◗ Juliol-Agost 2005 • número 66 • 0,50 euros • www.cgt.es/cgtcatalunya

Catalunya

Forma, demanen els buits de cervell

Fo

to:

Díd

ac S

alau

. Tex

t: J

uli

Val

lmit

jan

aForma, demanen els buits de cervell

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Catalunya. Juliol-Agost de 20052

> ON ENS TROBEM?...

En aquest “Catalunya” reproduïmcom a editorial el text base de lacampanya contra el Pacte Socialde la CGT de Catalunya. Com acol·lectiu editor, alhora, us anun-ciem que al mes d’agost, com ja ésnormal, no hi haurà revista. Torna-rem al setembre amb moltes nove-tats i més estabilitzacons.

Confederació General delTreball de Catalunya

Com a És prou conegut queel capital solament té unlema: “Cal desmantellar

l’estat del benestar i fer-ho commés aviat millor”. Un estat del be-nestar al qual aquest país va arri-bar tard i se’ns va quedar a mig fer.El capitalisme necessita créixer,sempre créixer i no aturar-se mai.Els beneficis de les empreses hand’augmentar tots els anys i si noaconsegueixen un nou rècord encada exercici, el món empresarialentra en crisi i amb ell tot el siste-ma. Mentre els beneficis de les pri-meres empreses del país van aug-mentar l’any passat entre el 30 i el40%, s’han continuat eliminant elsdrets laborals, que solament elssuposaven traves en la seva voraçnecessitat d’augmentar la producti-vitat i de convertir aquests matei-xos treballadors i treballadores enconsumidors compulsius que com-prin a preu d’or el que ells mateixosprodueixen per salaris ridículs.

La flexibilització del “mercat” detreball i la consegüent precarietatlaboral, l’abaratiment de l’acomia-dament, la deslocalització d’em-preses, els accidents laborals, elprestamisme laboral de les ETT,les privatitzacions i subcontracta-cions… Totes aquestes misèriesque infecten el món laboral sónconseqüència directa del neolibe-ralisme de la seva competitivitat aultrança.

El recent Acord de NegociacióCol·lectiva, signat entre patronals i

sindicats amics, ve a ser un bonexemple del que s’ha dit. En ell s’a-corda la “moderació salarial”, quesignificarà una nova pèrdua depoder adquisitiu per als assalariats.I a canvi de què? D’alguna cosaque no es complirà: l’estabilitat enl’ocupació. I d’alguna cosa que se-gurament que sí: el mantenimentde l’estatus de privilegi dels sindi-cats signants.

El següent cop de mall als vos-tres interessos vindrà, sens dubte,de la nova reforma laboral queaquests mateixos actors han co-mençat ja a negociar amb el Go-vern i que sota el supòsit objectiude reduir la temporalitat atacarà lacontractació indefinida abaratint ifacilitant l’acomiadament.

Per si això no fos suficient, desde l’Europa dels capitalistes enspretenen imposar dues noves di-rectives regressives: la conegudacom a Bolkenstein, que permetrà

deslocalitzar drets laborals i planti-lla sense necessitat de moure’s ge-ogràficament; i una altra sobretemps de treball, que intenta aug-mentar la jornada màxima setma-nal fins a les 64 hores.

Com a primera mesura de la Di-rectiva Bolkenstein (privatitzaciódels serveis públics), malgrat queencara no estigui ratificada pel par-lament europeu, l’Estat espanyol,que sí que la té aprovada, va publi-car el 2 d’abril en el BOE un paquetde mesures pel que han denominat“l’estratègia de participació de l’Es-tat en el sector públic empresarial”que, en un termini de 3 mesos,haurà de presentar el Ministeri d’E-conomia i Hisenda a la ComissióDelegada del Govern per Assump-tes Econòmics.

Segons cita textualment enaquest BOE, “l’objectiu és avaluarla participació de l’estat en cadauna de les empreses integrades en

la cartera de SEPI i Patrimoni, defi-nir una estratègia de futur i propo-sar, en el seu cas, les mesures deprivatització que es considerinoportunes amb un calendari d’ac-tuació”. En poques paraules priva-titzar els serveis públics.

A Catalunya, l’Acord estratègicper la competitivitat de l’economiacatalana (signat per la Generalitat,els sindicats CCOO i UGT i les pa-tronals Foment, PIMEC i FEPIME)preveu una inversió de 2.015 mi-lions d’euros fins al 2007 en infra-estructures, investigació, desenvo-lupament tecnològic, formació...,mentre es flexibilitza encara més elsistema laboral. Subcontractació,precarietat, jornades a la carta...són instruments de la seva compe-titivitat.

Des de la CGT demanem, iveiem imprescindible, un canvi enaquesta situació. Els treballadors iles treballadores necessitem unsindicalisme reivindicatiu, que noserveixi de suport al capital perperpetuar les seves injustícies. Unsindicalisme amb coratge, que nohagi de defensar privilegis d’orga-nització en les negociacions i l’úni-ca meta de les quals sigui recupe-rar per al treballador i latreballadora la veu, el crit de laseva dignitat enfront dels que hanvolgut arrabassar-li.

El model sindical de la CGT, enel qual les decisions finals es pre-nen per decisió de les bases, ha desubstituir les burocràcies sindicals iles “executives” formades per pro-fessionals del sindicalisme.

Des de la Confederació Generaldel Treball, amb idees i impulsosrenovats cada dia per la il·lusiódels i les nostres militants, i ambl’experiència d’una història que ensva fer decisius en moments difícils,creiem que ha arribat el momentque el model anarcosindicalista, elnostre model, ens retorni la iniciati-va en la lluita diària per les nostrescondicions de vida. En la societat ien el treball.

EditorialContra la sevacompetitivitat: lluitem!!!

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Jordi i Òscar. Correcció: SílviaLorente. Col·laboren en aquest número: Pep i tu, Luke Stobard, Carlus Jové, Flora Pla, Orioldel Masroig, Esther Sancho, Juli Vallmitjana, Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, TriniBusqueta, Negres Tempestes, Suport Ponent, Contra-Infos, Emília de la Vieja, Ramón FernándezDurán, Carlos Navarro, federacions i seccions sindicals de la CGT. Fotografies: Dídac Salau(Portada). Carlus Jové, Josep Puigdollers, Josep M. Yago, Pau Juvillà, Mireia Bordonada, Patxi deReus, Indymedia Barcelona i Gabi. Il·lustracions: Azagra. Tirada: 9.000 exemplars.Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia)cronocata@cgt.esNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Aquest número del �Catalunya� s’hatancat el divendres 20 de juny del 2005.

Manuel Delgado entrevistata “Presència”, juny 2005

“L’única forma queté el poder a

Catalunya d’exhibir-se en públic és el

patetisme”

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

� Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

� Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

� Federació Catalana d�Indústries Químiques (FECIQ)

� Federació de Sanitat de Catalunya� Federació d�Ensenyament de Catalunya

(FEC) � Federació d�Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 IgualadaTel. i fax 93 804 29 85

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - baixll@eresmas.comTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32

Barcelonès NordAlfons XII, 10908912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - cgtmaresme@ya.comTel. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalGaietà Vinzia, 15-17, baixos08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgt.esTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - lleida@cgt.esTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.esTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgt.esTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - cgtrubi@telefonica.netTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - fltcgt@yahoo.esTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallèscgt_castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.esTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

Olesa de MontserratJacint Verdaguer, 23, 08640 OlesaTel. 93 778 04 93

Catalunya. Juliol-Agost de 2005

REPORTATGELes lluites socials dels països de laMediterrània es van trobar a Barcelona

FÒRUM SOCIAL

Carlus Jové i Buxeda

El Fòrum Social del Mediterrani(FSMed) va tenir lloc a Barce-lona entre els 6 i 10 de juny,

comptant amb la participació de propde 3.000 activistes d’arreu de l’àreamediterrània. Dins el recinte de Fires deBarcelona vam poder escoltar els critsde guerra de les dones saharauís, queomplien d’alegria i color un espai grisque acostuma a rebre tan sols fires mer-cantils. Durant quatre dies, però, el for-migó es va convertir en aliat dels movi-ments socials de països tan llunyans ialhora tan propers com Marroc, Palesti-na, Israel, Grècia, Tunísia, Itàlia, el Sà-hara o l’Espanya mediterrània. Els pro-blemes de concessió de visats no vanser suficients per aturar una iniciativacom aquesta, amb prop de tres anys detreball al darrere, però vam trobar a fal-tar totes aquelles persones que no vanpoder travessar les fronteres, tot i que laseva veu es va sentir igual a través de laferma denúncia dels seus companysque sí van poder arribar.

VALORACIONS PER A TOTSELS GUSTOS

Passats aquests quatre dies, podem tro-bar valoracions per a tots els gustos.

Hi va haver molta o poca gent? Es vafer un bon treball de difusió o tot vaquedar entre els activistes de sempre?Hi ha hagut un intercanvi real d’expe-riències o tothom s’ha quedat amb lesseves?

Deixant al marge els balls de xifres,que com a conseqüència de les despro-porcionades dimensions del recintesempre semblaven més petites del querealment eren, cal dir que la primeraedició del FSMed ha servit per eviden-ciar una realitat: els moviments socialsfora del panorama europeu no tan sols

existeixen, sinó que gaudeixen d’unbon estat de salut. Tan sols cal observarla massiva participació del poble saha-rauí, segurament un dels més represen-tats, o la notable presència d’activistespalestins que, juntament amb els seuscompanys israelians, han demostrat quela lluita contra la ocupació està a lesdues bandes del mur de la vergonya.

El FSMed va sorgir com a propostadesprés del primer Fòrum Social Euro-peu (FSE) a Florència el 2002, però di-verses dificultats, entre elles l’econòmi-ca, han impedit que el projecte espogués materialitzar abans. Tot i l’apa-rent retard, el FSMed s’ha celebrat

enmig d’un debat internacional queplanteja la conveniència d’espaiar elsfòrums Mundial i Europeu per afavorirl’aparició de fòrums més regionals.Concretament, la proposta és que tantel Fòrum Social Mundial (FSM) comels continentals se celebrin bianual-ment, enlloc d’anualment com fins aras’estava fent.

El FSMed, doncs, vindria a ser undels múltiples fòrums més regionalsque en els propers anys poden crear-se,en cas que la decisió majoritària sigui lad’espaiar les trobades. La controvèrsia,però, no està tancada, i tot i que en lapropera edició el FSE es celebrarà un

any mig després del de Londres 2004,hi ha sectors del moviment que noveuen necessària l’aparició de nous es-pais territorials i que defensen la neces-sitat de trobades anuals que serveixincom a punt de llançament de mobilitza-cions globals. En aquest sentit, elFSMed no ha deixat de fer crides demobilització internacionals. A l’assem-blea de moviments socials del darrerdia, per exemple, es van acordar mobi-litzacions contra la propera cimera eu-romediterrània, tot i que cal dir que, alcontrari d’en altres ocasions, l’assem-blea va comptar amb molt poca partici-pació.

UN FÒRUM NECESSARI,PERÒ POC PARTICIPATIUPer la major part dels participants, elFSMed és una iniciativa necessària quepot ajudar a combatre l’actual procés demilitarització de l’àrea mediterrània ique hauria de servir per crear una xarxasocial entre països afectats per políti-ques similars que fins ara no han esta-blert lluites conjuntes. La idea de cele-brar-lo a Barcelona també semblava, apriori, una bona opció, ja que en els da-rrers anys els moviments socials localshan demostrat la capacitat organitzativa

3

Poca participaciólocal i bonesperspectives per alfutur dels moviments

continua a la pàgina 4 >

Va tenir lloc a la ciutat de Barcelona entre el 6 i el 10 de juny

El Mediterrani: un mar que vessa lluites

El Fòrum va comptar amb la participació de prop de tres mil activistes de l’àrea de les dues ribes de la Mediterrània

Foto: Dídac Salau

Catalunya. Juliol-Agost de 20054

REPORTATGE

suficient per organitzar un esdeveni-ment d’aquestes característiques. Tansols cal recordar les 600.000 personescontra l’Europa del capital i la guerra,el milió i mig contra la guerra d’Iraq, oel recentment celebrat Fòrum Social del’Educació. Tot i aquestes dues bones premisses, el

procés de construcció del FSMed hademostrat una incapacitat important, jaque no ha sabut connectar amb els mo-viments socials de Barcelona i Catalu-nya, pel que la participació d’activistescatalans ha estat molt reduïda. Si bé éscert que els fòrums regionals comaquest no acostumen a ser tan granscom els mundials o els europeus, sí quecal veure que la participació local haestat més aviat baixa. Les sales pràcti-cament buides o xerrades d’activistestan reconeguts com Bové amb poc mésde 40 persones són una petita mostra decom no s’han aconseguit les fites queper part de l’organització s’havien pro-posat.

Hi ha dues raons principals per lesquals el FSMed no ha tingut l’èxit departicipació que hauria pogut tenir: peruna banda el mateix procés de cons-trucció, que ja des de l’inici no s’haobert realment als moviments socialsque acostumen a mobilitzar pels Fò-rums Socials Europeus i manifesta-cions antiglobalització; per l’altra, unaquasi bé nul·la campanya de difusió haprovocat que inclús molts activistesdesconeguessin l’existència del Fòrum.Com a mostra, tan sols cal dir que lasetmana abans de l’inici del Fòrum noes podia veure ni un sol cartell per laciutat anunciant-lo, al contrari del queés habitual en aquest tipus d’esdeveni-ments, que solen promocionar-se espe-cialment als barris i universitats locals.Els estudiants, que solen omplir lessales dels fòrums europeus o, com es vaveure recentment, fòrums locals com elde Màlaga, quasi bé no es van deixarveure en els actes del FSMed, ni tansols en els concerts gratuïts de diven-dres i dissabte a la nit. Tot i que lesdates coincidissin amb els exàmens i elmultitudinari festival Sonar, segura-ment uns quants centenar d’estudiants ijoves activistes haurien assistit alFSMed si la informació hagués estat alcarrer.

PRIMER PAS CAP AL FSE ABARCELONA?

En les últimes reunions del comitè in-ternacional del FSE abans de Londres,es plantejava la possibilitat que Barce-lona pogués acollir la propera edició,que finalment serà a Atenes l’abril de2006. Entre les raons per les quals elsactivistes catalans i de l’Estat espanyolrebutjaven la proposta, hi havia la de lamanca de preparació dels movimentssocials de casa nostra. Passat el FSMed,ens podríem preguntar si ja estem pre-parats per organitzar un esdevenimentcom el FSE.

L’organització del FSMed ha estat unprocés esgotador per a molts dels acti-vistes dels moviments socials catalans,i el fet que el gran gruix dels movi-ments organitzats no hagin pres part ac-

tiva en el procés evidencia que encarano reunim les condicions necessàriesper poder acceptar un repte com aquest.A països com Itàlia, França o el RegneUnit –indrets on per ara s’han celebratels FSE– existeixen grans organitza-cions de l’esquerra amb capacitat sufi-cient per organitzar una trobada d’a-

questes característiques. Pel contrari,l’esquerra anticapitalista i els movi-ments socials tant dels Països Catalanscom de l’Estat espanyol, no destaquemper l’alt nombre d’activistes. La nostraés una esquerra més difosa, sense capxarxa de moviments estable (tantl’MRG com la XMG han sofert grans

decaigudes) i plantejar-se de nou l’or-ganització d’un fòrum internacionalseria un daltabaix. Si una cosa ha evi-denciat el FSMed és que els nostresmoviments socials, tot i gaudir d’unarelativa bona salut en el treball local iindividual, encara no ha sabut crear en-torns de treball comú ni definir projec-tes compartits de manera regular.

Aquesta experiència ens ha de servirper començar a crear marcs de treballmés unitaris i estables en què tant l’es-querra anticapitalista i autònoma comel sindicalisme alternatiu i, si s’escau,part de l’esquerra institucional, puguemconstruir un veritable moviment antica-pitalista similar als dels països mencio-nats a dalt. En aquest sentit, la lluitacontra la precarietat i experiències comles del MayDay podrien prendre mésimportància i esdevenir punts de troba-da habituals de tot el ventall de col·lec-tius, organitzacions o individus qued’una manera o altra s’identifiquenamb el moviment global. Convé perdrela vergonya política i sortir a la pista deball tots junts.

SEGUIR CONSTRUINT IOBRIR LES PERSPECTIVES

Lluny de ser un fracàs, i tot i les evi-dents mancances, la primera edició delFSMed pot obrir les portes al reforç del

moviment antiglobalització a territorison fins ara era pràcticament descone-gut. La confluència de lluites en unespai com aquest pot ser clau per, en unfutur, construir resistències més fortes al’imperialisme i la guerra, així com perreforçar les lluites de pobles com el pa-lestí o el saharauí, que han vist els seusdrets trepitjats durant dècades. Així ma-teix, el contacte entre activistes del Me-diterrani occidental també és de granimportància per tal d’afrontar les políti-ques liberalitzadores i les noves norma-tives en matèria agrícola, que afectenprincipalment els camperols d’aquestaàrea (vegeu entrevista a Paul Nichol-son). En el moment d’escriure aquest article

desconec si el FSMed tindrà una sego-na edició, però en tot cas cal prendrenota i treballar per tal que els errors dela primera edició no es repeteixin. Aixímateix, cal intentar repetir la importantparticipació dels països de l’OrientMitjà i del poble saharauí, sense dubteun dels fets més positius de la trobada. La iniciativa del FSMed és massa inte-

ressant com perquè les batzegades de laprimera edició ens facin enrere. El Me-diterrani és una àrea estratègica de granimportància per a les forces imperialis-tes i l’agenda neoliberal. Per a nosal-tres, els activistes, també ha de ser-ho. Endavant, doncs.

> ve de la pàgina 3

‘PASSAT EL FSMED ENS PODRÍEMPREGUNTAR SI JA ESTEM

PREPARATS PER ORGANITZARUN ESDEVENIMENT COM ELFÒRUM SOCIAL EUROPEU’

Foto: Dídac Salau

Carlus Jové

Un dels moments més tensosdel Fòrum Social Mediterrani(FSMed) fou quan un grup de

marroquins seguidors del rei i dictadorMohamed VI va començar a increparels nombrosos saharauís que amb elsseves pancartes i crits reclamaven laindependència del seu poble. Aquestfet, que segurament no està al margede les recents tensions creades entredelegacions espanyoles i catalanes ques’han volgut desplaçar al territori per

buscar solucions al conflicte, va mar-car el final dels debats i l’inici de lamanifestació de dissabte a la tarda.

Un grup d’uns 25 homes amb bande-res marroquines i pancartes amb laimatge de Mohamed VI va llançar con-signes com “Viu o mort, Sàhara és delMarroc” o “Polissario assassí”. Els sa-harauís, que no van contestar les agres-sions verbals i van continuar el reco-rregut de la manifestació senseincidents, no es cansaven de cridar“Mohamed, capullo, el Sáhara no estuyo”.

La important violència verbal delscontramanifestants marroquins i el fetque en tot moment estaven essent enre-gistrats per un periodista del règim vafer sospitar l’organització del FSMedque es tractava d’una acció que tenia elconsulat o del mateix govern marro-quí.

La important participació de la dele-gació saharauí al FSMed va evidenciarla passió d’aquest poble per defensarels seus drets, i les seves intervencionsal llarg dels tres dies de debats vanconfigurar alguns dels moments més

emotius i coloristes. Els crits de guerrade les dones saharauis, que personal-ment em recordaven als dels natiusamericans que resistien els colons eu-ropeus, van omplir les grans sales de laFira de Barcelona d’esperança i esperitde lluita.

Sense dubte, la independència delpoble saharaui ha de ser un dels reptespels moviments socials mediterranis, ien properes edicions s’hauria de plan-tejar la necessitat de reforçar aquestalluita com a part del procés de demo-cratització del nord d’Àfrica.

Sàhara: un repte per als moviments socials mediterranis

Catalunya. Juliol-Agost de 2005 5

REPORTATGEOpinions

Carlus Jové

KATERINA TRIANTAFILLOU,FÒRUM SOCIAL DE GRÈCIA

-Què t’ha sem-blat el FSMed?Em sembla queera una idea moltbona i necessària,que ens ajudarà atrencar la idea de

que el Mediterrani és tan sols Europa.Cal veure que el nord d’Àfrica i l’O-rient Mitjà també formen part d’aques-ta àrea.

Hem de denunciar que hi ha hagutmolts problemes amb els visats. Perexemple, un activista iraquià va serarrestat a la frontera i en lloc seu havingut la seva dona a parlar.-A quins debats has estat?-He estat a un debat molt interessantsobre la mercantilització dels serveispúblics a l’àrea mediterrània. Us convi-dem a venir al Fòrum Social Europeu,a Atenes al mes d’abril.

MANEL ROS, BARCELONA

-Què t’ha sem-blat el FSMed?-Cal dir que éspositiu que hihagi un FòrumSocial Mediterra-ni, i és molt posi-

tiu que hi hagi espais com els FòrumsSocials per a què la gent es trobi, i per aquè activistes de diferents llocs, temàti-ques o preocupacions, però amb eldesig comú de canviar el món, es tro-bin en un lloc, discuteixin, compartei-xin experiències i debaten sobre temesque són polèmics dins el moviment.-Penses que hi ha hagut una bona par-ticipació?-Hi ha qui diu que no hi ha gaire gent,però a mi em sembla que els FòrumsSocials d’aquestes característiques, queno són tan grans com els europeus omundials, no crec que puguin tenirgaire més gent de la que tenim aquí.

Ara bé, sí que hi trobo un problema.Els Fòrums més regionals o locals,com podria ser aquest, es nodreixenprincipalment de la gent del lloc on esfa, i en aquest sentit hi ha hagut un pro-blema de mobilització de la poblaciólocal i catalana. Però tot i això no pensoque el FSMed hagi estat un fracàs.

RICHARD NEUVILLE, FRANÇA

-Que t’ha sem-blat el FSMed?-Em sembla moltimportant desen-volupar intercan-vis entre el nord iel sud del medite-

rrani perquè tenim una història comúperò arrel de l’Europa de Schegen,l’Europa liberal s’han tancat les fronte-res, i els Fòrums Socials tenen la funcióde reobrir aquestes fronteres i desenvo-lupar intercanvis entre els habitants delMediterrani.

Luke Stobart

Més del 50 per cent de la poblaciómundial és camperola, i els im-

pactes de les polítiques neoliberals–polítiques d’exclusió de la nostraterra, de les nostres aigües, de les nos-tres llavors– han amenaçat directamentla nostra manera de viure. Al mateixtemps, aquestes polítiques han imposatun model de comerç que està destruintla nostra economia local; la importaciómassiva d’aliments per sota dels costosde producció està destruint la nostracapacitat de seguir sent camperols. Ésper tot això que les organitzacionscamperoles del món són qui moltes ve-gades lideren les lluites locals i les quemés clarament oferim propostes i res-postes de lluita.

S’està imposant un model de pro-ducció extremadament intensiu orien-tat a l’agroexportació que està gene-rant la dramàtica deslocalització de laproducció a les dues riberes del Medi-terrani. El procés fins ara ha afavorit laproducció mediterrània d’hortalisses,però ha estat a canvi de perdre unaenorme quantitat d’agricultors/horti-cultors al Mediterrani. És clar que aAlmeria, per exemple, s’ha produït undesenvolupament desorbitat –en elsentit social i mediambiental de la pro-ducció en hivernacles– però a canvi dedeslocalitzar cap a Almeria gran quan-titat de la producció del conjunt d’Eu-ropa. Ha passat amb la maduixa i eltomàquet, no només a Almeria ni An-dalusia, sinó a zones al Sud de França,Grècia i Itàlia. Des de fa dos anys, elspaïsos del nord d’Àfrica i Turquia,principalment, estan oferint subven-cions, terres i recursos enormes per aquè empreses europees puguin desen-volupar-hi aquest mateix model. AMarroc, el rei ha regalat terres als em-presaris, principalment espanyols, pera que desenvolupin el model d’Alme-

ria a la zona atlàntica del país, cosa quegenera un enorme desastre, provocantque els camperols marroquins es con-verteixen en obrers rurals precaris imal pagats. Un altre element importantés que al nord d’Àfrica la importaciómassiva d’aliments per sota dels costosde producció està destruint l’econo-mia, la cultura i la capacitat de produc-ció locals. És un dels factors més im-portants de la massiva immigració ques’està produint al nord d’Àfrica.

LA UNIÓ EUROPEA I LESINSTITUCIONSINTERNACIONALS

En el referèndum de la constitució eu-ropea nosaltres vam donar suport al“no”. A Euskal Herria, el vot final vaser el 34 per cent i a la meva comarcava ser majoritari el “no”. El “no” aEuskal Herria va ser principalment un“no” rural, perquè la Política AgràriaComú (PAC) ha estat desastrosa per almón rural, i perquè des de fa molt lanostra organització lluita contra l’ac-tual política agrària i demana un altretipus de polítiques. El vot en el referèn-dum va ser un vot conscient en contrade les polítiques agràries neoliberals icompetitives que destrueixen la nostracultura i la capacitat de seguir pro-

duint. Per a nosaltres la lluita contra laOrganització Mundial de Comerç(OMC) també és important. Vam co-mençar aquesta lluita ja abans del seunaixement oficial. Érem de les poquesorganitzacions que a l’any 1994 ensposicionàvem en contra del tractatfinal de la Ronda d’Uruguai. Des d’a-leshores, d’una manera molt cohesio-nada i unànime, ens hem oposat al pro-cés de l’OMC, motiu pel qual molts denosaltres vam estar als carrers de Seat-tle. Nosaltres hem fet un seguiment del’actuació de l’OMC i avui dia, 10anys després del seu naixement, es potdir amb claredat que és l’instrumentprincipal per a la crisi actual del mónrural.

Ens vam tornar a mobilitzar a la ci-mera de Cancun i hem demostrat quel’OMC mata camperols. Així va morirel company camperol Li. L’OMC hagenerat tanta destrucció que fins i totles institucions d’anàlisi econòmica in-diquen que les polítiques de l’OMChan generat una enorme crisi en el mónrural i que la fam és una conseqüènciade la liberalització. Estem parlant queper primera vegada en la història elsqui pateixen fam són principalmentagricultors i agricultores, que la immi-gració és rural, que a la Unió Europea,on suposadament tenim el gran model

d’èxit de l’agricultura, cada minut unafamília camperola desapareix. Sóndades molt clares de la crisi provocadaper l’OMC. A més, aquest és un modelintensiu en usos d’agroquímics queestà generant una enorme erosió, quetambé és un factor del canvi climàticamb dramàtiques conseqüències.Estem en un procés de transformaciódel món rural en un lloc amb pocs ha-bitants.

