jornada sobre les ocupacions - vallès occidental retorn i... · 2018-03-05 · 1. sÍntesi dels...
TRANSCRIPT
JORNADA SOBRE LES OCUPACIONS
IRREGULARS D’HABITATGE BUIT
Síntesi de les intervencions i bases per a l’establiment d’un
Protocol Comú d’Actuació a la comarca del
Vallès Occidental
Redacció: Lídia Garcia Ferrando
26 d’abril de 2017
1. SÍNTESI DELS PRINCIPALS CONTINGUTS DE LA JORNADA ...................... 3
1.1 Presentació ...................................................................................................... 3
President del Consell Comarcal del Vallès Occidental ........................................... 3
Diputat delegat d’Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona .................. 4
1.2 Col·laboració de la Generalitat de Catalunya amb els ajuntaments, en les actuacions davant l’ocupació irregular d’habitatges. .............................................. 4
Servei d’assessorament jurídic de la Direcció General de la Policia. ..................... 4
Actuacions d’Urgència en Matèria d’Habitatge, Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Generalitat de Catalunya .......................... 7
Departament de Treball, afers Socials i Família, Generalitat de Catalunya ............ 8
1.3 Il·lustració de casos d’actuacions municipals davant l’ocupació irregular d’habitatges. .......................................................................................................... 9
Ajuntament de Sabadell , Regidoria d’Habitatge, “Diagnosi i programa d’intervenció” ......................................................................................................... 9
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Oficina d’Habitatge, “Protocol d’actuació” .... 11
Ajuntament de Reus , Regidoria de Benestar Social, “Campanya Consells en cas d’ocupació d’habitatges” ...................................................................................... 13
PACH DE Sabadell, Comissió d’Obra Social, “Okupar per garantir el dret a l’habitatge” ........................................................................................................... 14
1.4 La perspectiva jurista ..................................................................................... 15
Mar Escutia, advocada de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i professora d’ESADE ............................................................................................ 15
Pablo Feu, advocat i assessor jurídic de l’Oficina d’Habitatge de Ciutat Vella, Barcelona ............................................................................................................ 16
1.5 Cloenda ........................................................................................................ 17
Secretari d’Habitatge i Millora Urbana, del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Generalitat de Catalunya ........................ 17
2. BASES PER A L’ESTABLIMENT D’UN PROTOCOL COMÚ ......................... 19
2.1 Anàlisi de la casuística d’ocupació ................................................................. 21
2.2 Mesures d’actuació ........................................................................................ 21
Governança entre els diferents nivells d’administració ......................................... 21
Estratègies d’intervenció transversals: Habitatge, àmbit social, territori. .............. 22
Àmbit del procediment judicial. ............................................................................ 23
Perspectiva dual: Llogaters-ocupants/ Comunitats de Propietaris ........................ 24
3/24
JORNADA SOBRE LES OCPACIONS IRREGULARS D’HABITATGE BUIT. CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL
En els darrers anys, els ajuntaments de la comarca del Vallès Occidental han detectat
l’existència de casos d’habitatges ocupats de manera il·legal a causa, entre d’altres
factors, del creixement del parc d’immobles desocupats i de les dificultats d’accés a
l’habitatge. L’ocupació ha esdevingut una situació que està present als municipis i una
preocupació pels ajuntaments en relació amb l’orientació que cal donar a l’acció
pública en aquest àmbit. Els ens locals es situen en un escenari complex en què
intervenen diferents aspectes: la prohibició legal de l’ocupació, les dificultats per
garantir el dret a l’habitatge, la convivència que se’n deriva a determinats barris o
comunitats de veïns, etc.
El present document constitueix un recull de les idees principals de la Jornada sobre
ocupacions irregulars d’habitatge buit per a l’orientació de l’acció pública en aquest
àmbit. La Jornada es va celebrar el 3 de febrer del 2017 al Consell Comarcal del
Vallès Occidental organitzada conjuntament per la Diputació de Barcelona i el Consell
Comarcal del Vallès Occidental i servirà per l’establiment de les bases d’un protocol
comú en matèria d’ocupació irregular d’habitatge. Aquest sumari es divideix en dos
blocs: en primer lloc es presenta una síntesi de les diferents comunicacions de la
Jornada tot extraient-ne les idees principals i, en base a aquest continguts, a
continuació es fonamenten les evidències per a l’establiment d’un protocol comú per a
l’acció pública de mesures davant les ocupacions irregulars.
1. SÍNTESI DELS PRINCIPALS CONTINGUTS DE LA JORNADA
1.1 Presentació
President del Consell Comarcal del Vallès Occidental
Ponent: Sr. Ignasi Giménez i Renom
El fenomen de l’ocupació irregular comença a ser un problema general a molts dels
municipis de Catalunya però cal distingir entre els diferents tipus d’ocupació irregular
per tal de poder donar respostes diferents a cada un dels casos. L’existència d’un
nombre important d’immobles buits en mans d’entitats bancàries o grans tenidors, és
un dels elements clau que fomenten l’ocupació irregular. La preocupació bàsica dels
ajuntaments davant aquesta problemàtica és:
- Adquirir capacitat per mobilitzar els habitatges buits de cada municipi
- Generar parcs d’ habitatge assequible
- Trobar respostes als problemes de convivència que genera el fenomen
4/24
Existeix un conflicte base en quan a drets: La prohibició legal d’ocupació davant el dret
de la protecció social dels ocupants. A més, s’afegeixen les dificultats per part de
l’administració per garantir encara un altre dret: el dret a l’habitatge digne. Aquesta
situació il·lustra les traves legals per garantir la cobertura legal necessària per poder
actuar des dels ajuntaments, és per això que es resta a l’expectativa de la llei 4/2016
del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en
risc d'exclusió residencia que indicarà els procediments que es podran endegar per
garantir el dret a l’habitatge; fins aleshores hi haurà un sentiment de desemparament
davant les ocupacions irregulars per part dels ens locals. Per aquest motiu, des dels
ajuntaments existeix especial interès en la resolució de com es concretarà el dret d’ús
per la declaració d’interessos socials de la cobertura de necessitat de l’habitatge.
Diputat delegat d’Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona
Ponent: Sr. Josep Ramon Mut i Bosque,
Les diferents maneres d’afrontar el fenomen de les ocupacions irregulars per part dels
municipis motiva la celebració de la Jornada. D’aquesta manera es vol arribar a la
creació d’un protocol comú d’actuacions perquè els ens locals disposin d’una eina que
permeti abordar la problemàtica d’una forma consensuada i igualitària.
Aquesta és una situació que no només afecta al Vallès, sinó a tot el país, i es tracta
d’una problemàtica transversal que afecta als diferents extractes socials. S’aporten
dades il·lustratives: el 50% de municipis de Catalunya reconeixen que estan
preocupats per les ocupacions irregulars i un de cada tres ha tingut algun problema
greu relacionat amb ocupacions.
