h===Œ

&

q2 Boira, sons, ritmes de tardor... Ballem!

Cançó de la tardor

Ballen les fulles sobre els arbres i ara és l’èpocaen què es tenyeixen de marró,

el vent que bufa fa que quasi totes caiguin,sents la cançó de la tardor.

Tornen els núvols i els ocells es van acomiadant,el Sol s’amaga en un racó;

mentre les gotes de pluja ens remullen,sents la cançó de la tardor.

La mare torra les castanyes a la llar de foci els panellets couen al forn,

quan els bolets treuen el cap mig amagats al bosc,sents la cançó de la tardor.

q 16

CDA 9-10

17

— Passeja’t pel poble i troba les indicacions.

— Decideix com s’interpreten les diverses frases musicalsamb els moviments indicats en els cartells.

FestivalFolk

Es diu 5a perquè hi hacinc llocs entre una

nota i l’altra.

======q

1. Troba les 5es de les notes següents:

2. Aquest interval té una sonoritat moltpeculiar. Escolta aquests breusexemples musicals i assenyala lesparaules que creguis que descriuenmillor la música.

— Se te n’acut cap més?

3. Aquestes músiques utilitzen intervals de 5a. A quindibuix creus que correspon cadascuna?

En la unitat anterior has après que un interval és la distància que hi haentre dues notes. Ara coneixeràs l’interval de 5a. Fixa’t com s’escriu iveuràs que sempre va de línia a línia o d’espai a espai.

2 Llenguatge musical

distància de 5adistància de 5a

Segueix el ritmede les quintes.

CD1P 15 a 17 CD1P 15 a 17

18

======q2Llenguatge musical

1 2 3 4 5

q

És important acabar ambla nota principal de l’escalaperquè la teva composició

tingui sensació de final.

5. Ara compon un final diferent per a aquesta melodia. Pots canviar les notes iel ritme, però hauràs d’utilitzar algun interval de 5a.

4. Canta la melodia següent i troba els seus intervals de 5a.

q

19

20

======q 6. Dividiu la classe en tres grups per interpretar la partitura següent. Dos dels grups

faran la part de percussió corporal (haureu de decidir quines parts del cosutilitzareu). El tercer grup serà el solista i interpretarà la lectura rítmica amb sonsvocals: síl·labes, onomatopeies... És important que us poseu d’acord abansde començar!

Però, abans, observem la partitura. És fàcil? Difícil? Més fàcil del que sembla?

— Torneu-ho a provar, però ara substituint la percussiócorporal per instruments de petita percussió.Tingueu en compte que la veu del solista serà la mésdestacada i que els instruments farand’acompanyament. Podeu establir diàlegs.

— Escolta «L’hivern», de Vivaldi, i observa com esdiferencien les diverses veus de l’orquestra.

2 Veu i cançó

CD1P 18

qh

Compositor italià. Va ser directorde l’Ospedale della Pietà, un orfe-nat i escola de música per a noies.D’aquest centre, en va sortir unade les millors orquestres del seutemps.

(1678-1741)VivaldiAntonio

Baixa

======q2Veu i cançó

Cançó de Nadal

La tarda ja és més freda

mira, fora plou i neva

desembre ja ha arribat,

és Nadal, és Nadal, és Nadal.

Les estrelles estan enceses,

ja ningú camina amb presses

pels carrers engalanats

és Nadal, és Nadal, és Nadal.

I quan finalment, tot glaçat,

per la lluna és il·luminat,

estàs realment cansat

perquè el dia ja ha acabat.

q

21

7. Escolta diferents versions d’aquesta cançó. Quina t’agrada més? Per què? 8. Projecte escènic.

CD1P 21-22

amb swing.

...

CD1P 19-20

Sospira abans detocar per relaxarla teva respiració.

=====q 9. Practica les notes do’ i re’ amb ritme.

11. Interpreta un fragment del Minuet de trompetes del segle XVIII.

2 Flauta

12. Toca la cançó francesa J’ai du bon tabac amb la flauta.

22

CDA 11 a 13

CDA 15

CDA 14

do’= =

re’= =

Cúmbia

Funky blues

Rock

10. Improvisa amb els ritmes anteriors utilitzant les notes do’ i re’.

13. Escolta atentament el cor inicial de l’Oratori deNadal i indica si les afirmacions següents sónveritables o falses:

Està en compàs de34

No hi ha imitacions.

Hi ha un solo de bateria.

