DILLUNS · 3 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14748 - AVUI / Any XL. Núm. 13618 - EL PUNT

1,20€

8719

41-1

1941

27Q

1714

45-1

1333

94wSOCIETAT P13

Pocs infractors durant elprimer dia de la mesura alstrams tarragonins Un camió, ahir, circulant ■ ACN

L’N-340 il’N-240, ambmenys camions

L’ESPORTIU

L’equip aragonèsacaba perdentper 8 gols a 2

Futbol

El Barçaremunta iapallissal’Osca

El festival Acústica haseduït cent mil personesAhir es va acabar amb l’actuació deMacedònia i l’Orquestra Di-Versiones

Cultura P26

Torra la planteja durant la festa pelcinquantè aniversari de Josep Rull

Política P12

El president Torra, en l’acte d’ahir ■ ACN

Crida a la marxa perl’autodeterminació

Protestes a Rússiacontra la nova jubilació

Europa-Món P19

Milers de persones surten al carrer aMoscou contra la mesura de Putin

Els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, en un moment de la conversaamb el director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, a Brussel·les ■ PEP PADRÓS

Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret

“El retorn a una certarutina no és el retorna la normalitat”

P6-9

L’entrevista, avui,a les 14.00, a les 19.00

i a les 21.00 h

Toni Comín“Hi ha gent

que ens diu que ensfaran un monument. Siens volen fer unmonument que el facina les nostres famílies”

❝MeritxellSerret

“És inevitable que elspartits competimelectoralment. Elprojecte sedueix siexpressa diversitat”

❝Lluís Puig“Els tics de la

vella política sempre hisón. Però el carroavançarà encara quealguns s’adormin a lapalla”

❝

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 2018

uin canvi mésbèstia! En cosa

de pocs mesos AlbertRivera ha passat deser considerat per to-tes les enquestes com

el favorit per esdevenir el pròxim presi-dent del govern espanyol a arrencarllaços grocs a Alella acompanyat perunes poques desenes d’incondicio-nals. Certament, la moció de censuraque Pedro Sánchez va guanyar contratot pronòstic a M. Rajoy va tenir en elcap del partit taronja l’altre gran dam-nificat. Tant que, 100 dies després, elpobre Albert encara no ha estat capaçd’aixecar el cap i recuperar la iniciativapolítica. Per això, fent un salt al buit, halliscat cap a posicions cada cop mésextremes, ha apostat per la fractura dela convivència a Catalunya i, fins i tot,ha animat els seus a desobeir l’autori-tat de la policia catalana.

Les agressions a la manifestacióque la setmana passada Cs va convo-car a Barcelona –precisament percondemnar la violència!– són la cirere-ta del pastís de la desorientació actual

del partit taronja. Les excuses de malpagador en el sentit que l’autor va serun infiltrat radical queden ridícules da-vant unes imatges que les desmentei-xen. I posen de manifest una certesainquietant: des de l’octubre passat, apràcticament totes les manifestacionsunionistes s’han produït agressions. Ien aquestes agressions hi té una altís-sima responsabilitat la política que es-tà duent a terme Cs. Allò que algun di-rigent del seu partit va verbalitzar coma “os montaremos un Ulster que osvais a cagar”.

Els fets ocorreguts a la mencionadaconcentració de Cs són un tret al peuque acompanyarà el partit taronja enels propers mesos. Per desgràcia, sil’agredit hagués estat un càmera o unaperiodista de TV3 o Catalunya Ràdio–com ha passat altres vegades– la re-percussió de l’incident seria molt me-nor. Sobretot perquè, lamentablement,massa gent hi buscaria atenuants. Pe-rò l’atac a un periodista de Telemadridque només volia fer la seva feina tras-passa qualsevol de les fronteres de latolerància. I de l’odi, encara que Riverao Arrimadas s’entossudeixin a no con-siderar-ho com a tal.

Q

Keep calmJordi Creus

Albert Rivera

Els fets de la concentració deCs són un tret al peu queacompanyarà el partittaronja en els propers mesos

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

a setmanes que busco algunapista que m’ajudi a comprendreper què tants escultors catalans

de principis del segle XX s’afiguravenque les dones, un cop tallades en pe-dra, havien d’aspirar a la carnositatbarroca de la Ben Plantada. No hi ha-via gaires artistes, ben mirat, que tin-guessin tractes amb models que res-ponguessin a aquell erotisme fofo ichurrigueresc, com en van dir algunsdetractors, i sí en canvi amb les coca-ïnòmanes i cupletistes, més aviat es-cardalenques i malparlades, que solientrobar pels cafès i cabarets del Raval.El mateix Eugeni d’Ors havia arribat ala seva excelsa representació de la do-na que no parla, sinó que a tot estiraremet uns xisclets de beneita quan ficael peuàs a l’aigua, després d’examinarobsessivament els estereotips de la fe-minitat lànguida i despentinada de lafi de segle, pels quals havia sentit tan-ta atracció com per la seva Teresa decolònia d’estiueig. La Ben Plantada,com ja se sap, és la culminació de l’afa-ny d’Ors per definir l’ideal de bellesadel nou segle aprofitant les escorria-lles d’antics patrons que ell mateix ha-

F

via anat perfilant des del 1906 al Glo-sari, com ara la “galeria de catalaneshermoses”, totes assenyades i de casabona, que havia d’encapçalar, precisa-ment, el retrat que Ramon Casas ha-via fet de Teresa Baladia, la suposadainspiradora de la seva heroïna, tot ique la senyora real va acabar abdicantl’honor amb una fulletonesca fugidaamb l’amant. Entremig, n’hi hauria unantecedent més extravagant en lesgloses que Ors va dedicar el 1909 a la“donzella curiosa”, adaptació a la cata-lana de la desimbolta Fluffy Ruffles,aquella noieta esportista i culta quehavia posat de moda el dibuixant Wa-

llace Morgan al New York Herald i quela societat nord-americana identifica-va amb la capriciosa Alice Longworth,la filla de Roosevelt. Sota el pseudò-nim bastant fluffy de Pinpin Nicolson,el mateix Ors promouria a través deldiari El Gràfic, la tardor de 1908, unconcurs per elegir l’encarnació barce-lonina d’aquestes “figuretes graciosís-simes i rialleres”, per al qual ja antici-pava la candidatura, entre altres bene-mèrites, de Maria Rusiñol, la filla deDon Tiago. Amb aquests antecedentstan mal endreçats, instil·lant-hi unesgotes fortes de catalanisme lligaire,Ors va establir el 1911 els fonamentsdel seu “breviari de raça”, com aquellqui diu empunyant amb una mà el bas-tó d’ivori i amagant a l’altra la puntetaperfumada d’uns enagos de fantasia.Des d’aleshores, s’ha hagut de suposaruna Ben Plantada a l’interior de cadaestàtua, per més que als nostres escul-tors els sortissin unes donasses entrepageses i cortesanes, dotades, això sí,d’un somriure búdic, perquè fes la im-pressió que pensaven vagament algu-na cosa, però que la pensaven en se-cret; potser alguna cosa pecaminosa.

“El noucentismesuposa una BenPlantada a l’interiorde cada estàtua

Eva VàzquezCaiguda lliure

Bonica, curiosa i ‘fluffy’

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 2018

Les cares de la notícia

Amb la nova temporada que arrenca avui, l’emis-sora RAC1 es proposa l’objectiu d’augmentar ladiferència d’oients que té respecte a CatalunyaRàdio i la Cadena Ser. Basté i Clapés tornaran aconduir, respectivament, els matins i les tardes.Avui també comença la temporada a 8tv.

RAPER

Nova temporada

El jutjat de Gant, a Bèlgica, es pronunciarà avuisobre l’extradició de Valtònyc que demana l’Estatespanyol. El jutge de guàrdia va descartar de lliu-rar-lo automàticament fa un parell de setmanes.El raper s’ha mostrat confiat amb la justícia belgai la separació real de poders.