Des de la Diputació es vol actuar sobre l’arrel de la problemàtica i evitar l’existència
d’habitatges desocupats. La complexitat de donar resposta s’agreuja pel conflicte de
drets i interessos que suposa gestionar els casos d’ocupació, però és des dels
municipis des d’on s’han de donar solucions.
1.2 Col·laboració de la Generalitat de Catalunya amb els ajuntaments, en les
actuacions davant l’ocupació irregular d’habitatges.
Servei d’assessorament jurídic de la Direcció General de la Policia.
Ponent: Sra. Ma. Pau Martí González, Cap del Servei d’assessorament jurídic
Intervenció centrada en el context normatiu que vincula el cos de mossos d’esquadra
amb les intervencions relacionades amb les ocupacions irregulars. Es mostra les eines
que es disposen des dels mossos d’esquadra per afrontar la problemàtica i quines són
les diferents realitats amb les que han de treballar. Sense plantejar la vessant social -
tot i que es reconeix la seva importància-, des d’un punt de vista estrictament jurídic
les ocupacions irregulars, enteses com aquelles ocupacions no consentides, s’
aborden des de tres perspectives:
- Àmbit penal: l’ocupació és constitutiva d’un delicte d’usurpació
5/24
- Àmbit civil: l’ocupació no entra dins els requisits que inclou un delicte
d’usurpació
- Àmbit administratiu- sancionador: Aquest nou enfocament s’activa amb
l’entrada en vigor de la Llei orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat
ciutadana al juliol del 2015
Aquesta exposició es basa especialment en la perspectiva penal: el codi penal sempre
ha establert una diferència clara entre els habitatges amb consideració de morada -
protegits per la persecució del delicte de inviolabilitat de domicili-, i aquells habitatges
que no constitueixen una morada i que el codi penal els protegeix mitjançant el delicte
d’usurpació.
La distinció entre aquestes dues modalitats, delicte de inviolabilitat de domicili i delicte
d’usurpació, introdueix una sèrie de diferències com ara quin és el bé jurídic protegit :
en el primer cas representa la intimitat domiciliària i en el segon el bé protegit és la
possessió.
Una altra diferenciació introduïda és la vocació o no de permanència: no és possible la
permanència en el delicte de inviolabilitat de domicili i, per contra, la permanència és
requisit en el delicte d’usurpació. En conclusió, els cossos policials entenen com
ocupacions irregulars els darrers casos d’ocupació, és a dir, els delictes d’usurpació.
Al juliol del 2015, en paral·lel a l’entrada en vigor de la Llei 4/2015, va executar-se una
reforma important del Codi Penal. La reforma no va afectar al delicte d’usurpació i, per
contra, es van mantenir les mateixes conductes delictives que ja existien. El delicte
d’usurpació preveu dues modalitats: la usurpació violenta i la modalitat pacífica. Cap
d’aquestes dues, ni les penes que comporten, van ser reformades: les ocupacions
violentes estan castigades d’un a dos anys de presó i les pacífiques amb una multa de
tres a sis mesos.
No obstant, tot i que la reforma del Codi Penal no va afectar aquests delictes, sí que
implica una modificació de manera colateral: Es va introduir una modificació general
per les penes dels delictes lleus i si anteriorment la usurpació o violenta estava
considerada com una falta, amb la reforma passa a tenir una consideració de delicte
lleu. Això té dues conseqüències en la tramitació d’aquest tipus de delictes: En primer
lloc, el jutge quan rep l’atestat de la policia no ha de fer cap mena d’instrucció,
automàticament pot citar a totes les parts per comparèixer el mateix dia i en un mateix
acte pot celebrar el judici. Aquest fet hauria de comportar una agilització de la
tramitació judicial per la via penal.
La segona conseqüència està relacionada amb la possibilitat de detenció: quan es
tracta d’un delicte lleu, les possibilitats de detenir per aquestes conductes es
converteix en una mesura totalment excepcional, només és possible quan l’autor no
tingui domicili conegut o no o aporti la fiança.
S’entén doncs, que els requisits que necessita la policia per poder iniciar actuacions
per un delicte d’usurpació, són:
6/24
- L’habitatge no pot tenir la consideració de morada i ha d’haver una vocació de
permanència
- La titularitat del immoble ocupat ha de pertànyer a una persona diferents a la
que la està ocupant. Es per aquest motiu que la policia abans d’entrar a cap
immoble ocupat necessita que s’acrediti la titularitat( mitjançant escriptura
pública, contracte, etc.)
- Certificar que el titular no autoritza l’ocupació. Això normalment s’obté
mitjançant la interposició de la denúncia
- Acreditar que la persona que ocupa l’immoble no disposa de cap títol jurídic
que legitimi aquella ocupació. Com per exemple un contracte o una qüestió de
facto amb una situació de precari
- La persona que ocupa l’immoble ha de ser conscient de que li és aliè o que no
és una ocupació consentida per part del propietari
Els supòsits que queden exclosos de la via penal -a banda dels casos pertanyents a la
jurisdicció civil-, són:
- Habitatges inhabilitats, abandonats, sense condicions per poder ser habitats
- Les ocupacions fugaces o temporals
El cos policial pot actuar d’ofici i practicar el desnonament quan s’assabenta del delicte
en el mateix moment que s’està cometent. Por actuar davant un supòsit de flagrància i
actuar d’ofici sense la necessitat d’una autorització judicial.
Sobre aquest tipus d’actuacions la policia es troba amb una trava: el no establiment
d’una norma sobre el temps que ha de romandre una persona a un domicili perquè
tingui la consideració de morada. Cada jutjat ha establert el seu propi criteri (24, 48 ó
72 hores) . El problema dels cosso policials radica en que si s’estima que aquell
immoble té consideració de morada, pot ser que la pròpia policia, amb l’acte de
desocupar l’habitatge, estigui incorrent responsabilitat penal. Davant el dubte, la
policia sempre ha de demanar l’autorització judicial.
Finalment, la ponent exposa dues problemàtiques actuals que afecten a l’actuació
policial davant la desocupació irregular d’habitatge:
- L’ocupació d’habitatges de protecció oficial és una problemàtica comunicada
habitualment pel Departament d’Habitatge. El codi penal no distingeix segons
de qui sigui la titularitat, per tant la policia ha d’emprar les mateixes normes que
utilitza per actuar davant l’ocupació d’un habitatge de protecció oficial que un
habitatge de titularitat privada.
- Preocupa especialment a la policia, la proliferació de grups que ocupen
immobles y il·legals per després facilitar-lo a un tercer mitjançant un preu únic o
mitjançant un “lloguer”. I, d’altra banda, grups que es dediquen a extorsionar a
persones perquè desallotgin els seus habitatges sense haver d’anar a cap
mena de via policial o judicial. Aquestes dues situacions representen
dimensions molt més complicades per a l’actuació policial.
