i elsVÍCTORNEANDERTALS

Victor i els neandertals.indd 1 05/09/13 06:35

VÍCTORNEANDERTALS

Victor i els neandertals.indd 2 05/09/13 06:35

MAITE CARRANZA

Il·lustrat per AGUSTÍN COMOTTO

edebé

VÍCTORi els

NEANDERTALS

Victor i els neandertals.indd 3 05/09/13 06:35

© Maite Carranza, 2013www.maitecarranza.com

© Il·lustracions: Agustín Comotto, 2013www.agustin-comotto.com

© Edició: EDEBÉ, 2013Passeig de Sant Joan Bosco, 6208017 Barcelona

www.edebe.comAtenció al client 902 44 44 41 contacta@edebe.net

Directora de Publicacions: Reina DuarteDisseny: Francesc Sala

1a edició, octubre 2013

ISBN 978-84-683-0895-1Dipòsit Legal: B. 18789-2013Imprès a EspanyaPrinted in SpainEGS - Rosari, 2 - Barcelona

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).

Victor i els neandertals.indd 4 05/09/13 06:35

Al meu Víctor.

Victor i els neandertals.indd 5 05/09/13 06:35

Victor i els neandertals.indd 6 05/09/13 06:35

7

1. La crisi ens ataca

Em dic Víctor, tinc onze anys i faig sisè de pri-mària.

Tinc tres amics íntims: el Pernil, la Tempesta i el Jojo; dos germanastres: la Clàudia i l’Aureli; un enemic: el Sweeney Todd; i molts somnis: ser japo-nès, dibuixar còmics i viatjar a Jamaica.

També tinc una guitarra elèctrica i una crisi.

A LA MEVA CLASSE DE SISÈ DE PRIMÀRIA

JO, EL VÍCTOR, D’ONZE ANYS

ELS MEUS AMICS

ELS MEUS GERMANASTRES

L’AURELI

LA CLÀUDIA

Victor i els neandertals.indd 7 05/09/13 06:35

8

«La crisi és de tots», diu la tele. Així doncs, també és meva.

Jo no entenc ben bé de què va això de la crisi però per culpa seva el meu pare s’està quedant calb.

Ho juro.

EL MEU ENEMICLA MEVA GUITARRA ELÈCTRICA

LA CRISI

SWEENEY TODD

SER JAPONÈS

ANAR A JAMAICA

DIBUIXAR CÒMICS

Victor i els neandertals.indd 8 05/09/13 06:35

9

Es veu que a l’empresa del papa cada diven-dres a la tarda, abans de plegar, deixen uns sobres damunt d’algunes taules d’alguns empleats.

I a qui toca toca, com la loteria.Però no és cap regal. Dins del sobre hi ha una

carta d’acomiadament que diu: «recull les teves coses i no tornis».

QUÈ LI PASSA AL PAPA?

LI CAUEN ELS CABELLS.

PER QUÈ?

PER LA CRISI DELS DIVENDRES.

Victor i els neandertals.indd 9 05/09/13 06:35

10

La veritat, no són gaire ben educats.I cada divendres el papa té l’obsessió que es

trobarà un sobre damunt la seva taula. Per això els caps de setmana els cabells li cauen a grapats. És a causa de l’estrès que ha patit divendres pensant: «Em tocarà el sobre o no?».

M’hi he fixat i cada dissabte el papa està una mica més calb que divendres i hi ha cabells seus pertot arreu. La mama, és clar, està histèrica. De fet ja ho era, però ara té l’excusa de la crisi. Diu que ha de prendre pastilles per dormir perquè no li surten els números i, segons ella, no podria aclucar l’ull perquè s’estaria tota la nit fent sumes i restes sen-se parar. Jo no m’ho crec. Ningú no és capaç de passar-se tota la nit fent coses tan estúpides com apuntar el preu de la llum, dels ous i de les tarifes dels mòbils i vinga dividir i multiplicar. En realitat, no vol veure com li cauen els cabells al papa a les nits i com embruta el coixí de pèls.

És molt fort això de la crisi. Al Jojo i la Tempesta, els seus pares ja els han

dit que aquest any no els podran comprar els pa-tins i que hauran de reciclar les sabates. La Tempes-ta s’ha quedat igual perquè odia patinar i heretarà les sabates del Jojo —que té el peu més gran—, però el pobre Jojo —tot i que és un presumit, egois-ta i fastigós— haurà d’anar amb xancletes i po-sar-s’hi rodes si vol patinar.

Em sap greu.