-+=

-+=

Protestes per les pensionsVladímir Putin

Esperant justíciaValtònyc

-+=

Ramon Rovira

Fins i tot després de mostrar-se disposat a suavit-zar la mesura, Putin ha estat incapaç d’aturar lesprotestes al carrer per la reforma del sistema depensions, que retarda l’edat de jubilació. Ahir, persegon dia consecutiu, milers de persones vandesfilar per Moscou per oposar-hi.

PRESIDENT DE RÚSSIA

DIRECTOR DE RAC1 I DE 8TV

Més de dos milions tres-cen-tes mil persones, un 7% de la

població total del país, han marxatde Veneçuela els últims mesos, fu-gint de les complicades condicionsde penúria, inflació i manca de re-cursos bàsics en què viu el paíssud-americà. Ofegat per un preubaix del petroli, el seu principal re-curs, per les sancions internacio-nals que l’han castigat duramentels últims anys però també fruit, so-vint, d’una nefasta gestió governa-mental, Veneçuela ha entrat en unaespiral de la qual ara mateix no s’al-bira cap sortida. Les darreres me-sures empreses pel govern del pre-sident Nicolás Maduro, cada copmés aïllat externament i fins i tot in-ternament, no estan donant capdels resultats esperats i la inflaciócontinua descontrolada fins a lí-mits que difícilment pot aguantarqualsevol economia. Maduro, d’al-tra banda, tampoc s’ha preocupatpels veneçolans que marxen a l’es-tranger, als quals fins i tot ha insul-tat, menystenint els nombrososdrames personals i familiars quequalsevol èxode, en dures condi-cions, provoca.

L’èxode veneçolà està afectanttambé els països veïns, amb Co-lòmbia i el Perú al capdavant, ons’han adreçat molts dels que hanfugit. Els dos països viuen ara ma-teix un bon moment econòmic i ai-xò ha estat un atractiu importantper als veneçolans. Antigues rivali-tats regionals han provocat situa-cions tràgiques les últimes setma-nes amb revoltes contra els vene-çolans tant a Colòmbia com al Bra-sil que, sortosament, no han anat amés. Sud-amèrica feia anys que novivia una crisi humanitària comaquesta i els dirigents de tots elspaïsos haurien de fer el màxim perevitar que el drama humà que su-posa deixar la llar i el país propiss’agreugi encara més.

El drama del’èxode delsveneçolans

EDITORIAL

inals d’agost, aquest períoded’accelerada represa del curs po-lític en què els diputats es co-

mencen a posar les americanes sensetreure’s encara els pantalons curtsamb palmeres, ens ha portat dues de-claracions complementàries. EduardPujol, de Junts per Catalunya, dientque la neutralitat dels espais públicsnomés es respecta en les dictadures,una veritat com una casa de pagès,aquesta mena de cases que tan fasti-gueja els escamots de Tabàrnia espe-cialitzats a despenjar llaços amb em-mascarada nocturnitat a pobles quesegurament ni tan sols sabrien posaral mapa. D’altra banda, Joan Tardà,d’Esquerra Republicana de Catalunya,afirmant que la futura República no-més tindrà sentit amb una redistribu-ció justa de la riquesa i amb una excel-lència democràtica que ens allunyi persempre més de la corrupció. Són, efec-tivament, dues opinions fetes des de

F “La neutralitatés el pitjor botxíde la democràcia.És tot el contraridel compromís i dela veritable política

dues formacions amb ideologies dife-rents però amb l’objectiu comú de laindependència. Dues afirmacions quesumen i reforcen un mateix concepte:la neutralitat és el pitjor botxí de la de-mocràcia. Però no només la neutrali-tat que persegueix silenciar la llibertatd’expressió dels altres esquinçant els

seus símbols. També la neutralitat al’hora de permetre que els mercats di-rigeixin la nostra economia i empo-breixin la nostra gent. Ara, setembreha començat en cap de setmana, comun aterratge suau, i ha afegit a les duesdeclaracions anteriors una conversaen profunditat amb els dos darrerspresidents de la Generalitat, QuimTorra i Carles Puigdemont. Ahir la vanpoder llegir els nostres lectors i la vanpoder veure els nostres teleespecta-dors. Per primera vegada els dos presi-dents parlant conjuntament des deWaterloo davant d’un mitjà de comuni-cació. El sol fet d’haver hagut de prepa-rar la trobada a l’exili ja demostra queno ser neutral a vegades exigeix unpreu molt alt. Diuen que ve una tardorcalenta. I conforta veure Torra i Puig-demont ferms, sense buscar l’abric dela neutralitat. Perquè la neutralitat éstot el contrari del compromís, de la im-plicació, de la veritable política.

Contra la neutralitatXevi Sala / xsala@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

Jo també#MeQueer

quests dies les xarxes socials bullen amb l’etiqueta#MeQueer amb què es denuncien situacions de

discriminació, assetjament o agressions per l’orientaciósexual. Centenars, milers de casos colpidors i d’unagran crueltat. Ser gai, lesbiana, transsexual o bisexualcontinua sent una batalla diària. Els que ho viuen pitjorsón els que han d’amagar-se, els que són repudiats,agredits i vexats. D’altres tenim la sort que el nostreentorn ha acabat entenent –i tampoc ha estat fàcil– quel’orientació sexual no es tria, simplement és la que és;

que la vivim amb normalitat; quetambé ens casem i tenim fills –o no,com tampoc és obligatori en elsheterosexuals–; que no en fem galaperò que tampoc ens amaguem.Intentem, amb la nostra vida diària,sense estridències però no cedint ala pressió social, posar el nostre grade sorra perquè algun dia ens

entenguin i ens acceptin. Sortir de l’armari no és fàcil,els ho puc assegurar. És molt dur. Incomprensió, dubtes,no entendre què et passa i, un cop ho entens, fer-hoentendre als altres provoca que molts joves pateixin unaagonia. Però un cop fas el pas i vius amb plenituddescobreixes què és la felicitat. Ara, casada amb unadona i amb dos fills, vull fer arribar un missatged’optimisme a tots aquells que transmeten el seupatiment a través del #MeQueer. Malauradament no ésun camí fàcil però no dubteu ni us rendiu. I, sobretot, norenuncieu a la vostra felicitat.

A

Ser gai,lesbiana,transsexualo bisexual ésuna batalladiària

http://epa.cat/c/dgywkm

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El president espanyol, MarianoRajoy, afirma que “ningúliquidarà la democràcia” pocsdies abans que s’aprovi la lleidel referèndum.

10anys

20anys

Augment de l’atur senseprecedents. S’incrementa en20.118 persones a l’agost, la xiframés alta en un mes des queexisteixen els registres oficials.

L’exalcalde ruandès Jean-PaulAkayesu es converteix en laprimera persona reconegudaculpable de genocidi per untribunal dependent de l’ONU.

Apuja el to Augmenta l’atur Genocidi castigatTal diacomavui fa...

a massa dies queestem emmer-

dats en un debat queno m’interessa i que,crec, tampoc interes-sa als independentis-

tes, el dels llaços grocs. Com la guerrade les banderes, els debats sobre sím-bols, així, en genèric, no porten enlloc.Ara, també és cert que aquest debatés tan potent gràcies a l’aliança politi-comediàtica que dona cobertura al PPi Ciutadans (Cs). Una aliança que éstan ferma que pot arribar a l’extremque la fiscalia amenaci els Mossos per-què fan la seva feina, posant, encaramés, en dubte la seva. És normal quela fiscalia defensi que no s’identifiquiun grup d’unes quinze persones que,de nit, amb passamuntanyes i arma-des amb cúters i ganivets, entrin en unpoble sense saber amb quina intencióho fan? És un exemple clar que a Cata-lunya costa fer res que porti la contrà-ria a les tesis polítiques de Cs i el PP, jasigui al carrer, al Parlament o als ajun-taments. I això també influeix en el de-bat dels llaços grocs. Com ho fa el fet,

bàsic, que no és el mateix crear quedestruir, que no és el mateix generaruna forma de protesta que prohibir-la,censurar-la. Tan simple com això.