No obstant, mirant els últims cincanys, és molt obvi que estem fent can-viar les coses. No hem guanyat enor-mes batalles, però és clar que s’estàconscienciant a un major nombre depersones, que estem desenvolupantmés respostes alternatives, i crec queuna de les més esperançadores és la deldret a la sobirania alimentària. Jo veig,des d’aquesta distància, moltes pers-pectives, però no podem amagar que larealitat avui és tremendament crua, ique patim un procés de privatització detots els drets. Per tant, avui dia hem delluitar no des d’una concepció sectorialde l’agricultura o de l’alimentació úni-cament, sinó des d’una visió molt mésglobal, entenent que la lluita contra elmodel neoliberal exigeix una transfor-mació de la societat. A curt terminitenim una batalla molt dura principal-ment contra l’OMC i el Banc Mundial,que són els instruments de desenvolu-pament de les polítiques neoliberals. Iper a un món millor? Hem de crearaliances, aglutinar moviments i inte-ressos diferents i poder abordar elstemes tant globals com locals.

Vía Campesina és una xarxa mun-dial de camperols i camperoles, senseterra, treballadors rurals i agricultors.Som 180 organitzacions de tots el con-tinents, entre ells el MST de Brasil,Confederation Paysanne de França igrans moviments camperols a l’Índia iIndonèsia. La xarxa la formen, aproxi-madament, 200 milions de persones.

‘Hem de crear aliances,aglutinar moviments’

Paul Nicholson, agricultor basc i co-coordinador de Vía Campesina

Nicholson i Bové en una acció desenvolupada durant el Fòrum.

TREBALL-ECONOMIALa solidaritat de classe continuasent un bon remei al capitalisme

Seccions Sindicals de CGT aAutobusos i Metro de Barcelona

AL BUS PEL CONVENIEl 3 de juny, la CGT va convocar unaaturada de quatre hores a Autobusos deBarcelona i va celebrar una assembleaa la Sala d’Actes Xaverianes. Al vol-tant d’un 65% de la plantilla d’Autobu-sos de Barcelona va seguir l’aturada.Una aturada que va tenir en contra ladirecció de l’empresa i els delegats dequatre sindicats, però que va comptaramb el suport de molts dels treballa-dors i treballadores i de la CGT.

La vaga es va realitzar per pressio-nar la direcció de l’empresa pel que faa la negociació del Conveni, que japorta més de quatre mesos senseavançar i amb l’amenaça de canviar elsistema de descansos dels caps de set-mana.

Després de quatre mesos de nego-ciació de Conveni Col·lectiu, la direc-ció de l’empresa d’autobusos TMBestà amenaçant de privatitzar l’empre-sa "per ser competitius" i proposa,entre altres mesures, sancionar les bai-xes per malaltia.

Per aquest motiu, i davant de l’es-tancament en la negociació, on l’em-presa exigeix, una vegada i una altra, lapèrdua de l’actual sistema de descan-sos de què gaudeixen els conductorsd’autobusos, que es caracteritza per

descansar 13 caps de setmana a l’any, idavant de la passivitat de la majoria delComitè d’Empresa de Transports deBarcelona, els propis treballadors esvan autoconvocar, a través de la reco-llida de més de 1.000 signatures, per auna aturada i una assemblea el 3 dejuny, amb l’únic suport de la CGT.

Uns tres-cents treballadors d’auto-busos de TMB van acudir a l’Assem-blea de Treballadors, on es van marcarcom a prioritats per a aquest Convenila reducció de jornada, els dos dies fes-tius setmanals i la millora del sistemade descansos actual. També es va exi-gir que els sindicalistes "professionals"que no van donar suport a l’aturadavagin a treballar els caps de setmanaque els allibera l’empresa ja que no els

afecten els descansos que negocien.Acabat l’acte, els treballadors pre-

sents van tallar la Via Laietana i vananar en manifestació fins a la plaçad’Urquinaona.

AL METRO PER SEGURETAT El mateix 3 de juny, la CGT va organit-zar una jornada de vaga al Metro deBarcelona, on és el sindicat majoritari,per contrarestar les mesures organitza-tives que ha aplicat l’empresa de formaunilateral, vaga que va ser seguida perun 30% de la plantilla, tot i les irregula-ritats i entrebancs comesos per l’em-presa, dificultant l’exercici del dret devaga a diversos treballadors i treballa-dores. La vaga es va notar d’una mane-

ra més notable en la Línia 2 del metroon ja està implantat el nou model orga-nitzatiu.

Amb aquesta vaga i segons els anar-cosindicalistes, s’”ha volgut obrir eldebat sobre les deficiències que tenenels canvis que s’estan produint en rela-ció a les noves condicions de treball iseguretat per a empleats, que tambéafecten els usuaris del metro de Barce-lona”. Aquestes condicions ja s’estanmaterialitzant en l’existència d’esta-cions buides (sense la presència de tre-balladors); una alta inseguretat per alsque transiten per les línies de metro i hitreballen; una gran dificultat a complirels protocols d’actuació en cas d’eva-cuació o emergència, precisament perla falta de personal a les estacions; unaescassa i insuficient formació del noupersonal sobretot pel que fa a conductors i una prepotència abso-luta de la direcció d’aquesta empresa.

Amb la vaga i segons les seves de-claracions, la CGT ha alertat la ciuta-dania, administracions i responsablespúblics que aquest "nou i modernmetro" naix amb molts riscs d’incalcu-lables conseqüències. La CGT ha vol-gut mostrar a l’empresa la seva oposi-ció a l’abandonament de la seguretat,tant en relació al passatge com als seustreballadors; l’incompliment de lesobligacions econòmiques respecte adiversos sectors de l’empresa; i la uti-lització fraudulenta de la contractació.

Demanda desolidaritat delsmembres de CGTa Gralisa ipropostes demobilitzacions

Secció Sindical de la CGT aGralisa (Cabrera de Mar)

En els números 61 i 64 del “Cata-lunya” us informàvem de la situa-

ció constant d’assetjament contra laCGT que s’està donant a l’empresaGralisa (Grasas Alimenticias SA) deCabrera de Mar. Doncs bé, després queel jutjat número 2 de Mataró dictéssentència favorable al company asset-jat Roberto Montalbán, el mateix diaque l’empresa s’assabenta de la rein-corporació d’aquest treballador, es pre-para un acomiadament disciplinari su-rrealista, ple de mentides i al·legantmotius poc vàlids. Actualment, Rober-to està passant per una profunda de-pressió, a l’espera que se celebri el ju-dici per acomiadament improcedent.Com podeu deduir, l’empresa ha fetcas omís a les indicacions del jutge.

Però això no s’acaba aquí, doncs elcompany Pedro, un treballador queporta a l’empresa més de 20 anys, des-prés d’ocupar el lloc de Marc (vegeu“Catalunya” 61) en la Secció Sindicalcom a secretari d’Informació, és vícti-ma d’un tracte menyspreador per partde Jordi Artigas, l’assetjador de tots elsnostres companys, que el pressionaperquè signi documents, i l’amenaça sino ho fa, li prohibeix que s’assessorisobre el que volen obligar-lo a signar, id’aquesta manera segueix amb el siste-ma d’assetjament ja conegut per totscap als companys de la Secció Sindi-cal.

Durant anys, aquests companys nohavien sofert cap forma de tracte dife-rent a la resta de treballadors fins queno van ocupar càrrecs de representaciósindical. Des d’aleshores, els nostrescompanys han sofert una persecuciósistemàtica, ja que els n’han anul·lattots els drets fonamentals. Mentrestant,l’empresa aprofita per pressionar elstreballadors que han donat suport alsnostres companys i afavoreix els treba-lladors afins a l’empresa.

De tot aquest tema se n’ha informatel Grup Vila, soci majoritari de l’em-presa, que ha donat com a resposta unsuport incondicional i incomprensiblea l’Artigas. En algunes de les empre-ses on aquest grup hi té participació hiha hagut accidents de summa gravetattant per als seus treballadors com per almedi ambient (per a més informació i,com a exemple, busqueu en un cerca-dor d’Internet el mot "Grefacsa", unade les empreses associades al GrupVila).

Les experiències de leslluites sindicals fetes sensedelegació fan evident queés possible no ser aixafats

Vaga al bus i al metro deBarcelona el 3 de juny

Catalunya. Juliol-Agost de 20056

Sindicat Federal de Correus iTelègrafs de la CGT

El govern del PSOE pretén tenirllest en tres mesos un calendari de

privatitzacions d’empreses públiques,entre les quals podria trobar-se Co-rreus.

El passat 2 d’abril, es publicava enel BOE un paquet de mesures per a,entre altres coses, “millorar el funcio-nament dels serveis postals i de trans-ports" i, dins d’aquest, el que han de-nominat "l’estratègia de participació del’Estat en el sector públic empresarial"que, en un termini de tres mesos, hauràde presentar el ministeri d’Economia iHisenda a la Comissió Delegada delGovern per a Assumptes Econòmics.

Segons se cita textualment en aquestBOE, "l’objectiu és avaluar la partici-pació de l’Estat en cada una de les em-preses integrades a la cartera de SEPI iPatrimoni, definir una estratègia de

futur i proposar, si és el cas, les mesu-res de privatització que s’estimenoportunes amb un calendari d’actua-ció" (Correus és una de les empresespúbliques incloses dins del Patrimoni).

Tot això dins de la bogeria propicia-da pel neoliberalisme europeu i avala-da per governs (tant els de dretes comels que es diuen d’esquerres) i sindicatsmajoritaris, així com fomentant, a tra-vés de les seves directives i la sevaconstitució (ratificada únicament per1/3 de l’electorat de l’Estat espanyol),la lògica irracional de la competitivitat,l’increment de la productivitat dels tre-balladors i les treballadores i el benefi-ci empresarial.

Precisament, amb aquest argument,la Subdirecció General de Regulaciódels Serveis Postals ha encarregat al’empresa Deloitte una memòria delsector postal en què hi figuren quinessón les línies de Correus i de la restad’operadors privats per al seu posicio-

nament en el mercat i l’augment de laproductivitat i els beneficis empresa-rials. En aquesta memòria, i pel que faa Correus, cal destacar la mala qualitatdel servei, a anys llum de la de la restade la Unió Europea; a pesar d’això,sense cap pudor, assenyala l’alt cost endespeses de personal (encara que laplantilla s’hagi reduït en més de 1.700treballadores i treballadors des de1995) i la baixa productivitat (conse-qüència sobretot de la falta d’ingressosen matèries com el màrqueting, la pu-blicitat directa, els enviaments interna-cionals o la missatgeria). A això i a allòque s’ha exposat en els dos primersparàgrafs s’hi uniria la participació pri-vada en els Correus d’Alemanya, Ho-landa (majoritària) i Irlanda i la previ-sible venda d’accions a Bèlgica i Itàlia.

Des de la CGT, s’ha fet públic undocument en què es destaca la incerte-sa que aquest procés ha creat i es de-manen garanties suficients que Co-

rreus continuarà sent un servei públicde titularitat pública ja que, segons elsllibertaris, “fins ara, cada pas que dónano fa més que crear més inseguretatentre el col·lectiu”.

Posem com a exemple de la políticade destrucció de serveis propis laXarxa de Telecomunicacions de Cor-reus.

Està previst que es licitin per alspròxims cinc anys els serveis de telefo-nia i Internet de Correus i Chronoex-prés pel mòdic preu de 109,4 milionsd’euros (uns 18.000 milions de les an-tigues pessetes).

Des de CGT, s’ha volgut deixar benclar que les privatitzacions no respo-nen a exigències europees (que perme-ten però no obliguen), apostem ferma-ment pel manteniment dels serveispúblics i denunciem que el seu des-mantellament respon únicament a l’ac-ceptació d’alguns de la lògica empre-sarial.

OPINIÓ ■ La CGT davant la privatització de Correus

Catalunya. Juliol-Agost de 2005 7

TREBALL-ECONOMIA

Josep Garganté

-Quant de temps fa que existeix laSecció Sindical de CGT a ATLL icom és la relació de forces amb elsaltres sindicats? -Ens varem constituir fa una mica mésde tres anys i gairebé un any més tardd’haver-se celebrat les eleccions sindi-cals a l’empresa. No tenim representa-ció al Comitè d’Empresa, perquè l’em-presa va impedir que la CGT poguéspresentar una candidatura, la qual cosava afavorir els sindicats CCOO i UGT.

La relació que tenim amb aquestssindicats és nefasta, ja que es deuen al’empresa i li segueixen el joc amb se-cretisme i enganyant la gent per inte-ressos personals, tot el contrari que no-saltres, que ens basem en l’honestedat,la transparència i la lluita pels interes-sos de totes i de tots. -Com és la dinàmica que seguiu a ni-vell organitzatiu (assemblees, butlle-tins sindicals, etc.)? -La nostra dinàmica és la difusió màxi-ma de tota la informació, tant la queafecta totes les persones que treballen al’empresa com la de la CGT. Ens orga-nitzem en el nostre Sindicat, Quími-ques de Barcelona, i decidim conjunta-ment totes les qüestions.

Editem un butlletí com a Secció Sin-dical, “La Kanonada”, estructurat endiverses seccions: tema central de ac-tualitat a l’empresa, legislació-juris-prudència, opinió, humor i agenda, on,lògicament, tot el món pot expressar laseva opinió, sense censures ni lliga-ments. -Explica'ns què ha significat la cam-panya d’assetjament contra els afi-liats de CGT i com hi heu respost?

-L’empresa, amb la desídia del Comitè,dedica molt d’esforç i diners a repri-mir, perseguir i acorralar els membresde la Secció Sindical i les seves simpa-titzants encara que per a això hagi devulnerar drets constitucionals.

Entre moltes altres coses, ha permèsla difusió d’anònims en què se’ns ca-lumnia i se’ns insulta, ens ha prohibitl’accés a centres de treball per repartirinformació i l’última és un comunicatde Recursos Humans prohibint penjarqualsevol cartell, adhesius, pòsters,deixar cartes, propaganda, fulles infor-matives, etc. en les zones de descans ien qualsevol altre lloc que no sigui eltauler d’anuncis del Comitè d’Empresai que no estiguin degudament autorit-zats per la direcció.

Hem intentat el diàleg, tant ambl’empresa com amb el Departament deMedi Ambient i Habitatge, del qualdepèn, i no hem obtingut resposta.

Per això, el 29 d’abril, quan s’anavaa celebrar en la seu de l’empresa unConsell d'Administració ens vàremmanifestar amb el lema "Prou Repres-sió a ATLL" i vam repartir una nota acada membre del Consell explicant-losl’ambient laboral i el tarannà de l’em-presa.

En aquests moments, tenim presen-tades davant Inspecció de Treball di-verses denúncies, entre les quals en caldestacar dues: una per persecució i as-setjament a una companya de la SeccióSindical i una altra per atemptar contrael dret de llibertat sindical. -Quins són les principals demandesdels treballadors i treballadoresd’ATLL i com enfoqueu el futur dela Secció?-La majoria dels treballadors i treballa-dores volem una defensa real dels seusinteressos i dignitat, ja que el Comitè,més que passiu, està en connivència

amb l’empresa i quan no ignora una si-tuació conflictiva simplement la rebai-xa.

Amb la signatura de l’últim ConveniCol·lectiu s’han incrementat les di-ferències entre el personal que està atorns i el personal d’oficines, agreu-jant-se encara més, depenent del centrede treball al com s’està adscrit.

La Secció Sindical de la CGT estàdemostrant que es pot plantar cara a eldespotisme empresarial.

Una de les membres de la Secció,que va guanyar una demanda contral’empresa per temes de conciliació fa-miliar, n’ha guanyat una altra sense en-trar al jutjat per temes de funcions i ca-tegoria.

Gràcies a una denúncia d’una altradels membres de la Secció, l’empresas’ha vist obligada a realitzar l’avalua-ció psicosocial.

La concentració davant la seu del’empresa durant la celebració delConsell d’Administració ha acabat deconvèncer a la gent que la CGT no sónuns “apalancats” com els altres... Espe-rem que es noti a les eleccions!!! -Com és la situació del sector? -El sector de l’aigua mou molts diners,és un negoci rendible i el seu controlestà repartit entre l’administració ambla xarxa en alta, i la gran empresa pri-vada, com el grup AGBAR, amb laxarxa domiciliària.

En l’última dècada, els sindicatsmajoritaris al sector han pactat en elsconvenis col·lectius provincials pèrduade drets laborals: doble escala salarial,supressió de l’antiguitat, redefinició degrups i categories professionals aug-mentant-se l’especialització pel mateixsalari,...

CGT Camp Tarragona

El passat dijous 2 de juny, l’em-presa Linpac Automotive de

Valls va readmetre el treballador Vi-cente Calatayud en l’acte de concilia-ció previ al judici que s’havia de ferper la denúncia dels anarcosindicalis-tes davant l’acomiadament del treba-llador.

La CGT va organitzar una campa-nya d’enviament de faxs i correuselectrònics de protesta des de tot l’Es-tat i una primera concentració d’unavintena de delegats i membres deCGT de tot el Camp de Tarragona a

les portes de l’empresa el dimecres 1de juny. La concentració va acabaramb una reunió amb la direcció del’empresa en què l’empresa va tornara escoltar les raons de CGT per a la re-admissió.

Vicente havia estat acomiadat en

saber que es presentava en una llista ales eleccions sindicals de l’empresaper CGT. Prèviament, Vicente haviaestat confirmat com a delegat sindicalde CGT per un laude del Departamentde Treball, ja que l’empresa també n’-havia posat en dubte la representativi-tat.

Després de la readmissió, Vicenteva decidir deixar l’empresa un cop re-feta la legalitat a Linpac ja que unaaltra empresa li havia fet una milloroferta de treball.

En aquests moments, CGT té dosdels cinc delegats sindicals a LinpacAutomotive de Valls.

La mobilització aconsegueix la readmissió del delegatde CGT acomiadat a Linpac Automotive de Valls

Finalment, els sindicats i l’empresavan arribar el 20 de maig a un pre-

acord en la negociació del ConveniCol·lectiu de Cristalera Española del’Arboç del Penedès, després que fi-nalment l’empresa accedís a apujar elssalaris segons l'IPC real i a pagar uncomplement per treballar els dissabtes.D’aquesta manera, els treballadors dei-xaven de realitzar la vaga discontinuaen forma d’aturades de dos hores querealitzaven des del 26 d’abril per pro-testar pel bloqueig de les negociacionsdel Conveni.

Preacord aCristalera del’Arboç

Sobre cartesmagnes

Joan Layret

El recent sotrac de la ConstitucióEuropea ha estat un bon antídot

pels qui pensen que les coses solamentes fan d’una sola manera: la d’ells o ladels seus amos. El que fins fa poc s’a-nomenava “pensament únic”, semblaque s’ha estès també a la part majorità-ria de la social-democràcia o al quequeda d’ella. La cerimònia de la confu-sió, o jo o el caos han estat els millorsarguments dels partidaris francesos delsí, que finalment ha estat un sonor“non”. Les interpretacions han estatmoltes i variades, i la fàcil “boutade”de dir que els extrems es toquen ha vol-gut servir d’antídot per l’hemorràgia deles esquerres, que ha produït una verta-dera esquerda entre els partidaris delneoliberalisme, i els que defensen elsdrets socials, i el pes de les classes po-pulars: el bàndol vencedor del referèn-dum.

La lectura dels partidaris de la Cons-titució redactada per Giscard d’Estainés de moment força confusa, algunesveus han apuntat que potser el proble-ma ha estat precisament el fet de laconsulta: s’havia de lligar el consens enseu parlamentària, sense necessitat quela població hagués de dir ase o bèstia!El segon “nee” dels holandesos ja haadquirit proporcions dantesques i hadonat una puntada de mort a la magnapretensió de l’Europa dels mercats. Lalliçó també es pot aplicar a la inversa ala miop pulcritud dels constitucionalis-tes espanyols i catalans. El debat del re-ferèndum ha estat un autèntic diàleg debesucs i un cobrir l’expedient europeude ZP, sense cap mena de debat en pro-funditat. Els padrins europeus estan jaacabats políticament, com també elprojecte d’Europa que defensen.

Seguint amb les cartes magnes,tenim un altre exemple d’aquesta ma-nera de fer exquisida i sempre en co-missions (per què serà el nom ?) enl’actual elaboració del nou Estatutd’Autonomia de Catalunya. Una tensiópolítica que està provocant un cansa-ment generalitzat entre la població so-birana. Un avorriment directament lli-gat amb el propi procediment emprat:el secretisme, el politiqueig rastrer isense cap mena de perspectiva, i ambel fet que es transmet el què finamentserà una decisió de despatx, potser lade cert ministeri de Madrid, la que fi-nalment posarà els punts sobre la “i”.La presidència de la Generalitat de Ca-talunya es reservava la convocatòria alsciutadans/es per ratificar el text si elsde la capital no transigien. El problemaperò s’està circumscrivint cada copmés en com sortir-se’n cadascuna deles forces polítiques, i quina rendibilitaten podran treure.

Sempre quedarà el bus de l’Estatut, iles denses consultes a les organitza-cions socials addictes al règim i a l’es-tablishment.

PLAÇA PÚBLICAEntrevista amb la Secció Sindical de la CGT a Aigües del Ter-Llobregat

‘Es pot plantar cara aldespotisme empresarial’

Catalunya. Juliol-Agost de 20058

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical CGT ACC Spain

El 16 de juny, els treballadors iles treballadores del Vallès Oc-cidental d’ACC Spain, antiga

Unidad Hermética, van realitzar unavaga de cinc hores per torn de treball, amés de manifestar-se a Barcelona, onvan arribar col·lectivament en tren desde Sabadell, per anar en manifestaciódes de l’Arc de Triomf fins al Parla-ment de Catalunya, on van ser rebutsper una representació de parlamentarisdel tripartit als quals es va informar dela situació existent i se’ls va demanarsuport.

Els treballadors i les treballadoresvan expressar als parlamentaris la sevapreocupació per la greu situació de lafabrica, per les ajudes que ha rebutl’empresa i els mal gestionades quehan estat, encara que els mateixosmembres del Parlament van reconèixerque no sabien de quines quantitatss’estava parlant ja que van ser ajudesque va donar l’anterior govern.Als parlamentaris se’ls va exigir queels diners públics que se’ls dóna a lesempreses han d’anar acompanyatsd’un pla de viabilitat a llarg termini, ide condicionar-ho a la seva permanèn-cia en el territori on se’ls va donar les

ajudes, no com ara que no existeix capcondició i es dóna el cas real que dinerspúblics que se li va donar a l’empresaper a Investigació i Desenvolupament(I+D) una vegada feta la investigacióaquí es trasllada la producció a Xina,això està passant amb un compressorde 12 Volts, investigat aquí però pro-duït a Xina. Els parlamentaris es vancomprometre a investigar on han anat aparar les anteriors ajudes perquè a diad’avui hagin 40 milions d’euros dedeute, i a intentar agilitar els terminisde totes les gestions.

PETITA HISTÒRIAActualment, l’empresa s’anomena

ACC Spain, fins fa poc Cubigel SA,han estat Electrolux i eren l’emblemà-tica Unidad Hermética del Vallès, totun despropòsit de canvis societaris,moviments multinacionals i estratègiesfiscals, en definitiva diversos canvis demà amb l’objectiu d’obtenir més bene-ficis per a la multinacional.

Des que Electrolux va comprarl’empresa, l’any 1988, s’han perdutmés 600 llocs de treball, els treballa-dors i les treballadores han patit cons-tants retallades socials i econòmiquesamb el propòsit de donar futur a l’em-presa. S’ha tancat la planta de produc-ció de Sabadell, traslladant-la a Cerve-ra (Lleida) junt amb les produccions i

maquinàries, contractant personal d’a-quella zona amb uns salaris i condi-cions socials molt inferiors i rebentajudes molt importants per part de laGeneralitat (tant econòmiques com del’Incasol).

Aquesta situació ha comportat unareducció aproximada d’uns 300 llocsde treball per mitjà de prejubilacions,la qual cosa hauria de suposar un estal-vi de diners significatius per a l’empre-sa, ho han comptabilitzat com a pèr-dues, els costos dels ERO i inversionsa Cervera consten en els comptesanuals com a deutes amb el mateixgrup en els últims tres anys.

A pesar de tot allò que s’ha exposat,la Direcció argumenta que no s’acon-segueixen els objectius de viabilitat del’empresa, sol·licitant als treballadors iles treballadores un esforç més: retalla-da de drets socials, despenjada delConveni en vigor, augment de la flexi-bilitat, productivitat,... i sense un pla deviabilitat que garanteixi treball per amés enllà del 2006.

El Comitè d’Empresa format perCGT, CCOO i UGT, ha planificat unasèrie de mobilitzacions que es va ini-ciar amb la convocatòria la vaga decinc hores per torn i la manifestació del16 de juny.

Sobre la Lleiconcursal (1)

Timanfaya

Fa uns dies vaig ser testimoni d’unaconversa entre companys amb res-

ponsabilitats en el nostre sindicat, esta-ven polemitzant i atribuint a la Lleiconcursal tots els mals haguts i perhaver, vaig tenir la impressió que real-ment no sabien de què estaven parlant,per aquesta raó vaig considerar oportúdedicar aquesta columna a intentar pre-sentar d’una manera concisa què ésaixò de la Llei concursal, sabent que ésuna matèria complexa.

Per començar seria oportú recordarque quan parlem d’aquesta Llei ensestem referint primordialment a la nor-mativa legal que regula fallides i sus-pensions de pagaments. També ésoportú recordar com al juliol de 2002 elgovern del PP va enviar a les Corts unprojecte de llei que, amb un total de231 articles, suposava la modificacióde 37 lleis més, entre altres, donada laseva importància, els Codis de Comerçde 1829 (regnava aleshores Ferran VII)i 1885, la Llei d'Enjudiciament Civil de1881 i la Llei de Suspensió de paga-ments de 1922, seria convenient recor-dar que aquesta última va ser elaboradaper evitar la fallida del Banc de Barce-lona. Totes elles van estar operativesfins a l’1 de setembre de 2004, data enquè va entrar en vigor l’esmentada Lleiconcursal, alhora que amb la seva apa-rició es van veure modificats també elCodi Civil, el de Comerç, la Llei de laSeguretat Social i la General Tributà-ria.