7/24
Com a conclusió: la policia es deu totalment a la legalitat i ha d’aplicar les mateixes
garanties al aplicar la llei sobre la persona que és denunciada per cometre una
ocupació com quan aplica la llei sobre el propietari perquè ha tingut alguna conducta
també irregular. La legalitat amb que opera la policia obliga a desnonament
absolutament reglats, sinó és així recau una responsabilitat legal sobre el propi
funcionari. Es vol també deixar constància que la policia no pot entrar a valorar l’estat
de necessitat de la persona ocupant, aquest eximent és una valoració estrictament
judicial .
“Aquesta legalitat a la que està subjecte la policia que impera a tots els actors ens
involucra igual independentment que la titularitat sigui pública o privada”
Actuacions d’Urgència en Matèria d’Habitatge, Departament de Governació,
Administracions Públiques i Habitatge, Generalitat de Catalunya
Ponent: Sra. Sílvia Grau Fontanals, Directora Operativa d’Actuacions d’Urgència en
Matèria d’Habitatge
En referència a l’habitatge La Llei 24/2015 del 29 de juliol, de mesures urgents per a
afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, implica un punt
d’inflació en la problemàtica d’ocupacions irregulars ja que aquesta Llei estableix que:
Qualsevol persona que es troba en un procés de desnonament té dret a un
reubicació adequada.
Per l’establiment d’aquest punt de la Llei es treballa sobre els següents aspectes:
- Concepte de desnonament s’ha d’entendre com un concepte ampli i no
restringit
- Concepte d’ “habitatge habitual” i s’acorda que pot acollir-se a la
declaració del IRPF on s’entén habitatge habitual per un període de 6
mesos
- Concepte “reallotjament” adequat: No existeixen aquí condicions
territorials o específiques, sinó el que determinarà que sigui adequat
serà el manteniment de la composició familiar i per necessitats bàsiques
acreditades ( ex. habitatges amb ascensors per discapacitats o
mobilitats reduïdes)
L’òrgan encarregat de facilitar les reubicacions residencials adequades per
aquelles persones en processos de desnonaments són les Meses
d’Emergència: cada Mesa d’Emergència tenia un reglament propi pel qual es
reconeixia quines eren aquelles persones en situació de vulnerabilitat. Amb la
Llei es modifica el reglament per tal d’establir un vàrem per reconèixer la
vulnerabilitat de les persones en processo de desnonament. En aquest
procediment l’aportació de l’Informe social serà fonamental per l’assignació
d’un nou habitatge.
8/24
S’aporten dades sobre Meses d’Emergència: al 2016 s’han triplicat les
sol·licituds per a les Meses d’Emergència . A la Mesa de Catalunya es passa
de 500 sol·licituds al 2015 a 1.540 sol·licituds a l’any 2016. D’aquestes
sol·licituds només un 20% són per situacions de d’ocupacions irregulars1 i
només un 40% d’aquets casos són resolucions favorables. La resta, el 60% es
desestimen perquè la situació de vulnerabilitat no està prou acreditada.
Problemes en que s’afronta Habitatge en els processos de desnonament:
- Atorgat els habitatges per desnonament, es produeix una ocupació justament
en aquests habitatges.
- Existència de parc d’habitatge buit però sense possibilitat de recuperar la
titularitat
- Existència d’habitatge buit però ja amb adjudicació
Des de l’Agència d’Habitatge s’han fet convenis de col·laboració amb entitats
financeres que tenien parc d’habitatge buit per poder desnonar a persones que
passaven per les Meses. Les entitats financeres han cedit 2.107 habitatges a través de
convenis
Pel que fa a la Llei 4/2016 del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a
l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial es destaca la seva
importància per abordar els problemes de convivència amb la comunitat que pugui
generar d’una situació d’ocupació irregular. Justament és aquest un dels factors
fonamentals que es vol treballar des de la Generalitat, principalment per oferir
recolzament a les Comunitats.
Departament de Treball, afers Socials i Família, Generalitat de Catalunya
Ponent: Meritxell Benedí, Responsable de Projectes Estratègics
El paper fonamental des del Departament de Treball, afers Socials i Família és
l’atenció social de les persones que estan en la majoria d’habitatges ocupats. Es
reivindica des d’aquest àmbit, la necessitat de construir un coneixement nou en el que
estiguin involucrats diferents actors.
Reflexió sobre per què aquest fenomen s’ha intensificat en els darrers anys:
La insuficiència de parc d’habitatge
Disponibilitat d’habitatge buit desocupat
La crisi des del 2007 i les polítiques d’austeritat
1 Les Meses d’Emergència no només s’ocupen de problemàtiques relacionades amb
d’habitatge, també: casos de violència masclista, infrahabitatge, desnonaments de
lloguer de particular i altes situacions de vulnerabilitat.
9/24
Per tant, això obliga a deixar d’actuar prenent decisions unilateralment i realitzar
intervencions compartides. Actuar des d’Afers socials, des d’Habitatge, des de
Seguretat, des de l’acadèmia i també involucrar als grans tenidors. Igualment obliga a
repensar les polítiques de dalt a baix i compartir responsabilitat sobre qüestions que
són bàsiques, com el dret a l’habitatge.
Des del Departament es realitzen principalment dos tipus d’intervencions que aborden
aquest fenomen:
- Atenció d’urgència social, aquest permet desnonaments d’urgència. El finançament
es realitza a través dels ens locals a través del Contracte Programa amb el
Departament
- Abordatge de Situacions de sense Llar: aquest és una abordatge nou que es va
iniciar al 2016. Es tractaran els casos de sensellarisme , que no passin per les Meses.
Des del Departament s’ha detectat que el problema s’aborda d’una manera diferent
segons l’ens local que l’està gestionant, per tant hi ha una iniquitat territorial , això
propicia que persones en situacions similars tinguin una atenció diferent. També des
del Departament es vol co-liderar una resposta conjunta al fenomen partint de la
interinstitucionalitat i la coordinació de diferents serveis. Aquest treball conjunt es pot
realitzar als espais dels Consells Territorials de Serveis Socials Bàsics. Finalment, es
vol anotar que és necessari un abordatge preventiu del fenomen que incorpori també
als actors presents a les Jornades però també als grans tenidors.
1.3 Il·lustració de casos d’actuacions municipals davant l’ocupació irregular
d’habitatges.
Ajuntament de Sabadell , Regidoria d’Habitatge, “Diagnosi i programa
d’intervenció”
Ponent: Sra. Glòria Rubio, Regidora d’Habitatge
Presentació del programa d’intervenció iniciat des de l’Ajuntament de Sabadell,
concretament des del Servei d’Habitatge però també coordinat amb altres serveis.
En primer lloc es ressalta la importància de la no estigmatització de les persones que
estan ocupant irregularment. Si aquest fenomen es produeix és, en gran part, perquè
des de l’administració no es dona resposta ni tampoc els grans tenidors no es fan
responsables tampoc d’aquesta situació. A més donada l’obligació d’inscriure’s a un
padró municipal, els ajuntaments estan vetllant pel dret de poder empadronar-se de
totes aquelles persones que estan en ocupació irregular. Gràcies a les dades del
padró, sovint es facilita informació valuosa per a les diagnosis del context d’ocupació
irregular de cada municipi.