Però, repeteixo, aquest és un debatque, a hores d’ara, no hauria de sercentral. Catalunya està en la situaciópolítica que està perquè prop de lameitat de la població –almenys, ja queno hi ha hagut cap referèndum percomptar-nos– està a favor de la inde-pendència. La repressió de l’Estat hagenerat, entre moltes altres coses, pre-sos polítics i exiliats, i això ha dut alsllaços grocs. Tot plegat fa, ja que la si-tuació és extraordinària, que l’atencióes desviï. En alguna ocasió ja he criti-cat que hi ha poca unitat d’actuació in-dependentista en l’afer dels presos,però les accions, internes i internacio-nals, que cal dur a terme fins al seu alli-berament, no haurien de tapar el debatreal. Cal cercar fórmules per parlar dedret a decidir i d’independència, perdur a terme polítiques efectives queens duguin cap a l’objectiu i evitar per-dre’ns en les teranyines de l’unionisme.

F

Full de rutaJoan Rueda

Les teranyinesde l’unionisme

No és el mateix generar unaforma de protesta quecensurar-la. Tot i això, caldriafugir de debats com el delsllaços grocs i centrar-nos enel camí cap a l’estat propi

om que veig que darrerament noes parla del compositor JoanGuinjoan (Riudoms, Baix Camp,

1931), que continua actiu, tot i queamb dificultats, a punt de fer 87 anys,doncs ja ho faré jo, que per alguna cosasoc el seu biògraf, pràcticament desque el vaig conèixer, l’estiu del 1971,quan ell exercia la crítica musical alDiari de Barcelona.

EL MESTRE GUINJOAN és d’aquells que noes jubilen a l’hora de crear música, i aramateix està tractant de compondreuna cantata, amb cors i gran orques-tra, sobre textos fonamentats en lesquatre estacions, del poeta Toni Cla-pés, amb qui ja havia col·laborat en unaocasió anterior, amb l’obra Fiat Lux, iaviat, el març de l’any que ve, al Palaude la Música, es donarà a conèixer unaobra de Guinjoan per a piano, inspira-da, també, amb versos de Toni Clapés. Iés que aquesta cantata, titulada De laterra, em ve com l’anell al dit per re-marcar, justament, la influència realque la terra concreta d’avellaners delmas familiar dels Guinjoan va tenir en

C la primera joventut del futur músic,allà al Riudoms natal, just acabada laguerra, quan poc després començaria aReus els primers estudis de piano.

DINTRE LES DIFICULTATS –en aquella èpo-ca, abans i ara mateix– que suposa vo-ler ser artista, aquells van ser –com haremarcat sempre Guinjoan– els seusprimers “anys heroics”, que van conti-nuar quan es va instal·lar a Barcelona,a les primeries dels 50, i quan feul’aventura de París, ampliant estudisde composició i havent-se de guanyar lavida amb un trio tocant pels bistrots,com aquell llegendari Au Pére Tranqui-lle, que encara existeix prop de Les Ha-lles, l’antic mercat parisenc. Retornata Barcelona a primers dels anys 60, vacontinuar per a ell una existència urba-na frenètica, uns segons i tercers “anysheroics” (classes, assajos, concerts,crítiques, conferències, i, quan podia,esgarrapant temps per a la composi-ció). Lluny ja quedaven el matxo i lamula, el mas agrícola de can Gebellí iels quadros d’avellaners, i les formida-bles torrentades que baixaven per les

rieres del Baix Camp, però no oblidàres de tot això. En la tremenda soledatde davant del pentagrama, estic con-vençut que la seva música es va impreg-nar de les sonoritats camperoles quetan intensament havia viscut: el carris-queig de l’arada, la bavada del matxo, elzumzeig de l’abellot, el mestralet queagitava els oms, el crit de la terra en serfendida, el renec humà en obrir-la, lacridòria entre les garbes o la música ín-tima de la suor davallant del pit.

DE TOT AIXÒ ÉS FILL DIRECTE GUINJOAN ino ha de sorprendre que sigui un homed’alta sociabilitat, tan pagesa, tan cata-lana, tan del Baix Camp, com el seu pai-sà Gaudí. Els companys d’ofici i públicen general estimen el seu caràcterobert, generós i d’un humor ple d’iro-nia, però, lògicament, si algú es passade llest o li posa directament el dit a l’ullsurt la fortalesa, plena també de digneorgull, dels seus temps lligats a la terra.I ara, amb la Cantata de la terra, ToniClapés s’incorpora a la il·lustre nòminade poetes que ha musicat Guinjoan:Carner, Foix, Espriu, Blai Bonet.

Xavier Garcia

La música de la terraTribuna

El llaç groc

b Des de l’empresonamentdels nostres representants heanat amb el llaç groc clavat alvestit, amb la xapa “Llibertatpresos polítics”. De tant pre-guntar-me si mai havia tingutproblemes per dur-los, es veu,em vaig acovardir. I, el darrermes, he substituït el llaç peruna roseta. Fa pocs dies quetorno a lluir el llaç i no me’ltrauré fins que tinguem elsnostres presos i exiliats a ca-sa. Sé que els qui arrenquenels llaços grocs amb violènciafísica són sempre els matei-xos, algun d’ells de les forcesde seguretat de l’Estat. Si noés l’Estat qui els paga es de-mostrarà si l’Estat no els de-fensa, però per ara la violènciajurídica i penal de l’Estat no-més va adreçada contra nos-altres, no contra els malfac-tors violents. Per cert, elsúnics “problemes” que he tin-gut al llarg d’aquest tempssón aquests dos. Un dia, a la

Rambla, un home gran em vaetzibar: “Otra traidora, a Ezpa-nya.” Avui, a l’av. de Roma, ab-sorta en els meus pensa-ments, no m’he adonat d’unhome fins que, apuntant-meamb el bastó, em deia: “Québonita, pol cuello los colga-ran.” En tots dos casos repro-dueixo la pronunciació. És aells a qui s’adrecen la premsa ila televisió espanyoles, aaquest nivell social tan fàcil demanipular perquè no té espe-rit crític, i només s’abeurad’ells. Aquests no ens farancap violència, només es posa-ran en evidència davant nos-tre.MONTSERRAT PAGÈS I PARETASBarcelona

L’odi contrael missatgerb Fa anys que Cs llança pro-clames contra els mitjans pú-blics catalans. De “partidistes”a “nazis”, passant per “mani-puladors”. Doncs ara els seus

fidels seguidors s’han llançatal carrer a agredir periodistes,perquè tots “són de TV3”. Pe-gar un periodista és un delsactes més antidemocràticsque pot existir, i no es pot con-sentir en un suposat estat dedret. S’ha de respectar sem-pre la feina dels periodistes, iper això cal que Albert Riveraassereni els seus fans assere-nant-se ell mateix. Així comtambé mostri respecte alsprofessionals de la televisió ila ràdio públiques catalanes,que, malgrat les amenaces iles mentides infundades perell mateix, treballen cada diade forma professional per in-formar el país. Ja n’hi ha prou,d’amenaces per explicar elque passa.ARNAU RULLÓ I GONZALOEl Prat de Llobregat (Baix Llobregat)

Jutges

b La polèmica que s’ha des-fermat sobre si l’Estat had’emparar el jutge Llarena és,

si més no, surrealista. L’únicacosa que ha d’emparar un jut-ge és la justícia i la indepen-dència dels seus actes. La his-tòria és plena de jutges cor-ruptes i de jutges condemnatsper tribunals independents.Això de fer raó d’estat l’empa-ra a un jutge determinat(quan convé) és una aberra-ció del PP i de Cs a què ja es-tem avesats i que, una altravegada, ens ensenya què voldir no ser demòcrata. La mi-nistra de justícia, Delgado, hotenia molt clar quan va dir queno empararien el jutge per serjutge. Després l’han fet corre-gir. La coneixença i l’estimaque tinc per Dolores Delgado(Lola) em permet dir: Lola, tusaps molt bé el que has de fer,encara que t’hi vagi la dimis-sió. Ets prou valenta per ense-nyar a tothom què vol dir serdona i d’esquerres. No et dei-xis trepitjar ni pels uns ni pelsaltres.FRANCESC CAPELLCalders (Moianès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 2018 | Punt de Vista | 5

Gabriel Rufián, DIPUTAT D’ERC AL CONGRÉS

“Té raó el president Torra, cal treure Franco de totes lesinstitucions, també dels escons”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“Parlar d’unitatés positiu; no ho éstant no aclarir comni per a què. Calpartir de la realitatactual

abús constant de l’Estat espa-nyol i els seus esbirros (forcesregulars, falangistes de carrer,

retorciments jurídics, etc.) ens mostraque ens trobem en una ocupació. Desdel punt de vista estrictament polític télloc quan un estat, mitjançant les sevesestructures coercitives, ofega l’expres-sió de la voluntat popular d’una nació.En el nostre cas, fins i tot és perseguitel dret de protesta davant la repressió(persecució malaltissa del groc), l’ex-pressió de la idea independentista(prohibint símbols), l’elecció lliure derepresentants, etc.