El més significatiu que plantejaaquesta normativa per a nosaltres coma assalariats, és que una part de matè-ries que fins a ara tenien el seu tracta-ment en l’àmbit laboral deixaran de sertractades pels jutges socials, i, conse-qüentment, passaran a ser competènciadels jutges mercantils, creant-se per aaixò 62 nous jutjats mercantils que tin-dran competència exclusiva i excloentper a conèixer sobre els procedimentsconcursals, amb el suport d’una admi-nistració concursal constituïda per pro-fessionals qualificats i concentrant elsquatre procediments anteriors sobre fa-llida, suspensió, quitació i espera.

És a dir, que el jutge mercantil conei-xerà sobre matèries que en principieren competència de l’ordre social, pertant, podrà acordar el tancament detotes o part de les oficines o establi-ments empresarials, extingir, suspendreo modificar col·lectivament els con-tractes de treball, encara que mit-jançant un procediment similar als Ex-pedients de Regulació d’Ocupació i on,després d’un període de consultes i laintervenció de l’autoritat laboral, la de-cisió recaurà en aquest jutge concursal,encara que contra les decisions d’a-quest jutge mercantil, quan tractinsobre suspensió, extinció o modificacióde contractes, es podrà recórrer davantels Tribunals Superiors de Justícia.

En lluita a ACC Spain perla continuïtat de l’empresa

L’ALTRA REALITAT

L’assemblea de treballadors i treballa-dores de l’empresa Urbaser, conces-sionària de la neteja i recollida debrossa de Vilassar de Mar (Maresme),ha decidit anar a la vaga indefinida perexigir a l’empresa el desblocatge de lanegociació del Conveni Col·lectiu peral 2005 i la retirada de la proposta d’a-comiadament presentada per l’empre-sa, que al·lega que pateix un dèficiteconòmic perquè la partida aprovadaper l’Ajuntament és insuficient per co-brir el cost del servei.

El conflicte fa mesos que s’arros-sega, ja que els treballadors i les treba-lladores van fer arribar la seva propos-ta per al nou Conveni en el mes defebrer, i fins ara l’empresa s’ha negat anegociar-la. Els contactes mantingutsentre els representants dels treballa-dors i els responsables de l’Ajunta-ment tampoc no han servit de res.

En el moment de tancar aquest nú-mero del “Catalunya”, estava previstque s’anés a la vaga el dimarts 21 ales zero hores.

La plantilla d’Urbaser, a Vilassar deMar, a la vaga pels seus drets

Els treballadors i les treballadores deValeo a Martorelles van ratificar majo-ritàriament el passat dia 20 de maig elpreacord entre el comitè i la direccióde la companyia per reduir la plantillaamb baixes incentivades i prejubila-cions.

L’acord preveu baixes incentivadesde 45 dies per any treballat i prejubila-cions a partir dels 58 anys, sense fixarun nombre mínim de treballadors ques’hi haurien d’acollir. La companyiava presentar un ERO que afectava 130

treballadors el 18 de febrer per ajustarla plantilla a la càrrega de treball de lafàbrica, però el 31 d’abril es va com-prometre a «paralitzar» l’expedientper iniciar negociacions amb els sindi-cats.

La Confederacióm General del Tre-bal està en contra del preacord perquèconsidera que no hi ha causes econò-miques que justifiquin la reducció depersonal, però es veu obligada a acatarla decisió dels treballadors i les treba-lladores.

CGT, contra el preacord entre Comitèi direcció a Valeo Climatització

SFF-CGT

Després de llargues negociacions idebats, la CGT va arribar el 7 de

juny a un acord amb la direcció d’Adif(Administrador d’Infraestructures Fe-rroviàries) que posa fi a una conflicti-vitat que durava més d’onze mesos, peltancament intolerable de les successi-ves direccions de Renfe i Adif, per bus-car una sortida negociada a les reivin-dicacions del col·lectiu de circulació.

L’acord estableix els compromisosper garantir unes condicions laborals

dignes per al personal responsable dela seguretat en la circulació dels trens,en implantar en els gràfics de serveidescansos per treballar davant de pan-talles de visualització de dades, i la re-alització d’un estudi de la saturació deles càrregues de treball dels controla-dors de circulació que determini laplantilla i jornada necessària amb la fi-nalitat que ocupin la seva delicadalabor en les millors condicions possi-bles. Així mateix, la direcció d’Adifs’ha compromès a negociar la reper-cussió laboral derivada de la implanta-

ció de les noves tecnologies de cara aevitar el tancament indiscriminat de lesestacions amb la finalitat de mantenirl’ocupació, la seguretat i la qualitat delservei als ciutadans. Respecte a la re-percussió laboral de la Llei del SectorFerroviari sobre les homologacions,acreditacions, sancions econòmiquesadministratives, etc., la direcció d’Adifs’ha compromès a constituir una taulade negociació específica abans de fi-nals de juny. Finalment, Adif tambés’ha compromès a presentar el seu pro-jecte finalitzat de classificació de cate-

gories abans del 30 juny pròxim, queestablirà funcions, competències, res-ponsabilitats, sistemes retributius, for-mes d’accés i ascens a les categoriesprofessionals ferroviàries a Adif i com-plements de lloc (entre ells el de res-ponsabilitat en la circulació), etc.

CGT ha valorat molt positivamentaquest acord i confia que l’empresasigui responsable i ho desenvolupiamb sinceritat, doncs sinó assegurenque es veuran “obligats a recuperar lamobilització amb totes les seves conse-qüències”.

Desconvocades les vagues a Adif (Renfe) després d’arribar a un acord

Catalunya. Juliol-Agost de 2005 9

TREBALL-ECONOMIA

Euro fiascoJosep Manel Busqueta,

economista i pastisser

Hi ha moltes lectures del que hasuposat i pot suposar en el futur

immediat el no francès i holandès a laConstitució Europea seguit perl’anul·lació del referèndum a la GranBretanya i a bona part dels països ons’havia de realitzar aquest. A mi emsembla que la constatació més evident idirecta d’aquests fets és que s’ha posatsobre la taula la gran divergència queexisteix entre l’elit política i la poblacióa la qual diuen representar aquesteselits. Resulta flagrant constatar coml’adhesió al projecte europeu, que espretenia legitimar amb el tractat consti-tucional, és recolzat de manera incon-dicional per les elits polítiques i econò-miques de tot el continent mentre quegenera nombrosos dubtes entre la po-blació de base. De moment, les úniquesadhesions positives s’havien fet a ni-vell parlamentari i l’únic cas de vot fa-vorable en referèndum és el cas espan-yol on cal recordar que un 68% de lapoblació es va abstenir.

El poder despòtic que governa Euro-pa mai no s’esperava aquests resultats,l’evidència ha estat el total desconcertque representa l’absència d’un pla B,davant la negativa francesa i holande-sa. Hi ha hagut algunes reaccions queresulten paradigmàtiques, serveixenper constatar quina concepció tenenels nostres governants de la democrà-cia. Així, per exemple, Giscard d'Es-taign, pare de la constitució, ha arribata exigir que es repetís el referèndum aFrança, o sigui, s’ha vingut a dir: podeuvotar però només val el sí. Ha resultatlamentable veure com des d’aquestesinstàncies de poder s’intenta desacredi-tar el vot del no dient que és el vot dis-pers de la por, del racisme, de l’egois-me, del càstig a les polítiques internes.Penso que no podem obviar que, certa-ment, a nivell europeu, l’extrema dreta,que representa una amenaça creixent,no està d’acord amb el projecte euro-peu, ara bé també és evident, i això ésel que els costa d’acceptar al tecnòcra-tes europeus, que un ampli espectre dela ciutadania ha evidenciat que no estàdisposada a acceptar una concepciód’Europa netament neoliberal i queaposta per un altre model social ieconòmic que possibiliti poder viuredignament. És el No a l’Europa de lesprivatitzacions, del desmantellamentde l’estat del benestar, de les deslocalit-zacions, de la democràcia captiva, deles pasteres i l’explotació ecològica.

Per més que s’intenti amagar, l’em-perador està despullat. Penso que enaquest moments, tenint en compte amés que la crisi a nivell del poder euro-peu promet aguditzar-se després delfracàs de la darrera cimera aBrussel·les, s’obre una oportunitat im-millorable per tal que els diferents mo-viment socials avancem en el debatsobre quin model d’Europa volem, siés que en volem algun.

A PEU DE CARRER

José M. García Alcázar,secretari d�Organització de CGT a

Gearbox del Prat

En la reunió de dimarts passat 14de juny, l’empresa Gearbox del

Prat de Llobregat va continuar amb elseu “pla de viabilitat” basat exclusiva-ment en un ERO de 230 acomiada-ments i un Pla Social de recol·locació aSeat, amb categories bàsiques, sousentre 400 i 600 euros menys (segonscategoria actual), pèrdua de l’antiguitati indemnitzacions de 20 dies per any i12 mensualitats.

La primera protesta espontània, or-ganitzada per la plantilla, va consistiren una cassolada durant el temps del’entrepà del torn de matí del divendres17. En el torn de tarda, les línies de

muntatge van començar l’aturada a les16h, coincidint amb la primera pausa, ies va estendre a la pràctica totalitat dela fàbrica fins a les 22h. Tot sembla in-dicar que el detonant va ser el rumorque UGT i CCOO ja havien acordat lesindemnitzacions i condicions de lesrecol·locacions a Seat.

A l’inici de l’aturada de la tarda, elsdelegats de CCOO, presents a la fàbri-ca, es van veure obligats a realitzar unaassemblea que no va aconseguir tran-quil·litzar la plantilla. Un centenar detreballadors i treballadores fins i tot vatraslladar la protesta fora de les portesde la fàbrica durant uns minuts i va im-pedir la sortida de vehicles.

A mitja tarda, els delegats de CGTintentaven acordar amb UGT i CCOOuna nova assemblea per presentar la

proposta conjunta, alhora que intenta-ven arrancar un compromís de referèn-dum després de la negociació, però lesnegatives de CCOO ho van impedir.

Es va formar una gran rotllana alvoltant del secretari general de la UGT,majoritàriament d’afiliats, exigint in-formació i referèndum, i protestant perles condicions econòmiques que es vanpactar per als rellevistes. La gran majo-ria d’ells es queixaven d’haver estatacomiadats diverses vegades per a tor-nar a ser contractats amb un 15% i un30% menys de salari, com a conse-qüència dels acords i convenis signatsper UGT i CCOO. Els líders d’ambdóssindicats van acordar amb CGT reunir-se urgentment a la fàbrica de ZonaFranca amb els seus homòlegs de Seat,per tal de preparar mobilitzacions a tot

el grup. El torn de nit va prendre el re-lleu en la protesta, i a l’espera de la tor-nada d’UGT i CCOO, la CGT va infor-mar la plantilla de les aturadesanteriors, va retre comptes de les sevespròpies actuacions i de l’autoritzacióde les seves assemblees per modificaramb les màximes millores i garantiesde manteniment de totes les condicions(econòmiques i laborals) la proposta del’empresa, i programar mobilitzacions.

Els secretaris generals d’UGT iCCOO van tornar durant l’assemblea, ivan assegurar que la negociació porta-da fins al moment no s’havia tancat, ique unitàriament volien defensar lesmillors condicions per als afectats.També van informar que la direcció deSeat els havia comunicat que a partird’ara començaria una nova negociació.

Col·lectiu Catalunya i CarlosNavarro

El 2 de juny, i després que no vaser possible l’acord en la me-diació que es va dur a terme en

la Conselleria de Treball, es va realit-zar la tercera jornada de vaga a l’em-presa SAS d’Abrera (abans Siemens-VDO), convocada per CGT i CCOO iratificada pel 70% de la plantilla, vagaque va afectar novament la cadena demuntatge de Seat, on es van deixar de produir uns 800 cotxes.

La vaga a SAS d’Abrera en el torndel matí va ser d’aturada total en lalínia 2 de producció de taulers de con-trol per al model Seat León, i en la línia1 van entrar a treballar dos treballadorsen un autobús escortat pels antiavalotsde la Policia Nacional i de la GuardiaCivil. També van entrar a treballar elsencarregats i caps de l’empresa, forta-ment escortats, en total 10 persones,gent que no està acostumada a treballar

ni a estar en la cadena de muntatge,amb la qual cosa la producció que vanrealitzar va ser mínima.

A la tarda, la línia 2 de producciócontinuava paralitzada. Per tant, no esvan fabricar taulers de control delmodel León. La línia 1 a la tarda vafuncionar al 70%, amb personal d’ETT

que havien introduït a la fàbrica ambun autobús escortat pels antiavalots,treballadores i treballadors a qui ha-vien enganyat dient-los que la vagahavia estat desconvocada; en les líniesde producció hi van posar a treballarpersonal d’oficines, caps de l’empresa,etc., el personal que durant la resta de

l’any no està en producció. Es va de-nunciar a Inspecció de Treball que elscaps del torn de nit s’havien quedat al’empresa empalmant amb el torn delmatí, una pràctica que està prohibidaper la lle. També es va vulnerar el dretde vaga ja que els membres del Comitède Vaga van ser desallotjats per la forçade les instal·lacions de l’empresa quanestaven realitzant un recorregut pel seuinterior, alhora es van substituir treba-lladors en vaga per personal que no re-alitza aquestes funcions. CGT està es-tudiant presentar una demanda penalcontra l’empresa per aquestes pràcti-ques.

Aquesta és la tercera convocatòriade vaga convocada pel Comitè d’Em-presa de SAS (vegeu “Catalunya” 65).Després de la vaga del 19 de maig, ladirecció ni tan sols s’havia dignat a re-prendre el diàleg amb els representantssindicals, intentant pactes d’esquenaals treballadors i treballadores i obviantel Comitè de Vaga.

Coses que passen a Gearbox del Prat quan es vol fer fora 230 persones

Secció Sindical CGT Parcs iJardins

Més de 500 treballadors i treballa-dores de l’Institut Municipal de

Parcs i Jardins de Barcelona es vanmanifestar, el passat 17 de juny a les 10h, després de l’aprovació en l’Assem-blea General de Treballadors i Treba-lladores, del Calendari de Mobilitza-cions (vagues per als dies 30 de juny i15 de juliol), des de la Rambla SantaMònica fins a la porta de l’Ajuntamentde Barcelona. Una vegada concentrats

en la plaça de Sant Jaume, les i els jar-diners de la ciutat van realitzar un con-cert ensordidor bastonejat bidons demetall, tocant xiulets, tambors i dife-rents estris de soroll, que va ser escoltata l’interior de l’Ajuntament on es rea-litzava el Ple Municipal.

Les treballadores i treballadors deParcs i Jardins de Barcelona s’oposenal canvi del sistema de gestió d’Orga-nisme Autònom a Entitat Pública Em-presarial que l’Ajuntament de Barcelo-na té previst aprovar en el PleMunicipal del mes de juliol. L’Ajunta-

ment, excusant-se que la Llei 57/2003de modernització del Govern Local,aprovada pel govern del Partit Popular,els «obliga» donada l’activitat comer-cial que realitzemn (la qual és clara-ment deficitària i maquillada, nocomptabilitzant els costos reals del per-sonal i dels recursos propis empleatspel Institut) a convertir-se en EPE (En-titat Pública Empresarial), amaguen lesseves pretensions de tenir les manslliures per externalitzar més serveis.

D’altra banda, el divendres 3 dejuny, els delegats i delegades del Co-

mitè d’Empresa de Parcs i Jardins ha-vien fet acte de presència en l’acte pro-pagandístic d’inauguració de la tempo-rada de platges, al qual van assistirl’alcalde de Barcelona, Joan Clos, i lapresidenta de l’Institut Municipal deParcs i Jardins, Imma Mayol, manifes-tant de forma lúdica a través de fullsinformatius, pancartes, a través delscàntics i els crits (“L'esquerra ‘pija’també privatitza”, “Imma, Clos privati-za tu sillón” i “No, no, a la privatitza-ció”) que estan en contra de la privatit-zació del verd públic.

Continuen les protestes de treballadors i treballadores de Parcs i Jardins

L’Ajuntament de Barcelona continua entestat a privatitzar la gestió del verd

L’empresa promociona l’esquirolatge i nega de dret de vaga

SAS d’Abrera atia el conflicte

Catalunya. Juliol-Agost de 200510

TREBALL-ECONOMIA

Assemblea InterdepartamentalContra la Precarietat a la

Generalitat de Catalunya, ambel suport de CGT i Intersindical-

CSC. Foto: Mireia Bordonada

Segons estadístiques de la pròpiaGeneralitat, a l’administracióautonòmica hi ha 5.669 interi-

nes i interins i 2.047 treballadores i tre-balladors laborals temporals entre elpersonal tècnic i administratiu, el quesuposa una precarietat del 32,3% i25,9% respectivament, això sensecomptabilitzar els nombrosos contrac-tats per obra i servei en els contractesper feines externalitzades.

El 16 de febrer d’enguany se signa-va l’Acord per a la internacionalitza-ció, la qualitat de l’ocupació i la com-petitivitat de l’economia catalana entreel govern català, les organitzacionsempresarials i CCOO i UGT, que pro-posa entre altres mesures “L’estabilitaten l’ocupació i el foment de la contrac-tació indefinida per a llocs de treballestructurals” i “En el cas de successióde contractes, la subrogació de planti-lles pot generar un millor aprofitamentde la formació professional”

NO ALS ACOMIADAMENTSTant a Madrid com aquí, els gover-nants parlen i parlen de reduir la tem-poralitat de l’ocupació, però el queveiem és l’augment de la contractacióexternalitzada i l’acomiadament de tre-balladors/es temporals, interins/es ocontractats/des. El mes passat erenacomiadats/des auxiliars interins/es,alguns amb una antiguitat de 20 anys.El desembre eren acomiadats/desels/les gravadors/es de dades d’Econo-mia i Finances per l’oposició del De-partament a subrogar els/les treballa-

dors/es. Ara redueixen personal con-tractat per Formació Ocupacional perprivatització de part del servei. Els pro-pers que aniran al carrer seran subal-terns/nes interins/nes.

Aquests acomiadaments es fan ambtotal indefensió dels afectats per mancadel preavís obligat en qualsevol altretreball i repercuteixen negativament enla qualitat del servei, en perdre's unaexperiència professional d’anys de ser-vei. L’opacitat en l’assignació de lesplaces (ocultació dels codis de plaça)fa els acomiadaments arbitraris i la dis-paritat de criteris dels departaments enla recol·locació i la manca d’una borsaúnica de treball transparent augmentala discrecionalitat. S’està portant unapolítica d’acomiadaments diferits ambcontractacions per pocs mesos per eli-minar les escletxes legals de reclama-ció de drets.

Aquesta és la manera de “reduir laprecarietat”? Acomiadar sense resoldreels problemes de els/lestreballadors/es? I es diuen d’esquerres!Els partits del tripartit estan aplicant lallei com un corró, enaltint el sistemad’oposicions vigent que infravaloral’experiència d’anys de servei i fomen-tant la gestió privada externa, que fre-

qüentment és un prestamisme laboralencobert, sense buscar cap solució a laprecarietat, que recordem, es tracta depersones i no només d’un percentatge!

NO A LESEXTERNALITZACIONS IPRIVATITZACIONS

La precarietat ens afecta a tots, fixos itemporals, és part de la degradació delsserveis públics i de la desmembraciódel col·lectiu dels treballadors ques’està produint amb l’externalització ila privatització. Exigim del govern tri-partit aturar l’actual dinàmica de co-municació-imposició i obrir una verita-ble negociació amb tots els sindicats deles condicions de treball dels seus em-pleats.

Però haurem de ser els/les matei-xos/es treballadors/res qui donem unaempenta per obligar a fer el que deienen els programes electorals i es passide les paraules als fets. El nou governporta ja quasi dos anys i encara no haendreçat ni les seves pròpies plantilles.Les mobilitzacions del trimestre passatdels/de les interins/es i substituts/esd’Ensenyament i Sanitat ens mostrenel camí: cal una mobilització conjunta

dels/de les treballadores fixos/es i nofixos/es per aconseguir una solució po-sitiva al problema de la precarietat i al-hora aturar l’externalització i la priva-tització.

Exigim de tots els sindicats que diuenlluitar contra la precarietat que demos-trin en els fets que defensen les precà-ries i precaris i posin els seus medis perendegar una campanya unitària contrala precarietat amb un pla de mobilitza-ció que permeti aglutinar els diferentssectors de la Generalitat en una lluitaúnica contra l’empresari únic quetenim. Avancem tot seguit la nostraplataforma reivindicativa a anar acon-seguint progressivament amb la lluita:-prou externalitzacions-cap acomiadament de personal interíni subcontractat, readmissió de les aco-miadades i acomiadats-borsa de treball única, transparent ivinculant-pacte d’estabilitat pel personal interí -clàusula de subrogació de treballadorsen les subcontrates mentre no es faciun contracte directe amb la Generalitat -pel mateix treball, mateix sou: reco-neixement de triennis a tot el personal iaplicació del VI Conveni de la Genera-litat al personal subcontractat-solució a la precarietat: accés diferen-ciat del torn lliure pels interins i interi-nes que porten anys a l’administració;contracte indefinit pels laborals tempo-rals; i contracte laboral directe amb lageneralitat pel personal actualmentsubcontractat.

Barcelona 27 d’abril de 2005

Webs de contacte: www.nofijos.com,www.sac-icsc.org, www.cgt.es/cgtca-

talunya i www.apecifo.tk/

CCOO i UGTdesmobilitzen enla lluita pelConveni a Pirelli

Seccions Sindicals de CGT aPirelli Cables i Pirelli Telecom

Davant la situació d’estancamentde les negociacions del Conveni,

els treballadors i les treballadores de lesdues fàbriques de Pirelli, Pirelli Cablesi Sistemes SA i Pirelli Telecom Cablesi Sistemes Espanya SL, amb una plan-tilla total de 700 persones i ubicades aVilanova i la Geltrú, van ser convocatsa una vaga indefinida d’una hora pertorn els dilluns, dimecres i divendres apartir de l'1 de juny, si no hi haviaacord en la mediació realitzada el 31 demaig al Departament de Treball.

Després d’haver rebutjat la plantillaen un primer referèndum realitzat el 19d’abril el preacord que van aconseguirl’empresa amb els sindicats CCOO iUGT, en assemblea i a proposta deCGT, la plantilla va decidir que la Co-missió Negociadora del Conveni for-mada per quatre membres de cadascundels sindicats presents, CGT, CCOO iUGT iniciés mobilitzacions ja quel’empresa s’estava negant a negociar elConveni i l’havia bloquejat.La plataforma de negociació conteniaels següents punts: compensacióeconòmica pel tancament de l’econo-mat; increment Salarial del IPC + 0’75;i recuperació del plus d’antiguitat perals contractes que s’han firmat a partirde 1994; eliminació de la doble escalasalarial als contractes de relleu; i reduc-ció de 4 hores anuals de la jornada la-boral.

La CGT també va anunciar mobilit-zacions si l’empresa persistia en el xan-tatge de no renovar 16 contractatseventuals, quan passarien a fixos a mit-jans de juny, també consideràvem into-lerable l’amenaça d’establir inferiorscondicions econòmiques a Pirelli Tele-com.

Després de la reunió de mediació,una part de la comissió negociadora, enconcret CCOO i UGT, van decidir des-convocar la vaga mentre que des deCGT, entenent que no s’havia produïtcap avanç, es va mantenir. Després dela mediació al Departament de Treball,CCOO i UGT van arribar a un prea-cord amb l’empresa, que se saltava lesreivindicacions establertes per la Co-missió Negociadora i acordades pelstreballadors i les treballadores en as-semblea.

El 2 de juny, es van realitzar assem-blees a les fàbriques i el 3 de juny es vaconvocar un segon referèndum. Final-ment, en el referèndum la postura ma-joritària va ser a favor del preacord,postura defensada per CCOO i UGT,amb 420 vots a favor, mentre que 120van votar en contra, seguint la posturade CGT. Els roig-i-negres van fer unavaloració positiva de la mobilització deles treballadores i treballadors de Pire-lli alhora que va reprovar l’actitud des-mobilitzadora de CCOO i UGT.

La Renda Bàsica, instrument de lluita pels moviments socialsTrini Busqueta,

membre de Baladre

L’any 1995, José Iglésias Fernán-dez publicava un article titulat

‘Del reparto del trabajo al reparto de larenta’ a la revista “Mientras Tanto”.L’objectiu de l’autor era fomentar entreels moviments socials de base el re-plantejament d’algunes de les sevesdemandes polítiques així com la incor-poració de la Renda Bàsica com uninstrument entorn del qual articular al-gunes de les seves propostes alternati-ves al capitalisme. Així, entorn de lesPrimeres Jornades sobre Renda Bàsicacelebrades a Barcelona en 1998 s’hi vaaplegar un ampli espectre de l’esquerra

dels Països Catalans i també de l’Estatespanyol. El sector de l’esquerra ofi-ciosa -partits polítics i sindicats- va in-terpretar la Renda Bàsica com una fór-mula per construir un nou modeld’Estat del Benestar, acceptant d’a-questa manera la continuïtat d’unmodel polític proteccionista que noqüestiona el sistema que el fa necessa-ri, el capitalisme. Pels moviments so-cials, en canvi, l’interès per una pro-posta com la Renda Bàsica no acabavaen la seva implementació dins l’actualsistema de protecció social, sinó queguanyava força pel que fa al qüestiona-ment del sistema de valors i de produc-ció capitalistes que porta implícit i enla possibilitat d’alliberar d’aquests

gent compromesa de forma clara en latransformació social.

A meitats de l’any 2001, des delsmoviments socials es va presentar l’a-nomenat “model fort de Renda Bàsi-ca”, per tal de diferenciar el propòsitanticapitalista de la proposta de la restade models dèbils presentats a l’Estatespanyol per part dels partits i sindi-cats. I aquest any 2005, en un tallersobre Renda Bàsica plantejat en elmarc del Fòrum Social de la Medi-tarrènia, ja s'ha presentat la “Renda Bà-sica dels iguals” (RBis), nom que do-narem a partir d’ara a la Renda Bàsicaanticapitalista.