Hi destaquen les trompetes.

Està interpretat per veus.

El seu tempo és allegro.

No se sent l’orquestra.

Oratori de NadalL’Oratori de Nadal, de Johann Sebastian Bach, és un oratori, és a dir, una peça religiosa de gran

extensió. Aquesta obra de Bach ens explica la història del Nadal. Per fer-ho, utilitza cors, frag-

ments de veu solista o petits conjunts vocals acompanyats d’una orquestra formada per gairebé

tots els instruments de la seva època, el Barroc.

El més curiós d’aquesta peça, que avui dia sol interpretar-se seguida, és que en el seu temps va

ser interpretada per parts, al llarg de sis dies durant el Nadal de 1734 i 1735. Així doncs, l’Oratori

de Nadal és, en realitat, la suma de sis cantates. I què és una cantata? Entre els diferents signi-

ficats de la paraula, aquí cantata significa ‘música per a un servei religiós’.

23

q

====q2Audició

h

Avui dia quan diem o escrivim «Bach», se sobreen-tén que ens referim a Johann Sebastian Bach,sens dubte un dels músics més grans de tots elstemps. Encara que en la seva època només va servalorat per alguns, al llarg de la història ha estatadmirat per nombrosos compositors. El que pot-ser no sabíem és que Bach era fill, nét i besnétd’una llarguíssima nissaga de músics que es re-munta fins a l’època del Renaixement i es perllongafins al segle XIX. Bach va ser un mestre indiscutibledel Barroc i, amb els seus 20 fills, va contribuirgenerosament a l’expansió d’aquest llinatge.

(1685-1750)BachJohann Sebastian

q

23

CD1P 23

24

======q Després d’haver estudiat totes les famílies d’instruments, és hora de parlar de l’orquestra.

L’orquesta és una agrupació d’instruments que, malgrat les diferències d’aspecte i de timbre que tenen, encaixen perfectament a l’horade crear combinacions de sons meravelloses. L’orquestra simfònica és la que té representades totes les famílies d’instruments: corda,vent i percussió.

14. Escolta amb atenció. Quina família d’instrumentssona?

2 Instruments

15. Les famílies en l’orquestra.

Una figura imprescindible en l’orquestra és eldirector. Les seves funcions principals són aconseguir

que els músics toquin perfectament conjuntats i prendredecisions sobre la interpretació de l’obra.

CD1P 24

La vida d’un músic d’orquestra és forçapeculiar. Un músic ha de:• Estudiar i entrenar-se amb el seu ins-trument cada dia.• Assajar amb els seus companys i ambel director les obres que interpretarà enconcert.• Cuidar el seu instrument i mantenir-lo a punt abans de cada actuació (can-viar les cordes, o les canyes si són ins-truments de vent-fusta…).• Mai no s’ha d’oblidar les partitures!• Ha de tenir un vestuari especial perdur en escena que s’haurà d’endurcada vegada que actuï.• Viatjar als llocs on es programen elsconcerts, portant tot allò que li facimés agradable el viatge (llibres, iPod,partitures que estudia…).• I, a més de tot això…, ha d’estarpendent de la seva família!

aRR v sttie

SShhaakkiirraa

Una determinada combinació dels elements que formen la música (ritme, melodia,harmonia, instruments…) produeix el que anomenem un estil musical. Quan et ves-teixes passa una cosa semblant, ja que segons la roba i els complements que escu-llis tindràs un determinat estil de vestir. En aquesta unitat has conegut la música cèl-tica. Aquest estil de música popular es caracteritza per les melodies amb molt deritme, i de vegades malenconioses, interpretades pel violí o la flauta whistley i acom-panyades pel tambor bodhran, la guitarra acústica o per un parell de culleres comles que fas servir per prendre sopa. Aquesta música et traslladarà a paisatges verdsi boirosos amb penya-segats sobre el mar i somnis llunyans… Gaudeix-ne!

No oblidis que…

«L’educació permet alimentar la nostra intel·ligència. L’escola facilita un espai per reunir-nos, organitzar-nos i distribuir millor

les idees, inspirant-nos per continuar aprenent, per continuar informant-nos, per continuar lluitant perquè el món

progressi, per trobar solucions als nostres problemes».

Saps qui va pronunciar aquestes paraulesa la Universitat d’Oxford?