L’OBJECTIU ÚLTIM de l’ocupació és el be-nefici que l’Estat extreu de la nostra es-poliació econòmica. Una relació que nove del respecte a res ni a ningú sinó del’interès parasitari més elemental.D’aquí el gran consens entre les elitsdominants espanyoles i els seus ence-gats servidors, per practicar les formesde dominació més abusives.

QUATRE SIMPLIFICACIONS I MITJA. Dinsels tres àmbits electorals en què es pre-senta avui l’independentisme hi ha al-gun sector que no afronta de cara larealitat.

EL SECTOR QUE EN PODEM DIR “MÀGIC”,per exemple, tendeix a situar les espe-rances en unes “jugades mestres” queper acumulació portarien al nostre alli-berament. Totes les jugades possiblessón bones però per a la resolució globalcal alguna cosa més.

EL SECTOR “MINIMALISTA”, d’altra banda,confia en el simple fet de “desescalar elconflicte” que ja portaria a l’allibera-ment col·lectiu. Però, la reculada da-vant un adversari que es mou dins unalògica militar, no fa altra cosa que re-forçar les ànsies repressives perquè de-mostra que la repressió és útil.

L’ EL SECTOR “DESOBEISTA” finalment basaen la sola acció passiva de desobeir to-tes les seves esperances, quan és sabutque es tracta d’un terreny favorable al’acció judicial més elemental i que, perella sola, no és cap solució global (unaaltra cosa són les desobediències im-portants i ben calculades).

AQUESTA MENA DE SIMPLIFICACIONS esveuen reforçades sovint per suposats“assessors” que venen a dir que no po-dem fer res si no som més colla. L’anàli-si simplement quantitativa en situa-cions de forta opressió és un error grui-xut d’anàlisi. Quan hi ha coacció i ame-naça, allò que dona la idea de la possibi-litat de canvi és el grau d’organització il’hegemonia política al voltant de la for-ça que té una proposta (com la Repúbli-ca catalana dels drets socials) que apa-

reix com a positiva als ulls de la pobla-ció. Només sense amenaces i amb ga-ranties, una opinió col·lectiva es potconsiderar significativa democràtica-ment.L’ALTRA MITJA SIMPLIFICACIÓ és la d’algu-nes organitzacions cíviques que dema-nen una unitat electoral “absoluta”,quan no és cap solució vàlida perquè launitat estratègica necessària (en l’ac-ció) va més enllà de les eleccions. Feraliances guanyadores segons els muni-cipis sembla molt més productiu.

COMBATRE L’OCUPACIÓ. Ens hem de mo-bilitzar de manera unitària –i aquest11 de Setembre més que mai–; hem deguanyar representants arreu del terri-tori; i hem de cercar el suport interna-cional. Però només la lluita contral’ocupació (amb la denúncia i rebuigdels representants i agents del règimmonàrquic espanyol, dels monopolisde dominació econòmica, etc.) ens faràrealment lliures.

UNA FORMA D’ATURAR L’OCUPACIÓ, des del’arrel, és afrontar col·lectivament to-tes les agressions contra els nostresdrets democràtics (d’expressió, de re-presentació, jurídics, etc.) com a veri-tables “crims contra el Poble Català”,que hauran de ser jutjats convenient-ment per la República catalana. Una al-tra raó de pes, doncs, per fer-la efectivaben aviat.

PER AIXÒ ÉS ESTIMULANT SABER que hi haequips d’advocats i entitats antirepres-sives que ja estan classificant, estu-diant i denunciant tots aquests casossota criteris estrictes de justícia equi-tativa. Als qui abusen impunement elshem de fer veure que cap abús serà sen-se conseqüències: ara. I també dins laRepública que no ha de trigar, si sabemcombatre l’ocupació i els monopolisque sostenen el règim monàrquic espa-nyol.

Carles Castellanos Professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez i Alba

Unitat i acció per avançarTribuna

osep Fontana, totauna vida entre lli-

bres, des de l’activitatde llibreter de vell delseu pare fins a la do-nació de la seva bi-

blioteca a la UPF. Estava al cas de tot ide tot arreu. La seva curiositat era uni-versal, seguia de prop les novetats i lescompartia. Fontana era tímid i amable,discret i generós, savi i modest. Cons-cient de la dimensió i la funció de l’oficid’historiador era un obrer molt qualifi-cat de l’anàlisi històrica.

Ningú no ha recordat aquests diesque ja l’any 1955 es va estrenar ambun article de referència durant dèca-des sobre el comerç exterior de Barce-lona a finals del segle XVII en els Estu-dios de Historia Moderna que haviafundat Jaume Vicens Vives; aquí publi-caven els joves deixebles de Vicens iels savis amics de Vicens de tot elmón. Tenia 25 anys. L’any 1961 va pu-blicar en els Episodis de la Història unllibret sobre la Revolució de 1820 a Ca-talunya i el mateix any va publicar untreball sobre la Borsa de Barcelona.

Però tota la potència intel·lectual,historiogràfica i metodològica de Fon-tana es va destapar l’any 1971 amb Laquiebra de la monarquía absoluta. Apartir d’aquí la revolució liberal, lescontradiccions de la hisenda públicaespanyola van marcar els estudis méslúcids sobre la societat espanyola delsegle XIX. Després responent a un pro-grama molt planificat vindrien lesgrans aportacions metodològiques, desíntesi i els grans volums sobre la so-cietat contemporània que han marcatla seva producció més recent. La res-posta del públic a la seva obra sobre lahistòria de Catalunya va ser segura-ment la plena confirmació de la sevacapacitat de lligar anàlisi, recerca, sín-tesi i divulgació amb eficàcia, sentitcrític i compromís.

J

De set en setJoaquim Nadal

JosepFontana

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 2018

El president apel·laa la unitat en lacelebració del 50èaniversari del’exconseller Rull

Entren en vigor lesrestriccions enalguns trams del’N-340 i l’N-240, aTarragona

Torra crida amarxar pelsdrets civils inacionals

Els camions jaestan obligatsa circular perl’AP-7 i l’AP-2Nacional

es de l’octubre de l’anypassat, quan una partdel govern va decidiranar a l’exili, aquesta és

la quarta vegada que el directord’El Punt Avui entrevista per ala televisió del grup els conse-llers que, en aquell moment,van instal·lar-se a Bèlgica. I és laprimera en què la trobada es faen un clima relativament tran-quil, sense ordres europeesd’extradició, segons posa en re-lleu Xevi Xirgo en la seva intro-ducció.

Interrogats Toni Comín, Me-ritxell Serret i Lluís Puig sobresi temen que una nova reactiva-ció de les euroordres podria ferperillar la seva tranquil·litat ac-tual, l’exconseller de Salut ToniComín és el primer a dir-hi la se-va. Sempre han confiat que lajustícia europea desmentiria lestesis “construïdes artificial-ment” pel Tribunal Suprem es-panyol. Però Comín també veuprobable que la justícia espa-nyola cursi en el futur una ter-cera euroordre perquè, recorda,amb la llei espanyola a la mà, eljutge Pablo Llarena no pot per-seguir només una part dels diri-gents polítics a qui fa responsa-bles dels delictes que els impu-ta. El que caldrà veure és quan ien quines circumstàncies es po-sa en marxa un tercer intentd’extradició. En darrer lloc, l’ex-conseller de Salut afegeix que,

Den la qüestió judicial, els motivahaver afegit a la seva defensaper evitar l’extradició l’ofensivaper portar el jutge Llarena albanc dels acusats. Comín consi-dera un enfortiment de l’estra-tègia de defensa el fet d’haverpresentat una demanda civilcontra ell.

