hi apareix una entrevista que Jaume Arxer féu al Sr. de Ribot sobre l’oratori de Bell-lloc, que dóna informació molt exhaustiva sobre aquest edifici.

Joan Benítez, Joan Quintana, Benet Roig i Joaquim Viñolas reberen, el pas-sat 19 de desembre, en el transcurs de

la celebració del sopar de la Festa de Nadal, l’Àngel de Bell-lloc, obra d’isaac d’Aiguaviva, de mans de Miquel Riera i d’Antoni Rojas, director i president del Consell d’Administració de l’escola.Com és sabut, l’Àngel, a Bell-lloc, es concedeix a una persona que ha arribat al moment de la jubilació, la qual cosa, per a tots plegats, sempre és un motiu d’alegria, d’agraïment, de goig i de re-cords -moltíssims records.Els Joans, en Benet i en Joaquim han impartit a classes a cursos diferents; han dut a terme tasques diverses... Avui en

dia, en el món professional, es parla molt de la importància de “l’actitud”. Doncs bé, la seva ha estat extraor-dinària. Ho fa palès el fet que la seva activitat diària, durant tants anys, hagi estat sempre impregnada de bon fer, companyonia, cordialitat i entusiasme.Nosaltres els felicitem i els donem les gràcies per tot plegat. Les petjades que deixen, amples i pregones, són d’aquelles que realment marquen camí. Els desitgem que aquesta nova etapa que enceten sigui igualment fructífera i plena.

JOAn MARIA DE RIBOT En EL RECORD

JOAn BEnÍTEZ, JOAn QUInTAnA, BEnET ROIG I JOAQUIM VIÑOLAS VAn REBRE L’ÀnGEL DE BELL-LLOC

n 7 desembre de 1969, benedicció de l’Oratori de l’escola pel bisbe de Girona Dr. Narcís Jubany aju-dat per Arcadi Pla i Joan Maria de Ribot.

9

10

EnS HAnVISITAT

JOSÉ MARÍA COnTRERAS

AnTOnI SOLÀ

El Sr. José Mª Contreras, expert en for-mació i coaching personal i familiar, va impartir, el passat 7 de octubre, una sessió als alumnes de batxillerat sobre “El coneixement de l’altre. El festeig”.

una temàtica delicada, de plena actua-litat per al nostre jovent, que van seguir amb moltíssim interès, com demostrà el col·loqui posterior que palesà el grau d’implicació del propis alumnes.

Antoni Solà, diputat de Cooperació Cultural de la Diputació de Girona i alcalde de Santa Coloma de Farners, estigué a l’escola el passat divendres 10 d’octubre a fi d’inaugurar l’Any Cul-

tural, que enguany es dedica a l’Abat Oliba. Solà, davant els alumnes de 4t d’ESO, dissertà sobre la importància que té la cultura, el dret, la llengua i la història per a un poble.

n José María Contreras ens visita cada any per donar unes sessions a alumnes i mestres sobre la importància d’aprendre a estimar.

n Antoni Solà inaugurà l’Any Cultural Abat Oliba.

11

JOSEp VARELA I SERRA

Josep Varela i Serra, escriptor i professor lleidatà nascut a Besalú, ens va visitar el passat dilluns 10 de novembre per parlar de la història d’aquesta població garrot-

xina amb motiu de la celebració de l’Any Cultural Abat Oiiba. Varela s’adreçà als alumnes de 1r de batxillerat.

n L’escriptor, polític i historiador Josep Varela i Serra ens explicà la història més que mil·lenària de la vila de Besalú, lloc de naixement de l’abat Oliba l’any 971.

MOnSEnYOR ROMÀ CASAnOVA

l’Abat Oliba fou bisbe de Vic entre els anys 1018-1046. El seu successor en el càrrec mil anys després, Monsenyor Romà Casanova, ens visità el passat divendres 7 de novembre, i parlà de l’obra, important i ben encaminada, que dugué a terme el seu antecessor. Monsenyor Casanova, acompanyat de Mn. Jordi Salas, el seu secretari, aprofità l’avinentesa per visitar l’escola i per par-lar amb alumnes i professors.

n Monsenyor Romà Casanova s’adreçà als alumnes de batxillerat per acostar-los la figura de l’abat Oliba.

ALEGRIA JULIÀ

Alegria Julià, mestra i escriptora, ens vi-sità el passat 19 de desembre per a parlar de la importància de la lectura i de l’es-criptura a partir del seu llibre De cop i volta, que enguany han llegit, amb gran

profit, els alumnes de 1r d’ESO. La ter-túlia complagué tothom i resultà d’allò més enriquidora i interessant, tant pel contingut com pels consells i per les preguntes que motivà.

n Alegria Julià dirigí una tertúlia literària a partir del seu llibre De cop i volta.

M. CARME ROCA pARLA DE L’ABAT OLIBA

El passat 11 de desembre, l’escriptora i historiadora barcelonina M. Carme Roca visità la nostra escola, on impar-tí dues sessions sobre la figura i l’obra de l’Abat Oliba, una per als alumnes 2n d’ESO i una altra per als de 3r. Roca n’és especialista i, de manera molt di-vulgativa, els acostà aquesta figura tan important de la Catalunya d’ara fa mil anys.

n L’escriptora i historiadora barcelonina M. Carme Roca impartí dues sessions sobre la figura i l’obra de l’Abat Oliba.

nADAL 2014

12

n Dimonis, àngels i pastors, tots amics abans de començar.

n Exposició de tions, arbres i pessebres creats per alumnes de 1r d’ESO.

n Els tions es preparen per anar a totes les cases durant les festes de Nadal.

n Mirant de recordar el guió dels pastorets.

n Edificis i aules guarnides per a rebre a les famílies de l’escola.

n - Quins nervis!, Quantes fotos! Espero no entrebancar-me!

n Els més petits s’estrenen a la festa amb unes boniques nadales.

n Dimonis molt atents al que els àngels anunciaven.

n A moltes aules de l’escola es representaren diferents escenes dels Pastorets. n Aules plenes de gom a gom per a seguir l’espectacle nadalenc.

n Pares i fills amb ganes d’acostar-se als patges Reials.n Violins, flautes i pianos acompanyaren les nadales que es cantaven a totes les classes.