En termes de mobilització ciutada-na, la lluita per la implementació de la

Renda Bàsica dels iguals té la particu-laritat de poder articular un projectepolític comú i de respondre als interes-sos materials i socials de diferentscol·lectius i organitzacions, de totesaquelles persones que volem gaudir demés autonomia en les nostres vides illuitem per una societat alternativa (omés d’una). És precisament el caràctertransversal de la Renda Bàsica delsiguals el que li dóna un gran potencialen la lluita contra el capitalisme. I re-marquem que, a banda de totes les po-tencialitats i avantatges que té la RBis,és molt important no oblidar-nos encap moment que nosaltres tambévolem i necessitem la RBis, tambéserem beneficiàries de la RBis.

CONSTRUÏM ALTERNATIVES? (3)

Manifest contra laprecarietat a la Generalitat

> REBUIG A LA UE

I ara què?Pepe Berlanga

Quan el 29 de maig passat quasi el 55%dels votants francesos van rebutjar laConstitució Europea es va donar el tretde sortida a una de les crisis més gransen què s’ha trobat la Unió Europea. Deres no servia que al febrer a l’Estat es-panyol el 76,7% hagués votat a favor,encara que només hi participés el42,3% de la ciutadania. Per acabar-hod’arreglar, l’1 de juny a Holanda unanova ensulsida, el 62% també rebutjavael projecte constitucional.

Immediatament “ses senyories” vansentir que la terra tremolava davall delsseus peus. El projecte que tantes ener-gies els havia exigit floria amb fruitesamargues. Per rematar-ho, el primer mi-nistre anglès Tony Blair retirava de laseva agenda la possibilitat de convocarun referèndum al seu país, el més ca-lent era a l’aigüera i un altre fracàs po-dria fer que el vaixell s’afonés inexora-blement.

En aquests moments els pares de lagran pàtria europea barrinen sobre si téraó de ser continuar altres processosque ja estaven previstos o, com ha suc-ceït a la majoria de països, que siguinnomés els parlaments qui ratifiqui laconstrucció europea liberal, que priva-titza els serveis públics, que afavoreixla precarietat,… en definitiva, acabaramb el model europeu d’estat del be-nestar.

Certament fàcil no ho tenen, la Cons-titució fixa en el seu article IV-447 sobreRatificació i entrada en vigor (emulantels Germans Marx) que cada “part con-tractant” la ratificaria segons les sevespròpies normes constitucionals i jahem comentat com setze dels vint-i-cinc països que formen actualment laUnió l’han confirmat utilitzant la via par-lamentària.

Veus de tota mena clamen per recon-duir la situació, mentre els “líders” delspaïsos europeus s’enfronten pels pres-supostos. Anglesos que volen mantenirel “xec britànic” que des de 1984 elspermet rebre de les arques comunità-ries 5.000 milions d’euros, per un altrecostat França que pretén mantenir lesajudes a la política agrària comunitària,potser perquè n’és la gran beneficiada,Zapatero que evidentment no vol per-dre els fons que ha anat rebent,… En fi,profundes preocupacions pel bé comú.

Si a algú encara li quedaven dubtessobre el model de construcció europea,les imatges dels manaires són més queeloqüents.

Tornant novament la vista cap altema que ens ha portat fins a aquí, po-ques sortides s’albiren, sobretot per-què aquestes no apunten cap a una re-consideració que els seusplantejaments estan equivocats, que elprocediment elegit per redactar la cons-titució no ha estat participatiu, que elsseus continguts no enganxen amb elsinteressos ciutadans, per tot això, ambtotal seguretat, perllongaran el terminide ratificació per intentar en el futur tor-nar a celebrar els referèndums en mi-llors condiciones ja que les actuals noeren les més oportunes.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Catalunya. Juliol-Agost de 2005 11

L�espectre del norecorre �Europa�

Tema del mes

La CGT de Catalunya, tal com molts altres col·lectius socials, es va manifestar públicament pel no a la Constitució Europea quan es va donar el referèndum a l’Estat espanyol.

Text: Ramón Fernández Durán,Ecologistes en Acció; foto: Gabi

L’Emperador s’està quedantdespullat. La UE, un projec-te de les elits econòmiques-

financeres (i en menor mesura po-lítiques) “europees”, que haviaprogressat fins ara principalmenten el pla econòmic-monetari, esveu sotmès a un creixent rebuigciutadà. La seva evolució neolibe-ral i tecnoburocràtica, així com lesincerteses que generen una Am-pliació a l’Est i una “globalització”que amenacen el model social “eu-ropeu”, estan fent disparar totes lesalarmes. El 1848 el fantasma queamenaçava els poders d’alesho-res, establerts a l’Estat-nació enconsolidació, era (es deia) el delcomunisme. Avui en dia, aquestsintenten transcréixer-se a escala“europea” per operar en el nou ca-pitalisme global. I la nova “ame-naça” era, fins ara, una creixent in-diferència i euroescepticismeciutadà, que s’està transformantràpidament en un rebuig obert aldisseny del nou model contemplata la Constitució Europea, necessa-ri per operar en el mundo post-11-S. Una vestimenta mínimament“democràtica” amb què es volia re-cobrir el nou esdevenir del “projec-te europeu”, i que amb prou feinesamagava l’aprofundiment de laseva deriva neoliberal i la necessi-tat de construir una (complexa)

“Europa” superpotència, cada diamés àmplia i funcionant a diferentsvelocitats, desenvolupant la dimen-sió política-militar de la UE; això és,securitària a l’interior i intervencio-nista a l’exterior, per defensar millorels interessos del capital europeu(continental) a escala domèstica imundial, i apuntalar l’euro com adivisa de reserva internacional.

Aquest rebuig ciutadà s’ha ex-pressat clarament quan se li hadonat una mínima veu, veient-sereforçat i amplificat a la seva vega-da pels referèndums francès i ho-landès, que han obert una esquer-da d’enormes proporcions entre laclasse política i la societat civil. Elprocés que s’havia muntat per in-tentar legitimar el nou salt del “pro-jecte europeu”, està derivant enuna cocció a foc lent destructiva,que conforme avança precipita en-cara més “Europa” en el buit. No sesap com frenar aquest deteriora-ment en espiral. Per un altre costat,aturar la ratificació i recórrer aplans B significa construir “Europa”d’una forma ja clarament autorità-ria, probablement a partir d’un“nucli dur” reduït, que significarà unencara més gran rebuig social i in-crementarà les tensions interesta-tals. A l’Emperador li queda poc perquedar-se definitivament despullat.Però no s’ha anat quedant despu-llat per casualitat. Durant anys, so-bretot des de Maastricht, s’hananat incrementant les activitats de

denúncia i resistència emancipa-dores contra aquest “projecte”, en-cara que també les reaccionàries.Però avui en dia múltiples veus alli-beradores que propugnen la refor-ma en profunditat, la refundació ola deconstrucció d’“Europa” estana poc a poc convergint, no sensetensions, a escala continental, pertreure-li les darreres fulles de parraque encara cobreixen les “vergon-yes” a l’únic “projecte europeu” re-alment existent: el de l’Europa for-talesa del capital i neoimperialista,cada dia més insostenible ecològi-cament, i amb ciutadanes i ciuta-dans de “primera”(1) i de “segona”(els i les no comunitàries)(2).

Aquesta dinàmica de rebuig a laConstitució Europea a escala co-munitària tindrà una enorme trans-cendència aquí, a l’Estat espanyol,ja que s’està dinamitant el mite (i eltabú) d’“Europa”, que fins ara tena-llava la nostra activitat crítica i im-pedia tenir una més gran repercus-sió social. Un bon indicador d’aixòvan ser els resultats del referèn-dum de febrer. Des del govern esva poder vendre (mediàticament)com a “victòria” (un 77% de sí), elque no era res més que un fracàssense pal·liatius, com a conse-qüència del 42% d’abstenció, peròa pesar de tot es va erosionar jaaleshores la imatge fins a aquelladata en gran mesura positiva (peròperdent brill des dels vuitanta)d’“Europa”. Aquesta fe “europeista”

espanyola s’hauria de buscar en laHistòria i en la prosperitat econòmi-ca que per a molts va portar la inte-gració comunitària (encara queamb una precarització en ascensper a molts altres i una exclusió so-cial creixent), així com també en elmanà de fons provinents fins arade Brussel·les, i que tenen data decaducitat en el futur. El no francès iel no holandès han estat un verita-ble toc d’alerta, que ha fet trontollartotes les consciències i ha demos-trat que el poder se sustenta sobreel no-res. Contribuïm a aprofundiraquí en un debat necessari sobreel futur del “projecto europeu”, ambla finalitat d’incrementar-hi les re-sistències, i poder confluir ambprocessos similars que s’estan do-nant a escala comunitària i enmenor mesura mundial, pel papercada dia més impactant i agressiude la UE en les Perifèries Sud i Est.Posem-nos-hi i mans a la feina.

Madrid, 3 de juny de 2005 Traducció de Josep Llunas

(1) Classe A i B, també, això és,de la UE a 15 i de l’ampliada,amb menys drets.(2) I dins d’ells els anomenats“legals” i “il·legals”; sobreaquests darrers, sense cap tipusde drets, és a dir, de “tercera”,recau tot el pes repressiu del’“Estado de dret”, valgui la re-dundància.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

CronologiaFINS AL 15 DEJUNY

▼

DIVENDRES 13 DE MAIGXERRADA-PRESENTACIÓ de la VIIIMarxa-Homenatge als Maquis a l’Ate-neu Popular l'Aixada de Vilanova i laGeltrú.

DISSABTE 14 DE MAIGVIII MARXA-HOMENATGE als Ma-quis: a l’Ateneu Popular l’Aixada de Vi-lanova i la Geltrú projecció d’un audio-visual sobre la guerrilla antifranquistad’orientació llibertària. Més tard es rea-litzà un concert de cantautors al CentreSocial Ocupat Can Marbre.

DIUMENGE 15 DE MAIG23 IMMIGRANTS aconsegueixen es-capar-se del Centre d’Internament perEstrangers de la Verneda (Barcelona).(CI)NOVA OCUPACIÓ al barri de Sant An-dreu de Barcelona, el Jardí de l’Edén.(CI)

DILLUNS 16 DE MAIGCOMENCEN a la Universitat de Barce-lona les sessions del Tribunal Interna-cional de l’Iraq, sota el lema “La socie-tat iraquiana davant del projecte dedominació colonial dels EUA i davantdel repte de recuperació de la seva so-birania”, que s’allargà fins al dia 22.

DIMARTS 17 DE MAIG

CONCENTRACIÓ a les portes delsjutjats de Barcelona mentre declaravenels solidaris amb Miniwatt acusats perun tall de trànsit pel qual se’ls demanaentre 1 i 2 anys de presó. (CI)CONCENTRACIÓ davant el consolatdel Brasil a Barcelona en suport a lalluita del MST del Brasil.

DIJOUS 19 DE MAIGDETENCIÓ D'UN JOVE a Sants acu-sat per una acció reivindicativa de de-

núncia contra una immobiliària que esva realitzar al febrer del 2004. El jovedetingut hi va ser present fent fotogra-fies i la policia justifica la seva detencióbasant-se en què tenen una empentadactilar... en una octaveta. (IU)RODA DE PREMSA davant de l’anticCSO l'Estella de Mataró on la Federa-ció d’Associacions de Veïns de Mataróanuncià que es presenta com a acusa-ció particular dintre del procés contra lavulneració de drets fonamentals ques’ha tirat endavant arran del polèmicdesallotjament del passat febrer. Espresentà un informe redactat per l’Ob-servatori de Drets Econòmics i Socialsde Catalunya. (CI)QUARANTA PERSONES aturen eldesnonament d’una masia d’Esplu-gues de Llobregat, catalogada com apatrimoni dintre del pla urbanístic Cau-fec. (CI)COMENCEN LES ACTIVITATS del 3raniversari del CSO L'Òpera de L’Hos-pitalet de Llobregat, fins el dia 22.

DIVENDRES 20 DE MAIGEL JOVE DE SANTS detingut el diaanterior és alliberat. Una cinquantenade persones l'esperaven a les portesdels jutjats. (CI)JUDICI CONTRA UN VEÍ de Mataróper haver participat en les concentra-cions davant la seu del PP de la ciutatel 13 de març de 2004. (CI)ATURADA a la planta de Roca a Gavàcontra el projecte de venda de la divi-sió de calefacció.

DISSABTE 21 DE MAIGSE CELEBRA a la població de Tona(Osona) el 1r Fòrum Social Osonenc.ACAMPADA reivindicativa al parc deCan Zam de Santa Coloma de Grama-net en defensa d’aquest espai. (CI)JORNADA AL CSO La Gàbia, de Llei-da, sobre el Kurdistan, projecció de do-cumental, i xerrada amb Mertxe París,autora del llibre “Mentre l'Iraq dormia”, iAina Fernàndez, membre del CIRK(Centre d'Informació i recerca sobre elpoble Kurd).ACCIÓ DE PROTESTA davant la basemilitar de Sant Climent de Sescebescontra la realització d’unes maniobresde l'OTAN.

DIUMENGE 22 DE MAIGMANIFESTACIÓ de 5000 persones ala Jonquera contra la construcció de lalínia de Molt Alta Tensió que es preveuentre el Rosselló i el Gironès. (CI)PASSEJADA REIVINDICATIVA a Ga-llecs (Mollet del Vallès) amb la partici-pació d’unes 200 persones, en defen-sa d’aquest espai natural. (CI)DINTRE DE LA CAMPANYA "PaïsosCatalans Insubmisos", deu persones

aparegueren a 100 metres del final dela Cursa del Corte Inglés i acompanya-ren el guanyador de la cursa amb ban-deres en solidaritat amb els "Tres deGràcia".

DILLUNS 23 DE MAIGSUSPESA LA CONCENTRACIÓ a lesportes dels jutjats de Terrassa en su-port de Francesc ("Franki"), exigint laseva absolució. S’anuncia que s’ha ini-ciat el procés de tramitació de l’indult.(CI)

DIMARTS 24 DE MAIGDESALLOTJAMENT de Can Calet,masia ocupada a les Franqueses delVallès (Granollers) que realitzava tas-ques de centre social. Es convocà unaconcentració davant dels jutjats deGranollers la mateixa tarda. (IU)CONCENTRACIÓ organitzada per laCGT de Tarragona davant dels anticslocals del Patrimoni Sindical Acumulatdavant del proper judici per l’ocupaciód’un local del citat .SUSPÈS EL JUDICI contra dos poli-cies acusats d’haver falsejat provesper justificar dues detencions durantles manifestacions contra la passadacimera de la UE de març del 2002 aBarcelona. (IU)CONCENTRACIÓ davant del Conso-lat Marroquí a Barcelona el protestaper la repressió que exerceix el governdel Marroc a la regió del Rif.

DIMECRES 25 DE MAIGIGUAL QUE EL DIA ANTERIOR, con-centració organitzada per la CGT deTarragona davant dels antics locals delPSA de la ciutat. Es marxa en manifes-tació fins a la seu de la patronal tarra-gonina.PRESENTACIÓ del llibre "La complejaconstrucción de la Europa superpoten-cia" amb Ramón Fernández Durán(autor del llibre), Miren Etxezarreta,Geraldo Pisarello i Carlos García. A l’A-teneu La Torna de Gràcia (Barcelona).RODA DE PREMSA de l’Assembleaper la Regularització Sense Condi-cions a la Federació d’Associacions deVeïns de Barcelona on es valorà insufi-cientment el procés de regularitzaciórealitzat pel govern central. (CI)UNA CINQUANTENA de persones esconcentraren a les portes dels jutjatsde Barcelona en solidaritat amb elsacusats pel desallotjament de Kan Ti-tella. (CI)ECOLOGISTES EN ACCIÓ organitza,al Centre Cívic Can Basté de Barcelo-na, una xerrada sobre consum respon-sable, a càrrec d'Enric Tello.VIII MARXA-MAQUIS: al CSO NaBastardes de Manresa es celebrà unaxerrada sobre "Dues experiències de

guerrilla rural, el Bierzo i el Maestrat".

DIJOUS 26 DE MAIGCONFERÈNCIA-DEBAT a la CGT deBarcelona a càrrec d'Albert Marjaneda:"Jardins públics de Barcelona: evolucióhistòrica i actual", organitzada per laSecció Sindical de Parcs i Jardins deBarcelona de la CGT.EL JUTJAT d'instrucció número 2 deLleida arxiva la denúncia per presump-tes tortures per part dels Mossos d’Es-quadra contra un dels nois presos deTorà. (CI)LA CGT convoca una concentració al’estació de Sants (Barcelona) per pro-testar contra les condicions laborals aRenfe i Adif.COMENCEN les Festes Alternativesde Cornellà, s’allarguen fins al 28.

DIVENDRES 27 DE MAIGL’AJUNTAMENT de Barcelona confis-ca el material informatiu de la històricaparada que la CNT muntava periòdica-ment a les Rambles. (CI)

DISSABTE 28 DE MAIG

MANIFESTACIÓ a Vilafranca del Pe-nedès d’unes 1.000 persones per pro-testar contra el procés obert contra 10joves de la comarca per delicte electo-ral (haver participat en una marxa con-tra la Constitució Europea durant la jor-nada de reflexió). (CI)DURANT UNS INCIDENTS en unconcert a les barraques de les festesde la Patum de Berga és assassinat eljove Josep Maria Isanta i 9 personesmés resulten ferides. (CI)

JORNADES sobre alliberament nacio-nal i moviments socials, organitzadespel centre social La Màquia de Lleida:

"La qüestió nacional, perspectives".Amb Ramón López (MDT Barcelona),Pau Juvillà (CGT Baix Camp-Priorat) iJordi Navarro (CUP Girona).DURANT UN ACTE de les JoventutsSocialistes a les Franqueses delVallès, amb la consellera Tura, unaquinzena de persones demostrà laseva repulsa al desallotjament de CanCalet rebent-la disfressats de ‘clowns’.

DIUMENGE 29 DE MAIGES CLOU la 19a Trobada Ecologista ide Plataformes en Defensa del Territo-ri celebrada a Tortosa els dies 27, 28 i29 de maig, amb la participació d’unes200 persones.MANIFESTACIÓ en protesta pel desa-llotjament del CSO Can Calet de lesFranqueses del Vallès, amb 250 per-sones. (CI)DIVERSOS CENTENARS de perso-nes es manifesten pel centre de Barce-lona contra la repressió del govern ma-rroquí vers els damnificatsd’Alhoceima. (CI)

DILLUNS 30 DE MAIGPASQUAL MARAGALL és escridas-sat a Berga davant la fortament critica-da actuació dels Mossos en tot el casde l’assassinat del jove Josep MariaIsanta. L’Ajuntament es persona com aacusació particular i més de mil perso-nes es concentraren en repulsa perl’assassinat. (CI)INICI DE LA “QUEERUPTION 8” aBarcelona: la trobada internacional'Queer', fins al 5 de juny. Policia local iMossos d’Esquadra impediren l’accésa la fàbrica ocupada a més de 50 per-sones. (IU)ELS ADVOCATS de "Franki" anuncienque s’ha paralitzat la seva entrada a lapresó en espera que es resolgui la pe-tició d’indult. (CI)

DIMARTS 31 DE MAIGDINTRE DE LES MOBILITZACIONScontra el decret de coexistència detransgènics, una quinzena de perso-nes han desmuntat uns quants ordina-dors del Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca de Barcelona bai-xant-los al vestíbul amb etiquetes "Pe-rill, transgènics", mentre unes altresvint esperaven a fora.

DIMECRES 1 DE JUNYCGT convoca una concentració davantl’empresa Linpac Automotive de Vallsper protestar contra l’acomiadamentd’un treballador.

DIJOUS 2 DE JUNYJORNADES Lluites Obreres Locals iInternacionals, a l'Ateneu de Barberàdel Vallès: xerrada sobre la vaga d’es-

combraries de Sabadell amb la partici-pació del president del Comitè d’Em-presa de Smatsa.COMENCEN els actes amb motiu del5è aniversari del CSO La Krispa deCornellà, fins al dia 4.

DIVENDRES 3 DE JUNYINICI de la tancada (fins al 5 de juny) al’església de Sant Medir (Barcelona)en protesta per les actuacions urbanís-tiques que està portant endavant l’a-juntament en els barris de Sants, Hos-tafrancs i Labordeta. (CI)CGT convoca vaga al Metro de Barce-lona i una aturada a Autobusos de Bar-celona.DURANT LA MASSA CRÍTICA de ci-clistes que se celebrava a Barcelona,un jove ciclista es agredit pel conductord’un cotxe esportiu. (IU)“L’ESQUERRA PIJA també privatitza':els delegats de Parcs i jardins de Bar-celona protestaren durant la inaugura-ció de la temporada de platges per partde l’alcalde Clos i la regidora Mayol,contra la privatització del servei deparcs i jardins de la ciutat.FINALITZA el judici a Barcelona con-tra vuit nois de Lleida pels incidents del12 d’octubre de 2001.

DISSABTE 4 DE JUNYLES ENTITATS JUVENILS que orga-nitzaren les barraques de Berga respo-nen a la criminalització mediàtica ambuna roda de premsa. (CI)JORNADES al Centre Social La Mà-quia de Lleida: "Història de l’indepen-dentisme català". Amb la participacióde David Bassa (periodista i escriptor) iJoan Rocamora (La Torna de Barcelo-na).JORNADES A L’ATENEU de Barberàdel Vallès: xerrada sobre la fàbricaocupada argentina Zanón, amb la par-ticipació d’un treballador de la fàbrica.Després es realitzà un concert, els be-neficis del qual anaren a parar aZanón.CERCAVILA contra el mur de la Ver-gonya d’Israel pel centre de Barcelona.Hi participaren unes trenta persones.(CI)ACCIÓ DE PROTESTA contra elBBVA de plaça de Catalunya de Barce-lona, per part del Col·lectiu en Solidari-tat amb la Rebel·lió Zapatista, ambpancartes i octavetes. (CI)

DIUMENGE 5 DE JUNYPARAULES PER LA PAU al port deTarragona: concentració contra lapresència de vaixells de guerra al portde la ciutat, convocada per la Platafor-ma Tarragona Patrimoni de la Pau.IV CAMINADA antiincineradora "Peruna Vall del Ges neta", amb sortida a

Sant Vicenç de Torelló.

DIMARTS 7 DE JUNY

DEBATS DEL XV CONGRÉS de laCGT estatal a Barcelona, organitzatsper la Federació Local de CGT de Bar-celona.S’ACONSEGUEIX aturar un desallot-jament al barri de Vallcarca de Barcelo-na, però es produeix un desallotjamentd’una casa al carrer Verdi del barri deGràcia. (CI)

DIMECRES 8 DE JUNYCASSOLADA a la plaça Sant Jaumede Barcelona en solidaritat amb elpoble de Berga i denunciar la manipu-lació mediàtica. (CI)FINALMENT, l’Ajuntament de Reusanul·la la sanció de 700 euros a laCGT per enganxar cartells.

DIJOUS 9 DE JUNYCONFERÈNCIA de delegats i delega-des de la CGT de Catalunya al CentreCívic de la Barceloneta. De maneraparal·lela a les jornades "Queeruption8" es realitzà un cercavila reivindicatiu(on participaren unes 500 persones)per l'anomenat "Gaixample" de Barce-lona, per tal de denunciar el "guetoconsumista", amb diversos incidents.Nou persones foren detingudes al fina-litzar la manifestació i foren posadesen llibertat amb càrrecs 48 hores des-prés. (CI)12 PERSONES detingudes i algunescontusionades durant el desallotja-ment del CSO "la Hòstia" del carrerPrincesa de Barcelona i els diversosincidents posteriors. (CI)VIII MARXA-HOMENATGE als Ma-quis: a la Fundació d'Estudis Llibertarisi anarcosindicalistes de Barcelona escelebrà una xerrada sobre el "Directo-rio Revolucionario Ibérico de Libera-ción (DRIL)" i es presentà el llibre "Pi-rates de la llibertat" amb el seu autorXavier Muntanyà.

DIVENDRES 10 DE JUNYMANIFESTACIÓ DE PROTESTA peldesallotjament del CSO la Hòstia, amb

la participació de 60 persones que esmanifestaren pel centre de Barcelona.(CI)VIII MARXA-HOMENATGE als Ma-quis: a l'Arxiu Històric de Reus se ce-lebrà una xerrada: "Testimonis de la re-sistència: el cas de Ramon Claret"amb Salvador Palomar.

DISSABTE 11 DE JUNYJORNADES a La Màquia de Lleida:"Què és la cultura catalana?". Amb laparticipació de Manel Delgado (an-tropòleg) i Mostafà Shaimi (La Mà-quia).BICICLETADA NUDISTA a Barcelona,amb la participació d’una seixantenade persones. (CI)BICICLETADA REIVINDICATIVA aTortosa contra el transvasament Xerta/ Sènia.

PRESENTACIÓ de declaracions ambobjecció fiscal davant la seu d’Hisendade Tarragona, organitzada per la Plata-forma Tarragona Patrimoni de la Pau."TALLER DE PROPOSTES contra laviolència immobiliària" a la Casa de laSolidaritat de Barcelona, amb la parti-cipació de persones i col·lectius de di-versos barris de Barcelona. (CI)JORNADA sobre memòria històrica aIgualada, a l'Ateneu Llibertari.

DIUMENGE 12 DE JUNYFINALITZA el festival de suport alPuntas, veí de Sallent condemnat apagar una multa de 15.000 euros peruns incidents amb uns Mossos. L’Ajun-tament i diverses entitats han mostrattot el seu suport al veí. (CI)MANIFESTACIÓ fins el Consolat delMarroc a Barcelona en solidaritat ambels detinguts de Tamassint, i amb lesvíctimes del terratrèmol d'Alhoceima.