Referència del dret alemanyPer a l’exconseller de CulturaLluís Puig, la resolució alema-nya que no acceptava prendreen consideració els delictes derebel·lió i sedició va suposar unabombona d’oxigen per a ells pe-rò també per als “companys a lapresó”. Perquè, afegeix, la sen-tència del tribunal alemany estàmolt ben fonamentada i argu-mentada en el dret jurídic ale-many, un dret que consideraprobablement el de més refe-rència a Europa tenint encompte que s’estudia a totes lesuniversitats del continent. Puiginsisteix en l’element que jaapuntava Comín. “És importantpel retorn del president Puigde-mont a Bèlgica, però sobretotper al judici que pugui veniraquesta tardor a Espanya.”

L’exconsellera d’AgriculturaMeritxell Serret, per la sevabanda, explica que estan tran-quils perquè se senten lliuresperò, alhora, estan molt ama-tents a una tercera ordre d’ex-tradició que considera inevita-ble, així com a l’evolució del ju-dici als presos polítics per ana-litzar què poden fer ells per aju-

dar en la seva defensa. Serretadmet la possibilitat que el seuexili sigui llarg, però adverteixque no hi ha cap seguretat queaixò hagi de ser obligatòria-ment així.

En aquest punt, Comín insis-teix en el que qualifica de “res-cat” dels dirigents empreso-nats. Des de Brussel·les treba-llaran perquè la sentència ale-manya però també la belga tin-guin influència pràctica en lesimputacions dels dirigents em-presonats a Catalunya i depen-drà dels resultats obtinguts peraquesta estratègia el temps queells hagin de continuar a l’exili.Puig sentencia: conviure amb elfet que tenen excompanys degovern a la presó és “el pa nos-tre de cada dia”. L’exconsellerde Cultura considera el pitjortràngol de l’exili quan reben in-formació de primera mà delspresos de persones que els hanpogut visitar entre reixes.

Els exconsellers volen desta-car el rebombori “entre els po-ders fàctics de l’Estat espanyol”que, segons ells, ha causat la se-va demanda contra Llarena per-què ha aconseguit dividir-los so-

bre si s’ha de pagar amb dinerspúblics la defensa d’un privat.Puig és molt clar. No han de-mandat ni la justícia espanyolani el Consell General del PoderJudicial ni el Tribunal Suprem.Han demandant civilment unjutge per declaracions privadesfetes fora del tribunal.

Previsió de sentència duraRespecte a la reacció política icivil que cal esperar d’una sen-tència que, com moltes veus del’independentisme, ells tambépreveuen condemnatòria i du-ra, deixen clar que la decisiól’hauran de prendre partits i en-titats des de Catalunya, peròComín apunta que s’ha de basara denunciar-la i deslegitimar-la,tenint en compte “que la justí-cia europea pensa el mateix quenosaltres”, conclou.

Pel que fa a la seva situaciópersonal i familiar, Puig explicaque la seva família continua aCatalunya, amb la seva donaportant el pes dels afers i la sevafilla implicada en l’AssociacióCatalana pels Drets Civils i visi-tant-lo, quan poden, caps desetmana, ponts o mitges vacan-

ces. Una situació sem-blant a la de Serret, quereconeix que la situació hatrasbalsat les vides de pa-res i germans, mentre queel seu company, el diputatd’ERC Ferran Civit, tambéestà implicat en l’associa-ció de familiars que defen-sen els seus drets i se soli-

daritzen amb ells en la muniód’actes que es fan arreu del país.Comín, per la seva banda, des-taca la voluntat del seu germàPere, llargament malalt i re-centment traspassat, de donar-li suport en el seu camí cap al’exili fins al punt que va traslla-dar-se a Bèlgica per poder dir-liadeu i morir al seu costat. Res-pecte a la seva filla de sis anys,Comín explica que volia poderfer-li de “pare mare” en comptesde veure-la créixer per video-conferència més d’un any. Lareunificació familiar la faranaquest nou curs escolar, en quèella ja viurà amb ell a Bèlgica. Elseu company Sergi serà el quese sacrificarà anant i venintconstantment des de Catalu-nya. “Hi ha gent que ens diu queens faran un monument. Si vo-len fer algun monument que elfacin a les nostres famílies”,conclou, amb l’assentiment deSerret i Puig.

Noves ocupacions polítiquesRespecte a les seves noves tas-ques polítiques, Lluís Puig és eldirector del programa de desen-volupament cultural internacio-nal, un pla que, explica, preténdonar sortida internacional alpatrimoni, la llengua i la culturapopular catalanes. Però tambécol·laborar amb les experiènciesinternacionals d’ajuntaments,empreses i entitats que van pa-tir les retallades del PatronatCatalà Pro Europa ja el 2011.Només aquest darrer any hi ha

Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret

“Els diferents actors hande ser capaços de tenirunitat estratègica”PSOE · “La pregunta que li hem d’exigir que respongui és: «Quan optem per continuar avançant pacíficament, vostès tambéoptaran per la repressió policial i judicial?»” JUDICI · “La reacció a la sentència, que preveiem que serà un acte d’abús, ha deservir per denunciar-la i negar-li legitimitat” EL PROCÉS · “Si acaba malament, voldrà dir que s’ha arribat a la mitja part”

Xavier MiróBARCELONA

Avui,a les 19 i a les 21 h

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 2018

No és guanyar, sinógovernar

L’APUNT no pel sol fet de fer-ho, sinó per prendre decisions quedonin forma a un model d’estat, societat o ciutat. Ciu-tadans, i més concretament Albert Rivera, és possibleque un dia assoleixi el seu objectiu canònic i arribi a LaMoncloa. Serà president, sí, però com s’ho farà per go-vernar un país que ell haurà contribuït decisivament aincendiar? La resposta pot ser inquietant...Francesc Espiga

Darrerament, la política només sembla mirar a curt ter-mini. Aquí, allà i també més enllà. L’estratègia dels par-tits sembla encaminada, exclusivament, a guanyar leseleccions de torn, com sigui, obviant que el més trans-cendental no és això, sinó què faràs un cop ho aconse-gueixis. És a dir, com governaràs. Perquè, almenys enteoria, el sentit de la política és aquest, assolir el poder

hagut noranta espectacles decirc, música, teatre o dansa aBèlgica, Holanda i Luxemburgsense cap plataforma de suportdel govern de la Generalitat.

Com a nova delegada de laGeneralitat a la Unió Europea,

Meritxell Serret explica quel’objectiu principal és ser-hi pre-sents i reprendre l’activitat des-prés de la suspensió de l’autogo-vern que va suposar la interven-ció de l’article 155 aplicat pelgovern del PP amb el suport del

PSOE i Ciutadans, a l’oposició.D’una delegació, recorda, queporta més de trenta anys fentrelacions estables amb les insti-tucions europees però que, desdel 2015, la diplomàcia espa-nyola li tenia vetats els contac-

tes amb alts càrrecs d’Europa,un vet que espera que l’evolucióde la situació permeti superar.Serret, però, reconeix que elseu nomenament és recent icaldrà esperar a l’actitud del go-vern socialista de Pedro Sán-

chez –el ministre Josep Borrellha anunciat que recorrerà con-tra diverses delegacions a l’exte-rior, però no ha anomenat la dela UE.