13

15

n La botifarrada de primer d’ESO ens recorda els orígens de Bell-lloc quan s’estudiaven estudis agraris.

n L’exposició de pessebres, arbres i tions deixaren constància de la gran creativitat demostrada en el certamen.

n Preparats per a l’ocasió, presentadors i actors esperen el moment de començar la funció.n Fantàstiques dramatitzacions les que es feren a totes les aules de primària.

n Els patges reials reberen un munt de cartes i peticions per atendre el proper 6 de gener. n Els Pastorets ens acosten una mica més a la nit màgica de Nadal.

16

ESpAIEDUCATIU

LEGO EDUCATIOn InnOVATIOn STUDIO (AULA LEIS) A BELL-LLOC

pER JOSEp nAVARRO

Encara que ja feia dies que havia entrat en funcionament, el passat dijous 20 de novembre vàrem tenir la inauguració oficial de la nova aula lEiS de Bell-lloc (Lego Education Innovation Studio). En col·laboració amb Invenio, distribu-ïdor exclusiu a Espanya de LEGO Edu-cation Innovation Studio, s’ ha posat en

marxa un Innovation Studio, aula que es caracteritza, principalment, per faci-litar la motivació i l’aprenentatge dels alumnes mitjançant els recursos educa-tius de LEGO.Els Innovation Studio ja s’han aplicat amb gran èxit en el nord d’Europa, en països com ara Finlàndia, Dinamarca, Anglaterra i Alemanya. Diferents estu-dis mostren que l’experiència de cons-truir amb les mans (hands-on experience) millora la qualitat d’aprenentatge dels alumnes a més de desenvolupar les ha-bilitats del segle XXI com la comunica-ció, creativitat, resolució de problemes i treball en equip.Innovation Studio és un espai dins de l’escola, en el qual els alumnes disse-nyen, construeixen i programen, sent els protagonistes del seu propi aprenen-tatge, promovent així la creativitat, la innovació i el pensament crític en un entorn altament col·laboratiu i motiva-dor. La implementació de l’Innovation Stu-dio implica un procés de formació al professorat, basat en les metodologies

n L’Innovation Studio és una aula que es carac-teritza, principalment, per facilitar la motivació i aprenentatge dels alumnes mitjançant els recursos educatius de LEGO.

n La implementació de l’Innovation Studio implica un procés de formació al professorat, basat en les meto-dologies i recursos de LEGO Education.

n Els alumnes dissenyen, construeixen i programen, sent els protagonistes del seu propi aprenentatge.

i recursos de LEGO Education, i pro-porciona els materials adequats que seran utilitzats pels alumnes. Aquests materials cobreixen àrees del currícu-lum per a totes les edats i tenen focus en STEM (Science, Technology, Enginee-ring and Maths) però també treballen l’àrea d’humanitats, amb recursos com ara Story Starter o Buid to express. D’una manera esglaonada, els diferents cursos del col·legi aniran tenint accés a l’aula LEIS i podran realitzar diverses activitats de diferents àmbits educatius. Enguany, s’hi desenvolupa l’activitat extraescolar ROBOTiCS (de 5è a 2n d’ESO), l’activitat d’Story Starter a 5è de primaria i grups de TECNOlOGiA a 3r i 4rt d’ESO.Invenio (www.learnbydoing.com) és ex-pert a proveir solucions educatives per al desenvolupament d’habilitats i com-petències en les àrees d’innovació, crea-tivitat i treball en equip. invenio és lí-der en robòtica educativa i impulsor de First LEGO League a Espanya (www.robotix.es). És distribuïdor exclusiu a Espanya de LEGO Education Innova-tion Studio.Si voleu més informació, podeu consul-tar https://education.lego.com/en-gb/preschool-and-school/secondary/inno-vation-studio/introduction.

18

Vaticà, 26 de juny de 2014 A Mons. Xavier Echevarría Rodríguez Prelat de l’Opus Dei

Benvolgut germà,La beatificació del servent de Déu Ál-varo del Portillo, col·laborador fidel i primer successor de sant Josepmaria al front de l’Opus Dei, representa un moment d’especial alegria per a tots els fidels d’aquesta Prelatura, i també per a tu, que durant tant de temps vas ser testimoni del seu amor a Déu i als al-tres, de la seva fidelitat a l’Església i a la seva vocació. També jo desitjo unir-me a la vostra joia i donar gràcies a Déu que embelleix el rostre de l’Església amb la santedat dels seus fills.La seva beatificació tindrà lloc a Ma-drid, la ciutat en què va néixer i en què va passar la seva infantesa i joventut, amb una existència forjada en la sen-zillesa de la vida familiar, en l’amistat i en el servei als altres, com quan anava a les barriades per a ajudar en la formació humana i cristiana de tantes persones necessitades. i allí va tenir lloc, sobre-tot, l’esdeveniment que va segellar de-finitivament el rumb de la seva vida: l’encontre amb sant Josepmaria Escrivà, de qui va aprendre a enamorar-se cada dia més de Crist. Sí, enamorar-se de Crist. Aquest és el camí de santedat que ha de recórrer tot cristià: deixar-se esti-mar pel Senyor, obrir el cor a l’amor i permetre que sigui ell qui guiï la nostra vida.M’agrada recordar la jaculatòria que el servent de Déu acostumava a repetir sovint, especialment en les celebracions i aniversaris personals: “gràcies, perdó, ajuda’m més!”. Són paraules que ens