10/24
Exemple de dades de Diagnosi del Programa:
NOMBRE D’HABITATGES OCUPATS QUE FIGUREN AL PMH 992
PERSONES EMPADRONADES EN HABITATGES OCUPATS 2985
LA MITJANA D’EMPADRONATS PER HABITATGE OCUPAT ÉS DE 3,03 MENTRE QUE LA RESTA DE
LA POBLACIÓ ÉS DE 2,38
ELS HABITATGES OCUPATS A SABADELL REPRESENTEN L’ 1,12 % DEL TOTAL DELS
HABITATGES DE LA CIUTAT
FRANJA D’EDATS: El 37,21 % es situa a la franja de 0-14 anys
TIPOLOGIA I PROPIETAT DELS HABITATGES OCUPATS:
BLOCS AMB 2 Ó MÉS HABITATGES OCUPATS 37
BLOCS SENCERS OCUPATS 19
EL NOMBRE TOTAL D’HABITATGES DELS BLOCS OCUPATS ÉS DE 228
NOMBRE TOTAL D’HABITATGES 624 D’ENTRE AQUESTS 4 FORMEN PART DE L’OBRA SOCIAL DE
LA PAHCS
CASES UNIFAMILIARS 103
HABITATGES OCUPATS DEL PARC PÚBLIC 30 EL 87,2 % DELS HABITATGES OCUPATS A
SABADELL PERTANYEN A PERSONES JURÍDIQUES (ENTITATS FINANCERES, FONS DE
TITULITZACIÓ, IMMOBILIÀRIES,..
Les Intervencions fins ara han estat:
NEGOCIACIÓ DE SUSPENSIONS CAUTELARS DELS DESNONAMENTS PER OCUPACIÓ
INTERMEDIACIÓ AMB LES ENTITATS FINANCERES PER TAL DE DESENVOLUPAR CONVENIS
SUSPENSIÓ DELS ARTICLES DE LA LLEI 24/2015 QUE OBLIGAVA ALS GRANS TENIDORS A
OFERIR LLOGUER SOCIAL A LES FAMÍLIES.
LLEI 4/2016 HABITATGE: SUPORT A COMUNITATS DE VEÏNATGE ACCIÓ SOCIAL: ATENCIÓ
FAMÍLIES EN SITUACIÓ D’OCUPACIÓ IRREGULAR
POLICIA LOCAL: INTERVENCIONS RELACIONADES AMB INTENTS O COMPROVACIÓ
D’OCUPACIONS
Davant aquesta situació es dissenya el programa que es presenta a les Jornades
11/24
Eixos del programa:
1. COMUNITATS D’ESCALA I OCUPACIONS: Acompanyament a les comunitats
de propietaris on s’ha ocupat irregularment;
a. Intermediació entre ocupants i veïnatge amb l’objectiu d’integrar als
ocupants a la dinàmica de la comunitat
b. Seguiment de les persones que generen algun tipus de problema lleu o
de convivència
c. Derivació o coordinació amb policia municipal en els casos que es
detecten situacions que sobrepassen l’àmbit de l’habitatge
2. EDIFICIS PLURIFAMILIARS i UNIFAMILIARS
Realització de diagnosi per dur a terme intervenció socioeducativa i
d’intervenció
3. PROCESSOS I REGULARIZACIONS
Intermediació entre persones ocupants i tenidors : sol·licitar als grans tenedors
aturar els desnonaments cautelarment, intervenir amb el jutjat per la
regularització de les famílies que ho sol·liciten. Cal acompanyat als processos
de regularització per la seva complexitat i dificultat
4. RELACIÓ AMB ENTITATS I AGENTS DEL TERRITORI I SUPRAMUNICIPALS
Establiment de canals de col·laboració, atenció a les entitats en matèria
d’ocupació, orientació i assessorament.
Treballs de coordinació i derivació
Establiment d’espais espais de treball conjunt per a les estratègies
supramunicipals a nivell comarcal per posar en comú objectius.
Reptes:
Aconseguir el màxim de regularitzacions i l’establiment amb d’un pla de treball
que garanteixi la solidesa del procés
Enfortiment de línies de coordinació interna dins l’ajuntament per donar
respostes transversals, creació d’equips mixts
Elaboració de propostes per la normalització de subministraments d’habitatges
ocupats
Treball per eradicar els grups organitzats que es lucren amb les ocupacions
irregulars. Coordinació amb cossos policials
Incidir des de municipal per incorporar a legislació estatal i autonòmica
elements de reconeixement d’aquestes situacions entenent el dret d’accés a
l’habitatge com a fonamental
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Oficina d’Habitatge, “Protocol d’actuació”
Ponent: Sra. Griselda Fenàndez, Cap Oficina d’Habitatge
12/24
S’inicia la intervenció amb la descripció del context vinculat a la problemàtica de
l’ocupació irregular a Vilanova i la Geltrú.
70% Habitatge principal
30% Segones residències
Percentatge elevat d’habitatges unifamiliars
797 habitatges buits al 2016
246 pisos d’entitats bancaries amb expedient obert per ús anòmal
El procés de la implantació d’un Protocol d’Actuació s’origina des de l’Oficina d’Atenció
Ciutadana que és des d’on es gestiona el Padró municipal, es detecta un increment
important de sol·licituds de persones que viuen ocupant irregularment i que volien
empadronar-se al municipi entre l’any 2013 ( 18 sol·licituds) i el 2014 ( 108 sol·licituds).
Des de l’Oficina Local d’Habitatge també es detecta un augment d’expedients per
ocupació irregulars, especialment al 2015.
Es crea un Grup de Treball per tractar la problemàtica, les directrius són:
Anàlisi prèvia de la situació: Diagnosi basada en la sincronització de la
informació que cada un d’aquestes àrees té sobre la problemàtica
Treball transversal dins l’ajuntament: El grup de treball està liderat per
persones vinculades a l’alcaldia i hi participen les àrees d’Habitatge,
estadística i Padró, Afers socials, Policia Local i Convivència.
Davant un primer anàlisi de la situació es crear una Comissió que es reuneix
mensualment, estudia cada un dels casos i pren les decisions referents a les
problemàtica d’ocupació irregular a Vilanova i la Geltrú.
La Diagnosi mostra:
Les ocupacions es distribueixen de manera disseminada pel territori:
ocupacions tant en zones amb habitatges d’alt nivell com en barris més
deprimits.
S’ha d’abordar la problemàtica tenint en compte les diferents motivacions per
ocupar: necessitat urgent d’allotjament sense ingressos suficients o persones
amb ingressos limitats, raons ideològiques , necessitat d’empadronament per
accedir a prestacions social bàsiques, etc.
Davant aquest context les actuacions es concreten en:
La creació d’un protocol amb els objectius:
- Garantir el dret i el deure d’empadronament a tots els ciutadans.