Per la seva banda, Toni Co-mín espera participar com a di-

Els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, durant l’entrevista realitzada a Brussel·les pel director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo ■ PEP PADRÓS

❝❝ CRIDA NACIONAL“Serà complicat que elsdiferents actorsindependentistes no

competeixin entre ells.Hem de ser capaços deveure aquesta

competència en positiu perfer més gran la base social”

❝CRIDA NACIONAL“Els diferents actors han deser capaços de tenir unitatestratègica. Si no, l’única

alternativa és construirla unitat orgànicabuscant una única

organització. El Consell de laRepública és imprescindible”

CRIDA NACIONAL“La Crida Nacional per laRepública és una oportunitat.Potser trobarem gent reticent,

però és una crida ambels braços oberts, ambganes de sumar i

avançar. Que no s’adormin elsque els agrada jeure a la palla”

EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 20188 | Nacional |

putat que no ha renunciat a l’ac-ta en la feina parlamentària,que recorda que no consisteix aprémer un botó a l’hemicicle si-nó a pensar, debatre, negociar,elaborar projectes, fer transac-cions, etcètera. Espera que desde la represa de la rutina parla-mentària –“però no la normali-tat”– aquest setembre pugui ferla seva feina. “Tot això es pot ferperfectament a distància.” Percomençar, recorda, és l’únicdels encausats que el jutge Lla-rena no ha suspès de funcionsde diputat per l’estratègia jurí-dica que va utilitzar la seva de-fensa. Però, en tot cas, sostéque ni Puigdemont ni ell hau-rien d’acceptar la suspensió. Elprimer supòsit legal per a la sus-pensió és haver utilitzat armes iexplosius, explica. Un supòsitque no es compleix ni en el casdels presos polítics ni en el delsexiliats, i ironitza sobre si aras’intentarà demostrar que vanutilitzar-les. El segon supòsit,

però, és trobar-se a la presó, afe-geix, un supòsit que no pot im-plicar en cap cas els exiliats, de-fensa.

El Consell de la RepúblicaRespecte al futur Consell de laRepública i al fet que aquestarepública sigui virtual més quereal perquè es va proclamar pe-rò no es va fer efectiva, Comíndefensa que s’explicarà bé perquè és útil i per a què serviràaquest organisme que s’hauriade presentar a la tardor.

Si això no s’ha fet abans és,segons Puig, perquè s’havia defer junt amb el president Puig-demont, que no va tornar d’Ale-manya fins a finals de juliol.“Tot el que s’està preparant peral Consell de la República aniràbé. Tenim una allau de gent ques’ofereix a ajudar des dels seusconeixements personals icomptarem amb els que sónaquí i amb els que són allà.” Co-mín sosté que la feina d’aquest

organisme serà col·laborar perfer efectiva la declaració d’inde-pendència del 27-O fent propos-tes cap a l’interior de Catalu-nya, però, sobretot, buscant in-terlocució i suports internacio-nals. Per a l’exconseller de Sa-lut, que també portarà la inter-locució d’ERC en aquest orga-nisme, caldrà més mobilitzaciópopular i un procés constituent,tot i admetre, però, que no espot predir quant de temps dura-rà aquesta “nova fase del pro-cés”. Comín atribueix al futurconsell la negociació de la unitatestratègica, del full de ruta del’independentisme al costat delgovern de Catalunya tenint encompte que en l’executiu no hipoden ser les entitats civils peròsí en el consell. En aquest espaia l’exterior, Comín deixa clarque també hi ha de ser la CUP–“Se li ha demanat que pensi,reflexioni i participi en el pro-jecte”–, però, afegeix, tambél’independentisme que no és ni

a JxCat ni a ERC ni a la CUP.També els independentistesd’espais com Catalunya en Co-mú creu que hi han de ser re-presentats d’una manera o unaaltra.

La nova Crida per la RepúblicaInterrogats sobre la Crida Na-cional per la República, l’orga-nització política que impulsenl’expresident Carles Puigde-mont o l’expresident de l’ANC idiputat Jordi Sànchez i que elpresident Quim Torra conside-ra l’eix futur de la unitat inde-pendentista, les opinions no co-incideixen entre els tres excon-sellers exiliats a Bèlgica. Mentreque Puig no dubta a considerar-la una oportunitat oberta a tot-hom per tal d’avançar, els ex-consellers d’ERC posen l’accenten la necessitat d’una estratègiaunitària de tots els partits i enti-tats més que en la unitat orgà-nica. Serret veu imprescindibleuna estratègia compartida, pe-

rò adverteix que el projecte re-publicà sedueix més gent quans’expressa en tota la seva diver-sitat ideològica. Veu totes duescondicions necessàries i com-plementàries.

Comín també comparteixaquest punt de vista però hi afe-geix que iniciatives com ara elConsell de la República o l’expe-riència de JxSí el 2015 són ne-cessàries. L’exconseller de Sa-lut defensa que l’únic èxit possi-ble del projecte independentistaés la unitat estratègica i veu via-ble que l’acordin els diferentsactors des de la pluralitat, peròels fa una advertència: si no sóncapaços d’acordar un full de ru-ta comú, només quedarà l’alter-nativa d’impulsar una organit-zació unitària.

“Prohibit competir”“Prohibit competir”, insisteixComín als partits independen-tistes, una frase que destapa lesdiferències amb Serret. Per a

Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret

GOVERN DEL PSOE“El PSOE s’acovardeix davantde la dreta neofranquista. Jaho hem vist massa vegades,

per exemple ambl’Estatut. A Espanya hiha un problema cultural

i temen que se’ls escapil’electorat cap allà”

❝❝ GOVERN DEL PSOE“La nostra predisposició aldiàleg ha d’estar sempre allà is’ha de fer evident si ells fan

passos o no”

ORDRE D’EXTRADICIÓ“Ens sentim lliures però tenimclar que ens en vindrà unatercera”

❝ GOVERN DEL PSOE“Soc escèptic. No en podemesperar gaire amb laimpugnació de les

delegacions catalanes”

DOS PRESIDENTS“Ara tenim dos cervells ambresponsabilitat de presidentpensant en el país”

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 2018

l’exconsellera d’Agricultura, ésinevitable que els partits com-peteixin electoralment. Dema-na acceptar que hi ha tradicionsdiverses i una experiència his-tòrica de divergències, i, al ma-teix temps, convida a assumir-ho com un fet positiu que ha depermetre eixamplar la base so-cial republicana. Comín li res-pon afirmant que l’1-O ho vacanviar tot i que les diferènciesde partit s’han de suspendretemporalment, si convé unsanys, per aconseguir l’objectiucomú.

El carro de la pallaÉs en aquest punt quan s’afe-geix a la conversa sobre aquestaqüestió l’exconseller Puig, afí ales tesis de Puigdemont i Torra.Afirma que els “tics de la vellapolítica” sempre hi són, peròavisa als partits recelososd’anar junts que, si la societatvol fer avançar el carro, el carroavançarà encara que ells dor-

min a la palla. I posa l’exemplede les primàries independentis-tes impulsades per Jordi Grau-pera i l’ANC i en les quals hananunciat que no hi participaranERC i la CUP, mentre que elPDeCAT creu que perdran sen-tit si no hi són tots els partits.

Qüestionats sobre les dife-rències entre la nova legislaturade Torra i l’anterior de Puigde-mont, Puig qualifica la situaciód’“extraordinària perquè tenimdos presidents o a alguns ensvan nomenar consellers però noes va publicar al DOGC”. Per aell es tracta d’una situació inau-dita i inimaginable en la històriade la política, que considera queserà estudiada pels politòlegs.Celebra que, en comptes d’unpresident, n’hi hagi dos “pen-sant en el país”. En l’entrevistad’El Punt Avui TV als presi-dents Torra i Puigdemont,aquests recalcaven que els em-presonaments i els exilis hau-ran servit si el procés acaba bé.

Lluís Puig té una visió més opti-mista i assegura que el sacrificihaurà valgut la pena acabi comacabi aquest xoc amb l’Estat:“Si acaba malament, vol dir queés una mitja part.”

Visites d’amics del PSCComín, amb trajectòria històri-ca al PSC, és l’únic que reconeixque antics companys socialisteso de Catalunya en Comú ambcàrrecs públics han vingut aBèlgica a visitar-lo. “El primerque els vull explicar és que elseu partit és responsable, còm-plice, que jo sigui aquí”, diu delsamics socialistes: “Només potscomençar així una conversa sihi ha una relació de confiançapersonal.” Serret explica que noha rebut cap visita de membresdel PSC o de Ciutadans.