apropen a la realitat de la seva vida inte-rior i del seu tracte amb el Senyor, i que poden ajudar-nos també a nosaltres a donar un nou impuls a la nostra pròpia vida cristiana.En primer lloc, gràcies. És la reacció im-mediata i espontània que l’ànima sent davant la bondat de Déu. No pot ser d’una altra manera. Ell sempre ens pre-cedeix. Per molt que ens hi esforcem, el seu amor sempre arriba abans, ens toca i acaricia primer, ens primereja. Álvaro del Portillo era conscient dels abundants dons que Déu li havia concedit, i dona-va gràcies a Déu per aquesta manifesta-ció d’amor patern. Però no es va quedar aquí; el reconeixement de l’amor del Senyor va despertar en el seu cor desigs de seguir-lo amb un lliurament i una ge-nerositat més plens, i a viure una vida d’humil servei als altres. Era especial-ment destacat el seu amor a l’Església, es-posa de Crist, a la qual va servir amb un cor desprès de tot interès mundà, lluny de la discòrdia, acollidor amb tothom i cercant sempre el que és positiu en els altres; el que uneix, el que construeix. Mai una queixa o crítica, ni tan sols en moments especialment difícils, sinó que, com havia après de sant Josepmaria, res-ponia sempre amb l’oració, el perdó, la comprensió, la caritat sincera.Perdó. Sovint confessava que es veia da-vant Déu amb les mans buides, incapaç de respondre amb tanta generositat. Però la confessió de la pobresa huma-na no és fruit de la desesperança, sinó d’un confiat abandonament en Déu que és Pare. És obrir-se a la seva misericòr-dia, al seu amor capaç de regenerar la nostra vida. un amor que no humilia, ni enfonsa en l’abisme de la culpa, sinó

REFLEXIOnAnT

CARTA AL pRELAT DE L’OpUS DEI, XAVIER ECHEVARRÍA, En MOTIU DE LA BEATIFICACIÓ DE DÓn ÁLVARO DEL pORTILLO

n El Sant Pare va dirigir una carta al prelat de l’Opus Dei en motiu de la beatificació de Don Álvaro del Portillo.

que ens abraça, ens aixeca de la nostra prostració i ens fa caminar amb més de-terminació i alegria. El servent de Déu sabia de la necessitat que tenim de la misericòrdia divina i va dedicar moltes energies personals a animar les persones que tractava a apropar-se al sagrament de la confessió, sagrament de l’alegria. Que important és sentir la tendresa de l’amor de Déu i descobrir que encara hi ha temps per a estimar.Ajuda’m més. Sí, el Senyor no ens aban-dona mai, sempre és al nostre costat, camina amb nosaltres i cada dia espera de nosaltres un nou amor. La seva gràcia no ens mancarà, i amb el seu ajut po-dem dur el seu nom a tot el món. En el cor del nou beat bategava l’afany de dur la Bona Nova a tots els cors. Així va re-córrer molts països fomentant projectes d’evangelització, sense posar esment en

les dificultats, mogut per l’amor a Déu i als germans. El qui està molt ficat en Déu sap estar molt a prop dels homes. La primera condició per anunciar-los Crist és estimar-los, perquè Crist ja els estima abans. Cal sortir dels nostres egoismes i comoditats i anar a l’encontre dels nostres germans. Allà ens espera el Senyor. No podem quedar-nos amb la fe per a nosaltres mateixos, és un do que hem rebut per a donar-lo i compartir-lo amb els altres.Gràcies, perdó, ajuda’m! En aquestes paraules s’expressa la tensió d’una exis-tència centrada en Déu. D’algú que ha estat tocat per l’Amor més gran i viu totalment d’aquest amor. D’algú que, tot i experimentar les seves flaqueses i límits humans, confia en la misericòrdia del Senyor i vol que tots els homes, els seus germans, l’experimentin també.

Benvolgut germà, el beat Álvaro del Portillo ens envia un missatge molt clar, ens diu que ens refiem del Senyor, que ell és el nostre germà, el nostre amic que mai no ens defrauda i que sempre és al nostre costat. Ens anima a no tenir por d’anar a contracorrent i de patir per anunciar l’Evangeli. Ens ensenya que en la senzillesa i quotidianitat de la nostra vida podem trobar un camí segur de santedat.Demano, per favor, a tots els fidels de la Prelatura, sacerdots i laics, així com a tots els qui participen de les seves ac-tivitats, que preguin per mi, alhora que imparteixo la Benedicció Apostòlica.Que Jesús els beneeixi i que la Verge Santa els cuidi.

Fraternalment,Francisco

n Imatge del papa Francesc amb el bisbe de l’Opus Dei Don Javier Echevarría.

Especialitats - Odontologia general- Ortodòncia - Endodòncia - Periodòncia - Cirurgia i implants- Estètica- Pròtesis

Ens trobaràs davant del Centre Cívic Can Ninetes

La teva clínica de con�ançaamb l’última tecnologia Primera visita gratuïta i

descomptes del 10% als alumnes, ex-alumnes, familiars i professors del Bell.lloc del Pla en tractaments d’ortodòncia i implants

20

ESCOLADE pARES

LA FELICITAT COnJUGAL I FAMILIARA LAS ALFOMBRAS FELICES nO LES GUSTA VOLAR, nOU LLIBRE DE JAVIER VIDAL-QUADRAS

EXTRACTE DE L’EnTREVISTA pUBLICADA En EL BUTLLETÍ D’ORIEnTACIÓ FAMILIAR FERT InFORMA

Javier Vidal-Quadras, expert en ori-entació familiar, acaba de publicar el seu cinquè llibre, A las alfombras fe-lices no les gusta volar, sobre el camí que condueix a la felicitat. Javier Vi-dal-Quadras Trías de Bes, està casat i és pare de família nombrosa. Advocat de professió, és professor de Dret a la Universitat Abat Oliba-CEU, subdi-rector de l’Institut d’Estudis Superi-ors de la Família, de la Universitat Internacional de Catalunya i secreta-ri general de la Internacional Federa-tion for Family Development.

- A grandes rasgos, ¿cuál es la línea argu-mental de este libro?El libro, brevísimo, es una fábula que me sirve de vehículo para aproximarme a la meta que tenemos todos los huma-nos planteada, la felicidad, a través de

una analogía que tomo prestada de San Josemaría: la alfombra. las distintas fa-ses de la elaboración de una alfombra van desgranando algunos de los elemen-tos claves de la felicidad, hasta alcanzar una conclusión que se hace evidente desde el principio: la alfombra es feliz cuando, siendo ella misma, se pone a los pies de los demás; la persona humana es feliz cuando, siendo ella misma, se hace capaz de amar y ser amada.