Establiment d’un procediment d’empadronament en els casos
d’ocupació. Aquest procés es realitza amb un procés via alcaldia perquè
el ciutadà tingui la certesa jurídica de que obtindrà una resposta.
Quan un ciutadà ocupant demana empadronament es dona trasllat a
diferents departaments municipals però també a la propietat
13/24
- Detectar i evitar casos de persones que no resideixen a l’habitatge però
demanen padró per accedir a prestacions
- Evitar problemes de convivència i increment de la conflictivitat
- Procediment que permet l’estudi detallat de cada cas:
Coordinació amb afers socials
Coordinació amb policia local principalment per si es va a fer el
reconeixement a l’habitatge de si efectivament està ocupat o no
Incorporar la Valoració de la convivència
Mediació amb les entitats financeres:
- Regularització de determinades situacions
- Reubicacions de les persones afectades
- Valoració de les multes per ocupacions injustificades
Aquestes eines permeten: tenir un coneixement de les persones que ocupen i les
seves necessitats, acompanyar i assessorar legalment, cobrir les seves necessitats
bàsiques, conèixer l’estat dels immobles, tenir dades actualitzades sobre habitatges de
bancs. A més, també a possibilitat la col·laboració amb entitats i plataformes i posada
en comú informació valuosa per abordar la problemàtica i treball coordinat entre
Oficina d’Habitatge i Afers Socials, detecció acurada de la necessitat d’habitatge
social. Un dels aspectes fonamentals per combatre aquesta problemàtica és l’augment
del parc d’habitatge públic.
Ajuntament de Reus , Regidoria de Benestar Social, “Campanya Consells en
cas d’ocupació d’habitatges”
Ponents: Sra. Montserrat Vilella, Regidora de Benestar Social, Miquel Molina,
Sargent de la Guàrdia Urbana del grup de l’Àrea de relacions amb la comunitat
Des de l’ajuntament de Reus no es vol implementar polítiques que “afavoreixen les
ocupacions” sinó que es promociona que les persones puguin tenir un accés digne a
l’habitatge però no a través de l’ocupació. Es defensa la propietat privada però no es
posiciona sistemàticament en contra de tots els casos d’ocupacions irregulars. Això
implica objectius similars a altres ajuntaments però diferents formes d’abordar la
problemàtica.
Del 2013 al 2015 s’inicia un programa de prevenció de les ocupacions. Un programa
destinat a evitar les ocupacions que provoquen problemes de convivència. El
programa és fruit d’un protocol intern que es crea al 2013/14 i que es treballa des de
les àrees de: Seguretat ciutadana, Guàrdia Urbana, Arquitectura i Urbanisme, Oficina
d’Habitatge, Afers Socials, Salut Pública i, finalment, per qüestions d’empadronament,
des de Població.
El protocol tracta tres aspectes: Com procedir per prevenir ocupacions? com procedir
quan l’habitatge és ocupat? Quines prevencions s’han de tenir quan l’habitatge es
desocupa per tal que no es torni a ocupar? D’aquestes qüestions sorgeixen dues
accions:
14/24
- La creació d’una base de dades ( no un Cens): dades de persones
identificades com ocupants i que creaven problemes de convivència
perquè es pogués avançar en la desocupació. Per a la recopilació
d’informació es compta amb la col·laboració de veïns
- La Campanya “Consells en cas d’ocupació d’habitatges”:
La campanya clarifica conceptes sobre el que es pot fer o no,
dirigida als veïns d’una comunitat afectada per ocupacions
irregulars.
Procediments d’ordenació i convivència i de respecte als drets
de tots els ciutadans. Es va convidar a totes les AAVV per
treballar conjuntament.
Realització d’un díptic informatiu: què s’ha de fer en cas de
detectar una ocupació? On adreçar-se? On aconseguir
informació?
Aquest només constitueix un dels programes que es treballa des de l’ajuntament de
Reus. Des d’altres àrees es treballen paral·lelament temes com assessorament el
deute hipotecari, treball amb la Mesa de mediació, sancions a les entitats financeres,
etc. I s’entén el problema de l’habitatge com un tema polièdric que s’ha de tractar des
de diferents àmbits.
Es conclou la intervenció amb l’explicació de les tasques policials destacant la
importància del treball col.laboratiu amb altres àrees de l’ajuntament, especialment
amb Afers Socials. Les principals funcions de la policia municipal segons el protocol :
- Evitar l’ocupació a habitatges que estan en procés d’ocupació
- En el cas que l’ocupació ja s’hagi comès, filiar a les persones ocupants
- Comprovació del cadastre per examinar a qui pertany el immoble
- Indicar al propietari que realitzi la pertinent denúncia
- Informar als veïns de quina és la situació i establir una comunicació
amb la comunitat per poder aixecar actes en accions incorrectes que ho
requereixin i adjuntar-les a l’activitat judicial que ja estigui enllestida
- Detectar si els ocupants estan en situació de vulnerabilitat socio-
econòmica comunicar-ho a Afers Socials
PACH DE Sabadell, Comissió d’Obra Social, “Okupar per garantir el dret a
l’habitatge”
Ponent: Sr. Oriol Sorolla, membre de la Comissió d’Obra Social de la PAHC de Sabadell
(Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi)
La PACH té com a objectiu principal lluitar per a un habitatge digne per a tothom. La
comunicació vol reflectir com es viu l’ocupació des del punt de vista de les persones
ocupants i col·lectius en risc d’exclusió social. Es llegeix un manifest en el que es
destaca:
15/24
- Aportació de dades: 6 milions (aprox.) d’habitatges buits a l’Estat Espanyol,
la majoria propietat d’entitats financeres. 7000 habitatges buits a Sabadell.
159 desnonaments diaris a Espanya, més de 30 a Catalunya.
- Es realitza una síntesi de com s’ha arribat a aquesta situació. El context és
fruit de l’especulació amb un dret bàsic com és l’habitatge, la quasi
inexistència d’habitatge de lloguer i la bombolla del mercat de lloguer amb
preus desorbitats, la pressió dels crèdits hipotecaris, insuficiència de parc
públic d’habitatge social i la gentrificació de certes zones de les ciutats. Per
totes aquestes raons moltes persones s’han vist obligades a ocupar.
- No s’ha d’estigmatitzar l’ocupació ni equiparar-la a delinqüència. Les
persones que ocupen són víctimes de l’exclusió residencial i l’administració
té l’obligació de garantir el dret a l’habitatge i per tant, hauria de regularitzar
aquestes situacions.
- És important que l’administració tingui en compte la situació dels barris més
vulnerables i que doni solucions davant el risc de l’exclusió socials.
- Igualment des de l’administració s’ha de combatre els grups “màfies” que
s’estan lucrant amb la situació de l’habitatge i les ocupacions. És important
entendre que la gran majoria d’ocupacions no estan vinculades a aquestes
activitats delictives, la majoria de persones que ocupen és per cobrir
necessitats bàsiques.