Puig no espera res del governdel PSOE perquè, diu, els fetsconcrets no demostren canvismés enllà del clima polític, quereconeix que ha millorat. Serret

es mostra expectant perquè,tot i el diàleg iniciat, reconeixque serà difícil avançar. La no-va delegada de la Generalitat ala UE diu que l’independentis-me sempre ha de tenir la màallargada i no ser el responsa-ble de l’estancament o el blo-queig del diàleg. Per Comín, elproblema del PSOE és històric:“S’acovardeix davant de la dre-ta neofranquista.” Segons ell, elpartit que governa avui a LaMoncloa manté aquesta acti-tud per motius electorals. A Es-panya, defensa l’exconseller deSalut, hi ha un problema cultu-ral respecte de Catalunya i, sa-bent això, el PSOE tem que elseu electorat se li escapi cap ala dreta.

Comín defensa que, si el go-vern de Sánchez manté la ma-teixa actitud de no voler pactarun referèndum d’autodetermi-nació, Catalunya haurà de con-tinuar fent via, “per desgràciasense acord amb l’Estat”. La via

catalana, afirma, és precisa-ment exercir l’autodetermina-ció pacíficament i democràticadavant la negativa de l’Estat areconèixer-lo. I aquí, conclou,és on caldrà exigir al govern delPSOE que respongui si, com elPP, recorrerà a la repressió po-licial i judicial.

No retorn a l’autonomismeEn darrer terme, tots tres com-parteixen que el govern de laGeneralitat difícilment podràfer passos unilaterals com l’an-terior perquè s’ha de centrar adefensar l’autogovern. MentreComín sosté que és el Consell dela República l’organisme quepodrà treballar amb plena lli-bertat fent-hi participar el go-vern català, Serret defensa que,tanmateix, l’executiu de JxCat iERC no tornarà mai més a l’sta-tu quo autonomista anterior al’1-O perquè la reacció repressi-va de l’Estat és una realitat queno es pot ignorar. ■

ESTRATÈGIA UNITÀRIA“Ens cal, però quan hi hadiversitat és quan somcapaços d’obrir al màxim i fer

més gran el projecte”

FER REPÚBLICA“La demanda de milions és unprojecte legítim, democràtic ireal, no virtual”

❝ ❝DEMANDA CONTRA LLARENA“Que Llarena sigui eldemandat és un canvi potentdes del punt de vista de

l’estratègia de defensa”

CATALUNYA EN COMÚ“Hauríem d’aconseguir quel’independentisme que hi haestigui representat al Consell”

SENTÈNCIA ALEMANYA“El moment en què hi va haverla resolució que no acceptavarebel·lió i sedició, va ser una

bombona d’oxigen”

PRECEDENT ALEMANY“És important pel retorn dePuigdemont, però sobretotper al judici d’aquesta tardor”

❝

Consensexcepte en lallista unitària.Amb accents imatisos, Comín,Serret i Puig vancompartir diagno-si sobre l’estratè-gia independen-tista i judicial o so-bre el diàleg ambel govern delPSOE. Va ser en lanecessitat d’unanova llista unitàriaon van evidenciar-se les discrepàn-cies ■ PEP PADRÓS

EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 201810 | Nacional |

na amistat íntima, de les detota la vida, m’ha visitat a lapresó. El vidre que ens se-

para impedeix el contacte humà,però la mirada, vidriosa perl’emoció, diu tot allò que diria l’es-calfor d’una abraçada. Li pregun-to com li van les coses, m’explicaalgunes dificultats de tipus fami-liar i personal. Res greu, diu. Des-prés parlem de com estem nosal-tres, de com veiem el procés judi-cial i, sobretot, el país.

És una persona coneguda, perla seva activitat professional. Nos’ha definit mai com a indepen-dentista, però sí com a demòcra-ta i d’esquerres. En el meu entorn,aquest és un perfil més que habi-tual. Ha defensat sempre elsdrets i les llibertats, de tothom.Ha emparat el dret a decidir, i vaprotegir les urnes, al costat detanta altra gent, l’1-O. Al mateixtemps, però, s’ha mostrat críticamb algunes de les decisions delgovern, i de la majoria parlamen-tària. No les comparteix. Però noaccepta que la seva conseqüèn-cia siguin una presó i un exiliignominiós. Conscient que així nohi haurà solució política possible,fa tot el necessari per fer que quiho ha d’entendre ho entengui.

Em parla també de simbologia.Coincidim que el carrer és l’espainatural on s’han de poder expres-sar lliurement totes les opinionsamb el límit desitjable del civis-me. On hi hem de poder trobarmissatges diferents, fins i tot an-tagònics. Considera que, en qual-

U

sevol situació, la pretesa defensade la neutralitat de l’espai públicés un engany de qui vol negar nonomés el missatge que s’hi ex-pressa sinó també la mateixa lli-bertat de fer-ho.

Compartim que el sobiranismeha convertit el color groc en unsímbol per la llibertat, de la ma-teixa manera que el feminisme ol’ecologisme ho van fer en altresmoments amb les seves reivindi-cacions. No li agraden algunes deles formes en què això s’expres-sa, però considera que arrencarsímbols perquè no s’hi estàd’acord o perquè no agraden, encomptes de proposar-ne de pro-

pis, només és signe d’intolerànciai de voler impossibilitar que l’es-pai públic aculli totes les idees isensibilitats.

Però també, tristament, m’ex-plica que li és molt difícil no sen-tir-se exclòs d’aquest simbolismegroc. No es sent proper amb de-terminats posicionaments de ca-ràcter essencialista o de resistèn-cia que s’hi expressen, des d’onalgun cop se l’ha tractat fins i totde feixista. És conscient que enalguns espais causa una incomo-ditat que el limita personalment.El seu relat, malauradament, noés l’únic que m’arriba en aquestalínia.

L’independentisme no es potrecloure en ell mateix, necessitamés que mai créixer. Guanyaruna majoria indiscutible és unacondició necessària per avançar iencarar-se al futur, per això, calmostrar constantment generosi-tat i intensificar els esforços a Ca-talunya per mantenir espais dediàleg i de trobada. La lucidesa, lasuma i la força sempre venen delcontrast de punts de vista. Lacentralitat política del catalanis-me, que és sobiranista, ha ser ca-paç de seguir construint un pro-jecte republicà, obert i àmplia-ment compartit, que no és nacio-nalista sinó de sobirania política, i

basat en el futur del país. Aquestés el projecte que sempre he de-fensat, i el que també ha defen-sat, i vol seguir defensant, el meuamic.

La resposta autoritària de l’Es-tat és rebutjada per una amplíssi-ma majoria de la societat catala-na, hem de ser conscients de lamagnitud d’aquest espai compar-tit, i no reforçar la dinàmica de po-larització interna que promouendeterminades forces polítiques, ique és part inherent d’aquest au-toritarisme per justificar-lo. Se’nsacusa sovint de dividir, però l’úni-ca esquerda certa es troba entreels que defensen les seves ideesdemocràticament i pacífica i elsque accepten que els seus finspoden justificar qualsevol mitjà.

Per això la resposta social i po-lítica només pot basar-se en unasolidaritat ferma, creixent, pacíficaperò sobretot integradora de to-tes aquelles persones que volenparticipar de la defensa de totesles llibertats democràtiques, de lajustícia contra tota repressió i finsi tot de la gestió seguint polítiquesrepublicanes.

A la tardor ens sotmetrem a unjudici polític i injust, i per això hidemanarem la nostra lliure abso-lució. També perquè és un judici iun avís que en realitat va dirigit alsmilions de persones que, com elmeu amic, defensen la llibertat ique volen una solució democràti-ca per a Catalunya. Aquesta és laimmensa majoria de la societat ihem de saber articular-la, no no-més per afrontar un moment cru-cial com aquest, sinó sobretot perassolir els objectius de futur quevolem per a Catalunya.

Que el groc ens permetiveure l’amplitud del bosc

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Llaços grocs a la delegació de la Generalitat a Girona ■ EL PUNT AVUI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’independentisme no espot recloure en ellmateix, necessita mésque mai créixer

Raül Romeva i RuedaExconseller d’Exteriors empresonat

178389-1181952L

El president Quim Torrava ser una de les centenarsde persones que ahir vanocupar la plaça Vella deTerrassa per celebrar el50è aniversari de JosepRull, pres al centre de Lle-doners de manera preven-tiva per segona vegada desde fa cinc mesos.“Una in-decència”, recordava elpresident, que va ser rebutamb crits de “Ni un pas en-rere” quan pujava a l’esce-nari.