- Aun contando con las limitaciones que tenemos todos los humanos, ¿cuál crees que debe ser el camino que nos conduce a la felicidad?Julián Marías, en una de sus obras, lla-ma a la felicidad el “imposible necesa-rio”. Todos queremos ser felices, pero se nos presenta como una tarea extraordi-naria, que excede a nuestras fuerzas. Por

n Javier Vidal-Quadras Trías de Bes, està casat i és pare de família nombrosa. Advocat de professió, és professor de Dret a la Universitat Abat Oliba-CEU, subdirector de l’Institut d’Estudis Superiors de la Família, de la Universitat Internacional de Catalunya i secretari general de la Internacional Federation for Family De-velopment.

eso, el camino de la felicidad no es la fe-licidad misma. Querer ser feliz es cons-titutivo en el ser humano, y está muy bien, podríamos decir, es muy bonito, pero no aporta nada a la consecución de esa felicidad. El camino que mues-tra la alfombra es otro: olvidarse de la felicidad propia y dedicarse a la de los demás. El camino hacia la felicidad es una actividad, no un resultado, y una actividad buena; quien se dedica a una actividad buena, se acercará a la feli-cidad; quien va en pos de un resultado (ser feliz a toda costa), acaba centrado en uno mismo y la felicidad no llegará nunca. Amar es lo propio del ser huma-no. La ecuación es tan sencilla de enun-ciar como difícil de llevar a la práctica: más amo, más me amo; menos amo, menos me amo, pues sólo amando me completo como persona.

- En el caso particular del amor humano, ¿qué elementos cabría destacar para favo-recer la felicidad conyugal?El primero, la decisión. La voluntad ha de querer. Hace poco, una joven conocida me decía: “he encontrado al hombre de mi vida”, y yo le contesté: “el hombre de tu vida no existe; lo será aquel que decida serlo”. Y, sin embargo, la mera voluntad no es sufi ciente. Hay

que hacerla realidad porque, como decía un amigo mío, “lo que no se ‘concretiza’ no se realiza”. Y la realidad está hecha de pequeños detalles diarios, atencio-nes, servicios a la persona amada en una búsqueda constante de su auténtico yo. Hay que amar al otro como quiere ser amado, no como a mí me gusta amarle.

- ¿Se puede aprender a ser feliz? ¿En qué medida los padres pueden ayudar a que sus hijos sean más felices?

Se aprende y se enseña a ser feliz. Rafael Pich, uno de los fundadores de la Orien-tación Familiar, me dijo una vez: “lo que quieras aprender, enséñalo”. Y este conse-jo sirve también para la felicidad. Enseñe-mos a nuestros hijos a ser felices en cual-quier circunstancia y acabaremos apren-diendo nosotros mismos a serlo. Aquí cobra especial importancia la educación de los sentimientos: lograr que nuestros hijos, viéndolo en nosotros, sientan atrac-ción hacia lo bueno y repulsa a lo malo.

n Javier Vidal-Quadras, expert en orientació familiar, acaba de publicar el seu cinquè llibre, A las alfombras felices no les gusta volar.

22

A començaments d’estiu, el projecte iVolunteer, de Jaume Puig, Pau Bagó, Kai Brandt i Pere Girbau (ara fan 1r de batxillerat) va resultar premiat a Kit-Caixa. El premi va consistir en un viat-ge formatiu a Silicon Valley durant la primera quinzena del mes de juliol (de l’11 al 18.) la història de Silicon Valley està ínti-mament relacionada amb els garatges. En un d’ells, a Palo Alto, a finals de la dècada dels 30, William Hewlett i Da-vid Packard van començar a experimen-tar amb aparells elèctrics. Allà va néixer

Hewlett Packerd i aquest garatge és co-negut com el bressol de Silicon Valley. Anys més tard, no massa lluny d’aquest indret, el garatge d’un jove Steve Jobs esdevenia el taller on dissenyaria els pri-mers ordinadors Apple I i II.Viatjar a Silicon Valley és el somni de qualsevol emprenedor. I cap allà van anar acompanyats del seu profes-sor d’emprenedoria. la Residència de la universitat de Berkeley, on es van allotjar, va ser com el seu “campament base”. Des d’aquesta residència, sortien cada matí per visitar universitats, em-

ESpAIEMpREnEDORIA

DE VISITA A SILICOn VALLEY

pER JOAn EnRIC TALÓ

n Visita obligada a la seu central de Google.

n L’últim dia vam poder visitar el planetari de l’Acadèmia de Ciències de San Francisco.

preses tecnològiques i algun museu. A continuació, us oferim un breu resum de la seva estada.Potser el que més els va impactar d’aquest viatge van ser les visites a les dues universitats vinculades a Silicon Valley. Després de visitar la de Berkeley, que és pública, i fer un recorregut per tots els edificis i instal·lacions acompa-nyats per una host Student, van visitar la universitat de Stanford, bressol de co-negudes empreses com Hewlett Packard o Google. Allà van poder fruir de dues sessions de Design Thinking impartides pel Michael Barry, un dels professors de la D-School.Pel que fa a les empreses, les visites a Dropbox i a Google Plex van resultar especialment enriquidores. En la vi-sita a Dropbox, per exemple, van po-der passejar-se pels diversos despatxos

i parlar amb alguns professionals que hi treballen. Els va sorprendre molt l’ambient informal que hi havia, ja que es trobaven en plena “Hack Week”, una setmana on els treballadors poden dedicar-se plenament a aquells projec-tes personals que més els interessin. D’aquests projectes han sortit, després, alguns dels serveis que han fet famosa aquesta empresa... Potser el dia més esperat era el de la vi-sita al cor de Silicon Valley, a Mountain View, on hi ha la seu de Google, que constitueix gairebé una petita ciutat. Els va rebre un dels enginyers, que els va donar una sessió explicant els principis d’aquesta companyia: Innovar i no bus-car la perfecció instantània; comparteix tot el que puguis, ets brillant sobretot si ets diferent; persegueix els teus somnis; fes ser-vir dades, no opinions, les limitacions esti-

mulen la creativitat i, finalment, centra’t en els usuaris i no en la competència. A més d’aquestes dues visites, els alumnes també van poder visitar el que es con-sidera el bressol de Silicon Valley, un garatge on va néixer Hewlett Packard, per després visitar les instal·lacions d’aquesta mateixa empresa.l’estada a Silicon Valley també va tenir el seu moment de turisme per visitar al-guns dels llocs més emblemàtics: des del Golden Gate (amb una magnífica vista de tota la badia de San Francisco) fins als costeruts carrers immortalitzats en tantes pel·lícules i que han fet famosa la ciutat de San Francisco. També van es-tar a Muir Woods, el famós parc natural de sequoies, únic en el món... Aquests deu dies a Silicon Valley han suposar una experiència transformadora que recordaran sempre.