- Tampoc s’ha d’estigmatitzar equiparant els problemes de convivència amb
determinats tipus de tinença d’habitatge. Els problemes de convivència als
barris existeixen més enllà del tipus de tinença de les persones que hi
viuen. Cal, davant els problemes de convivència, establir programes
d’arrelament comunitari i plans de barri amb dinàmiques d’inclusió social.
Des de la PACH es demana a l’administració: regularitzar a les persones que estan
ocupant i estan en risc d’exclusió social, estratègies integrals de lluita contra la
pobresa, combatre a aquells agents que s’han lucrat amb el benefici extret del dret
bàsic de l’habitatge i redefinir les polítiques en matèria d’habitatge, total aplicació de
les lleis vigents -especialment la Llei 4/2016-, ampliació del parc públic d’habitatge
social i mecanismes públics de control del mercat de lloguer.
1.4 La perspectiva jurista
Mar Escutia, advocada de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i
professora d’ESADE
Exposició dels procediments existents davant una ocupació irregular. Tant en l’àmbit
civil com en el penal la principal qüestió jurídica a respondre és a qui pertany la
possessió del immoble.
- Àmbit penal: vinculat al delicte d’usurpació de béns immobles
- Àmbit civil: Aquesta comunicació es basarà principalment en exposar
les característiques dels procediments jurídic des de l’àmbit civil.
16/24
Existeix, en l’àmbit civil un contrarietat: la no existència d’un procediment adequat per
l’ocupació irregular. Tot i que existeix el desnonament per precari, del qual parteixen
gran part dels desnonaments actuals, aquest no s’ajusta a la realitat estricte de la
majoria d’ocupacions perquè es suposa, en un inici, que el propietari cedeix
voluntàriament la possessió de l’immoble a l’inquilí. Aquest és el procediment és el
més freqüent perquè és un judici verbal i implica un procés més senzill i curt. El
procediment judicial es centrarà en analitzar qui té el dret sobre l’immoble.
També s’ha de tenir en compte en tots aquest processos des de la vessant de les
comunitats de propietaris. Es produeixen molts conflictes arran de les ocupacions
irregulars i no s’ha d’oblidar que a la comunitat de propietaris l’agent responsable és el
propietari i no l’ocupant. Sovint, mitjançant l’acció de cessació, es sotmet a la
comunitat de propietaris a procediments llargs i costosos on hi ha es té eines per
paralitzar ocupacions. Per aquest motiu la mediació des de l’àmbit local serà
fonamental.
No es fàcil conjugar la funció social de la propietat amb el dret a la propietat privada.
La funció social de la propietat no pot anar mai a espatlles de la propietat privada.
Entre tots hem d’incentivar a poder polítics i legislatius perquè creïn mecanismes i
recursos perquè la funció social de la propietat sigui efectiva. Hem de fer efectiva la
funció social de la propietat però no penalitzant a la propietat privada.
Pablo Feu, advocat i assessor jurídic de l’Oficina d’Habitatge de Ciutat Vella,
Barcelona
Des del punt de vista legal, es necessiten respostes àgils a una problemàtica real, això
obliga als juristes a ser imaginatius per “exprimir” les lleis vigents. L’exposició es centra
en diferents maneres d’aplicar el dret davant les ocupacions sense títol legítim. Els
mecanismes d’ordenació jurídica donen respostes diferents en funció de quina és la
situació d’ocupació, per tant, les ocupacions il·legítimes no són homogènies i tampoc
les actuacions davant aquestes ocupacions poden ser iguals.
Quan una ocupació es justifica per una necessitat d’habitatge el tractament
administratiu que se li ha d’atorgar és molt diferent que quan l’ocupació no justifica la
necessitat d’habitatge. Per aquest darrer tipus d’ocupacions, normalment relacionats
amb activitats delictives, es pot emprar L’article 33 de la Llei de l’Habitatge que
al·ludeix a les declaracions d’inhabitabilitat, i s’empra per aquells casos que necessiten
actuacions ràpides i no poden esperar a un procediment judicial. L’article permet
objectivar l’ocupació per causes objectives de risc del propi ocupant. No es recomana,
en cap cas, l’aplicació de l’article en casos d’ocupació per necessitat d’habitatge.
Aquesta és una mesura totalment excepcional aplicada en casos que no tinguin a
veure amb ocupacions que responguin a una necessitat d’habitatge i si amb possibles
comportaments delictius.
El problema de l’habitatge és únic i comú i s’ha d’evitar les ocupacions permanents
perquè no proliferin els casos d’ocupacions no consentides. S’ha de solucionar
situacions de manca de conservació per no facilitar les desocupacions. Els casos més
nombrosos son aquells en que l’immoble s’ocupa per complir una necessitat
17/24
d’habitatge i, sovint aquest casos son ocupacions permanents degut a un procés que
no ha estat tractat a temps i a una situació de manca de conservació de l’habitatge que
tampoc s’ha corregit a temps. Per tractar aquets casos la implicació del propietari és
fonamental en el procés i l’administració no és l’únic actor que ha de resoldre el
problema. S’ha de vincular al propietari i fer-li saber que té un immoble amb deficient
estat de conservació i que ha de posar els mecanismes legals perquè el immoble
tingui un estat de conservació adequat. Es girarà al propietari una ordre d’execució i en
el cas d’ocupació irregular de l’immoble, se li demanarà que resolgui aquesta situació
d’ocupació irregular.
S’entén doncs, que davant aquest tipus d’ocupacions irregular l’administració ha de
tutelar però no ha de resoldre. En aquest context, s’ha d’intervenir sobre l’habitatge per
adequar-o a condicions d’habitabilitat però també s’ha de regularitzar les persones que
hi viuen dins, ja sigui voluntàriament o subsidiàriament a través de l’administració però
sempre a càrrec del propietari i implicant-lo.
L’article 38 de la Llei de l’habitatge que al·ludeix a les Ordres de conservació dels
immobles, aquest article s’utilitza per arribar a l’article 39 de la mateixa llei que
estableix els Convenis. A través d’aquests Convenis poden pressionar al propietari a
complir el seu deure, doncs així l’administració alleujarà la seva potestat sancionadora
condonant la sanció si el propietari soluciona íntegrament la situació. Aquesta solució
pot passar per la donació d e l’habitatge per transformar-lo en habitatge social o a
regularització de l’edifici i de les persones ocupants, si això és possible. Per tant, de
nou, és necessari implicar al propietari incomplidor de la situació que genera.
S’acaba la intervenció fent referència a les “noves runes” és a dir, aquells habitatges
que s’han quedat sense finalitzar. Per tractar els casos d’ocupació sobre aquests
casos, una eina important és el Registre de Solars sense Edificar. Aquest registre
facilita la substitució forçosa de la voluntat del propietari per solucionar aquestes
situacions i permet arribar a convenis per convertir en propietat horitzontal els edificis
afectats, regularitzar ocupacions i destinar part dels habitatges inacabats a habitatge
social.