L’ALTRA CARA DE…

VVaa sseerr SShhaakkiirraa.. AA mmééss ddee ccoommppoonnddrree,, ccaannttaarr

ii bbaall llaarr llaa sseevvaa mmúúss iiccaa,, hhaa ccrreeaatt

llaa ffuunnddaacciióó PPiieess DDeessccaallzzooss ,,

uunnaa oorrggaanniittzzaacciióó qquuee eess pprreeooccuuppaa

ppee llss nneennss ii nneenneess qquuee nnoo ppooddeenn

rreebbrree eedduuccaacciióó nnii tteenneenn uunnaaeessccoollaa ccoomm llaa tteevvaa..

q26

Ara escoltaràs tres fragments de la simfonia Pastoral, de Bee -t hoven. Es tracta d’una obra que descriu, amb llenguatgemusical, diferents escenes pastorals, tot i que el mateix Bee-thoven va afirmar que en aquesta simfonia hi havia «mésemoció que descripció». Beethoven era un amant de la natu-ra. Passava els estius al camp, prop de Viena. Durant aquestes estades va compondre, en bona part, la sim-fonia que ara escoltaràs. L’obra consta de cinc parts o movi-ments, amb un subtítol cadascuna.

q

Ludwig van BeethovenSimfonia núm. 6, «Pastoral»

Competències bàsiques i intel·ligències múltiples

— Quines característiques musicals de cada moviment t’han ajudat a relacionar-los amb el seu títol?

— Per a quin tipus d’orquestra està composta una simfonia? Quines famílies instrumentals la componen?

Escolta aquests tres fragments i relaciona’ls amb un subtítol.Dibuixa lliurement el que et suggereixi la música de cada moviment.

Tercer moviment

Quart moviment

Cinquè moviment

Trons, tempesta.

Reunió animada dels camperols.

Cançó dels camperols.

CD1P 25 a 27

q27

Ja saps que el tempo d’una obra en pot variar el caràcter i ens pot recordar accions o situacionsdiferents.

Torna a escoltar el tercer moviment i escull un terme de tempo per descriure’l:

Andante Lento Allegro Presto

— Ordena els termes anteriors de menor a major.

Ara et proposem un joc de mímica:

— Busca un fragment musical que t’agradi i esbrina’n el tempo. Pot ser algun dels que has escoltat a classe o a casa teva.

— Imagina l’acció o la situació que t’evoqui la música: practicar un esport, un passeig accidentat, menjar...

— Inventa gestos de mímica per representar l’acció mentre sona la música.

— Representa l’acció davant dels teus companys perquè l’endevinin.

Ara torna a escoltar el moviment d’abans i assenyala quin d’aquests instruments de vent sona a l’inici del fragment.

Escriu el nom de cadascun.

El darrer moviment comença amb un diàleg entre el clarinet i la trompa. Trompa

Fixa’t en la partitura i fes els exercicis següents:

— Escriu el nom de les notes en els requadres.

— Quins intervals apareixen al començament?

El primer interval és de ….... El segon interval és de …....

CD1P 25

...

oboè

fagot

clarinet flauta travessera

Ara us proposem que descrigueu amb la vostra pròpia música una d’aquestes imatges. Per fer-ho, seguiu aquests passos:

1 Formeu grups de quatre o cinc membres.

2 Escolliu la imatge que us agradi més.

3 Decidiu quins instruments interpretaran la vostra composició:percussió corporal i/o instrumental, flauta, altres instrumentsque sapigueu tocar, objectes sonors, la veu...

4 Elaboreu una partitura per a cada instrument i indiqueu-ne el tempo. Podeu demanar ajuda al vostre mestre o mestra.

5 Trieu un director de la banda.

6 Assageu la vostra composició.

7 Presenteu-la als vostres companys.

q28

Cerca cinc paraules relacionades ambBeethoven a la sopa de lletres.

S P L E M I V O

V I E N A X T S

L A M T Y E G O

W N U F T S E R

P O C R O M I D

D U A V I N A E

J U K I E T I S

Q A L T R E S A

q29

Investiga: busca informació sobre Beethoven i escriu V (veritable) oF (fals):

A 7 anys va fer els primersconcerts com a pianista.

Beethoven va conèixer Mozart i Haydn.

L’Oratori de Nadal és una obra de Beethoven.

Beethoven va conèixer Mussorgski.

Va compondre nou simfonies.

Era un geni improvisant al piano.

En quedar-se cec, es va tornaresquerp.

La Cinquena simfonia té uncomençament molt famós il’interval que el compon és de tercera.