23

n En Jaume i en Pau davant el Golden Gate.

n Garatge on va néixer Silicon Valley.n Visita a la prestigiosa Universitat de Stanford.

24

FLASHDE nOTÍCIES

Alguns alumnes de 2n de batxillerat assistiren a la conferència que impartí, al Centre Cultular la Mercè, el Dr. Manel Esteller amb el títol: “ Epigenètica en la salut i la malaltia”. En acabar la conferència, els estudiants de batxillerat biosanitari pogueren parlar amb el conferenciant.

Els projectes de 1r de primària tenen com a convidats diferents especialistes sobre els aspectes que treballen. Els Srs. Cabero ens explicaren la transformació que pateix el suro des que surt de l’arbre fins que es converteix en tap.

El projecte sobre la prehistòria i l’edat antiga, realitzat pels alumnes de 5è de primària, culminà amb l’exposició i creació del primer museu arqueològic de l’escola.

Alumnes de 1r de batxillerat visitant una fàbrica tèxtil del Berguedà. És una famosa colònia industrial del segle XIX i principis del XX.

Alumnes de batxillerat col·laboraren com a voluntaris del Gran Recapte del Banc dels Aliments. La seva funció va ser buidar les “grans banyeres” que s’ompliren a les grans

superfícies i classificar el seu contingut en caixes per a la seva distribució.

A finals del curs passat, un grup d’alumnes del Cicle Superior de primària va participar en el concurs de problemas a l’esprint de matemàtiques. Aquest curs, va anar a recollir el guardó acompanyat del cap del departament.

Els alumnes del Cicle Mitjà i Superior de primària participen d’un conjunt d’activitats per competències entre les quals destaca l’aprenentatge i perfeccionament en el joc dels escacs.

25

Fanalets per anar a rebre els Reis, que els alumnes del Cicle Inicial van realitzar durant el mes de desembre.

Els alumnes Javier Casas i Mateu Sánchez van guanyar el primer i segon premi de la categoria benjamí del Concurs de pintura ràpida, que anualment organitza el GEiEG per Sant Narcís.

La xocolatada i els xurros no falten mai el dia de la festivitat del 2 d’octubre: la festa del

nostre col·legi.

26

AnTICSALUMnES

pRESEnTACIÓ DEL LLIBRE DE LA XV EDICIÓ GIROnA A L’ABAST

EXCURSIOnS FAMILIARSDE L’AGRUpACIÓ

n Ruta entre Sant Pere i Sant Miquel de Falgars.

n Els més menuts encapçalen les expedicions.

n Portada del darrer volum de conferències de Gi-rona a l’Abast.

A final del mes d’octubre, l’Agrupació d’Antics Alumnes va presentar el dar-rer volum de cicles Girona a l’Abast. Amb el títol Girona abans de Girona es presentà la publicació de la XV edició d’aquestes conferències. L’acte va ser presentat pel director de l’escola Mi-quel Riera i, a continuació, el Dr. Joan Manuel del Pozo ens oferí una sessió sobre “L’humanisme del segle XXI: va-lors i aprenentatges”. L’acte va tenir lloc a l’Auditori del Caixafòrum de “la Cai-xa” de Girona.

27

n Després d’una pujadeta des de Mieres, el camí planeja arribant al Freixe.

n L’ermita de Santa Maria del Freixe, edifici romànic modificat a l’època moderna i restaurat recentment.

n Tot el grup davant el monumental roure de Sant Nazari.

n Sant Miquel de Falgars, bonic mirador de la Garrotxa.

n El bosc de la Grevolosa, un racó especialment bo-nic a la tardor.

28

CEI

THE ROLE pLAY CLASSROOM: THE WORLD In EnGLISH

‘Avui farem “Roleplay”, miss Sabina?’ -és una de les frases que més sentim darrerament pel CEi, i és que l’aula de Roleplay és de les preferides pels alumnes de P3, P4 i P5. Es tracta d’un espai destinat a una activitat lúdica, dividit en diferents racons de joc que van variant al llarg dels trimestres: Cars, Dolls, Kitchenette, Shops (Fruit Shop, Butcher’s and Bakery), Theatre, Clothes, Hospital… Les profes-sores d’anglès ajuden els infants a recrear experiències quotidianes as-sumint determinats rols, alhora que treballen actituds de col·laboració i interacció entre ells. En aquesta aula de ROLEPLAY, el diàleg que la mestra realitza amb els alumnes és sempre en anglès. Cada racó ens permet d’establir di-ferents diàlegs (per exemple a les shops: I want…, How much is it?, please, thank you…) i treballar un vo-cabulari concret (si ens situem a les botigues tenim diferents aliments: hamburguer, chicken, sausages, cheese, tuna, grapes, bread, chocolate biscuits, shopping trolley… i a la kitchenette tenen una taula per parar amb dife-rents estris com: spoon, knife, fork, plates, cups, glasses, toaster, frying pan,…). Ens conviden, a les profes-sores i als companys, a seure a taula i ens van servint el que volem menjar

però, això sí, no ho fan gratuïtament perquè després ens demanen el mo-ney per haver fet de waiters al seu restaurant!

Els objectius d’aquests racons són: Aprendre a relacionar-se en aquest nou espai amb els altres companys i amb les mestres d’anglès tot po-tenciant l’escolta i l’ús de la llengua anglesa, esforçant-se a entendre i a utilitzar el vocabulari adient a les di-ferents situacions de joc. Alhora, aprenen a interactuar amb els altres i a respectar el material i les normes concretes de cada racó, sa-bent renunciar, si cal, als interessos propis per acceptar els de la majoria. Pretenem, també, potenciar en els nens la seva imaginació, fantasia i creativitat, exercint i compartint els diversos rols.