1.5 Cloenda
Secretari d’Habitatge i Millora Urbana, del Departament de Governació,
Administracions Públiques i Habitatge, Generalitat de Catalunya
Ponent: Sr. Carles Sala i Roca, Secretari d’Habitatge i Millora Urbana, del
Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.
Existeix una preocupació transversal a molts departament de l’administració
autonòmica sobre la problemàtica de les ocupacions irregulars i una consciència de
que les solucions són complexes, especialment per no disposar d’alguns instruments
competencials en l’àmbit processal.
Per concloure la jornada es vol recordar, una sèrie d’eines que des dels ens locals
s’han de tenir present a l’hora d’abordar la qüestió:
18/24
- L’article 15 de la Llei 4/2016 sobre l’expropiació de l’ús de fruit . L’
article permet expropiar l’ús d’habitatges buits com d’habitatges ocupats
irregularment. A partir d’aquesta via també es poden solucionar altres
situacions de regularització, si és aquest l’interès de l’ajuntament, en els
casos situacions de famílies en vulnerabilitat.
- Convenis amb les entitats financeres. Aquest convenis sovint són
generados de debat qüestionant si les signatures per la cessió
d’habitatges han d’acceptar assumir, per part de l’administració,
habitatges ocupats. Normalment s’accepten aquestes situacions per
part de l’administració i s’intenta donar solució a les famílies en risc
d’exclusió social.
- El Dret de Tanteig i Retracte. És aquest un instrument útil per poder
ampliar el parc públic d’habitatge a un preu raonable i de manera
immediata. Es demana utilitzar aquesta eina de la qual disposa
l’administració i es recorda que es pot utilitzar tant en habitatges buits
com en habitatges ocupats.
Es conclou amb agraïments i felicitacions per la Jornada a totes les persones i
institucions assistents.
19/24
2. BASES PER A L’ESTABLIMENT D’UN PROTOCOL COMÚ
En la segona part del document es presenten les conclusions extretes de la Jornada
com a elements clau per a desenvolupar un Protocol d’actuació comarcal en casos
d’ocupació irregular d’habitatges. Per iniciar qualsevol procés vinculat a aquesta
problemàtica és fonamental entendre que el fenomen de l’ocupació irregular parteix
d’un problema estructural i ja quasi endèmic en la nostra societat: la dificultat
d’accés al dret bàsic de l’habitatge, la impossibilitat de les administracions –fins el
moment- de garantir un habitatge digne per a tothom. A aquesta situació se li afegeix
el context de crisi de la darrera dècada i l’existència d’un important parc d’habitatges
buits producte de la mateixa crisi i/o de determinades pràctiques especulatives.
Es presenta així, un fenomen que planteja un escenari complex i que requereix
d’intervencions transversals sobre múltiples àmbits: habitatge, benestar social,
seguretat, convivència i cohesió social, àmbit jurídic, etc.
La transversalitat d’àmbits implica, en el plànol de la governança, una col·laboració
vertical entre els diferents nivells d’administració i, alhora, horitzontal dins cada una les
àrees d’una mateixa administració. No només es tracta d’una problemàtica que
requereix d’intervenció integrals sinó que, a més, planteja una dualitat complexa al
haver de contemplar tant la perspectiva del llogater-ocupant, com la dels propietaris o
l’administració com a titular de béns públics.
El recull de les idees principals de la Jornada esbossen l’ esquema d’un protocol
comú als ens locals per a l’acció pública de mesures. A partir del contingut de la
jornada s’extreuen dos temes cabdals que constituiran els eixos per a la construcció
de les estratègies a seguir: l’anàlisi i descripció de la casuística d’ocupació i mesures
eines concretes d’actuació.
20/24
Figura I: Bases per a un protocol comú als ens locals per a l’acció pública de mesures Bases per a un protocol comú als ens locals per a l’acció pública de mesures
21/24
2.1 Anàlisi de la casuística d’ocupació
L’ocupació irregular d’habitatges buits no respon a una sola causa ni pren una única
forma per tant
no pot tenir un tractament homogeni. L’establiment de diferents tipologies
d’ocupació i les diagnosis detallades dels diferents casos marcaran l’itinerari que
s’haurà de seguir en la resolució de la problemàtica.
El punt de partida de les mesures que es podran aplicar ha de ser una acurada
diagnosi on els principals factors a tenir en compte seran:
- Si l’ocupació s’ha efectuat sobre un immoble de titularitat pública o privada.
Aquesta distinció afectarà sobre tot al tractament jurídic sobre el cas, que es
sustentarà sobre el dret a la propietat i/o un bé jurídic protegit per l’esforç
econòmic comú de tota la societat.
- Ocupació individual o col·lectiva. Si l’immoble o els immobles han estat ocupats
per una persona o una unitat familiar o, per contra, per un col·lectiu més
nombrós com per exemple clans familiars o una ocupació simbòlica la qual
habitualment involucra a un nombre major de persones.
- Ocupació pacífica o intimidatòria. La distinció entre aquestes dues modalitats
d’ocupació serà clau, per exemple, en la tramitació dels procediments policials.
- Ocupació per proveïment de necessitats bàsiques o ocupació simbòlica. En el
cas d’ocupació de l’habitatge per cobrir drets i necessitats bàsiques s’ha de
considerar:
o La situació econòmica dels ocupants
o La presència de menors
o Risc d’exclusió social
L’anàlisi i la tipificació de les diferents situacions que poden plantejar un context
d’ocupació irregular permetrà la planificar diferents estratègies d’actuació que
s’ajustaran a cada un dels casos.
2.2 Mesures d’actuació
El disseny de mesures i eines concretes d’actuació en l’ocupació irregular d’habitatge,
ha de prendre en consideració: per una banda, les diferents formes de col·laboració
entre i intra administracions. En segon lloc, la intervenció haurà de contemplar sempre
la transversalitat de la problemàtica i dependrà de diferents àmbits d’actuació. També
és important que es contempli la perspectiva jurídica des del primer moment del
procés d’intervenció. Finalment, l’enfocament dual llogater-ocupant i propietari que
planteja la necessitat d’estratègies diferents però consensuades i coordinades.
Governança entre els diferents nivells d’administració
La complexitat de la problemàtica i les múltiples causes que presenta obliguen a una
revisió en les relacions entre els diferents nivells d’administració. Per una banda
22/24
s’expressa la voluntat de coordinar accions entre les administracions que tenen
competències sobre els diversos àmbits que poden afectar a l’ocupació. D’altra,
s’insisteix en produir nou coneixement a partir de comunicació multinivell i en doble
sentit. Des dels ens locals es realitza una demanda d’un major recolzament dels
nivells autonòmics d’administració
Coordinar-se i compartir es torna expressament necessari davant la iniquitat territorial
entre els diferents municipis on hi ha ocupacions irregulars. La diferenciació en
l’atenció dels casos depenent del al territori on es resideixi comporta situacions
d’injustícia social. La creació d’eines interinstitucionals o la potenciació i millora de
les ja existents, com les Meses de d’Actuació, són fonamentals per a afrontar de
manera equitativa i integral la problemàtica i no conformar-se amb respostes parcials i
transitòries.