DILLUNS 13 DE JUNYINICI de la I Mostra del Llibre Anarquis-ta a Barcelona, realitzada a l’AteneuLlibertari del Besòs i que durà fins el 19de juny. (CI)DESALLOTJAMENT de l'Ateneu Lli-bertari de Viladecans. 50 persones esmanifestaren pel centre de ciutat coma protesta. (CI)

> EL MOVIMENT

Es constitueix aSants el col·lectiullibertari iindependentistaNegres Tempestes

Email: negrestempestes@gmail.com

Recentment, a la vila de Sants s’hacreat el col·lectiu anarcoindependentis-ta Negres Tempestes. Reproduïm unapart del comunicat de constitució quehan fet públic.

“Fa temps diverses persones, ambcerta afinitat ideològica, vàrem co-mençar a parlar al voltant de diversesqüestions. Per una banda, les mancan-ces ideològiques de diferents col·lec-tius, les contradiccions en la seva lluitaantiimperialista. Per altra banda, l’erroniestereotip que fa que una part impor-tant de les persones organitzades ten-deixin a pensar que una bona “indepe”vol la consecució d’un estat,amb el queaixò implica d’autoritarisme, i que totabona “anarka” menysprea la cultura i lallengua des d’un fals internacionalisme. (…)

Així neix Negres Tempestes, un“col·lectiu” que en el seu àmbit de rela-cions intentarà trencar amb tots els es-quemes preexistents. Ens organitzemde forma assembleària, de manera queel debat de les diferents idees ens portial consens.

Des del nostre punt de vista és l’úni-ca forma des de la qual podem parlar dedemocràcia ja que es veuran represen-tades les múltiples opinions que esdonin. Aquesta és la nostra base ide-ològica, la que ens defineix. Ens consi-derem anticapitalistes i antiimperialis-tes, entenent aquests dos postulatscom dos plantejaments irrenunciables iinseparables. Anticapitalistes per crearun entorn on la consciència d’opressiósocial i econòmica porti al coneixementde la realitat que ens amaguen i a la re-flexió i al debat per canviar-la. Antiimpe-rialistes per donar veu als pobles, i a lesseves indivídues, en la lluita pel seu alli-berament o per la seva simple existèn-cia”.

Per contactar, reflexionar, debatre espoden contactar cada diumenge al CSACan Vies, C/ Jocs Florals, núm. 42.Sants.

Alguns resultatsd’eleccions sindicalsRebarsa, Remolcadors de Barcelonesa2 delegats de CGT d’un total de 2.

FNAC de Barcelona9 delegats de CGT d’un total de 9.

Linpac Automotive de Valls2 delegats de CGT i 3 d’UGT.

Tarmer de Tarragona 2 delegats de CGT i 1 d’UGT.

Copisa de Tarragona4 de CCOO, 3 de CGT i 2 d’UGT.

Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgt.es - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgt.es/cgtcatalunya www.cgt.es www.rojoynegro.info

Catalunya. Juliol-Agost de 200512 Catalunya. Juliol-Agost de 2005 13

Jornades de lluitesobreres a l’Ateneude Barberà

CGT Sabadell

L’Alternativa d’Esquerres per Badia, l’A-teneu de Barberà, l’Assemblea deJoves de Barberà, CGT i el Casal deCuba de Barberà van participar en lesrecentment celebrades Jornades sobreLluites Obreres a l’Ateneu de Barberà.El dijous es va realitzar una xerradasobre la lluita dels escombriaires de Sa-badell, amb la participació del presidentdel Comitè d’Empresa. El dissabte li vatocar el torn a la xerrada sobre l’ocupa-ció i l’autogestió de la fàbrica Zanon aArgentina, amb la participació d’un tre-ballador de l’ empresa. El mateix dis-sabte es van cloure les jornades amb elconcert d’un cantautor uruguaià, els di-ners que s’hi van recollir es van donarals treballadors argentins.

En ambdues xerrades es van desta-car dos factors principals per tal queuna lluita obrera tingui èxit. La im-portància de les assemblees de treba-lladors com a única eina de decisió perdamunt del Comitè d’Empresa o bu-rocràcia sindical. La confluència i su-port d’altres sectors en lluita: ocupes,partits d’extrema esquerra, movimentsveïnals, altres treballadors locals...

En el debat final els participants vandiscutir sobre la realitat laboral i sindi-cal dels joves. Les grans estructuressindicals en els centres de treball ja nofuncionen per a la majora de joves enprecari. Un mercat laboral amb milersd’empreses externes que donen serveia les grans i contractes curts, fan im-possible organitzar gent jove en les em-preses. Si a això hi sumem el descon-tentament general pels sindicatsmajoritaris, responsables de la precarit-zació del mercat laboral, dóna com a re-sultat el nul interès dels joves pels sin-dicats. Una de les possibles solucionsque es van aportar era organitzar-se enestructures locals i no en centres de tre-ball. Des de l’Ateneu de Barberà i ambla col·laboració de CGT, es començarà apromoure una estructura sindical d’as-sessorament i solidaritat en la localitat.

> DELS MOVIMENTS

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Catalunya. Juliol-Agost de 200514

Del 6 al 8 de juliol del 2005, elG8. Els governants dels 8països més poderosos del

món celebren la seva cimera anuala l’hotel Gleneagles a Perthshire,Escòcia.

Des del 1998 les cimeres del G8han estat un lloc de trobada per ala resistència i la lluita anticapitalis-ta, organitzada per una aliançamundial de moviments contra ladestrucció del nostre medi am-bient, guerres i globalització del ca-pitalisme que aquests països impo-sen a tot el planeta. Grups i xarxesal voltant del Regne Unit, Europa ialtres continents estan planificantla resistència a la cimera del G82005.

El calendari de les accions:Abans, durant i després de la tro-bada del G8 s’habilitaran espaisper a la convergència dels i les ma-nifestants.- 27 de maig - 5 de juny: Entrena-ment d’activistes de la terra. Uncurs de permacultura per prepararels campaments abans les protes-tes del G8: www.dissent.org.uk.- Primers dies de juny: "Cre8 Sum-mit", un projecte per donar suportals canvis socials i ecològics posi-tius a la zona al voltant de Glenea-gles: www.dissent.org.uk.- Començaments de juny: S’obre elcentre de convergència. Espaisper unir la gent. Espais per trobar-se i planejar estan oberts a les prin-

cipals ciutats d’Escòcia: www.dis-sent.org.uk.- 18 de juny: Una caravana de bici-cletes va sortir des de la ciutat deBrighton, al sud d’Anglaterra, fins aGleneagles: www.g8cyclecara-van.org.- 2 de juliol: Marxa sota el lema

"Fem de la pobresa història", a laciutat d’Edimburg. Per a més infor-mació podeu consultar: www.ma-kepovertyhistory.org.- 3 de juliol: Tour al voltant de Glas-gow sota el lema "Convertim lesfronteres en història": www.make-bordershistory.org.- 4 de juliol: Dia d’acció i bloquejosde la base militar de submarins nu-clears de Faslane: www.fasla-neg8.com.- 4 de juliol: accions descentralitza-des del grup de treball “Contra elTreball”. Marxa-carnaval a travésd’Edimburg visitant agències d’o-cupació, cobradors de deutes i al-tres: www.dissent.org.uk.- 5 de juliol: Manifestació fins alcentre de detenció dels "sense pa-pers" de Dungavel, a les proximi-tats de Glasgow.- 6 de juliol: Dia global d’accions.

Dia d’accions descentralitzadescontra el G8 en pobles, ciutats i ba-rris a nivell mundial:http://www.nadir.org/nadir/initiativ/agp/resistg8/index.htm- 6-8 de juliol: Marxa als pujols d’O-chil, al sud-est de Gleneagles:www.dissent.org.uk.- 7 de juliol: Tindrà lloc un torneigde golf-rebel al camp de golf deG l e n e a g l e s :http://www.tao.ca/wrench/dist/g8/pga.html.- 8 de juliol: Dia d’acció global con-tra el caos climàtic. Anima’t i uneix-te en la lluita contra les causes i so-lucions capitalistes a l’escalfamentdel planeta. Accions en solidaritatcontra la destrucció dels nostresecosistemes, pobles i éssers vius.Contra la mentalitat racista i explo-tadora que mata per beneficieconòmic: www.dissent.org.uk/g8climateac-tion

A més d’aquest calendari s’es-tan preparant una sèrie d’accionsde l’Exèrcit de Pallassos Insur-gents Rebels i Clandestins(CIRCA), G8 Acció Feminista, ungrup Queer anti-G8, un grup denois autònoms i molts altres.

Per a més informació:www.clownarmy.orgwww.queeruption.org.uk/que-erg8g8feministaction.frockon.org

XXII Campamentsinternacionalsde jovesrevolucionàries-is

Els propers 23-29 juliol es celebrarà aBarbaste (Esta francès) els XXII Campa-ments internacionals de joves revolu-cionàries/is. Revolta Global organitza ladelegació catalana de joves per aquestcampament

Els campaments internacionals dejoves revolucionaris i revolucionaràriessón un espai de trobada, debat i diver-sió de diferents activistes dels movi-ments socials d’Europa. Els campa-ments són un espai per a la discussiósobre estratègies i alternatives a la glo-balització capitalista, que poden inte-ressar a tots aquelles i aquelles quevolen canviar el món. També són unespai de diversió i de lleure alternatiu idesmercantilitzat, amb activitats cultu-rals, festes, passes de pel·lícules i jocs. aneta.

Més informació a: www.revoltaglo-bal.net/campaments i www.revolucio.org.

IV Congrés delCongrés MundialAmazigh (CMA)El quart Congrés Mundial Amazightindrà lloc a Nador (Marroc), entre el 5 iel 7 d’agost del 2005. Serà una trobadainternacional del poble bereber. Sivoleu més informació, podeu mirar lapàgina web www.congres-mondial-amazigh.org

La revista de laInternacional deResistents a la Guerra“El Fusil Roto” és la revista que publicala IRG (Internacional de Resistents ala Guerra). És una publicació que espot descarregar en quatre idiomes a laseva pàgina web, a l’adreçawri-irg.org/pubs/br65-es.htm

Les empreses de laguerra en un webPodeu trobar un llistat bastant completde les empreses que s’enriqueixen ambels exèrcits i les guerres, elaborat pelCol·lectiu Antimilitarista La Tortuga, a lapàgina webwww.nodo50.org/tortuga/article.php3?id_article=1840_

> CONVOCATÒRIES

www.nodo50.org/tintodeverano

Continuant amb l’experiència del’any passat, Tinto de Verano ésuna iniciativa que intenta generarun espai de trobada i intercanvidels moviments socials i preténser un espai útil que permeti en-fortir les xarxes de coordinació.Una iniciativa oberta a tots elsmoviments socials, tant en laseva realització com en la sevaorganització. La proposta sorgeixde CGT, Ecologistes en Acció,Baladre, la Comisión de Juventudy Movimientos Sociales de la Fe-deración Regional de Asociacio-nes de Vecinos de Madrid, el pe-riòdic “Diagonal”, el MOC deCantàbria,...

HorariDe 9 a10h. Esmorzar.De 10 a 14h. Espais sectorialstemàtics.De 14 a 15h. Menjar.De 17 a 21h. Espais intersectoria-les/intertemàtics i tallers diversos.De 21 a 22h. Sopar.

22.30h. Assemblea general d’or-ganització.23h. Activitats nocturnes.El divendres 23, es reserva per aactivitats lúdiques, esportives,etc.

ContingutsEls continguts que es van perfi-lant, de moment, queden definitsaixí:

Sectorials-Comunicació: periòdic “Diago-nal”. Trobada de mitjans escrits idigitals a iniciativa del periòdic“Diagonal”, successor del men-sual “Molotov”, que presenta unaproposta per a l’intercanvi de ma-terials i recursos: fotografia, tex-tos, corresponsalies, contactes...-Precarietat: Baladre.-Acció contra la precarietat: CGT.-Barris i territoris: FRAVM. A cà-rrec de la Comisión de Juventud yMovimientos Sociales de laFRAVM . Se centrarà en l’inter-canvi d’experiències i les aliancespossibles entre associacions deveïns, associacions d’immigrants,

centres socials, relacions amb lesinstitucions, etc. També es parlaràsobre creixement urbà i coopera-tives d’habitatge.-Educació i pedagogia: per deter-minar.

Tallers lúdics-Teatre i Clown (Sergio de Coru-ña i Virginia).-Gènere i transgènere: Baladre.-Sostenibilitat: Ecologistes enAcció.-Immigració: Derechos paraTod@s .

Intersectorials-Presentació del quinzenal “Dia-gonal”. Objectius, equip, estructu-ra del mitjà, periodicitat, finança-ment, distribució...-Seminari sobre capitalisme fi-nancer i especulació immobiliària:FRAVM.-Taller de grups intel·ligents:FRAVM.-Unió Europea: Espacio Horitzon-tal Contra la Guerra.-Taller de mobilització: Baladre.-Taller sobre multinacionals: CGT.

-Estratègies de lluita: CGT.El dissabte al matí, s’acaben

les trobades sectorials quedantper a la tarda el Plenari que esdesenvoluparà atenent a aquestapregunta: Com millorar el conei-xement, comunicació i acció entreels moviments socials en les nos-tres ciutats i barris? El Plenaricontinuarà el diumenge al matí,amb les valoracions de “Tinto deVerano” 2a edició.

InscripcionsEl preu del Tinto serà de 60 eurosper persona els cinc dies, i de 30eusos el cap de setmana. S’insis-teix que la inscripció ha de serprèvia. Per facilitar l’organitza-ció, cal fer la inscripció prèvia, re-alitzant l’ingrés dels diners en elcompte 2038 0603 203046896101, indicant en el rebutel vostre nom i “Tinto de Verano”.Posteriorment, es pot emplenar lafitxa que es troba en la pàginaweb www.node50.org/tintodeve-rano. Més informació a sp-a.so-cial@cgt.es i als telèfons 679 9990 75 i 91 447 57 69.

TINDRÀ LLOC DEL 21 AL 25 DE JULIOL A RUESTA, AL PIRINEU ARAGONÈS

Segona edició del Tinto de Verano, trobada de moviments socials

Mobilitzacions contra laTrobada del G8 a Escòcia

SENSE FRONTERESDarrere dels somriures del reis’amaga l’altra cara del país

Assemblea d�AssociacionsAmazigues de Catalunya

Des del passat 11 de maig, el go-vern marroquí ha estat portant a

terme diverses operacions policials a lazona d’Alhoceima, al centre del Rif, laregió amaziga del nord del Marroc, finsi tot amb una ocupació militar al poblede Tamassint, imposant el toc de queda,registrant casa per casa, cosa que haportat a la població masculina a fugir ales muntanyes.

Aquesta nova onada repressiva esprodueix arran de la creixent mobilitza-ció que estaven realitzant les famíliesafectades pel terratrèmol del febrer del’any 2004, que encara no han vistcomplertes les promeses del govern dereconstruir-los les cases i refer les car-reteres i la resta d’infraestrucutres mal-meses. La plataforma que aglutina lesfamílies que han rebutjat les irrisòriesajudes del govern (1.000 euros i unspocs sacs de ciment per família) haestat organitzant mobilitzacions l’últimany, fins a arribar a la marxa popular

del passat abril que va tenir una granparticipació i un gran ressò mediàtic.

Davant d’això, quan se’n va convo-car una altra entre Tamassint i Alhocei-ma pel passat 19 de maig, el govern amés de prohibir-la, va detenir el porta-veu de la plataforma i dos habitantsmés de Tamassint. Des d’aleshores el

clima ha estat molt crispat a la zona,que ha viscut un fort desplegament po-licial. Arribat el dia de la marxa del 19de maig, anomenada la Marxa de laRàbia, aquesta, un cop iniciada, ambmés de 10.000 manifestants, va ser dis-solta per la força per la policia i fins itot l’exèrcit, que no van dubtar en obrir

foc sobre els i les manifestants fent di-versos ferits. En arribar a Zaouit l’exèr-cit va bloquejar el pas i, no per la quan-titat de soldats, sinó pels mitjans derepressió dels que disposaven, vanaconseguir dispersar i aturar la marxa.Des d’aquell dia, el balanç fou de mésde 20 detinguts, el poble de Tamassint iels seus voltants ocupats pels soldats del’exèrcit marroquí, i bona part de la po-blació amagada a les muntanyes.

Per tot això, els amazics i amaziguesde Catalunya, s’han mobilitzat per de-manar la retirada de les tropes del go-vern alauita del poble de Tamassint, l’a-lliberament de tots els seus detinguts ila investigació sobre la repressió de lamarxa del dia 19 així com les deten-cions il·legals del dia 11. I també perexigir al govern marroquí que complei-xi les promeses efectuades a les entitatsi associacions de la regió, i el restabli-ment de la taula de negociació amb elsseus representants.

Per això, el 24 de maig van organit-zar una concentració davant del consu-lat marroquí a Barcelona, i el 29 de

maig van convocar una manifestació aBarcelona, en la qual diversos cente-nars de persones van manifestar-se enresposta a la jornada de solidaritat inter-nacional i contra la repressió del governmarroquí. La manifestació va co-mençar a plaça Catalunya i va dirigir-secap a plaça Sant Jaume, on es va llegirun manifest exigint la llibertat dels de-tinguts.

Per això també el dia 12, es va feruna manifestació fins al Consolat ma-rroquí a Barcelona en resposta a la con-vocatòria feta per les associacions delRif d’una jornada internacional de llui-ta en solidaritat amb els detinguts deTamassint i amb les víctimes del te-rratrèmol d’Al Hoceima, al mateixtemps que hi havia manifestacions a AlHoceima, Nador, Casablanca, Rabat,Agadir, Tànger, Àmsterdam,Brussel·les, Madrid i altres ciutats.

La campanya continuarà per expres-sar el rebuig a la repressió del governmarroquí al Rif i exigir solucions a lasituació d’abandonament dels afectatspel terratrèmol.

Mà de ferro ambl’oposició independentistai incapacitat de gestió deles crisis humanitàries

La repressió, a l’Estat marroquí,s’acarnissa amb el Rif i el Sàhara

Què està passant al Rif? Informacions sobre la política repressiva marroquina a la zona

La política repressiva de Mohamed VI s’estén arreu del territori del Sàhara OccidentalCoordinadora Estatal

d�Associacions d�Amistat iSolidaritat amb el PobleSaharaui (CEAS- Sàhara)

Les protestes produïdes a finals demaig i primers de juny al Sàhara

Occidental ocupat pel Marroc, a ciutatscom El Aaiun i Smara, així com a di-verses universitatsdel Marroc, configurant un nou revifa-ment de la intifada saharauí, van ser du-rament reprimides per la policia ambpallisses, detencions, tortures...

Amb motiu de les manifestacionsque s’estan celebrant en els territorisocupats del Sàhara Occidental per pro-testar contra les violacions dels dretshumans i per exigir el dret a l’autode-terminació i davant la brutal repressióque, com resposta, s’està produint perpart de les forces policials d’ocupaciómarroquines, s’han realitzat concentra-cions i manifestacions en tot l’Estat es-panyol en solidaritat amb la lluita delpoble saharauí.

La Coordinadora Estatal d'Associa-cions d'Amistat i Solidaritat amb elPoble Saharaui (CEAS-Sàhara), ha

condemnat la repressió que exerceixenles autoritats marroquines contra la po-blació dels territoris ocupats del SàharaOccidental, al mateix temps que re-traiem al Govern espanyol la seva pas-

sivitat davant la situació, realitzant unacrida al conjunt de la societat perquè nosigui còmplice amb les humiliacionsdel Marroc sobre la població saharauí.

El que els saharauís volen és expres-

sar-se lliurement, i el que demostrenaquestes manifestacions espontànies ésque, per molts murs que el Marrocconstrueixi en el desert per dividir-los idefensar la seva ocupació il·legal, elprimer mur a caure sempre és el del si-lenci. Després de trenta anys d’ocupa-ció, els joves saharauís han començat atrencar aquest mur que sempre és el pri-mer pas perquè caiguin els altres, ensestan dient que ja n’hi ha prou d’ocupa-ció i d’humiliacions, i en aquesta lluitaels ciutadans d’aquest país no podemromandre de braços creuats.

Des de les organitzacions de solidari-tat de l’Estat espanyol, s’ha expressat lasolidaritat amb els detinguts i torturats,al mateix temps que recordem queaquest estat continua tenint una respon-sabilitat històrica amb el Sàhara Occi-dental, ja que el procés de descolonitza-ció no conclourà fins que els saharauíshagin decidit la seva destinació lliure-ment mitjançant un referèndum d’auto-determinació.

En aquest sentit, s’ha recordat que,segons diferents dictàmens de l’ONU,l’Estat espanyol continua sent legal-ment la potència administradora del te-

rritori i que encara que pugui portar-sebé amb el Marroc en gairebé tot, aquíno hi caben la passivitat ni les ambigüi-tats, no es pot ser còmplice de les sevesbarbaritats.

S’ha denunciat també la passivitatdavant els fets de la Missió de l’ONUper a la realització d’un referèndum alterritori (MINURSO).

Fa 30 anys que el Marroc va con-demnar amb les seves bombes de na-palm els saharauís a la guerra i a l’exili,quan no a una situació d’'apartheid'com la que viuen en els territoris ocu-pats, i sembla ser que ara podria ser elmoment de deixar de ser còmplices d’a-questa situació, i aquesta no és nomésuna tasca que competeix al Govern es-panyol, sinó al conjunt de la societat i atotes les organitzacions socials de l’Es-tat.

Cal aconseguir que acabi el bloqueiginformatiu a que el Marroc té sotmesosels territoris ocupats, de manera que pe-riodistes i organitzacions de Drets Hu-mans puguin realitzar allí el seu treballsense ser perseguits.

Es pot seguir la situació al Sàhara alweb http://www.arso.org/index.htm

Catalunya. Juliol-Agost de 2005 15

Un marroquí besa la bandera estatal en la contramanifestació que es va fer aBarcelona per repondre a les apiracions del Sàhara en el FSMed a Barcelona.

Foto: Carlus Jové.

SOCIALCal posar en pràctica un procotcold’actuació davant la tortura

Col·lectiu Catalunya

Més de 5.000 persones provinentsde la Catalunya sud i la Catalun-

ya Nord es van manifestar el diumenge22 de maig a la Jonquera, en contra dela línia de molt alta tensió que s’ha pre-vist de construir des del Rosselló finsal Gironès. Entre els participants hihavia batlles dels municipis del Princi-pat i la Catalunya Nord, associacionsde veïns i moviments ecologistes comles plataformes "No a la MAT" i "Nona la THT" o Salvem l’Empordà.

Els participants es van congregar almatí a l’antiga duana de la Jonquera ivan marxar cap al Portús, per després

tornar al punt de sortida, on es van ferels parlaments defensant la necessitatde preservar el medi i els pobles del Pi-rineu.

Ja fa mesos que els ciutadans de laCatalunya Nord i del Principat es mo-bilitzen en contra del projecte dels go-verns francès i espanyol de fer passaruna línia de Molt Alta Tensió (MAT),probablement de 400.000 volts, per te-rres catalanes. Aquesta línia serviriaper abastir, entre d’altres, el TGV, i perfacilitar el negoci internacional de lavenda d’electricitat.

Per a més informació:www.collectif-nonalatht.com i

www.salvem-emporda.org

Militarismes n’hiha més d’un

Fernando Hernández Holgado

L’opinió pública occidental té es-cassa capacitat per interessar-se

pels conflictes bèl·lics que es succeei-xen contínuament i, menys encara, permobilitzar-se per tal de trobar-los unasolució. És per això que us volem par-lar del que afecta Costa d’Ivori, paísafricà esguerrat per la bota militar de la‘grandeur’ francesa. Les informacionsaparegudes a la premsa no han aclaritgaire la natura del conflicte entre els re-bels del nord del país, l’Estat francès iel president Gbabo: en aparença, un“berenar de negres” més, una vegadaassimilat el darrer d’Haití. Un parell decartes al director d’un conegut diarihan apuntat tanmateix una dada no peròbvia més coneguda: que l’antigametròpoli francesa continua ostentantel domini econòmic de l’excolònia, ique a l’actitud replicaire de l’esmentatgovern, França va respondre fa un pa-rell d’anys armant una força rebel -quecontrola actualment el nord del país- igenerant per tant un conflicte més al’Africa Subsahariana, per si no n’hihavia prou.

Chirac justifica l’enviament de méssoldats a la zona -ja n’hi havia uns qua-tre mil cinc-cents, permanents estacio-nats des de la independència formal en1960- per la necessitat de combatre unrègim “genocida i feixista”. Segons laseva versió, el govern de Gbabo vatrencar la treva pactada al gener de2003 en atacar posicions rebels al no-vembre de 2004 i matar -casualitats dela vida- nou soldats francesos. La reac-ció de París fou destruir la seva precà-ria aviació i com a represàlia es varenproduir atacs a les propietats de ciuta-dans francesos, uns quatre mil delsquals van haver de fugir del país. Un altcomandament militar va parlar de “de-senes de dones blanques violades”quan, en realitat, només hi va haver unadenúncia d’aquesta classe.

França continua dominant econòmi-cament la resta del seu imperi colonial isotmetent els disconformes amb el seuexèrcit quan és necessari. Critica lagestió del poder nord-americà a l’O-rient Mitjà i al Golf però oblida la sevapròpia, molt més modesta, al seu “pro-tectorat” africà. Mentre que a l’altrecostat del món els marines s’empanta-neguen a l’Iraq, les forces d’elit france-ses defensen els seus interessos en unpaís empobrit però encara ric en matè-ries primeres, l’anomenat “país delcacau”.

Militarismes n’hi ha més d’un. L’a-nomenat “Imperi”, tan teoritzat perintel·lectuals com ara Negri, no ténomés una cara: també sobreviu i esdesenvolupa al cor d’Europa.

Els ‘fets de Berga’ hanestat utilitzats pel poderetcatalà per criminalitzar ladissidència de al comarca

Catalunya. Juliol-Agost de 200516

BALA PERDUDA

La Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura presenta un informeque recull un total de 793 denúncies realitzades durant l’any 2004Coordinadora per a la Prevenció

de la Tortura(www.prevenciontortura.org)

La Coordinadora per a la Prevencióde la Tortura (CPT), que agrupa

una vintena d’associacions, va presen-tar el mes de maig un informe que re-cull 793 denúncies per presumptescasos de tortura produïts a l’Estat es-panyol durant el 2004. Segons aquestinforme, 755 persones van denunciarl’any passat haver sofert tortures omaltractaments.