Torra es va comprome-tre una vegada més aavançar cap a la república ,convençut que s’aconse-guirà, però va instar a fer-ho de forma conjunta. Elpresident va ser contun-dent a l’hora de reclamartreballar “plegats”,“units”, “junts” fent servirtots els sinònims possiblesara que retornen les de-mandes de unitat i llistesunitàries malgrat que lesformacions polítiques ja sen’han desmarcat, espe-

cialment ERC i la CUP enel procés de primàries quereclama l’ANC.

Marxa simbòlicaÉs aquesta unitat tan

reclamada ahir per Torrala que el president vol po-sar al servei d’un nou ob-jectiu, una marxa pel dretd’autodeterminació. Tot ique no en va donar més de-talls, segons fonts de Pre-sidència es tractaria d’unamarxa “simbòlica” de laqual en parlarà i donaràmés detalls dimarts du-

rant la conferència d’inicidel curs polític. Torra varecordar tot seguit la “cau-sa general” oberta contraels independentistes i queha portat a la presó i a l’exi-li els anteriors membresdel govern. “És aquí onnosaltres hem de posarl’accent”, reclamava, i talcom ja havia fet en ante-riors ocasions, va insistirque davant d’aquesta cau-sa general cal “acusar l’Es-tat d’aquesta indecència,d’aquesta vergonya”, que,a més a més, ja inclou prop

de “mil persones processa-des”.

Quant al dirigent JosepRull, diputat al qual el jut-ge Llarena ha suspès defuncions i el Parlament liha retirat el sou, tots elsparticipants en l’acte vandestacar la seva coherèn-cia. “És un home bo, de-cent, extraordinari, que ésa la presó per haver volgutcelebrar un referèndum”,lamentava el president.Abans que ell també vantenir un lloc a la festad’aniversari el presidentCarles Puigdemont i elconseller Lluís Puig, totsdos a l’exili. Ambdós vantenir paraules d’agra-

ïment per a Rull. “Per dig-nitat ha valgut la pena sercoherent”, asseveravaPuigdemont. “D’aquestaexperiència en sortiremenfortits”, apuntava Puig.L’exdiputat Lluís Llachtambé hi va ser per cantara Rull “No és això, compa-nys”, un dels momentsmés emotius de l’acte con-juntament amb la lecturad’una carta de Rull que vafer la seva dona MeritxellLluís en què relatava expe-riències del dia a dia a lapresó i constatava que elspolítics empresonats notindran un “judici just “ enun tribunal “imparcial”.Tot i això, Rull va assegu-rar que no els faran callar iva recordar que el seucompromís amb la lliber-tat és “insubornable. ■

Emma AnsolaBARCELONA

Torra insta a “marxar” peldret d’autodeterminacióaEs tractaria d’un “acte simbòlic” del qual donarà detalls a la conferència de dimartsa El presidentinsta a anar plegats per “avançar” cap a la república en la festa del 50è aniversari de Josep Rull

La manifestació a Barcelonaorganitzada per l’ANC per ce-lebrar l’Onze de Setembre jaté 170.000 inscrits (fa un anyeren 200.000), s’han venut200.000 samarretes i han re-servat 650 autocars perquèciutadans de tot el país pu-guin assistir-hi. I tot just aras’han començar a enviar lesinvitacions per assistir a lazona zero, per la qual cosa en-cara es desconeix quins re-

El president Torra, en l’acte a Terrassa al costat del periodista Pere Mas, per celebrar l’aniversari de Josep Rull ■ EFE

presentants polítics, del mónde la cultura o en representa-ció de la societat civil assisti-ran a l’acte. Ara fa just un anyels inscrits a la manifestacióde l’any passat n’eren200.000. La inscripció a tra-vés de l a pàgina web conti-nua. La manifestació d’en-guany, sota el lema ‘Fem laRepública Catalana’, serà unaonada gegant que unirà lesGlòries amb el Palau Reial.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

170.000 inscrits a la Diada

“El que hem de ferplegats, tots junts iunits, és una marxapel dretd’autodeterminació”

Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 201812 | Nacional |

1350

30-1

1942

16Q

Ajuntamentd’Argentona

Expedient número: 2017/2177

Assumpte: Aprovació del Pla Director del

Verd Urbà d’Argentona i Pla de Poda

ANUNCI

En sessió celebrada al Ple Corporatiu el dia

4 de juny del 2018, es va aprovar per unani-

mitat de tots els presents el Pla Director del

Verd Urbà d’Argentona i Pla de Poda.

S’exposa al públic pel termini de trenta dies

hàbils, amb la publicació del present anunci

al Butlletí Oficíal de la Província i a la seu

electrònica municipal, per tal que s’hi puguin

presentar les al·legacions que es considerin

convenients.

Es fa públic per a coneixement general.

A Argentona, 24 d’agost del 2018

L’alcalde

Eudald Calvo Català

1550

30-1

1942

29Q

Ajuntamentdel Catllar

ANUNCIMitjançant acord de la Junta de Govern Lo-cal de 19 de juliol de 2018, s’ha aprovat laconstitució de la Junta de Compensació pro-visional de la Quadra, Sector 15 del POUM.Mitjançant aquest anunci, que també es pu-blicarà al diari El Punt Avui, al tauler d’edic-tes i al web de l’ajuntament, se sotmet a in-formació pública per un termini d’un mesperquè les persones interessades puguinformular-hi les al·legacions que considerinpertinents i sol·licitin la seva incorporació ala futura Junta de Compensació aquells pro-pietaris del sector que no s’hi hagin adherit.La documentació es pot consultar perqualsevol interessat a les oficines municipalstots els dies feiners en horari d’oficina,durant els trenta dies hàbils subsegüents ala darrera publicació del present anunci alBOP, al diar i El Punt Avui i ahttps://tauler.seu.cat/inici.do?idens=4304300000.El Catllar, 16 d’agost de 2018Joan Morlà i Mensa,alcalde

8504

36-1

1942

05Q

Ajuntament de la Pobla de Claramunt

ANUNCI

L’Ajuntament Ple de la Pobla de Claramunt,

en sessió ordinària celebrada el dia 11 de

juliol de 2018, va adoptar l’acord d’aprovar

inicialment el Conveni de col·laboració entre

l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i

l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt per a

la gestió del Castell de Claramunt amb una

vigència des de la data de la seva signatura

fins al 31 de desembre de 2019.

L’expedient restarà exposat al públic durant

el termini de vint dies hàbils, comptat des de

l’endemà de la publicació del present anunci

al Butlletí Oficial de la Província de Barcelo-

na, a la pàgina web de l’Ajuntament i al tau-

ler d’edictes de l’Ajuntament, per tal que s’hi

puguin formular les reclamacions i observa-

cions que es considerin pertinents.

Durant aquest termini d’informació pública

l’expedient esmentat podrà ser consultat a

les dependències municipals ubicades a l’A-

vinguda de Catalunya, 16, de dilluns a diven-

dres de 9 a 14 hores.

En cas de no presentar-se cap al·legació en

el termini esmentat, l’acord d’aprovació ini-

cial esdevindrà definitiu sense necessitat de

més tràmits.

L’alcalde

Santi Broch i Miquel

La Pobla de Claramunt, 28 d’agost de 2018

La trobada entre els presi-dents Quim Torra i CarlesPuigdemont enregistradaper El Punt Avui Televisióa Waterloo va tenir ahir unampli ressò a tota la prem-sa nacional i estatal. Lesdeclaracions dels presi-dents van obrir els infor-matius de la ràdio i l a tele-visió públiques catalanes i

també de les televisionsprivades d’àmbit estatal.Les manifestacions deTorra sobre la necessitatd’exhumar també Francode totes les institucionss’afegeixen al debat ques’ha creat al voltant de ladecisió del govern espa-nyol de treure’n les restesdel Valle de los Caídos.També es va destacarl’afirmació que cal que escompleixin els acords. ■

RedaccióBARCELONA

Ampli ressò de latrobada a Waterloo