No obstant, la coordinació també ha de potenciant-se intrainstitucionalment. S’ha
d’assumir el repte de millorar la col·laboració transversal dins els propis ens
locals. Com s’ha remarcat l’ocupació irregular impacta sobre molts i diferents àmbits i
requereix d’actuacions i estratègies coordinades entre les diferents àrees dels
ajuntaments. Alguns consistoris han iniciat ja iniciatives impulsant aquest tipus
d’estratègies com per exemple, la instauració de Comissions Mixtes o la creació de
Grups de Treball per tractar els diferents casos d’ocupació.
Des de l’administració també cal realitzar un exercici d’apertura de col·laboració
amb altres agents per exemple, negociacions o convenis amb entitats financeres per
aconseguir habitatges buits, com a part de la seva política d’habitatge o habitatges
ocupats per resoldre situacions irregulars amb risc d’exclusió socials. No obstant, fruit
de la iniquitat territorial i de la particularitat de cada municipi, s’ha de tenir en compte
que no tots els ajuntaments es troben en las mateixes condicions per a la negociació o
signatures de convenis. La regularització de les formes de col·laboració ajudarien
minimitzar les diferències territorials.
Estratègies d’intervenció transversals: Habitatge, àmbit social, territori.
Les experiències aportades reforcen la idea que l’ocupació irregular precisa
d’estratègies d’intervenció transversals. Diferents àrees dels ajuntaments tindran el
protagonisme en aspectes concrets que composen la problemàtica. La centralització
de la informació captada des de les diferents àrees per a l’anàlisi de la situació del
municipi respecte a l’ocupació irregular, representa una primera fase fonamental per
abordar aquest tipus d’estratègies. Les Oficines i àrees d’Habitatge sovint
assumeixen aquesta primera fase de diagnosi que pot incloure:
- Censos sobre habitatges ocupats
- Dades sobre la tipologia d’habitatge s ocupats
- Distribució territorial dels casos
Aquesta primera fase implica ja col·laboracions intrainstitucionals: l’anàlisi d’estudis
estadístics i la posada en comú de la informació de diferents àrees de
l’administració. A més, la descripció del context inclourà dades sobre els habitatges
23/24
però també informació en relació a les persones que hi viuen, fet que obliga a la
treballar amb àrees com drets socials, salut o ciutadania, entre d’altres. Com s’ha
explicat, les actuacions coordinades també han de contemplar la possibilitat d’extraure
informació d’altres agents. Obtenir dades de les entitats financeres també és important
per avaluar la situació en cada cas.
Assolida una primera diagnosi les accions d’intermediació de les Oficines
d’habitatge seran importants en la resolució de la problemàtica. Acció d’intermediació
que recaurà sobre: les persones afectades, les entitats financeres i, alhora, inclourà
tasques de suport a les comunitats de propietaris. Dos reptes en la consolidació
d’aquesta complexa tasca són: la regularització del paper d’intermediador de les
àrees d’habitatge. Aquest és procés complex que requereix, de nou, coordinació entre
els diferents nivells administratius i estratègies supramunicipals. D’altra banda, el
repte d’incloure en la intermediació de manera efectiva professionals d’altres àrees
socials.
L’acció social , habitualment implementada des d’afers socials, sobre famílies,
persones o col·lectius ocupants, és imprescindible en la gestió i resolució dels casos
d’ocupació irregular. En primer lloc per actuar sobre les possibles situacions de
vulnerabilitat en que es poden trobar els ocupants. A més, és important contemplar
actuacions per la no estigmatització de les persones que ha ocupat irregularment i,
alhora, per la no estigmatització dels territoris.
Pel que fa a l’impacte sobre el territori tenir en compte que el context veïnal
condicionarà les estratègies per resoldre els casos d’ocupació. En aquest sentit és
fonamental la Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a
l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial on es recullen les diferents
situacions de convivència veïnal. També cal fomentar la col·laboració ciutadana en
la prevenció d’ocupacions i en la millora de la convivència.
Àmbit del procediment judicial.
És important tenir com punt de partida la funció social de l’habitatge i cal buscar
mecanismes perquè aquesta funció sigui efectiva, però més enllà dels procediments
que s’estan elaborant_ com la Llei 4/2016_ per garantir el dret a l’habitatge, els ens
locals necessiten eines jurídiques i suport de les administracions superiors per
afrontar el fenomen. Per exemple, un dels aspectes que han de ser abordats
legalment i del que ara hi ha un buit normatiu són els procediments d’actuació davant
la manca de pagament o donades d’alta de subministres bàsica, principalment l’aigua
però també llum i gas
Una de les mesures prioritàries per a que els professionals dels ens locals puguin
actuar acord amb cada cas d’ocupació, és la sistematització d’aquelles normatives i
regulacions que afectin als procediments d’actuació sobre ocupacions irregulars per
tal de facilitar i agilitzar el treball tècnic. Afrontar l’ocupació irregular des d’un
enfocament jurídic a partir del primer moment serà essencial per evitar ocupacions
permanents. Aquesta gestió jurídica de la problemàtica ha de contemplar la implicació
del propietari, especialment quan l’immoble ocupat es troba en mal estat.
24/24
Les través principals amb les que topen els ajuntaments són per una banda, la manca
d’un protocol regulat en els casos d’ocupació i d’altra, que els procediments judicials
solen ser llarg i costos. Per aquest motiu es consideren essencials dos aspectes per
abordar la problemàtica des de l’àmbit de procediment judicial: la mediació des de el
marc local i la acordar i concretar un protocol comú d’actuacions.
Perspectiva dual: Llogaters-ocupants/ Comunitats de Propietaris
Gestionar casos d’ocupació irregular planteja la complexitat de planificar estratègies
que plantegin actuacions sobre actors sovint en situacions i interessos antagònics.
En referència als llogaters-ocupants l’administració ha de vetllar per l’ús adequat
de l’habitatge i la protecció dels que l’habiten. La multiplicitat de casuístiques
d’ocupació implica alhora, una heterogenita complexa de situacions que poden
presentar les famílies o col·lectius d’un habitatge ocupat irregularment. En aquest
sentit, un treball de tipificació i sistematizació de les tipologies d’ocupació podrien
ajudar a traçar itineraris acurats en cada un dels casos. Com s’ha explicat, les
actuacions sobre aquets agents han de ser integrals i coordinades entre les diferents
àrees de l’administració i entre els diferents nivells administratius. Des de diferents ens
locals els demana garantir el dret d’empadronament de es persones ocupants.
D’aquesta manera es pot augmentar l’efectivitat d’accions sobre la situacions de risc
d’exclusió social. Alhora, el treball amb les comunitats de propietaris és fonamental. La
mediació és una eina bàsica amb la que l’administració pot desenvolupar un paper
central. S’apunta també a una tasca divulgativa sobre normatives i drets per a les
Comunitats de propietaris.