La majoria de denúncies d’aquesttipus han estat fetes a Andalusia, 237,seguida de Catalunya, 113, i el País

Basc, amb 100. A Navarra se’n van re-gistrar 95 i a Madrid, 87.

A La Rioja no hi va haver cap de-núncia per aquest motiu, a Castella-laManxa només una; tres a Cantàbria,quatre a Extremadura i altres quatre aCeuta.

Formen part de la CPT, entre altresassociacions, l’Associació Contra laTortura, l’Associació Lliure d’Advo-cats, l’Associació Pro Drets Humansd’Andalusia i el Centre d’Assessoria iEstudis Socials.

Quant a l’origen de les denúncies,231 procedeixen de moviments sindi-cals, 137 de moviments socials, 127 depresos i 47 d’immigrants.

Per acabar amb aquesta realitat, laCPT considera que el Protocol Faculta-tiu a la Convenció Contra la Tortura del’ONU és un mecanisme imprescindi-ble que l’Estat espanyol ha de ratificari aplicar realment per aconseguir l’era-dicació de la tortura.

El més important d’aquest Protocolés que permet visites privades a lespersones detingudes, retingudes o pre-ses, sense restriccions ni previ avís permonitoritzar-ne els drets i evitar i/o de-nunciar-ne els possibles abusos.Aquestes visites, segons el Protocol,les realitzarien els comitès de vigilàn-cia que, tant a nivell local, com regio-nal, estatal i internacional, regula

aquesta nova normativa de l’ONU.Per acabar amb la tortura a través de

l’aplicació pràctica del Protocol del’ONU contra la tortura i els maltracta-ments o tractes inhumans i/o degra-dants van decidir constituir-se com acoordinadora les associacions que finsara es presentaven com a CPT, que amés volen ser part integrant del procésd’aplicació d’aquest Protocol i tambésol·liciten que es tingui en compte lasocietat civil en tot aquest procés.

Finalment demanen, amb inde-pendència de la ratificació i l’aplicaciódel Protocol, que s’apliquin les mesu-res preventives oportunes que conduei-xin al final de les tortures.

L’Ajuntament de Reus anul·la lasanció que havia imposat a la CGTi es compromet a posar cartelleresCGT, Federació Comarcal Baix

Camp - Priorat

Finalment, l’Ajuntament de Reusha deixat sense efecte la sanció de

700 euros que havia imposat a la CGTper enganxar cartells fora dels quasiinexistents espais autoritzats per fer-ho, sanció que va provocar una cam-panya de protesta organitzada per laFederació Comarcal del Baix Camp-Priorat de la CGT.

Els anarcosindicalistes s’han felici-tat per la decisió i pel fet que “la raó

s’hagi imposat a l’esperit repressiu”,alhora que públicament han donat “lesgràcies a totes les persones, col·lectiusi sindicats de la CGT que ens handonat el seu suport, entenem que hi hahagut una conseqüència positiva, comés el fet que diversos col·lectius i as-sociacions de la ciutat ens hàgim tro-bat per tal de reactivar la campanyaper demanar espais públics per a in-formació de les entitats de Reus, i es-perem ara que l’Ajuntament complei-xi els compromisos adquirits sobre eltema”.

Més de 15.000 persones contra eltransvasament Xúquer-Vinalopó

Contra-Infos

El passat 29 de maig, la plataformaXúquer Viu convocava a la loca-

litat valenciana de Sueca una manifes-tació per protestar per l’aprovació delpla que contempla el transvasamentdel Xúquer al Vinalopó. Prop de15.000 persones prenien els carrers deSueca amb l’exigència que aquestanova megainfraestructura irracionales pari immediatament, i d’aquestamanera l’amenaça que suposa per a lavida dels pobles de la ribera del Xú-quer.

El 21 d’abril es votava en el parla-

ment espanyol el projecte de llei quemodifica el Pla Hidrològic Nacional(PHN).

Aquesta modificació manté la pràc-tica totalitat de les obres previstes enel primer PHN, incloent-hi el transva-sament Xúquer-Vinalopó. Malgrat laderogació del transvasament de l’E-bre, el fet de mantenir el transvasa-ment del Xúquer i la resta d’actua-cions confirma que el govern delPSOE i els seus suports parlamentariss’encaminen cap a una política hídricasimilar a la del PP, injusta, insosteni-ble i afavoridora de l’especulació idels negocis de l’aigua.

Més de 5.000 personescontra la Molt Alta Tensió

Els anomenats ‘fets de Berga’ vistos des de Berga

Catalunya. Juliol-Agost de 2005 17

SOCIAL

Text i foto: Pep i tu (Berga)

ABerga, per Patum, els diver-sos col·lectius muntem lazona de “barraques”, la majo-

ria d’entitats s’autogestionen gràcies ala feina d’aquests dies. A més, el diven-dres de patum —des de ja fa molts anysi també a la via pública— muntem unconcert.

ELS FETS DE DIVENDRES27

Cap a les 24h, un company de Manresava ser agredit de manera gratuïta peruns joves als voltants de la zona de lesbarraques, ens ho va explicar i va deci-dir marxar. Els agressors també vanmarxar, però minuts després van tornaramb més colla i s’anaven passejant perla zona del concert. Algunes personesde les barraques van estar atents als mo-viments d’aquesta colla i van compro-var que estranyament no hi havia Mos-sos pels voltants com habitualment(dimecres i dijous n’era ple, com cadaany). Al cap d’uns minuts d’estar vol-tant, alguns dels nois van fer visiblesnavalles i cinturons. Aleshores la sevaactitud era clarament amenaçadora i se-guien voltant per la zona. Aleshores(abans de dos quarts d’una), algunespersones van trucar als Mossos d’Es-quadra, ja que l’exhibició d’armes blan-ques i el nombre creixen de possiblesagressors era preocupant. Cap a la unamenys deu aproximadament van co-mençar les agressions, primer al voltantd’una barraca i immediatament desprésdarrere de l’escenari i davant d’unaaltra barraca. Van ferir d’arma blancadiverses persones, uns nois de Sabadelli dos companys del Berguedà. Un d’ellsel Pep Isanta. Se li va tirar a sobre moltagent i el van apunyalar. Amb l’ajudad’un amic es va poder escapar cap a uncarrer de la vora. De seguida es vahaver d’estirar i va perdre el coneixe-ment. A prop d’allà, ferien amb quatrepunyalades un altre company que vatenir més sort. Va ser aleshores quanvan arribar els Mossos d’Esquadra: mésde mitja hora després de la primeraagressió i ben bé vint minuts desprésque els agressors exhibissin les navallesi que se’ls donés avís. De fet, els Mos-sos no van parar, però les sirenes vanfer que els assassins marxessin. Passa-ven pocs minuts de la una de la matina-da.

La gent encara corria desconcertada iles informacions eren confuses. Vamsaber que havien ferit el company del’Espunyola i els col·lectius van tancarles barraques. Poc després, mentreplegàvem, ens van dir que l’Isantatambé estava ferit. Al dos minuts desaber-ho, mentre lligàvem els barrils de

cervesa ens van trucar des de l’hospitali ens van dir que era mort. Vam estarparalitzats prop de mitja hora. Ningú nos’atrevia a dir res i ningú no es podiacreure la notícia. Vam pujar a l’hospitali tot van ser llàgrimes i desesperació.La mateixa nit vam convocar concen-tracions i assemblees per l’endemà.Pocs van dormir. Des de l’endemà, lesmobilitzacions es van repetir diària-ment com s’ha vist als mitjans.

QUIN MOTIU VA TENIRL’AGRESSIÓ?

La veritat és que no tenia cap sentit. Iaquesta absurditat no fa res més queaugmentar el nostre dolor i la nostra im-potència. No va ser cap baralla. No hihavia cap mòbil polític ni cap enfronta-ment de bandes ni cap revenja o enfron-tament personal. Tampoc cap enfronta-ment entre berguedans de naixement iberguedans d’adopció ni res semblant.

I ON EREN ELS MOSSOS?No ho sabem. Van estar allà la resta dedies com cada Patum amb actitud arro-gant i provocativa (algun any fins i totens havien arrencat alguna pancarta).Divendres en canvi no hi eren, o noeren visibles. Divendres, el concert era

l’únic acte de Berga. Marc Fornas, capdels Mossos de Berga, va dir a Canal 4que al concert hi havia dos secretes. Aradiuen que en aquell moment (50 mi-nuts) no hi eren perquè havien anat asopar. Al principi, també van negar queningú truqués, ara diuen que no ente-nien les trucades i que van anar a unaltre lloc. La Tura diu que van anar allàun quart d’hora abans de l’assassinat iningú els va dir res. En fi, si ella ho diu,jo no he trobat cap testimoni que elsveiés. Heu de saber que els Mossos vanfer controls d’alcoholèmia a personesque havien estat apunyalades quan esdirigien a l’hospital. Encara més: quatrepersones que participaren en les rodesde reconeixement es veieren les cares ala mateixa comissaria amb els agres-sors. A sobre, després hem sabut que elsagressors ja havien fet altres accions aun altre punt de la ciutat a les 22h, quedos dies abans havien picat un com-pany marroquí i que els Mossos haviendetingut i deixat anar algun dels agres-sors durant la Patum. Dues setmanesabans, havien apunyalat una altra per-sona.

Vull dir amb això que els Mossos sa-bien millor que ningú i que nosaltres elque passava. A partir d’aquí que cadas-cú pensi el que vulgui.

MANIPULACIONS

Per desgràcia, l’assassinat ha estat ma-nipulat de manera patètica i mesquinapels mitjans de comunicació per podervendre més i per servir els seus amos.Un dels casos més clars de servilismeha estat “El Periódico de Catalunya”,però de fet se’n salven ben pocs. Lesmanipulacions més grans, però, hanestat les de la senyora Tura que no tévergonya. La resta de polítics han fet elteatre que calia en funció dels seus inte-ressos. Per més desgràcia, la mort delnostre amic ha volgut ser manipuladatambé per alguns grups independentis-tes no berguedans com el Moviment deDefensa de la Terra (MDT) tot buscantmàrtirs de manera miserable. Els inde-pendentistes de Berga com la resta dejoves i no tan joves de la ciutat i la co-marca —al marge de la ideologia—,s’han comportat d’una manera exem-plar. Totes aquestes manipulacions imés, passant per sobre del dolor dels fa-miliars, els amics i els companys. Haestat fastigós.

LA COMPAREIXENÇA DE LACONSELLERA TURA

La compareixença de la senyora Tura

va ser vergonyosa, va mentir tant comva voler i més, exercint un corporativis-me exagerat. Pot enganyar a molta gentperò als que hi érem aquella nit all, no.L’afany desmesurat de voler tapar elsMossos i la demagògia per acusar (ambfalsedats quan va caldre) les associa-cions més actives de la ciutat va ser su-perat per la mesquinesa que aquestasenyora va tenir en acusar els amics del’Isanta de ser culpables de la sevamort. Era com acusar-lo a ell mateix.Va fer fàstic. La consellera va quedarretratada en considerar com una anor-malitat la llibertat de pensament i l’as-sociacionisme de la comarca del Ber-guedà i és que la Tura de demòcratanomés té el nom. Per cert, no feu casdels seus números, a Berga hi ha trescol·lectius llibertaris i dos d’indepen-dentistes. Va tenir la barra d’acabar laintervenció fent un cant a la veritat.L’endemà la majoria de mitjans tanca-ven files entorn la consellera.

ELS MOSSOS CONTRABERGA

El rebuig de la policia autonòmica aBerga és fruit únicament i exclusiva-ment de la seva actuació. És simple-ment fruit del que ells han sembrat rei-teradament i sobradament des del diaque van arribar aquí. No és una qüestióideològica ja que una majoria de ber-guedans estan descontents amb la sevaactuació i de moment la majoria de ber-guedans no són anarquistes. Els abusosd’autoritat han estat reiterats a la nostracomarca i aquest és el motiu del rebuigdels Mossos. En tot cas, això no justifi-ca el demagògic plantejament de: “si novoleu Mossos ara no us queixeu!”, jaque jo no vull l’Estat per res i això no faque em deixi d’afectar.

I ARA QUÈ?Han mort el nostre amic i company iaixò res no ho pot canviar. D’unabanda, hi haurà vàries acusacions parti-culars i també es denunciaran les irre-gularitats comeses pels Mossos d’Es-quadra. Però mai no hem cregut en lajustícia i menys en les presons i aixòtampoc ha canviat. A Berga portaranmés Mossos, que seguiran fent abusosd’autoritat i negant l’auxili. Les entitatsque s’autogestionen a través de les ba-rraques de Patum hauran d’espavilar-seper poder sobreviure. A partir d’ara,quan es faci un acte caldrà comptaramb servei d’ordre propi perfectamentorganitzat per evitar qualsevol agressióvingui d’on vingui i per tal de no de-pendre de la ineptitud i/o mal fe demos-trada pels cossos de seguretat de l’estat.Per acabar volem agrair les mostres desolidaritat que em rebut dels nostresamics, sobretot d’aquells que coneixenla nostra activitat. Salut i anarquia!

Catalunya. Juliol-Agost de 200518

Esther Sancho i Cepero,advocada, Acció Social de la CGT de

Ponent

Para Graciela y todas las demás

Per fi, una sentència de la CortSuprema argentina del passat 14de juny de 2005 ha declarat in-

constitucionals les lleis de “Punto final”i “Obediencia debida”, gràcies a lesquals centenars de policies i militarsimplicats en el segrest, tortura i assassi-nat dels 30.000 desapareguts, durant ladictadura de Pinochet, gaudien d’unaimpunitat total en no poder ser proces-sats pels seus crims de lesa humanitat.

Malgrat que les dues lleis ja havienestat derogades l’agost de 2003 pel Par-lament argentí, les causes obertes ambanterioritat a aquesta data majoritària-ment absolien els acusats en base aaquestes lleis. Només una minoria desentències de jutjats i tribunals inferiorshavien començat a qüestionar la valide-sa de les lleis a partir de març de 2001;sentències que ara es veuen ratificadesamb la declaració d’inconstitucionali-tat. Segons la premsa argentina, s’obrela possibilitat de processar entre 500 iun miler de militars i policies.

Ambdós textos legals, la Llei dePunto Final i la Llei d’Obediencia De-bida, van ser decretades per l’aleshorespresident argentí Raúl Alfonsín, qui en-cara avui defensa la promulgació de leslleis en una recent nota de premsa en

què, entre d’altres barbaritats, compara

l’amnistia decretada a Irlanda en elmarc del procés de pau amb la llei ar-gentina d’impunitat pels genocides; iintentant justificar allò injustificable, vea dir que ara la societat argentina estàpreparada per administrar justícia encomptes de venjança. És clar que, en elseu dia, també va presentar les lleisd’impunitat com a “lleis del perdó”,com si la societat d’abans –com lad’ara- estigués preparada per perdonar ioblidar, sense més ni més.

La Llei de Punto Final, llei23.492/86 de 23 de desembre, declara-va extingida l’acció penal envers totapersona que hagués comés “delitos vin-culados a la instauración de formas vio-lentas de acción política” fins al mateix

10 de desembre de 1983 (a excepció

dels delictes de substitució d’estat civil;sostracció, violació i ocultació de me-nors; i apropiació d’immobles, que síeren perseguibles); i concedia un termi-ni de 30 dies per rebre les darreres acu-sacions contra militars i policies, sem-pre i quan aquestes acusacions anessinratificades per un superior jeràrquicdels propis acusats...

Al seu torn, la Llei d’Obediencia De-bida, llei 23.521/87 de 4 de juny, exi-mia de tota responsabilitat les personesque, en el moment dels fets imputats,fossin oficials caps, oficials subalterns,suboficials i personal de tropa de lesForçes armades, de seguretat, policials ipenitenciàries; en entendre que totesaquestes categories inferiors als alts co-

mandaments haurien segrestat, violat,torturat i executat persones en virtut del’obediència deguda. La Llei va desple-gar els seus efectes inclús en les causespendents abans ja de la seva entrada envigor, ja que la pròpia norma preveiaque als cinc dies de l’entrada en vigors’aplicaria d’ofici a totes les causes ju-dicials obertes.

Ara, aquesta Sentència de 14 de junyde 2005 les declara inconstitucionalsamb 7 vots a favor, 1 en contra i 1 abs-tenció, d’entre els nou magistrats queconformen la Cort Suprema, arran delprocés judicial seguit per la desapariciódel matrimoni Poblete-Hlaczik i el se-grest de la seva filla Claudia, avui diaMercedes Beatriz Landa. La causa esva iniciar ara fa tres anys, arran de lesdenúncies de l’associació Abuelas de laPlaza de Mayo, qui van localitzar Clau-dia Poblete en poder del militar retiratCeferino Landa i la seva esposa Merce-des Beatriz Moreira; als qui la sentènciacondemna a penes de presó per sostrac-ció de menors, supressió d’identitat ifalsificació de documents. També ambpresó es condemna els militars JulioSimón i Juan Antonio Del Cerro, pel se-grest i tortura dels pares de Claudia:José Liborio Poblete i Gertrudis Hlac-zik, persones vinculades a grups cris-tians de base, essent ell discapacitatfísic en cadira de rodes, que van ser se-grestats el 27 de novembre de 1978 iconduïts al centre de detenció clandestíEl Olimpo, on van ser separats de la

seva filla i torturats amb tot tipus demètodes fins al gener de 1979, quanvan ser vistos per darrer cop, segons eltestimoni d’alguns supervivents.

La inconstitucionalitat de les “lleisdel perdó” suposa la fi de la impunitat,si no per a tots els assassins i tortura-dors, sí almenys per a alguns d’ells,però sobretot suposa un triomf de lesassociacions argentines de defensa delsdrets humans, un triomf de la memòriasobre l’oblit, de la raó sobre el feixis-me.

Però que ningú no es confongui. Nos’ha arribat aquí per inèrcia judicial operquè l’actual govern argentí hagiposat massa de la seva part, sinó quesón anys d’escraches, manifestacions,lluites i resistències d’organitzacionscom Abuelas i Madres de Plaza deMayo o H.I.J.O.S., que no han deixatcaure en l’oblit ni les persones desapa-regudes ni la lluita d’aquelles per l’e-mancipació social i igualitària.

La resposta al feixisme no la troba-rem en noves sentències, que malgrattot seran benvingudes. L’única respostapossible la trobarem en les noves gene-racions revolucionàries a Argentina iarreu, que dia rere dia, mantinguin viuel record dels desapareguts i desapare-gudes, no un record d’espelmes i rosa-ris, sinó el millor, l’únic, homenatgepossible: continuar amb la seva lluitacontra el feixisme i per l’emancipacióde totes les persones, classes, gèneres,pobles i cultures.

Familiars dels desapareguts i militants celebrant la sentència a les portes de la Cort Suprema

La fi de la impunitat a Argentina?

Renfe prepara un pla de 5.500 milions d’inversió i pretén eliminar 1.000 llocs de treball

Alguna cosa no quadra a l’empresa Renfe, potser són els comptes?Sindicat Federal Ferroviari de la

CGT

El president de Renfe-Operadora,José Salgueiro, ha anunciat les lí-

nies bàsiques del Pla Estratègic del’empresa ferroviària per al període2005-2009. Si la ministra de Foment nos’ha tornat a confondre en exposaraquest Pla, el que ha explicat és preocu-pant.

Renfe-Operadora pretén incrementarels seus ingressos gairebé un 80%, alque cal sumar-hi una reducció de lesaportacions de l’Estat en un 9% i unainversió de 5.500 milions d’euros. Lacontrapartida seria un augment delsviatgers del 19% i la destrucció del6’66% de la plantilla a través d’un nouERO. Les dades no quadren. La planti-lla de la qual es vol desfer Renfe-Ope-

radora consisteix en 1.000 llocs de tre-ball, repartits a parts iguals entre lesUnitats de Negoci de Mercaderies (lamajor part dels treballadors són maqui-nistes) i de Manteniment Integral deTrens (tallers).

L’empresa no té ja el personal sufi-cient per afrontar totes les seves càrre-gues de treball, un fet que està utilitzantpermanentment com a excusa per ex-ternalitzar nombrosos serveis. Quant al’Adif, que es troba en una situació si-milar de falta de plantilla, tot i que en-cara no ha donat detalls, és previsibleque pretengui portar a terme també unacomiadament col·lectiu, que estariaprobablement centrat en llocs de treballrelacionats amb la seguretat (Manteni-ment de la Infraestructura i Circulació).

Si ja tenen problemes ambdues em-preses per assumir les actuals càrregues

de treball amb una plantilla que s’ha re-duït dràsticament, com pensen engegarnous serveis disminuint encara més elnombre de treballadors? Sembla mésun exercici de “comptabilitat creativa”que un Pla possible. D’on sortiran elsdiners per a les inversions si disminuei-xen les aportacions de l’Estat? D’on elsbeneficis si els viatgers augmentennomés la quarta part que els ingressos?Com augmentarà el transport de merca-deries, supòsit objectiu de la Llei delSector Ferroviari i del PEIT, reduint elnombre de maquinistes que transportenles mercaderies? Com pensen millorarel manteniment dels trens tancant i bui-dant de personal els tallers?

Els comptes no surten. En les dadesmanejades per Salgueiro no sembla ques’hagin tingut en compte les tarifes. Perquant s’haurien de multiplicar per su-

portar aquest Pla? Perquè si algunacosa sembla clara és que la part princi-pal del Pla Estratègic la pagaran elsusuaris. És clar que tampoc s’esmentael Pla de Desinversions previst perRenfe-Operadora, un curiós recurs elde vendre el cotxe per pagar la gasoli-na, que suposarà un ingrés inicial i lareducció d’ingressos a partir d’aquestmoment.

Renfe-Operadora pretén desfer-se deles seves participacions en empreses re-lacionades amb el transport ferroviariper fomentar els seus competidors. Partde les inversions que realitzarà Renfe-Operadora, 342 milions d’euros, es des-tinaran a “optimitzar” les instal·lacionsde manteniment, per al tractament delstrens de nova adquisició, que juntamentamb la reducció de 500 llocs de treballen aquest servei i la pràctica ja habitual

d’incloure en els contractes de comprade material el seu manteniment, noméspot significar que aquestes inversionspúbliques s’utilitzaran en benefici deles empreses privades constructores dematerial ferroviari. Del Pla Estratègic2005-2009 no se n’ha informat el Co-mitè General d’Empresa de Renfe-Operadora, com tampoc ho ha estat delpossible Contracte-Programa amb l’Es-tat, ni del previst expedient d’acomia-dament col·lectiu, ni del citat Pla de De-sinversions. Una mesura que ens duu aqüestionar novament la transparència ivoluntat de diàleg de què presumeix laministra de Foment, un tarannà tantransparent que és de fet invisible.

La privatització del ferrocarril estàen marxa, i la pagarà l’usuari i el ciu-tadà: en pagaran tant els costos com lesconseqüències.

OPINIÓPrivatitzar Renfe converteixtreball estable en precarietat

La lluita de qui no haclaudicat davant el silencidemocràric imposat ha fetmoure-ho tot a Argentina

Catalunya. Juliol-Agost de 2005 19

OPINIÓ

CGT-Fesibac (fedbanca@cgt.es iwww.cgt.es/cgtcatalunya/fesib

acat)

La CGT, després de consultar elsseus afiliats i afiliades en as-semblees a tot l’Estat espanyol,

va decidir no sumar-se a la signaturadel XX Conveni Col·lectiu que vansubscriure CCOO-UGT-AEB el passat11 de maig.

A la CGT lamentem l’espectacleque han donat pactant l’acord fora dela mesa i a esquenes de la resta dels re-presentants dels treballadors i treballa-dores, i poder fer després el simulacred’acceptar l’oferta salarial de la patro-nal, segons ells desconeguda fins ales-hores, i signar-ho una hora més tard.Atès que no s’ha signat res important,no veiem cap motiu per a aquesta farsasi no és plegar-se als desitjos de l’AEB.

En el terreny econòmic, el Conveniés repetició de l’anterior: uns incre-ments insuficients calculats a ull i unaclàusula que no garanteix ni tan sols elmanteniment del nostre poder adquisi-tiu. Encara que tot apunta que torna-rem a perdre respecte a l’IPC, podriapassar que baixés molt la inflació iguanyéssim alguna dècima, peròaquest no és el tema; el tema és que elsnostres salaris no poden estar sotmesosa una mena de loteria sinó que hand’estar garantits per una clàusula de re-visió que ara no existeix. És curiós queCCOO-UGT CEOE-CEPYME signinun acord de “creixement salarial mode-rat” (Acord Interconfederal per a laNegociació Col·lectiva 2005) pel querecomanen per a tots els convenis coma mínim el manteniment del poder ad-quisitiu (amb clàusula de revisió) iquelcom més en concepte de producti-vitat i al nostre sector -el que més be-neficis té- els signants no garanteixin elpoder adquisitiu, la clàusula siguinomés d’actualització i no s’avanci resni en concepte de productivitat ni encap altre concepte. Per què aquesta re-baixa sindical a la Banca? A què es deuque augmentin els beneficis fins i tot acosta dels nostres salaris? CCOO iUGT segur que ens ho podran explicara nosaltres i a tots els treballadors i tre-balladores, en definitiva a tothom, per-què nosaltres no ho sabem.

No s’ha entrat a recuperar allò ques’ha perdut en aquests darrers anys, na-turalment no contempla el creixementper sobre de l’IPC, no aborda l’elimi-nació del sostre de les pagues per bene-ficis i el seu canvi de càlcul, ni tampocentra a reglamentar la retribució varia-ble És més, l’increment de productivi-

tat general a tot el sector (mesurat pelsràtios d’eficiència, per la disminucióde les plantilles, per l’increment de be-nefici/empleat, o per qualsevol altremètode) no només no repercuteix enels salaris de Conveni sinó que passa aengreixar la suma de les retribucionsvariables, que els bancs reparteixencom volen (com a premi o com a càs-tig) en un intent clar que el Conveni(l’únic que tenim assegurat) sigui cadadia menys important per als treballa-dors i les treballadores. Aquest acordcol·labora amb les seves intencions.

En l’àmbit social, tampoc hemavançat gaire, tot i que, com a mínim,no hem perdut res. Ni s’ha tocat eltema dels dissabtes lliures ni el controlde les prolongacions de jornada, res decarrera professional, res de salut labo-ral (riscos psicosocials, mòbbing, etc.),ni millora o exteriorització de les pen-sions ni altres reivindicacions impor-tants i necessàries.