Dinàmica del RoleplayQuan arribem a l’aula, els fem seure a la blue mat, els expliquem a quins ra-cons jugarem i ells escullen on prefe-reixen jugar, procurant que vagin pas-sant per tots i cadascun dels racons al llarg de les sessions. La mestra juga amb els nens, interactua amb ells en els diferents racons de joc, provocant situacions quotidianes de parla, so-lucionant conflictes si cal i facilitant vocabulari en llengua anglesa.És important destacar que aquestes sessions es fan sempre amb la meitat del grup classe, fet que facilita la tas-ca i afavoreix els resultats finals.

Per què vam decidir “jugar” en anglès? Hi ha motius molt impor-tants i engrescadors per als nostres Esquirols, Tigres i Cangurs:

29

- El joc és una activitat natural i vo-luntària que proporciona plaer i sa-tisfacció als nens i nenes.- Potencia el desenvolupament dels infants en tots els seus àmbits: afec-tiu, intel·lectual, creatiu i social.- És un mitjà que ajuda els nens a conèixer-se i a descobrir el món que els envolta.- És un vehicle de socialització. Aju-da a resoldre conflictes, a cooperar, a pactar, a complir normes… El joc fa grup.

Per què és un recurs per treballar l’anglès?- En moments de joc es creen situa-cions comunicatives que afavoreixen l’adquisició i l’ús del llenguatge. El paper del llenguatge en el joc és, d’una banda, la funció vehicular: S’establei-xen intercanvis verbals entorn de les normes del joc dels diferents racons: qui hi juga, quin paper fa cadascú…; hi ha unes estructures gramaticals bà-siques i un vocabulari concret.- Els jocs són per si mateixos un llen-guatge, tenen una estructura senzilla i universal fàcil d’entendre que afa-voreix la participació dels infants tot escoltant i produint vocabulari i es-tructures bàsiques en anglès.

What is the role of the English Te-acher?- We observe which material the children often choose to play with and how they interact with their companions in a play situation.- We organize the play corners and the time we have to play. - We create a context (with a pup-pet, a story, a magic bag..) with vo-cabulary and structures which the children can later incorporate into their play routines.- We use resources that help the children to acquire vocabulary and structures (use of concrete songs: for example: Do you like apples? Yes, I do. - We encourage all of the children to participate and interact even though they might find it a little challenging to do so in English. - As English teachers, we measu-re our intervention in accordance with the type of play situations we

encounter: sometimes we observe, sometimes we listen, or we partici-pate as just another member of the game. There are also times when we direct and teach. Our intervention is determined by the type of play the children manifest in the Role play classroom.- We also intervene in situations when there is some conflict or disa-greement.- We use strategies to improve the children’s comprehension and ex-pression during play.- We are a linguistic model for them, one which guides and yet plays with the children at the same time.

Real examples of what happened in the Role play classroom:As teachers, it has been very satisfying to see the results of the first term of role play! The children have gone from simply manipulating the new material to organizing complex events as a group or class in just a few weeks,

connecting the activity corners in a coherent and intelligent way. Two weeks ago, for example, a group of P5 students went to the shops to buy food with Monopoly money and organize a picnic, they took dolls from the doll corner and brought their “children” with them. One child took plates and knives from the restaurant area and everyone discussed how to organize the space for the food and cutlery on their picnic blanket, before “enjoying” the picnic. The “daddys” and “mummys” then fed their babies.P4 students, to celebrate the birthday of a child in the class, organized a birthday party for him. They bought food in the shops, cooked it in the kitchenette and prepared a fabulous table of goodies, including a cake made of empty Lacasito pots. As three children decided to dress up as Barça players they decided to invite the Barça football team to the party! In effect, the children learn to share, co-operate, show empathy, socialize,

30

create and plan. Important tools for the real world.La Miss Sabina, la Miss Montse i la Miss Neus estem convençudes que és una experiència molt enriquidora i motivadora per a tots!! Podem dir que el Roleplay és... tot un èxit al nostre CEi!!! Let’s go and play!!!

n Les pallasses del CEI ens conviden a berenar i a fer una bona ballaruga pel pati.

n Aquí tenim en Martí ajudant el bomber a apagar el foc.

n Asseguts vora l’estany, els Cangurs escolten la llegenda del drac de Banyoles.

n Mireu quants pallassos tenim al CEI el dia dels Àngels Custodis!

n Els Elefants van a buscar fulles a les fonts de Salitja.

n Dalt d’una carreta, els Tigres s’endinsen a la fageda d’en Jordà.

ÀnGELS CUSTODIS

SORTIDES CULTURALS

Cons

um m

itjà

gam

ma

MIN

I: de

s de

3,8

fins a

7,9

l/10

0km

Emiss

ions

de

CO2 d

es d

e 99

fins

a 1

80 g

/km

DEIXA’T

VINE A MARTIN I CONESAI CONEIX TOTA LA FAMÍLIA MINI.

Martín i ConesaDe Lingen, s/nPol. Ind. La MaretTel.: 972 24 62 6317190 Salt (Girona) martinconesa.MINI.es

ATRAPAR.

7 caràcters autèntics, un mateix esperit rebel.Tria quin dels 7 models de disseny MINIi és el teu.A què esperes? visita el teu Concessionari i descobreix-los.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AF 210x297 Familia MartinConesa Cat.ai 1 15/01/14 19:18

32

n Ballem danses i mengem castanyes al pati amb la castanyera del CEI.n Tots els nens i nenes anem a veure l’obra de teatre de la castanyera.

LA CASTAnYADA

n Kevin Davidson i Ben Owen són els nostres músics convidats.

LA FESTA DE SAnTA CECÍLIA

n Aquests Tigres fan la cloenda de la festa amb unes bones postres de músic.n Pandes! Instruments afinats? Doncs... que comenci el concert!

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

BellllocCorporatiu(1B)260514AFR.pdf 1 26/05/14 11:52

36

n La recollida de joguines del CEI ha estat ben generosa!

CAMpAnYA “LA MEVA JOGUInA ÉS pER A TU”

FEM CAGAR EL TIÓ!

n P-2A

n P-5A

n P-1B

LA FESTA DE nADAL

n Angelets, a punt per a la funció?

n Aquests pastorets han cantat i ballat nadales.

n Els cantants de gospel del CEI Bell-lloc.n Brillant actuació... la dels Cangurs!