Victor i els neandertals.indd 10 05/09/13 06:35

11

La Tempesta i el Jojo, que en realitat es diuen Borja i Mariona Bel, són amics meus des de l’estiu —vam coincidir fent la ruta del comte Dràcula— i hem passat moltes aventures junts. Són molt dife-rents, els dos germans, i ningú no diria que són bessons. El Jojo toca el piano, parla xinès i ha fet totes les obres del Shakespeare. És tan fastigosa-ment perfecte que em va robar el paper d’Obe-ron a l’obra de teatre Somni d’una nit d’estiu per poder ser la parella de la Ghost, la nena dels anun-cis de la tele de qui em vaig enamorar.

La Tempesta, ben al contrari, és molt humil i reconeix que hi ha moltes coses que no li surten bé. Ha intentat emmetzinar el Jojo un munt de ve-

Victor i els neandertals.indd 11 05/09/13 06:35

12

gades i no se n’ha sortit, i tampoc va sortir escollida delegada a la classe perquè es posava vermella. Però és una canya d’enemiga, una noia follet per-versa que no té manies. Fins i tot es va fer amiga íntima de la Ghost, el meu primer amor, per xiu-xiuejar-li a l’orella que jo duia calçotets del dimoni de Tasmània i dormia amb un peluix. Ara bé, va ser l’única que no va fugir en veure’m amb varicel·la. I això que jo feia més fàstic que la nena de L’exor-cista vomitant.

En canvi, el Pernil, que figu-ra que és el meu millor amic i que sempre em dóna la raó i em diu la veritat, no va ser capaç de mirar-me a la cara

Victor i els neandertals.indd 12 05/09/13 06:35

13

quan la tenia plena de grans amb pus. Va sortir ca-mes ajudeu-me.

El Pernil és especial. És fill únic, té al·lèrgia a les aranyes, una àvia milionària, li falta potassi i és un mutant. Ell s’ho creu i se’n vana, de ser espe-cial. I és que ho és.

Ara que tothom pateix la crisi i treballa menys i cobra menys, va i resulta que els pares del Pernil treballen més hores que mai i deuen cobrar més diners que mai fent hores extres.

És natural, són policies i han de reprimir tots els manifestants que no tenen feina i que volen llançar ous als polítics que manen i als banquers que els roben els diners.

El Pernil s’està fent ric gràcies a la crisi. Els seus pares tenen mala consciència perquè no són mai a casa i li donen diners perquè es compri llami-nadures i hamburgueses i no els refregui per la cara que l’abandonen. El Pernil se n’aprofita —és un aprofitat— i els fa el ploricó dient que se sent fatal perquè no té germans i cada tarda ha d’obrir la por-ta de casa amb una clau que duu penjada al coll d’una cadena, encendre els llums i engegar la tele i la música per tal de sentir veus humanes i tenir una mica de companyia. Diu que és un nen clau per culpa de la crisi i que això li costarà molts diners quan sigui gran i descobreixi que està traumatitzat, i hagi d’anar al psicoanalista.

Per això estalvia i no es compra llaminadures.

Victor i els neandertals.indd 13 05/09/13 06:35

14

VINT ANYS DESPRÉS

El Pernil diu que ell és molt sensible i que aquesta mena d’experiències de nen solitari i fill únic marquen molt.

TÉ, FILL, TÉ, TOT EL QUE VULGUIS.

SÓC UN

NEN CLAU!

NOMÉS US VULL A VOSALTRES.

ESTIC TAN SOL…

LLANÇA’T, GALLINA! NO PUC! DE PETIT ERA

UN NEN CLAU! ESTIC TRAUMATITZAT.

VA SER DURANT LA GRAN CRISI. ALESHORES ELS MEUS

PARES EREN POLICIES I JO EM VAIG CONVERTIR EN UN NEN SOLITARI I ABANDO-NAT. ERA UN NEN CLAU…

NO SÉ SI TÉ SOLUCIÓ…

Victor i els neandertals.indd 14 05/09/13 06:35

15

Ho sabré de seguida perquè el meu germà Au-reli se’n va d’Erasmus a Dinamarca. O sigui, se’n va a estudiar informàtica amb una beca.

No sé què se sent en arribar a casa i trobar-la buida, silenciosa i fosca.

Fa anys que hi penso i des de sempre envejo el Pernil per no tenir germans.

No ho he confessat mai, però sempre he de-sitjat ser FILL ÚNIC.

És el somni de la meva vida.Ho juro.

sí!**yes!

Victor i els neandertals.indd 15 05/09/13 06:35

Victor i els neandertals.indd 16 05/09/13 06:35