A la CGT, no menyspreem els as-pectes positius (conciliació familiar,bestretes, vacances) per la senzilla raóque tots els sindicats presents a la mesahem lluitat per ells. O potser es pensenque els que arriben a signar el Convenisón els que han ajudat a aconseguir rei-vindicacions comuns?

D’acord que l’avanç en el tema deles vacances, tot i que insuficient, éspositiu en termes generals, però el queno es diu és que els bancs més grans jagaudien d’aquest acord o d’acords su-

periors. Així doncs, només se’n benefi-cien un mínim percentatge dels treba-lladors i treballadores de sector.

El que s’ha acordat sobre concilia-ció de la vida familiar i laboral és unacòpia estricta d’allò que s’ha signat alSCH i que esdevé insuficient per a unacord de sector. La resta dels temes nopassen de ser declaracions de principis(en la igualtat de la dona, no a la discri-minació sindical, millor ocupació, etc.)que no concreten res i que, evident-ment, no tenen cap tipus cost per a lesempreses. Cal esmentar a banda el quesuposa el tema dels quadres de vacan-ces per als tècnics. No només no s’haaconseguit, sinó que, amb una barra in-creïble, els signants intenten vendre’ls(són molts i voten) que el paràgraf quehan introduït en el Conveni és unavanç, quan només és la còpia literaldel que diu l’Estatut dels Treballadors(aprovat ara fa 25 anys). Potser és unreconeixement que fins ara les vacan-ces no es fixaven de mutu acord? Pot-ser és un reconeixement que fins ara nos’havia de conèixer el període per gau-dir-les amb dos mesos d’anticipació?Potser, en una paraula, es reconeix perpart dels signants que l’actuació delsbancs cap als tècnics era fins ara total-ment il·legal? En qualsevol dels casos,malauradament, els tècnics seguiransense poder triar lliurement les sevesvacances tal com ho fa la resta dels tre-balladors i les treballadores. Tampocs’ha pactat el tema de les jubilacions

anticipades, la qual cosa, per omissió,ens podem trobar a curt termini que totl’article 36, que permet la jubilació als60 anys, sigui paper mullat quan se’nvagin els últims companys que van co-titzar abans de 1967 i la resta no espugui jubilar fins als 65 anys. Tanma-teix, la CGT com els sindicats signants,estem d’acord que el Conveni no recullcap dels temes importants que portà-vem a les nostres plataformes. Les pre-guntes que ens fem són per què s’hasignat això? Els afiliats a aquests sindi-cats creuen que és un bon Conveni?

LES EXPLICACIONS DELSSIGNANTS

-CCOO a la seva darrera circular de-fensa que és un Conveni que milloraels nostres salaris: “cada any tenim undoble increment salarial” (què faremamb tants diners?) i que tots els seuspunts són millores importants.-UGT, per la seva banda, no va tanlluny. Per justificar la signatura d’unConveni en què reconeix no haveraconseguit cap dels avanços que prete-nia, addueix que cal ser responsables,que els temes importants ja es tractaranen aquesta Comissió perquè a la mesade negociació no és possible, ja que estreballa”amb una forta pressió”. Seràper la presència de la CGT? En el súm-mum de l’antítesi sindical, afirma quesi hi haguessin hagut mobilitzacions dedelegats i s’hagués cercat el suport delstreballadors, hauríem entrat en unmodel d’acord en pitjors condicions.Després de 20 anys d’evitar qualsevolmobilització a la Banca, ara entenemper què.

Resumint, es garanteix la pau socialfins passades les properes eleccionssindicals de desembre del 2006 (en unintent repetit als darrers convenis queels votants ho oblidin tot i tornin adonar la majoria a CCOO-UGT). Latàctica està clara. Però, la pau social lacompren les empreses mitjançant bonsconvenis, no la comprem els sindicatscedint posicions. Per acabar, tots elstemes importants es deixen a mansd’una Comissió que els treballarà peral pròxim Conveni. Se sembla massa ala Comissió de Jornada i Horaris quemai no va fer res. A la CGT desitgemque aquesta vegada de debò es treballii s’acordi sobre aquests temes (a mésdels que arrosseguem des de fa anys,no oblidem les manifestacions deCCOO i UGT estudiant la possibilitatd’ampliar l’horari de les oficines). Res-tarem vigilants i els presentarem lesnostres alternatives.

Violència en lesaules, qui ésresponsable?

Emilia Moreno de la Vieja,secretària general de la CGT del

País Valencià

Llig en la premsa que el fiscal coor-dinador de Menors de la Fiscalia

de València va advertir de la responsa-bilitat per omissió dels docents i res-ponsables de centres en els casos d’a-caçament escolar.

Estic d’acord, no podem deixar quela violència continue creixent en elscentres escolars, i tot el món ha deposar els mitjans que tinga al seu abastper a evitar-ho.

Però diguen-me des de la fiscaliaquins mitjans pot posar una personadavant d’una aula en què hi ha 25 ado-lescents, la majoria nouvinguts a Es-panya, amb diferents cultures, llen-gües, nivell de formació dispars, i unasola cosa en comú: el desarrelament;xavals enfadats, molt enfadats perquèhan hagut de deixar arrere la seua vida,perquè han arribat a un país que no en-tenen, perquè són discriminats…

I quins mitjans davant d’una societaten què es potencia la competitivitat encompte de la solidaritat, la força encompte de la raó, la perversió en comp-te de l’empatia i la sensibilitat, on s’a-bandona als indefensos i es culpa alsdèbils. Les aules reproduïxen el siste-ma en menor escala i qui percep a casa,en el carrer, en la tele que xafar a l’altreés de ser llestos, que fer trampes és mi-llor que treballar la intel·ligència i quedespreciar l’altre li fa a un fort, nodubta a posar en pràctica eixes ensen-yances sense tan sols qüestionar-se laseua ètica.

Com poden evitar la violència do-cents que només esperen que conclogacada dia sense ser ells mateixos vícti-mes de la violència?, violència delsseus alumnes i alumnes, violència delsseus companys que en igual situaciónomés miren de sobreviure sense pen-sar en la resta, i sobretot violència del’Administració, que els abandona.

És hora d’exigir responsabilitats, éscert, però no sols als professionals per amolts dels quals el seu treball s’ha con-vertit en un calvari del qual només es-peren que no empitjore amb una criside violència a l’aula que els pose ensolfa davant de l’opinió pública.

És hora de demanar responsabilitats,sí, però als que des de l’administracióno prenen les mesures pertinents per adotar de mitjans adequats les escoles iinstituts; als que permeten que algunscentres siguen d’elit i altres guetos ons’adotzenen aquells que menys recur-sos tenen sense dret real a l’ensen-yança, als que permeten que els dinersde l’escola pública es derive en sub-vencions o concerts a col·legis que nitan sols guarden les mínimes formesconstitucionals i discriminen per sexes.

És hora de demanar responsabilitatsperquè estan permetent que cresca laviolència en les aules, i perquè impedi-xen una escola pública i laica de quali-tat.

Foto: Josep PuigdollersFoto: Josep Puigdollers

Davant la signatura, l’11 de maig, del XX Conveni Col·lectiu de laBanca Privada per part de CCOO-UGT-AEB

Un passet de res fetd’esquena a qui treballa

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Dinamita de cervell

Catalunya. Juliol-Agost de 200520

JESÚS MONCADA, ESCRIPTOR DE MEQUINENSA, VA MORIR AQUEST MES DE JUNY

Lo noi de Cal VellText: Oriol del Priorat,foto: Patxi de Reus.

"Maldigo la poesíaconcebida como un lujo culturalpor los neutrales, que lavándose las manosse desentienden y evaden"

Gabriel Zelaia

Aquest no era el cas del mestreMoncada. I què podem dir

d’ell que no s’hagi escrit a horesd’ara?

Lo noi de Cal Vell se deia Jesús(pronunciat amb so de jota en cas-tellà, com fan a l’Ebre) i va néixerdurant la postguerra més fosca,l’any 41, quan tot l’Estat era un im-mens Guantánamo. Si algunacosa és inigualable en l’obra deMoncada és la capacitat de des-criure la negra nit del franquismeamb aquella cruesa tan colpidora.Lluny de les justificacions almiva-rades de tants "voceros del régi-men" de la calanya de José Pla, ladescripció despietada de les es-tructures de l’estat franquista, l’a-tac continu i implacable als podersfàctics de sempre, especialmentclero i exèrcit, el fa un escriptor im-prescindible per a conservar vivala memòria d’aquells temps tene-brosos. I amb tot, l’escriptura deMoncada et pot tindre amb lo coren un puny i la pell de gallina i acteseguit fer-te plorar de riure.

Era una home que no estavaper honors postissos ni per re-verències. La seua fama de tímid ipoc sociable saltava a trossosquan tenies el goig de tractar-lo.Un home, "campetxano", xerraire imolt divertit. Com ja ha dit algú,escoltar-lo era com rellegir-lo. Hi

ha una cosa d’ell que no se sap,entre altres coses perquè no volia.Però, com diu ell mateix “a cadas-cú el que és seu i els lladres arobar”. El cas és que fa pocs anysli van oferir un lloc a la Secció Fi-lològica de l’Institut d’Estudis Cata-lans i ell el va refusar. Ja me l’ima-gino: “Tinc altra faena, sócescriptor, jo”.

Amb la seua mort la gent delsud perdem lo nostre altaveu mésuniversal. Traduït a quinze llen-gües, ningú com ell havia fet arri-bar l’Ebre i la seua gent a tot el

món. I encongeix l’ànima pensartot lo que hauria pogut arribar afer.

I mentre ell mos deixa, “puta ireputa vida, món de misèries”, Bo-adelles i demès púrria "intel·lec-tual" “llefiscosos com una carago-lera”, segueixen i seguiran llepantel poder de torn. “Corbs i cotorres,espasots i catèrvola senyorial”poden estar una mica més tran-quils; però només una mica, per-què el retrat magistral que els haanat fent lo mestre de Mequinensaperdurarà sempre.

> CONTRAINFORMACIÓ

Suport Ponent,la contrainformacióa la xarxa des de lesterres de Ponent

www.suportponent.net iwww.sindominio.net/suportponent

Suport Ponent va néixer el mes de no-vembre de l’any 2002 amb la idea inicialde ser un projecte de contrainformacióa la xarxa per donar difusió dels actes,accions, notícies, comunicats,... delque són les terres de Ponent.

Aquesta ha estat la nostra tasca cen-tral durant aquest temps i a la qual hemdedicat la majoria dels nostres es-forços, tot i que, han estat i són altres,els projectes que hem dut a terme(biblioteca, software lliure, distribuïdo-ra, ...).

Com a conseqüència de la millora enconeixements tècnics s’ha pogut realit-zar Suport Ponent v.2.0, una pàginaweb que facilita més la publicació d’in-formació, la visualització dels actes... ial llarg d’aquest temps també ens hemanat definint (del que no volíem ser perarribar al que volem ser).

No ens plantegem ser un col·lectiuque contrainformatiu sobre allò quesucceeix a la zona de Ponent, sinó mésaviat, i essent conscients de les nostrescapacitats, el que pretén Suport Ponentés un espai que faci d’altaveu de les ac-cions, actes, denúncies... dels diferentscol·lectius de la zona de Ponent, i so-bretot, de la ciutat de Lleida. És a dir, unlloc a la xarxa Internet on hi tingui cabu-da la informació que no apareix als mit-jans o ho fa de forma simplista o mani-pulada.

A la vegada, tampoc és la nostra in-tenció tenir un espai de publicacióoberta on tothom hi pugui penjar el quevulgui i acabar-nos convertint en l’alta-veu del que no volem dir. Després demolt debat, en base als diferents mit-jans existents a la xarxa, ens plantegemla pàgina com un espai on els col·lec-tius, organitzacions i individualitats dePonent puguin publicar lliurement (fetque s’ha anat endarrerint per les dificul-tats tècniques que comporta però quetindrem enllestit en breu).

Actualment, a més a més, compartimun espai físic, el CSA La Maranya, alCasc Antic de Lleida, amb la intenciód’ampliar el projecte a altres àmbits iactivitats.

Ens podeu trobar al carrer del Parc,13 Casc Antic (Lleida). Podeu escriure-íns a suportponent@sindominio.net

Notícies ambtrampa per Internet

En les darreres setmanes, una notíciaamb trampa ha corregut per la xarxa.Segons aquesta, el dibuixant CarlosAzagra havia estat acomiadat de “ElJueves”. Finalment, Azagra, en una in-tervenció al fòrum d’Indymedia Barce-lona ha desmentit el rumor i ha aclaritque el que s’ha acabat ha estat la sèriede còmics sobre Pedro Pico & PicoVena, però ell continua . Res més. Calanar amb compte amb els rumors.

Antonina Rodrigo

Als tretze anys s’afilia al Sindicatdel Vestir, del carrer Comte

d’Assalt. Allà coneix Maria Rius,que tenia el carnet número 1 i d’al-tres militants actives. Amb l’afiliacióal sindicat, s’incorpora a la lluita so-cial en una època d’injustícia i per-secució. Casa seva es converteixen refugi d’anarquistes perseguits.Mentre acompanya els presos encapella, Lola coneix moltes de lescompanyes que més endavant rei-vindica en el seu llibre “La mujer enla lucha social”. Juan Manuel Moli-na, “Juanel”, una figura destacada

en l’acció, és el company de Lola.Tots dos integren el grup Germen.

“Juanel” ha de fugir a França iLola el segueix amb dos fills petits i

la mare paralítica. Les seves des-tacades accions en el Grupos Es-pañoles Anarquistas, a França elsporten a Brussel·les. Durruti animales tertúlies a la Casa del Pueblo,un local en què es reuneixen elsexiliats i exiliades espanyols de laDictadura de Primo de Rivera quepubliquen “La voz libertaria”. El no-vembre de 1930 tornen a l’Estatespanyol. Durant un cert temps di-rigeixen el rotatiu “Tierra y Liber-tad”. Escriu a la revista “Mujeres Li-bres” amb el pseudònim Kiralina.Amb el seu ofici manté la famíliadurant les llargues estades a lapresó i a l’exili del seu company. El

19 i el 20 de juliol del 1936 Lolaatén les persones ferides a la barri-cada de la Caserna de les Drassa-nes, on cau Ascaso. Col·labora enla reaparició de “Solidaridad Obre-ra”. Amb data del 7 d’agost de1936 el Comitè de Milícies Antifei-xistes l’acredita com a cronista de“Tierra y Libertad”. Com que noestà inscrita al Registre Civil,aquesta acreditació li permetrà ob-tenir la documentació personalquan torni de l’exili, als 80 anys.

Text publicat al Calendari dedones sindicalistes 2005 editatper l’Institut Català de la Dona.

Lola Iturbe Arizcuri (Barcelona, 1902 - Xixon, 1990)

Dones sindicalistes

Quatre notesbiogràfiques

(www.escriptors.com)

Jesús Moncada Estruga va néi-xer a Mequinensa, Baix Cinca, l'1de desembre de 1941 i va morir aBarcelona, el 13 de juny de 2005.

Animat pel seu compatriciEdmon Vallès, novel·lista, assa-gista i historiador, es va instal·lara Barcelona després de fer Ma-gisteri a l’Aragó. A la capital cata-lana va treballar a l’editorial Mon-taner y Simón, amb Pere Calders.

Tant en el primer recull de con-tes, “Històries de la mà esquerra”,com en el segon, “El cafè de lagranota”, (1985) recrea, a cavallentre el realisme i la fantasia, elpassat mític de l’antiga poblacióde Mequinensa -ara soterradasota les aigües del riu Ebre.

Moncada fa reviure Mequinen-sa amb precisió històrica, el 1988,amb la publicació de la primeranovel·la “Camí de sirga”, que vaser rebuda pel públic i la críticacom una de les novel·les més im-portants de la darrera narrativacatalana. A continuació vindrienaltres novel·les com “La galeriade les estàtues” (1992), i “Estre-mida memòria” (1997); i un llibrede narracions el 1999, “Calaveresatònites”. La seva darrera obra ésel llibre que recull els seus pocsarticles, “Cabòries estivals”.

Les seves obres s’han traduït al’alemany, l’anglès, el castellà, eldanès, l’eslovac, el francès, el ga-llec, el japonès, el neerlandès, elportuguès, el romanès, el suec, elvietnamita...

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Catalunya. Juliol-Agost de 2005 21

Text i foto: Pau Juvillà

Inadaptats (1993-2005)

Àlex ha estat el cantant d’Inadaptats, ungrup que el 1993 va debutar amb el seu

primer disc “Crítica social” i que ha tancat unaetapa amb el seu darrer concert a casa seva,Vilafranca del Penedès, el 28 de maig sota eltítol de “Cremem les naus”.

Inadaptats s’ha caracteritzat per lletres políti-ques combinades amb estils musicals variats iritmes contundents. A aquell primer disc n’hanseguit cinc més, “Per tots els mitjans”, “Motí,avalot”, “X”, “INDP” i “Homenatge a Ovidi”, enquè el grup versiona diferents cançons d’aquestcantautor amb temes que van des de el punkrock més energètic, passant per la velocitat delhardcore, o el rap crític i auto crític, fins a unarranjament per a big band.

-Per què plegueu ara?-Per que estem en el millor moment musical perpoder seguir fent coses, sense estar obligats acomplir amb cap estereotip, ni tan sols el d'Ina-daptats. -Que queda darrere d’Inadaptats?-El que sempre hem tingut davant, el poble ca-talà, nosaltres en formem part i tots i totes somresponsables del que hagi de passar.-La vostra sempre ha estat una música delluita i de combat, implicada sempre en lalluita pel canvi social i l’alliberament nacio-nal, què n’espereu de les vostres cançons?-Nosaltres no esperem res, sols fer, en aquestcas cançons, demà ja veurem... -Quins han estat els referents que us han in-fluït en la vostra creació musical?-La vida, la terra, la família, la feina, els llibres isobretot el rock, que ens ha acompanyat des depetits.-És necessari que les lluites tinguin aquest

altaveu en forma de música?-És necessari que tinguin tots els altaveus quehi hagi a mà, per tots els mitjans necessaris, peldia que les banderes unifiquen tota la tropa enun sol home o dona, per la nit els timbals...-Us heu participat en nombroses iniciatives(Acampallengua d’Arenys de Lledó, Rebrot,etc.) que semblen crear punts de trobada lú-dics però també reivindicatius, com valoreul’existència d’aquests actes?-Estan bé per les necessitats que tenim de tren-car aquesta sensació que som quatre gats,però el que és realment transformador és el diaa dia a totes les comarques, barris o viles i elspetits actes que es fan des d’ateneus, casals,okupes o diferents col·lectius que incideixen enels problemes reals de la penya.-En les vostres cançons feu nombroses re-ferències a la unitat d’acció contra el capital,per on passa aquesta unió? Qui l’ha de con-formar?-Jo no tinc respostes, sinó moltes preguntes, elcamí és clar: sense la unitat és impossible,penso que es millor analitzar les pràctiques coma punt de trobada que no pas perdre’ns en teo-ries, així que mans a la feina!-Com veieu les alternatives sindicals exis-tents en l’actualitat? És per a vosaltres elsindicalisme una eina vàlida de lluita enaquests moments?-Totes les vies son vàlides, el sindicalismetambé, però tenim davant l’antagonisme queavui en dia els contractes fixos que donen l’es-tabilitat necessària per poder sindicar-te sensepor a represàlies et converteixen en una castaobrera que està molt lluny de la realitat de lamajoria, que és el treball precari. Crec ques’han de potenciar assemblees d’aturats, d’im-migrants, dones, estudiants etc.-Què ve després d’Inadaptats?-Jo continuo somiant amb la Independència i elComunisme.

Pau Juvillà

Brams (1990-2005)

Francesc Ribera “Titot” ha estat l’ànima delsBrams, un grup musical que nasqué al juny

del 1990 i que el 1992 va gravar el seu primerdisc “Amb el rock a la faixa”. Ara s’han acomia-dat amb un concert multitudinari a la ciutat queels ha vist néixer, Berga, amb el títol de “Sem-premès”.

Durant aquests gairebé 15 anys de música,Brams ha combinat lletres combatives i festivesamb ritmes variats, passant des de músiquesmés llatines fins al rock més transgressor i con-vertint-se en un conjunt de referència arreu delsPaïsos Catalans.-Per que plegueu ara?-El grup es va formar amb un objectiu molt con-cret: esdevenir un mitjà de comunicació desd’on vehicular la nostra disconformitat amb la si-tuació social dels Països Catalans i des d’onencoratjar la gent a treballar per canviar-la. Així,la idea ha estat negar sistemàticament la ideaque els estats capitalistes tenen capacitat d’es-devenir sistemes en què el pobles i les perso-nes poden decidir el seu present i el seu futur. -Que queda darrere de Brams?-Molts records, moltes amistats i la sensació d’-haver fet, sobradament, la feina que preteníem.-La vostra sempre ha estat una música delluita i de combat, implicada sempre en lalluita pel canvi social i l’alliberament nacio-nal, què n’espereu de les vostres cançons?-M’agradaria pensar -ja que és impossiblesaber-ho del tot cert- que han ajudat, ni quesigui en petita mesura, a engruixir la dissidèn-cia.-Quins han estat els referents que us han in-fluït en la vostra creació musical?-Estrictament, alguns grups rock radical basc -en un principi-, alguns artistes de la nova cançó

i alguns cantautors llatinoamericans.-És necessari que les lluites tinguin aquestaltaveu en forma de música?-Crec que, si més no, és positiu.-Heu participat en iniciatives (Acampallen-gua d’Arenys de Lledó, Rebrot, etc.) quesemblen crear punts de trobada lúdics peròtambé reivindicatius, com ho valoreu?-Quan vam començar, fa quinze anys, única-ment hi havia un concert -diguem-ne- anual:l'Antirrepressiu de Manresa. Ara n’hi ha dotze-nes de periòdics i centenars d’esporàdics i al-guns són certament multitudinaris. En aquestsentit, la valoració no pot ser més positiva.-En les vostres cançons feu nombroses re-ferències a la unitat d’acció contra el capital,per on passa aquesta unió? Qui l’ha de con-formar?-Personalment, penso que si arraconéssim totel que és folklore revolucionari -iconografia, re-ferents centenaris, etc.- ens adonaríem que lesdiferents ideologies anticapitalistes tenim moltsanys per davant d’avanç en paral·lel. -Com veieu les alternatives sindicals exis-tents en l’actualitat? És per vosaltres el sin-dicalisme una eina vàlida de lluita enaquests moments?-L’acció dels grans sindicats, legitimant la transi-ció i exercint -exclusivament- de gestories labo-rals ha contribuït a devaluar molt el conceptesindicalista.

Això, però, deixa un ampli marge de treball ales iniciatives sindicals que prioritzen els dretslegítims dels treballadors a la legislació vigent.El sindicalisme tindrà sentit mentre una personacobri per treballar i una altra cobri perquè l’altratreballa.-Què ve després de Brams?-En el nostre cas, altres projectes en diferentsàmbits i disciplines amb el bagatge, l’orgull i lareivindicació de la feina feta. Pleguem per conti-nuar.

Brams i Inadaptats tanquen totauna època de festa i de lluita

“El que és realment transformador és el dia adia a les comarques, barris o viles i els petitsactes que es fan des d’ateneus, casals...”

“El sindicalisme tindrà sentit mentre una persona cobri per treballar i una altra cobri perquè l’altra treballa.”

Flora Pla

Hi ha moltes menes de crono-logies, des de l’enumeracióde vegades bastant avorri-

da de tot allò què es mou a fora deles institucions que tenim (patim?)a les pàgines centrals del "Catalu-nya"; fins a cròniques encertades,afilades, de la realitat, de l’ambientd’una època. Aquestes són les ve-ritables cronologies, i cronistes sónaquella gent que les recull sobrepaper. En aquest sentit estem aldavant d’una cronologia i d’un cro-nista excepcional.

Pau Malvido va viure tota la mo-guda d’aquest país, des de finalsde la dictadura fins a l’ascens del’anomenada transició. Als seus es-crits a revistes de l’ambient contra-cultural (com "Star") mostrà bonapart de l’increïble ambient que esva viure en aquest país en aquellsanys. Potser és un desengany pera alguns, però té molt poc a veureamb el descafeïnat discurs oficia-lista iniciativo-psucaire, responsa-ble i democràtic, amb què ens l’hanvolgut representar. Pels qui no hemviscut aquella època, aquest llibresuposa dues coses: la primera, lacitada anteriorment que la transicióno va ser (o com a mínim no va ser“només”) allò què ara se’ns vehicu-la amb aquest descafeïnat discur-soficialista. A d'altres països delnostre entorn encara és té ladecència de reconèixer que vahaver-hi "moviment del 77" (en elcas italià, per exemple), es reco-neix que van ser uns "anys rebels"i els intel·lectuals orgànics del pre-sent que al seu momentvan sermembres del moviment (els equi-valents italiansdels Luis Racionero,Pilar Rahola, etc.) encara tenen ladignitat d’haver de desdir-se ne-cessàriament de les coses quedeien a l’època. Aquí no. Aquíregna el silenci més absolut, implí-cit, pactat(?), entre alguns revolu-cionaris del passat que ara ocupenla seva discreta parcel·la correspo-nent de poder cultural, econòmic,polític, mediàtic, de vegades se-

guint la variant nacionalista amb laque se senten més còmodes (enun sentit o en un altre, mireu sinóels dos exemples mencionats),passant com de puntetes pel pas-sat, com si mai no hagués existit.

El llibre, però, és molt més pro-fund que l’enèsima constatació quela riquesa política i cultural d’aque-lla època no es correspon amb larepresentació (i l’ús) que se n’hafet a la nostra. Sí, és cert, i els es-crits de Malvido ho recullen moltbé: més enllà de la cançó, delPSUC i de Comissions, hi haguétota una realitat musical, cultural,política i vital que va ser profundís-sima i riquíssima en la seva margi-nalitat i clandestinitat. Però això,qui ho volia saber, tenia els mitjansper saber-ho.