LA FESTA DE nADAL

n Elefants fent de pastorets.

n Aquests pastorets van a Betlem a ritme de pandereta!

n Els Pares Noels amb els seus rens tot dient el vers de Nadal.

n Oh! Quin goig que fan aquests avets tan ben guarnits!

37

38

El professor Ramón Moncunill va par-ticipar, el passat mes de setembre, en el iV Coloquio internacional de la Socie-dad Cervantina de Madrid y Editorial Academia del Hispanismo, dedicat al tema: “Del Parnaso al Persiles: el último Cervantes”.la ponència del professor Ramón Mon-cunill, que és Doctor en Filologia His-pànica, portava per títol: El ingenio en la novela de Cervantes: el Persiles; en aquest congrés, hi van participar his-panistas procedents dels Estats units, Anglaterra, Alemanya, Itàlia, Mèxic i Espanya.

Durant el mes d’agost, en Rafa Dionis va fer un curs d’anglès a Cambridge. Van ser tres setmanes intenses, en un ambient universitari i de màxima im-mersió lingüística. El fet de conviure amb altres persones de diferents països enriqueix moltíssim i fa veure noves perspectives educatives. L’anglès obre les portes a un món educatiu molt ric en sistemes didàctics diferents dels que estem acostumats a veure.La gran aposta per l’anglès que està fent el col·legi està sent secundada pels pro-fessors d’una manera optimista, ja que tots s’adonen que, actualment, sense idiomes no estem ben preparats per arri-bar al món laboral amb garanties d’èxit.

BELL-LLOCFORA DEBELL-LLOC

EL pROFESSOR RAMOnMOnCUnILL pARTICIpÀEn Un COnGRÉS InTERnACIOnAL

CURS DE FORMACIÓ pER A MESTRES DE RELIGIÓ A LA UIC

FORMACIÓ COnTInUADA A CAMBRIDGE

n El professor Ramón Moncunill presentà una ponèn-cia en el IV Coloquio Internacional de la Sociedad Cervantina de Madrid y Editorial Academia del His-panismo.

n El professor Rafa Dionis es traslladà a Cambridge per continuar amb la seva formació en llengua angle-sa.

n Taula rodona que tingué lloc dins el curs de formació per a mestres de religió d’educació infantil i primària.

la Facultat d’Educació de la uiC va organitzar un curs de formació per a mestres de religió d’educació infantil i primària, amb la finalitat de cercar re-cursos didàctics per a l’ensenyament de la religió catòlica a l’escola i d’aprofun-

dir-hi. De Bell-lloc, hi participaren el gruix de professors de religió d’aquestes etapes. El professor Daniel Juan va ser convidat per a participar en la taula ro-dona i donar la seva opinió com a pare de família.

Despatx TULSÀ & QUINTANO Advocats

Ctra. Sta. Eugènia, 7, 3r 2a - 17001 Girona - Tels. 972 21 20 66 - www.tulsaadvocats.com - info@tulsaadvocats.com - @tulsaadvocats

El passat 15 de novembre, 15 nois de primer i segon d’ESO van col·laborar amb la Fundació Oncolliga com a postul·lants, recaptant diners per a la lluita contra el càncer. Concentrats a la zona Hipercor i voltants, durant tres hores van aconseguir recaptar prop de 1000 € i un munt d’experiències posi-tives.

ALUMnES DE 2n DE BATXILLERAT VISITAnT L’EMpRESA HIpRA

COL·LABORAnT AMB LA FUnDACIÓ OnCOLLIGA

n Grup d’alumnes de 2n de batxillerat que visitaren una de les plantes que l’empresa HIPRA té a Amer.

Els alumnes de 2n de batxillerat de la línia Biosanitària han visitat l’empresa Hipra que té la seva seu central a Amer. HiPRA és una companyia farmacèutica veterinària dedicada a la recerca, pro-ducció i comercialització de productes per a la salut animal.La visita ha estat perfectament guia-da per dos dels directius de la central d’Amer, en David llopart i en Raül So-ler, antics alumnes de Bell-lloc, que ens han explicat las bases biològiques del treball realitzat a Hipra, tota l’enginye-ria que l’acompanya i els aspectes logís-tics i econòmics que han aconseguit que

Hipra sigui, després de mig segle d’his-tòria, una empresa de referència mun-dial a la indústria veterinària.A HiPRA, la recerca és prioritària i l’ac-tivitat està dirigida a obtenir productes d’alta tecnologia en els camps d’immu-nologia, microbiologia, genòmica, pro-teòmica, biologia molecular, tecnologia farmacèutica i assajos preclínics i clínics.l’equip humà d’HiPRA està format per més de 1.000 persones i és present a més de 25 països amb filials comercials pròpies i plantes de producció i els seus productes arriben a clients de més de 100 països, en els cinc continents.

n Un grup de nois de 1r d’ESO van participar a la Jornada de Col·laboració amb la Fundació Oncolliga de Girona.

Despatx TULSÀ & QUINTANO Advocats

Més de quaranta anys al seu servei ens permeten oferir-li la millor assistència jurídica

Ctra. Sta. Eugènia, 7, 3r 2a - 17001 Girona - Tels. 972 21 20 66 - www.tulsaadvocats.com - info@tulsaadvocats.com - @tulsaadvocats

El Despatx TULSÀ & QUINTANO Advocats és un despatx d’advocats i mediadors familiars que presta serveis jurídics en totes les àrees del dret, amb particular i més especial dedicació al dret matrimonial i de família, canònic i successori.

41

pARTICIpAnT En EL SOpAR BEnÈFIC QUE ORGAnITZÀ L’ORGAnITZACIÓ AFEC

LO QUE GOOGLE nO SABEY LA ESCUELA TE DESCUBRE

n Cambrers voluntaris que serviren el sopar benèfic de l’associació AFEC.

n Equip de professors que participà en el congrés d’innovació educativa a Pamplona.

una dotzena d’alumnes de primer de batxillerat han servit de cambrers vo-luntaris en un sopar benèfic celebrat la nit del 14 de novembre. la majoria d’aquests alumnes cursen el programa d’estudis i activitats corresponents al diploma del Batxillerat internacional. Per a l’obtenció d’aquest diploma, els aspirants han de desenvolupar activitats de creació (artístiques, musicals, etc.),

d’acció (com a monitors d’esplai, es-ports, etc.) i de servei solidari.El sopar benèfic que han servit h estat orga-nitzat per AFEC, l’ Associació Foment Es-tudi i Cultura, amb el propòsit de proporci-onar ajudes, en forma de beques, a nois que vulguin preparar-se per al sacerdoci.Entre els comensals, hi havia nombroses famílies que actualment tenen els seus fills estudiant a Bell-lloc o que els hi han tingut.

A començaments de novembre, el sr. Miquel Riera, acompanyat de Xavier Ventura i Eduard Cuadrado, coordina-dors de primària 3 i ESO 1, van assis-tir a Pamplona, al congrés d’innovació educativa organitzat pel col·legi Irabia-Izaga. Els ponents eren autoritats edu-catives reconegudes a nivell mundial, la qual cosa garantia l’èxit d’assistència. L’aplicació de les noves metodologies (treball cooperatiu, rutines de pensa-ment, design thinking) i la introducció de noves tecnologies (Ipads a l’aula), vertebraven les ponències i tallers. Les trobades paral·leles amb professors i directius d’altres escoles (públiques, privades, concertades, ikastolas), van servir per intercanviar coneixements i perspectives d’allò que fem bé i allò que hem de millorar.

un any més, el professor d’anglès, Joan Fontanella, ha passat un més als EEuu com a coordinador d’un grup d’adolescents en un poblet a l’estat de Michigan. A més a més de l’experiència personal que s’emporta, la qual és molt enriquidora, aprofita per reciclar-se i poder millorar la seva tasca com a edu-cador a l’escola. A l’hora de parlar un idioma, s’ha de tenir en compte la seva pronunciació, un factor molt important a l’hora de fer-se entendre i bàsic a l’ho-ra d’ensenyar als nostres alumnes.

UnA TEMpORADA A MICHIGAn

n Ja fa anys que en Joan Fontanella tria els Estats Units per a fer un reciclatge en llengua anglesa durant les seves vacances d’estiu.

DAVID ARBOIX ACOMpAnYÀ Un GRUp DE nOIS A FER Un CURS D’AnGLÈS A OXFORD

n Alumnes d’ESO aprofiten l’activitat a Oxford del mes d’agost per perfeccionar els coneixements en llengua anglesa.

Són ja nou les vegades que des de l’es-cola participem en aquest curs d’anglès que s’organitza a l’Oratory School, prop d’Oxford. És una magnífica oportuni-tat per millorar en l’aprenentatge de la llengua, fer noves coneixences amb gent d’altres països i descobrir aspectes molt interessants de la cultura britànica. En-guany, tornarem a promoure l’activitat amb il·lusió perquè pensem que l’expe-riència paga la pena.

42

la secció dels racons de Bell-lloc, sens dubte, deixarà de tenir el seu espai quan ja s’hagi parlat de tot de Bell-lloc. Ja portem moltes cròniques i ens va sem-blar que no s’havia de començar parlant del despatx del director, però també teníem clar que no havia de ser l’últim dels espais a tractar a la nostra secció. Què podem destacar d’aquest despatx? En primer lloc, la seva ubicació. Coro-nant la masia del segle XVi, des d’aquest despatx tens unes vistes de l’entrada al col·legi, ermita, zones ajardinades, pa-velló poliesportiu i camp de futbol. En els orígens de Bell-lloc, el despatx del director era al primer pis, entrant per la sala Rosa d’Abril. la segona planta de la masia gairebé no es feia servir. Destina-da com a magatzem, no era considerada zona de treball. Amb motiu d’uns dels aiguats que ja van ser descrits en un arti-cle anterior, i estem parlant de la dècada dels setanta, els desperfectes a la teulada i, en conseqüència, a les golfes de la ma-sia, van animar a iniciar l’adequació de tota aquesta planta. Va ser el moment de veure clares les possibilitats que ofe-ria. Ens hem de situar a la dècada dels vuitanta per veure com la direcció del col·legi i les juntes setmanals de l’equip directiu, es varen passar a fer en aquest espai. El Sr. Josep Maria Barnils fou el primer director que ocuparà el despatx,

a 1988, just en el que va ser el seu darrer curs escolar com a director de Bell-lloc, donant pas al Sr Miquel Andreu que durant tants anys va dirigir el col·legi. Han ocupat aquest despatx, també, Jaume Arnau, Miquel Freixa, Antoni Marcuello i el director actual, Miquel Riera. Sense canvis en la decoració, els tres espais diferenciats: zona de treball, zona per reunions i zona d’estar com-pleten l’indret, des del qual s’han de prendre les decisions que han de portar Bell-lloc a complir ,de la millor manera, amb la seva missió. L’escut del col·legi i un quadre amb la imatge de la Mare de Deu de Guadalupe presidint l’espai, de ben segur ajudaran a tenir la vista posa-da en tot el millor per a la gran família que formem Bell-lloc: pares, professors i alumnes.

RACOnSDE BELL-LLOC

EL DESpATX DE DIRECCIÓ

pER JOAn AnTOnI GOnZÁLEZ

n El despatx del director es troba a la part més alta de la masia de l’escola.

n Antic dibuix de la masia Can Pau Birol.

Nou Classe V.

Descobreix una nova dimensió de la versatilitat: amb una configuració de seients variable de fins a vuit places, el nou Classe V està preparat per al ritme familiar i, gràcies al seu exclusiu disseny interior, també per a les altes exigències del món executiu. Descobreix més sobre el teu nou company a www.mercedes-benz.es/nuevo-v

Consum de combustible (l/100 km): ciutat: 7.7 - 6.3 / carretera: 5.6 - 5.0 / mixt: 6.1 - 5.7; emissions de CO2 (combinat): 159 - 149 g/km.

Tan gran com la vida.

Les xifres no es basen en les específiques emissions o consum de combustible d’un sol vehicle, no formant part de cap oferta, i s’ofereixen únicament amb finalitats comparatives entre diferents models de vehicles. Consulti les condicions del Plan PIVE 6. Limitació d’opcionals per preu màxim (25.000 € i 30.000 € per a famílies nombroses i PMR, abans d’impostos sense IVA).