El que vull dir és que Malvido, abanda de cronista de l’època, fauna mica com el Peiró dels “Pro-blemas y cintarazos”: descriu elsproblemes, les urgències del mo-ment i prova de donar possiblessolucions o camins a seguir per talde resoldre’ls. Aquesta és una altraraó per la qual aquests escrits sóntan actuals encara, perquè molts

dels problemes mencionats encarasón de rabiosa actualitat.

Així, l’article sobre les comunes"Comunas de carne y hueso" llunyde fer una apologia acrítica deltema, fa una descripció dura i des-carnada d’aquelles realitats, plan-tejant diverses solucions als pro-blemes mencionats. La històriad’aquest article és d’aquellescoses com per fer rumiar: publicatinicialment sembla que a la revista"Star" cap a finals dels setanta, vaser recuperat per la tremenda i pocvalorada revista radical "Resiste"d'Euskadi, en un monogràfic sobreocupació ("Eutsi" número 1) a fi-nals dels vuitanta. Per què?, doncsperquè era difícil trobar un text quemostrés tan clarament la pro-blemàtica de viure en comunitat, jafos a les comunes de la Barcelonadels setanta del Malvido, ja fos ales primeres cases ocupades i'gaztetxes' que per aquells tempscomençaven a poblar el País Basc.En la meva opinió, aquest articleencara conserva molta utilitat ihauria de ser llegit per la gent quevol plantejar-se projectes similarsara.

O un altre article particularmentlúcid "La borrachera moderna" onprofetitza alguns dels problemesque es patiren entre la CNT en re-composició i l’entrada massiva dejoves del rotllo de la contracultura al’organització.

De fet, malgrat tot, el llibre etdeixa una sensació agredolça.Veure com tot el moviment enormeque hi ha hagut a Barcelona en elsúltims cinc anys ni en realitat ha in-ventat gaire cosa respecte als seuspredecessors dels setanta (hosento pels qui es pensaven que s’-havia tornat a inventar la sopad’all), ni tampoc ha posat solució amolts dels problemes que ja es pa-tiren en aquella època dintre d’a-quest rotllo.

Però, com deia aquell, "eppur simuove", tanmateix es mou. La gents’ha mogut, es mou i de maneraprevisible, es mourà. Més omenys, a temporades pitjor, a tem-porades millor, però continuar, con-tinuarà. Que és el que toca.

PD: Pau Malvido en realitat no esdeia així, és un pseudònim d’unmembre d’una de les famílies cata-lanes més il·lustres. Em semblaquè per tot allò que té relació ambels seus textos, que es digui o noPau Malvido, no té gaire importàn-cia. Sí, va servir, com es diu al lli-bre, perquè els antecedents de laBrunete mediàtica fessin amb ellles seves primeres pràctiques detir, aprofitant algun il·lustre paren-tesc. Però els cognoms de l’autor,com les etiquetes, les sigles i tan-tes altres coses, com dèiem, notenen gaire importància. La té laseva obra, malauradament trunca-da, per la mort, potser pel desen-cant, qui ho sap. Ens haurien anatmolt bé unes quantes dosis d’a-questa lucidesa, durant la llarga ide vegades amarga travessia desdels vuitanta fins ara.

Ara tenim tots l’oportunitat de lle-gir-ne petits extractes, píndolesque ens faran entendre millor la re-alitat què ens envolta. Doneu-vosaquest plaer.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Catalunya. Juliol-Agost de 200522

> CRÒNIQUES SOTA EL SOLC

PIRAT’S SOUND SISTEMA:“SANTS SISTEMA”

‘Dance ce reggaemon frêre’

Carlos Undergroove(undergroove@mixmail.com)

N o, això no és Jamaica ni s’hi as-sembla!!! Això és Sants, Barna,

Països Catalans i ells són Pirat’s SoundSistema: Soto, Rodigo i DjMerey; RAP-preSANTStant!!! Probablement elshauràs sentit anomenar més d’una ve-gada, potser hauràs ballat fins a caure aterra amb ells, potser les seves rimeshan rebentat mes d’un bafle en algunafesta perduda o els seus ritmes i rimeshan passejat pels carrerons de la tevaciutat com fum cannàbic! I ara, per fi,surt al carrer el disc d’aquest ‘soundsystem’ barceloní, per fi un disc en ca-talà, per fi un ‘sound system’ d’aquí i es-copint rimes amb verí en el nostre idio-ma!!! “Sants Sistema” és aquestaprimera referència del ‘sound system’barceloní, ‘reggae’, ‘ragga’, ‘dancehall’,una mica de ‘drum&bass’ i una altramica de ‘hip hop’ envoltat de música ca-lenta i rimes incendiàries, pur esperitreggae/ragga, els carrers transformatsen so i disparat des dels plats per donarpeu a jugar amb les paraules, paraulescarregades de veritat i odi, de realitat ide lluita, de moviment i complicitat.“Are u ready?”

Ningú no els ha fet canviar d’opiniódesprés de 18 mesos de no parar detocar en directe a tot arreu: mala llet,ràbia exposada i rimada, atacs de con-trapoder, crida a l’autogestió, denúnciaexplícita del crim organitzat i estatal,‘catchondeo’ conscient i experiènciesreals de participació en lluites veïnals ijuvenils fetes música. Aquesta és l’atracara de la moneda, família, res de “bon-rotllisme” mestís, això és realitat quoti-diana posada en pràctica, lluita queparla, moviment rimat!

Aquest primer disc ha comptat ambel segell de Xerramequ Tiquis Miquis ala producció elaborant unes bases queres no han d’envejar els ‘riddims’ jamai-cans, fetes a casa, la Fournier Criu(Dusminguet) a la tècnica i les mescles,amb Tomàs Arroyos posant ordre i con-cert i el toc final del mestre Kaki Arkara-zo. Moltes col·laboracions als instru-ments per part de gent de Pomada iDusminguet, el Hammond de Gos theBoss, la càlida veu d’Agata Casas i mol-tes més sorpreses.

Pirat’s Sound Sistema: digues a lagent que ens veiem pel carrer, família!!!I està clar que si voleu més informacióa www. propagandapelfet.com

A PROPÒSIT DE LA PUBLICACIÓ DE "NOSOTROS, LOS MALDITOS"(PAU MALVIDO, EDITORIAL ANAGRAMA, COL·LECCIÓ CONTRASEÑAS)

�¡Marcha o muermo,venceremos!�

Juli Vallmitjana

Forma, demanen els buits de cer-vell; forma, demanen els ineptes

fracassats per inèrcia cerebral. ¿Quèels quedaria an aquests si no fos loque ells en diuen forma? Són com untros d’arbre corcat que per entre sesfibres no hi passa saó. Busquen laforma perquè no tenen ànima, bus-

OPINIÓ ■ Forma quen la claredat perquè viuen en lafosca.

Els ulls els couen com aquellsgitanos que, tenint granulacions,tenien que passejar-se durant lanit perquè no podien resistir a lallum del dia. Quan veuen unaànima que es manifesta exhalantvida de la mena de manera que hofan els que són sincers, sense ves-tir les vulgaritats més estúpidesamb formularis inventats pels al-tres, sentint escrúpol per tot lo que

no és seu, aquests de la formaque, poc escrupolosos, inquibei-xen les banalitats més limfàtiques,són els que criden amb crits estri-dents i mal entonats contra la ruti-na, únic medi en què viuen ells: fancom els bous calats dintre el fan-gar, que, com més és l’esforç per asortir-ne, més s’hi enfanguen.

Pobrets! Quina llàstima fan!Sempre arrossegats per terra comels llimacs, deixen el rastre de sababa llepissosa.

Ells no hi poden viure en el medidels artistes, no hi són iniciats: peraixò treuen el seu verí. L’ànima,quan hi és, se manifesta per sa raónatural, únic punt de vista dels ar-tistes, que no veuran mai els mate-rialitzats, els embrutits en el formu-lari dels ineptes, dels impotents,dels incultes, dels limfàtics, delscretins. Ànimo i ànima, joventut!

Publicat el 1906 dins “Art jove”II, pàgina 159

"Ministrosanarquistas"

DOLORS MARÍNEditorial DeBolsillo

Jordi Martí Font

Sense cap mena de dubte, hiha molta teca per tractar i ben

pocs a posar-s’hi. Així que enshem de felicitar que gent com laDolors Marín ho faci i ho faci d’a-questa manera, amb lluminositatmeridiana, sense caure en glorifi-cacions innecessàries i atenentsempre als fets que es van produira través de testimonis directes en-trevistats per ella mateixa o de tes-timonis escrits, contextualitzant,buscant l’objectivitat... Sense por aser assenyalada pels integristes dela institució universitària -invisibilit-zadors en molts casos de la nostrahistòria-; però sense por tampoc aser assenyalada pels integristes dela institució (neta) anarquista -queno acostumen a parlar de temesque els trenquin el discurs immacu-lat de la seva puresa ideològica-, laDolors podria ser una bona coordi-nadora per a aquella història gene-ral del moviment llibertari que mésaviat que tard algú haurà de fer persaber d’on venim i, potser, fins i tot,cap a on anem. I quan es faci,també en català, si us plau.

Ara, però, el que tenim a lesmans és aquest “Ministros anar-quistas”, que serveix, alhora que

per posar en solfa el tema dels mi-nistres anarquistes de la Repúbli-ca, també per situar-los i contex-tualitzar-los dins del moviment queva fer possible que a l’Estat espa-nyol es donés la revolució socialdel 1936 tal com es va donar,inclòs l’accés al poder de gent comels quatre anarquistes a què estàdedicat el llibre, que van optar perposar davant de la seva ideologiala realitat amb què es van trobar.Van ser excomulgats pels cape-llans de la Idea, ells mateixos enalgun moment, però mentre vanestar en el càrrec van realitzartambé moltes parts del projecteemancipatori que la classe treba-lladora havia anat assajant en mil iuna provatures reeixides o no desde 1868 o abans i tot. Així doncs, elllibre de Marín ve a omplir un buitevident que els historiadors anar-quistes (més anarquistes que his-toriadors) havien deixat enmig dela bibliografia sobre el moviment lli-bertari. Una bibliografia que éscada cop més àmplia i satisfactòriaper als qui ens felicitem de sortir,d’un cop ja, de l’armari de la histò-ria per la porta gran que uneix ladecidida voluntat d’explicar allòque va passar amb tots els ets i utsamb el relat d’uns fets que són ex-traordinaris per si sols.

És del que parlàvem en els dospassats números del “Catalunya”amb el Mateo Rello. Està molt bé labiografia d’Abel Paz sobre Durrutiperquè de moment no n’hi ha capaltra però situar la figura en lahistòria inclou també explicar lesparts fosques del personatge, quehi són, perquè si no qui s’hi apropides de fora de l’anarquisme nos’ho creurà... i ben fet que farà.Que la revolució que va esclatar el36 és del més gran que ha fet lahumanitat? Doncs jo crec que sí,però els errors també els hem d’ex-plicar i quan em refereixo als errorsparlo no dels errors en l’aplicacióde la Idea sinó d’aquella part queva fer esclatar determinades pas-sions humanes, negatives crec jo,que van trair en alguns aspectes elque es volia fer. M’explicaré.

"Misèria contrapobresa"

JOSEP TERMESEditorial Afers

Jordi Martí Font

Im’explico amb un altre llibre,magnífic per llegir en ple empatx

de papers sobre anarquisme. Per-què “Misèria contra pobresa”, del“sospitós de connivència amb l’e-nemic” (destranscendentalitzem ivisca la conya!) Josep Termes,narra amb totes les fonts possiblesels Fets de la Fatarella de gener de1937, quan uns “anarquistes” esvan inventar, repeteixo, inventar,un “aixecament feixista” al poble dela Fatarella, a la Terra Alta, per tald’imposar la col·lectivització en unpoble on una àmplia majoria no lavolia. El resultat, desastrós: dese-nes de morts i l’assalt a un pobleque va ser demonitzat perquè nova voler sotmetre’s, en una majoriaaplastant, a un pensament que unpetit grup de veïns creia que era elmillor i així els ho havia mostrat lavictòria dels seus companys d’idealals carrers de la capital del país.Els assassins, els mentiders, elsautoritaris... a la Fatarella, el 1937,també eren o es deien anarquistesi també cal parlar-ne, amb claredat.“Misèria contra pobresa” és un lli-bre que cal llegir per fer-nos fortsen la Idea aquells que la tinguem,sobretot perquè crec i estic con-vençut que l’únic que ens pot fer

lliures és la veritat. La frase no ésmeva però l’assumeixo plenament.Cal tornar a parlar des de l’anar-quisme dels “incontrolats”, delsque aprofitant la “locomotora des-bocada” de què parlava Garcia Oli-ver es van fer els amos del carrer ies van convertir en tirans amb lesarmes a la mà. Cal parlar-ne per-què van ser minoria i perquè, talcom diu Joan Peiró a “Perill a la re-reguarda” (aquest llibre també calque algú el reediti ja) van ser elsveritables enemics de la Revolució.

"A les presonsde Franco"

QUERALT SOLÉEditorial Proa

Col·lectiu Catalunya

El mes de setembre de l’anypassat, la historiadora i estu-

diosa de la repressió franquistaQueralt Solé va presentar, a l’Ate-neu Barcelonès, el llibre “A les pre-sons de Franco”, un nou exercicide recuperació de la memòriahistòrica que abasta les presonsdel règim franquista, gràcies a vinttestimonis directes. Tres d’aqueststestimonis, Anna Sallés, Josep M.Huertas Claveria i Luis AndrésEdo, participaren a la presentaciódel llibre, que repassa la històriadels milers de reclusos polítics quevan omplir les presons i camps deconcentració espanyols en el fran-quisme.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Catalunya. Juliol-Agost de 2005 23

> IMATGES QUE PARLENLlibres

John Sayles i laconvencióanarquista

Josep Estivill

J ohn Sayles va començar exercint deguionista en films com "Piraña" o

"La mujer de rojo", pura comercialitat,però mentrestant escrivia un llibre derelats que titularia "La convenció anar-quista". Sempre a mig camí entre allòcomercial i allò independent, la críticaal sistema i la militància a favor delsmarginats però a la vegada amb l’astú-cia per aconseguir estrenar a les salescomercials.

La filmografia de John Sayles ésplena d’històries de militància i lluitasocial; encara més, és plena d’històriescentrades específicament sobre lespersones que la fan, sobre el que aixòels representa, sobre com els afecta lavida familiar o la relació amb els amics,del pas del temps... En 25 anys de car-rera cinematogràfica, podríem desta-car-li molts films interessants. No els ci-tarem tots, però qualsevol d’ells val lapena de revisar-lo.

"The return of the Secaucus Seven"parla sobre el pas del temps en uns uni-versitaris que havien estat activistes dejoves i que es retroben al cap dels anys.

"Liana" (1983), un dona casada des-cobreix la seva orientació lesbiana.

"Matewan" (1987), la mítica vaga demilers de miners als any vint a l’estat deVirgína, per demanar condicions labo-rals més dignes.

"Ocho hombres" (1988), un altrahistòria social ambientada a la mateixaèpoca: un equip de beisbol accepta su-borns per deixar-se guanyar partits. Lacorrupció en l’esport i els mitjans .

"La ciudad de la esperanza" (1991),sobre l’especulació immobiliària i lespràctiques més mesquines de mobbingen un barri humil.

"Hombres armados" (1998), un pro-fessor segueix la pista dels alumnesque va tenir en un programa de medici-na rural per a Amèrica Llatina. Elsbusca però només troba la misèria il’explotació de tot un continent.

"Limbo" (1999), sobre els canvis so-cials en una petita comunitat d’Alaskaquan els empresaris volen convertir-laen un parc temàtic per als turistes.

"La tierra prometida" (2001), una co-munitat de l’Estat de Florida està a puntde ser envaïda pel turisme de masses.

John Sayles, vint-i-cinc anys de cine-ma independent i progressista en el cordel capitalisme més agressiu, vint-i-cinc anys de talent i, sobretot, vint-i-cinc anys d’actualització de crítica deles lacres del capitalisme. I això és elque més ens agrada l'aggiornamentodel vells temes de la crítica antisistema.

BELTZAPublicació trimestral de la CGTd'Euskal Herria, CGT-LKN, Bailén 7dpto. 5, 48003 Bilbao, beltza@cgt-bizkaia.grupouni2.com

Revistes

LA BURXAPeriòdic de comunicació popular deSants, CSA Can Vies, Jocs Florals42, 08014 Barcelona, www.labur-xa.org, laburxa@laburxa.org

EL FULL DE LA BICIButlleti dels Amics de la Bici, agrupa-ció d'usuaris/es, Demóstenes 19,08028 Barcelona, elfull@amicsdela-bici.org

EL BROLLADORButlletí de la Secció Sindical de laConfederació Gener del Treball a lesEntitats Metropolitanes de Barcelo-na, cgt@amb.es

Text: Josep Llunas;foto petita: Pascual Gómez

Dolors Marín Silvestre és docto-ra en Història Contemporània isociòloga. Destaquem en elseus treballs l’assessorament idocumentació a “Vivir la Utopia”i “Maquis a Catalunya”. Dins laproducció editorial, destaquemels seus articles a la premsa lli-bertària i d’estudis històrics. Ésautora de “Clandestinos: la re-sistencia contra el franquismo”de Plaza y Janés, “FrancescaBonnemaison: educadora deciutadanes”, “Ministros anar-quistas” de DeBolsillo i coauto-ra de “La Barcelona Rebelde”d’Octaedro i “Editorial NovaTerra: un referent” d’EditorialMediterrània.

-El moviment obrer llibertari vaser negat per la historiografiafranquista, què en penses?-Pel franquisme, el moviment lliber-tari senzillament no va existir. Elsresistents antifranquistes eren ano-menats bandits i sortien periòdica-ment a les cròniques grogues delsdiaris o a les portades de “ElCaso”. De la guerra civil només esdestacaven els martirologis delsreligiosos, les “saques” dels rojos-en genèric- o les fotografies de lesmilicianes de les quals es deia queeren “poc femenines”, per dir l’epí-tet menys agressiu. Es va voler es-borrar de l’imaginari col·lectiu l’op-ció que els feia més por:l’anarquista. Aquesta era l’únicaque proposava un canvi radical enles relacions de poder i l’abolició del’estat. -Però també ha estat oblidat pelshistoriadors oficials de la de-

mocràcia, o va estar falsejat?-A la democràcia va ser més delmateix, passada la febre de recu-peració immediata que va durardes de la mort del dictador fins al23-F, en què tot va recular, vam as-sistir a un allau de testimonis i en-trevistes que van venir per partd’historiadors militants i periodistesmolt joves.

Devem encara un homenatge ahistoriadors autodidactes comJoan Llarch, Antonio Téllez, PonsPrades, Manel Cruells o VÌctorAlba. També a Carmen Alcalde oAntonina Rodrigo, pioneres en larecuperació de les veus de lesdones llibertàries. Així com als au-tors de memòries personals.

Després, tot es va eclipsar i laUniversitat va córrer a capitalitzarbona part dels treballs sobre histò-ria del moviment obrer.

Ara, aquesta tendència estàcanviant per la mateixa democratit-zació de l’alumnat de la universitat,que prové de sectors treballadors iperquè els joves estudiants propo-sen temes de tesi que els afecten.-Quin mètode d’estudi propo-ses?-Jo proposo que la història es facides de baix, com proposaven elscompanys del moviment dels ta-llers de historia britànics, ambequips en què no tothom ha d’és-ser universitari, al contrari. Espoden formar equips de gent enquè hi hagi una pràctica llibertària iassembleària, com són els que tre-ballem a l’entorn de la Marxa delsMaquis, que hem tingut una forma-ció universitària perquè ens vamconèixer a la facultat però hemanat eixamplant el cercle i col·labo-rem amb d’altres grups afins d’afi-cionats a l’antropologia, l’art o el

que sigui. Hi ha gent jove molt pre-parada dins dels mitjans llibertaris,és més, des de sempre els anar-quistes han estat uns lectors vo-raços i uns editors i divulgadors in-cansables.

Això no vol dir defugir el rigorhistoriogràfic, al contrari.-Tu has fet una feina divulgadoramolt important de la història delmoviment llibertari. Hi ha veri-tats que costen de dir encara enel nostre àmbit històric?-Una pila, uff, no ho saps prou. ÉsdifÌcil de criticar l’ortodòxia entrenosaltres mateixos, desmitificar lesgrans figures. Però és profilàctic,vaja, que és divertit i provocador.Un plantejament llibertari cal querespecti i aculli la dissidència,només així pot ser dinàmic.

De temes te’n podria dir una pilasobre els que aviat esclataria lacaixa dels trons: els fets de Maig,els “incontrolats”, els carcellers-anarquistes, la qüestió anarquis-me-catalanisme o espanyolisme,els dos feminismes anarquistes: elmoderat i el de Mujeres Libres, elstextos de Peiró com “Perill a la re-raguarda”, dels que recomano lalectura sempre que puc, les “sa-ques”, Durruti... -Al llibre, “Ministros anarquis-tas”, tractes un dels temes tabú:la relació de l’anarquisme amb elpoder quan el va exercir...-Vaig fer el llibre perquè tenia moltacuriositat per saber què havia pas-sat realment i a més volia fer un lli-bre de divulgació, breu i senzill, perals joves, perquè els calen einesper parlar i discutir.

No tenia cap ‘a priori’ respecte ala idea, si bé de jove m’havia xocatforça. Però vaig pensar que caliareflexionar de manera seriosa, res

és blanc o negre, i estava dolgudade com alguns historiadors delssetanta havien tractat el tema mal-tractant els ministres sense posaren context tot el que estava pas-sant.

Perquè s’han defensat posturesa favor de la violència en nom de la“revolució” que senzillament no te-nien base real, que estaven aboca-des al fracàs perquè eren grupsmolt minoritaris. La base sindicalde la CNT creia més en una obraconstructiva i educativa del proleta-riat que en un bany de sang, el ma-teix Joan Garcia Oliver, havent vistdesestimada la seva opció d’”anarper totes”, acata la decisió de l’as-semblea i decideix treballar per feravançar la revolució. I això no elconverteix en un “traïdor”.

Com a historiadora crec que calcrear nexes amb el present, els del36 tenien quasi els mateixos pro-blemes que nosaltres: treball an-goixant i sous a la baixa, habitat-ges prohibitius, educacióalienadora, desinformació, i mancade temps per desenvolupar tas-ques individuals i creatives, perparlar amb els amics i per cuidardel planeta. No ha canviat massa,però el més interessant és que vananar en la direcció correcta per cer-car solucions. -Per acabar, algun llibre quet’hagi impressionat recentment?-Sí, molt agradablement m’ha im-pressionat un llibre de Vicenç Mo-lina, “L’ou com balla”, de l’editorialEl Clavell, és una reflexió molt bo-nica sobre la memòria. I els llibresde Manuel Delgado, o els textosd’Octaedro, de “Pepitas de Cala-baza”, o dels companys del col·lec-tiu Etcétera sobre la Model, “100años bastan”.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

�Un plantejament llibertari cal que respecti i aculli la dissidència, només així pot ser dinàmic�

DOLORS MARÍN, HISTORIADORA DE L�ANARQUISME, ENTRE D�ALTRES

Purs

Jordi Martí Font, Priorat(jordimartif69@mesvilaweb.com)

Els purs són tan perillosos que s’ama-guen darrere cortines de paraules perno mostrar-se en tota la seva puresa,no fos cas que la resta dels mortals(fins i tot els purs es moren, de vells,accident o qualsevol altra vulgaritat)ens il·luminéssim amb els seus raigsde llum blanca -o negra- i ens sentís-sim com el que som al seu costat: nores.

No opinen sobre banalitats ni tansols sobre coses del dia a dia, no s’im-muten pels petits avenços que ens fancontents ni pels grans que ens fan fe-liços, perquè els seus objectius tenennoms amb majúscules i qualsevolcosa que no siguin aquestes paraulesels semblen poca cosa, misèries dequi viu subjugat a la dictadura de laconfabulació i els entreteniments per ala massa que som nosaltres. I experi-menten un odi implacable quan lesnostres pobres persones s’emocio-nen, quan riem i ens sentim divertitsde no ser tan absolutament perfectescom ells són dia sí i nit també. Es plan-tegen grans fites que porten a terme alseu cap i al món ideal que s’hi han fa-bricat, perquè, desenganyem-nos, elseu dia rere dia, les seves hores enllocs tan poc purs com el wàter, el llocde treball o un embús a la ciutat sóntambé part de la seva vida i per tant enpateixen tota la vulgaritat que nosal-tres portem associada per no voler sertan purs com són ells -o elles.

Ells també treballen, pobres, i mol-tes vegades en condicions precàries id’explotació intensa, però quan parlendel món del treball el pensen, que no elfan, com una palanca que els permet,entre idees i pensaments, avançaramb pas decidit cap a la gloriosa Re-volució Social

Per ser un bon pur cal tenir, abansque res, puresa de raça, és a dir ante-cedents llegendaris, passat de siglesimmaculades i present de paraulesben amples i grans. Així, si un pur uti-litza el nom de la secta per dir-se pur,no cal que faci res més que això perser-ho. Baixem a la terra: si un que esdiu “anarcosindicalista”, per posar unexemple que no té res a veure amb elque estem dient, s’ho diu tres cops aldia, no cal que faci assemblees, ni quedecideixi col·lectivament el que afectala col·lectivitat ni que tingui clar queels òrgans de gestió mai no seran exe-cutius... per què si ja s’és pur? I no usdic res si aquest un s’autoanomenaanarquista, llibertari o socialista dequalsevol altre tipus; aleshores no calpatir per res més que no sigui laimpol·luta lluïssor de les paraules. I ésque la puresa viu només en el món deles paraules i allí hi té un piset posat ipensat per ser dit però mai per sertocat, magrejat, remenat i, si cal, tambéacariciat. El tacte de la realitat fa tantde mal a la idea que sempre prefereixviure-hi lluny, molt lluny.

Sóc, ho declaro públicament, impur.Una desgràcia com qualsevol altra.Impur perquè el dogma em fa fàstic i lapuresa n’és el més tronat.

> LES PARAULES SÓN PUNYS

�És difícil criticarl�ortodòxia entrenosaltres mateixos�

Dolos Marín ha utilitzat per a la divulgació de la seva obra diversos formats: del vídeo documental a les publicacions, la ràdio, les classes, conferències i xerrades.

> LA FRASE...

�Jo proposo que lahistòria es faci des de baix